TEMA 7 EL CERCLE DE VIENA (Ramon Cirera)

Tema Exercicis Referncies: Bibliografia Llocs web

TEMA 7 EL CERCLE DE VIENA Ramon Cirera

7.1. La formaci del Cercle. El Cercle de Viena es va crear al voltant de Moritz Schlick el 1922, quan aquest va accedir a la ctedra d'Histria i Filosofia de les Cincies Inductives de la Universitat de Viena (el que ara en direm Filosofia de la Cincia), ctedra prviament ocupada per Mach, Boltzmann i Sthr. El suport de la Facultat de Filosofia necessari perqu l'oferiment de la plaa es produs va ser obtingut grcies als esforos de Hans Hahn, matemtic profundament interessat en els fonaments filosfics de la seva disciplina. Aquest formava ja des de 1907 juntament amb el fsic Philipp Frank (posteriorment successor d'Einstein a Praga), i amb el socileg i economista Otto Neurath, el centre d'un grup de discussi, que es podria anomenar el primer Cercle de Viena, interessat en l'anlisi i clarificaci dels conceptes utilitzats a l'interior de les cincies, tasca sobre la qual els filsofs de l'poca no semblaven tenir res gaire interessant a dir. Schlick constitua en certa mesura una excepci: possea una esplndida formaci en matemtiques i fsica (es va fer doctor en cincies fsiques el 1904 sota la direcci de Max Planck), per era tanmateix un filsof en l'ampli sentit de la paraula. La seva activitat cobria tot l'mbit, des de l'tica i l'esttica fins als fonaments de les matemtiques. Com a filsof de la cincia va ser dels primers en entendre i escriure sobre les teories especial i general de la relativitat d'Einstein, amb qui sostenia relacions personals. Per altra banda tenia el mrit als ulls vienesos de no pertnyer a la que Einstein anomenava "esglsia filosfica establerta dels kantians" 1 , situaci un punt heterodoxa que en feia un pensador relativament mal vist per l'establishment filosfic, per que encaixava amb l'actitud bsica comuna del grup

viens, que lligava lempirisme de Mach amb la lgica matemtica de Russell i el convencionalisme de Duhem i Poincar. Aquesta ltima doctrina defensava que certes
1

The Born-Einstein Letters, Walker & Co., 1971, pg. 18.

veritats (sovint veritats a priori) sn verdaderes en virtut de certes convencions i no en virtut de cap realitat independent.

El grup de treball i discussi que Schlick va formar no incloa gaires filsofs en el sentit clssic, per s matemtics i cientfics amb preocupacions filosfiques, como Kurt Gdel o els ja citats Hahn i Neurath, i tamb filsofs amb formaci i orientaci cientfiques, com Gustav Bergmann, Herbert Feigl, Viktor Kraft i Friedrich Waismann. Finalment Rudolf Carnap es va incorporar al grup, quan lany 26 va ser nomenat professor a Viena,. Carnap era tamb un filsof cientfic, amb una formaci universitria a cavall entre la fsica i la filosofia i una slida formaci lgica: havia llegit l'obra de Frege -de qui havia estat a ms a ms alumne a Jena- i estava ben familiaritzat amb la de Russell. El Cercle es reunia el dijous a la tarda al seminari dSchlick a la Boltzmanngasse i tenia com a imatge pblica el Verein (associaci) Ernst Mach. Tanmateix, la vida intellectual del Cercle anava ms enll i incloa un bon nombre de reunions ms o menys peridiques a las quals assistia una audincia ms mplia. Per altra banda, hi havia agrupacions filosfiques dorientaci similar a Berln (liderada per Hans Reichenbach i Carl Hempel) i Varsvia (a la que pertanyien Alfred Tarski i altres destacats lgics) amb els quals sintercanviaven visites i seditaven publicacions, com ara Erkenntnis, codirigida per Carnap i Reichenbach. Algunes vegades filsofs daltres pasos assistien a les reunions com a convidats. Aquest va ser el cas dA. J. Ayer, Ernest Nagel i Willard Quine. Tot aix fa que la qesti de la pertinena o no al Cercle admeti diferents respostes segons el criteri que sadopti. Karl Popper, per exemple, que sovintejava la perifria del Cercle, no va assistir mai a las reunions que convocava Schlick i per aix sempre va dir que no havia format part del Cercle de Viena.

