I

.
COl e,;""""
,hut ""W'AL "",,, <,,_"".'A"
" ... ',mol' nu >_
c.,,! .!II,,; .. u , .n "',u,,I\I\. ,</I. >009
e DI. lA f"""eco, Aifc,. "'.AH, 'O<>J
e COW" .... ' DlC",,"."',
CAO'" ny '" lA C.W, _ 0&001 "","",to,.
"ON: 973.1.--66.- '0"/0>-0
1>1""'1' nc"", ' .
,Iq". ,e.u.,. u,
"",.u .. ,*, 'A ""Y. "" _ 01100' '''''''",,>NA
..... : U"'''GlA!\ >.1.
www,,,,lumn J'Gon.,c"
lI,bo. "" >O<l.-''''
.-op..,.ju'". '" m.olm.n' '" r"ciolm<".,
><"'" ol l' .. m'' p ...... <.,,,,, J.I'Ino"
ol. d",,, "'''''''''',
I
an aconseguir recuperar el cadver el di a 8 de julio l,
poc desprs de les tres de la tarda. Estava gaireb in-
tacte,segurament no havia cst.--.t gai re temps a l'aigua.
Havien trobat ci cos per casualitat. Va ser Ulla sort tro-
bar- lo tall ;\viat i aix hauria d' haver L1cilitat la investi gaci
policaca.
Per sota de la successi de rescloses de Borenshult, hi ha
una esc ullera que protegeix l' accs a les ai ges agitades del
llac quan bUf.1 el vent de l' est. En obrir el c mal al trnsit
aquella primavera, l' entrada va comenar a empl enar- se de
llot. Als vaixells els costava mani obrar i les hlixs aixecaven
nvols densos d' un ng gr is groguenc. No va ser difcil
adonar-se que s' hi havia de fer al guna COS<1 i , pels volts del
Ill es de maig, la companyia del canal va sol, licitar un dra-
gatge al Servei Nacio nal dc Carreteres i Vi es Fluvials. La
solli citud va passar per les mans d' uns quants fun cio nar is
indeci sos, fi ns que finalment es va trametre a l'Administra-
ci Martima de Sucia, que va considerar que la feilla
s' havia de realitza r amb una de les dragues de cullera que
pertanyien al Servei Nacional de Carreteres; instituci qu e
va concloure que aquest tipus de dragatges depenia, efecti-
vament, de l'Admini straci Martima. Tot fent un darrer
7
,\lA} SjOIVALL I PER WA /-ILOO - 8
gest desesperat, alg va intentar remetre l'assumpte a les
autoritats porturi es de Norrkopi ng, les quals immediata-
ment van tornar la petici a l'Admini straci Martima;
aquesta, al seu corn, la va dirigir al Servei Nacional de Car-
reteres i Vies Fluvials, moment en qu alg va agafar el
telfon i va marcar el nmero d'un enginyer que hi emenia
de veritat, en dragues de cullera, Els amics li deien Neteja-
f<mgs. Sabia, per exemple, que de les cinc dragues de culle-
ra bivalva que hi ha, noms una tenia les dimensions ade-
quades per passar les rescloses. El seu ver itable nOIl1 tenia
ressons mitolgics, Pegs, per la gent l'anomenava, evi-
dentment, Porcs, i casualment aquell dia es trobava al port
pesquer de Gravarne, a la costa oest. El mat del S de j uliol
la draga va amarrar a Borenshult davant l'expectaci del"
nens del poble i d'Ull turista vietnamita.
Al cap d' una hora, un representant de la companyia del
canal va pujar a bord per parlar del procediment, la qual
cosa no es va resoldre de segui da. L'endem, dissabte, van
deixar ci vaixell ancorat al costat de l'escullera, mentre ci
personal era a casa passant el cap de setmana. La lli sta de la
tri pulaci era l'habitu:\ per la draga: un capats, qu e tamb
era ci comandam, que havia de ponar el vaixell a alta mar,
un operador de grua i un grumet. Aquests dos darrers, ori-
ginaris de Goteborg, van agafar ci tren noctur n de Motala.
El cap, en canvi, vivia a Nacka i la seva dona el va recollir
en cOLw.A les set del mat de dilluns es van tornar a trobar
tots a bord i al cap d'una hora va n comenar a dragar. Cap
a les onze, la bodega del vaixell ja s'havia emplenat i ales-
hores es va n all unyar cap a l' interior del llac per buidar-
Ia. En tornar es van haver de desviar per deixar passar Ull
vapor blanc que travessava el Uac Boren en direcci oest
envers la resclosa. Al llarg de la barana, s' hi amuntegaven
turi stes estrangers , els quals amb un entusiasme que fregava
la hi str ia saludaven amb les !llans els circumspectes homes
NQSEANNA - 9
de la draga. El vaixcll dc passatgcrs va enfilar lentamcnt la
resclosa cap a Motala i el llac Vattern. A l' ho ra de dinar,
el gallardet del pal ms alt havia desaparegut darrerc la
comporta superior. A dos quarts de dues s' hi van tornar a
posar.
Els esdeveniments es van desenvolupar com ara s'expli-
ca: feia bon temps, de tant en tall( se sentien ll eugeres rfe-
gues de vent capricioses i els nvols esti uencs avanavcn a
la deri va parsimo ni osament. Es podien ve ure persones a
l'escullera i a totes dues bandes del canal. La maj oria pre-
nicn el sol, d'altres pescaven amb canya i dos o tres obser-
vaven la draga. La cullera acabava d'cmpassar-sc un altre
mos de lloc de les del Boren i estava sorti nt de
l'aigua. L'operari , des de la cabina, feia les maniobres acos-
tumades mccnicament, el capats prenia caf a la cuina
del vaixell, i el grumet, amb cls colzes a la barana bruta
de grei x, escopia a l' aigua. La cullera era gaireb tota fo ra de
l'aigua.
Quan finalment va sortir a la superficie, un home del
moll es va aixecar i es va acostar Ull S passos cap al vaixell .
Va estirar els braos enlaire i va cridar alguna cosa. El gru-
met es va incorporar per poder- lo sentir millor.
-Hi ha al g a la cullera! Aturi's! Hi ha alg a la cullera!
El grumet va mirar l' home confusament i desprs la
cull era, que en aquell precs instant estava girant lentament
per sobre la bodega de crrega per vomitar- hi el contingut.
