DOSSIER

62
Juliol 2013

FORMACI I ASSESSORAMENT AL SECTOR AGROALIMENTARI

Biomassa (I)
P03 Biomassa forestal a Catalunya, situaci i estratgia P09 La biomassa: aspectes generals

www.ruralcat.net

www.gencat.cat/agricultura

DOSSIERTCNIC

PRESENTAci
Dossier Tcnic. Nm. 62 Biomassa (I). Juliol de 2013 Edici Direcci General dAlimentaci, Qualitat i Indstries Agroalimentries. Consell de Redacci Domnec Vila Navarra, Jaume Si Torres, Joan Gdia Tresanchez, Xavier Clops Alemany, Ignasi Rodrguez Galindo, Joaquim Xifra Triad, Agust Fonts Cavestany (IRTA), Montserrat Alom Masana, Mireia Medina Sala, ngela Seira Sanmartin, Joan S. Minguet Pla i Josep M. Masses Tarrag. Coordinaci Josep Maria Masses Tarrag.

Antoni Trasobares Rodrguez Director general del Medi Natural i Biodiversitat

Catalunya s un pas de boscos. La superfcie forestal hi representa actualment ms de 2 milions dhectrees, de les quals 1.350.000 sn de bosc. Hi ha una gran varietat de boscos, que sn provedors de diferents bns i serveis. El dossier que presento pretn oferir una visi del sector forestal a Catalunya, i identificar els avantatges i les principals barreres en ls de la biomassa com a font denergia. En un context de canvi climtic i dependncia energtica dels combustibles fssils exteriors, laprofitament de la biomassa forestal per a producci denergia esdev una oportunitat per dinamitzar el sector, promoure la gesti forestal, crear noves empreses i generar ocupaci. En aquesta lnia, el Pla general de poltica forestal, en trmit daprovaci, considerant lactual context econmic i social, centra el seu inters en la dinamitzaci del sector mitjanant la gesti forestal sostenible, i preveu una srie daccions destinades al foment de la biomassa a fi danar avanant cap als objectius previstos al Pla de lenergia i el canvi climtic de Catalunya 2012-2020 que preveu la bioenergia trmica com un dels eixos estratgics per arribar al triple objectiu del 20-20-20, dacord tamb amb lEstratgia catalana dadaptaci al canvi climtic. No obstant aix, encara queda molt cam per recrrer, i s per aquesta ra que el Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i

Medi Natural aposta per promoure ladopci de la biomassa en aquells mbits on encara est poc implantada, com sn els sectors agroindustrial (granges, escorxadors...) i turstic (hotels rurals...), on, a causa de la pujada del preu dels combustibles, el seu s pot ser ms avantatjs, i tamb explorar nous camps daplicaci de la biomassa en lmbit de les biorefineries. Cal incentivar la mobilitzaci mitjanant lassociaci de propietaris, limpuls en la millora de les infraestructures bsiques (pistes forestals, carregadors, etc.), lestabliment de contractes dabast plurianual entre propietaris i indstria de transformaci... En definitiva, laprofitament de la biomassa forestal ha daugmentar la superfcie forestal gestionada de manera sostenible i eficient i ha destar adreat als productes que no tenen cap altra sortida comercial. Un cop identificats els punts clau que sestan discutint en la Taula de la Biomassa Forestal i Agrcola constituda als efectes en el marc de la Taula Intersectorial Forestal i en la Taula del Frum Ambiental, estem treballant perqu totes les administracions amb competncies en laprofitament energtic de la biomassa es coordinin entre si a fi dunir esforos i anar avanant per assolir els objectius que ens hem proposat.

Producci Teresa Boncompte Ribera, Josep Maria Masses Tarrag i Annabel Teixid Martnez. Correcci i assessorament lingstic Joan Ignasi Elias Cruz. Llus Piqueres Pla. Nria Domnech Pont. Grafisme i maquetaci Hands On Impressi Ediciones Grficas Rey, S.L. Paper 50% reciclat i 50% ecolgic. Dipsit legal B-16786-05 ISSN: 1699-5465 El contingut dels articles s responsabilitat dels autors. DOSSIER TCNIC no shi identifica necessriament. Sautoritza la reproducci total o parcial del articles citant-ne la font i lautor. DOSSIER TCNIC es distribueix gratutament. En podeu demanar ms exemplars a ladrea: dossier@ruralcat.net Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Gran Via de les Corts Catalanes, 612, 4a planta 08007 - Barcelona Tel. 93 304 67 45. Fax. 93 304 67 02 e-mail: dossier@ruralcat.net Ms recursos, enllaos i versi electrnica al web de RuralCat: www.ruralcat.net Foto portada: Estella. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat

N62

DOSSIER

02

Biomassa (I)

Biomassa forestal a catalunya, situaci i estratgia

FOTO 1
Foto 1. Capal de processadora forestal. Procediment final de trossejat de la fusta. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat.

01 El sector forestal a Catalunya

Catalunya s un pas de boscos: un 60% de la seva superfcie s forestal i un 40% correspon a boscos densos. Dacord amb el mapa de cobertes del sl de Catalunya 3 (CREAF, 20052007), Catalunya presenta 2.058.333,8 ha de superfcie forestal, de les quals 1.350.171,5 ha sn superfcie forestal arbrada. Mitjanant la comparaci de diferents inventaris, sobserva que aquesta superfcie t una tendncia a augmentar (Figura 1). Tot i la gran importncia en superfcie dels boscos, el sector forestal est en un clar declivi: el pes econmic que representa el sector forestal s noms l1,3% del que mou el sector de lagricultura i la ramaderia anualment. A ms, els preus de fusta i llenya han anat disminuint: reducci de poc ms del 5% anual en fusta (reducci del 50% en la darrera dcada), 2,7%

anual en llenya (40% en els darrers 15 anys); per contra, el cost dels treballs forestals sha incrementat. (Figura 2). Daltra banda, els boscos creixen: a partir de la comparaci del 2n i 3r Inventaris Forestals Nacionals (IFN), sabem que laugment de volum anual amb escora brut (sense considerar la mortalitat natural) s de 3,5 M m3/any. A ms, lIFN3 evidencia que la distribuci del nombre de peus dels boscos catalans est esbiaixada en referncia a la distribuci ideal, i mostra que hi ha un excs darbres de petit dimetre. Segons les dades estadstiques del DAAM, el ritme daprofitaments forestals s inferior al creixement dels boscos i noms suposa un 20% daquest. (Figura 3). Davant daquesta situaci en qu es troba el sector forestal, la biomassa forestal s una oportunitat de revifar-lo.

02 La biomassa forestal
02.01 Definici Biomassa dorigen forestal: sn tots els productes i restes que provenen dels treballs de manteniment i millora de les masses forestals i de les tallades de peus fusters per a s comercial i els subproductes generats per les indstries de transformaci de la fusta (serradures, escorces, estelles, encenalls, etc.). 02.02 Ls de la biomassa forestal al llarg de la histria Des de lantiguitat, el consum de biomassa per lhome va anar en augment progressiu: inicialment es feia servir per cobrir les necessitats de calor i illuminaci. Amb larribada de la revoluci industrial (segona meitat del segle XVIII), van augmentar les necessitats energtiques. Catalunya s un territori amb pocs recursos energtics,

03

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Superfcie forestal (ha)

1.400.000 1.350.000 1.300.000 1.250.000 1.200.000 1.150.000 1960

davallada forta dels preus del petroli va provocar la desestabilitzaci daquest mercat i linters a Catalunya va desaparixer. Per contra, majoritriament als pasos del nord dEuropa es va continuar treballant-hi i apostant-hi i avui sn experts i pioners, lideren aquest mercat, tant a nivell de negoci com a nivell logstic, tecnolgic de calderes i processos de combusti, fins al punt que sestudia en lmbit formatiu amb estudis superiors denginyeria. A partir de lany 2001, es va produir una nova escalada dincrement de preus dels combustibles, on es destaca el mxim histric produt al juliol de lany 2008. Ms tard, amb la incorporaci de combustibles alternatius i energies renovables, es van frenar aquests increments, per la previsi s que continu pujant per lascens de la demanda a nivell mundial. Afegint els compromisos de reducci demissions de CO2 establerts al Protocol de Kyoto, on cal recordar que la biomassa forestal t balan neutre, amb excepcions en boscos en situaci destrs, ens obliga a treballar en millores logstiques i tecnolgiques fins arribar a una competitivitat que faci avantatjosa la promoci de les energies renovables, en especial la biomassa. Cal per tant fomentar-ne ls, en tot lmbit rural com ara granges, hivernacles, hotels rurals, etc.

1970

1980

1990

2000

2010

2020

Figura 1. Evoluci temporal de la superfcie forestal a Catalunya (1970-2012)

140 120 100 80 60 40 20 0 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020

Preu () jornal treballador forestal

Preu () percebut pel propietari

Figura 2. Evoluci temporal dels preus de pi roig percebuts pel propietari i dels costos dun jornal de treballador forestal (1970-2010).

i el recurs ms antic era laprofitament de la llenya i del carb vegetal que sextreia en els boscos dalzines abandonats i que sutilitzava per alimentar les mquines de vapor.

A Catalunya, el pes econmic que representa el sector forestal s noms l1,3% de tot el que mou el sector de lagricultura i la ramaderia anualment.

Tot i aix, a partir de la segona meitat del segle XX, ls dels combustibles fssils comen a generalitzar-se per lexpansi de la industrialitzaci i laparici del gas but, i, ms tard, del gas natural. Aquest fet va provocar que la biomassa forestal com a combustible disminus, quedant relegada a un segon pla, i afavorint el creixement dels boscos i lacumulaci creixent de biomassa, tamb promoguda per labandonament de les terres de conreu. Amb lescalada de preus de la segona crisi del petroli a lany 1979 (la primera va ser lany 1973) i mantinguda durant la primera meitat de la dcada dels 80, ls energtic de la biomassa forestal va ser un tema dactualitat, i diferents iniciatives privades amb el suport del Govern es van dur a terme. No obstant aix, una nova

En els darrers anys, a causa de lesgotament dels combustibles fssils i de la incidncia que t la seva combusti en el canvi de clima, apareixen noves formes de producci energtica renovable. La ms visible i madura s lenergia elica, amb grans molins de vent collocats en les zones amb ms vent. Tamb es fan molts esforos per desenvolupar la producci denergia a partir de la biomassa forestal i agrcola, i per produir electricitat amb plaques fotovoltaiques que poden ser collocades als teulats. 02.03 La biomassa a lany 2012 A Catalunya, sestima que durant lany 2012 es van produir 8.500 t de pllet, de les quals 6.000 t es van consumir a Catalunya. Pel que fa al mercat destella, sestima una producci de 180.000 t, de les quals 60.000 t, sn de consum interior (incloent-hi els acopis). La resta es va exportar majoritriament cap al mercat itali.