7.2. La construcci lgica del mn.

Quan Rudolf Carnap es va incorporar com a professor a la Universitat de Viena, ja havia escrit i publicat uns quants treballs filosfics. Coneixia Schlick i tenia relaci sobretot amb Reichenbach, amb qui compartia el propsit de trobar una fonamentaci experiencial a la cincia, i en especial a la fsica, que la deixs al marge de tota especulaci metafsica. A aquest objectiu va dedicar-hi diversos treballs en els quals convivien influncies neokantianes i convencionalistes. Aquesta etapa del seu pensament va culminar en Der logische Aufbau der Welt (La construcci lgica del mn), el seu primer llibre llarg, que estava prcticament acabat quan va arribar a Viena i que va publicar poc temps desprs. Aix, tot i que lAufbau s el primer gran llibre del Carnap del Cercle, pertany en cert sentit a la seva etapa anterior. Malgrat alguns afegits wittgensteinians que no van aparixer fins a lltima versi del llibre, Der logische Aufbau mostra en general el pensament dun Carnap encara no influt pel Tractatus, obra que no havia llegit del tot abans de la seva etapa vienesa. LAufbau ha passat a la histria com lltima gran obra de la tradici fenomenista. El seu ideal s la reconstrucci del nostre coneixement del mn, la cincia emprica, a partir de lexperincia immediata, si es vol, la construcci dels conceptes cientfics a partir daquesta experincia o tamb la reducci de tots els enunciats cientfics a enunciats que parlin exclusivament de lexperincia immediata. Presentat aix, lideal sembla molt poc clar: cal explicar qu sentn per 'reconstrucci,' 'reducci' i 'experincia immediata.' Per es pot aclarir una mica si es recorda el programa construccionista lgic de Russell: el filsof britnic volia construir els objectes fsics, que abans havia considerat els causants de les dades dels sentits de lobservador (sense data), a partir justament daquests sense data, mitjanant alguna mena dexpedient matemtic, tal vegada conjunts, format amb dades dels sentits o en general objectes de coneixement directe (acquaintance). Carnap segueix aquest cam fins al seu final ms estricte. El motto del seu llibre s precisament una cita dOur Knowledge of External World, de Russell: La mxima suprema de la filosofia cientfica s aquesta: sempre que sigui possible, cal substituir entitats inferides per construccions lgiques. Russell considerava

aquestes paraules com una mxima destinada a minimitzar el risc epistemolgic, a fi daconseguir una reconstrucci del coneixement tan segura com fos possible. Per a ell era una tesi regulativa. Carnap en fa una tesi substantiva. Proposa que s possible dur a terme la construcci de tots els conceptes cientfics els uns a partir dels altres de manera que el resultat en sigui una genealogia en la qual cada concepte trobi el seu lloc i tal que la base de la construcci es limiti a la pura experincia. Aquest punt s essencial. Lesfor de lAufbau es bsicament epistemolgic. El lla entre els conceptes ha de mostrar que ltimament reposa en lexperincia immediata, en all immediatament donat, que se situa seguint la llarga tradici cartesiana, en el seu vessant empirista en el domini del psiquisme propi, concretament en el que sanomena vivncies elementals, Elementalerlebnisse. Cadascuna consisteix en la totalitat de lexperincia viscuda en un moment determinat. s aqu on es troba, segons Carnap, la roca ferma on cal ancorar el coneixement, on es troba all que dna validesa a les nostres construccions cientfiques. En la mesura que aquestes no incorporin elements aliens a la seva construcci, les podem considerar dignes de confiana. LAufbau vol construir, o almenys donar el mtode per fer-ho efectivament, tots els conceptes cientfics a partir del donat mitjanant expedients lgico-matemtics, que se suposa que no sn problemtics. No pretn que aquest procs sigui realment el que desenvolupen les persones en la formaci dels seus conceptes. LAufbau no s un llibre de psicologia: no es proposa explorar la formaci conceptual psicolgica real, sin oferirne una reconstrucci racional, s a dir, mostrar com shauria pogut derivar aquests conceptes a partir del donat. s molt dubts que la reconstrucci que Carnap busca pugui considerar-se realitzada. Els crtics shan encarregat molt sovint de mostrar les insuficincies de lobra. Tanmateix aquestes noms marginalment disminueixen la seva grandesa: lAufbau s un esplndid monument a lenginy hum. Qui no hagi recorregut les seves pagines no ha pogut adonar-se del que pot arribar a construir Carnap convincentment a partir duna base tan estreta.

LAufbau s per tant en primer lloc un exercici depistemologia fenomenista: mostra (o vol mostrar) como tot el nostre coneixement pot reduir-se a discurs sobre lexperincia. s possible, per, veurel sota altres perspectives. Els comentaristes lhan llegit en clau ontolgica o semntica. Carnap mateix va contribuir a la confusi presentant-lo, possiblement sota la influncia de Wittgenstein, com una anlisi semntica del discurs cientfic sobre el mn. Moltes lectures de lAufbau tenen inters. Lobra es troba en una crulla filosfica i aquesta polivalncia forma part del seu valor i la seva originalitat.

