1266

PLA DIRECTOR DEL PARC DEL CAM COMTAL
TOM I MEMRIES PRELIMINARS JUNY 2012
EXEMPLAR 1
RCR ARQUITECTES
2 PLA DIRECTOR PARC DEL CAM COMTAL. TOM I - MEMRIES. ALDAYJOVER+RCR+WEST8 UTE
I. MEMRIES DEL PLA DIRECTOR

1 ANTECEDENTS 2.2.4 1.1 Memria del Pla .............................................................................................................................5 1.1.1 1.1.2 1.1.3 1.1.4 1.1.5 1.1.6 1.1.7 Objecte del pla director .....................................................................................................................5 Promotors ..........................................................................................................................................5 Autors ................................................................................................................................................ 5 Contingut ...........................................................................................................................................5 mbit ................................................................................................................................................. 5 Objectius ........................................................................................................................................... 6 Marc legal normativa vigent ...........................................................................................................7 2.4 El Cicle de laigua ............................................................................................................................. 144 1.2 Memria dInformaci ................................................................................................................... 8 1.2.1 1.2.2 1.2.3 1.2.4 1.2.5 Antecedents ...................................................................................................................................... 8 El concurs internacional didees .......................................................................................................9 Sntesi planejament vigent i/o en trmit ............................................................................................10 Descripci de les infraestructures existents o projectades ..............................................................11 Descripci de les preexistncies i la topografia ................................................................................12 2.4.1 Subministrament daigua .................................................................................................................... 144 2.3 Proposta dilluminaci. Descripci conceptual, material i funcional .......................................... 126 2.2.5 2.2.6 2.2.7 2.2.8 2.2.9 Descripci material i funcional dels camins. Cam Comtal camins transversals - carril bici .......... 116 Descripci material i funcional de les Fonts. ...................................................................................... 117 Descripci material de les rees de nens .......................................................................................... 118 Descripci material de mobiliari urb i la senyalstica ......................................................................... 119 Descripci dels volums de ventilaci-protecci i elements tcnics ................................................... 123 Descripci material dels edificis del parc (Quioscs, hivernacle, estable, altres...) ............................... 125
2.4.1.1 Aigua fretica: xarxa de reg i altres usos ........................................................................................ 144 2.4.1.2 Aigua potable ................................................................................................................................ 146 2.4.1.3 Dipsits .......................................................................................................................................... 146 2.4.2 Sistemes de drenatge i sanejament ................................................................................................... 147
2.4.2.1 Xarxa de drenatge superficial: Clcul cabal i dimensionat evacuaci .......................................... 147 2.4.2.2 Xarxa de drenatge subterrani: Plantejament, hiptesis, estratgies, solucions i conclusions........ 148
2 PROJECTE
2.4.2.3 Xarxa de sanejament ..................................................................................................................... 151 2.4.3 Sistemes de reg. Fertirrigaci .............................................................................................................. 152 Proposta de cicle de laigua integrat fretic-pluja al parc................................................................... 156
2.1 Descripci conceptual de la proposta ..........................................................................................15 2.1.1 2.1.2 2.1.3 El Cam Comtal a Catalunya. Nova infraestructura Cultural i territorial a Catalunya ........................16 El Cam Comtal a Barcelona. Nova Diagonal Verda a Barcelona. El Slow Barcelona .....................18 El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Entitat cultural de natura i ciutat.......................... 22
2.4.4
2.5 Proposta dinstallacions ................................................................................................................. 158 2.5.1 Electricitat ............................................................................................................................................ 158
2.1.3.1 El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Smart Parc.................................................... 26 2.1.4 2.1.5 El Cam Comtal al Parc del Cam Comtal. Primera pedra i milla dor. Nomenclatura .....................28 El Parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposta paisatgstica global i al seu pas pels barris ......................................................................30 2.1.5.0 El Parc del Cam Comtal de Barcelona..........................................................................................38 2.1.5.1 A Bac de Roda .............................................................................................................................40 2.1.5.2 A Sant Mart - La Sagrera .............................................................................................................54 2.1.5.3 A Sant Andreu ..............................................................................................................................64 2.1.5.4 A la zona de Tallers Integria Talgo ............................................................................................82 2.1.6 2.1.7 Accessibilitat, transitabilitat i tancaments .........................................................................................90 Sostenibilitat Criteris de Mobilitat i eficincia energtica ...............................................................92
2.5.1.1 Electricitat en mitja tensi .............................................................................................................. 158 2.5.1.2 Electricitat en baixa tensi .............................................................................................................. 159 2.5.2 2.5.3 2.5.4 2.5.5 2.5.6 2.5.7 Gas Natural .......................................................................................................................................... 161 Climatizaci de Districte (District Heating&Cooling) ........................................................................... 161 Protecci contra incendis .................................................................................................................... 162 Senyalitzaci semafrica ..................................................................................................................... 162 Telecomunicacions ............................................................................................................................. 162 Aplicacions i sistemes SMART-CITY .................................................................................................. 163
2.6 Estudi despecificacions acstiques ............................................................................................... 166 2.7 Mobilitat Intermodalitat .................................................................................................................. 168 2.8 Superficies i usos............................................................................................................................. 178 2.9 Fases ................................................................................................................................................ 183 2.10 Millores fora de lmbit .................................................................................................................. 186 2.11 Resum del pressupost .................................................................................................................... 196 2.12 Documents annexes - Resposta als informes previs.................................................................... 198
PLA DIRECTOR PARC DEL CAM COMTAL. TOM I - MEMRIES. ALDAYJOVER+RCR+WEST8 UTE 3
2.2 Descripci material i funcional de la proposta d Ordenaci .......................................................94 2.2.1 Descripci material i conceptual de la vegetaci ..............................................................................94 2.2.1.1 Criteris i espcies a LOmbradiu ................................................................................................. 95 2.2.1.2 Criteris i espcies a les gores ....................................................................................................96 2.2.6.3 Criteris i espcies als mbits .......................................................................................................96 2.2.6.4 Fitxes de vegetaci ......................................................................................................................98 2.2.6.5 Programa acopi de viver comtal ..................................................................................................106 2.2.2 2.2.3 Criteris de definici de qualitats i gruixos de sls ............................................................................ 109 Crregues de les lloses. Distribuci de les crregues del Parc ........................................................112
ANTECEDENTS
1.1 1.1.1
MEMRIA DEL PLA OBJECTE DEL PLA DIRECTOR
1.1.5
MBIT
El Pla Director es compon de 5 mbits segons les fases dexecuci:
Lobjecte del Pla Director del Parc Lineal de la Sagrera - Sant Andreu a Barcelona s la redacci del document previ i com als projectes durbanitzaci i construcci que shan de dur a terme per a aquest parc, a construir sobre les lloses que soterren les vies dels trens (rodalies i alta velocitat) i el viari en aquest tram de Barcelona.
Lmbit del Pla Director del Parc del Cam Comtal sinscriu en loperaci de desenvolupament urb la Sagrera Sant Andreu a Barcelona. Aquesta simplantar en un mbit de 164ha de terrenys ferroviaris amb usos obsolets i on es construiran ms de 1,6 milions de metres quadrats de sostre, habitatges per ms de 25.000 persones i una estaci que ser el node intermodal ms important de la ciutat i que concentrar al seu voltant una gran activitat econmica. s en el buit urb generat a partir del cobriment
1. Sant Andreu (1r mbit de construcci) 2. La Sagrera (2n mbit de construcci) 3. Bac de Roda (3r mbit de construcci) 4. Taller Talgo (4t mbit de construcci) 5. Taller Integria (5 mbit de construcci)
1.1.2
PROMOTORS
de les noves infraestructures ferroviries i viries que sinscriu el Pla Director del Parc del Cam Comtal.
Barcelona Sagrera Alta Velocitat S.A. (BSAV) amb seu al carrer Segadors, nm.2, 5a de la ciutat de Barcelona i CIF A-63198451.
Lmbit del Pla Director t una superfcie de 332.298m2, desde el barri de la Sagrera fins al barri de Trinitat nova. Aquest mbit delimita pel nord amb el passeig Santa Coloma, pel sud amb el carrer Espronceda, per lest amb els carrers Ciutat dAsuncin, Ferran Junoy i Ronda de Sant Mart i a loest pels carrers del Clot, Josep Soldevila i Martin Luther King. El Pla Director es compon de 5 mbits segons les fases
1.1.3
AUTORS
dexecuci i els diferents projectistes encarregats de la redacci del corresponent projecte constructiu:
UTE alday jover arquitectes, slp / RCR aranda pigem vilalta ARQUITECTES, slp / WEST 8 Urban Design & Landscape architecture office B.V. amb seu al carrer Fontanella, nm.26, de la ciutat dOlot i CIF U-55109755.
1.Sant Andreu (1r mbit de construcci) 2.La Sagrera (2n mbit de construcci) 3.Bac de Roda (3r mbit de construcci) 4.Taller Talgo (4t mbit de construcci)
81.772 m2 95.981 m2 47.808 m2 36.722 m2 70.015 m2
1.1.4
CONTINGUT
5.Taller Integria (5 mbit de construcci)
El contingut del Pla Director s la relaci dels documents segents: I. II. III. Memria Plnols Pressupost
Aquest mbit es defineix, grficament, en tots els plnols dordenaci daquest Pla Director
Taller Integria - 5e mbit Bac de Roda - 3r mbit de construcci
Sant Andreu - 1r mbit de construcci Sagrera - 2n mbit de construcci Taller Talgo - 4rt mbit de construcci
mbits del pla director
1.1.6
OBJECTIUS
Lobjectiu del present Pla Director s fixar les condicions, criteris i caracterstiques necessaris per a desenvolupar els projectes i les intervencions del Parc del Cam Comtal de Barcelona i el seu entorn, tan immediat com lluny:
Lobjectiu del present Pla Director s fixar les condicions, criteris i caracterstiques necessaris per a desenvolupar els projectes i les intervencions del Parc del Cam Comtal de Barcelona i el seu entorn, tan immediat com lluny:
a. Localitzar i definir lmbit territorial del Cam Comtal, el seu abast i la seva caracteritzaci. b. Situar i reforar el Parc del Cam Comtal com part transcendental de la nova Diagonal verda de Barcelona. c. Convertir i potenciar el Parc del Cam Comtal de Barcelona com entitat cultural de la natura i la ciutat. Establir les bases per a la creaci de lorganisme de gesti del PCCB. d. Establir el Parc del Cam Comtal com a element de connexi longitudinal, entre ciutat i territori, entre paisatge urb i paisatge natural; i transversal, entre barris i comunitats, garantint laccessibilitat i el confort de tota la ciutadania. e. Dotar i generar nous usos (o subcultures) lmbit del Parc del Cam Comtal compatibilizant-los amb les diferents parts del parc, el seu entorn immediat i els anhels dels futurs usuaris. f. Fixar els criteris de sostenibilitat social a travs duna nova mobilitat lenta en contraposici a la velocitat que caracteritza la ciutat contempornia. Incorporar el concepte de intermodalitat al disseny del parc. g. Fixar els criteris de sostenibilitat (o sitemabilitat) i eficincia energtica, incorporant les noves tecnologies i instruments destalvi i gesti en el cicle de laigua. h. Potenciar la seva inserci i el foment del concepte de smart city i. Establir i determinar els paisatges naturals i les espcies vegetals caraterstiques i caracteritzadores del parc. j. Establir i fixar els elements i criteris mnims de conformaci i expressi nica i diferenciada del Cam Comtal.
Nova Diagonal verda de Barcelona.
k. Proposar criteris i solucions de connectivitat i volumetria en les ordenacions i mbits de lentorn del parc. l. Establir i fixar les bases de projecte, tcniques i econmiques que permetin desenvolupar els diferents projectes constructius de les diferents parts del parc.
Imatge conceptual del Cam Comtal. Font: UTE Parc Cami Comtal
1.1.7
MARC LEGAL - NORMATIVA VIGENT
Aquest Pla Director sha ellaborat en coherncia amb el Pla General Metropolit de Barcelona (1976) les seves modificacions (1996, 2004, 2006 i 2010) i els diversos plans derivats vigents. El marc legal bsic de referncia del Pla director del Parc del Cam Comtal de Barcelona s el text refs de la Llei dUrbanisme (Llei 3/2012) i la Llei del Sector Ferroviari (Ley 39/2003)
Aquest Pla Director sha elaborat en coherncia amb el Pla General Metropolit de Barcelona, aprovat per la Comissi Provincial dUrbanisme de Barcelona el 14 de juliol de 1976, a les seves modificacions dels anys 1996, 2004, 2006 i 2010 i als diversos plans derivats vigents en lmbit del Parc del Cam Comtal de Barcelona i que en lapartat 1.2.2 es detallen. El marc legal bsic de referncia del Pla director del Parc del Cam Comtal de Barcelona s el format per: - la modificaci del text refs de la Llei dUrbanisme (Llei 3/2012, del 22 de Febrer, de modificaci del text refs de la Llei dUrbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 dAgost) i el reglament que el desenvolupa - la Llei del Sector Ferroviari (Ley 39/2003, de 17 de Novembre, del Sector Ferroviario) i el reglament que el desenvolupa Finalment, el Pla Director sadequa a les segents normatives de carcter general: - Ley de Ordenacin de la Edificacin, LOE Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificaci: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de lestat per a lany 2003. art. 105 - Cdigo Tcnico de la Edificacin (Parte I) RD 314/2006, de 17 de mar (BOE 28/3/2006) - Codi daccessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC 24/3/95) - Reial Decret 505/2007, pel qual saproven les condicions bsiques daccessibilitat i no discriminaci de les persones amb discapacitat per a laccs i utilitzaci dels espais pblics urbanitzats i edificacions. (BOE 11/05/2007) - Llei 9/2003, de mobilitat (DOGC 27/6/2003) - Ley de Contratos del sector pblico Ley 30/2007 (BOE: 31.10.07), - Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector pblico RD 817/2009 (BOE: 15.05.09) - Llei de lObra pblica Llei 3/2007 (DOGC: 06.07.07) - Ordenana dobres i dinstallacions de serveis en el domini pblic municipal de la ciutat de Barcelona (BOP 22/05/1991) - Decret 120/1992 del Departament dIndstria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Caracterstiques que han de complir les proteccions a installar entre les xarxes dels diferents subministraments pblics que discorren pel subsl. (DOGC nm. 1606 de 12/06/1992) - Decret 196/1992 del Departament dIndstria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica lapartat a) del prembul i el punt 1.2 de larticle 1 del Decret 120/1992. (DOGC nm. 1649 de 25/09/1992) - Ordenana dobres i dinstallacions de serveis en el domini pblic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP 22/05/1991) - Especificacions Tcniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. - Normes UNE de materials, sistemes o mtodes de collocaci i clcul. - Aix com la resta de lleis que sn daplicaci.
Vista aria de lmbit
1.2
MEMRIA DINFORMACI
1.2.1
ANTECEDENTS
El juny de 2003 es constitueix el Consorcio Alta Velocidad Barcelona, format pel Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona. Es constitueix tamb la societat pblica Barcelona Sagrera Alta Velocidad, S.A. (BSAV) en la que tamb sintegra el Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF). Entre els seus principals objectius est la creaci dun corredor verd des del nus de la Trinitat fins al carrer dEspronceda i relligar els espais verds existents o projectats a la Maquinista, Sant Mart, Prim, etc
-El 10 de Novembre de 1998, la Secretaria dEstat dInfraestructures i Transports del Ministeri de Foment, va firmar laprovaci de lordre destudi de lEstudi Informatiu Lnea de Alta Velocidad Madrid - Barcelona Frontera francesa. Tramo: Aeropuerto de Barcelona - Hospitalet- Calle Mallorca.
- Proyecto de Construccin de los Accesos a la Estacin de la Sagrera aprovat pel president de Adif el 5 docubre de 2009 Proyecto de Construccin de la estructura de la Estacin de La Sagrera aprovat pel president de
Adif el 5 doctubre de 2009 -El 17 dabril de 2001 el Ministeri de Foment i lAjuntament de Barcelona varen firmar un protocol de cooperaci, amb el comproms dinformar a la Generalitat de Catalunya, en el que les parts estudiarien lesquema destaci de la Sagrera ms adequat sobre la base del model ferroviari proposat pel Ministeri de pas de la lnea dalta velocitat per Sants i la Sagrera. Projecte Constructiu de la urbanitzaci viria de lmbit de Sant Andreu aprovat definitivament per
la Comissi dHbitat Urb i Medi Ambient de lAjuntament de Barcelona el 19 de gener de 2012 Projecte Constructiu de la urbanitzaci viria de lmbit de La Sagrera aprovat definitivament per
la Comissi dHbitat Urb i Medi Ambient de lAjuntament de Barcelona el 19 de gener de 2012
-El 12 de juny de 2002 el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona varen arribar a uns acords i varen subscriure un conveni pel qual sadoptava el model de dos nivells ferroviaris per a la Sagrera decantant-se per la soluci de la lnea dalta velocitat pel C/Mallorca.
-Mitjanant concurs pblic restringit i amb lema de PARC DEL CAM COMTAL, el 7 de juliol de 2011, sadjudica el contracte de la redacci del Pla Director i dels projectes durbanitzaci i construcci de les fases 1, 2 i 3 del parc lineal de la Sagrera-Sant Andreu a la UTE formada per les empreses ALDAYJOVER ARQUITECTES SLP / RCR ARANDA PIGEM VILALTA ARQUITECTES SLP / WEST8 URBAN DESIGN &
-El juny de 2003 es constitueix el Consorcio Alta Velocidad Barcelona, format pel Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona. Es constitueix tamb la societat pblica Barcelona Sagrera Alta Velocidad, S.A. (BSAV) en la que tamb sintegra el Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF). Entre els seus principals objectius est la creaci dun corredor verd des del nus de la Trinitat fins al carrer dEspronceda i relligar els espais verds existents o projectats a la Maquinista, Sant Mart, Prim, etc
LANDSCAPE ARCHITECTURE OFFICE B.V
-En 2004 lAjuntament de Barcelona modifica el Pla General Metropolita per a adaptar-lo als acords assolits pel Consorci i en el Protocol de cooperaci. Aquets fets sn un pas ms cap a la soluci final adoptada en el tram La Sagrera Nus de la Trinitat. Aquesta modificaci urbanstica preveu tots els requeriments especfics dels diversos sistemes funcionals que intervindran en lmbit de lEstudi: Sistema ferroviari dAlta Velocitat (en ample UIC), Sistema de Rodalies i Regionals (en ample ibric IB), Metro (Lnees 4 y 9), un sistema viari compatible amb la nova trama urbana, etc.
- El 23 de mar de 2007, la Secretaria dEstat dInfraestructures i Planificaci aprova lexpedient dInformaci Pblica i lEstudi Informatiu Complementari Lnea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Tramo: La Sagrera-Nudo de la Trinidad (Barcelona).
- En el periode 2007-2012 previ a la presentaci del Pla Director del parc del Cam Comtal shan aprovat els segents projectes de consrrucci en lmbit del Parc: - Proyecto de Construccin La Sagrera Nudo de la Trinidad. Sector Sagrera aprovat pel president de Adif el 29 de juny de 2007 - Proyecto de Construccin La Sagrera Nudo de la Trinidad. Sector Sant Andreu aprovat pel president de Adif el 30 de juliol de 2007
Operaci Barcelona Sagrera Alta Velocitat a Barcelona. Font: BSAV
1.2.2
EL CONCURS INTERNACIONAL DIDEES
El 7 de juliol de 2011 es declara guanyadora per unanimitat la proposta amb el lema Parc del Cam Comtal realitzada per la UTE formada per Aldayjover Arquitectos SLP / RCR Arquitectes SLP / West 8. De la proposta guanyadora es destaca: la qualitat paisatgstica dels espais pblics mitjanant gores (esplanades amb lleugeres ondulacions entre franges arbrades que funcionen com a pantalles amb els vials laterals) amb gran diversitat dusos i activitats, nombrosos espais de trobada i una bona accessibilitat.
El novembre de 2010 sinicia el procs de licitaci per a la redacci del Pla Director i dels projectes durbanitzaci i construcci de les fases 1, 2 i 3 del parc lineal de la Sagrera Sant Andreu, resolta en dues fases que comprenen la selecci dels candidats i el concurs internacional entre els 5 equips seleccionats en la fase anterior.
El 7 de juliol de 2011 es declara guanyadora per unanimitat la proposta amb el lema Parc del Cam Comtal realitzada per la UTE formada per Aldayjover Arquitectos SLP / RCR Arquitectes SLP / West 8
Segons la memria de la proposta, una nova diagonal verda sobre cam cap al cor de Barcelona grcies al cobriment del ferrocarril existent amb larribada del nou tren dalta velocitat. Aquest nou espai pblic uneix finalment el mar i la muntanya en la ciutat comtal. El nou Parc lineal de la Sagrera Sant Andreu o Parc del Cam Comtal representa un nou Slow Barcelona donant un respir a latrafegada urbs de Cerd. Un cam natural transversal com contrapunt al paradigma de la vida urbana de lAvinguda Diagonal, on vianants i bicicletes sn els protagonistes de la nova era de metrpolis ms habitable, ms verda, i en contacte directe amb la naturalesa que lenvolta com a clau per a millorar la biodiversitat i el paper ecolgic urb de la ciutat. De la proposta guanyadora es destaca: la qualitat paisatgstica dels espais pblics mitjanant gores (esplanades amb lleugeres ondulacions entre franges arbrades que funcionen com a pantalles amb els vials laterals) amb gran diversitat dusos i activitats, nombrosos espais de trobada i una bona accessibilitat. Tampoc suposa cap dificultat constructiva per adequar-se a les crregues previstes per a les lloses de cobertura ferroviria.
Secci tipus en un dels sectors de la proposta guanyadora del Parc del Cam Comtal
Proposta guanyadora Parc del Cam Comtal realitzada per la UTE formada per Aldayjover Arquitectos SLP / RCR Arquitectes SLP / West 8
1.2.3
SNTESI PLANEJAMENT VIGENT I/O EN TRMIT
El planejament urbanstic vigent i en trmit en lmbit del projecte emmarcats quasi tots ells en la modificaci del PGM de Sant Andreu-La Sagrera de 1996 i les successives modificacions complementaries de 2004, 2006 2008 i 2010.
El planejament urbanstic vigent i en trmit en lmbit del projecte el constitueixen els segents instruments, emmarcats quasi tots ells en la modificaci del PGM de Sant Andreu-La Sagrera de 1996 i les successives modificacions complementries de 2004, 2006 2008 i 2010.
10- Sector Estaci Sagrera - Planejament general en redacci- PAU. 1.COOP i PAU. 2.COOP pendents. 11- Sector Defensa-RENFE Planejament general aprovat definitivament el 01/06/2006 - PAU. 1.COOP en redacci. El planejament en vigor aplicable a la resta de superfcie de lmbit del Pla director el constitueix el Pla
5- Sector Colorantes-RENFE SA.2 Planejament general aprovat definitivament el 12/12/1996 i planejament derivat aprovat definitivament el 23/03/2007 - PAU. 1.COOP en redacci i PAU. 2.COOP pendent. 6- Sector Prim - Planejament general aprovat definitivament el 01/06/2010- PAU. 1.COOP i PAU. 2.COOP pendents. 7- Sector Triangle ferroviari - Planejament general aprovat definitivament el 19/05/2004 i planejament derivat aprovat definitivament el 18/11/2005 PAU nic COOP aprovaci definitiva del projecte de reparcellaci 12/03/2008 8- Sector Entorn Sagrera Planejament general aprovat definitivament el 19/05/2004 i planejament derivat aprovat definitivament el 30/11/2007- PAU. 1.COOP aprovaci inicial i PAU. 2.COOP pendent. 9- Sector RENFE talleres - Planejament general aprovat definitivament el 19/05/2004 i planejament derivat pendent.
General Metropolit dOrdenaci Urbana, aprovat per la Comissi Provincial dUrbanisme de Barcelona el 14 de juliol de 1976.
Planejament de lmbit Sant Andreu-Sagrera. Sectors de planejament Juny 2010. Font: Barcelona Sagrera Alta Velocitat
1.2.4
DESCRIPCI DE LES INFRAESTRUCTURES EXISTENTS O PROJECTADES
El Parc del Cam Comtal es situa sobre les lloses de cobertura de nombroses infraestructures emmarcades en el tram La Sagrera Nus de la Trinitat del projecte de Lnia dAlta Velocitat Madrid-BarcelonaFrontera Francesa.
El Parc del Cam Comtal es situa sobre les lloses de cobertura de nombroses infraestructures emmarcades en el tram La Sagrera Nus de la Trinitat del projecte de Lnia dAlta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Aquest tram est format per varis projectes de construcci i cobriment de traats ferroviaris i viaris, entre els que destaquen els segents:
-Projecte de construcci dels Accessos a lEstaci de la Sagrera fase dexecuci -Projecte de construcci de Plataforma del Sector Sagrera fase dexecuci -Projecte de construcci de lestructura de lEstaci de la Sagrera fase dexecuci -Projecte de Construcci de larquitectura i els acabats de la Estaci de la Sagrera projecte acabat -Projecte de Construcci de les Installacions de la Estaci de la Sagrera projecte acabat -Projecte Constructiu de Plataforma del Sector Sant Andreu fase dexecuci avanada -Projecte de Construcci de larquitectura i els acabats de la Estaci de la Sant Andreu projecte acabat -Projecte de Construcci de lestructura dels Tallers UIC II en redacci -Projecte de Construcci de lestructura dels Tallers AC Integria en redacci
Igualment, cal destacar els segents projectes durbanitzaci associats a loperaci: -Projecte de reposici de la Ronda i el Parc de Sant Mart - acabat -Projecte durbanitzaci del Sector Sagrera projecte acabat -Projecte dUrbanitzaci del Sector Sant Andreu projecte acabat
Infografia de les diferents capes de loperaci. Font: Barcelona Sagrera Alta Velocitat
Fotografia aria cobriment vies Triangle Ferroviari. Font: Barcelona Sagrera Alta Velocitat
1.2.5
DESCRIPCI DE LES PREEXISTNCIES I LA TOPOGRAFIA
Donada lextensa longitud del parc les preexistncies que ens trobem, fruit de la histria, sn certament de naturaleses ben diferents. Tot i aix la via frria ns la gran protagonista. La topografia del lloc ve caracteritzada per tres aspectes fonamentals: la cota dels carrers perimetrals en tota la seva longitud i la dels carrers transversals que creuen el parc; la cota de les lloses de tnels i plataformes que cobreixen les vies i les estacions; i les restes de terreny natural que queden entre els vials perimetrals i els murs i lloses que cobreixen o protegeixen les vies frries o els vials soterrats
Les Preexistncies
Les preexistncies que aqu exposem fan referncia a la darrera capa que ens trobem abans de la implementaci del parc. s evident que al llarg dels segles shan anat succeint esdeveniments, empremtes i noves intervencions que han anat canviant la configuraci daquests terrenys, dantuvi naturals i ara fortament antropitzats i que la seva memria ha inspirat la proposta del parc. Per aquest relat explica bsicament les preexistncies que es troben en el moment de la redacci daquest Pla Director, i les que hi haur una vegada shagin executat les infraestructures projectades que shan enumerat en lapartat anterior. Tamb parlar de lentorn immediat que configura els lmits preexistents del parc.
Donada lextensa longitud del parc les preexistncies que ens trobem, fruit de la histria, sn certament de naturaleses ben diferents. Tot i aix la via frria ns la gran protagonista. Val a dir que totes aquestes preexistncies shan tingut molt en compte i que la seva integraci ha esta un dels pilars fonamentals del Pla Director daquest Parc.
Com a preexistncies actuals trobem, les segents:
La preexistncia ms antiga en lmbit del parc s la Torre del Fang, una masia nascuda al segle XII, ampliada i reformada, al llarg de la seva histria, amb una faana amb elements gtics que ara es troba recolzada sobre uns llistons de formig per tal de sobreviure al pas del TAV, i que es troba situada en lextrem ms sud del parc.
La segent preexistncia sn les vies del tren, que ara samplien per larribada del TAV. I la fora daquestes vies de trens de rodalies o dalta velocitat, es troba en el seu cobriment en forma de tnel, de plataforma, o a cel obert quan cal deixar-les respirar. El tnel comena en continutat amb lexistent que entra sota la ciutat en el punt del carrer Espronceda. Continua com a gran llosa a la seva arribada i sortida de lestaci de Sagrera. Segueix com juxtaposici de tnels al seu pas per Sant Andreu. I acaba per tornar-se a desfilar en front del nus de la Trinitat per a convertir-se novament en les vies a cel obert que creuaran desprs el territori. Tot aquest rosari acompanyat duna variada paleta de forats, tant pel que fa a la mida com a les seves necessitats. Tamb del viari segregat soterrat a cel obert.
Aquestes vies han deixat una altra preexistncia al parc, el pont Bac de Roda que salvava la comunicaci per sobre delles en el carrer del mateix nom.
Com a futures preexistncies trobem:
Les preexistncies projectades ms fortes dins lmbit sn sens dubte, les dues estacions: la de Sagrera i la de Sant Andreu. La primera com a futur nus intermodal ms important de la ciutat, acompanyada duna
Vista aria de lmbit
La Topografia
edificabilitat i duns serveis importants que sestn ms enll de la seva empremta, representa lesfor de buscar una continutat de parc. La segona, de dimensions ms redudes representa lesfor de convertir-la en una edificaci del parc.
Si les preexistncies juguen un paper fonamental, la topografia no juga un paper menor. Cal dir que igualment parlarem de la darrera capa de topografia, de la que ens trobem en el moment dimplementar el parc i redactar el Pla Director. No de la topografia actual en curs de modificaci pel cobriment de les vies, sin la combinaci de lactual topografia amb les infraestructures projectades ja realitzades.
Les preexistncies viaries que reordenen el sector combinant avingudes perimetrals que estructuraran els barris i vials segregats que transcorren en el subsl relligant els elements logstics i lestaci de la Sagrera, els barris i les rondes de la ciutat. La topografia del lloc ve caracteritzada per tres aspectes fonamentals: la cota dels carrers perimetrals en tota la seva longitud i la dels carrers transversals que creuen el parc; la cota de les lloses de tnels i plataformes que cobreixen les vies i les estacions; i les restes de terreny natural que queden entre els vials Les preexistncies logstiques que acompanyen el traat ferroviari i es composen de tallers mecnics, rees davituallament, rees de rentat de trens, etc. donant servei a les necessitats duna infraestructura de TAV de dimensi europea. perimetrals i els murs i lloses que cobreixen o protegeixen les vies frries o els vials soterrats. Cal assenyalar la particularitat del pont de Bac de Roda, que topogrficament ha perdut el sentit que el va originar, i que ara fora la topografia del parc, per a donar-li continutat i evitar-li el creuament dun carrer transversal.
Les preexistncies de la memria les resumirem en el fet de trobar-nos amb proximitat amb lantic traat i restes arqueolgiques del Rec Comtal, que ha contribut a donar nom al parc, i que en lmbit de tallers shi vincula duna manera tcita. I en el traat dantics camins, com el de Sant Mart de Provenals, que les vies van tallar i que ara es re-establiran.
La topografia dels extrems sud i nord del parc (mbit Bac de Roda i mbit Tallers) s la combinaci de terreny natural i cota de lloses de cobriment de tnels amb importants desnivells a salvar respecte als vials. La topografia a lmbit de Sagrera s prcticament una llosa a cota constant de 100m damplada. I la topografia a lmbit de Sant Andreu varia en funci del sector, al sud hi ha una topografia molt abrupta degut a la poca amplada que es suavitza en el sector nord.
Finalment parlar de com les preexistncies dentorn, llegides, reconegudes i valorades es posen de relleu en aquest Pla Director, i que donada la seva forta implicaci amb la configuraci final del parc les trobarem desenvolupades. Aquesta topografia es presenta determinant a lhora de plantejar la nova topografia per tal dharmonitzar un relleu final que compatibilitzi lanell o anells perimetrals amb les topografies insulars que de vegades es presenten contradictries.
mbits: 1. Bac de Roda - 50.009 m2 2. La Sagrera - 95.981 m2 3. Sant Andreu - 90.628 m2 4. Tallers Talgo - 39.632 m2 5. Tallers Integria - 77.419 m2
1 3 2 4
Ortofoto mbit del Pla Director. Font: UTE Parc Cami Comtal
PROJECTE
2.1
DESCRIPCI CONCEPTUAL DE LA PROPOSTA GLOBAL D ORDENACI
La proposta planteja una resposta a tres escales diferents: - Es planteja a escala del territori de Catalunya i s El Cam Comtal (CC) - Es planteja a escala de la ciutat de Barcelona i s La Diagonal Verda (DV) que representa lslow Barcelona - Es planteja a escala del Parc i s el Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB)
Aquesta proposta no podia deixar passar la gran oportunitat histrica que suposa la construcci daquest Parc sobre la cobertura de les vies de tren dalta velocitat i rodalies per plantejar estratgies de projecte no noms compatibles sin que fomentin una visi ms mplia de Barcelona com a ciutat i com a capital de Catalunya.
En aquest sentit i molt conscient i mesuradament, la Proposta de projecte que es va presentar sota el Lema: El Parc del Cam Comtal, s una proposta de disseny i de gesti a diferents escales que sha construt intellectualment i cultural atenent a la complexitat de la realitat urbana de Barcelona al llarg de la seva llarga histria alhora que a la seva projecci futura de forma contempornia en els inicis del S. XXI amb tots els reptes que t una ciutat europea en una poca post-industrial i en la era de la informaci. Ms concretament la proposta treballa sobre aspectes de projecci i cohesi longitudinal i transversal en el territori de Barcelona i Catalunya.
A menor escala, a escala de Parc es planteja un paisatge amb vocaci dextrema naturalitat que vol emular una esquerda de natura a la ciutat.
En la dimensi cultural del Pla Director, la proposta planteja una resposta a tres escales diferents amb lambici de respondre a diferents reptes que una ciutat europea densa com aquesta t respecte a les perspectives de desenvolupament futur en camps tan diversos que van des de lEconomia a lEcologia. Aquestes tres escales dentitats plantejades estan contingudes una dintre de laltre formant un conjunt relacionat entre s:
Escala del territori de Catalunya
- La primera entitat es planteja a escala del territori de Catalunya i s El Cam Comtal (CC) - La segona entitat es planteja a escala de la ciutat de Barcelona i s La Diagonal Verda (DV) que representa lslow Barcelona - La tercera entitat es planteja a escala del Parc i s el Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB)
Tres entitats amb missions diferents i complementries imbricades a la histria i patrimoni de Barcelona i de Catalunya alhora que es projecten cap al futur. Aquestes entitats garantirien que ms enll del disseny el Parc del Cam Comtal est imbricat amb el territori i la ciutadania tan longitudinalment com transversal.
Escala de la ciutat de Barcelona
Escala del parc
2.1.1
EL CAM COMTAL. NOVA ESTRUCTURA CULTURAL I TERRITORIAL A CATALUNYA
El Cam Comtal, s una entitat paisatgstica territorial que unir ntimament la essncia del paisatge catal amb la seva capital. Unir muntanya i mar. Ciutat i paisatge. El mn urb, el martim i el rural. Barcelona, Mediterrani i Pirineus. La ciutat Comtal i el Pirineu Comtal.
El Cam Comtal, s una entitat paisatgstica territorial que unir ntimament lessncia del paisatge catal amb la seva capital. Unir muntanya i mar. Ciutat i paisatge. El mn urb, el martim i el rural. Barcelona, Mediterrani i Pirineus. La ciutat Comtal i el Pirineu Comtal.
El Cam Comtal neix a Barcelona grcies al soterrament duna barrera de ferro que durant anys exercia de bretxa urbana entre el Congost del Bess i el cor de la ciutat, per convertir-se ara en una catifa verda, lloc de trobada entre els venats separats durant lltim segle pel ferrocarril. No obstant aix, el Cam Comtal es planteja com una Infraestructura econmica i cultural similar al Camino de Santiago que transcendeix de la prpia ciutat de Barcelona revitalitzant la relaci entre Barcelona i la seva regi, Catalunya. Es proposa posar en valor un cam que ha existit en formes diverses des dels laietans en el paisatge i la Histria de Catalunya i anomenar-lo Cam Comtal.
El Cam Comtal es planteja com a una via de mobilitat lenta que creua paisatges diferents des del Mar Mediterrani als Pirineus. Sobre la traa de camins, carreteres i ferrocarrils que shan anat succent sobre el mateix lloc al llarg de la histria i passant per poblacions amb patrimoni histric reconegut el Cam Comtal es contituiria com a una alternativa turstica o doci ms enll de la ciutat de Barcelona molt intensament recorreguda pel turisme urb.
Barcelona, Granollers, Tona, Vic, Ripoll i Puigcerd entre daltres poblacions marquen una direcci entre el Mar i la Muntanya al que conflueixen altres camins ms o menys perpendicularment constitunt una xarxa que es forma posant en valor camins existents. Sobre la millora del suport fsic existent de camins es suggereix des daquest Pla Director la promoci turstica i cultural daquesta entitat territorial del Cam Comtal per part de la Generalitat de Catalunya juntament amb els diferents Ajuntaments per on passaria aquest cam aix com les entitats privades i associacions diverses vinculades a leconomia del Territori.
La proposta de Concurs sota el lema Parc del Cam Comtal va ms enll de lmbit estricte del Parc en les idees plantejades, entenent que lescala de la resposta, per ser idnia, ha de tenir en compte la histria de la ciutat al llarg dels segles en aquest lloc aix com contenir lambici de portar un pas ms enll el prestigis disseny de lespai pblic de la ciutat entenent-la com a Ecosistema Obert. Aquesta proposta aborda aspectes del camp de lEcologia Urbana, la mobilitat o loci ciutad en un context de ciutats postindustrials Europees en la era de la informaci.
El Cam Comtal i els seus possibles recorreguts derivats com eix dinamitzador duna nova economia per a Catalunya
Mapa turstic del Cam Comtal en lmbit de Catalunya
2.1.2
EL CAM COMTAL - NOVA DIAGONAL VERDA A BARCELONA. EL SLOW BARCELONA
Una nova diagonal verda sobre cam amb el Parc del Cam Comtal des del mateix cor de la Barcelona del segle XXI. Un cam natural per a vianants i bicicletes com a protagonistes duna nova era de metrpolis ms habitable, ms verda, i en contacte directe amb la naturalesa que lenvolta com a clau per a millorar la biodiversitat i el paper ecolgic de la ciutat.
Resseguint el lmit del delta del riu Bess amb el Pla de Barcelona diverses infraestructures shan anat installant al llarg del temps. Els romans portven laigua del Bess a travs de la construcci dun aqeducte fins a la ciutat de Barcino installada en un petit monticle a la vora del Mar Mediterrani; el Comte de Mir va construr ms tard el Rec Comtal sobre la traa daquest aqueducte rom per a fer possible lagricultura de regadiu de tota la llera dreta del Bess que ms tard amb la industrialitzaci i el ferrocarril saniria convertint en una rea de fbriques, anomenada en el seu moment Manchester Catal i que actualment ha iniciat en una part del teixit fabril un procs de transformaci dindustrial a digital amb un nou sector anomenat districte22@.
Camins com el que s ara la carretera de Ribes van ser importants camins darribada a la ciutat de Barcelona de totes direccions fins a la instauraci i construcci de LEixample que amb la seva imponent xarxa regular va anar transformant la mobilitat de la ciutat. LEixample va ser planejat per Ildefons Cerd que va organitzar de forma exemplar amb el seu projecte lassentament duna explosi demogrfica sense precedents alhora que una descongesti de la ciutat antiga que patia des de segles enrere una alta mortalitat per les males condicions de vida. LEixample va permetre des dels primers moments connectar la ciutat antiga amb els pobles que la rodejaven de Sants, Sarri, Grcia, Sant Andreu i Sant Mart. Des del primer Eixample planejat per Ildefons Cerd i comenat a construr lany 1861 aquest imponent projecte es va anar transformant en una realitat marcada per laugment de la densitat a la ciutat i el desequilibri dels modes de transport amb la preponderncia del cotxe, especialment durant el segle XX marcat per la hegemonia de la societat industrial i la conseqent forta migraci camp-ciutat que va suposar. En aquest procs i al llarg del temps aquestes traces van anar perdent entitat urbana tot i que el projecte dEixample dIldefons Cerd reconeix i destaca la direccionalitat fora de la trama de vries daquestes vies donant-hi un significat i un nom especial: vies trascendentals. Les vies trascendentals dIldefons Cerd per a la ciutat de Barcelona han estat i sn Passeig de Grcia, Granvia de les Corts Catalanes, Diagonal, Parallel i Meridiana. Aquestes vies trascendentals sn les vies que connecten la ciutat amb el mn.
Nova Diagonal a Barcelona
El segle XXI en el context Europeu ve marcat per un moment postindustrial alhora que per unes ntides preocupacions per lEcologia planetria; s en aquest sentit que el desenvolupament daquesta via transcendental pren tot el seu sentit i profunditat com a projecte urb.
Tant a la proposta de Concurs com en el Pla director es planteja la continuaci del parc del cam Comtal com una nova diagonal verda que sobre cam amb el Parc del Cam Comtal des del mateix cor de la Barcelona del segle XXI. Un cam natural per a vianants i bicicletes com a protagonistes duna nova era de metrpolis ms habitable, ms verda, i en contacte directe amb la naturalesa que lenvolta com a clau per a millorar la biodiversitat i el paper ecolgic de la ciutat.
El Cam Comtal uneix per fi Mar i Muntanya, Naturalesa i Ciutat. El Cam Comtal proporciona lexperincia dacostar la serra litoral al mar a travs de la ciutat. Sofereix una oportunitat nica de peregrinaci sense
Nova diagonal verda a Barcelona. El Slow Barcelona
El Cam Comtal uneix per fi Mar i Muntanya, Naturalesa i Ciutat. El Cam Comtal proporciona lexperincia dacostar la serra litoral al mar a travs de la ciutat. Sofereix una oportunitat nica de peregrinaci sense obstacles des de la naturalesa ms salvatge dels propis Pirineus Catalans fins al cor de la seva capital.
obstacles des de la naturalesa ms salvatge dels propis Pirineus Catalans fins al cor de la seva capital. Aquest Cam verd que prov dels paisatges ms abruptes de la regi, entra a la ciutat a travs de la vall natural del Bess, per a trobar continutat en el nou Parc del Cam Comtal a travs dun cam geners a lombra on hi caben vianants, bicicletes o patinadors que van descobrint els diferents ambients que el parc reflexa al seu pas per Sant Andreu i Sant Mart per a finalment conduir-lo a travs del parc del Clot i els Jardins de la Ciutadella fins al mar.
El Parc del Cam Comtal dna al a la tribulada ciutat de Cerd, a lintroduir una nova transversal verda de ritme SLOW o lent com a contrapunt a la frentica activitat urbana representada fins avui per laltra diagonal. Aix, sinjecta en la metrpolis un corredor verd contemporani de paisatge catal que posar en valor els beneficis del mn rural des del mateix cor de la ciutat. A ms s un cam amb fites en el que els paisatges, arquitectures, histria i la installaci de fonts daigua enriqueixen el seu recorregut i retren memria a lantic Rec Comtal que dantuvi aportava el recurs natural de laigua a la ciutat.
El visitant que arribi al Parc del Cam Comtal en tren des daltres latituds, pedalant des de la muntanya, o caminant des de la prpia ciutat experimentar els beneficis de com la vella cicatriu del ferro ha donat pas a una catifa verda de benvinguda a la ciutat on la nova Sagrera veu reflexada la identitat dels seus barris
Xarxa despais verds existents i futurs
histrics permetent duna manera ferma una optimista uni verda entre paisatge i ciutat. Per altre banda, lalienaci que lurbanita barcelon ha sofert del mn natural davant de la mancana histrica de grans espais verds a la ciutat, es veur recompensada amb la construcci del que es convertir en el parc ms gran de Barcelona, el parc del Cam Comtal. Un parc de la nostra era que safegir ara a la llista dels grans parcs construts en altres segles a la resta de capitals europees.
Nova diagonal verda en relaci amb els corredors verds existents i futurs
El slow barcelona
El Parc del Cam Comtal s una oportunitat nica dordenar espais de caracterstiques amables entre barris, amb nous escenaris per al desenvolupament fsic, emocional, mental i espiritual. Es tracta dun espai de metabolisme Slow, que enalteix els punts de trobada, les necessitats venals, la diversitat, els esdeveniments, la contemplaci i la sos-
Durant anys, la velocitat i lacceleraci constants han estat les caracterstiques de la manera en qu ens comuniquem, mengem, viatgem i ocupem lespai.
La vida sha anat accelerant al llarg de la histria, coincidint especialment amb les revolucions dels mitjans de comunicaci, tant fsics com virtuals. La promptitud, la immediatesa i la globalitzaci tenen tendncia a uniformitzar i a massificar les economies i les comunitats. Laugment constant de la intensitat del nostre dia a dia ens porta a una prdua del sentit global. El cercle vicis de sempre anar ms lluny i ms rpid es converteix en una enganyifa en la qu la deshumanitzaci de la vida urbana va en contra de la sostenibilitat.
tenibilitat.
Davant daquesta situaci ens plantegem la possibilitat de tornar als nostres ritmes naturals, canviar la nostra visi del temps, i gaudir de les activitats relacionades amb loci. El moviment Slow busca la qualitat de vida, mitjanant lequilibri de les nostres obligacions i la tranquillitat de gaudir dun passeig o dun menjar saludable, o destar en famlia.
Percepci de lespai a velocitat alta
El Cam Comtal s la porta dentrada a la ciutat de Barcelona sense obstacles des de linterior del pas dels Pirineus cap avall. El Parc del Cam Comtal introdueix una nova transversal verda de ritme Slow com a contrapunt a la frentica activitat urbana representada fins avui per la Diagonal de Cerd. s un cam natural per al passeig, espais lliures, on els actors de la mobilitat activa* Slow sn els protagonistes duna nova era de metrpolis ms habitable, ms verda, i en contacte directe amb la natura que lenvolta com a clau per a millorar la biodiversitat, el paper ecolgic de la ciutat i la qualitat de vida dels habitants.
Percepci de lespai a velocitat slow
El Parc del Cam Comtal s una oportunitat nica dordenar espais de caracterstiques amables entre barris, amb nous escenaris per al desenvolupament fsic, emocional, mental i espiritual. Es tracta dun espai de metabolisme Slow, que enalteix els punts de trobada, les necessitats venals, la diversitat, els esdeveniments, la contemplaci i la sostenibilitat.
El Parc del Cam Comtal considera la lentitud com un valor sociocultural positiu. El seu disseny est basat en el benestar de les persones i el medi ambient, oferint una nova forma de mobilitat urbana sostenible, segura i humana.
* la mobilitat activa es defineix pels desplaaments no motoritzats
Percepci de lespai a velocitat slow
Nova diagonal verda a Barcelona. El Slow Barcelona
2.1.3
EL PARC DEL CAM COMTAL DE BARCELONA (PCCB) - ENTITAT CULTURAL DE NATU-
Proposta de Seus de lEntitat de Gesti del Parc del Cam Comtal (PCCB).
RA I LA CIUTAT. El Parc s un espai lineal de 4 km de llarg amb una amplada variable dentre 20 i 100 metres i una suEl Pla Director planteja el Parc com a un Centre Cultural de Natura i Ciutat a laire lliure, una entitat de gesti que oferiria molts ms serveis que els que normalment ofereix una zona verda sense ms.
La proposta daquest Pla Director suggereix que un Parc daquesta Entitat a la ciutat de Barcelona ha de ser ms que una zona verda mantinguda per Parcs i Jardins de lAjuntament de Barcelona donada lalta densitat de poblaci (15.000 hab./hect.) i la forta demanda despais lliures i oferta de lleure vinculada al gaudir de la natura que hi ha entre la ciutadania. Es un repte per a una ciutat densa com aquesta mantenir els seus habitants en aquesta durant les vacances i el temps lliure degut a la millorable qualitat ambiental del seu espai pblic. Aquesta proposta de Parc t la voluntat de contribuir a baixar la mobilitat rodada entre dintre i fora de la ciutat.
perfcie de unes 40 Ha. Des del Pla Director es proposa construir dos pols de gesti del parc, situats als extrems Nord i Sud ms allunyats. Al sud, els espais de la Torre del Fang (amb la part administrativa, punt dinformaci i petita sala dexposicions) i al Nord, una srie dEdificis-Pavell al llarg de lAvinguda Santa Coloma (amb espais per activitats diverses que van des de formatives, expositives, de gesti del parc albergant maquinria de format divers o de restauraci ).
Missi de lEntitat de Gesti del Parc del Cam Comtal (PCCB). El Pla Director planteja el Parc com a un Centre Cultural de Natura i Ciutat a laire lliure, una entitat de gesti que oferiria molts ms serveis que els que normalment ofereix una zona verda sense ms. Lesplendor paisatgstic dun parc urb depn no noms del disseny si no del qui el gestiona i mant. Lesplendor dun parc arriba amb el temps i depn de la capacitat de gesti i manteniment sostingut al llarg El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB) sentn com a una Entitat gestionada per a un Director i un consell dadministraci en el que estarien presents entre daltres representants els dels barris limtrofs de Sant Andreu i Sant Mart aix com Parcs i Jardins de lAjuntament de Barcelona. Amb un programa dactivitats i cursos al llarg de lany a lmbit del parc i ms enll a lmbit de la Diagonal verda o del cam Comtal amb els Ajuntaments pertinents. Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB) sentn per tant com a un centre cultural obert al ciutad i ben connectat als barris vens alhora que ofereix exposicions, activitats recreatives i formatives sempre relacionades amb la ciutat i lentorn natural en el que est assentada la ciutat. del temps. En aquest sentit s una part important del disseny. Des del Pla Director es vol incidir amb especial mfasi en aquest aspecte de lentitat de gesti independent considerant que s propi dun parc duna certa entitat en una ciutat tan densa com Barcelona i amb gran mancana despais verds daquesta escala i accessibilitat. Entenem la entitat de gesti com a un Centre Cultural de Natura i Ciutat amb un director/a i una plantilla de professionals que tindrien com a missi: la promoci interescalar i intermodal, la captaci i gesti dels recursos econmics, la difusi dinformaci - difusi cultural i la organitzaci de cursos de formaci per a ciutadans.
Sentn que aquesta Entitat de gesti (PCCB) garanteix tres aspectes importants com la satisfacci del ciutad en la percepci del parc degut a loferta recreativa i formativa dirigida a aquest; la capacitat per arribar a fer crixer un paisatge ms sofisticat i seductor que el que estem acostumats a gaudir a Barcelona degut a lagilitat de lentitat i finalment la capacitat per gestionar els seus recursos econmics amb aliances amb privats o collectius diversos de forma ms lliure.
Promoci interescalar i intermodal:
A1. Promoci de ls interescalar del Parc del Cam Comtal amb Diagonal Verda i Cam Comtal albergant Festivals existents, organitzant caminades de cap de setmana, promocionant les aiges termals, etc A2. Promoci de la mobilitat lenta i la intermodalitat dels mitjans de transport, fomentant ls de bicicletes, cavalls i ases aix com de bus, metro i tren. A3. Promoci de la interacci entre barris existents i de futur en el parc integrant representants en el consell directiu del Centre Cultural de Natura i Ciutat
Captaci i Gesti dels recursos econmics:
B1. Gesti dels recursos econmics propis: Captaci de recursos tant pblics com privats. Patronatge, patrocini, organitzaci desdeveniments, festes, concessions, exposicions, visites guiades, Pack de lleure de cap de setmana, etc
Alguns exemples daplicacions per al mbill. Interacci PCCB - Usuari
Difusi dinformaci - Difusi cultural:
C1. Difusi de coneixement sobre el Parc a la ciutadania a travs de xarxes digitals. Consum daigua, espcies vegetals, moments de floraci, tipus de sl, velocitat del vent, temperatura ambient, humitat relativa, etc C2. Organitzaci dexposicions temtiques sobre ciutat i natura. El Jard a la Ciutat, El jardi Mediterrani, Gesti de laigua a la Ciutat, Ecosistemes oberts, Mobilitat i Ecologia, Espcies arbustives i fauna, Ecologia i ciutat, etc
Cursos de Formaci per ciutadans:
D1.Organitzaci dactivitats ldiques i formatives ciutadanes vinculades a la Natura. Tallers florals, Reciclatge de materials diversos, compostatge, Cultiu hortcola, Cultiu hidropnic, Festival de la rosa, Sant Jordi a la Diagonal Verda, etc.
Referncies de parcs amb entitat de gesti propia. Gesti de recursos diversos des de econmics a energtics, organitacio dactivitats desde formatives a ldiques.
2.1.3.1
EL PARC DEL CAM COMTAL DE BARCELONA (PCCB) - SMART PARC.
SMART PCCB: System of systems

