Tema 1: Naixement de la filosofia

(Els presocrtics)
La pregunta ms enll del mite
1. Relats sobre la realitat i aparici del preguntar
Actitud filosfica: Lactitud filosfica es caracteritza per ser interrogativa, reflexiva, per distanciar-se del sentit com, de les rutines i de lactitud considerades normal envers la realitat que envolta lindividu Aquell que actua am! aquesta actitud "s capa# de tro!ar la pregunta all$ on tot sem!la o!vi, anant m"s enll$ dall que li mostren els sentits i o!servant am! una nova mirada la realitat aparent %as del mite al logos: %er tal dintentar explicar la realitat am! aquesta nova mirada es !usca una certa racionalitat en el discurs per a referir-s&i, "s a dir, es !usca mostrar el perqu' duns esdeveniments sense apel(lar a elements irracionals %er aix laparici) de la filosofia es reconeix i sexplica am! el pas del mite al logos, un proc"s gradual que pret"n *no necess$riament &o aconsegueix al principi+ m"s enll$ del mite, intentant tro!ar ordre o principi per entendre la realitat a partir de la ra) ,ite: relat tradicional que es remunta a temps immemorials i que, apel(lant a personatges divins o &eroics narren lorigen de l-nivers, dels fenmens naturals o dels &umans a partir dun llenguatge que inclou elements fant$stics i que no t" pretensi) de racionalitat sin) dorientaci) Logos: paraula, ra), discurs racional

!. "ressol sociocultural de la filosofia

Aparici) geogr$fica i cronolgica de la filosofia : ,ilet, Antiga .r'cia *actual /urquia+ durant els segles 011-01 a2 3actors determinants per al naixement de la filosofia : #ona de creuament de cultures: la zona de les colnies de l4sia ,enor, *Antiga .r'cia+ es tracta dun centre comercial important, i, conseq5entment un punt de contacte entre diferents cultures Aquest fet va provocar que &i &agu"s un conflicte didees, un di$leg i una contraposici) de diferents mentalitats que van provocar laparici) dun pensament cr6tic $bs%ncia de casta sacerdotal &ue 'etlli per la ortod(xia: el fet que no &i &agu"s una instituci) destinada a garantir una nica interpretaci) dels mites tradicionals que formaven part del !agatge cultural de la po!laci), transmesos de generaci) en generaci) oralment, fa que &i &agi diferents versions duna mateixa &istria i, aix, sumat al pensament cr6tic que sestava desenvolupant, fa que aquests mites es comencin a sotmetre a cr6tica racional, 7a que comencen a resultar insatisfactoris per explicar la realitat

)n'enci de la moneda: el fet que la invenci) de la moneda i el naixement de la filosofia coincideixin en espai i temps no "s una casualitat9 sen pot o!servar un paral(lelisme :s necessitava una unificaci) dall divers en una mesura per a poder entendre i controlar la multiplicitat de la realitat aparent Aix6 doncs, de la mateixa manera es !usca una unitat, un ordre nom"s capta!le per la ra), els quals permetrien entendre la multiplicitat de coses que els sentits mostren i aix6 poder escapar del caos

Linterrogant filosfic que sen deriva de tot aix, la primera pregunta filosfica extreta de la resposta de /ales de ,ilet es pot formular de la seg5ent manera: existeix una unitat su!7acent a la pluralitat de fenmens que em mostren els sentits; o dit duna altra manera: ,"s enll$ de la pluralitat que &om capta am! els sentits &i &a una unitat;

*. )nterpretacions del naixement de la filosofia

<i &a v$ries interpretacions del naixement de la filosofia a causa del grau de dificultat que suposo determinar on, quan, com, am! qui i per qu' va comen#ar, sumat al fet que la ma7oria do!res dautors daquella 'poca no es conserven Aristtil situa el naixement en /ales de ,ilet, el primer de preguntar-se so!re el principi constitutiu de la realitat, l arch Aristtil tam!" d)na una explicaci) de lorigen de la filosofia a partir de loci i ladmiraci) Aix6 doncs, els primers filsofs *o physiologoi, com els va anomenar Aristtil+ van entendre la p&=sis com el principi *arch+ en canvi continu suscepti!le duna explicaci) no mitolgica

