GUIA

DE RECURSOS SOBRE MINDFULNESS

Elaborada per: Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness Abril 2012

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Membres del grup Patricia Caracuel Carme Aguil Ana Costa Adriana Esteban Francisco Gzquez B-01235 B-00821 B-01999 B-01235 B-01809

___________________________________________________________________________ 2

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

RECURSOS A LA WEB ................................................................................................................ 4

Centres .................................................................................................................................................... 5 Mindfulness en espanyol (Espanya i Latinoamrica) ............................................................................... 5

BIBLIOGRAFIA SOBRE MINDFULNESS ....................................................................................... 7 ARTICLES DE DIVULGACI ........................................................................................................ 9 ARTICLES ACADMICS SOBRE MINDFULNESS EN ESPANYOL ................................................. 10

___________________________________________________________________________ 3

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Recursos a la web
Center for mindfulness Universitat de Massachusetts: http://www.umassmed.edu/cfm/index.aspx Terpia cognitiva amb mindfulness (pgina oficial): http://www.mbct.com Accs a udios (mp3) del MIT: http://emedia.rmit.edu.au/communication/content/4_Mindfulness/01_audio.htm Accs a udios de la UCLA: http://marc.ucla.edu/body.cfm?id=22&oTopID=22 Per descomptat, wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Mindfulness Pgina de Chris Walsh: http://www.mindfulness.org.au/index.html Notcies i articles relacionats: http://www.sciencedaily.com/search/?type=news&keyword=mindfulness&section=all&peri od=all# MBCT, departament de psiquiatria de la universitat dxford: http://www.mbct.co.uk/ Biblioteca dinvestigaci sobre mindfulness (publicacions cientfiques relacionades): http://www.mindfulexperience.org/ Institut Compos Sui: www.compossui.org Bloc de Francisco Gzquez: http://respiraentuvida.blogspot.com ___________________________________________________________________________ 4

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Centres Center for Contemplative Mind in Society (EUA): www.contemplativemind.org Center for Mindfulness-UMASS Medical School (EUA): www.umassmed.edu/content.aspx?id=41252 Institute for Meditation and Psychotherapy (EUA): www.meditationandpsychotherapy.org/ Institut Itali Mindfulness (Itlia): www.istitutomindfulness.com The Institute for Meditation and Psychotherapy IMP (EUA): www.meditationandpsychotherapy.org/ Mindfulness en espanyol (Espanya i Llatinoamrica) Asociacin Mindfulness y Salud (Espanya): www.amys.es Mindfulness Chile: www.mindfulness-chile.blogspot.com Mindfulness-Salud-Chile: www.mindfulness-salud-chile.blogspot.com Psicoterapias Integrativas (Uruguai): www.psicoterapiasintegrativas.com Rebap Internacional- Fernando de Torrijos: www.rebapinternacional.com/ Vicente Simn: mindfulnessvicentesimon.com/index.php Sociedad Mindfulness y Salud (Argentina): www.mindfulness-salud.org Sociedad para la exploracin y estudio de la integracin en psicoterapia SEEIP Montevideo-Uruguai: www.seeip-montevideo.com

___________________________________________________________________________ 5

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

mbit Clnic: www.mindfulwaythroughanxietybook.com Interessant portal xil: http://www.redmindfulness.org/ Instituto Compos Sui: www.compossui.org Bloc de Francisco Gzquez: http://respiraentuvida.blogspot.com

___________________________________________________________________________ 6

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Bibliografia sobre mindfulness

Segal, Z. V., Williams, J. M. G., & Teasdale, J. D. (2006). Terapia cognitiva de la depresin basada en la consciencia plena: Un nuevo abordaje para la prevencin de las recadas. Bilbao: Descle de Brouwer. Siegel, D. J. (2010). Cerebro y mindfulness: La reflexin y la atencin plena para cultivar el bienestar. Barcelona: Paids. Albers, S. (2007). Mindfulness y alimentacin: Cmo relacionarse con la comida de manera equilibrada. Barcelona: Oniro. Brantley, J. (2010). Calmar la ansiedad: Descubre cmo el mindfulness puede liberarte del miedo a la angustia. Madrid: Oniro. Didonna, F. (Ed) Manual Clnico de Mindfulness. Bilbao: Editorial Descle de Brouwer, S.A. Germen CK. El poder del mindfulness. Barcelona: Paids; 2011. Hanh T.N. (2011). Saborear, mindfulness para comer y vivir mejor / Savor, Mindful Eating, Mindful Life. Oniro. Hanh, T.N. (2007). El milagro de mindfulness. Barcelona: Oniro. Hanson R & Mendius R. El cerebro de Buda: la neurociencia de la felicidad, el amor y la sabidura. Cantbria: Milrazones; 2011. Hick, S. F., Bien, T., Segal, Z. V., & Gonzlez, R. D. (2010). Mindfulness y psicoterapia. Barcelona: Kairs. Kabat-Zinn, J. (2008). Llamando a tu propia puerta: 108 enseanzas sobre la atencin plena: extractos de la prctica de la atencin plena. Barcelona: Kairs. Kabat-Zinn, J. (2009). Mindfulness en la vida cotidiana: Donde quiera que vayas, ah ests. Barcelona: Paids. Rabat-Zinn J. Vivir con plenitud la crisis. Barcelona: Kairs. Langer, Ellen J. (2007). Mindfulness: La Conciencia Plena. Paids Ibrica Ediciones S A. Lavilla, P. M., Molina, L. D., & Lpez, V. B. (2008). Mindfulness: O cmo practicar el aqu y el ahora. Barcelona: Paids.

