Clop 1

Xavier CLOP GARCA
MATRIA PRIMERA I
PRODUCCI DE CERMIQUES
La gesti dels recursos minerals per a
la manufacturado de cermiques del 3100 al 1500 cal ane
al norest de la Pennsula Ibrica
Tesi Doctoral dirigida pel
Dr. Miquel MOLIST MONTAA
Departament d'Antropologia Social i Prehistria
Facultat de Lletres
UNIVERSITAT AUTNOMADE BARCELONA
Bellaterra, setembre de 2000
A Lourdes i a Oriol
ndex
Agraments
Presentaci
Primera part.- La producci de cermiques
1.- Artefactes, productes i cermica
1.1.- Els artefacte en la historiografia arqueolgica
1.2.- L'artefacte en la investigaci arqueolgica: la noci de producte
1.3.- La cermica com a producte
1.4.- La producci de manufactures cermiques
1.4.1.- El procs de producci
1.4.2.- El procs de producci de manufactures cermiques
1.4.2.1.- El procs de manufacturado
1.4.2.2.- El procs de distribuci
1.4.2.3.- El procs de consum
1.4.2.4.- El procs de manteniment
1.4.2.5.- El procs d'amortitzaci
2.- Matria primera i manufacturado de cermiques
2.1.- La gesti dels recursos minerals
2.2.- Gesti dels recursos minerals i manufacturaci de cermiques
2.2.1.- Selecci i aprovisionament de la matria primera
2.2.1.1.- El component plstic: l'argila
2.2.1.2.- Els components no-plstics: el desgreixant
2.2.1.3.- Fonts i zones d'aprovisionament de la matria primera
11
1 3
17
19
19
31
35
41
41
42
42
44
45
47
47
49
49
50
51
54
57
61
Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per ala manutacturaci de cermiques del 3500 aM 800 cal ANE al NE de la P.lbrica I 5
2.2.1.4.- Formes d'aprovisionament
2.2.2.- El tractament de la matria primera
2.2.2.1.- Propietats fsiques
2.2.2.2.- Selecci i preparaci de les terres
2.2.2.3.-Porositat
2.2.2.4.-Gruix
2.2.2.5.- Tractament de les superfcies
2.2.2.6.- Cocci
Segona part.- El marc histric i arqueogrfic
3.- El norest de la Pennsula ibrica del 3500 al 1500 cal ANE
3.1.-El marc fsic
3.1.1.-El relleu
3.1.1.1.-ElPirineui elPrepirineu
3.1.1.2.- Les serralades costaneres
3.1.1.3. - La Depressi Central Catalana
3.1.1.4. - La zona del delta de 1 ' Ebre
3.1.2.- La xarxa hidrogrfica
3.1.3.-El clima
3.1.4. - La vegetaci
3.2.- La recerca a Catalunya els darrers 30 anys
3.2.1.- La transici del neoltic mitj al neoltic final
3.2.2.-El neoltic final
3.2.3.-Elcalcoltic
3.2.4.- El megalitisme
3.2.5.- Les primeres etapes de l'edat del bronze
3.3.- El marc paleoambiental
3.4.- El marc temporal
3.4.1 .-Algunes consideracions metodolgiques
3.4.2.- El registre cronomtric
3.5.- El marc socioeconmic
3.5.1.- Patrons d'ocupaci del territori
3.5.1.1. - Els assentaments a l'aire lliure
3.5.1.2.- Els assentaments en cova o abric
3.5.1.3.- Un model de poblament?
3.5.2.- Les activitats productives
3.5.2.1.- Productes bitics
3.5.2.2.- Productes abitics
3.5.3.- Les prctiques funerries
3.5.3.1.- Els contenidors: els recintes funerries
3.5.3.2.- El contingut: els rituals funeraris. Pautes i gestos funeraris
3.5.3.3.- La caracteritzaci biolgica
65
74
79
84
86
89
90
92
95
97
97
97
99
100
101
102
102
103
104
105
107
109
111
114
116
117
120
120
123
134
134
134
137
138
139
139
145
150
150
150
152
3.5.4.-L'organitzaci social 153
3.6.-A tall de balan 154
4.- El registre cermic del norest de la Pennsula Ibrica (3100-1500 cal ANE) 159
4. l.-.Les produccions cermiques del neoltic final (3150-2000 cal ANE) 159
4.2.- Les produccions cermiques campaniformes (2800-2200 cal ANE) 164
4.3.-.Les produccions cermiques de les primeres etapes de l'edat del bronze
(2500-1500 cal ANE) 171
Tercera Part.- Gesti dels recursos minerals i producci de cermiques al norest
de la Pennsula Ibrica 181
5.- Gesti de la matria primera i producci de cermiques: hiptesis de treball
i metodologia de recerca 183
5.1.- Hiptesis de treball 183
5.1.1.- Procedncia de la matria primera 185
5.1.2.- Tractament de la matria primera 186
5.2.- Metodologia de treball 190
5.2.1.- Estudi de la matria primera. Carcters microscopies 190
5.2.1.1.- L'estudi petrogrfic i minralogie 190
5.2.1.2.-La porositat 197
5.2.2.- Estudi de la matria primera. Carcters macroscpics 198
5.2.2.1.- La morfologia 198
5.2.2.2.-El gruix de les parets 200
5.2.2.3.- El tractament de les superfcies 200
5.2.2.4.-La cocci 202
5.2.2.5.- Tamany i quantitat del desgreixant 203
5.2.3.-El mostreig 203
5.2.3.1.- El material arqueolgic 203
5.2.3.2.- Les mostres de terres 206
5.2.4.- La fitxa de treball 208
5.2.5.-L'estudi estadstic 208
6.-El Prepirineu 211
6.1.- La Bauma del Serrat del Pont (Montagut, La Garrotxa) 211
6.1.1.-Presentaci del jaciment 211
6.1.2.-L'entorn geolgic . 216
6.1.3.- Caracterstiques morfolgiques i macroscopiques de les cermiques estudiades 222
6.1.4.- Estudi analtic 225
6.1.4.1.- Estudi petrolgic: lmines primes i difracci de raigs X 225
6.1.4.2.-Porositat 234
6.1.5.- Estudi analtic de les mostres de terres 235
6.1.6.- Matria primera i manufactures cermiques a la Bauma del Serrat del Pont 236
Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P. Ibrica I 7
6.2.- El sepulcre megaltic del Serrat dels Quadrats (Tost, Alt Urgell) 253
6.2.1. -Presentaci del jaciment 253
6.2.2.- L'entorn geolgic 254
6.2.4.-Estudi analtic 257
6.2.4.1- Estudi petrolgic: lmines primes i difracci de raigs X 257
6.2.4.2- Porositats 261
6.2.6.- Matria primera i manufacturaci de cermiques al Serrat dels Quadrats 263
6.3.- La Cova de Can Mauri (Berga, Bergad) 269
6.3.1.- Presentaci del jaciment 269
6.3.6.- Matria primera i manufacturaci de cermiques a Can Mauri 280
7.- La Depressi Central 287
7.1.- El sepulcre megaltic de La Torre dels Moros de Llanera (Llobera, Solsons) 287
7.1.3.- Caracterstiques morfolgiques i macroscopiques deles cermiques estudiades 289
7.1.4.1 - Estudi petrolgic: lmines primes i difracci de raigs X 293
7.1.4.2-Porositats 299
7.1.6.- Matria primera i manufacturaci de cermiques a la Torre dels Moros 301
7.2.- La cova sepulcral d'Aiges Vives (Brics d'Ardvol, Solsons) 311
7.2.6.- Matria primera i manufacturaci de cermiques a Aiges Vives 323
7.3 - La Balma de la Font Nova (Tavertet, Osona) 331
8 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturaci de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P. Ibrica
7.3.6.- Matria primera i manufacturado de cermiques a la Balma de la Font Nova 339
7.4.- El sepulcre megaltic de Les Maioles (Rubi, Anoia) 345
7.4,5.- Estudi analtic de les mostres de terra 358
7.4.6.- Matria primera i manufacturado de cermiques a Les Maioles 359
7.5.- El fons de cabana d'Els Vilars (Sant Mart de Tous, Anoia) 365
7.5.6.- Matria primera i manufacturado de cermiques a Els Vilars 379
8.- La Serralada Prelitoral 385
8.1.- La Cova del Frare (Matadepera, Valls Occidental) 385
8.1.2.-L'entorn geolgic 388
8.1.6.- Matria primera i manufacturado de cermiques a la Cova del Frare 411
8.2.- El sepulcre megaltic de Mas Pla (Querol-Valldosera, Alt Camp) 425
8.2.1.- Presentaci del jadment 425
8.2.6.- Matria primera i manufacturado de cermiques a Mas Pla 439
Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manulacturaci de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P.lbrica I 9
9.-El delta de l'Ebre 445
9.1.- La Cova del Calvari (Amposta, Montsi) 445
9.1.4.1- Estudi petroigic: lmines primes i difracci de raigs X 451
9.1.6.- Matria primera i manufacturaci de cermiques a la Cova del Calvari 459
9.2.- La Cova Cervereta (Viriallop-Tortosa, Montsi) 465
9.2.2.- L'entoni geolgic 469
9.2.4.-Estudi analtic 470
9.2.4.1 - Estudi petroigic: lmines primes i difracci de raigs X 470
9.2.6.- Matria primera i manufacturado de cermiques a la Cova Cervereta 479
Quarta part.- Matria primera i producci de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE 487
10.- La gesti dels recursos minerals per a la producci de cermica al norest
de la Pennsula Ibrica 489
10.1. - El provement de les terres 489
10.2.- Matria primera i procs de manufacturado 494
10.3.- La matria primera i l'aptitud per a l's dels contenidors 508
10.4.- Conclusions generals 514
11.- Gesti dels recursos minerals i producci de cermiques a l'Europa occidental 519
11.1. Provement de les terres 519
11.2.- El procs de manuf acturaci 525
11.3.- Els productes cermics i els sistemes productius de les comunitats del
Hier miLlenni cal ANE 529
Bibliografia 535
Fotografies lmines primes 563
Annex 1.- Quadre-resum 577
Annex 2.- Base de dades general (en CD-Rom adjunt) 587
10 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P.lbrica
Agraments
Vull expressar el meu reconeixement a totes aquelles persones i entitats que, d'una o d'altra manera, han fet
possible amb el seu recolzament i collaboraci la realitzaci d'aquesta Tesi Doctoral.
En primer lloc vull agrair al Dr. Miquel Molist la direcci d'aquest treball. Per tamb li vull agrair tant la se-
va disponibilitat durant tots aquests anys a recolzar i collaborar en tots els projectes que li hem plantejat com l'ha-
ver-nos inculcat dos principis fonamentals: la necessitat d'establir sempre relacions entre els esquemes terico-
metodolgics i les dades empriques i que, per especialitzada que sigui la lnia de recerca a desenvolupar, no s'ha
de perdre mai de vista el problema histric general que es vol abordar.
Al Dr. Aureli Alvarez li agraeixo l'acolliment que m'ha donat durant tots aquests als anys al seu laboratori,
haver dedicat tantes hores a introduir-me en el camp de la Petrologa i haver-me facilitat l'accs a l'infrastructura
necessria i indispensable per a poder realitzar aquest treball. Ms enll, per, li vull agrair la seva acollida, el seu
tarann, el seu inters per plantejar treballs interdisciplinars i la seva curiositat que el fa interessar-se i treballar en
camps ben diferents al de les "cincies dures ".
Als membres del Tribunal que ha d'avaluar aquest treball els vull agrair l'haver acceptat format part del ma-
teix i tots els comentaris i suggerncies que ens facin i que de ben segur faran millorar aquest treball i ens perme-
tran avanar en la realitzaci de futurs treballs de recerca.
Hem de fer un agrament ben particular a les institucions i els/les investigadors/res que ens han facilitat bona
part dels materials que he estudiat. No gaire sovint es troba tanta comprensi quan es planteja la necessitat de rea-
litzar estudis arqueolgics que comporten el sacrifici d'una part, per petita que sigui, dels materials arqueolgics.
El nostre reconeixement ms sincer, doncs, a Josep Bernades i al Museu Dioces de Solsona per haver-nos
deixat els materials arqueolgics dels sepulcres megaltics del Serrat dels Quadrats i de la Torre dels Moros de Lla-
nera i de les coves d'Aiges Vives i de Can Mauri.
Tamb volem agrair a Alex Fams, a Maria del Mar Villalb i al Museu del Montsi haver-nos facilitat l'estudi
d'uns materials tant significatius com sn els de la Cova del Calvari.
Aix mateix, l'estudi dels materials del sepulcre megaltic de Mas Pla no hauria estat possible sense la colla-
boraci de Josep Mestres, de Maria Rosa Sanabre i del Museu de Vilafranca del Peneds.
A Gabriel Alcalde, Maria Sana, Miquel Molist i Assumpci Toledo i al Museu Comarcal de La Garrotxa els
Materlapflmeralproducctdecermlques.Lagestld9lsrecursosmineralsperalamanu1acnjracl<5 de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P. Ibrica I 11
hem d'agrair l'haver-nos deixat disposar dels materials de la Bauma del Serrat del Pont.
Tamb hem d'agrair el recolzament i collaboraci que hem trobat en Araceli Martn per a la realitzaci de
l'estudi dels materials de la Cova del Frare i en Antoni Forcadell per a l'estudi dels materials de Cova Cervereta,
Al Dr. Joan Anton Barcel li agram la seva disposici i collaboraci per orientar-nos i ajudar-nos en la realit-
zaci i discussi dels anlisis estadstics, que ha estat molt ms ampla del que hem pogut recollir per sense la qual
no haurem pogut ordenar i donar sentit a la quantitat i variabilitat de dades que hem utilitzat.
A la Dra. Maria Saa li agraeixo els seus comentaris i suggerncies sobre l'apartat que hem incls sobre els
estudis arqueofaunstcs de la zona i perode que abasta el nostre estudi.
Igualment, a la Dra. Raquel Piqu li agraeixo els comentaris realitzats sobre l'apartat de paleoambient.
A la Dra. Teresa Orozco li volem agrair particularment totes les seves trucades telefniques i correus electr-
nics, animant-nos a acabar amb la "pesadilla" i que han servit per no perdre de tot el contacte amb el mn real. El
seu inters no es pot recompensar tant sols amb una cervesa.
Al Dr. Jorge Marcos li vull agrair les llargues hores de conversa sobre el com i el per qu de la cermica a un
cant i a l'altre de l'Atlntic, que m'han obert d'altres horitzonts en aquest camp de recerca.
Al Dr. Xavier Terrades li estem agrats per haver-nos pogut beneficiar del seu treball terico-metodolgic i
per haver-nos perms utilitzar i treballar sobre les parts de la seva Tesi Doctoral que hem considerat necessari.
A Juan Francisco Gibaja li volem agrair l'haver-nos facilitat bibliografia fonamental sobre determinades
qestions terico-metodolgicas, que d'una altra manera ens hagus costat ms d'aconseguir.
A Oriol Vicente li hem agrair les hores dedicades a certs aspectes que vam plantejar en la nostra recerca i que,
malauradament, no hem pogut incloure finalment per raons alienes al seu treball. De ben segur, per, que la feina
realitzada ens permetr completar determinats aspectes del nostre treball en un futur ben proper.
No voldrem deixar d'esmentar a totes aquelles persones que d'una forma o d'una altra, sigui en el marc del
Laboratori d'Arqueologia Prehistrica o amb la seva amistat personal, formen part del que som i del que pensem:
Mabel Montero, Merc Gangonells, Gema Arroyo, els companys de carrera, els estudiants que han participat en
les nostres excavacions o en treballs de laboratori relacionats amb aquestes o amb el desenvolupament de la nostra
Tesi Doctoral,... A tots ells i elles el meu ms sincer agrament per tot el que hem viscut plegats.
Un agrament molt especial l'haig de fer al meu company en tantes coses, en Josep-Miquel Faura. No tant sols
li he agrair Fhaver-se encarregat de la realitzaci de parts mot concretes d'aquesta Tesi, com la cartografia o el
muntatge final, sin la seva amistat personal demostrada de formes ben diverses tots aquests anys.
Als meus amics de "fora" del mn de l'Arqueologia els haig d'agrair la pacincia que han tingut amb mi, con-
servant aquesta amistat malgrat la meva llarga "desconnexi".
A la meva mare, el meu germ i la meva germana els vull agrair el suport que m'han prestat i que ha estat fo-
namental per a poder realitzar aquesta Tesi. Tamb vull tenir aqu un record pel meu pare, que em va transmetre la
passi per la Histria des de que jo era ben petit.
No puc acabar aquest apartat, per, sense fer un agrament molt especial a les dues persones que ms han ha-
gut de "patir" aquest treball, la meva companya Lourdes i el meu fill Oriol. No tant sols han suportat les meves
"presncies" i les meves "absncies" i l'haver-me convertit en un individu prcticament monotemtic, sin que ho
han fet posant l'optimisme i el bon humor que no sempre he tingut. A Lourdes li haig d'agrair haver ents en el seu
moment la meva intenci de realitzar aquest treball i haver assumit els costos personals i familiars que aix lia
comportat, recolzant-me i animant-me constantment durant tot aquest temps. I al meu fill Oriol li haig d'agrair la
seva contagiosa vitalitat, capa de "carregar-me les piles" en aquells moments en que aquestes han estat baixes.
No hauria pogut completar aquest treball sense l'ajut de totes aquestes persones i institucions. En els encerts
que pogui haver-hi tots ells i elles hi juguen un paper fonamental. Dels errors tant sols en soc responsable jo.
12 I Matria primera I producci de cermiques. La gestldelsrecursosmlneralsperalamanutacniractdecermlquesdel 3500 al 1800cal ANE al NE de la P.lbrlca
Presentaci
EI procs de transformacions socials, econmiques, poltiques i ideolgiques que va comportar el pas d'una
forma de subsistncia basada exclusivament en l'explotaci dels recursos bitcs a una altra forma de subsistncia
basada en la producci d'aliments a partir del control, mitjanant la seva domesticaci, d'una part d'aquests recur-
sos bitics (la "Revoluci Neoltica") va significar, de fet, l'aparici i consolidaci d'un nou modus de producci
que, deforma general, es pot denominar (el primer) modus de vida camperol.
Sota la denominaci de modus de vida camperol s'inclouen tota la varietat de formes de producci, d'interac-
ci de la societat amb el medi i d'existncia individual i social basades en la vinculaci permanent dels productors
primaris als seus medis de producci agrria. El tret que caracteritza als camperols s la seva vinculaci immediata
amb la terra, a partir de la inversi que es realitza en treball social per a transformar la terra en medi de producci.
Aquesta inversi arriba a ser prou important com per que el cost del seu abandonament sigui major que el de la re-
alitzaci de noves inversions per a mantenir la producci o per assegurar el seu accs al treball ja immobilitzat.
Inicialment, la transformaci dels caadors-recol.lectors i primers agricultors en camperols s'hauria produt
en un context de competncia per l'apropiaci dels recursos entre grups de filiaci amb una creixent autoconscin-
cia territorial. Es pot considerar que a l'occident europeu, des de la Pennsula Itlica fins a les costes atlntiques, la
resoluci de les contradiccions generades per aquesta competncia va comportar la consolidaci del modus de vi-
da camperol durant el Ve i la primera meitat del IVart mienni cal ANE. Per aquest perode de temps coneixem di-
ferents "horitzons" o "cultures" arreu de l'Europa occidental que demostren plenament aquesta consolidaci:
Chassey a Frana, Lagozza al nord d'Itlia, Sepulcres de Fossa al norest d'Espanya, Cortaillod a Sussa, Michels-
berg a Alemanya,...
Cap a mitjans del IVart millenni cal ANE, en moltes zones del continent europeu es registren importants
transformacions en el sistema d'assentament, en les estructures econmiques, en les prctiques funerries, etc. que
signifiquen un trencament en relaci a les caracterstiques que havia tingut el modus de vida camperol fins alesho-
res. A partir d'aquests moment es registren diversos tipus de situacions que, d'alguna manera, fan que la compren-
si dels mecanismes que actuen i de les solucions que finalment es donen en cada zona i moment sigui especial-
ment complex.
A partir d'ara trobarem zones que tenen un procs rpid de complexitat de les seves estructures socioecon-
Mateflapflmeralpfoduccldeceromlques. La gesti delsrecursosmlneralspefalamanulacturacldecermiquesdel 3500 aUSOOcal ANE alNEdelaP.Ibrtca I 13
miques, com succeeix per exemple en els casos ms espectaculars del sudest de la Pennsula Ibrica (p. e. Los Mi-
llares, Almizaraque,... ) o a la desembocadura del Tajo (p. e. Vilanova de Sao Pedr, Zambujal,...) o en d'altres
zones com el Llevant peninsular, on podem trobar assentaments com L'Ereta del Pedregal.
En d'altres zones, en canvi, el registre posa de manifest que desprs d'haver conegut un important desenvolu-
pament durant el perode anterior, que podria haver fixat les caracterstiques que tindria en aquestes el modus de
vida camperol i propiciat l'evoluci vers formes ms complexes d'organitzaci social, es produeixin canvis relati-
vament rpids que donen lloc a societats que tot i mantenir-se dins del modus de vida camperol s'organitzen de
forma molt diferent en molts aspectes. Seria el cas, per exemple, del norest de la Pennsula Ibrica, on d'uns grups
que aparentment tenen unes caracterstiques socioeconmiques ben precises i que fins i tot, com per exemple en el
cas dels Sepulcres de Fossa, apunten l'existncia d'un possible grau de desigualtat social, es passa a unes estructu-
res ben diferents que signifiquen un clar trencament en relaci al que hauria estat l'evoluci que semblava apun-
tar-se a partir del grau d'estructuraci socioeconmica assolit anteriorment. EI mateix succeeix en d'altres zones
d'Europa, com al centre-norest (pas de la cultura TRB a la de les cermiques cordades) o al migdia francs, on de
la uniformitat de la cultura Chassey es passa a una gran diversitat de cultures, com ha estat proposat que succeeix
en el neoltic final d'aquesta zona.
En aquests processos, que en cada zona t unes caracrecerstiques prpies, cal afegir l'aparici de fenmens
que semblen afectar o a totes o a bona part de les mateixes i independentment de les seves especificitats socioe-
conmiques. Aix ens trobem davant de l'aparici de fenmens d'un amplssim abast geogrfic (que en algun cas
fins i tot es qualifica de "paneuropeu") com per exemple els vasos campaniformes, l'extensi del megalitisme o
l'inici de la utilitzaci de les manufactures metlliques.
Davant de tot aquest garbuix de processos, de canvis, d'influncies, de coincidncies i de diferncies, l'es-
tratgia de la recerca s'ha basat de manera general durant molt de temps en propiciar o prestar major atenci als
fenmens d'mbit ms general o a determinades zones (o jaciments concrets) considerats com particularment bri-
llants, plantejant-se models explicatius o descriptius ms o menys amples i complexos que finalment s'han extra-
polat i generalitzat. Aquesta estratgia de recerca s'ha basat, primordialment, en plantejaments terics de caire
normativistes, culturalistes i difusionistes.
La dificultat de comprensi dels fenmens socioeconmics que van tenir lloc a l'Europa occidental a partir de
la segona meitat del IVart millenni cal ANE es poden apreciar clarament en els treballs de sntesi o en les reunions
cientfiques que s'han realitzat i/o publicat durant la dcada dels '90. Afortunadament, per, l'avaluaci crtica re-
alitzada en aquests treballs i en aquestes reunions ha perms posar de manifest no tant sols el grau de confusi ter-
minolgica, cronolgica, etc. que existeix, sin que tamb ha servit en alguns casos per a comenar a proposar
d'altres mecanismes o estratgies de recerca que permetin avanar en la investigaci sobre les societats de l'occi-
dent europeu a partir de mitjans del IVart millenni cal ANE (veure p.e. HURTADO, 1995).
Un dels trets ms remarcables ha estat la reivindicaci per part d'alguns/es investigadors/res d'un cert canvi
de perspectiva pel que fa al prisma des del que cal abordar la recerca. En aquest sentit, s'ha plantejat la necessitat
de partir d'una perspectiva intemalista per oposici als plantejaments tradicionals que han prioritzat abordar els
fenmens considerats generals i, per tant, externs a la major part de societats. Des de la perspectiva intemalista, en
canvi, es planteja la necessitat de conixer primer els mecanismes que actuen en cada zona i com van evolucio-
nant, encabint en aquesta visi des de dins els fenmens "externs" per veure com es manifesten i quin paper hi ju-
guen en cada cas concret. Sembla que ha comenat a estendre's l'idea de que cal contemplar la hiptesi del desen-
volupament desigual no com un fenomen que s'ha de llegir en termes de l'existncia de "centres" i "perifries",
sin com la constataci de l'existncia de realitats histriques diferents que cal explicar, en un primer nivell, per
elles mateixes i, en un segon nivell, en funci de la seva forma de participaci en processos ms generals.
14 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P.lbrtca
El nostre treball l'hem situat en aquestes coordenades. s per aix que hem volgut centrar la nostra recerca
precisament en una zona que, de tenir un grau d'organitzaci socioeconmica molt rellevant durant el Ve i la pri-
mera meitat del IVart mienni cal ANE passa, aparentment i en funci dels esquemes interpretatius imperants, a
tenir un paper marginal i una dinmica socioeconmica poc brillant a partir de la segona meitat del IVart millenni
cal ANE: el norest de la Pennsula Ibrica.
Des la perspectiva internalista que hem volgut adoptar ens sembla fonamental arribar a determinar les formes
de relaci de la comunitat humana amb el seu medi, entenent que aquestes no es limiten a les formes d'explotaci
realitzades per assegurar la subsistncia sin que inclouen tota la diversitat d'elements necessaris que s'aconse-
gueixen en aquest medi per tal d'obtenir qualsevol dels productes que cada comunitat humana necessita i desenvo-
lupa per a la realitzaci de les seves diferents activitats productives i de manteniment. En particular, ens sembla fo-
namental arribar a determinar les formes o estratgies d'aprofitament dels recursos minerals, que constitueixen el
suport especfic de la major part de les manufactures que es conserven en el registre arqueolgic. Donada l'ampli-
tud d'aquest camp de recerca, l'hem acotat en el nostre estudi a una part especifica del mateix: l'estudi de les es-
tratgies de gesti dels recursos minerals utilitzats en els processos de manufacturado de les produccions cermi-
ques que s ' utilitzen en les diferents activitats de producci i manteniment.
Des d'una perspectiva tradicional, la utilitzaci de la cermica sol considerar-se prcticament com un feno-
men natural en les comunitats que esdevenen neoltiques, fins el punt que ha esdevingut el veritable "fssil-direc-
tor" de les mateixes. De fet, per, l's de productes cermics (i singularment dels contenidors cermics) consti-
tueix una resposta tecnolgica especfica davant l'aparici de certes necessitats, que es veuen incrementades amb
l'aparici i consolidaci del modus de vida camperol.
Es pot afirmar que els productes cermics constitueixen, molt sovint, les evidncies arqueolgiques ms
abundants que es recuperen en els llocs ocupats per les comunitats humanes a partir de la Revoluci Neoltica i,
singularment, a partir de la consolidaci del modus de vida camperol. La seva abundant presncia i les seves ca-
racterstiques qualitatives ha propiciat que la cermica fos la part del registre arqueolgic que s'utilitzs fonamen-
talment per a bastir el tramat d'entitats culturals i per a definir les seves caracterstiques, utilitzant-se les particula-
ritats morf o-tipolgiques dels productes cermics com un argument-clau a l'hora de plantejar un ample conjunt de
qestions al voltant d'aquestes entitats culturals, com ara la seva ubicaci cronolgica, l'existncia de contactes
amb grups foranis, l'existncia de desigualtats socials,...
Nosaltres hem volgut plantejar el nostre estudi des d'una altra perspectiva: les manufactures cermiques sn,
abans que qualsevol altra cosa, productes i per tant cal que en primer lloc ens plantegem el paper que t la seva pro-
ducci i les seves formes d'utilitzaci dins del conjunt d'activitats realitzades per aquelles comunitats.
Per fer aix s indispensable conixer dos aspectes bsics com sn la procedncia i el grau d'especialitzaci
del seu procs de manufacturaci, aspectes que passen necessriament per la determinaci de les especificitats de
la matria primera emprada en la seva elaboraci. Dit d'una altra manera, cal plantejar una aproximaci tecnolgi-
ca, entenent com tal la recerca sobre els procediments concrets mitjanant els quals una comunitat s'apropia dels
recursos naturals per a satisfer les seves necessitats materials (SEMENOV, 1981).
La determinaci de l'estratgia dels recursos minerals emprats en la manufacturaci de cermiques es basa,
doncs, en determinar d'ON provenen els recursos minerals utilitzats en la fabricaci de cermiques, COM s'utilit-
zen aquests recursos minerals i per a fabricar QUINS productes per tal d'entendre el PER QU i el PAPER de les
diferents de manufactures cermiques utilitzades en les diferents activitats vinculades a la producci i la reproduc-
ci socioeconmica de les comunitats que les van fer i utilitzar.
El nostre treball l'hem estructurat, doncs, a partir d'una proposta especfica d'aproximaci a l'estudi de certs
aspectes especfics dels productes cermics. En aquest sentit ens ha semblat necessari realitzar en la primera part
Matria pflmeralpfoducclodeceranrtques-UgestiodelsrecursosmlneralsperalamanutacturaciodeceramlquesdelSSOOallSOOcalANE al NE de la R Ibrica I 15
del nostre treball un estudi crtic del concepte "objecte" en el desenvolupament de la cincia arqueolgica a partir
d'una aproximaci historiogrfica no exhaustiva (captol 1). Partint d'aquesta valoraci crtica es planteja la ne-
cessitat de considerar els objectes arqueolgics, i de forma particular les cermiques, com productes abans que
com qualsevol altra cosa, I partint de la consideraci dels objectes cermics en tant que productes es planteja (ca-
ptol 2) el paper que juga en ells la matria primera i el seu tractament, s a dir, les particularitats que planteja la
gesti de la matria primera en el seu procs de manufacturado i en el seu s. Queda definit, d'aquesta manera, el
nostre objecte d'estudi.
En la segona part de l'estudi realitzem una aproximaci sinttica al nostre objecte de coneixement, s a dir, a
les caracterstiques socials, econmiques i ideolgiques de les comunitats que van viure del 3500 al 1500 cal ANE
al norest de la Pennsula Ibrica (captol 3), amb una atenci especfica als diferents tipus de produccions cermi-
ques conegudes i definides per aquesta zona i perode (captol 4). __
En la tercera part abordem de forma especfica les hiptesis de treball que hem establert sobre les formes de
gesti de la matria primera per a la producci de cermiques i la metodologia d'estudi especfica que hem seguit
(captol 5). La resta de captols d'aquesta part (captols 6, 7, 8 i 9) corresponen a l'estudi analtic concret de 264
mostres de produccions cermiques que provenen de 12 jaciments del norest peninsular que es poden situar, cro-
nolgicament, entre 3100-1500 cal ANE.
Finalment, la quarta part recull les conclusions generals del nostre estudi (captol 10) i la contextualitzaci
d'aquest resultats en el marc de la investigaci sobre aquest perode a l'Europa occidental (captol 11).
L'estudi que presentem vol encetar una lnia de recerca que permeti plantejar el coneixement d'aspectes fins
ara poc o gens coneguts de les comunitats objecte d'estudi. N'estem segurs, per, que en el futur l'aprofundiment
en aquesta i en d'altres lnies de recerca permetr completar, matisar, modificar i millorar els plantejaments, la me-
todologia, les hiptesis i els resultats que aqu exposem. Aix ho desitgem per que aix significar que efectiva-
ment s'hauran ampliat els horitzons d'una recerca que, sovint, es mou encara en marges molt estrets.
16 I
Matria primera I producci de cermiques. U gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P.lbrlca I 17
18 I Materia primera i producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manulacturaci de cermiques del 3500 al 1800 cal ANE al NE de la P. Ibrica
Captol 1
Artefactes, productes i cermica
1.1.- Els artefactes en la historiografia arqueolgica
L'Arqueologia s una Cincia Social que t com objecte de coneixement la determinaci i explicaci de les
caracterstiques socials, econmiques, poltiques, ideolgiques,... i dels processos de canvi social, econmic, po-
ltic, ideolgic,... que han experimentat les societats humanes en el decurs de la seva histria.
L'objecte de coneixement de l'Arqueologia s, de fet, el mateix que el de la resta de disciplines histriques i,
de forma ms general, el mateix que el de la resta de cincies socials. La singularitat de l'Arqueologia, el tret carac-
terstic que la significa i li dna una personalitat prpia enfront d'aquestes s la forma d'aproximaci a l'objecte de
coneixement, el seu medi d'estudi especfic.
L'Arqueologia aborda el coneixement de les comunitats humanes que s'han desenvolupat en qualsevol mo-
ment del passat i la determinaci i explicaci de com, de quina manera i per qu aquestes comunitats varen ex-
perimentar determinats processos d'evoluci social, econmica, ideolgica o poltica, a partir de l'estudi de les
restes materials generades per la seva activitat social. s, doncs, a partir de l'estudi de les restes materials que
l'Arqueologia defineix la seva via de coneixement envers aspectes ben diversos de les comunitats humanes del
passat, com les formes de subsistncia, els patrons d'ocupaci i explotaci del territori, les prctiques funer-
ries, els bens materials que varen produir i/o utilitzar,... i ms enll per arribar a determinar quines foren les es-
pecificitats de la seva estructura social, les formes de reproducci ideolgica, l'organitzaci poltica, el sistema
econmic ... i com, de quina manera, per qu i amb quins ritmes aquestes comunitats s'han transformat amb el
decurs del temps.