L'aigua bruta rajava sense parar i just en aquell mo ment
l'operari va aturar la cull era al damunt mateix de la bodega.
Aleshores el grumet va veure el mateix que havia vist l' ho-
me de l'escullera. De la gola de la cull era bivalva en sobre-
sortia un bra blanc i llU.
Els deu minuts que van seguir vall ser ll args i transpa-
rents. Es vall prendre tina sri e de mesures i al moll hi havia
alg q ue repetia sense parar:
MA) S)OIVAU I l' ER IVAHL(i(J - I Q
-No f.1 cin res, no toquin res, deixin- ho tot com est
fins que no arribi la policia ...
L'operari de l'excavadora va sortir i va mirar amb det e-
niment, desprs va tornar a la cabina i es va asseure a la
cadira refugiant-se en la relati va seguretat de les palanques
que l'envoltaven.Va fer girar la grua i va entreobrir la cull e-
ra. El capats, el grumet i un pescado r xaf;lrder van recollir
el cos.
Era una do na. Va quedar t."Stesa de panxa enlaire sobre
una lo na doblegada a Ull extrem de l' escullera. Tot al voltant
es va congregar un grapat de curiosos que l' observaven,
entre els quals uns nens que no hi haurien d'haver estat,
per que ning 110 va pensar a fer escampar la boira . Tots
estaven presenciam el mateix i a partir d'aquell moment
tots tindrien una cosa en com: Illai no oblidari en l'aspect e
d' aqueUa dOlla.
El grumet li va abocar tres galledes d' ai gua al damunt.
Desprs, al cap de molta est ona, hi va haver qui l'hi va
retreure.
Estava nua i no duia j oies. La pcll del pit i la de la part
inferior del ventre eren ms clares, C01l1 si hagus pres el sol
en biquini . Tenia els malucs amples i les natges fo rt es; el pl
pbic negre, mullat i tofut. Pits petits i flccids, i mugrons
grans i foscos. Una esgarrapada vermellosa li reco rria la cin-
tura i li arribava ;11 maluc. La resta, pell llisa i sense marques
ni cicatrius, peus i mans peti ts i ungles sense pintar. Amb la
cara tan inflada que tenia, es feia di6cil imaginar quin devia
ser el seu rostre veritable. Tenia les celles fosques i marcades,
i la boca semblava ampla. Els cabells se li havien enganxat al
cap, pel co ll n' hi queia un ble.
2
ocala s una ci utat sueca no gaire gran. Est si-
tuada al comtat d'Ostcrgotbnd, a la part nord del
lbc Vanem , i t Ull S 27.000 habitants. El rrec
de la policia ms ah s el de fi scal de la ciutat, q ue tamb
s' encarrega de Ics tasques de [scal. Per sota seu hi ha ci co-
missari , cap executiu de la policia de seguretat ci utadana
i de la policia criminal. Tamb hi ha Ull subi nspector primer
de la policia criminal - que ocupa cI dinov esgla a 'es-
cab salarial- , sis policies i una dona po li cia. Un d';(jucst.S
s, a ms a ms, fotgraf; per als exmens mdics s' acostuma
a contractar qualsevolmctge de la ciucat.
Al cap d'una hora d' haver rebut el primer avs, la ~ o
ria dels policies esmentats s' havien reunit al moll de Borcn-
shul t,:\ uns metres del far. Hi havia poc espai al voltant del
cadver i els homes de la draga ja no aconseguien veure qu
estava pass:lIlt. No s' havien mogut de bord, a pesar que el
seu vaixell estava amarrat amb el peu de roda de babord
tocant a l' escullera.
A l'altre costat del cord poli cac, vora l'estrep, el nombre
de persones amuntegades es mul tiplicava per deu. A la riba
oposada del canal hi havia uns q uants cotxes, quatre eren de
la policia, i una ambulncia blanca amb creus ver/neJl es a Ics
"
MA) S)OIVAU I l' ER IVAHL(i(J - 12
portes del darrere. Al costat, dos homes amb una granota
blanca fumaven. Semblaven els nics a qui no els interessava
la gent del costat del f:1r.
A l'escullera, el metge comenava a recollir les seves
coses. Mentrestant, parl ava amb el comi ssari, un home alt i
cans anomenat Larssol1.
- Per ara il O puc dir gran cosa - va concloure el metge.
- L' hem de deixar aqu ?
- Aix ms aviat els ho hauria de pregunta r j o a vosts
- va respondre el metge.
-No s gaire probable que aquest sigui el lloc del cri m.
-B, aleshores la traslladar al dipsit de cadvers. Ja li
,
tr ucare.
Es va aixecar, va ta ncar la maleta i se'n va anar.
- Ahlberg - va dir el comissari-, mantindrs la zona
acordonada, oi?
- Natural ment que s.
El fisca l de la ciutat no havia fet cap comentari al (1.r. No
tenia ci costum de ficar-sc en la (,se preliminar de Ics inves-
tigacions. Per mentre anaven a la ciutat, va comentar:
- Quins blaus ms lIe90s, oi?
- S.
-Mantingues-me' n infor mat.
En Larsson ni tan sols es va molestar a assentir amb el
cap.
-Deixes que l'Ahlberg se' n (.1.ci crrec?
- S, s clar.
La conversa es va interrompre.
Van arribar, vall baixar del cotxe i es vall dirigir als res-
pectius despatxos. El fi scal de la ciutat va fer una trucada a
la capital de la prov ncia, Link6ping, per parlar amb el fiscal
provincial, mxima autoritat de la policia i de la fi scalia a la
"
reglO.
- Espero notcies - va di r el fiscal provincial.
ROSr:ANNA - 13
El comissari va mantenir una breu conversa amb l' AhJ-
berg.
- Hem d'esbrinar qui ha estat.
- S - va respondre l' Ahlberg.
Aleshores va anar al seu despatx, va trucar als bo mbers i
va soHicitar dos bussos. Desprs va ll egir l'informe d' un ro-
batori al port . Aviat ho resoldr ien . L'Ahl berg es va ai xecar i
va anar a buscar l' agent de gurdia.
- Teniu al guna denncia de desaparici?
- No.
-Alguna ordre de cerca i captura?
- No n' hi ha cap que hi encai xi.
Se'n va tornar al despatx.
Va esperar.
El t elfon va sonar al cap de quinze minuts.
- H('III de sollicit,n 1Ir1l (Il/tpsii/ - va dir el metge.
- L'han estrangulat?