El Parc del Cam Comtal salinea amb les idees de Smart City plantejades a Barcelona que daltre banda formen part dun pensament contemporani ms ampli i que indaga en la gesti de lenergia i la informaci de forma descentralitzada tant en la producci com en la distribuci. s aqu on el nou terme SMART ha vist la llum: per a expressar una voluntat ciutadana que busca en la regulaci del sistema de sistemes un ecosistema holstic, i que per a aconseguir-ho, pensa ajudar-se de les noves tecnologies. Sense oblidar que no s concepte tancat sin que s un procs constant de millora.
La ciutat a ligual que el territori s el resultat de lagregaci de diferents sistemes que shan anat succeint i juxtaposant, al llarg de la histria, i a on el creixement a tots nivells nha estat el principal protagonista. Aquest creixement sense lmit sha qestionat en favor dun equilibri holstic que ha anat apareixent progressivament de la m dequilibris reclamats parcialment: mediambientals, socials, ecolgics...
2.
Perqu el parc inverteix en capital hum i social
El parc s un equipament que es posa a disposici del ciutad sense cap tipus de distinci social, a lespera en tot cas de millorar-ne la seva condici cultural 3. Perqu el parc ofereix una immillorable plataforma de governana ambiental
El parc pot posar en marxa mecanismes de participaci ciutadana, no noms pel desenvolupament s aqu on el nou terme SMART ha vist la llum: per a expressar una voluntat ciutadana que busca en la regulaci del sistema de sistemes un ecosistema holstic, i que per a aconseguir-ho, pensa ajudar-se de les noves tecnologies. Sense oblidar que no s concepte tancat sin que s un procs constant de millora. dactivitats, tamb pel seu manteniment amb lajuda de les TIC i pot reduir despeses administratives i de seguretat 4. Perqu el parc desenvolupa una immillorable plataforma dintercanvi
El sistema que saplica s dintercanvi. El ciutad pot interactuar amb el parc. Es busca potenciar el sentiEl Parc del Cam Comtal s un parc Smart. Perqu? Com? (a travs dun doble decleg dequilibris i gestionat des duna seu prpia situada a la Torre del Fang, seu del PCCB) ment de pertinena que genera respecte, proximitat i orgull
Equilibri dIMPLANTACI: PLANEJAMENT / URBANISME / ARQUITECTURA
1.
Perqu el seu concepte sinsereix en una concepci global del territori catal
El Cam Comtal recorre el territori catal i fusiona conceptes rurals i urbans 2. Perqu aposta per la xarxa deixos urbans verds GOVERNANA ECONOMIA PLANEJAMENT
Potencia la creaci duna xarxa slow alternativa als eixos estructuradors rpids i comuns de la ciutat 3. Perqu revalora un entorn ciutad i enllaa eixos cvics
La muralla ferroviria passa a ser una plataforma verda de connexi que recupera valors histrics i refora elements culturals 4. Perqu integra les estacions dins el parc TRANSPORT cotxe, autolib, moto, bicing, bici, anar a peu... es troben dins un parc i no als afores o dins de la ciutat 5. Perqu crea un parc amb natura i no amb pedres que afavoreix el benestar hum
La intermodalitat de tren dalta velocitat, tren de rodalies, metro, bus interurb,bus urb, taxi, car sharing,
ARQUITECTURA
Sinventa un bosc urb: lOmbradiu que expressa la capacitat de la natura per a viure en un medi advers, amb prats de gespa i prats florits; tamb amb hortes i horts. Per a afavorir la vida dactivitats outdoor COMUNICACI Equilibri de PARTICIPACI: CAPITAL HUM I SOCIAL / QUALITAT DE VIDA / GOVERNANA
CIUTADANIA
1.
Perqu el parc ofereix qualitat de vida
AIGUA ENERGIA
Gaudir dels efectes benefactors destar en contacte amb la natura al costat de casa aporta benestar. s difcil quantificar lestalvi en dependncies mdiques per seria una tasca a desenvolupar per part de lrgan de gesti del parc
Elements en un sistema holstic de ciutat smart city
Equilibri de RECURSOS: MEDI AMBIENT / SOSTENIBILITAT / ECOSISTEMA / AIGUA / ENERGIA / Equilibri de FLUXES: ECONOMIA / MOBILITAT / TRANSPORT / TRANSFERNCIA RESIDUS SLIDS, LQUIDS I GASOSOS 1. Perqu genera nous espais dinters i nova centralitat que reclamen noves oportunitats de serveis 1. Negocis desport, de lleure, de restauraci, de turisme, dhostaleria, de cultura, de comer... sn atrets per Aporta natura i poca pedra, fa nixer la ciutat frtil: que produeix oxigen, vegetals, fruits, biomassa,... fertiraquest nou marc verd denlla i intercanvi rigat amb productes bio 2. Perqu la mobilitat s plural i integra totes les escales 2. El parc s un cam que descobreix vens, ciutat, territori i integra mobilitats fast i slow en una intermoEl manteniment que requereix aporta equilibri medi ambiental i de salut si es gestiona des de la societat dalitat pionera. Redueix desplaaments de residncia treball, tamb les que pertanyen a dies laborables 3. festius. Genera biomassa, far davallar la temperatura en el seu entorn, potencia la mobilitat slow... gestiona de 3. Perqu ls de noves tecnologies ofereixen una gesti ms efica manera efica i digital les seves necessitats Aquestes noves tecnologies sapliquen a la gesti centralitzada de laigua, del reg, de lenllumenat... 4. 4. Perqu ls de noves tecnologies possibiliten un s ms intensiu i didctic Aprofita laigua fretica que cal extreure dels espais soterrats de la ciutat pel reg, tot i que les espcies Gestionar les mltiples activitats i comunicar-les digitalment al parc i als usuaris amics sobre els dispositius escollides suporten lestrs hdric, i collabora en la recollida daiges; i el seu excedent aportar major
FONT MAJOR-FONT INTERACTIVA-COR DEL PARC COMTAL
Perqu el parc ve a ajudar lecosistema i el medi ambient de la ciutat
Perqu el parc s sostenible dins el sistema urb on sinsereix
Perqu el parc collabora en lequilibri energtic
Perqu el parc entra en lequilibri del sistema de laigua
personals. Gestionar la prpia explicaci de la vida del parc a lexpressar-se ell mateix: la seva floraci, rendiment a la depuradora existent les seves necessitats de manteniment a compartir, la seva temperatura, la seva ocupaci... localment i del conjunt del seu traat i afluents
GESTI Centres PCCB
5.
Perqu ls de les noves tecnologies afavoreixen la interacci
Conixer quantes vegades he visitat el parc, en quin temps lhe recorregut, en quines activitats he participat,... establint una relaci directe home-parc
COMUNICACI Pantalles, projeccions, difusi.
PARTICIPACI Interacci ciutadana. Esdeveniments
EDUCACI Hivernacle Guia natura. Arbres Gua natura. Flors Aigua Bamb
CONNEXI, TREBALL Smart Places Smart Fonts
MOBILITAT Cami Establo Semaforitzaci Prioritat vianants

Smart PCCB
2.1.4
EL CAM COMTAL AL PARC DEL CAM COMTAL. PRIMERA PEDRA I MILLA
DOR DEL CAM COMTAL. NOMENCLATURA
El Cam Comtal en el Parc del Cam Comtal exerceix de showroom duna ambiciosa estratgia a mig i llarg termini. Per aquest motiu, en aquesta primera fase s important transmetre lambient, la textura, el color o
El Cam Comtal troba en el Parc del Cam Comtal la seva primera posada en escena. Una primera materialitzaci del Cam que exercir de showroom dun traat que ambiciona estendres en un futur fora de lmbit del parc cap a les seves vessants mar i muntanya per unir definitivament el Pirineu i el Mediterrani a travs de Barcelona.
Central park, New York (4000 x 800m)
laroma que el Cam Comtal en el seu conjunt pretn aconseguir en el seu estadi final.
El Cam Comtal en el Parc del Cam Comtal exerceix aix de pea clau en lenteniment duna ambiciosa estratgia a mig i llarg termini. Per aquest motiu, en aquesta primera fase s important transmetre lambient, la textura, el color o laroma que el Cam Comtal en el seu conjunt pretn aconseguir en el seu estadi final. En aquest sentit, aquesta primera pedra o primers metres del Cam Comtal en el Parc del seu mateix nom, recollir ja des del principi, el mxim de caracterstiques i connotacions daquesta futura infraestructura cultural i territorial, el Cam Comtal de Catalunya.
Parc del Cam Comtal, Barcelona (4000 x 25-100m)
El Parc del Cam Comtal es doncs la milla dor del Cam on comenar a palpar la transformaci econmica, social i cultural que es pretn aconseguir al llarg del mateix, comenant des daquest lloc actualment degradat, faana posterior de la ciutat cap a las vies del ferrocarril durant el ltim segle i lantiga platja de vies frries de La Sagrera, Sant Mart i Sant Andreu deixen pas al nou Parc del Cam Comtal. El Parc pel que passen els primers 4 Km de Cam Comtal cosir, grcies a aquest nou gran espai pblic, un teixit urb separat fins ara per la ferida ferroviria existent. Els nous ambients i fites que el Cam Comtal travessa al llarg del Parc, tal i com es detallar ms endavant, respondran a una nomenclatura que vincular el parc amb lessncia del paisatge mediterrani i amb la rica cultura i histria de cadascun dels barris pel quals passa.
La prpia nomenclatura de cada zona i fita del parc, servir per a iniciar el Cam Comtal en el seu viatge com a entitat territorial cultural, reflectint-se ja en el propi Parc del Cam Comtal la riquesa arquitectnica, paisatgstica i cultural de lmbit que lenvolta.
Com sha explicat anteriorment, el propi nom del Cam Comtal fa referncia a un Cam Slow que unir definitivament la Ciutat Comtal amb les dues senyes didentitat paisatgstiques fonamentals de Catalunya, el Pirineu i el Mediterrani. Aquesta connotaci slow del Cam, i la seva picada dullet a la hist`ria Comtal de la ciutat i del propi Pirineu Comtal emfatitzat per la presncia arqueolgica del Rec Comtal que portava antany i de forma quasi parallela al traat del futur Cam, laigua des de la muntanya a la ciutat, genera un vincle didentitat i de cultura entre el Cam Comtal i el seu propi recorregut.
Dintre la nomenclatura del Parc del Cam Comtal, s important afegir un logotip que emfatitzi la identitat del Cam Comtal com entitat territorial. Es proposa que es convoqui un concurs obert per al disseny daquest logotip com a imatge de marca del Cam Comtal promovent que expressi els valors daquesta nova economia slow associada a una manera de viure ms en contacte amb la natura i que aposta per formes doci sostenibles. Es tracta duna senyalstica que trobarem al llarg del cam com a imatge icnica branding del
Fotomuntatge del Parc del Cam Comtal
Es proposa que es convoqui un concurs obert per al disseny daquest logotip com a imatge de marca del Cam Comtal promovent que expressi els valors daquesta nova economia slow associada a una manera de viure ms en contacte amb la natura i que aposta per formes doci sostenibles. Es tracta duna senyalstica que trobarem al llarg
Cam, tal com ho sn la petxina del Cam de Sant Jaume o la flor de la ruta del modernisme a Barcelona formant part intrnseca de lambient del propi Cam, on vianants, ciclistes, cavalls o fins i tot ases, tindrien cabuda en el nou circuit de mobilitat slow proposat per a una ciutat cada cop ms sostenible i que preten portar al medi urb la qualitat de vida del medi natural. En lexemple es proposa un ruc amable com a candidat per representar el Slow Catalunya del Cam Comtal com a entitat territorial, i daquesta manera semfatitza la contraposici existent entre el ritme tranquil i constant del ruc, enfront de la frentica i descontrolada activitat urbana de la metrpolis, a travs dun smbol catal slow, representaci no noms daquest canvi de ritme social, sino tamb duna cultura, uns costums i una identitat.
del cam com a imatge icnica i branding del Cam
El Cam Comtal, trobar al llarg del seu recorregut per Catalunya tot tipus de fites paisatgstiques i elements arquitectnics que la historia ha anat deixant com petjades en el territori. A larribada al Parc del Cam Comtal, lartificialitat dun parc construt sobre tnels de tren, oferir al recorregut lexperincia de trobar-se amb elements contemporanis dissenyats en els nostres temps, amb la tecnologia actual i amb una conscincia de respecte i ntima relaci cap al llegat paisatgstic i cultural de lentorn.
Logotips i imatges de marca de la ruta del modernisme, Cam de Santiago i olimpades de Barcelona
Aix, els noms de les noves fonts, places i dems elements singulars emplaats en el nou parc parlaran amb el seu propi llenguatge del llegat arquitectnic, cultural i histric del lloc de la ciutat on semplacen, exercint a ms a ms delements dorientaci dintre del parc respecte el lloc de la ciutat on ens trobem prxims a cada moment. Es fomenta aix, a travs de la nomenclatura, una connexi transversal cap a cadascun dels barris que va ms enll de la prpia accessibilitat fsica, emfatitzant els fets histrics, els personatges illustres o el patrimoni arquitectnic, industrial o social del barri, relacionant-ho amb els paisatges mediterranis que el parc mostrar en cadascun dels mbits que creua.
Aix, com es veur en detall ms endavant, el Parc del Cam Comtal oferir per exemple un Jard de roses que identifiquem amb la jornada cultural catalana de Sant Jordi als visitants europeus que arribin per primera vegada als Jardins de Benvinguda des de la nova estaci de ferrocarril dalta velocitat de la Sagrera, una Font Major en el punt duni entre la rambla Prim i la rambla Onze de Setembre, un Tapis Floral i una Font de las Filatures davant de lantiga filatura Fabra i Coats de Sant Andreu, uns Horts de Fruiters a la zona de Sant Andreu-Bon Pastor, o una Font de Joan Torras, en honor a larquitecte santandreuenc (amb carrer propi que desemboca al parc), o Font del Rec Comtal, juntament amb les restes arqueolgiques del Rec Comtal, entre daltres.
Disseny de lesbs de logotip: Illustrador i creatiu, Fernando Jimnez Snchez (Nosvisual)
2.1.5
EL PARC DEL CAM COMTAL COM A ELEMENT DE CONNEXI TRANSVERSAL I LONGI-
Els passos transversals han estat una fita per part de lAjuntament de Barcelona i de Barcelona Sagrera Alta Velocitat a petici dels requeriments urbans de trfic i els requeriments cvics dels ciutadans del barris limtrofs. Aquests passos han estat incorporats a la proposta de Pla director del Parc del Cam Comtal de
TUDINAL. LA PROPOSTA PAISATGSTICA GLOBAL I AL SEU PAS PELS BARRIS.
Tant o ms important que la constituci dun parc, es fa aqu present la importncia denderrocar la muralla que histricament ha suposat lexistncia de les vies del tren que han negat la connexi Est-Oest daquest tram de la ciutat.
El visitant que arribi al nou Parc del Cam Comtal experimentar els beneficis de com la vella cicatriu del ferro ha donat pas a una catifa verda de benvinguda a la ciutat. Tant o ms important que la constituci dun parc, es fa aqu present la importncia denderrocar la muralla que histricament ha suposat lexistncia de les vies del tren que han negat la connexi Est-Oest daquest tram de la ciutat. Els barris que es succeeixen de Sant Andreu a la Sagrera no han tingut relaci amb Sant Mart ni Bon Pastor. s el moment de lligar, dunir ciutadania, i fer que el Parc del cam Comtal sigui a ms dun punt de trobada, un cosit de comunicaci.
Barcelona (PCCB). En definitiva el Parc possibilita i dota de qualitat la comunicaci transversal que anir essent ms rica a mida que els barris urbans existents deixin de donar-hi lesquena alhora que els barris industrials es van consolidant com a teixit urb introdunt amb el temps total la mixtura dusos que un teixit urb madur demanda. En aquest procs el temps i la regeneraci del Bess anir ajudant. La rica histria amb la que compten els barris i antics nuclis urbans annexos al Parc del Cam Comtal es
Parc del Clot
Plaa General Moragues
Casc histric de Sant Andreu Parc de la Trinitat
Parc de Sant Mart Parc de la Maquinista
Edifici del Triangle Ferroviari
Parc fluvial del Bess
El Parc del Cam Comtal pren la lgica del seu subsl artificial per generar un parc respectus amb la complexa infraestructura sobre la que es construeix, intentant traduir els seus condicionants tcnics en virtuts paisatgstiques del parc. Per tot aix, la topografia tcnica subterrnia i la narrativa de parc en superfcie van de la m conver-
part intrnseca del carcter que identifica la fisonomia de cadascun dels seus teixits urbans i de les seves poblacions.
paisatgstiques del parc. Per tot aix, la topografia tcnica subterrnia i la narrativa de parc en superfcie van de la m convertint el paisatge i les infraestructures en elements harmnics duna identitat com, en la que tant la secci del parc i de linfraestructura sobre la que es recolza, com la integraci dels elements tcnics
Es precisament en aquesta part de la ciutat de Barcelona on la lectura de ciutats dintre de la prpia ciutat es produeix duna manera clara. Aix, en lentorn de lmbit daquest projecte es pot apreciar com, per exemple, el lmit de la influncia del llegat urbanstic dIldefons Cerd es macla amb la trama medieval del nucli urb de Sant Andreu, i com aquesta, a la vegada fa de frontissa amb el teixit resultant de lantiga activitat industrial de fbriques com La Maquinista, Colorantes, etc. Totes aquestes trames urbanes consolidades al llarg
emergents des de la infraestructura subterrnia fins al parc troben una convivncia de mxima harmonia. Com sha explicat, el Parc del Cam Comtal es un parc de recorregut longitudinal i transversal.
Longitudinalment, sobre les lloses de formig dels tnels lineals que fan possible el Parc del Cam Comtal, es situa el Cam Comtal que va acompanyat duna srie delements paisatgstics que donen un carcter de continutat a la totalitat del parc, estructurant al mateix temps la diversitat dels seus paisatges.
tint el paisatge i les infraestructures en elements harmnics duna identitat com.
de diferents poques, o en vies de consolidaci, contenen a ms a ms importants llegats arquitectnics dorgens diversos, els quals el parc tindr en compte com a part de la interacci parc-ciutat.
Transversalment, el visitant gaudir duna seqncia de diferents paisatges, subcultures i usos que estaran La tecnologia dels nostres dies fa possible enterrar las vies del ferrocarril que fracturaven la connectivitat entre els teixits urbans descrits. La complexa infraestructura subterrnia planejada amb larribada del tren dalta velocitat deixa pas a un nou espai doportunitat en superfcie, que es tractar en aquest projecte com un espai verd i responsable, que aposta per deixar una petjada sostenible sobre el territori com a llegat dels nostres dies i per a les generacions futures. A continuaci, es far un recorregut pel parc on es descriuran els diferents paisatges i usos que conformen el conjunt del Parc del Cam Comtal, aix com la seva connectivitat respecte els barris que travessa, El Parc del Cam Comtal pren la lgica del seu subsl artificial per generar un parc respectus amb la complexa infraestructura sobre la que es construeix, intentant traduir els seus condicionants tcnics en virtuts reconeixent els elements i eixos cvics transversals claus que relacionaran ntimament els diferents barris amb el parc. ntimament relacionats amb el teixit urb annex, dotant als barris de diferents espais desplai i equipament segons els requeriments especfics que ambds costats del parc requereixen. Sn precisament aquests ambients els que ofereixen diversitat de contingut al parc.
Av. Garcilaso Parc Pegaso
Rambla Onze de Setembre C. Joan Torras
Jardins GATCPAC Fabra i Coats Sant Andreu C. dArag Torre del Fang Parc El Clot C. Gran de Sant Andreu SANT ANDREU LA SAGRERA Estaci Sant Andreu Rec Comtal
Al mar
EstaciLa Sagrera BAC DE RODA font Major SANT MART
PARC DEL CAM COMTAL Cam Comtal LA MAQUINISTA
LA TRINITAT
Triangle ferroviari C. Sant Mart Provencals BAR DE VIVER
Al Pirineu
Rambla Prim
RIU BESS
En sentit longitudinal: - El Cam Comtal - LOmbradiu - La topografia coherent amb les lloses dels tnels subterranis
TRANSVERSALMENT
En sentit transversal: - La connectivitat - Els paisatges - Les fonts com fites paisatgstiques - Els Jocs infantils - Els usos
Connectivitat
LONGITUDINALMENT
Paisatges
El Cam Comtal
Fonts
DE LOM
FONT BAC DE RODA
LOmbradiu
Playgrounds
La topografa Usos
Croquis de capes longitudinales del Parc del Cam Comtal
Croquis de capes de transversalitat del Parc del Cam Comtal
Paisatges del parc del cam comtal al seu pas pels barris
El Cam Comtal travessa tamb una srie dambients diferenciats que tenen en compte una optimitzaci de les possibilitats de crrega sobre la topografia originada pels tnels del ferrocarril, el context urb pel que passen en cada tram, i la seva implementaci dintre les diferents fases de construcci de cada sector del parc.
Tal i com es detallar ms endavant, lelement paisatgstic ms important al llarg del Cam Comtal en sentit longitudinal s lOmbradiu, una massa darbres formada per 15 espcies diferents que a ms a ms de proporcionar ombra al Cam Comtal, dna cos al parc i exerceix de seds entre el mn urb i el mn natural del parc. Un umbracle que protegeix i dna entrada al parc a travs daquesta massa vegetal fresca a mode de gran sala hipstilla a ms a ms exerceix de cintur verd dintre del propi parc dotant-lo de la intimitat que necessita un espai verd daquestes caracterstiques com a lloc de calma i esplai respecte a latrafegada activitat urbana que lenvolta.
diferents paisatges o gores que componen el Parc del Cam Comtal: 1. Els jardins de Benvinguda a Barcelona 2. Els prats de La Sagrera - Sant Mart 3. El Taps de Sant Andreu 4. Els Patis de fruiters de Sant Andreu - Bon Pastor 5, Les terrasses de Bar de Viver i Aiges del Rec Comtal - Trinitat
Els lmits de cada paisatge venen delimitats tant pels nous bulevards que recorren longitudinalment el Al llarg del recorregut del parc, el Cam Comtal travessa tamb una srie dambients diferenciats que tenen en compte una optimitzaci de les possibilitats de crrega sobre la topografia originada pels tnels del ferrocarril, el context urb pel que passen en cada tram, i la seva implementaci dintre les diferents fases de construcci de cada sector del parc. Aix origina un conjunt de paisatges que identifiquen cada zona, estructurats longitudinalment pel Cam Comtal i associats de forma transversal al context dels diferents barris per on passa. Es pretn amb aix oferir una rica varietat dexperincies al visitant que reprodueix a escala urbana el que el futur visitant del Cam Comtal experimentar a escala territorial al seu pas per els diferents paisatges de valls, rius, muntanyes, prats, o camps de cultiu en el seu recorregut entre la muntanya i el mar. A continuaci veurem barri per barri de quina manera el Cam Comtal i el seu Ombradiu van estructurant els permetre de lmbit com pels eixos vials estructurants que creuen transversalment cada zona en el sentit muntanya-mar (Nord-oest - Sud-est). Per altre banda, tres nous centres neurlgics urbans de gran activitat emplaats dintre del parc, articularan els diferents paisatges entre s. Es tracta de lestaci dalta velocitat de La Sagrera (Fora de lmbit del projecte), la rtula duni entre les rambles Prim i Onze de Setembre que travessen la ciutat des de la muntanya fins el mar (on es situar la Font Major), i lestaci de rodalies de Sant Andreu. Sn tres nodes urbans ubicats en els punts dinflexi dels diferents ambients del parc, que, a ms a ms dactuar com a llocs de captaci de fluxos de persones des don saportaran les majors quantitats de visitants al parc, faran de frontisses paisatgstiques de transici entre els diferents paisatges mencionats
Paisatges del parc del cam comtal: 1. El jard de Benvinguda a Barcelona 2. Les praderes de La Sagrera - Sant Mart 3. El Taps de Sant Andreu 4. Els Horts de fruiters St Andreu - Bon Pastor 5, Els terrasses de Bar de Viver i aiges del
1.
Rec Comtal - Trinitat
CN3 CN1
4. 5,
Centres neurlgics urbans: CN1. Plaa de lestaci de La Sagrera CN2. La Font Major CN3. Plaa de lestaci de Sant Andreu
2. CN2
3.
Paisatges del Parc del Cam Comtal
Usos del parc del Cam Comtal al seu pas pels barris Per altre banda, els diferents equipaments i usos relacionats a cada barri i integrats en el parc contenen una srie despais esportius, centres culturals, sales polivalents, escoles, centres cvics, botigues, restaurants, quioscs, estables, etc. que doten al parc duna amplia diversitat dactivitats pbliques per a tot tipus dusuaris. Els usos que acompanyen el Cam Comtal sn el Cam de Fonts i el Cam de Nens. Les fonts disposades al llarg del recorregut tenen la triple funci dabastir daigua al visitant, oferir llocs de reuni frescos en el parc i convertir-se en fites que facilitin tant lorientaci dintre del parc com la ubicaci dintre de la ciutat, alestar situades en llocs on el parc s entravessat per eixos estructurants de la ciutat. Les zones infantils, per la seva part, tindran una seqncia de 400 metres on situar els diferents jocs infantils en llocs estratgics que tracten de minimitzar les distancies daccs des de les rees residencials. La ubicaci tant de fonts com drees infantils, emfatitzen una vegada ms, tant la connexi longitudinal com la transversal entre parc i ciutat. Daquesta manera, usos i paisatges creen una interessant agenda dactivitats pbliques i dambients atractius tant per al visitant com per als vens, permetent una interacci positiva entre ambds tipus dusuaris. Des del punt de vista formal, tots aquests usos quedaran integrats en el paisatge del parc corresponent, incorporant en algunes ocasions els elements tcnics emergents de la infraestructura dels tnels subterranis o la prpia topografia. A ms a ms,susen unes volumetries i materialitats que no facin sin emfatitzar la identitat natural del parc.
El Parc del Cam Comtal amb el seu Cam Comtal de traat sinus, les seves fonts, els seus jocs de nens, etc. cont tamb tota una srie dusos i equipaments que donen resposta a les demandes histriques que els vens de cada barri anhelaven despais i usos pblics.
El Parc del Cam Comtal amb el seu Cam Comtal de traat sinus, les seves fonts, els seus jocs de nens, etc. cont tamb tota una srie dusos i equipaments que donen resposta a les demandes histriques que els vens de cada barri anhelaven despais i usos pblics.
Passeig Reuni i esbarjo Equipament Font Joc infantils Joc esportius baixa intensitat Espai multifincional Espai multifuncional Quiosc-Terrassa Plaa Installacions Contemplatiu Educaci mediambiental Reuni - comtemplatiu Equipament esportiu Activitats a laire lliure Espais per a esdeveniments temporals
Usos del Parc del Cam Comtal
Conectivitat del parc del cam comtal al seu pas pels barris
El parc del Cam Comtal pretn maximitzar una accessibilitat longitudinal i transversal de tots els sectors del parc, apropant el parc als vens i visitants que arriben a peu, en bicicleta o en transport pblic amb una mxima connectivitat.
Lmbit del Parc del Cam Comtal, amb quasi quatre quilmetres de longitud, ha estat fins a lactualitat una enorme barrera entre els seus barris del costat muntanya (nord-oest) i del costat mar (sud-est). Cinc niques connexions en forma de pont creuaven lmbit ferroviari per unir ambdues parts de la ciutat, convertint-se en sorollosos eixos estructurants de la xarxa viria rodada i per als vianants de la zona.
bulevards, etc. la continutat dels quals es veia interrompuda per la barrera ferroviria, troben en el Parc del Cam Comtal un accs digne cap al parc amb una posterior continutat cap al segent mbit de la ciutat. A ms a ms, els visitants locals, nacionals o incls internacionals que accedeixin al parc a peu, en bicicleta o en transport pblic a travs de qualsevol de las estacions de tren de rodalies, dalta velocitat, de metro o des de les nombroses parades dautobs de la zona, tindran una accessibilitat directa al parc per a poder
La transformaci daquesta rasa de ferro en parc, obre la possibilitat duna gran permeabilitat entre ambdues latituds de la ciutat, convertint el que fins ara era un lloc-barrera tancat en un espai pblic de trobada.
gaudir immediatament del mateix o b per a travessar-lo en direcci a qualsevol dels venats que aquest nou espai pblic connecta.
El parc del Cam Comtal pretn maximitzar una accessibilitat longitudinal i transversal de tots els sectors del parc, apropant el parc als vens i visitants que arriben a peu, en bicicleta o en transport pblic amb una mxima connectivitat.
Per altre banda, en el sentit longitudinal del parc sobre, com hem vist, un espai doportunitat a escala territorial per a vertebrar altres espais verds existents a la ciutat, els quals passaran a formar part de la nova diagonal verda que es despren del propi Parc del Cam Comtal. En aquest sentit, els primers espais pblics annexes al parc que quedaran connectats per aquesta estratgia sn la rambla dels Escultors Caplers en
En el sentit transversal, les arteries rodades preexistents que travessen lmbit es mantenen com eixos estructurants de la xarxa viaria general. A ms a ms, safegeixen nombrosos accessos i connexions per a vianants i bicicletes entre aquests eixos. Daquesta manera, tots aquests carrers, rambles, passeigs,
direcci mar, el parc de La Trinitat allat actualment en un nus infraestructural i la plaa del Bar de Viver en direcci al parc lineal del Bess.
Rambla Onze de Setembre
La Sagrera
Sant Andreu Colorantes Rec Comtal La Trinitat
Bac de Roda
Bon Pastor Sant Mart Triangle ferroviari La Maquinista Bar de Viver
Rambla Prim Riu Bess
Connectivitat del Parc del Cam Comtal
Transversalitat i eixos cvics del parc del Cam del Comtal al seu pas pels barris
Nou eixos cvics claus en la histria del seu context urb on el parc interactuar de manera decisiva en la reconnexi dels mateixos, participant activament en la seva potenciaci socioeconmica. Aquests
La transversalitat s una de las propietats ms importants de la fisonomia del Parc del Cam Comtal des de la seva concepci. El parc del Cam Comtal proporciona daquesta manera una entrada digna als carrers de lmbit fins ara interromputs per les vies ferroviries com sn els carrers Garcilaso, Portugal, Pare Manyanet, Borriana, Doctor Sanpons, Joan Torras, Isabel Rib, Residencia, Valent Iglesias, Sao Paulo, Fluvi, etc.
2. Leix histric Cam de Sant Mart de Provenals - Gran de Sant Andreu 3. Leix social Pegaso -Sant Mart 4. Les rambles Onze de Setembre - Prim 5. Leix cultural de Fabra i Coats 6. Els Frums de Sant Andreu - La Maquinista
eixos cvics esdevindran dintre del parc com a llocs dorientaci del visitant respecte el tram de ciutat en el que es troben en cada moment.
Per altra banda, el parc del Cam Comtal proposa la posada en valor de nou eixos cvics claus en la histria del seu context urb on el parc interactuar de manera decisiva en la reconnexi dels mateixos, participant activament en la seva potenciaci socioeconmica. Aquests eixos cvics esdevindran dintre del parc com a llocs dorientaci del visitant respecte el tram de ciutat en el que es troben en cada moment.
7. Leix de patrimoni GATEPAC 8. La cadena daiges del Rec Comtal - La Trinitat 9. El corredor Cam Comtal - Bess - Pirineu Comtal
Daquesta manera, el Parc del Cam Comtal ta que no noms sigui la milla dor duna entitat longitudinal a Es tracta doncs de set eixos cvics que creuen transversalment el parc, que juntament amb dos eixos en sentit longitudinal prolonguen el Parc en sentit mar i muntanya gestant la nova Diagonal verda de Barcelona. escala territorial com a part del Cam Comtal, sin que a ms a ms, al seu pas per la ciutat vertebra i posa en valor els eixos cvics claus de cada trama urbana degradats per la anterior infraestructura ferroviria.
Aix, espais lliures de la ciutat fins ara desconnectat com sn el parc del Clot, la plaa Glories, el parc de la Ciutadella i el parc de la Barceloneta en sentit mar i el parc del Bess en sentit muntanya es relligaran per formalitzar aquesta nova estructura urbana verda que unir el Mediterrani amb el Pirineu.
Aix, la revitalitzaci socioeconmica pretesa amb el Cam Comtal com entitat territorial a nivell regional, comena en el parc del Cam Comtal amb una estratgia de posada en valor dels eixos cvics transversals entre el nou espai pblic i el seu context urb, generant una srie de pols datracci socioeconmica en el conjunt del parc amb un impacte per a leconomia local que va ms enll dels lmits del propi parc.
Els nou eixos cvics que sorgeixen del Parc del Cam Comtal sn: 1. La Diagonal verda Parc del Cam Comtal - Les Glries - Ciudatella - Mar
4.
7. 5. 3. 6.
2. 1. 8.
1. La Diagonal verda Parc del Cam Comtal - Les Glries - Ciudatella - Mar 2. Leix histric Cam de Sant Mart de Provenals - Gran de Sant Andreu 3. Leix social Pegaso -Sant Mart 4. Les rambles Onze de Setembre - Prim 5. Leix cultural de Fabra i Coats 6. Els Frums de Sant Andreu - La Maquinista 7. Leix de patrimoni GATEPAC 8. La cadena daiges del Rec Comtal - La Trinitat 9. El corredor Cam Comtal - Bess - Pirineu Comtal
9.
Transversalitat i eixos cvics del Parc del Cam Comtal
2.1.5
PARC DEL CAM COMTAL DE BARCELONA. PLANTA.
Plaa de les banderes
2.1.5.1 EL PARC DEL CAM COMTAL A BAC DE RODA. ELS JARDINS DE BENVINGUDA
Definici de lmbit
Lmbit de Bac de Roda (3a mbit de construcci) t unes preexistncies i una topografia molt determinants.
Lmbit de Bac de Roda (3a mbit de construcci) t unes preexistncies i una topografia molt determinants.
Preexistncies
A lextrem sud-oest trobem la Torre del Fang, una masia histrica absorbida dintre la trama urbana en lencreuament dels carrers Espronceda i Clot. Enmig de lmbit es situa el pont de Bac de Roda, construt segons projecte de Santiago Calatrava i que perllonga el carrer del mateix nom cap a Felip II. A lextrem nord, el projecte de lestaci de Sagrera aixecar en alada edificis terciaris i reserva la seva coberta per donar una continutat visual i de recorregut al parc del Cam Comtal. Finalment, trobem els dos tnels ferroviaris soterrats (alta velocitat i rodalies) que provenen de Sants i Glries respectivament i que condicionen lmbit i la seva prolongaci per la topografia que generen i els seus forats de desconnexi.
Localitzaci dels camins del Clot, Sant Andreu, Sant Mart de Provenals i la Torre del Fang en el plnol de replantejament de lEixample de Barcelona elaborat per Ildefons Cerd el 1.863.
Topografia
Malgrat podrem dir que lanell viari de lmbit no presenta canvis topogrfics importants, en linterior que encercla, la topografia es presenta molt accidentada, dificultant en molts punts la relaci amb aquest anell perimetral. El tnel dalta velocitat ha modificat la cota dassentament de la torre del Fang i agafa alada quan sacosta a lestaci. El tnel de rodalies s el que ja histricament ha donat cota al carrer Espronceda i baixa molt quan sacosta a lestaci. Malgrat aquest descens, el seu forat de desconnexi encaixat sota el pont de Bac de Roda est encara a una cota alta que dificulta la visi en continutat per sota el pont.
Fotografia torre del Fang i pont de Bac de Roda
Sector Jardins de Benvinguda. Bac de Roda
Fotomuntatge de la futura estaci de la Sagrera
El Cam Comtal a Bac de Roda
Aquest mbit sofereix com un espai de benvinguda a la ciutat, una explosi de color, olor, cultura i tradici. Un espai on la ciutat es vol mostrar verda, slow, smart, cultural. La proximitat a la Torre del Fang, motor de gesti del parc des de la seva vessant ms cultural i pedaggica acosta la voluntat defervescncia cvica i ciutadana a lentorn daquests escenaris preparats.
El cam Comtal amb el seu traat sinus, les seves fonts, el seu joc de nens,... passa per lmbit i excava sota el pont. Lombradiu ens fa el coix amb la ciutat. El cam comtal t un cam secundari i mltiples connectivitats entre ambds. Lombradiu, al costat del pont quan rep els carrers de Murcia i Sagrera amb la plaa Moragas, es converteix en sal urb, en una plaa conformada. I el paisatge que el cam Comtal travessa i que sidentifica de manera prpia s un roserar, un alt tapis de roses que van del color blanc, al vermell intens, amb tots els degradats rosacis, creant al seu interior un seguit de diferents clusters. Quan es perllonga cap al mar, situat encara sobre la llosa del tnel, el roserar es converteix en un bosc de banderes (la plaa de les 1.000 banderes) que donen color, jocs inesperats... i suport digital dinformaci.
Lesperit dels Jardins de Benvinguda
Aquest mbit sofereix com un espai de benvinguda a la ciutat, una explosi de color, olor, cultura i tradici.
Icons de benvinguda a Barcelona, visibles des dels Jardins de Benvinguda
Un espai on la ciutat es vol mostrar verda, slow, smart, cultural. La proximitat a la Torre del Fang, motor de gesti del parc des de la seva vessant ms cultural i pedaggica acosta la voluntat defervescncia cvica i ciutadana a lentorn daquests escenaris preparats.
The Rose Garden- 1920 Paul Klee
Camp de conreu de roses
Secci longitudinal dels jardins de Benvinguda a travs del Cam Comtal
Els usos
Els paisatges
Ls primordial s el passeig. A partir del cam Comtal de llarg recorregut, ben datat mtricament, trobem una altra xarxa de camins de categories diferents que permeten recorre i reconixer lespai de manera ben diferent. Sempre pots trobar una alternativa.
Els paisatges daquest mbit sn molt variats. El cam ve del paisatge de lestaci. Un cam sota prgola al costat duna estructura de jardineres de traat vertical i ondulat. En parallel, els edificis alts lacompanyen amb un pas que ressegueix els locals comercials. Pel costat muntanya el descens des de la cota alta de lestaci es fa amb continutat i pel costat mar t un final de baluard que s final perspectiu del carrer dels
Associat al passeig sempre hi ha el recs, el reps, el joc. Aix trobem una rea dskate, espais de fonts, jocs infantils, berenadors, bars i restaurant, taulers de joc al sal, auditori a laire lliure, era per a sardanes i castellers, jocs daigua a sota al pont amb aigua, barquets, aneguets,.. espais expositius, espais contemplatius, recorreguts didctics i pedaggics de natura i dsmart, amb rees WiFi.
Provenals i del carrer Fondal de Sant Mart. Aix des daquestes cotes altes de la coberta de lestaci tenim una visi global daquest mbit que el converteix en els Jardins de Benvinguda.
El Roserar, una plantaci de rosers de mitja alada amb floracions durant tot lany es converteix en un tapis que dna continutat a lestructura ondulada de lestaci i s el jard que contemples i descobreixes
A ms dels usos caracteritzats lespai presenta una varietat paisatgstica i un modelat topogrfic variat que el fa ric de moments i episodis diferents a on ls depn de la gesti del parc i del propi estat dnim de lusuari que busca la tranquillitat, la natura, la relaci bulliciosa o lactivitat programada.
per entre els mltiples passatges i recessos que ofereix.
El pont de Calatrava cobreix transversalment lmbit i a sota seu trobem un paisatge daigua que dna lluminositat, remor,... i participa de lestructura de plantaci dels rosers i del propi ombradiu. Aporta una relaci dalades diferents entre lhome i laigua. LOmbradiu caracteritza el paisatge del costat mar en parallel a la ronda de Sant Mart i el carrer Huelva. En aquest darrer hi trobem un skatepark.
La Torre del Fang genera al seu entorn un paisatge propi, antrpic. Transforma lombradiu en un entorn de masia i shi distingeixen micro paisatges de berenador com a horta, dauditori com a pendent focalitzat a lera i al pati de la casa, jocs infantils com a bosquet en continutat amb laigua de sota el pont...
Com a darrer paisatge tenim la plaa Felip II, un sal urb que recull el carrer de la Sagrera, encaixada entre un edifici terciari previst i el pont de Bac de Roda i una edificaci de parc de nova planta amb s de
Passeig Reuni i esbarjo Equipament Font Joc infantils Joc esportius baixa intensitat
Era de la Torre del Fang
restauraci que formalitza una porta al parc, recollint el segon forat de desconnexi de lmbit. s un sal arbrat amb una lmina daigua lateral que ressegueix el pont.
Espai multifincional Espai multifuncional Quiosc-Terrassa Plaa Installacions Contemplatiu Educaci mediambiental Reuni - comtemplatiu Equipament esportiu Activitats a laire lliure Espais per a esdeveniments temporals
Usos del Parc del Cam Comtal a Bac de Roda Rosarum
Plaa Felip II
Plaa de LEstaci La Sagrera
Paisatges del Parc del Cam Comtal a Bac de Roda
La connectivitat
La transversalitat i els eixos cvics
Aquest tram, a ligual que la resta dmbits, busca que el parc no sigui un tall, sin que pel contrari sigui el motor de la connectivitat transversal vinculada a la prpia naturalesa longitudinal del parc. Aix, en el sentit nord sud, a ms a ms del carrer lateral a lmbit: lEspronceda, i el propi Bac de Roda en el seus dos nivells, es potencia la connexi deixample en el carrer Fluvi Hondures. I en el sentit est oest, Mallorca Menorca, i Murcia Fondal de Sant Mart. Pel que fa a la connectivitat longitudinal lmbit pretn oferir la visi dun paisatge jard des de la coberta de lestaci amb la qual es relaciona com a peu de foto de la ciutat i entendre lestaci no com un tall del parc sin com la continutat del mateix en el seu cam que ve de muntanya i va cap al mar. Des daqu continua cap a Lope de Vega Biscaia, creua la rambla Guipscoa/ Arag i segueix la rambla dels Escultors Clapers i el parc del Clot fins arribar a la plaa de les Glries amb la torre Agbar com a fita.
En aquest punt el parc t un paper dobertura, de ventall, de frontissa molt important. La Torre del Fang com a element histric capital, rep lestructura quadriltera de leixample i sobra cap a les traces dels dos antics camins de Sant Andreu i Sant Mart de Provenals que aqu es creuaven, als que sels hi afeg, per entre els dos, la traa ferroviria. Aix, aquest punt es constitueix com lorigen dun trident, les peces del qual han anat canviant dimportncia al llarg de la histria i que reunides obren cam cap al mar, i que volen tamb, sense desdibuixar-se, ser permeables a lestructura de leixample que shi macla.
Aquesta peculiaritat i aquesta reuni complexa de traces, el converteix en punt estratgic i amb la Torre del Fang al capdavant amb el motor del parc.
La Sagrera
1. LA DIAGONAL VERDA Torre del Fang
Equipament Planejat
Font del Fang Nova estaci La Sagrera - St Mart Font de Bac de Roda Font del FLuvi
Estaci de la Sagrera Complex esportiu municipal
Bac de Roda
Mercat de Sant Mart
2. LEIX HISTRIC CAM DE SANT MART DE PROVENALS - GRAN DE SANT ANDREU
Connectivitat del parc del Cam Comtal a Bac de roda
Transversalitat del parc del Cam Comtal a Bac de roda
La Torre de Fang
La Torre del Fang situada al cap del Parc, amb el seu passat rural, es converteix en lelement idoni per a convertir-se en la seu del Centre de Gesti i Impulsi del Parc del Cam Comtal (PCCB)
La Torre del Fang situada al cap del Parc, amb el seu passat rural, es converteix en lelement idoni per a convertir-se en la seu del Centre de Gesti i Impulsi del Parc del Cam Comtal (PCCB). La seva salvaguarda ha estat complexa. Ha calgut sostenir els seus murs per tal de deixar passar el tren dalta velocitat. Si les pedres parlessin... Aquesta casa, nascuda de la terra, torna a ella i es vincula culturalment a tot el territori catal: la masia com a element identificador del paisatge rural; tamb la masia, amb les seves finestres gtiques, reveladora del seu carcter comtal.
SO SE
Aquesta masia busca des de la seva presncia dominar el seu entorn proper. Canvia la cota dassentament, ja modificada pel pas del tren, per tal dadaptar-se a la cota dels carrers Clot i Espronceda i obrir la seva era a la ciutat. Sentra duna manera franca a la casa, en un espai expositiu i de recepci i t un espai multifuncional per a xerrades, tallers,...; tamb sobre la seva ala nord com a porxada i com a espai que vincula la seva era central conformada per la seva prpia disposici en U amb la resta despai antrpic. Les plantes superiors, la primera de les quals modifica la cota, contenen: la primera arxius i la segona oficines.
C/ Mallorca
Detall
PLANTA BAIXA
Superfcie til= 246.40 M2 Superfcie construda = 366 m 2

P2 P1 PB Secci transversal
PLANTA PRIMERA
ESTAT ACTUAL segons aixecamen planimetric agost 2006
Superfcie til=216.30 M2 Superfcie construda = 366 m2
PLANTA SEGONA
Superfcie til=188.40 M2 Superfcie construda = 231 m2

P1 PB
SUPERFCIES TOTALs Superfcie til= 651.10 M2 Superfcie construda = 963 m 2
P2
Secci transversal
PROPOSTA PER A SEU DEL PCCB 1.Foyer/Espai exposici 2.Porxo 3.Sala Multis 4.Era 5.Escala 6.Ascensor 7.Serveis 8.Arxius 9.Oficines
Era de la Torre del Fang
Secci transversal mbit Torre del Fang
El forat de desconnexi a sota el pont Bac de Roda