Dins del conjunt de restes materials generades per l'activitat de les comunitats humanes en el passat, l'estudi
dels artefactes ha ocupat i ocupa un paper central en el desenvolupament de les recerques arqueolgiques. Els arte-
factes sn els objectes produts pel treball dels ssers humans. La manera amb que els/les arquelegs/ogues han
abordat l'estudi especfic dels artefactes ha estat determinada tant pel nivell de desenvolupament especfic que ha
tingut en cada moment la prpia disciplina com pels plantejaments terics i metodolgics concrets de cada investi-
gador/a
Les transformacions socials i econmiques que des del segle XIV es registraren en diferents zones d'Europa
Meriapflmeralpro<luccldecefmlque&Ugesti6ddsrecureosm!neralsperalamanufacturKadecefiiiiquesdel3100aM500calANE alNEdelaP.Ibrtca I 19
varen comportar, entre molts d'altres canvis, un creixent inters per conixer i posseir els testimonis de civilitza-
cions anteriors que, per contraposici amb la foscor de la propera Edat Mitjana, eren considerades d'especial bri-
llantor intellectual i material. En particular cridaven l'atenci les civilitzacions grega i romana, que haurien deixat
tant a travs dels seus textos escrits com de les realitzacions artstiques, els monuments o d'altres objectes, un clar
testimoni del seu elevat grau de desenvolupament. s en aquest context que comencen a aparixer els anomenats
antiquaris, tal i com s'anomenava en aquelles persones que tenien un inters particular per conixer i estudiar les
evidncies del passat. Simultniament a l'aparici dels antiquaris, les noves classes benestants comencen a es-
merar part dels seus recursos en colleccionar i fer ostentaci d'obres d'art antigues i a patrocinar la recerca i recu-
peraci d'objectes del passat.
En aquest estadi pre-cientfic de l'Arqueologia, els artefactes arqueolgics sn valorats per ells mateixos, i es
considerava que la seva prpia existncia era prou illustrativa d'aquell passat esplendors i la seva possessi con-
tribua a augmentar la rellevncia social del seu propietari/ria.
Entre els segles XV i XVIII l'inters pels objectes arqueolgics i l'experincia que s'anava acumulant a partir
de la seva recerca va fer possible que es produs un cert progrs metodolgic en les formes de registre i descripci
de les restes que s'anaven localitzant. Malgrat aix, en aquests segles, encara marcats per l'existncia dels antiqua-
ris, mai es super la creena de que els monuments i els objectes antics tan sols servien per illustrar els aconteixe-
ments del passat que ja estaven registrats histricament, doncs es partia del prejudici de que el coneixement hist-
ric sols es podia adquirir a partir de la informaci aportada per la documentaci escrita o a partir de tradicions orals
mnimamentfiables (TRIGGER, 1992).
A mitjans del segle XVII les velles estructures d'origen medieval comencen a trontollar, produint-se una gra-
dual transformaci dels esquemes socioeconmics i ideolgics que havien imperat fins aleshores. La Illustraci,
que de fet constitu un intent de dissenyar un programa que permets realitzar un determinat nombre de reformes
per salvaguardar en all essencial els vells esquemes (FONTANA, 1982) va fer possible l'extensi i acceptaci de
noves idees i, molt particularment, de l'idea de l'evoluci de les societats humanes.
El desenvolupament de la Illustraci va permetre que s'estengus l'idea de que la trajectria histrica de
qualsevol comunitat humana respon a un mateix procs d'evoluci resultat de l'existncia d'uns trets comuns en
totes les societats humanes: 1) tots els grups humans tenen en essncia el mateix nivell i la mateixa classe
d'intelligncia i aspiren per igual a perfeccionar-se (unitat psquica); 2) el progrs cultural s la caracterstica do-
minant de la histria de la humanitat; 3) el progrs caracteritza no sols el desenvolupament tecnolgic sin tots els
altres aspectes de l'organitzaci de les comunitats humanes, com l'organitzaci social, la poltica, la moralitat i les
creences religioses; 4) el progrs perfecciona la naturalesa humana, eliminant la ignorncia, la passi i la supersti-
ci; 5) el progrs s el resultat de l'exercici d'un pensament racional encaminat a millorar la condici humana.
L'idea de l'evoluci com el motor de desenvolupament de les societats humanes es troba en les propostes rea-
litzades per un ample ventall d'autors de diferents escoles i tendncies ideolgiques com Montesquieu, Turgot,
Condorcet, Voltaire, Hume, Adam Smith, Fergusson, Robertson, etc. Alguns d'aquests autors proposaren diferents
esquemes hipottics que descrivien el progrs hum, del salvatgisme a la civilitzaci, mitjanant processos natu-
rals que es basaven en l's de la ra com la via fonamental per millorar la condici humana.
Dins del nou ambient intellectual propiciat per la Illustraci s lgic que es produs la revalorit-
zaci de certs plantejaments que havien estat realitzats per alguns autors clssics, com els que el fil-
sof epicuri Titus Lucreci Caro (98-55 a. C.) exposava en la seva obra De Rerum natura. En aquest text
i a partir de diferents premisses de tipus materialista i evolucionista, Lucreci afirmava que els primers
estris dels ssers humans foren les mans, les ungles i les dents, ms tard les pedres i els trossos de fus-
ta i desprs els instruments de bronze i de ferro.
20 I Matef la primerai producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per ala manulacluracida cermiques del 3100 al 1500 cal ANE aINEdelaP.lbrica
L'any 1816, CH. J. Thomsen va rebre l'encrrec de classificar la collecci d'antiguitats del futur Museu de
Copenhague. Sembla prou clar que Thomsen hauria conegut la proposta de Lucreci b a travs de la lectura de di-
ferents autors danesos com Vedel Simonsen, P. F. Suhn o S. Thorlacius o b a travs dels escrits d'antiquaris fran-
cesos del segle XVIII com N. Mahudel, B de Montfaucon o A.-Y. Goguet. Tamb sembla clar que Thomsen hauria
conegut l'existncia d'evidncies arqueolgiques que apuntaven vers l'existncia d'una poca en la que s'utilitzava
la pedra per no els instruments de metall, aix com dels textos clssic i bblics que afirmaven que el bronze s'havia
usat abans que el ferro. Thomsen comptava, doncs, amb una certa quantitat d'indicis que assenyalaven que la
histria de la humanitat s'hauria caracteritzat, entre d'altres aspectes, per una progressiva evoluci en els tipus i
diversitat de matries primeres utilitzades en la fabricaci dels artefactes utilitzats en la realitzaci de les diferents
activitats socials. L'originalitat de Thomsen consist en afegir en aquestes primeres propostes que es recolzaven en
el tipus de matria primera utilitzada una anlisi convergent on tenia en compte tamb l'estil de l'objecte, el^seu ti-
pus de decoraci i el context de la troballa. A partir d'aquests parmetres, l'estudi de grups d'artefactes recollits en
tombes individuals i en d'altres contextos que suggerien una estreta relaci en el temps va portar Thomsen a con-
feccionar un esquema d'evoluci de les societats prehistriques on diferenciava tres perodes successius caracte-
ritzats per la presncia d'artefactes de pedra, de bronze i de ferro, respectivament.
L'estudi dels artefactes, doncs, esdevenia l'element fonamental per estructurar el coneixement de les etapes
ms reculades de la histria de la humanitat. La proposta de Thomsen del "Sistema de les Tres Edats" no respon
nicament a un inters per proposar un sistema d'ordenaci dels materials arqueolgics sin que es sustenta i pro-
mou l'idea del progrs com la fora motriu de la histria de les societats humanes. Amb aquesta proposta es plante-
java, sin explcitament s de forma implcita, que la histria de les comunitats humanes podia explicar-se (en sen-
tit narratiu, no de causalitat) com un procs ininterromput d'evoluci cultural a partir del seu desenvolupament
tecnolgic. Des d'aquesta perspectiva s'assumia, tamb de forma implcita, l'existncia d'uns estadis universals
pels que han de passar totes les societats humanes. A partir d'ara, els objectes ja no serviran nicament per illustrar
un passat ms o menys esplendors sin que es constitueixen com el testimoni directe de l'assoliment d'un deter-
minat estadi de desenvolupament tecnolgic del grup hum que els hauria fabricat i utilitzat i, per tan, la via per
conixer de forma precisa en quin moment de l'evoluci cultural es troba aquell grup hum. El Sistema de les Tres
Edats, a ms a ms, va suposar la demostraci definitiva de que les dades arqueolgiques poden ser ordenades cro-
nolgicament sense la necessitat d'haver de recorre a la documentaci escrita i, per tant, de la capacitat de les res-
tes materials per aportar informaci i coneixement sobre les comunitats del passat.
El desenvolupament de l'esquema plantejat pel Sistema de les Tres Edats va comportar l'establiment d'una
metodologia que ha estat fonamental en la histria de l'Arqueologia a l'hora d'abordar el coneixement dels arte-
factes utilitzats per les comunitats humanes del passat. Aquesta metodologia consisteix en l'establiment d'una
classificaci dels objectes a partir de la definici i utilitzaci d'un concepte-clau: el tipus. El tipus s pot definir
com una sntesi abstracta dels factors comuns emprics que poden existir dins d'un conjunt d'artefactes
(LULL/MIC, 1997). La utilitzaci dels tipus ens informa d'una exigncia social que va donar lloc a la transfor-
maci de certes propietats de la matria primera mitjanant una determinada implementaci tecnolgica que va
disposar d'agents productius, recursos, temps i espais per a l'aprenentatge i la producci reiterada. s l'aprenen-
tatge el factor que garanteix la similitud entre objectes ms que no pas l'existncia de (rars) fenmens de con-
vergncia o coincidncia ocasional. En definitiva, la definici de tipus pressuposa l'existncia de condicions de
comunicabilitat entre els agents socials i, per tant, la seva proximitat temporal (LULL/MIC, 1997). Des del punt
de vista de la recerca arqueolgica, la definici de tipus pels/les investigadors/res implica la pressa de decisions
sobre l'ordenaci dels objectes a partir d'establir lmits entre similituds i diferncies atenent a l'aplicaci de deter-
minats criteris considerats prou rellevants. En el cas del Sistema de les Tres Edats, per exemple, aquests criteris
Matria prlmeralproducddecertmiques.Lagestldelsrecursosminerals parala manufacturac(ddecefmlques(1el3100al1600cal ANE al NE de la P. Ibrica I 21
van ser d'ordre tecnolgic (matria primera) i estilstic (morfologia). En les primeres etapes de desenvolupament
de l'Arqueologia com a cincia, la caracteritzaci tipolgica dels objectes era considerada com suficient per asso-
lir la prctica totalitat dels objectius de la recerca. El tipus era indicador cronolgic, indicador de desenvolupa-
ment tecnolgic i indicador de desenvolupament social.
L'evolucionisme, que durant el segle XVIII havia estat una idea fonamentalment plantejada i discutida dins
del camp de la filosofia, va fer un important salt qualitatiu durant el segle XIX en aconseguir recolzar-se en estudis
de carcter empric. En aquest salt qualitatiu hi contriburen de forma fonamental els avenos aconseguits en
camps com la geologia, la paleontologia o l'arqueologia, que van fer possible "allargar" en el temps la histria de la
humanitat. Les tesis evolucionistes van ser definides, exposades i desenvolupades de forma ms o menys ample
per nombrosos autors, com E. B. Tylor (Primitive Culture) o L. Morgan (Ancient Society). Amb totes les aporta-
cions que es van realitzar acab per dissenyar-se un programa de facto que tindria com objectiu primordial traar
els orgens de les formes socioculturels de les societats occidentals contempornies, considerades com el punt cul-
minant del progrs hum, i que alhora proposava una tipologia intelligible de les diverses societats i cultures que
existien arreu del planeta. Amb aix s'aconseguia poder definir les fases, condicions o estats pels que han de pas-
sar, de forma necessria, tots els grups humans, uns de forma ms rpida i d'altres de forma ms lenta (MERCIER,
1969). Des d'aquesta perspectiva, i a la llum del principi evolucionista que fixa com un principi general la progres-
si des de les formes ms simples a les ms complexes, es va considerar que els objectes (i els estils) ms elaborats
corresponien a poques posteriors als objectes (i estils) ms simples.
El desenvolupament industrial que aleshores tenia lloc en diferents regions d'Europa comportava la realitza-
ci de grans obres d'infrastructura (ferrocarrils, carreteres, fbriques, ...) que van posar al descobert una gran
quantitat de jaciments i d'artefactes que pertanyien a grups humans de diferents poques. La gran quantitat de ma-
terials arqueolgics que s'anaven acumulant posaven de manifest que dins d'una rea com Europa, on caldria su-
posar un desenvolupament tecnolgic fora homogeni, havien existit de fet clares diferncies de "ritme" en l'evo-
luci dels grups humans d'unes zones respecte les altres. El Sistema de les Tres Edats de Thomsen es revelava,
doncs, com massa genric per encaixar aquestes diferncies en un esquema tan simple. Va ser necessari, en espe-
cial a l'Europa occidental, la realitzaci d'un procs d'afinament de l'esquema de Thomsen, subdividint les edats
proposades per aquest autor en un nombre determinat d'poques successives, cada una de les quals es podia re-
conixer per la presncia de tipus especfics d'artefactes que constituirien veritables "fossils-directors" (TRIG-
GER, 1992).
El concepte de "fossil-director" fou incorporat al camp de l'Arqueologia per G. de Mortillet (1821-1898).
Aquest autor es va interessar per les investigacions que havia iniciat Edouard Lartet sobre el Paleoltic a Frana.
Per a diferncia de Lartet, Mortillet creia que la subdivisi de perodes del Paleoltic s'havia de basar ms en cri-
teris culturals que no en criteris de tipus paleontolgic, com s'havia fet fins el moment. D'aquesta manera, Morti-
llet intent distingir l'existncia de diferents perodes paleoltics a partir de l'especificaci d'un nombre limitat de
tipus d'artefactes que serien caracterstics exclusivament d'aquell perode. Aquests artefactes especfics consti-
tuen l'equivalent arqueolgic dels fssil-tipus que gelegs i paleontlegs utilitzaven per identificar i diferenciar
els estrats de cada perode geolgic.
Investigadors com Montelius, Evans, Dechlette o Reinecke varen utilitzar les propostes metodolgiques fe-
tes per de Mortillet com a base pels seus propis treballs sobre diferents perodes histrics en diferents zones d'Eu-
ropa. A partir de la caracteritzaci d'objectes-tipus i d'observacions estratigrfiques van definir seqncies regio-
nals de materials que van servir de base per realitzar esquemes de perioditzaci d'mbit regional o estatal. Amb
l'extensi d'aquests plantejaments certs objectes van adquirir un valor particular en el procs de recerca histrico-
arqueolgica. La presncia dels objectes considerats "fossils-directors" ja no serveix per documentar l'assoliment
22 I Matria prlmeralproduccldecermlques. La gestid9lsrecursosrnlnera]speralarnanulacluractdecermlquesdel3100al1500calANE al NE de la P. Ibrica
d'un determinat estadi dins del procs d'evoluci general de la humanitat, sin que s l'element-clauper determi-
nar la pertinena a una o d'altre fase dins d'un esquema d'evoluci d'mbit estrictament regional.
De l'ample conjunt d'esquemes evolucionistes realitzats durant la segona meitat del segle XIX mereix una
particular atenci la que va realitzar F. Engels en el seu manuscrit sobre el paper del treball en la transformaci del
mico en home, redactat l'any 1876 i que fou publicat per primera vegada l'any 1897 (ENGELS, 1974). En la seva
proposta Engels va ms enll del que havien proposat fins aleshores els terics darwinistes en plantejar una teoria
materialista dels orgens de l'espcie humana que assignava un paper primordial al treball des del mateix inici del
desenvolupament dels grups humans. Particularment significatiu s el paper que atribueix a la realitzaci d'instru-
ments en el marc del procs de l'evoluci humana. Per Engels, les propostes que sobre l'evoluci humana s'havien
realitzat fins aquell moment, incloses les dels diferents pensadors evolucionistes, estaven fetes des d'una perspec-
tiva idealista a la que, segons ell, calia oposar una concepci ms f nacionalista *.
En el seu manuscrit Engels planteja, a partir de l'aplicaci deductiva de la teoria marxista, que el treball, i de
forma particular la producci d'instruments, jug un paper decisiu en l'evoluci fsica de l'espcie humana i en la
constituci de la societat humana. Engels basa el seu raonament en el supsit marxista que el treball s la condici
bsica primria de tota l'existncia humana. En aquest sentit, la diferencia fonamental entre l'sser hum i la resta
d'espcies animals radica en que l'sser hum no sols s'adapta al seu medi natural, sin que el domina mitjanant
el treball grcies a la realitzaci i l's d'estris (ENGELS, 1974). Les idees exposades per Engels es van avanar en
ms de vuitanta anys als plantejaments que acabarien per formular, de forma independent, un bon nombre de bi-
legs no marxistes.
El plantejament d'Engels incidia en que els artefactes, en tant que instruments de treball, no es limitarien a re-
flectir l'assoliment d'un o d'altre estadi evolutiu, sin que sn el reflex directe de les formes d'actuaci de l'sser
hum sobre la naturalesa a partir de les seves prpies necessitats. Els artefactes realitzats per una determinada co-
munitat no sn tant sols el reflex del seu lloc en el procs d'evoluci regional o general, sin que serien sobretot i
abans que cap altra cosa l'evidncia de les seves necessitats concretes i de la forma en que els individus d'aquest
grup en cercarien la seva satisfacci.
A finals del segle XIX, la progressiva prdua de fe en els beneficis del progrs tecnolgic i la pujana del na-
cionalisme van contribuir de forma decisiva a que els esquemes ideolgics que havien sorgit amb la Illustraci en-
tressin en crisi (TRIGGER, 1992). Per contraposici amb aquests, les propostes que es basaven en definir i remar-
car l'existncia de diferncies tniques varen passar a un primer pla. L'idea darwinista de la supervivncia del ms
apte va permetre extrapolar que el nivell de desenvolupament cultural es corresponia directament amb el nivell in-
tellectual de cada poble. En el camp de les cincies socials, els grans esquemes evolucionistes que havien predo-
minat durant tot el segle XIX en amples sectors de la intellectualitat occidental van comenar a ser considerats
irrellevants i a ser substituts per plantejaments de tipus particularista i inductiu.
En el camp de l'Arqueologia la conseqncia va ser que les interpretacions histriques i tniques de les dades
arqueolgiques van comenar a estendre's. De fet, ja durant la segona meitat del segle XIX diversos investigadors
alemanys i anglosaxons havien negat els postulats de l'evolucionisme o havien fonamentat els seus treballs sobre
bases diferents. Aix mateix, l'important nombre de materials que s'anaven documentant va portar a que molts ar-
quelegs fixessin la seva atenci en la distribuci geogrfica dels diferents tipus i conjunts d'objectes, amb la in-
1
Los hombres se acostumbraron a explicar sus actos por su pensamiento, en lugar de buscar esta explicacin en sus nece-
sidades (...) As fue como, con el transcurso del tiempo, surgi esa concepcin idealista del mundo que ha dominado el cere-
bro de los hombres (y) todava lo sigue dominando hasta el punto de que incluso los naturalistas de la escuela darwiniana ms
allegados al materialismo son an incapaces de formarse una idea clara acerca del origen del hombre, pues esa misma in-
fluencia ideolgica les impide ver el papel desempeado aqu por el trabajo (ENGELS, 1974, pg. 47).
I 23
tenci d'arribar a correlacionar-los amb grups histrics. Les cultures humanes eren considerades, des d'aquestes
perspectives, com l'expressi de les qualitats de cada poble concret, per la qual cosa els canvis es produirien amb
una gran lentitud sin eren estimulats per l'arribada d'individus que pertanyien a d'altres grups ms avanats. El
canvi cultural, definit per la presncia de nous tipus i conjunts d'objectes, s'identificava amb el canvi tnic. D'a-
questa manera, les teories difusionistes o migratries varen passar a jugar un paper principal en l'explicaci del
canvi cultural.
A finals del segle XIX, la creixent preocupaci per l'etnicitat estimul el desenvolupament del concepte de
cultura arqueolgica i de l'enfoc histrico-cultural en l'estudi de la prehistria. El terme de "cultura", que ja havia
estat emprat per alguns autors amb anterioritat, fou finalment definit i aplicat de forma sistemtica en la interpreta-
ci de les dades arqueolgiques per G. Kossinna (1858-1931). Segons aquest autor, des del Paleoltic Superior en-
davant el registre arqueolgic de Centreuropa podia organitzar-se i entendre's com un mosaic de cultures (Kultu -
ren o Kullur-Gruppe), l'emplaament i contingut de les quals hauria sofert diverses alteracions a travs del temps.
A partir de l'idea de que les cultures sn un reflex inevitable de l'etnicitat, argument que les similituds i les di-
ferncies en la cultura material podien correlacionar-se amb les similituds i diferncies en l'etnicitat. Com altres
arquelegs, pensava que continutat cultural equivalia a continutat tnica de tal manera que, si es situaven en un
mapa els tipus d'artefactes caracterstics de grups tribals especfics determinar-se on haurien viscut aquests grups
en els diferents perodes de la prehistria. Creia que mitjanant la identificaci de grups tribals histricament co-
neguts, amb cultures arqueolgiques determinades, es podria seguir el seu rastre arqueolgic a travs del temps.
Kossinna fou el primer arqueleg en utilitz el concepte de cultura de forma sistemtica i el primer en aplicar
l'enfoc histric directe a l'estudi d'una gran regi. De fet, la seva aportaci marca la substituci de l'enfoc evolucio-
nista en la prehistria per l'enfoc histric. Ordenant les dades arqueolgiques de cada perode de la prehistria se-
gons un mosaic de cultures arqueolgiques no tan sols buscava documentar com havien viscut els europeus en di-
ferents estadis de la Prehistria, sin tamb conixer com havien viscut en el passat cada un dels pobles que eren
considerats els avantpassats dels grups moderns. Cada "cultura arqueolgica" es definia a partir d'un conjunt espe-
cfic de trets associats amb determinats jaciments dins d'una rea geogrfica i una poca concretes. Ja no interes-
sen els esquemes generals de desenvolupament cultural sin que l'objectiu s establir la histria de cada regi o
grup tnic concret. Per a fer aix, Kosinna intent descriure cada cultura sobre la base del mxim nombre de crite-
ris possibles en comptes de definir-la nicament sobre la base d'uns pocs "testimonis-f ssils", com s'havia fet amb
els estadis evolutius. Els artefactes, doncs i dins d'aquest plantejament, es constitueixen com un testimoni ms que
reflexa l'especificitat tnica d'una regi o d'una zona envers les altres. En el context de la definici de "cultura" es
va mantenir la utilitat dels "tipus" com a eina bsica per abordar el coneixement dels artefactes. Ara, per, els tipus
d'artefactes ja no defineixen estadis o perodes successius d'abast universal sin que reflexen la configuraci ma-
terial de formes de vida particulars (LULL/MIC, 1997).
El desenvolupament de l'enfoc histrico-cultural no va ser, per, l'nica alternativa que es va
plantejar enfront de l'evolucionisme. Durant la segona meitat del segle XIX diversos investigadors
anglesos, alemanys i estadounidencs van anar definint un nou corrent, el difusionisme, que tamb vo-
lia ser una resposta crtica a l'evolucionisme dominant.
Una de les qestions que els evolucionistes culturals volien explicar eren les similituds que s'havien ob-
servat en grups humans que estaven allunyats en el temps i/o en l'espai. Pels difusionistes, les solucions que
plantejaven els evolucionistes culturals no eren ms que simples seqncies de progrs totalment hipottiques
i impossibles de verificar, on les connexions lgiques eren presentades com connexions reals i les classifica-
cions tipolgiques com sries de desenvolupament histric de carcter inevitable. S'oposaven a l'establiment a
priori d'unes seqncies d'etapes on encabir-hi, ms tard, les cultures observades. Pels difusionistes, les sem-
24 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE al NE de la P.lbrtca
blances entre diferents cultures s'explicarien pel contacte entre aquestes (transmissi cultural) en el present (i
d'aqu la rellevncia del factor geogrfic) o en el passat (i d'aqu la importncia del factor histric). L'ample
experincia musesrlca d'alguns dels principals terics del difusionisme, com Grabner o Boas, els va portar a
observar extraordinries coincidncies de detall entre objectes d'rees molt allunyades que no semblava que
podien explicar-se senzillament a partir de la seva funci. Les semblances en aspectes no essencials de la for-
ma no podien ser el resultat d'invencions per separat sin que sols podien explicar-se a partir de fenmens de
difusi (adopci de trets culturals per imitaci d'unes cultures envers les altres) o de migraci (els portadors
d'una cultura marxen dels seus assentaments originals i arriben a d'altres llocs ms o menys allunyats portant
amb ells el seu bagatge cultural, que adapten a les noves condicions ambientals).
Sn tres les escoles que van adoptar la perspectiva difusionista com a motor per elaborar les seves explica-
cions en els camps de l'antropologia i de l'arqueologia: els hiperdifusionistes anglesos, l'escola americana de Ta-
rea cultural" i l'escola histrico-cultural alemanya del Kulturkreis (cercle cultural), amb investigadors com Fritz
Graebner o Wilhem Schmidt, que posaven l'accent en l'argument de la migraci. Per les repercussions que en la
recerca a la Pennsula Ibrica van tenir aquests darrers, en farem particular atenci.
L'escola histrico-cultural alemanya parteix d'una crtica molt minuciosa als plantejaments evolucionistes.
Posaven en qesti tan la utilitzaci del mtode comparatiu com la legitimitat del mtode positivista en que es ba-
saven els evolucionistes. Refusaven la unitat psquica de l'sser hum i atribuen l'existncia de trets molt similars
en llocs molt allunyats a l'existncia de relacions de parentiu o a l'existncia de qualsevol altre tipus de contactes
entre diferents cultures. En definitiva, s la histria la que pot explicar la causa d'aquestes similituds.
El mtode en que es basava l'escola histrico-cultural alemanya per a fer els seus estudis estava inspirat en el
mtode extraordinriament escrupols i detallat desenvolupat per l'escola histrica dels juristes alemanys. Van es-
tablir dos criteris per analitzar la similitud d'elements culturals: a) el criteri de la forma, on distingien aquells as-
pectes formals vinculats a la funci de l'objecte d'aquells altres aspectes similars no funcionals, que serien l'e-
vidncia d'una relaci histrica i d'un fenomen de transmissi cultural; b) el criteri de quantitat, que estableix que a
major nombre d'elements culturals comuns a dues regions o quan major sigui el nombre d'elements culturals simi-
lars en dues regions separades, ms probable ser que la seva presncia s'expliqui perla difusi d'una regi a l'altre
i no per una invenci independent. Per a reconstruir els processos de transmissi cultural s'estableixen les sem-
blances culturals rellevants a partir de l'establiment dels tipus culturals (conjunt d'elements amb una originalitat
suficient, constantment associats i que abasten tot l'espectre de les activitats humanes) i la seva repartici geogrfi-
ca. L'espai geogrfic que abasta un determinat tipus cultural es denomina "cercle cultural". La determinaci de
l'antiguitat concreta dels tipus culturals en una regi concreta permetr determinar la seqncia d'aparici de les
diferents cultures i, per tant, la direcci de les influncies d'unes envers les altres.
Van ser precisament els plantejaments de l'escola histrico-cultural alemanya els que van marcar l'orientaci
terico-metodolgica de la primera generaci d'arquelegs catalans que, encapalats per P. Bosch Gimpera, van
desenvolupar la seva tasca d'una forma institucional. La tasca d'aquests investigadors va marcar els problemes i
les premisses que han guiat l'arqueologia peninsular fins a la dcada dels 70.
P. Bosch Gimpera i els seus collaboradors i deixebles van realitzar la sistematitzaci cronocultural de la
Prehistria de Catalunya i de la Pennsula Ibrica, sempre dins dels esquemes interpretatius del corrent hist-
rico-cultural. D'aquesta manera, l'arqueologia desenvolupada sota l'impuls d'aquests investigadors es va cen-
trar en la definici tnica i cultural dels pobles que haurien viscut en la Pennsula Ibrica entre el neoltic i les
cultures clssiques, tal i com va apreciar clarament M. Tarradell (TARRADELL, 1974). Per ells, doncs, els
objectes serien el reflex de l'existncia de grups tnics concrets i la seva distribuci en l'espai la conseqncia
de la seva difusi. Aquesta visi queda molt ben reflectida, per exemple, en els diferents estudis que es van re-
Materla primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE al NE de la R Ibrica I 25
alitzar a l'entorn del vas campaniforme i que van marcar durant dcades i a escala europea l'orientaci de la re-
cerca sobre aquesta problemtica.
Els enfocs culturalistes van arribar al seu punt culminant, pel que fa als seus plantejament terico-metodol-
gics, amb V. Gordon Childe. L'obra d'aquest investigador constitueix un punt de referncia fonamental a l'hora
d'intentar conixer com i de quina manera s'ha plantejat i encara es planteja qualsevol aspecte teric o metodolgic
en relaci a la recerca de les formes de vida i l'evoluci de les comunitats humanes del passat. De forma general,
cal destacar l'us sistemtic que va fer del concepte de "cultura arqueolgica" com unitat bsica per a l'ordenament
temporal i espacial de les dades arqueolgiques.
Fins als anys 30, el problema fonamental que preocup Childe i que el port a endinsar-se en l'arqueologia f ou
conixer quin havia estat el bressol dels pobles indoeuropeus, qesti que abord des d'una posici difusionista a
partir de combinar els conceptes de cultura arqueolgica de Kpssinna, els conceptes de cronologia i difusi de
Montelius i la creena de que els avenos tecnolgics s'havien difs des del Prxim Orient vers Europa. La refle-
xi entorn d'aquests principis el port a elaborar una definici prpia de cultura arqueolgica corn un conjunt de-
terminat de restes -recipients, objectes, ornaments, ritus funeraris, tipus arquitectnics,...- que apareixen en una
determinada rea geogrfica de forma recurrent (The Danube in the Prehistory, 1929). Els resultats ms evidents
del comportament hum, la informaci arqueolgica ms coneguda, sn els artefactes (objectes fets o desfets deli-
beradament per l'acci humana). Dins dels artefactes s'inclouen estris, armes, ornaments, vaixella, vehicles, cases,
temples, canals, dics, pous de mines, dipsit d'escombraries, fins i tot arbres tallats per una destral i ossos trencats
intencionadament per extreure'n el moll o destrossats per una arma (CHILDE, 1977). Per aquesta autor, per a que
veritablement podem parlar d'artefacte s imprescindible que en la realitzaci de l'objecte en qesti hi hagi hagut
una determinada intencionalitat i una planificaci del resultat. Childe pos de manifest que cada cultura havia de
ser definida individualment a partir dels artefactes constituents i que les cultures no podien definir-se simplement
subdividint en l'espai les poques o perodes definides pels arquelegs evolucionistes. Al contrari, la duraci i els
lmits geogrfics concrets de cada cultura s'havien d'establir empricament i calia que cada una d'aquestes cultures
fos ubicada cronolgicament mitjanant l'estratigrafia, la seriado i els sincronismes. D'aquesta manera Childe va
arribar a interpretar la prehistria d'Europa com si fos un complex mosaic de diferents cultures.
La majoria de les cultures de Childe foren definides, en la prctica, a partir d'un nombre redut d'artefactes
que utilitzava com veritables fossils-directors. La selecci d'aquests artefactes implic un enfocament funcionalis-
ta de la cultura material. Childe argument que la significaci histrica dels diferents tipus d'artefactes sols pot ser
coneguda tenint en compte el paper que havien tingut en les cultures prehistriques. Decid que la cermica
domstica, els ornaments i els rituals funeraris tendien a reflectir els gustos locals i que es resistirien als canvis; se-
rien, doncs, tils per a la identificaci de grups tnics especfics. D'altre banda, el marcat valor utilitari dels instru-
ments, armes i d'altres tems faria que aquests tinguessin una rpida difusi i, per imitaci o per comer, podrien
passar amb certa facilitat d'un grup a un altre. Aquests artefactes eren doncs valuosos per a poder assignar al ma-
teix perode cultures venes i per establir cronologies culturals relatives. Per Childe, per, si be els fossils-directors
poden servir per a definir una cultura arqueolgica, no sn mai suficients per a descriure-la. Segons ell, calia deter-
minar tant b com fos possible les caracterstiques concretes de l'organitzaci poltica, social, econmica i ideol-
gica de cada cultura (TRIGGER, 1982,1992).
La utilitzaci del concepte de cultura tal i com el propos Childe va portar al que ms tard L. R. Binford defin
com una visi normativa de la cultura, on es posa l'accent en aquelles caracterstiques de la conducta humana que
comparteixen tots els membres d'un grup social concret (TRIGGER, 1982). El normativisme porta a desenvolupar
una recerca arqueolgica de tipus merament arqueogrfic, que es limita a la descripci de les restes materials loca-
litzades i a la seva interpretaci des d'una perspectiva clarament empiricista, positivista i culturalista i que acaba
26 I Matria primera I producci de cermiques. U gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermlquesdet3100aI1500calANE al NE de la P. Ibrica
per fxar-se en la presncia/absncia d'aquells objectes que han estat definits com especialment significatius.
Aquesta lnia de recerca ha estat amplament utilitzada arreu d'Europa, essent per exemple l'enfocament
terico/metodolgic en el que han fonamentat el seu treball de recerca un gran nombre d'investigadors/res france-
sos/ses i peninsulars
2
. La crtica fonamental que es fa en aquest plantejament s que, de fet, els/les
investigadors/res que l'utilitzen parteixen de negar la necessitat i la utilitat de situar-se dins d'un punt de partida
teric explcit, per la qual cosa no formulen cap mena d'hiptesis de partida, no expliciten de forma clara i concreta
el tipus d'interpretaci al que volen portar la seva recerca i no sn capaos de desenvolupar mecanismes de con-
trastaci que permetin validar les inferncies realitzades (TERRADES, 1996).
A partir de 1935 Childe s'interess pels plantejaments dels arquelegs sovitics que proposaven explicar el
desenvolupament de les cultures prehistriques a partir dels canvis socials interns. Childe realitz un procs de co-
neixement i aprofundiment dels plantejaments marxistes com instrument analtic adequat per aplicar en l'estudi de
les dades arqueolgiques, adquirint una visi explcitament funcional de les cultures com totalitats. Tot i seguir
sent fidel a bona part dels seus plantejament anteriors, com per exemple en la forma de definir una "cultura arque-
olgica" (CHILDE, 1977), l'evoluci en certs aspectes terics del seu pensament el va portar a plantejar que enca-
ra que en alguns casos la cultura material podia ser interpretada primordialment com una resposta a les exigncies
de l'entorn no s'havia de caure en anlisis deterministes simples doncs les cultures no poden ser enteses com sim-
ples adaptacions a un determinat entorn. Creia, seguint Marx, que en darrer terme l'organitzaci social, les creen-
ces, l'esttica i les normes de funcionament estaven determinades en darrera instncia pel modus de producci i
que els canvis estarien provocats per l'evoluci de les forces productives en contradicci amb les relacions de pro-
ducci i de propietat existents. La producci i distribuci de bens estava determinada no sols per la tecnologia, si-
n tamb per les relacions poltiques i socials. En les propostes d'aquest "segon" Childe, els tems arqueolgcis (i
per tant els artefactes) no es redueixen a ser simples evidncies de sistemes culturals fossilitzats sin que sn ele-
ments que informen directament d'aspectes com els medis de subsistncia, la divisi del treball, el grau de desen-
volupament tecnolgic, etc. Els artefactes passen a tenir, en aquest context, mltiples nivells d'informaci sobre
les circumstncies i caracterstiques de les comunitats que els van produir i/o utilitzar.