- Crec que s.
- Violada?
-Aix sembli/.
El metge va fer una pausa breu i desprs va afegir:
- I <1mb ,1(<lrlliSS,llIlellf .
L' Ahlberg es va rosegar l'ungla del dit ndex. Va pensar
en les vacances, que havia de comenar aquell ma teix di ven-
dres, i ell l'alegria que ti ndria la seva dona ... El metge va
mal interpretar ci silenci.
- El sorprn?
- No - va contestar l'Ahlberg.
Va penjar i se' n va anar a veure en Larssol1. Tots dos es
va n diri gir al despatx del fi scal de la ciutat.
Al cap de deu minuts, el fisca l de la ciutat va demanar Ull
examen mdi c forense al Govern Civil , q ue al seu torn es
va pos;r en contacte amb la Direcci Nacional de Medici-
na Forense. L' autpsia la va portar a terme un catedrtic de
MA) S)OIVAU I l' ER IVAHL(i(J - 14
setanta anys.va arribar en un tren nocturn d' Estocolm i selll-
blava ell plena forma. Va treballar vuit hores seguides sense
gaireb interrupcions.
Desprs va lliurar un informe preliminar que deia aix :
Mon per estrangulaci associada a violncia sexual extre-
ma. Hemorrgi cs internes severes!> .
En aquell s moments, els informes i les act es dels interro-
gatoris comenaven a amuntegar-se a la taula de l'Ahlberg.
Es podi en resumir en una sola frase: una dona morta havia
estat trobada a la presa de la resclosa de Bo renshult.
No hi havia cap denncia per desapari ci ni a la ciutat
ni als di strictes po li cials limtrofs.Ta11lpoc no hi havia ordres
de cerca que encaixessin amb el cas.
3
--, ra un quart de sis dclmat i plovia. En Martin Beck ja
feia una bona estona que es raspallava Ics dents amb
molta pulcritud, volia rreure's aquell gust de plom que
li havia quedat al paladar i estava a punt d'aconseguir- ho.
Desprs es va cordar el coll de la camisa i es va fer cI nus
de la corbata ment re es mirava, apti c, al mirall. Va arronsar
les espatlles, se'n va anar al rebedor, V;I entrar a la sah i en
passar va contemplar amb mal enconia la maqueta a mig fer
del vaixell escola D,mll!rlrk, que l' havia tingut ocupat massa
temps la nit abans. Va entrar a la cuina.
Caminava SU;lllment i en si lenci, en part per costum, en
part per no despertar els nens.
Es va asseure a la taula de la cuina.
- I el di ari?
- Mai ilO arriba abans de les sis - va respondre la seva
dona.
A fora ja s' havia fet de dia, per estava ennuvolat i la
llum de la cuina era grisa i espessa. La seva do na 11 0 havia
encs elllull1. D'aix en deia estal viar.
Va obrir la boca, per de segui da la va tornar a tancar
sense pronunciar ni una paraula. Haur ia provocat una dis-
cussi i 110 li va semblar un bon moment.
, j
MA) S)OIVAU I l' ER IVAHL(i(J - 16
En Uoc de fer- ho, es va posa r a pi car lentament amb els
ds a la taula folrada de f rmi ca i va mirar la tassa buida de
les roses blaves, amb una osca al vorell i una clivella Illarr a
sota, Ms de deu anys. Ella no acostumava a trencar res, si
ms no de mancra irreparable. El que li scmblava L"S tTany,
per, era que els nens fossin com eUa.
R ealment es podien heretar trets tan especfics? No ho
sabia.
Ella va apartar la cafetera del foc i li va servir caf. Ell va
parar de picar a la taula.
- Vols un sandvitx?
Ell bevia amb remirament, fent glopets. S' havia assegut a
la punta de la taula lln; mica encorbat.
- Hauries de menjar ;Igllna cosa -va insistir eUa.
- Ja ho saps, al mat no em puc empassar res.
- Aix i to t, ho hauries de fer - va repetir-. Sobretot
tu , ; mb aquest estmac que tens.
Es va paWlr la m per la g; lta i va notar els pls de la
barba, molt curts i afilats. Va beure una mica ms de caf.
-Vols que et prepari una torrada? - es va o ferir ella,
AI cap de cinc minuts va deixar la tassa al platet, en
sil enci , v;\ ai xecar la mirada i va o bservar la seva dona.
Duia un barns vermell pl e de pelussa al damunt d' una
cami sa de dormir de nil, tenia els colzes posats a la taula i
la barbeta a les mans. Era rossa, tenia la pell clara, els ulls
rodo ns i una Illi ca sortints. Es tenyia les ecU es, per a l'estiu
se li esclari en i ara les t enia gaireb tan rosses com els cabells.
Era un parell d'anys ms gran que ell i, tot i que s' havia
engreixat bastant els darrers anys, la pell del coll se li comen-
;va a arrugar.
En nixer la filla , feia dotze anys, havia deixat la feina
que t enia en un estudi d' arquitectura i, desprs, lIlai no es va
)l'eocupal' de trobar-ne una altra. Quan el nen va comenar
el col'legi, en Marrin li va proposar que treballs mi tja jor-
ROSEtlNNtl - 17
nada, per ella va fer clculs i va arribar a la conclusi que
no valia la pena. A ms a ms, tenia bon car cter i se semia
feli amb la vida de mestressa de casa que portava.
~ B , va pensar en Marrin Beck, mentre s'aixecava. Va
empnyer ci tamboret blau cap a sota la taula sense fer soroll
i es va quedar al costat de la fin cstra mirant la pluja.
Per sota del p;'rquing i d' un pendent d' herba, s' estenia
t'autopi sta, brillant i buida. Es distingia una llum dbi l en
algunes de Ics fin estres dels blocs de pisos del tur, darrere
de l'estaci de metro. Un parell de gavines voltaven pel cel
gri s; a banda d'aix, no hi havia ni una nima.
-On vas?
- A Motala.
- T' hi quedars molts dics?
- No bo s.
-Per aquella noia?
- S.
- Creus qu e ser llarg?
- No en s gran cosa, noms el que ha sortit als di aris.
-I per qu bas d'anar-hi en tren?
- Els altres van marxar ahir i jo, en principi, no hi havia
d'anar.
-T'enganyen, com sempre.
Va respirar profundament i va mirar de fit a fit l' exteri or.
Semblava que escampava.
O
'U '"
- n t a otp ras.
