LAXN BUSTO Llenat

Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortirs per amb els mesos te n'adones que tornes a comenar. I a fora de molt caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien per ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis, i sc el que ara tinc. No vull pensar en el que arribar dem. Llena't, cada instant s nic no es repetir. Sento que no para de bategar, i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindr, que un llapis mai no dibuixa sense una m. I per qu els meus pensaments, que sempre viuen en present, no conjuguen altres temps que el "ja far el que no vaig fer". Doncs avui o potser dem ser aqu o ser per all. Ser un tros de l'univers, que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant s la fora que em fa gran. No vull pensar en el que arribar dem. Llenca't, cada instant s nic no es repetir. Sento que el cor ja no para de bategar, i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindr, que un llapis mai no dibuixa sense una m.

(lex Molera i Clara Jorquera)