TRAICI

El cansament estava a punt destabornir-lo. De fet, no sabia ben b qu el mantenia damunt del cavall: la importncia de la missi que la generala li acabava de donar, o b lestranya curiositat de saber com sacabaria tot all. Un cavaller no hi ha de pensar en tot aix, intentava dir-se un i altre cop. Per notava com creixia aquella sensaci que es materialitza a lestmac producte de la inquietud, de la certesa danar per un cam que condueix ineluctablement al fracs. No s bo trair la intuci. Mirada cap enrere. El solitari atac pel flanc esquerre li donava una bona visi del camp de batalla. La infanteria mig desfeta. Per la reraguarda semblava prou segura. Semblava ..., per a la generala devia semblar-li ms que no pas a ell. No s bo trair la intuci. Tcticament la missi que ell encarnava havia de ser correcta. I aix el confonia. Lestratgia inicial de la generala era tcnicament impecable, segura, forta. Per poc agosarada, poc auda ..., previsible. Lestratgia esdevenia es-tragdia. Nestava segur. Cap endavant. Un ltim esfor ... Atac! -Merda!! LEva encara no havia acabat de retirar la m del tauler quan sen va adonar de lerror fatal. No va caldre que aquell pigs fastigs del davant digus all que tant odiava que li diguessin a ella: Escac i mat. Va tombar el seu rei i amb prou feines va donar la m al merds aquell. Sense aixecar-se. Sense mirar-lo... sense apartar la mirada del seu cavall blanc. No s bo trair la intuci.

David Grcia Albareda1998