7.3. Wittgenstein i el Cercle Schlick arrib a Viena amb el bagatge d'haver escrit un llibre important sobre teoria del coneixement, Allgemeine Erkenntnislehre (1918), on presentava tesis que en general consonaven amb l'actitud del grup viens. Per Schlick conixer no era

experimentar sin operar amb conceptes, o representacions simbliques, i per tant una investigaci sobre la naturalesa del llenguatge havia de ser d'una importncia singular per a la comprensi dels problemes filosfics. Aquesta perspectiva el predisposava a rebre la que hauria de ser la influncia ms important de la seva carrera filosfica. Quan el 1922 Hahn va donar a Viena un seminari sobre el Tractatus de Wittgenstein, Schlick qued fondament impressionat. El seminari, o ms aviat la lectura i discussi de l'obra frase a frase, es va repetir, per suggeriment de Carnap, absent a la primera lectura, durant el curs 1926/27 a les reunions del Cercle del dijous a la tarda a la Boltzmanngasse; i precisament durant aquest curs, Schlick va aconseguir posar-se en contacte personalment amb l'elusiu autor de tan fascinant obra (Schlick havia estat intentant parlar amb Wittgenstein des de 1924). Tots els escrits posteriors de Moritz Schlick estan dominats per l'aclaparadora presncia de les idees del geni viens, de qui prengu bsicament tres concepcions: 1) una explicaci de les veritats lgiques i matemtiques que descartava les veritats sinttiques a priori, permetent bandejar tota altra necessitat, s a dir, eliminant les pretensions metafsiques; 2) una explicaci del significat dels enunciats emprics, el verificacionisme; i 3) la concepci de la filosofia com a activitat.

Qualsevol coneixedor del Tractatus de Wittgenstein sap que de les tres concepcions anteriors, la 1) i la 3) hi estan clarament expressades. s raonable, per, que li sembli estrany afegir-hi el verificacionisme, que per tant mereix un cert comentari. En entrar en aquest tema, s til distingir-hi entre dues versions: en primer lloc, l'anomenat principi de verificaci, que estableix una forma de veure qu s el significat d'un enunciat. Es pot condensar en la famosa sentncia: "el significat d'una proposici s el seu mtode de verificaci", 2 repetida a diversos escrits d'Schlick, Waismann i Wittgenstein. Una altra versi ms dbil proposa el verificacionisme solament com a criteri, considerant significatius noms aquells enunciats que poden ser verificats. Ja es veu que la segona versi es desprn de la primera per no a la inversa; tamb que l's antimetafsic del principi s'exerceix a travs de la seva conseqncia, el criteri. Ha estat sempre opini unnime entre els membres del Cercle de Viena que el principi de verificaci cal atribuir-lo a Wittgenstein 3 . A primera vista aix sembla estrany, donat que ni el principi ni cap aproximaci a ell sn localitzables al Tractatus. Sovint i implausiblement, aix ha estat vist com una mostra dincomprensi i d'estretor de mires en la lectura vienesa de Wittgenstein. L'examen de les converses amb Waismann i de les Philosophische Bemerkungen (escrites durant els primers anys trenta) no permet mantenir ms aquesta pobra opini. Basant-s'hi, s'ha pogut fer pals que 1) el principi de verificaci no s incompatible amb el Tractatus, i 2) el principi de verificaci forma part coherent de les tesis mantingudes per Wittgenstein a l'poca en qu comenava a posar en dubte algunes de les opinions que sustentava al seu primer llibre. El principi hauria d'establir al Tractatus que tota proposici elemental s verificable. Per s sabut que en veritat, molt poques pistes ens hi sn donades sobre qu sn exactament les proposicions elementals, i molt menys encara un exemple. Aix s difcil de dir si la possibilitat de proposicions ms enll de tota verificaci possible hi s
2

Recordem que ls de la paraula proposici de Wittgenstein no s lestndard contemporani.

Vegeu: Waismann, Wittgenstein und der Wiener Kreis, pgs. 79 i 227; Kraft, Der Wiener Kreis, pg. 27; Carnap, "Intellectual Autobiography", pg. 45.