___________________________________________________________________________ 7

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Simn, V. (2011). Aprender a practicar mindfulness. Barcelona: Sello. Stahl, Bob, Goldstein, Elisha, Kabat-Zinn, Jon, & Santorelli, Saki. (2011). Mindfulness para reducir el estrs / Mindfulness for Stress Reduction: Una Gua Prctica / a Practical Guide. Kairs Editorial SA. Williams, M. Teasdale, J. Segal,Z. Kabat Zinn, J (2010). Vencer la depresin: Descubre el poder de las tcnicas del mindfulness. Barcelona: Paids. Siegel, R. D. (2011). La solucin mindfulness: Prcticas cotidianas para problemas cotidianos. Bilbao: Descle de Brouwe.

___________________________________________________________________________ 8

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Articles de divulgaci
Prieto J.M., Psicologa de la meditacin, la psique de vuelta a casa. Infocop. Consejo general de colegios oficiales de psiclogos. Nm. 33 6-10. Rodrguez Zafra M. Una mirada sobre la meditacin y la psicologa. Infocop. Consejo general de colegios oficiales de psiclogos. Nm. 33 11-15. Vallejo Pareja M.A. El mindfulness y la tercera generacin de terapias psicolgicas. Infocop. Consejo general de colegios oficiales de psiclogos. Nm. 33 16-18. Vallejo Pareja M.A., Mindfulness. Papeles del psiclogo. Volumen 27, nm. 002 92-99. Vicente M. Simn. Mindfulness y neurobiologa. Revista de psicoterapia. Volumen XVII, nm. 65, 5-31. Gzquez, F. Mindfulness: psicologia i meditaci. Enginy - Revista de Psicologa Nm. 18, 2011, pgs. 69-85. http://www.copib.es/pdf/Enginy%202011.pdf Gzquez, F. Mindfulness: psicologa y meditacin. Revista Namast. http://www.revistanamaste.com/author/francisco-gazquez-rodriguez/

___________________________________________________________________________ 9

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Articles acadmics sobre Mindfulness en espanyol

Araya, C., & Lpez, G. (2011). Mindfulness: Pasos hacia un consumo consciente. Revista EGG Economia Global e Gestao. (En vies de publicaci). Resum El desenvolupament econmic actualment es basa en la promoci del consum. En aquesta promoci les persones sn exposades a caure en un cercle de satisfacciinsatisfacci que les empeny a adquirir nous bns i serveis. Aquest comportament augmenta el sofriment i malestar personal i collectiu, en benefici del creixement econmic. El desenvolupament d'habilitats a nivell psicolgic a travs de la prctica de l'atenci plena en el moment present permet que les persones manin els seus propis projectes de vida, perqu elles mateixes puguin anar posant en prctica accions hbils que maximitzin el seu benestar. El desenvolupament d'aquestes habilitats afectar la demanda personal per bns i serveis, posant-la al servei d'un projecte de vida ms conscient i actiu. A partir de l'evidncia dels efectes positius que ha demostrat la prctica de mindfulness, tant a nivell psicolgic com neurobiolgic, es desenvolupa un model de consum conscient. Link:http://www.redmindfulness.org/files/download/MjAxMjAxMDMwNzIwMTg tamthenpuYm90bHZzcG9lbmsvTUlOREZVTE5FU1MtUEFTT1MgSEFDSUEgVU4gQ0 9OU1VNTyBDT05DSUVOVEUgKEZJTkEucGRm Brito, G. (2011). Programa de reduccin del estrs basado en la atencin plena (mindfulness): sistematizacin de una experiencia de su aplicacin en un hospital pblico semi-rural del sur de Chile. Psicoperspectivas, 10(1), 221-242. Resum La meditaci d'atenci plena (mindfulness) provinent de la tradici budista ha estat aplicada com a eina preventiva i teraputica en hospitals i clniques durant 30 anys a occident, essent encara prcticament desconeguda al nostre pas. Aquest article presenta la sistematitzaci de la primera experincia de l'aplicaci del Programa de Reducci de l'Estrs Basat en l'Atenci Plena (REBAP) a Xile, en el nucli del qual es troba la prctica de la meditaci, com a eina per a disminuci de smptomes depressius i ansiosos en pacients i funcionaris d'un hospital. Es descriu detalladament la implementaci d'un programa pilot REBAP a l'Hospital de Santa Brbara (Octava Regin, Xile) i es presenten els resultats preliminars de les avaluacions de smptomes depressius i ansiosos abans i desprs de la participaci en el taller, trobant-se una disminuci significativa dels mateixos. Tamb s'inclouen aspectes qualitatius de l'impacte de la intervenci a travs de l'anlisi temtica d'una entrevista semiestructurada amb un dels participants del taller. Finalment, es