La &+esti de la physis
1. ,(nics (la recerca de l-arch)
Tales (.ilet/ principis s 0) a.1.)
:l primer filsof: /ales "s considerat el primer filsof perqu' va intentar arri!ar a les seves conclusions a partir darguments fonamentats, intentant explicar de manera racional i a!andonat el discurs mitolgic 0a ser el primer a plante7ar la noci) i la pregunta so!re larc&" de totes les coses, de proposar la idea de poder explicar la multiplicitat aparent a partir dun nic element del que tot deriva Laigua com a arch: el filsof va proposar laigua com a principi de totes les coses, com a arch >o se sa!en del cert quins van ser els motius que el van portar a fer-&o, per Aristtil imaginar$ les raons que el van portar a afirmar-&o: que la vida neix de la &umitat, la &umitat dels aliments i la &umitat en si, de lesperma *que deuria creure que era linici de la vida+ /ot est$ ple de d"us: el fet de pensar que &i &avia un arc&" de la realitat va portar a pensar que aquest romania sempre i que simplement tot sen derivava quan es transformava Aix6 doncs, la multiplicitat aparent seria nom"s manifestacions daquest principi, un nic element que, per tant, &avia destar viu, en moviment ?s per aix que /ales afirma que tot est$ ple de @"us en el sentit que tot est$ en moviment i canvi continu

 $naximandre (.ilet/ s 0) a.1.)

:l primer cosmleg: Anixamandre, entre daltres, es caracteritza per ser el primer a desenvolupar la cosmologia, "s a dir, per intentar explicar el cosmos de manera racional, plante7ant un proc"s evolutiu daquest /am!" va afirmar que la /erra era esf'rica, que estava situada al centre de l-nivers i va estudiar la dist$ncia i la mida de les estrelles -na altra de les caracter6stiques del filsof milesi va ser que tot el que va escriure &o va fer en prosa, "s a dir, es va voler distanciar encara m"s dels relats m6tics *escrits en vers+ i va ser el primer a utilitzar de manera expl6cita el concepte d arch To apeiron com a arch: Anaximandre va situar l arch de la physis en To apeiron, on, etimolgicament, To "s larticle grec all i apeiron *derivat de a, a!s'ncia de, i peras, l6mit+, significa il(limitat o indeterminat %er tant, To apeiron es tradueix per All indeterminat All indeterminat es caracteritza 7ustament per la seva infinitat i la impossi!ilitat de la seva o!servaci), aix6 que es va !asar en aquesta idea per explicar laparici) de contraris a partir dun mateix element originari 0a afirmar que no podia ser que un element material 7a determinat, pogu"s donar lloc al que era el seu contrari, tal com van anunciar el seu predecessor i, per tant, daquesta manera podia explicar la derivaci) de totes les coses Els contraris es paguen pena i retribuci per la seva injustcia segons l!ordre del temps : aquesta "s la primera cita literal que es conserva dun filsof i, de la mateixa manera, la frase m"s c'le!re dAnaximandre La in7ust6cia de que parla la cita es refereix a la impossi!ilitat de coexist'ncia de contraris, que es paguen una pena i retribuci, "s a dir, salternen, segons l!ordre del temps, "s a dir, al llarg del temps Aix6 doncs es pot concloure que el filsof entenia la physis com una successi) de contraris, que no poden coexistir, al llarg del temps on tots dos deriven del mateix element, dall indeterminat Anaximandre tam!" ent"n el temps de manera circular, no pas lineal, de manera que el cicle de successi) dels contraris "s etern