Unes lmines daigua clara formalitzaran i expressaran el roserar en el seu pas per sota el pont. Una aigua vegetal que traduir lombradiu i li donar continutat per sota del pont. El cam comtal i el camins secundaris creuran en forma de talls el paisatge aqutic, contenint laigua i provocant desbordaments en forma de cascades que aportaran sonoritat per tal desmorteir el brogit urb a travs de lefecte white noise.
silenci. Unes lmines daigua clara formalitzaran i expressaran el roserar en el seu pas per aquest espai ombrvol,
El Pont de Bac de Roda condiciona de forma clau el Parc donat que obliga que aquest passi per sota flanquejant el forat de desconnexi del tnels de rodalies. Aix, aquest espai cobert estar condicionat enormement per la minsa illuminaci natural, el soroll generat pel pas de trens i el transit rodat del pont, la marginalitat sovint associada als sota-ponts mal resolts i el tall visual que representa el forat de desconnexi. Respecte al forat de desconnexi, es necessari tenir en compte els condicionants de dimensi i de cota. La dimensi prevista per al forat s excessiva per tal de garantir la necessria ventilaci de desconnexi. Aquesta sobredimensi provoca una visibilitat franca des del pont de Bac de Roda i la perillositat de llanament dobjectes que comporta. Pel que fa a les cotes, lactual configuraci provoca que, junt amb la necessria protecci lateral del buit, lalada del permetre del forat (cotes entre +18.00 i +21.00) friccioni enormement amb la part inferior del tauler del pont (cotes entre la +19.00 i la +20.00). Aquest fet implica una interrupci visual de lespai de sota el pont, tant en el sentit transversal, com en el longitudinal. Aquests dos fets han comportat fer una proposta alternativa respecta la dimensi del forat i del seu mur de protecci ja que entenem que la continutat visual sota el pont s important des del moment en que es vol la continutat fsica i espaial per sota del mateix. El forat redueix la seva dimensi per tal de no ser visible des del pont de Bac de Roda i per tal de garantir una continutat visual en el sentit longitudinal del parc. Unes plataformes sobreelevades respecte els passos per a vianants permetran embeure els elements de protecci longitudinals en els laterals del forat per tal
dotant-lo de lluminositat i profunditat. Aquestes estaran flanquejades per una aigua vegetal que traduir lombradiu i li donar continutat per sota del pont. Finalment, el cam comtal i els seus esfilagarsaments creuran aquest paisatge aqutic en forma de talls a diferents profunditats, contenint laigua i provocant desbordaments en forma de cascades que aportaran sonoritat per tal desmorteir el brogit urb a travs de lefecte white noise.
Forat de ventilaci Rodalies - Protecci inicial Axonometria
daconseguir una mxima continutat visual en el sentit transversal, remarcada per un estricte pla horitzontal que es contraposa a larc del tauler. Lespai sota el pont exigir una soluci que doti a lespai de lluminositat, inaccessibilitat i un cert tipus de
Forat de ventilaci Rodalies - Protecci inicial - Secci transversal
Forat de ventilaci Rodalies - Protecci inicial - Secci transversal
Protecci mitjanant aigua -Visuals transversals Axonometria
Protecci mitjanant aigua -Visuals transversals - Secci transversal
Protecci mitjanant aigua -Visuals transversals - Secci transversal
Reducci forat. - Visuals longitudinals - Axonometria
Reducci forat. - Visuals longitudinals - Secci transversal
Reducci forat. - Visuals longitudinals - Secci transversal
Estanc del pont
Secci transversal Pont Bac de Roda
El roserar
Aqu, en el creuament daquest teixit complex de diferents lnees de fora, apareix el roser. El roser com a jard, el roser com a color, el roser com a evocaci, el roser sofert (romaguera bella)... un roserar. Una explosi que t ressons abstractes en la plaa de les banderes i en la coberta de lestaci. Un espai de cultura a laire lliure.
Un parc neix de la voluntat, entre daltres, dapropar en la seva recreaci, la natura amb la seva bellesa natural. Un jard neix de la voluntat cultural, entre daltres, de domesticar una natura i fer-la bella. Tenir un jard en un parc. Conjugar la bellesa natural amb la bellesa delicada i refinada. Despertar els sentits: la visi, lolor,...
En aquest mbit el parc s natura recreada, eix verd alternatiu, espai de benvinguda, continutat de lestaci, reconeixement del traat del tren. s davallada sota al pont i singularitzaci duns barris. Aqu, en el creuament daquest teixit complex de diferents lnees de fora, apareix el roser. El roser com a jard, el roser com a color, el roser com a evocaci, el roser sofert (romaguera bella)... un roserar. Una explosi que t ressons abstractes en la plaa de les banderes i en la coberta de lestaci. Un espai de cultura a laire lliure.
Seqencies de inseci es el roserar
Places o clusters culturals inserits en el roserar
Roserar de Bac de Roda
Secci transversal Carrer Fluvi
Planta del parc del Cam Comtal a Bac de Roda
Planta del parc del Cam Comtal a Bac de Roda
2.1.5.2 EL PARC DEL CAM COMTAL A SANT MART - LA SAGRERA. LES GORES DE SANT MART - LA SAGRERA Definici de lmbit
Les gores de Sant Mart - La Sagrera es presenta com aparentment horitzontal amb una amplada aproximadament constant duns 100 metres.
Aquest espai del Parc del Cam Comtal que anomenem Les gores de Sant Mart - La Sagrera es troba limitat al Sud per lEstaci de la Sagrera i el carrer Garcilaso-Pont del Treball mentre que al Nord el seu lmit es troba una mica ms enll de lencreuament entre el carrer Onze de Setembre i la Rambla Prim. A lOest i costat muntanya, lmbit limita amb el carrer Josep Soldevila mentre que a l Est costat mar limita amb el carrer Ronda de Sant Mart. Lespai s rectangular amb una superfcie de 96.000 m2, una amplada de uns 130m i una llargada de uns 700 m. Lespai est creuat transversalment per tres carrers, de sud a nord, la prolongaci del carrer Mart Molins, la prolongaci del carrer del Pare Manyanet i lenlla Rambla Prim - Onze de Setembre. Lespai de Les gores de Sant Mart - La Sagrera s la segona fase de construcci del Parc .
Referncia dgores
Topografia a lmbit i condicions de contorn
Lespai del futur parc s aparentment horitzontal trobant-se els vials perimetrals a cotes sensiblement iguals. Tot lespai del futur parc est ocupat per lloses de cobrici de les infraestructures viries i ferroviries amb forts requeriments de ventilaci i illuminaci. La coberta sobre la que es construir aquesta part del Parc t una secci transversal quasi horitzontal que evacua a dues aiges en el sentit Est-Oest. El Parc en aquest mbit tant a Est com a Oest estar rodejat duna gran superfcie de nova ciutat ja que els ltims carrers urbanitzats estan a uns 200m i sn el Carrer de Santander i el Carrer de Berenguer de Palou.
Referncia dgores
Preexistncies a lmbit
Aquest mbit de Les gores de Sant Mart - La Sagrera es presenta sense preexistncies significatives.
Requeriments de lmbit
Aquest espai del Parc t tres tipus de requeriments a atendre: el primer s un requeriment dedificaci en el costat muntanya; el segon un requeriment important delements de ventilaci i illuminaci que corresponen a infraestructures ferroviries construdes sota les lloses sobre les que descansa el parc; i el tercer s un requeriment de prctica esportiva.
Sector Praderes de Sant Mart - La Sagrera
Els requeriments dedificaci
Aquest espai del Parc t tres tipus de requeriments a atendre dedificaci, delements de ventilaci i illuminaci i de prctica esportiva.
El conjunt d edificis que ha de trobar el seu lloc en aquest mbit del parc es colloca molt proper al carrer Josep Soldevila en el lmit Oest de lmbit del Parc degut bsicament a dues qestions: la primera s el fet que hi hagi una continutat en secci entre lestructura de lestaci de busos soterrada i aquests nous edificis i la segona s el fet que daquesta manera existeix una proximitat entre el carrer i els edificis i les seves servituds habituals. Els edificis sorganitzen en una seqncia lineal parallela al carrer Josep Soldevila i no continua que permet la important permeabilitat transversal entre la ciutat i el Parc. Els programes demanats sn: Escola Bressol amb 1200m2; Casal davis amb 1200m2; Casal de joves-Centre Cvic amb 1200m2 i Ludoteca amb 800m2.
Al Sud de lmbit hi ha una edificaci ubicada per aprofitament urbanstic de la que es demana des de la proposta del Parc del Cam Comtal permeabilitat en planta baixa en dos punts i s comercial en planta baixa. Aquests aspectes queden reflexats amb ms detall en el captol de millores. La proposta que es fa pels equipaments s una distribuci de volums de dues plantes (planta baixa+1) amb permeabilitat transversal entre lacera del carrer Josep Soldevila i linterior del Parc que alberga de Sud a Nord els programes de Escola Bressol, Casal de Gent Gran, Centre Cvic i Ludoteca abans darrivar al carrer Pare Manyanet.
Vista cap les Praderes de La Sagrera - Sant Mart en el concurs internacional didees
Els requeriments delements de ventilaci i dilluminaci
Degut a que el parc es construeix sobre les lloses de la cubrici de les vies i les andanes del TAV (Tren dAlta Velocitat) i oficines dADIF i altres possibles explotadors, el Parc en aquesta zona t forts requeriments de ventilaci, illuminaci, sortides-entrades daparcament i sortides demergncia que shan de formalitzar a lexterior. Aquest requeriment suposa un catleg especfic de resoluci formal daquests elements que van des de reixes a la cota del terra fins a, en alguns casos, volums que emergeixen respecte a la llosa alades de ms de dos metres. (Veure 2.2.9. descripci del volums de ventilaci i illuminaci proteccions i eleSecci Praderes de La Sagrera - Sant Mart en el concurs internacional didees
ments tcnics.)
Els requeriments de prctica esportiva
La primera missi daquest espai s la de esdevenir un Parc ents com un Centre cultural de Natura i Ciutat a laire lliure. En aquest sentit, a ms del disseny del paisatge es proposa una Entitat de Gesti Independent que anomenem (PCCB - Parc del Cam Comtal) que inclouria en la seva direcci representants dels barris districtes limtrofs. Aquest fet garantiria la satisfacci dels vens amb la programaci dactivitats diverses des de formatives a ldiques o esportives. No sha prets que aquesta zona es converts en una primera instncia en una zona esportiva amb tot el que aix comporta de valles, illuminaci especial, paviments durs, etc si no que tot al contrari sha volgut compatibilitzar la prctica esportiva oberta a tothom amb el paisatge dun parc extremadament silvestre o enjardinat. En aquest sentit shan previst varies pistes esportives fixes
Secci transversal del parc amb vegetaci i vials perimetrals
La Font Major s un joc daigua a escala de ciutat, s lelement principal de la seqncia de fonts del cam comtal que sestructuren en tres categories: la Font per beure; la font del lloc (barri, paisatge, carrer, arbre, etc); i finalment la Font Major.
i dos espais grans oberts per poder, ocasionalment, poder jugar a futbol de manera informal. Sha de dir tamb que la ltima fase de construcci del Parc que correspon al tram entre el carrer Palomar/carrer Potos i lAvinguda Santa Coloma que si t una vocaci marcadament esportiva en una part important de la seva superfcie. Les pistes esportives es configuren aqui amb paviments hidrulics de colors i textures diverses emparentant-se amb els hidrulics de Antoni Gaud al Passeig de Grcia de Barcelona alhora que amb les catifes florals de moltes ciutats mediterrnees com Sitges el dia de Corpus Christi. Aquestes pistes queden rodejades topogrficament per petits talusos que alberguen entre una i dues grades i sobretot plantaci arbrea al voltant aix com una plantaci arbustiva baixa que frenaria la pilota facilitant el joc controlat en lmbit.
LAgora de la Font Major
La Font Major s un joc daigua a escala de ciutat, s lelement principal de la seqncia de fonts del cam comtal que sestructuren en tres categories: la Font per beure; la font del lloc (barri, paisatge, carrer, arbre, etc); i finalment la Font Major. La Font Major s un espai dinmic vinculat a la percepci i el gaudir de laigua en diferents formats. Aigua que interactua amb el ciutad per acci reacci, aigua que comunica digitalment informaci, aigua en format espectacle lumnic i per tant visual, aigua en format percepci auditiva vinculada al moviment de laigua, aigua permanent i sobretot aigua que desapareix per deixar lloc a una gran plaa per esdeveniments diversos socials o culturals com castellers, sopars al carrer, etc.
La Font major s vries fonts alhora, la font major s la font viva, la font oracle, la font espectacle i la font dormida. Lespai de la Font Major s un espai de confluncia de importants vies peatonals i rodades i molt proper a lestaci de rodalies de Sant andreu. Per tot aix s un lloc urb important un espai plaa central dins del Parc. Ja no s un lloc per on es pot creuar fcilment per anar dEst a Oest sino que s un lloc per estar i prendre una paella mentre es gaudeix dun espectacle.
Secci transversal gores Sant Mart
Font Major - Espectacle dAigua
Secci longitudinal Estaci Sagrera - Font Major
Font Major: Festa Major
Secci transversal- Font Major
Font Major: Hologrames Smart
Lesperit i els paisatges de les praderes de La Sagrera - Sant Mart LOmbradiu t la voluntat dexpandir-se cap a la ciutat a travs de larbrat fins a les faanes dels carrers Aquest espai del parc es configura com el lloc destana i joc per excellncia; un lloc ample, quasi pla i molt arbrat. El paisatge daquest mbit s essencialment vegetal. El paisatge es configura amb unes amplies clarianes que anomenem gores rodejades dun bosc multiespcie que anomenem ombradiu. Les clarianes es configuren amb la plantaci de diferents tipus de prats mentre lombradiu es configura amb un bosc multi-espcie, amb diferents densitats de plantaci, alada, color, textura i floraci estacional. LOmbradiu sexpressa al llarg de les estacions com una consecuci de textures de colors diversos que sexpressen en planta amb un teixit de malles ortogonals superposades i girades entre s emfatitzant espaial i visualment esdeveniments diversos. Al sud lagora t uns forts requeriments de ventilaci i illuminaci i la presncia important de volums edificats de gran alada. El paisatge aqui proposat per lgora s un jard de bambus gegants de colors de LOmbradiu multiespcie est format per una srie despcies autctones adaptades a les condicions climatolgiques mediterrnies, capaces de sobreviure amb unes condicions de poc substrat com les existents al Parc, amb un alt valor natural, buscant exemplars multi-tronc i una paleta de color mplia i variable durant tot lany, tant per la seva floraci, pel fullatge o el color de la seva fusta. ( veure captol 2.2.6.1.Criteris i espcies a lOmbradiu). tronc diferents. Un paisatge vertical que es mour pentinat pel vent i que far la transici entre lestacio de la Sagrera i el parc. Al Nord de lmbit a la confluncia de Onze de Setembre i Rambla Prim es troba lAgora de la Font Major. Un espai monumental de celebraci de laigua a escala de ciutat. Josep Soldevila i Ronda de Sant Mart fent que circulant per aquests tinguis la percepci destar en el parc. Les gores sn mplies zones sense arbres on sinstallen prats essencialment buits per activitats diverses que van des de concerts a partits de futbol informals.
Agora de Sant Mart
Els usos
Els paisatges
Els usos daquesta zona del parc sn variats i quasi oposats, estan entre lestana i el joc, entre la contemplaci i lactivitat, entre lombra i la solana, entre lespai recollit i lespai obert. Per albergar i dotar dactivitats shan projectat una srie dinstalacions.
El paisatge es configura amb unes clarianes que anomenem gores rodejades dun bosc multiespcie que anomenem ombradiu. Les clarianes es configuren amb la plantaci de diferents tipus de prats mentre lombradiu es configura amb un bosc multi-espcie, amb diferents densitats de plantaci, alada, color, textura i floraci estacional. LOmbradiu sexpressa al llarg de les estacions com una consecuci de textures
- Deu pistes de jocs lliures sinstallen a lombradiu Oest pavimentades de forma ornamental recordant les catifes txtils i de flors de Corpus Christi. - Un gran nombre de taules de ping pong i pistes de petanca sinstallen a lombradiu oest entre les edificacions previstes i vinculades als accessos al parc. - Dues generoses rees de jocs tamb infantils, acotades espaialment per volums de ventilaci plantats amb florides trepadores de espcies diverses. - Cinc quioscs al llarg del cam comtal oferint servei al caminant i usuari del parc. - Una font monumental que oferir jocs daigua interactius diversos, una font, la Font Major del Cam Comtal amb diferents expressions al llarg del temps: la font dormida, la font viva, la font oracle i la font espectacle.
de colors diversos que sexpressen en planta amb un teixit de malles ortogonals superposades i girades entre s emfatitzant espaial i visualment esdeveniments diversos. LOmbradiu multiespcie est format per una srie despcies autctones adaptades a les condicions climatolgiques mediterrnies, capaces de sobreviure amb unes condicions de poc substrat com les existents al Parc, amb un alt valor natural, buscant exemplars multi-tronc i una paleta de color mplia i variable durant tot lany, tant per la seva floraci, pel fullatge o el color de la seva fusta. ( veure captol 2.2.6.1.Criteris i espcies a lOmbradiu).
Lombradiu alberga el cam Comtal a lEst de lmbit i les pistes esportives i edificacions diverses a lOest. Les clarianes alberguen espais buits polivalents i la Font Major a lalada de la rambla Prim i el carrer onze de setembre.
Plaza de LEstaci La Sagrera Prats de Sant Mart Font Major
Usos del parc del cam comtal a Sant Mart - La Sagrera
Paisatges del parc del cam comtal a Sant Mart - La Sagrera
La connectivitat
Aquest tram, de la mateixa manera que la resta dmbits busca que el parc no sigui un tall, sino que al contrari sigui el motor de la connectivitat transversal oferint espais molt qualificats de trobada i possibilitant els creuaments transversals. Sha fet especial mfasi daquest aspecte de la transversalitat en el disseny, oferint vistes estudiades, acondicionant accessos, oferint serveis com els dun quiosc, acondicionant paviments, etc.
Aquest s un mbit amb potents eixos cvics transversals recolzats amb equipaments pblics i espais lliures de gran dimensi existents. Leix del parc de la Pegaso- Sant Mart est alimentat dequipaments pblics de diferent programa existents i planejats. Leix Onze de setembre- Rambla Prim s tamb un eix cvic important i gran connector de barris que est recolzat per la Font Major del cam Comtal.
3. LEIX SOCIAL PEGASO -SANT MART
La Sagrera
Parc Pegaso
Centre dtenci primaria Ciutat dElx Fabra i Puig Rambla Onze de Setembre
Biblioteca Sagrera E. Bressol Casal G.Granl Centro Civic Ludoteca Font Major Font de lOmbradiu Font de Sant Mart
Font de la Sagrera
Institut Bernat Metge
Rambla Prim
4. LES RAMBLES ONZE DE SETEMBRE - PRIM Connectivitat del parc del cam comtal a Sant Mart - La Sagrera Transversalitat del parc del cam comtal a Sant Mart - La Sagrera
Planta del parc del Cam Comtal a la Sagrera - Sant Mart
2.1.5.3 EL CAM COMTAL A SANT ANDREU
El nucli de Sant Andreu envolta la primera fase de construcci del parc del Cam Comtal. El context urb a lentorn del parc en aquesta zona s molt diferenciat segons el sector en el que ens trobem.
Tal i com sha explicat en la introducci daquest captol, la lgica de la complexa infraestructura subterrnia i el disseny del parc en la seva superfcie pretenen expressar una convivncia de mxima harmonia per a crear una secci de parc sobre lloses cohesionat. El Cam Comtal en el parc del Cam Comtal s precisament una pea destructuraci fonamental entre els diferents espais i ambients que recullen tota aquesta complexa topografia entesa des de les seves lloses subterrnies.
Per altre part, com sha descrit, la transversalitat del parc per a fomentar llocs de trobada entre el Cam Comtal i unir les dues parts de la ciutat fins avui separades s una altre de les seves principals caracterstiques.
Vista al masss del Montnegre i el corredor des de Sant Andreu
Preexistncies
El nucli de Sant Andreu envolta la primera fase de construcci del parc del Cam Comtal. El context urb a lentorn del parc en aquesta zona s molt diferenciat segons el sector en el que ens trobem. Aix, en el sector del costat muntanya del parc (Oest), es situa el nucli histric de Sant Andreu, el qual, a travs duna srie de places pbliques es connecta a la trama medieval de la ciutat amb la nova estaci de tren de Sant Andreu, projectada a escassos metres de lantiga, dintre de lmbit del parc. En els extrems daquest sector, limitant encara amb el costat muntanya del parc es troba leixample del nucli histric de Sant Andreu de recent creaci. En el sector del costat mar (Est) es presenta una zona urbana poc consolidada, formada de nord a sud per el centre comercial La Maquinista, un dels centres comercials amb ms xit de la ciutat, el parc de La Maquinista, una zona industrial lenderrocament de la qual est pendent de projectes durbanitzaci municipals i finalment el triangle ferroviari, una estaci dautobusos en espera de reubicaci i lloc demplaament de la futura torre icnica de larquitecte Frank O. Ghery.
Topografia
Esglsia de Sant Andreu de Palomar
En el cas de Sant Andreu, la topografia del Parc del Cam Comtal varia molt en funci del sector en el que ens trobem. Aix, el sector del costat muntanya (Nord-est) delimitat per la Rambla Onze de Setembre i el carrer Sant Adri, anomenat Taps de Sant Andreu, cont una topografia abrupta i elevada respecte al nivell del carrer degut al coll dampolla que es forma per lestret espai disponible que ha fet que els tnels rodats i ferroviaris shagin construt en varis nivells en aquesta zona. No obstant aix, en el segent sector delimitat pels carrers Sant Adri i Palomar, les lloses del tnels deixen en general un topografia escalonada cap al costat mar a mode de grans bancals, amb un salto topogrfic que va in crescendo des de la nova estaci de Sant Andreu cap al carrer Joan Torras.
Futura estaci de Sant Andreu
Futura torre de Frank O. Ghery
2.1.5.3.1 EL TAPS DE SANT ANDREU
Des del punt de vista tcnic, el Taps de Sant Andreu es tracta dun tals provocat per la diferencia de cota entre la part superior de les lloses dels tnels recrescudes sobre el nivell del carrer. Des del punt de vista de la narrativa conceptual, el Taps de Sant Andreu es laparador floral que es formalitza en forma de taps, recordant el llegat industrial txtil de la propera Fabra i Coats, smbol de la prosperitat
Seguint lobjectiu de generar un parc respectus amb la complexa infraestructura sobre la que es construeix i tradunt aquests condicionants en virtuts del parc, ens apareix el Taps de Sant Andreu.
El tapis de Sant Andreu sexten al llarg del tals generat per les lloses subterrnies del costat muntanya del parc (oest) en la zona que va des del nou Passeig de lEstaci (Carrer Sant Adri), donant la benvinguda als passatgers de lestaci de Sant Andreu, fins a la plaa de la Font Major, a la desembocadura de la rambla Onze de Septembre, des don sofereix una perspectiva a distancia del tapis:
Des del punt de vista tcnic, el Taps de Sant Andreu es tracta dun tals provocat per la diferencia de cota entre la part superior de les lloses dels tnels recrescudes sobre el nivell del carrer sobre el que es disposen
barcelonina de principis del segle XX.
una srie de rampes accessibles des de cada carrer que desemboca en aquest sector. Les rampes del tals, seran a ms a ms llocs de contemplaci del propi taps. El Cam Comtal culminar aquest tals per a donar pas a una superfcie plana possible en el costat mar daquest sector.
Des del punt de vista de la narrativa conceptual, el Taps de Sant Andreu es laparador floral que el parc oferir cap al nucli urb de Sant Andreu grcies a la perspectiva que es produeix des dels carrers de la ciutat del costat muntanya cap al sector. Aquest aparador floral es formalitza en forma de taps, recordant el llegat industrial txtil de la propera Fabra i Coats, smbol de la prosperitat barcelonina de principis del segle XX. El taps floral s a la vegada una tradici arrelada a Catalunya, especialment en aquelles comarques per les que precisament travessar en el futur el Cam Comtal quan transcendeixi les fronteres del parc cap al Pirineu. El Taps de Sant Andreu pretn unir aix el Cam Comtal amb el patrimoni industrial local i el patrimoni cultural regional.
Maquina txtil de la fbrica Fabra i Coats
Com sha explicat, el Cam Comtal passa per aquest sector crestejant topogrficament lambient de flors. Daquesta manera el cam s acompanyat per lombradiu al llarg de la superfcie plana del costat mar de lmbit (Est) i contempla, des duna posici de mirador, el taps floral des del seu punt ms alt.
El front urb sobre el que saboca la perspectiva del pendent del taps floral en el costat muntanya (Oest), es beneficiar de lespectacularitat del taps, motiu pel qual es de preveure una reactivaci econmica de la zona degut a limpacte que els espais pblics dalta qualitat proporcionen. Aix, grcies a les mplies voreres davant el front edificat que mira el parc en aquesta zona, es podr permetre laparici dun ambient de terrasses lligades a potencials negocis dhosteleria que puguin aprofitar-se del canvi dimatge que tindr aquesta faana posterior de lespai ferroviari davant la nova situaci privilegiada de mirar lespectacular perspectiva, de contemplar el futur aparador floral.
Sector Tapis de Sant Andreu
Installaci floral a Arbcies
Els usos
Els paisatges
Dos paisatges caracteritzen el Parc del Cam Comtal al pas per Sant Andreu en aquest mbit. Per un costat el taps de Sant Andreu en el costat sud-oest de lmbit (costat muntanya), i per altre lombradiu (costat mar).
Ls primordial del taps de Sant Andreu s el contemplatiu. El pendent topogrfic que salva el taps ofereix un aparador de contemplaci des de tres punts de vista. En primer lloc, des de una posici elevada en els costat mar (est) s crestejat a mode de mirador per el Cam Comtal. En segon lloc, des de on arrenca el pendent en una posici de perspectiva apreciada des de la trama urbana del centre histric de Sant Andreu. Finalment, des duna experincia dimmersi en el taps al llarg de les rampes i escales que creuen el taps floral per a comunicar el Cam Comtal amb el costat muntanya (oest) del parc.
Dos paisatges caracteritzen el Parc del Cam Comtal al pas per Sant Andreu en aquest mbit. Per un costat el taps de Sant Andreu en el costat sud-oest de lmbit (costat muntanya), i per altre lombradiu (costat mar).
El taps de Sant Andreu, com sha descrit anteriorment, s un aparador floral amb arbres singulars inspirat en la industria txtil de la zona (p.e. Fabra i Coats) i la tradici floral catalana (p.e. Arbcies)
Lexperincia del passeig s diferent des de lelevat Cam Comtal, que com hem esmentat cresteja topogrficament lmbit, que des dels camins transversals que connecten parc i ciutat. Associat a aquests camins sempre hi ha el recs, el reps, el joc, i serveis vinculats a les caixes tcniques de ventilaci dels tnels ferroviaris que allotjaran quioscs, cafs, etc.
El cam Comtal articular i delimitar ambds paisatges crestejant topogrficament a mode de mirador sobre el tapis. La part plana o altipl de lmbit, que es situa en el costat mar, correspon a lombradiu, el qual exerceix dumbracle entre la ciutat i el parc, projectant ombra sobre el propi Cam Comtal. Daquesta forma, topografia, ombradiu, Cam Comtal i els seus diferents paisatges es troben en una coherent harmonia.
Tapis de Sant Andreu
Usos del parc del Cam Comtal al Tapis de Sant Andreu
Paisatges del parc del Cam Comtal al Tapis de Sant Andreu
La connectivitat
En aquest tram, el parc actua com autntic element de connectivitat transversal entre els diferents barris, ja que el seu disseny es concep a partir de la necessitat de salvar la diferncia de cota entre el carrer Jose Soldevilla i la topografia del parc generada per les cobertes de les lloses i el carrer Feran Junoy. Per a aix es tracen una srie de camins diagonals, que travessant el Taps, resolent el desnivell per mitj de rampes accessibles i escales, que connecten els diferents passos de per a vianants dels carrers esmentats.
Dos eixos cvics importants travessen aquest mbit. En primer lloc, leix format per les rambles Onze de Setembre - Prim, larticulaci de les quals semplaa en el punt mig del parc en forma de Font Major. En segon lloc, leix cultural Fabra i Coats, que descendeix pel parc des del costat muntanya (oest) enllaant els equipaments culturals de lantiga fbrica de Fabra i Coats, creua el parc travessant la Font de les Filatures i continua cap al costat mar (Est) pel futur bulevard per a vianants planificat per lajuntament de Barcelona en aquest mbit.
El Cam Comtal exerceix una vegada ms despina dorsal vertebradora, en aquest cas, de les connectivitats Mar i Muntanya (Est i Oest)
4. LES RAMBLES ONZE DE SETEMBRE - PRIM 5. LEIX CULTURAL DE FABRA I COATS
Fabra i Coats
Centre Cultural Can Fabra
Onze de Setembre Font de les Filaturas
Font Major Font del Tapis
Triangle Ferroviari
Conectivitat del parc del Cam Comtal al Tapis de Sant Andreu
Transversalitat del parc del Cam Comtal al Tapis de Sant Andfreu
Taps de Sant Andreu - Vista cap a la Sagrera
Secci-alat del taps de Sant Andreu
Taps de Sant Andreu - Vista cap a Sant Andreu
Secci transversal del taps de Sant Andreu
Vista cap als Horts de Sant Andreu-Bon Pastor
Planta del parc del Cam Comtal a Sant Andreu
2.1.5.3.2 EL PASSEIG I LA PLAA DE LA NOVA ESTACI DE SANT ANDREU
La interacci entre la nova plaa i leix cvic Frums de Sant Andreu - La Maquinista emfatitza a ms a ms una perspectiva visual des del Cam Comtal cap al casc histric de Sant Andreu i la seva esglsia i viceversa.
Tal i com sha explicat en la introducci daquest captol, existeixen tres centres neurlgics dactivitat urbana projectats sobre el parc del Cam Comtal que serviran, en el disseny del parc com a frontissa entre els seus diferents ambients. En aquest mbit es tracta de la nova estaci de tren de rodalies de Sant Andreu, on es proposa un passeig i una plaa dentrada a la estaci que es correspon a ms a ms amb leix cvic denominat Frums de Sant Andreu - La Maquinista. Duna banda la nova plaa de lestaci busca originar un espai deambulatori transversal entre el Cam Comtal, la seqncia de places existents en el casc histric de sant Andreu, el parc de La Maquinista i la prolongaci del seu bulevard per a vianants cap al centre comercial La Maqui-nista. La interacci entre la nova plaa i leix cvic Frums de Sant Andreu - La Maquinista emfatitza a ms a ms una perspectiva visual des del Cam Comtal cap al casc histric de Sant Andreu i la seva esglsia i viceversa. Daltra banda el nou passeig de lestaci amplia el que ara existeix, i dota a la nova estaci de Sant Andreu dun gran espai de deambulaci a lombra entre el carrer de Sant Adri, eix estructurant de la zona, i els accessos a la nova estaci.
Circulaci transversal en leix cvic dels frums de Sant Andreu - Estaci - La Maquinista i Passeig de l estaci
Arribada des del Passeig de lestaci a la plaa de lestaci de Sant Andreu des del carrer de Sant Adri
Vista a la nova plaa de lestaci i nucli histric de Sant Andreu des del Cam Comtal
Visuals des del Cam Comtal al nucli urb de Sant Andreu
2.1.5.3.3 LHORTA DE SANT ANDREU - BON PASTOR
Es disposen una srie de horts de fruiters a mode de claustres amb uns recorreguts perimetrals que senllacen els uns amb els altres per a aconseguir un itinerari temtic de diferents trames darbres que responen als ritmes que cada espcie permet en cada pati
El Parc del Cam Comtal troba en lmbit entre lestaci de Sant Andreu i el carrer del Palomar un lloc on la topografia de les lloses es disposa a mode de bancals cap al seu costat mar (Est). Aquestes grans terrasses generades pels tnels, permeten crear un paisatge d horts darbres fruiters que reprodueixen lambient agrcola de Catalunya, i a la vegada recuperen la memria dels antics horts de Sant Andreu que eren irrigats per el Rec Comtal.
organitzades des de lhivernacle.
Per ltim, un dels estables per al lloguer dases i cavalls programats com a part de lexperincia slow en el Parc del Cam Comtal es situa tamb en aquesta zona, formant un claustre rural, en aquest cas danimals, formant part de la seqncia dambient rural que les hortes de Sant Andreu Bon Pastor pretenen desprendre.
La topografia de les lloses dels tnels determina el traat i disposici daquest paisatge. Duna banda, el Cam Comtal recorre aquesta zona crestejant per la cota alta de la topografia artificial de les lloses, mentre que els camps de fruiters se situen a la cota baixa del parc. Aquest desnivell topogrfic permet gaudir duna vista elevada des del Cam, a manera de balc que saboca als camps de fruiters, establint una relaci contemplativa amb aquest. Els camps de fruiters, lleugerament separats del trnsit principal del Cam pel desnivell topogrfic, es converteixen en llocs ntims i tranquils, amb un carcter estancial i privat.
Lhorta de Sant Andreu i Bon Pastor es compon de cinc diferents camps de fruiters, cada un dells amb la seva prpia personalitat i atmosfera. Simaginen com jardins ntims de carcter introspectiu, limitats per llargs bancs de seient que resolen els desnivells topogrfics existents i funcionen com a llocs de reps i trobada, envoltats per lombra propiciada pel vigors arbrat de lOmbradiu i per la vegetaci de plantes enfiladisses que pengen de les prgoles perimetrals. Cadascuna de les hortes, seguint les lgiques del paisatge agrcola rural, es dedica a una espcie fruitera diferent, la qual cosa li atorga el seu nom i ambient, amb lexcepci de lhorta ms gran, lHort Major, concebut com un jard enclaustrat per prgoles i murs amb vegetaci (producte de la topografia de les lloses), on es combinen els fruiters de regadiu, de major riquesa cromtica i olfactiva en un ambient de frescor i verdor.
Referencia. Campos de ametlles
Les diferents hortes es disposen de tal manera que es vagin enllaant les unes amb les altres, com si es passs duna sala a una altra, generant un recorregut per vianants de gran riquesa per la diversitat de paisatges que es van travessant. Un passeig experiencial alternatiu al passeig elevat de carcter contemplatiu del qual es gaudiria al llarg del Cam.
Al cor daquest conjunt dhortes, es situa un hivernacle, que funciona com a centre de deducaci ambiental i dinterpretaci del paisatge dhortes, i on es fomenta la participaci ciutadana per al manteniment dels vergers, a travs dactivitats com pot ser la recollecci dels fruiters, els tallers dactivitats infantils, o lelaboraci de confitures. LHort Major, de carcter enclaustrat i amb possibilitat de tancament per garantir el correcte manteniment dels fruiters ms delicats, serviria com a lloc on posar en prctica les activitats
Sector Horts de fruiters de Sant Andreu - Bon Pastor
Fotografia de referncia du hort de fruiters e participaci ciutdadana
Els usos
Els paisatges
Ls primordial dels Horts de fruiters de Sant Andreu - Bon Pastor es experiencial. El Cam Comtal connecta en aquesta zona amb una subtrama de camins secundaris que condueixen a espais on poder trobar horts temtics de fruiters amb una srie dactivitats associades com sn un centre deducaci mediambiental o un estable entre daltres.
Per una banda, el paisatge caracterstic daquest mbit est relacionat amb els horts de fruiters que reprodueixen lambient de camps de conreu fructcoles catalans a travs duna srie dhorts connectats entre s que ofereixen intimitat i tranquillitat respecte al bullici del Cam Comtal i el soroll de les infraestructures properes. Per altre banda, lOmbradiu acompanya el Cam Comtal pel seu costat muntanya, i abraar la plaa de
El passeig s important tant per lelevat Cam Comtal, que exerceix de mirador contemplatiu sobre els hortsde fruiters al crestejar topogrficament lmbit, com des dels camins transversals que connecten parc i ciutat i participen dels diferents ambients i usos.
lestaci pel costat mar. La nova plaa de lestaci ser el lloc per a deambular a lombra entre la ciutat, el Cam Comtal i les circulacions que donen accs i sortida a la futura estaci de Sant Andreu Comtal.
Usos del parc del Cam Comtal a Sant Andreu
Usos del parc del Cam Comtal a Sant Andreu
La connectivitat
Per tal daconseguir la necessria connectivitat transversal a travs del parc entre els barris de Sant Andreu i el Bon Pastor, una srie de camins transversals travessen el parc continuant la trama urbana dels carrers existents. Aix, el teixit de carrers transversals de sant Andreu, sendinsa al parc, definint la geometria de les hortes de fruiters a travs dels camins transversals que les limiten. Es plantegen accessos al parc, a travs de tots els passos per a vianants que reben els carrers transversals, salvant sempre les diferncies de cota entre la ciutat i el parc mitjanant rampes accessibles, amb excepci del Carrer de Joan Torras, on per salvar el fort desnivell de 4 metres entre aquest i el parc es planteja una escala longitudinal en parallel a la vorera. Aix, el Cam Comtal exerceix una vegada ms despina dorsal vertebradora, en aquest cas, de les connectivitats Mar - Muntanya (Est i Oest).
A part de leix cvic ja esmentat anteriorment en lmbit de lestaci de Sant Andreu, Els Frums de Sant Andreu - La Maquinista, lmbit de lhorta de Sant Andreu - Bon Pastor resol la transversalitat de dos eixos de gran importncia. Duna banda, en leix de vianants del carrer de Joan Torras cap al Centre Comercial de la Maquinista, en travessar el parc genera un lloc dintensitat ds, on es situen jocs infantils i quioscs i on se situaria una de les Fonts del Cami Comtal, la Font de Joan Torras. Per altre banda, la cadena de jardins al voltant del patrimoni arquitectnic del GATCPAC (Casa Bloc) en el costat muntanya (Oest), es vincular al parc i a la zona de La Maquinista en el costat mar (Est) a travs de leix de patrimoni GATCPAC. Aquest eix, que creuaria el parc amb rotunditat, definint la geometria de les hortes, es configura a travs duna plaa daccs on es situa el Casal de Joves, i continua en direcci mar, on es colloca una zona dusos, com sn una rea de jocs infantils i un quiosc relacionat amb lHort Major.
6. ELS FRUMS DE SANT ANDREU - LA MAQUINISTA 7. LEIX DE PATRIMONI GATCPAC
Plaa Orfila Jardins de Gatcpac Sant Andreu Torras i Bages
Esglsia Sant Andreu del Palomar
Sant Andreu Comtal
Plaa de lestaci Nova estaci Sant Andreu Comtal Estable Font del tren Font de Torras Plaa de LHabana Horts de fruiters Font del hort
Museu de la Maquinista
Centre comercial de la Maquinista Transversalitat del parc del Cam Comtal a Sant Andreu
Conectivitat del parc del Cam Comtal a Sant Andreu
Seqncia dels Horts de fruiters segons el Cami Comtal
Hort de les moreres
Hort de les figueres
Seccin longitudinal Horta de frutiers
Hort de les ginjolers i ametlleres i hivernacle
Hort major
Seccin longitudinal Horta de frutiers
Hort de les figueres
Hort de les ginjolers i ametlleres i hivernacle
Idees preeliminars per a elements de vora
Prgoles Horts Protecci tnel viari segregat Contenci terres + ombra i ecologia
Prgoles i bancs Horts Contenci de terres + seient i ombra
Bancs Horts Contenci de terres + seient
Proposta bancs Horts de Sant Andreu-Bon Pastor
B ancs Horts
Planta del parc del Cam Comtal a Sant Andreu - Bon Pastor
2.1.5.4 EL CAM COMTAL A LA ZONA DE TALLERS TALGO - INTEGRIA
El futur Cam Comtal discorrer en gran part parallel al Rec Comtal, un antic canal de reg amb origen en un antic aqeducte rom que canalitzava lagua des del riu Bess al centre de la Barcelona romana i medieval. Per altre banda, i proper tamb a lmbit dels tallers, trobem el parc de La Trinitat, un espai pblic realitzat a la dcada dels 90 on shi ubica una estaci de metro. . I finalment el carrer de Campins, una via de sortida clau per al futur Cam Comtal des del Parc del Cam Comtal cap al Pirineu.
Els mbits de tallers Talgo i taller Integria constitueixen les ltimes dues fases de realitzaci del Parc del Cam Comtal. Aix, sobre els futurs tallers subterranis de Talgo (costat muntanya) es realitzar la quarta fase del parc i sobre els futurs talleres subterranis de Integria (costat mar), la cinquena fase.
Preexistncies
El futur Cam Comtal discorrer en gran part parallel al Rec Comtal, un antic canal de reg amb origen en un antic aqeducte rom que canalitzava lagua des del riu Bess al centre de la Barcelona romana i medieval. A finals del segle XIX el reg perdr importncia per a la ciutat, tot i que es continuar usant per al reg dels horts del barri de Sant Andreu. Avui en dia, ja desaparegut el Rec Comtal, en resten alguns trams en forma de restes arqueolgiques. s precisament annex a aquest ltim mbit del parc que en trobem una de les restes, la qual es posar en valor a travs de lestratgia estructural, conceptual i formal daquest.
Rec Comtal a Barcelona
Per altre banda, i proper tamb a lmbit dels tallers, trobem el parc de La Trinitat, un espai pblic realitzat a la dcada dels 90 tot i que shi ubica una estaci de metro, la seva situaci en relaci al nus viari de la Trinitat li atorga una condici dallament i cul de sac respecte el seu entorn urb ms proper.
La darrera preexistncia clau per entendre lmbit s el barri del Bar de Viver. Construt als anys vint i reformat als vuitanta, s una de les sortides naturals del Parc del Cam Comtal al riu Bess, sortida del Cam Comtal cap al Pirineu. El carrer Campins ser la via clau per a realitzar la uni entre el Parc del Cam Comtal i el Parc del Bess. Es tracta dun carrer arbrat que relliga espais lliures al seu pas com sn la plaa-parc del Bar de Viver i la plaa de Pilar Mir, per acabar en la plataforma esportiva sobre la Ronda Litoral, punt de salt al Parc del Bess.
Topografia
La topografia heretada de les lloses subterrnies en aquesta zona deixa unes superfcies terrassades des de la part central del parc coincident amb els grans forats ferroviaris (zona ms alta topogrficament). Aquestes superfcies terrassades sn ms suaus cap al seu costat muntanya (Oest) i cap al Passeig de Santa Coloma (Nord) i de major desnivell topogrfic cap al costat mar (Est) en el seu lmit amb el carrer dAsuncin.
Rec Comtal a Sant Andreu
Com a caracterstica singular dintre de lmbit del parc trobem una gran rea sense presencia de tnels subterranis (igual que a lmbit Bac de Roda) on es disposaran una srie de replens danivellaci i certs usos noms possibles en aquesta rea degut a labsncia de les sollicitacions estructurals i constructives que impliquen els tnels.
Parc i nus de La Trinitat Area esportiva sobre la Ronda litoral i Parc fluvial del Bess
2.1.5.4.1 LES TERRASSES DE BAR DE VIVER I AIGES DEL REC COMTAL - TRINITAT
Les Aiges del Rec Comtal - Trinitat plantegen una cadena delements daigua que relacionen el parc amb el jaciment arqueolgic del Rec Comtal i amb lestany circular del parc de la Trinitat, buscant una continutat de tots els espais pblics annexes per a ser articulats per el Parc del Cam Comtal. Les superfcies terrassades que descendixen cap el barri del Bar de Viver allotjaran diferents gores dactivitats esportives i de lleure.
Optimitzant les possibilitats de crrega sobre les lloses dels tnels subterranis que allotjaran els futurs tallers de Talgo - Integria i sobre les que sassenta el parc en aquesta zona, un paisatge de carcter terrassat configurar les rees denominades Terrasses del Bar de Viver i aiges del Rec Comtal -Trinitat.
La part amb un menor desnivell de lmbit ubicada en el seu costat muntanya (Nord), correspon amb la fase quarta del parc i es denomina Aiges del Rec Comtal - Trinitat. En aquesta zona es planteja una cadena delements daigua que relacionin el parc amb el jaciment arqueolgic del Rec Comtal i amb lestanycircular existent al parc de la Trinitat, buscant una continutat de tots els espais pblics annexes per a ser articulats pel Parc del Cam Comtal. Aix, en la zona central entre ambds espais daigua i aprofitant lrea on no existeixen lloses subterrnies es situar un dipsit daiges fretiques a laire lliure destinat a abastir aquest mbit del parc i formant part de la cadena despais daigua.
Cap el costat mar (Est), les superfcies terrassades que descendeixen cap el barri del Bar de Viver emfatitzen el disseny del parc a travs de les anomenades terrasses del Bar de Viver. Aquestes grans terrasses allotjaran diferents gores dactivitats esportives i de lleure. Entre elles destaca, una gran terrassa situada entre les tanques de protecci dels forats dels tnels viaris i ferroviaris que allotjar les anomenades gores esportives del Bar de Viver. Es tracta duna zona esportiva que, aprofitant la circumstancia tcnica de tancat de seguretat dels forats ferroviaris, acull un equipament esportiu tamb tancat compost per dos camps de futbol reglamentaris amb els seus respectiu vestuaris i quiosc per als usuaris i espectadors.
Referncia dgora esportiva
El Cam Comtal al seu pas per lmbit dels tallers estructura els diferents ambients projectats, desenvolupant un traat ms sinus en aquells llocs en els que necessita major recorregut per a complir amb una completa accessibilitat, condicionada per les fortes pendents amb les que senfronta.
Sector Terrases de Bar de Viver i aiges del Rec Comtal-Trinitat
Paisatge i ressonncies
El paisatge sestructura formalment com tot el Parc del Cam Comtal, amb tres entitats paisatgstiques: El Cam Comtal, lOmbradiu i la clariana. El cam s lespina dorsal que articula els recorreguts principals, i s des de on es produeixen derivacions cap a a altres direccions. L ombradiu, s un bosc biodivers que voreja tots els lmits exteriors i els grans forats a les infraestructures ferroviries per filtar les vistes i el paisatge urb des del parc. Les clarianes alberguen els usos esportius, dhorta i els paisatges vinculats a laigua, entre els que es troba lestany circular tant a lmbit del parc com vinculat al rec comtal fent un ress formal del Nus de la Trinitat que amb la seva presncia qualifica lespai clariana ms gran.
Condicions del lloc
Quatre caracterstiques marquen fortament el lloc. En primer lloc lespai de les terrasses de Bar de Viver a lextrem Nord del parc del cam Comtal s la part de ms amplada del Parc, fet que permet un paisatge ms intens que permet albergar ms usos. En segon lloc s, en lactualitat, la part del parc que t la ciutat consolidada ms allunyada del seu permetre que resta pendent de desenvolupar amb la operaci urbanstica de la Sagrera, fet que invita a plantejar edificis amb usos per dotar de certa urbanitat aquest lloc. Una altre caracterstica, la tercera, que marca fortament el lloc s la presncia de grans forats en el terra del Parc oberts als tallers de les infraestructures ferroviries, fet que impacta fortament la fisonomia del
Referncia dgora esportiva
parc. La ltima i no menys important s que lespai de les terrasses de Bar de Viver s la pea clau que cont la possibilitat de la bifurcaci i continutat del Cam Comtal a travs del Parc de la Trinitat cap a Collserola i a travs de la llera del Bess cap a Montcada, Granollers, la Garriga, Tona, Vic Ripoll i Puigcerd.
Lmits i connexions
Les terrasses de Bar de Viver sn la part ms al nord del Parc del Cam Comtal. Situada entre els carrers Coronel Monasterio a lOest, Ferran Junoy a lEst, Carrer de Palomar al Sud i Passeig de Santa Coloma al Nord; aquesta part del Parc del Cam Comtal es dissenya pensant en la seva connexi amb lentorn en totes direccions a travs de derivacions del Cam Comtal. Al lOest el Parc sobre cap a lantiga traa del Rec Comtal, la mtica infraestructura daigua que el Comte Mir va construir, reconstruint sobre el traat rom un cam daigua que anava cap a Barcino per fer-ne una infraestructura de Rec de prcticament tot el Delta del Riu Bess. Al Nord del Parc, una altre derivaci del Cam Comtal serpenteja cap al parc de la Trinitat i a lEst el poders Cam Comtal busca la llera del riu Bess. Connexions del parc amb altres territoris propers i allunyats.
Activitats programades i edificis de gesti
Dotar dusos programats un parc s una part important de la seva vitalitat tot i que trobar lequilibri entre la falta i lexcs ds programat s una qesti delicada en la que cada paisatge i cada escala t el seu lmit. Les terrasses de Bar de Viver seran un espai dactivitats vinculades a la prctica esportiva en part reglada i en part no, aix com un espai vinculat a lhorta recreativa i formativa gestionades des del propi Parc. En aquest sentit hi ha plantejats dos camps de futbol de 100x55 m
assistits amb vestuaris i grades, per a la divisi daficionats regionals segons la Real Federacion Espaola de Ftbol; una superfcie terrassada reservada per horta escola i unes clarianes obertes per activitats lliures. Aquestes activitats programades es gestionen i satenen amb el recolzament duna srie de petites edificacions a escala de Parc que van des de els quioscs, als vestuaris o als pavellons de lAvinguda Santa Coloma.
Pavellons a lAvinguda Santa Coloma
Lavinguda de Santa Coloma s una important connexi viria entre el Municipi de Santa Coloma i el de Barcelona que pel creixement dambds en els ltims anys ha anat formant un continu que amb la recuperaci de la llera del riu Bess fa ms evident i fcil aquesta continutat.
Tot i aix lAvinguda Santa Coloma en el tram Barcelona t ms el carcter duna carretera que duna avinguda pel fet de no estar acompanyada de molta urbanitat. El que es proposa des del Parc del Cam Comtal s una srie dedificacions de dues plantes, a escala de Parc, que donin faana a lAvinguda Santa Coloma alhora que formalitzen mbits de transici entre lAvinguda i el parc. Aquests pavellons albergarien usos cvics, formatius, expositius i de gesti vinculats al Parc del Cam Comtal aix com al futur Cam Comtal que es desenvoluparia cap al Nord formant una xarxa de camins similars al cam de Santiago arribant als Pirineus. Aquesta srie de pavellons t la intenci arquitectnica de formalitzar un front urb pors al Parc que no bloquegi les vistes des del Parc cap a la Serralada de Marina. A la cantonada entre lAvinguda Santa Coloma i el carrer Ferran Junoy es preveu una torre descala metropolitana
Referncia rea de pcnic
Edificacions al carrer Coronel Monasterio
Es suggereix des del Pla Director del Parc del Cam Comtal, que la ordenaci daprofitament urbanstic sigui permeable en planta baixa a lalada de les troballes arqueolgiques del Rec Comtal i tamb al sud de la ordenaci respecte al Parc.
Els usos
Els paisatges
Les terrasses del Bar de Viver i Aiges del Rec Comtal - Trinitat contenen una srie dgores diferents articulades pel Cam Comtal en aquesta zona.
Les terrasses del Bar de Viver i les aiges del rec Comtal - Trinitat, com el seu propi nom indica, configuren dos paisatges diferenciats que comparteixen espai i que coincideixen en el canvi topogrfic i en el lmit de fases dexecuci.
Es tracta dgores esportives en lrea en que el parc queda delimitat per tanques de seguretat necessries per a protegir el grans forats dels tnels viaris i ferroviaris que rodegen aquesta zona, dgores dactivitats a laire lliure en la zona de bancals topogrfics que soriginen en lrea ms propera al barri del Bar de Viver i que consten duna rea polivalent on poder emplaar barbacoes, llocs de pcnic o horts pblics urbans, i finalment, dgores daigua que relacionaran el Parc del Cam Comtal amb els elements daigua propers com sn els jaciments arqueolgics del Rec Comtal i el llac del parc de la Trinitat. El paisatge de les terrasses del Bar de Viver consisteix en una seqncia descalonaments topogrfics on es disposen una srie dactivitats de lleure com sn camps esportius, pistes de petanca, zona de pcnic, etc. marcant el programa de cada terrassa i apareixen de nou com a clars o gores entre la massa forestal dOmbradiu. Aquestes terrasses acabaran en rampa en la seva vertent nord per a generar una continutat topogrfica des del passeig de Santa Coloma. Es aqu on una srie de pavellons dequipaments de planta baixa dotaran al parc dun front semi-urb que articular la transici entre el Passeig de Santa Coloma i el Parc del Cam Comtal, constituint la faana final del parc. El paisatge de Les Aiges del Rec Comtal - Trinitat, situat en la part ms plana del sector (costat muntanya, Nord-est), es conforma com una area on lOmbradiu origina una srie de clars entre la massa forestal on trobem la seqncia daiges que composaran leix paisatgstic Rec Comtal - Trinitat
Passeig Reuni i esbarjo Equipament Font Joc infantils
Restes Arqueolgics del Rec Comtal
Agores de lAigua
Parc de la Trinitat
Agores Esportives
Agora dactivitats temps lliure
Joc esportius baixa intensitat Espai multifincional Espai multifuncional Quiosc-Terrassa Plaa Installacions Contemplatiu Educaci mediambiental Reuni - comtemplatiu Equipament esportiu Activitats a laire lliure Espais per a esdeveniments temporals
Usos del parc del Cam Comtal a Tallers de Talgo -Integria
Paisatges del parc del Cam Comtal a Tallers de Talgo - Integria
La connectivitat
En lmbit de les Terrasses del Bar de Viver i aiges del Rec Comtal - Trinitat, laccessibilitat entre el costat muntanya (oest) i costat mar (est) del parc es veu interrompuda en major mesura que en la resta dels sectors del parc degut a limpacte i dimensi dels forats a cel obert disposats per a les infraestructures ferroviries i rodades que travessen lmbit. No obstant, entre aquests forats shan disposat una srie de passos per permetre la connectivitat entre ambdues parts del parc.
La transversalitat daquest mbit saccentua amb les Aiges del Rec Comtal - Trinitat, on una seqncia despais daigua originar un recorregut a travs del parc per a unir definitivament els futurs Jardins del Rec Comtal, on es situa el jaciment arqueolgic del Rec Comtal, les fonts i dipsit daigua a laire lliure de nova creaci en el parc i lexistent parc de la Trinitat que millorar la seva accessibilitat notablement i posar en valor el seu emblemtic estany circular, estenent el seu llenguatge al propi Parc del Cam Comtal.
Per altre banda, la connectivitat directa amb la trama urbana i amb els espais pblics adjacents del parc com sn els futurs Jardins del Rec Comtal i el Parc de la Trinitat, la Plaa del Bar de Viver i el Parc del Bess, representa una reivindicaci del Cam Comtal com a cam estructurador despais, usos i teixits urbans.
Per altre banda, el Cam Comtal busca una sortida cap al riu Bess per a poder continuar el seu recorregut cap al Pirineu i per aquest motiu sintrodueix pel carrer Campins, que sadequar per a vianants, annexionant al recorregut del Cam Comtal les places existents del Bar de Viver, Pilar Mir fins a arribar al complex esportiu situat en la plataforma damunt de la Ronda Litoral, punt daccs del Cam al Parc del Bess.
Torras i Bages
Trinitat Vella
Restes Arqueolgics del Rec Comtal Font del Rec Comtal
Agores daiges
Parc de la Trinitat
Equipaments Font del Bess
Jardins Bar de Viver
Parc fluvial del Bess Complex esportiu
Conectivitat del parc del Cam Comtal a Tallers de Integria - Adif
Transversalitat del parc del Cam Comtal a Tallers de Integria - Adif
Fotomuntatge aeri de les terrasses del Bar de Viver i Aiges del Rec Comtal-Trinitat
Planta del parc del Cam Comtal als Terrasses de Bar de viver i aiges del Rec Comtal - Trinitat
2.1.6
ACCESIBILITAT, TRANSITABILITAT I TANCAMENTS Accessibilitat per a tothom
LEspai pblic transforma la ciutat
El Parc sarticula al voltant principalment i en primer lloc del Cam Comtal, eix vertebrador longitudinal del Parc que absorbeix el gruix dels moviments de totes les modalitats dusuaris, i en segon lloc i no menys important el Parc fomenta els accessos i camins transversals que fan realitat la connexi entre barris a Est i Oest daquest.
Lespai pblic s el major patrimoni que tnen les ciutats com a espais dincentivament i promoci de les relacions socials. El Parc del Cam Comtal, un cop construt, formar part de la xarxa despais pblics de la ciutat transformant-la de diverses maneres pel fet de connectar barris abans desconnectats, fomentar la mobilitat lenta entre Barcelona i altres ciutats de Catalunya, fomentar la intermodalitat dels modes de transport, propiciar les activitats formatives i de lleure vinculades a la natura o possibilitar la prctica esportiva integrada en el paisatge amb altres usos; i tot aix oferint les condicions fsiques i ambientals pel descans i el lleure. La superfcie del Parc del Cam Comtal ser bsicament un espai pblic obert, transitable i accessible per a tothom.
Sha prevalgut que tant la circulaci longitudinal com la transversal sigui sempre accessible a qualsevol persona amb mobilitat reduda complint les diverses normatives vigents. (veure apartat normatives). Tamb sha tingut cura, en aquest sentit, de les rees que donaran accs als futurs equipaments i edificacions que es construiran adossades al parc. El Parc a travs de la seva entitat gestora (PCCB) haur de posar especial inters a afavorir i facilitar la vivncia del parc al major nombre dusuaris independentment de la seva minusvalidesa fsica, visual o cognitiva.
Gesti de concessions
El Parc sarticula al voltant principalment i en primer lloc del Cam Comtal, eix vertebrador longitudinal del Parc que absorbeix el gruix dels moviments de totes les modalitats dusuaris, i en segon lloc i no menys important el Parc fomenta els accessos i camins transversals que fan realitat la connexi entre barris a Est i Oest daquest. Ms enll daquestes vertebracions circulatries tamb sn accessibles gran part de les superfcies enjardinades que shan dissenyat. (veure plnol esquema daccessibilitat)
Ms enll de garantir laccessibilitat fsica dels espais del Parc hi ha dissenyada tamb la possibilitat doferir espais a concessi. Aix podria implicar un horari, una vigilncia o el que es considers per part de lEntitat Gestora duna manera permanent o estacional. Aquest s el cas possiblement de les hortes o de part dels fruiters o vergers. Aquesta possibilitat es dissenya sempre garantint la transitabilitat transversal i longitudinal en qualsevol moment del dia o la nit.
Zona no transitable Zona no transitable per a persones amb mobilitat reduda Zona dalt trnsit Zona de trnsit Zona dus especific Pas restringit Equipament/Edificaci Tancament forats
Accessibilitat i transitabilitat del Parc del Cam Comtal
Accessibilitat de manteniment Accessibilitat en cas dincendi Laccessibilitat al Parc del Cam Comtal per a realitzar les tasques de manteniment est prevista a travs del Cam Comtal, via interna que estructura el parc i que es preveur per a admetre el transit de vehicles de manteniment, aix com a travs dels vials secundaris que interconnecten el parc. Aquesta xarxa de camins estar recolzada per 2 edificis de manteniment del parc que serviran com a punts dacopi i servei per al manteniment. Laccessibilitat al parc per als equips de bombers est prevista des dels vials perimetrals al parc i els vials que el creuen. Levacuaci des de les sortides demergncia es resoldr a travs del propi parc, preveient per a tal fi rutes devacuaci i espais de rescat mnims de 500 m2 lliures dobstacles. Aix mateix, el projecte preveu que junt a qualsevol sortida demergncia es situar un hidrant i les installacions necessries dextinci dincendis que alimentaran les columnes seques dintre del tnel a travs de les sortides demergncia.
Principals camins accs manteniment Edificis de manteniment Centre PCCB - Entitat de gesti
Accessibilitat de mantenimet al Parc del Cam Comtal
Recorregut de vehicles dextinci dincendis rea devacuaci de 500m2 Sortides demergncia de tnels Hidrants
Accessibilitat en cas dincendi al Parc del Cam Comtal
2.1.7
SOSTENIBILITAT - CRITERIS DE MOBILITAT I EFICINCIA ENERGTICA
per a una mobilitat menor i ms eficient en consum denergia. En aquest sentit senuncien les lnees de treball del Parc del cam Comtal:
La sostenibilitat entesa globalment a la ciutat no noms t a veure amb lecologia si no que tamb abasta aspectes econmics i socials, de fet una ciutat sostenible ha de possibilitar el progrs econmic, la protecci del medi ambient i la equitat social.
Les grans ciutats sn sistemes complexos amb un metabolisme que demanda molts recursos i energia generant a lexterior un impacte ambiental o petjada ecolgica important. Des de fa unes dcades el treball sobre aquests sistemes complexos que sn les ciutats construdes sha centrat en la millora de la eficincia del metabolisme urb reduint aix la petjada ecolgica. Una ciutat amb menys despesa denergia i de recursos s una ciutat ms sostenible ecolgicament. La sostenibilitat entesa globalment a la ciutat no noms t a veure amb lecologia si no que tamb abasta aspectes econmics i socials, de fet una ciutat sostenible ha de possibilitar el progrs econmic, la protecci del medi ambient i la equitat social. Antecedents Barcelona com altres ciutats europees, ha incorporat en els darrers anys els valors de la cultura de la sostenibilitat a la gesti municipal amb lobjectiu de fer un s ms eficient dels recursos disponibles i de reduir la petjada ecolgica. En un procs que sinicia lany 1994, amb la signatura de la Carta dAalborg (comproms de ciutats europees cap a la sostenibilitat), lany 2002 el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat aprova lAgenda 21 de Barcelona i el comproms ciutad per a la sostenibilitat. En aquest context de gesti ambiental sostenible es treballen diverses variables com la reducci de la contaminaci acstica i la contaminaci ambiental; la millora de la gesti del reciclatge descombraries; el foment del transport pblic i la mobilitat ciclista o la gesti eficient dels recursos naturals disponibles com laigua entre daltres. La proposta del Parc del Cam Comtal semmarca dins daquestes poltiques de sostenibilitat urbana europees i ms concretament municipals de lAgenda21 en les que les incipients poltiques vinculades a les smart cities busquen anar una mica ms enll en la recerca de ciutats cada cop amb menys impacte ambiental. Criteris de mobilitat i eficincia energtica Un dels aspectes de la ciutat que ms impacte ecolgic t s el relacionat amb la mobilitat. La mobilitat rodada privada ha tingut un creixement desorbitat durant el segle XX produint situacions dinsalubritat a moltes ciutats, especialment a les ms denses com Barcelona. Aquesta situaci produeix alts valors de contaminaci acstica i ambiental afavorint lxode urb de cap de setmana amb el conseqent major consum denergia. Per a baixar aquest consum denergia en mobilitat fa falta pensar i implementar modes de transport ms eficients energticament i menys contaminants. En aquest sentit les poltiques municipals han estat dissenyades pel foment de ls del transport pblic (tramvia, bus, metro) front al privat. Aquest increment de ls del transport pblic sha aconseguit amb la millora del servei en diversos fronts com millor comunicaci, intermodalitat, cost assequible, temps assequible, millors condicions ambientals, millor accessibilitat etc. La baixada del consum energtic i de la contaminaci ambiental saconsegueix amb ls daltres energies com el biocombustible, lelectricitat o el gas. I finalment i no menys important, la ciutat treballa la mobilitat ciclista com a mode de transport amb la implementaci del carril bici. La proposta del Parc del Cam Comtal semmarca dins la filosofia daquestes poltiques municipals actuals i de futur que busquen una ciutat amb una petjada ecolgica cada cop menor treballant en fronts diferents
1.
El Parc frena lxode urb: com a espai doci urb per a mantenir el ciutad a la ciutat frenant
lxode urb especialment els caps de setmana i aix la conseqent mobilitat. El Parc plantejat com a Centre Cultural de natura i ciutat que organitza i ofereix tot tipus dactivitats doci t doncs com a una de les seves fites retenir el ciutad a la ciutat oferint-li contacte amb la natura en el parc. 2. 3. 4. El parc fomenta la mobilitat lenta: El foment de la mobilitat lenta ( caminar, muntar a cavall o en El Parc integra la mobilitat ciclista: El parc integra en el seu paisatge la mobilitat segregada de la El Parc fomenta la intermodalitat: Al foment de la intermodalitat entre els modes de transport que ase) al llarg del territori i de la ciutat de Barcelona a travs de la Diagonal verda. bicicleta i gestiona amb espai qualificat la interacci amb cotxes i vianant. hi ha a les estacions de sant Andreu i La Sagrera shi afegeix la intermodalitat amb la mobilitat lenta del caminant, del cavall o de lase amb la creaci de quadres relativament a prop de les estacions ferroviries. 5. Les aiges del Parc sintegren en el sistema urb de fretic. La gesti eficient dels recursos disponibles com les aiges de pluja i reg, no com un element allat en el parc si no com a una part d un sistema major i complexa implementat a la ciutat en relaci a la gesti del fretic i el seu aprofitament. 6. El Parc amb una gesti unitria i integral que implementa sistemes intelligents com sensors de reg, detectors de presncia per a la illuminaci o un sistema de dades i de realitat augmentada amb informaci diversa sobre el parc (espcies vegetals, activitats ldiques i culturals, meteorologia i condicions ambientals, etc. que possibilitar un consum menor denergia i una gesti ms eficient de recursos. 7. 8. Al Parc es recicla escombraries Al Parc es gestiona la matria orgnica compostant i amb la generaci de biomassa. Actualment,
est en fase destudi la possibilitat de fer servir la biomassa com a combustible per a la generaci de calor de les calderes de lestaci segons els segents parmetres: - La quantitat de biomassa produda pel parc ser de entre 271T/any i 373T/any. - Anlisi de la viabilitat per a la generaci de calor de lestaci. - La viabilitat dinstallar en el propi Parc una central de producci i transformaci de la biomassa necessria pel tractament de les restes vegetals. La transformaci consisteix en triturar i assecar les restes per obtenir biomassa en format estella, o a ms triturar per obtenir-la en forma de pellet. Com a conclusi, tot i que la quantitat de biomassa no s menyspreable, es considera que s ms sostenible transportar-la a la central de Zona Franca, on es faria el procs i obtenci denergia, per economia descala (formant part del sistema general de la ciutat) i per la quantitat despais i installacions que suposaria en el Parc. 9. El Parc de la slow Barcelona o Barcelona lenta, El parc es recrea en lelogi de lo natural i en la cultura de la quietud, creant llocs destana en llocs enjardinats on sentir el remor de laigua, generant paisatges de desconnexi de la urbanitat. 10.El parc com a gran superfcie dabsorci de CO2 . Un parc molt vegetat que tindr un efecte molt clar en el microclima de la ciutat i tindr un efecte beneficis en la qualitat de laire. Amb el paper que fa el parc en aquest sentit es pot dir que contribueix a baixar la petjada ecolgica de la ciutat de Barcelona. Beneficis ambientals i socials Els beneficis que aporten els parcs i les zones verdes sn inqestionables i tanmateix incalculables. Els parcs urbans sn elements artificials que es troben inserits dins la trama urbana i que grcies a la vegetaci
Es podria estimar que el parc del cam comtal, de 40 hectrees de superfcie aproximada, i amb el seu arbrat en estat ja madur, podria fixar i eliminar de lordre de 4.249 kg de contaminants atmosfrics (4,2 tones any). Aix, pel que fa al segrest i emmagatzemant de carboni, es podria estimar en 75,5 tones/any.
aporten una srie de serveis a ambientals i socials imprescindibles per les persones com ara: -Disminuci de la contaminaci atmosfrica -Disminuci de les emissions de C02 amb efecte hivernacle -Atenuar la contaminaci acstica -Reequilibrar el cicle de laigua -Regular el microclima -Estalviar energia -Atreure la biodiversitat -Propiciar la relaci i socialitzaci de les persones -Facilitar loci i lesbarjo -Generar benestar fsic i psquic -Font de salut i exercici -Plusvlua de lentorn Disminuci de la contaminaci atmosfrica Absorci de CO2
que, la capacitat dabsorci depn bsicament de les condicions dentorn i de desenvolupament de cada espcie en concret. A falta doncs, dun estudi acurat que porti a terme un equip especialitzat i pluridisciplinar i que determini amb ms exactitud les caracterstiques concretes de la massa vegetal del Parc del Cam Comtal, es poden fer unes primeres aproximacions a la quantificaci daquesta disminuci en la contaminaci atmosfrica prenent com a referncia el que passa a Barcelona en lactualitat gracies a la seva massa verda (verd urb + verd forestal de Collserola terme municipal). Aix, trobem que en lactualitat, els contaminants que fixen o eliminen les zones verdes de Barcelona + Collserola, s de 305.000 kg (305 tones), repartits de la segent manera: -5 tones de monxid de carboni (CO) -55 tones de dixid de nitrogen (NO2) -72 doz (O3) -166 de matria particulada inferior a 10 m (PM10) -7 de dixid de sofre (SO2) Es podria estimar que el parc del cam comtal, de 40 hectrees de superfcie aproximada, i amb el seu arbrat
Laposta del Parc del Cam Comtal com un nou pulm verd a la ciutat de Barcelona reportar una millora substancial a la qualitat atmosfrica dels barris on sinsereix i a la ciutat per derivaci. La quantificaci a priori de quantitats absorbida de contaminants atmosfrics per part duna massa vegetal s difcil de fer ja
en estat ja madur, podria fixar i eliminar de lordre de 4.249 kg de contaminants atmosfrics (4,2 tones any) Aix, pel que fa al segrest i emmagatzemant de carboni, es podria estimar en 75,5 tones/any.
2.2
DESCRIPCI MATERIAL I FUNCIONAL DE LA PROPOSTA DORDENACI
Criteris generals de selecci depecies del Parc del Cam Comtal: Clima Biodiversitat Durabilitat Permanncia Convivncia
2.2.1
DESCRIPCI MATERIAL I CONCEPTUAL DE LA VEGETACI
La ciutat de Barcelona t moltes ambicions urbanes plantejades i en marxa en la operaci Sagrera. Amb aquesta impressionant energia que t la ciutat des de fa dcades per millorar el seu espai pblic, la ciutat es va plantejar construir un gran parc lineal a sobre el cobriment de les infraestructures viries i ferroviries possibilitant no noms el cosit de teixits urbans a Est i Oest de la ciutat, si no tamb la creaci dun espai verd dexcepcionals dimensions en el context de la ciutat. El futur Parc del Cam Comtal que es planteja, com tot bon parc, confia en la vegetaci i laigua com a principals materials que configuren el paisatge.
Aquarella conceptual de lombradiu del concurs del Parc del Cam Comtal
Condicions especfiques: Sobre coberta Entorn urb Poca disponibilitat daigua
El Parc del Cam Comtal proposa una estructura formal ntida i clara. Es planteja fer una gran, enorme, plantaci en tota la superfcie del parc que arribi conceptualment de faana Est a faana Oest i de Nord a Sud. A partir daquesta gran plantaci biodiversa que anomenem Ombradiu, sobren clarianes que anomenem gores que alberguen tot tipus dactivitats i altres paisatges ms locals com jardins florals, vergers, prats, estanys o rosers.
El Cam Comtal, lOmbradiu , les gores i les Fonts sn els elements longitudinalment estructuradors del paisatge del Parc.
El treball amb la vegetaci del parc comtal i la selecci despcies que lhan conformat ha tingut en compte, en primera instncia els segents criteris generals:
Clima: especies autctones i espcies ben adaptades a les condicions de Barcelona o b espcies de climes ms clids amb provada resistncia a les condicions de lentorn de cultiu. Biodiversitat: elevat nombre despcies que asseguren una diversitat biolgica, que conformen paisatges vius i que serveixen de refugi i aliment per a la fauna Durabilitat: especies longeves que asseguren la perdurabilitat del paisatge Permanncia: espcies que aporten un valor esttic i identitat (alternana caduciflies / persistents, floracions significatives, perfum, colors de tardor, fructificacions interessants...) al llarg de lany Convivncia: espcies no allerggenes ni de fusta trencadissa
Aquarella conceptual de lombradiu del concurs del Parc del Cam Comtal
Tanmateix, les condicions especfiques de lentorn ha fet ajustar la selecci a tot una srie de criteris agronmics per tal dassegurar la pervivncia i correcte desenvolupament de les espcies, ateses les circumstncies del medi en el qual hauran de viure: Sobre coberta ( poc volum de sl i sls lleugers i molt drenants) Entorn urb (polluci, sobre-esclafament, agressions) Poca disponibilitat daigua ( sols drenants, baixa taxa higromtrica)
Fotomuntatge de lOmbradiu del Parc del Cam Comtal
2.2.1.1
CRITERIS I ESPCIES A LOMBRADIU
LOmbradiu, bosc ombrvol complex i bio-divers, es concep com el bosc propi dun entorn urb artificial i inhspit, condicionat per les condicions climtiques, de substrat de plantaci, daccs a laigua, dagressivitat dun medi fortament antrpic, etc. configurant una nova identitat biolgica resultat duna selecci artificial, que emula els processos de selecci natural i que incorpora criteris esttics i compositius.
Nicolau Maria Rubi i Tudur, arquitecte jardiner catal descriu en el seu llibre Del paraso al jardn latino, lOasis, que s el lloc a lombra per excellncia, com el parads del paisatge del mediterrani. Mentre la clariana, que s el lloc del sl per excellncia, s el parads del paisatge nrdic. El Parc del Cam Comtal proposa com a primera entitat paisatgstica una gran ombra, lOmbradiu.
LOmbradiu, bosc ombrvol complex i bio-divers, es concep, no com una recreaci dun ecosistema existent o un fito episodi botnic, sin com el bosc propi dun entorn urb artificial i inhspit, condicionat per les condicions climtiques, de substrat de plantaci, daccs a laigua, dagressivitat dun medi fortament antrpic, etc. configurant una nova identitat biolgica resultat duna selecci artificial, que emula els processos de selecci natural que configuren fito espisodis i que incorpora criteris esttics i compositius.
Els criteris de selecci de les espcies arbries del Parc del Cam Comtal, han estat bsicament centrats en aconseguir un disseny compositiu vegetal de qualitat durant tot lany, amb un manteniment baix. Ha prevalgut lelecci, en la seva majoria, de les espcies que ms b sadapten a les condicions climtiques prpies de lentorn, capaces de suportar lestrs hdric, resistir a plagues i malalties propcies en ambients urbans i amb un sistema radicular fcilment adaptable a les restrictives condicions del substrat (1,50-1,70m).
LOmbradiu adquireix configuraci de bosc caducifoli mediterrani amb algunes espcies perennes o amb caiguda de fulla tardana que configura espais amb amplia ombra a lestiu i clids ambients a lhivern. Es pretn que el material vegetal tingui aspecte el ms natural possible, afavorint exemplars multi-tronc amb un aspecte de copa natural, posant especial inters en les primeres podes de formaci i conformaci dels exemplars. LOmbradiu es plantar en un marc de plantaci complex i dexpressi foradament natural.
Diferents espcies, algunes agrupades i daltres separades amb diferents ports que plantades amb diferents densitats conformaran un bosc bio-divers daspecte silvestre i suntuosament exuberant a mida que passin els anys. LOmbradiu es composa de cinc espcies predominants convertint-se aquestes, en lestructura vertebradora de la massa arbria (60%). Al mateix temps hi ha quatre espcies prestades de lexterior, ja que sn espcies emprades en les zones verdes i carrers dels entorns del Parc, que sutilitzen en la plantaci de lOmbradiu per reforar la idea duna nica i compacta massa vegetal de faana a faana de carrer entre lEst i lOest. I per ltim, espcies singularitzants que pel seu valor ornamental, degut a les seves flors o pel seu fullatge, proporcionar cromatismes diferents durant tot lany. 5 Espcies base (60%) -Quercus pubescens -Brachychiton populneum -Zelkova serrata 4 espcies cosit paisatgstic(20%) 6 Especies singularitzants (20%) -Pinus halepensis -Platanus Platanor Vallis Clausa -Tipuana tipu -Cercis siliquastrum -Jacaranda mimosifolia -Acacia cyanophila -Eleagnus angustifolia -Koelreuteria paniculata -Melia azedarach
Secci tipus de LOmbradiu
-Gleditsia tricanthos inermis Skyline -Celtis australis -Fraxinus ornus
2.2.1.2
CRITERIS I ESPCIES A LES GORES
resistent a lombra i a ls intensiu i semi-intensiu, combinat amb un estrat arbustiu de sotabosc mediterrani, amb floracions mplies i variables durant lany i extensible all on no s possible plantar lombradiu com
Les gores sn clarianes al bosc bio-divers de lOmbradiu, espais oberts on sinstallen diferents paisatges que caracteritzen el lloc.
Les gores sn clarianes al bosc bio-divers de lOmbradiu, espais oberts on sinstallen diferents paisatges que caracteritzen el lloc. Del Sud al Nord la seqncia dgores mostren diferents paisatges. gores on sinstalla un suntus Roserar de vius i variats colors i olors al llarg de lany, gores colonitzades per uns extens prats florits de diferent composici, gores que mostren un brillant tapis arbustiu-floral en un suau pla inclinat cap a Sant Andreu, gores que alberguen un magnfic i extens paisatge de vergers, gores que alberguen activitats esportives reglades i finalment gores que alberguen un paisatge daigua que rememora el Rec Comtal, tot anunciant la futura connexi cap al Nus de la Trinitat.
prolongaci natural daquest (plaa de lestaci). Lombradiu sota el pont de Bac de Roda es manifestar donant continutat a la vegetaci en forma destanc plantat amb especies aqutiques dombra, com sn les llenties daigua, paraigets o nenfars.
El gran clar que conforma lombradiu al Jard de Benvinguda ser lespai que caracteritzar el Jard: el roserar. Una explosi de color, olor i experincies sensorials, que convidar a explorar i viure els espais intersticials que el conformen. Una gran cua de rosers que neixen a lentrada del parc, recorren la topografia del Jard fins a la gran prgola de lestaci i ms enll fins a les gores de Sant Mart. Es tracta dun paisatge
Espcies singulars de les gores: Phytolacca dioica Cedrus libani Tilia x euchlora Ficus microcarpa Chorisia speciosa
format per rosers paisatgstics, rosers-eco molt resistents, de baix manteniment, de floraci quasi anual i amb un degradat de colors del blanc al vermell intens. Ens evoquen tradicions: la rosa i el llibre, situades a la cua del drac de Sant Jordi.
Les praderies de Sant. Mart-la sagrera
Al Parc del Cam Comtal els Prats de St Mart-La Sagrera adquireixen un marcat carcter natural tapissant amb prats florits de diferent tipus a lespai buit multi-funcional de les gores. 2.2.1.3 CRITERIS I ESPCIES ALS MBITS Lestrat herbaci es conforma a partir de diferents tipus de composici de prats amb diversos tipus de Els Jardins de Benvinguda gesti en funci de lpoca de lany i ls que alberguin. La gesti es converteix aix en un agent important en la concepci projectual del parc ja que defineix el carcter del mateix i els usos que pot albergar durant Els Jardins de Benvinguda s un jard que apareix com la porta dentrada al Parc del Cam Comtal des de la ciutat de Barcelona i viceversa. Es la part del Parc que t el nexe ms intens amb la ciutat per les seves traces, el seu carcter urb i la forta presncia de les infraestructures. Per aquest motiu, el parc en aquest punt es constitueix com una degradaci del mn urb al mn natural, des del context urb de lEixample i de la histria de Sant Mart, fins a la descontextualitzaci del paisatge natural del roserar. Es tracta doncs duna catifa verda dalada ajustable mitjanant la sega, amb una clara lectura estacional per la variaci de colors de ms verds a ms ocres en funci del reg i la incorporaci despcies prpies de prats florits. Fixant linici del parc, el seu cap, en la Torre del Fang, puntuada per un xiprer que nexpressa la seva presncia al final del carrer Mallorca, el parc sestendr des del carrer Espronceda fins al carrer Garcilaso, superant el pont de Bac de Roda fins la coberta de lestaci, connectant al seu pas els diferents micro-paisatges proposats (paisatge antrpic de la torre del fang, sal urb de Felip II, plaa de lestaci, etc.) a travs del torrent de rosers que conformen el cor del Jard de Benvinguda. Aquests praderes estan tamb conformats per sinuosos plecs topogrfics a manera de suaus tallavents emfatitzats per masses arbustives de variat cromatisme per a la floraci i d alades compreses entre 0,30-0,60 metres que serviran com a contrapunt als prats. Aportaran color, olor i moviment tenint un coms funcional com a reservori dinsectes pollinitzadors que ajudaran al bon manteniment del parc i al silvestrament daquest. Lombradiu emmarca les vores urbanes del Jard de Benvinguda, en relliga larbrat dalineaci perimetral (plataners, accies de flor groga, arbres ampolla, etc.), les traces vegetals provinents dels antics camins (Fondal de Sant Mart) i conforma les portes dentrada al parc (platanedes). Es constitueix com a bosc multiespcie heterogeni, que usar les accies de flor groga, els plataners i els arbres ampolla per vincular-se amb lentorn i les mlies i els arbres de Judea per puntuar i singularitzar. Aquest ombradiu conformar lespai dombra del parc i allotjar lespai ds i activitats. El seu sotabosc estar composat per un estrat herbaci, El taps de Sant Andreu el transcurs del temps. Daquesta forma trobarem prats diferents segons les zones de sl a les gores, dombra a sota LOmbradiu, dactivitat esportiva o de concerts, de pcnic o de jocs.
Tcnicament, el taps de Sant Andreu ha de resoldre la diferncia de cota entre el nivell del carrer Josep Soldevila i el nivell del Parc del Cam Comtal que es troba en una posici elevada degut al coll dampolla
El paisatge sestructura formalment com tot el Parc del Cam Comtal, amb tres entitats paisatgstiques: El Cam Comtal, lOmbradiu i la clariana. El cam s lespina dorsal que articula els recorreguts principals, i s des don es produeixen derivacions cap a a altres direccions. L ombradiu, s un bosc biodivers que voreja tots els lmits exteriors
que es produeix entre les infraestructures subterrnies Nord Sud que emergeixen en aquesta zona sobre la superfcie de la ciutat. Paisatgsticament, per resoldre aquestes diferncies de cotes, es disposa un pendent continu de des-cendeix des del Parc cap al barri histric de Sant Andreu en el seu costat muntanya (Oest), oferint un esplndid aparador floral que ser vist i accessible des de tots els carrers que desemboquen a lmbit.
Els horts de fruiters de Sant Andreu- Bon Pastor
Tcnicament, els patis de fruiters han de resoldre els salts de cota entre les diferents lloses de cobriment de les infraestructures viries i ferroviries sobre les que sassenta el Parc del Cam Comtal en aquesta zona. Paisatgsticament, per resoldre aquests salts de cota duna manera eficient en quan a ls raonable de terres sobre els tnels, es disposa duna srie de bancals en el costat mar, a lest, que coincideixen amb
Aquest aparador pretn a ms posar en valor el front urb de Sant Andreu cap al Parc del Cam Comtal, originant una faana urbana que es beneficiar de la contemplaci daquest paisatge floral. La composici
aquests salts, cadascun dels quals albergar un hort darbrers fruiters que anomenem vergers. Aquests patis oferiran un recs de pau en parallel al cam, on poder trobar un espai ntim en contacte amb lespectacle dels propis arbres fruiters. Cada hort o verger trobar el ritme de les malles reticulars que cada espcie requereix. Les espcies de fruiters sn Pyrus, Prunus, Malus, Ceratonia, Punica, Ziziphus, Olea i Ficus. Sofereix aix un ambient rural de pomers, perers, oliveres, etc que pretn a ms fomentar la participaci ciutadana a travs de la construcci dun hivernacle amb el programa deducaci ambiental on promoure activitats relacionades amb la fruticultura com poden ser lelaboraci de melmelades, laprenentatge de podes, el mercat de fuites ecolgiques, etc.
i els grans forats a les infraestructures ferroviries per filtar les vistes i el paisatge urb des del parc.
daquest paisatge est inspirat en lantiga indstria txtil de la zona, rememorant lantiga activitat de Fabra i Coats, tant present a la memria collectiva. Per aix es projecta un Tapis, en aquesta ocasi floral, formant a base dagrupacions de plantes mediterrnies estructurades en bandes de tres estrats; un estrat tapitzant que ocupa la major part del tapis vegetal amb Rosmarinus, Salvia, Santolina i Thymus, un estrat alt que fa el fons de la composici amb Viburnum, Pistacia i Spartium, i un estrat intermig que fa de nexe duni entre els estrats anteriors amb Lavandula, Cistus, Artemisia, Perovskia i Salvia. Una srie darbres singulars amb flor com la chorisia esquitxarant el tapis per donar-li una major tridimensionalitat i espectacularitat.
LOmbradiu, amb les mateixes caracterstiques vegetals que acompanyen al conjunt del Parc del Cam LOmbradiu, amb les mateixes caracterstiques vegetals que acompanyen al conjunt del Parc del Cam Comtal ( descrites al Captol 2.2.6.1.) cresteja topogrficament el tapis de Sant Andreu, fent de mirador des de lombra cap al mateix. Daquesta manera rodeja i estructura laparador floral, convertint el tapis de Sant Andreu en una experincia diferent dins el recorregut del Parc del cam Comtal. Comtal ( descrites al Captol 2.2.6.1.) cresteja topogrficament els horts de Sant Andreu - Bon Pastor, fent de mirador des de lombra cap al mateix. Daquesta manera, es disfrutar duna visi elevada dels vergers des duna situaci on la fruita dels arbres sapropar al propi Cam Comtal grcies al salt topogrfic.
Lombradiu al PArc del Cam Comtal
2.2.1.4
FITXES DE VEGETACI
La selecci despcies vegetals del Parc del Cam Comtal sha fet en base a unes condicions de partida: plantes ben adaptades al clima de Barcelona, a les condicions urbanes i a espais de molt s com sn els parcs pblics. Les lmines que es presenten a continuaci detallen les especificitats de les diferents agrupacions que shan fet dacord amb els criteris:
Elements comuns. Estrat arbori
La lmina de lestrat arbori detalla els arbres que conformen la base de lombradiu, les especies que actuen com a assemblatge amb la vegetaci viria del voltant del parc, algunes espcies que puntuen i singularitzen lombradiu i els arbres singulars que referencien les gores.
Imatge
Nom cientfic
Alada
Amplada a
Floraci
poca
Fullatge
Exposici
Variabilitat
Marc plantaci
Req. hdrics
Associacions
Pr est
tar hiv
Quercus pubescens Composici base Brachychiton populneus Zelkova serrata Gleditsia triacanthos inermis Skyline Fraxinus ornus
+ 15 10 - 15 + 15 + 15 10 - 15
8-10 4-6 10-12 10-12 4-6
persistent persistent cduc cduc cduc
totes totes totes sol totes
15 x 15 7x7 10 x 10 10 x 10 8x8
poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent
Pinus halepensis, Fraxinus ornus Tipuana tipu, Jacaranda mimosifolia, Acacia cyanpphilla Platanus platanor, Tilia x euchlora, Koelreuteria panicultata Platanus platanor, Tilia x euchlora, Melia azedarach Quercus pubescens, Pinus halepensis
Pinus halepensis Assemb blatge Platanus Vallis Calusa Platanor Tipuana tipu Celtis australis
+ 15 + 15 + 15 + 15
4-8 6-12 6-8 6-8
groga -
pri-est -
persistent cduc cduc cduc
sol totes totes sol
10 x 10 8x8 10 x 10 8x8
poc exigent regs peridics poc exigent poc exigent
Quercus pubescens, Fraxinus ornus Fraxinus ornus, Tilia x euchlora, Zelkova serrata Brachychiton populneus, Jacaranda mimosifolia, Elaeganus angustifolia Elaeganus angustifolia, Cercis siliquastrum, Fraxinus ornus
ESTRAT ARBORI
OMBRADIU
Cercis siliquastrum Jacaranda mimosifolia Sin ngularitzants Acacia cyanophilla Elaeganus angustifolia Koelreuteria paniculata Melia azedarach
-10 10-15 -10 -10 -10 10-15
3-4 4-6 4-6 2-4 4-5 4-8
rosa lila groga blanca groga lila
primavera pri-est hivern estiu estiu primavera
cduc cduc persistent cduc cduc cduc
totes totes sol totes sol totes
5x5 6x6 6x6 4x4 6x6 6X6
poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent regs peridics poc exigent
Elaeagnus angustifolia, Celtis australis, Melia azedarach Tipuana tipu, Brachychiton populneus Tipuana tipu, Jacaranda mimosifolia, Brachychiton populneus Melia azedarach, Cercis siliquastrum, Celtis australis Zelkova serrata, Tiliax euchlora Elaeagnus angustifolia, Cercis siliquastrum, Celtis australis
Phytolacca dioica Cedrus libani G GORES Singulars Tilia x euchlora Ficus microcarpa Chorisia speciosa Taxodium distychm
10-15 + 15 + 15 + 15 10-15 + 15
6-12 8-20 6-10 10-12 4-6 10
rosa -
tardor -
persistent persistent cduc persistent cduc cduc
sol sol sol sol sol sol
poc exigent regs peridics regs peridics regs peridics poc exigent Poc exigent
Chorisia speciosa, Ficus microcarpa Tilia x euchlora Cedrus libani Chorisia speciosa, Phytolacca dioica Phytolacca dioica, Ficus microcarpa Cedrus libani, Tilia x euchlora
Elements comuns. Estrat arbustiu, herbaci i enfiladisses
La lmina de lestrat arbustiu, vivaces i enfiladisses recull les espcies que constitueixen aquests estrats, organitzades en els tres tipus de sotabosc contemplats en el projecte: el bosc mediterrani de lombradiu, el bosc darbres caducifolis i el bosc darbres semipersistents.
Imatge Nom cientfic Alada Port Floraci poca Fullatge Exposici Variabilitat Req. hdrics Observacions
Pr est
tar hiv
Sotabosc mediterrani
Spartium junceum Arbutus unedo Viburnum tinus Pistacia lentiscus
100 240 120 100
erecte erecte erecte mata
groga blanca blanca -
primavera estiu hivern -
verd fosc verd mig brillant verd fosc verd clar
totes totes totes totes
poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent
Sensible a la poda Fruits comestibles i ornamentals a la tardor Contrast de color a lhivern Aliment i refugi docells
Acorus gramineus Trachelospermum jasnimoides Lonicera pileata Sotabosc semipersistent Ophiopogon japonicum Ophiopogon jaburan Ajuga reptans Vinca major Bergenia crassifolia Soleirolia soleirolii
30 20 40 30 30 20 20 30 10
mata entapissant mata mata mata entapissant entapissant mata entapissant
blanca lila lila rosa -
prim-estiu primavera hivern-prim hivern -
rerd clar verd fosc verd fosc verd fosc intens verd fosc intens verd fosc verd fosc verd clar verd clar brillant
totes totes totes ombra ombra ombra ombra totes ombra
poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent humitat constant
Crea masses entapissants Arrels molt denses Perd formar vorades baixes sense poda Rastrera Rastrera Rastrera Entapissant Per puntuar conjunts Entapissant, no trepitjable
ESTRAT ARBUSTIU, HERBACI I ENFILADISSES
Hedera helix Acanthus mollis Pittosporum tobira nana Sotab bosc caducifoli Hypericum calycinum Lobelia laxiflora Agapanthus africanus Scabiosa atripurpurea Ceratostigma plumbaginoides Coprosma repens
20 50 50 30 40 70 30 20 40
entapissant mata mata entapissant mata mata mata entapissant mata
blanca blanca groga vermella blau lila blava -
prim-estiu primavera estiu estiu-tardor estiu estiu estiu -
verd fosc verd fosc verd clar verd mig verd fosc verd clar verd clar verd fosc verd clar brillant
totes ombra totes ombra sol totes totes totes ombra
poc exigent poc exigent poc exigent refor estiu refor estiu poc exigent poc exigent refor estiu poc exigent
No trepitjable Per el fullatge a lagost Crea masses denses i compactes Crea masses Per fer vorades naturalitzades Poc atractiva a lhivern Entapissant A lhivern desapareix Crea masses entapissants
Wisteria sinensis Rosa banksiae lutea Thunbergia grandiflora Enfil ladisses Macfadyena unguis-cati Polygonum aubertii Partenocissus tricuspidata Partenocissus quinquefolia Hedera helix
enfiladissa enfiladissa enfiladissa enfiladissa enfiladissa enfiladissa enfiladissa enfiladissa
lila groga blava groga blanca -
primavera primavera primavera estiu estiu-tardor -
verd clar verd fosc verd clar verd fosc verd mig verd clar verd clar verd fosc
totes totes totes totes totes totes totes totes
poc exigent poc exigent refor estiu poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent
Atractiva a la fauna Atractiva a la fauna Enfiladissa anual Fullatge persistent Atractiva a la fauna Intens color de tardor, perd la fulla a lhivern Intens color de tardor, perd la fulla a lhivern Arrels adventcies molt potents
Elements comuns. Gespes i prats florits
La lmina gespes i prats florits detalla la composici de quatre barreges diferents de gespa en funci de la seva ubicaci i de les necessitats ds, aix com una selecci de plantes de flor per a la formaci dun prat florit durant la primavera i lestiu.
Im matge
Espcie 1
Espcie 2
Espcie 3
Espcie 4
Espcie 5
Caracterstiques
Zoysia japonica 50 Paspalum notatum 25 Cynodon dactylon 25 -------------------
Baix consum daigua Fora agressives Grogues a lhivern Verdes la resta de lany
Pr raderies
Tipus C-4
Festuca rubra spp nigrescens
15
Festuca arundinacea
40
Festuca rubra spp rubra
15
Poa pratensis
10
Lolium perenne (Ray-grass angles)
20
Aspecte de prat Molt resistent a ls freqent
Gespes
Ombra
Agrostis canina
30
Festuca rubra ssp nigrescens
15
Poa pratensis
40
Bromus inermes
15
-------
---
Idnies per a zones dombra Sn gespes febles
Base prat
Lolium perenne 30 Festuca arundinacea 40 Poa pratensis
30 ---------------
Molt bon resultat el primer any El manteniment demana precisi per tal de deixar granar les plantes de flor anuals i bisanuals abans de segar-les. * A la taula inferior es detallen les espcies de flor per a la barreja amb les plantes base del prat florit, a la qual cal afegir un 20% ms a la barreja en pes de llavor.
Im matge
Nom cientfic
Alada
Forma
Floraci
poca
Exposici
Variabilitat
Pr est tar hiv
Req. hdrics
Observacions
Aster oblogifolius Achillea millefolium Aquilegia vulgaris Bellis perennis Centaurea cyanus Eschzcholtzia californica Lobelia erinus Lobularia martima Lotus corniculatus
30 40 30 10 30 40 20 10 10
anual viva viva anual anual viva anual anual vica
lila varis varis blanc blau groc lila blanc groc
Prim-estiu estiu estiu Hiv-prim primavera estiu primavera estiu estiu
sol sol sol sol sol sol sol sol sol
poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent
Deixar granar Deixar granar. Sestn a mesura que es va segant. Desapareix a lhivern Deixar granar. Desapareix a lhivern Deixar granar. Sestn amb la sega Deixar granar Deixar granar Deixar granar Deixar granar Deixar granar. Sestn amb la sega
Espcies per a prats florits
Nigella damascena
20
anual
blau
primavera
sol
poc exigent
Deixar granar
Papaver rhoeas
30
anual
vermell
primavera
sol
poc exigent
Deixar granar
Taraxacum officnale
10
anual
groc
primavera
sol
poc exigent
Deixar granar. Sestn amb la sega
Paisatges. El roserar del Jard de Benvinguda
La lmina detalla les diferents especies d eco-rosers que shan seleccionat per crear aquest paisatge de benvinguda al parc, amb espcies de floraci prolongada al llarg de bona part de lany, de baix manteniment, amb auto-neteja de la flor passada i de bon resultat en jardineria urbana per la seva rusticitat i adaptaci a les condicions de la ciutat.
Paisatges. Les Praderies de Sant Mart- La Sagrera
La vegetaci que conforma aquest espai, a base de plantes cespitoses i herbcies, sha seleccionat per crear paisatges diferents al llarg de lany, a travs del tipus de sega, aplicant diferents alades i freqncies a la vegetaci, amb lobjectiu daconseguir imatges suggerents compatibles amb els usos pensats per aquesta zona.
Paisatges. El tapis de Sant Andreu
La vegetaci que forma aquest paisatge s una combinaci despcies arbustives i entapissants dorigen mediterrani, que cerquen crear una tapis dens i continu de floracions i fullatges persistents.
Imatge
Nom cientfic
Alada
Port
Floraci
poca
Fullatge
Exposici
Variabilitat
Req. hdrics
Observacions
Pr
est
tar
hiv
Estrat arbustiu mediterrani alt
Viburnum tinus Pistacia lentiscus Spartium junceum
120 100 100
erecte mata erecte
blanca groga
hivern primavera
verd fosc verd clar verd fosc
totes totes totes
poc exigent poc exigent poc exigent
Contrast de color a lhivern Aliment i refugi docells Sensible a la poda
Lavandula angustifolia Cistus x purpureus EL TAPIS DE SANT ANDREU Estrat arbutsiu mediterrani mig Cistus monspeliensis Artemisia arborescens Perovskia Blue Spice Salvia microphylla
60 80 50 50 50 60
mata mata mata mata mata mata
lila rosa blanc groc lila rosa
estiu estiu estiu estiu estiu estiu
gris Verd gris verd fosc gris verd clar verd brillant
sol sol sol sol sol sol
poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent
Atrau papallones Fullatge aromtic Fullatge aromtic Atrau fauna Floraci prolongada Fullatge aromtic
Rosmarinus officinalis prostratus Estrat arbustiu mediterrani entapissant Salvia officinalis Santolina chamecyparissus Thymus vulgaris Thymus citriodorus
20 30 30 10 10
rastrer mata mata entapissant entapissant
lila lila groc rosa blanc
tot lany prim- est estiu prim-estiu prim-estiu
verd fosc gris gris verd gris verd clar
sol sol sol sol sol
poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent poc exigent
Entapissant molt dens i resistent Floraci prolongada Fullatge aromtic Fullatge aromtic Fullatge aromtic
Paisatges. Els horts de fruiters de San Andreu Bon Pastor
Les espcies arbries que conformen aquesta rea sn per una banda, arbres fruiters que se situen en espais oberts, en camps de transici on lefecte cercat ha estat obtenir floracions contundents i fructificacions esttiques per sobre daltres valors com la producci i, per laltre, arbres fruiters en horts tancats, de gesti compartida que aporten un s productiu. Sinclou tamb una selecci despcies arbustives i vivaces aromtiques que solen acompanyar les plantacions de fruiters i una selecci de plantes de flor( anuals i vivaces) que formen part de la tradici dels horts domstics. La utilitzaci de plantes de flor afavoreix la biodiversitat, en atraure insectes i ocells que ajuden a naturalitzar els espais urbans.
Imatge
Nomcientfic
Alada
Amplada
Floraci
poca
Fullatge
Exposici
Variabilitat
p e t h
Marc
Req.hdrics
Associacions
Espais dhortsurbans
PyruscalleryanaChanticleer Prunusdulcis MalusEverest
10 10 10
45 46 46
blanc blancrosa blanc
primavera hivern primavera
caduc caduc caduc
sol sol sol