___________________________________________________________________________ 10

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Cebolla i Mart, A., & Mir Barrachina, M. T. (2007). Eficacia de la terapia cognitiva basada en la atencin plena en el tratamiento de la depresin. Revista de Psicoterapia, 17(65), 133-156. Resum L'objectiu del present estudi s comprovar l'eficcia d'un programa de vuit setmanes de Terpia Cognitiva basada en l'Atenci Plena (TCAP) sobre poblaci amb simptomatologia depressiva en el context del sistema pblic de salut. La mostra va estar constituda per 69 subjectes, dels quals 38 varen rebre el tractament en TCAP, i 31 varen rebre la intervenci usual en les unitats de salut mental de lilla de Tenerife. En aquesta investigaci, s'ha adaptat el programa de Terpia Cognitiva Basada en l'Atenci Plena (TCAP) desenvolupat per Segal, Williams i Teasdale (2002) per a prevenir les recaigudes en depressi, a pacients amb smptomes de depressi, tant de llarga com de curta durada, que no estiguessin en fase aguda. En aquest treball, es mostra que tal adaptaci s viable i ofereix als pacients una nova eina per enfrontar-se al sofriment d'una manera ms efica. Link: http://www.amys.es/Articulos/Mindfulness-Depresion-2006.pdf Cebolla i Mart, A., & Mir Barrachina, M. T. (2008). Efectos de la terapia cognitiva basada en la atencin plena: Una aproximacin cualitativa. / Effects of mindfulness based cognitive therapy: A qualitative approach. Apuntes de Psicologa, 26(2), 257-268. Resum La Terpia Cognitiva basada en l'Atenci Plena (Segal, Williams i Teasdale, 2002) s un tractament de vuit setmanes de durada desenvolupat inicialment per a la prevenci de recaigudes en depressi. En aquest article es presenten els aspectes qualitatius de l'aplicaci d'un programa en TCAP en usuaris de dues unitats de Salut Mental a lilla de Tenerife amb simptomatologia ansiosa i depressiva. Un total de 32 participants que havien participat en un estudi d'eficcia de la TCAP varen respondre un qestionari de preguntes obertes en acabar el tractament i als tres mesos de finalitzat aquest. Aquests texts es varen analitzar mitjanant la tcnica de l'anlisi de contingut i mostren que la TCAP t bons nivells d'acceptaci, i que la majoria de participants nota canvis en la seva forma de pensar, de sentir, i en la seva relaci amb els altres. Link: http://www.cop.es/delegaci/andocci/files/contenidos/vol_26_2_8.pdf

discuteixen les potencialitats de replicar el programa en establiments de salut pblica del pas. Link: http://www.psicoperspectivas.equipu.cl/index.php/psicoperspectivas/article/viewFil e/121/132

___________________________________________________________________________ 11

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

De la Fuente, M., Franco, C. y Salvador, M. (2010). Efectos de un programa de meditacin (mindfulness) en la medida de la alexitimia y las habilidades sociales. Psicothema, 22(3), 369-375. Resum L'estudi va tenir com a objectiu comprovar si un entrenament en meditaci (mindfulness) produa efectes en les mesures de lalexitmia i de les habilitats socials en un grup d'estudiants. Els resultats varen indicar que el programa de meditaci va produir diferncies significatives en la variable habilitats socials i en cinc dels seus factors en les mesures postest. En l'anlisi intragrups, les diferncies varen ser significatives tant en alexitmia com en habilitats socials, i en tots els seus factors, en el grup experimental, no apareixent cap diferncia significativa en el grup control. Els percentatges de canvi en el grup experimental varen presentar reduccions en la puntuaci total dalexitmia i en els seus tres factors, entorn del 20% i un increment en la variable habilitats socials i en els seus sis factors, en un rang entre el 15,96% i el 22,60%. En el grup control varen oscillar entre el -0,14% i el 4,43%, en les dues variables i en els seus diferents factors. Aquests resultats han de ser considerats amb cautela, ja que la mostra de l'estudi no s clnica i, a ms, la seva grandria s relativament reduda, per la qual cosa caldria confirmar aquests resultats amb mostres ms mplies, i amb pacients alts en alexitmia. Link: http://www.psicothema.com/pdf/3739.pdf De la Fuente, M., Salvador, M. y Franco, C. (2010). Efectos de un programa en conciencia plena (mindfulness) en la autoestima y la inteligencia emocional percibida. Psicologa Conductual: Revista Internacional de Psicologa Clnica y de la Salud, 18(2), 297-315. Resum El propsit d'aquest estudi va ser comprovar si un programa d'entrenament en conscincia plena (mindfulness) generava efectes en l'autoestima i la intelligncia emocional (IE) percebudes, en docents de diferents nivells d'ensenyament (educaci infantil, primria i secundria). El grup experimental va estar format per 32 subjectes i el grup control per 33 subjectes. L'autoestima es va avaluar amb lEscala d'autoestima de Rosenberg i la intelligncia emocional amb lEscala tret de metaconeixament emocional-24. La intervenci es va realitzar en deu sessions, amb una sessi setmanal d'una hora i mitja de durada i amb exercicis a realitzar a casa, per facilitar la implementaci de l'entrenament. Els resultats mostren l'existncia de diferncies significatives entre els grups control i experimental en les variables estudiades, encara que els efectes del programa d'entrenament no varen ser homogenis en tots els subjectes del grup experimental, en funci del nivell d'ensenyament al que pertanyien. Es planteja la utilitat que aquest tipus de programes d'intervenci pot tenir en la millora de lautoestima i en la modificaci de les habilitats relacionades amb la IE.