$nax2menes (.ilet/ s 0) a.1.)1

Laire com a arch: Anax6menes !asa la seva teoria en lo!servaci) emp6rica m"s que en la!stracci) com feia Anaximandre 0a afirmar que l arch de la p&=sis era laire, que tam!" era un element infinit per la gran difer'ncia am! el seu predecessor era que aquesta infinitud era espaial i temporal, "s a dir, el principi est$ materialment determinat 0a explicar tam!" el moviment i el canvi de la mat'ria a partir dels fenmens de condensaci) i rarefacci) de laire La seva teoria es !asava en els canvis quantitatius de densitat en laire, de manera que depenent de la seva condensaci) donava lloc a tots els elements de la mat'ria

!. 3itgores i els pitag(rics (els nombres)

L$nima: %it$gores va ser el primer a defensar que l$nima "s immortal i transmigra, "s a dir, &i &a un parentiu entre tots els "ssers vius perqu' al morir, la seva $nima es reencarna en un altre "sser viu que aca!a de n"ixer Aix6 doncs, l$nima resta accidentalment empresonada en un cos f6sic, cosa que suposa un impediment per assolir la perfecci) Aquesta sassoleix quan l$nima es purifica del tot, despr"s d&aver viscut tantes vides com &agi sigut necessari9 en aquest moment, se surt del cicle de reencarnacions i l$nima no
"id# Te$tos de suport pg# %

&a!ita cap altre cos Aquesta tesi no es pret"n fonamentar racionalment, no &i &a un pas del mite al logos, es !asa m"s en creences religioses Lescola pitagrica: La creen#a daquesta tesi va comportar, tant per lautor com per els seus deixe!les, anomenats pitagrics, dur una vida asc'tica, dedicada a la purificaci) de l$nima *aquesta teoria tindria una gran influ'ncia en %lat)+ -na altra de les caracter6stiques de la seva escola era la pro&i!ici) de difondre portes enfora qualsevol dels coneixements que es transmetessin 3inalment, assen=alar que lautor no va deixar res per escrit, que els coneixements es transmetien oralment i que tot el que sen conserva &a estat escrit per els seus deixe!les :ls nom!res com a arch: %it$gores situa larch de la realitat en els nom!res, canviant aix6 la perspectiva de la recerca: va deixar de !uscar un principi material i es va centrar en un principi formal *en terminologia dAristtil+ 0a desco!rir una proporci) i una &armonia que el van permetre explicar la realitat, 7a que tots els fenmens tenen relacions num'riques i tota proporci) pot determinar-se num'ricament Aix6 doncs la realitat "s cognosci!le a partir dels nmeros

*. 4erclit (el mo'iment/ el logos)

%ensament aristocr$tic: -na de les caracter6stiques principals d<er$clit "s la manera en que expressava les seves idees: nom"s va escriure sent'ncies, enigm$tiques de manera que nom"s els capa#os de pensar poguessin accedir al sa!er 2om diu en una de les seves sent'ncies m"s c'le!res: -lls i oCdes s)n mals testimonis per als &omes quan aquests tenen $nima de !$r!ars, "s a dir, aquell que t" $nima de !$r!ar, que no t" ni ra) ni paraula, no est$ capacitat per comprendre la realitat racionalment i, per tant, no pot accedir al sa!er @e la mateixa manera tam!" afirma que A la physis li agrada ocultar-se, aix6 que la filosofia no pot ser un sa!er accessi!le per a tot&om &anta rei: -na altra de les seves grans sent'ncies, panta rei *traduCda com tot flueix+ descriu una de les seves principals idees: que tota la realitat capta!le a trav"s dels sentits est$ sotmesa al canvi perpetu, al caos <er$clit afirma, doncs, que la realitat no "s comprensi!le a trav"s dels sentits, sin) a trav"s del logos, de la ra) La ra) "s lnica que pot captar alguna mena de racionalitat darrere la pluralitat aparent de la realitat que mostren els rgans sensorials :l logos: Aix6 doncs, per comprendre la realitat cal con'ixer la llei oculta en la physis, el logos que lautor determinar$ com a canvi perpetu <er$clit afirmar$ que la guerra *polems+ "s la mare de totes les coses, que "s creadora dun ordre dins el caos aparent :xplicar$ la realitat com una lluita constant de contraris, mostrant aix6 una concepci) c6clica de l-nivers, en la que els contraris salternen eternament, en &armonia Lautor proposa el foc com a arc&", per no com a element constitutiu don tot deriva, sin) com a s6m!ol del canvi constant i de la lluita de contraris Am! aquesta idea desvia una mica m"s la recerca de larc&", centrant-la aix6 en la q5esti) del moviment