4x4 4x4 4x4
pocexigent pocexigent pocexigent
Totesambtotes Totesambtotes Totesambtotes
Ceratoniasiliqua Morusalba Punicagranatum Ziziphusjujuba Oleaeuroapea Ficuscarica 10 10 10 1015 10 10 810 68 34 46 68 810 vermell priest persistent cduc cduc cduc persistent cduc sol sol sol sol sol sol 5x5 5x5 3x3 4x4 6x6 8x8 pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent Totesambtotes Totesambtotes Totesambtotes Totesambtotes Totesambtotes Totesambtotes
Fruiters
Espais Detransicioberts Imatge
Nomcientfic
Alada
Port
Floraci
poca
Fullatge
Exposici
Variabilitat
peth
Req.hdrics
Associacions
Arbustives
Aromtiques

Rosmarinusofficinalis Artemisiaarborescens Menthapiperita Melissaofficinalis Foeniculumvulgare Lavadulaofficinalis Santolinachamaecyparisus
50 60 30 50
erecte mata mata mataalta
lila lila groc groc
Totlany estiu estiu estiu
verdfosc gris gris gris
sol sol sol sol

pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent
Toteslesaromtiques Toteslesaromtiques Toteslesaromtiques Toteslesaromtiques

30 40 100
mata mata mata

verdbrillant verdbrillant verdclar
sol sol sol

pocexigent pocexigent pocexigent
Toteslesaromtiques Toteslesaromtiques Toteslesaromtiques
Mathiolaincannaannua Althearosea Thulbalgiaviolacea Calendulaofficinalis Helianthusannus Mirabilisjalapa Kocchiascoparia Verbenabonariensis Cosmosbipinnatus Zinniaelegans
40 200 40 20 20 50 80 80 100 50
mata erecte mata mata erecte mata erecte erecte mata mata
varis varis lila taronja groc varis lila varis varis
primavera estiu estiu primavera estiu estiu estiu estiutardor estiu
verdclar verdfosc verdclar verdclar verdmate verdclar verdclar verdfosc verdclar verdclar
sol sol sol sol sol sol sol sol sol sol

pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent pocexigent regalestiu regalestiu
Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives Totesambtotes.Floracionssuccessives
Noarbustives