- A 1'Stadshotellet.
- Qui t' hi endurs?
- En Kollberg i en Mclander. Va n marxar ahir, j a t' ho
be di t.
- En cotxe?
- S.
-[ tu hi bas d'anar fent sotracs?
- S .
MA) S)OIVAU I l' ER IVAHL(i(J - I S
A la seva esquena, va sentir com fregava la tassa de l'osca
al vorell i les fl ors blaves.
- He de pagar la factura de la llum i les classes d'equi-
taci de la petita, aquesta setmana.
-No en t ens prou?
- s qu e no vull anar al banc,j a ho saps.
,
- Es clar.
Es va treure la cartera de la butxaca interior d e l'ameri-
cana i va fer una ullada a dins.
Va esti rar un bitllet de cinquanta COTOn es, el va observar,
el va tornar a desar a la cartera i se la va guardar a la butxaca.
,
-Odio haver de treure diners - va insistir ella- . Es el
principi de la fi , quan es comena.
Va tornar a treure el bitllet, el va dobl egar, es va girar i el
va deixa r damunt la taula de la cuina.
-T'he fet la mal eta - va dir ella.
- Grcies.
- Vigila la gola. El t emps s trador aquesta
l'any, sobretot a Ics nits. I plou.
- S.
- T' has d'endur aquella pistola horrible?
,
epoca de
~ S no, l'agafo, no l'agafo ... va pensa r en Marrin Beck.
-Dc qu rius? -va preguntar ella.
- De res.
Va entrar a la sala, va obrir el calai x d e la cmoda amb la
clau i en va treure l' arma. La va entaforar en una de les but-
xaques de la malet.1 i la va tancar.
Era una Walter de 7,65 mi'metres, (-bricada amb lli-
cnci a a Sucia. No servia per a quasi res, i a ms a ms ell
no tenia bona punteria.
Va anar cap al rebedor i es va posar la gavardina. Quan
va tenir el barret negre a la lil , vall passar el dia ri per la
ranura de la porta i l'hi va caure als peus.
- No et penses acomiadar d'en Ro lfi de la petita?
ROSEtlNNtl - 19
,
-Es ridcul dir- li a una nena de dotze anys.
,
tendre.
[1 pena despertar-los. A ms,ja saben que me' n vaig.
Es va posar el barret.
- Adu. Et trucar.
- Adu, vs amb compte.
Estava a l'andana esperant el tren de rodali es mentre
pensava que no li feia }"es tot i haver deixat el vai xell
D,II1/11rk a mig fer.
En Marri n Beck no era cap de la Brigada Nacional
d' Homicidis i tampoc no aspirava a ser-ho. De vegades, fins
i tot dubtava si arribaria a comissari al gun dia, per b que
l' nica cosa que realment ho podria impedir seria la mort
o alguna f.1lta greu que s'esdevingus sota la seva responsa-
bil itat. Ocupava el crrec de subi nspector primer de la poli-
cia cri minal de la policia estatal i ja feia vuit anys que era a
la brig;da. Hi havia gent q ue el considerava el mi llor inter-
rogador del pas.
S' hi havia passat mitja vida, a la poli ci a. Als vi nt- i- un
anys va cOlll enar a treballar a la comissaria del districte de
Jakob, i al cap de sis anys, mentre p;trullava com a agent en
alguns districtes del centre d'Estocolm, va fer el curs de
subinspector a l' Acadmi a de Policia . Va quedar entre els
millors de la seva promoci i en acabar el curs el van
nomenar subinspector de la policia criminal. Tenia vint-i-
VUIt anys.
El seu pare va morir aquell mateix any i se' n va tor nar
al seu barri , Sader, a la casa de la seva mare, per fer-se'n
d rrec. Va haver de deixar l'habitaci que tenia llogada a
Klara. L' estiu d'aquell mateix any va co nixer la seva
dona. Havia llogat una casa de camp amb una amiga en
Ulla il la de l'arxiplag, a la qual ell va arribar amb el seu
vel er. Se' n va enamo rar profundament i, a la ta rdor, ja
esperaven una criat ura. Es van casar a l' ajuntament i se'n
,IL-U Sj OIVA LL I PER IVA HtOO - 20
van anar a viure plegats, en un piset que ella tenia a Kungs-
holmell.
Al cap d ' un any del nai xement de la filla ja no qu eda-
va gaireb res d'aquell a no ia alegre i vital de qui s' havia
enamorat i el matrimoni es va veure immers en la fll-
tIna.
En Martin, assegut en un banc verd d'escai del vag del
metro, mirava a fora a travs de la fin estra esquitxada per la
pluj a. Pensava amb certa mandra en el seu matrimoni, per
quan es va adonar que s'estava autocompadint, es va treure
el diari de la butxaca de la gavardina i es va intentar COll-
centrar ell la pgina de l' edi torial.
Feia cara de cansat i el bronzejat de la pell semblava gro-
guenc amb aquella ll um grisenca del dia. El rost re fi , el from
ample i la mandbula bastant pronunciada. La boca, a sota
d' un nas recte i curt, era prima i allargada amb dos solcs pro-
funds a les comissures dels llavis; quan somreia se li veien les
dent", blanques i sanes. Tenia els cabells foscos i pentinats
cap enrere, amb el naixement recte i encara seme cabells
blancs; la mirada dels ulls gris blavenc era dara i t ranqui Ha.
Estava prim, no era especialment alt i caminava Ull;! mica
Hi havia dones que el trobaven atractiu, per la
el comideraven normal i corrent. Mai no vestia de
forma cridanera, sin ms aviat discreta.
El vag anava pl e i hi feia xafogor; es va sentir ll eugera-
ment malament,com li passava tot sovi nt al metro. En entrar
a l'Estaci Central ,ja s'esperava a les port es amb la mal eta a
la m. Odiava anar en metro, per els cotxes encara li agra-
daven menys i el pi s al centre que somiava conti nuava sent
una (ui mera, aix que estava condemnat a aquell mi9 de
transport.
El tren exprs a Goteborg sortia a dos quarts de vuit de
l'Estaci Central. En Martin Beck va fullejar el diari , per no
hi va trobar ni una lnia de l'assassinat. Va tOrnar a la pgina
ROSEA8NA - 21
de cultura i va comenar a llegir un article sobre l'antropo-
sfic RudolfSteiner, per a Stuvsta es va adorm.ir.