A finals de la dcada dels '50 l'antropologia nord-americana va conixer un important ressorgiment de inters
per l'evolucionisme cultural, fruit de la situaci d'optimisme i d'autoconfiana que s'havia generat en la societat
nord-americana des del final de la Segona Guerra Mundial. En el camp de l'Arqueologia, de les diferents propostes
que es recolzaven en aquest neoevolucionisme cal destacar, sobretot per la seva contribuci a la renovaci dels
plantejaments metodolgics, la denominada New Archaeology. Sota aquesta denominaci s'inclouen diversos in-
vestigadors que, des d'esquemes de tipus processual-funcionalistes, van plantejar els seus treballs des d'una di-
mensi explcitament explicativa i inferncia! com una reacci al paradigma empirista predominant fins el mo-
ment. Cal esmentar en particular, les propostes realitzades per L. Binford (1962,1965).
Des d'un plantejament teric neofuncionalista i dins del marc de l'enfocament ecolgic, Binford (1962) consi-
derava les cultures com medis extrasomtics d'adaptaci dels ssers humans. Des d'aquesta perspectiva, els canvis
en qualsevol aspecte dels sistemes culturals sn respostes adaptatives a canvis o be en el medi ambient o be en els
sistemes culturals propers i que, de fet, serien els seus competidors directes. Seguint les premisses de Leslie Whi-
2
En particular, aquesta influncia s'ha deixat sentir en els treballs d'una generaci d'arquelegs/gues catalans/ns que, a
principis dels anys 70, marxaren a l'estranger per renovar i ampliar el seu bagatge de coneixements terics i metodolgics. Ha
estat aquesta generaci la que va superar les propostes interpretatives de l'Escola de Barcelona, vigents fins els anys 70, tot
proposant uns esquemes per reordenar l'arqueologia prehistrica del norest de la Pennsula Ibrica similars als que utilitzaven
els/les investigadors/res per sud de Franca i que foren finalment consagrats en l'exposici "L'Arqueologia a Catalunya, avui,
realitzada l'any 1982 (AA. W., 1982). Aquests esquemes sn els que encara avui en dia configuren l'esquelet de les problem-
tiques i de l'estat de coneixement de l'arqueologia prehistrica en aquesta zona de la Pennsula.
127
te, Binford considerava les cultures com sistemes adaptatius compostos per tres subsistemes interrelacionats: la
tecnologia, l'organitzaci social i la ideologia. A partir d'aqu, i en relaci als materials arqueolgics, plantej que
aquest poden dividir-se en tres subsistemes:
-a) materials tecnmics: els artefactes que tenen el seu contextfuncional primari en relaci directe amb el medi fsic;
-b) materials sociotcnics: els elements materials que tenen el seu contextfuncional primari en els subsistemes so-
cials del sistema cultural global;
-c) materials ideotcnics: aquells que la seva funci primria es situa en el context del component ideolgic
del sistema.
Si b en un primer moment (1962) propos que cada tipus d'artefacte podia ser interpretat a partir d'una rela-
ci principal respecte una o d'altre d'aquestes classes, posteriorment (1965) ja va plantejar que els artefactes poden
contenir informaci corresponent a un, dos o als tres aspectes definits.
Binford afirm que a partir de la informaci proporcionada pels artefactes i pels conjunts formals definits pels
artefactes i els seus contextos es podria arribar a aconseguir una imatge sistemtica i comprensible de cultures ja
desaparegudes. La conseqncia lgica d'aquest plantejament s que no tan sols era possible l'estudi dels aspectes
econmics d'aquestes cultures, sin que tamb era possible l'estudi del seu comportament social, de les seves cre-
ences religioses,.... Les evidncies que ens proporcionen els artefactes poden apropar-nos, doncs, a qualsevol dels
subsistemes de la comunitat que els va produir i/o utilitzar.
Els plantejaments de Binford, que van obrir les portes a una important i profunda renovaci metodolgica de
l'Arqueologia, han rebut diferents crtiques amb el transcurs del temps. En general se li pot retreure que consideri
que els factors de canvi social sempre sn de tipus extern a la comunitat (factors ecolgics, factors de major efi-
cincia en canvis que han succet en d'altres comunitats competidores), ignorant per complert el paper de les rela-
cions socials com un factor de pes dins del procs de canvi i la resoluci que finalment tenen les contradiccions
que es van presentant en el desenvolupament de qualsevol comunitat. De fet, els seus plantejaments, tot i que re-
presenten un aven en aspectes prou rellevants de la "manera" amb que s'ha de desenvolupar una recerca arqueol-
gica no deixa de constituir, des del punt de vista teric, un clar reduccionisme ahistric (RUIZ/MOLINOS/NOCE-
TE/CASTRO, 1986). Pel que aqu ens interessa, per, cal remarcar la proposta de sistematitzaci dels diferents
plans en que pot estar implicat qualsevol objecte i dels que, per tant, aquests ens informen.
La constataci de la necessitat de renovaci metodolgica que tenia l'Arqueologia als anys 60 va portar a que di-
versos investigadors realitzessin propostes ms o menys ambicioses. Particularment remarcable fou l'aportaci de
l'arqueleg angls David L. Clarke en el seu llibre Analytical Archaeology (1968) on partint del marc de la teoria dels
sistemes va voler desenvolupar de forma extensa la metodologia esbossada per Childe i que es fonamentava en una
classificaci jerrquica d'entitats arqueolgiques. Per Clarke, les entitats fonamentals que han de guiar la recerca ar-
queolgica sn l'atribut, l'artefacte, l'artefacte-tipus, el conjunt, la cultura i el grup cultural (CLARKE, 1984).
Clarke defin l'arqueologia com la disciplina encarregada de la recuperaci, descripci i estudi sistemtic de
la cultura material del passat, i d'oferir un marc per a la interacci mtua de les entitats i processos arqueolgics.
Si l'arqueologia s la disciplina que s'ocupa de l'estudi de la cultura material del passat, aleshores els artefactes
sn les dades principals de l'arqueleg, independenment de que d'altres especialistes puguin subministrar informa-
ci complementria sobre la fauna, la flora, dataci, etc. Els fets de l'arqueleg sn els artefactes i la informaci
extreta dels seus atributs contextuis i especfics (CLARKE, 1984).
Clarke entn com artefacte material qualsevol objecte modificat per una srie d'atributs imposats per l'sser
hum. Qualsevol artefacte, sense excepci, reflexa un comportament necessari per a la fabricaci i un altre per al
seu s. La varietat en els atributs de l'artefacte est, en conseqncia, sriament condicionada per aquelles imposi-
cions mentals del productor, i les poblacions de la mateixa classe d'artefactes reflexen, obligatriament, les regula-
28 I Matria prlmefalpfoduccldecermlques. La gesti6de)srecursosmlneralsperalamanutacturacldacermlquesdel3100aM500cal ANE al NE de la P. Ibrica
ritats imposades per la repetici dels cmuls d'artefactes connexes. Aquests cmuls d'atributs constitueixen un
"missatge" que informa sobre les intencions del fabricant (CLARKE, 1984). L'atribut arqueolgic es defineix
com un carcter lgicament irreductible de dos o ms estats, actuant com una variable independent dins d'un marc
de referncia especfic. Aquesta definici inclou tots els atributs de comportament d'un artefacte, siguin especfics
o contextuis, naturals o artificials. Els atributs contextuis sn l'objectiu de la fase de recuperaci de dades i els
atributs especfics serien l'objectiu de l'esfera d'anlisis i classificaci o taxonomia. Un atribut de comportament
pot ser imposat tant per una acurada selecci dels materials bruts naturals com per la transformaci per acci hu-
mana. Per Clarke, s essencial ser conscient de que els atributs o "fets observats" per l'investigador sn el resultat
d'una necessria selecci que cal fer d'entre l'extensa gamma de fets i atributs que estan presents en cada artefacte.
La proposta de Clarke, especificada en l'articulaci artef acte-atribut-espai, implica un desplaament i una desmiti-
ficaci de l'artefacte i a l'hora la proposta, per primera vegada, d'una matriu especfica de treball per al seu estudi
(RUIZ/MOLINOS/NOCETE/CASTRO, 1986). Cal remarcar l'mfasi en el fet de que en qualsevol artefacte es combi-
nen les necessitats marcades per a la realitzaci de l'artefacte i per l's al que est destinat aquest mateix artefacte.
La influncia dels plantejaments processuals-funcionalistes de la New Archaeology i la utilitzaci d'enfoca-
ments sistmics en els processos de recerca arqueolgica per part d'un ample nombre d'investigadors anglosaxons
va fer possible que, enfront de la visi normativista que havia imperat durant molt de temps de forma prcticament
exclusiva, comencessin a sorgir plantejaments que centraven la recerca arqueolgica en el coneixement de la con-
ducta social. Aix va fer possible un canvi en la valoraci dels artefactes, queja no sn simples objectes sin que
s'entenen com productes resultants d'un procs. L'estudi dels artefactes permet, doncs, reconstruir les activitats
tecnolgiques sota diferents punts de vista. s en aquest context que adquireixen un ample ress conceptes com el
de chane opratoire^ .
El concepte de chane opratoire ha estt propost des d'mbits de recerca francesos que situen la seva recer-
ca en una perspectiva paleo-etnogrfica i, per tant, en la reconstrucci de la quotidanetat dels grups prehistrics.
La chane opratoire s'ha definit com el conjunt d'operacions que un grup hum organitza i efectua en un lloc i
moment concrets segons els mitjans de que disposa per tal de satisfer una necessitat socialment reconeguda (BAL-
FET, 1991b). En aquest sentit, el concepte de chane opratoire defineix i permet identificar unes unitats de di-
mensi i complexitat creixent (gest tcnic, operaci, seqncies, fase) que corresponen a les grans etapes lgiques
de l'activitat tcnica realitzada per a l'obtenci d'un determinat artefacte.
La chane opratoire constitueix, en definitiva, un estri d'observaci, de descripci i d'anlisi dels processos
tcnics desenvolupats per una determinada comunitat humana. L'artefacte esdev el testimoni de la forma concre-
ta en que els/les artesans/nes duen a terme aquestes etapes a partir de l'aplicaci d'uns coneixements especfics
(que sn l'objecte inters central d'estudi de l'anomenat apropament tecno-psicolgic) en la transformaci de la
matria primera en producte (que sn l'objecte inters central de l'anomenat apropament tecno-econmic). Cal,
doncs, arribar a determinar amb exactitud els diferents processos tcnics seguits per manufacturar un determinat
artefacte, fins el punt d'arribar a determinar les accions que es van realitzar sobre aquest fins i tot en el seu grau
ms elemental: el gest.
La incorporaci del concepte de chane opratoire ha representat una interessant aportaci que ha afa-
3
En aquest treball, tractarem la chane opratoire a partir de la consideraci que tenen en aquesta proposta els artefactes.
Existeix una ample bibliografia sobre el concepte de chane opratoire i sobre les diferents formes d'entendre'l i d'aplicar-lo
que han anat sorgint els darrers vint-i-cinc anys. s a aquesta bibliografia que remrtim en aquells/lles interessats/des en apro-
fundir en la discussi i aplicacions d'aquest concepte, tractat abastament en treballs d'altres autors/res i que desborda el nos-
tre objecte d'estudi. Es pot consultar, per exemple: BALFET, 1991 b; MORA/TERRADES/PARPAL/PLANA, 1992; PELE-
GRIN/KARLIN/BODU, 1988; TERRADES, 1996; etc.
I 29
vorit la integraci de diferents elements als estudis sobre diferents aspectes de la tecnologia prehistrica.
En primer lloc, permet fer una proposta d'ordenaci global del procs productiu, des de la recerca i selecci
de la matria primera fins a l'abandonament de l'artefacte, que permet ordenar la recerca en una srie lgica
de seqncies. En segon lloc, ha impulsat la necessitat de realitzar estudis experimentals com a via per a re-
produir i comprendre els possibles processos d'elaboraci d'artefactes aix com el recurs als estudis et-
nogrfics com a via d'informaci i/o contrastaci. En tercer lloc, s'han impulsat determinades rees d'estudi
d'incidncia prou marginal fins el moment, com sn els estudis de les matries primeres. En aquests aspec-
tes, l's de la chane opratoire pot fer possible millorar l'estudi dels artefactes, proposant visions ms am-
ples dels diferents aspectes que hi poden intervenir en la seva realitzaci aix com un esquema lgic que
gui la recerca al voltant dels mateixos.
Per a la utilitzaci de la chane opratoire tamb,se li han fet importants critiques (veure per exemple TE-
RRADES, 1996) entre les que cal destacar l'excessiu mfasi que sols posar-se en l'explicaci dels aspectes tec-
nolgics ms purs (i durs) a l'hora que s'obvia la contextualitzaci en el marc socio-economic dels/les
artesans/nes, l'excessiu recolzament dels mtodes inferencials utilitzats en models empirocriticistes i idealistes o
el recurs insuficientment justificat de models etnogrfics.
En els darrers anys i des de posicions teriques que s'emmarquen en el materialisme histric, el paper dels ar-
tefactes en la investigaci arqueolgica ha estat abordat per diversos investigadors de la Pennsula Ibrica.
Des de la denominada "escola de Jan" (RUIZ/MOLINOS/NOCETE/CASTRO, 1986) es va proposar
que els artefactes s'han d'entendre com a productes on l'element fonamental que cal apreciar s el seu valor
d's. Els autors consideren que els artefactes sn objectes histricament determinats per les relacions tcni-
ques de producci i que es tracta fonamentalment de productes que sn el resultat d'un determinat procs de
treball. L'estudi dels artefactes ha de permetre, en conseqncia, desenvolupar a partir d'una rgida docu-
mentaci contextual i d'una matriu terica adequada, un treball cientfic que porti a obtenir coneixement so-
bre el sector econmic, sobre les formes d'obtenci de matria primera o sobre les condicions ecolgiques
en que participa l'artefacte. En definitiva, aquests autors plantegen que la relaci contextual dels objectes
arqueolgics fa que s'hagi de passar en els estudis arqueolgics, necessriament, de la categoria d'artefacte
a la categoria de producte, doncs no fer-ho porta a una perspectiva reduccionista del que aquests significa-
ren en les comunitats del passat.
Tamb a partir de plantejaments que es situen en el marc del materialisme histric, V. Lull plantej (1988) l'e-
xistncia en cada objecte arqueolgic i en tant que objecte fsic, de tres possibles plans o nivells:
-a) com artefacte, s a dir, com un producte artificial que constitueix el medi fsic instrumental de les societats. Els
sistemes artefactuals poden conformar tan tecnocomplexes com assentaments;
-b) com artes o producte natural que est present en el llocs arqueolgics per acci antropognica i que tenen un
benefici social. s el cas de les matries primeres, dels elements biolgics aprofitats i dels residus de qualsevol
classe resultat de mecanismes productius. La presncia d'arteusos t sentit en els processos productius;
-c) com circumdada o segment de la natura que interactua amb el medi social limitant-lo, emmarcant-lo, fent-lo
possible o, senzillament, procurant-lo. Les evidncies que permeten determinar el marc ecolgic d'un territori ar-
queolgic sn un exemple d'aquesta tercera categoria.
Per Lull, els artefactes no sn nicament entitats fsiques que es caracteritzen per tenir determinades propie-
tats fsiques, sin que sn, abans que cap altre cosa, productes socials. Els artefactes sn bsicament matria trans-
formada de forma artificial on s'engloben diversos conceptes de funci, necessitat, rendiment, rendibilitat, etc.
L'artefacte, per tant, s el resultat d'un conjunt de constructes que permeten que l'sser hum seleccioni, dins del
conjunt de recursos que li ofereix la natura, aquells que sn possibles, propicis i oportuns per a fer all que desitja
30 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE al NE de la P. Ibrica
o necessita en funci del seu nivell de desenvolupament social. En aquest sentit, cal que l'arqueologia cerqui la
manera de representar el marc conceptual que va fer possible la producci d'artefactes i les conseqncies d'aques-
tes accions. Aix, per exemple, en el cas dels arteusos o circumdades no interessa tant l'estudi dels seus estats o
propietats, que poden ser abordats des d'altres cincies com la biologia o la geologia, com el seu aprofitament i/o
benefici, que prov necessriament de la teoria social.
En un treball posterior, V. Lull i d'altres/as investigadors/res aborden, entre d'altres qestions, quin s el paper
dels artefactes dins de les prctiques socials que defineixen qualsevol comunitat humana (CASTRO et ali, 1996).
Per aquests autors i autores, els artefactes representen la materialitat social, s a dir, sn les manifestacions fsi-
ques de les prctiques socio-parentals, de les prctiques socio-conomiques i de les prctiques socio-politiques
que es produeixen en qualsevol comunitat humana. Reprenent l'anterior plantejament de Lull (1988), en aquest
treball s'exposa que els artefactes sn matria transformada artificialment amb l'objectiu de servir de medi instru-
mental de les societats. Tenint en compte els diferents processos en els que es veuen implicats, els artefactes ens
proporcionen informaci sobre els diversos aspectes que afecten en aquestes societats, com sn el seu espai ge-
ogrfic i social (pla de les circumdades), la gesti de l'espai social (pla dels arteusos) i la forma d'implementaci de
determinats objectius (pla artefactual). Aix, un artefacte t sentit com a tal en tant que desenvolupa una funci de-
terminada en una (o ms) de les prctiques socials concretes d'una societat. s per aix que en els artefactes cal di-
ferenciar la seva forma de ser, s a dir els tecnomorfotipus (resultat d'una sntesi d'habilitat, gust i funci en una de-
terminada forma i tamany a partir d'una matria primera concreta), de les formes d'estar, s a dir, de les relacions
que s'estableixen entre ells (CASTRO et ali, 1996; COLOMER, 1995). Tamb es remarca la consideraci de que
el procs de producci d'artefactes no es limita a la seva manufacturado bsica, sin que aquest procs es perllon-
ga fins a l'amortitzaci de l'artefacte, inclosos els diferents processos de treball que es realitzin en relaci al mante-
niment de l'artefacte.
En aquests treballs l'aproximaci a l'artefacte es fa des d'una proposta global d'estudi dels diferents ni-
vells de relaci que s'estableixen entre els individus (homes i dones) i les condicions materials en que
viuen. Dins d'aquesta proposta es considera que els artefactes sn el resultat de la gesti social de la matria
i, en aquest sentit, sn producte d'unes determinades coordenades socio-conomiques. L'artefacte s'ubica,
doncs, dins d'un marc histric concret, que s on cobra el seu sentit en tant que ha de realitzar i/o participar
en una o ms funcions.
1.2.- L'artefacte en la investigaci arqueolgica: la noci de producte
La revisi d'algunes de les propostes que s'han realitzat sobre el paper i significat dels artefactes en la
recerca arqueolgica permet constatar l'existncia d'una certa trajectria terica que ha portat des de consi-
derar l'artefacte (objecte) arqueolgic a partir de la seva excepcionalitat, valor de la matria prima o nivell
esttic, a fer-lo servir com el referent final d'anlisis sistemtics de tipus tcnic, simblic, econmic i, en
darrera instncia, histric (RUIZ/MOLINOS/NOCETE/CASTRO, 1986). Aix, l'artefacte ha passat de ser
considerat primordialment a partir del seu valor esttic a convertir-se primer en membre d'una classe signi-
ficativa de productes de conducta, ms tard en una classe d'objectes d'un sistema cultural (CHANG, 1983;
RUIZ/MOLINOS/NOCETE/CASTRO, 1986) i finalment en el resultat de la gesti social de la matria en
un determinat context socio-economic.
s evident, doncs, la importncia que t el paper i el significat que s'assigna a l'artefacte dins del procs de re-
cerca arqueolgica, doncs en aquest paper i en aquest significat es recolzen les inferncies que es realitzen i que
I 31
serveixen, finalment, per justificar i illustrar en l'esfera fctica les representacions'* que es proposen per a les co-
munitats del passat que sn objecte d'estudi. Es tracta de definir la forma d'arribar a generar coneixement social a
partir de l'estudi dels artefactes.
En qualsevol recerca cientfica s imprescindible la realitzaci d'un esfor de definici i discussi de les im-
plicacions de les categories que s'utilitzen. Una categoria s una abstracci de la realitat i, com a tal, esdev una
operaci racional que permet separar una o vries qualitats d'un procs per a facilitar-ne el seu estudi, doncs en cap
cas s possible abordar l'estudi simultani de la totalitat dels elements i propietats de la realitat (TERRADES, 1996;
VARGAS, 1990). La selecci i definici de les categories a estudiar defineixen quina s l'extensi de la realitat
que es vol conixer i de quina manera es vol avanar en aquest coneixement, doncs condicionen el tipus i la forma
d'informaci a recollir. La construcci d'una teoria arqueolgica slida demana tant l'establiment dels sistemes per
avaluar Invalidesa de les dades que s'obtenen i utilitzen dins dels mbits d'interpretaci histrico-social com defi-
nir de forma precisa quins sn els mecanismes d'informaci arqueolgica que fan possible apropar-se en all que
constitueix l'objecte d'estudi de l'Arqueologia. Aquests mecanismes d'informaci arqueolgica han de ser definits
com categories que constitueixin unitats significatives en termes de comportament sociocultural a l'hora que han
de ser prctiques en relaci a la seva aplicaci arqueolgica.
En el nostre cas, i atesa la problemtica especfica a la que ens volem apropar, ens centrarem en com abordar
l'estudi dels artefactes en tant que elements que sn fets per les comunitats humanes i que participen en les dife-
rents activitats desenvolupades per aquestes comunitats.
La categoria-clau per a poder realitzar l'estudi del paper i la significaci dels artefactes que ens han arribat
com a testimonis dels processos socials de les comunitats humanes que els varen fabricar i/o utilitzar s la catego-
ria de producte (FAURA/CLOP/CAMPO/FERRER/MEDINA, 1998). La utilitzaci de la categoria de producte
permet, sens dubte, que el coneixement dels artefactes deixi de ser, com ha estat i encara sovint sembla que ho s,
un fi en ell mateix per esdevenir una via de coneixement de diferents aspectes de les prctiques socials de les co-
munitats humanes del passat.
Les societats humanes sn aglomerats d'inters conformats per homes i dones (agents socials) i perles condi-
cions materials en la que aquests/tes viuen (mn del objectes) (CASTRO et alii, 19%). Les condicions de vida ma-
terials de les societats humanes estan directament condicionades per la seva dinmica productiva i reproductiva,
que t lloc en el marc concret del medi natural en el que aquelles es desenvolupen. La forma en que s'estableix la
relaci entre els ssers humans i el seu medi natural s el treball, que a l'hora permet i porta a l'establiment de di-
verses formes de relaci entre els agents socials que conformen una determinada comunitat. El procs de treball
constitueix, doncs, l'activitat racional concreta que t lloc en el medi natural i que est encaminada a la producci
de tot all necessari per a produir i reproduir les condicions materials de l'existncia social d'una determinada co-
munitat.
Els factors bsics que configuren el procs de treball sn el propi treball, que genera la dialctica constant que
s'estableix entre la societat i el medi ambient, l'objecte de treball, constitut pels diferents objectes i/o fenmens
sotmesos a transformacions per part de la fora de treball, i els medis de treball o conjunt d'elements i condicions
(instruments, tcniques,...) que de forma ms o menys directa actuen de mitjancers entre la fora i l'objecte de tre-
ball (BAT, 1998; LUMBRERAS, 1981).
El procs de treball s el que fa possible la transformaci d'elements proporcionats per la natura (objectes de
4
Representar s confeccionar un model coherent en el qual no ha d'existir contradicci entre la base lgica que el sustenta
(esfera formal) I les llei o pautes arqueolgiques contrastades a partir dels seus materials (esfera fctica) i legalitzada per la
metodologia (LULL, 1988).
32 I MmeflapMmeralproduccIdecefmIques.LageslideIsrecursosrnineraisperalamanulacturacidecermiquesdelSlOOallSOOcalANE al NE de la P. Ibrica
treball) per adaptar-los, mitjanant el treball, a les necessitats socials a partir de la modificaci en la seva forma i/o
ubicaci. s a travs dels procs de treball que s'aconsegueixen tots els elements necessaris per a produir i repro-
duir les condicions materials dels agents socials d'una determinada comunitat Aquests elements, que sn el resul-
tat de la transformaci dels objectes de treball, sn els productes.
Un producte, qualsevol producte, s el resultat de la utilitzaci dels diferents elements i forces que es poden
trobar a la natura per a la satisfacci de les necessitats dels agents socials. Aquestes necessitats es divideixen en:
-a) necessitats naturals: vinculades a la supervivncia individual i collectiva dels membres d'una determinada co-
munitat. Es tracta de necessitats que, com la subsistncia diria i la reproducci biolgica, sn objectives i univer-
sals, doncs afecten a tots els individus de l'espcie humana
5
;
-b) necessitats socials: elements, prctiques, activitats, costums, etc., que la comunitat considera socialment ac-
_ceptades o recomanables, b per que formen part de la tradici de la mateixa comunitat, b per que tot i que poden
ser novetats sn finalment acceptades i incorporades per la mateixa. Les necessitats socials inclouen totes aquelles
accions que no es limiten a la simple i senzilla satisfacci d'una necessitat biolgica sin que sn accions que ja es-
tan codificades, pautades i sofisticades perles convencions o normativitzacions del grup (p.e.: menjars selectes o
extics, objectes d'ornament, prctiques funerries,...). Es tracta de necessitats especfiques de cada grup, defini-
des i satisfetes a partir de les prpies condicions socio-conomiques. Els productes sn, en aquest cas, l'expressi
material de les necessitats socials, que sn subjectives i que, per tant, responen en cada cas a les caracterstiques
especfiques de les relacions socials, econmiques i ideolgiques de la comunitat que els produeix.
Cada producte s el resultat d'un procs de treball concret que fa possible que aquell producte especfic reu-
neixi els requisits quantitatius i qualitatius, objectius i subjectius necessaris per a que sigui considerat com accep-
table per a la satisfacci d'una determinada necessitat dins de la comunitat que l'ha produt. D'aquesta manera, els
productes reuneixen determinades caracterstiques que responen a les exigncies definides pels diferents tipus de
requisits tcnics, funcionals, esttics, simblics,... que el grup que el produeix demanda. Partint d'aquestes pre-
misses, i en base a la seva natura i funci, els productes poden tenir un carcter (TERRADES, 1996):
- subsistencial, si estan vinculats als diferents aspectes que tenen relaci amb la supervivncia humana, com
sn el provement d'aliments, la vestimenta, l'aixopluc,...
- tcnic, en aquells productes que esdevenen medis de treball, doncs sn realitzats per a tenir algun paper en
d'altres processos de treball per a la producci de nous bns de consum;
- social, que tenen aquells productes relacionats directament amb determinats aspectes de la identificaci i re-
producci social del grup, com poden ser decoracions d'objectes, ornaments, insgnies vinculades a la identifica-
ci amb un grup de residncia particular o de parentiu, expressi d'una posici de prestigi, estructures funerries,
representacions grfiques,...
En qualsevol producte hi podem distingir tres possibles plans de caracterstiques o qualitats (MON-
TAN, 1980):
- Qualitats constitutives: depenen directament de la constituci material del producte i, de forma ms
especifica, de les seves qualitats fsiques i qumiques, que sn inherents al/s material/s utilitzats en la seva
elaboraci, i de les seves qualitats formals, s a dir, de la seva configuraci morfolgica. Les qualitats cons-
titutives depenen de la matria primera utilitzada en l'elaboraci del producte, dels processos de treball es-
pecfics emprats, del grau de desenvolupament tecnolgic i de les especificitats "culturals" de la comunitat
on. s'ha produt;
5
La satisfacci de les necessitats biolgiques s'engloben dins del que s'han anomenat prctiques socioparentals (CASTRO
etalii, 1996).
MatriaprlmcfalprcKluccl6decermlques.UgesU6delsrecusmlner^speralamanufa(rturaciodeceramlquesdel3100al1500calANE alNEdelaP.lbflca I 33
- Nivell funcional: referent a l's del producte, all que confereix a l'artefacte valor d's. Depenen directa-
ment de les particularitats de les qualitats constitutives, doncs aquestes determinen la manera en que el pro-
ducte podr satisfer una determinada necessitat en base als seus continguts materials i formals. Correspon
al que Montan anomena qualitats socials de primer ordre, doncs abans d'existir han de passar per la ment
d'algun home o dona i per que sols poden sorgir de les necessitats humanes i de la seva satisfacci. Qualse-
vol producte es caracteritza per posseir un valor d's (CASTRO el ali, 1996; LUMBRERAS, 1981; MON-
TAN, 1980). Els carcters qualitativament diferents dels objectes assenyalen les diferents funcions o usos
pels que foren produits. Aix no significa que sempre hi ha d'haver una relaci necessria entre les qualitats
constitutives del producte i la seva funci. La capacitat d's pot venir definida per pautes socials al marge
de les qualitats constitutives
6
. El nivell funcional t una especial importncia en la recerca arqueolgica,
doncs permet determinar el grau d'especialitzaci d'un producte, element indispensable per a poder definir
tant qualitativament com quantitativa les forces productives. Els productes per ells mateixos, si no es co-
neix el seu valor d's, no permeten una apreciaci real de la productivitat;
- Forma de funcionament dins del sistema: qualsevol producte, a ms a ms de ser til en funci de les seves carac-
terstiques fsico-qumiques, formals i funcionals, pot presentar altres caracterstiques que li sn afegides en fun-
ci del seu paper dins del sistema social que l'utilitza. Corresponen a les qualitats socials de segon ordre. En aquest
nivell cal situar, per exemple, aquells productes que, en una determinada comunitat tenen, a ms a ms del valor
d's, un valor de canvi. En aquest nivell cal incloure, tamb, tots aquells productes especficament destinats a sser
bens de consum en prctiques o usos socials de carcter esttic i/o ideolgic.
Cada producte en reunir tots o alguns d'aquests requisits, que condicionaran i seran el resultat dels
processos de treball especfics desenvolupats. La producci d'una comunitat, tant en la seva concepci ms
general com de forma particular en cada un dels seus mbits productius, est caracteritzada per la forma
com cobreix les seves necessitats especfiques. Aix fa que cada producte reflecteixi, d'una forma o d'altre i
en els diferents nivells i categories de descripci i explicaci, la comunitat que l'ha produt per satisfer al-
guna de les seves necessitats, doncs cada producte s el resultat final d'unes determinades condicions so-
cials, econmiques, ideolgiques, d'implantaci en el medi ecolgic i del grau d'interrelaci (per diferents
vies i en diferents aspectes) amb d'altres comunitats.
El procs productiu general d'una societat est definit pels conjunt de processos de treball concrets que
es realitzen en el s de la mateixa per obtenir i/o elaborar els diferents productes que es requereixen per a la
satisfacci de les seves necessitats naturals i socials, d'acord amb les possibilitats del nivell de desenvolu-
pament de les forces productives (BAT, 1977 i 1998). El nivell de desenvolupament de les forces produc-
tives representa el terme mitj social resultant de la productivitat del treball en cada procs de treball con-
cret i es pot mesurar com el desenvolupament tecnolgic d'una determinada societat (BAT, 1982). El
desenvolupament de les forces de producci est directament relacionat amb la tecnologia, ja sigui en l'ins-
trumental o en les formes d'organitzaci tcnica de la producci. Les especificitats de cada producte esde-
venen, per tant, dades que fan referncia a aspectes concrets de la tecnologia d'aquella societat, del nivell de
desenvolupament de les forces productives i del procs productiu general.
No cal oblidar, per, que la dinmica i l'organitzaci del procs productiu general es defineix, de forma general, per
la relaci dialctica que s'estableix entre el contingut de les forces productives i les formes que integren el sistema de re-
6 Al nostre entendre, i tal i com argumentarem ms endavant, l'existncia d'una dara correlaci entre les propietats constituti-
ves i la funci del producte s'ha de relacionar amb el grau de desenvolupament de les forces productives, de tal forma que
quan major sigui aquest ajustament, major ser el grau de desenvolupament de les forces productives, molt lligat al grau de
desenvolupament tecnolgic.
34 I Mateflaprlmcralproduccldecefmlque.Lagestidelsrecursosmlneralspefalamanu(acturactdecefmquesdet3100al1500calANE al NE de la P Ibrica
lacions socials de producci, que tenen la seva mxima expressi i alhora constitueixen el seu factor motriu en les rela-
cions de propietat
7
. Les formes emprades en l'elaboraci dels diferents tipus de productes ens poden donar una idea de la
forma en que aquests s'integraven dins de la relacions de propietat d'una determinada comunitat
L'estudi dels productes pot aportar coneixements, doncs, sobre els sistemes de relacions socials de
producci, contribuint tamb des d'aquesta perspectiva a definir el procs productiu general d'una deter-
minada comunitat.
La relaci dialctica que s'estableix entre les forces de producci i les relacions social de producci
constitueixen l'anomenat modus de producci, que compren el conjunt del procs productiu d'una determi-
nada societat en un moment determinat de la seva histria. El modus de producci s la forma concreta, re-
al, amb que cada societat soluciona la satisfacci de les seves necessitats mitjanant la producci de bens
materials (LUMBRERAS, 1981). s la base material sobre la que s'assenta la conducta social, per la qual
cosa tamb se l'anomena infrastructura. La relaci dialctica que s'estableix entre modus de producci i
superestructura (que es defineix a partir de dos nivells: ideologia i institucions) s el que determina les es-
pecificitats d'una determinada formaci econmico-social (LUMBRERAS, 1981; TERRADES, 1996). Els
productes, que com hem vist es troben a la base de tota aquesta bastida de categories d'anlisis i conceptes
explicatius a l'entorn de les condicions de vida materials de qualsevol societat, sn finalment un reflex d'a-
quest conjunt i, per tant, l'adequat enfocament del seu estudi ens permet conixer les especificitats que es
donen en cada cas.