2.2.1.5
PROGRAMA ACOPI DE VIVER COMTAL
serveix per alimentar-se i per ancorar-se. Per tant, no s fins el segon any que el arbre trasplantat comena a desenvolupar-se en alada, gruix i en formaci destructures foliars i florals. En aquest sentit, es important
La realitzaci dun programa dacopi a viver de la vegetaci del parc Cam Comtal s un concepte nou en la manera de projectar i construir parcs a Barcelona i que segueix exemples reeixits arreu del mn com les plantacions del Ground Zero Memorial de New York o del parc EuroDisney de Paris.
garantir que els arbres hagin estat repicats en el viver, per tal que no hagin de malbaratar temps per refer Introducci el sistema radicular i tenir-lo actiu per comenar a produir teixit aeri, ja des de linici del seu trasplantament al parc. La protagonista del paisatge dun parc es lescala arbre, que conforma lesquelet i els volums de les masses vegetals. La selecci de la vegetaci dun parc es un procs esmerat en el es ponderen aspectes de viabilitat agronmica amb els serveis ambientals que ofereix. En la tria de la vegetaci hi tenen, avui en dia, un paper fonamental els atributs esttics i compositius: port, dimensions, floraci, variabilitat cromtica del fullatge etc. Tamb es important la localitzaci de les plantes properes al lloc on shan de cultivar. Els arbres es cultiven, com es lgic, en llocs favorables a nivell climtic al seu desenvolupament i conv assegurar la correspondncia climtica entre el lloc de producci i el parc, per evitar canvis en tot el que t a veure amb variables de tipus climtic: humitat, temperatura, pluviometria, hores dinsolaci etc, factors que en el cas de ser diferents se sumarien a la situaci destrs que tota plantaci en medi urb suposa per a un arbre. A Quan es projecta la vegetaci dun parc es treballa a futur, cercant unes imatges construdes amb arbres adults, ben formats, peces sovint singulars i niques, que desprs del dibuix han de fer-se realitat a partir dun material que, a diferncia del mobiliari urb, illuminaci o altres elements que acaben lespai pblic, t unes consideracions de subministrament i de producci essencialment diferents, per tractar-se de material viu. La gesti del viver de producci aquestes condicions del medi, cal tamb afegir-hi la qualitat del substrat de cultiu, que ha de ser el mateix que el de la ubicaci definitiva de les plantes.
El parc Cam Comtal sanir obrint per fases a mesura que aquestes es vagin acabat. Difcilment es podr programar una obertura retardada com sha fet en alguns parcs de la ciutat la qual cosa recomana que la vegetaci tingui, des del primer moment, una qualitat esttica i paisatgstica el mxim propera a la imatge cercada.
Sha plantejat analitzar quina s la millor opci sobre el viver de producci i tamb la possibilitat que el viver sigui de titularitat pblica o privada. Fent un anlisi de la situaci actual del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona, tot fa indicar que aquesta gesti hauria de portar-se a travs dun operador privat, escollit a travs dun concurs pblic de lliure concurrncia. El motiu daquesta proposta s que en aquests moment, Parcs i Jardins es troba immers en un procs continuat dexternalitzaci de les seves tasques de manteniment i
Les especials condicions de cultiu sobre coberta, les dimensions mnimes de plantaci que caldr utilitzar i la gran quantitat darbres a plantar, fan del tot necessari disposar dun programa de provisi de larbrat del parc, ja des del moment del projecte, que garanteixi el subministrament i la qualitat dels arbres del parc Comtal.
treballs auxiliars, donat que els ndexs de productivitat, comparats amb els costos salarials, aix semblen aconsellar-ho.
En lactualitat, Barcelona disposa dun viver central a Montjuc, el Viver de Tres Pins, el qual, des de fa ja ms de 15 anys, adquireix ms del 90% de les plantes a altres productors. En conseqncia la funci principal
Aquest programa ha dincloure una planificaci a llarg termini de les condicions del subministrament de la vegetaci , que asseguri la seva disponibilitat, aclimataci i una correcte implantaci, i garanteixi el desenvolupament futur de les espcies del parc. El programa dacopi de viver ha de prendre en consideraci tamb el subministrament de les plantes arbustives i vivaces que conformaran els estrats mitjos i baixos del parc, per assegurar la seva producci i disponibilitat, adaptada a les diferents fases de plantacions de parc.
del viver ha quedat com a centre demmagatzament i de distribuci de la planta per als diferents parcs i jardins de la ciutat.
Daltra banda, la inversi necessria per dotar el viver de les installacions que es requereixen per cultivar els arbres del parc del Cam Comtal i la seva amortitzaci, no sembla tenir cap viabilitat econmica, de manera que s considera del tot desaconsellable adequar el viver municipal a aquesta producci.
La realitzaci dun programa dacopi a viver de la vegetaci del parc Cam Comtal s un concepte nou en la manera de projectar i construir parcs a Barcelona i que segueix exemples reeixits arreu del mn com les plantacions del Ground Zero Memorial de New York o del parc EuroDisney de Paris. Consideracions tcniques del cultiu dels arbres
El programa dacopi de viver ha dincloure la obligatorietat de preparar els arbres amb un sistema de culConsideracions generals tiu que garanteixi la protecci del sistema radicular. Per aquest motiu, shauran de cultivar en contenidor especial - airpot o cepell extern - amb una protecci de tela vegetal - geotxtil juta o fibra de coco- i amb Quan els arbres es trasplanten necessiten ms dun any per a desenvolupar el sistema radicular que els un sistema de reg per degoteig durant un perode mnim de dos anys. En els tres casos caldr incloure
El viver (o vivers) haur de destinar una superfcie mnima de 3,5 hectrees a la preparaci dels arbres, i estar dotat amb sistema de reg i fertirrigaci i amb unes condicions dinsolaci i topografia especfiques que es detallaran en el plec de condicions tcniques. Cada un dels arbres es formar dacord a les especificacions
substrats de la mateixa barreja que es detalli en el plec de condicions dels substrats del parc, enriquit amb micorrizes.
per a les de ms alada.
Tamb cal tenir en compte que el sistema de cultiu utilitzat per a la majoria dels vivers no s el que es La superfcie total necessaria a destinar per a la preparaci del arbres en un o varis vivers ser dun mnim de 3,5 hectrees. Aquest viver (o vivers) haur de estar dotat amb sistema de reg i fertirrigaci i dunes condicions de insolaci i topografia especfiques que es detallaran en el plec de condicions tcniques. Cada un dels arbres es formar dacord a les especificacions del projecte ja sigui en forma de multitronc, piramidal, en copa fletxada o formes aparasolades. considera ms adient per als arbres del parc del cam Comtal. En general, lefecte immediat que es vol aconseguir no est garantit, a menys que no hagin estat preparats ja en els sistemes requerits (contenidor especial - airpot o cepell extern - i amb una protecci de tela vegetal -geotextil, juta o fibra de coco-)
del projecte ja sigui en forma de multitronc, piramidal, en copa fletxada o formes aparasolades.
Estudi preliminar de costos: El viver, per tal de facilitar laclimataci dels vegetals a cultivar, haur destar situat en una zona de clima similar al de la ciutat de Barcelona, per a garantir unes condicions de pluviometria i temperatura similars a les que tindran les plantes en dest i per a no encarir els costos de transport i evitar el deteriorament que pateixen els vegetals en trajectes de llarga durada. La distncia mxima que es considera, s una corona de radi de 50 kms al voltants de Barcelona. Preus promig mercat mida finalista (20El programa dacopi i la durada daquest ha de permetre que en el moment del subministrament definitiu , els calibres siguin majoritriament dentre 20 i 30. Es considera que el temps de conreu mnim ha de ser de dos anys, essent recomanable que siguin tres anys per a que el programa sigui efectiu i rentable. Durant aquest perode i depenent de lespecie, els arbres elevaran en 1 el seu permetre (calibre) (acopi de 2 anys) o en 2 (acopi 3 anys). Frondoses de fulla caduca 30)* 224 eur Preus promig arbrat comprat un calibre inferior (18-25) * 140 eur 135 eur 89 eur 121,5 eur Preus promig arbrat comprat dos calibres inferiors (16-20) * 103 eur 98 eur 65 eur 88,5 eur Total darbres previstos a implantar: Superfcie mnima viver: 10.400 unitats 3,5 hectrees
Arbres persistents mediterrani 215 eur Arbres de clima ms clid Preu promig de les diferents tipologies 148 eur 195,5 eur
Aplicar aquestes consideracions permetr que els arbres , en el moment de ser plantats en el parc, tinguin una major edat i en haver estat cultivats fora sl, les arrels no shauran de tocar ni tampoc la seva estructura ria. Aix reduir al mnim lestrs que les plantacions convencionals produeixen en els arbres- fet especialment important en lentorn urb i sobretot- garantir la qualitat esttica de les plantacions des del primer moment . Dalguna manera, els arbres es planten ja acabats en forma i en unes dimensions acceptables.
Cost total arbres
2.033.200 eur
1.263.600 eur
920.400 eur
* Es tracta de preus promig perqu hi ha una oscillaci important depenent de lespcie. No shan incls els arbres singulars Cal tenir en compte que el transport tindr una certa incidncia, depenent del sistema de cultiu pel qual shagi optat. No est comptat en cap dels dos casos
Comparativa de costos entre el subministrament directe i el contracte programa de producci a lavanada
Els costos de producci i manteniment en viver durant dos o tres anys, caldria calcular-los sobre la base de:
Despese viver 2 anys Prvia a la comparaci de preus, conv tenir en compte una srie de consideracions. Fins al moment, el ms habitual s comprar larbrat dels parcs en un moment avanat de lexecuci i normalment a travs dels adjudicataris globals de lexecuci del parc, amb el que aix implica de sobre cost. Cost hectrea de viver installat, incloses despeses de 84.000 eur subministrament energtics i aigua i les despeses de seguretat: 12.000 eur/hectrea/any Sistema de cultiu (recipients) Com a resultat tenim que en els parcs es planten els arbres que es troben en aquell moment en el mercat i en els formats disponibles. Laposta per que el material vegetal que forma el parc del Cam Comtal sigui lelement definidor i principal daquest espais verd, obliga a fer un planejament i control exhaustiu dels vegetals que lintegren ja des de el primer moment. En aquest sentit, moltes de les espcies no es troben en el mercat en les mides que inicialment es volen (20-30 cms de permetre) i que impliquen que es tracta darbres ja adults, amb una alada mnima de 3,5 metres per a les espcies ms baixes i fins a 6 metres, Substrat Costos ma dobra Direcci tcnica: Total despeses viver Cost total arbrat Estalvi respecte compra mida finalista 218.400 eur 105.000 eur 140.000 eur 24.000 eur 571.400 eur 1,835.00 eur 198,200 eur
Despese viver 3 anys 126.000 eur
218.400 eur 105.000 eur 210.000 eur 36.000 eur 695.400 eur 1.615.800 eur 417.400 eur
Atesos aquests clculs, sevidencia que el sistema convencional s ms car, no garanteix la qualitat desitjada i sest a expenses de la oferta de mercat. En canvi, el sistema de contracte programa de producci a lavanada, sevidencia ms rendible (sobretot en la opci a 3 anys vista) i alhora permet:
- Realitzar una selecci de larbrat amb prou temps per a garantir el seu subministrament final. - Realitzar el seguiment daquest arbrat per tal de garantir el seu bon arrelament, control de sistemes de conreu per al transplantament, substrats i estat fitosanitari. - Programar el lliurament dacord a les necessitats del parc i no a la disponibilitat dels vivers. - Aclimatar les espcies de clima ms atemperat a situacions similars a les que es trobaran al Parc del Cam Comtal. - Donar les formes paisagstiques que es considerin ms interessant en cada espcie per al projecte. - Divulgar i fer visualitzar als ciutadans els futurs arbres a travs del diversos mitjans i xarxes de comunicaci,
Condicions paisatgstiques
Selecci darbres en viver
Les condicions precises de subministrament i manteniment per a cada una de les espcies seran fixades en la memria del plec de prescripcions tcniques de la contractaci de servei de subministrament a lavanada, que detallar les consideracions a seguir per a cada espcie en funci de la imatge final que es vol obtenir.
Aix, els arbres de lombradiu, que han de crear una imatge de bosc, seran de diferents calibres i podats en varies formes- fins i tot els de una mateixa espcie- per aconseguir diversitat de formes; els arbres dassemblatge hauran de perseguir les mateixes formes que els arbres de la seva espcie que es troben plantats al voltant del parc i els arbres del pati dels fruiters buscaran, per contra, la uniformitat en el port i forma. El plec de prescripcions tcniques detallar tamb el sistema de cultiu, nmero de regs, els tractaments i la fertirrigaci a aplicar a cada espcie .
Finalment el programa dacopi a viver implicar una direcci tcnica per part dels paisatgistes o experts en verd assegurar el seguiment del plec de prescripcions tcniques i el correcte desenvolupament i manteniment de la vegetaci.
Pel que fa a al resta de vegetaci del parc, arbusts i vivaces, aquest es cultivaran en contenidor i per tant el seu trasplantament no ha de suposar cap problema. Si que ho pot ser, per el seu subministrament, tant per quantitat com per les dimensions. Conv assegurar que la contractaci del subministrament darbust i de plantes vivaces es faci amb vivers especialitzats i que els terminis i quantitats de lliurament sajusti a les diverses fases i tamb poca del any en que shauran de plantar.
Referncia de programa dacopi a priori. Preselecci darbres a la zona zero de Nova York
2.2.2
CRITERIS DE DEFINICI DE QUALITATS I GRUIXOS DE SLS
La situaci esperada per a un sl saludable que permeti una plantaci ptima davant el condicionant de disposar du mxim de tan sols 1,5m de terreny sobre unes lloses de formig. Es disposa duna lmina drenant anti-arrels, una capa de graveta gruixuda i fina, una lmina geotxtil i una malla dancoratge de cepellons sobre els quals aniran diferents substrats i nutrients que alimentaran la vegetaci del parc.
Per escollir qualitats i gruixos de sls sha tingut en compte la limitaci de crregues sobre les lloses i la limitaci econmica existent sempre amb la idea daconseguir un substrat estructurat de qualitat que doni garanties suficients per aconseguir un Parc de carcter molt vegetal amb predomini de superfcie arbrada tot i les limitacions dalada de terres. El segent esquema (veure idea de materialitzaci de la secci) descriu la situaci esperada per a un sl saludable que permeti una plantaci ptima davant el condicionant de disposar du mxim de tan sols 1,5m de terreny sobre unes lloses de formig. Es disposa duna lmina drenant anti-arrels, una capa de graveta gruixuda i fina, una lmina geotxtil i una malla dancoratge de cepellons sobre els quals aniran diferents substrats i nutrients que alimentaran la vegetaci del parc. s important que aquest material no estigui compactat ja que la compactaci provoca un augment de la densitat aparent del sl, i una disminuci de la porositat, bsicament macro-pors, provocant una destrucci de lestructura del sl i afavorint lasfixia radicular dels arbres. Per tant caldr tenir cura de no permetre el pas de maquinria pesada per damunt de les terres per plantar durant lexecuci del Parc i evitar daltre banda que es facin servir terres argiloses existents a la zona per replens i altres usos per ser molt sensibles a la compactaci. Conseqentment a aquestes prevencions es va demanar a BSAV-ADIF mitjanant linforme INFORME SOBRE LA CALIDAD DEL SUSTRATO A UTILIZAR EN EL PARQUE Y CONSECUENCIAS NEGATIVAS SOBRE LA APLICACIN DE UNA BASE INADECUADA amb data 25-11-2011 que no es considers lopci daplicar la capa de terres argilenques plantejada sobre les cobertes dels tnels, per evitar danys i conseqncies negatives posteriors i es tingus en compte una opci que sadeqs als requeriments de drenatge, protecci de la impermeabilitzaci primria a mitj i llarg termini i que minimitzs les seves repercussions respecte a la disminuci de gruixos i qualitat del substrat base de plantaci i en la posada en obra de les futures actuacions. A ms de les caracterstiques fsico-qumiques concretes del substrat, s important tenir en compte un gruix mnim perqu la plantaci de determinades espcies sigui possible. Aix implica que en determinades zones, un gruix mnim d1,1 m de terreny a fora de substrats dalta qualitat o *top sigui imprescindible. De la mateixa manera, i per fer viable econmicament el sl ideal, es planteja lopci de reduir gruixos de terres a les zones on no es pensi plantar arbres amb estratgies paisatgstiques que integrin els canvis dalada. A questa taula s una aproximaci de les terres escollides en funci de ls:
Substrat ombradiu Graves gruixudes Graves mitges i fines Substrat saul Substrat top Total base rees pradera Graves mitges i fines Substrat top Total rees pradera rees florals Graves mitges i fines Substrat saul Substrat top Total rees florals rees arbustives Graves gruixudes Graves mitges i fines Substrat saul Substrat top Total rees arbustives rees sobre sol argils Subsolatge i llaurat de sol existent h:50cm Mesclat i llaurat de sorres, 2m3/100m2 i fems,1,5m3/100m2, amb sol existent Terra de conreu Total rees sobre sol argils rees terraplenades Graves gruixudes Terraplenat amb terres seleccionades Terra de conreu Total rees terraplenades Cam Graves gruixudes Subbase Base Aripaq Total cam
densitat kg/m3 1800 1600 1000 1000
gruix cm preu aprox/m3 20 30 50 50 150 cm 17 23,13 25,75 32,83
preu aprox/m2 3,40 6,94 12,88 16,42 39,63
1600 1000
20 30 50 cm
23,13 32,83
4,63 9,85 14,48
1600 1000 1000
20 20 30 70 cm
23,13 25,75 32,83
4,63 5,15 9,85 19,63
1800 1600 1000 1000
10 20 30 30 90 cm 1 1 20 20 cm 20
17 23,13 25,75 32,83
1,70 4,63 7,73 9,85 23,90
0,37 5,5 50
0,37 5,50 10,00 15,87
17 6 50
3,40 12,00 10,00 25,40
variable
200 20 variable cm
1800 1500 1200 2100
20 40 20 10 90 cm
17 15 30 201,5
3,40 6,00 6,00 20,15 35,55
El sl sha dentendre com un organisme viu i en aquest sentit cal donar-li una srie de caracterstiques perqu pugui desenvolupar-se amb tot el seu potencial, per generar vida.
Entenem com a sl qualsevol tipus dacumulaci mineral i orgnica amb caracterstiques intrnseques i que t la potencialitat de generar un ecosistema amb el material vegetal. Un sl s el resultat dun llarg procs de formaci on han intervingut diferents agents com el clima, la roca originria, el relleu, micro- organismes i el temps (temps geolgic). Per tant qualsevol aportaci que es faci en un lloc haur de complir una srie de caracterstiques per imitar el mxim possible els condicionants que es produeixen en un procs natural. Per a qualsevol tipus de plantaci les aportacions edfiques sn molt importants i han destar ben elaborades, la vegetaci pot ser fluctuant, per el sl s permanent. El sl sha dentendre com un organisme viu i en aquest sentit cal donar-li una srie de caracterstiques perqu pugui desenvolupar-se amb tot el seu potencial, per generar vida. El percentatge ms elevat de baixes de vegetaci en jardineria s a causa de condicionants culturals, on la gesti del sl, o els canvis produts en ell (obres, compactaci, aportacions de terrenys) ocupen el percentatge ms elevat, i per tant ms difcil de solucionar.
-Quarta capa La quarta capa constar de 50 cm i en ella saplicar un substrat que domini el component mineral respecte al vegetal (relaci 60/40). El component mineral estar composat en un 30% de sorra rentada i un 30 % de terra franca (terra de prada-loam), mentre que per la vegetal es podria treballar amb diferents variables:
Opci 1: 30% de rold compost 10% torba rossa
Opci 2: Caracterstiques del terreny: 30% de fibra de coco 10% torba rossa El terreny hauria de tenir unes caracterstiques que imitin el mxim possible un perfil de sl, es a dir: Opci 3: - Un geotextil que impermeabilitza la coberta. 15% restes de palmeres 15% restes vegetals - Primera capa (20 cm) Grava gruixuda densitat 1800 Kg/m3 o material reciclable a estudiar (cristalls, cautx) 10% torba rossa Lopci 3, respecte a les restes de palmeres com a vegetals, hauria de complir les mateixes caracterstiques que el compost. - Segona capa Els percentatges seran volum/volum i no pes a pes. A aquesta capa caldr afegir-hi: Substrat de 30 cm de graveta gruixuda, petita i volcnica. Densitat 1600 Kg/m3. 2.67 dadob dalliberament controlat i estabilitzat amb dmpp. 1 Kg/m3 de condicionador de sl (xid de silici del 38% i fsfor del 9.5%) -T ercera capa 2 Kg/m3 de CaCO3 en forma de pellet amb matria orgnica per regular el pH. Aquesta tercera capa constar duna composici de saul, terra volcnica i matria orgnica. La major part de matria orgnica ser compost. Seria interessant estudiar la possibilitat de treballar amb compost de la prpia ciutat (restes vegetals) i donar un protagonisme a les restes de les palmeres per la problemtica del morrut, mnim un 30%: s important afegir fems en forma de pellets lliure de males herbes (20%). Aquest compost hauria destar avaluat per un enginyer agrcola i amb experincia en el camp de ledafologia. Es prendrien mostres peridiques i es determinarien diferents parmetres com: conductivitat, pH, nitrogen amoniacal, matria orgnica total, maduresa i estabilitat, test dacte escalfament, metalls pesats, contaminants fsics, grau de finor, densitat aparent, Relaci C/N, contingut de macro nutrients (N, P , K, Ca, Mg, Na), i ndex dactivitat biolgica. Aquest compost hauria de ser apte segons normativa RD 824/2005. Un aspecte important seria considerar la installaci prop de la zona dexecuci del projecte, duna planta on es realitzessin els compostatges i les barreges. Aquesta planta haur destar dirigida per un enginyer agrnom i amb experincia en edafologia i demostrable en treballs realitzats per a ladministraci, com per exemple, algun Pla director de gesti de sl. En cas que sopts per aquesta alternativa, sindicaria quines caracterstiques hauria de complir la planta de compostatge. 1Kg/m3 dadob de fons dalliberament lent relaci, 16-8-12, amb crotodur (CDU) 80 g/m3 de Geohumus Aplicaci de Mycorrizas, bacillus subtilus i trichodermas, per enfortir amb microrganismes beneficiosos el sl. Els percentatges es determinaren el plec de condicions.
Tipus de substrat idoni per a plantaci sobre llosa
- Altura mnima (1m) i qualitat mxima per aconseguir una massa vegetal frondosa. - Lleuger per a la bona aireaci de les arrels per tal devitar lasfixia radicular. - Molt drenant per a evitar problemes de salinitat del propi substrat i problemes destanquitat.
2.2.3
CRREGUES DE LES LLOSES. DISTRIBUCI DE LES CRREGUES DEL PARC
Zona de jardins (Bac de Roda 2): -crrega morta = 3 kN / m2 45 kN / m2 5 kN / m2
2.2.3.1 CAPACITAT PORTANT DE LES LLOSES DE COBERTURA
-crrega de terres = -sobrecrrega = Zona de jardins:
2.2.3.1.2. PROJECTES ANTECEDENTS
Els documents previs referents a les lloses de cobertura sobre les que es disposa el parc sn els segents:
-crrega morta = -crrega de terres =
3 kN / m2 30 kN / m2 5 kN / m2
[1] Acta de reuni dobra que actualitza el projecte constructiu LAV Madrid Zaragoza Barcelona Frontera Francesa. Tramo La Sagrera Nudo de la Trinidad. Proyecto de construccin de los accesos a la estacin de La Sagrera de Setembre de 2009, encarregat per ADIF i redactat per INOCSA.
-sobrecrrega =
Zona de viari: [2] Projecte as built LAV Madrid Zaragoza Barcelona Frontera Francesa. Tramo La Sagrera Nudo de la Trinidad. Sector Sant Andreu de Juny de 2010, encarregat per ADIF, redactat per ACCIONA - COPCISA i aprovat per INOCSA. La combinaci daccions ms desfavorable entre les segents: a) -crrega morta = -crrega de terres = -sobrecrrega = [3] Projecte constructiu LAV Madrid Zaragoza Barcelona Frontera Francesa. Tramo La Sagrera Nudo de la Trinidad. Proyecto de construccin de la estructura de la estacin de Sagrera de Setembre de 2009, encarregat per ADIF i redactat per SENER. b) -crrega morta = -crrega de terres = -sobrecrrega = [4] Projecte constructiu LAV Madrid Zaragoza Barcelona Frontera Francesa. Tramo La Sagrera Nudo de la Trinidad. Proyecto de construccin. Definicin de la nueva solucin estructural de la reposicin del Pont del Treball Digne, de Gener de 2010, encarregat per ADIF i redactat per GPO. Lestructura sobre la que es disposa el parc sha dimensionat amb les segents accions: [5] Proyecto constructivo del tnel viario segregado de La Sagrera (lado montaa) entre Estefania de Requesens y Talleres Renfe, de Mar de 2010, encarregat per BSAV i redactat per ESTEYCO. a) Coberta sobre mbit ferroviari: Zona de parc (sense vials): -crrega permanent = [6] Projecte en redacci LAV Madrid Zaragoza Barcelona Frontera Francesa. Tramo La Sagrera Nudo de la Trinidad. Taller 2 -sobrecrrega = Zona de parc (amb vials): -crrega permanent = 2.2.3.2 DESCRIPCI DE LA CAPACITAT PORTANT -sobrecrrega = 30 kN / m2 (amb un espessor de terres mnim de 1,00 m) 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98) 30 kN / m2 (amb un espessor de terres mnim de 1,50 m) 5 kN / m2 B) Tram descrit a [2]: 3 kN / m2 14 kN / m2 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98) 3 kN / m2 30 kN / m2 5 kN / m2
Zona altura de terres > 2,50 m: A) Tram descrit a [1]: L estructura sobre la que es disposa el parc sha dimensionat amb les segents accions: Zona de jardins (Bac de Roda 1): -crrega morta = -crrega de terres = -sobrecrrega = 3 kN / m2 52 kN / m2 5 kN / m2 -crrega permanent = -sobrecrrega = 42 kN / m2 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98)
b) Coberta fora de lmbit ferroviari: Zona altura de terres < 1,50 m: -crrega permanent = -sobrecrrega = 30 kN / m2 (amb un espessor de terres mnim de 1,00 m) 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98)
Zona altura de reblert < 1,50 m: -crrega permanent = -sobrecrrega = 30 kN / m2 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98)
a) -crrega de terres = -sobrecrrega = b) -crrega de terres = -sobrecrrega =
5 kN / m2 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98) 24 kN / m2 15 kN / m2
c) Coberta sobre zona estaci Sant Andreu: Zona estaci 1 -crrega permanent = -sobrecrrega ds = Zona estaci 2 -crrega permanent = -sobrecrrega ds = Zona estaci 3 -crrega permanent = -sobrecrrega ds = 30 kN / m2 5 kN / m2 24 kN / m2 5 kN / m2 20 kN / m2 5 kN / m2
E) Taller 1 RENFE L estructura sobre la que es disposa el parc sha dimensionat amb les mateixes accions que la coberta adjacent: Zona Parc (sense vials): -crrega permanent = -sobrecrrega = 30 kN / m2 (amb un espessor de terres mnim de 1,50 m) 5 kN / m2
F) Tram descrit a [5]: L estructura sobre la que es disposa el parc sha dimensionat amb les segents accions:
C) Tram descrit a [3]: L estructura sobre la que es disposa el parc sha dimensionat amb les segents accions: Zona 1: -crrega morta = -sobrecrrega = Zona 2: -crrega morta = -sobrecrrega = 30 kN / m2 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98) 30 kN / m2 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98)
-crrega permanent = -sobrecrrega =
27 kN / m2 (amb un espessor de terres mnim de 1,50 m) 10 kN / m2
G) Tram descrit a [6]: L estructura sobre la que es disposa el parc sha dimensionat amb les segents accions: -crrega de terres = -sobrecrrega = 20 kN / m2 15 kN / m2
o constant segons la denominaci indicada a EHE-08.
-sobrecrrega accidental = 20 kN / m2 2.2.3.3 REQUERIMENTS DE CAPACITAT PORTANT D) Tram descrit a [4]: L estructura sobre la que es disposa el parc sha dimensionat amb les segents accions: Zona 1: La combinaci daccions ms desfavorable entre les segents: a) -crrega de terres = -sobrecrrega = b) -crrega de terres = -sobrecrrega = Zona 2: La combinaci daccions ms desfavorable entre les segents: 5 kN / m2 2.2.3.3.1 CAPA DIMPERMEABILITZACI I DRENATGE SUBTERRANI 4 kN / m2 + 6 x 100 kN (tren de crregues IAP-98) 24 kN / m2 5 kN / m2 La estratgia de drenatge subterrani i impermeabilitzaci de la coberta comporta la collocaci duna capa de formig amb fibres despessor variable amb la qual es formen els pendents necessaris. La capa de formig protegeix la impermeabilitzaci de lestructura principal. Els espessor mnims necessaris sn de 10 cm per les valls del sistema de pendents i de 20 cm per a les crestes. La densitat del formig amb fibres s de 24 kN / m3 per dotacions de fibra de lordre de 40 kg/m3. Les accions sobre les lloses sajustaran a la capacitat portant de les estructures inferiors. All on no shagin realitzat les estructures, la capacitat portant sajustar als requeriments establerts en aquest Pla Director.
2.2.3.3.3 ARBRAT
2.2.3.3.2. ESTRATS DE TERRENY
Les crregues que es preveuen per arbrat sn les segents:
Els estrats de terreny que es preveuen sn els segents:
pes (kg)
rea repartida (m2) 0,2 0,8 3,5 25 50 100
pes (kN/m2) 1,20 1,75 1,29 0,01 0,03 0,05 1,21 1,78 1,33
densitat (kN/m3) Substrat base Llosa impermeabilitzaci Graves gruixudes Graves mitges i fines Substrat saul Substrat top Total terreny Sobrepes aigua infiltrada Total substrat base (sense llosa impermeabilitzaci) 24,00 18,00 16,00 10,00 10,00
gruix (cm) variable 20 30 50 50 150 cm 20%
pes (kN/m2) variable 3,60 4,80 5,00 5,00 18,40 3,68
Arbres - tronc Arbres petits Arbres mitjans Arbres grans Arbres - arrels Arbres petits Arbres mitjans Arbres grans Arbres - TOTAL Arbres petits Arbres mitjans Arbres grans 24 140 450 24 140 450
22,08
densitat (kN/m3) rees pradera Llosa impermeabilitzaci Graves mitges i fines Substrat top Total terreny Sobrepes aigua infiltrada Total pradera (sense llosa impermeabilitzaci) 24,00 16,00 10,00
gruix (cm) variable 20 30 50 cm 20%
pes (kN/m2) variable 3,20 3,00 6,20 1,24 Totes les estructures que es disposin sobre les lloses del parc seran projectades per les accions previstes al 7,44 Codi Tcnic dEdificaci (CTE). Es preveuen estructures associades a serveis de restauraci i conservaci del parc, aix com per a equipaments. 2.2.3.5 ESTRUCTURES AUXILIARS SOBRE LES LLOSES DE COBERTURA 2.2.3.4 SOBRECRREGUES DS
Les sobrecrregues ds a considerar en el parc seran les segents: Crrega uniforme repartida = 5,0 kN /m2
densitat (kN/m3) Cam Llosa impermeabilitzaci Graves gruixudes Subbase Base Aripaq Total terreny Sobrepes aigua infiltrada Total Cam (sense llosa impermeabilitzaci) 24,00 18,00 15,00 12,00 21,00
gruix (cm) variable 20 40 20 10 90 cm 20%
pes (kN/m2) 2.2.3.6 ESTRATGIES DALLEUGERIMENT DE REBLERTS variable 3,60 6,00 2,40 2,10 14,10 2,82 Per a petits espessors (fins a uns 50-60 cm) que cal reomplir a la coberta sutilitza formig lleuger segons les prescripcions establertes a la Norma EHE-08. A tota la coberta hi ha trams que queden entre lloses de cota ms elevada que creen punts dacumulaci daigua que sn difcils de drenar. 2.2.3.6.1 REBLERT AMB FORMIGONS LLEUGERS
16,92
En aquestes zones la estratgia dimpermeabilitzaci i drenatge ser anloga a la que sutilitza per la major part de la coberta:
1) Sobre lestructura (lloses de cobertura) es disposa la impermeabilitzaci primria i la protecci amb geotxtil de la mateixa. 2) Sobre el geotxtil es colloca el formig lleuger fins a la cota requerida. 3) Sobre el formig lleuger es colloca el formig de pendents realitzat a la resta de la coberta i sobre aquest la lmina drenant per facilitar levacuaci daigua cap els drens. Aquesta lmina est protegida per un feltre geotxtil.
la que sutilitza per la major part de la coberta:
4) Sobre lestructura (lloses de cobertura) es disposa la impermeabilitzaci primria i la protecci amb geotxtil de la mateixa. 5) Sobre el geotxtil es colloquen els blocs de poliestir fins a la cota requerida. 6) Sobre el poliestir sestn una armadura tipus malla ME 500 S, segons denominaci Norma EHE-08, de dimetre 12 mm cada 15 cm, separada dels blocs dEPS amb separadors. d e
Les propietats que tindr el formig lleuger seran les segents: Densitat = 1.200 kg / m3 Resistncia a compressi >= 15 N / mm2
7)Sestn una capa de formig HA-25, segons denominaci de Norma EHE-08, que es pot aplicar directament o projectar despessor 15 cm i amb pendent. 8)Sobre la capa de formig es disposar la lmina drenant per facilitar levacuaci daigua cap els drens.
Daquesta manera el formig lleuger comporta una crrega addicional de 1,20 kN/m2 per cada 10 cm despessor.
Aquesta lmina est protegida per un feltre geotxtil.
La capa de formig armat es realitza de forma que queda completament confinat el poliestir expandit, permet esmorteir assentaments diferencials i materialitza les pendents del drenatge subterrani. Per a lespessor 2.2.3.6.1 REBLERT AMB POLIESTIR EXPANDIT mxim de 8,50 m les crregues que comporta el sistema EPS + formig de protecci sn:
Per a grans espessors que cal reomplir sutilitza el reblert amb blocs de poliestir expandit (EPS). A ttol dexemple, entre el pont de Bac de Roda i lestaci de Sagrera Alta Velocitat es preveu al costat mar recrixer la cota de les lloses actuals en uns 10 m, mantenint lespessor de terres necessari per a ladequat creixement de la vegetaci del parc (uns 1,50 m de sl vegetal). El poliestir expandit t els segents avantatges: 1) Baix pes i excepcional lleugeresa 2) Bon comportament sota crrega permanent i sobrecrrega esttica i dinmica. 3) T una estructura cellular tancada que permet una absorci dhumitat molt baixa. 4) Resistncia a les gelades. 5) Resistncia a la putrefacci donat que no constitueix un substrat nutritiu danimals, fongs i bactries. 6) s biolgicament inert. 7) Es pot adaptar a qualsevol forma on hagi dinstallar-se. 8) s fcilment manipulable. Les propietats que tindr el EPS seran les segents:
EPS: Formig de protecci: Total del sistema:
8,50 m x 0,20 kN / m3 0,15 m x 25 kN / m3
= 1,70 kN / m2 = 3.75 kN / m2
= 5,45 kN / m2
Considerant una crrega mxima sobre lestructura de la coberta de 35 kN/m2 la deformaci mxima per compressi en el cas ms desfavorable (8,50 m de reblert) ser de:
8,50 m x 35 kPa x 0,10 m / m / 90 kPa = 0,33 m
Aquesta deformaci mxima shaur de considerar realitzant un reblert major dEPS.
Densitat < 20 kg / m3 Resistncia a la flexi > 50 kPa Resistncia a compressi per al 10% de deformaci > 90 kPa Absorci daigua a llarg termini per immersi total < 5% Factor de difusi de vapor daigua, u = 20 40
Reblert amb blocs de poliestir expandit Preparaci de capa de formig armat sobre blocs de poliestir expandit
En les zones on sutilitzi aquest tipus de reblert la estratgia dimpermeabilitzaci i drenatge ser anloga a
2.2.4
DESCRIPCI MATERIAL I FUNCIONAL DELS CAMINS. CAM COMTAL CAMINS TRANS-
VERSALS - CARRIL BICI
El Cam Comtal
El cam es proposa damplada variable entre 6 i 8 metres amb ondulaci suau que travessa paisatges i carrers urbans amb la seva materialitat de Aripaq rentat enmarcada per unes vorades de pedra i formig. Ms enll, entre la vorada i les praderes, un espai damplada tamb variable i permeable acull espais diversos de parada per beure, seure o canviar de direcci cap a un cam transversal. Topogrficament el cam busca la sensaci derosi de la topografia que travessa permetent i fomentant no obstant laccs transversal als diferents paisatges. Talusos suaus o bancs seran elements diversos del paisatge que es collocaran evitant la continutat longitudinal per fomentar laccessibilitat transversal.
La microtopografia del cam longitudinal i transversalment: El cam s tamb columna vertebral dels segents serveis: lelectricitat, les telecomunicacions, el drenatge, laigua potable i la de reg que sinstallen sota les vorades laterals.En secci transversal el cam t un bombeig cap a lexterior i en el sentit longitudinal el cam baixa de cota, apropant-se a la llosa, quan discrrer per linterior del parc mentre que puja de cota quan sapropa als vials urbans tant transversals com longitudinals per possibilitar les connexions sempre amb pendents molt suaus.
Els camins transversals
Transversalment altres camins ms estrets i amb altres dissenys creuen el cam comtal tot al llarg i tot sovint donant sempre prioritat al disseny longitudinal respecte al transversal. Lobjectiu principal daquestes connexions transversals s connectar barris histricament desconnectats, relligant teixits urbans, aceres, passatges, equipaments i zones verdes. El disseny es recolza en les alineacions daquests teixits que van des de la trama ortogonal de LEixample a lmbit de Bac de Roda al teixit de Sant Andreu, Sant Mart o a les noves ordenacions que conformen els nous teixits limtrofs.
Secci del Cam Comtal
El carril Bici.
Tot i que El Cam Comtal, amb una amplada d entre 6 i 8 metres, t previst albergar usuaris de tota mena amb velocitat controlada, les bicicletes tnen la seva prpia i especfica mobilitat per garantir la circulaci ciclista funcional. El carril bici a linterior del parc es materialitza amb formig rentat que s un dels paviments durs del parc, per tintat en un color especfic que el diferencia de paviments dedicats a altres usos. Es minimitzen els creuaments amb els vianants que es produeix exclusivament als passos transversals, separat de la calada per deixar espai suficient perqu qui esperi per creuar no destorbi al ciclista. El paviment daquests punts de creuament noms es diferencia del carril bici en el color, evitant aix les juntes entre paviment.
2.2.5
DESCRIPCI MATERIAL I FUNCIONAL DE LES FONTS. FONTS POTABLES - FONTS DE
REUNIONS - LA FONT MAJOR
Les Fonts del parc es classifiquen en tres tipologies: 1. Font per beure 2. Font Ornamental o paisatgstica 3. Font Monumental
El projecte del Parc del Cam Comtal recull una arrelada tradici a Catalunya en ls i el gaudir de fonts de tota mena que sinscriuen de forma particular en el paisatge; fonts totes elles que shan anat incorporant a limaginari a mida que es descobrien en el reconeixement intens del territori habitat des de fa molts segles. En el Parc del Cam Comtal, la font es converteix en un element important del paisatge. Tot i que aquest nou paisatge s un Parc Urb i per tant una natura artificial, el projecte ha volgut crear la illusi de natura i daqu entre altres raons linters per les fonts. Laigua s per tant un important element que configura el paisatge i lespai pblic del Parc del Cam Comtal.
Les Fonts del parc es classifiquen en tres tipologies:
1.Font per beure _ s un element funcional vinculat al cam o discretament en llocs ds intens com places, encreuaments o zones de jocs. La font ha de permetre beure a animals, adults, nens i gent amb cadira de rodes amb comoditat. Les referncies paisatgstiques sn fonts de muntanya reinterpretades que la UTE dissenyar especialment pel Parc en collaboraci amb alguna empresa de mobiliari urb.
2.Font de reuni o paisatgstica_ s una font que s una referncia urbana generalment relacionada amb la identitat o la histria dels barris colindants. Es relacionen amb el paisatge del voltant generant un lloc. Sn fonts amb nom propi, diferents entre elles, en grandria i materialitat. La Font de la Sagrera, La Font de Sant Andreu, etc es convertiran en fites pel ciutad i establiran una relaci entre el parc i la ciutat, emfatitzant la diversitat entre els barris i fomentant lenteniment i connexi transversal que proporciona el parc. Aquestes fonts si b sn ornamentals sempre aniran acompanyades de punts daigua potable per poder beure i calmar la set del vianant. El disseny especfic daquestes fonts respondr a cada part del parc dissenyades per RCR, WEST8 o aldayjover.
Vista cap la Font Major en el concurs internacional didees
3. Font Monumental _ La Font Major pretn esdevenir una Font a escala de ciutat convertint-se en referncia doci urb. Situada en lespai plaa del parc entre el final de la Rambla de Prim i el final del carrer Onze de Setembre. La Font, que es definir en el projecte constructiu , pretn ser polifactica:
- La Font viva: Una Font que interactua amb la gent per acci reacci. - La Font oracle: Una font de la que la gent obt dades o informaci ambiental (dBA, temperatura, humitat, etc ) - La Font espectacle (efectes visuals, daigua, digitals, etc) - La Font dormida: Una font permanent que creix i decreix per que sempre pots veuren la mnima expressi, s la font dormida.
Esquema de fonts al Parc
Quatre moments de la Font Major que essent capa docupar molta superfcie s tamb capa de allibera-la per celebrar tot tipus desdeveniments.
2.2.6
DESCRIPCI MATERIAL DE LES REES DE NENS
Tot al llarg del Cam Comtal, aproximadament cada 400m i amb unes superfcies duns 500m2 sinstallen aquestes rees de jocs per a tots els pblics que tindran una incidncia positiva en els ambients del parc.
El Parc del Cam Comtal s la construcci dun paisatge cultural amb elements naturals i artificials. El parc del Cam Comtal ofereix al ciutad una mplia oferta dusos entre els que es troben les rees de jocs. Els nens, els joves i els no tant joves necessiten el joc en el marc de les seves relacions socials. El joc s una capacitat que tenen nens i que en societats ms avanades mantenen els grans.
Tot al llarg del Cam Comtal, aproximadament cada 400m i amb unes superfcies duns 500m2 sinstallen aquestes rees de jocs per a tots els pblics que tindran una incidncia positiva en els ambients del parc. Aquestes rees seran espais fita reconeixibles amb jocs singulars que permetin la acci i la interacci.
Cada rea de joc disposar dun disseny especfic, incorporant tobogans, tirolines, sorraes, espais damagatall o descalada, peces dinteracci digital, elements grfics, elements per fer estiraments o diferents tipus dexercici fsic aix com espais de descans, fonts per beure o llocs a lombra i al sol; tot dissenyat amb la voluntat de consolidar-se com un lloc de trobada per a tots els pblics i un lloc datracci per s mateix.
Per a reforar el concepte de continutat projectual daquestes rees de joc en tot el Parc, els dissenys respondran a un mateix llenguatge i materialitat. El tema de la tanca procur tractar-se topogrficament o paisatgsticament per a minimitzar lefecte pres, substituint-lo per lefecte destar jugant en plena natura sense renunciar a la seguretat.
Referncia drees de Jocs. Richter playground
2.2.7
DESCRIPCI MATERIAL DEL MOBILIARI URB I LA SENYALSTICA
Mobiliari urb
Amb un desig de natura es proposa tres categories de bancs: - Bancs paisatgstics - Bancs urbans - Bancs topogrfics
El mobiliari urb s un element important de la materialitat dun Parc; s tamb tot sovint lelement de primer contacte amb el ciutad aix com un element que en defineix el carcter. Bancs, fonts per beure, papereres i bculs dilluminaci sn els principals elements de mobiliari urb dun parc del que en aquesta fase de Redacci del Pla Director la UTE formada per aldayjover, RCR i WEST8 defineix uns criteris de projecte per poder desenvolupar conjuntament en la segent fase els dissenys precisos i acurats del mobiliari urb. El mobiliari urb ha de complir i complir dins lespai del Parc les normatives especfiques que t en compte tot tipus dusuari .
2.2.7.1 BANCS
Linters dels autors per la illusi de natura alhora que la voluntat de fugir dexercicis destil, es concreta aqu en una proposta de bancs de tres tipus: bancs topogrfics, bancs paisatgstics i bancs urbans. .
Rferencia banc paisatgistic (parc Pegaso-city i parc Madrid-Rio)
Bancs topogrfics: seran bancs que contenen parcial o totalment, real o aparentment terres en tals. Bancs amb respatller o sense que contnen terres plantades.
Bancs paisatgstics: seran aquelles peces especials de pedra o fusta de gran format que es collocaran en llocs especials tot configurant el paisatge. Peces especials de pedra de gran format retallades i polides intencionadament per fer delles elements de paisatge on poder seure.
Bancs urbans: sn aquells elements situats en places daccs que sn mbits de transici entre el parc i la ciutat.. La proposta del mobiliari daquest mbit s la demprar bancs molt propis de la ciutat de Barcelona.
Rferencia banc topogrfic. Estadi datletismo dOlot
Rferencia banc topogrfic. Parc de Madrid-Ro
2.2.7.2
PAPERERES
Elements homologats de fcil manteniment
Papereres de recollida separativa
Es proposa pel Parc papereres de recollida separativa en punts especfics. Paper, plstic, alumini, orgnic i vidre. En aquest sentit la UTE dissenyar els elements pertinents.
Papereres de fusta
2.2.7.3
PROPOSTA DE LLUMINRIES
Bculs per illuminaci i gesti de dades
La UTE dissenyar conjuntament un bcul especfic amb la voluntat de suportar illuminaci i elements digitals vinculats a la gesti de dades en relaci a la idea de smart city management. El disseny del bcul t el propsit de ser discret i funcional complint normativa especfica de Barcelona. En quan als criteri s d illuminaci veure lapartat 2.3. Proposta dil.luminaci. En quan als elements de gesti de dades veure apartat 2.5.7.aplicacions i sistemes smart-city.
Rferencia lluminria
Rferencia lluminria West 8
2.2.7.4
PROPOSTA DESCULTURES EN EL PARC
Les escultures del Parc del Cam Comtal seran proposades i seleccionades segons els criteris i procediments de la Comissi dEscultures de lAjuntament de Barcelona
Es proposa que siguin elements singulars, visuals que qualifiquen el lloc: -Relacionant-se amb la gent, el parc, els barris, les infraestructures. -Participant de les dinmiques cviques i naturals del parc. -Interactuant digitalment: imatges, so, dades, etc. -Formant part del programa conveni PCCB amb la Llotja i/o altres institucions.
Artista: Jaume Plensa
Artista: Uysal Mehmet Ali
Artistes: Collectiu Gelitin
Artista: Florentijn Botero
Artista: Anish Kapoor
2.2.7.5
SENYALITZACI
La senyalitzaci comprn un conjunt delements destinats a informar i ordenar o regular la circulaci per una via en condicions de seguretat, eficcia i comoditat. Per tal darribar a aquests objectius, la senyalitzaci haur dacomplir amb els requisits de claredat, senzillesa i uniformitat. La senyalitzaci de senders s nica a tota la Comunitat Europea; es tracta de senyals homologats a nivell internacional, de tal forma que es faciliti la marxa en un sentit o en un altre de litinerari. Existeixen codis especfics de senyalitzaci per a cada tipus de sender, encara que hi ha excepcions com la del Camino de Santiago, amb una fletxa de color groc o una vieira. I per qu no imaginar que el sender del Cam Comtal sigui una altra excepci i que tingui la seva prpia senyalitzaci?
Senyaletica tipo
Una vegada definida la senyalitzaci es podr prolongar el traat del Cam Comtal per la ciutat, ms enll de lmbit del parc. Es tracta doncs duna implantaci senzilla i de baix cost.
La Ronda Verda: un espai de vegades compartit amb molts usos
Fotomuntatge de la possible senyalitzaci del GR-Cam Comtal
2.2.8
DESCRIPCI DELS VOLUMS DE VENTILACI - PROTECCIONS I ELEMENTS TCNICS
Un Parc sobre una coberta dinfraestructures ferroviries
El Parc del Cam Comtal es construeix sobre una immensa coberta a cota despai pblic de la ciutat que alberga a sota infraestructures viries i ferroviries de gran importncia urbana. Aquestes infraestructures ensotades respecte a la ciutat tenen requeriments diversos que van des de la ventilaci o lilluminaci a laccs o la sortida demergncia i que es concreten en forats a les lloses de diferent tamany i requeriments. Aquests requeriments sobre els forats de les lloses es formalitzen a lexterior amb volums, superfcies, baranes i murs de caracterstiques diverses que requereixen dun disseny que compleixi les normatives pertinents en cada cas i alhora faci daquests imprescindibles elements del parc una part important del paisatge.
per les seves mplies dimensions en planta i pel fet que per motius de seguretat tant per lusuari del Parc com per les infrasestructures, han destar rodejats de 2m dalada dalguna superfcie no travessable per garantir que ning caigui, o llenci algun objecte perills a les catenries o a les vies ferroviries. En aquest sentit els buits de ventilaci ferroviaris sn els ms restrictius. Com a soluci ms senzilla es troba la collocaci duna barana no permeable fsicament de 2 m daltura o en defecte daix d1,5m assegurant que cap individu tingui la capacitat de llanar cap objecte perills a les catenries i vies ferroviries. c. En els buits de ventilaci viria aquesta soluci es redueix a collocar una barana no permeable fsicament d1,20m daltura.
Tipus de forats a les lloses i solucions proposades
Els forats a les lloses responen a set diferents requeriments que sn la ventilaci natural ferroviria, la ventilaci natural viria, el lluernari, la ventilaci mecnica a nivell del sl, la trapa a nivell de sl, ledicle i laccs a equips.
Catleg de solucions
En lesfor dintegrar aquests elements en la proposta i que el seu impacte sigui el ms positiu possible sha acordat la definici duna srie de solucions constructives que indaguen i investiguen a resoldre les seves
a. Alguns daquests elements com les trapes a nivell del sl o els lluernaris sn fcilment assumibles a causa de la seva petita dimensi i impacte visual en lentorn, ja que per regla general es troben a nivell del terra del parc amb lnic contrast que el que proporciona la diferncia de materials. b. En canvi, els buits de ventilaci natural tant viari com a ferroviari adquireixen una gran importncia al parc
vores i permetres; des de solucions de carcter vegetal passant per solucions ptries o fins i tot emprantlos com a suports descultures artstiques. Daquesta forma aconseguim un catleg de solucions unificada a tot lmbit que aplicarem segons la naturalesa de cada forat i en funci de la relaci que vulguem que tingui amb el parc.
Ventilaci natural ferroviari Ventilaci natural viari
Lluernari Ventilaci mecnica a nivell del sl
Trapa a nivell del sl Edicle
Accessos equips
Lmit de lmbit pla director Ampliaci de lmbit pla director Lmit entre diferents fases Planta de forats
Secci de forats i requeriments funcionals
2.2.9
DESCRIPCI MATERIAL DELS EDIFICIS DEL PARC (QUIOSCS, HIVERNACLE, ESTABLE, ALTRES EDIFICIS...)
Lestratgia
arquitectnica
daquestes
El disseny del parc que es proposa t vocaci doferir al ciutad un espai el ms natural possible, i aix comporta la decisi de plantejar la menor quantitat possible dedificaci. El fet destar en un entorn urb dens ja molt construt, aix com el fet dhaver datendre a una srie dequipaments descala de barri en lespai fsic del parc fan que des de el disseny del mateix es plantegi que la edificaci tingui escala de pavell, quiosc o quadra sempre emmarcada amb cura en el paisatge. L estratgia arquitectnica daquestes construccions est tot sovint vinculada als element de ventilaci que emergeixen de la superfcie del parc tot sovint amb ms de 2 metres dalada per requeriments funcionals. Els usos que aquestes construccions alberguen estan vinculats a loci en el parc concretant-se en quioscs bar, quadres per a lloguer danimals com ases o cavalls per passejar, lloguer de patins per patinar a les pistes, lloguer de bicicletes, etc. A ms de les construccions vinculades a la venta o lloguer de material divers que soferirien a concessi, estan les construccions que es gestionarien des de el propi parc per poder oferir cursos, tallers o petites mostres sempre vinculades a la natura, a lagricultura o a la gesti del parc.
Quiosc en forat de ventilaci
construccions est tot sovint vinculada als element de ventilaci que emergeixen de la superfcie del parc tot sovint amb ms de 2 metres dalada per requeriments funcionals.
En quan a la materialitat es proposa un llenguatge arquitectnic vinculat a la lleugeresa que seria interpretat de diferent manera per cada equip que conforma la UTE. Materials com lacer, la fusta, els polmers o els vidres podran sser emprats en la conformaci dels edificis en relaci constant amb el paisatga natural del parc i assegurant una adequada relaci amb els criteris de construcci sostenible minimitzant la petjada ecolgica en la construcci, ls i el manteniment.
Estable
Referncia de hivernacle
2.3
PROPOSTA DE ILLUMINACI
2.3.1 MEMRIA DESCRIPTIVA DEL PROJECTE DILLUMINACI
Degut a la gran extensi i desplegament entre els diferents barris en el sentit longitudinal, les diverses instncies que es plantegen i que consten amb activitats i necessitats prpies, es requereix un tractament lumnic jerrquic a nivell de sensaci de llum, sistema denllumenat i luminncies. Daqu es desprenen les 3 tipologies de llum com a fonament del plantejament lumnic del projecte: Llum Focal, Llum Ambient i Llum de Referncia.
El plantejament lumnic del Parc Comtal, neix de la necessitat d entendre un parc vegetal, natural, amb clar desenvolupament longitudinal de nord a sud, per que a la vegada genera una interrelaci entre barris a travs dells. La relaci transversal estableix un espai de trobada social per la gent de les dues bandes ara separades pel pas de les vies.
Com que els esdeveniments culturals son generadors didentitat, les llunes serien representacions artstiques de gran format: escultures, pintures, Art Media, composicions de llum i daigua. Algunes serien permanents i altres podrien variar el seu contingut.
Aquesta llum didentitat, serviria en algunes ocasions per integrar els forats de ventilaci i entrades de llum Degut a la gran extensi i desplegament entre els diferents barris en el sentit longitudinal, les diverses instncies que es plantegen i que consten amb activitats i necessitats prpies, es requereix un tractament lumnic jerrquic a nivell de sensaci de llum, sistema denllumenat i luminncies. Dacord amb aix es proposen tipologies de llum associades a la seva funci i a les zones on sapliquen. Daqu es desprenen les 3 tipologies de llum com a fonament del plantejament lumnic del projecte: Llum Focal, Llum Ambient i Llum de Referncia. El projecte es presenta en 5 zones identitaries: Jardins de Benvinguda, Praderes de Sant Mart-La Sagrera, Taps de Sant Andreu, Horts de Fruiters de St Andreu- Bon Pastor i finalment les Aiges de Rec ComtalTrintat i les Terrases de Bar de Viver. En aquestes zones s on es desenvolupen i plantegen aquestes tipologies de llum, vinculades i relacionades amb lesperit i funcionalitat de cada zona. natural per a la part soterrada de les vies.
La llum focal s aquella que associada a les zones funcionals del recorregut segur, s la llum del Cam Comtal, per que a la vegada no queda noms delimitada al recorregut ja que sestn duna manera suau ms enll dels seus lmits. Atorga una sensaci de seguretat i s la llum que actua com a fil conductor del parc acompanyant-nos en tota la seva extensi.
Duna banda tenim la llum Focal que es planteja per a tot el recorregut del Cam Comtal, que est associat al concepte de se runa llum funcional de recorregut segur. Vinculat a l integraci i mimetisme amb la vegetaci en alada, on les luminncies es perceben entre les copes dels arbres i on la columna de les lluminries no ha ser illuminada. Amb aquesta finalitat es plantegen dues opcions com a variants dun mateix sistema denllumenat: la primera de tenir un o varis projectors a les columnes que permeten orientar-
La llum ambient pretn revelar situacions de manera subtil tranquilla i discreta; situacions que es desprenen del Cam Comtal com a eix principal. Son els espais on les diferents situacions es despleguen a cada fase del parc. Es presenta com una sensaci de llum orgnica i natural. Una llum que destaca i sintegra als elements que conformen lespai.
los per aconseguir una zona illuminada amplia ms enll dels lmits del Cam Comtal, i la segona tenint un suport que est exempt a leix de fixaci de la columna, permetent que aquest subiqui en una posici ms retreta respecte el cam. Ambdues opcions tenen lobjectiu de generar un baix impacte visual, prioritzant la sensaci lumnica amplia i segura de la llum de lluna al recorregut i al seu entorn.
I finalment la llum de referncia, que s aquella que atorga identitat. Referncia i fites que generen un ritme al llarg del Parc, associat als elements referencials com les installacions artstiques de gran format: Art Media, el pont a la zona dels Jardins de Benvinguda, sobre els espais oberts a les vies (vials i ferroviries) i fins i tot com a mitj per a mimetitzar elements de registre i ventilaci de les installacions de les vies que passen per sota del parc.
Aquestes opcions seran analitzades i la soluci definitiva ser prviament estudiada segons criteris lumnics, ambientals, funcionals i en compliment amb els requeriments de la Normativa vigent.
L ombra i el sol sn dos condicions paisatgstiques de primer ordre. Dacord a aquests conceptes, la llum focal i el seu sistema, busquen integrar-se a aquesta naturalesa, la llum a lambient nocturn del parc que es torna a linversa: llum focal que neix des de lombradiu acompanyant el recorregut del Cam, perfilant-lo
El fet de ser un parc que recorre diferents barris/identitats, ens incita a generar referncies dins del propi parc com relacions transversals i a la vegada un ritme de fites al llarg del recorregut longitudinal. El concepte de la lluna com a element didentitat, que actua com a referent lumnic durant la nit i que influeix en diferents aspectes conductuals i naturals, atorga un carcter particular a cada gora.
mitjanant la llum de les gores i els seus ambients.
Pel que fa a la llum ambient, compte amb una srie de situacions amb diverses solucions que a continuaci es desglossen. Als Jardins de Benvinguda es desplega una gran rea darbustives (rosers) entre el quals existeixen senders de circulaci que tenen la vocaci de ser espais i recorreguts dexperimentar sen-
El concepte lumnic general del parc proposa treballar amb el cam Comtal amb una lluna a cada barri que proporcioni referncia i ajudi a configurar la nova identitat del barri a traves del parc. Les llunes estarien ubicades a les gores o espais centrals del parc protegits de forma natural amb vegetaci als seus lmits urbans relacionats amb cada barri.
sacions, mitjanant petites luminncies verticals (segons sigui lalada dels arbustos respecte a la cota del sender) integrades a la vegetaci a cada costat del sender donant una sensaci de llum ambiental. Llum que es bolca al recorregut. Associats a aquests recorreguts o camins secundaris, estan les Illes de Rosers, que sn espais per a activitats culturals que estan immersos en aquesta massa darbustives. En aquestes
illes la sensaci de llum es ambiental, tot i que amb una intenci de llum excntrica, des de lilla cap als rosers, buscant revelar un context. Es realitza mitjanant un doble sistema: luminncies verticals en arbustives perimetrals a lilla com a sensaci de llum interior i mitjanant petits projectors orientables que busquen revelar el context. A la zona de praderes de St. Mart, aquesta tipologia de llum es proposa per a les zones de placetes, que son una connexi transversal directa entre el barri i el parc.
En general para aquest tipologia de llum, en cas de no tenir el mur com a suport, es planteja una illuminaci integrada en elements arquitectnics tipus bancs o voreres de camins secundaris. Tot aix amb lobjectiu de perfilar i revelar aquests recorreguts mitjanant una llum ambiental subtil i discreta.
I finalment el tercer cas s la illuminaci dels fruiters a linterior dels Horts en zona de fruiters. Aquesta illuminaci indirecta a vegetaci es proposa amb un doble sistema, llum blanca i llum de color mitjanant
s una llum ambient que refora una situaci que serveix de pont entre un ambient urb i un ambient ms natural. Es busca que en aquest ambient tipus plaa la llum sigui una sensaci que ens reveli els elements que es conformen, a nivell arquitectnic i vegetacional, aquest espai treballant-lo com un espai mixte. Els sistemes plantejats sn catenries verticals amb suaus luminncies en zones darbustives i llum lineal integrada sota bancs com a llum indirecta des del mobiliari projectat.
un doble sistema tipus Uplight amb doble encesa o RGB, segons horari o esdeveniments especials al parc.
En la llum de referncia, al inici de la zona de gores de St Mart-La Sagrera es proposa, amb la intenci es utilitzar els conductes de ventilaci, un espai dArt Media que interactu amb la gent que passa. A lgora de Sant Mart, es proposa collocar una escultura lluminosa de Jaume Plensa. A la zona dels passos oberts vies subterrnies es proposa treballar un efecte de llum de experincia que doni al vianant de una altre
Tamb es planteja aquesta tipologia de llum per a zones dgores interiors amb equipaments dusos i a la zona de Aiges de Rec Comtal-Trintat i Terrases de Bar de Viver. Aquesta illuminaci es desprn des de la illuminaci del Cam Comtal, utilitzant el mateix sistema denllumenat , per des dun punt de vista ms ambiental que funcional, ja que es requereixen uns nivells lumnics tant alts com a lefecte plantejat pel Cam Comtal.
dimensi o percepci del espai i del parc. Com element dart amb llum en el pla horitzontal que es pugui gaudir des de la cota superior i inferior daquest espai amb diferents visuals.
Daltra banda, i com a referent didentitat significatiu, en un parc on laigua s un element conceptualment important, es proposa fer una Font Major de Regomir, com una font de Montjuc 2, que introdueixi un espectacle els dies festius i que pugui fer de punt dequilibri amb la font ja ubicada a Montjuc. Que pugui tamb
A la zona del taps de St. Andreu, la llum ambiental es planteja com un passeig sensorial a travs de dues situacions. La primera al sender de recorregut entre el taps de flors, buscant tenir una sensaci de llum suau que insinua i perfila el recorregut sinus entre les flors com una experincia; i la segona mitjanant la illuminaci indirecta de la vegetaci singular ubicada entre el Taps de flors, situaci que ens dna la sensaci duna seqncia. Ens dna la referncia de proximitat amb el visitant i una experincia. Aquesta illuminaci indirecta a la vegetaci es proposa amb un doble sistema, llum blanca i llum de color mitjanant un sistema del tipus Uplights amb doble encesa o RGB, segons horari o esdeveniments especials al parc. La llum donar una sensaci subtil lleugerament degradada, segons el pendent, on es donar protagonisme als colors de les plantes, flors i arbres singulars.
aportar el component de gent de fora per relacionar-se amb la gent del barri, aportant integraci. Un mirall o lmina daigua, un element amb el que els visitants poden interactuar i pel que poden transitar.
Com referents ds en la seqncia general dactivitats que es despleguen en tot el parc, ens trobem amb els equipaments (Quioscs) o forats de ventilaci, que sn volums o elements que conviuen amb els altres elements del parc i del Cam Comtal, i que sn un reclam per al vianant i una fita dins del recorregut principal.
La llum focal que principalment es refereix al Cam Comtal com a fil conductor, s la llum que proporciona un recorregut segur a nivell longitudinal i que fa que puguis anar de punta a punta del parc passant pels espais gora. Aquesta tipologia es realitza amb columnes de 7/8 metres dalada cada 20 metres per generar
Als Horts de Fruiters de St Andreu-Bon Pastor, la llum ambiental en aquesta zona apareix a partir de 3 situacions. La primera en recorreguts interiors de les Horts, mitjanant illuminaci integrada als murs, segons el seu disseny darcs ogivals, tant si sn opacs en situaci mur de Contenci o amb obertures en situaci de Prgola, i un tercer cas en situaci de bancs nicament, en aquest cas sin parament vertical . En les situacions de mur de contenci i prgola es busca tenir una llum ambiental suau que refora el recorregut interior perimetral de cada pati, amb la opci de reforar aquest efecte en el cas que aix es requers; per aquest fi es realitzaran les comprovacions necessries.
una llum uniforme emmarcada dins dels camins. Aquesta llum permet moures per tot el parc i escollir els passos de creuament transversal i dirigir-se als espais de serveis del parc.
La llum referncia estaria recolzada per la llum dAmbient que es una llum que acaba de composar lumnicament i visualment lespai de les gores i a la vegada proporciona un recorregut transversal al vianant. Aquesta tipologia illuminaria, per alhora tindria un component llumins per configurar lambient de cada gora.
En segon cas hi ha la illuminaci dels camins secundaris a la part exterior dels Horts, mitjanant illuminaci integrada a barana /mur en situaci mur de contenci; amb illuminaci lineal indirecta encastada al sl, per aconseguir una illuminaci rasant dels murs en situaci prgola i com ltim cas amb illuminaci integrada a banc en situaci de nicament bancs.
El total de llum de les tipologies llum focal i llum ambient en general seria 4000K per donar una sensaci de llum de lluna al parc.
Les tipologies llum ambient en zones de vegetaci singular i lallum referncia mitjanant lopci de
4000K o mitjanant RGB que incorpora lopci de ser llum dinformaci a partir del canvi de color segons un codi de comunicaci amb el visitant, la vialitat, horari, etc.
frondoses. Tipus denllumenat: Ornamental Nivells mnims d Em, segons naturalesa dels materials de la superfcie illuminada.
La majoria de fonts de llum utilitzades al parc serien LED , pel seu baix consum, escs manteniment, i facilitat de regulaci que permet fer grans estalvis energtics adequant-se a les necessitats lumniques segons lhora del dia. -INSTALLACIONS ARTSTIQUES GORES, PONT, LLUM PROJECTADA PAS OBERT VES-SUBTERRANI I LLUM INTEGRADA EQUIPAMENTS Existeix tamb la possibilitat de la incorporaci de fluorescncies , ambdues sota el criteri de mxima eficincia. Situaci Projecte illuminaci de faanes / monuments, installacions artstiques, paisatgstiques i frondositats Tipus denllumenat: Ornamental Pel que fa als encesos, lestratgia de manteniment i gesti, el Cam Comtal busca lligar/unir la ciutadania i fer que el Parc sigui un punt de trobada i un cosit de comunicaci. Per aquesta ra es busca estrnyer la relaci amb el ciutad a tres nivells principalment: interacci, interconnexi i la gesti centralitzada. Interacci del visitant amb les installacions artstiques, un control horari per tipologies lumniques i per zones adequat a les necessitats del Parc. Interconnexi dels serveis fsics i tecnolgics entre ells la illuminaci, dins del parc i les seves fases, que a ms contempli un sistema integrat de sensors i en els casos on sigui possible, la incorporaci dilluminaci mitjanant energia solar o un altre sistema destalvi energtic. I tot aix, a travs dun control de gesti centralitzada per a un millor aprofitament dels recursos energtics, aplicats dins del concepte dSmart Cities amb lobjectiu dun desenvolupament econmic sostenible. A ms hauran de complir el Reial Decret 038/2002 que controla leficincia energtica dels balasts de lmPlec despecificacions pades fluorescents i el 208/2005 sobre la gesti de residus daparells elctrics o electrnics que t com a objectiu reduir la quantitat daquests residus i la perillositat dels components, fomentar la reutilitzaci dels Segons CTE 2006, Reglament dEficincia Energtica en Installacions denllumenat exterior i les seves instruccions tcniques complementaries EA-01 a EA-07 i Normativa vigent: aparells i la valoraci dels seus residus i determinar una gesti adequada. (veure taula annexa) Totes les llumeneres prescrites en aquest projecte dilluminaci compleixen les normatives vigents segons els propis fabricants. En el cas demprar equivalents o similars tamb hauran de complir aquests requisits tals com una certificaci acreditada per lEntitat Nacional dAcreditaci segons criteris de la UNE-EN 45011:1996; lhomologaci a ms, dels segells de qualitat i seguretat com la marca i els segells EMEC o IMQ i la certificaci del ndex de Protecci (IP) aix com el tipus dallament. Tamb ser necessria una fotometria realitzada per un laboratori certificat. Nivells mnims d illuminncia, segons naturalesa dels materials de la superfcie illuminada
- CAM COMTAL I ZONES FUNCIONALS VINCULADES AL CAM COMTAL Situaci Projecte E1 Tipus Via: Espais peatonals de connexi, carrers peatonals i voreres al llarg de la calada. Fluxe Alt S1 Maurici Gins ( EmMax: 15lx - Em Min: 5lx) Dissenyador dilluminaci Membre, Professional Lighting Designers Association - PEATONALS TRANSVERSALS Situaci Projecte E1 Tipus Via: Espais peatonals de connexi, carrers peatonals i voreres al llarg de la calada. Fluxe Normal S2 (EmMax: 10lx - Em Min: 3lx)
- INTERIOR HORTS FRUITERS I VEGETACI SINGULAR Situaci Projecte illuminaci de faanes / monuments, installacions artstiques, paisatgstiques i
Avinguda Cerdanyola 32, 08172, Sant Cugat del Valls. T. +34 935 90 70 22 F. +34 936 75 6917 info@artec3.com www.artec3.com
2.3.2 CONCEPTES GENERALS LLUM DE LLUNA

CONCEPTES BSICS
SENSACI DE LLUM
PERCEPCI DE LENTORN
_ Sensaci natural. _ Carcter orgnic _ Pressncia/Ausencia. _ Integraci dintre de la vegetaci. _ Seguretat. _ Pragmatisme en les solucions
sensaci urbana carcter estructurat
inseguretat visual sense percepci de lentorn
sensaci natural carcter orgnic
seguretat al cam al haver-hi llum ms enll dels lmits
2.3.3 PLANTEJAMENT LUMNIC 2.3.3.1 TIPOLOGES DE LLUM

Segons CTE 2006, Reglament dEficincia Energtica en Instal-lacions denllumenat exterior i les seves instruccions tcniques complementaries EA-01 a EA-07 i Normativa vigent:
LLUM FOCAL Es busca una sensaci de llum en el cam i que aquesta llum sestengui ms enll dels lmits del cam. La llum est en el recorregut i el seu voltant, sensaci de seguretat. Tant de nit com de dia, la lluminria com la seva columna, busquen
CAM COMTAL I ZONES FUNCIONALS VINCULADES AL CAM COMTAL Situaci Projecte E1 Tipus Via: Espais peatonals de connexi, carrers peatonals i voreres al llarg de la calada. Fluxe Alt S1 (EmMax: 15lx - Em Min: 5lx)
el mimetisme en la massa arborea. A la imatge nocturna noms percebem una subtil composici de luminncies en alada entre les copes dels arbres.
Llum focal, daltura entre la vegetaci.

