Professional Documents
Culture Documents
Josep Carner - La Bella Dama Del Tramvía
Josep Carner - La Bella Dama Del Tramvía
Si ran de la parada veieu el tram passar tot ple de smarts o gent de la pescateria, sota un gran feix de plomes eternament hi ha la bella dama del tramvia.
II
La nua el seu ermini, gels com un serpent; sa gorja mal coberta la voluptat exhala; deur parlar, quan parli, melodiosament; s de Pars o Guatemala.
III
Tot d'una que l'heu vista, s'allunya a l'infinit dins el brogit del trlei i de la baluerna, i es decandeix llavores la flama del sentit. Ah, si hi pugssim, fra eterna? 10
IV
Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix, val ms que amb sa llegenda s'allunyi, gens copsada; si gaire l'escatem no fra tanmateix com la sobt la llambregada. 15
Car ella cal que baixi quan arribem o s, que aquella maniobra subtil resulta vana o resta, i s de Grcia, i de segur diu pues, sollant la parla catalana. 20
VI
I no hi ha ms manera: la dama se'ns ne va o b un detall la minva i un mot la deshonora. Aneu a peu, poetes, cercant de somiar l'alta bellesa duradora.
VII
Jovent, oh tu que cerques la joia o el renom!, no cuitis a adorar-los, que el dol et colpiria. Sovint les esperances que fan d'esquer sn com la bella dama del tramvia.
25
Josep Carner, The Beautiful Lady of the Streetcar (1914) If beside the stop you should see the streetcar pass by full of "smarts" or people from the fish store, under a huge bunch of feathers, there is eternally the beautiful lady of the streetcar. The knot of her ermine fur, jealous as a snake; her throat, badly covered, exhales voluptouosness; she might speak, and whenever she should speak, melodiously: she is from Paris or Guatemala. As soon as you have seen her, she flees into infinity, into the car and the metalic mass, and then the flame of meaning is extinguished. Ah, if we were able, would she be eternal? Oh no!, The beautiful lady, of feathers beneath a bunch is worth more as she leaves, her aura intact, little seen; if we should pursue her, she wouldn't be the same person we saw at first. For she must get off as we get on -that is, that either our subtle manoeuver is in vain, or she stays, and she will be from Gracia, and surely she says "Pues", staining Catalan. And so, there is no other solution; the lady leaves on us or else a detail diminishes her and a word dishonors her. Go on foot, poets, searching for a dream the high, enduring beauty. Youth, oh you who search for joy and renown!, do not care to adore those things, for the lament would strike you. Often hopes that serve as bait are like the beautiful lady of the streetcar.
Todava el tranva Muchacha del tranva, tienes la mirada en el libro, y la hoja se iradia al verse deseada. Y el cobrador se pregunta si girars la pgina: slo por verte los ojos! Y las piernas se te ven y la media es muy fina y todo el tranva eres t. Pero los ojos no se te ven. Y tu mano es clara que hace parecer de color rosa tu cuerpo de tafetn rojo, y tu pauelito ha regresado de la colada. Pero los ojos no los sabemos! Y si bajase ahora? -Nunca sabra cmo son tus ojos... Mira, ahora ya he bajado!
a dintre de l'autmnibus el nad t l'olor de la llet matonada dentro del autmnibus el beb tiene el olor de la leche matonada jo penso en aquell temps yo pienso en aquel tiempo que que anant a cercar pa yendo a buscar pan em menjava la torna si era coca ensucrada me coma el cambio si era coca azucarada vet aqu que -altre tempsjo tamb era un nad de cop me feia gran i em duien al fotgraf he aqu que-otro tiempoyo tambin era un beb de golpe me haca gran y me llevaban al fotgrafo
-recordeu el retrat on sc dalt de cavall -Recordad el retrato donde estoy arriba de caballo un caballo arrogante y limpio de cartn: y era como el cartel del Obiolsaquel que dice:
un cavall arrogant alt i net alto de cartr: i era com al cartell de l'Obiolsaquell que diu:
JA SOU YA SOIS DE L'ASSOCIACI PROTECTORA DE LA ASOCIACIN PROTECTORA DE L'ENSENYANA CATALANA? DE LA ENSEANZA CATALANA? vet aqu que la dida he aqu que la nodriza en amagar-se el pit al esconderse el pecho ha regada la cara a un senyor de l'autmnibus
ha regado la cara a un seor del autmnibus semblava aquelles fulles escurades de nata pareca aquellas hojas mondas de nata
I el carter Y el cartero que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa que si pasa y no me deja ninguna carta me angustia porque no s el secreto de las otras que lleva. Y tambin el aeroplano que me hace levantar la cabeza
perqu no s el secret de les altres que porta. I tamb l'aeropl que em fa aixecar el cap el mateix que em crids una veu d'un terrat.
lo mismo que me llamara una voz de una azotea. I les dones del barri Y las mujeres del barrio matineres madrugadoras qui travesseen de pressa en direcci al mercat que cruzan deprisa en direccin al mercado con sendos cestos amarillos, y regresan que sobresalen las coles, y a veces la carne, y de otro cerezas rojas. Y despus el tendero,
amb sengles cistells grocs, i retornen que sobrexen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles. I desprs l'adroguer,
que treu la torradora del caf que saca la tostadora de caf i comena a rodar la maneta, y empieza a girar la manivela, i qui crida les noies y que llama a las chicas i els hi diu: -Ja ho t tot? y les dice:-Ya lo tiene todo? I les noies somriuen Y las chicas sonren amb un somriure clar, con una sonrisa clara, que s el baume que surt de l'esfera que ell volta. que es el aroma que sale de la esfera que l mueve. I tota la quitxalla del venat qui mour tanta fressa perqu ser dijous i no anir al'escola. I els cavalls assenyats i els carreters dormits sota la vela en punxa quje dansa en el seguit de les roderes. I el vi que de tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perqu em vindreu a veure i ens mirarem felios. Tot aix b m'espera si m'aixeco dem. Si no em puc aixecar mai ms, heus aqu el que m'espera: Vosaltres restareu, per veure el bo que s tot: i la Vida i la Mort. Y toda la chiquillera del vecindario que armar tanto alboroto porque ser jueves y no ir a la escuela. Y los sensatos caballos y los carreteros dormidos bajo la vela en punta quje danza en el surco de la rodada. Y el vino que de tantos das no he bebido. Y el pan, puesto en la mesa. Y la sopa amarilla, humeante. Y vosotros amigos, porque me visitaris y nos miraremos felices. Todo esto me espera si me levanto maana. Si no me puedo levantar nunca ms, he aqu lo que me espera: Vosotros quedaris, para ver lo bueno que es todo: y la Vida y la Muerte.