___________________________________________________________________________ 12

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Franco, C. (2009). Modificacin de los niveles de "burnout" y de personalidad resistente en un grupo de deportistas a travs de un programa de conciencia plena ("mindfulness"). Anuario de Psicologa, 40(3), 377-390. Resum En aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa de meditaci per a l'entrenament i desenvolupament de la conscincia plena (mindfulness) pot tenir sobre els nivells de burnout i de personalitat resistent en un grup d'esportistes. Per a aix, es va comptar amb la participaci d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenci en conscincia plena, i un grup control que no va ser sotms a aquesta intervenci, realitzant-se en tots dos grups tres mesures de les respectives variables (pretest-postest-seguiment). Les anlisis realitzades mostren l'existncia de diferncies estadsticament significatives entre el grup experimental i el grup control en les variables estudiades una vegada finalitzat el programa d'intervenci. Concretament, es va obtenir una millora significativa en el grup experimental respecte al grup control en les tres dimensions que avaluen la personalitat resistent (control, comproms i repte), i en dues de les tres dimensions que componen el burnout esportiu (escassa realitzaci personal i esgotament emocional). Aquestes diferncies es mantengueren cinc mesos desprs de finalitzada la intervenci. Link: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3210827 Franco, C. (2009). Efectos de un programa de meditacin sobre los niveles de creatividad verbal de un grupo de alumnos/as de Bachillerato. Suma Psicolgica, 16(2), 113-120. Resum En aquest estudi es varen analitzar els efectes d'un programa de meditaci sobre els nivells de creativitat verbal (fludesa, flexibilitat i originalitat) d'un grup d'alumnes de primer i segon curs de Batxillerat. Per a aix, es va comptar amb la participaci d'un grup experimental que va participar en aquest programa de meditaci, i un grup control que no va rebre aquest programa d'intervenci. Els nivells de creativitat dels dos grups varen ser avaluats mitjanant la Bateria Verbal del Test de Pensament Creatiu de Torrance, trobant-se millores significatives en el grup experimental respecte al grup control en les variables estudiades. Link: http://openjournal.fukl.edu/index.php/sumapsi/article/view/94/143 Franco, C. (2009). Reduccin de la percepcin del estrs en estudiantes de Magisterio mediante la prctica de la meditacin fluir. Apuntes de Psicologa, 27(1), pgs. 99- 109. Resum En aquest estudi s'analitza la incidncia d'un programa de meditaci sobre la percepci de l'estrs en estudiants de primer curs de Magisteri Especialitat Educaci Primria. Per a aix es va comptar amb la participaci d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenci en meditaci, i un grup control que no va ser sotms a aquesta intervenci. Els nivells de percepci de l'estrs dels subjectes participants en la investigaci varen ser avaluats mitjanant l'Escala d'Estrs Percebut (PSS) (Cohen, Kamarck i Mermelstein, 1983) i el Qestionari Strain (Luecken et al, 1997). Les ___________________________________________________________________________ 13

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Franco, C. (2010). Intervencin sobre los niveles de burnout y resiliencia en docentes de educacin secundaria a travs de un programa de conciencia plena (mindfulness). Revista Complutense de Educacin, 21(2), 271-288. Resum En aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa de meditaci per a l'entrenament i desenvolupament de la conscincia plena (mindfulness), pot tenir sobre els nivells de burnout i de resilincia en un grup de docents d'educaci secundria. Per a aix, es va comptar amb la participaci d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenci en conscincia plena, i un grup control que no va ser sotms a aquesta intervenci, realitzant-se en tots dos grups tres mesures de les respectives variables (pretest-postest-seguiment). Les anlisis estadstiques realitzades mostren l'existncia de diferncies estadsticament significatives entre el grup experimental i el grup control en les variables estudiades una vegada finalitzat el programa d'intervenci. Concretament, es va obtenir una reducci significativa en el grup experimental respecte al grup control en els seus nivells de burnout, aix com un increment significatiu en les puntuacions de resilincia. Aquestes diferncies es varen mantenir quatre mesos desprs de finalitzada la intervenci. Link: Aqu Franco, C., Justo, E. (2010). Reduccin de los niveles de burnout en personal de enfermera mediante la aplicacin de un programa de entrenamiento en conciencia plena (mindfulness). Tesela, 7. Resum Objectiu: Comprovar l'eficcia d'una tcnica de meditaci per al desenvolupament de la conscincia plena en la reducci dels nivells de burnout d'un grup de professionals d'infermeria. Mtode: Varen participar un total de 43 professionals d'infermeria distributs en un grup control i un grup experimental. Com a instrument d'avaluaci es va emprar el Maslach Burnout Inventory (MBI). Es va utilitzar un disseny quasiexperimental de comparaci de grups amb mesurament pretest- postest-seguiment. Resultats: Es va obtenir una reducci significativa en el grup experimental en comparaci del grup control en les dimensions cansament emocional i despersonalitzaci, aix com un increment en la dimensi realitzaci personal en el grup experimental en comparaci del grup control en comparar les ___________________________________________________________________________ 14

anlisis estadstiques realitzades varen mostrar la reducci significativa dels nivells de percepci de l'estrs en el grup experimental en comparaci del grup control. Per tant, pot concloure's que les tcniques de meditaci han de ser tingudes en compte en la formaci dels futurs docents d'educaci Primria, per dotar-los, d'aquesta manera, d'una srie de recursos que els permetin fer front de forma efica a les diferents situacions d'estrs a les quals hauran d'enfrontar-se en la seva futura labor com a docents. Link: http://www.cop.es/delegaci/andocci//files/contenidos/VOL.%2027_1_2009/vol.%20 27_1_7.pdf