Dia Nit
Llum que sintegra, sensaci de llum en alada, orgnica i natural, alliberant el pas delements.
Perspectives netes, sense elements en zona de leix de la circulaci.
Lluminncies: Ms presents en alada (distribuci orgnica), llum des de massa arborea.

luminncies entre la vegetaci opci 1 opci 2
-Alineaci amb la trama darbres, visual clara i neta -imatge diurna, busca no percebre la columna. -imatge nocturna, amb lintenci de no illuminar la columna
Integraci amb la vegetaci.
Sensaci llum de lluna.
Carcter orgnic
LLUM AMBIENT Es busca una sensaci de llum que rebel-li una situaci al llarg de la seqncia del parc, que busca la experincia en el recorregut i proximitat amb el visitant, s una llum vivencial respecte als diversos ambients i components del parc i del cam com a fil conductor.
Llum ambient des de la vegetaci cap als senders, sintegra en massa vegetal de baixa altura (arbustos rosers), perfila els senders. Llum efecte contracci.
PEATONALS TRANSVERSALS Situaci Projecte E1 Tipus Via: Espais peatonals de connexi, carrers peatonals i voreres al llarg de la calada. Fluxe Normal S2 (EmMax: 10lx - Em Min: 3lx) INTERIOR PATIS FRUITERS I VEGETACI SINGULAR Situaci Projecte il.luminaci de faanes / monuments, instal.lacions artstiques,
Per aquest ra, la llum ambient es planteja mitjanant diversos efectes: Catenria vertical (diverses alades), Catenria horitzontal (sota pont), llum continguda en recorreguts secondaris, llum integrada a elements arquitectnics i paisatgstics i llum a vegetaci singular o festiva (opci llum amb color i relaci amb la topografia). Llum com a contrapunt de la il.luminaci del cam principal, es planteja en lnies generals, com una sensaci de llum continguda o una textura lumnica, subtil i discreta.
Llum ambient que rebel.la els arbustos, sensaci doasi dins de la vegetaci. Llum efecte extensi.
paisatgstiques i frondoses. Tipus denllumenat: Ornamental Nivells mnims dEm, segons naturalesa dels materials de la superfcie illuminada.
LUMINNCIES: -Catenria vertical (diverses alades), Petites luminncies. -Catenria horizontal (sota pont), Sistema tipus catenria horitzontal. Textura / trama lumnica neta. Joc de reflexos amb laigua. Sorgeix de lextensi del baix pont i la topografia. -llum continguda en recorreguts secundaris I llum integrada a elements arquitectnics i paisatgstics: Sistema integrat a baixa altura, perfilant el recorregut de la senda, llum contesa. -llum a vegetaci singular o festiva, Luminncies verticals.
Llum dexperincia i ambiental. Catenria horitzontal, Llum envolvent. Trama horitzontal. Connexi entre camins. punts de suport discrets entre la vegetaci.
Dinamitzar amb carcter orgnic
Luminncies verticals
Sistema catenria
LLUM AMBIENT
Es busca una sensaci de llum que rebel.li una situaci al llarg de la seqncia del parc, que busca la lexperincia en el recorregut i proximitat amb el visitant, s una llum vivencial respecte als diversos ambients i components del parc i del cam com a fil
PEATONALS TRANSVERSALS Situaci Projecte E1 Tipus Via: Espais peatonals de connexi, carrers peatonals i boreres al llarg de la calada. Fluxe Normal S2 (EmMax: 10lx - Em Min: 3lx) INTERIOR HORTES FRUITERS I VEGETACI SINGULAR Situaci Projecte il.luminaci de faanes / monuments, instal.lacions artstiques,
conductor. Per aquesta ra, la llum ambient es planteja mitjanant diversos efectes: Catenria vertical (diferents alades), Catenria horitzontal (sota pont), llum continguda en recorreguts secundaris, llum integrada a elements arquitectnics i paissatgstics i llum a vegetaci singular o festiva (opci llum amb color i relaci amb la topografia). Llum com a contrapunt de la il.luminaci del cam principal, es planteja en lnies generals, com una sensaci de llum continguda o una textura lumnica, subtil i discreta.
Llums vinculades a ubicaci i alada dels arbres en zona de taps de St Andreu. Insina el recorregut de llarga distncia.
paisatgstiques i frondositats Tipus denllumenat: Ornamental Nivells mnims dEm, segons naturalesa dels materials de la superfcie illuminada.
LUMINNCIES: -Catenria vertical (diferents alades), Petites luminncies. -Catenria horitzontal (sota pont), Sistema tipus catenria horizontal.Textura / trama lumnica neta. joc de reflexos amb laigua. Sorgeix de lextensi del baix pont i la topografia. -Llum continguda en recorreguts secundaris I llum integrada a elements arquitectnics i paissatgstics: Sistema integrat a baixa altura, perfilant el recorregut de la senda, llum continguda. -Llum a vegetaci singular o festiva, Luminncies verticals.
-Llum ambient exterior a Horts de St Andreu, destaquen els murs/ prgoles/ bancs com a elements arquitectnics i reconeix els seus arcs, llum per reflexi integrada en murs. 3 tipus defecte: segons si s o no mur de contenci o si noms s banc. Situaci 1,Mur de contenci amb banc Situaci 2, Prgola amb banc Situaci 3, Banc Camins Transversals del parc. Llum a la copa dels arbres en vegetaci, destaca la connexi entre ambdues. direccions.
Situaci 1
Situaci 2
Situaci 3
-Lum indirecta en vegetaci, llum ambient i dexperincia. Disposada dacord a la disposici de
Composici lumnica
la vegetaci. Opci llum de color.
LLUM AMBIENT Es busca una sensaci de llum que rebel.li una situaci al llarg de la seqncia del parc, que busca lexperincia en el recorregut i proximitat amb el visitant. s una llum vivencial respecte als diversos ambients i components del parc i del cam com a fil
PEATONALS TRANSVERSALS Situaci Projecte E1 Tipus Via: Espais peatonals de connexi, carrers peatonals i boreres al llarg de la calada. Fluxe Normal S2 (EmMax: 10lx - Em Min: 3lx) INTERIOR PATIS FRUITERS I VEGETACI SINGULAR Situaci Projecte il.luminaci de faanes / monuments, instal.lacions artstiques,
conductor. Per aquesta ra, la llum ambient es planteja mitjanant diversos efectes: Catenria vertical (diferents alades), Catenria horitzontal (sota pont), llum continguda en recorreguts secundaris, llum integrada a elements arquitectnics i paisatgstics i llum a vegetaci singular o festiva (opci llum amb color i relaci amb la topografia). Llum com a contrapunt de la il.luminaci del cam principal. Es planteja en lnies generals, com una sensaci de llum continguda o una textura lumnica, subtil i discreta.
Llum oculta sota barandilla en prgoles (situaci 2). Llum indirecta en recorreguts, defineix i perfila el recorregut exterior en les diferents situacions perimetrals dels Horts de St Andreu. Es busca generar proximitat amb el visitant, experincia.
Situaci 1, murs de contenci secci mirador
paisatgstiques i frondositats Tipus denllumenat: Ornamental Nivells mnims dEm, segons naturalesa dels materials de la superficie illuminada.
LUMINNCIES: -Catenria vertical (diverses alades), Petites luminncies. -Catenria horitzontal (sota pont), Sistema tipus catenria horitzontal. Textura / trama lumnica neta. joc de reflexos amb laigua. Sorgeix de lextensi del baix pont i la topografia. -Llum continguda en recorreguts secundaris I llum integrada a elements arquitectnics i paisatgstics: Sistema integrat a baixa altura, perfilant el recorregut, llum continguda. -Llum a vegetaci singular o festiva, Luminncies verticals
Placetes inici / final camins secondaris gores, llum que acompanya a lentrada i sortida des del parc transversalment, connexi amb el cam comtal. Llum integrada al mobiliari i en la vegetaci de baixa alada. Generar direccions, cus i refora la uni / continutat en els diferents nivells del parc.
Llum continguda
Llum subtil i discreta
LLUM REFERNCIA Es busca una sensaci de llum que sigui un referent a nivell de Parc i identitat de Barri, tant en les gores artstiques com al Pont de la zona de Jardins de Benvinguda. En quant als passos subterranis, es busca generar una textura lumnica projectada, que
INSTALLACIONS ARTSTIQUES GORES, PONT, LLUM PROJECTADA PAS OBERT VES-SUBTERRANI I LLUM INTEGRADA EQUIPAMENTS Situaci Projecte il.luminaci de faanes / monuments, instal.lacions artstiques,
enriqueix amb una altra dimensi la percepci del vianant, revaloritzant el sentit del recorregut de les vies amb la idea de la fludesa. Es destaca la situaci mitjanant la il.luminaci i es refora la seva imatge dins el context i el Parc a manera de Fites. Llum integrada en suport o superfcie. Relaci: Ciutat / Barri / Parc Pas Obert Vies subterrani, llum experincia, textura lumnica projectada.Otorga una nova dimensi o percepci de lespai i del parc. Pont, llum que comunica, opci de canvi de color. Imatge dia: fita en Parc i Barri Imatge nocturna: llum de referncia, integraci en el context del Parc i del barri. Opci canvi de color.
Artstiques gores / Pont. Referncia i fita
paisatgstiques i frondositats Tipus denllumenat: Ornamental Nivells mnims dlluminncia, segons naturalesa dels materials de la superfcie illuminada
LUMINNCIES: -Instal.lacions artstiques gores: Luminncies verticals Suport obra. -Pont: Luminncies verticals i horitzontals, estructura. -Pas obert Vies subterrnies: Suaus luminncies al sl, control de luminncies en emissor. -Equipaments: Luminncies verticals i horitzontals.
Llum identitat
Textura lumnica-moviment
Fita / referncia,
LLUM REFERNCIA
Es busca una sensaci de llum que sigui un referent a nivell de Parc i identitat de Barri, tant en les gores artstiques com en el Pont a la zona de Jardins de Benvinguda. En quant als passos subterranis, es busca generar una textura lumnica projectada,
INSTALLACIONS ARTSTIQUES GORES, PONT, LLUM PROJECTADA PAS OBERT VES-SUBTERRANIES I LLUM INTEGRADA EQUIPAMENTS Situaci Projecte il.luminaci de faanes / monuments, instal.lacions artstiques,
que enriqueixi amb una altre dimensi la percepci del vianant, revaloritzant el sentit del recorregut de les vies amb la idea de la fludesa. Es destaca la situaci mitjanant la il.luminaci i es refora la seva imatge dins el context i el Parc a manera de Fites. Llum integrada en el suport o superfcie. Relaci: Ciutat / Barri / Parc Als volums de equipaments del parc, es busca la integraci amb els elements del parc i que siguin referents o fites en la seqncia de activitats, com un reclam per el vianant. Imatge dia: fita en Parc i Barri Imatge nocturna: llum de referncia, integraci en el context del Parc i del barri. Opci canvi de color.
Opci catenria horitzontal entre volumenes Opci elements verticals a faana + llum puntual en estructura porche
paisatgstiques i frondositats Tipus denllumenat: Ornamental Nivells mnims dlluminncia, segons naturalesa dels materials de la superfcie illuminada
LUMINNCIES: -Instal.lacions artstiques gores: Luminncies verticals -Pont: Luminncies verticals i horitzontals, estructura. -Pas obert Vies subterrani: Suaus luminncies en sl, control de luminncies en emissor. -Equipaments: Luminncies verticals i horitzontals.
La idea es traballar amb la integraci de la llum a la lectura general del volum. Efecte subtil. Utilitzar la direcci, la geometra, el ple i buit dins del conjunt del parc, les seves diverses activitats i usos, i la seva relaci amb el cam comtal com fil conductor.
referent/ direcci
Textura lumnica.
Seqncia
Composici lumnica
2.3.3.2 ESQUEMA TIPOLOGIES DE LLUM-PLANTA GENERAL
PLANTEJAMENT LUMNIC
LLUM FOCAL LLUM AMBIENT LLUM REFERNCIA
AIGES DE REC COMTAL - TRINTAT
WELLCOME GARDENS JARDINS DE BENVINGUDA
PRADERES DE ST MARTLA SAGRERA
TAPS DE ST ANDREU
HORTS DE FRUITERS DE ST ANDREUBON PASTOR
TERRASES DE BAR DE VIVER
2.3.3.3 ESQUEMA TIPOLOGIES DE LLUM -ESTUDI PER ZONES

PLANTEJAMENT LUMNIC
BALC DE LESTACI ENCREUAMENT VIAL ARBRES
SENSACI DE LLUM ,Llum focal articulaci amb lestaci.Llum filtre, en el context duna topografia ms tranquilla. Trobada entre lo orgnic i lurb. Llum focal, entre la vegetaci dalada. Llum que sintegra, sensaci de llum en alada, orgnica i natural, alliberant el pas delements. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum focal sistema que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Sistema en alada, distribuci orgnica entre la vegetaci. Llum que sestn ms enll del cam, contenint i perfilant. SENSACI DE LLUM, Llum focal, continguda i direccionada entre el construt, llum en llit i que connecta els edificis. Destaca la direcci longitudinal i la relaci / connexi entre edificis. Perspectiva neta, sense elements a la zona de leix de la circulaci SISTEMA DENLLUMENAT, Elements Integrats o adossats, destaca la direcci longitudinal i la relaci / connexi entre edificis. Perspectiva neta, sense elements en zona de leix de la circulaci.
PASSEIG DE L STACI
JARDINS DE BENVINGUDA SENSACI DE LLUM, Llum ambient des de la vegetaci cap els senders, sintegra en massa vegetal de baixa alada, perfila els senders. Llum efecte contracci. SISTEMA DENLLUMENAT, tipus catenria vertical, llum integrada en vegetaci en suport estructura, alada mitjana.
ORGNIC / INFLEXI TRANSICI PORTAL DIRECCIONA
ILLES ZONA ROSERS
PONT PART INFERIOR
SENSACI DE LLUM, Llum ambient que revela els arbustos, sensaci doasi dins de la vegetaci. Llum efecte extensi. SISTEMA DENLLUMENAT, Doble sistema: tipus projectors orientables de petites dimensions en sl o estructura i tipus catenria vertical, llum integrada en vegetaci. SENSACI DE LLUM, Llum dexperincia i ambiental. Llum que sestn responent a la topografia generada entre el parc i el pont. SISTEMA DENLLUMENAT, tipus catenria horitzontal.Textura / trama lumnica neta. Joc de reflexos amb laigua. Sorgeix de lextensi del baix pont i la topografia
PAS OBERT VIES
PONT PART SUPERIOR
SENSACI DE LLUM, Llum identitat / experincia, textura lumnica projectada, otorga una altre dimensi / percepci de lespai, nivells / superficies del parc. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum projectada des de nivell parc a terra nivell vies. Suaus luminncies en sl, control de enlluernament en emissor. SENSACI DE LLUM, Llum de referencia del parc i del Barri. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum a lestructura del pont, integrada en el context.
PLANTEJAMENT LUMNIC
CAM COMTAL ENCREUAMENT VIAL ARBRES
SENSACI DE LLUM, Llum focal que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Llum que sestn ms enll del cam, contenint i perfilant cada gora. Llum focal, entre la vegetaci dalada. Llum que sintegra, sensaci de llum en alada, orgnica i natural, alliberant el pas delements. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum focal sistema que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Sistema en alada, distribuci orgnica entre la vegetaci.
LLUM FOCAL LLUM AMBIENT LLUM REFERNCIA permanent LLUM REFERNCIA desdeveniment
GORES / ESPAIS FUNCIONALS SENSACI DE LLUM, Llum ambient, des de la massa arborea en alada, sensaci de llum en alada, orgnica i natural. Mant lgora lliure delements. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum focal sistema que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Sistema en alada, distribuci orgnica entre la vegetaci. SENSACI DE LLUM, Llum ambient, connexi amb el barri. Doble efecte: sintegra en massa vegetal de baixa alada, perfila la vegetaci i rebela un entorn tipus plaa mitjanant els elements arquitectnics. SISTEMA DENLLUMENAT, Doble sistema: tipus catenria vertical, llum integrada a la vegetaci en suport estructura, aada mitjana i Sistema integrat sota banques. SENSACI DE LLUM, Llum ambient, il.luminaci de vegetaci singular per llum desdeveniment o subminitraments per esdeveniments en zones dgores. Opci llum de color. SISTEMA DENLLUMENAT, Sistema integrat al sl, llum indirecte. SENSACI DE LLUM, Llum identitat / experincia. Referents a nivell de Parc i identitat de Barri. SISTEMA DENLLUMENAT, Efecte lumnic vertical sobre suport dinstal.laci artstica de grans dimensions. SENSACI DE LLUM, Llum didentitat / experincia mitjanant la il.luminaci de sortidors daigua (canvis dalada) SISTEMA DENLLUMENAT, Efecte lumnic sobre sortidors daigua, alada variable de laigua. SENSACI DE LLUM, Llum de referncia dins Parc, sintegra al cam Comtal. Opcions: portals o elements integrats a faana. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum integrada en lestructura del mdul / edifici.
DIRECCIONA DIRECCIONA IDENTITAT / EXPERINCIA DIRECCIONA
PLACETES
ILLES GORES
GORES ARTSTIQUES
FONT MAJOR DE REGOMIR
EQUIPAMENTS DEL PARC
PLANTEJAMENT LUMNIC
VEGETACI SINGULAR
SENDER TAPS DE ST ANDREU
SENSACI DE LLUM, Llum ambient , sobre la vegetaci singular. Llum que revela la seqncia arborea al llarg del taps, efecte llum per reflexi sobre flors. Opci llum blanca i color. SISTEMA DENLLUMENAT, Sistema tipus up-light, encastat al sl. Doble sistema, llum blanca i color. SENSACI DE LLUM, Llum ambient. Llum a sl, defineix i perfila la composici, genera proximitat amb el visitant, experincia. Llum continguda. SISTEMA DENLLUMENAT, Sistema lineal integrat i ocult a baixa alada, perfilant el recorregut de la senda, llum continguda.
FONTS
EQUIPAMENTS DEL PARC SENSACI DE LLUM, Llum de referncia, la imatge de les fonts daigua, otorga punts datenci dins del passeig al visitant i un element present en tot el parc, fites. SISTEMA DENLLUMENAT, Sistema integart en font SENSACI DE LLUM, Llum de referncia dins Parc, sintegra al cam Comtal. Opcions: portals, columnes laterals o elements integrats a faana. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum integrada en lestructura del mdul / edifici
DIRECCIONAR PASSEIG SENSORIAL DIRECCIONAR
PLANTEJAMENT LUMNIC
SENSACI DE LLUM, Llum focal que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Llum que sestn ms enll del cam, contenint i perfilant cada gora. Llum focal, entre la vegetaci dalada. Llum que sintegra, sensaci de llum en alada, orgnica i natural, alliberant el pas delements. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum focal sistema que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Sistema en alada, distribuci orgnica entre la vegetaci. SENSACI DE LLUM, Llum ambient, des de la massa arborea en alada, sensaci de llum en alada, orgnica i natural. Mant lgora lliure delements. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum focal sistema que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Sistema en alada, distribuci orgnica entre la vegetaci. SENSACI DE LLUM, Llum ambient 2 efectes: -a la vegetaci singular. Llum que revela la seqncia arborea a cada pati, efecte llum per reflexi en arbres. Opci llum blanca i color. -integrada als murs perimetrals, efecte llum indirecta en circulaci SISTEMA DENLLUMENAT, Llum ambient , doble sistema -Sistema tipus up-light, encastat a sl. Doble sistema, llum blanca i color. -encastada en murs perimetrales, dacord amb larquitectura, llum indirecte. SENSACI DE LLUM, Llum ambient, connexi amb el barri. Doble efecte: sintegra i revela un entorn mitjanant els elements arquitectnics. SISTEMA DENLLUMENAT, Sistema integrat sota banques o elements paisagstics / arquitectnic
GORES / ESPAIS FUNCIONALS
HORTS DE FRUITERS INTERIOR
DIRECCIONAR A
EXPERINCIA
A DIRECCIONAR
EXPERINCIA
CAMINS SECUNDARIS
EQUIPAMENTS DEL PARC SENSACI DE LLUM, Llum de referncia dins del Parc, sintegra al cam Comtal. Opcions: portals, columnes laterals o elements integrats a faana. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum integrada en lestructura del mdul / edifici SENSACI DE LLUM, Llum de referncia, la imatge de les fonts daigua, atorga punts datenci dins del passeig al visitant i un element present en tot el parc, fites. SISTEMA DENLLUMENAT, Sistema integart en font SENSACI DE LLUM, Llum identitat / experincia, textura lumnica projectada, atorga una altra dimensi / percepci de lespai, nivells / superfcies del parc. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum projectada des del nivell parc a terra nivell vies. Suaus luminncies en sl, control denlluernament en emissor.
FONTS
PAS OBERT-VIAL SUBTERRANI
PLANTEJAMENT LUMNIC
LLUM FOCAL
LLUM AMBIENT LLUM REFERNCIA
GORES / ESPAIS FUNCIONALS SENSACI DE LLUM, Llum ambient, des de la massa arborea en alada, sensaci de llum en alada, orgnica i natural. Mant lgora i els camins secundaris lliure delements. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum focal sistema que sintegra i mimetitza sobre la massa arborea en alada. Sistema en alada, distribuci orgnica entre la vegetaci.
CAMINS SECUNDARIS
EQUIPAMENTS DEL PARC
FONTS
SENSACI DE LLUM, Llum de referncia dins Parc, sintegra al cam Comtal. Opcions: portals, columnes laterals o elements integrats a faana. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum integrada en lestructura del mdul / edifici SENSACI DE LLUM, Llum de referncia, la imatge de les fonts daigua, atorga punts datenci dins del passeig al visitant i un element present en tot el parc, fites. SISTEMA DENLLUMENAT, Sistema integart en font SENSACI DE LLUM, Llum identitat / experincia, textura lumnica projectada, atorga una altra dimensi / percepci de lespai, nivells / superfcies del parc. SISTEMA DENLLUMENAT, Llum projectada des del nivell parc a terra nivell vies. Suaus luminncies en sl, control denlluernament en emissor.
DIRECCIONAR USOS/ BARRI
PAS OBERT-VIAL SUBTERRANI
2.3.3.4 MAPA LUMNIC
AIGES DE REC COMTAL-TRINTAT
GORES DE ST MARTJARDINS DE BENVINGUDA LA SAGRERA
TAPS DE ST ANDREU
HORTS DE FRUITERS DE ST ANDREUBON PASTOR
TERRASES DE BAR DE VIVER
2.4
EL CICLE DE LAIGUA
2.4.1 SUBMINISTRAMENT DAIGUA 2.4.1.1 AIGUA FRETICA Introducci Xarxa de reg
El Pla Director contempla la implantaci duna xarxa de reg de canonades que fins permetr portar laigua de les fretica diferents
A partir de la xarxa de laigua fretica projectada per CLABSA al Pla dInfraestructures Urbanes Sant Andreu La Sagrera. Cicle de lAigua: Xarxa dAigua Fretica. Gener de 2011 es poden abastir diferents necessitats de demanda tant del parc de les quals es poden destacar el reg, el subministrament de fonts ornamentals i la neteja del propi parc i altres dependncies.
La singularitat de tenir un parc fronds sobre una infraestructura, requereix dun substrat pors que fa que la demanda daigua de reg sincrementi. Aquesta demanda daigua de reg ser subministrada principalment a partir de la xarxa daigua fretica projectada per CLABSA al Pla dInfraestructures Urbanes Sant Andreu La Sagrera. Cicle de lAigua: Xarxa dAigua Fretica. Gener de 2011. El Pla Director contempla la implantaci duna xarxa de canonades que permetr portar laigua fretica fins
lencapalament
installacions de reg que es proposen per al manteniment de les diferents zones enjardinades.
Al projecte de CLABSA es va dimensionar la xarxa segons unes dotacions que donaven com a resultat la necessitat de construir tres dipsits reguladors dimensionats en funci del volum daigua a subministrar. Es troben ubicats a la zona de lEstaci de la Sagrera, a la zona de Prim i a la zona de Bar de Viver. Aquest tres dipsits es troben interconnectats, de manera que hi hagi la possibilitat de fer un transvasament entre ells si hi ha problemes a la captaci dalgun dells. En cadascun dels dipsits sinstallaran els equips per al bombament de laigua fretica i pel seu tractament.
lencapalament de les diferents installacions de reg que es proposen per al manteniment de les diferents zones enjardinades.
Daltra banda es preveuen connexions amb la xarxa daigua potable mitjanant arquetes dintercanvi per tal de poder subministrar aigua a les boques de reg i tenir una font de subministrament alternativa en cas de fallada del sistema fretic.
Per tant la xarxa fretica es pot dividir en dos subsistemes;
Aix doncs la xarxa daigua fretica subministra la xarxa de reg automatitzada i la xarxa daigua potable alimenta en qualsevol moment les boques de reg i pot alimentar, en cas de necessitat, la xarxa de reg inter-
Xarxa primria: la que comunica els dipsits daigua fretica per possibles transvasaments. Es va projectar mitjanant una canonada de PEAD de 140 mm de dimetre nominal i PN 16 bars i pintada amb bandes de color lila RAL 514 U amb la inscripci Ajuntament de Barcelona Aigua no potable. A ms de linstallaci de la canonada sincorpora a sobre una banda de senyalitzaci de plstic de color lila amb la mateixa inscripci.
canviant nicament un rodet (maniguet retrctil).
El traat general de la xarxa de reg partir dels punts de connexi previstos a la Xarxa daigua Fretica que es troben ubicats al llarg del parc als extrems. A lencapalament de la installaci de reg es construir larqueta de control on sallotjar el comptador i el filtre i tindr la possibilitat de talla el subministrament de forma manual amb vlvules de comporta. Des daquestes connexions es preveu portar el traat parallel a
Xarxa secundria: s la xarxa de distribuci a linterior de cada un dels mbits associats a cada dipsit. Al projecte de CLABSA la xarxa secundria es projectava com una canonada de PEAD de 160 mm de dimetre nominal i PN 16 bars i pintada amb bandes de color lila RAL 514 U amb la inscripci Ajuntament de Barcelona Aigua no potable. A ms de linstallaci de la canonada sincorpora a sobre una banda de senyalitzaci de plstic de color lila amb la mateixa inscripci.
un costat del Cam Comtal. Des daquesta lnia principal es preveuen derivacions secundries per als diferents sectors de reg (amb arquetes de by-pass). Des daquestes arquetes es distribuir laigua als diferents sectors segons el mtode de reg ms addients que dependr de les espcies vegetals a regar proposades (reg per degoteig, precipitaci per aspersi, precipitaci per multiturbina, etc...).
El disseny de les installacions de la xarxa de reg del parc seguiran els criteris establerts al Plec de condiAl projecte de CLABSA es preveien diversos punts de connexi pels futurs usos. Tenint com a punt de partida aquest punts de connexi es traar una lnia principal que anir generalment parallela al cam comtal. Daquesta lnia es ramificaran les diferents xarxes secundries per abastir els usos previstos (reg, fonts, neteja, etc). A la segent imatge es veu lesquema dinstallaci de la xarxa de reg segons els criteris de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins de lAjuntament de Barcelona. cions tcniques per a les installacions de reg de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.
Criteris tcnics per al dimensionament de la xarxa
La xarxa de reg es dissenyar de manera que pugui funcionar cada sector independentment tenint en compte les diferents fases dexecuci del parc per de que no quedi compromesa cap zona en la lnea de construcci del parc.
La xarxa de reg es dissenyar de manera que pugui funcionar cada sector independentment tenint en compte les diferents fases dexecuci del parc per que no quedi compromesa cap zona en la lnea de construcci del parc. Les installacions hidruliques per a reg es realitzaran amb canonada de polietil .Totes les conduccions i els accessoris seran per a una pressi de treball com a mnim de 10 atm., i segons normativa per a s alimentari. El dimensionament hidrulic de la xarxa es realitzar per sectors en funci de la demanda de cadascun daquests.
El cabal daigua fretica destinat a reg que shavia previst al projecte de CLABSA era de 0,9 l/s/Ha (0,32 l/ m2/hora). Amb la nova configuraci del parc el cabal necessari sha incrementat notablement. Segons els sistemes de reg els requisits de cabal i pressi punta sn: Reg per degoteig: 12 litres/m2/hora. Pressi de treball 2.1 bars Precipitaci aspersi: 14 litres/m2/hora. Pressi de treball 3.0 bars. Precipitaci multiturbina: 12 litres/m2/hora. Pressi de treball 2.75 bars.
Per tant shaur dactualitzar el dimensionament de la xarxa fretica per poder donar servei a la nova demanda de reg i als altres usos previstos. Al tractar-se duna lnia dimpulsi als punts alts de la installaci es disposaran ventoses amb purgadors i als punts baixos es disposaran desguassos amb vlvules de buidat. Aquestes vlvules aniran allotjades dintre darquetes per a facilitar la seva manipulaci i manteniment
El traat previst de la canonada de transport daigua tant en planta i en alat ser compatible amb la resta de xarxes de serveis que el Pla Director contempla implantar, minimitzant les possibles afeccions a les xarxes de serveis existents que hi puguin haver.
Totes aquestes arquetes de by-pass estaran connectades amb el centre de control on es programaran els regs, linterval entre regs, el temps de durada, etc i on hi haur un pluvimetre o sensor de pluja que tallar el subministrament si es sobrepassa un determinat llindar de precipitaci.
Esquema dinstallaci de la xarxa de reg amb escomesa doble de xarxa potable i fretica. Font: Plec de Prescripcions tcniques per al disseny i lexecuci de les installacions de reg. Institut Municipal de Parcs i Jardins. Juny 2011
Altres usos
Escola Bressol: Casal Gent Gran:
70 /dia/persona 40 /dia/persona 40 /dia/persona 40 /dia/persona 60l/dia/usuari 3l/dia/espectador
La xarxa daigua potable
sha dissenyat
Com sha comentat anteriorment laigua fretica pot abastir altres usos importants pel parc. s el cas de les fonts ornamentals i neteja del parc i altres les installacions. Al llarg del parc shan projectat diverses fonts ornamentals per donar un carcter viu i fresc al parc i recordar de certa forma lantic traat del Rec Comtal. Aquestes fonts sabastiran daigua de la xarxa fretica per a laigua no destinada al consum hum (i daigua potable si el seu disseny contempla punts daigua de boca). Les derivacions per abastir aquestes fonts sortiran de la lnia principal daigua fretica. A les arquetes de derivaci sinstallar un comptador i els elements de control necessaris, segons els requeriments hidrulics de les fonts. Als futurs projectes constructius es definiran les caracterstiques i els cabals necessaris per aquestes fonts ornamentals. Aquestes fonts portaran un sistema de recirculaci i de desinfecci de laigua. La xarxa daigua fretica tamb abastir els hidrants dincendi que shauran de preveure al costat de cada sortida demergencia. Per a la resta de demandes la filosofia ser la mateixa, es deixaran derivacions a partir de la xarxa principal, amb arquetes descomesa, comptadors i altres elements de regulaci del cabal.
Casal Joves: Centre Cvic: Installacions esportives (vestuaris): Installacions esportives (seient):
per poder sectoritzat la mateixa per fases de construcci de manera que puguin funcionar de forma independent., i no estigui condicionat cap sector a lexecuci dun altre.
En els futurs projectes constructius es calcularan els cabals necessaris dabastament segons els usos definitius.El traat previst de la canonada de transport daigua tant en planta i en alat ser compatible amb la resta de xarxes de serveis que el Pla Director contempla implantar, minimitzant les possibles afeccions a les xarxes de serveis existents que hi puguin haver.
Als punts alts de la installaci es disposaran ventoses amb purgadors i als punts baixos es disposaran desguassos amb vlvules de buidat. Aquestes vlvules aniran allotjades dintre darquetes per facilitar la seva manipulaci i manteniment. A ms de les arquetes de ventosa i desgus sinstallaran altres elements de control tals com vlvules de retenci, de control, reductores de pressi, etc. Al punts descomesa sinstallaran comptadors.
2.4.1.2
El volum total previst amb la construcci de tres dipsits al projecte de Clabsa era de 3500 m2. Aquests dipsits es troben ubicats a lEstaci de la Sagrera (amb capacitat de 2000 m3) a la zona de Prim (amb 1000 m3 de capacitat) i a la zona de Bar de ViverTrinitat (amb 500 m3 de capacitat).
AIGUA POTABLE
La companyia Aiges de Barcelona (Agbar) s lempresa encarregada de lexplotaci de la xarxa que permet donar subministrament daigua potable a la zona que centra el nostre estudi. El Pla Director contempla la implantaci duna xarxa de distribuci daigua potable que permetr donar subministrament a totes les necessitats del parc i els establiments i altres edificis integrats dins de lmbit que ens ocupa.
2.4.1.3. DIPSITS
Amb les dotacions actuals necessries per garantir el bon desenvolupament de les espcies vegetals del parc es necessita un cabal de 12 l/h/m2, en el cas ms desfavorable que correspondria a un reg diari duna hora al mes de juliol. Si considerem tota la superfcie a regar del parc, dona un volum total de 3.960 m3. Amb aquest volum de regulaci es podria donar servei per un dia a la situaci ms crtica (mes de Juliol).
A partir de la xarxa daigua potable existent i les ampliacions contemplades en els diferents projectes durbanitzaci de les zones contiges de Sant Andreu i la Sagrera que han estat dimensionats per part de la companyia Agbar es connectar la xarxa dabastament daigua potable del parc. El traat discorrer de manera general parallel a la xarxa daigua fretica, a un costat del cam Comtal, parallel a la xarxa daigua fretica, i ser larteria principal don sortiran les derivacions necessries per arribar als diferents punts de demanda (fonts, quioscs, equipaments, etc.). En alguns punts allats, la lnia principal anir en un dels costats del parc o es connectaran les escomeses a la xarxa existent i no seguir el traat general del cam ja que el traat no resultaria adequat.
El volum total previst amb la construcci de tres dipsits al projecte de Clabsa era de 3500 m2. Aquests dipsits es troben ubicats a lEstaci de la Sagrera (amb capacitat de 2000 m3) a la zona de Prim (amb 1000 m3 de capacitat) y al la zona de Bar de Viver-Trinitat (amb 500 m3 de capacitat).
Si es pretn regar tot el parc i a ms cobrir la resta de demandes contemplades caldria incrementar el volum de regulaci dels dipsits. Si mantenim el volum projectat per Clabsa als dipsits de Sagrera (2000 m3) i el Prim (1000 m3), caldria incrementar el volum del dipsit de la zona de Trinitat per tenir una capacitat de 1200m3. Aquest dipsit s pretn que estigui a la vista i que pugui complir amb les funcions dun llac amb s recreatiu.
La xarxa sha dissenyat per poder sectoritzat la mateixa per fases de construcci de manera que puguin funcionar de forma independent, i no estigui condicionat cap sector a lexecuci dun altre. Les dotacions aproximades pels diferents usos que es donen al parc es llisten a continuaci: Estable : 45 l/ da/animal 290 l/h/font 570 l/dia/taula 40 /dia/persona Tamb es modifica la ubicaci respecte el projecte original de Clabsa. Aquests dipsits aniran dotats dels corresponents sistemes de bombament i tractament de les aiges. De manera preliminar es podrien considerar abastir la zona de Bac de Roda i la Sagrera a partir del dipsit de la Sagrera de 2000 m3. La zona de Sant Andreu sabastiria del depsit ubicat a la zona de Prim de 1000 m3 de capacitat i la zona de tallers sabastiria amb part del dipsit de Prim i el nou dipsit de 1200 m3. Sha estimat les rees regables des de cadascun daquests dipsits:
Fonts (de raig continu): Quioscs (hosteleria): Ludoteca:
El volum total previst amb la construcci de tres dipsits al projecte de Clabsa era de 3500 m2. Aquests dipsits es troben ubicats a lEstaci de la Sagrera (amb capacitat de 2000 m3) a la zona de Prim (amb 1000 m3 de capacitat) i a la zona de Bar de ViverTrinitat (amb 500 m3 de capacitat).
Lestimaci de la intensitat de pluja mxima associada a un perode de retorn T i a un temps de concentraci Tc per a la ciutat de Barcelona pot determinar-se a partir de les corbes
2.4.2. SISTEMES DE DRENATGE I SANEJAMENT
Corbes Intensitat-Duraci-Freqncia de lmbit de Barcelona
2.4.2.1. XARXA DE DRENATGE SUPERFICIAL
Encara que la gran majoria del parc tindr una cobertura vegetal molt porosa i que podem estimar que aproximadament un 80% de la pluja es pot infiltrar, caldr evacuar laigua descorrentia de les zones ms impermeables.
De laigua que cau sobre una superfcie de terreny, una part sevapora, una altra discorre per la superfcie (escorrentiu) i una altra penetra en terreny (filtraci). El coeficient descorrentiu (c) duna superfcie S es defineix com el quocient del cabal que discorre per aquesta superfcie (QE) i el cabal total precipitat (QT):
Clcul del cabal de disseny
Per al clcul dels cabals de drenatge, amb els que shauran de dimensionar els diferents elements de recollida (collectors, cunetes, etc), sutilitzar el Mtode Racional. Aquest mtode estima el cabal punta que es pot calcular com a funci del coeficient descorrentiu de la zona considerada, la intensitat de pluja corresponent a una duraci de pluja igual al temps de concentraci de la conca i de la superfcie de la conca, afectant el valor obtingut per un coeficient duniformitat. El perode de retorn ser de 10 anys, dacord amb els criteris de CLABSA.El mtode racional queda expressat amb la segent frmula:
QE QT
Shan considerat els segents coeficients descorrentiu: c = 1: Per a paviments durs com voreres i calades c = 0,8: Per a paviments tous com zones de plantacions o zones amb saul
Q
On:
c.I .S 3,6
De manera general al llarg del traat del Cam Comtal es planteja un sistema de recollida en superfcie de cunetes o pous filtrants als costats del cam. Aquestes cunetes estaran connectades hidrulicament amb el sistema de drenatge subterrani
Q: Cabal punta (m3/s) c: Coeficient descorrentiu (adimensional) I: Intensitat de pluja (mm/h) S: Superfcie de la conca (Km2) Als camins transversals on el pendent pot ser ms pronunciat sinstallaran interceptors perpendiculars del tipus canaleta de formig amb reixa continua que connectaran amb la xarxa de collectors.
2.4.2.2. XARXA DE DRENATGE SUBTERRANI
El sistema dimpermeabilitzaci i drenatge del parc sha dissenyat tenint en compte els diferents usos que hi haur tant sota les lloses de coberta com els usos del parc i les urbanitzacions que hi haur sobre les lloses.
Plantejament del problema
La singularitat del parc radica en lestructura inferior on es recolza. El sistema dimpermeabilitzaci i drenatge del parc sha dissenyat tenint en compte els diferents usos que hi haur tant sota les lloses de coberta com els usos del parc i les urbanitzacions que hi haur sobre les lloses.
Els usos previstos sota les lloses sn:

Exemple de cuneta drenant
Estaci Sa grera AVE, estaci Sant Andreu Comtal, estaci Autobusos Zona de manteniment dels trens per a lexplotaci diria. Zona de tallers. Oficines Accessos ferroviaris Accessos viaris.
Dimensionament dels elements devacuaci
Per a dimensionar les cunetes o collectors es far servir la formula de Manning:
1 2 / 3 1/ 2 ( A.RH .i ) n
Q: Cabal A: Secci daigua RH: Radi hidrulic; RH = A/P , sent P: permetre mullat i: Pendent n: Coeficient de rugositat De manera general al llarg del traat del Cam Comtal es planteja un sistema de recollida en superfcie de cunetes o pous filtrants als costats del cam. Aquestes cunetes estaran connectades hidrulicament amb el sistema de drenatge subterrani. La definici de la xarxa de collectors comportar trobar una velocitat de circulaci de laigua adequada. s a dir, la velocitat ha destar acotada entre uns valors. La limitaci de la velocitat mxima ve condicionada per lerosi que puguin causar velocitats elevades per les sorres o daltres elements minerals que transportin les aiges. Les aiges residuals han de fluir pels conductes a velocitats no superiors a 3 m/s. Les aiges pluvials o xarxes unitries, pel seu carcter ocasional poden assolir velocitats superiors, per sense superar el lmit de 6 m/s. Ladopci de la velocitat mnima ve condicionada per la necessitat devitar la sedimentaci dels slids que transporten les aiges residuals i pluvials, de manera que les clavegueres siguin autonetejables. Les velocitats mn. adoptades sn de 0.6 m/s per a qualsevol cabal. Les zones de viari amb calades es consideren impermeables per tant tota laigua es recull mitjanant un sistema de drenatge superficial projectat en els projectes durbanitzaci previs que connectar amb els collectors de la xarxa de clavegueram de la ciutat.
1. Accessos Estaci Sagrera 2. Estaci Sagrera AVE (no objecte destudi) 3. Estaci Sagrera AVE (Zona de manteniment) 4. Accessos Estaci Sagrera
5. Estaci Sant Andreu (Rodalies) 6. Zona de Tallers 6 1. 2. 3. 5
Els usos previstos sobre les lloses sn: Parc del Cam Comtal (Zona Verda) Viari (calades i voreres) Zones pendents dassignar.
Aquesta tipologia planteja diferents formes de resoldre la protecci contra les infiltracions.
Al parc (zones verdes), a la zona viria (voreres amb escossells) i a les zones on no es preveu una urbanitzaci immediata, la cobertura ser ms porosa, s a dir, laigua que caigui (de pluja o reg) es filtrar a travs de les capes del terrenys. Per protegir les estructures inferiors es planteja un sistema dimpermeabilitzaci i un sistema de drenatge.
Hipotsis de disseny
Estrategia dimpermeabilitzaci i drenatge
La impermeabilitzaci es planteja en diferents capes: 1. Impermeabilitzaci primria 2. Formig de pendents 3. Impermeabilitzaci secundria
Les hiptesis considerades en el disseny de la xarxa de drenatge han estat conservadores per tal de tenir un cert resguard de seguretat i garantir leficincia del sistema.
Lrea a drenar s de lordre dels 300.000 m2 .Tractant-se dun parc lineal, levacuaci de les aiges es planteja de manera general transversalment al sentit del parc. Es donaran pendents a les lloses de les cobertes del tnels, dividint el parc en dos sectors. Laigua recollida de cadascun daquests sectors es conduir fins
1. Perode de Retorn: Sha considerat un perode de retorn de 10 anys dacord amb els criteris de clcul de CLABSA (xarxa de connexi exterior)
al punt de connexi amb la xarxa de clavegueram de la ciutat.
La impermeabilitzaci es planteja en diferents capes: 2. Percentatges de repartiment de laigua de pluja pels sistemes de drenatge superficial i subterrani. - Superficial (escorrentiu): 30% - Subterrani (infiltraci): 80% -Formig de pendents: Per conduir laigua cap a lexterior es donar pendent a les lloses amb una capa (sassumeix un coeficient de seguretat del 10%) de formig armat amb fibres dacer, amb un gruix mnim de 8-10 cm. Daquesta manera es formar un perfil de punts alts i baixos amb pendents del 2% formant cubetes de 10 m dample. 3. Velocitat dinfiltraci: La naturalesa dels substrats necessaris pel bon desenvolupament de les espcies vegetals, complint els requisits de sobrecrrega mxima ds a les lloses de coberta, esdev en un tipus de cobertura amb una permeabilitat molt elevada (sorres i graves), considerant el valor ms desfavorable de permeabilitat de k=10m/dia. Finalment als punts baixos sinstalla:la un tub de drenatge ranurat i un pendent mitj del 0,5%. Aquests dren connectaran amb collectors perimetrals que recolliran laigua i la conduiran fins els punts de connexi amb El disseny del sistema de drenatge subterrani estar condicionat per tant per la capacitat dinfiltraci del terreny considerat. Els drens sinstallaran de manera que no es puguin colmatar embolcallant-los amb una capa de graves protegida amb un feltre geotxtil anti-arrels. la xarxa exterior. Els collectors perimetrals tindran un pendent mitj del 0,5%. -Impermeabilitzaci secundria: Sobre la llosa de pendents sinstallar una lmina drenant per facilitar levacuaci daigua cap els drens. Aquesta lmina estar protegida per un feltre geotxtil. -Impermeabilitzaci primria: sobre les lloses de coberta es collocar una capa impermeabilitzant preferiblement emulsi asfltica modificada amb polmers de tipus continu, i sobre aquesta un feltre geotxtil per protegir la capa del reblert superior.
A la figura segent es mostra una secci tipus de la impermeabilitzaci projectada.
Casos particulars i solucions proposades

Tub ranurat Tub ranurat
Diferncies de nivell entre lloses confrontades: 1. Tipus 1: Drenatge independent per a cadascuna de les lloses. 2. Tipus 2: Drenatge continu.
Els criteris generals exposats anteriorment arriben a resoldre la major part del parc (80%). No obstant en un estudi ms en detall es troben certs punts que necessiten una soluci particular.
Shan trobat els diferents casos segents:

Reblert de formig lleuger
1. Diferncia de nivell entre lloses confrontades. 2. Zones localitzades deprimides respecte les lloses confrontades. 3. Trams localitzats de drenatge amb pendents constants (lloses estretes a diferents nivells, zona carril bici, lloses fora de lmbit del parc). 4. Interrupci del drenatge en zones de buits de lestructura.
Collector
Pou de registre per a connexi
A continuaci es mostra una secci representativa on apareixen les diferents particularitats
2. Zones deprimides respecte les lloses confrontades

Diferncia de nivell tipus 2
Es poden donar dos tipus:
Diferncia de nivell tipus 1
- Reblert localitzat amb materials lleugers i capa de formig armat en seccions amb grans diferncies de nivell, superiors als 50-60 cm.
- Reblert localitzat amb formig amb rids lleugers. Aquest tipus de reblert s destinar a seccions on la diferncia de nivell entre lloses sigui inferior als 50 60 cm.
Zones deprimides localitzades Zones de pendent constant
1. Diferencies de nivell entre lloses confrontades
Es poden donar dos tipus:
Reblert localitzat per anivellaci de llosa
-Tipus 1: Drenatge independent per a cadascuna de les lloses. La connexi es porta a terme per mitj de pous de registre cada 40 m aproximadament. Aquest tipus de connexi es donaria on la diferencia de nivells sigui superior als 50 60 cm aproximadament.
-Tipus 2: Drenatge continu. Es preveu un reblert localitzat amb formig lleuger per formar una cunya i donar continutat al drenatge entre les dues lloses. Aquest tipus de connexi es donaria on la diferencia de nivells entre lloses no superi els 50 60 cm aproximadament.
3. Zones localitzades amb pendent transversal constant
2.4.2.3. XARXA DE SANEJAMENT
Per resoldre la impermeabilitzaci i el drenatge del parc, sadopta un sistema de drenatge per pendents i drens collectors. Aquest sistema s flexible en geometria i fcilment adaptable a les diferents zones del parc, per tant es poden resoldre els casos particulars que puguin sorgir.
En aquestes zones es planteja el drenatge cap un extrem, preferiblement el ms exterior al parc. En casos particulars com son el carril bici, es planteja un drenatge cap a la zona interior del parc per crear un petit recinte dacumulaci tipus cuneta, on subicar un tub ranurat que recollir les filtracions i les conduir fins el punt de connexi amb el collector perimetral del parc o la xarxa exterior.
La xarxa de sanejament de Barcelona s unitria, s a dir, no es fa diferenciaci en la recollida entre aiges pluvials i aiges residuals. El cabal provinent daiges pluvials es calcular i drenar com sindica als apartats anteriors de drenatge superficial i subterrani. En aquest apartat es descriu el sistema devacuaci de les aiges residuals generades al parc.
Daquesta manera laigua que es pugui filtrar entre la faixa verda de plantacions de la calada i el carril bici queda continguda, evitant aix afectar el paviment de la calada per rentat de terres.
Es considerar que el cabal daiges residuals s igual al cabal dabastament, per tant es pot estimar segons la dotaci.
El cabal provinent daiges residuals ser evacuat fins la xarxa de collectors de la ciutat.
La xarxa de sanejament del parc es planteja com petites escomeses (claveguerons) que connectaran sempre que sigui possible amb els collectors exteriors, ja que es tracta dinstallacions allades que no necessiten una gran infraestructura. El cabal de les aiges residuals s molt mes petit que el cabal de les aiges de pluja. Com sindica als apartats anteriors, la velocitat mnima adoptades han de ser 0,6 m/s per a qualsevol cabal.
Drenatge amb tub ranurat en zones de pendent constant.
Conclusions
Al tractar-se duna superfcie molt extensa (300.000 m2 aprox.) i essent bsicament un traat lineal, es planteja una divisi longitudinal del parc per conduir laigua cap els extrems.
Per resoldre la impermeabilitzaci i el drenatge del parc, sadopta un sistema de drenatge per pendents i drens collectors. Aquest sistema s flexible en geometria i fcilment adaptable a les diferents zones del parc, per tant es poden resoldre els casos particulars que puguin sorgir.
La doble impermeabilitzaci que es proposa dona garantia de leficincia del sistema proposat.
2.4.3 SISTEMES DE REG, FERTIRRIGACI
Dades simulaci. Taules prdues de crrega, pe100 dn250, pn10 i pn16 tuberia PE mm espesor mm 14,80 250 250 250 250 250 14,80 14,80 14,80 14,80 14,80 int m 0,2204 0,2204 0,2204 0,2204 0,2204 0,2204 Caudal m3/sg 0,0139 0,0208 0,0278 0,0417 0,0486 0,0556 l/h 50000 75000 100000 150000 175000 200000 longitud m 2391 2000 1700 1200 1800 700 J m/m 0,00073 0,00149 0,00247 0,00501 0,00656 0,00829 h m/total 1,75 2,98 4,19 6,01 11,82 5,80
Per al reg de tota la superfcie plantada del parc, es consideren 3 rees, cadascuna de les quals tindr la seva prpia xarxa de reg, si be lextracci daigua del fretic s nica i es connecta als dipsits de cada rea, des del quals simpulsar a la xarxa hidrulica de reg.
Respecte a les caracterstiques bsiques per al reg de tota la superfcie plantada del parc, es consideren 3 rees, cadascuna de les quals tindr la seva prpia xarxa de reg, si be lextracci daigua del fretic s nica i es connecta als dipsits de cada rea, des dels quals simpulsar a cadascuna de les xarxes de reg.
PE100 PN10 PE100 PN10 PE100 PN10 PE100 PN10 PE100 PN10 PE100 PN10
Esquema bsic de la proposta: 1- Tres equips de bombeig per a lextracci de laigua del fretic. Aquests equips de bombament seran de gran cabal per a lompliment dels tres dipsits/reserva de cada rea. La installaci sautomatitzar i el seu funcionament es limitar en franja horria nocturna.
tuberia
PE mm
espesor mm 22,70 22,70 22,70 22,70 22,70 22,70
int m 0,2046 0,2046 0,2046 0,2046 0,2046 0,2046
Caudal m3/sg 0,014 0,021 0,028 0,042 0,049 0,056 l/h 50000 75000 100000 150000 175000 200000
longitud m 2391 2000 1700 1200 1800 700
J m/m 0,00104 0,00212 0,00351 0,00714 0,00935 0,01181
h m/total 2,50 4,24 5,97 8,56 16,82 8,26
PE100 PN16 2- Els 3 dipsits es dimensionaran per a una reserva de la demanda de 3 dies coma mnim, per a lpoca estacional de mxima demanda hdrica de la vegetaci, que s el mes de juliol. La ubicaci dels dipsits en cada rea haur de respectar criteris energtics i la major proximitat possible al punt dextracci del fretic. 3- Els equips de pressi de cada xarxa funcionaran de manera independent i el seu control ser a la demanda de reg. 4- El programador de reg podria ser nic, per es recomana fer-ne un per a cada zona, el que aporta un seguit davantatges per al maneig i manteniment de les xarxes. Les electrovlvules seran codificades i la xarxa elctrica per a la seva activaci de 2 cables. El programador sequipar amb mdul de comunicaci, GPRS, LAN o Ethernet, Rdio ... 5- Les boques es situaran cada 50 metres i estaran connectades a una xarxa independent de la xarxa de reg, (Xarxa daigua potable) Sidentifiquen en superfcie, dacord al Manual de reg de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins, juny 2011. 6- En els elements daspersi susar turbina i multiturbina que aporta les precipitacions concordes a la infiltraci de laigua en el sl i evita embassades superficials i del subsl per disminuir els riscos de filtracions en la coberta de lestaci. La tapa del difusor de color violeta. 7- En els parterres sinstallaran brancs de degoteig, en configuraci tipus malla de 40 x 40 cm. La canonada sidentificar en color violeta. 8- Per a les espcies arbries, el elements de degoteig en les espcies es far una installaci de DeepTree, a ra de 3 uts per arbre. Amb 3 degotadors de 8 l/h. Amb aquest dispositiu es pretn el desenvolupament radicular de larbre en profunditat i no superficial, estalvi en els consums hdrics, equilibri de ventilaci del perfil edafolgic. 325714 325712,3789 l/h PE100 PN16 PE100 PN16 PE100 PN16 PE100 PN16 PE100 PN16
250 250 250 250 250 250
Dimetre interior de la canonada 637.97 mm, per a regar tot el Parc Cam Comtal en 1 hora Caudal Q l/h 2280000 2279912,58 m3/sg 0,63333 0,63331 2,0000279 0,635 634,97 Velocidad m/sg 2 interior m 0,635 mm 634,97
Dimetre interior de la canonada 240 mm, per a regar tot el Parc Cam Comtal en 7 hores Caudal Q m3/sg 0,09048 0,09048 1,9999612 0,24 240,00 Velocidad m/sg 2 interior m 0,24 mm 240
A manca de conixer la demanda exacta daigua de reg de per a cadascun dels sistemes ( reg per aspersi 9- Totes les arquetes de reg, By-pass, les canalitzacions daigua de la xarxa principal, secundries, i altres canalitzacions es faran dacord Manual de reg de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins, juny 2011. 10 Per al control de trencaments de canonades i les fuites hdriques en general, sinstallaran sensors de flux que interrompran el reg del sector. Per al control daportacions de pluviometria, natural sinstallaran sensors de pluja i finalment, per al control agronmic (saturaci del subsl) susaran equips de sensors de tensiometria hdrica de sl, dacord amb el Manual de reg de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins, juny 2011 i reg per degoteig), sajustar la corba de pressi/cabal augmentant el nombre de sectors de reg per aspersi en detriment de la franja horria sense reg. Utilitzar els sectors de reg per degoteig, per al reg dirn. Segons estimacions, la demanda de reg de les 5 rees verdes, durant els perodes de mxima demanda s de 3.960 m3/dia.
Segons estimacions, la demanda de reg dels 5 rees verdes, durant els perodes de mxima demanda s de 3.960 m3/dia.
Proposta de disseny de les xarxes Antecedents El reg s amb aigua procedent del fretic. En cas demergncia es podr utilitzar aigua potable. Laigua fretica semmagatzema en tres dipsits, de 500m3, 1.500m3 i 2000m3, distanciats entre s. Laigua fretica s impulsada des dels dipsits amb equips de pressi. Els equips de pressi es regularan amb variadors de freqncia amb consigna del transductor de pressi. Les xarxes primries aigua fretica de reg estan interconnectades i allades amb vlvules manuals. Sidentifiquen amb banda violeta (pantone nmero 25.771-ral 4001). La xarxa primria daigua potable, exclusiva per a les boques de reg, sinstalla al costat de la xarxa primria daigua fretica. Sidentifica amb banda blava. El plec de prescripcions tcniques per al disseny i execuci de les installacions de reg (PPTR) aplicat, s el de Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal (PiJBIM). Revisi Juny 2011. Excepci daplicaci PPTR, consultar PiJBIM: 1.Com laigua s fretica i emmagatzemada, no es limitar als sectors de reg a un cabal mxim de 8,5 m3 / h. El criteri s programar els regs, sobretot en les rees daspersi, amb la menor franja horria possible i durant horaris de poca afluncia de persones (de 23:00 hores a 7:00 hores). 2.Selimina el Bypass mestre de cada xarxa principal daigua fretica. La xarxa primria daigua fretica s pressuritzada per lequip de bombeig i la posada en funcionament s controlada pel programador de reg. 3.Sinstalla el Bypass mestre en les connexions de la xarxa primria daigua fretica a la xarxa potable. Vlvula de doble retenci. 4.La xarxa elctrica per activar les electrovlvules (24VAC), amb cable elctric rgid de PE 2 conductors. Sistema descodificadors.
PiJBIM. 6. Xarxa primria fretica: Canonada polietil PE40 PN10 DN__ Norma UNE-12.100, Distintiu violeta. PiJBIM 7. Arquetes bypass sectorial simple o doble. PiJBIM. 8. Xarxa secundria fretica: Canonada polietil PE40 PN10 DN__ UNE12100, distintiu violeta. PiJBIM. 9. Reg per aspersi: cobertura 100% a + / - 10 metres de radi. Aspersors tipus turbina amb toveres duniformitat. Precipitaci de + / -14 mm. Distintiu color violeta. PiJBIM. 10. Reg per aspersi: cobertura 100%, radis <5 metres. Multiturbina MP . Precipitaci de + / -12 mm. Distintiu color violeta. PiJBIM. 11. Reg per degoteig en parterres darbustives: Estructura de malla 40 x 40 cm. Distintiu violeta. PiJBIM. 12. Reg per degoteig en arbrat en escocell: Reg en profunditat amb canya distribudora DeepTree 35 cm. 3 goters de 8 l / h per arbre, Saconsella per propiciar el desenvolupament del sistema radicular en profunditat i no superficial. Disminueix riscos de vandalisme. No descrit en PiJBIM.
Xarxa boques de reg
1. No es permet el seu s amb aigua fretica. 2. La xarxa primria de boques de reg es connecta a la xarxa daigua potable, SGAB Canonada de polietil PE40 PN10 DN63 Norma UNE-12.100. Sinstallar seguint i parallela al recorregut de la xarxa primria daigua fretica. PiJBIM. 3. Shan de instal lar cada 50 metres. PiJBIM. 4. La xarxa sempre estar pressuritzada. Manualment es podr manipular lobertura i tancament. PiJBIM.
Xarxa elctrica Xarxa fretica Elements 1. Dos (2) cables rgids de secci 2.5 i enfundats en un tub corrugat de doble paret vermell de dimetre 40 mm. 1. Dipsits aigua fretica: Tres unitats amb passos equipats amb sondes de nivell per automatitzar la seva emplenat. 3. Com a arquetes de registre sutilitzen les prpies arquetes de reg. Si la distncia s superior a 50 metres 2. Equips de pressi: Tres unitats. Capal de bombament activat pel programador. Regula la demanda de cabal per consigna de pressi dinmica. 3. Filtre automtic hidrulic de malla sintetitzada per retirar els slids en suspensi de calibre groller i reduir el nombre de les operacions de manteniment dels filtres instal lats als bypass sectorials de reg per degoteig. Es neteja automticament quan el diferencial de pressi assolit s superior al predeterminat, El volum daigua utilitzada en la neteja de la malla pot canalitzar al dipsit. 4. Comptador: Per al registre de volums consumits. PiJBIM. 5. Cabalmetre: Cada sector de reg t assignat un flux de cabal. Una variaci del mateix es interpretada pel programador conforme hi ha una fuita i avorta el reg del sector de reg danyat i alerta de la incidncia. 1. Les especificades en les normatives de PiJBIM. Arquetes es collocar una arqueta de registre. 2. El seu traat segueix en parallel a les xarxes primries.
Elements de gesti i control
substrats i equilibrar el pH.
1. Programador de reg per a jardineria tipus descodificadors. 220/24VAC.Gesti amb cabalmetre. Comunicaci centralitzada, GPS, Ethernet, La seva ubicaci ser en la caseta de bombament 2. Filtre automtic hidrulic 25m3 / h: Ubicat en la caseta capal del bombament del reg. 3. Cabalmetre: Ubicaci caseta capal bombament reg. 4. Comptador: Ubicaci caseta capal bombament reg.
Es proposa doncs, incloure en el projecte un equip de fertirrigaci com per les cinc rees, per adobar (NPK+micro elements) la vegetaci mitjanant les xarxes de degoteig. Lequip ha dallotjar-se sota cobert, en un local tancat i airejat, que compleixi la normativa per a emmagatzematge dabonaments i cids. La superfcie mnima interior per allotjar lequip i components s de 6 x 3 metres. Ha dassegurar-se laccs per a les operacions de descrrega dels productes de la fertirrigaci Amb aquest equip es pretn:
5. Sensor de pluja: Pluvimetre inalmbric. Ubicat en la caseta capal del bombament del reg. Adobar la vegetaci amb macro elements (NPK) i micro elements. 6. Sensor agronmic. Mesura el potencial hdric del sl (matric). La ubicaci del sensor s en la proximitat de la caseta capal del bombament 7. Equip de fertirrigaci: Equip per a la distribuci dabonament (macro i microelements), esmenes correctores edafolgiques i tractaments fitosanitaris, a travs de la xarxa hidrulica de reg. Ubicat en la caseta capal del bombament del reg. En estar interconnectades manualment les tres xarxes primries de reg i el seu s puntual, amb un sol equip pot ser suficient per al conjunt del Parc Cam Comtal. La consulta grfica es pot realitzar en el Plec de Prescripcions Tcniques de PiJBIM Fer tractaments fitosanitaris de plagues i malures. Tractaments edafolgics. Esmenes cides del sl. La prctica de fertirrigaci en jardineria ha estat poc usada. Aplicar-la en el Parc Cam Cam Comtal, pot significar un estalvi considerable en els costos de manteniment Lequip se serveix de les xarxes hidruliques de reg. Un sol equip de fertirrigaci per les cinc rees, interconnectades entre si i allades amb vlvules manuals La planta de fertirrigaci ser utilitzada als programes puntuals dabonat, tractaments fitosanitaris i Proposta dequips auxiliars edafolgics, per a cada rea. La seva prctica no s ds continuat La installaci ser en by-pass i aiges avall de lequip de bombament i el filtre de malla automtic
Una de les principals apostes dsmart green del aprc s la implementaci dun sistema de fertirrigaci. Laplicaci de sistemes de fertirrigaci permet fer els
Equip de fertirrigaci
Les dosificacions seran regulats amb sondes de conductivitat i pH. Amb 6 dipsits de 500 l o si escau dipsits de les formulacions preparades en origen pel provedor de subministraments Quant a la seva ubicaci, haur de ser en local tancat i ventilat, amb els altres equips, programador, filtres,
Una de les principals apostes dsmart green del aprc s la implementaci dun sistema de fertirrigaci. Laplicaci de sistemes de fertirrigaci permet fer els adobaments, la majoria dels tractaments fitosanitaris i algunes esmenes de tipus edafolgic, o de puntual correcci dels sols, des dun sol centre logistic, sense haver de desplaar el personal i els seus equips de tractament , al llarg de les 40 hectrees de parc. Per tant, leficcia daquest sistema es prou evident, sobre tot si tenim en compte que el ms normal e jardineria urbana es fer un parell dadobats a lany, com a mnim. Puntualment tamb amb laplicaci dadobs o de productes correctors, es poden compensar amb elements nutritius carncies que la vegetaci pot plantejar (macro i micro elements ) o amb laplicaci de quelats de ferro tractar la clorosi frrica. Daltra banda, la seva eficcia per arribar de forma equilibrada a totes les parts del parc, que precisen tractament de forma prcticament inmediata, s tamb un dels elements a destacar. Amb aquest sistema, es garanteix el repartiment homogeni dels adobs o tractament fitosanitaris a totes les plantacions tractades. Des del punt de vista fitosanitari, sabem que la normativa europea, cada cop s ms restrictiva amb laplicaci de tractaments fitosanitaris tradicionals. De fet, la prohibici de fer tractaments convencionals sembla ser que ser del tot prohibida en pocs anys. Lequip de fertirrigaci tamb actua sobre els substrats i la seva qualitat, ja que els substrats utilitzats com a conseqncia de que les aiges de reg puguin presentar problemes de salinitat, de carbonats i bicarbonats calcis o daugment excessiu del pH, el sistema de fertirrigaci tamb ha de permetre restituir la qualitat dels
tanc dabonat, etc. El programador de reg es pot substituir pel programador de lequip de fertirrigaci Comunicaci centralitzat via GSM, Ethernet, etc Les dimensions de la taula o equip de fertirrigaci sn 1.500 x 600 x 1.200 mm. Sadjunta fotografia tipus
adobaments, la majoria dels tractaments fitosanitaris i algunes esmenes de tipus edafolgic, o de puntual correcci dels sols, des dun sol centre logistic, sense haver de desplaar el personal i els seus equips de tractament , al llarg de les 40 hectrees de parc.
Valors del dimensionament de la xarxa hidrulica de reg superfcie JARDINS BENVINGUDA PRADERIES SANT MART TAPS SAN ANDREU HORTES S. ANDREU-B.PASTOR TERRASSES BAR DE VIVER 48227.50 90057,20 35697,90 62195,80 103079.10 Arbustiva i flors m2 20567.45 589,14 8390,51 566,65 779.47 Prat m2 20577,03 55968,30 15865,95 53831,56 74049,75 Paviment m2 7083,02 33499,76 11441,44 7797,59 28249,88 Arbres uds 1307 1955 810 1982 2039
La superfcie total de coberta vegetal amb necessitats de reg sn: 30.893,22 m2 darbustives i flors, amb reg per degoteig, 220.292,59 m2 de prada, amb reg per aspersi, 8.094 arbres, amb reg amb Deep Tree.
Estimaci dels cabals: 426.326.43 litres per hora per al reg per degoteig. 426 m3. 3.304.388,8 litres per hora per al reg per aspersi. 3.304 m3. 202.350 litres per hora per al reg per degoteig de larbrat. 202 m3. TOTAL reg rees verdes del parc 3.932 m3 per hora.
1. Considerar en tot s els grups de qualitat al menys els gneres: Ancylostoma, Trichuris i scaris. 2. Shan de sotmetre a controls que assegurin el correcte manteniment de les installacions. 1. Considerar en tot s els grups de qualitat al menys els gneres: Ancylostoma, Trichuris i scaris. 2. Shan de sotmetre a controls que assegurin el correcte manteniment de les installacions. 3. La seva autoritzaci estar condicionada a la obligatorietat de la presncia dun doble circuit senyalitzat en tots els trams fins al punt dus.
Estimaci de dosi de reg: La dosi de reg diari per aspersi i per al mes de Julio, mxima demanda, 30 minuts/dia, significa un consum diari d1.652 m3 La dosi de reg diari per degoteig, per a les espcies arbustives i flors, durant el mes de Juliol, una mitjana d1 hora al dia, significa un consum diari de 426 m3. La dosi de reg per degoteig per a les espcies arbries durant el mes de Julio, una mitjana d1 hora al dia, significa un consum de 202 m3. Aquest cabal ser inferior perqu una part de les espcies arbries, es plantaran en prades i parterres arbustives La dosi diria benvolguda mxima, EN PERODES DE MXIMA DEMANDA, de les CINC rees verdes del PARC COMTAL s de 3.960 m3.
4. Unitats Formadores de colnies. 5. Unitats Nefelomtriques de Terbolesa. 6. Veure lAnnex II del RD 849/1986, d11 dabril 7. Veure lAnnex IV del RD 907/2007, de 6 de juliol. 8. Norma de qualitat ambiental, veure larticle 245.5.a del RD 849/1986, d11 dabril, modificat pel RD 606/2003 de 23 de maig. 9. Quan existeixi un s amb possibilitat daerosolitzaci de laigua, es imprescindible seguir les condicions ds que assenyali, per cada cas, lautoritat sanitria, sense les quals aquests usos no seran autoritzats. Us del aigua regenerada NEMTODES INTESTI1 NALS SLIDS TEREN SUS- BOPENSI LESA
1
ALTRES CRITERIS
Anexos
2. HORTS URBANS. USOS AGRICOLES