N62

DOSSIER

04

Biomassa (I)

3500.000 3000.000 2500.000 2000.000 1500.000 1000.000 500.000 0

Excedents

Creixement: 2.950.000

2.060.000

Segons les dades estadstiques del DAAM, el ritme daprofitaments forestals s inferior al creixement dels boscos i noms suposa un 20% daquest.

890.000
m3/any
Aprofitaments

Figura 3. Repartiment del creixement de la massa forestal a partir de la comparativa IFN2-INF3: part corresponent a aprofitaments i part excedent.

En resum, la biomassa va representar vora dun 30% de la destinaci dels productes de fusta i llenya provinents del bosc catal. 02.04 Avantatges de ls de la fusta com a energia renovable Els avantatges de ls de biomassa forestal sn: s una font denergia renovable: el seu s  suposa un estalvi de combustibles fssils i permet lluitar contra el canvi climtic. s un combustible local: el seu aprofitament  redueix la dependncia dimportacions energtiques. Afavoreix la gesti silvcola dels boscos impulsa la realitzaci dactuacions de millora, redueix el risc dincendi forestal. La cadena daprofitament crea llocs de tre ball, sobretot en zones rurals. s un combustible hores dara abundant al  territori, que de moment no cal acotar gaire.

De tipus social:

Baixa gesti per part de la propietat, a cau

03 Barreres a ls de la biomassa forestal com a font denergia

Ls de la biomassa forestal es troba amb una srie dinconvenients que van contra el seu desenvolupament, ja siguin de tipus ambiental, social, tecnolgic i econmic, i que i detallem a continuaci: De tipus ambiental: Dispersi del recurs.  Producci i consum estacional. 

sa dels baixos rendiments econmics que sobtenen del bosc. Existncia de corrents socials de rebuig de  les installacions de producci denergia elctrica a partir de biomassa. Les plataformes que van en contra de ls de la biomassa fomenten el seu discurs en la ineficincia de les installacions de producci denergia elctrica, pel sobredimensionat daquestes plantes per tal que siguin rendibles econmicament, i per la consegent quantitat de fusta necessria per al seu abastament, molts cops no disponible a les proximitats on sinstallen aquestes. A ms, alleguen motius de qualitat daire i daugment de les condicions dinsalubritat als voltants, que noms cal tenir en compte en indrets concrets. E l trmit dautoritzaci administrativa s  complicat. A ms, calen avals econmics, de sls classificats com a industrials, i tamb hi ha certa incertesa pel que fa a la connexi a la xarxa de distribuci elctrica. A ms, shi uneix la dificultat per a lobtenci de crdits bancaris per al finanament de projectes segons lorigen. Absncia de documents aprovats de plani ficaci estratgica i tctica dins del sector forestal, tot i que els esborranys ja estan elaborats: Pla General de Poltica Forestal (PGPF) i Plans dOrdenaci de Recursos Forestals (PORF), de moment dun parell de demarcacions territorials. Els nics instruments dordenaci operatius existents sn a escala finca, i habitualment no han previst lobtenci de biomassa.

De tipus tecnolgic: Baixa densitat energtica en comparaci  amb combustibles fssils. Necessita tractaments previs per a la seva  utilitzaci. Baixa mecanitzaci dels treballs en general  (baix grau de mecanitzaci). A bsncia de models silvcoles de gesti  senzills especfics adreats a biomassa (en construcci). Dificultat per a la realitzaci dinfraestructures  necessries per a la mobilitzaci del recurs. Baixos rendiments en les tecnologies dener gia elctrica. Per tal que una installaci sigui rendible, cal que sigui de grans dimensions i de cogeneraci (energia trmica i elctrica).

De tipus econmic: Elevat cost dalgunes tecnologies.  Elevats costos de recollida, transport i em magatzematge. Variabilitat tant en preu com en quantitat  daprovisionament destella forestal; molts cops per la dificultat daccs al recurs que causa lheterogenetat dels boscos. Impossibilitat de garantir ara com ara les  dotacions econmiques pressupostries anteriors per a les subvencions a la Gesti forestal sostenible i les adreades a Calderes de biomassa atorgades per lICAEN.

05

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Lany 2012 la biomassa va representar vora dun 30% de la destinaci dels productes de fusta i llenya provinents del bosc catal.

04 Principals accions desenvolupades per lAdministraci per promoure ls de la biomassa

04.01 Integraci de la biomassa en documents estratgics o normatius A nivell europeu El Pla dAcci Europeu de Bioenergia (2006). Estratgia europea 20/20/20 (eficincia energtica + reducci de consums denergies fssils). A nivell estatal El Plan Nacional de Energas Renovables  (2001) aposta per les noves formes denergia i particularment per la bioenergia (50% de les renovables).

Directiva relativa al foment de ls denergia procedent de fonts renovables (abril 2009) aposta pels usos trmics, elctrics i mecnics de la biomassa. A nivell de Catalunya Pla General de Poltica Forestal (PGPF): ac tualment shan iniciat els trmits per la seva aprovaci. Pla dEnergia i Canvi Climtic de Catalu nya (PECAC 2020), aprovat pel Govern en data 9/10/2012. Aquest Pla disposa duna estratgia singular per a la biomassa forestal, la qual es desenvolupa en 8 lnies dactuaci. Estratgia Catalana dAdaptaci al Canvi  Climtic (ESCACC), aprovada pel Govern en data 13/11/2012.

04.02 Incentius econmics A nivell estatal RD 661/2007, de 25 de maig, pel qual es  regula lactivitat de producci denergia elctrica en rgim especial. Aquesta Normativa preveia primes per biomassa destinada a producci elctrica, segons lorigen. Aquestes primes es van derogar al gener de  2012 (Reial decret-llei 1/2012, de 27 de gener, pel qual es procedeix a la suspensi dels procediments de preassignaci de retribuci i a la supressi dels incentius econmics per a noves installacions de producci denergia elctrica a partir de cogeneraci, fonts denergia renovables i residus) i noms les gaudiran les installacions aprovades fins a la data de publicaci.

mesures urgents en el sistema elctric i en el sector financer. A nivell de Catalunya Convocatries dajuts a la Gesti Forestal  Sostenible ( DAAM). Convocatria any 2012: Ordre AAM/147/2012, de 6 de juny, per la qual es convoquen per a l'any 2012 els ajuts a la gesti forestal sostenible per a finques de titularitat pblica destinats a la gesti forestal, la recuperaci del potencial forestal i prevenci d'incendis, la diversificaci de l'economia rural i transformaci, i la comercialitzaci dels productes forestals. Concessi de les subvencions en el marc  del Programa denergies renovables (ICAEN) Projectes del Programa Pilot 2009 de Des envolupament Sostenible del Medi Rural relacionats amb la biomassa. Ajuts per a les energies renovables.  Convocatria d'ajuts per a la realitzaci de projectes pilot innovadors per al desenvolupament de noves tecnologies, productes i processos per fer front al canvi climtic i donar suport a les energies renovables, la gesti de l'aigua i la biodiversitat, per Ordre AAM/299/2012, de 3 d'octubre (DOGC nm. 6231 - 11/10/2012).

Reial decret-llei 2/2013, d1 de febrer, de

05 Estratgia de la biomassa forestal

Lestratgia per al foment de la biomassa forestal per tal de fer front a les barreres per al seu s com a font denergia es defineix al Pla de lEnergia i Canvi Climtic (PECAC). En aquest document es concreta en 8 lnies principals, explicades tot seguit: 05.01 Donar suport a les iniciatives emergents  Assessorament per a lavaluaci del recurs daprofitament de biomassa a aquestes: valoraci de nous jaciments disponibles (llenyes, suro, pltan, pollancre, etc.).  Assessorament logstic i tcnic per la correcta installaci de calderes.  Seguiment de les installacions en funcionament. 05.02Manteniment dajuts especfics a la biomassa Aquestes ajudes van dirigides a subvencionar una part del cost duna nova installaci.

Foto 2. Apilant fusta. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat.

N62

DOSSIER

06

Biomassa (I)

Foto 3. Apilat de fusta. Autor: Direcci general del Medi Natural i Biodiversitat.

Tot i utilitzar uns combustibles ms barats, aquestes tenen uns preus dadquisici de dos o tres vegades el de les calderes que utilitzen altres tipus de combustible, i per aquest motiu s interessant adrear aquestes ajudes per tal de reduir els temps damortitzaci de les inversions per tal que resultin atractives a linversor. Consegentment, cal continuar amb de les convocatries de subvencions per a installacions de biomassa llenyosa per a usos trmics (Programa d'Energies Renovables 2011). 05.03Lnies dR+D+I, tant en las fases de producci del recurs com de transformaci energtica Cal avanar en tecnologies de valoritzaci de la biomassa a partir de matries primeres per a lobtenci de diversitat de productes:  Biocombustibles lquids o daltres productes procedents de biorefineries. Shan de procurar tecnologies ms eficients dobtenci denergia a partir de biomassa. Aquest camins han de servir per a una valoraci del producte dorigen.  Gesti forestal sostenible en la recerca dorientacions de gesti especifiques o noves

plantacions per a la producci de bioenergia, de forma multifuncional, multidisciplinar i multiobjectiu, loptimitzaci i la millora dels aprofitaments forestals davant de nous mercats o les motivacions dels propietaris forestals, identificaci dels interessos i interaccions de totes les parts. 05.04 Divulgaci, seminaris i formaci als diferents agents del sector  Cal fomentar lorganitzaci de jornades, trobades, comunicacions de divulgaci, fins i tot si cal dun pla de comunicaci orientat a divulgar el paper estratgic de laprofitament energtic de la biomassa centrat en els avantatges per al bosc, per al medi ambient, en lestalvi de combustibles fssils i demissions de CO2.  Cal fer difusi de la biomassa en els projectes de ladministraci (escoles, llars dinfants, residncies davis, instituts).  Cal fomentar les trobades intersectorials, productors altres, adreades a potenciar ls energtic de la biomassa a empreses amb potencial de consum i fins i tot fomentar cursos formatius adreats a installadors.