En definitiva, considerar els artefactes arqueolgics a partir de la categoria de producte ens permet
aconseguir informacions de nivells i carcter molt diferent. L'adequada valoraci de l'artefacte arqueol-
gic en el seu pla histric obliga a contextualitzar-lo com un producte que, com a tal, forma part d'un procs
i d'un context socioeconmic determinats. Ser doncs en relaci a les caracterstiques del grup que l'ha
produt i utilitzat que podrem comprendre els diferents nivells d'informaci que un artefacte ens pot apor-
tar. Allat d'aquest context, la informaci que n'obtindrem en relaci a la comprensi de processos hist-
rics concrets ser molt reduda.
1.3.- La cermica com a producte
L's del treball en la utilitzaci i transformaci dels diferents elements i forces que es troben a la natura
s el que ha perms, al llarg de la Histria, l'adequada satisfacci de les necessitats naturals i socials dels s-
sers humans. El grau de desenvolupament que han tingut en cada moment les forces productives ha fet pos-
sible la utilitzaci d'uns o d'altres d'aquests elements i forces. s, doncs, el grau de desenvolupament de les
forces productives el factor clau que explica quina ha estat la forma concreta utilitzada per a satisfer les di-
ferents necessitats que es plantegen en qualsevol comunitat humana i el que condiciona la varietat de tipus
de productes que sn elaborats i utilitzats.
Les evidncies materials que els/les arquelegs/Iogues podem localitzar en un indret determinat depe-
nen tant del grau de desenvolupament de les forces productives de la/es comunitat/s que hagin utilitzat
aquest indret en el decurs del temps (factor que condiciona la diversitat de materials que podem arribar a
trobar) com de que les condicions de conservaci hagin estat les adequades per a preservar aquestes evidn-
A una forma de propietat li corresponen unes relacions socials determinades. Al canviar la forma de propietat tamb canvien
les relacions de producci en el seu conjunt (TERRADES, 1996).
MmerlaprlnrtefalproduccIdecermlques.LagestlaelsrecursosmineralsperalamanulacturactdecermlquesdelSIOOallSOOcalANE alNEdelaRIbrica I 35
cies (factor que condiciona els materials que efectivament s'arriben a trobar).
Els artefactes cermics
8
constitueixen, per la seva abundncia relativa i per les seves habitualment bones
condicions de conservaci, una part important dels testimonis materials que poden perdurar dels grups del passat.
A ms a ms, el fet de que el treball sobre l'argila permeti a l'artes/ana l'elaboraci d'artefactes amb la forma i de-
coraci que cregui convenient ha fet que molts/tes arquelegs/Iogues considerin les cermiques com un excellent
reflex de les pautes formals i esttiques especfiques de les comunitats que les han elaborat. Aix ha portat, molt
sovint, a que la recerca que es fa a partir de les evidncies cermiques es centri en la determinaci tipolgica dels
objectes i en la definici de seriacions que permetin encaixar el conjunt que s'estudia dins dels esquemes crono-
culturals vigents. D'aquesta manera, l'estudi dels artefactes cermics sovint es limita a ser una via per situar-los en
el temps i per a definir la seva pertinena a un o d'altre "entorn cultural ".
La cermica, per, participa d'una forma o d'altre en una ampla varietat dels processos de treball que es realit-
zen en el marc de les diferents activitats de producci i reproducci biolgica i social de moltes comunitats. A par-
tir del seu estudi s possible arribar a apropar-nos als diferents aspectes i caracterstiques de les activitats i proces-
sos de treball en els que participa. Per aix tan sols s possible si es plantegen estratgies de recerca adequades
per aprofundir en aquestes qestions. Des del nostre punt de vista, aix passa necessriament per considerar que la
cermica s, abans que res, un producte.
L'antiguitat de la utilitzaci d'artefactes fets amb terra cuita est actualment prou ben provada. Durant les da-
rreres etapes del pleistoc i durant la transici a l'holoc determinats grups que s'enquadren dins del modus de pro-
ducci caador-recollector van utilitzar alguns artefactes (normalment figuretes) fets en cermica
9
. L'inici i l'ex-
tensi de l's de la cermica, i de forma ms especfica dels recipients cermics, s'ha de situar per i en cada rea
concreta, en un moment o d'altre del llarg procs d'aparici i consolidaci de les noves formes d'organitzaci so-
cioeconmiques produdes pel pas del modus de producci caador-recol.lector a l'adopci d'una economia basa-
da en la producci de la subsistncia i, en particular, en l'explotaci de plantes i animals domesticats
10
.
El pas del modus de producci caador-recol.lector a una economia basada en la producci de la subsistncia
implic canvis no sols en les formes de producci de la subsistncia sin tamb en molts altres aspectes de l'orga-
nitzaci social, econmica i ideolgica. Aquest procs, que constitueix segons l'afortunada expressi encunyada
8
El terme "cermica", que s'utilitza normalment en arqueologia per designar els atuells de terrissa, no reflecteix amb tota
exactitud la naturalesa i l'especificitat del material al que s'est fent referncia. Sota aquesta denominaci cal incloure, de fet,
materials tan diferents com maons, cermica comuna, components electrnics, productes refractaris o productes semi-vidrio-
sos com els gresos. Els atuells de terrissa no constitueixen ms que una part molt petita del conjunt de productes cermics
possibles (GLOP, 1994; ECHALLIER, 1984). En aquest treball, per, hem optat per mantenir la prctica estesa i acceptada en
el mn de l'Arqueologia de designar com "cermica" qualsevol objecte fet amb terrissa.
9 Aix est documentada la fabricaci de figreles de cermica a Dolni Vestonice, Pavlov Petrkovice i Predmosti (Txequia),
amb cronologies que es situen entre el 28000 i el 24000 BP, a Zazaragi (Jap) vers el 18000 BP i a Maina (Sibria) vers el
15000 BP (VANDIVER, 1993).
1
La utilitzaci de recipients de cermica s'inici de forma independent en diferents zones i moments. L'evidncia ms antiga
d'utilitzaci de recipients cermics l'ha proporcionada les coves de Fukui (Jap), amb datacions absolutes que la situen en el
Xlll millenni BP (no cal), en un context de grups d'economia d'ample espectre (AKAZAWA, 1986). A la zona sud-sahariana i a
la vall central del Nil les datacions radiocarbniques situen l'aparici de cermiques en contextos de grups seminmades de
caadors-recol.lectors amb economia d'ample espectre al voltant del Xe mil.lenni BP (no cal) (CLOSE, 1995). Al Prxim
Orient, va ser a la segona meitat del IX mil.lenni BP (no cal) quan es produf l'aparici de les primeres produccions cermiques,
dos mil anys desprs de que s'iniciessin les prctiques agrcoles i ramaderes i de que es produs el procs de plena sedenta-
ritzaci (BADER/BASHILOV/LE MIERE/PICON, 1994; FAURA, 1996; LE MIERE/NIEUWENHUYSE, 1996; MELLAART, 1981 ;
TSUNEKI/MIYAKE, 1996). A Amrica, les datacions ms antigues corresponen al jaciment de Taperinha (Brasil) a inicis del
Vll mil.lenni BP (no cal), en grups recollectors sense indicis d'activitats agrries (HOOPES, 1994) mentre que a Mesoamri-
ca es produ a mitjans del Ve mil.lenni BP (no cal) en el context de la introducci del cultiu del blat de moro (HOOPES, 1994).
36 I MatriaprlmeralproduccWdecermlques.Lages1idelsrecursosmlneralsperalamanulacturacldecermlquesde)3100al1500calANE alNEdeteP.Ibrtca
per V. G. Guide la "Revoluci Neoltica", comport tres transformacions fonamentals (VICENT, 1990):
- en les forces productives, amb el desenvolupament de tcniques i processos de treball que permeten minimitzar
la variabilitat de la renda a canvi de la immobilitzaci de quantitats cada cop majors de treball social;
- en les relacions de producci, amb la constituci de relacions de producci permanents centrades en l'apropiaci
dels mitjans de producci (la terra i la fora de treball) per part del grup;
- en l'organitzaci social, amb la institucionalitzaci de formes d'apropiaci (intra i intergrupal) mitjanant l'elabo-
raci dels sistemes genealgics de parentiu.
La introducci de processos de treball destinats a produir els elements indispensables per assegurar la sub-
sistncia a partir de l'explotaci de plantes i animals domesticats signific el pas a un modus de producci caracte-
ritzat per un noveds i particular desenvolupament de les forces productives i per noves relacions socials de pro-
ducci que van configurar unes_comunitats amb una estructuraci social, econmica i ideolgica diferent. De fet
es pot considerar que la "Revoluci Neoltica" s l'origen del que s'ha definit com el "mode de vida camperol".
La "Revoluci Neoltica" constitueix, all on t lloc, un llarg procs temporal durant el qual es van configu-
rant paulatinament els diferents aspectes que acabaran per sser definidors de la nova organitzaci d'aquestes co-
munitats. Moltes d'aquestes caracterstiques (cases construdes amb materials resistents, construccions monumen-
tals, organitzaci social complexa, sedentaritzaci, contenidors cermics,...) les podem trobar de forma allada en
certes comunitats immerses en el modus de producci caador-recol.lector (HOOPES/BARNETT, 1995). Per
sols ser durant el procs que es produeix amb la "Revoluci Neoltica" que acabaran per ser un conjunt d'ele-
ments profundamentinterrelacionats dins del nou modus de producci.
Tal i com ha posat de manifest l'evidncia etnogrfica, els contenidors sn un element indispensable en qual-
sevol societat que tingui importants recursos alimentaris que hagin d'sser recollits, processats i/o emmagatze-
mats. Els processos de canvi tcnic ms rellevant que comencen a produir-se en les comunitats post-paleoltiques
molt sovint no fan referncia nicament a les formes d'obtenci i tipus d'aliments (recursos silvestres o doms-
tics), sin que tamb es constaten en relaci a la importncia que paulatinament va adquirint la conservaci i l'em-
magatzematge de productes subsistencials (TESTART, 1982; VICENT, 1990). En aquest sentit, quan major sigui
la importncia qualitativa i quantitativa dels productes a recollir, emmagatzemar, transportar i transformar, major
importncia adquiriran els elements necessaris per a ser utilitzats com a contenidors. Un contenidor s un recipient
de capacitat i formes diverses, obert o tancat, que s'utilitza com a receptacle de diferents tipus de substncies sli-
des o lquides. S molt possible, per tant, que l'adopci i el desenvolupament de la cermica no es produs fins que
el nivell de desenvolupament de les forces productives no demands tant haver de contenir una certa quantitat de
productes com poder tractar-los d'una determinada manera. Un cop trobada la soluci de l'elaboraci de conteni-
dors fets en cermica, la seva eficincia per a participar en la satisfacci d'un ample ventall de necessitats de dife-
rent tipus els ha portat a ser definitivament incorporats al conjunt d'estris emprats per les comunitats humanes. De
fet, potser cal plantejar-se si la veritable "innovaci" en aquest cas no va ser tant aconseguir transformar el fang en
cermica com la disponibilitat d'un sistema per obtenir amb relativa facilitat l'ample varietat de contenidors que a
partir d'un cert moment sn necessaris per a la realitzaci d'un ample ventall d'activitats quotidianes.
La producci de cermica s el resultat final d'un complex procs de producci en el que, bsicament, un
objecte fet d'argila s sotms a un procs de deshidrataci mitjanant la seva cocci
(BALFET/FAUVET/MONZON, 1989). L'elaboraci de cermiques es basa en l'aprofitament de dues quali-
tats fsiques fonamentals:
-a) la plasticitat que presenta l'argila, deforma natural o en afegir-li aigua. La plasticitat es defineix com la capaci-
tat de transport de matria dins d'un slid. L'elevat grau de plasticitat que presenta l'argila s el que fa possible que
l'artes/ana pogui donar la forma que desitgi al producte que vol elaborar;
-b) la consistncia que adquireix l'argila al ser sotmesa a temperatures per sobre dels 600 C. Aquesta s la tempe-
ratura mnima necessria per a que l'argila comenci a eliminar l'aigua molecular i que, per tant, perdi de forma de-
finitiva la seva plasticitat. A partir d'aquest moment, l'artefacte que s'ha produt conservar la seva forma malgrat
se'l posi en contacte amb d'altres lquids. De fet, l'eficincia que presenta la cermica com a contenidor de lquids i
com element que facilita el seu processat al foc representa, sens dubte, un dels majors avantatges que presenta
aquest material respecte d'altres atuells fets amb d'altres materials.
La cermica presenta, com a principal desavantatge, la seva fragilitat Els objectes cermics (en general i
prescindint dels actuals productes cermics d'alta tecnologia) es trenquen amb facilitat si cauen o reben cops. La
contrapartida s, per, la facilitat que presenta el provement de cermiques, doncs l'argila s un element extrema-
dament abundant en la natura i les estructures de combusti que calen per aconseguir la temperatura necessria per
a la seva fabricaci poden ser molt simples.
Els artefactes fets amb cermica poden utilitzar-se en una ample varietat de funcions
11
relacionades amb ne-
cessitats molt diverses. En general, la major part d'artefactes cermics elaborats i utilitzats en les comunitats
prehistriques del Vell Mn foren vasos utilitzats com contenidors (funci) en diferents processos de treball rela-
cionats amb el transport, emmagatzematge i processat de materials i d'energia (usos). Els contenidors cermics
sn medis de treball que aconsegueixen cobrir deforma eficient diferents aspectes (BRAUN, 1983):
- impedeixen l'entrada de substncies des de l'exterior aix com la prdua dels materials que contingui a l'interior;
- permeten un alt grau d'efectivitat per a poder manipular (emmagatzemar, transportar, escalfar o refrescar) els
seus continguts, controlant la seva estabilitat fsica i qumica;
- la capacitat del vas per resistir lafatigafsica relacionada amb el seu s reiterat, sense trencar-se abans d'un pero-
de de temps prou raonable com per poder fer rendible la seva producci i utilitzaci.
El s productes cermics i l's d'emmagatzematge
La necessitat de controlar el moment de consum de determinats recursos subsistencials va portar a haver de
desenvolupar els sistemes d'emmagatzematge. El desenvolupament tecnolgic de la capacitat de guardar aliments
va tenir una incidncia fonamental en la gesti del seu consum, en assegurar la seva perdurabilitat i en flexibilitzar
el moment de consum. L'emmagatzematge s una necessitat que sorgeix en relaci directe amb el nivell de desen-
volupament dels sistemes d'obtenci de la subsistncia. Les evidncies arqueolgiques i etnogrfiques posen de
manifest que la conservaci artificial dels productes alimentaris (transformats o no) s una de les principals preo-
cupacions de les comunitats que sorgeixen amb el mode de vida camperol i que fonamenten la seva subsistncia en
l'explotaci de plantes domesticades.
La conservaci artificial de productes alimentaris afecta tres mbits fonamentals." a) la possibilitat de conser-
var els aliments durant un perode de temps ms o menys llarg, sense que perdin les seves qualitats nutritives; b) la
conservaci dels elements necessaris per assegurar en el futur la reproducci dels productes alimentaris desitjats,
aspecte que afecta de forma particular als productes vegetals; c) la conservaci dels productes per a permetre la se-
va participaci en els circuits de circulaci de bens.
Les principals formes d'emmagatzematge que varen desenvolupar les comunitats prehistriques foren l's de
11
En els darrer anys s'ha proposat diferenciar clarament els conceptes de "funci" i "d's" de les cermiques. La "funci" defi-
neix de forma genrica el paper, activitats o capacitats dels productes cermics. Aix, per exemple, els productes cermics po-
den tenir la funci de contenidors (per emmagatzemar, transportar o processar), de materials constructius (p. e. maons), ...
L's, en canvi, fa referncia a la manera especfica en que uns productes cermics concrets sn utilitzats per a satisfer algun
propsit determinat (cuinar, emmagatzemar lquids o slids,...) (HENRICKSON, 1990; RICE, 1990 i 1996a).
38 I Mateflaprlmralpro<luccl6decermlques.Lagesti<Sdelsrecursosmlneralsperalamanutacturaci(5decefniiquesdel3100aM500calANE alNEdelaP.Ibrica
cistells o sacs fets amb elements peribles, la construcci de graners aeris i de sitges excavades en el subsl i l'ela-
boraci de diferents tipus de contenidors cermics.
Els contenidors cermics constitueixen un sistema especialment apte d'emmagatzematge per la seva eficincia,
per la possibilitat d'adaptaci a les necessitats concretes que cal cobrir en cada moment i per la seva versatilitat per a
poder ser emprats en l'emmagatzematge d'una ample diversitat de productes. Morfolgicament solen presentar una
gran variabilitat (en comparaci amb d'altres categories funcionals) que alhora poden presentar una certa variaci
de les seves caracterstiques constitutives en funci de si el contingut ha de ser lquid o slid, si el temps d'emmagat-
zematge ha de ser curt o llarg i de si l'accs al seu contingut ha de ser continu o discontinu (JUHL, 1995).
El factors ms rellevants que caracteritzen aquest tipus de contenidors sn el control del temps, la protecci
envers certs agents externs perjudicials (rosegadors, insectes, la humitat), el major control del perill de vessament
del contingut enfront d'altres tipus de contenidors (cistells, carbasses) i el control de les variacions de temperatura
del medi ambient. Aix mateix, es poden segellar fcilment si es vol prevenir l'acci dels parsits (RICE, 1987).
Els contenidors cermics constitueixen un excel .lent mitj per a recollir diferents tipus de substncies lquides
(aigua, begudes fermentades, vi, llet, oli, mel,...) o slides (blat, lleguminoses, fruits secs, sal,...), transformades o
no. En especial, cal remarcar la seva major efectivitat com a contenidors de lquids.
Dins de l'emmagatzematge sol distingir-se entre l'emmagatzematge a curt termini i l'emmagatzematge a llarg
termini (p.e. HENRICKSON/McDONALD, 1983), que es defineixen en funci de les necessitats (consum, repro-
ducci recursos, circulaci de productes) i del "moment" en que s'han de cobrir aquestes necessitats.
Els productes cermics i l's de processar aliments
Els contenidors cermics, des de la seva aparici, esdevingueren un important medi de treball en el desenvo-
lupament de diferents processos productius. En activitats de processat com barrejar, remullar i moldre i en activi-
tats domstiques i industrials en que hi ha de participar una font de calor, com per exemple cuinar o la producci
metallrgica, els contenidors cermics presenten clars avantatges enfront d'altres tipus de contenidors. Aix, per
exemple, els pots destinats a contenir lquids poden ser exposats directament al foc sense que es facin malb i la
seva solidesa permet remoure el seu contingut sense perjudicar o deformar el contenidor (RICE, 1987).
La utilitzaci de contenidors cermics constitu una veritable revoluci en els processos de producci culina-
ris doncs va permetre disposar d'un ample ventall de possibilitats en relaci a diferents aspectes del processat d'a-
liments. Hi podem distingir (JUHL, 1995):
- processat a curt termini: a) quan no importa el factor temps; correspon al menjar diari, que es consumeix de for-
ma immediata; b) quan el temps de processat s un factor moderadament important, com succeeix per exemple
amb l'escabetx;
- processat a llarg termini, en els que el temps s un factor vital com succeeix amb els processos de fermentaci;
- processat en els que el contacte directe amb el foc s indispensable i requereix, per tant, d'un necessari control de
la temperatura. s el cas del bullit, guisis, fregits i coccions al forn;
- processat sense contacte directe amb el foc: a) no cal controlar la temperatura, doncs es tracta d'un procs mec-
nic, com succeeix amb les barreges, els picats/trinxats i els molguis; b) el control de temperatura s necessari: di-
versos processos d'emmagatzematge i fermentaci.
Els contenidors cermics utilitzats en el processat d'aliments conjuguen fonamentalment tres aspectes es-
sencials com sn el control de l'eficincia de la transferncia de calor, el control de la possible prdua de calor
per l'evaporaci i l'accessibilitat al contingut. La utilitzaci dels contenidors cermics en els processos de pro-
ducci culinria va permetre, entre d'altres coses:
i I 39
-1) la cocci dels aliments, que produeix un canvi qumic en la seva composici que fa que siguin ms fcilment digeri-
bles i que, alhora, tinguin un gust ms agradable pel paladar hum;
-2) la possibilitat de coure aliments a 100 C durant un temps apropiat, convertint d'aquesta manera en comestibles
plantes com la civada, l'ordi, el blat, el sorgo, el psol, les faves, les llenties, l'arrs, les patates, etc., que crues sn, tot i
que en graus diferents, txiques pels ssers humans. Per neutralitzar les toxines d'aquestes plantes, s a dir, convertir
aquests aliments en productes comestibles, cal bullir-los entre 20 i 60 minuts a uns 100 C de temperatura;
-3) la cocci dels aliments tamb permet eliminar les toxines que en forma de fongs apareixen a causa del possible
segellat deficients dels contenidors;
-4) la possibilitat de coure va permetre la realitzaci d'infusions de plantes i la preparaci de beuratges, ampliant
l'espectre de possibles remeis per a certes malalties i afeccions;
-5) el bullit d'aliments va permetre la provisi d'aliments "tous", la qual cosa va-permetre alimentar millor els in-
fants, fins i tot abans del deslletament, i les persones grans.
Amb anterioritat a l'aparici de la cermica els f ornejats i els rostits, b posats directament sobre la brasa o per
l'intermediari d'una graella o "brochette", constituirien els procediments ideals per a la cocci de les matries ani-
mals o vegetals. Desprs de l'aparici de la cermica, el bullit va passar a ser el procediment bsic d'elaboraci per
a una gran quantitat d'aliments vegetals i animals. Cal remarcar de forma particular la importncia que va tenir la
utilitzaci de contenidors cermics en l'aprofitament culinari dels cereals, plantes que permeten una conservaci
ptima i l'obtenci d'una bona part dels nutrients necessaris per a l'alimentaci humana quan sn sotmeses a un
adequat procs de transformaci (MOLIST, 1997).
Cap procs culinari que necessiti bullir els aliments no pot realitzar-se sense el recurs d'un contenidor que previn-
gui l'abocament del lquid contingut i que, al mateix temps, en faciliti el seu escalfament. s cert que existeix una am-
pla documentaci etnogrfica i arqueolgica de societats on es transformen mitjanant la calor els aliments sense ne-
cessitar de recorre a contenidors cermics. Aix, per exemple, est documentat l's de contenidors de fusta en
comunitats ndies d'Amrica del Nord (DRIVER/MASSEY, 1957), de tiges de bamb en certes comunitats del sud-est
asitic (SKEAT/BLAGDEN, 1966) o la possibilitat d'utilitzar una ample vaixella feta a partir d'elements vegetals o
animals (POLLOCK, 1992). Des de l'arqueologia, s'ha suggerit que els processos de processat de determinats aliments
varen poder realitzar-se amb recipients de pedra, cal o pell, on l'aigua s'escalfaria mitjanant la introducci de pedres
calentes (p.e. KINGERY/VANDIVER/PRICKETT, 1988). L'efectivitat de l's de pedres calentes dins de contenidors
orgnics o ltics per al processament d'aliments no pot equiparar-se, per, amb l'efectivitat que presenta l's de conteni-
dors cermics. Si be en el primer cas s possible arribar a obtenir el punt d'ebullici de l'aigua, s prcticament impos-
sible de mantenir-lo el temps suficient per a que sigui un sistema efica de transformaci d'aliments.
La utilitzaci dels contenidors cermics en processos de transformaci no es limita, per, a l'elabora-
ci de productes alimentaris. A partir d'un determinat moment, com s'ha pogut documentar en diferents
indrets de la Pennsula Ibrica, es constata la seva utilitzaci en d'altres processos productius com seria
el cas dels anomenats vasos-forn, utilitzats en les primeres produccions metlliques d'aquesta zona
(MONTERO, 1994), o els vasos-colador (anomenades sovint "formatgeres") que normalment s'associen
al procs de treball de processat i transformaci d'elements lctics lquids en productes slids.
Elsproducles cermics i l's de transpon
La necessitat de transportar productes pot ser diversa. En general, es pot distingir entre una necessitat de
transportar alguna cosa a una distncia curta de la necessitat de transportar a llarga distncia.
El transport a curta distncia afecta a activitats com presentar o servir (i consumir) productes alimentaris. En aquest
cas, els factors ms rellevants sn l'acessibilitat del contingut! el nombre dndividus que l'han d'utilitzar (JUHL, 1995).
El transport a llarga distncia porta implcit una funci d'emmagatzematge. En general, en el transport a llarga
distncia d'elements slids solen preferir-se els contenidors fets amb materials ms lleugers que la cermica, com
per exemple els cistells, doncs no sn tan frgils i sn ms lleugers. Tan sols seran preferibles els contenidors cer-
mics en el cas d'haver de transportar lquids per la seva major capacitat d'impermeabilitzaci i, per tant, de dificul-
tar les possibles prdues per filtraci durant el trasllat.
Un cas particular el presenta l'aprovisionament i transport d'aigua. A diferncia d'altres recursos que tamb
han de ser transportats fins al lloc de consum, el provement d'aigua (i per tant el seu transport) s una necessitat
que ha de ser satisfeta molt sovint. Aquesta necessitat ha portat a l'elaboraci en moltes societats de tipus espec-
fics de contenidors cermics, tal i com verifica extensament l'etnografia. Els contenidors cermics per a transpor-
tar aigua, sigui des del lloc d'aprovisionament d'aiguaal lloc de residncia o sigui per servir l'aigua, han de reunir
determinades caracterstiques com sn reduir tant com sigui possible el risc de vessament del contingut, reduir el
pes (amb l'aprimament de les parets), controlar l'evaporaci del lquid (normalment mitjanant una obertura supe-
rior ms reduda que en d'altres morfotipus) i augmentar la impermeabilitat (normalment mitjanant acurats trac-
taments de la superfcie interna) (JUHL, 1995).
1.4.- La producci de manufactures cermiques
1.4.1.- EI procs de producci
El procs productiu global d'una comunitat est definit pel conjunt de formes d'apropiaci material de la natu-
ralesa (TERRAY, 1971) que aquella utilitza en el procs de satisfacci de les seves necessitat naturals i socials. El
procs productiu global est conformat, doncs, pel conjunt de processos de treball que una comunitat desenvolupa
per obtenir les diferents classes de productes que es requereixen per a la satisfacci de les necessitats que fan pos-
sible el seu manteniment i reproducci biolgica i social, d'acord amb les possibilitats del nivell de desenvolupa-
ment de les seves forces productives (BAT, 1977,1998). Aix, els diferents sistemes d'obtenci dels aliments, la
producci de manufactures ltiques, de representacions grfiques, d'estructures funerries, de manufactures cer-
miques i tota la resta d'activitats productives, conformen el procs productiu global i sn el reflex de les estratgies
organitzatives que regeixen la dinmica productiva d'aquella comunitat (TERRADES, 1996). En aquest sentit, el
problema fonamental no s el de conixer all que els ssers humans produeixen en un moment determinat, sin
com ho produeixen (MONTAN, 1980).
Cada un dels processos productius que formen part del procs productiu global de qualsevol comunitat est
conformat per un nombre determinat de processos de treball concrets. La realitzaci d'aquests processos de treball
concrets respon a l'articulaci de processos successius, parallels i/o acumulatius, implicats en la transformaci de
matria primera en productes mitjanant unes determinades capacitats tecnolgiques que corresponen al nivell de
desenvolupament de les forces productives de la comunitat. El nivell de desenvolupament de les forces de produc-
ci est directament relacionat amb la tecnologia, a travs dels instruments que s'utilitzen i/o per les formes d'orga-
nitzaci tcnica de la producci. Les especificitats de cada producte ens poden aportar informaci, per tant, sobre
aspectes concrets de la tecnologia, del nivell de desenvolupament de les forces productives i del procs productiu
general de la comunitat que els ha fabricat i/o utilitzat.
Qualsevol procs productiu s'orienta vers l'apropiaci i/o producci de bns de consum o bns materials. La
producci d'aquests bns pot ser jerarquitzada mitjanant l'aplicaci d'un criteri de valoraci social, de tal manera
l I 41
que en funci dels processos socials en els que es volgu que aquests bens hi participin hi haur una producci
adreada al consum (valor d's) o a l'intercanvi (valor de canvi).
La fabricaci de productes no es pot plantejar solament com un seguit de gestos tcnics, sin que consti-
tueix un procs complex que t com objectiu integrar un producte concret en els mecanismes de producci i repro-
ducci d'una determinada comunitat. D'aquesta manera, el concepte de procs de producci permet relacionar els
diferents aspectes de la "vida" d'un determinat artefacte amb les caracterstiques especfiques de la comunitat on
ha estat produt i/o utilitzat i, per tant, permet introduir el factor social com un element imprescindible per "com-
prendre" que va ser, de fet, aquell producte.
Els principals processos de treball que cal considerar per a cada producte sn el procs de manufacturado, el
procs de distribuci, el procs de consum, el procs de manteniment i el procs d'amortitzaci.
1.4.2.- El procs de producci de manufactures cermiques
El procs de producci de manufactures cermiques es pot definir com el conjunt de processos de treball im-
plicats en la fabricaci, distribuci, consum, manteniment i amortitzaci d'objectes fets amb argila i que han estat
sotmesos a un procs de deshidrataci mitjanant la seva cocci (fig. 1).
1.4.2.1.- El procs de manufacturado
El procs de manufacturado abasta el conjunt de processos de treball que es desenvolupen per tal d'aconse-
guir un determinat producte cermic. De forma especfica abasta l'aprovisionament i tractament de la matria pri-
mera, el modelat, els acabats superfidals, la decorado, el secat i la cocci. s en el procs de manufacturado on
MANUFACTURACI
DE CERMIQUES
1
I CONSUMI
(DISTRlBUCIl
1
[ AMORTITZACI]
[MANTENIMENT
Aprovisionament
de la matria primera
Figura 1. El procs de producci de manufactures cermiques, amb especificaci dels principals procesos de treball implicats
en la seva manufacturado.
42 I Maieriaprimefaiproducclodermlques.Ugestiodelsrecursosmineralspefalamanutacwraciodecernriiquesdel3100al1500calANE al NE de la P. Ibrica
l'artes/ana busca una soluci especfica a una necessitat biolgica i/o social concreta partir de les qualitats cons-
titutives del producte que elabora, s a dir, a partir de la conjunci de determinades caracterstiques fsico-qumi-
ques i formals. Tamb s en el procs de manufacturado quan l'artes/ana pot donar-li a l'artefacte certes caracte-
rstiques esttiques adients a la seva tradici cultural i/o gust particular.
El primer pas en el procs de manufacturado de cermiques s la selecd i tractament de la matria primera
que l'artes/ana creu convenient d'utilitzar per aconseguir un determinat producte cermic. Aquest primer aspec-
te, que constitueix el camp de recerca especfic del nostre treball, est tractat de forma extensa en el Captol 2.
Un cop l'artes/ana ja t a punt la pasta s'inicia la segent fase del procs de manufacturado que consisteix en
donar-li a la mateixa unes determinades caracterstiques formals. Donar forma a una pasta cermica es pot fer uti-
litzant diferents tcniques i mtodes. En primer lloc, podem distingir entre els productes cermics fets a m i els
productes cermics fets a torn rpid, s dir, a partir de la utilitzaci del prindpi del moviment centrfug
12
. Les co-
munitats prehistriques van utilitzar la tcnica de l'elaboraci a m, per la qual cosa descriurem breument els pro-
cessos de treball reladonats amb aquest sistema de manufacturado de productes cermics.
Dins de les produccions a m hi podem distingir l'existncia de diferents tcniques. En primer lloc, cal fer es-
ment de la tcnica dels marrells, basada en la superposici successiva de tires cilndriques de fang. Aquestes tires
de fang solen tenir entre 5 mm i 5 cm de gruix per uns 10 cm d'alada i es situen circularment de forma superposa-
da fins a assolir l'alada desitjada. El nombre de marrells dependr de la grandria de la pea i de les dimensions
que tinguin aquests marrells. Un cop colocis els marrells, cal ajuntar-los de manera acurada per tal d'homogenet-
zar la paret, guanyar consistncia i donar-li ala pealaforma desitjada per l'artes/ana.
Una segona tcnica s la del motilo, que es basa en el reompliment d'un conformador o molo que configura
la forma de la pea. Quan la pasta comena a assecar-se, i per l'encongiment que t el material, es pot separar la
pea del receptacle que ha servit per a donar-li la forma desitjada.
Una altra tcnica s la de l'enclusa i el martell. Aquesta tcnica consisteix en la inclusi de la pasta en un mot-
ilo, normalment extern per la totalitat del perfil o intern que cobreix la part inferior de la pea. Amb posterioritat es
produeix l'aixecament de la pea mitjanant el colpeig del motilo: l'aprimament de les parets fa que aquestes pu-
gin. Les eines necessries sn un martell o pala plana (de pedra, de fusta,... ) per a colpejar des de l'exterior de la
pea i algun estri pla que actui de superfcie negativa per conformar des de l'interior la paret colpejada.
Una vegada se li ha donat la forma desitjada al contenidor i quan la matria primera encara t un alt grau de
plasticitat es poden realitzar un seguit de processos per regularitzar, impermeabilitzar i/o decorar les superfcies
i/o afegir-li determinats elements, com per exemple elements de prensi. Per a fer aix, l'argila s'ha de trobar en la
textura anomenada "duresa de cuir", s a dir, trobar-se en un estat en el que pogui manipular-se sense que hi hagi
un risc elevat de que es produeixen deformacions per que sigui l'adequat per que la humitat que encara tingui
permeti poder treballar amb instruments de diferents tipus (pedra, os,... ).
Un cop li hem donat forma al producte cermic i hem realitzat determinats processos (tractaments de les su-
perfcies, decoraci, addici d'elements de prensi,...) cal deixar assecar-lo. El procs d'assecat dels productes
cermics pot oscillar entre varis dies i vries setmanes. Si el producte cermic s'asseca massa de presa o el procs
s incomplet pot produir-se el seu trencament b durant el mateix procs de secatge b durant el procs de cocci
(RICE, 1987). s per aix que el procs de secatge necessita, en contra del que podria semblar a priori, d'un acurat
2
Cal fer dos puntualrtzacions. En primer lloc, tamb existeix la possibilitat de realitzar productes mixtes, s a dir, productes
en que una part del cos cermic est fet a m i l'altra part amb el tom rpid, engalzant-se posteriorment. Aquesta possibilitat
est documentada etnogrficament (RICE, 1987). L'altra puntualitzaci que cal fer s en relaci a la utilitzaci del torn lent o
torneta, que solen agrupar-se amb les produccions fetes a m per que, de fet, constitueixen una categoria intermitja de pro-
ducci de cermiques.
seguiment. Cal tenir en compte que el procs de secatge produeix un primer encongiment del producte cermic.