contemplada. De fet, per saber si una proposici s verdadera o falsa cal comparar-la amb la realitat 4 , s a dir, verificar-la. No se suggereix enlloc que hi pugui haver proposicions significatives que no es puguin verificar ni tan sols en principi. Ms aviat, la lnia de pensament sembla indicar que la comparaci amb la realitat s realitzable per a tota proposici 5 . Per el Tractatus queda ben poc afectat per la inclusi del

verificacionisme entre els seus principis, cosa que es pot veure a les tesis (thesen) de Waismann, 6 que vnen a ser una reescriptura del Tractatus en clau verificacionista. Es comprn que els membres del Cercle de Viena prenguessin el principi de verificaci com un aclariment raonable de certs punts foscos del Tractatus Logico-Philosophicus. Mentrestant, per a Wittgenstein, el principi de verificaci era tanmateix un punt de pas en el cam de rebuig de les tesis de la seva primera filosofia. Si, com feia llavors, admetia l'atomisme lgic amb la conseqent independncia de les proposicions elementals 7 i l'essencial harmonia entre llenguatge i realitat, la verificaci d'una

proposici no oferia cap mena de problema. Es tractava simplement de veure si els objectes, als quals els noms estaven enllaats, estaven connectats com els seus noms ho estaven a la proposici. Ms tard, per, abandonat l'atomisme, el que cal s saber per a una proposici dada quina mena de comparaci admet amb la realitat. Donat que el nostre sistema de representaci no t un lligam essencial amb el mn, la forma com una proposici s capa d'arribar-hi ha de formar part del seu significat, (per exemple, 'A s vermell' ha de ser comparat amb el camp visual, no amb el tctil). Aix, entendre una

4 5 6

Wittgenstein, Tractatus, 4.05. Noteu tamb l'aire verificacionista de 4.063.

Waismann, op. cit., apndix B. Les tesis van ser escrites durant lany 1930 (i modificades varies vegades) probablement amb la intenci de formar part del malaurat Logik, Sprache, Philosophie (que no es va publicar mai). En essncia presenten les idees del Tractatus d'una forma ms comprensible. A part d'aix s'hi inclouen les noves idees verificacionistes. Les tesis van ser ms d'un cop discutides al Cercle, sobretot durant l'any 31. Schlick i Waismann prengueren la tasca de defensar aferrissadament les idees wittgensteinianes amb resultats poc fructuosos (cf. Haller, "War Wittgenstein ein Neopositivist?", pgs. 190-191, on es reprodueix un fragment d'una acta del Cercle. Hi sn visibles tant el dogmatisme wittgensteini de l'ala dreta com l'escepticisme de l'ala esquerra).

Tal com sentn al Tractatus de Wittgenstein, una proposici elemental afirma que cert estat de coses es dna. Una caracterstica important de les proposicions elementals s la manca de complexitat lgica.

proposici s saber qu s'esdevindria si fos verdadera i qu si fos falsa, i resoldre aquesta qesti equival a saber per a una proposici dada com sabrem si el que diu la proposici es dna o no. Reconixer que una taca determinada t un color no s qesti solament de fer coincidir la nostra impressi visual amb una imatge lgica mental (un pensament), ja que la possibilitat de fer-ho depn de la nostra capacitat per utilitzar la sintaxi de les paraules de color, s a dir, de les regles que regeixen el seu s per a un camp sensorial i no per a un altre. Per tant, la forma en qu verifiquem la proposici est essencialment lligada amb aquestes regles. Per a una proposici dada, s justament el seu significat. (Per aquesta ra, a les Philosophische Bemerkungen, l'expressi 'l's dels signes' s preferida a 'la interpretaci dels signes', ms consonant aquesta ltima amb la visi abstracta del llenguatge del Tractatus que amb la tendncia cap a l's concret del llenguatge que culminar en les seves ltimes obres. En els primers anys 30, per, el pas no estava completat). Vist aix, cal notar que un cop resolta la qesti per a les proposicions elementals, les proposicions moleculars es construeixen veritati-

vo-funcionalment a partir de les primeres i l'estructura bsica de la concepci de la lgica no queda amenaada. Moltes tesis del Tractatus eren clarament en aquesta poca encara mantingudes, i aix les reberen Schlick i Waismann. A travs d'ells dos, el principi es va estendre i va ser usat com a arma contra les afirmacions metafsiques, per a les quals bviament no hi havia cap mtode de verificaci i es consideraven per tant no significatives. De la mateixa manera que al Tractatus, les suposades veritats metafsiques no eren ni vertaderes ni falses, sin unsinnig.

7.4. El Manifest del Cercle de Viena. Tots els membres del Cercle compartien la voluntat de construir una filosofia cientfica. Aquesta actitud no era nova i no els distingia especialment daltres filsofs ms clssics com ara Husserl, tot i que el fet de disposar de linstrumental lgic llegat per Frege i Russell permetia tant una metodologia cientfica ms precisa com un empirisme ms conseqent i no intimidat per la posici epistemolgica especial de les matemtiques. Per contra el que normalment es diu, no tots els membres del Cercle

van quedar impressionats de la mateixa manera per Wittgenstein. Las idees del geni viens van influir en els filsofs del Cercle en diferent mesura. En el cas dSchlick i Waismann es pot dir que van dominar el seu pensament. Per a Carnap van ser noms relativament importants i per a Neurath com a molt transitriament. Tots ells, tanmateix, compartien la mateixa actitud de ruptura amb la filosofia tradicional, la idea de estar encarnant el tomb o canvi de rumb filosfic definitiu. Per a tots ells, la