Tot i utilitzar uns combustibles ms barats, les calderes de biomassa tenen uns preus dadquisici de dos o tres vegades el de les calderes que utilitzen altres tipus de combustible. Cal, doncs, mantenir les subvencions que estableix el Programa d'Energies Renovables 2011.

07

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Foto 4. Autocarregador. Transport de la fusta dins la foresta. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat.

Cal trobar frmules de garantia de subministrament de biomassa forestal per a producci denergia.
05.05 Frmules de garantia de subministrament de biomassa forestal per a producci denergia A ms de la collaboraci per tal destudiar la millor logstica per a cada projecte, i per al conjunt de tots, en el territori catal, cal pensar en associacions i/o cooperatives com a frmules a impulsar i donar suport per facilitar la concentraci de loferta i millorar la seguretat en el subministrament o fins i tot que aquestes puguin oferir serveis energtics. Aconseguir una estandarditzaci i una normalitzaci dels tipus de productes comercialitzats segons aplicacions energtiques. Suport tcnic en la redacci dels contractes de subministrament entre grans empreses consumidores i la propietat forestal.

05.06Fomentar les installacions de calefacci i elctriques alimentades amb biomassa forestal  Pla de foment de calderes de biomassa forestal per a s trmic a Catalunya CTFC/ELFOCAT/DAAM/Diputacions/altres departaments.  Ordre AAM/79/2013, de 6 de maig, sobre el rgim dobtenci de la qualificaci dorientaci energtica dels aprofitaments forestals en lmbit de Catalunya i destabliment de la garantia de la traabilitat. 05.07Manteniment de lnies dajuts destinats a rebaixar els costos de l'extracci de la biomassa residual dels aprofitaments forestals del bosc Els ajuts a la gesti forestal sostenible (aclarides o podes i daltres tipus de treballs forestals), aix com a la mecanitzaci dels treballs, la planificaci dinfraestructures per a la mobilitzaci i daltres mesures adreades a dinamitzar i facilitar la mobilitzaci de fusta sn aspectes fonamentals per optimitzar costos i fer productes competitius. El propi mercat de la biomassa ha de collaborar a la sostenibilitat econmica de les explotacions forestals, de manera que aquestes, amb la xarxa viria suficient, i una logstica adequada amb leconomia descala que han daportar les associacions de propietaris, cada cop requereixin menys aportacions pbliques.

05.08Coordinaci de les administracions competents en laprofitament energtic de biomassa Finestreta nica per canalitzar trmits i gestions relacionats amb les aprovacions de projectes de biomassa. Cal unificar i agilitzar la informaci, i sobretot la tramitaci dels expedients dinforme ambiental relatius a plantes de valoritzaci de biomassa.

06 Autor

Joaquim Rodrguez Medina

Responsable dOrdenaci del Medi Natural Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat. DAAMN ajrodme@gencat.cat

N62

DOSSIER

08

Biomassa (I)

La biomassa: aspectes generals

Foto 1. Pila d'arbre sencer. Autor: AFIB-CTFC.

01Conceptes bsics
01.01Fonts i tipus de biomassa Els biocombustibles slids ms importants sn els constituts per matries llenyoses procedents del sector agrcola o forestal i de les indstries de transformaci: Residus agrcoles: restes de conreus llenyosos o herbacis (com ara palla, tiges de gira-sol o canyes de blat de moro) i residus generats a la indstria agrcola i agroalimentria (fabricaci doli doliva, elaboraci de fruita seca, indstries vincoles, etc.). Restes forestals (o biomassa forestal primria): procedents de treballs silvcoles de millora, desbrossament de matoll, obertura de franges tallafoc, permetres de protecci prioritria, aprofitaments comercials i bosc menut (de rebrot) (Foto 1). Subproductes derivats dindstries de la fusta: primries (arbre o tronc processat directament) o secundries (processen la fusta ja elaborada en les indstries de primera transformaci, i poden produir residus com additius i coles).

Residus de fusta recuperada: derivats de totes les activitats econmiques i socials alienes al sector forestal, tals com residus de la construcci, demolici dedificis, palets, etc. Cultius energtics: plantes de creixement rpid (herbcies o llenyoses) cultivades expressament amb lobjectiu de ser transformades en energia (per exemple, el pollancre, la paulnia i el card). Residus urbans: deixalles orgniques. 01.02 Beneficis de la biomassa forestal primria 01.02.01 Beneficis ambientals s duna energia renovable provinent duna gesti forestal sostenible. Balan neutre demissions de CO2 (element causant de lefecte hivernacle). Baix contingut en sofre (causant de la pluja cida). Balan energtic positiu. Prevenci dincendis forestals. Recuperaci de les cendres resultants de la combusti per al seu s com a adob.

La gesti de la biomassa forestal primria, des de la seva recollida fins que es converteix en energia, s un procs costs que requereix una correcta planificaci i ls de noves tecnologies per a aconseguir la seva optimitzaci.

09

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

01.02.02 Beneficis socials Promou una gesti forestal sostenible, millorant lestat de les masses forestals: Incidncia directa: disminuci del risc  dincendi com a conseqncia de lextracci de combustible. Incidncia indirecta: percepci del bosc com a font de treball i riquesa. Creaci de nous llocs de treball al medi rural i fixaci de la poblaci.

01.03 Productes comercials Hi ha una gran varietat de combustibles biomssics, i el seu s varia duna zona a una altra en funci de la disponibilitat i el clima, per exemple: llenya, estelles, pllets, briquetes, etc. Ls de la biomassa forestal primria amb objectiu energtic requereix duna transformaci prvia per tal daconseguir els productes ms adequats per al seu s com a combustible. 01.03.01 Llenya

Acabada de tallar, la humitat de la llenya pot assolir valors del 40%bh (alzines o roures) o del 50%bh (pins). Desprs duna temporada, la humitat es situa al voltant del 20%bh. Per cremar, idniament ha de ser inferior al 15%bh. La llenya amb un elevat contingut en humitat alenteix i dificulta la combusti, produeix condensaci i quitr en els conductes de fum i redueix el seu poder calorfic. El seu cost de producci s molt baix, i potencia la gesti forestal sostenible. 01.03.02 Estelles

01.02.03 Beneficis econmics: Balan econmic positiu (cost en /kWh inferior a combustibles fssils). Major estabilitat de preus (Figura 1). Disminueix la dependncia energtica externa. Valor afegit local. Dna sortida a un producte poc valoritzat, que complementa els actuals aprofitaments de la fusta.

La llenya constitueix el combustible ms tradicional i es pot obtenir a partir de qualsevol espcie llenyosa. La seva forma s cilndrica o cnica, molt heterognia quant a mides i segons lespcie de la qual es treu i de la part que es talla (Foto 2).

Les estelles sn fragments de fusta de petita dimensi obtinguts per tall mecnic, donant lloc a trossos petits de forma irregular que presenten una espessor del voltant de 2 cm i mides variables que no acostumen a superar els 10 cm de longitud (Foto 3).

Llocs de treball directes Gesti forestal: planificaci i inventari de les masses forestals; organitzaci i calendari dels treballs posteriors Aprofitament forestal: tallada, desembosc, acumulaci de fusta, desbrancat i acopi Transport de la fusta en rotlle al centre de logstica Organitzaci i gesti del centre de logstica Transformaci de la biomassa forestal en biocombustibles slids: estellat, assecat, emmagatzematge i control de la qualitat Transport i subministrament dels biocombustibles als centres de consum i/o usuaris Llocs de treball indirectes Relacionats amb el manteniment i la reparaci de maquinria forestal i de transport Enginyeries i consultories per a lestudi de la viabilitat de projectes Fabricaci, distribuci i manteniment de calderes de biomassa forestal Elements constructius relacionats amb installacions: sitges, obres, sots, etc. R+D en tots els processos de producci, transformaci i tecnologia per a lobtenci denergia a partir de biomassa forestal Noves oportunitats laborals Sidentifiquen tres nnxols nous en el mercat de la biomassa que generen oportunitats per a lemprenedoria i llocs de treball: Empreses de serveis energtics (ESE) Servei integral, tipus renting Empreses industrials i de serveis Fabricants de calderes i de components Installadors especialitzats Enginyeries/consultories Spin-off / Start-Ups Dissenys de protocols de transformaci de la biomassa en energia Disseny denginyeria de cogeneraci Suport a la gesti/explotaci energtica Software de subministrament i operacions
Font: QNORM (2011)

N62

DOSSIER

10

Biomassa (I)

