TEMA 5: Magnituds Elctriques Fonamentals. Circuits i Motors Elctrics.

1. MAGNITUDS ELCTRIQUES FONAMENTALS

La tensi s l'energia amb la qual un generador s capa d'impulsar els electrons a travs d'un circuit. Tamb es pot anomenar fora electromotriu, voltatge o diferncia de potencial. Es mesura amb volts (V). La intensitat elctrica s el nombre de crregues elctriques que travessa el circuit per unitat de temps. Tamb rep el nom de corrent elctric. Es mesura amb ampers (A). Un amper s igual a 1 coulomb/segon. La resistncia elctrica s la dificultat que ofereixen els materials de pas del corrent elctric. La unitat de resistncia s lohm (), en honor del cientfic alemany Georges S. Ohm. La potncia s la capacitat que t un receptor de realitzar la seva funci ms intensament i/o amb ms rapidesa, i es mesura amb watts (W). Aquesta magnitud est estretament relacionada amb el voltatge i la intensitat ja que: P=VI -La Llei dOhm. La llei de Ohm diu que la intensitat del corrent elctric que circula per un circuit s directament proporcional a la tensi que hi apliquem i inversament proporcional a la resistncia que ofereix. I=V/R

2. CIRCUITS EN SRIE I CIRCUITS EN PARALLEL

Hi ha tres tipus de circuits, segons la manera de connectar els diferents elements daquests: -Connexi en Srie: s quan en un circuit els diferents elements estan collocats un darrere laltre (circuit en srie). > No t aplicaci prctica perqu quan es fon un receptor (ex. bombeta), no poden circular els electrons hi llavors no hi ha circuit. > La tensi del generador es reparteix entre els receptors de manera directament porporcional a la seva resistncia. Imag -Connexi en Parallel: s quan en un circuit hia ha elements que es connecten de manera que a partir dun punt de connexi, el corrent es reparteix entre aquests elements i es torna a unir a la sortida (circuit en parallel). >T aplicaci prctica perqu quan un receptor es fon/trenca... els altres continuen funcionant. >Cada receptor rep la mateixa tensi, que s la del generador. Imag -Connexi Mixta (srie-parallel): aquest tipus de circuit est format per elements collocats en srie i altres elements collocats en parallel.

>El circuit mixte es fa servir per augmentar al tensi dalimentaci i la durada de les piles. Imag

3. MESURA DE MAGNITUDS ELCTRIQUES

Hi ha aparells de mesura per a qualsevol de les magnituds del circuit elctric i aquests poden ser analgics o digitals. -Voltmetre: serveix per mesurar la tensi. >Es colloca en parallel (derivaci) entre els punts del circuit. >Hi ha voltmetres per a CC i voltmetres per a CA. >Cal tenir present que el valor mxim de la tensi que es pot mesurar amb un voltmetre s el que assenyala el final de la seva escala graduada, anomenada Valor de Fons dEscala. -Ohmmetre: sutilitza per mesurar la resistncia elctrica dun circuit. >El valor de R s igual a un circuit de CC que a un de CA. >No ha dhaver-hi tensi per evitar provocar el deteriorament de laparell. >Es colloca en parallel. -Ampermetre: mesura la intensitat que travessa per un circuit. >Pot ser per CC o CA. >Es colloca en srie. >Intensitat menor al fons descala que est seleccionat. -Multmetre o Polmetre (tster): pot mesurar tensions, intensitats, resistncies,... >Pot ser analgic o digital. >Serveix per CC i CA. >Depn de la magnitud es connecta en srie (intensitat) o en parallel (voltatge).

4. EFECTES DEL CORRENT ELCTRIC

Lelectricitat produeix diferents efectes, com per exemple: -Efectes Trmics: quan una bombeta o un aparell funcionen durant una bona quantitat de temps, sescalfen, i ms quan augmenta la intensitat del corrent. Aquest fenmen sanomena efecte Joule. Dues aplicacions particulars daquest efecte son: >Lmpades dincadescncia: van ser inventades per T.A. Edison. Est formada per una ampolla de vidre i un filament de tungst (metall amb punt de fusi: 3400), dintre hi ha gasos per a protegir el filament. La lluminositat es produeix a partir del escalfament del filament (fins Ta de 3000). >Fusibles: sn elements de protecci construts amb un material conductor de baix punt de fusi. Sutilitzen per evitar els efectes del curtcircuit (incendi, malmetre aparells,...), el qual s un accident que es produeix en un circuit elctric quan el corrent elctric va dun pol a laltre del generador sense passar per cap receptor, fet que provoca un gran despreniment de escalfor que pot resultar perills.

-Efectes Magntics: es pot comprovar que el pas del corrent elctric per un conductor genera un camp magntic que t les mateixes propietats que el camp magntic dels imants naturals. >Lelectromagnetisme: s la cincia que estudia la relaci entre el corrent elctric i els camps magntics. Ja que un recorregut elctric crea un camp magntic. Lexperiment de Oersted es va ser la primera demostraci delectromagnetisme. Una bobina, que s un conductor enrotllat en forma despira, si es --Un electroimant s un imant artficial temporal, ja que noms actua com a imant quan hi circula el corrent elctric. Est fromat per una bobina de coure i un nucli de ferro. La bobina est feta amb fil de bobinar (de coure conductor amb una capa de verns). Sutilitza per un munt daparells, com per exemple, un porter elctric.

5. MQUINES ELECTROMAGNTIQUES
Les ms importants sn: -Generador: s una mquina motriu que transforma lenergia mecnica en energia elctrica. Es basa en linducci electromagntica, que s el fenmen pel qual, en moure un imant dins duna bobina de fil de conductor o a linvervs, es genera (indueix) un corrent elctric a la bobina. Hi ha dues classes de generadors: >Alternadors: que generen corrent alterna. >Dinamos: que generen corrent continua. Imag -Motor: s una mquina motriu que transforma lenergia elctrica en energia mecnica.