QUALITAT 2.1
2
1 ou/10 L
20 mg/L
10 NTU
ALTRES CONTAMINANTS presents a lautoritzaci dabocament daiges residuals: shaur de limitar lentrada daquests contaminants al medi ambient. En el cas que es tracti de substncies perilloses, caldr assegurar-se de respectar les NCAs. Legionella spp. 1.000 UFC/L.(si existeix risc daerosolitzaci) s obligatori dur a terme la detecci de patgens Presncia / Absncia (Salmonella, etc..) quan es repeteixi habitualment que C=3 per M=1.000.
Restriccions als usos d aiges regenerades. Determinacions analtiques. Ref. Aca.
a) Reg de cultius amb sistema daplicaci de
Us del aigua regenerada NEMTODES 1 INTESTINALS
VALOR MXIM ADMISIBLE (VMA) SLIDS EN SUSPENSI TERBOLESA ALTRES CRITERIS
laigua que permeti el contacte directe de laigua regenerada amb les parts comestibles per
1. USOS URBANS
QUALITAT 1.1: RESIDENCIAL
3 2
1 ou 10 L
0 UFC
2 NTU
ALTRES CONTAMINANTS presents a lautoritzaci dabocament daiges residuals: shaur de limitar lentrada daquests contaminants al medi ambient. En el cas que es tracti de substncies perilloses , caldr assegurar-se de respectar les NCAs.
8 7
1 Caracterstiques de laigua regenerada que requereixen informaci addicional: Conductivitat 3,0 dS/m; Relaci dAbsorci de Sodi (RAS): 6 meq/l; Bor: 0,5 mg/l; Arsnic: 0,1 mg/l; Berilli: 0,1 mg/l; Cadmi: 0,01 mg/l; Cobalt: 0,05 mg/l; Crom: 0,1 mg/l; Coure: 0,2 mg/l; Mangans: 0,2 mg/l; Molibd: 0,01 mg/l; Nquel: 0,2 mg/L; Seleni: 0,02 mg/l; Vanadi: 0,1 mg/l. Pel clcul de RAS sutilitzar la frmula: [Na] Ras (meq/L) = [ca] + [Mg] 2 Quan existeixi un s amb possibilitat daerosolitzaci de laigua, s imprescindible seguir les condicions ds que assenyali, per cada cas, lautoritat sanitria, sense les quals, aquests usos no seran autoritzats. 3 Sent n: n dunitats de la mostra; m: valor lmit admissible pel recompte de bacteris; M: valor mxim perms pel recompte de bacteris; c: nombre mxim dunitats de mostra, el nombre bacteris es situa entre miM
/100 ml
a) Reg de jardins privats.
b) Descarrega daparells sanitaris. QUALITAT 1.2: SERVEIS a) Reg de zones verdes urbanes (parcs, camps esportius i similars). b) Neteja de carrers.
9 3
Legionella spp. 100 UFC/L.(si existeix risc daerosolitzaci 1ou 10 L 200 UFC /100 ml 10 NTU ALTRES CONTAMINANTS presents a lautoritzaci dabocament daiges residuals: shaur de limitar lentrada daquests contaminants al medi ambient. En el cas que es tracti de substncies perilloses , caldr assegurar-se de respectar les NCAs. Legionella spp. 100 UFC/L.(si existeix risc daerosolitzaci
8 7 6
2.4.4. PROPOSTA DE CICLE DE LAIGUA INTEGRAT FRETIC-PLUJA AL PARC
Sabent que un parc o un jard sense aigua no pot existir i sabent que en aquests moments Barcelona ciutat t manca daigua havent-la de portar daltres conques sembla, en principi, una qesti ineludible recollir laigua de pluja i del reg del parc a ms demprar la del fretic.dia.
Operaci urbana de gran envergadura i visibilitat mundial
Gesti eficient dels recurs de laigua de pluja
Barcelona s referncia en el disseny de lespai pblic i en la millora continuada de la ciutat plantejant projectes pblics de desenvolupament urb exemplars fins ara. Amb la construcci daquest Parc sobre una coberta i tenint en compte que un parc no pot existir sense aigua es fa evident que la gesti de laigua no noms s imprescindible si no que aquesta ha de ser exemplar en el marc de les condicions climtiques i geogrfiques de la ciutat. En aquest sentit, es considera dinters tenir en compte, de cara al model dabastament i de gesti de laigua del parc del Cam Comtal, que la ciutat de Barcelona opta a ser la seu de la GWOPA (Global Water Operators Partnerships Alliance) lorganisme mundial per a la gesti de laigua de la ONU.
Sabent que un parc o un jard sense aigua no pot existir i sabent que en aquests moments Barcelona ciutat t manca daigua havent-la de portar daltres conques sembla, en principi, una qesti ineludible recollir laigua de pluja i del reg del parc a ms demprar la del fretic. En aquest sentit el sistema de reg del parc es vol plantejar com un sistema mixt daiges de fretic i de pluja en coordinaci amb les noves infraestructures urbanes plantejades per la refrigeraci de lestaci de la Sagrera actualment en fase de projecte per part de la direcci de Barcelona Sagrera.
Dades de partida
La realitat del parc urb de ms superfcie de Barcelona s que s un parc construt sobre unes lloses de formig que sn el cobriment dimportants infraestructures ferroviries de la ciutat i com a tal s un parc construt sobre una coberta de quasi 40 hectrees que ha de gestionar dalguna manera les aiges de pluja i de reg que sn un recurs propi. Daltre banda el rgim de pluges a Barcelona de 628mm de mitja anual, s torrencial amb episodis intensos a la primavera i la tardor fet que fa ms necessria la gesti de laigua que si caigus de forma homognia al llarg de lany i de forma compassada amb el consum.
Abastament daigua de Barcelona. Font: AGBAR (Aiges de Barcelona)
La demanda mxima daigua per dia sestableix en 3.960 m3/dia amb un consum estimat en dia punta de 12 litres m2/dia. Sestimen 40 dies (probablement fora consecutius) de mxima demanda daigua el que implica 158.400 m3
Sistema daiges fretiques per refrigeraci de lestaci
implica 158.400 m3 En general, es considera que shauria de disposar duna reserva daigua per cobrir, com a mnim, les
El parc no s un element allat a la ciutat i com a tal la seva funcionalitat est vinculada als sistemes urbans de lentorn ms proper. En aquest sentit, en el vials perimetrals al parc es planteja un circuit de refrigeraci de lEstaci de la Sagrera que capta aigua del fretic. Aquest sistema de refrigeraci de lEstaci de la Sagrera amb la recirculaci de laigua del fretic preveu un volum de recirculaci punta de 11.000m3/dia compta amb quatre punts de captaci entre Nus de la Trinitat i el riu Besos amb capacitat de 4.000m3 cadascun, en total 16.000m3. Es connecten a aquesta xarxa tres dipsits repartits al llarg del parc: de 500m3 a la zona de Var de Viver-Trinitat, de 1000m3 a la Rambla de Prim i de 2000m2 a lentorn de lEstaci de Sagrera. Des del Pla Director del Parc es proposa que aquest sistema integri les aiges de pluja i sobrants del reg.
necessitats de tres dies de reg (11.880 m3). Tenint en compte que les capacitats total dels depsits plantejats es de 3.500m3, i que per la refrigeraci de la Estaci de Sagrera es recircularan fins 11.000m3/ dia, sembla necessari i interessant ampliar els dipsits existents o b disposar dalgun altre dipsit, com per exemple el de lAntiga Fabra & Coats. El consum promig estimat per lInstitut de Parcs i Jardins per al reg de les zones verdes de la ciutat es troba en 0,5 m3/m2/any, una xifra que se situa per sota del que sestima necessari per assegurar la viabilitat de la vegetaci del parc del Cam Comtal. El motiu del dimensionat proposat s assegurar la disponibilitat daigua ateses les segents causes: La existncia duna xarxa de drenatge dissenyada expressament fer evitar lacumulaci daigua i
facilitar una rpida evacuaci (a petici de ADIF que no vol aigua retinguda en la coberta) Consum daigua anual al parc La composici dels substrats de plantaci, fora porosos a causa de tractar-se de plantacions
sobre uns platabandes de formig. En aquestes condicions el sistema radicular de les plantes no pateix Amb un consum daigua de 1m3 per m2 al parc amb una superfcie plantada de 25,1 hectrees i un consum de m3 /m2 a les zones verdes de lentorn amb una superfcie de 9,5 hectrees es necessita un volum total de 298.500 m3/any ( 251.000m3 + 47.500m3 ). La demanda mxima daigua per dia sestableix en 3.960 m3/dia amb un consum estimat en dia punta de 12 litres m2/dia. Sestimen 40 dies (probablement fora consecutius) de mxima demanda daigua el que asfixia i un programa de reg abundant permet reduir lexcs de sals de les aiges, que evita la salinitzaci del substrat. Es tracta dun parc que forma part dun corredor verd que ha dassegurar una massa vegetal
abundant i garantir uns valors esttics i paisatgstics dalt nivell
Proposta de sistema daiges fretiques per a refrigeraci de lestaci
2.5 PROPOSTA DINSTALLACIONS
2.5.1.1.3 DESCRIPCI DEL SUBMINISTRAMENT
EMPRESA DISTRIBUIDORA:La empresa distribudora ser FECSA - ENDESA. 2.5.1 ELECTRICITAT TENSI DE SUBMINISTRAMENT: La tensi de subministrament ser de 25 kV.
2.5.1.1
ELECTRICITAT EN MITJA TENSI. 2.5.1.1.4 DESCRIPCI DE LA INSTALLACI.
2.5.1.1.1 INTRODUCCI
Linies de distribuci en mitja tensi
Es preveu una xarxa de distribuci en mitja tensi per donar servei a la installaci elctrica en Baixa Tensi del Parc i als edificis de equipaments situats dins de lmbit del projecte. Aquest apartat del Pla Director sha desenvolupat a partir de la nova distribuci del Parc i tenint en compte el Pla dInfrastructures Urbanes de St Andreu- La Sagrera i els projectes durbanitzaci viaria de Sagrera i St Andreu.
Es preveu una distribuci de varis anell al voltant del Parc Lineal de La Sagrera. Aquests anells partiran de les subestacions ms properes (Tnger, Verneda, Nou Barris i Sant Andreu) i alimentar els centres de transformaci distributs al llarg del parc. Per tal de garantir la Llei de Qualitat de subministrament elctric 18/2008 es preveuen 14 centres de transformaci que salimentaran de dos Subestacions diferents per a lo qual portaran una tercera cel.la de lnia. Les lnies seran dAlumini de 400 mm2 de secci amb allament de XLPE i pantalla metllica i aniran soterrades sota les voreres o paviment dins de un prisma de formig
2.5.1.1.2 NORMATIVA DE REFERENCIA.
H-250 i amb 9 tubs de PE de 200 mm. La distancia entre els eixos dels tubs de ser de 0,25m. La distancia entre els tubs de Mitja Tensi i de Baixa Tensi ser de 0.25 m. Cada 50 m o canvi de direcci se installar
- RD 223/08 Reglament sobre condicions tcniques i garanties de seguretat en lnies elctriques dalta tensi i les seves instruccions tcniques complementaries - RD 3275/1982, Reglament sobre condicions tcniques i garanties de seguretat en centrals elctriques, subestacions i centres de transformaci. - Ordre de 27 de novembre de 1987, per la que sactualitzen les instruccions tcniques complementries MIE-RAT 13 i MIE-RAT 14 del Reglament sobre condicions tcniques i garanties de seguretat en centrals elctriques, subestacions i centres de transformaci. - Ordre de 23 de juny de 1988, per la que sactualitzen diverses instruccions tcniques complementries MIE-RAT del Reglament sobre condicions tcniques i garanties de seguretat en centrals elctriques, subestacions i centres de transformaci. - Ordre de 16 dabril de 1991, per la que es modifica el punt 3.6 de la instrucci tcnica complementria MIE-RAT 06 del Reglament sobre condicions tcniques i garanties de seguretat en centrals elctriques, subestacions i centres de transformaci. - Ordre de 10 de mar de 2000, per la que es modifiquen les instruccions tcniques complementries MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18 i MIE-RAT 19, del Reglament sobre condicions tcniques i garanties de seguretat en centrals elctriques, subestacions i centres de transformaci. - Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre, per la qual saproven a Fecsa-Endesa les Normes tcniques particulars relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla (exp.EE-104/01)
una arqueta de registre. El disseny de les lnies de distribuci es realitzar segons la Norma Tcnica Particular de FECSA-ENDESA NTP-LSMT.
Centres de transformaci
Els centres de Transformaci estaran situats dins de edificis del Parc. Es situaran en una planta sobre rasant amb sortida directa a la via pblica i ventilaci. En cas de necessitar la construcci del centre de transformaci abans que el edifici, es preveur una construcci provisional amb sintonia amb els elements del Parc. Es preveu tamb la futura ubicaci dels Centres de transformaci situats al edificis de equipaments del parc. Aquest centres de transformaci donaran servei als edificis per no formen part de labast daquest Pla Director. Els centres de transformaci estaran dimensionats per ubicar en ells dos transformadors de 630 KVA. El disseny dels centres de transformaci es realitzar segons la Norma Tcnica Particular de FECSA-ENDESA NTP-CT Centres de transformaci en edificis.
Xarxa de terres
La xarxa de terra sestableixen amb lobjecte, principalment, de limitar la tensi que respecte a terra poden presentar, en un moment donat, les masses metlliques, assegurar lactuaci de les proteccions i eliminar el risc que suposa una avaria en el material utilitzat.
Terra de protecci
Es connectaran a terra els elements metllics de la installaci que no estiguin en tensi normalment, per
que poden estar-ho a causa duna avaria o circumstancies externes, com poden ser evolvents de celles, quadres de B.T., reixes de protecci, carcasses de transformadors, aix com larmadura de ledifici (si es prefabricat). No suniran, ens al contrari, las reixes y portes metlliques del Centre, si son accessibles des de lexterior. Per a enllumenat pblic es considerar un nivell denllumenat de 25 lux i un valor de eficincia energtica de Terres de servei 9 m2.lux/W, el que dona un valor de 2.78 W/m2. Per a la realitzaci dels projectes constructius es considerar la potencia dels equips projectats. Es connectaran a terra el neutre del transformador i els circuits de baixa tensi dels transformadors de lequip de mesura. Amb la finalitat devitar tensions perilloses en BT, degut a faltes en la xarxa de MT, el neutre del sistema de BT es connecta a una toma de terra independent del sistema de MT, de tal manera que no existeixi influncia en la xarxa gral. de terra, per lo que sutilitza un cable de coure allat en els punts crtics. Escomeses 2.5.1.2 ELECTRICITAT EN BAIXA TENSI. 2.5.1.2.4 DESCRIPCI DE LA INSTAL.LACI. Per a edificis i locals comercials es considerar una densitat de potencia de 100 w/m2, amb un mnim de 3.450 W a 230 V.
Es preveuran escomeses en Baixa Tensi per aquells subministraments de potencia installada inferior a 400 kW. Els subministraments de potencia superior a 400 kW es realitzaran en Mitja Tensi. Les escomeses
2.5.1.2.1 INTRODUCCI
partiran del Quadre de Baixa Tensi del centre de transformaci ms proper i aniran soterrades per el prisma elctric. El recorregut es realitzar per terrenys de domini pblic.
La installaci de baixa tensi objecte daquest Pla director comprendr la installaci de les escomeses des de els centres de transformaci fins a les Caixes Generals de Protecci dels edificis dins del mbit del projecte del Parc Lineal de la Sagrera. Aquest edificis son els quioscs, Torre del fang, casals de joves i de gent gran, centre cvic de Sagrera, ludoteca, estable, hivernacle, etc. Tamb inclour la installaci interior del Parc, que alimentar als consumidor denllumenat pblic, centres de control de fonts, centres de control de seguretat, equips de seguretat, equips de comunicacions wi-fi, edificis de manteniment del parc etc.
Els conductors seran unipolars, RZ1 0.6/1 kV per edificis de pblica concurrncia i tipus RV 0/6 1kV per la resta. El conductor neutre estar connectat a terra al llarg de la lnia de BT, en els armaris. La distribuci de les escomeses, ser en bucle, amb cables de secci uniforme de 240 mm2 dalumini per les fases i 150 mm2 per al neutre.
La caiguda de tensi des de el quadre de baixa tensi fins a la CGP ser inferior al 7%.
El seu dimensionament es realitzar dacord les ITC-BT-07, ITC-BT-11 i la norma tcnica particular de FECSA 2.5.1.2.2 NORMATIVA DE REFERENCIA. ENDESA NTP-LSBT.
- Real Decret 842/2002, de 2 dagost, pel que saprova el Reglament Electrotcnic per Baixa Tensi e Instruccions Tcniques Complementries.
Caixes generals de protecci (cgp)
La installaci elctrica dels equipaments dels parc (quioscos, estable, casal de barri, gent gran, etc.) - Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre, per la qual saproven a Fecsa-Endesa les Normes tcniques particulars relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla (exp. EE-104/01). - Plec de condicions tcniques per a installacions denllumenat pblic de lAjuntament de Barcelona. finalitzar a la CGP dels edificis. Aniran installades a les faanes exteriors dels edificis preferiblement dins dun armari o nnxol. El disseny i dimensionat es realitzar dacord amb la ITC-BT-13 i la norma tcnica particular de FECSA ENDESA NTP-IEBT. 2.5.1.2.3 DESCRIPCI DEL SUBMINISTRAMENT. Comptadors EMPRESA DISTRIBUDORA: La empresa distribudora delectricitat ser FECSA-ENDESA DISTRIBUCIN. TENSI DALIMENTACI: La tensi dalimentaci ser 400/240 V a 50 HZ. REGIM DE NEUTRE: El rgim de neutre utilitzat ser del tipus TT. PREVISI DE POTENCIA.: La previsi de potencia per edificis es realitzar dacord a la instrucci ITC-BT-10. La installaci interior del parc portar un comptadors de electricitat. En funci de la potencia installada es definiran els punts de comptatge. En principi es preveu un comptatge en baixa tensi per cada zona del parc (Bac de Roda, Sagrera, Sant Andreu, i Tallers Integria i Talgo).
Els comptadors aniran en una sala al costat del centre de transformaci ms proper a cada zona, amb accs per la companyia comercialitzadora delectricitat i els treballadors del Parc.
Proteccions
La installaci contar amb les segents proteccions: El comptatge denergia es realitzar mitjanant comptadors digitals que permeten contractar qualsevol tarifa sense haver de modificar els comptador. Tamb permetran la transmissi de informaci al Centre de Control Centralitzat dInstallacions del parc. Protecci contra sobretensions. Protecci contra sobreintensitats i sobrecarregues. Protecci contra contactes indirectes.
Quadre general de distribuci en baixa tensi
Protecci contra sobretensions
El quadre general de distribuci en Baixa Tensi del Parc inclour les proteccions i maniobra de les lnies principals que alimenten als quadres denllumenat, centres de control de fonts, quadres de edificis auxiliars (centre de control de seguretat, centre de control dinstallacions, edificis de manteniment).
Es protegir la installaci contra sobretensions transitries que es transmiteixen per les xarxes de distribuci i que soriginen, fonamentalment, com a conseqncia de les descarregues atmosfriques, commutacions de xarxes i defectes de les mateixes. La protecci contra sobretensions es realitzar dacord la ITC-BT-23.
Estar situat en una sala al costat de la sala de comptadors amb accs exclcusiu per personal de manteniment del Parc. Protecci de sobreintensitats i sobrecarregues
Lnies de distribuci principals
Per a la protecci de la installaci contra sobrecarregues i curtcircuits, sutilitzaran interruptors automtics del tipus magnetotrmic. Els interruptors seran del tipus omnipolar.
Les lnies de distribuci principals del Parc surtirn del Quadre General de Baixa Tensi i alimentaran els quadres de protecci i control. Seran del tipus RV 0.6/1 kV de la secci adequada. El seu recorregut ser principalment pel Cam Comtal. Aniran en execuci soterrada sota tub. Sinstallar un tub per cada lnia. Cada 40 metres es preveur una arqueta de registre. Per a la protecci contra contactes directes sutilitzaran els segons medis: Protecci contra contactes directes e indirectes
La caiguda de tensi ser inferior al 1%.
Quadres de protecci i control
Els quadres de protecci i control de bombes i enllumenat, seran del tipus armari dexterior homologat per lAjuntament de Barcelona. Inclouran la protecci dels circuits elctrics i els equips de regulaci, control y comunicacions.
Se installaran en recintes tancats o superficialment adossats a sortides de ventilaci.
Lnies de distribuci secundaries
Aquestes lnies sortiran dels quadres de protecci i control i aniran fins als elements terminals. Seran del tipus RV 0.6/1 kV de la secci adequada. El seu recorregut ser principalment pel Cam Comtal. Aniran en execuci soterrada sota tub. Sinstallar un tub per cada lnia. Cada 40 metres es preveur una arqueta
Imatge 1 Quadre Electric al Parc Central de Poblenou
de registre. La caiguda de tensi ser inferior al 2% per circuits denllumenat i del 4 % per circuits de fora.
complementries ITC-MIG. 1. Protecci per allament de les parts actives. 2. Protecci per barreres o evolvents. 3. Protecci per mitja dobstacles. 4. Protecci per allunyament. 5. Protecci complementaria per dispositius de corrent diferencial residual. - Ordre 26 octubre 1983, per la que es modifica lOrdre del Ministeri dIndstria de 18 de novembre de 1974, que aprova el Reglament de xarxes i escomeses de Combustibles Gasosos. - Ordre 6 juliol 1984, per la que es modifica el Reglament de xarxes i escomeses de Combustibles Gasosos aprovat per Ordre de 18 de novembre de 1984, i modificat per Ordre de 28 doctubre de 1983. - Ordre 9 mar 1994, per la que es modifica lapartat 3.2.1 de la instrucci tcnica complementria ITC-MIG-5.1 del Reglament de Xarxes i Escomeses de Combustibles Gasosos. Per a la protecci contra contactes indirectes, sutilitzar la posta a terra de les masses i dispositius de tall per intensitat de defecte del tipus diferencial. Aquests interruptors provocaran la obertura de la installaci que protegeixen quan la suma vectorial de les intensitats que travessen el pols del aparells superen un valor determinat anomenat sensibilitat. - Ordre 29 maig 1998 per la que es modifiquen les instruccions tcniques complementries MIG-R.7.1. i MIG-7.2. del Reglament de Xarxes i Escomeses de Combustibles Gasosos. - Ordre 17 desembre 1985, per la que saproven la instrucci sobre documentaci i posada en servei de les installacions receptores de Gasos Combustibles i la instrucci sobre installadors autoritzats de gas i empreses installadores. La protecci contra contactes directes e indirectes es realitzar dacord la ITC-BT-24. - Real Decret 494/1988, de 20 maig, pel que saprova el Reglament daparells que utilitzen combustibles gasosos i instruccions tcniques complementries ITC-MIE-AG. Posada a terra - Ordre 7 juny 1988 (Ministeri dIndstria i Energia). GAS. Instruccions Tcniques Complementries del Reglament daparells que utilitzen Gas com a Combustible. Sestablir una posada a terra amb lobjecte de limitar la tensi amb respecte a terra que poden presentar les masses metlliques (quadres elctrics, suports denllumenat, etc) garantint la actuaci de les proteccions i de la installaci en general. - Real Decret 1428/1992, 27 novembre, Ministeri dIndstria, Comer i Turisme, pel que es dicten les disposiCom elctrode artificial sutilitzaran piques de ferro de 19 mm. de dimetre y 2 metres de longitud, recobertes per una capa exterior de cobre. Es preveu una pica cada 5 suports de llumeneres i en el primer i ltim suport de cada lnia. La xarxa de terra ser com per totes les lnies que surtin del mateix quadre de protecci i control. Es dimensionar dacord la ITC-BT-09 i la ITC-BT-18. 2.5.2.3 DESCRIPCI DE LA INSTALLACI. cions daplicaci de la Directiva del Consell de les C. Europees 90-396-CEE sobre aparells de gas. - Real Decret 1853/1993, de 22 doctubre, del Ministeri de la Presidncia, pel que saprova el Reglament dinstallacions de gas en locals destinats a usos domstics, collectius o comercials. - Ordre 15 desembre 1988, del Ministeri dIndstria i Energia, per la que saproven les Instruccions Tcniques Complementries del Reglament daparells que utilitzen gas com a combustible 10, 15, 16, 18 i 20.
2.5.2
GAS. GAS NATURAL
La xarxa de distribuci es dissenyar dacor el Pla Director dInfrastructures. La companyia distribudora ser GAS NATURAL SDG. El recorregut ser principalment per les voreres del Parc. La installaci ser de Polietil segons UNE 53333. Les derivacions als edificis disposaran de una clau de pas descomesa.
2.5.2.1
INTRODUCCI
Es preveuen escomeses de Gas Natural als edificis situats dins de lmbit del projecte i la connexi de les xarxes Muntanya i Mar a travs del Parc segons el Pla Director dinfraestructures.
2.5.3
CLIMATIZACI DE DISTRICTE (DISTRICT HEATING&COOLING)
El pla dinfraestructures contempla una xarxa de climatitzaci de districte (Distric Heating & Cooling), encara que manca definir el seu traat i les caracterstiques principals. Es preveu connectar els edificis dins de 2.5.2.2 NORMATIVA DAPLICACI. lmbit del Pla Director a aquesta central. Daquesta manera es millorar la eficincia energtica dels edificis i es redueix el soroll i espai requerit per les unitats exteriors. La installaci es realitzar mitjanant 2 tubs - Reglament de xarxes i escomeses de combustibles gasosos. Ordre 18 novembre 1974 (Indstria) per la que saprova el Reglament de Xarxes i Escomeses de Combustibles Gasosos i instruccions tcniques daigua calenta i 2 tubs daigua refrigerada. Els comptadors denergia seran digitals i disposaran dadrea
IP de tal manera que es podran consultar via internet tant els consums com lhistoric de registres.
2.5.6.1 INTRODUCCI. 2.5.4 PREVENCI ANTIINCENDIS Es preveu una xarxa de distribuci de telecomunicacions per donar servei de telecomunicacions als edificis de equipaments situats dins de lmbit del projecte. 2.5.4.1 NORMATIVA DAPLICACI. Aquest apartat del Pla Director sha desenvolupat a partir de la nova distribuci del Parc i tenint en compte - Llei 3/2010 de prevenci i seguretat en matria dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. - Ordenana municipal de protecci contra incendis de lAjuntament de Barcelona (Acord del consell plenari de 29-2-2008). - CTE DB-SI. Codi Tcnic de la Edificaci. Document bsic SI de Seguretat en cas de incendi. A ms es preveu una installaci interior de Telecomunicacions del Parc que inclour les comunicacions, entre dependncies del Parc (Sales de control, manteniment, etc) i una xarxa Wi-Fi per donar servei als visitants del parc. el Pla dInfraestructures Urbanes de Sant Andreu- La Sagrera i els projectes durbanitzaci viaria de Sagrera i Sant Andreu.
2.5.4.2 DESCRIPCI DE LA INSTALACI.
2.5.6.2 NORMATIVA DAPLICACI.
Es preveur una xarxa dhidrants a les voreres del parc amb edificis. La ubicaci dels hidrants es realitzar de forma que qualsevol punt de la faana dels edificis a nivell de la rasant estigui a menys de 100 m dun hidrant. El hidrants seran enterrats amb racors de 100 mm model Barcelona i estaran homologats per lAjuntament de Barcelona. La installaci ser com amb la xarxa daigua i es realitzar amb fundici dctil.
- Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions - Reial Decret 346/2011, de 11 de mar, pel que saprova el Reglament regulador de les ICT per laccs als serveis de telecomunicaci a linterior dels edificis - Llei 42/1995, de 22 de desembre de les Telecomunicacions per Cable. - Real Decret 2066/1996, de 13 de setembre, pel que saprova el Reglament tcnic i de prestaci del servei de telecomunicacions per cable.
2.5.5
SENYALITZACI SEMAFRICA.
La xarxa semafrica prevista als projectes durbanitzaci viaria de Sagrera i Sant Andreu, no coincideix amb els passos previstos en aquest Pla Director. Es modificar i ampliar la xarxa semafrica a les intersecci del cam comtal amb les vies de circulaci transversals al parc per tal que coincideixin amb el traat del Cam Comtal. Els semfors a installar seran dptica LED i del model vigent adoptat per lAjuntament que respon a un nou disseny guanyador del concurs pblic realitzat al juny de 2008 (semfor nou, S9). Es preveuen mduls per a vehicles, vianants, vianants-ciclistes, precauci. El mdul dinvidents est integrat. Sincorporaran elements de detecci de presencia als semfors i llaos de detecci de vehicles, per tal de donar prioritat semafrica a peatons i ciclistes o vehicles en funci dels dies i les hores. Els semfors es suportaran, segons el cas, en bculs de 6.0 m, columnes de 2.4 m o en els suports de les lluminries, en el cas de coincidir la seva posici en planta. A cada intersecci shi collocar un armari regulador. Els grups semafrics estan connectats per un cable de sincronisme que es canalitza en un tub de 125 mm formant part del prisma de mobiliari urb. La resta de cablejat tamb es canalitza en un tub de 125 mm (2 en passos de calada) integrat en el prisma de mobiliari urb.
2.5.6.3 DESCRIPCI DE LA INSTALLACI
Es preveu una xarxa perimetral de telecomunicacions al Parc, segons sindica al Pla dInfraestructures. Aquesta estar formada per un prisma amb 6 y 9 tubs de dimetre 125mm.
Les escomeses als edificis es dimensionaran dacord el Reglament de Infraestructures de comunicacions i preveuran les entrades de telefonia i dades.
Per a les comunicacions interiors del parc es preveu un prisma amb 4 tubs de dimetre 125 mm. El seu recorregut ser parallel al Cam del Parc Comtal.
Es preveuran arquetes de registre cada 50 metres.
Per tal de donar cobertura Wi-Fi al parc sinstallaran punts daccs connectats la xarxa Wi-Fi municipal de 2.5.6 TELECOMUNICACIONS lAjuntament de Barcelona.
A travs de la geolocalitzaci, realitat augmentada i/o codis QR, es proposa realitzar una audio-guia del parc de forma que es pugi identificar i donar informaci de edificis singulars com la Torre del fang, identifi2.5.7 APLICACIONS Y SISTEMES SMART-CITY caci de arbres o mobiliari urb.
Es pretn donar al parc un carcter smart que faciliti la seva gesti i/o utilitzaci gracies a la aplicaci de la tecnologia. Aquestes es poden dividir en sis eixos: Mobilitat: Comunicaci e informaci. Seguretat. Gesti energtica. Gesti del cicle daigua. Gesti de residus slids municipals.
Avis desdeveniments.
Quan hi hagi un esdeveniment al parc savisar a travs dels smart-phones de les hores dactuaci. Informaci meteorolgica. A traves de sensors de pluja, temperatura velocitat del vent i detecci de llamps, savisar a travs de smartphones de les condicions meteorolgiques actuals i dalarmes de pluja o caiguda de llamps. Donat el risc per les persones de la caiguda de llamps i la quantitat darbres de gran alada que hi ha al parc, la caiguda de llamps tamb savisar per megafonia.
Realitat augmentada.
2.5.7.1
MOBILITAT.
Mirant a travs de la cmera del smart-phone es podr identificar arbres, mobiliari urb, quiosc ms proper, etc.
Es proposen les segents aplicacions: 1. Prioritat semafrica. 2. Avs dobstacles i rutes per a persones invidents a travs dSmart-phones. 2.5.7.3 SEGURETAT.
Prioritat semafrica.
Un dels factors que condicionar lxit del parc ser la sensaci de seguretat que transmeti al ciutadans que en facin s. Donades les dimensions del Parc la presencia de vigilants i/o cossos de seguretat (Mossos
En funci dels dies i les hores es proposa donar prioritat semafrica a peatons i ciclistes o als vehicles mitjatant la detecci de presencia de persones i ciclistes i llaos de detecci de vehicles.Avs dobstacles i rutes per a persones invidents a travs dSmart-phones. Gracies a la geolocatitzaci a travs del GPS dels
dEsquadra i Guardia Urbana) hauria de ser nombrosa per garantir la seguretat al seu interior. Per tal de reduir el la presencia de personal fsic es proposa realitzar una installaci centralitzada de vdeo vigilncia, aix com detecci dintrusi i control daccessos a les zones restringides com magatzems de manteniment, centre de control, etc.
smart-phones, sindicaran els obstacles del parc i savisaran les rutes alternatives per a persones invidents. Es preveu la installaci dun sistema de vdeo-vigilncia, format per un circuit tancat de televisi (CCTV) que mitjanant cmeres de vdeo cobrir els punts ms sensibles del parc. Es preveuen cmeres als accessos 2.5.7.2 COMUNICACIONS E INFORMACI. al parc, i zones restringides. Aquestes zones estaran degudament senyalitzades segons es contempla a la Llei Orgnica de Protecci de Dades 15/499 de 13 de desembre. Es proposen les segents aplicacions: La gesti estar centralitzada des del Centre de Seguretat del Parc. El Centre de Seguretat del Parc dis1. Audio-guia. 2. Avis desdeveniments. 3. Informaci meteorolgica. 4. Realitat augmentada. posar dequips de gravaci dimatges, pantalles de visualitzaci i consoles de gesti del sistema pugui monitoritzar de forma remota totes i cada una de les cmeres ubicades al parc. El sistema estar basat en tecnologia IP i codificaci dimatges MPEG i es preveu que pugui ser consultable des dels centres de control de Guardia Urbana de Barcelona, Mossos desquadra o el Centre demergncies de Catalunya. La comunicaci entre les cmeres i el centre de control del parc es realitzar mitjanant la xarxa de telecoAudio-guia. municacions del parc. Degut a la magnitud del Parc, es proposa centralitzar la gesti de les installacions i la seguretat en un Centre de Control Centralitzat del Parc (CCCP) per facilitar el seu manteniment i reduir
els costos dexplotaci. El Centre de Control Centralitzat del Parc es situaria, a manca de definir un espai alternatiu per BSAV, a la Torre del Fang. Aix un operador des del centre de control tindr la capacitat de poder supervisar i controlar de forma senzilla, totes les installacions del Parc, amb total independncia de la seva estructura. Tamb sinclouran elements de camp com detectors de presencia i calendaris astronmics que actuaran sobre les llumeneres de forma que sencendran de forma automtica quan hi hagi presencia al seu voltant i durant les hores de foscor. El centre de control energtic del parc estar format per servidors i un post doperaci denergia. Els serviAl CCCP es proposa disposar dels segents llocs doperaci: Lloc doperaci dInstallacions: encarregat de lenllumenat del parc, gesti del reg, detecci dincendis o climatitzaci. Lloc doperaci de Gesti Energtica Lloc doperaci de Seguretat: que disposaria dels monitors per visualitzar les cmeres, programar seqncies i gestionar els enregistraments dimatges dors sencarregaran demmagatzemar i gestionar les dades recollides pels equips electrnics remots aix com enviar-los les ordres dactuaci corresponents. El post doperaci denergia permetr, a travs del software corresponent, monitoritzar lestat energtic de la xarxa, modificar-ne lestat puntualment, programar seqncies, etc. Tots els protocols de comunicacions de dades utilitzats pel sistema seran estndards de forma que el sistema sigui escalable i integrables en altres sistemes de telecontrol.
Cadascun daquests posts podran operar de forma independent o b integrats dins dun telecomandament integrat.
2.5.7.5
GESTI DEL CICLE DAIGUA.
Es preveu les segents aplicacions: 1. Sistema centralitzat de gesti de reg. 2.5.7.4 GESTI ENERGTICA. 2. Monitoritzaci de consums daigua. 3. Predicci davaries i fuites.
Es preveu que la zona delimitada pel nou parc disposi dun sistema de gesti energtica que maximitzi leficincia entre la producci, la distribuci i el consum denergia elctrica del parc i dels seus edificis associats, fent de tota la zona una illa energtica intelligent o el que actualment es coneix com smart grid. Les funcionalitats del sistema seran les segents:
Sistema Centralitzat de Gesti de Reg
La per lordenaci del nou parc urb comptar amb un sistema centralitzat de gesti de reg per augmentar leficincia del sistema de reg i reduir els costos econmics dexplotaci i manteniment del parc. El sistema Integrar petites fonts denergia diverses i distribudes, com pot ser la fotovoltaica. Encarregar-se de la gesti de la demanda Encarregar-se de la gesti de la generaci i lemmagatzematge de lelectricitat. Proporcionar una monitoratge continu de la qualitat del subministrament elctric. Garantir el subministrament. Permetre la auto-restauraci de la xarxa elctrica. Canviar el rol de manteniment de correctiu a predictiu. Gestionar lenllumenat del parc en funci de les necessitats. Arrencament del equips de bombeig amb variadors de freqncia. es basa en el telecontrol dels punts de distribuci daigua del sistema de reg del parc. Aquesta gesti es podr realitzar des de qualsevol dispositiu que disposi duna connexi a Internet. Les funcionalitats del sistema seran les segents: Establiment remot dels programes de reg per a cada un dels punts de distribuci de reg del parc Supervisi remota de lestat (obert o tancat) de vlvules de reg del parc Obertura o tancament remot de les vlvules de reg del parc Detecci remota de fuites daigua Modificaci automtica, a partir dels equips installats al parc, del programa de reg establert en funci de les condicions meteorolgiques, tenint en compte el cabal de pluja, temperatura i velocitat del vent. Per exemple, si hi ha un programa de reg per a una determinada zona del parc que indica que sha de regar El sistema estar format per comptadors electrnics distributs pel parc o als seus edificis associats, que actuaran sobre els elements de distribuci elctrica i mesuraran els parmetres necessaris per garantir les funcionalitats descrites a lapartat anterior. Aquests equips estaran comunicats entre ells a travs de la xarxa de comunicacions del parc i reportaran al centre de control energtic, ubicat en un principi al Centre de Control Centralitzat del Parc. durant cinc minuts al dia a una determinada hora i en aquell just moment est plovent, o ha plogut anteriorment garantint un cabal daigua equivalent al reg que es duria a terme en aquell moment, el programa no sexecutaria fins al dia segent
El sistema comptar en principi amb una o dues estacions meteorolgiques, denominades nodes concentradors, que tindran les funcions que es descriuen a continuaci: Seran les encarregades de recollir les dades que remotament es programin des de laplicaci de gesti de reg Recolliran les dades meteorolgiques relacionades amb la pluja, la temperatura, la humitat relativa i la velocitat del vent Enviaran les ordres dobertura i tancament de vlvules als equips de camp situats en arquetes i armaris de distribuci de reg, perqu obrin o tanquen les electrovlvulesdels punts de distribuci en funci de les dades meteorolgiques recollides i del programa establert. Recolliran les dades de lectura dels compte-litres installats per informar lusuari sobre el consum daigua i detectar possibles fuites. La comunicaci aiges avall dels nodes concentradors amb els equips de camp es portar a terme a travs de radiofreqncia o per cable. La comunicaci aiges amunt dels nodes concentradors amb centre de gesti de reg, es podr realitzar a travs de la xarxa del parc i Internet o travs de telefonia mbil. Arquetes per a escomeses: sn arquetes o pous de registre on es connecten les diferents escomeses posteriors. Monitoritzaci de consums daigua. Arquetes de seccionament: sutilitzen per a sectoritzar diferents zones. Se situen generalment a linici dels ramals o en les bifurcacions de la xarxa. Les vlvules de 500 mm de dimetre saccionen de manera pneumtica i funcionar coordinades amb les vlvules de recollida. Arquetes de registre: es colloquen al llarg de la xarxa amb una separaci entre elles no major de 70 m. Es preveu connectar els edificis dins de lmbit del Pla Director a la xarxa de recollida pneumtica de Residus Slids Municipals (RPRSM). Es preveuran bsties selectives de la materia orgnica i rebuig. Aquestes bsties porten una vlvula accionada per aire comprimit que sobre quan reb ordres de recollida desde la central. La xarxa de transport estar formada per una canonada acer de 500 mm de dimetre collocada en una rasa d1,25 m dample. Paralleles a les canonades es disposaran dos conductes de PVC corrugat de 63 mm de dimetre, que allotjaran en el seu interior el cable elctric i el tub daire comprimit. Al llarg dels ramals shan previst tres tipus darquetes:
Els comptadors daigua ser intelligents i connectats a la xarxa de forma que els usuaris i la empresa distribudora podran realitzar la mesura de cabal instantani i acumulat per dia i perode de facturaci.
Predicci davaries i fuites.
La utilitzaci de comptadors intelligents permet realitzar la predicci davaries i fuites a travs de algoritmes de mesura de cabals i desviaci enfront de valors histrics.
2.5.7.6
GESTI DE RESIDUS SLIDS MUNICIPALS
Es proposen dos aplicacions: Gesti de les papereres del Parc. Recollida pneumtica de Residus Slids Municipals (RPRSM).
Gesti de les papereres del Parc.
Les papereres del Parc disposaran dun dispositiu que detecta quan la paperera del parc esta plena i avisa a la central de recollida de residus que es pot passar a recollir. Daquesta manera es redueix el cost de recollida i es gestiona de manera eficient el parc.
Recollida Pneumtica de Residus Solids municipals (RPRSM).
Recollida Pneumtica de Residus Solids municipals
2.6
ESTUDI DESPECIFICACIONS ACSTIQUES
2.6.2 ESTIPULACIONS DE LORDENANA DE MEDI AMBIENT (2 de Maig de 2011)
2.6.1 NORMATIVA APLICABLE
La nova Ordenana municipal de Medi Ambient de Barcelona, publicada el 2 de maig de 2011, estableix limitacions especfiques fora rellevants respecte els nivells de soroll admissibles en parcs i jardins urbans,
La normativa aplicable respecte protecci acstica i vibratria inclou les diferents lleis i decrets emesos pels successius mbits administratius:
tals com la zona objecte del present projecte. Aix es deu a la seva inclusi com a zona de sensibilitat acstica alta (A1.1 / o A1.2), segons la classificaci segent:
Normativa europea: Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu, del 25 de juny de 2002. Aquesta directiva estableix el comproms dels diferents pasos membres demetre legislaci a nivell estatal de protecci acstica i vibratria, transposant al seu cas concret les indicacions generals establertes a lesmentada directiva. Normativa estatal: Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido; complementada amb el Real Decreto 1513/25, de 16 de diciembre, que estableix el seu reglament, amb nivells lmits concrets dimmisi vibroacstica. Normativa autonmica: Llei 16/2002, de protecci contra la contaminaci acstica, complementada amb el decret 176/2009, el qual estableix el seu reglament, igualment amb nivells lmits concrets dimmisi vibro-acstica. Normativa municipal: Ordenana del Medi Ambient de Barcelona, del 2 de maig de 2011.
Classificaci de zones acstiques (Font: Ordenana de Medi Ambient de Barcelona)
Establerta la classificaci de la zona com a del tipus A1.2 en linterpretaci menys restrictiva de la tipologia descrita, o b com a del tipus A1.1 en la ms exigent, els lmits acstics que estableix la normativa sn els segents, per al cas concret dafectaci per nivells de soroll procedents dinfraestructures ferroviries (An-
Totes aquestes normatives estableixen una classificaci de zones segons la seva sensibilitat acstica. A grans trets, les zones establertes sn les segents:
nex II.5 de lOrdenana Municipal de Medi Ambient de Barcelona):
Zones de sensibilitat acstica alta (A): comprenen els sectors del territori que que requereixen dun nivell de protecci alta contra el soroll. Dins daquesta classificaci shi inclouen les zones amb predomini dedificis ds sanitari, cultural, i residencial (sense coexistncia amb rees industrials o amb infrastructures rellevants de transport). Igualment shi inclouen espais dinters natural, parcs, jardins i platges. Zones de sensibilitat acstica moderada (B): comprenen els sectors del territori que admeten una percepci mitjana del soroll, tals com zones residencials coexistint amb infrastructures de transport existents, o zones de predomini de sol ds terciari o industrial. Zones de sensibilitat acstica baixa (C): comprenen els sectors del territori que admeten una percepci elevada del soroll, tals com per exemple rees destinades a espectacles, s recreatiu i sector terciari, o b zones industrials. Lafectaci per infraestructures pot igualment conduir a la classificaci de la zona en aquesta categoria, si b en el cas de noves infraestructures s habitual tractar de no acollir-se a lexcepci de servitud acstica que possibilita aquesta classificaci.
Per la seva importncia especfica en el cas concret del projecte, i per ser la que en aquest cas estableix limitacions acstiques ms restrictives, la segent secci examinar les indicacions que efecta lesmentada Ordenana Municipal de Medi Ambient.
Immiss sonora a lambient exterior per infraestructures de transport (Font: Ordenana de Medi Ambient de Barcelona)
Els criteris de mesura acstica a seguir per mesurar els nivells establerts a la taula anterior es troben recollits a lannex II.7 de lOrdenana de Medi Ambient. Adicionalment, el compliment dels valors lmit dimmisi acstica es considera definit pels criteris segents:
2.6.3 DISSENY ACSTIC
Considerant els nivells lmits establerts en lapartat anterior, i la problemtica concreta associada als pous de ventilaci, amb components tonals i de baixa frequncia que resulten en penalitzacions adicionals sobre els nivells acstics genrics previsibles, els projectes constructius hauran destudiar la possible necessitat dimplantaci de contra-mesures acstiques. Aquest estudi hauria de constar de les etapes segents:
Estudi de les configuracions emissor-receptor presents a la zona. Estudi de les caracterstiques espectrals demissi acstica dels pous de ventilaci, principal
Compliment dels valors lmit dimmissi(Font: Ordenana de Medi Ambient de Barcelona)
font de soroll previsible al parc a part del trfic rodat dels carrers que creuen la zona. Estudi dels nivells de trfic actual i previst futur pels carrers que creuen la zona afectada pel
Cal fer esment al cas particular de les Zones dEspecial Protecci de la Qualitat Acstica (ZEPQA). Tal com definex lordenana, les ZEPQA sn rees que per les seves caracterstiques sn objecte duna declaraci especfica per a protegir i gestionar una qualitat acstica singular. Poden ser, per exemple, declarades ZEPQA aquelles rees urbanes que englobin parcs, zones ajardinades, interiors dilles, zones de vianants, carrers de prioritat invertida, etc. on per algun motiu es decideixi mantenir la seva qualitat acstica. En el cas de les ZEPQA, sestableixen restriccions adicionals sobre els nivells lmits anteriors, segons larticle 2.2 del ttol 4 de de lesmentada Ordenana:
projecte. Modelitzaci acstica de lentorn i avaluaci dels nivells acstics previsibles en absncia de contramesures especfiques. Aquesta modelitzaci haur dincloure les corresponents penalitzacions per components tonals de soroll i tamb de soroll de baixa frequncia. Comparaci dels nivells previsibles obtinguts respecte dels nivells lmits mxims establerts per la normativa. Disseny de contramesures que permetin redur els nivells de soroll originats pels pous de ventilaci i els carrers amb trnsit rodat. Aquestes mesures poden incloure elements dapantallament acstic, possiblement complementats amb silenciadors en el cas concret dels pous de ventilaci.
Zones ZEPQA (Font: Ordenana de Medi Ambient de Barcelona)
Validaci de leficcia de les contramesures mitjanant una actualitzaci del model acstic realitzat i un reclcul de nivells acstics previsibles.
A dia davui, sn quatre els districtes de la ciutat que disposen de zones classificades com a ZEPQA: HortaGuinard, Sarri-Sant Gervasi i Nou Barris (que tenen part de la seva superfcie dintre del Parc de Collserola) i Sants-Montjuc, situat a lentorn de la muntanya. No existeix, doncs, cap declaraci avui per avui en aquest sentit al districte de Sant Andreu, on es troba lmbit dactuaci del present projecte.
Documentaci del procs complet destudi descrit.
2.7
MOBILITAT - INTERMODALITAT
La xarxa de senders estan connectats entre s i es classifiquen en els grups segents: -Senders de Gran Recorregut (GR), amb una longitud superior a 50 km. -Senders de Petit Recorregut (PR), amb una longitud entre 10 i 50 km. -Senders Locals (SL), no supera els 10 km. -Senders Urbans (SU), zones dinters histric, cultural o espais verds.
Un sender o sendera s una via de pas per a vianants i mitjans de transport no motoritzats. El senderisme s una activitat doci que combina el contacte directe amb la natura i la prctica duna activitat esportiva. Un sender s un itinerari que, dissenyat de manera que, per camins, pistes, senderes, tot cercant els passos ms adients, per valls, colls, carenes, es puguin visitar contrades i llocs considerats dinters paisatgstic, cultural, turstic, histric i social. El senderisme, pel fet de ser excursionisme, s la forma ms genuna duni de lesport i la cultura.El senderista, o practicant de senderisme, s lusuari de la xarxa de senders europea, la qual cosa li permet efectuar itineraris, senyalitzats per mitj dunes convencions internacionals que, per indrets especialment interessants, enllacen valls, muntanyes i fins i tot pasos a tota Europa. La xarxa de senders estan connectats entre s i es classifiquen en els grups segents:
-Senders de Gran Recorregut (GR), quan, pel recorregut a peu, es necessiti ms duna jornada, amb una longitud superior a 50 km. La uni de diferents GR sn els E que travessen un mnim de tres pasos. -Senders de Petit Recorregut (PR), sn aquells que es podran recrrer en una jornada, amb una longitud entre 10 i 50 km. -Senders Locals (SL), el desenvolupament dels quals no supera els 10 km. -Senders Urbans (SU), circumscrits als pobles i ciutats mostrant zones dinters histric, cultural o espais verds.
Grans Recorreguts de Catalunya: Sender del Mediterrani GR92 Font: www.euro-senders.com
Grans Recorreguts de Europa: Xarxa europea de senders de Grans Recorreguts: Sender Europeu E10
A escala territorial, el Cam Comtal podria formar part de la xarxa europea de senders. A escala de ciutat, el Cam Comtal enllaa amb la Ronda Verda metropolitana, formant un gran corredor verd que connecta parcs urbans, equipaments i zones naturals,
A escala territorial, el Cam Comtal podria formar part de la xarxa europea de senders, connectant a la alada del riu Bess amb el conegut Sender del Mediterrani, GR92. A ms, aquest sender forma part del Sender Europeu E-10 que va del Mar Bltic (Rgen, Alemanya) fins el Mediterrani (Tarifa, Espanya).
cobreix diverses escales del senderisme, incloent noves formes urbanes: territori, ciutat i parc.
A escala de ciutat, el Cam Comtal enllaa amb la Ronda Verda metropolitana, formant un gran corredor verd que connecta parcs urbans, equipaments i zones naturals, permetent gaudir dun ampli ventall
Tanmateix, el Cam Comtal podria formar part de la xarxa europea de carrils bici EuroVelo, grcies a la Ruta Mediterrnia (EV8), que va de Cadis a Atenes, passant per Barcelona. Podrem imaginar un passeig en bici pel Cam Comtal que ens permeti passejar cap a linterior del pas dels Pirineus i travessar Europa?
despais i elements dinters natural, cultural, social i econmic. La Ronda Verda s un circuit de carrils i camins de bicicletes a lentorn de Barcelona amb una longitud aproximada de 75 quilmetres, que discorre per 6 municipis. Travessa, doncs, espais amb caracterstiques i particularitats diverses, combinant trams en zona urbana amb trams en zones de caire natural que sn espais forestals o vores daigua (rius i mar).
El Cam Comtal s una infraestructura que va ms enll del concepte de sender convencional, que pot servir per a promocionar cultural, econmica i socialment les localitats per les quals transcorre. El Cam Comtal
La Ronda Verda metropolitana Font: Consell Comarcal del Barcelons
Xarxa europea de carrils bici EuroVelo: Ruta Mediterrnia - EV8Font: www.eurovelo.org
Nova movilitat
A escala de parc, el Cam Comtal es un cam natural per al passeig al mig de la ciutat. El Cam Comtal es un sender urb, un cam natural, un sender de petit recorregut, un sender de gran recorregut, un sender europeu...
Una part de litinerari del Sender Urb de Barcelona passa per diferents carrers del Nord de la ciutat, propers a lmbit del Parc del Cam Comtal (rambla Prim, c. Guipscoa, Parc de Sant Mart de Provenals, pont del Treball, c. Sagrera, Parc de la Pegaso, c. Gran de Sant Andreu, pl. Orfila, c. Gran de Sant Andreu, c. Palomar, c. Coronel Monasterio, pg. Santa Coloma, Parc de la Trinitat). No seria millor pensar que el Sender Urb de Barcelona transcorri pel Cam Comtal del Parc del Cam Comtal?
A escala de parc, el Cam Comtal es un cam natural per al passeig al mig de la ciutat, un espai de trobada amb una amplada considerable, on els diferents mitjans de desplaament (vianants, bicis, skaters, patinadors, gent amb animals de companyia, gent gran, famlies amb cadiretes de nens petits...) comparteixen el mateix espai de manera cvica, formant part dun mateix grup dusuaris. Les bicis hauran de circular a un mxim de 10km/h sempre que respectin les regles de lOrdenana de Circulaci de Vianants i de Vehicles, de lAjuntament de Barcelona.
El Cam Comtal s tamb un sender urb, pel fet de passar pel mig de la ciutat, s un sender local pel fet de tenir un desenvolupament de menys de 10km, s un sender de petit recorregut perqu forma part de la Ruta Verda metropolitana, i s un sender de gran recorregut perqu forma part del sender del Mediterrani. El Cam Comtal s un sender europeu. Aix, pot aglutinar molts usos locals i territorial que fomentin la qualitat de vida i una forma de mobilitat urbana sostenible.
Sender Urb Barcelona (projecte en curs) Font: www.euro-senders.com
Una mobilitat urbana sostenible per a tots els mitjans de desplaament no motoritzats
2530 1300 830 500

