A LA LLUM DELS MANAMENTS 1.

El primer manament [CEC, Compendi 442-446]

Es mars Du sobre totes les coses
El primer manament, lamor a Du, s el ms important de tots i la clau per a tots els altres. Per aix ocupa el primer lloc a la llista dels deu Manaments. Tot el que som i tenim li ho devem a Du. Du omnipotent, que no necessita res ni a ning, ha fet lhome a la seva imatge perqu el pugui conixer i es mar, i compar r amb ell la seva felicitat. s lgic, per tant, no posar res per sobre de Du, ni considerar res ms important que ell. Conixer Du, servir-lo i adorar-lo s el ms important en la vida de lhome i la font de la seva felicitat. Sense Du, la vida humana quedaria buida de sen t. Per aix, el primer manament ens porta a reconixer la grandesa i la bondat de Du. Jess ens ho va ensenyar aix:
Estima el Senyor, el teu Du, amb tot el cor, amb tota lnima i amb tot el pensament. (Mt 22, 37)

Aquest amor a Du es manifesta en la fe, lesperana i la caritat, tal com estudiars a con nuaci. I el podem expressar en actes dadoraci, dacci de grcies, en la pregria, en loferiment de sacricis espirituals, etc. En canvi, s contrari al primer manament adorar dus falsos (idolatria), ser supers ciosos, profanar alguna cosa sagrada (sacrilegi), negar lexistncia de Du, desconar dEll o prescindir-ne per autosucincia o comoditat.
Qu es pot fer per tenir una fe, una esperana i una caritat ms vives?

2 Per a qu Du ens ha donat la vida i ens la mant? 2 Com podem manifestar lamor a Du?
Podeu fer lac vitat 24

1 :

de la pgina 28 sobre el primer manament.

2. Les virtuts teologals

[CEC, Compendi 384-388]

La fe, lesperana i la caritat sn tres virtuts que Du mateix infon en la nostra nima amb la seva grcia. Sn virtuts perqu ens donen la capacitat que noms amb la nostra fora no ndrem per accedir a Du i unir-nos a Ell. Sanomenen teologals perqu es refereixen directament a Du.

La fe
Per la fe, reconeixem que Du existeix, acceptem tot el que ens ha revelat i ens unim personalment a Ell. La fe t dos aspectes: Acceptar creure el que Jesucrist ens ha ensenyat. s la fe que lEsglsia ha cregut i ha transms al llarg dels segles i que es resumeix en el Credo. Conar plenament en Du i obeir-lo, amb la intelligncia i amb el cor. El qui de veritat creu en Du, ho demostra en els actes, ms que en les paraules.

Lesperana
Per lesperana, conem que es complir all que Du ens ha proms, tot i que encara que no ho vegem. Lesperana ens dna fora per superar els obstacles del present i anhelar la meta de la nostra vida, que s la felicitat de lloar i servir Du.

La caritat
Du ens ha es mat primer. Per la caritat, corresponem a aquest amor, es mant-lo a ell i es mant els altres sense condicions, com ell els es ma. La caritat s la ms important de totes les virtuts. s lenergia que anima totes les altres.

2 Podem crixer en la fe, lesperana i la caritat noms amb lesfor de la nostra voluntat? 2 Segons el que has llegit, qu es pot fer per tenir una fe, una esperana i una caritat ms vives? 2 Pensa: per tenir esperana i tenir caritat s necessari tenir fe? Es pot tenir fe i no tenir caritat?
Podeu fer lac vitat

2 :

de la pgina 28. 25

A LA LLUM DELS MANAMENTS 3. El segon manament [CEC, Compendi 447-449]

No dirs el nom de Du en va
Si alg tinsulta o es burla de tu o dels teus pares, no test fent mal sicament, per s moralment. Amb les paraules podem respectar els altres o els podem maltractar; i el mateix passa amb Du. El segon manament diu que respectem Du amb les nostres paraules. Aix vol dir que sempre que ens hi referim, hem de fer-ho amb respecte, i que lhem dinvocar, beneir, lloar i gloricar amb la paraula. Hem de respectar el seu nom i all que li ha estat consagrat, com ara les persones o determinats objectes i celebracions, i especialment lEucaris a. Un pecat greu contra aquest manament s la blasfmia: dir paraules o fer gestos insultants contra Du, la Verge Maria o els sants. El cris ans hem de contrarestar amb valen a quan sen m al nostre voltant que sinsulta o es falta el respecte a Du. Jurar s posar Du com a tes moni dall que es diu. Per aix s un pecat jurar sobre una cosa que s menda, i hem devitar jurar per qualsevol fotesa. Noms sha de jurar quan hi ha una autn ca necessitat de fer-ho.

Una bona manera de lloar el Senyor s mitjanant la msica. Quina actitud hem de tenir quan cantem a lesglsia?

2 Qu demanem en el Parenostre sobre el nom de Du? 2 Com podem reaccionar quan sen m una blasfmia? Pensa en diferents situacions. 2 Quina diferncia hi ha entre jurar i prometre?
Podeu fer lac vitat 26

1 :

de la pgina 28 sobre el segon manament.

4. El tercer manament [CEC, Compendi 450-454]

San cars les festes El descans
El descans s una necessitat de lsser hum i impedir-lo seria tractarlo com un animal. Tamb necessitem celebrar amb els altres les coses que ens alegren i dedicar o consagrar un temps a Du, si de deb lesmem sobre totes les coses. Du va ensenyar al poble dIsrael a dedicar un temps al descans i celebrar les meravelles que Du havia fet amb ells. Daquesta manera no soblidarien dell, ni que treballaven grcies a ell, que els donava el fruit de la terra. Per aix celebraven el dissabte.

El diumenge
Per als cris ans, el dissabte ha estat subs tut pel diumenge, que signica el dia del Senyor, perqu s el dia en qu Jesucrist va ressuscitar. Els cris ans hem de san car el diumenge, i les altres festes cris anes, par cipant en la celebraci de lEucaris a i fent una pausa en el treball, perqu el cos i lnima puguin descansar. Els cris ans donem un bon exemple parcipant els diumenges a missa, perqu s una manera de demostrar que Du s per damunt de tot i reconixer el seu amor per nosaltres.
Quines formes tenim els cristians de dedicar el diumenge al Senyor?

2 Per a qu Du va ensenyar els israelites a dedicar-li el dissabte? 2 Per qu el diumenge s el dia de festa dels cris ans? Com ho celebrem?
Podeu fer les ac vitats

1 : 3 :
i

de la pgina 28. 27