3.

La teoria del discurs televisiu: la programaci televisiva

La constituci de la teoria del discurs televisiu: la legitimaci de la televisi com a prctica discursiva
teoria, estructura i histria del sistema televisiu la investigaci administrativa la investigaci crtica paradigmes i interdisciplinarietat lanlisi semitica del discurs televisiu la modelitzaci televisiva les regles del discurs televisiu en la histria de la televisi la paleotelevisi: la televisi com a finestra la neotelevisi: la televisi com a actor comunicatiu

Lestatut semitic del discurs televisiu

la morfologia semitica del text televisiu la programaci com a macrodiscurs el "flux" televisiu la programaci com a estratgia discursiva: el disseny de lespectador model el disseny de la programaci i els models estructurals el disseny de la programaci i lestructura territorial del sistema televisiu el disseny de la programaci i la tipologia despectadors model lespectador i el procs de comunicaci televisiva: la interpretaci del discurs televisiu

La programaci televisiva: la tipologia dels gneres televisius

els gneres del domini discursiu meditic la hibridaci dels gneres televisius els gneres informatius la ficci televisiva

PGINA

La constituci de la teoria del discurs televisiu: la legitimaci de la televisi com a prctica discursiva
teoria, estructura i histria del sistema televisiu el model americ el model europeu la investigaci administrativa la investigaci industrial daudincies: la indstria televisiva i leconomia de la comunicaci meditica la investigaci sobre els efectes i la categoritzaci del procs comunicatiu televisiu la investigaci crtica paradigmes i interdisciplinarietat lanlisi semitica del discurs televisiu la modelitzaci televisiva la representaci de lespai i del temps lefecte de realitat lespai pblic de la democrcia meditica les regles del discurs televisiu en la histria de la televisi la paleotelevisi: la televisi com a finestra el text televisiu com a espill: veracitat de lenunciat i referencialitat la televisi com a canal la mirada a cmera: la modalitzaci objectiva lesborrat de lenunciaci el flux i el contracte pragmtic les estratgies de legitimaci: formar/informar/entretenir la pedagogia: lespai de laula, el registre oral el disseny de la programaci: separaci entre gneres i blocs horaris el disseny de producci la televisi dels realitzadors la producci interna la neotelevisi: la televisi com a actor comunicatiu el text televisiu com a discurs autorreferencial el text televisiu com a estratgia discursiva: la veracitat de lenunciaci la mirada a cmera: la modalitzaci subjectiva lexhibici de lenunciaci: la posada en escena el vincle comunicatiu: la postulaci de lespectador com a subjecte de lenunciaci el flux i el contracte pragmtic lespectador com a subjecte de lenunciat: lheroi de lespectacle
PGINA 2

reality show, talk show, infotainment, infogame, docugame, docusoap, reality soap: el "gnere total" el disseny de producci la televisi dels productors la producci externa

Lestatut semitic del discurs televisiu

la morfologia semitica del text televisiu registres acstics registres verbals registres icnics: la cultura de la imatge la programaci com a macrodiscurs el "flux" televisiu lestatut del discurs televisiu dins el domini meditic: la reordenaci del sistema meditic la producci televisiva lestructura organitzativa dun procs de producci industrial la globalitzaci del sistema meditic: les tendncies monopolistes les franges de la programaci televisiva: el prime time televisiu el flux i la tecnologia televisiva lapagada analgica i el model daudincia de la programaci lineal els models daudincia de la programaci televisiva no lineal la digitalitzaci de les xarxes televisives i els models de programaci la societat de la informaci i el nou model de producci audiovisual: televisi i discurs audiovisual la configuraci de la programaci televisiva com a flux el "flux" televisiu: fragmentaci i homogenetzaci la heterogenetat del discurs televisiu: el palimpsest televisiu i lerosi de les fronteres de gnere el flux com a macrorelat: la serialitzaci el text publicitari com a matriu discursiva del flux: el ritme del flux i la temporalitat televisiva les fronteres discursives del domini televisiu: les relacions intertextuals la programaci com a estratgia discursiva: el disseny de lespectador model el disseny de la programaci i els models estructurals la programaci de la televisi pblica: la relaci estructural entre programaci i audincia politiques de comunicaci i estratgies de legitimaci: el Estatuto de la Radio y de la Televisin (1980), la Ley de la radio i la televisin de titularidad estatal (2006)] la llibertat dexpressi
PGINA 3

democrcia i pluralisme: lopini pblica formar, informar, entretenir el poder de la imatge televisi pblica i producci dopini: la tipologia de televisions pbliques la televisi comunitria la programaci de la televisi privada la televisi generalista comercial: la relaci estructural entre publicitat, programaci i audincia politiques de comunicaci i regulaci del sistema televisiu: la Ley General de la Comunicacin Audiovisual (2010) la regulaci del mercat televisiu la regulaci de la publicitat televisiva lempresa televisiva i les estratgies de legitimaci: els llibres destil competncia i mercat independncia i finanament publicitari el disseny publicitari de la programaci: la producci daudincia la medici daudincies: laudmetre les variables de la definici estadstica de l'audincia investigacions quantitatives i investigacions qualitatives el discurs publicitari televisiu: el soroll televisiu la publicitat televisiva directa: lespot publicitari com a matriu discursiva del flux televisiu la publicitat televisiva indirecta el patrocini televisiu la saturaci publicitria televisiva el mercat televisiu i el disseny de la marca: la competncia pel mercat i lhomogenetzaci de la programaci la televisi de pagamanet: la relaci estructural entre programaci i audincia la regulaci de la televisi de pagamanet: la Ley General de la Comunicacin Audiovisual (2010) les estratgies de legitimaci: lespectador com a client i les promeses dinteractivitat el disseny de la programaci i les estratgies publicitries el disseny de la programaci i lestructura territorial del sistema televisiu televisi estatal televisi autonmica televisi local
PGINA 4

el disseny de la programaci i la tipologia despectadors model la programaci generalista la programaci familiar la programaci de target les programacions temtiques les programacions de ficci cinema i tv movies sries dibuixos animats programaci esportiva programaci tot notcies programaci documental programaci musical programaci econmica programaci religiosa lespectador i el procs de comunicaci televisiva: la interpretaci del discurs televisiu la participaci: les estratgies de fidelitzaci la interpretaci del discurs televisiu

La programaci televisiva: la tipologia dels gneres televisius

els gneres del domini discursiu meditic la institucionalitzaci de les regles de gnere les relacions intertextuals les rutines productives regles de gnere i contracte pragmtic gnere i format la hibridaci dels gneres televisius els factors estructurals: leconomia de la comunicaci televisiva la tipologia el magazn linfoshow el talkshow el reality show el docudrama el docusoap
PGINA 5

el docugame els gneres informatius la tipologia el noticiari el documental el reportatge el magazn les estratgies enunciatives la seqencialitzaci del relat: la fragmentaci la tematitzaci: hard news/soft news la personalitzaci els models enunciatius lenunciaci no subjectiva lenunciaci subjectiva les veus del discurs: directe i testimonis la rendibilitat icnica la ficci televisiva la tipologia de la ficci televisiva lanimaci infantil srie i minisrie la comdia de situaci cinema i tvmovies la docusrie les estratgies enunciatives: del soap radiofnic a la ficci televisiva el ritme discursiu la trama narrativa la construcci de la histria i el repertori temtic els herois de la ficci televisiva: la mitognia televisiva i la representaci dels models de subjecte la dramatrgia lescenografia

PGINA