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

seves puntuacions pretest-postest i pretest-seguiment. Conclusions: Els resultats de la present investigaci sn un suport a l'eficcia de les tcniques de mindfulness per a la disminuci dels nivells de burnout en professionals d'infermeria. Link: http://www.index-f.com/tesela/ts7/ts7220.php Franco, C., Soriano, E. y Justo, E. (2010). Incidencia de un programa psicoeducativo de mindfulness (conciencia plena) sobre el autoconcepto y el rendimiento acadmico de estudiantes inmigrantes sudamericanos residentes en Espaa. Revista Iberoamericana de Educacin, 53(6), 1-13. Resum L'objectiu de la present investigaci consisteix a determinar la incidncia d'un programa de mindfulness sobre els nivells dautoconcepte i rendiment acadmic d'un grup d'alumnes immigrants d'origen sud-americ, residents a Espanya, que es trobaven cursant primer curs de batxillerat. Per analitzar els efectes del programa de mindfulness (variable independent) sobre els nivells dautoconcepte i rendiment acadmic (variables depenents), es va utilitzar un disseny longitudinal de tipus experimental de comparaci de grups amb mesurament pretest-postest, amb un grup experimental i un grup control. Les anlisis estadstiques realitzades sobre les variables estudiades, mostren una millora significativa en el grup experimental en comparaci del grup control en totes les dimensions de lautoconcepte avaluades, aix com en la variable rendiment acadmic. Link: http://www.rieoei.org/deloslectores/3403Franco.pdf Franco, C., De la Fuente, M., Salvador, M. (2011). Impacto de un programa de entrenamiento en conciencia plena (mindfulness) en las medidas del crecimiento y la autorrealizacin personal. Psicothema 23(1), 58-65. Resum En aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa d'entrenament en conscincia plena (mindfulness) va produir sobre el sentiment de creixement i autorealitzaci personal en adolescents estudiants de batxillerat. Es va realitzar un disseny controlat i aleatoritzat amb un grup experimental i un grup control en llista d'espera amb mesurament pretest-postest, utilitzant com a instrument de mesura el Qestionari dAutoconcepte i Autorealitzaci (AURE). Els resultats obtinguts mostren l'existncia de diferncies signicatives entre les puntuacions postest-pretest, en els factors generals i subfactors avaluats. Es conclou que un programa de meditaci, centrat en l'entrenament de la conscincia plena (mindfulness), pot ser un instrument vlid i adequat per promoure el creixement i autorealitzaci personal i se suggereix la seva utilitzaci de manera complementria amb el programa psicoeducatiu PIECAP. Link: http://www.psicothema.com/pdf/3850.pdf

___________________________________________________________________________ 15

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Franco, C., Maas, I. y Justo, E. (2009). Reduccin de los niveles de estrs, ansiedad y depresin en docentes de educacin especial a travs de un programa de mindfulness. Revista de Educacin Inclusiva, 2(3), pgs. 11-22. Resum En aquest estudi s'analitza la incidncia d'un programa de meditaci sobre els nivells d'estrs, ansietat i depressi d'un grup de docents d'educaci especial. Per a aix es va comptar amb la participaci d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenci en meditaci, i un grup control que no va ser sotms a aquesta intervenci. Els nivells d'estrs, ansietat i depressi de tots dos grups varen ser avaluats mitjanant l'Escala d'Estrs Docent (ED-6) (Gutirrez, Morn & Sanz, 2005). Les anlisis estadstiques realitzades varen mostrar una reducci significativa dels nivells d'estrs, ansietat i depressi en el grup experimental en comparaci del grup control. Els resultats trobats en la present investigaci, confirmen la utilitat de les tcniques de meditaci com a estratgies tils i efectives que poden ser incorporades en la formaci dels futurs docents d'educaci especial per millorar el seu benestar psicolgic i emocional. Link: http://www.ujaen.es/revista/rei/documentos/documentos/4-1.pdf Franco, C. y Navas, M. (2009). Efectos de un programa de meditacin en los valores de una muestra de estudiantes universitarios. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 7(19), pgs. 1157-1174. Resum Aquest estudi analitza la influncia d'un programa de meditaci sobre els valors. Per a aix es va comptar amb la participaci de 84 estudiants universitaris que varen ser assignats aleatriament a un grup experimental (N=45), que va rebre la intervenci en meditaci, i a un grup control (N=39), que no va ser sotms a aquesta intervenci. Els valors dels participants varen ser avaluats mitjanant la versi castellana validada per Ros i Grad (1991) del Schwartz Value Survey (SVS; Schwartz i Bilsky, 1990). Les anlisis realitzades mostren l'increment dels valors d'universalisme, benevolncia, autotrascendncia i collectivisme en el grup experimental en comparaci del grup control. Per tant, pot concloure's que el procs d'autoconeixement i exploraci interior que caracteritza a la prctica de la meditaci, produeix una modificaci en els valors d'aquells que la practiquen, produint-se un increment dels valors de carcter collectiu i social. Link: http://www.investigacion- psicopedagogica.org/revista/new/ContadorArticulo.php?336 Franco, C., Sola, M. y Justo, E. (2010). Reduccin del malestar psicolgico y de la sobrecarga en familiares cuidadores de enfermos de Alzheimer mediante la aplicacin de un programa de entrenamiento en Mindfulness (conciencia plena). Revista Espaola de Geriatra y Gerontologa, 45(2), 252-258. Resum Introducci: en aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa basat en la conscincia plena (mindfulness) pot tenir sobre els nivells de malestar psicolgic i de ___________________________________________________________________________ 16

