SEGLE XVIII XIX

ARQUITECTURA: Tour Eiffel (1887-1889). Gustave Eiffel. ARQUITECTURA DEL FERRO/NOUS MATERIALS Magatzems Carson (1899-1901). Louise Sullivan. ESCOLA DE CHICAGO

ESCULTURA: Eros i Psique (1793). Antonio Canova. NEOCLASSICISME El pensador (1880). Auguste Rodin. IMPRESSIONISME Els primers freds (1891-92). Miquel Blay. REALISME / SIMBOLISME

PINTURA: El jurament dels Horacis (1784-85). Jacques-Louis David. NEOCLASSICISME El tres de maig (1814). Francisco Goya. INCLASSIFICABLE (NEOCL./ROMNTIC) La llibertat guiant el poble (1839) . Eugne Delacroix. ROMNTIC La vicaria (1867-1870). Miquel Fotuny. REALISTA El dinar campestre (1863). douard Manet. REALISTA / IMPRESIONISTA Nit estelada (1889). Vicent Van Gogh. POSTIMPRESSIONISTA Jugadors de cartes (1890-95) / (1893) . Paul Czanne. POSTIMPRESSIONISTA El crit (1893). Eduard Munch. EXPRESSIONISTA

NEOCLASSICISME
CARACTERSTIQUES: GENERALS: Imitaci aparent dels models de Grcia i Roma Academicisme: necessitat dajustar-se a unes normes establertes der les acadmies. Art intellectualitzat Rebuig del decorativisme

ARQUITECTURA: Substituci de columnes per pilars Murs llisos Desaparici progressiva de larquitectura religiosa Napole potencia larquitectura civil Classicisme oficial Construcci parisenca Grans columnes commemoratives i arcs de triomf (manera romana) Obres de grans proporcions i grans cpules

ESCULTURA: Antonio Canova (1757-1822) - Models classics. - Lnia pura (defuig sinuositat barroca) T un nic punt de vista, no cal girar. - Claredat compositiva. - Inters per la figura humana. - Materials nobles (Marbre i Bronze). 1 Mitologia. Monuments funeraris. Retrats (tradici romana). Contingut herois i moralitzant. Escultura mes harmoniosa.

Monarquia, alta noblesa i esglsia deixen de ser nics client.

PINTURA Jacques-Louis David (1748-1825) Aplicaci estricta dels principis de la perspectiva lineal Situar els personatges en un pla nic Preocupa ms el dibuix que el color Prescindeix de decoraci suprflua Colors purs, ajuden a precisar els contorns Mn clssic Figures nues Contingut heroic i moralitzant ROMANTICISME CONTEXT HISTRIC Revolucions burgeses (1820, 1830 i 1848) Lluites dindependncia nacional (Blgica, Grcia) Inicis industrialitzaci: Proletariat Organitzacions obreres Revoluci del transport Ferrocarril, vaixell vapor Desenvolupament mitjans de comunicaci (diaris, revistes) poca de salons i crtics dart.

CARACTERISTIQUES GENERALS Exaltaci individualisme Exaltaci de les tradicions de costums nacionals Aspiraci a la llibertat individual i nacional Historicisme ( recerca del passat per trobar les arrels nacionals) Exaltaci de lexotisme Gust per laventura, risc, lluita

CARACTERISTIQUES DE LA PINTURA Predomini del color sobre la lnia Llums de tempesta, aurores, crepuscles (caracterstica formal) Dramatisme en les composicions Complexitat compositiva Gestos violents Bases inestables Tcnica rapida Pinzellades soltes i pastoses Temes dactualitat Revolucions, guerrer, desastres Tema histric (actualitat del passat) Paisatge (mostra innovacions tcniques) GOYA Pertany a lpoca del neoclassicisme, les caracterstiques formals de lobra del Tres de maig encaixen millor amb les caracterstiques del romanticisme.

Goya es genial, te unes caracterstiques fora de lhabitual de lpoca que li va tocar viure. Era un afrancesat. Colleccions de gravats: Los caprichos Los desaastres de la guerra La seva gracia es que (sobretot a Los caprichos) va referit a la ignorncia de la gent. REALISME (Segona meitat s. XIX) Realitat propera i quotidiana Fuig dels grans homes i grans fets Les noves classes populars sorgides de la revoluci industrial sn els protagonistes En mostren les misries i les necessitats Els artistes realistes prenen partit pels mes humils Sn artistes compromesos davant els problemes poltics i socials Representaci directa del que envolta lartista, sense idealitzaci: El treball i els treballadors La vida a laire lliure La ciutat La mort com un fet quotidi, no com un fet heroic Cap referencia a la pintura culta (els arguments perden importncia -> Desliteraturitzaci (no hi ha argument)) Refs de la promesa arquetpica Lartista es converteix en un treballador LLIURE, no obeeix ning Tcnica com dinstantnia fotogrfica, enquadrament casual s de la litografia i el dibuix

Pintors: Jean Franois Millet (1814-1875) Inters pel tema dels pagesos Senzillesa Esfor Fraternitat humana Gustave Courbet (1819-1877) Socialista convenut nima del realisme pictric La seva manera de presentar la realitat va provocar rebuig (immoral) Pinta escenes quotidianes, amb lletjor i desordre PAISATGISME ESCOLA DE BARBIZN Dins del realisme, hi ha una tendncia a pintar el paisatge. Paisatgisme Escola de Barbizn, volia dir que en una poblaci anomenada Barbizn, es van trobar/conce ntrar, tot dartistes que tenien en com linters pel paisatge, trets caracterstics: Pintura a laire lliure Preocupaci per la llum i la disposici de les masses cromtiques Investigar els canvis de llum Efectes de llunyania Influncia del moment en el paisatge En el moment que apareix la pintura en tub (a mitjans del s. XIX) els artistes poden pintar a laire lliure. OBRES: 3

Catedral de Chartres (1830). Camille Corot (1796-1875) Camino de Sevres. Camille Corot Fontainebleau. Camille Corot Dona vestida de blau. Camille corot Vag de tercera (1863-65). (auror?)

IMPRESSIONISME Inici 1863 amb la data de les exposicions de pintura dels Salons (de refusats 1863) Dejuner sur herbe. duard Manet Nom donat pel crtic dart Leroy, veient la pintura de Claude Manet: Impressi Sol ixent (1887) Els artistes sinteressen per la sortida del sol, els paisatges prxims Partidaris de lart per lart Comproms amb els avanos tcnics, les noves teories cientfiques sobre la llum i el calor, la fotografia i la reproductivitat en srie Aspiren a captar ka impressi immediata que produeix la visi del natural, a laire lliure, amb tcnica rapida i directa de pinzellades soltes i colors purs POSTIMPRESSIONISME Moviment dindustrialitzats, cada pintor t un estil peculiar Lnies o direccions: COLOR: Gaudim i Van Gogh LINIA: Tolouse i Czanne GEOMETRIA I FORMES: Czanne Es poden considerar precursors destils posteriors. P.e-> Fauguin i Van Gogh podrien considerar-los precursors amb el que desprs seria lexpressionisme