superaci o bandejament de la metafsica, entesa en el sentit de filosofia tradicional o almenys de les parts de la filosofia tradicional que no tenien correspondncia cientfica, eren tasques prioritries. Neurath, socileg i activista poltic, va ser responsable dun aspecte histricament distintiu del Cercle en enllaar aquesta actitud amb les variades propostes de renovaci artstica, cultural i social que es produen a Europa durant els anys dentre les dues grans guerres. El Cercle defensava segons Neurath el flanc filosfic en aquella lluita per la transformaci social i senfrontava amb els moviments conservadors, i tamb reaccionaris i irracionalistes, que brandaven metafsiques deutores de lidealisme alemany. Al seu davant la filosofia cientfica representava una posada al dia dels ideals racionalistes illustrats, la versi filosfica del socialisme i la defensa dels interessos de les classes treballadores. Hahn, Carnap i altres membres del Cercle feien costat a la posici de Neurath, mentre que el grup ms proper a Schlick i Waismann no shi sentia gens cmode. Les ales esquerra i dreta del Cercle sostenien no noms postures poltiques diferents: la discussi es reflectia tamb en discrepncies teortiques. Davant de lortodxia wittgensteiniana dSchlick, que seguia considerant la filosofia, tot i la seva nova posici purament elucidativa, com a reina de las cincies, Neurath no acceptava un lloc diferenciat per a la filosofia, que havia de trobar-se en perfecta continutat amb la cincia (anticipant daquesta manera aquesta i moltes altres tesis popularitzades ms tard per Quine). El lligam que lala esquerra del Cercle defensava entre les posicions teriques i la lluita poltica queda clarament expressat al manifest de 1929, La concepci cientfica del mn: el Cercle de Viena. Otto Neurath, que va tenir un paper central en

la seva redacci, va proposar dutilitzar lexpressi Cercle de Viena amb la intenci daprofitar propagandsticament les belles associacions que despertava el nom de la capital austraca. Carnap, Hahn i Neurath van dedicar el manifest a Schlick, per disgust daquest i escndol de Wittgenstein. Al manifest s'hi troba el reconeixement a Wittgenstein, per matisat: shi elogia la frase "All que es pot dir, es pot dir clarament", per mutilada de la seva continuaci: "D'all que no se'n pot parlar, cal guardar-ne silenci". Implcitament, aquest retall era una forma de guardar distncies respecte les sentncies mstiques que omplen el final del Tractatus. De fet, Neurath sempre va mantenir importants reserves sobre les opinions filosfiques de Wittgenstein. Ja sense entrar en els aspectes mstics, la concepci del llenguatge vigent al Tractatus li sembl des d'un principi pura metafsica.

7.5. La discussi sobre els protocols. Reserves semblants van aflorar ben aviat en relaci a l'Aufbau de Carnap. El tast fonamentalista del projecte sencer li sembl a Neurath sospits, mentre que l'apellaci als Erlebnisse se li aparegu com una forma ms de reviure la metafsica de l'inexpressable: les experincies elementals, com a donat, no admeten cap mena de caracteritzaci conceptual (sn prvies a qualsevol elaboraci). Per altra banda, el solipsisme, ni que sigui metodolgic, s inoperant per construir una cincia intersubjectiva. Neurath va escriure una srie darticles a comenament dels anys trenta 8 on defensava la posici que va anomenar fisicisme. El fisicisme s en primer lloc cientifisme radical: "No hi ha filosofia amb els seus propis enunciats", s a dir, no hi ha veritats filosfiques. Els enunciats amb sentit (no metafsics) pertanyen a la cincia. Ara b, aix no s suficient si conservem el terme 'filosofia' per indicar les nostres clarificacions conceptuals, com fa Schlick, seguint (relativament com hem vist) Wittgenstein. Cal prendre's seriosament la consideraci de la metafsica com a absurd i abstenir-se d'elucidacions metafsiques prvies.
8

Physikalismus i Soziologie im Physikalismus.