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Garca Palacios, A. (2007). Mindfulness en la terapia dialctico-comportamental. Revista de Psicoterapia, 17(65), 121-132. Resum L'atenci plena o mindfulness est entrant amb fora en la psicoterpia en els ltims anys. Un dels programes de tractament pioner en la incorporaci de mindfulness s la terpia dialctico-comportamental (DBT) dissenyada per al tractament d'un trastorn molt complex i difcil d'abordar, el trastorn lmit de la personalitat. Basat en una perspectiva cognitivo-comportamental, aquest programa incorpora elements innovadors amb la finalitat d'abordar el patr disfuncional de la personalitat lmit. Un d'aquests components s l'atenci plena. L'objectiu d'aquest treball s descriure amb detall les habilitats de mindfulness de la DBT. Per a aix descriurem breument la DBT i com s'estructuren les habilitats de mindfulness en aquest programa, la seva utilitat, quines habilitats s'entrenen, i les diferncies amb altres procediments d'atenci plena. Link: http://www.revistadepsicoterapia.com/fondo_editorial/?id=27&id_art=54 Len, B. (2008). Atencin plena y rendimiento acadmico en estudiantes de enseanza secundaria. / Mindfulness and academic achievement in secondary school students. European Journal of Education and Psychology, 1(3), 17-26. Resum Han sorgit dins de la psicologia clnica investigacions sobre la denominada atenci plena, mindfulness. Aquest terme s utilitzat per designar un estat d'atenci i conscincia plena, es tracta que la persona es concentri en el seu present ___________________________________________________________________________ 17

sobrecrrega en familiars cuidadors principals de malalts amb demncia tipus Alzheimer. Material i Mtode: per a aix, es va realitzar un disseny quasiexperimental de comparaci de grups amb mesurament pretest-postest- seguiment, amb un grup experimental i un grup control. Com a instruments d'avaluaci es varen utilitzar el Qestionari SCL-90-R i l'Escala de Sobrecrrega del cuidador. Resultats: les anlisis estadstiques realitzades mostren una reducci significativa en els tres ndexs generals i en les diverses dimensions del malestar psicolgic, aix com en la variable sobrecarrega del cuidador en el grup experimental en comparaci del grup control una vegada finalitzada la intervenci. No obstant aix, les millores obtingudes en el grup experimental es varen veure redudes en l'avaluaci de seguiment realitzada quatre mesos de finalitzada la intervenci, ja que es varen obtenir puntuacions significativament ms altes es totes les dimensions en comparaci amb les puntuacions mitjanes postest. Conclusions: aquests resultats sn concordes amb altres investigacions on s'ha comprovat que les intervencions realitzades amb cuidadors de malalts d'Alzheimer solen ser efectives a curt termini, per que els seus efectes es dilueixen amb el pas del temps, per la qual cosa es fa necessari l'establiment de mesures i de poltiques d'atenci a aquests cuidadors, que permetin mantenir els efectes beneficiosos de les intervencions destinades a reduir els seus nivells de malestar psicolgic i de sobrecrrega. Link:http://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=265&IDTIPO=200&RASTRO=c 890$m6414&IDsumario=4561&idrevista=356

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Martn-Asuero, A., & de la Banda, G. G. (2007). Las ventajas de estar presente: Desarrollando una conciencia plena para reducir el malestar psicolgico. International Journal of Clinical and Health Psychology, 7(2), 369-384. Resum Aquest estudi quasi-experimental examina l'eficcia d'una intervenci psicoeducativa, basada en el desenvolupament de la conscincia plena, per reduir el malestar psicolgic associat a l'estrs. La mostra es compon de 28 voluntaris, en la seva majoria professionals de la salut, que experimentaven un grau de malestar superior a la mitjana de la poblaci espanyola, mesurat segons l'inventari SCL-90-R. La intervenci va durar vuit setmanes, emprant un total de 28 hores lectives i seguint la tcnica denominada Reducci d'estrs basat en la Conscincia Plena (Mindfulness- Based Stress Reduction o MBSR). Els resultats mostren una disminuci del malestar mitj del 51%, descendint del percentil 84 al 48. Els majors canvis es varen trobar en els segents components del malestar, per ordre de magnitud: depressi, hostilitat, somatitzaci i ansietat. Dits components mostren reduccions de ms del 50%, que suposen disminucions en 29 o ms punts percentils. Aquests resultats indiquen que MBSR pot ser una intervenci aplicable per reduir el malestar psicolgic en programes de formaci per a professionals de la salut. Link: http://redalyc.uaemex.mx/pdf/337/33770208.pdf Medeiros, S., & Pulido, R. (2011). Programa de Reduccin de Estrs basado en Mindfulness para funcionarios de la salud: experiencia piloto en un hospital pblico de Santiago de Chile. Rev. chil. neuro-psiquiatr. [online], 49(3), 251-25.