5. Eletes (l-sser)
6en(fanes
2r6tica a la religi): a difer'ncia dels filsofs que el precedien, Denfanes, fundador de lescola d:lea, no es va centrar en la q5esti) de larc&" 2om els altres, per, va intentar renovar els pensaments &eretats de la tradici) po'tica, criticant les religions tradicionals La

seva cr6tica es !asava en la!surditat de fer una pro7ecci) antropomrfica en la divinitat, i promocionava una cr6tica racional a aquest fet :l concepte de @"u: aix6 doncs, el concepte de divinitat de Denfanes nera una despersonalitzaci) i racionalitzaci) i intentava superar la prpia perspectiva i les categories derivades, "s a dir, anava m"s llun= de la su!7ectivitat personal Les caracter6stiques principals daquesta divinitat eren la d"sser perfecte: etern, immuta!le, u, nic, esf'ric i dotat de consci'ncia *savi+

3arm%nides
%ensar i ser: %arm'nides, deixe!le de Denfanes, va traslladar la q5esti) de la p&=sis a la q5esti) del ser 0a provar dexaminar racionalment la realitat, a!andonant all que mostren els sentits La seva principal idea "s la coincid'ncia de pensament i "sser, "s a dir, tot all que es pot pensar, necess$riament existeix i tot all que no es pot pensar, que tingui alguna contradicci) interna, "s impossi!le que existeixi Aix6 doncs, la lgica del pensament "s la lgica de la realitat La via de la veritat i la via de lopini) : Lautor exposa en forma de poema les seves idees i distingeix dues maneres de !uscar el sa!er, dues vies de recerca de la veritat: en primer lloc &i &a la via de la doxa, la del no-ser, tam!" anomenada via de la opini) i dels sentits Aquesta via, segons %arm'nides, "s intransita!le i contradictria, 7a que permet la idea de pensar que el ser pot arri!ar a no-"sser i al rev"s, perqu' es fia dels sentits com a via per arri!ar a la veritat Les opinions &an de ser examinades cr6ticament i aquelles que presentin contradiccions &an de ser descartades @altra !anda, descriu la via correcte, la nica possi!le de transitar, la del filsof Aquesta via "s la via del ser, la de la ra) i es !asa en el principi explicat anteriorment de que el ser, "s i el no-ser, no "s, i, un cop eliminada tota possi!le contradicci), "s lnica via per arri!ar a la veritat * aletheia+ >egaci) de la pluralitat: Les principals conclusions que lautor extreu de la seva tesi "s que la pluralitat i el moviment no existeixen, que s)n una mera aparen#a dels sentits 7a que no es poden pensar racionalment @ues coses no s)n diferents entre elles perqu' no es diferencien en el fet de ser, 7a que les dues s)n *si no, no les captar6em+, i el fet de no-ser tampoc les pot distingir, 7a que el no-ser, per definici), no existeix *si exist6s, seria+ >egaci) del moviment o canvi: %arm'nides afirma tam!" que el moviment no existeix, 7a que, seguint en la mateixa l6nia, perqu' &i &agu"s canvi *moviment+ &auria d&aver-&i una transici) del ser al no-ser o a la inversa, per aix "s lgicament impossi!le, 7a que el no-ser no existeix i, per tant, no pot arri!ar a existir mai, perqu' llavors 7a perdria la seva definici) com ano-ser Aix6 doncs, el ser &a de ser etern i il(limitat *7a que fora dell, no &i &a res m"s+ :l ser com a arch: A difer'ncia de molts dels autors anteriors, %arm'nides no proposar$ un arc&" ent's com a element del qual tot deriva, sin) com a element nic, immuta!le, esf'ric, etern i u el qual "s present a tot el que existeix: el ser :l ser "s all com en tota la realitat, en contraposici) al no-ser %er tant, tot negant el canvi, la pluralitat, deixant sense fonaments les percepcions dels sentits i fent servir la lgica, lautor explora els l6mits de la ra) &umana, influenciant enormement els autors que vindrien despr"s