Preu de venda del MWh de diferents fonts denergia trmica

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

93,40 /MWh

94,56 /MWh

/MWh

54,25 /MWh

57,02 /MWh

33,33 /MWh 25,80 /MWh 12,50 /MWh

Lestella procedent de fusta de bosc (o biomassa forestal primria) sobt de la retirada del bosc de les restes dels aprofitaments forestals, del producte de tallades de millora, aix com daquells procedents de treballs de prevenci dincendis. En canvi, lestella industrial s aquella que prov de subproductes derivats dindstries primries de la fusta (les quals processen directament larbre o tronc que arriba del bosc) i secundries (que processen la fusta ja elaborada en les indstries de primera transformaci). La humitat de les estelles s variable entre el 20 i el 40%bh. Idealment per a consum domstic s inferior al 30%bh. El seu cost de producci s inferior al dels pl lets, pel menor procs delaboraci necessari. Potencia la gesti forestal sostenible, ja que permet valorar la fusta que actualment t una sortida limitada en el mercat. Per contra, es tracta dun material heterogeni quant a humitat, densitat i granulometria, cosa que en dificulta la manipulaci i el transport. Necessiten un assecat abans del seu consum en calderes domstiques, i un important control de qualitat. Sn menys denses que els pllets i necessiten un major espai demmagatzematge i, alhora, el seu transport es recomana en distncies inferiors a 50 km. 01.03.03 Pllets La pelletitzaci s un procs de compactaci de material lignocellulsic dunes determinades condicions (granulometria petita i humitat inferior al 12%bh) per a obtenir uns cilindres entre 6 i 30 mm de dimetre i entre 10 i 70 mm de longitud (Foto 4). La compactaci facilita la manipulaci, disminueix els costos de transport i augmenta el seu valor energtic per unitat de volum. Per a la fabricaci dels pllets es requereix una matria primera amb una humitat molt reduda (<12%bh) i absncia dimpureses. Aix, si sutilitza restes forestals (les quals acabades de tallar tenen una humitat al voltant del 50%bh) es requereix un assecat forat previ, la qual cosa encareix el producte. s per aix que generalment sutilitza subproducte dindstries de la fusta. Els seus avantatges sn el seu elevat poder calorfic, i que presenta unes caracterstiques dhumitat, densitat i granulometria constants i

Estella industrial Gas natural industrial Gasoil

Estella de fusta de bosc Pllet de fusta

Llenya Gas natural domstic

Figura 1. Comparativa de preus de diferents energies a maig 2013. Estella industrial = 40 /t35; Estella de fusta de bosc = 90,3 / t30 ; Llenya comprada = 130 /t20 ; Gas natural industrial = 15,07 /GJ; Pllet de fusta classe A1 = 268 /t10 ; Gas natural domstic = 25,94 /GJ; Gasoil de calefacci= 0,94 /l Font: AFIB-CTFC a partir de dades de la Comissi Europea (Energia i Eurostat) i el projecte europeu Biomass Trade Centre II

Foto 2. Pila de llenya. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat. Autor: AFIB-CTFC.

Foto 3. Estella. Autor: AFIB-CTFC.

11

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Al mercat hi ha calderes de briquetes automtiques, tot i que el seu s no s gaire ests. Generalment, sutilitzen en llars de foc de segones residncies o, fins i tot, en calderes de llenya, tot i que aleshores lalimentaci de la caldera ha de fer-se manualment. La seva constituci compacta i uniforme suposa grans avantatges respecte a la llenya com sn la facilitat demmagatzematge, neteja, transport i facilitat ds. No obstant aix, pel seu procs de compactaci, t un preu ms elevat que la llenya. 01.04 Caracterstiques de lestella Les caracterstiques fsiques i qumiques de cada tipus de biomassa poden influir en el procs de transformaci de la matria orgnica en energia. Els principals factors que condicionen ls destella i les caracterstiques de les installacions sn: el poder calorfic, la humitat, la granulometria, la densitat aparent i les cendres. 01.04.01 Poder calorfic El poder calorfic s la quantitat d'energia per unitat de massa o volum alliberada en una combusti completa. Si laigua originada en la combusti es troba en forma de vapor, es denomina poder calorfic inferior (PCI), mentre que si es troba en forma lquida, es denomina poder calorfic superior (PCS). Valors de referncia PCI de lestella (30%bh) 3,5 kWh/kg PCI dels pllets (10%bh) 4,9 kWh/kg

Foto 4. Pllet. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat.

Foto 5. Briquetes de fusta. Autor: AFIB-CTFC

homognies, facilitant una millor manipulaci i transport. A ms, per la seva alta densitat, necessita menys espai per al seu emmagatzematge que lestella. No obstant aix, a causa del seu procs de compactaci, t un preu

ms elevat en comparaci amb altres tipus de biomasses. 01.03.04 Briquetes Les briquetes presenten una forma cilndrica (de 5 a 13 cm de dimetre i de 5 a 30 cm de longitud) o de ma, segons el procs de fabricaci (Foto 5).

Equivalncia energtica entre diferents combustibles (Foto 6) 1.000 kg estella al 25%bh = 400 litres de gasoil 1.000 kg pllets = 490 litres de gasoil La humitat s el factor que ms influeix en el poder calorfic, ja que com ms humitat contingui la biomassa, ms baixa ser la quantitat de calor aprotada (Figura 2). 01.04.02 Humitat La humitat de la fusta redueix el poder calorfic i afecta la capacitat de crrega dels sistemes de transport per carretera.

La humitat s el factor que ms influeix en el poder calorfic, ja que com ms humitat contingui la biomassa, ms baixa ser la quantitat de calor aportada.

La matria primera principal sn estelles, serradures i encenalls, per sovint es fabriquen amb diversos materials compactats. Aquests inclouen material residual com fusta usada, closques darrs, canya de sucre, paper, etc. La briqueta ms utilitzada s la de serradures compactades, que no utilitzen cap tipus daglomerant, ja que la prpia lignina, amb el contingut ptim dhumitat de la fusta, funciona de lligant natural.

N62

DOSSIER

12

Biomassa (I)

El sector forestal ha utilitzat tradicionalment el valor de la humitat calculat sobre base seca (hbs), mentre que en el sector de la bioenergia la base sobre la qual es calcula la humitat acostuma a ser en base humida (hbh) (Figura 3): Per a quantificar la humitat duna mostra de fusta, sha de calcular la quantitat daigua mitjanant mtodes normalitzats. El mtode de referncia acceptat s lassecat en una estufa a 105 C fins a pes constant. Per al bon funcionament de calderes petites i mitjanes (fins a 300 kW), s recomanable una humitat destella prxima al 25-30%bh. En calderes mitjanes i grans (superiors als 300 kW), la humitat pot ser ms elevada. 01.04.03 Granulometria de lestella 6.000
Poder calorfic inferior (kWh/t)

Foto 6. Comparativa de la densitat energtica de l'estella i el gasoil. Autor: David Prez (Federaci d'ADF del Bages)

5.000 4.000 3.000 2.000 1.000

La distribuci de mides, o distribuci granulomtrica, dun material es determina mesurant el percentatge en pes de partcules que passen a travs duna srie de tamisos amb obertura de malla decreixent. La mida de malla a partir de la qual passa el 80% del material serveix com a referncia per a un subministrador de biomassa a lhora de vendre el seu producte. (Taula 1, 2 i 3). El resultat que sobtingui de lanlisi granulomtrica depn dels ajustos de la maquinria utilitzada en lestellat, i daltres factors com lespcie, la humitat, la mida de la fusta emprada, la velocitat de rotaci del tambor o lestat dafilat de las ganivetes. Els fabricants de calderes especifiquen quines caracterstiques ha de tenir el material combustible en base a una normativa. Fer servir normes pot ajudar a la producci i comer daquests biocombustibles forestals, en caracteritzar-los i buscar el tipus de caldera que millor treballi amb cadasc. Les normes tamb ajuden a la comunicaci entre subministradors i clients, asegurant que la tecnologia de combusti i el combustible es complementen (Webster, 2007). Les calderes de petita dimensi i s local requereixen un material molt ben dimensionat per a evitar problemes en el funcionament de les installacions, principalment en els sistemes dalimentaci i combusti. Els embussos del sistemes dalimentaci poden estar originats tant per partcules de mida

10

15

20

25

30

35

40

45

Humitat % (base humida - contingut de aigua

Figura 2. Relaci de la humitat de lestella i el poder calorfic. Autor: AFIB-CTFC.

Base seca

Base humida

X100

Figura 3. Diferncia de la base de clcul de la humitat en base seca i en base humida. Autor: AFIB-CTFC.

13

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Classe g30 P16A P31,5 P45A P16B

Elements fins mx. 20% 1 2,8 mm; mx. 4% < 1 mm mx. 12% < 3,15 mm mx. 8% < 3,15 mm mx. 8% < 3,15 mm mx. 12% < 3,15 mm

Fracci principal mn. 60% 2,8 16 mm mn. 75% 3,15 16 mm mn. 75% 8 31,5 mm mn. 75% 8 45 mm mn. 75% 3,15 16 mm

Elements grollers mx. 20% > 16 mm mx. 3% > 16 mm mx. 6% > 45 mm mx. 6% > 63 mm; mx. 3,5% > 100 mm mx. 3% > 45 mm

Llargada (mm) < 85 < 31,5 < 120 < 120 < 120

Mxima secci (cm2) <3 <1 <2 <5 <1

Taula 1. Classificaci granulomtrica per a calderes domstiques. Font: Normes europea (EN 14961-1) i austraca (NORM 7133).

Classe g50 P45B P31,5

Elements fins mx. 20% 1 5,6 mm; mx. 4% < 1 mm mx. 8% < 3,15 mm mx. 6% < 3,15 mm

Fracci principal mn. 60% 5,6 31,5 mm mn. 75% 8 45 mm mn. 75% 8 63 mm

Elements grollers mx. 20% > 31,5 mm mx. 6% > 63 mm; mx. 3,5% > 100 mm mx. 6% > 100 mm

Llargada (mm) < 120 < 350 < 350

Mxima secci (cm2) <5 <5 < 10

Taula 2. Classificaci granulomtrica per a calderes mitjanes. Font: Normes europea (EN 14961-1) i austraca (NORM 7133).

Classe g100 P100

Elements fins mx. 20% 1 11,2 mm; mx. 4% < 1 mm mx. 4% < 3,15 mm

Fracci principal mn. 60% 11,2 63 mm mn. 75% 16 100 mm

Elements grollers mx. 20% > 63 mm mx. 6% > 200 mm

Llargada (mm) < 250 < 350

Mxima secci (cm2) < 10 < 18

Taula 3. Classificaci granulomtrica per a calderes industrials. Font: Normes europea (EN 14961-1) i austraca (NORM 7133).

excessiva com per excs de la proporci de fins. Aquests ltims tamb afecten leficincia de la combusti dels cremadors que estiguin preparats per cremar partcules amb mida ms consistent i de ms mida. 01.04.04 Densitat La densitat de la fusta s la massa per unitat de volum, i es mesura en kg/m3 o tones/m3. La densitat aparent depn de la humitat, de la densitat de la fusta i de la relaci volum slid/volum aparent. Aquest ltim parmetre est influenciat principalment per la granulometria, el procs destellat, la part de larbre (especialment si inclou branques) i lassentament i el transport.