Aquestes poden ser autnticament filosfiques, s a dir, tractar del llenguatge i la realitat, i de ladequaci de l'un per descriure l'altra. La discussi de Wittgenstein al Tractatus s sobre una realitat nua, abans de ser descrita, una realitat en si. Considerar una tal realitat s per a Neurath pseudo-racionalisme, una forma de la metafsica (o de la filosofia, si es vol). Aquesta tracta amb absoluts, com Du, la Ra o la Realitat. D'aqu la validesa illimitada dels seus enunciats. s capa d'obtenir enunciats necessaris o, com a mnim, independents del temps, enunciats la veritat dels quals s eterna, en contrast amb la incertesa i provisionalitat caracterstiques dels coneixements que obtenen les cincies. La pretensi s que la filosofia es mou en terrenys inaccessibles al coneixement cientfic, i aquesta s justament la primera afirmaci que la concepci cientfica del mn ha de desemmascarar. Parlar d'una realitat en si s en el millor dels casos intil, ja que ens s inaccessible. En general, per, fer-ho s fins i tot perjudicial. Dna peu als partidaris del plantejament metafsic a basar-hi una concepci de l'home i de la societat que la sostregui del tractament cientfic i inutilitzi els esforos que aquest realitza per tenir incidncia en la vida. Cap realitat o cosa en si s acceptable des del punt de vista de Neurath. La mateixa noci de veritat s per a ell pseudo-racionalista: no hi ha cap veritat ms enll de lacord general entre els cientfics duna determinada situaci histrica. El xoc entre aquestes diferents posicions es va fer pals en la discussi dins del Cercle sobre els enunciats protocollaris (Protokollstze) o enunciats bsics de la cincia, els enunciats que descriurien el protocol dun cientfic que pren nota de les seves observacions. Schlick defensava una versi positivista que en feia enunciats incorregibles que es referien a lexperincia immediata. Neurath va proposar una concepci fisicista contrria a la cerca dun fonament cientfic en enunciats que descriguessin incorregiblement el donat, ents com experincia fenomnica. Entre aquests dos pols, Carnap intent reconciliar les idees de lAufbau amb una versi prpia del fisicisme. Tanmateix, la fora dels arguments de Neurath va portar Carnap a abandonar el seu fenomenisme inicial i a incorporar moltes de les idees del seu company de Cercle. No definitivament, per. Aviat Carnap va poder trobar una visi

original que li permetia salvar el lloc de la lgica i de les matemtiques i la seva necessitat sense renunciar a les premisses bsiques dun cert fisicisme: la perspectiva convencionalista caracterstica de la seva Sintaxi lgica del llenguatge.

7.6. La sintaxi lgica del llenguatge La Logische Syntax der Sprache s probablement lobra mestra de Rudolf Carnap. Rarament sha vist aix, tanmateix, a causa duna conjunci de circumstncies. En el moment de la seva aparici, noms un petit i molt distingit grup de lgics possea la preparaci necessria per assimilar-la, car utilitzava profusament els resultats ms nous de Gdel i Tarski. El fet que molts daquests resultats formin part avui dia del programa dun curs superior estndard de lgica ha desplaat la dificultat que lobra presenta. Ara es tendeix a pensar que la Logische Syntax der Sprache no s ms que una exposici i elaboraci amb poca originalitat daquests resultats lgics i a passar-ne part alt el valor filosfic, poc visible i noms parcialment explcit en lltim captol, que caractersticament no estava previst a la redacci inicial. Tanmateix, la Sintaxi lgica del llenguatge representa el punt ms alt de la carrera del seu autor i hi apareixen els aspectes fonamentals de la seva concepci filosfica, que havia de dominar la filosofia americana durant les dues dcades segents. La motivaci ms immediata de lobra es troba en la importncia filosfica, sentida per Carnap, de salvar la necessitat dels enunciats lgics i matemtics, i reconciliar-la amb les exigncies de lempirisme. Wittgenstein hi havia ofert una soluci: els enunciats de la lgica i podem afegir-li els de la matemtica, si acceptem el logicisme de Principia Mathematica- sn tautologies, enunciats que no diuen res del mn, sin que sn producte del nostre sistema de representaci, el nostre llenguatge. Per lexplicaci de Wittgenstein de la naturalesa de la veritat lgica depenia duna concepci metafsica del llenguatge, que no sintonitzava amb les idees fisicistes de Carnap. Calia parlar de llenguatges, en plural. Ara b, si pensem en un llenguatge com quelcom que es dna en

el mn, el seu estudi s el dun fenomen empric i en conseqncia les veritats de la lgica, fruit de les seves regles, passen a dependre de fets emprics. Carnap va salvar el problema grcies a una nova concepci que entenia els llenguatges com a clculs. Un llenguatge es defineix donant el seu vocabulari i les seves regles de formaci i transformaci, i el seu estudi es pot emprendre sense tenir en compte cap consideraci emprica. Lafirmaci que un llenguatge s usat per determinats parlants s una afirmaci emprica, que t inters probablement per a un lingista, per no per al filsof. A ms a ms, lestudi dun llenguatge aix pot dur-se a terme seguint el mtode metamatemtic de Hilbert, que tracta els signes i les frmules prescindint totalment del seu significat, considerant-los exclusivament com signes que obeeixen certes regles de transformaci. s immediat que en una concepci com aquesta quins enunciats sn veritats lgiques (incloent-hi les matemtiques) queda determinat pel llenguatge: sn els teoremes del clcul. Els enunciats lgics sn tautologies com volia Wittgenstein, per no en virtut de propietats essencials del