Es va despertar just a temps per fer tr;lIlsbord a Hallsberg.
Li va tornar el gust de plom, malgrat els tres gots d'aigua
que s' havia pres.
Va arribar a Motala a dos quarts d'onze; aleshores ja no
plovia. Com que era la primera vegada que hi anava, va
preguntar en un quiosc de l'estaci quin era ci cam per
anar a l'hotel, i va aprofitar per comprar Ull paquet de Flo-
rida i ci d.iari local.
L'hote! era a la plaa Ill;tior, no gaire lluny de l'estaci, i
el passeig el va espavilar. Un cop a l'habitaci, es va rentar
Ics mans, va desfer la maleta i es va beure una ampolla d'ai-
gua nneral Medevi que havia comprat al recepcionista. Es
va quedar ulla estona al costat de la finestra mirant la plaa,
on hi havia una csttua que devia ser la de Baltzar von PIa-
ten. Desprs va deixar l' habitaci per anar- se'n a la comis-
saria. Com qu e sabia que erajll st al davant, no es va endur
la gavardina.
Es va presentar al poli cia de gurdia a la recepci i ci van
dur de seguida a un despatx de la primera planta. A la placa
de la porta hi deia "Ahlberg.
L'home assegut a l'altra banda de la taula era gros, rabas-
sut i lleugerament calb. Tenia l'americana penjant al respat-
ller de la cadira i prenia caf en un got de cart. Un cigarret
es consumia al cendrer, on s'amuntegaven fora burilles.
En Marun Beck ten.ia la destresa d'entrar als llocs sense
que el veiessi n, un costum que molestava certes personcs.
Deien que dominava l' art d'entrar a les habitacions desprs
de tancar la porta darrere seu , alhora que trucava a aquella
mateixa porta des de fora.
A l' home de la taula e! va agaf:r desprevingut. Va deixar
ci got i es va aixecar.
- Em dic Ahlberg -va dir.
,IL'U Sj OIVA LL I PER IVA HtOO - 2 2
Hi havia alguna cosa en la seva actitud que ci feia estar a
l'expectativa. En Martin Beck ja se n' havia adonat i sabia a
qu responia. Ell era l' expert d' Estocolm i l'home de darre-
re la taula un policia de provncies que s' havia quedat estan-
cat en una investigaci. Els dos minuts segents seri en deci-
si us per a la seva coHabora ci.
- Com et dius? - va preguntar en Marrin Beck.
- Cunnar.
- Qu (-m en Kollberg i en Mclander?
- Ni idea. Alguna cosa que se' m deu haver oblidat a mi ,
suposo.
- Vall arribar amb posat d'aix- ho-arreglem-en-un-
?
L'altre es va rascar el poc pl que te nia. Desprs se li va
dibuixar un somriure tort al rostre i es va asseure a la cadira
. ,.
glratona.
- Ms o menys - va dir.
En Marrin Beck se li va asseure al davant, va treure el
paquet de Florida i el va deixar a la taula .
- Sembl es cansa t - va observar.
- Les meves vacances se n' han anat a la merda.
L' Ahlberg va buidar el got de caf, el va esclaClr i el va
llanar a sota de la taula en direcci a la paperera.
El desordre de l' escriptori era notori . En Martin Be
va pensar en el seu a Kristineberg, per era molt di ferent.
- B -va dir---, com van les coses?
- No van - L'S va lamentar l' Ahlberg- . Ha passat una
setmana i noms sabem el que ens van explicar els forenses,
Per costum, va passar a l' argot de la professi.
- Elim.inada per estrangulaci, amb dosis d' una brutal
violncia de naturalesa sexual. L' autor, Ull salvatge. Indi cis
d'incli nacions perverses,
Ell Martin Beck va somriure. L'altre el va mirat inquisi-
tl vament.
ROSEANIVA - 23
-Has dit elimini/d" . Jo tamb utilitzo aquests termes de
tant en tant.
- Redactem massa informes ...
- Redu, els malets informes.
L'Ahlberg va sospirar i es va rascar el cap.
- La va m trobar f.1 vuit dies - va recordar-. Des d' al es-
hores no hem descobert res. No sabem qui s, no tenim ni
tt oc del crim ni sospits. No hem trobat ni una sola pista
que pugui tenjr qualsevol relaci raonabl e amb elta.
4
-, minada per estrangulaci, pensava en Martin
/( Beck. Estava repassant un munt de fotografies
'\ que l' Ahlberg havia recuperat entre el desordre
de la taula. Les foros mostraven la presa de la resclosa, la
draga, la cullera ell primer pb, el cadver damunt la lona
i desprs damunt la llitera del dipsit de cadvers.
En Marrin Beck va ensenyar a l'Ahlberg la foto que
tenia a b m i va dir:
-Podem fer el dibuix al tra i retocar aquesta foto; s
on es veu ms neta. Desprs posem en marxa un dpositiu
de visites porta ; porta. Si s de per aqu, alg la reconei-
xer. Quants homes hi podries destinar?
- Tres, com a molt - va contestar l'Ahlberg- . Ara mateix
ens f.1lta gent.Tres dels nois tenen vacances i un s a l' hospital
amb la cama trencada. A banda del fiscal, quedem CIl Larsson
i jo mateLx; no ms hi ha vui t homes a comissaria.
Comptava amb els dits.
- B, d'entre els quals una s dona. J alg s' ha d'ocupar
de la resta de tasques.
- D'acord, en el pitjor dels casos, ens Iu podem posar
nosaltres mateixos. Ser;illarg. I de delinqi.i ents sexuals, com
esteu?
'4
ROSEtl NNtl - 25
L' Ahlberg, pensars, es colpejava el boligraf conITa les
dents. Dc sobte, va rebuscar al calaix de l'escriptori i en va
treure un paper.
- Hem pres declaraci a un tipus de Vastra Ny. Viola-
dor. El van arrestar abans-d' ahir, per tenia coartada per a
tota la setmana, segons aquest informe d'en Blomgren. EU
s qui s' ha encarregat de buscar a les presons.
Va posar el paper a la carpeta verda que descans.1Va a la
taula.
Es van quedar una estOna en sil enci. A en Martin Beck
li feia soroll l'estmac i aix el va fer pensar en la seva
dona i en com li fo tia la tabarra amb tot all dels pats regu-
lars. Feia vim- i-quatre hores que ilO havia tastat res.