Quan el producte cermic ja est sec pot procedir-se a la seva cocci, que s el procs de transformaci dels
minerals d'argila mitjanant la utilitzaci d'una font de calor adequada (EIROA/BACHILLER/CASTRO/LOM-
BA, 1999). Per la cocci de productes cermics poden emprar-se estructures a cel obert o be utilitzar-se forns. En-
tre les comunitats prehistriques de l'occident mediterrani, i a manca de dades que ho contradiguin, se suposa que
els sistemes de cocci que van utilitzar en la producci de cermiques van ser estructures a cel obert, que inclou
des de l'apilament de cermiques damunt del sl i el seu cobriment amb brancatge que s encs, a la realitzaci de
fosses a l'interior de les quals es situen les cermiques, cobrint-se el conjunt amb el brancatge que serveix de com-
bustible. Aquests sistemes de cocci es caracteritzen per que es produeix un rpid augment de la temperatura, per
la seva curta durada i per que el nombre de productes cermics que es pot coure s redut. Acabat el procs de coc-
ci s'ha de fer un refredament lent de les peces, doncs si hi ha un canvi brusc de temperatura poden crear-sejmpor-
tants tensions internes que produeixin el deteriorament o fins i tot el trencament d'aquests productes.
Un cop cuita la pea pot donar-se per acabat el seu procs de manufacturado o poden fer-se alguns processos
no realitzats anteriormrnt i que contribueixen a aconseguir el producte desitjat. Es poden fer determinades decora-
cions (p. e. esgrafiats), determinats tractaments de la superfcie (p. e. aplicaci de resines) o l'aplicaci d'elements
especfics, com per exemple afegir una capa d'argila. En aquest darrer cas o en d'altres (p. e. determinades pintu-
res) pot succeir que sigui necessari la realitzaci d'una segona cocci del vas per a consolidar els elements afegits.
1.4.2.2.- El procs de distribuci
s la forma d'apropiaci dels productes pels agents de la producci. Les formes i proporcions en que els grups
humans es distribueixen la riquesa socialment produda depn de les caracterstiques dels seus sistemes de rela-
cions socials de producci, sancionades i reforades pels mecanismes superestructurals de coerci (BAT, 1998).
La distribuci s el repartiment dels productes entre els agents de la producci, hagin participat o no
directament en ella. En la mesura en que es desenvolupen les forces productives i augmenta la divisi del
treball, l'enlla entre productors i consumidors s'ha de realitzar mitjanant diferents mecanismes que facin
possible la circulaci dels productes i, per tant, el seu accs a determinats consumidors. Finalment, quan
hi ha desigualtats socioeconmiques en la distribuci de la riquesa socialment produda, aquestes s'objec-
tiven en l'accs diferencial als nivells i qualitats de consum.
La distribuci pot tenir diverses formes, que es poden agrupar fonamentalment en formes de distribu-
ci directes i formes de distribuci indirectes.
Les formes de distribuci directes sn l'autoabastiment, la transferncia d'excedents per tribut, el
saqueig o la renda.
En el cas de la producci de cermiques per part de les comunitats prehistriques, l'autoabastiment va jugar
sens dubte un important paper. La producci de cermiques en les comunitats prehistriques va estar essencial-
ment dirigida a l'elaboraci de recipients (contenidors) per a ser utilitzats en una ample varietat de processos de
treball, ja sigui vinculats a activitats productives com la recollecci i emmagatzematge de vegetals, el processat
de determinats productes alimentaris (p.e. processos de fermentaci), en activitats destinades al manteniment dels
individus de la comunitat, com l'elaboraci i consum diari de productes alimentaris, etc. En aquest sentit, una part
molt important dels productes cermics serien distributs pel seu consum en el s de la mateixa unitat productora.
L'autoabastiment es dna sobretot quan els processos de manufacturado sn relativament simples i, per tant, no-
especialitzat (LUMBRERAS, 1981). En aquest cas, els productes, tot i que la seva propietat sigui individual, estan
a l'abast de tots els individus la comunitat, no essent per tant elements materials que generin contradiccions en el s
44 I 1
d'aquesta. Sn productes que es situen dins de la forma d'apropiaci collectiva del recursos naturals.
Les formes de distribuci indirectes corresponen, en general, al que es denominen mecanismes d'intercanvi o
mecanismes d'interacci social (BARCEL, 1997), que fan possible la circulaci d'individus, productes i infor-
macions entre diferents comunitats. Les formes i complexitat dels mecanismes que fan possible la circulaci d'a-
quests elements es corresponen amb el grau de desenvolupament de la divisi del treball. En la literatura antro-
polgica i arqueolgica sol plantejar-se que les principals formes de circulaci de productes sn:
- la reciprocitat: la circulaci de bns es realitza normalment entre individus i es basa en l'existncia d'una relaci
simtrica entre aquests. La reciprocitat pot ser, en funci de la distncia social dels implicats, generalitzada, equili-
brada o negativa. Aquests tipus de reciprocitat han estat correlacions amb la proximitat de parentiu, associant-se la
reciprocitat generalitzada als grups domstics, la reciprocitat equilibrada al llinatge i a la tribu i la reciprocitat ne-
gativa a les relacions inter-tribals (SAHLINS, 1983). En la reciprocitat, tot i quejls bns que s'intercanvien sn
importants, sol tenir major rellevncia els seus aspectes socials i simblics;
- la redistribuci: es defineix com el moviment centralitzat de bns que implica la concentraci d'aquest en mans
d'un individu que posteriorment s l'encarregat de distribuir-los entre els membres del grup. En alguns estudis s'ha
proposat l'existncia de diferents nivells o formes de redistribuci (EARLE, 1977): a) situacions o cerimnies en
les que es reverteix en el grup una part o la totalitat de bns que ha acumulat un determinat individu, com succeeix
per exemple en el "potlatch"; b) les reparticions que s'efectuen en el context de les estructures domstiques; c) la
repartici d'aquells elements aconseguits a partir de la cooperaci de diferents individus en determinats processos
de treball, com per exemple la cacera; d) l'apropiaci de bns i serveis en forma de tributs, de prestacions de tre-
ball, etc., per part d'una "entitat" de nivell jerrquic superior, com per exemple l'estat o el senyor feudal, que sovint
afecta a diferents comunitats. Els tres primers tipus serien comuns en societats "igualitries", mentre que el darrer
es donaria en societats jerarquitzades (rangs, estratificades, classes);
- l'intercanvi: definit com el moviment de bns que es produeix entre diferents agents sota un sistema de mercat.
Els mercats sn llocs on es troben aquests agents, poden realitzar-se de forma peridica o de forma fixa i estan im-
plicats en mecanismes de preus a partir de la llei de l'oferta i de la demanda. A diferncia de la reciprocitat i de la
redistribuci, els intercanvis sn impersonals i no es fonamenten de forma primria en les relacions personals dels
agents. El mercat es dna en societats estratificades i de classes.
1.4.2.3.- El procs de consum
El procs de consum de cermiques s la forma en que els productes cermics sn emprats com a bns d's per
a cobrir determinades necessitats. Els objectes realitzats amb argila cuita han servit per a satisfer un ample ventall
de necessitats humanes tan en el passat com en el present. Aix, la cermica ha estat la matria primera emprada en
la fabricaci de productes ben diversos, des de maons, teules i canonades a components electrnics i als allaments
de les naus espacials.
Els productes cermics, a part de com a contenidors, han participat de maneres molt diverses en els processos
de consum de les comunitats prehistriques. Han estat utilitzats en l'elaboraci d'elements d'ornament (p. e. peces
de collaret), d'elements de tipus ritual (p. e. mscares), com a medis de treball en diferents processo productius (p.
e. fusaioles, toveres, etc.), com elements constructius (p. e. en l'elaboraci de maons), etc. Per l's bsic de la
cermica ha tingut, des de l'inici de la seva utilitzaci, un carcter fonamentalment tcnic concretat en la fabricaci
de contenidors per a ser utilitzats com a medis de treball en el transport, emmagatzematge i transformaci de dife-
rents tipus de substncies slides o lquides (veure apartat 1.3). Cada un d'aquests usos respon a una demanda es-
pecfica que es fa a la cermica i l'idoneitat per a complir de la millor forma possible amb una determinada tasca
Matria prlmefalproduccldecermlques. La gesti delsrecursos minerals peralamanu(acturactdecermiquesdel3100 al 1500calANE alNEdelaP.Ibrica 1 45
dependr del conjunt de caracterstiques especfiques que presenti cada contenidor en concret. D'aquesta manera,
la utilitzaci (consum) de contenidors cermics sol ser en tant que es tracta de medis de treball que participen de
forma eficient en el desenvolupament de diferents processos de treball tant en l'mbit domstic com en d'altres
mbits productius.
Els contenidors cermics han estat utilitzats com un sistema efica per a emmagatzemar productes ali-
mentaris en cru o semi-elaborats. L'emmagatzematge d'aquests productes pot ser per un plac de temps curt
o llarg. En els vasos d'emmagatzematge s'inclouen una ample varietat de morfologies, superior en nombre a
les que solen donar-se en d'altres categories de vasos cermics. A la vegada, dins del conjunt de vasos per
emmagatzematge existeix una important varietat de possibilitats, que dependran de si el contingut ha de ser
slid o lquid, fred o calent (o si se'ls hi ha d'aplicar escalfor en el decurs de l's del contenidor), duraci
dels episodis d's i de si es tracta d'un recurs d's continu o discontinu (RICE, 1987). Els factors ms relle-
vants en aquest tipus de contenidors sn dos:
-1) la capacitat de mantenir unes determinades condicions sense que pateixen prcticament variacions durant un
determinat perode temps;
-2) la capacitat de protecci davant de diferents agents externs (rosegadors, insectes,...), contra el risc de vessa-
ment del contingut i contra les variacions de temperatura que pogui experimentar el medi ambient.
Els contenidors utilitzats per emmagatzemar a llarg termini solen ser de major volum que els contenidors uti-
litzats en emmagatzematges a curt plac. Tamb s'observen variacions de volum en funci de que el recurs sigui
d'us continu o discontinu, sent majors en aquest darrer cas (JUHL, 1995).
Un cas particular entre els vasos per emmagatzematge el representen els contenidors per emmagatzemar l-
quids. Sol assumir-se que aquests sn contenidors ms petits que els contenidors per emmagatzemar slids, doncs
el mateix contenidor serveix sovint per transportar i emmagatzemar aquells productes. Es tracta de contenidors
per a productes que poden fer-se malb fcilment, com pot succeir per exemple amb l'aigua i la llet.
En el cas dels contenidors de lquids, a ms dels factors esmentats pels vasos d'emmagatzematge, cal comptar
amb que el volum i el pes haurien de ser ms reduts, amb la necessitat de reduir les possibles mermes del producte
per evaporaci i amb la necessitat de comptar amb elements de prensi que facilitessin la seva manipulaci. En tot
cas, cal tenir en compte que algunes de les propietats dels contenidors de lquids s'han d'adaptar a les condicions
climtiques de la zona on es troba la comunitat que els produeix. En climes freds, s desitjable una baixa permea-
bilitat per a minimitzar la filtraci del contingut. En climes clids, en canvi, cal un cert grau de porositat per a que
el lquid percoli les parets, evaporant-se, i conservi fresc el contingut (RYE, 1988).
Els contenidors per a processar conformen una altre gran grup dins dels contenidors cermics. Especial re-
llevncia han tingut (i encara tenen avui en dia) els contenidors cermics en el processament de productes alimen-
taris, b sigui mitjanant l'acci del foc, b sigui pel desenvolupament de diferents processos mecnics.
En la bibliografia, els contenidors utilitzats per al processament de productes alimentaris solen anomenar-se
"vasos de cuina" o "cermica d's culinari". Donada la particularitat de la seva funci, en estreta relaci amb el
foc, sn vasos que han de tenir unes caracterstiques particulars:
-1) resistncia al xoc trmic que es provoca en passar de forma sobtada de la temperatura ambient a una temperatu-
ra de varis centenars de graus en ser exposats a una font de calor. L'adequada resistncia al xoc trmic permet po-
der repetir les operacions de cuinar i/o escalfar una gran quantitat de vegades sense que es produeixin fractures ;
-2) control de l'eficincia en la transferncia de la calor: cal que aquesta arribi de forma adequada i prou rpida en
el temps per realitzar la transformaci dels aliments de forma eficient i amb la menor despesa de combustible;
-3) capacitat de controlar l'evaporaci del contingut que provoca la seva escalfor. Aix s'aconsegueix amb certes
caracterstiques morfolgiques del vas;
46 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques de!3100 al 1500 cal ANE alNEdelaP.lbrtca
-4) accessibilitat dels continguts, per facilitar la seva manipulaci i milloraria cocci del producte alimentari.
Els contenidors cermics tamb s'utilitzen en la transformaci d'aliments mitjanant el seu processat
mecnic. S'utilitzen en tasques com barrejar aliments, separar-los, moldre'ls, torrar-los, assecar-los, etc. En
aquest cas, els factors ms rellevants sn l'accessibilitat al seu contingut i la quantitat de material que per-
meten processar. En aquest grup, finalment, tamb cal incloure contenidors utilitzats en tasques de transfor-
maci tan especfiques com les anomenades "formatgeres". Un cas particular dins d'aquest grup el consti-
tueixen els contenidors utilitzats en l'elaboraci de begudes fermentados, que per les seves caracterstiques
relacionades amb processos dilatats en el temps, solen incloure's en el grup dels vasos d'emmagatzematge.
La utilitzaci de contenidors cermics en processos de treball no es limiten al processat de productes
alimentaris sin que tamb es produeix en la realitzaci d'altres activitats productives, com per exemple la
producci metal.lrgica (veure infra). Malauradament, fins el moment s'ha prestat poca atenci a les parti-
cularitats que presenten els contenidors cermics implicats en aquests altres tipus de processos productius.
1.4.2.4.- El procs de manteniment
El procs de manteniment de qualsevol producte forma part del seu procs de producci, i s'ha de tenir
en compte de la mateixa manera que la resta d'aspectes que conformen el seu procs de producci (CAS-
TRO et alii, 1996). El procs de manteniment s un aspecte important del procs productiu dels productes
ltics o dels productes metllics, en els que sovint s'han de realitzar operacions per a mantenir certs aspec-
tes de les seves caracterstiques funcionals. En el cas de les manufactures cermiques i de forma particular
en el cas del contenidors, per, les tasques de manteniment solen limitar-se a la neteja de les restes de con-
tingut que poden quedar, per tal de mantenir les condicions ms favorables de cara a una nova reutilitzaci.
Com hem vist amb anterioritat (apartat 1.3.), els contenidors cermics tenen com a principal desavantatge
la seva fragilitat, que es compensa per la seva relativa facilitat de manufactura. A ms a ms, i en les comu-
nitats prehistriques, el cost que podia constituir la utilitzaci de determinades formes de reparaci dels va-
sos (com per exemple, l's de grapes metlliques com les que s'utilitzaren de forma espordica durant l'edat
mitjana) no seria justificable davant la facilitat i el menor cost que suposaria aconseguir un nou recipient.
s per aix que, en cas de trencament o de presentar sntomes que assenyalin la propera fracturado del vas,
la soluci ms factible seria amortitzar-lo i destinar un altre vas a la realitzaci de la funci que es desitjava
complir. Tot i aix, hi ha casos (p. e. determinats contenidors cermics del neoltic antic del norest de la Pe-
nnsula Ibrica) en que s'interpreta l'existncia d'algunes perforacions com l'evidncia d'haver-se realitzat
processos de reparaci d'aquests contenidors.
1.4.2.5.- El procs d'amortitzaci
El procs d'amortitzaci correspon a la forma en que finalitza l's d'un determinat producte. En
les cermiques, i donada la seva fragilitat, l'amortitzaci sol produir-se en general pel trencament de
la pea, b per accident, b per que la seva reiterada utilitzaci sota determinades condicions compor-
ti un estat de fatiga del material que provoqui, finalment, el seu trencament. Un dels aspectes ms
desconeguts i que menys ha cridat l'atenci dels investigadors s el de la durada de la "vida" dels va-
sos cermics. Aquest aspecte pot presentar importants implicacions en el desenvolupament de la re-
cerca arqueolgica, doncs tal i com ens demostren algunes enquestes etnogrfiques (p. e.
DEBOER/LATRHAP, 1979; LONGACRE, 1981; MAYOR, 1994; NELSON, 1991) l'espai temporal
. 147
d'utilitzaci dels vasos es prou variable. Aix per exemple, est constatada que la vida mitja dels va-
sos de gran tamany s molt ms llarga que la vida mitja dels vasos de petit tamany. s per aix que pot
donar-se (MAYOR, 1994) que una comunitat utilitzi vasos de gran tamany manufacturats pels seus
avantpassats directes un segle abans i que, en funci dels usuals parmetres morfo-tipolgics, molt
arquelegs qualificarien com pertanyents a un "estil cermic" diferent (amb totes les repercussions
que aix sol implicar) al del context on s finalment utilitzat.
Dins del conjunt de contenidors cermics, els vasos que es veuen ms afectats pel risc de trenca-
ment sn aquells que estan implicats en els processos de transformaci calrica dels aliments. La rei-
terada exposici al xoc trmic acaba provocant amb el temps, per molt que l'artes/ana hagi volgut
adaptar la seva manufactura en aquest fet, el trencament de la pea.
La fragmentaci del vas no ha d'exhaurir necessriament la utilitzaci de l'argila cuita amb que es
va fabricar. La recerca arqueolgica ha perms determinar que en determinades comunitats els frag-
ments de cermica podien ser reaprofitats per a servir de desgreixant (anomenat xamota) en la realit-
zaci de noves produccions cermiques o per a realitzar nous bns, com per exemple peces circulars
(sovint anomenades "fitxes") de dimetre ms o menys petit o formant part d'elements arquitectnics.
En els darrers anys, la recerca ha posat de manifest que la prctica de determinades activitats pro-
ductives comportava l'amortitzaci del contenidor cermic. Seria el cas dels anomenats vasos-forn,
contenidors cermics utilitzats en ei procs de reducci de minerals durant les primeres fases de la
metallrgia del coure a la Pennsula Ibrica (MONTERO, 1994). Els vasos-forn sn normalment va-
sos de formes obertes, a l'interior dels quals es dipositaria carb vegetal i fragments de mineral de pe-
tit tamany. La combusti d'aquests elements, que podia ser estimulada insuflant aire mitjanant l's
de toveres (que tamb podien ser de cermica; veure p. e. ALCALDE/MOLIST/SAA/TOLEDO,
1997) permetria aconseguir gotes i petits fragments de mineral de coure. Un cop realitzada aquesta
primera etapa de la fundici, la recuperaci del contingut del vas-forn demanaria, necessriament, el
seu trencament. Es tracta per tant de contenidors que en el seu darrer s (no sabem si eren fets a
propsit per aquesta s especfic o es tractava de vasos que originalment eren elaborats amb una altre
finalitat) sols podien ser utilitzats un cop.
Una altre forma d'amortitzaci dels vasos consistiria en la seva deposici en enterraments, tot
formant part de l'aixovar que es dipositava per a que acompanys al difunt. Un primer problema que
es planteja es determinar si es dipositaren vasos cermics per que se'ls hi donaria un determinat valor
per ells mateixos, se'ls dipositaria per a servir de contenidor d'alguna substncia slida o lquida o
per una combinaci d'aquestes dues possibilitats. La manca d'estudis de jaciments funeraris prehist-
rics que permetin aclarir aquestes qestions ha perms que, per defecte, sovint s'hagi plantejat que se-
ria el valor que es donava al vas cermic per ell mateix el que marcaria la seva possible utilitzaci en
rituals funeraris, com s'ha proposat per exemple pels vasos campaniformes. Tot i que aquesta s una
possibilitat que no s'ha de descartar com possible en determinades comunitats prehistriques, alguns
(encara escassos) estudis permeten apuntar que els vasos no es dipositarien buits, sin que hi contin-
drien alguna mena de substncia, com per exemple mel (GIRARD, 1986). Al norest de la Pennsula
Ibrica, l'estudi del sediment contingut en un vas sencer dipositat al peu del darrer inhumat en el se-
pulcre megaltic de Les Maioles (Rubi, Anoia) ha perms identificar les restes d'ua"alga microsc-
pica d'aigua dola (Pseudoschizaea) que apuntaria que el vas hi contenia, en el moment de ser diposi-
tat en el sepulcre megaltic, aigua o alguna substncia que en contingus (CLOP/FAURA, en premsa).
48 I I
Captol 2
Matria primera i manufacturado de cermiques
2.1.- La gesti dels recursos minerals
La cobertura material de les necessitats biolgiques i socials que hi ha en qualsevol comunitat humana s'acon-
segueix, necessriament, a partir de la utilitzaci dels diferent elements i forces, s a dir dels recursos, que existei-
xen en el medi natural. s per aix que podem considerar que el procs productiu global de qualsevol comunitat
humana est format pel conjunt de formes especfiques de selecci, tractament i utilitzaci dels diferents recursos
naturals que es troben al seu abast. D'aquesta manera, el procs productiu global es pot definir com el conjunt d'es-
tratgies de gesti dels recursos naturals que desenvolupa una determinada comunitat amb l'objectiu de satisfer les
seves necessitats. El coneixement del procs productiu de qualsevol comunitat humana en un moment qualsevol
del seu desenvolupament histric ha de passar, per tant i necessriament, pel coneixement de les estratgies de
gesti dels diferents recursos naturals especficament utilitzats per la mateixa.
La gesti dels recursos naturals es pot definir com les formes especifiques d'actuaci, histricament predeter-
minades, que qualsevol societat efectua sobre els recursos que existeixen en el medi natural (TERRADES, 1996).
Qualsevol societat humana es desenvolupa en un determinat medi natural on existeix un ventall ms o menys am-
ple de recursos de diferent tipus. Aix, hi ha recursos d'origen bitic, com els recursos faunstics i els recursos ve-
getals, i recursos d'origen abiotic, com els recursos hdrics i els recursos d'origen mineral. Els diferents recursos
que s'utilitzen en cada moment i la forma en que aquests sn aprofitats (salvatges, domesticats, amb un o d'altre
grau de transformaci,...) sn els elements-claus que defineixen la forma concreta de gesti dels recursos desen-
volupada per una determinada comunitat.
Els recursos abitics d'origen mineral estan formats pel conjunt de substncies inorgniques que es poden tro-
bar en la superfcie del planeta o en les diferents capes que conformen la seva escora. Pot tractar-se de minerals,
de roques, de sals, de metalls, de combustibles lquids o de combustibles gasosos. Les estratgies de gesti dels re-
cursos minerals varien en funci del grau de desenvolupament de les forces productives que t cada societat, que
sn les que en definitiva defineixen en cada moment (i de la mateixa manera que per a la resta de recursos) quins
han de ser els recursos minerals que s'han d'utilitzar i de quina manera: com combustible, en l'elaboraci d'artefac-
tes, com elements constructius,... D'aquesta manera cada societat dissenya un mode concret d'apropiaci i utilitza-
Malerla prlmefalproduccldecefmlques. La gesti dels recursosmlneralsperala manufacturado decermlquesdel3100 al 1500cal ANE alNEdelaP.Ibrica I 49
ci de determinats elements minerals del conjunt global de recursos minerals que poden existir en el seu medi na-
tural. Les formes d'apropiaci es defineixen, en cada cas, en funci de l'instrumental i de les formes d'organitzaci
tcnica de la producci que les forces productives estan en disposici d'obtenir, produir i/o estructurar. s aix que
el grau de desenvolupament de les estratgies organitzatves de la producci condiciona l'actuaci de la societat
sobre els recursos minerals que existeixen en el seu medi natural, generant una forma especfica de gesti d'a-
quests recursos minerals (TERRADES, 1996).
La gesti dels recursos d'origen mineral comporta, necessriament, el desenvolupament de diferents
estratgies amb l'objectiu de poder efectuar els diversos processos de treball que estan implicats en el pro-
cs de producci de qualsevol producte de natura mineral. Aquestes estratgies concerneixen des de l'apro-
visionament de les matries primeres necessries per a la manufacturado del producte al seu procs de trac-
tament especfic i, ms enll,^ a la integraci del producte aconseguit en els processos de producci i
consum de la comunitat que l'ha manufacturat. En definitiva, l'objectiu de les estratgies de gesti dels re-
cursos minerals ha de ser la selecci i aprovisionament del recurs mineral que es consideri adequat i, mit-
janant la seva elaboraci i/o transformaci, aprofitar les seves propietats (fsiques i/o qumiques) per
aconseguir un producte adaptat a les necessitats que cal cobrir.
L'elaboraci de qualsevol b de consum est sempre orientat a una determinada finalitat. Els bns de consum
de natura mineral, a l'igual que la resta de bns de consum, es realitzen amb l'objectiu de ser integrats en diferents
processos de treball. El seu procs de manufactura, a l'igual que la resta de processos de manufactura, no consti-
tueix en cap cas una finalitat per ell mateix, sin que s l'etapa prvia indispensable per a fer possible l'obtenci de
nous bns de consum i/o per a la satisfacci de certes necessitats socials.
Les diferents estratgies que desenvolupa cada comunitat en la gesti dels recursos minerals que utilitza sn
el resultat final de la combinaci de tres factors essencials:
- la natura i disponibilitat dels recursos minerals
- les necessitats socials a satisfer
- el nivell de desenvolupament de les forces productives, marcat pel seu grau de desenvolupament tecnolgic.
L'adequada harmonitzaci d'aquests factors permet aconseguir un nivell ptim d'adaptaci de les estratgies pro-
ductives que inclouen la utilitzaci de recursos minerals per a la satisfacci de determinades necessitats socials.
L'existncia de trets recurrents en relaci al disseny i desenvolupament de les estratgies de gesti dels recursos
minerals ens permetr arribar a explicar les especificitats dels processos productius desenvolupats per a produir
bns de consum de natura mineral i, ms enll, acostar-nos a les especificitats del procs productiu global de la so-
cietat objecte d'estudi.
2.2.- Gesti dels recursos minerals i manufacturaci de cermiques
Els recursos abitics d'origen mineral han estat utilitzats en l'elaboraci d'una ampla varietat de productes que
han estat emprats de diferent manera. La utilitzaci de recursos minerals ha perms, per exemple, l'elaboraci
d'estris a partir del procs de talla de diferents tipus de roques, l'elaboraci d'eines amb tall, d'objectes d'ornament,
de contenidors i d'altres productes cermics, la construcci de diferents tipus d'estructures arquitectniques (cases,
enterraments,...), l's d'ocres per a la realitzaci de representacions grfiques, l's de diferents elements minerals
en l'elaboraci de perfums, etc. La utilitzaci d'uns productes o d'uns altres i per tant, la utilitzaci d'un recursos
minerals o d'uns altres dependr en cada cas de les caracterstiques del sistema socioeconmic i ideolgic al que
pertanyi la comunitat objecte d'estudi.
50 ! Maleflapflmeralpfoduccldecemlque3.Ugestldelsrecursosmlneralsperalamanulacturacldecermiqjesdel3100aM500calANE alNEdelaP.Ibrica
La cermica s el primer producte artificial realitzat pels ssers humans com una resposta especfica a unes
determinades necessitats d'emmagatzematge i transformaci que s'extenen amb la implantaci de l'economia de
producci de la subsistncia. Les caracterstiques especfiques dels productes cermics (resultat de la combinaci
d'elements naturals amb trets adquirits en el decurs dels processos de treball que conformen el seu procs d'elabo-
raci) ens aporten informaci sobre diferents aspectes del sistema de producci d'una determinada comunitat:
- la natura i disponibilitat de determinats recursos minerals al seu abast, a partir del coneixement de les carac-
terstiques dels dipsits d'origen de les terres emprades en la seva elaboraci;
- les necessitats socials a satisfer, a partir del coneixement de les caracterstiques concretes que cercava l'ar-
tes/ana en el producte que elabor;
- el nivell de desenvolupament de les forces productives, marcat pel seu grau de desenvolupament tecnolgic,
a partir del grau d'adequaci entre matria primera/tractament/producte obtingut i del major o menor grau d'espe-
cialitzaci tcnica utilitzada en les diferents fases del procs de manufacturado.
En definitiva, l'estratgia de gesti dels recursos minerals per a la producci de cermiques es definir a partir
de les particularitats dels processos de selecci, aprovisionament i tractament de la matria primera necessria per
elaborar els productes cermics,
2.2.1.- Selecci i aprovisionament de la matria primera
No tots els recursos que es poden trobar en el medi natural constitueixen, de fet, un recurs til per a l'sser
hum. Qualsevol fenomen de la naturalesa s potencialment un recurs natural, per per a que un determinat ele-
ment del medi natural passi a ser un recurs econmic cal que esdevingui til per a l'sser hum (MONTAN,
1980), s a dir, que la seva utilitzaci contribueixi a satisfer una determinada necessitat. s per aquest motiu que
sols podem considerar com matria primera aquells recursos concrets aconseguits en el medi natural que esdeve-
nen objectes de treball i que permeten aconseguir bns de consum mitjanant la seva transformaci en productes.
En aquest sentit, tota matria primera s objecte de treball per no tots els objectes de treball arriben a esdevenir
matria primera ja que per que siguin considerats com a tais cal que aquests objectes de treball hagin experimentat
una certa transformaci (LUMBRERAS, 1981).
L'aprofitament dels diferents elements que podem trobar en el medi natural pot realitzar-se de dues maneres:
directament, essent consumits tal i com es troben en la natura (p. e.: menjar recollectat) o b poden ser convertits
en matria primera que degudament transformada, s a dir sotmesa als processos de treball necessaris en cada cas,
permeti aconseguir un determinat producte que ens permeti cobrir una necessitat especfica. Aix, considerarem
matria primera aquells objectes de treball als que se'ls hi hagi aplicat una fase primria de treball amb l'objectiu
d'efectuar-hi posteriors transformacions que ens permetin aconseguir o formi part d'un determinat producte. Qual-
sevol b natural pot ser convertit en matria primera mitjanant l'aplicaci d'alguna mena de treball (p. e. extrac-
ci, transport,...), en la mesura que l'sser hum l'utilitzi (OROZCO, 1994) i que permeti l'elaboraci de bns que
tinguin un valor d's (LUMBRERAS, 1981; MONTAN, 1980; TERRADES, 19%).
La selecci i forma d'utilitzaci d'unes o d'altres matries primeres s un aspecte profundament vinculat amb
les caracterstiques del sistema socioeconmic en el que est immergida una determinada comunitat. De la matei-
xa manera que la resta d'aspectes que conformen el procs productiu de qualsevol comunitat, la selecci i forma
d'utilitzaci de les matries primeres es caracteritzen per sser un component dinmic, subjecte de possibles varia-
cions. El sorgiment de noves necessitats o l'aparici de noves formes de cobrir les necessitats existents comporten
que els recursos utilitzats vari'm amb el temps, podent registrar-se tant l'inici de l'aprofitament de recursos no utilit-
zats fins el moment, i per tant de noves matries primeres, com l'abandonament total o parcial d'una matria pri-
M atera primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE al NE de la P.lbrica I 51
mera emprada fins aleshores. En definitiva, all que determina el reconeixement social d'un determinat recurs d'o-
rigen mineral com a matria primera s la seva integraci en el procs productiu global d'una determinada societat.
s per aix que el reconeixement de la utilitat de les matries primeres d'origen mineral est en relaci directa
a (VARGAS, 1990):
- el coneixement que tinguin els agents socials de les condicions naturals objectives del medi ambient en el que
operen i, per tant, dels recursos minerals que existeixen en aquest;
- la capacitat i el grau de desenvolupament tecnolgic que tingui aquella societat per a explotar les diferents mat-
ries primeres;
- el grau de significaci social que arriben a tenir els diferents objectes produts amb aquestes matries primeres.
De fet, aquests tres elements no es poden situar en un mateix pla de significaci, doncs el tercer element defi-
nit posseeix un carcter determinant envers els altres dos. s la demanda social la que determina primordialment
la funci que han de complir els productes que s'han d'elaborar mitjanant l'aprofitament de certes matries prime-
res. Alhora, les especificitats de la funci estan determinades per la matria primera concreta emprada i per les ca-
racterstiques formals del producte que s'ha d'obtenir a partir de l'obtenci i transformaci d'aquella matria prime-
ra. En definitiva, l'aprofitament social de les matries primeres mant una relaci directa amb el grau de
desenvolupament tecnolgic de la societat que les utilitza. s aquest grau de desenvolupament tecnolgic el que
en definitiva condiciona el coneixement de la prpia existncia de la matria primera, de la seva possible utilitat,
del seu rendiment i de la seva rendibilitat (TERRADES, 1996).
Amb l'inici i consolidaci de l'economia de producci de la subsistncia s'increment de forma molt impor-
tant la necessitat d'utilitzaci de contenidors que permetessin una adequada conservaci i manipulaci dels pro-
ductes alimentaris que ara s'obtenien. Calia, per, que aquests contenidors podessin tenir caracterstiques formals i
funcionals que s'adeqessin a les necessitats que calia cobrir en cada moment. La resposta a aquesta demanda es
va trobar en l'aprofitament de terres que va fer possible l'elaboraci de les manufactures cermiques.
Les terres constitueixen, sens dubte, el recurs natural ms important de tots els que intervenen o poden inter-
venir en el procs de manufacturado dels productes cermics. El terme "terres" el considerem, a l'igual que d'al-
tres autors (p. e. ECHALIER, 1984) i en comptes del terme "argila" d's ben com en els estudis ceramolgics en
Arqueologia, com el ms adient per a fer referncia a la matria primera que s'utilitza en la manufacturaci de pro-
ductes cermics. El terme "argila", de fet, s'utilitza indistintament per designar una determinada formaci rocosa,
la matria primera que aquesta pot constituir i un determinat domini granulomtric que abasta el conjunt de grans
minerals de tamany inferior a dues micres (0'002 mm). Aquesta multiplicitat de definicions que abasta el terme
"argila" pot donar lloc a una certa confusi, doncs en la fracci granulomtrica definida hi podem trobar, a ms a
ms dels minerals argilosos prpiament dits, fragments minsculs d'altres minerals com quars, mica, feldspat,...
o fragments de diferents tipus de roques. Com a roca i com a matria primera, l'argila s generalment el resultat
d'una barreja de minerals argilosos i d'altres components ptris de composici molt diversa. Aquesta composici
variada s la que justifica que el mot ms adequat per a fer-hi referncia sigui el de "terres".