activament, observant de forma contemplativa totes les percepcions i sensacions que experimenta en el moment en qu es produeixen, sense fer valoracions. Existeixen algunes investigacions centrades en l'mbit educatiu que demostren la influncia d'una intervenci en atenci plena per millorar el rendiment acadmic. Creim que el desenvolupament de l'atenci plena en l'mbit escolar pot ser primordial per a l'aprenentatge de l'alumne i per al seu desenvolupament afectiu i emocional. No obstant aix, un primer pas en l'aplicaci del mindfulness a l'mbit escolar s dissenyar instruments que avalun i delimitin aquest nou constructe i ens permetin mesurar quant mindfulness t un alumne i com aix afecta al seu rendiment. Amb una mostra de 344 estudiants de 1r i 2n dESO, hem confirmat la relaci entre atenci plena i rendiment acadmic, mesurat globalment i a travs de diferents matries bsiques. Link: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2761660

Resum El programa de Reducci d'Estrs basat en Mindfulness (MBSR) ha demostrat ser efica en el maneig de diverses condicions mdiques i psicolgiques. El present estudi avalua l'aplicabilitat i eficcia de MBSR en una poblaci de funcionries de la salut pblica, usuries d'un centre medico-psicolgic. Mtode: 12 funcionries, heterognies en variables socio-demogrfiques i clniques, participen en un taller consistent en nou sessions (27 hores) de carcter educatiu-experiencial. Es
___________________________________________________________________________ 18

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

mesura OQ-45 (canvi en psicoterpia), WHOQOL (qualitat de vida) i FFMQ (habilitats en Mindfulness) abans i desprs de la intervenci. Resultats: S'observa millorana significativa en simptomatologia ansiosa, depressiva i somtica, en diversos aspectes de la qualitat de vida, i en destreses Mindfulness. Discussi: Intervenci derivada de la medicina integrativa i participativa, aplicada per primera vegada en una poblaci clnica de treballadores de la salut d'un hospital de Santiago. Informa beneficis en salut i benestar. Desperta inters en noves formes de promoci de la salut i en l'abordatge clnic d'aquesta poblaci. Link: http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0717- 92272011000300005&script=sci_arttext&tlng=es
Mir, M. T. (2007). La atencin plena (mindfulness) como intervencin clnica para aliviar el sufrimiento y mejorar la convivencia. Revista de Psicoterapia, 17(65), 31-76. Resum L'atenci plena o mindfulness fa referncia a l'estat mental en el qual la conscincia (jo observador) s'installa en el moment present i s'obre en fluir de l'experincia en el seu estat emergent. s una habilitat psicolgica que, igual que aprendre a tocar el piano, requereix prctica. Histricament, ha estat conreada en les tradicions contemplatives i, en l'actualitat, ha emergit com una intervenci clnica en la psicologia de la salut i en psicoterpia. Es revisa la forma en la qual s'est utilitzant l'atenci plena des de diferents models psicoteraputics i s'exposen algunes hiptesis explicatives sobre els seus mecanismes d'actuaci. Se sost tamb que l'atenci plena o mindfulness resulta congruent amb el nou temps histric en el qual hem entrat: el present continu. Link: www.amys.es/Articulos/Mindfulness-Aliviar-Sufrimiento-2006.pdf (La revista completa en PDF s a la nostra secci Arxius). Prez, M. A., & Botella, L. (2006). Conciencia Plena (Mindfulness) y Psicoterapia: Concepto, Evaluacin y Aplicaciones Clnicas. Revista de Psicoterapia, 17(65), 77-120. Resum El concepte de conscincia plena (Mindfulness) que ha emergit recentment en l'mbit anglosax remet a un estat particular de conscincia promogut per les tcniques meditatives orientals. En aquest article es revisen les conceptualitzacions teriques de la conscincia plena en l'mbit de la psicoterpia atenent als seus components, instruments d'avaluaci i mecanismes d'acci. Es resumeixen tamb les caracterstiques generals de cinc enfocaments psicoteraputics que incorporen la conscincia plena: la Reducci d'Estrs Basada en la Conscincia Plena (MBSR), la Terpia Cognitiva Basada en la Conscincia Plena (MBCT), la Terpia Dialctica Conductual (DBT), la Terpia d'Acceptaci i Comproms (ACT) i la Terpia Breu Relacional (BRT). Finalment, es detallen les aplicacions clniques d'aquests enfocaments. Link: http://www.amys.es/Articulos/Mindfulness-Aplicaciones-Clinicas-2006.pdf