01.04.05 Cendres: contingut, composici i comportament El contingut mineral del biocombustible s una caracterstica molt important en la qualitat global de lestella per diverses raons. Els minerals lligats a la fusta contribueixen a la formaci de cendres un cop tota la resta de fusta sha cremat. Algunes de les formes en qu es pot presentar el contingut mineral poden ocasionar problemes en les calderes durant la combusti. Idealment, el contingut de cendres de lestella hauria destar per sota del 3%. Continguts per sobre del 8% esdevenen problemtics per a la major part de les calderes (Biomass Energy Resource Center, 2006).

Els biocombustibles amb un contingut de cendres baix sn idonis per a la seva utilitzaci trmica, ja que daquesta manera se simplifica lextracci, el transport i lemmagatzematge de les cendres aix com la seva eliminaci. Continguts elevats de cendres suposen, a ms, majors emissions de pols i determinen el disseny del sistema de bescanvi de calor, la seva neteja i la tecnologia per fer-los precipitar (ICAEN, 2011). Es poden diferenciar dos orgens de la matria mineral de la biomassa llenyosa: el contingut intrnsec de la matria orgnica (elements inorgnics, minerals inclosos en lestructura i els soluts de laigua), i el contingut extrnsec (incorporat durant laprofitament, desembosc, processat i manipulaci de la biomassa) (Sebastin et al., 2010).

N62

DOSSIER

14

Biomassa (I)

Tipus de temperatura Temperatura de sinteritzaci Temperatura destovament Temperatura de fusi

Efecte Les cendres comencen a ser enganxoses Les cendres volants senganxen entre elles i poden dipositar-se als bescanviadors Es forma un fluid de viscositat variables que pot taponar entrades daire (si nhi ha)

Fusta (faig) 1.140 C 1.200 C 1.340 C

Escora 1.250 1.390 C 1.320 1.680 C >1.700 C

Taula 4. Comportament de les cendres de faig i la seva escora. Font: L.Sol, S.A. i ENG Enginyeria.

Les temperatures de sinteritzaci, estovament i fusi de les cendres de fusta i fusta amb escora sn elevades i, per tant, no donen problemes. En canvi, les cendres de fusta amb impureses (per exemple, sorra) tenen temperatures de fusi inferiors i poden originar problemes descorificaci i dincrustacions a les calderes (Taula 4). Les escorificacions i incrustacions, ms popularment conegudes com a cagaferro, soriginen per la fusi de les cendres per causa duna

excessiva temperatura en el llit de combusti i per la composici de les cendres. Les incrustacions es fan quan el silici present a la biomassa, naturalment o per impureses, es vitrifica (Foto 7). Les fulles o accules contenen nivells relativament alts de minerals, i sn la primera font de silici (20%) en biocombustibles forestals, contribuint als processos dincrustaci a temperatures de combusti normals (Biomass Energy Resource Center, 2006).
Foto 7. Incrustaci. Autor: CTFC.

Fusta en roll

Fusta de llenya o BFP

Fusta dindustria

Els dipsits sn acumulacions tant de partcules com de partcules sinteritzades. Aquesta acumulaci sol tenir lloc a la zona convectiva, principalment als bescanviadors, per la qual cosa s necessari realitzar neteges regulars. En cas de no extreure adequadament aquests dipsits, poden fer-se ms gruixuts i, en estar exposats a temperatures elevades, poden arribar a fondres. A ms, tamb suposa una prdua deficincia de la transferncia de calor (Sebastin et al., 2010).

Llenya

Estelles

Trituraci (> 5 cm)

Pals (15-20 cm)

Obra (> 15 cm)

s energtic

Paper

Tauler

Pl.lets / Briquetes

Lobjectiu s obtenir la mxima quantitat possible de biomassa forestal deixant la mxima quantitat daccules i branquillons sobre el terreny per evitar part de lextracci de nutrients i, alhora, reduir costos.

Figura 4. Esquema dels destins de fusta. Esquema del procs daprofitament i subministrament de la biomassa forestal primria en forma destelles. Font: AFIB-CTFC a partir de la Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat.

15

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Tallada de larbre

Lestellat a peu de pista pot ser viable en laprofitament drees petites i til quan lespai del carregador s redut.

Desembosc (arbre sencer o esbrancat)

02 Cadena logstica
02.01 Aprofitament i logstica del subministrament destella forestal De forma general, durant laprofitament forestal la fusta es classifica segons els possibles destins que pugui tenir en funci del seu dimetre i qualitat (Figura 4). Laprofitament inclou des de la tallada de larbre fins al transport al lloc demmagatzematge (anomenat magatzem o pati) i el subministrament inclou el transport de les estelles des del pati fins a les sitges de les calderes (Figura 5). Aix, el procs daprofitament i subministrament de lestella comprn les fases segents: Aprofitament: tallada i desembosc de larbre Processat: estellat a pista, a carregador o a pati Transport: segons on es processa el material, el transport s de lestella o de larbre Emmagatzematge: opcionalment, de larbre; i, generalment, de lestella Subministrament de lestella 02.01.01 Aprofitament Un cop tallat larbre, aquest pot ser escapat; per, com que lobjectiu s laprofitament energtic en forma destella o triturat, no cal que sigui desbrancat o trossejat. No obstant aix, la valoraci de desbrancar o no tamb depn dels requeriments de la instal laci quant a acceptaci de clor i metalls alcalins continguts en les branques. Generalment, s recomanable una baixa presncia de fulles, escora i material fi, ja que condiciona la qualitat de lestella final i determinar el bon funcionament de les calderes, sobretot en les domstiques. Per a la tallada, sutilitza bsicament la serra mecnica o processadora, i el desembosc es fa mitjanant tractor amb cabrestant, skidder o autocarregador.

Estellat a pista

Transport de larbre

Transport de lestella Emmagatzematge Estellat

Emmagatzematge de lestella

A laire lliure

Amb protecci

Sota cobert

Subministrament de lestella

Figura 5. Esquema del procs daprofitament i subministrament de la biomassa forestal primria en forma destelles. Font: AFIB-CTFC.

02.01.02 Estellat El sistema de producci destella gira al voltant de loperaci ms important: la fase destellat, s a dir, la reducci de mida de la matria primera. Aquesta operaci es pot realitzar a diferents punts de la cadena de provement: a peu de pista, a carregador o b a planta. Estellat a peu de pista s necessari que el material sencer o esbrancat sigui prviament desemboscat, apilat a peu de pista al ms arran possible perqu sigui accessible, sense trossejar i disposat de forma transversal a leix de la pista.

El material sestella amb una estelladora de potncia petita o mitjana (inferior a 200 CV), mbil, acoblada a un tractor o mquina automotriu, la qual pot portar incorporat un remolc propi (10 15 m3 de capacitat) i un bra dalimentaci mecanitzada (Foto 8). Lestelladora es desplaa per la pista, on recull la biomassa (manualment o mecnicament), estella el material i el diposita al remolc del tractor o un daddicional. El requeriment duna estelladora dalta mobilitat fa que la productivitat sigui ms baixa que en el cas dutilitzar una estelladora fixa

N62

DOSSIER

16

Biomassa (I)

Lestellat a pati s el cas ms recomanable per plantes amb grans consums destella.

Foto 8. Estellat a peu de pista. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat.

sestellar el material i semmagatzemar. Lexistncia dun magatzem condicionat per a la realitzaci daquestes activitats facilita la concentraci de la fusta, els equips de processat i lestella generada en un mateix lloc. Per contra, aix encareix el transport de lestella a les installacions ms llunyanes del magatzem. En aquest cas, sutilitza un equip destellat de potncia mitjana o gran (superior a 200 CV), fixa o semimbil, amb alimentaci mecanitzada, que va dipositant lestella directament sobre el lloc on ser emmagatzemada (generalment, grcies a una tremuja mbil). Hi ha dhaver prou espai per a la circulaci de maquinria i de tal manera que es minimitzi laddici dimpropis a lestella. Lestellat a pati s el cas ms recomanable per plantes amb grans consums destella.

Foto 9. Estellat a carregador. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat. Autor: AFIB-CTFC.

o semimbil. A ms, aquest sistema requereix unes bones condicions del terreny (poca pendent) i pot presentar problemes en cas dpoques o zones molt humides. Alhora, requereix un important esfor de coordinaci en el perode que dura lestellat, ja que el transport de lestella i lestellat han destar estretament sincronitzats per tal que cap dells estigui aturat. Lestelladora sempre ha de disposar dun remolc buit o semipl per dipositar lestella, i el cami sempre ha de disposar dun remolc ple per transportar sense haver desperar a lestelladora. Estellat a carregador En aquest sistema daprofitament, la biomassa s desemboscada, concentrada i apilada a un carregador (Foto 9).

Generalment, sutilitza una estelladora mbil, per que pot ser ms robusta i de major potncia que en el cas de lestellat a peu de pista. El rendiment (en quantitat destella produda) s major que en el cas anterior, ja que no hi ha temps morts pel desplaament de lequip destellat fins al remolc. Tanmateix, es requereix un desembosc previ del material sencer o sense trossejar fins al punt destellat. Quant a les limitacions que presenta aquest sistema, ha dexistir prou espai per a la circulaci de maquinria i de tal manera que es minimitzi laddici dimpropis a lestella. Estellat a pati Es requereix el material prviament desemboscat, concentrat i apilat a un pati en el qual

Estellat en verd versus en sec Lestellat es pot realitzar tant amb la fusta verda (acabada de tallar) com en sec (desprs duns mesos demmagatzematge i assecat) i, a part del rendiment, tamb afecta la qualitat de lestella. El ms recomanable s estellar en verd, ja que la fusta seca (principalment quan baixa del 30% en base seca) guanya en duresa i, aleshores, el procs destellat gasta ms energia, requerint tamb ms temps i, per tant, augmenta el seu cost. No obstant aix, hi ha empreses que prefereixen estellar en sec perqu aix lemmagatzematge posterior daquella estella seca s ms fcil i no hi ha tantes variacions dhumitat a linterior de la pila destella. Tanmateix, sha de tenir en compte ls final daquesta estella i els requeriments de la instal laci a subministrar. Un elevat contingut de fulles redueix el poder calorfic del material i incrementa la generaci de cendres, i poden provocar

17

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Sha de treballar a escala de bosc o municipi, ja que els costos de transport de la biomassa forestal primria sencera (principalment arbres petits i torts) poden ser molt elevats.