L'ambi em estava empudegat de fum. L' Ahlberg es va
ai xecar i va obrir la fines tra. Des d' una rdi o no gaire llu-
nyana es van sentir els senyals horaris.
,
- Es la una -va di r-. Si vols menjar puc demanar
alguna cosa. Jo em mo ro de gana ...
En Marti n Beck va assentir amb el cap i l'Ahlberg va
despenjar el telfon. Al cap d'una estona van trucar a la por-
ta i una 110ia amb bata blava i davantal vermell va entrar
amb Ull cistell.
Quan en Martin Beck es va acabar l'entrep de pernil i
el caf, que es va beure d'Ull glop, va dir:
- Com creus que va anar a parar all ?
-No ho s. Durant el dia sempre hi ha gent a les res-
,
closes, ai x que s poc probabl e que passs al esho res. Es
possible que la ll; ncessin ; l'aigua des del moll o des de la
resclosa i que la fora d'atracci dels vaixells l'hagus arros-
segada a fora . O que l' haguessin llanat des d'algun vai-
xell.
- Quin ti pus d'embarcacions passen per les rescloses?
Vaixell s petits o velers d'esbaJjo?
- Uns quants. No gaires, per. En general, es tracta de
.\IAJ 5J IVALL I PER IVA/IL - 26
trfic de mercaderies. Vaixells de crrega. I dt.-sprs els vai-
xells del canal, s clar. El Di,III,, ci JI/I/O i el Willll:11II T"<l1I1.
- Hi podem amr per veure-ho? - va proposar en Mar-
tin Beck.
L' Ahlberg es va aixecar, va aga(lr la foto que en Manin
Beck havia escolli t i va dir :
- Som- hi , marxem ara mateix. De passada deixar aques-
ta foto al laboratori.
Ja eren gaireb les tres quan va n tornar de 13orenshult. El
trnsit de les rescloses era intens i a en Mani n Beck li hauria
agradat quedar-se amb els estiuejants i els pescadors espor-
tius del moll per mirar els vaixells.
Va parlar amb la rripu Iaci de la draga, va sortir a l'esculle-
ra i va veure la presa de la resclosa. Lluny, al ll ac Boren, va albirar
un veler que navegava endut per una brisa animada i va comen-
ar a sentir la nosdlgia d' aquell que ell havia tingut i que, feia uns
anys, havia venut. Quan tornaven a LI ci utat va fer memria i va
recomar les travessies esti uenques per l'arxiplag.
A la taula de ]'Altlberg havi en deixat vuit cpies acaba-
des de sortir del laboratori fotogrfic. Un dels agents, que
tamb era fotgraf, havia retocat la foto i el rostre de la noia
gaireb semblava el d' una persona viva.
L' Ahlberg hi va fer una ull ada, va guardar les cpies a la
carpeta verda i va dir:
- Molt b, les repartir entre els nois perqu es posin a
treballar de seguida.
Quan va tornar al cap d' ullS minuts, en Martin Beck era
al costat de l'escri ptori gratant-se l'entrecell a.
- Pensava fer unes trucades - va dir.
- POts ana r al despatx que hi ha al fin al del passads.
L'habitaci era ms gran que la de l'Altl berg i tenia fines-
tres a dues de les parets. Estava moblada amb dues taules,
cinc cadires, armaris arxi v,.dors i una taula per a la mquina
d'escriure, una vella i desmanegada Remington.
ROSI:ANNA - 27
En Martin Beck es va asseure, va deixar ci paquet de
tabac i els llumins a la taula, va obrir la carpeta verda i va
comenar a repassar els informes. No en va treure gaire ms
informaci que la que ja li havia donat l'Ahlberg.
Al cap d' una hora i mitja, se li va acabar el tabac. Havia
tingut un parell de converses telefniques infructuoses i
havia conegut el fi scal i el comissari Larsson; tots dos li
havien semblat cansats i nerviosos. Just en el moment que
esc!aLwa el paqu et bui t de t.1bac, va trucar en Kollberg.
Al cap de deu es van trobar a l'hotel.
- Redu, quina pinta que tens ... -va dir en Kollberg- .
Vols un caf?
- No, grcies. Qu has fet?
- He parl at amb un paio del diari de Motala, un
redactor local de Borensberg. Es va pensar que havia tin-
gut una gran idea. R esulta que hi ha una tia de Linkoping
qu e havi " de comenar a treballar a Borensberg fa deu
dies,per no s'hi va presentar. Sembla que veni a de Linko-
ping ci dia abans i des d' al eshores que no s' ha sabut res
ms d'ella. Ning no s'ha mol estat a denunciar-ne la des-
apari ci, pel que es ve u no era de fiar. El paio del diari
coneixia el seu cap i va investigar pel seu compte, per no
va pensar a indagar sobre l' aspecte que tenia. Jo ho he fet
i no es tracta de la mateixa dona. La de Linko ping s gras-
sa i rossa. 1 continua desapareguda. H i he estat ocupat tot
ci dia.
Es va reclinar a la cadi ra mentre es burxava les dents amb
un ll um.
- I ;'I ra qu fem?
- L' Ahlberg ha manat a alguns dels seus homes que
anessin trucant a les portes. Els haurs de donar un cop de
m. Quan en Melander aparegui ens haurem de reunir amb
ci fi scal i en Larsson. Puja a veul'e l'Ahlberg i et dir qu has
de fer.
,IL'U Sj OIVA LL I PER IVA Ht OO - 2 8
En Kol1berg va escurar ci gOt i es va aixecar.

ara no. Digues a l'Ahlberg que ser a la meva
habitaci si vol res.
Quanja era a la seva cambra, en Martin Beck es va treu-
re la jaqueta, Ics sabates i la corbata, i es va asseure a la pun-
ta del llit.
El cel s' havia esclarit i uns nvols blancs que semblaven de
pelussa el recorrien. El sol de la tarria iHulllinava l'habitaci.
En Marrin Beck es va aixecar, va entreobri r la finestra i
va crrer les fines cortines de ll ana. Desprs es va estirar al
llit amb les mans a sota el cap.
R ullliava en la noia del fons (-mgs del lJac Boren.
En tancar els ulls la va ve ure davant seu ;mb el mateix
aspecte que havi; vist a les fotos. Despullada i desempar;da,
amb les espatll es no gaire amples i els cabells negres cai ent-
li pel coll.
Qui era, qu pensava, com havia viscut? Alllb qui s' havia
trobat?