De fet, el terme "terres" s el que solen emprar els artesans i els industrials que es dediquen a la fabricaci
d'artefactes cermics. L's d'aquest terme no respon a un possible desconeixement "cientfic" del material amb que
treballen, sin que ben al contrari s el resultat d'un profund coneixement empric del material que constitueix la
seva matria primera.
Les terres constitueixen, doncs, la matria primera fonamental per l'elaboraci de productes cermics. L'ele-
ment ms caracterstic dels que composen les terres sn les argiles. Les argiles constitueixen un grup de minerals
diversos i complexes, que rarament trobem a la natura en forma de jaciments mono-minerais. El material emprat
pels artesans, i en particular pels artesans en el passat, sn sempre una barreja, en proporcions variables, de dife-
52 I 1
rent tipus d'argiles que es troben en un mateix indret com a resultat dels processos i les condicions que han caracte-
ritzat la seva sedimentaci geolgica. Aquesta barreja cont, a ms a ms, de forma natural i en la prctica totalitat
dels casos, una fase mineral detrtica no-plstica, macro o microcristal.lina, diferent de les argiles i que constitueix
l'altre elements caracterstic de les terres. s en aquesta barreja natural d'argiles i d'elements detrtics no-plstics a
la que es fa referncia amb el terme de "terres".
Les terres emprades en la fabricaci de cermiques es solen distingir de les terres de conreu per tenir una fort
proporci d'argiles i una menor presncia de matria orgnica. Per, de fet, en la natura s possible trobar totes les
combinacions i gradacions possibles. s per aix que s molt difcil sostenir, tal i com sovint s'ha plantejat de for-
ma explcita o implcita en la bibliografia arqueolgica, que els ceramistes sempre han emprat com a matria pri-
mera una barreja feta a partir de la selecci d'una argila pura (o depurada) i d'un determinat tipus de desgreixant
afegit expressament per l'artes/ana. L'existncia en el medi natural de dipsits de terres que poden presentar una
certa variaci quantitativa i qualitativa, sovint en un radi d'espai redut, permet pensar que els/les artesans/ans
han pogut seleccionar sempre que han volgut (i tal i com recolza l'evidncia etnogrfica) les terres directament d'a-
quell dipsit que tingui les caracterstiques ms adients pel producte que es vol elaborar. Sn, doncs, aquestes te-
rres extretes de determinats dipsits les que han estat directament utilitzades al llarg de la Histria, a vegades fins a
temps prou recents
13
, amb l'nic requeriment de realitzar una depuraci sumria per eliminar l'excs de partcules
no-plstiques i en tot cas afegint, en certs casos, algun tipus de desgreixant per aconseguir reforar una o d'altre
propietat del producte cermic que es vol obtenir. En el cas de les cermiques de pasta fina el procs de depuraci
hauria estat ms perfeccionat que en el cas de les cermiques fetes amb pastes ms grolleres, per en lnies gene-
rals el procs hauria estat el mateix.
S que, en canvi, sembla que hauria estat una prctica generalitzada la selecci d'entre els diferents dipsits de
terres que poden trobar-se en una determinada regi d'aquells ms adients per que, amb el mnim de preparaci, es
pods aconseguir un determinat producte final (ECHALLIER, 1984). Aix, sembla que en general no serien terres
dels mateixos dipsits les que s'utilitzarien per produir, per exemple, cermiques grolleres i cermiques fines.
En definitiva, del conjunt de materials i processos que estan implicats en el procs de manufacturado de pro-
ductes cermics, la selecci de les terres constitueix un aspecte de la mxima rellevncia que condiciona tant la
forma en que s'han de manipular com l'eficincia en el seu s futur. Per exemple, les terres calcries sn apropia-
des com a contenidors de lquids, les terres vermelles han estat en general ms valorades per a la realitzaci de tas-
ques culinries pel seu alt poder refractari, l's de terres molt plstiques comporta la necessitat d'utilitzar motlles
en l'elaboraci dels contenidors o terres amb un alt contingut d'impureses no poden ser emprades en la manufactu-
rado de contenidors amb el torn (COLOMER, 1995).
Globalment, doncs, en la discussi i l'estudi de les matries primeres utilitzades en l'elaboraci de productes
cermics s fonamental conixer i tenir en compte les caracterstiques dels diferents elements que composen les
terres utilitzades en cada cas, s a dir, de la fracci plstica o argila i de la fracd mineral detrtica no-plstica o
desgreixant. Sols aix s possible avanar en el coneixement de l'origen, la composid i les propietats de les terres
13
Per exemple, per realitzar l'any 1995 un petit programa experimental d'elaboraci i cocci en una estructura simple d'un
nombre redut de vasos vrem comptar amb la cololaboraci d'un ceramista de Sant Juli Vilatorta, poblaci que es troba prop
de la ciutat de Vic (Catalunya central) i que fins fa pocs anys ha estat un important centre de producci de cermiques. En
aquest ceramista li vam demanar d'utilitzar terres naturals, no industrials. Ens va dur fins a un marge situat a uns 10 minuts a
peu de la poblaci d'on va extreure i recollir en un cabs les terres necessries per a fer els vasos que li havem demanat. Se-
gons ens va explicar aquest terrissaire, aquell era un dels punts d'on tradicionalment s'extreien les terres necessries per ma-
nufacturar diferents productes cermics fins que a partir de la dcada dels 70 s'estengu i s'impos la utilitzaci d'argiles in-
dustrials, s a dir, d'argiles fetes artificialment a partir de la barreja de determinats elements minerals en determinades
proporcions preestablertes.
MMeraprimeralpro<Juccldecermlque8.Lagestldetsrecursosmlneralsperalamanufacturacldecermlquesde(3100al1600calANE al NE de la P. Ibrica I 53
utilitzades en la manufacturado de cermiques, aspectes profundament interrelacionats i que constitueixen els ei-
xos fonamentals per a determinar les estratgies de gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cer-
miques de les comunitats del passat.
2.2.1.1.- El component plstic: l'argila
L'argila s el nom com que es dna a un tipus de roques sedimentries formades per partcules de ta-
many inferior o igual a dues mi eres (0,002 mm) que presenten una estructura foliada, sn criptocristal.li-
nes, estan formades essencialment per silicats d'alumini hidratats i es caracteritzen per la seva capacitat
d'esdevenir plstiques amb l'addici d'aigua.
Totes les roques que es troben en la superfde de l'escora terrestre pateixen diferents processos d'alterad, s
a dir, sn fragmentades, descompostes, transportades i dissoltes per efecte de determinats processos fsico-mec-
nics i qumics. L'alteraci constitueix un procs essencial dins del dele geolgic global de les roques. Mitjanant
l'erosi, l'alteraci de les roques es converteix en la matria bruta dels sediments i de les roques sedimentries.
Les roques silicatades (granit, gneis, diorita, basalt,...) constitueixen ms del 80% de l'escora terrestre. La seva
alterado, que es deu sobretot a l'efecte d'aiges riques en CC>2, s el resultat dels complexes processos de transforma-
do fsico-qumiques que sofreixen els minerals primaris del grup dels feldspats i de les miques, predominants en
aquest tipus de roques. Les reaccions d'alterad donen lloc, en els espais intersticials, a solucions amb una composici
qumica que pot variar molt en fund de les caracterstiques mineralgiques de la roca-mare. Quan aquestes solutions
arriben a determinats graus de saturado donen lloc a noves combinations mineralgiques que, donat el seu elevat con-
tingut d'aigua en la xarxa cristaUina, constitueixen l'ample ventall de minerals argilosos que s'inclouen sota la denomi-
nado genrica d'aluminosilicats o filosilicats hidratats (LAMBERT, 1998). Cal tenir en compte, per, que l'espcie mi-
neral neoformada depn no tant sols de les caracterstiques qumiques de la roca-mare sin tamb de les conditions
mediambientals que es donen en la zona on es produeix l'alterad d'aquella.
L'argila s el resultat dels diferents processos erosius que tenen lloc en l'escora terrestre i, per tant, la seva
composid mineral es basa en els minerals ms resistents als efectes de l'erosi, com els que formen les roques
compostes per silicats (8104) que tenen una presncia majoritria d'alumini (A^C^). Com a subclasse dels filosi-
licats, els minerals argilosos formen unitats estructurals de carcter laminar en disposid estratificada i es classifi-
quen a partir de la proporci que existeix entre capes amb coordinaci tetradrica i octodrica (taula 1).
Les propietats que sn rellevants per a la manipulaci de l'argila sn el resultat de la seva composici qumica i de
la seva estructurado mineralgica que es reflexa en aquests "paquets" argilosos (COLOMER, 1995). Si b s'acostuma
a dir que la composici qumica de base de l'argila s A123 (SiO^ ^O, es tracta d'una generalitzat excessiva. El
procs de formaci de les argiles fa que en cada cas sigui possible una certa variaci en els tipus i proporcions dels ele-
ments presents, amb un mxim d'un 60% de filosilicats, mentre que la resta sn minerals detrtics (quars, xids de fe-
rro, feldspats,...) o b minerals sedimentaris de neoformad (carbonats, sulfats) (ALVAREZ, 1994).
L'argila presenta dues caracterstiques ben particulars, com sn la plasticitat i l'encongiment en assecar-se
(BOHIGAS, 1993). Sn aquestes dues caracterstiques les que fan possible la utilitzaci de terres per a l'elabora-
ci dels productes cermics.
La plasticitat es pot definir com la capacitat de transport de la matria dins d'un slid o tamb com la
capacitat que pot tenir un cos slid de canviar de forma en ser sotms a una determinada pressi. La capaci-
tat de moviment de la matria dins d'un slid s restringida, fins arribar al que s'anomena lmit plstic
ms enll del qual es produeix el trencament de la massa de matria. La plasticitat s la caracterstica que
permet que a l'argila se li pogu donar la forma que es desitgi. L'excs de plasticitat, per, pot ser un greu
GRUP DE
MINERALS
ARGILOSOS
CAOLINITES
ESMECTITES
ILUTES
CLORTTES
ARGILES
INTERESTRATIFICADES
ESTRUCTURA MINERAL
EN BANDES
ESPCIE
MINERAL
CAOLINITA
HALOSITA
DICKJTA
MONTMORILLONITA
SAPONITA
BEIDELLITA
NONTRONITA
ILLITA
CLORITA
ILUTA-VERMICULITA,
VERMICULITA-CLOR1TA,
ILLFTA-CLORITA, etc
SEPIOLITA
ATAPULGITA
ESTRUCTURA
DOS CAPES
T-0
TRES CAPES
T-O-T
QUATRE CAPES
T-O-T/O
DIFERENTS COMBINACIONS
DE CAPES:
T-Oo T-O-T
BANDES
T-O-T/ /T-O-T
T-O-T
T: Capa de ttradres
0: Capa d'octadres
Taula 1 : Classificaci dels principals grups de minerals argilosos i de les seves espcies (a partir de LAM BERT, 1998).
problema per fer terrissa, doncs provoca la falta d'estabilitat i de manteniment de la forma de la matria.
En assecar-se, l'argila perd l'aigua afegida i redueix el seu volum (encongiment d'assecatge). Mentre no
es realitza la cocci, si se li afegeix aigua tornar a ampliar el seu volum i recuperar la seva plasticitat. Amb
la cocci, per, s'elimina l'aigua estructural (procs de deshidroxilaci o deshidrataci), procs que aquest cop
s irreversible. La terrissa, per tant, s'encongir en dos moments del procs de fabricaci: durant l'assecat i
durant la cocci. Per que aquest encongiment no provoqui la trencadissa de la pea cal que aquesta compti
amb els elements (desgreixants) adequats en quantitat i tamany per fer front a les tensions que es produeixen
tant durant l'assecatge com durant la cocci.
Les argiles poden tenir un origen detrtic o qumic. En el primer cas, que s el ms freqent, sn formades per
residus slids alliberats per l'alteraci qumica de les roques (granits, gneis, etc.) que es dipositen en les conques
sedimentries (argiles dtritiques). En d'altres casos, les argiles poden formar-se per precipitaci qumica en les ai-
ges marines a partir de la slice i de l'aumina aportades pels rius (argiles de neoformaci).
En funci de la seva forma de deposici les argiles poden ser primries o secundries. Les argiles prim-
ries o argiles residuals sn les argiles que es formen a partir de l'alteraci de la roca-mare i que resten en el lloc
de formaci, com per exemple el caol. Les argiles primries tenen, generalment, un baix contingut orgnic
(inferior a 11%) i una baixa plasticitat.
Les argiles ms freqents i que podem trobar en formacions molt ms extenses i de major potncia sn les
argiles secundries o argiles de transport, s a dir, les que es formen a partir del transport d'elements detrtics i
!a seva posterior sedimentaci (ALVAREZ, 1994; LAMBERT, 1998). Segons les condicions o forma de trans-
Materla primera I producci de cermiques. U gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3100 aM 500 cal ANE al NE de la P. Ibrica I 55
port i deposici podem diferenciar entre argiles marines, argiles fluvials, argiles lacustres, argiles eliques i
argiles glaciars. L'aigua constitueix una forma particularment eficient d'arrossegament de les argiles. Donada
la seva fina granulometria poden ser posades en suspensi per cursos d'aigua amb una feble velocitat de circu-
laci i transportades en forma de matria en suspensi a distncies que poden ser molt allunyades. Per exem-
ple, l'acci dels cursos fluvial comporta l'abocament al mar de grans quantitats de sediments i en particular, de
grans quantitats de minerals argilosos que, en dipositar-se en el fons mar, arriben a formar importants dip-
sits. La sedimentaci de les argiles transportades no es limita, per, al domini mar. Tamb sobre la terra els
rius dipositen contnuament argiles en les seves zones d'inundaci i en les grans planes alluvials, arribant-se a
formar amb el transcurs del temps grans dipsits d'argiles.
Les argiles es poden trobar prcticament arreu del mn. Sn precisament les argiles secundries, originades
pel transport a distncies ms o menys grans de la seva roca-mare, les que formen els dipsits ms importants d'a-
quest tipus de roca (LAMBERT, 1998). Tant sols en casos molt rars es dna el fet de la sedimentaci exclusiva de
minerals argilosos (dipsits monominerals). En la gran majoria de casos, els minerals argilosos es troben associats
a partcules de granulometria ms gran.
L'argila pateix durant el procs de cocci determinades transformacions que porten a que alguns autors (p.e.,
ALVAREZ, 1994; ECHALLIER, 1994) prefereixin parlar de matriu. Aix, es registra la formaci de nous mine-
rals, generalment de mida molt petita i que poden considerar-se com a components de la matriu. Tamb formen
part de la matriu la major part de pigments que donen color a la pasta, generalment xids de ferro i partcules de
matria orgnica cremades o transformades en grafit.
En general, es considera que els minerals argilosos poden agrupar-se en set grups a partir de la seva estructura
laminar (taula 1): les caolinites, les esmectites, les illites, les clorites, les vermiculites, les argiles interestratifica-
des i les argiles amb una estructura mineral a base de bandes (BELL/WRIGHT, 1987; CAPEL/LINARES/HUER-
TAS, 1979; COLOMER, 1995; GRIM, 1968; LAMBERT, 1998; LINARES/HUERTAS/CAPEL, 1983; MILLOT,
1979;PRRAGA, 1996; RICE, 1995; WORRALL, 1986).
En el grup de les caolinites hi podem trobar els fangs blancs que s'utilitzen en la fabricaci de porcellanes. La
caolinita constitueix un estat avanat dels processos de meteoritzaci de les roques silicatades cides amb alts con-
tinguts en feldspats i quars o en mica-esquistos. Sol trobar-se en regions tropicals o sub-tropicals amb alts registres
pluviometries i sls cids per efectes dels drenatges. Les caracterstiques fsico-qumiques de les caolinites fan
que siguin argiles refractries, s a dir, que tenen el seu punt de fusi situat a altes temperatures. Estan constitudes
amb partcules de gran tamany, per la qual cosa sn escassament plstiques, tenen un baix nivell d'encongiment
durant l'assecat i una menor tendncia a trencar-se durant l'assecatge (RICE, 1987). La caolinita perd la seva aigua
estructural al voltants dels 500 C, transformant-se en metacaolinita mitjanant la deshidroxilaci entre els 700 C
i els 800 C. Si la temperatura augmenta fins arribar al voltant dels 1000 C es produeix una reacci exotrmica
que dna lloc a la neof ormaci d'almina i de mullita.
Les esmectites presenten una proporci ms baixa d'alumini que les caolinites, per la qual cosa sn
menys refractries per ms plstiques i grasses. Normalment procedeixen de l'alteraci de roques volcni-
ques bsiques (p.e. el basalt) alterades o descompostes hidrotermalment. Es formen sobretot en sls de re-
gions rides, que tenen baixes condicions de drenatge, i en un medi de baixa pluviositat i lixiviado. Les es-
mectites presenten una major tendncia a absorbir molcules d'aigua, el que comporta que el seu grau
d'encongiment durant l'assecatge i la cocci sigui ms elevat i, per tant, presentin un major risc de fractura-
do. La seva deshidroxilaci es produeix entre els 500 C (montmorillonites frrico-alumniques) i els 700
C (montmorillonites magnsiques). Les esmectites mantenen l'estructura anhidra fins els 800-900 C. Les
fases cristallines que es formen a altes temperatures poden ser, en funci de les caracterstiques mineral-
56 I
giques i estructurals de les esmectites, l'anortita, l'enstatita, la cristobalita, el quars,... Sn fases que es po-
den trobar fins a temperatures de l'ordre o per sobre dels 1300 C.
Les illites sn argiles que no es dilaten gaire. Sn un producte intermedi en l'alteraci de feldspats, miques i
d'altres constituents del sl, particularment en climes temperats. Es formen en dipsits marins, i en dipsits for-
mats per diagnesi i afectats activament per alteracions qumiques i fsiques. Algunes proves experimentals sem-
blen apuntar que l'illita s de les argiles que major tendncia presenten a trencar-se durant el procs d'assecatge si
estan molt depurades d'elements no-plstcs (WEST/FORD 1967 citat a RICE, 1987). El tamany dels cristalls s
molt petit (centsimes de miera), per la qual cosa solen ser molt plstiques i poc refractries. Normalment, les illi-
tes solen trobar-se associades amb miques (biotita moscovita primordialment). La prdua d'aigua estructural sol
produir-se entre els 600 C i els 700 C. L'illita es mant en la seva forma anhidra fins els 850-1000 C. Les fases
que apareixen a partir deja destrucci de l'illita sn 1'espinel.la, que es mant fins els 1200 C, i la mullita, que apa-
reix amb la formaci del vidre a partir dels 1000 C encara que quan el contingut d'illita s molt elevat pot apari-
xer al voltant dels 900-950 C. L'illita s sens dubte l'argila ms comuna en zones de sediments calcaris.
Les vermiculites sn freqents en sls fortament alterats, encara que tamb poden formar-se per la transfor-
maci progressiva de les illites. La prdua d'aigua estructural es produeix als 800 C.
Les clorites sn freqents en roques metamrfiques, en esquistos clortics i en els sls formats a partir
d'aquestes roques. Presenten dos moments de prdua de l'aigua estructural: entre els 400 i els 650 C i entre
800 i 850 C (capes amb estructura de mica). La prdua de l'estructura permet la formaci d'oliv, que es
presenta amb una estructura orientada. Al voltant dels 1000 C poden aparixer minerals de neoformaci
com 1'espinel.la o l'enstatita.
Les argiles interestratificades sn abundants en sls de zones temperades com a resultat de la transformaci pro-
gressiva d'altres espcies argiloses. Els interestratificats ms freqents sn de tipus illita-montmorillonita, illita-vermi-
culita, illita-clorita, montmorillonita-vermiculita, montmorillonita-cloritai vermiculita-clorita (PORTA et alii, 1985).
2.2.1.2.- Els components no-plstics: el desgreixant
Les terres que s'utilitzen en la manufacturado de productes cermics estan formades, com ja hem dit, per
components plstics (l'argila) i per components no-plstics. La presncia de components no-plstics s important
per que permet millorar certes caracterstiques i comportaments dels components plstics, fent-los ms aptes per a
la seva manipulaci.
Un dels principals problemes que pot presentar-se en la manufacturado de productes cermics s que la
prdua d'aigua afegida durant l'assecatge o la prdua d'aigua molecular durant la cocci sigui prou important
com per qu s'origini un important encongiment del material que comporti l'aparici de fortes tensions inter-
nes que poden causar l'esquerdament o fins i tot el trencament de la pea. La presncia d'elements no-plstics
dins de la pasta contribueix a prevenir aquests possibles accidents, doncs sn elements que no alteren el seu ta-
many durant el processos d'assecatge i de cocci i que permeten que es cren al seu voltant uns buits on l'argila
es pot recolocar quan es produeixen tensions internes. El tamany d'aquestes substncies no-plstiques pot ser
des de molt petit a algun centmetre. Quan major s el tamany del desgreixant millor es preveu l'aparici de
problemes d'encongiment durant l'assecatge o la cocci (BOHIGAS, 1993), fet particularment interessant en
peces d'un cert volum. En aquest sentit, la presncia de desgreixant d'un cert tamany en cermiques prehistri-
ques seria un indici d'una soluci tcnica a un problema concret i no exclusivament una prova de grolleria en
la manufacturado de terrisses, com sovint s'afirma en la bibliografia. La presncia d'elements no-plstics no
sols afecta, per, a una adequada prevenci de les tensions internes que pot patir el contenidor durant l'asse-
Materiaprlmeralproduccldecefmlques.Lagestidelsrecursosmineralsperalamanufacturadodecermlquesdel3100al1500calANE alNEdelaP.Ibrtca I 57
catge o la cocci sin que est directament relacionat amb d'altres caracterstiques especfiques del producte
com sn la plasticitat o determinades propietats mecniques del producte final com la resistncia mecnica, la
permeabilitat, la porositat, la resistncia al xoc trmic,... (RICE, 1987; SHEPARD, 1980).
En la bibliografia es troben diferents termes per afer referncia als elements no-plstcs presents en qualsevol
cermica. Sovint hi podem trobar que l's de diferents termes es fa en funci de si es considera que es tracta d'ele-
ments afegits deforma intencionada pels/les artesans/artesanes o d'elements presents deforma natural en les terres
emprades en la manufacturado dels productes cermics o que, en tot cas, no es pot determinar la ra de la seva
presncia. En el primer cas, hi podem trobar denominacions com "temper" (SHEPARD, 1980) o desgreixant
(BALFET/BERTHELOT/MONZON, 1989) mentre que per fer referncia a les altres possibilitats s'utilitzen una
ample varietat de denominacions: "nonplastc (SHEPARD, 1980), "clastic" (RICE, 1987), inclussions (FAURA,
19%; LE MIRE, 1986; RYE, 1981; SHEPARD, 1987), desgreixant (ALVAREZ, 1994; NAVARRETE/CA-
PEL/LINARES/HUERTAS/REYES, 1991; ECHALLIER, 1984; PICON, 1973), additiu, agregat, modificant, far-
cit (termes citats a RICE, 1987),...
La diversitat de denominacions proposades fins el moment no respon a una mera discrepncia envers el mot a
utilitzar en el marc d'una simple discussi nominalista sin que respon al que considerem un important problema
de terminologia per les seves implicacions en el terreny de la interpretaci tecnolgica, que repercuteix directa-
ment en les possibles interpretacions arqueolgiques dels productes cermics. Del conjunt de propostes realitza-
des fins el moment, creiem que la denominaci ms escaient per a fer referncia als elements no-plstics presents
en una determinada terra s la de "desgreixant", de forma general i sense prejutjar la seva natura o origen tot i que
assumim, tal i com ja ha estat criticat (RICE, 1987) que s un terme que sols fa referncia a un dels efectes que te-
nen els elements no-plstics en les terres. La utilitzaci del terme desgreixant pot ser matisada en el cas de que si-
gui possible arribar a distingir entre els elements presents de forma natural d'aquells elements afegits intenciona-
dament. En aquest cas, i tal i com ha estat proposat per autors com M. Picon o J.-C. Echallier, parlarem de
"desgreixant natural" i de "desgreixant afegit". D'aquesta manera disposem de tres termes, un de general i dos d'es-
pecfics. El terme general (desgeixant) permet donar a entendre que no s'ha pogut arribar a distingir entre els ele-
ments presents de forma natural en les terres (desgreixant natural) i els possibles elements afegits intencionada-
ment (desgreixant afegit).
Els desgreixants que podem trobar en les terres utilitzades per elaborar productes cermics poden ser molt va-
riats. En funci de la seva naturalesa hi podem trobar:
- desgreixants d'origen mineral: fragments de diferents tipus de roques eruptives, metamrfiques, sedimentries,
... i minerals com el quars, el feldspat, les miques, els piroxens, les augites, la calcita, etc.;
- desgreixants d'origen vegetal: com grans o fragments de tijes de cereals, fragments de fusta, f itlits, algues, etc. ;
- desgreixants d'origen animal: com fragments de fssils, foraminfers, espcules d'esponja, fragments de petxines
de cargols de terra o d'aigua, equinodermes, crustacis, fragments d'os, etc.;
- desgreixant d'origen antrpic: la xamota (fragments de cermica).
Els diferents elements que conformen el desgreixant aporten a la pasta les seves caracterstiques especfi-
ques, per la qual cosa la seva presncia influeix de manera important en els processos de manufacturado que
s'han de realitzar i en el producte final que s'obt. Aix, per exemple i tal i com han demostrat alguns estudis
(KALSBEEK, 1969, citat a BRONITSKY, 1986) el tamany del desgreixant t importants repercussions en el
modelat dels productes cermics amb una o d'altre tcnica. El desgreixant format per partcules de gran ta-
many facilita, en el cas dels contenidors elaborats amb la tcnica dels marrells, la seva cohesi durant els pro-
cessos de modelatge i d'assecatge. En canvi, l's de terres amb desgreixant de tamany molt petit facilitat l'ela-
boraci de contenidors per parts que sn engalzades.
58 I Matria prlmefalprodiK:cldecermlques.Ugesiidelsrecursos minerals peralamanu1acturackidecermlquesdel3lOOal1500cal ANE al NE de la P. Ibrica
Alguns dels elements que es poden trobar en les terres utilitzades per a elaborar productes cermics sn:
Quars
S el mineral que es troba de forma ms freqent com a desgreixant. Els quarsos de tamany ms gros contri-
bueixen a disminuir la contracci de les terres durant els processos d'assecatge i de cocci, mentre que els quarsos
que es poden trobar formant part de la fracci ms fina afavoreixen la reducci de la temperatura de formaci de
vidre sense rebaixar per la temperatura de fusi de la pasta (RICE, 1987). El quars s un mineral gaireb inaltera-
ble des del punt de vista qumic i relativament estable des del punt de vista fsic. Malgrat aix, a la pressi at-
mosfrica ordinria i amb l'augment de la temperatura ambient que es produeix durant el procs de cocci de la
pea, el quars pateix diverses transformacions que es tradueixen en fenmens de dilataci o de retracci. A 573 C,
el quars "alfa" es transforma en quars "beta" i la seva dilataci s'accelera fins arribar als 600 C, en que es produeix
un lleugera retracci seguida d'una estabilitzaci abans d'arribar a passar a l'estat de tridimita. Aquestes reaccions
sn reversibles de tal manera quan es refreda el quars recobra aproximadament el seu volum original, deixant so-
vint un petit buit al seu voltant El refredament ha de ser progressiu, sobretot en el moment d'arribar als 573 C. Si
no es fa aix, el quars tindr certa tendncia a trencar-se, observant-se en els fragments de cermica la presncia de
petits fragments de quars amb fractures concodals.
La forma i mesura del quars s'ha utilitzat sovint com un argument primordial per inferir si es tracta de desgrei-
xant natural o de desgreixant afegit. L'addici intencionada de sorres amb quars redut a pols a partir d'un procs
d'escalfament i submergiment immediat en aigua freda est identificat a l'Europa occidental a partir de l'poca ga-
lo-romana, podent sser anterior en la Mediterrnia oriental (ECHALLIER, 1984). Sovint es planteja que grans
petits i arrodonits es consideren propis de la fracci detrtica originria de l'argila, mentre que grans de mida gros-
sa i poc arrodonits es consideren com una clara evidncia de que es tracta de desgreixant afegit. La forma i tamany
dels quarsos petits i arrodonits indicarien que han recorregut un llarg cam des dels seus llocs d'origen primari,
mentre que en el segon cas el seu tamany i forma semblen indicar un transport nul o molt curt i, segons s'afirma so-
vint, poden respondre al treball d'esmicolament del desgeixant que es vol afegir per part de l'artes/ana. En aquests
casos, per, no se sol tenir en compte que un procs de fracturaci mecnica que provoqui resultats similars tamb
pot produir-se per causes naturals. Aix, per exemple, l'acci de torrents perpendiculars al curs d'un riu, en poques
de riuades, poden arrossegar fragments de quars acabats de trencar i barrejar-los amb dipsits argilosos antics i de
formaci lenta (CLOP, 1994). En tot cas, nosaltres creiem adient no considerar els quarsos de gran tamany i de for-
mes anguloses com desgreixant afegit si no s'ha fet un acurat estudi dels dipsits de terres que hi ha en a la zona
d'origen del producte cermic o si no hi ha d'altres estudis analtics, com pot ser un estudi acurat del tamany del
desgreixant mitjanant tractament dmatge, que apuntin en aquesta direcci.
Els quarsos poden ser indicadors de la procedncia geolgica dels sediments on han estat agafades les terres
en poder-se distingir els quarsos procedents de l'erosi de roques gnies, de roques metamrfiques o de roques
volcniques. Per exemple, els quarsos que presenten extinci ondulant provenen de granits deformats per les pres-
sions tectniques qu s'han pogut produir en algun moment de l'evoluci geolgica, fenomen que a Catalunya sols
es registra a la zona dels Pirineus.
feldspat
Com element no-plstic, disminueix la plasticitat dels components argilosos de les terres i actua com a
fundent, sobretot en cermiques cuites a temperatures elevades. Es tracta d'un mineral fcilment alterable
amb el procs de transport i poc sensible a la temperatura de cocci. La presncia de feldspat potssic junta-
ment amb plagioclasi i quars ens indica que es tracta de desgreixant natural, ja que s difcil controlar els
Matria prlmeralproduccldecermlques. La gestldelsracursosmlneralsperalamanutacturact de cermiques del3100al1500cal ANE al NE de la R Ibrica I 59
efectes dels dos primers en afegir-se a la pasta, cosa que no passa amb el quars. En general, el feldspat
potssic est present en quantitats petites. Noms argiles procedents de roques riques en aquest mineral pre-
senten proporcions ms elevades del mateix.
Miques
Sn filosilicats que, per tant, tenen la mateixa estructura que les argiles, de les que es diferencien pel tamany.
Poden ser de diferents tipus: biotita, moscovita, clorita. La seva funci en les terres depn del tamany i distribuci
de les lmines. Quan ms petits sn els cristalls, ms contribueixen a augmentar la plasticitat de les terres. Quan es
troben en cristalls de tamany ms gran, la seva presncia dificulta la formaci de les fases cristallines. Les miques
no sn afectades perles altes temperatures.
Carbonats
Es tracta d'un grup de minerals particular, entre els que podem trobar la calcita i la dolomita, molt abundants a
la natura. s per aix que els podem trobar sovint com a components dels dipsits de terres, b en forma de macro-
cristalls o b en forma microcristaina en la matriu. Quan els carbonats estan presents de forma natural en les te-
rres aquestes solen anomenar-se margues. Els carbonats presenten un comportament peculiar en sser sotmesos a
determinades temperatures. Aix, per exemple, la calcita es dissocia sota efectes de la calor a 894 C, encara que
sota certes condicions, com sn les que es solen registrar durant la cocci de les cermiques, ho poden arribar afer
a partir d'uns 700 C (PERINET/COUETOIS, 1983). La calcita, aleshores, es transforma en CaO+CO
2
. El CO
2
desapareix i el CaO recristaitza en forma microcristaina. En el decurs d'aquesta cristallitzaci es produeix la
destrucci de totes les microestructures caracterstiques de la calcita i un important augment del volum per la pr-
dua del CC>2. Si els grans de calcita sn massa grossos, hi ha un risc molt important de que el contenidor es trenqui.
La presncia de calcita, per tant, pot ser un bon indicador de la temperatura de cocci assolida.
La calcita s un element mineral que en diferents zones i perodes histrics va ser incorporat al procs de manu-
facturaci de productes cermics com a desgreixant afegit a les terres intencionadament pels/les artesans/ans. Gene-
ralment es tracta de calcita esptica triturada. La certesa de que es tracta d'un element afegit ve donada per que sden-
tifica en forma de cristalls rombodrics que no poden trobar-se en estat natural per que corresponen perfectament a
les formes d'exfoliaci dels cristalls de calcita en ser trencats de forma mecnica. Paradoxalment, es considera que la
calcita s un desgreixant molt dolent que, com hem vist, fragilitza les terres (ECHALLIER, 1984). Tot i aix, el seu
s ha estat amplament documentat al norest de la Pennsula Ibrica a partir del Ve mil.lenni Cal ANE (CLOP/ALVA-
REZ, 1998), aix com en un important nombre de produccions cermiques en jaciments d'arreu de la Pennsula Ibri-
ca (BARRIOS/NAVAS/LOPEZ-PALOMO/MONTEALEGRE, 1991; DE ANDRS/BALCAZAR/MENENDEZ,
1987; GALLART, 1980; NAVARRETE/CAPEL/LINARES/HUERTAS/REYES, 1991) i d'Europa (CONVERTINI,
1996 1998;NUNGESSER/MAGETTI, 1981;PALLECCHI, 1997).
La identificaci de carbonats en les cermiques no respon sempre a que es tracti de components que formin
part de la pasta utilitzada per elaborar les produccions cermiques. A vegades, la seva presncia respon a l'acci de
diferents processos post-deposicionals, com per exemple l'acci d'aiges d'escorrentia que causen l'adherncia de
carbonats a les superfcies i les escletxes dels fragments de cermica.