Foto 10. Transport de material sencer. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat. Autor: AFIB-CTFC.

problemes de corrosi a les calderes i disminuir la qualitat del producte. Per aquest motiu, sobretot per a calderes petites amb requeriments de qualitat ms elevats, s recomanable que (Tusell i Mundet, 2011): Per al cas de les frondoses, laprofitament es realitzi quan ja han perdut la fulla. Per al cas de les conferes, es deixin passar uns dies entre la tallada i lestellat per tal que el contingut de fulla sigui ms baix. 02.01.03 Transport Segons on es realitzi lestellat, el transport ser del material sencer (troncs o arbres sencers) o b de lestella. Transport del material sencer El transport es realitzar des del bosc on sha realitzat laprofitament fins al pati demmagatzematge. Els principals equips que es necessiten per al transport de la fusta sencera sn vehicles de transport convencional de fusta, preferentment tot terreny de 3 o 4 eixos (Foto 10). Transport destella El transport es realitzar des del bosc on sha realitzat laprofitament fins al pati demmagatzematge (Foto 11). Sha dassegurar que hi ha mobilitat per a la maquinria a les pistes, aix com capacitat portant suficient del sl. Generalment, el transport de lestella es realitza amb contenidors intercanviables de cai-

xa tancada de 10, 20, 30... m3 aparents destella. Aquest sistema pot ser interessant noms en els casos en qu la planta o magatzem estiguin a poca distncia, ja que daquesta manera el vehicle que realitza el desembosc (tractor amb remolc o cami amb contenidor) pot fer tamb el transport fins a planta i no ha de traspassar el material a un altre mitj de transport. Emmagatzematge i assecat Un dels puntals fonamentals per a laprovisionament s lexistncia de magatzems o patis per compensar tota mena de fluctuacions en la cadena de provement, tant previstes com imprevistes, i tamb cert assecat del material. s a dir, serveix per aplegar la biomassa duna temporada i assecar-la fins al moment del lliurament a la sitja.

Les caracterstiques que haurien de tenir aquests patis sn: Zones planes sense vegetaci (per exemple, camps en guaret, abocadors clausurats, etc.) Bon accs per a vehicles darribada i de sortida (si pot ser, pista asfaltada o carretera) Proximitat a una bscula per a poder efectuar les pesades Suficientment allunyats de la superfcie arbria Propers a un punt daigua (per cas dincendi) Tenir una part plana, preferentment pavimentada, ben drenada per a lestella En aquests patis, la biomassa es pot aplegar sencera o estellada. Emmagatzematge de restes forestals Normalment, es deixa el material sencer a laire lliure durant uns mesos per tal que perdi una part

Foto 11. Transport d'estella. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat. Autor: AFIB-CTFC.

N62

DOSSIER

18

Biomassa (I)

Els principals inconvenients s que requereix una major inversi inicial que els teixits i que s fix. Tanmateix, tamb es pot fer servir a aquest efecte un magatzem ja existent (per exemple, de palla). Fenomen de la termognesi A linterior de les piles destella hi tenen lloc una srie de processos fsics, qumics i biolgics que comporten un increment de la temperatura i variacions en el contingut dhumitat, causant un caracterstic efecte xemeneia: circulaci daire des dels costats cap a la part superior de la pila, on es pot arribar a acumular molta humitat (fenomen de termognesi). Per tant, el flux dhumitat s vertical, el qual genera una acumulaci daigua i una humitat de vapor. Aix doncs, durant lemmagatzematge, les propietats de les estelles poden variar a causa daquests processos que tenen lloc a linterior de les piles. Des del punt de vista de lassecat, les prdues de material i els canvis del contingut dhumitat tenen un gran impacte. 02.01.04 Tamisat Els requeriments de laprofitament de lestella per a bioenergia est condicionat al tipus dinstallaci on es destina (humitat, granulometria i composici). Les calderes de mida petita requereixen una humitat inferior al 30% en base humida, absncia dimpureses i granulometria homognia duns 5 cm. Les calderes de major potncia admeten un ventall molt ms ampli dhumitats i granulometries. Aquestes caracterstiques sn sempre subjectes al model es-

Foto 12. Emmagatzematge sota textil. Autor: Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat. Autor: AFIB-CTFC.

important de la humitat abans de ser estellat. Habitualment, a Europa, la fusta es deixa un any a laire per a realitzar lestellat en sec i passar directament al lliurament de lestella en grans plantes, sense emmagatzematges intermedis destella. Emmagatzematge destella L'emmagatzematge de lestella es pot fer a laire lliure, amb txtil protector o sota cobert:  Emmagatzematge a laire lliure: s lopci ms senzilla i econmica. Es realitza normalment en determinades circumstncies: temporalment en el temps de producci; en el lloc destellat per al seu posterior transport; i en llocs demmagatzematge ben exposats per afavorir lassecat (principalment a lestiu).  Emmagatzematge amb teixit protector: Les piles destella es poden cobrir amb un teixit protector, els quals tenen la propietat de permetre levaporaci de la humitat de la pila per impedeixen que la pluja o la neu mullin directament lestella, amb la qual cosa safavoreix el seu assecat (Foto 12). s un teixit de polipropil que no s atacat pels agents ambientals i la seva vida til s aproximadament de 5 anys. En aquest cas, s recomanable que el terra estigui pavimentat, ja que aix no hi haur increments dhumitat ni prdues destella per impureses. Els principals avantatges s que no requereix molta inversi inicial i que permet flexibilitat

per a escollir el lloc demmagatzematge (ja que s mbil). Un desavantatge s que, si es formen plecs, shi acumula laigua i deixa de ser efectiu. Tampoc no s efectiu en superfcies horitzontals.  Sota cobert: Si el cobert est ben dissenyat, lassecat s ms segur. s important controlar alguns aspectes del disseny tals com la ventilaci, lallament i laccs (Foto 13). Els seus principals avantatges sn:  Major capacitat per metre quadrat ocupat (si el cobert s amb parets)  Protecci efectiva davant laigua (rehidrataci)  Segons la construcci, es redueix laportaci de pedres i sorra pel vent

Foto 13. Emmagatzematge sota cobert. Autor: AFIB-CTFC.

19

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

pecfic de caldera i sistema dalimentaci, que fixen els requeriments concrets de la installaci. Aleshores, en funci dels requeriments de les installacions a subministrar, pot ser necessari un tamisat o garbellat de lestella per tal de retirar elements fins que puguin dificultar lalimentaci o el procs termoqumic de conversi energtica. Els elements gruixuts sempre es poden re-estellar, si la maquinria i la capacitat dels operaris ho permeten. Aix permet obtenir fraccions destella molt ms homognies i, per tant, de major qualitat; per, per contra, encareix el producte final i genera fraccions de mida diferent que tamb cal valoritzar. 02.01.05 Subministrament de la biomassa Lltima etapa del procs s la distribuci i venda de lestella, s a dir, el transport de lestella dels patis o magatzems fins a les sitges dels clients. El cost daquesta etapa depn directament de la distncia de transport i de la capacitat del mitj que sutilitzi. Tamb s important saber si es pot descarregar directament a la sitja o no. El tipus de vehicle a utilitzar per al transport destella sescull a partir de la distncia necessria a recrrer, el volum destella, lestat i qualitat de les carreteres i accessos, i el tipus de descrrega de lestella a la sitja.

Propietat Humitat

Importncia Emmagatzematge, poder calorfic, prdues de matria seca, autoignici de les piles, temperatura i eficincia en la combusti Problemes dheterogenetat, propietats dassecat, selecci del sistema de transport, formaci de voltes a linterior de la sitja, formaci de pols, porositat, afecta el comportament en la combusti Densitat energtica, problemes de logstica, despai i despeses en emmagatzematge i transport Costos en leliminaci de cendres, risc de formaci de dipsits, emissi de partcules Problemes de formaci descries i sinteritzats

Granulometria

Densitat aparent Contingut en cendres Fusibilitat de les cendres

Taula 5. Importncia de lassegurament de la qualitat de lestella

Per minimitzar el cost daquest transport, una altra condici important a establir s que els clients disposin de sitges amb capacitat suficient per:  Poder abastir-se durant el perode de mximes necessitats (mnim uns 15 dies)  Emmagatzemar tota la capacitat del mitj de transport que sutilitzi ms un 25% per mantenir sempre una reserva mnima destella (per exemple, un remolc de 10 m3 necessitaria una sitja de 12,5 m3). Aix mateix, cal vetllar perqu durant la fase de subministrament (des del pati demmagatzematge fins a la sitja) lestella no es mulli ni hi entrin impureses, cobrint-la o deixant-la a recer en cas de pluja.

03 Qualitat i bones prctiques

Les principals caracterstiques de lestella que determinen la seva qualitat final sn: humitat, granulometria, poder calorfic, densitat aparent, contingut en cendres i impureses (Taula 5). I els factors que afecten aquestes caracterstiques sn:  L a matria primera (part de larbre que saprofita)  La humitat inicial de la fusta  La densitat de la fusta  Lextracci i manipulaci  El procs destellat  El tamisat  L'emmagatzematge

Arbres sencers amb fulles

Arbres sencers secs

Troncs sencers

Poc desprs de ser tallats. Tallat probablement amb saba en moviment. Presncia de fulles o accules. Probablement alt contingut dhumitat (> 40%bh).

Mesos desprs de la tallada. Possiblement amb saba parada. Absncia de fulles o accules. Humitat no massa elevada (< 40% bh).

Absncia de fulles o accules. Major proporci de fusta. Prdua d'humitat ms lenta per l'absncia de fulles/accules.