Era j ove i , sense cap mcna de dubte, havia estat maca.
Alg hi devia haver que l' hagus estim;t. Alg proper que
ara es preguntava qu li devia haver passat. Devia tenir amics,
w mpanys de feina, parcs, potser gcrma ns. Ni ng, i espe-
cialment una dona jove i maca, no pot estar tan sol perqu
no hi hagi cap persona que la trobi a (-li tar, si desapareix.
En Martin Beck va refl exionar sobre aix durant una
bo na esrona: sobre el fet que no la busquessin. Li feia pena
aquell a noia que ning no trobava a [;]tar i no emenia per
qu, Potser no havia dit qu e se n' anava de viatge? Si aquest
era el cas, podia passar molt t emps abans que no es comen-
cessin a preguntar 0 11 havia anat.
I la qesti era quant ...
5
ren dos quarts de dotze del mat i ci tercer dia
d' en Marrin Bcck a Motala. S' havia ll evat d' hora
seme saber per qu; 110 li havia servit de res. Feia
ulla estona qu e estava assegut al petit escriptori de l' ha-
bitaci fu ll ejant cI quadern de notes. Havia tingut a les
mans el tel fo n Ull parell de vegades amb la idea dc tru-
car a casa, per al final , per mandra o per la ra que fos,
no ho havia fet .
Com t:mtcs altres coses.
Es va posar el barret, va tancar la porta de l' habitaci
amb clau i va baixar Ics escales. Les butaques del vestbul les
ocupaven Ull S quants periodistes i a terra es podien ve ure
les seves bosses amb els equips fotogrfics, a les quals havien
lligat amb cordes els trpodL"S plegats. Recolzat a la paret de
[' entrada, un dels fotgrafs estava fumant; l'home, molt j ove,
es va posar a cigarret a la comissura dels llavis, va aixecar la
Leica i va mirar pel visor.
Quan en Martin Beck va passar a la vora del grup, es va
abaixar l'ala del barret, va encongir les espatlles i va alleuge-
rir el pas.Va ser Ull acte reflex, encara que sempre l ha al gl
que es molesta, perqu un dels periodistes li va etzibar en un
. , .
to sorprenentment Irome:
'9
MA} S} OIVAU I l' ER IVA HLOO - 30
-Escolta, aix que aquesta nit sopem amb cls caps de la
investig;ci?
En M;rtin Beck va murmurar ;lguna cosa, ni ell mateix
no sabia qu dir, i va continuar cami nant cap a la sortida.
Un segon ;b;ns d 'obr ir la port; va sentir un espetec insos-
pitat, el fotgraf li acabava de fer una foto.
Va continuar caminant sense alentir el pas per la vorera
fillS que va considerar que havia sortit del camp de visi.
Aleshores es va ;turar indecs uns deu segons. Va llenar el
cig;rret fumat ; mitges a la calpda, va ;rronsar les espatlles
i va travessar el caner en direcci a la parada de taxis. Es va
deixar caurc al seient del darrcre d' un taxi i cs va gratar la
punta del nas amb l'ndex de la m dreta, mentre mirava de
rei.illl 'entrada de l'ho tel. Per sota de l'ala del barret va veu-
re el tipus que se li havia dirigi t al vestbul. El peri odi sta esta-
va drct al bell mig de la porta i resseguia amb la mirada ci taxi
que s'allunyava. Per no ms va ser Ull instam, desprs ell tam-
b va arronsar les espatlles i va tornar a entrar a l'hoteL
Els peri odistes i els de la Bri gada Nacional d' Homicidis
s' al109avell sovint al mateix hotel , i si la investi g;ci concloa
amb una certa rapidesa i b.it acostumaven a sopar j unts i a
beure bastam la darrera nit. Amb el temps, aix s'havia con-
vertit en un costum. A en Marrin Beck no li agradava, pcr
b m:uoria dels seus coHegues no compartien la seva opini.
Havia aprs unes q uantes coses de Motala duram aqu ells
dos di cs, per b que l'estada, d'altra banda, no hagus estat
gaire profitosa. Com a mnim sabia els noms del c; rrers pcls
quals anava passant: Prastgatan, Drottninggatan, Ostetl11alms-
gatan, BorellSvagen, Versktadvagen. Va demanar al taxi sta
que el dei xs al pont, va pagar i va baix;r del vehicle. Va
recolzar les mans a la bar;lu i va mirar cap avall, al canal ,
que s'obria pas tallant el llarg pendent verd corn una escala,
Mentre l' observava, es va adonar que s' havia oblidat de
demanar al taxista que li escrivs la ruta al rebut; si l'apuntava
ROSr: Al\'NA - 31
amb la seva ll etra, potser desprs hauria d'aguantar al guna
(Jj scussi estpida quan passs a cobrar- lo per caixa. Va pen-
sar que era millor que ho escri vs a nquina, ai x semblava
, . ,
mes sen os.
Caminava pel costat nord del canal encara immers en
aqueUs pensaments.
Al ma havien cai gut dos ruixats i ara es respirava un
aire sa i ll euger. Es va aturar al mig del pendent per ga udir-
neVa percebre l'aroma fresca i pura de les fl ors sil vestres i de
la humitat de l'herba. Li va venir al cap la seva infncia com
un rosari de les matei xes sensacions, per aix era abans que
el fum del tabac, els cotxes i les seves ll1ucoses aviciades li
haguessin privat l'agudesa e l ~ sentits. Ara, sensacions com
aqueDes les experimentava molt de tant en tant.
En Martin Beck va passar de llarg les ci nc rescloses i va
continuar caminant tot al llarg de la paret del moll , coberta
de revestiment. Unes embarcacions petites estaven amarra-
des a la presa de la resclosa, al costat de l'escullera, i ms
enll, al Uac Boren, navegaven dos velers. A cinquanta metres
de l'extrem de l'escullera, i controlada per unes gavines que
planaven mandroses fent cercles de grans dimensions, la dra-
ga de cullera retrunyia i grinyolava. Els caps dels ocells es
movien d' un costat a l' altre esperant qu extrauria la cullera
de la draga de les profunditats. L'atenci i la capacitat d'ob-
servaci de les gavines li van semblar admirables, aix com la
seva perseverana i optimisme. Em recorden en KoUberg i
en Mclander, va pensar en Martin Beck.