Xamota
Sn fragments de cermica que han estat esmicolats fins a ser reduts a pols i que es barregen amb les terres
seleccionades per elaborar els productes cermics. Es tracta, juntament amb el quars, del millor desgreixant possi-
ble (ECHALLIER, 1984). La xamota, que s un element ja cuit, no corra el risc de patir cap alteraci en ser sotms
60 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE aINEdelaP.lbrica
a una nova cocci (en tant no es superi la seva temperatura de cocci original). En ser de la mateixa naturalesa que
la metafase on ha estat introduda ajuda a augmentar de forma sensible la seva resistncia.
2.2.1.3.- Fonts i zones d'aprovisionament de la matria primera
En els estudis que solen desenvolupar-se en l'actualitat sobre qualsevol aspecte de la gesti dels recursos mi-
nerals per part de les comunitats prehistriques es pot constatar l'existncia d'un major desenvolupament dels tre-
balls que es centren en determinar els sistemes i tipus de circulaci dels productes i/o de les matries primeres que
no pas dels treballs que es plantegen una aproximaci global al sistema de subministrament o aprovisionament
com a part integrant del sistema socioeconmic de les comunitats objecte d'estudi (OROZCO, 1994).
En el darrers anys, des de perspectives teriques diferents i a_partir de l'estudi de diferents tipus de materials
s'han realitzat algunes propostes per a superar aquesta situaci (p. e. OROZCO, 1997; TERRADES, 1996). Hem
de remarcar, per, la necessitat de desenvolupar projectes de recerca que posin l'mfasi en arribar a definir de la
forma ms acurada possible el conjunt d'estratgies desenvolupades en l'aprovisionament dels recursos minerals
emprats en cada cas per les comunitats prehistriques objecte d'estudi, determinant el grau, extensi, tipus i meca-
nismes d'obtenci dels recursos per a l'elaboraci de productes en el s d'aquella comunitat i el grau, extensi, tipus
i mecanismes possibles d'obtenci de recursos a travs de les xarxes de circulaci de bens i/o matries primeres.
Cal conixer, per una banda, els recursos a l'abast d'una determinada comunitat, quins esdevenen matria primera i
de quina manera sn aprofitats i, per altre banda, quins recursos, mitjanant quins mecanismes d'interacci i per a
satisfer quines necessitats provenen de zones en principi alienes al territori de la comunitat objecte d'estudi. Sols
aix ser possible l'aproximaci al procs productiu global de les comunitats prehistriques des de la perspectiva
de les seves estratgies de gesti dels recursos minerals.
Aquest objectiu requereix, doncs, d'un acurat estudi que permeti en primer lloc distingir les matries primeres
explotades directament per la comunitat en el seu propi territori de les possibles matries primeres d'origen aUcton
per, en un segon nivell d'anlisi, poder vincular els diferents sistemes d'obtenci del conjunt de recursos amb les ca-
racterstiques del procs productiu global i amb les particularitats socioeconmiques de la comunitat objecte d'estudi.
En el territori d'una determinada comunitat pot existir un ventall ms o menys diversificat de recursos (bitics
o abitics) potencials, s a dir, susceptibles de ser utilitzats en funci de les necessitats i de la tecnologia d'aquesta
comunitat Es tracta de recursos que, independenment de que la comunitat tingui constncia o no de la seva
presncia, es troben en el marc del seu territori. Del conjunt de recursos potencials sols aquells que sn especfica-
ment reconeguts com elements susceptibles de ser aprofitats i que estan presents en una o vries zones del territori
esdevenen recursos naturals prpiament dits. Aix, el territori d'explotaci d'una determinada comunitat es defi-
neix com l'espai fsic en el que aquesta aconsegueix els diferents recursos naturals que li calen per assegurar la rea-
litzaci dels seus processos de producci i reproducci biolgica i social (RAMOS MILLAN, 1984). En la biblio-
grafia hi podem trobar diferents frmules per a referir-se en aquest espai fsic, com per exemple zona de
provement de matries primeres (TERRADES, 1996), territori d'aprovisionament (GENESTE, 1992), font o te-
rritori de subministrament (RAMOS MILLAN, 1984), rea d'explotaci ltica (SVOBODA, 1983), territori d'ex-
plotaci (ARNOLD, 1985) o rea-font de matries primeres (ALVAREZ, 1995).
Els recursos naturals minerals sn el conjunt d'elements d'origen mineral que la comunitat coneix i considera
susceptibles de ser aprofitats en el moment que es consideri convenient Ser actuant sobre els recursos naturals
minerals que la comunitat realitzar les activitats productives necessries per la integraci d'aquests en el seu pro-
cs productiu global. Per no ser fins que el recurs mineral s'hagi extret del seu marc natural, a partir de la utilit-
zaci de les tcniques i els estris adients en cada cas, que no esdevindr matria primera (MONTAN, 1980). Ser
Matefla primera I producci decermlques. La gesti delsrecursos minerals per ala manu1acturack5 de cermiquesdel 3100 al 1500cal ANE alNEdelaP.Ibrica I 61
aquesta matria primera la que esdevindr objecte de treball en posteriors processos de treball, fins arribar a obte-
nir el producte finalment desitjat. En definitiva, per a que un recurs natural mineral esdevingui matria primera s
necessari que hagi experimentat, com a conseqncia del treball, una certa transformaci (LUMBRERAS, 1981).
Des del moment en que s'inicia la seva explotaci, els indrets on es troben recursos minerals es converteixen
en fonts de matria primera (OROZCO, 1994; TERRADES, 1996). La font de matria primera es defineix, des
d'una perspectiva analtica, com la unitat litolgica d'espai limitat on actualment aflora el material identificat com
a matria prima (RAMOS MILLAN, 1984). Entre les fonts de matries primeres hi podem distingir, en funci de
la seva situaci, dos tipus fonamentals de dipsits:
- dipsits en posici primria, s a dir, aquells en els que el material mineral es troba en el lloc original de la seva
formaci o, en tot cas, molt proper en aquest;
- dipsits en posici secundria, s a dir, aquells que s'han format a partir dels processos d'erosi, transport i depo-
sici del material mineral.
Els estudis centrats en les fonts de matries primeres, considerades com llocs on es possible obtenir informa-
ci sobre les activitats desenvolupades per les comunitats humanes del passat, sn encara molt escassos en l'mbit
peninsular (OROZCO, 1997; RAMOS MILLAN, 1986), tot i que en el darrers anys hi ha hagut un cert increment
en el nombre d'investigadors interessats en aquesta lnia de recerca (veure, per exemple, BERNABEU/OROZ-
CO/TERRADES, 1998; BOSCH/TERRADES/OROZCO, 1998). La manca d'informaci disponible en l'mbit
peninsular pels diferents recursos minerals utilitzats per les comunitats prehistriques afecta de forma molt parti-
cular als recursos minerals utilitzats en la manufacturado de cermiques.
De forma general, l'estudi de les fonts de matria primera s'ha de plantejar des d'una perspectiva global en tant
que sn indrets que permeten obtenir informaci sobre les activitats desenvolupades per les comunitats humanes
en el passat. El seu estudi no s'ha de limitar a la identificaci de la seva existncia, sin que en la mesura que sigui
possible (en funci del recurs mineral objecte d'estudi i de les condicions de la zona a estudiar) cal precisar la ubi-
caci exacta del/s dipsit/s, la seva aptitud per a la manufacturaci d'uns o d'altres productes, la quantitat de mat-
ria primera a l'abast de cada recurs mineral, la facilitat o dificultat de provement, major o menor proximitat en re-
laci a d'altres recursos bitics o abitics, etc. (TERRADES, 1996). En definitiva, cal aconseguir la informaci
mnima per a poder realitzar una adequada valoraci de les possibilitats d'explotaci de les fonts de matries pri-
meres utilitzades per les comunitats prehistriques.
La realitzaci d'un programa de recerca com l'assenyalat pot veure's, per, dificultada per mltiples factors.
La transformaci que pot haver sofert el territori b per sobrexplotaci de la matria primera que s'estudia, b pel
desenvolupament de diferents activitats al llarg de la Histria, poden fer desaparixer o dificultar enormement la
localitzaci i estudi de les fonts de matries primeres en una determinada zona. Tamb pot ser que la concreci de
la situaci exacta en l'espai d'una determinada font de matria primera es vegi dificultada per la prpia naturalesa
de la matria primera que s'estudia. Aix, si en general s considera factible la localitzaci d'afloraments de dife-
rents tipus de roques (slex, diorites, corneanes,...), la localitzaci dels dipsits de terres explotats per a la manu-
facturaci de cermiques, per la seva mateixa ubiqitat i variabilitat, pot arribar a ser prcticament impossible.
En qualsevol zona del planeta hi ha un cert nombre de roques i minerals, incloses les argiles, que afloren en la
superfcie. Pel sol fet d'aflorar, aquestes roques i minerals estan sotmeses a diferents fenmens d'erosi i poden ser
transportades pels cursos d'aigua de la zona fins a les parts ms baixes del relleu on sedimenten i constitueixen els
dipsits de recursos minerals potencials susceptibles de ser emprats en la manufacturaci de productes cermics.
Aquest fenomen, que hem descrit de manera molt sinttica, s un fenomen d'ordre geolgic d'abast general que ha
regit els processos de sedimentaci des dels inicis de la histria de la Terra. En funci de la topografia, el transport
dels materials minerals es produeix a travs dels pendents del relleu, acumulant-se en determinades zones d'exten-
62 I
si ms o menys ample que configuren conques, planes o fons de vall. Els elements minerals que no formen part
de les roques que constitueixen el nivells geolgics que sn afectats per la xarxa hdrica d'una determinada zona
no poden trobar-se en els dipsits formats amb els materials d'aquests nivells geolgics. I a l'inrevs, tots els ele-
ments que constitueixen aquests nivells geolgics formaran part del sediment que formen els dipsits. s per aix
que, com a principi general, podem considerar que qualsevol producte cermic realitzat amb terres que provenen
d'un dipsit format a partir de l'alteraci de determinades roques contindr de forma exclusiva tots els elements
minerals que puguin estar presents en aquestes (ECHALLIER, 1984).
De fet, per, el problema s ms complicat. En efecte, podem trobar productes cermics elaborats directament
amb terres d'alteraci recents (ms o menys afectades per processos pedogentics), sobretot entre els contenidors
cermics que definim com a ms "grollers". Sembla, per, que una prctica freqent entre les comunitats prehist-
riques fou l's de terres extretes dels nivells argilosos ms antics, doncs en general es tracta d'argiles ms evolucio-
nades i que, per tant, solen tenir qualitats tcniques superiors (ECHALLIER, 1984). Aquestes argiles, per, no so-
len trobar-se en els dipsits que existeixen en el fons de les valls sin que solen dipositar-se en el fons del mar, on
podem trobar les partcules ms fines de sediments, ms o menys barrejades amb restes d'organismes marins. s
evident que els dipsits marins actuals, per la seva localitzaci, no poden ser emprats com dipsits de provement
de matries primeres pels/les ceramistes. Per en canvi els dipsits marins formats en poques geolgiques passa-
des sn generalment utilitzables. Aquests dipsits d'origen mar solen formar nivells ms o menys homogenis que
poden arribar a tenir una gran extensi constituint una excellent font de matria primera.
Les caracterstiques dels dipsits de terres estan condicionats, a ms a ms, per les condicions geogrfiques de
sedimentaci que hi havia en el moment de la seva formaci. s per aix que, a l'hora d'abordar l'estudi dels possi-
bles recursos minerals emprats com a matria primera en l'elaboraci de cermiques en una determinada zona, cal
tenir cura d'intentar conixer les caracterstiques especfiques de la paleogeografia durant la possible poca de for-
maci dels dipsits de terres. Cada un d'aquests dipsits contindr no sols argiles, sin tamb determinats minerals
en funci de la histria geolgica de la zona que formaran el desgreixant natural de les terres que s'utilitzin en l'ela-
boraci de productes cermics.
La restituci de tots aquests elements demana un ample coneixement de les caracterstiques geolgiques de la
zona d'estudi. Aquest coneixement s'ha d'aconseguir a partir de la consulta dels mapes geolgics que puguin ha-
ver-se realitzat per aquella zona en concret per tamb cal realitzar, com a condici sine qua non, un estudi acurat
dels materials que poden existir en la zona. Aquest estudi s'ha de basar en la realitzaci d'un mostreig sobre el te-
rreny que ens permeti conixer les caracterstiques dels elements minerals que hi podem trobar en els dipsits de la
zona. Aquesta estratgia de recerca s fonamental en zones com el norest de la Pennsula Ibrica, on existeix una
gran quantitat de dipsits d'argila en les diferents unitats geolgiques i en els diferents nivells estratigrfics, a ms
a ms de a les planes alluvials o en les zones d'inundaci dels nombrosos cursos fluvials que hi ha en aquesta zona
(SERRAT, 1985). Tant sols la combinaci de dades a partir de l'estudi de mostres de terres de l'rea d'estudi i de la
informaci geolgica disponible ens permetr conixer les caracterstiques dels dipsits de terres que poden exis-
tir en cada rea, a partir de la determinaci dels elements presents i dels processos naturals que poden explicar la
seva presncia en un determinat indret.
A partir de la informaci aconseguida es pot plantejar la definici de quines sn les zones que presenten ca-
racterstiques homognies pel que fa a la composici dels dipsits de terres per estar formats per aportacions simi-
lars de materials. Aquestes zones de caracterstiques homognies constitueixen el que s'ha denominat "provncies
petrogrfques" (ECHALLIER, 1987), l'extensi de les quals pot ser molt variable. En principi i de la mateixa ma-
nera que en l'estudi de qualsevol altre recurs mineral, la recerca en el cas dels dipsits de terres ha de tenir com ob-
jectiu ideal individualitzar els diferents dipsits emprats en l'elaboraci d'un determinat conjunt de productes cer-
Materla primera I producci de cramique*. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE alNEdelaP.Ibrica I 63
mies. Es tracta, per, d'un objectiu prcticament irrealitzable, doncs els dipsits de terres tenen molt sovint una
gran extensi de tal manera que, per haver estat formats a la mateix poca i en condicions idntiques, la seva com-
posici pot ser molt similar en una zona molt ampla, que a vegades pot arribar a tenir decennes o centenars de
quilmetres. De fet, la major o menor precisi en la localitzaci de la zona d'on provenen les terres emprades en la
manufacturado d'uns determinats productes cermics estar directament en relaci a la diversitat geolgica de la
zona d'estudi. Aix, en regions molt montones pel que fa a la seva composici geolgica, el grau de precisi no
podr ser mai gaire elevat mentre que en zones amb una geologia molt variada ser possible arribar a distingir
dipsits de terres que es trobin distants tant sols alguns quilmetres.
En definitiva, en el cas dels dipsits de terres i a manca d'evidncies arqueolgiques directes que permetin
identificar un lloc d'extracci de terres, s evident que mai podrem arribar a precisar el punt exacte d'on s'extrague-
ren les terres, per s que un adequat estudi ens permet formular hiptesis amb un alt grau de probabilitat d'identifi-
car la zona o "provncia petrogrfica" d'on provenen i per tant podrem arribar a definir les caracterstiques dels dip-
sits de terres que haurien estat explotats per una determinada comunitat arribant, d'aquesta manera, a poder
diferenciar en un primer nivell entre "produccions locals" i "produccions fornies" en el conjunt de produccions
cermiques que estudiem i, en un segon nivell, el grau de correlaci entre tipus de terres i tipus de producte cermic.
En l'estudi de les terres utilitzades per una determinada comunitat en la manufacturado dels seus productes
cermics la definici de la zona d'aprovisionament de terres coincidir amb la provncia petrogrfica. De fet, en el
nostre treball proposem la necessitat de distingir, en el cas dels dipsits de terres, entre "zona terica d'aprovisio-
nament" i "zona terica d'aprovisionament global".
La zona terica d'aprovisionament (ZTA) seria aquella zona que es proposa com la possible rea de procedn-
cia de les terres emprades en l'elaboraci de les produccions cermiques localitzades en un determinat jaciment ar-
queolgic. La ZTA es caracteritza per que els dipsits de terres han de contenir els mateixos materials geolgics,
procedents tant del propi entorn geolgic de la zona com de l'aportaci (elica, fluvial) de materials d'altres en-
torns geolgics. De fet la ZTA es correspon stricto sensu a una provncia petrogrfica. El qualificatiu de terica es
deu a l'impossibilitat que hi ha de diferenciar en la prctica entre els diferents dipsits de terres que hi ha en la
ZTA, per la qual cosa en principi no es pot assegurar que les productions cermiques foren realment fetes amb te-
rres d'un o d'altre d'aquests dipsits.
La zona terica d'aprovisionament global (ZTAG) est formada pel conjunt de ZTA que poden existir en l'en-
torn d'un determinat lloc d'ocupad prehistrica. La ZTAG recull la possible variabilitat de composici petrolgi-
ca que pot existir a voltant del lloc d'ocupaci, per la qual cosa s la ZTAG la que descriu la possible variabilitat de
composici petrolgica que podem detectar en els productes cermics recuperats en un determinat lloc d'ocupa-
ci. Quan ms variat sigui l'entorn geolgic d'un lloc d'ocupad, major probabilitat hi haur de que tingui un ma-
jor nombre de ZTA diferents. s per aix que
En canvi, si la ZTA presenta unes caractristiques homognies en una ample extensi del territori, es dna que
ZTAG=ZTA
1
En definitiva, totes les produccions cermiques d'un determinat jadment que puguin respondre a les caracte-
rstiques de composici petrolgica definides per la ZTAG s'han de considerar com produccions locals, en ser re-
cursos minerals que existeixen en el territori d'explotaci d'aquella comunitat. Per contra, totes les produccions
64 I Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manufacturado de cermiques del3lOOal1500calANEalNEdelaR Ibrica
cermiques d'un determinat lloc d'ocupaci que presenten caracterstiques de composici petrolgica i mineral-
gica diferents a les definides per la ZTAG d'aquell lloc d'ocupaci s'han de considerar produccions foranes.
Cal assenyalar, per i al contrari del que a vegades es desprn de la bibliografia, que la consideraci d'uns de-
terminats productes cermics com forana comporta necessriament i de forma mecnica que la ra de la seva
presncia sigui el d'un possible intercanvi amb d'altres comunitats. Els mecanismes que poden explicar la presn-
cia d'aquests productes en un determinat lloc d'ocupaci s'han d'establir a partir d'una discussi ms ampla on cal
tenir en compte les caracterstiques socioeconmiques de la comunitat que els utilitz en darrer terme i, ms enll,
de la formaci socioeconmica especfica en que aquesta comunitat es va desenvolupar.
2.2.1.4.- Formes d'aprovisionament
Per a la reconstrucci de les caracterstiques socioeconmiques especifiques de qualsevol comunitat del pas-
sat s fonamental conixer el medi en el que aquell estava installat i la resposta-relaci que aquesta comunitat va
establir amb el seu medi, s a dir, els processos de treball que va desenvolupar de forma especfica (VILA, 1984).
L'estudi dels productes manufacturats, en tant que elements que fan d'intermediari entre la comunitat i el medi, es-
dev un cam fonamental per la comprensi de les relacions entre la comunitat i el seu medi, de les relacions dins
de la prpia comunitat i de les possibles relacions entre diferents comunitats.
El conjunt d'activitats productives que una determinada comunitat realitza amb l'objectiu d'obtenir, d'entre
tots els recursos potencials que pot trobar en el seu territori, les matries primeres que li calen per a desenvolupar
els seus processos productius constitueix el procs d'aprovisionament de matries primeres i, en el cas dels recur-
sos minerals, el procs d'aprovisionament de matries primeres minerals. Es tracta del primer procs de treball de
la cadena de processos de treball en que es concreta la gesti dels recursos minerals per part d'una determinada co-
munitat. El procs d'aprovisionament de matries primeres est determinat per la demanda de recursos minerals
que t en cada moment la comunitat.
El concepte de demanda de recursos minerals defineix la quantitat de materials d'origen mineral necessaris
que una comunitat necessita durant un perode determinat de temps
14
. La demanda de recursos minerals fa re-
ferncia al conjunt de recursos minerals que sn emprats per una determinada comunitat. Per tant, abasta els dife-
rents recursos minerals necessaris per a la manufacturado d'indstria ltica tallada, d'estris amb tall, de productes
cermics, de productes metallrgics, etc. La demanda de recursos minerals respondr, en cada cas, a les necessi-
tats especfiques de cada comunitat i, per tant, a les particularitats del seu sistema socioeconmic.
El procs d'adopci i consolidaci de l'economia de producci de la subsistncia va comport, entre molts al-
tres canvis, el sorgiment de noves activitats i formes productives que requerien d'instruments especfics, no utilit-
zats fins aleshores. L'adequada satisfacci d'aquestes noves activitats comport importants canvis en la demanda
de recursos minerals.
Un exemple ben clar d'aquesta evoluci en la demanda de recursos minerals el constitueix la incorporaci
d'estris amb tall dins del conjunt dels medis de producci. L'aparici dels estris amb tall s'ha relacionat amb les ac-
14
El concepte que proposem de demanda de recursos minerals est basat, de fet en la proposta realitzada per B. E. Luedtke
(1984) de demanda ltica i que defineix com la quantitat de material ltto necessari per unitat concreta de poblaci durant un
perode determinat de temps. Aquest concepte fou recollit per A. Ramos Milln (1986) com una contribuci a l'anlisi terica
de l'essncia de l'economia del conjunt d'activitats d'explotaci del medi de les comunitats prehistriques en tant que defineix,
juntament amb la disponibilitat natural de recursos ltics, les variables que causen i condicionen l'existncia i caracterstiques
de la prpia explotaci del medi. Des del nostre punt de vista, el concepte de demanda no es pot reduir als recursos ltics, ente-
nent com a tais exclusivament aquells que s'utilitzen en la manufacturado de l'anomenada indstria ltica tallada, sin que pot
(i ha) d'utilitzar-se per la globalitat dels recursos bitics o abitics emprats per qualsevol comunitat.
Meriaprltneralpf<xlu<x:t(tecefmlque8.Lagestldelsrecursosmlneralsperalamanulacturack5deceramlquesdel3100al1500calANE alNEdelaP.Ibrica I 65
tivitats de deforestaci necessries per a la roturado de noves terres i amb l'increment del treball de la fusta
(BERNBEU/AURA/BADAL, 1993). Aquests estris es caracteritzen per tenir un tall transversal, per les tcniques
emprades en la seva elaboraci (piquetejat, poliments, serrat) i per que estan f ets amb uns materials que, per la se-
va duresa, resisteixen b la tcnica del treball per colpejat. Un dels canvis ms significatius que comport la utilit-
zaci dels estris amb tall fou, precisament, la utilitzaci de diversos tipus de roques que fins aleshores no havien
estat explotats de manera sistemtica (OROZCO, 1997; R1CQ-DE BOUARD, 1996). L'elaboraci d'aquests pro-
ductes es realitza amb roques que per les seves caracterstiques estructurals i mecniques (sobretot tenacitat i re-
sistncia) difereixen molt de les roques emprades habitualment en l'elaboraci d'indstria ltica tallada. Per a la
manufacturaci d'estris amb tall s'utilitzen, fonamentalment, roques gnies i metamrfiques, de textura microgra-
nuda o fibrosa, que pels seus trets estructurals presenten una excellent resistncia als cops en transmetre les ones
de xoc d'unajforma particular. La demanda de recursos minerals, per tant, s'adequ en el cas dels estris amb tall a
les noves necessitats, comportant l'aprovisionament de recursos minerals poc utilitzats fins aleshores.
El mateix succeeix amb els productes cermics. La necessitat de comptar amb una certa quantitat de conteni-
dors que per les seves propietats podessin participar en diferents processos de treball va trobar la soluci ms efi-
cient en la utilitzaci de productes cermics. La utilitzaci de terres i la seva transformaci mitjanant el foc, tal i
com ja hem vist, era coneguda amb anterioritat al procs d'adopci i consolidaci de l'economia de producci de la
subsistncia. Per ser ara quan l's de la cermica s'estendr rpidament, fins el punt de que els productes cer-
mics sovint constitueixen el major volum de les restes materials que solen localitzar-se en els llocs ocupats per
aquestes comunitats. En aquest sentit, per tant, la demanda de recursos minerals es va veure tamb ampliada per la
necessitat d'aquelles comunitats de proveir-se de la matria primera necessria per a la producci del contenidors i
d'altres productes cermics (figuretes, models de cases, fusaioles,...). La localitzaci i explotaci de dipsits de te-
rres s'incorpor en els processos de treball d'aquelles comunitats, en tant que havia esdevingut una nova demanda
en relaci als recursos minerals utilitzats fins al moment per les mateixes.
En general, els estudis sobre la demanda de recursos minerals de les comunitats del passat han estat escassos,
particularment en el cas de la demanda de recursos minerals per a la manufacturaci de cermiques. En aquest sentit,
sembla de la mxima importncia arribar a definir les especificitats en la demanda d'aquest tipus de recursos mine-
rals, doncs constitueix un cam fonamental per millorar el coneixement de determinats aspectes de les necessitats i
dels processos productius desenvolupats per les comunitats prehistriques. Per exemple, i independentment de la ma-
jor o menor especialitzaci en el procs d'elaboraci de les manufactures cermiques, s fonamental arribar a deter-
minar el grau d'adequaci de la matria primera al producte realitzat. En d'altres paraules, conixer quina va ser l'es-
tratgia de gesti de les matries primeres en funci de la demanda de la comunitat. Aquestes estratgies poden ser
molt amples, doncs poden variar des d'una estratgia eclctica, que utilitza qualsevol tipus de terres per a fer qualse-
vol tipus de productes (demanda no especialitzada) fins a una acurada selecci de les terres enfund del producte a
obtenir (demanda altament especialitzada). Entre aquests dos extrems, podem imaginar situadons que responen a un
ample ventall de possibilitats, entre les que cal incloure les diferents manipulations que podrien fer-se per aconseguir
el material desitjat a partir de la matria primera disponible. Cal, per, desenvolupar els programes de recerca que ens
permetin conixer realment quines foren les estratgies de gesti de les comunitats prehistriques i, per tant, quines
eren les condicions de demanda que hi hagu en cada zona i moment en relaci als recursos minerals emprats en l'ela-
boraci de productes cermics. En aquest sentit, s fonamental la determinaci de les estratgies d'aprovisionament
de la matria primera implementades per aquelles comunitats. Sols aix podrem apreciar adequadament la forma d'u-
tilitzaci de les matries primeres i, per tant, el seu paper dins del procs productiu global.
El procs d'aprovisionament de matries primeres per a la manufacturado de cermiques respondr, de la ma-
teixa manera que per a la resta de recursos minerals, a les caracterstiques de la demanda que hi hagi en una deter-
66 I MaterlaprlmefalproduccIadecermlques.UgesttdetsrecursosmlneralsperalamcUiutacturacidecefmlquesdeiaiOOalieoOcalANE al NE de la P. Ibrica
minada comunitat Les estratgies per acomplir aquestes demandes, s a dir, el conjunt de decisions i activitats
destinades a l'obtenci dels recursos demandats seran les que definiran el procs d'aprovisionament de matries
primeres en cada cas. Aix, el procs d'aprovisionament de matries primeres pot abastar diferents formes d'apro-
visionament, que estaran directament relacionades amb el context socioeconmic global de les comunitats que les
desenvolupen i, de forma particular, amb les seves estructures territorials que, en les comunitats que varen desen-
volupar-se durant la introducci i consolidaci de l'economia de producci de la subsistncia, serien estructures
territorials complexes (BINDER/PERLES, 1990). En aquest sentit, en aquestes comunitats el procs d'aprovisio-
nament de matries primeres respon a dues grans estratgies socioeconmiques: l'aprovisionament territorial (ex-
plotaci directa del medi per part de la comunitat) i l'aprovisionament extraterritorial (aconseguiment de recursos
mitjanant l'intercanvi amb d'altres comunitats).(EARLE/ERICSON, 1977; ERICSON/EARLE, 1982; OROZ-
CO, 1994; RAMOS MILLAN, 1984 i 1986; TERRADES, 1996).
En general, el factor distncia, en tan que variable quantificable, s l'argument que sol utilitzar-se per
plantejar una explicaci o d'altre en relaci a la presncia d'algun tipus de b de matria mineral en un jaci-
ment arqueolgic. Aquest argument es basa en el manteniment de la hiptesi d'un sistema ergonomie en el que
a menor distncia des dels assentaments a les fonts de matria primera se li suposa l'aplicaci de mecanismes
directes d'aprovisionament, mentre que es pressuposa que a major distncia l'aprovisionament seria el resultat
de la circulaci de matries primeres o de productes manufacturats des d'altres comunitats que es trobarien as-
sentades en un moment determinat en indrets propers a les fonts de matries primeres desitjades (CA-
RRION/ALONSO/CASTILLA/CEPRIN/MARTNEZ, 1998). Cal tenir en compte, per, que determinades
comunitats poden tenir un modus de vida, en conjunt o d'una part dels seus membres, de carcter nmada o se-
mi-nmada. En el transcurs del seu desplaament poden elaborar productes cermics que transporten amb ells
fins que els amortitzen, el que pot succeir en un entorn geolgic diferent al de l'elaboraci original i que, per
tan, podem interpretar errniament com producte dels contactes amb d'altres grups i no com un producte dels
processos de treball desenvolupats pel mateix grup. Cal comptar, doncs, que l'aprovisionament de recursos
minerals en general i de terres en particular, est molt lligat a les caracterstiques socioeconmiques generals
del grup i en particular al seumodus de vida (CLOP, 1994; CLOP/MOLIST, 1998).
L'aprovisiotiament directe
L'aprovisionament directe es defineix com l'explotaci directa per part d'una determinada comunitat
dels recursos minerals que existeixen en un territori concret per tal de produir bns d's. L'aprovisionament
directe, per tant, abasta el conjunt d'activitats desenvolupades pels membres de la comunitat o per una part
d'aquests, d'explotaci directe del medi fsic amb l'objectiu d'obtenir els elements d'origen mineral que
constitueixen la matria primera necessria per a poder desenvolupar els processos de treball per aconse-
guir determinats productes. L'aprovisionament directe de les matries primeres implica el desenvolupament
de diferents processos de treball, des de la localitzaci i identificaci dels diferents tipus de recursos mine-
rals i de matries primeres que es troben en un territori especfic a la recollecci de les matries primeres
que es cregui convenient en cada cas i moment. El desenvolupament d'aquests processos de treball compor-
ta necessriament un coneixement exhaustiu del territori que permeti localitzar i explotar els recursos mine-
rals indispensables per a la manufacturado de diferents productes.
L'explotaci directa pot dur-se a terme mitjanant diferents activitats tcniques: recollecci superficial, mineria de su-
rrfcieoextraccienpedreresimineria de subsl (CARmON/ALONSO/CASTILlJ^CEPRIAN/MARTNEZ,1994).
La recollecci superficial es defineix com la recollida selectiva de matries primeres sense la utilitzaci de
Matwta primera I producd de rerirtques. U gesfl dels recurs^ alNEdelaP.Ibrica I 67
cap tipus d'instrument. Si b aix pot ser aix per determinats tipus de matries primeres (OROZCO, 1997; TE-
RRADES, 1996) en el cas dels dipsits de terres per a la manufacturado de cermiques cal entendre que es tracta
de dipsits situats en general en la superfcie del terreny o molt propers en aquesta, per la qual cosa es podrien re-
collir les terres directament o, senzillament, netejant alguna capa de sediments ms superficial. En tot cas, seria in-
dispensable l's d'alguna mena d'estri per recollir les terres i colocar-les en un contenidor (probablement de tipus
vegetal) pel seu transport fins el lloc de tractament i elaboraci dels productes cermics.
El segon sistema s l'extracci de la matria primera, s a dir, el despreniment per medis mecnics del dipsit
en el que est encaixada. Segons el procediment emprat podem diferenciar entre:
- pedreres, si el material s'extreu directament del seu encaix en el substrat geolgic;
- mines, quan cal excavar el subsl de l'aflorament per tal d'accedir als recursos minerals que cont.
Qualsevol d'aquests procediments pressuposa la utilitzaci de tcniques i d'instrumental adequat (pics de pe-
dra, estris de fusta, estris fets en banya,...) per desenvolupar el treball d'aconseguiment de la matria primera.
En el cas de l'aprovisionament de terres per la manufacturado de cermiques, la major part d'estudis re-
alitzats fins el moment plantegen que l'aprovisionament de terres en les comunitats prehistriques seria fo-
namentalment de tipus directe (p.e. AGUAYO/BARAHONA/GARRIDO/PADIAL, 1998; CLOP, 1994;
CONVERTIM, 1996; ECHALLIER, 1984; NAVARRETE/CAPEL/LINARES/HUERTAS/REYES, 1991;
RICE, 1987; SHEPARD, 1980...).
Aquests resultat tenen un important recolzament en les evidncies etnogrfiques, com es pot apreciar en al-
guns treballs que recullen dades en aquest sentit Aix, per exemple D. E. Arnold f a un estudi de sntesis de dades
recollides en la literatura etnogrfica sobre les distncies d'obtend de les terres, desgreixants, engalbes i pig-
ments per part dels/les artesans/es en sistemes de producci no-industrials (ARNOLD, 1985). El recull de 110 ca-
sos li permet apreciar que en les comunitats estudiades l'aprovisionament de terres varia entre 1 i 50 km. Ara b
(fig. 2) en un 75% dels casos estudiats la distncia d'aprovisionament es situa entre O i 5 km, mentre que si amplien
aquesta distncia fins als 10 km, el nombre de casos arriba al 89%. Tan sols en un 2% dels casos la distncia d'a-
provisionament de terres s superior als 25 km.
7(6%)
2(2%)
3(3%)
15(14%)
83(75%)
Figura 2: Distncies d'obtenci de terres en sistemes de producci no-industrials (a partir d'ARNOLD, 1985).
68 I
En l'estudi d'Arnold, i pel que fa a la distancia d'aprovisionament de certs tipus de desgreixants (fig. 3), es
constata que en un 84% dels casos l'aprovisionament es realitza en un radi de 5 km i que en el 97% dels casos pro-
v d'un radi inferior als 10 km. Tan sols en un cas la distncia s superior a 25 km. Si b en aquest estudi no s'espe-
cifiquen les caracterstiques socioeconmiques dels grups estudiats, la contundencia de les tendncies observades
permeten la seva utilitzaci per illustrar les caracterstiques primordials de l'aprovisionament de terres.