___________________________________________________________________________ 19

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Pfeifer-Schaupp, U. (2011). Atencin Plena en la Pedagoga Social. Bases, Realizacin y Resultados de un Proyecto Didctico Universitario. Revista Fuentes, 11,195-208. Resum L'Atenci Plena guanya cada vegada ms terr en la medicina i la psicoterpia. Aquest text s'ocupa de la seva utilitat i d'analitzar si resulta possible implementar el concepte de l'Atenci Plena a la carrera universitria en l'mbit de la Pedagogia Social. Aquest article s'endinsa en el concepte didctic del terme aplicat en un curs que forma part dels estudis de Grau en Pedagogia Social i tamb en Treball Social, en la Ev. Hochschule de Freiburg (Alemanya). A ms, ofereix una vista general dels resultats del curs esmentat. La primera part s'ocupa de la definici de l'Atenci Plena i dels seus orgens en la prctica. La segona ofereix una visi sobre els resultats de la investigaci de l'Atenci Plena aplicada a un curs. En la tercera part de l'article es mostra el concepte didctic del curs quadrimestral que forma part del Grau i que serveix per a l'ensenyament de l'Atenci Plena. I, finalment, en la quarta part es presenta, de manera concisa i global, els resultats del projecte qualitatiu-exploratiu. Link: Aqu Santamara, M., Cebolla, A., Rodrguez, P. & Mir, M. (2006) La Prctica Milenaria de la Meditacin y la Atencin Plena: Tcnicas Milenarias Para Padres del Siglo XXI. Revista de Psicoterapia, 17(65), 157-176. Resum En aquest treball es presenta un programa d'entrenament per a pares basat en l'atenci plena. El programa va ser desenvolupat en una unitat especial per al tractament de nins amb problemes mentals greus. 18 mares varen participar en l'estudi, que segueix el disseny d'un assaig clnic no-aleatoritzat amb grup de control. Els resultats mostren una disminuci en les puntuacions d'estrs i ansietat aix com una millora en les relacions amb els fills. Link: http://www.amys.es/Articulos/Mindfulness-Padres-2006.pdf Simn, V. M. (2007). Mindfulness y Neurobiologa. Revista de Psicoterapia, 17(65), 5-30. Resum En l'actualitat assistim a la introducci de les tcniques de mindfulness en l'educaci, la psicoterpia i en tot l'mbit cientfic en general. Una de les raons daquest auge sn els coneixements proporcionats per les modernes tcniques d'investigaci neurobiolgica. En aquest treball revisam alguns dels efectes de mindfulness sobre els processos perceptius (obertura a la novetat), l'estil afectiu (afecte positiu i aproximaci), la immunitat (increment) i l'empatia (facilitaci). Les troballes neurobiolgiques suggereixen que la prctica de mindfulness activa i enforteix diverses regions cerebrals (especialment l'escora prefrontal) encarregades dels processos integradors ms especficament humans, provocant canvis morfolgics duradors de l'escora cerebral i en els hbits mentals. Totes aquestes troballes enriqueixen i conflueixen en la Neurobiologia Interpersonal que, en integrar

___________________________________________________________________________ 20

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

coneixements procedents de camps molt diversos, s'est revelant com una valuosa font de coneixements per a la prctica clnica de la psicoterpia. Link: http://www.mindfulnessvicentesimon.com/pdf/Mindfulness.pdf Simn, V. (2010). Mindfulness y psicologa: presente y futuro. Informaci Psicolgica, 100: Pgs. 162-170. Resum L'inters cientfic pel mindfulness (atenci o conscincia plena) est creixent de manera exponencial, tal com ho testifiquen el creixent nombre de publicacions existent sobre el tema. En aquest article, es descriu de manera concisa qu s i com es practica. A continuaci, es destaca la seva importncia per a la relaci teraputica i per la psicoterpia en general. Aix mateix, s'exposa la repercussi que est tenint en la investigaci bsica, especialment en neurobiologia i tamb la seva relaci amb l'envelliment, a causa dels recents descobriments sobre la telomerasa. Finalment, es comenta breument com mindfulness sembla ser un fenomen cultural de carcter general i no noms un aspecte d'inters especfic per a algunes branques de la cincia. Link: http://www.cop-cv.org/index.php?seccion=infopsi&id=100 Simn, V. (2011). Mindfulness tras el suicidio de un ser querido. En, Suicidio y Vida, Asociacin Victor Frankl (Eds.), pp. 139-153 Sello Editorial, Barcelona. Link: http://www.logintegral-libros.com/index.php?editorial=Sello- Editorial&libro=Suicidio-y-vida Vallejo, M. (2006). Mindfulness. Papeles del Psiclogo,27(2), 92-99. Resum El mindfulness pot entendre's com a atenci i conscincia plena, com a presncia atenta i reflexiva al que succeeix en el moment actual. Pretn que la persona se centri en el moment present d'una manera activa, procurant no interferir ni valorar el que se sent o es percep a cada moment. Com a procediment teraputic cerca, abans de res, que els aspectes emocionals i qualsevol altres processos de carcter no verbal, siguin acceptats i viscuts en la seva prpia condici, sense ser evitats o intentar controlar-los. El control sobre successos incontrolables, subjectes a processament automtic, requereix de la mera experimentaci i exposici natural amb la menor interferncia possible. Encara que el mindfulness ha adquirit una certa notorietat, sobretot als EUA, de m dels valors orientals, refereix a alguns aspectes ja coneguts en psicologia: l'exposici i lautoregulaci basades en les tcniques de biofeedback o en l's de la hipnosi, on hi ha un deixar que els fenmens perceptius i sensorials es mostrin com ells sn. La seva principal utilitat, ms enll de les tcniques concretes que ofereixi, tal vegada sigui el contrastar amb una psicologia que propugna el control, el benestar, l'eliminaci de l'estrs, l'ansietat, etc.,

___________________________________________________________________________ 21

Grup de treball del COPIB sobre terpies de tercera generaci basades en mindfulness

Solari, B. (2010). Pre validacin del cuestionario Five facet Mindfulness Questionnaire (Tesi de magster no publicada). Pontificia Universidad Catlica de Chile. Santiago, Xile.

mitjanant procediments que, mancant aquesta experimentaci natural, poden contribuir a perpetuar-los Link: http://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1340.pdf

___________________________________________________________________________ 22