A 'extrem de l' escull era es va (Ornar a aturar. AqU ha-
vien deixat la noia. O millor encara: al damunt d'una lona
doblegada, van deixar el cos malferit i lacerat d'alg, prcti-
cament exposat als ulls de tothom. AI cap d' unes hores la
van traslladar en llitera dos homes seriosos amb uniforme, i
desprs un vell, du ent a terme la seva professi, la va obrir i
la va esbudell ar, i desprs la va tornar a tancar per decncia,
MA} S} OIVAU I l' ER IVA HLOO - 32
cosint noms all imprescindible, per acabar, fin alment, al
congelador del dipsit. Hauria d'estar agrat, va pensar.
En Martin Beck es va adonar que tenia les mans encre-
uades a l'esquena mentre es gronxava sobre les plantes dels
peus, un costum que havia adquirit als anys de patrulb i qu e
era tan dificil d'evitar com insuportable. A ms a ms, s' ha-
via quedat mirant fixament un tros de terra de ciment gris
que il O tenia cap inters, ja que la pluja feia hores que havia
esborrat les darren.."S restes de la silueta que havien traat
amb guix en b primera investigaci rutinria. Aparentment,
es devia quedar una bona estona en aquesta posici , perqu
al seu voltant s' hi van produir alguns canvis. El ms evident
era que un petit vaixell bbnc de passatgers es dirigia a
la resclosa a una velocitat considerabl e. En passar davam b
draga una vintena de cmeres van enfocar aquella embarca-
ci estranya; per respondre a aquella admiraci, l' operari de
la draga va sortir de b cabina i va posar per als p;lssatgers. En
Martin Beck va seguir b llau amb b mirada mentre deixava
enrere b punta de l'escull era i es va adonar de certs detalls
repugnants. El casc, de lni es pures, tenia ci pal tallat i b
xemeneia original , que probabl ement havia estat alta, recta
i bella, l' havien substitut per un estrany caputx aerodin-
Ini c de metaU.A Ics entranyes, on b maquinria devia donar
cops rtmi cs, roncava el que probablement devia ser un
motor disel. La coberta era atapeda de turistes. Gaireb
tots sembbven veUs o de mitjana edat, i alguns dui en barrets
de paUa amb cintes de colors.
L'embarcaci es deia JUl! o. Va recordar que l' Ahlberg li
havia esmentat aquell nom el di; que es vall conixer.
Ara hi havia una notabl e quantitat de gent a l'escullera i
a totes dues bandes del canal. N' hi havia que pescaven amb
canya i d'altres prenien el sol, per la m;uoria es dedicaven
a observa ci vaixell. Per primer cop en unes hores, en Mar-
tin Beck va tenir Ull motiu per parlar.
ROSEtlNNA - 33
-Sempre passa a la mateixa hora?
~ S si surt d'Estocolm. A dos quarts d' una, s, aix. El
que va en l' altra direcci arriba ms tard, ms tard de les
quatre. Es troben a Vadstena. Hi atraquen.
- Hi ha molta gent per aqu ... , vuU dir a terra .. .
- Baixen a veure el vaixell.
- Sempre hi ha tanta gent?
- Normalment, s.
L' home amb qui parlava es va treure la pipa de la boca
per escopir a l'ai gua.
-Quina distracci ms curiosa - va comentar-o Que-
dar-nos mjrant bocabadats uns malets turistes.
Quan en Marcin Beck se n'anava per una banda del
canal, va tornar a passar aquell vaixell de passatgers. Ja havia
superat la meitat de les rescloses i xipollejava plcidament a
la tercera. Molts passatgers havien baixat a terra. N'hi havia
que fotografiaven l' embarcaci, d'altres feien cua a les para-
detes de records, on compraven banderins, postals i objectes
de plsti c 6bricats, segurament, a Hong Kong. En Martin
Beck no es va poder convncer a si mateix que tenia pressa,
i, pel respecte que tenia als recursos econmics de l'Estat, va
tornar en autoblls.
No hi havia peri odistes al vestbul, ni missatges a recep-
ci. Va pujar a l'habitaci, es va asseure a la taula i va mirar
per la fin estra cap a la plaa. En realitat havia de tornar a la
comissaria, pcr ja hi havia passat ducs vegades abans de
dinar.
Mi9a hora desprs va telefonar a l' Ahlberg.
- Hola. Que b !Jue hagis truC,t. Elfiscal provi/lciil! s IIquf.
- I?
- Filr,) I/II, cO/fcrnd, de prelllsa , les sis. Se
'
/lIeu illI/O/'dl.
- S?
- Vill que I!iuguis.
- Ara vinc.
MA} S}OIVAU I l'ER IVAHLOO - 3 4
-Porr, mls f il Kollbcrg? l'lo 1/1: ril/gm ffmps d'(wisil r-Io.
en Melander?
sorrit amb Ull dels //t elis /tomes (I comprovilr UlliI pista.
T' ha semb[at que podia ser importam?
- CCIlS ni //IiCi/!
- [ [a resta?
- Res. Al fiscal el preoCJIpa /a milis. /. Em Irw// l ell per l'altre
e/ifol! .
- D'acord. Fins ara.
Es va quedar assegut fumant apticament fins que es va
acabar el paquet. Desprs va mirar e[ rellotge, es va ai xecar i
va sortir a[ passads. Es va aturar tres portes ms enll, va
trucar i hi va entrar, a [a seva manera, en silenci i com una
bab.
En Ko\lberg estava estirat al Uit ll egint el diari del vespre.
S' havia tret les sabates i l'americana, i teni a la camisa des-
cordada. Havia deixat l'arma reglamentria a la tauleta de
nit, enredada amb la corbat;l.
-Avui hem retrocedit a la pgina dotze - va dir-.
Estan ben fo tuts, els pobres; no s fcil.
- Qui ?
- Els male ts periodistes, qui si no. El misteri al voltant
del brutal assassi nat d' una dona a Mo tala continua sense
resoldre's. No noms b policia local, si n tamb els avesats
inspectors de la brigada d' homicidis busquen a les palpentes
entre tenebres impenetrables" . D' on ho treuen, tot aix?
En Ko Uberg era corpulent i feia la impressi que era
impassible i cordial , cosa que havia dut a molta gent a caure
en errors fatals.
-AI principi sembbva Ull cas rutinari , per s'est com-
plicant per L'equip que diri geix la investigaci es
mostra summament reservat, se segueixen di verses lni es
d' investi gaci. La bell esa nua del llac Boren ... '"
- Bah, que es (1.cin fotre!