Les propostes d'Arnold han estat utilitzades per investigadors com A. Sheridan qui, en un article sobre la pro-
cedncia de cermiques neoltiques en jaciments d'Irlanda, utilitza aquest treball per a definir com locals les argi-
les que es troben en un radi de fins a 5 km del jaciment (SHERIDAN, 1991). Segons Sheridan, la distncia de 3-5
km constitueix defacto la definici de treball ms adequada pel terme "local", establint un criteri que aplica no
sols als llocs d'habitaci, sin tamb als jaciments funeraris.
Un altre exemple basat en la utilitzaci d'evidncies etnogrfiques s l'estudi realitzat per B. Sillar sobre les
estratgies d'aprovisionament de terres per a la confecci de cermiques artesanals en onze comunitats dels Andes
a Per i a Bolvia (SILLAR, 1997). Pel que fa a les terres, tan sols en una comunitat s'exploten dipsits situats a
ms de 5 km de distncia, mentre que en la resta de comunitats la distncia varia entre O'l km i 5 km. En el cas dels
desgreixants, en sis casos es recorre a la recerca de degreixants especfics que troben en un radi que varia entre els
O'l km i els 3 km, mentre que en els altres cinc casos es considera que els components que porten de forma natural
les terres sn prou aptes per elaborar els productes cermics que necessiten.
L'aprovisonament directe sembla, per tant, que s l'estratgia que predomina de forma aclaparadora entre les
comunitats amb produccions cermiques no-industrials. La demanda de recursos minerals per a la producci de
cermiques en aquestes comunitats sembla que pot cobrir-se perfectament amb els recursos que tenen ms a l'a-
bast.
Malgrat la constataci arqueolgica i etnogrfica de la importncia que t l'aprovisionament directe de terres
en la manufacturaci de cermiques podem considerar com excepcionals els casos en que ha estat possible identi-
ficar indrets concrets explotats en un moment o d'altre per a proveir-se de terres, ni tant sols quan la identificaci
deies terres utilitzades s altament precisa (p.e. AGUAYO/BARAHONA/GARRIDO/PADIAL, 1998).
1(3%)
4(13%)
26(84%)
Figura 3: Distncies d'obtenci de desgreixants en sistemes de producci no-industrials (a partir d'ARNOLD, 1985).
Matria primera I producci de cermiques. La gesti dels recursos minerals per a la manulacturaci de cermiques del 3100 al 1500 cal ANE aJNEdelaP.Ibrica I 69
El cas ms clar en que aix ha estat possible s el de la Grotte de Foissac (Aveyron, Frana) on es va poder do-
cumentar l'explotaci en fronts d'extracci dels dipsits de terres formats pel transport de materials de riu La Jon-
quire que passa per l'interior de la cavitat (GARCA/ROUZAUD, 1994). Els treballs arqueolgics han demostrat
que aquesta cavitat, que funcionava de forma complementria a un hbitat que hi havia en la superfcie exterior,
havia servit successivament com lloc d'aprovisionament de matries primeres per a la manufacturaci de cermi-
ques i com a lloc d'enterrament. En aquesta cova s'han pogut trobar nombrosos vestigis i indicis del procs d'ex-
tracci de terres com les traces dels objectes utilitzats per realitzar aquest treball i, en algun cas, fins i tot el mateix
objecte. Aix ha perms constatar la utilitzaci en aquest procs de treball d'elements com bastons, a vegades fets
a partir d'ossos llargs de bvids, l's de fragments d'estalagmites o l's d'estores vegetals. Aquest jaciment consti-
tueix, amb tota probabilitat, el lloc on ha estat possible anar ms enll en el coneixement dels processos de treball
relacionats amb l'aprovisionament de terres en comunitats prehistriques.
Un tipus d'estructura que es troben ben sovint en jaciments que es situen dins de la Prehistria Recent de la
Mediterrnia occidental sn les "fosses". Es tracta d'estructures negatives, s a dir excavades en el subsl, que per
les seves caracterstiques formals, mtriques i d'elements associats no poden interpretar-se com espais domstics
d's quotidi per a la realitzaci de les tasques de producci i reproducci social i biolgica d'una part de la comu-
nitat, sin que s'interpreten com estructures que poden estar vinculades a determinats processos de producci i/o
d'amortitzaci de bens. Per aquestes estructures, amplament representades en nombrosos jaciments, s'ha proposat
mltiples interpretacions, que poden variar d'un tipus de fossa a un altre en funci de les seves caracterstiques for-
mals especfiques, del seu contingut, etc. (PONS, 1993). Entre aquestes possibles funcions, i per alguns casos es-
pecfics, s'ha suggerit la possibilitat de que es tracti d'estructures que haurien tingut com utilitat primria l'extrac-
ci de terres, b per a ser utilitzades en la construcci de les estructures d'habitaci (PONS, 1993), b per a ser
utilitzades en la manufacturado de productes cermics (TARRETE/JOUSSAUME, 1998). Aquesta possibilitat ha
estat plantejada, per exemple, per algunes fosses trobades en jaciments com Mdor (GUILAINE et alii, 1989) o
Carsac (GUILAINE et alii, 1986) amb un cronologia que en ambds casos els autors situen al voltant del 800-600
a.n.e. (Bronze Final III). En el cas del norest de la Pennsula Ibrica, aquesta hiptesi que relaciona f osses amb la
possible extracci de terres ha estat plantejada per alguna de les estructures localitzades a Bvila Madurell (Valls
Occidental) (PONS, 1993).
L'aprovisionament indirecte o extraterritorial
L'aprovisionament indirecte o extraterritorial s l'altre sistema bsic que existeix per aconseguir els recursos
minerals, transformats o no, indispensables per a cobrir determinades necessitats. L'aprovisionament indirecte o
extraterritorial es pot definir com la captaci de determinats recursos a travs dels diferents mecanismes d'interac-
ci social que poden establir-se entre diferents comunitats (BARCEL, 1997). s mitjanant els mecanismes d'in-
teracci social entre diferents comunitats que es produeix la circulaci de matries primeres, productes elaborats,
individus, informaci
15
,.... Cal partir de la consideraci de que cap comunitat produeix el conjunt de bens que
15
Nosaltres preferim parlar en primera Instncia de la "circulaci" de matries primeres i/o de productes i no "d'Intercanvi",
com succeeix en la immensa majoria de bibliografia que fa referncia en aquestes qestions. La preferncia per utilitzar el ter-
me de "circulaci" es basa en el fet de que creiem que reflecteix millor all que l'evidncia arqueolgica pot reflectir: el des-
plaament en l'espai d'un material mineral determinat, transformat o no, des del seu punt d'origen natural. El terme "intercanvi"
es situa ja en el terreny de l'explicaci de les causes de la circulaci dels materials. Pertany, per tant, a un pla superior en l'm-
bit de les categories d'anlisi histriques, doncs dpassa el pla descriptiu per situar-se directament en el pla de plantejament
d'hiptesis explicatives. En aquest sentit, "l'intercanvi" pot ser un dels possibles mecanismes de circulaci extraterritorial de
materials, per no t per qu ser ni el primer ni l'nic ni el principal, com sovint sembla desprendre's de la utilitzaci que sol fer-
se d'aquest terme en la bibliografia que fa referncia a la circulaci de manufactures en les comunitats prehistriques.
70 I I
utilitza en els diferents processos de producci i reproducci social, sin que en tota comunitat hi podem trobar al-
gun o alguns elements que han estat produite en d'altres comunitats. En aquest sentit, i tal i com est abastament
demostrat tant per l'arqueologia com per l'etnografia, no s estrany que una comunitat que exploti uns determinats
recursos minerals incorpori a les xarxes de circulaci en les que est integrada part de la matria primera o produc-
tes elaborats amb aquesta. En el cas de que circulin productes ja manufacturats, cal parar esment a determinar si es
tracta de productes que sn bns de consum d's quotidi o b es tracta de productes que han estat realitzats amb la
intenci d'integrar-los directament en les xarxes de circulaci.
La discussi entorn a les possibles formes de provement extraterritorial sovint s'ha basat en les propostes rea-
litzades per K. Polanyi en base a una classificaci emprica de les economies a partir del que ell anomena la seva
forma d'integraci (POLANYI, 1994; POLANYI/ARENSBERG/PEARSON, 1976). Per aquest investigador, les
formes fonamentals dntegraci_serien tres: reciprocitat, redistribuci i intercanvi
1
^. En el plantejament de Polan-
yi, aquestes tres formes d'integraci sn processos econmics i socioculturals que no s'exclouen mtuament,
doncs poden donar-se simultniament en una mateixa societat. L'important s que en cada cas s'analitzi el pes es-
pecfic que t cada una d'aquestes formes d'integraci en l'estructuraci global i les relacions de les societats en
que estan presents. Les propostes de K. Polanyi han estat recollides, discutides, ampliades o matisades per un im-
portant nombre d'autors des de diferents camps d'estudi i postures teriques (p. e.: BAT, 1986 i 1998; EARLE,
1977; FRIED, 1967; MARTNEZ-VEIGA, 1990; RACINE, 1979; RENFREW, 1977a; SAHLINS, 1983;...).
La reciprocitat es pot definir com el moviment mutu de bns entre dues persones o grups que es produeix a
partir de visites recproques entre iguals, ja sigui a domicili o b en un lloc preestablert. La reciprocitat seria prpia
de les anomenades societats "igualitries". En aquesta forma d'integraci, les transaccions materials sn impor-
tants per encara ho sn ms els seus aspectes de relaci social o simblica. Aquesta forma d'integraci ha estat
matisada i ampliada, fins a definir-se tres formes que acaben per establir una certa correlaci entre el grau de pro-
ximitat en els llaos de parentu i la forma de reciprocitat predominant. Aquestes tres formes sn:
- generalitzada o solidria: duta a terme per agents collectius i fonamentada en la indefinido de la temporalitat i de l'equi-
valncia de l'intercanvi. Defineix el grau extrem de solidaritat en les relacions recproques ja que consisteix, en expressi
de B. Malinowski, en el pur regal. La reciprocitat generali tzada es dna especialment en el nivell de grup domstic;
- compensada, equivalent o equilibrada: consisteix en un intercanvi directe (simultani) i explcit (equivalncies
definides) efectuat per agents individuals, fet que comporta un menor grau de comproms social que la forma ante-
rior. La reciprocitat equivalent es dna sobretot en els nivells del llinatge i tribal, s a dir, es dna entre individus
que tenen una major distncia social que en el cas anterior. Les evidncies etnogrfiques han anat posant de relleu
que la reciprocitat equivalent no funciona com a tal en molts casos i que pot ser l'origen de conflictes d'una certa
envergadura ja que, en la prctica, una de les parts mira d'aconseguir determinats avantatges respecte l'altre
(MARTNEZ-VEIGA, 1990);
- negativa: de fet equival a una manca de reciprocitat. Sorgeix sota el predomini de la forma de reciprocitat com-
pensada i tendeix a dissoldre la reciprocitat de les relacions comunals, fins el punt que s'arriba a afirmar que de fet
consisteix en l'intent d'aconseguir alguna cosa a canvi de res, amb total impunitat. Aquest tipus de reciprocitat es
mostra en fenmens tan diversos com el troc, el regateig o, en el cas ms extrem, en el robatori o d'altres formes
d'apropiaci mitjanant coerci. La reciprocitat negativa es dna sobretot en les relacions intertribals, per la qual
cosa la distncia social entre els individus s la mxima possible.
fi
0
En un treball de l'any 1944, Polanyi propos una quarta forma d'integraci, que considera prpia dels grups domstics o
d'economia autrquica. Aquesta proposta, per, va desaparixer en les seves obres posteriors, sense que l'autor n'expliqui el
Perqu.
i I 71
La redistribuci es defineix com el moviment centralitzat de bns que implica la concentraci dels mateixos
en mans d'un determinat individu (o d'un redut nombre d'individus) qui, amb posterioritat, els distribuir entre la
resta de membres de la comunitat. El pas de la reciprocitat a la redistribuci implica la concentraci dels excedents
en poques mans i tamb en pocs llocs, fins el punt de que en alguns treballs s'apunta que constitueix un pas fona-
mental per a l'aparici de l'urbanisme. S'ha proposat que aquesta forma d'integraci seria prpia de societats amb
diferenciacions internes, tot i que hi ha autors (RACINE, 1979; SAHLINS, 1983) que plantegen que en les comu-
nitats primitives aquesta mena de circulaci es produeix essencialment a l'interior de grups en que els llaos de so-
lidaritat sn estrets, com ara les famlies extenses o dins de l'mbit dels poblats. S'ha proposat l'existncia de qua-
tre institucions o formes bsiques de redistribuci:
- els "mecanismes igualadors", com per exemple el potlatch;
- la redistribuci domstica;
- la redistribuci en base a la realitzaci d'activitats cooperatives, com per exemple la caa;
- la mobilitzaci o apropiaci de bns i serveis per part d'una determinada entitat, que reuneix les aportacions de
diverses comunitats en forma de tributs, prestaci de treballs,...
Les tres primeres formes de redistribuci serien prpies de societats igualitries, mentre que la darrera ho se-
ria de societats jerarquitzades (diferenciades o de classes) (EARLE, 1977).
La tercera forma d'integraci s l'intercanvi. El terme intercanvi fa referncia al procs mitjanant el qual un
determinat producte circula a canvi d'un altre producte, servei o contraprestaci de qualsevol tipus. De forma ms
especfica, l'intercanvi de mercat es produeix a partir de l'existncia de centres d'intercanvi especialitzats (mer-
cats) vers els quals es desplacen grups d'origen divers. Suposa per tant l'existncia d'un lloc especfic per a dur a
terme les transaccions i un sistema de fixaci dels preus de les mercaderies. Els mercats poden ser peridics (in-
clou doncs les fires) o fixes i poden estar sotmesos o no a la llei de l'oferta i la demanda. A diferncia de la recipro-
citat i la redistribuci, l'intercanvi de mercat s impersonal i no est orientat en funci de les possibles relacions
socials que puguin existir entre els individus que protagonitzen les transaccions. El mercat seria un mecanisme
d'integraci propi de societats estratificades.
A partir de l'evidncia etnogrfica i en relaci als sistemes contemporanis d'intercanvi de mercaderies que es
poden documentar i que abasten qualsevol tipus de productes, i entre aquests i de forma especfica els productes
cermics, s'ha proposat (RENFREW, 1997b; RICE, 1987) que de fet existeixen cinc possibilitats bsiques:
- el/la consumidor/ra es desplaa fins el lloc on es trobar l'artes/ana. En aquest cas, l'artes/ana no busca activa-
ment consumidors/ores pels seus productes, per en pot fer a comissi o per consigna o per un/a comprador/a oca-
sional que necessiti reposar la seva vaixella domstica;
- l'artes/ana es desplaa fins on resideixen els/les consumidors/res. En aquest cas, el/la ceramista (o algun mem-
bre de la unitat de producci) transporta els productes cermics (carrengant-los ell/a mateix/a, a lloms d'un animal,
amb un vehicle de rodes, en canoa,...) fins l'indret on es troben el/les consumidors/res, convertint-se en un vene-
dor/a itinerant;
- la relaci entre l'artes/ana i els/les consumidors/res es produeix en un lloc diferent al lloc de residncia dels
agents;
- l'artes/ana deixa els seus productes a un/a intermediari/ria, que es desplaa fins on hi ha els/les
consumidors/res;
- el/la ceramista porta els seu productes a una entitat que s'encarrega del seu intercanvi per d'altres productes.
Aquesta s una possibilitat que s'enquadra dins d'un sistema d'integraci de redistribuci.
El plantejament d'aquests tres sistemes d'interacci (reciprocitat, redistribuci i intercanvi) s'ha de considerar
com el plantejament de models heurstics que corresponen a categories de conducta ideals. En la seva concreci en
72 I
la realitat, els estudis etnogrfics han perms posar de manifest que cal tenir en compte diverses consideracions.
En primer lloc, cal remarcar el fet de que s possible trobar diverses combinacions d'aquests sistemes d'interacci
en una mateixa societat, de tal manera que cap categoria de conducta descriu per ella sola les caracterstiques del
sistema de distribuci extraterritorial de productes d'una determinada comunitat. En segon lloc, les xarxes de cir-
culaci, siguin d'abast local o extraterritorial, sn importants no tan sols per a proveir-se de determinats productes
i per a mantenir un cert nivell de relacions econmiques, sin que tamb serveixen com a vies de circulaci d'in-
formaci i de relacions socials.
L'mbit de distribuci dels productes cermics ha rebut una considerable atenci entre els/les
arquelegs/gues, major fins i tot que la prestada als propis processos productius (RICE, 1987). La major presncia
d'aquest tipus de treball es pot explicar a partir de la pervivncia, conscient o inconscient, de plantejaments difu-
sionistes en molts/es investigadors/res que centren bona part dels seus esforos en determinar la possible presncia
de materials "importats" o "extics" en tant que es considera que aquests poden servir d'argument-clau a l'hora
d'explicar l'evoluci socioeconmica i sociopoltica de les comunitats del passat (OROZCO, 1994).
L'estudi arqueolgic de la distribuci de qualsevol tipus de productes, inclosa la cermica, sol basar-se en la
constataci de la seva distribuci espacial a partir del fet de la presncia/absncia del producte objecte d'estudi i de j
les seves freqncies relatives. Per, i tal i com assenyalen diversos autors/res (p. e. PLOG, 1977; RICE, 1987) en
l'estudi de la distribuci espacial dels productes cal tenir en compte un ample nombre de variables, com ara l'ex-
tensi en el desplaament del producte, el volum que circula, la direcci i la intensitat del flux, el grau de centralit-
zaci de la distribuci o la complexitat del sistema en el seu conjunt. En relaci a un producte tant especfic com
sn els productes cermics s'ha plantejat que cal tenir en compte el percentatge que representen els productes d'ori-
gen for en relaci al conjunt total en cada jaciment, la densitat de jaciments on es troba aquest producte en cercles
concntrics a l'rea de producci i el nombre de llocs on aquest producte es pot trobar de forma contempornia en
aquest cercles concntrics (HODDER, 1974). Caldria afegir en aquestes consideracions la necessitat de tenir en
compte el context en el que es troba l'artefacte cermic.
El coneixement de les caracterstiques de la circulaci de productes cermics entre les comunitats prehistri-
ques presenta, per, un conjunt especfic de problemes que dificulten de forma molt important el seu adequat co-
neixement. Per a poder conixer les especificitats del procs de distribuci cal conixer b les caracterstiques del
procs de producci, comenant per a determinar el lloc o la zona de producci. Sense la constataci de lloc de
producci, del modus i de l'escala de producci, s impossible anar ms enll de la simple constataci del fet del
desplaament d'un determinat producte en l'espai (RICE, 1987) sense que aix permeti poder arribar a plantejar
explicacions sobre el per qu de la seva circulaci. D'altres aspectes que cal tenir en compte a l'hora de plantejar la
possible circulaci dels productes cermics, i que els hi sn especfics en relaci a d'altres tipus de productes rea-
litzats amb d'altres matries primeres, sn que els productes cermics constitueixen un producte ms barat, ms
volumins i ms frgil, aspectes que de ben segur han de condicionar que la seva circulaci presenti determinades
particularitats en relaci a d'altres productes. Aquest conjunt de limitacions, que en certa mesura sn inherents al
registre per que tamb sn en part producte de les estratgies de recerca desenvolupades en aquest camp fins el
moment, limiten ara com ara i de forma molt important el nostre coneixement sobre els mecanismes de circulaci
de productes entre les comunitats prehistriques.
Malgrat aquestes consideracions les propostes que sobretot des del camp de l'antropologia econmica terica
s'han anat fent sobre les possibles formes d'interacci social va portar a que alguns investigadors intentessin establir
models per poder correlacionar aquestes propostes amb les dades del registre arqueolgic. En general, les diferents
propostes realitzades solen basar-se en la realitzaci de grfiques de freqncia de presncia d'un determinat pro-
ducte en funci de la distncia a la que es troba del seu lloc de producci i/o procedncia de la matria primera. Aix
i I 73
s'ha realitzat un cert nombre de propostes per a interpretar i correlacionar les corbes resultants amb els diferents mo-
dels de circulaci de bns proposats des de la teoria antropolgica (p.e. RENFREW, 1972 i 1977a),
D'aquests estudis s'en poden treure diverses conclusions que qestionen la validesa d'alguna de les propostes
realitzades, que han estat i encara sn valorades i utilitzades per alguns/es arquelegs/ogues sense tenir en compte
les crtiques formulades a posteriori. En general, les crtiques realitzades posen de relleu que es tracta de models
massa simples, que solen basar-se en una nica variable (la distncia) sense tenir en compte la possible existncia
d'altres factors que expliquin la forma de distribuci dels productes en l'espai, com per exemple l'existncia o no
de possibles vies de comunicaci, l'estructura social de les comunitats, l'organitzaci de la producci, la capacitat
d'emmagatzematge,... (BARCEL, 1997; DJINDJIAN, 1991; HODDER, 1974; HODDER/ORTON, 1990). De
fet, no es discuteix l'eficcia de les tcniques estadstiques utilitzades en la confecci d'aquests models, sin la fia-
bilitat de la interpretaci histrica que es fa a partir dels mateixos (BARCEL, 1997),
Aix, per exemple, l'estudi etnogrfic de comunitats contempornies ha perms posar de manifest que en de-
terminats casos la distribuci en l'espai de productes a partir de mecanismes diferents pot donar lloc a corbes simi-
lars (HODDER/ORTON, 1990) o que en laforma de les corbes pot influir de manera molt important les caracters-
tiques demogrfiques de la zona d'estudi (HODDER, 1974). D'altres aspectes que poden afectar de manera molt
important a la distribuci en l'espai dels productes cermics poden ser, per exemple, la transportabilitat dels pro-
ductes i la seva vida efectiva, que sn factors que poden augmentar o disminuir el possible inters per a proveir-se
dels mateixos (RICE, 1987).
Una altre constataci que s'ha pogut realitzar s que sovint les diferncies entre corbes el que reflexen no s tant
els mecanismes socials que fan possible la circulaci dels productes com els tipus de productes que hi circulen (HOD-
DER, 1974; ORTON, 1988; RICE, 1987). Productes de valor alt i poc voluminosos es poden arribar a trobar en una
rea relativament extensa, donant unes grfiques en les que les corbes declinen de forma molt suau amb la distncia.
En canvi, productes voluminosos i de baix valor solen tenir una alta representaci en zones properes a la seva zona d'o-
rigen, decaient rpidament la seva presncia a mesura que ens allunyem d'aquesta. Es tracta de corbes que poden estar
condicionades, per exemple, pel sistema de transport dels productes, per la consideraci del seu valor, etc. Alguns estu-
dis reflecteixen que la dispersi de les cermiques domstiques de determinades comunitat afecta una rea de distribu-
ci reduda (35 km) en relaci a l'rea de distribuci deies cermiques de luxe (60-120 km) (MORRIS, 1981).
En definitiva, ara com ara s molt difcil establir models que ens permetin explicar les causes de l'aprovisiona-
ment extraterritorial entre les comunitats prehistriques, ms enll d'arribar, en el millor dels casos, a constatar la
seva existncia. La utilitzaci en aquest sentit de models que es basen en l'observaci etnogrfica presenta, en
aquest cas, greus dificultats per l'Arqueologia. Cal, doncs, tal i com ja ha estat proposat, revaluar les teories que
han estat esbossades i desenvolupades des d'altres camps de les Cincies Socials, com l'Antropologia o la Sociolo-
gia a la llum de les dades aportades per l'Arqueologia per tal de poder progressar en el coneixement del paper de la
interacci social en el desenvolupament les comunitats del passat (BARCEL, 1997). Sols aix podrem arribar a
esbrinar quina o quines de les mltiples causes possibles sn les que de veritat ens poden explicar la ra del des-
plaament d'un determinat producte i, ms enll de fer aquesta constataci, millorar el nostre coneixement efectiu
de les caracterstiques socioeconmiquesi ideolgiques de les comunitats del passat.
2.2.2.- El tractament de la matria primera
Dins de l'ample ventall de productes fets amb terra cuita no hi ha dubte que el producte ms exts, ms utilit-
zat i que major presncia i importncia ha tingut en el desenvolupament d'un ampla diversitat d'activitats humanes
74 I Mateflaprlmeralproducclodecermlques.Ugestlodelsrecurscmlneralsperalamanufacturaclodecermlquesdel3100al1500calANE al NE de la P. Ibrica
han estat els contenidors o vasos cermics. Els contenidors, en general i fets del material que sigui, sn indispensa-
bles en qualsevol societat en la que una part important dels recursos i dels aliments hagin de ser recol.lectats, pro-
cessat i/o emmagatzemats (JUHL, 1995). Els contenidors sn, per tant, indispensables en el desenvolupament dels
processos de treballs relacionats amb la subsistncia en societats que presenten determinades caracterstiques so-
cioeconmiques, com per exemple les societats amb una economia de producci de la subsistncia que sn preci-
sament les que han desenvolupat de forma molt important la utilitzaci de contenidors cermics. En aquestes so-
cietats, i a la vista de l'ampla diversitat de processos de treball en els que han de participar, la diversitat de tipus de
contenidors cermics pot arribar a ser molt important (fig. 4).
Els contenidors o vasos cermics han estat amplament utilitzats per transportar lquids, per emmagatzemar di-
ferents tipus de substncies o per escalfar-les mitjanant la seva exposici a una font de calor. Cada un d'aquests
usos comporta unes determinades condicions de treball, per la qual cosa caldr que els medis de treball emprats
(els contenidors cermics) reuneixin certes caracterstiques, especfiques per a cada cas, que permetin una adequa-
da i eficient realitzaci d'aquelles tasques. Aquestes caracterstiques se li donen al producte durant el seu procs de
producci, des de la selecci de la matria primera fins a la darrera etapa de la seva fabricaci, de tal manera que
les seves caracterstiques morfotecnolgiques (atributs de forma i tecnologia) estan directament relacionats amb
l'activitat concreta en la que haur de participar aquell contenidor. De fet, per, les propietats especfiques de cada
producte cermic com contenidor se li donen a travs del tractament de la matria primera que, com veurem, abas-
ta diferents aspectes i t lloc en diferents moments del procs productiu global de cada contenidor cermic.
El productes cermics sn, tant per la seva forma com pel material amb que estan fabricats, elements sotme-
sos a lleis fsiques especfiques. s per aix que productes cermics amb una determinada forma i fets amb uns
materials determinats poden servir per a f uncions especfiques, i no sn aptes o sn menys eficients per realitzar
d'altres funcions en relaci a d'altres productes cermics (JUHL, 1995). Les lleis fsiques foren determinades
pels/les artesans/artesanes de manera emprica en processos d'assaig i error tant durant l'elaboraci com durant
l's dels productes cermics. D'aquesta manera, els productes cermics van sser produts per a realitzar de forma
ms eficient determinades funcions a partir del control de certes propietats fsiques. De totes maneres, els produc-
tes cermics en tan que contenidors poden arribar a ser ms o menys multifuncionals, de tal manera que el produc-
te cermic tamb pot ser utilitzat en la realitzaci de certes funcions per les que no estava destinat en sser fabricat.
En tot cas, hi ha determinats trets que responen a la intenci que tenia l'artes/ana quan va elaborar un determinat
producte cermic. Aix, per exemple, el tamany del contenidor est directament relacionat amb l's primari pel
qual va ser fabricat. De la mateixa manera, la matria primera pot ser seleccionada i tractada en funci de l's pri-
mari que es busca pel contenidor. s, doncs, fonamental arribar a determinar el major o menor grau d'ajustament
del producte cermic envers la seva participaci en un o d'altres processos de treball i de forma independent a la
constataci efectiva del seu s en una o d'altra tasca, doncs aix podrem conixer el grau d'ajustament del producte
original a una determinada funci i, per tant, acostar-nos, al grau d'especialitzaci dels processos productius de-
senvolupats per aconseguir un determinat tipus de productes com sn els productes cermics.
En relaci a l's especfic dels contenidors cermics i des del punt de vista de l'evidncia arqueolgica cal fi-
xar-se, doncs s la primera evidncia que tenim, en el darrer s o context on es troba el producte cermic. Aquest
darrer s, per, no ha de ser necessriament l'nic s que hagi tingut aquest ni tant sols aquell s per al que va ser
especficament produt. L'estudi acurat de les evidncies ha de permetre poder plantejar, al final de la recerca,
hiptesis a l'entorn de quin podia haver estat el primer s del contenidor o, en tot cas, la seva major o menor aptitud
per a ser utilitzat en un o d'altre s.
La investigaci sobre les propietats inherents dels productes cermics s un dels requisits fonamentals per en-
tendre l's de les cermiques i, per tant, per aprofundir el coneixement sobre el seu s social (JUHL, 1995). La fa-
Maleflaprlmerolproducddecefmlques.Uaestide)srecurEosmlnefalsp6falamanLJlacturactdecernilquesdel3100al1500calANE al NE de la P Ibf Ica I 75
SARAKOLE (MAti DOGON (MAU! PEU t (CAMERON) HAUSA (NIGER I O1OLA t SENEGAL I
Ojtu tar I* t(e
conserve/ C au pow br
f^ tremper., teindre, tanner. abreuvr
faire s^s ablu(<is
cuite ls sauces
Cuire tes mi's a U
Figura. 4: Taula tipolgica sinttica de les principals categories funcionals de cermica de l'frica occidental (segons GA-
LLAY, 1986).
76 I Matria prlmeralpfcxJuccI de cermiques. La gesltdei5recursosmineralsperalamanulactUfacidecermiquesdei3100al1500calANE al NE de la P. Ibrica
bricaci de cermiques constitueix un complex procs productiu en el que intervenen un gran nombre de factors.
El producte final s el resultat d'un conjunt d'operacions tcniques que conformen el procs de treball especfic de
cada producte cermic. En la producci de cermiques, a l'igual que succeeix amb la resta de manufactures que
produeix una determinada comunitat, es reuneixen un conjunt concret de caracterstiques o particularitats tcni-
ques, funcionals, esttiques, etc., que sn la conseqncia de les necessitats que es volen cobrir i dels coneixe-
ments que t l'artes/ana, que sn sempre el resultat d'aprenentatges rglais socialment i que per tant, al seu torn,
sn realitzacions que reflexen les necessitats, condicions i caracterstiques especfiques del grup que les ha fet. En
aquest sentit, i tal i com han assenyalat diferents autors, s important tenir en compte l'importncia que t la tradi-
ci en relaci al desenvolupament tecnolgic de cada societat. En definitiva, i a l'igual que en la resta manufactu-
res, els productes cermics i les tcniques que s'han aplicat en la seva producci s'han de comprendre com objectes
conformats i definits per una realitat social particular (BRONITSKY, 1986; COLOMER, 1995).
L'estudi dels usos dels productes cermics, tant de l's original per al que va ser fabricat un determinat pro-
ducte cermic com l's final, s a dir, les darreres tasques en que aquest s emprat, pot abordar-se des de diverses
perspectives. En l'mbit de la recerca centrada en l'estudi dels productes cermics l'estudi sobre les seves funcions
usos ha constitut, de forma particular entre els/les investigadors/res estadounidencs/enques, un mbit que ha
conegut un important desenvolupament en els darrers anys (RICE, 1996a).
No hi ha dubte que la determinaci dels parmetres formals pot ser una de les vies per a determinar els aspec-
tes ms rellevants des del punt de vista de la seva possible funcionalitat i que, per tant, pot permetre identificar la
funci del contenidor. La utilitzaci de parmetres com el volum, el perfil del contenidor, la presncia i tipus d'ele-
ments de prensi, el dimetre d'obertura,... permeten plantejar hiptesis en torn de l's primari dels contenidors
(p.e. HENRICKSON/McDONALD, 1983; JUHL, 1995) i constitueix, de fet, una de les vies ms emprades
pels/les arquelegs/gues per a aprofundir en aquesta mena de qestions. Aquesta aproximaci, per, quan es fa de
forma simplista pot portar a importants errors d'apreciaci, doncs es corre el risc de caure en la realitzaci de sim-
ples analogies formals amb tipus morfolgics actuals. Per la similitud de formes actuals amb formes prehistri-
ques no garantitza necessriament la seva utilitzaci en usos similars. s per aix que nombrosos investigadors
han realitzat propostes que pretenen objectivar els atributs formals dels conjunts cermics estudiats a partir de l'es-
tabliment d'ndex de relaci entre els diferents parmetres utilitzats que permetin objectivar les definicions de pro-
ductes cermics com plats, vasos, bols, gerres, tenalles,... (p.e. COLOMER, 1995; DEDET/PY, 1975; GARDIN,
1976; RICE, 1987; SHEPARD, 1965; etc.). Conixer els atributs formals permet conixer determinades caracte-
rstiques de gran importncia per a l's dels contenidors cermics, com ara la seva capacitat, estabilitat, accesibili-
tat i facilitat de transport (RICE, 1987). Una clara limitaci de l'aproximaci morfolgica s la necessitat de comp-
tar amb formes complertes o, al menys, reconstruibles, fet que podem considerar com relativament excepcional en
els jaciments de la Prehistria recent del norest de la Pennsula Ibrica on els conjunts cermics presenten, com un
dels seus trets significatius i ms recurrents, un elevat grau de fragmentaci.
L'aproximaci morfolgica a l's de les cermiques, s a dir, la correlaci forma-funci representa sols una de
les formes possibles de recerca sobre els contenidors cermics i els processos de treball especfics en que foren im-
plicats. Una altre via possible d'aproximaci s la determinaci del canvis que pateix el contenidor per l's repetitiu
en una determinada activitat Aquests canvis poden ser de diferents tipus. Un primer tipus sn els canvis que poden
patir les superfcies dels contenidors, que poden ser identificats sense uns coneixement previs especfics. Les altera-
cions de les superfcies poden ser canvis en les superfcies interior o exterior o canvis en les coloracions de les su-
perfcies per exposici reiterada al foc o per tenyit de les substncies que hi contenia. Un altre tipus de canvis sn
aquells que requereixen, per a la seva determinaci, de l's de determinades tcniques analtiques (cromatografa de
gas, espectrometra de masses, etc.) que permetin identificar les traces dels elements orgnics absorbits en les parets
i I 77

Clop 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Clop 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Xavier CLOP GARCA

You might also like