Figura 6. Tipus de matria primera de biomassa forestal primria. Font: AFIB-CTFC.

N62

DOSSIER

20

Biomassa (I)

Densitat Espcie Bsica (t0/m3) 0,51 0,67 50%bh (t50/m3) 0,87 1,14 30%bh (t30/m3) 0,62 0,82

Conferes Frondoses

vidida pel volum que ocupava quan estava verda (al 50% d'humitat).  Densitat verda: massa d'una pea de fusta acabada de tallar (al 50% d'humitat) dividida pel seu volum en verd (50%bh).  Densitat seca: massa d'una pea apta per consum domstic (al 30% d'humitat) dividida pel volum en verd (50%bh). Hi ha fortes diferncies entre espcies a causa de la densitat de la fusta. El poder calorfic net (unitats denergia / unitats de massa) no es veu molt afectat, per la seva influncia s important quan es calcula la densitat energtica (unitats denergia / unitats de volum) (Figura 7). 03.04 Extracci i manipulaci A Catalunya, la biomassa forestal sextreu principalment per arrossegament o suspesa amb autocarregador. Lextracci amb cable aeri noms tindr lloc all on hi hagi prou fusta delevada qualitat, on tamb es pugui extreure fusta amb vocaci energtica. 03.04.01 Arrossegament Larrossegament s el transport darbres o parts daquests amb contacte total o parcial amb el sl. Aquesta operaci sefectua avui dia principalment amb tractor agrcola adaptat, tractor forestal (skidder), tanqueta o tractor d'erugues o, en menor mesura, amb cavalls o mules (Foto 14). En aquesta operaci, per causa del contacte total o parcial de la biomassa amb el sl del rssec, el carrer o la pista, hi ha una certa quantitat daquest que queda adherida a lescora o branques, incrementant el risc de contaminaci de la biomassa (Ryans, 2009).

Taula 6. Equivalncies entre densitats de la fusta a diferents humitats. Font: AFIB-CTFC.

Faig Contenidor Granulometria Densitat de la fusta Poder calorfic inferior Energia al contenidor 30 m3 G50 0,35 m3 slid / m3 aparent 0,835 t30/m3 3.262 kWh/t30 28,6 MWh

Pi blanc 30 m3 G50 0,35 m3 slid / m3 aparent 0,686 t30/m3 3.354 kWh/t30 24,2 MWh

Figura 7. Comparativa de densitat energtica d'un cami de faig i un altre de pi blanc

03.01 Matria primera La matria primera de lestella forestal abans de ser produda es pot trobar en aquestes tres formes principalment (Tusell i Mundet, 2011) (Figura 6): A  rbres sencers amb fulles o accules  Arbres sencers deixats assecar naturalment o tallats a lhivern, sense fulles ni accules T  ronc sencer o trossejat La millor qualitat de la biomassa forestal primria es pot obtenir estellant tronc sencer, seguit de lestellat darbres sencers secs i, per ltim, de lestellat en verd provinent dels arbres sencers amb fulles. 03.02 Humitat inicial En general, la fusta tova t una humitat ms elevada que la dura (pollancres > conferes > frondoses). Alhora, tamb hi ha diferncies es-

tacionals, essent ms humida la fusta a lpoca de creixement vegetatiu i menys en les poques dhivern i destrs hdric. En qualsevol poca de lany, la fusta acabada de tallar t una humitat molt per sobre del punt de saturaci de les fibres (genricament saccepta un 23%bh), amb un mnim dun 35%bh. Amb humitats per sota daquest 23%, comencen els processos de contracci de la fusta, la qual cosa vol dir tamb un increment significatiu de la seva duresa. 03.03 Densitat de la fusta La densitat es pot expressar de diferents formes, segons com es tracti la humitat (Taula 6). Les ms rellevants des del punt de vista bioenergtic sn:  Densitat bsica o especfica: massa d'una pea totalment seca (al 0% d'humitat) di-

Foto 14. Arrossegament. Autor: AFIB-CTFC

21

N62

DOSSIER

DOSSIERTCNIC

Lestellat de restes de tallada per a s energtic shauria de fer fent servir una malla per a lestelladora de llum petita, ja que daquesta manera sassegura lestellat de branques i branquillons que, en alguns casos, poden bloquejar els vis sens fins dels sistemes dalimentaci de les calderes. Les estelladores de disc produeixen una estella una mica ms homognia que les de tambor, pel que fa al gruix i la llargada de les partcules. Tanmateix, les estelladores de tambor sn adequades quan el material a estellar s irregular. Les pretrituradores i trituradores produeixen un triturat que en la majoria dels casos es podr fer servir noms en installacions industrials amb alimentaci per pist hidrulic o en indstries o installacions de cogeneraci on sigui econmicament rendible una segona trituraci per a la reducci i homogenetzaci de la mida per al seu s en llits fluids. Respecte a la velocitat dentrada del material, la regla s fcil: a major velocitat, major proporci de partcules gruixudes. La velocitat de rotaci del tambor, disc o con tamb afecta les caracterstiques de lestella, amb la mateixa regla que abans per a la inversa. En general, amb un menor nombre de ganivetes, hi ha una major proporci destelles gruixudes. 03.04.04 Tamisat El tamisat o garbellat de lestella es realitza en funci dels requeriments de les installacions a subministrar, per tal de separar les partcules ms llargues i gruixudes i tamb lexcs de fins. Les partcules llargues i gruixudes poden causar problemes als sistemes dalimentaci amb vis sens fi, els quals es poden arribar a bloquejar. Les partcules fines poden dificultar els processos de combusti, comportant una combusti inadequada del material, ja que les partcules petites i disgregades cremen ms rpidament que la resta en tenir un major contacte amb el comburent. A ms, les partcules molt petites (com ara les serradures) en grans proporcions poden causar embussos als sistemes dalimentaci per compactaci o b ofegar el llit de combusti (The Carbon Trust, 2008). 03.04.05 Emmagatzematge Un dels objectius demmagatzemar un biocombustible forestal s la reducci de la humitat. El temps necessari depn de la densitat de la

fusta, les seves dimensions, si est escorada o no, el mtode demmagatzematge i apilament, i la humitat desitjada. El ritme dassecat est determinat principalment pel moviment de laire, la temperatura i la humitat (Webster, 2004). La biomassa llenyosa es pot emmagatzemar en forma destella, triturat, lleugerament trossejada, o sencera. Les diferents formes tenen una incidncia diferent en la qualitat obtinguda desprs. La durada que la biomassa ha de romandre emmagatzemada s un factor crtic considerable, ja que lemmagatzematge no noms incideix en les propietats fsiques o qumiques de la biomassa, sin tamb en els costos operacionals. La humitat del material acabat de tallar o poc desprs de tallar, com ja sha comentat, varia entre espcies i estacions entre el 40 i 60% bh. En alguns estudis sha comprovat que el material emmagatzemat sense estellar pot mantenir la humitat baixa durant molt de temps. Tot i que des del punt de vista logstic lemmagatzematge pot constituir un coll dampolla, des del punt de vista de la qualitat t uns avantatges molt clars. 03.04.05.01 Biomassa sense estellar Aquest procs es coneix molt b als pasos nrdics, on les restes de tallada es deixen assecar naturalment durant almenys un any abans de lestellat. Aquest procs s tecnolgicament innecessari quan el material sha de cremar en cremadors grans de graella mbil, que poden acceptar estella relativament humida. En condicions favorables, qualsevol material sense estellar (arbres sencers, troncs sencers, llenya o restes de tallada) que romangui emmagatzemat a carregador o a terminal anir perdent humitat a poc a poc, i ms rpid com ms fi i ms exposat a vents favorables a lassecat. 03.04.05.02 Biomassa estellada o triturada La durada de lemmagatzematge destella hauria de ser molt curta fins i tot amb humitat baixes, ja que els canvis en la qualitat, especialment la prdua de matria seca, en poden condicionar la comercialitzaci. Tot i aix, en estudis realitzats pel CTFC sha trobat que durant lemmagatzematge destella el nucli de la pila pot arribar a baixar fins a humitats del 30%bh o lleugerament inferiors, partint de material relativament humit (40-45%bh). La prdua de matries voltils, la respiraci

Foto 15. Extracci amb autocarregador. Autor: AFIB-CTFC.

Aquests impureses adherides poden escurar la vida til de les ganivetes de lestelladora. A ms, segons la composici del sl, aquestes impureses poden donar lloc a incrustacions en el cremador i altres parts de la caldera. Aquest sistema de treball finalitza amb piles de troncs o arbres sencers (principalment) de baixa alada que poden requerir un posterior re-apilonament o transport que pot incorporar ms impureses. 03.04.02 Extracci suspesa En aquesta modalitat es transporten els arbres o les parts dels arbres carregats sense tocar prcticament a terra. Aquesta operaci es realitza sobretot amb autocarregadors, tractors agrcoles amb remolc o amb skidder treballant amb fusta curta (Foto 15). Lextracci feta daquesta manera permet evitar la incorporaci dimpureses del sl, tot i que les copes dels arbres sencers s que hi arriben a estar en contacte. 03.04.03 Procs destellat La producci destella de qualitat alta i consistent est directament relacionada amb el tipus de matria primera i el manteniment de les eines de tall de lestelladora. La mida de lestella produda amb estelladores ve determinada per (Webster, 2007):  Velocitat dentrada (estelladores de disc i tambor)  Nombre de ganivetes (estelladores de disc i tambor) D  isposici de les ganivetes (estelladores de disc i tambor)  Forma de lhlix (estelladores de con espiral) V  elocitat del disc, tambor o con

N62

DOSSIER

22

Biomassa (I)

15-20% 20-25% 25-30% 30-35% 35-40% 40-45% 45-55% >55% 42,4 12,2 19,4 42,4 31,7 22,5 42,4 27,2 22,9
Figura 8: Exemple de perfil dhumitat en una pila destella emmagatzemada sota txtil al final de lexperiment. Els valors mostrats sn el contingut dhumitat (bh) al comenament (maig 2009, dalt) a la meitat (agost 2009, valor central) I al final de lexperiment (gener 2010, baix). Autor: CTFC, 2010.