llenguatge i del mn que shi mostren, sin ms prosaicament en virtut de les regles de formaci i transformaci que defineixen un llenguatge. Per altra banda, aquesta noci de llenguatge s pluralista: hi pot haver llenguatges diferents amb diferents dispositius lgics. Cada llenguatge aporta una classe de veritats lgiques (i matemtiques) amb la classe dels seus teoremes. Ja no es pot parlar de el llenguatge, ni de la lgica. Daqu ve el seu Toleranzprinzip: "No volem imposar prohibicions, sin acordar convencions [...] En lgica no hi ha moral. Cadasc pot construir la seva lgica, s a dir, la seva forma de llenguatge, com vulgui. Una altra conseqncia important s metafilosfica i comporta la distinci entre modes de parla material i formal, antecessora de la maniobra dascens ontolgic que va fer famosa Quine. La distinci es dna en el discurs metalingstic. Molt sovint, pensa Carnap, pensem que estem parlant de coses, quan en realitat estem parlant de signes lingstics. Per exemple, si diem que tenir els ulls verds s una propietat, podem pensar que parlem de quelcom extralingstic quan en realitat estem parlant sobre el llenguatge.

El que volem dir realment s que 'tenir els ulls verds' s un signe de propietat o, millor dit, un predicat del nostre llenguatge. En aquests casos, el mode de parla que ens porta a pensar que estem parlant del mn extralingstic s el mode de parla material, que correspon a un discurs metalingstic poc conscient i en definitiva enganys. El mode correcte de parla seria formal. La idea de Carnap s que els enunciats filosfics sn precisament enunciats metalingstics expressats en mode material. Daquesta manera admet enunciats

filosfics amb sentit (contra Wittgenstein): dir que el temps s infinit en els seus dos sentits no s unsinnig. s un enunciat sobre el llenguatge de la fsica que diria en mode formal que en aquest llenguatge, tota expressi de nombre real positiu o negatiu pot ser usada com a coordenada temporal. Aix la distinci entre modes de parla material i formal deixa un lloc a la filosofia i permet entendre lafirmaci carnapiana que la filosofia no s ms que lgica de la cincia, sintaxi lgica del llenguatge de la cincia. Agafem dues tesis filosfiques: una que defensi que el temps s continu; laltra que s discret. Sn enunciats sobre el llenguatge de la cincia, com ja sabem. Per a ms a ms no sn incompatibles. La ra ns que Carnap les entn com a propostes i no com a tesis substantives. No poden ser tesis substantives sobre el llenguatge de la cincia, perqu no est fixat. Sn propostes dadopci dun llenguatge cientfic. Aix li permet a Carnap una comprensi de la histria de la filosofia que supera la desconfiana agressiva daltres filsofs positivistes. La filosofia clssica cont una gran proporci de mite i de imatgeria prescindible. Per tamb considerables aspectes interessants. Es tracta en part de tesis cientfiques, sovint psicolgiques. Per altres sn ineludiblement filosfiques. Aquestes cal veure-les com a propostes per a la comprensi i descripci de lunivers, incloent-nos-hi a nosaltres mateixos com descriptors de lunivers. El filsof esdev un expert en llenguatges: no un lingista, sin un tcnic en la construcci de llenguatges. Aix explica lestranya aparena de la Sintaxi lgica. A primera vista es tracta dun llibre que estudia les propietats formals, lgiques en sentit estricte, sintctiques, dalguns

llenguatges formals. Sembla doncs un llibre de lgica, com ho seria un manual dara. Si se lentn aix es perd all que hi s fonamental: Logische Syntax der Sprache s un llibre de filosofia, per enormement especial, perqu inclou entre les seves tesis que la filosofia teortica no s ms que sintaxi lgica. La pretensi de Carnap s fer filosofia, amb lavantatge de fer-ne de manera clara i exacta. La filosofia s doncs part del que es pot dir clarament (i no noms mostrar), tot i que es troba en un nivell diferent del de la cincia. La postura sintctica accepta lobservaci de Wittgenstein que la filosofia ha destar per damunt o per sota de la cincia, per no al seu mateix nivell. Per en el Tractatus no hi quedava lloc per a la filosofia, que era reduda a activitat. La filosofia de Carnap s en canvi una empresa terica, per no contnua amb la cincia como pensaven Neurath i Quine: no ens informa de com s el mn, sin que parla exclusivament del llenguatge o llenguatges que utilitzem per parlar del mn.