 #en
1mpossi!ilitat dexist'ncia de moviment, espai i pluralitat : tot utilitzant el m'tode de laporia, Gen) explora, com el seu mestre, els l6mits de la lgica del pensament >ega lexist'ncia del moviment, per exemple, am! laporia dAquiles i la tortuga A @emostra que aquest no "s pensa!le i, seguint la tesi de la coincid'ncia de pensament i realitat, demostra que malgrat el que mostren els sentits, el moviment no pot existir >egaci) de la racionalitat: Hegons &a demostrat lautor, racionalment no es pot demostrar el moviment, per, en canvi, &i &a altres maneres racionals de demostrar-lo que s6 que arri!en a la conclusi) de que existeix el moviment :l fet que &i &agi dues explicacions racionals sense errors i contradictries, demostren, per reducci) a la!surd, que la racionalitat no serveix per desco!rir la veritat i, per tant, la realitat no es pot comprendre

7. 3luralistes (apories i respostes)

:ls pensadors posteriors a %arm'nides i Gen) van intentar unir dalguna manera la lgica de %arm'nides am! lintent per explicar el canvi i la pluralitat i van voler revalorar ls de la ra) Aix6 doncs, sense voler acceptar que el que mostraven els sentits no era necess$riament una aparen#a, van proposar mltiples archai, que conservaven les caracter6stiques del ser de %arm'nides i "s per aix que van ser anomenats pluralistes Emp%docles :mp'docles propos$ quatre elements com a archai: laigua, laire, el foc i la terra Aix6 doncs, la pluralitat aparent no "s m"s que la com!inaci) daquests, i el canvi s)n les variacions en les mescles Lautor afirm$ que no &i &a res que a!ans fos i ara no, per tant aquests elements s)n eterns i es com!inen entre ells a partir de dues forces cmiques, lAmor i lIdi o, el que "s el mateix, atracci) i repulsi) $naxgores Anax$gores propos$ una realitat formada per infinites llavors, com!inades de diferents maneres formen tots els tipus de mat'ria :n tot, per, &i &a la llavor de tot, aix6 que tot pot arri!ar a esdevenir una altra cosa si sen canvia la mescla Aqu6, el prinicpi de moviment ser$ el que ell anomena 'ous *ment+ que ser$ la responsa!le de lorigen daquest, que far$ possi!le les mescles Leucip i 8em(crit Leucip i @emcrit, coneguts com els atomistes, van ser els impulsors duna teoria materialista que defensava que la realitat estava formada per infinites part6cules indivisi!les *$toms+ slides, plenes, immuta!les i dotades de moviment propi i atzar)s :ls $toms s)n diferents de si quantitativament, "s a dir, es diferencien en la figura, en la posici) i en lordre :s com!inen entre si de diferents maneres per arri!ar a esdevenir qualsevol cosa i es mouen en un espai immaterial, el !uit :l punt dafirmar lexist'ncia del !uit es contradiu

"id# (ossier tema)% pg *+

am! %arm'nides, en el sentit que si aquest "s immaterial, no pot existir, contr$riament de com afirmen els atomistes