42,4 30,8 39,7 42,4 30,9 27,6 42,4 29,9 22,9 42,4 10,8 28,8

 ICAEN. ICAEN (2011) "Installaci de calderes de biomassa en edificis".  QNORM (2011) Identificaci de nnxols de mercat i de perfils professionals. Projecte INNObiomassa.  C ENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL (2005) "Tcniques de desembosc en l'aprofitament forestal". Collecci Sistemes i tcniques de desembosc, 1  RYANS, M. (2009) "Quality issues in the forest biomass supply chain". Presentation Canbio Annual Conference.  SEBASTIN, F., GARCA-GALINDO, D. REZEAU, A. (2010) "Energa de la biomasa". Prensas Universitarias de Zaragoza.  THE CARBON TRUST (2008) "Biomass heating. A practical guide for potential users".  TUSELL, J.M., MUNDET, R. (2011) "Guia tcnica: la producci de diferents classes d'estella". Consorci Forestal de Catalunya. Projecte INNObiomassa.  WEBSTER, P. (2004) "Woodfuel: relating quality and specification to burner types". Internal Project Information Note 05/04. Technical Development Branch, Forestry Commission.  WEBSTER, P. (2007) "Large chippers". Internal Project Information Note 19/06. Technical Development Branch, Forestry Commission.

de les celles vives i la taxa metablica dels microbis comporten una prdua de matria seca i canvis en la qualitat. Aix implica una reducci del contingut energtic, amb menys carb, ms lignina (assumint que els fongs presents degradin principalment celluloses) i ms contingut en cendres. Aquesta prdua de matria seca ser major quan: L  a durada de lemmagatzematge sigui ms llarga L  a humitat inicial sigui ms elevada  El contingut verd sigui ms gran (relaci entre la quantitat de fulles i el pes total) L  a proporci de fins sigui ms gran En ordre dimportncia, aquest efecte s ms marcat en estella amb fullam i escora d'arbres sencers, essent poc important en lestella provinent de fusta sense escora. s important tamb considerar el tipus de terreny on shan de formar les piles. Sobre terreny rstic sense pavimentar, cal parar compte per evitar la incorporaci dimpureses, com terra, arena, pedres, etc. Normalment, saconsella deixar un llit destella duns 10 o 20 cm que no es far servir per cremar. A ms, lestella en contacte amb el terra tamb tendeix a estar humida.

04 Projectes
La redacci d'aquest article s'inclou dins del marc dels segents projectes:

06 Autors
Equip de l'rea d'Aprofitaments Fusters i Biomassa del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya.

05 Per saber-ne ms
 Projecte INNObiomassa: http://www.forestal. cat/innobiomassa/  Infobiomassa: http://infobio.ctfc.cat/  Observatori de la biomassa: http://observatoribiomassa.forestal.cat/  BIOMASS ENERGY RESOURCE CENTER. (2006) "Wood chip fuel specifications and procurement strategies for New Mexico".  Codina, M., Lpez, I. Drying of wood-forest chips. Technical backgrounds for advanced techniques and technologies in biomass production. s.l. : Biomass Trade Center 2 Project, 2012.  CTFC (2010) "Estudio de las caractersticas de la astilla forestal y buenas prcticas para su aplicacin energtica". Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Projecte INTRADER (2008-2012).

Mireia Codina i Palou

Enginyera Tcnica Forestal del CTFC mireia.codina@ctfc.es

Ignacio Lpez Vicens

Enginger de Forests del CTFC ignacio.lopez@ctfc.cat

Judit Rodrguez Bayo

Enginyera de Forests del CTFC judit.rodriguez@ctfc.cat

Isart Gasp Company

Enginyer de Forests del CTFC isart.gaspa@ctfc.cat

Pere Josep Navarro Maroto

Enginyer de Forests Cap de l'rea d'Aprofitaments Fusters i Biomassa del CTFC pere.navarro@ctfc.cat

23

N62

DOSSIER

LENTREVISTA

Robert Rosell Pags

Soci i president de Matries Forestals, SL, MATFOR Arbcies (La Selva)

s important que tothom simpliqui a oferir un producte de qualitat Extracte de l'entrevista publicada a www.ruralcat.net
Daltra banda, una qesti que podria ajudar a potenciar el consum de productes derivats de lexplotaci forestal en general, i lestella forestal en concret, seria controlar o regular millor lorigen dels materials que es fan servir o es poden fer servir a les calderes de biomassa. Ens estem trobant amb problemes per la incursi en un percentatge molt elevat de materials provinents daltres orgens que sovint no tenen la qualitat necessria i no fan sin rebentar el mercat amb preus molt baixos. Podria posar-ne un exemple? S, per exemple, la fusta que es deixa a contenidors de reciclatge o deixalleries es pot triturar i fer servir com a combustible. No s biomassa prpiament dita. Contrriament, porta pintures, melanines i altres productes. Costen a meitat de preu i aix pot ser molt atractiu, per quan cremen no donen el mateix rendiment. s ms, contrriament que la fusta de bosc, poden avariar el sistema dalimentaci, i generen ms cendres i emissions que no sn neutres. Les males experincies amb materials impropis poden fer que es parli malament de la biomassa. Amb tot, no vull dir que no es pugui utilitzar segons quin material, sin ms aviat que caldria controlar com es pot fer servir, per exemple en un percentatge molt petit. Pel que fa a la qualitat dels materials, tamb he de dir que fer servir estella forestal amb una humitat inadequada o una granulometria irregular tamb pot tenir el mateix efecte. que s garantia destella catalana amb uns parmetres de qualitat, ja que un organisme autoritzat que certifica la qualitat del producte en fa controls peridics. s important que tothom qui es dedica a la biomassa sigui responsable i ofereixi un producte de qualitat, perqu, si no, ens podem trobar que els clients no valorin o perdin la confiana en aquesta mena de combustible, i el negoci prometedor de la biomassa no acabi dinstaurar-se. Com afecta la situaci econmica actual ls de la biomassa? Considero que la crisi ha influt en el mercat de la biomassa de diverses maneres. Duna banda, el ritme de creixement s ms lent: crec que es farien moltes ms installacions si no fos per les dificultats de crdit i les baixes expectatives econmiques. Tamb han deixat de fer-se noves promocions, que avui ja podrien incorporar ls de la biomassa forestal per a energia trmica. Tamb han proliferat els negocis associats a la biomassa, productors com nosaltres, per especialment els perfils comercials. Hi ha molta producci destella per al que s la demanda actual, i aix ha fet que els preus caiguin. En contrapartida, en la situaci de crisi econmica actual, hi ha indstries que installen biomassa per poder reduir costos de combustibles i ser ms competitives en el mercat. Expliqueu-nos la vostra experincia sobre la distribuci i comercialitzaci de biocombustibles a daltres pasos Actualment, venem biomassa a Frana. All es valora ms la qualitat, prova daix s que s prou important com per venir a buscar la nostra estella. He de dir, per, que estic parlant del sud de Frana, i no hi ha pas gaires quilmetres des daqu; Tarragona para ms lluny. Nosaltres preferim el negoci local, de proximitat, per la fusta s un producte que caduca i al cap de lany has de mirar de treurel, ja sigui fent alguna estratgia de preu o comercial. Has de vendre-la all on puguis. Tamb hem treballat estellant per fer biomassa que sen va cap a Sardenya, per no amb fusta nostra, sin amb la dun subministrador local. La situaci ideal seria enfortir el sector de la biomassa mitjanat la promoci de ms installacions en qu es promocions ls destella local de qualitat i a un preu raonable

En aquesta entrevista amb Robert Rosell Pags , soci de Matries Forestals, SL, parlem del sector de la biomassa i lestella forestal, i sobre el creixement dels negocis relacionats amb els biocombustibles, com els afecta la crisi, la possibilitat de trobar nous clients i els grans reptes que haur de superar en el futur per assolir tot el seu potencial.

Quins serveis ofereix la vostra empresa? Matries Forestals ofereix serveis de compra i venda de matries forestals i biomassa. La nostra activitat principal s la producci i comercialitzaci destella forestal. Disposem de maquinria per fer el transport de la fusta, estelladora mbil per fer lestella all on vulgui el client i una planta dassecatge amb cobert i garbell per oferir un producte de qualitat adaptat a les necessitats de cada client. Per qu va decidir entrar al mn de la biomassa? Com a professional del sector de la maquinria pesant i del transport forestal, he viscut la important caiguda del sector forestal els darrers anys i he vist com molta fusta quedava al bosc perqu no tenia rendibilitat en el mercat i pel seu elevat cost de transport. Per aix, lany 2009, juntament amb els meus socis, vam mirar de trobar una sortida diferent a un producte que semblava que ja no en tenia. Ara, podem oferir tot un ventall de serveis forestals, transport de productes forestals, estella com a biocombustible, installaci de calderes, etc. Quina estratgia es podria aplicar per incrementar ls de la biomassa? s molt important potenciar ms la installaci de calderes de biomassa perqu el seu cost desanima la gent a fer el canvi per deixar els combustibles tradicionals, fora ms cars que la biomassa i amb un preu a lala en el futur. El ms prioritari s crear demanda; llavors tindrem un consum consolidat i el mercat sautoregular. Tamb shaurien dajustar els ajuts per aconseguir que daqu a un temps el sector sigui veritablement rendible pel seu compte.

Les males experincies amb materials impropis poden fer que es parli malament de la biomassa

Per tant, cal incidir ms en la qualitat dels biocombustibles? Incidir en la qualitat de la fusta solucionaria bona part dels problemes que he comentat abans i beneficiaria el sector forestal i leconomia rural i de proximitat. Les certificacions sn un bon instrument per a aquest objectiu. Nosaltres disposem de la certificaci PEFC, reconeguda internacionalment, que marca lorigen dels troncs de la fusta i garanteix que totes les empreses que intervenen mantenen uns criteris sostenibles dexplotaci. Aix garanteix que la fusta no prov dun origen conflictiu com per exemple tales illegals. Tamb estem implantant la marca BOSQ,

www.ruralcat.net

ISSN: 1699-5465

D.L.: B-16786-05