7.8. La cincia unificada i lexili. La perspectiva de Neurath va trobar aplicaci prctica en el concepte de cincia unificada. Aquesta idea es va convertir, en mans de Neurath, en el centre dun moviment intellectual que va celebrar importants congressos i va emprendre la redacci duna Enciclopdia. Hi collaboraven tota mena de filsofs, de diversos corrents, units per la voluntat de construir una filosofia cientfica i de rebutjar la metafsica. En aquesta empresa enciclopdica, Neurath va convertir la seva veu i la seva opini en una entre moltes, donant prioritat a la consecuci prctica davant la puresa terica, com corresponia al seu projecte de transformaci social. Ben aviat, tanmateix, no va ser possible dur endavant la tasca des de Viena. El clima poltic va impedir que Neurath hi torns ja en 1934. En 1936, Schlick va ser assassinat per Johann Nelbck, un antic alumne seu, mentre pujava la bella escala que a l'edifici principal de la Universitat de Viena porta a la facultat de Filosofia. En el posterior judici es va poder veure la situaci i consideraci dels membres del Cercle: l'assass va ser tan sols condemnat a deu anys de pres -quan hagus pogut ser executat amb la llei a la

m- sobre la base que la vctima propugnava un tipus de filosofia viciosa, i era per tant un perills immoralista. Ja abans, en 1934 el Verein Ernst Mach, associaci legal del Cercle de Viena, havia estat dissolt acusat d'activitats socialdemocrtiques. El Cercle, per, continu les seves reunions, i Schlick s'esfor en aconseguir una autoritzaci per fundar una nova societat que succes a la Ernst Mach, tot i que, per irritaci de Neurath que llavors ja era fugit a Holanda, renunci a fer s del terme Einheitswissenschaft (cincia unificada) en el nom d'aquesta societat. Tot i l'assassinat del seu lder, el Cercle es continu reunint fins a 1938, grcies als esforos arriscats de Waismann, que finalment no va tenir ms remei que emigrar amb l'annexi dustria per part del III Reich. La revista Erkenntnis ja havia pres l'any anterior el cam de l'exili malgrat l'inters per part de Carnap en continuar publicant-la a Alemanya. La prohibici va ser deguda ms que als seus continguts, quasi exclusivament teortics amb molt poques excepcions, al posicionament poltic i la raa del seu coeditor alemany Hans Reichenbach. Per part seva, Carnap ja havia marxat als Estats Units el 1936, desprs duna estada a la Universitat alemanya de Praga. El Cercle de Viena havia passat a la histria.

7.9. Conclusi La influncia intellectual del Cercle de Viena ha estat enorme. Per un costat, el seu llegat directament filosfic ha estat molt gran. Contra la visi tradicional, que li atribueix una perspectiva uniformement verificacionista, cal veure que shi van gestar almenys tres posicions filosfiques netament diferenciades i amb repercussions importants: el verificacionisme llegat per Wittgenstein a Schlick, el convencionalisme sintacticista de Carnap i el fisicisme de Neurath. A Estats Units, amb una versi semntica de les idees de la Logische Syntax, Carnap va dominar el panorama intellectual i va influir poderosament en filsofs posteriorment centrals, com Montague, Kaplan, Kripke i Quine. Fins i tot sha vist, adequadament, la filosofia de Quine com

una sntesi de la de Carnap i la de Neurath. 9 Per encara ms, la ruptura filosfica amb la tradici i la tabula rasa que en va resultar van ser responsables, juntament amb la ruptura que Heidegger va produir en el bndol dels seus enemics, de la divisi filosfica actual entre filosofies analtica i continental. Com hem vist, lascens al poder de les ideologies totalitries va fer que els filsofs animats per les idees del Cercle busquessin refugi en altres pasos, principalment Gran Bretanya i Estats Units. Aix unit a la posici de privilegi que van gaudir els filsofs idealistes en Alemanya i ustria durant el perode nazi i el fet que hi romanguessin posteriorment han configurat el panorama filosfico-geogrfic actual. s molt notable i ben poc esmentada la importncia que en aquesta configuraci van tenir-hi les posicions poltiques dels primers filsofs dambds corrents.

Koppelberg, Die Aufhebung der analytischen Philosophie.

 REFERNCIES BIBLIOGRAFIA LLOCS WEB: Entrada a la Stanford Encyclopedia: http://plato.stanford.edu/entries/vienna-circle/ Breu exposici de les idees ms destacades dSchlick: http://www.philosophyprofessor.com/philosophers/moritz-schlick.php Breu exposici de les idees ms destacades de Carnap: http://www.philosophyprofessor.com/philosophers/rudolf-carnap.php Entrada a The Internet Encyclopedia of Philosophy: http://www.iep.utm.edu/c/carnap.htm Activitats de la Vienna Circle Foundation: http://viennacirclefoundation.nl/