2530 1300 830 500
El solcat de Benvinguda La plaa de lEstaci de La Sagrera

2400 2530 1200 1300 800 830 500 500
2530 1300 830 500
330
2200 1100 730 430
2130 1100 730 430

2200 1100 730 430
1830 930 630 400 Els prats
Els Patis de fruiters de Sant Andreu - Bon Pastor

2400 1200 2200 800 1100 500
730 430
de Sant Mart La Font Major

2200 1100 730 430
El Taps de Sant Andreu 2130 1830

2130 1100 730 430
2400 1200 800 2400 500 1200
gores de Bar de Viver 1830 i La Trinitat

930 630 400
230
330
200
200
2130 330 1100 730 430
1100 930 730 630 430
800 500
230
400
1830 930 630 400
330
200
200
200
230
130
200
230 200 200

130
130
130
120 60 40 25 12
Temps totals estimats:
120 60 40 25 12
Altres passeigs de Barcelona equiparables en distncia i temps amb el Cam Comtal: Platja Barceloneta - Frum Zona Universitria - Pg. de Grcia Diagonal - La Rambla - Pg. Colom
nens, gent gran... famlies de passeig... caminants... corredors, patinadors, ciclistes de passeig... ciclistes urbans
Cam Comtal pista bici
Esquema orientatiu del temps de recorregut segons cada mitj de desplaament
La proposta ajuda a completar la xarxa de carrils bici de la ciutat. Es planteja la connexi entre barris mitjanant carrils bicis transversals a tots els creuaments viaris que donen continutat a carrils bicis existents o planificats a ambds costats, i la connexi longitudinal a una escala ms de ciutat amb carrils bici als dos
Les xara de carril-bici del parc del Cam Comtal
Per definir la ubicaci i el traat de la xarxa de carril bici del Parc i el seu entorn, es parteix de lestudi dels diferents projectes aprovats de lentorn. La proposta ajuda a completar la xarxa de carrils bici de la ciutat. Es planteja la connexi entre barris mitjanant carrils bicis transversals a tots els creuaments viaris que donen continutat a carrils bicis existents o planificats a ambds costats, i la connexi longitudinal a una escala ms de ciutat amb carrils bici als dos costats del parc i a tot el seu llarg, excepte a la zona de lEstaci de
Proposta actualment aprobada de xarxa de carrils bici entorn Parc del Cam Comtal
costats del parc i a tot el seu llarg
la Sagrera, on la topografia, la proximitat dels edificis i la gran quantitat daccessos i sortides dels diferents vehicles de lestaci, fan que es desvi pels carrers Agricultura-Menorca i Clara Zetkin-Berenguer de Palou.
Noms es detecten dificultats en els segents punts del carril bici longitudinals del costat muntanya degut a un problema despai causat per la topografia de les lloses o la proximitat de les edificacions:
1.- Zona Sagrera (entre c. Pare Manyanet i c. Garcilaso). Es planteja el carril bici per la vorera que te un ample total de 4,76 metres entre la calada i les faanes dels equipaments de barri situats a linterior del parc. La posici dels edificis ve definida per la capacitat de crrega de la llosa de cobertura.
Secci tipus proposta actualment aprobada mbit Sagrera
2.- Zona Sant Andreu (entre Rbla. 11 de Setembre i c. Sant Adri). El carril bici discorre per la vorera entre la calada i el mur de formig resultat de la variaci de cota entre lloses, deixant un espai per a vianants que en alguns punts no arriben als 2 metres dample i generant conflictes per falta despai en els punts daccs al Parc. Al projecte del Parc, aquest canvi de nivell es resol tals vegetal que forma el mosaic de Sant Andreu, que fa de faana del Parc cap al barri, evitant la visi dels murs.
3.- Zona estaci de Sant Andreu. El carril bici es situa a la vorera de2,40 metres dample amb la calada a un costat i la faana de lestaci a laltre, sense deixar cap espai per a vianants i generant encreuaments conflictius amb els usuaris de lEstaci.
Secci tipus proposta actualment aprobada mbit Sant Andreu
Secci tipus proposta actualment aprobada mbit Estaci de Sant Andreu
Ats que els problemes detectats es deriven de la falta despai i de la convivncia amb els vianants, sestudien solucions alternatives a partir de baixar el carril bici a la calada:
1.- La vorera resultant es de 3,45 metres a ledifici de terciari i de 2,01 metres als equipaments. Existeix un punt especialment conflictiu: la rampa daccs de autobusos a lestaci.
2.- Retallar lample dels mosaics augmentant la seva pendent. Augmenta la pendent o sallunya el punt de connexi amb el Cam Comtal de les rampes accessibles daccs al Parc. En alguns punts es complica la vegetaci dels talussos, fent necessaris murs de contenci de terres per rebaixar la pendent.
Proposta de xarxa de carrils bici entorn Parc del Cam Comtal
3.- Selimina completament la vorera. Es requereix una estructura amb ascensor, escala i passera al carrer Joan Torras per connectar-lo al Parc, degut a la falta despai per fer una escala entre el carril bici i el mur del tnel.
Cap de les possibles solucions plantejades resol completament la problemtica. Ats a aix i tenint en compte que al tram conflictiu de Sant Andreu coincideix amb el menor ample del Parc i la no continutat del carri bici a la vorera de la estaci, aix com la xarxa general de carrils bici de Barcelona, es proposa eliminar el carril bici del costat muntanya entre els carrers Sant Adri i Garcilaso.
Secci tipus proposta Pla Director PCCB mbit Sagrera
Considerant laugment de transit que pot produir aquesta eliminaci en el carril bici del costat mar, es proposa donar-li un ample de 3 metres que permeti lavanament entre bicicletes i es millora el seu traat: totalment desvinculat daltres vehicles i de vianants, amb direcci recta i passos creuaments clars i independents.
Cal esmentar que el propi Cam Comtal que recorre el Parc de nord a sud, es planteja com una via slow de coexistncia entre vianants i ciclistes i patinadors a baixa velocitat, per intentar extreure ls de passeig i oci del carril bici.
Secci tipus proposta Pla Director PCCB mbit Sant Andreu
Secci tipus proposta Pla Director PCCB mbit Estaci de Sant Andreu
Un dels objectius del Parc s poder circular en bicicleta duna manera cmoda, segura i atractiva per a tot tipus dusuaris, s per aix que, a ms del sender ds mixt, disposa de carrils bici que complementen la xarxa urbana de bici destinada a usuaris que necessiten vies directes o rpides.
Les pistes-bici del parc del Cam Comtal
Quan les vies ciclistes sapropen a un encreuament, ja sigui de trnsit rodat o de vianants, es colloquen bandes de reducci de velocitat abans de cada encreuament. Les interseccions de les pistes-bici depenen
Tot i que El Cam Comtal, amb una amplada d entre 6 i 8 metres, t previst albergar usuaris de tota mena amb velocitat controlada, les bicicletes tnen la seva prpia i especfica mobilitat per garantir la circulaci ciclista funcional. Un dels objectius del Parc s poder circular en bicicleta duna manera cmoda, segura i atractiva per a tot tipus dusuaris, s per aix que, a ms del sender ds mixt, disposa de carrils bici que complementen la xarxa urbana de bici destinada a usuaris que necessiten vies directes o rpides. Les caracterstiques geomtriques del traat permeten circular de manera continuada i eficient al llarg de tot el recorregut.
de les caracterstiques de cada tipus de trnsit, per haurien de ser perpendiculars per tal que el ciclista tingui el millor angle de visibilitat possible.
En els punts de creuament o relaci amb altres tipus de mobilitat, sha tingut en compte la velocitat ciclista i la seguretat. Als carrers transversals creua independentment als passos de vianants, en lnea recta i amb espai suficient per a la hipottica espera.
Per aconseguir una bona connexi ciclista es reforcen els carrils bici transversals a tots els carrers que Es tracta dun sistema de carrils bici en doble sentit articulat que sestn ms enll de lmbit estricte del parc, la qual cosa millora la connexi amb els barris vens, tant en el sentit transversal (amb els barris de Sant Andreu, Sagrera, Sant Mart i Bon Pastor) com en el sentit longitudinal (amb els municipis vens de Sant Adri i Santa Coloma). creuen el parc donant continutat als carrils bicis existents a lentorn i amb previsi de que es perllonguin pels carrers que no en tinguin per acabar de completar la xarxa de la ciutat.Aquest canvi de plantejament permet recuperar voreres abans dedicades exclusivament al carril bici alliberant entre altres espai entre lestaci de Sant Andreu i el carrer Joan Torras per deixa lloc a rampes i escales daccs al Parc en un dels punts de ms densitat demogrfica. El plantejament es fa des de lescala de la ciutat de Barcelona en el moment en el que es comprova la gran dificultat de fer realitat lesquema plantejat inicialment fora de lmbit del Parc a ambds costats Est i Oest del Parc. Es proposa unificar el carril bici en el costat Est, dins del parc, a lombra, amb una geometria el ms recta possible. A lextrem Nord del parc, entre el Carrer del Palomar i el Passeig de Santa Coloma, es divideix el carril bici en dos, aprofitant la opci de que el carril bici es situ a la calada del costat Oest i considerant lample del Parc , la diferencia de cota entre ambds costats i els diferents recorreguts possibles des de aquests punts.
Les vies ciclistes al parc del Cam Comtal discorren independents del trnsit rodat i de vianants, i es coneixen tcnicament com pistes-bici. Aquestes pistes-bici estan dissenyades per tal de circular duna manera relativament rpida, procurant la mxima funcionalitat, seguretat i comoditat pels ciclistes. La secci transversal tipus de les pistes-bici bidireccionals fa 2,50 m. damplada. Pensant en la comoditat dels ciclistes que circulen a velocitats relativament altes, saconsella una amplada de 3,00 m quan sigui possible, la qual cosa facilita els eventuals avanaments.
Secci tipus pista-bici bidireccional.Font: Ministeri de Foment
En la major part del seu traat, les pistes-bici compten amb una franja de separaci vegetal a cada costat que les protegeix del trnsit motoritzat i de lespai de vianants. Es recomana que, en aproximar-se a les interseccions, les tanques vegetals i els arbusts, tinguin 1 m dalada com a mxim per tal de garantir una bona visibilitat. Tanmateix, s important mantenir una sobre amplada horitzontal de entre 0,50-1 m amb lobjectiu de salvar possibles obstacles laterals discontinus, com arbres, faroles, semfors, papereres... La pavimentaci de les pistes-bici s de formig escombrat tintat, la qual cosa garanteix una conducci cmoda i segura. La comoditat exigeix una superfcie uniforme, sense sots, al mateix temps, la seguretat requereix una adherncia adequada a la circulaci ciclista. A ms doferir una resistncia adequada al rodament i al lliscament, el formig s poc vulnerable a les arrels dels arbres. Pel que fa al drenatge, es posa especial atenci a que sigui eficient per tal que levacuaci de laigua sigui rpida i seviti la formaci de bassals.
Una pista-bici cmoda, segura, atractiva i propera al Cam Comtal
Xarxa de carrils bici de Barcelona
Xarxa de carrils bici Parc del Cam Comtal
Aparcament de bicicletes
La disponibilitat dun aparcament cmode i segur en el seu origen i al dest dels desplaaments s una condici imprescindible per fomentar ls de la bicicleta. Els prquings bici es localitzen prop de les pistesbici, parades de bus, estacions de Bicing i llocs amb potencial de generar activitat al parc (rees de jocs infantils, fonts paisatgstiques, quioscs, equipaments...), en rees que no interfereixin amb el trnsit de vianants i on no envaeixin lespai pblic.
Localitzaci dels aparcaments per a bicicletes i de les estacions de Bicing
Laccessibilitat al parc del Cam Comtal
El parc del Cam Comtal t una accessibilitat amb transport pblic altssima amb la presncia de:
lestaci principal dAlta Velocitat que connecta amb els fluxos europeus, dues estaci de Rodalies que permeten enllaar directament amb una gran part de la regi metropolitana, les estacions de Metro de les lnies 1, 2, 4, 5, 9 i 10, que grcies als nous intercanviadors, enllacen amb el conjunt de la xarxa de transport, lestaci de busos interurbans, diverses lnies de bus, i a futur, 3 lnies de RetBus, que permeten enllaar amb divers sos sector de la ciutat ms fcilment servits en autobs, varies estacions de Bicing que complementen el sistema de transport pblic urb.
La xarxa RetBus de Barcelona
rees de cobertura de transport pblic: tren, metro i bus
2.8
SUPERFICIES I USOS
1. Total Sant Andreu - 92.560 m2 2. Total La Sagrera - 93.162 m2 3. Total Bac de Roda - 49.654 m2 4. Total Tallers Talgo - 43.182 m2 5. Total Tallers Integria - 75.867 m2
SUPERFICIES
USOS I EQUIPAMENTS
Superfcie total dels mbits del parc: Superfcie de parc ocupada per edificabilitat:
364.446 m2 7.222 m2
Superfcie de parc ocupada per forats de ventilaci no trepitjables: 7.319 m2 Superfcie resultant: Superfcie dequipaments: 354.425 m2 21.832 m2
Classe Accessibilitat
Tipus Pas Trepitjable No trepitjable
Superfcie
Superfcie
mbit 01 - Sant Andreu mbit 02 - Sagrera mbit 03 - Bac de Roda mbit 04 - Tallers Talgo mbit 05 - Tallers Integria 940 m2 4.600 m2 870 m2 12.942 m2 2.480 m2
30% 56% 14% 23%

Viu Inert
106.420 m2 196.706 m2 51.300 m2 82.475 m2 227.428 m2 44.522 m2 200.954 m2 153.471 m2
Sols
Dur Tou
65% 12%
55% 45%
Ombreig
Ombra Clar
Usos del Parc del Cam Comtal
SUPERFICIES
USOS I EQUIPAMENTS
mbit 1 Sant Andreu. Tapis de Sant Andreu y Horts de Fruiters
mbit 3 Sant Andreu. Tapis de Sant Andreu y Horts de Fruiters
Superfcie total de lmbit: Superfcie de parc ocupada per edificabilitat:
94.760 m2 961 m2
Superfcie de parc ocupada per forats de ventilaci no trepitjables: 2.200 m2 Superfcie resultant: Superfcie equipaments: 92.560 m2 940 m2
Superfcie
Cdig SAN-F-01 SAN-F-02 SAN-F-03 SAN-F-04 SAN-F-05 SAN-J-01 SAN-J-02 SAN-J-03 SAN-K-01 SAN-K-02 SAN-K-03 SAN-K-04 SAN-K-05 SAN-K-06 SAN-I-01
Nom Font del Tapis Font de les Filatures Font del Tren Font de Torras Font dels Fruitiers Jocs Infantils Jocs Infantils Jocs Infantils Quiosc Quiosc Quiosc Quiosc Quiosc Quiosc Punt descomesa per a events puntuals
m2 500 500 500 30 30 90 90 30 60
Altura
s Font de beure Font de beure Font de beure Font de beure Font de beure Jocs Jocs Jocs
32% 53% 15% 17%

Viu Inert
29.599 m2 48.158 m2 14.803 m2 16.670 m2 62.609 m2 13.281 m2 40.995 m2 51.565 m2
Sols
Dur Tou
70% 13%
42% 58%
Ombreig
Ombra Clar
PB PB PB PB PB PB
Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Escomesa events
SAN-S-01 SAN-S-02 SAN-E-01
Estable Hivernacle Edifici manteniment parc
400 340 200
PB PB PB
Equipament Equipament Manteniment
Usos del Parc del Cam Comtal a El Tapis de Sant Andreu
Usos del Parc del Cam Comtal a Els horts de Sant Andreu - Bon pastor
SUPERFCIES
USOS I EQUIPAMENTS
mbit 2 La Sagrera. Praderes de la Sagrera - Sant Mart
mbit 2 La Sagrera. Praderes de la Sagrera - Sant Mart Cdig SAG-F-01 SAG-F-02 SAG-F-03 SAG-J-01 SAG-J-02 Nom Font de la Sagrera Font de LOmbradiu Font de Sant Mart Jocs Infantils Jocs Infantils m2 500 500 2990 30 30 30 30 30 30 30 90 PB PB PB PB PB PB PB PB Altura s Font de beure +Ornamental Font de beure +Ornamenta Font de beure +Ornamenta Jocs Jocs Esports Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc hosteleria Quiosc flors Manteniment Escomesa events Escomesa events Escomesa events Escomesa events
98.966 m2 3.553 m2
Superfcie de parc ocupada per forats de ventilaci no trepitjables: 2.251 m2 Superfcie resultant Superfcie equipaments: 93.162 m2 4.600 m2
SAG-JE-01 Pistes esportives Classe Accessibilitat Tipus Pas Trepitjable No trepitjable Sols Dur Tou Viu Inert Ombreig Ombra Clar Superfcie SAG-K-01 SAG-K-02 SAG-K-03 SAG-K-04 SAG-K-05 SAG-K-06 SAG-K-07 SAG-I-01 SAG-I-02 SAG-I-03 SAG-I-04 SAG-I-05 Quiosc Quiosc Quiosc Quiosc Quiosc Quiosc Quiosc Centre de control Font Major Punt descomesa per a events puntuals Punt descomesa per a events puntuals Punt descomesa per a events puntuals Punt descomesa per a events puntuals
30% 58% 12% 28% 60% 12%

54% 46%
28.502 m2 53.407 m2 11.253 m2 26.594 m2 54.970 m2 11.598 m2 52.877 m2 40.285 m2
SAG-S-01
Font Major
3000
Jocs dagua - Illuminaci Interactivitat
SAG-E-01 SAG-E-02 SAG-E-03 SAG-E-04 SAG-E-05
Escola Bressol Casal Gent Gran Centre Civic Ludoteca Edifici manteniment parc
1200 1200 1200 800 200
PB+1 PB+1 PB+1 PB+1 PB
Equipament Equipament Equipament Equipament Manteniment
Usos del Parc del Cam Comtal a La Sagrera
SUPERFICIES mbit 3 Bac de Roda. Jardins de Benvinguda
USOS I EQUIPAMENTS
mbit 1 Bac de Roda. Jardins de Benvinguda 49.966 m2 312 m2
Superfcie de parc ocupada per forats de ventilaci no trepitjables: 0 m2 Superfcie resultant: Superfcie equipaments: 49.654 m2 870 m2
Superfcie
Cdig BAC-F-01 BAC-F-02
Nom Font del Fang Font de Roda Edificio de entrada Quiosc Jocs Infantils Centre de control Estanc Punt descomesa per a events puntuals
m2
-
Altura
s Font de beure +Ornamental Font de beure +Ornamental
27% 43% 30% 18%

Viu Inert
13.168 m2 21.362 m2 15.124 m2 8.773 m2 30.674 m2 10.207 m2 27.367 m2 22.287 m2
BAC-K-01
BAC-K-02 BAC-J-01 BAC-I-01 BAC-I-02
580
PB
Quiosc hostelera - Caf Venda de productes Jocs
Sols
Dur Tou
20
500 70 PB
62% 20%
55% 45%
Manteniment Escomesa events
Ombreig
Ombra Clar
BAC-E-01 BAC-S-01 BAC-S-02
Torre del Fang Estanc del Pont Skate park
370 4518 500
PB+2
Equipament - Seu del PCCB Ornamental Patinatje
Usos del Parc del Cam Comtal a Bac de roda
SUPERFICIES
mbit 4 Tallers Talgo. Les Terrasses del Bar de Viver
mbit 5 Tallers Integria. Les Aiges del Rec Comtal - Trinitat
Superfcie total de lmbit Superfcie de parc ocupada per edificabilitat Superfcie de parc ocupada per forats de ventilaci no trepitjables Superfcie resultant Superfcie equipaments Classe Accessibilitat Tipus Pas Trepitjable No trepitjable Sols Dur Tou Viu Inert Ombreig Ombra Clar USOS I EQUIPAMENTS
43.241 m2 0.0 m2 59.0 m2 43.182 m2 12.942 m2 Superfcie
77.513 m2 1.476 m2
Superfcie de parc ocupada per forats de ventilaci no trepitjables: 170.0 m2 Superfcie resultant: Superfcie equipaments: Classe Accessibilitat Tipus Pas Trepitjable No trepitjable Sols Dur Tou Viu Inert Ombreig Ombra Clar 75.867 m2 2.480 m2 Superfcie
22% 65% 13% 23% 74% 3%

47% 53%
9.934 m2 26.838 m2 6.411 m2 10.288 m2 30.362 m2 2.532 m2 20.278 m2 22.904 m2
33% 62% 5% 25% 64% 11%

77% 33%
25.217 m2 46.941 m2 3.709 m2 20.150 m2 48.813 m2 6.904 m2 59.437 m2 16.430 m2
mbit 4 Tallers Talgo. Les Terrasses del Bar de Viver Cdig TTA-F-01 TTA-J-01 TTA-K-01 TTA-I-01 TTA-I-02 Nom Font del Bess Jocs Infantils Quiosc Punt descomesa per a events puntuals Punt descomesa per a events puntuals m2 500 40 PB Altura s Font ornamental Jocs Restauraci+Wifi
mbit 5 Tallers Integria. Les Aiges del Rec Comtal - Trinitat Cdig TIN-F-01 TIN-J-01 TIN-J-02 TIN-K-01 TIN-I-01 Nom Font del Rec Comtal Jocs Infantils Jocs Infantils Quiosc Punt descomesa per a events puntuals m2 500 500 30 PB Quiosc hosteleria Altura s Font de beure
Escomesa events Escomesa events

900 12000 PB Edifici de vestuaris - bar, etc. 2 pistes de futbol
Escomesa events
1000 600 380 600 600 PB+1 PB+1 PB+1 PB+1 Dipsti daigua fretica Centre social Centre de gesti PCCB Manteniment del parc Equipament
TTA-E-01
Installacions esportives
TIN-S-01 TIN-E-01 TIN-E-02 TIN-E-03 TIN-E-04 TIN-E-05
Estanc-Dipsti daigua fretica Casal de Joves Equipaments del Parc Equipaments del Parc Equipaments del Parc Equipament
200
PB
Centre mdic
Usos del Parc del Cam Comtal a Tallers
2.9 FASES
Aquestes 5 fases generals, que el present Pla Director recull en els 5 mbits de projecte, queden complementades per una proposta de sub-fases prpies de cada mbit on sanalitzen i proposen diferents fases
Els mbits generals de projecte del Parc del cam Comtal venen definits per les diferents fases dexecuci i mbits de projecte de les infraestructures que suporten el parc.
Els mbits generals de projecte del Parc del cam Comtal venen definits per les diferents fases dexecuci i mbits de projecte de les infraestructures que suporten el parc.
de construcci en funci de les necessitats especfiques de cada mbit, la necessria coordinaci amb els projectes durbanitzaci adjacents i la previsi dexecuci de les diferents lloses sobre les quals es construir el parc. De forma transversal als mbits, es proposa una primera sub-fase comuna en tots ells
1.SAN: Sant Andreu (1r mbit de construcci) 92.560 m2 2.SAG: La Sagrera (2n mbit de construcci) 93.162 m2 3.BAC: Bac de Roda (3r mbit de construcci) 49.654 m2
que conformaria el permetre del parc executant el carril bici, certes voreres perimetrals i certes places dequipaments.
Aquest plantejament es una proposta que atn a les lgiques internes del projecte i caldr ajustar-la en 4.TAL: Taller Talgo (4rt mbit de construcci) 29.182 m2 5.INT: Taller Integria (5 mbit de construcci) 75.867 m2 funci de la situaci i les necessitats conjunturals de lAjuntament i/o del Consorci BSAV en el moment dexecuci. Aix, es proposen les segents sub-fases per a cada mbit:
Diferents fases dexecuci i mbits del Parc del Cam Comtal
Primera fase dexecuci del Parc del Cam Comtal
MBIT 01 Sant Andreu
MBIT 02 Sagrera
Fase 01 SAN-0. A data de la presentaci del present Pla Director es troben executades (o en procs dexecuci) el cobriment de les vies ferroviries i dels viaris segregats inclosos en el present mbit, a excepci de les lloses de cobriment de lmbit de Tallers I situat en el costat mar del viari segregat, el qual no est incls en el present contracte dexecuci. Aquest fet implica la possibilitat de poder executar les sub-fases 1 i 2 (a continuaci detallades) mentre que la sub-fase 3 haur desperar la cobriment de lmbit Tallers.
Fase 02 SAG-0. Cobertura. Tenint en compte que aquest tram del Parc es construeix totalment sobre la cobertura de les vies ferroviries i viaries, i de lestaci dautobusos, s imprescindible la seva execuci per a poder comenar a construir el Parc.
Fase 02 SAG-1. Vials perimetrals al Parc: Tant longitudinals com transversals sn una fase anterior a la construcci del parc. Per tal que aquesta urbanitzaci perimetral sigui la definitiva, es proposa incorporar el carril bici en el seu disseny integrat amb el parc tant pel que fa al traat longitudinal com transversal, i
Fase 01 SAN-1. Voreres i entorn de lEstaci de Sant Andreu: Execuci de les voreres dels carrer transversals (incloent el carril bici) i del carril bici longitudinal en el costat mar (incloent el parterre de separaci amb els vials) de tal manera que es garantitzi laccessibilitat transversal i la continutat longitudinal de la xarxa de carril bici. Tamb es preveu en aquesta sub-fase lexecuci dels espais situats a lentorn de la nova Estaci de Sant Andreu (Plaa de lEstaci), de tal forma que es resolen els accessos a lestaci i lacabament de les caixes de ventilaci i les escales demergncia de la mateixa.
les voreres dels vials principals transversals per garantir la connectivitat entre barris.
Fase 02 SAG-2. Vorera costat oest. Lexecuci daquesta urbanitzaci permetr condicionar els solars dels futurs equipaments i de ledifici daprofitament urbanstic. La seva condici de vorera el fa fcilment segregable de la resta del Parc.
Fase 02 SAG-3. Execuci del Parc. Es planteja una opci dexecuci subdividida per illes segons una Fase 01 SAN-2. Execuci de lmbit de parc amb lloses ja executades: Execuci de les zones de parc hiptesi dintensitat i pressi ds per part de lentorn. SAG-3A. Illa de lgora de Sant Mart. Junt a lEstaci de la Sagrera, un dels llocs de ms inten sitat del parc. SAG-3B. Illa de les gores de la Sagrera. La zona ms extensa de lmbit. SAG-3C. Illa de la Font Major. Es la que t ms dificultat dexecuci i pressupost per m2 per la installaci de la font, tot i que tamb s una fita duni entre barris. lles lloses de les quals es troben ja executades a la data del present Pla Director. Es planteja encara una altra subdivisi seguint unes hiptesis de pressi i intensitat de lentorn. SAN-2A. Tapis de Sant Andreu. Permet resoldre la necessria tranversalitat en lmbit, alhora que ofereix a la ciutat un jard colorista que suposaria una carta de presentaci del futur. SAN-2B. Ombradiu de Sant Andreu i Estables. Permet donar continutat al Cam Comtal connectant-lo amb el futur Estable de Sant Andreu com a equipament bsic del Cam. Fase 02 SAG-4. Construcci dels equipaments de lEscola Bressol, Casal de gent gran, Centre cvic i Fase 01 SAN-3. Execuci de lmbit de parc amb lloses encara no executades: Execuci dels mbits del parc les lloses dels quals encara no han estat executades (corresponent a lmbit Sant Andreu-Bon Pastor). Prviament a aquesta fase hauran dhaver estat contractades i executades les obres de cobriment dels tnels de Tallers I i les passarelles sobre el viari segregat. Ludoteca.
SAN-1 SAN-1 SAN-2A SAN-1 SAN-1 SAN-3 SAN-2B SAN-2B SAN-3
SAG-2 SAG-3A SAG-4 SAG-2 SAG-3B SAG-4 SAG-3C SAG-1
SAG-1 SAN-1
SAN-2A
MBIT 03 Bac de Roda
Fase 03 BAC-4.
Roserar: Lexecuci daquesta fase depn de la finalitzaci dels cobriments de la lnia
de Rodalies i de la coberta de lEstaci de la Sagrera. Constitueix la part central del parc en aquest mbit. Fase 03 BAC-0. Cobertura. El cobriment de vies ferroviries representa el 32% de la superfcie del sector, del qual la part corresponent a cobriment de vies de TAV est executat parcialment. Aquest fet implica que certes parts de lmbit estan llestes a dia davui per a ser executades, mentre que daltres (en especial la sub-fase 3) estan supeditades a lexecuci de la infraestructura. Fase 04 TAL-0. Fase 03 BAC-1. Voreres perimetrals i plaa de Felip II: Lexecuci de les voreres perimetrals (carril bici i parterre de la Ronda de Sant Mart, vorera i parterres del Carrer Espronceda i vorera del Carrer Sagrera) permetr una soluci definitiva daquestes, a ms a ms dassegurar la connexi longitudinal i transversal mnima perimetral al parc. La plaa de Felip II, entrada al parc des de la Sagrera, apareixer com a primera visualitzaci del futur parc. Fase 04 TAL-2. La totalitat de lmbit (a excepci del permetre abans mencionat) sexecutaria en una Fase 04 TAL-1. Vials perimetrals al Parc: Tant longitudinals com transversals sn una fase anterior a la Cobertura. MBIT 04 Taller Talgo Aquesta fase shauria de coordinar amb la urbanitzaci de la coberta de lestaci.
construcci del parc i incorpora les voreres perimetrals i els carrils bici.
sola fase un cop la infraestructura que la suporta sigui construda. Fase 03 BAC-2. Ombradiu entre Bac de Roda i Espronceda. Donat que s una fase sobre terreny natural o infraestructures ja realitzades, la seva execuci s ja possible. Dividida en dues sub-fases, la connexi transversal entre dambdues ser possible a travs de les escales del pont de Bac de Roda. BAC-2A. mbit de la torre del Fang: Aquest mbit s especialment rellevant en el parc ja que representa el seu cap (tant geogrfic com institucional). Parallelament a ladequaci de la Torre del Fang com a seu del PCCB, lexecuci daquesta fase representa una fase simblica en la visualitzaci del futur parc. BAC-2B. mbit de lSkate Park: Juntament amb la fase anterior, constitueixen un primer mbit rellevant del parc i que assegura la continutat de leixample fins a Bac de Roda. Fase 05 TIN-0. Fase 03 BAC-3. Ombradiu entre Bac de Roda i Estaci de la Sagrera: Ents com a continuaci natural Fase 05 TIN-1. Vials perimetrals al Parc: Tant longitudinals com transversals sn una fase anterior a la Cobertura. MBIT 05 Taller Integria
TAL-2 TAL-1
de la sub-fase 2, la seva execuci depn de la finalitzaci dels treballs de cobriment de la lnia de TAV. Com en lanterior cas, la connexi entre les seves dues sub-fases quedar garantida a travs de les escales del pont de Bac de Roda. BAC-3A. mbit del Pavell dEntrada: Junt amb la plaa de Felip II, s un dels punts de major penetraci del parc des de la ciutat en sentit transversal. BAC-3B. mbit del Parc de Sant Mart:Garantir la continutat del carril bici, aix com la connexi entre el Parc del Cam Comtal i el Parc de Sant Mart.
construcci del parc i incorpora les voreres perimetrals i els carrils bici.
Fase 05 TIN-2.
mbit entre el C/ de Palomar i C/ del a residncia. La realitzaci daquesta fase
shauria de coordinar amb la fase 01-SAN-3
Fase 05 TIN-3.
mbit a realitzar amb posterioritat a la construcci dels tallers soterrat. Fase a coordi-
nar an la fase 04-TTA-2
TIN-1 TIN-1 BAC-1 BAC-2A BAC-1 TIN-2 TIN-3
BAC-2B
BAC-3A BAC-4 BAC-1 BAC-3B
2.10
MILLORES FORA DE LMBIT
El present Pla Director proposa una srie de directrius de caire general i directrius de caire concret per tal de millorar lencaix del parc amb la ciutat i la ciutat amb el parc. En aquest sentit es fixen 3 grans determinacions a nivell general per tal de que la visi unitria i global del parc no es perdi, si no al contrari, es reforci a travs dels projectes
En aquest apartat tractarem dapuntar millores en el planejament fora de lmbit estricte del Pla Director per que lafecten directament. Com a sistema complex i interconnectat, la ciutat i les actuacions que es fan en ella no poden ser independents i autistes les unes de les altres. El present Pla Director proposa una srie de directrius de caire general i directrius de caire concret per tal de millorar lencaix del parc amb la ciutat i la ciutat amb el parc.
En parallel, es proposen recomanacions concretes en 9 punts de solapament entre Parc, planejament i ciutat, tant a nivell dordenaci com a nivell de connectivitat entre espais lliures i de potenciaci de les transversalitats:
1.1- Mitgera carrer Espronceda entre Clot i Valencia 1.2- Edifici daprofitament urbanstic en lmbit de Bac de Roda
En aquest sentit es fixen 3 grans determinacions a nivell general per tal de que la visi unitria i global del parc no es perdi, si no al contrari, es reforci a travs dels projectes de planejament i urbanitzaci que el 1.3- Edifici daprofitament urbanstic en lmbit de la Sagrera 1.4-Estaci de Sant Andreu 1.5- Ordenaci sector Tallers - Prioritatzaci dels criteris i determinacions adoptats pel Parc del Cam Comtal en el solapament i interferncies amb els projectes circumdants. - Incorporaci de les modificacions o els nous projectes dordenaci al Pla Director del Parc del Cam Comtal per tal de garantir la seva perfecta sintonia amb els criteris generals i concrets del Pla Director. - Consultaci i necessitat daprovaci per part de lequip redactor del Pla Director del Parc del Cam Comtal del planejament, volumetria definitiva, formalitzaci i materialitzaci de les edificacions previstes en lmbit teric del Parc del Cam Comtal (illa natural). 2.1 Connexi amb parc del Clot i plaa Glries Diagonal verda de Barcelona 2.2 Connexi amb el Parc del Bess la porta dentrada del Cam Comtal 2.3 Connexi amb el parc de la Trinitat la porta a la Trinitat Vella i Collserola 3. Fase 0 del Parc del Cam Comtal Contaminacions fora de lmbit.
de planejament i urbanitzaci que el circum-
circumden:
den:
2.10.1.1. MITGERA CARRER ESPRONCEDA
La porta dentrada al parc s a travs del carrer Espronceda, carrer-pont que histricament ja ha deixat passar els trens de rodalies. Fruit de diferents etapes de planejament, creixement de la ciutat i canvis de qualificaci del sl, ledificaci que ve del carrer del Clot i gira cap al carrer Espronceda acaba com a mitgera clssica de Barcelona esperant ser adossada per una ltima edificaci que finalitzi el conjunt. A ms a ms de ser una possibilitat de finalitzar aquesta conformaci urbana, s la possibilitat immillorable de formalitzar la porta dentrada del Parc del Cam Comtal essent a la vegada la primera pedra per a la continutat del Parc cap al cor de Barcelona.
Es proposa doncs, finalitzar lilla a travs duna nova edificaci que conformi la primera de les gores del
Mitgera exiistentt
Parc del Cam Comtal com a vestbul daquest i la lligada amb la ciutat i la Diagonal Verda de Barcelona. Una nova edificaci que ha destablir la primera comunicaci entre el ciutad i el Parc dotant-lo de visualitzaci, informaci i publicitat a lespai.
Parmetres urbanstics
La qualificaci de lmbit (6c-Parc urb dabast metropolit) exigeix una soluci a travs dun s dequipament. Alineacions. Aquesta edificaci hauria de perllongar lexistent del carrer Espronceda i girar per a tancar lespai exterior comunitari deprimit, creant faana aixaflanada que recorda els xaflans de leixample i alhora ajuda en la visi dobertura cap al parc.
Usos
Es suggereix un s associat al Parc en el seu mbit de Bac de Roda, conformant aquests espais dentrada al Parc com un espai cultural i en relaci a la nova cultura slow i de re-naturalitzaci de la ciutat.
Edificaci proposta
2.10.1.2. EDIFICI DAPROFITAMENT URBANSTIC MBIT BAC DE RODA
Aquesta edificaci es presenta com un final de les edificacions que conformen la cara oest de lEstaci de la Sagrera i com a portada dentrada i fita del parc des del barri de Navas i la Sagrera. Degut a la seva situaci intermdia ha de respondre als vectors de proximitat (accs des de la plaa Moragas i carrer Hondures al parc) i als vectors de gran escala (relligada amb les edificacions de lestaci, punt visual final del carrer Murcia i visuals a la Sagrada Familia des de la coberta de lEstaci de Sagrera), conjugant lescala dEstaci, lescala de Parc i el seu paper de rtula en la trobada de diferents teixits de la ciutat.
Parmetres urbanstics
-Alineacions: Ledificaci salinear en les seves faanes est i oest en tota la seva alada a les edificacions de lestaci de la Sagrera. En les faanes nord i sud salinear perpendicularment a les faanes de lestaci fixant la prolongaci del carrer dHondures i la plaa Moragas com els lmits dalineaci. Les seves plantes baixa i primera es retranquejaran alineant-se a les plantes baixes de lestaci en la faana oest. -Alada reguladora: Lalada mxima recomanada per a aquesta edificaci s la de PB+7, conformant-se en un scol de PB+1 i una edificaci superior de 6 plantes que baixar a 3 per tal de fer una transici entre lestaci i el parc.
Usos
-Els usos principals que shaurien de promoure en la planta baixa i primera serien els destinats a comeros de restauraci. Les plantes superiors es destinarien a usos similars als destinats els edificis de lEstaci de Sagrera per mantenir una uniformitat ds i carcter.
2.10.1.3. EDIFICI DAPROFITAMENT URBANSTIC MBIT SAGRERA
Com en el cas anterior, aquest edifici es presenta com a final de la cara oest de lestaci, per en el seu extrem nord i com a porta dentrada al parc des de els carrers Garcilaso i Clara Zetkin. Ledifici ha de respondre a la doble funci de final volumtric en el sentit longitudinal i de filtre urb en el transversal.
Aquesta inserci edificada en el parc est associada a gran nombre de patis anglesos i ventilacions que configuren un mbit poc amable per a lespai ldic de parc. s per aquest motiu que ls associat que aportin les plantes baixes de ledifici ser molt important per a dotar de coherncia i sentit les caracterstiques ds pblic en relaci al parc i la ciutat i les preexistncies que el condicionen. Parmetres urbanstics
-Alineacions: Es proposa lampliaci del volads o porxo del lextrem nord de ledifici per augmentar lespai de pas de vianants garantint una bona i clara connexi transversal. Aix mateix es proposa una reducci de lalada de ledifici per servir de transici entre lestaci i els equipaments de barri de les gores de Sant Mart. Usos
-Els usos principals que shaurien de promoure en la planta baixa i primera serien els destinats a activitat terciria recreativa amb la possibilitat de tenir terrasses donant al parc.
2.10.1.4. ESTACI DE SANT ANDREU
La situaci de ledicle principal de la nova estaci de Sant Andreu dintre del Parc del Cam Comtal fa que sigui necessari estudiar curosament la integraci entre la infraestructura urbana i el disseny del parc per tal daconseguir la correcta relaci entre el volum edificat i la continutat longitudinal i transversal del parc.
Com ja sha descrit anteriorment en la memria (captol 2.1.5.3.), el disseny del parc en aquest mbit proposa la creaci duna plaa davant de lestaci, que serveixi de referent urb en lrea i que sentengui en continutat espaial amb leix urb transversal de petites places del casc histric de Sant Andreu (plaa Orfila, plaa de lEstaci, passeig de lEstaci), enllaant-les amb la Plaa de LHavana (Parc de la Maquinista), el Centre Comercial de la Maquinista i el barri del Bon Pastor.
Estaci de Sant Andreu prevista - Planta
A la vegada, es considera vital mantenir obertes les visuals des del parc i des de la futura Plaa de lEstaci cap a lesglsia de Sant Andreu del Palomar, referent simblic i icnic del barri, alhora que potenciar la vista des dels carrers adjacents i transversals cap al parc i el seu arbrat, evitant que aquest es mantingui en un segon pla.
Per tal de millorar lencaix de lEstaci de Sant Andreu amb el parc i el seu entorn urb immediat, es proposen una srie de modificacions i millores del projecte previst: - La reducci de les estructures longitudinals a mode de prgola que suposen una barrera en la continutat del trnsit transversal i les relacions visuals entre Sant Andreu i el parc. - Lampliaci de lescala situada en laccs nord, convertint-la en una rampa escalonada de major dimensi, que potenci un accs alternatiu a lestaci i al parc pel costat nord. - La continutat en la materialitat dels paviments entre la zona de lestaci sota la prgola i la plaa de lEstaci.
Edificaci proposta
Estaci de Sant Andreu proposada - Planta
Estaci de Sant Andreu proposada - Perspectiva
2.10.1.5.
Ordenaci mbit tallers
Lordenaci que es planteja en lmbit dels Tallers Talgo i Integria s lnic dels projectes dedificaci de loperaci urbana de lmbit Sant Andreu Sagrera que es situa integrament en lmbit natural del parc. Es tracta de 87.291m2 destinats a habitatge (33% protegit) i comercial i terciari, alineats al llarg del carrer de Martin Luther King i conformant una faana urbana a linterior del parc.
En aquest pla director es plantegen dues alternatives de diferent caire i envergadura per tal reduir limpacte que suposa un mur construt a linterior dun parc, hipotecant-ne laccessibilitat, la permeabilitat i la continutat.
Com a criteris comuns a ambdues propostes cal respondre als segents punts: -Replantejar el impacte que suposa la gran alada de les edificacions de la proposta dordenaci. -Resoldre la falta de permeabilitat en el sentit transversal cap al projecte de les Casernes de Sant Andreu. -Resoldre la falta de connexi i visibilitat del Rec Comtal i del parc de la Trinitat amb el Parc del Cam Comtal. -Resoldre lextrem nord-est del Sector conformant un punt dintensitat urbana a travs duna edificaci alta que puntu el final del parc, la transici amb el Bess i que resolgui lencaix urb de la pea en la seva relaci urbana i topogrfica amb el Passeig de Santa Coloma i el barri del Bar de Viver.
Proposta BSAV
La primera proposta tracta el replantejament urb de les edificacions que conformen lordenaci. Es proposa desplaar les edificacions planejades del costat mar del carrer Luther King al seu costat muntanya, integrant-ho amb les illes delimitades pels carrers MartinLuther King, Coronel Monasterio, Palomar i Passeig Santa Coloma. El carrer Martin Luther King es desplaaria a lest donant cabuda a la nova edificaci i la vorera-rambla que es preveia en el seu costat muntanya es desplaaria al costat mar, integrant-se en el Parc del Cam Comtal.
Nova proposta dordenaci Desplaament de les edificacions al costat muntanya
La segona proposta proposa una disminuci important de ledificabilitat que es planteja en el sector responent als criteris volumtric dencaix urb de les diferents peces. Aix, les transversalitats provinents de lordenaci del sector de les casernes de Sant Andreu, lalineaci als lmits del parc del Rec Comtal i la connexi amb el Parc de la Trinitat configuraran la proposta volumtrica.
Nova proposta dordenaci Adequaci a les transversalitats
2.10.2.1.
Connexi amb Parc del Clot i plaa Glries
La connexi del Parc del Cam Comtal amb el Parc del Clot i la Plaa de les Glries Catalanes s el segon pas ferm i decidit cap a la realitzaci de la gran diagonal verda de Barcelona que unir laccs al Valls a travs de la Trinitat amb el Mar Mediterrani i km. 0 del Cam Comtal.
Aquesta connexi, que segueix les tracs del ferrocarril, relliga els espais lliures que el seu pas ha anat deixant i seguint la fita de la Torre Agbar de fons, arriba al parc del Clot a travs de la rambla dels Escultors Clapers, per acabar a la Plaa de les Glries. s el punt final duna seqncia despais que comencen al capdamunt de lEstaci de la Sagrera i que tenen una continutat natural pel teixit del barri del Clot.
Com a punt inicial daquests espais i final del Parc del Cam Comtal, trobem un gran buit entre els carrers dEspronceda i de Biscaia, fruit del soterrament de la via ferroviria. Es proposa aqu la primera de les gores del Parc del Cam Comtal, una gora constituda per un paisatge de 947 banderes corresponents als 947 municipis de Catalunya que esdevindr tan un espai simblic com de benvinguda.
Per tal de garantir aquesta connexi de forma coherent i vinculada al Parc del Cam Comtal i assumint el Cam Comtal com a fil conductor, es realitzen les segents propostes i recomanacions: -Aportar les caracterstiques mnimes i definitries del Cam Comtal a les noves actuacions i adequar les antigues per tal dadaptar-shi. -Adequaci del cobriment ferroviari entre els carrers dEspronceda i Biscaia com a Plaa de les 1.000 banderes. -Adequaci dels espais lliures resultants del cobriment del ferrocarril entre els carrers Espronceda i Navas de Tolosa per tal de donar-los continutat i coherncia entre ells. -Resoldre la intersecci entre el Cam Comtal i el carrer Arag Rbla. Guipuscoa per tal de garantir la correcta connectivitat per als vianants al llarg del Cam Comtal i la seva prioritat jerrquica. -Adequar la Rambla dels Escultors Clapers peatonalitzant-la, solucionant la discontinutat entre els carrers de les escoles i Soler i Rovirosa, i allargar el seu carcter des del Parc del Clot fins a Plaa de les Glries.
2.10.2.2.
Connexi amb el Parc del Bess
La connexi amb el Parc del Bess a travs del teixit urb del Bon Pastor s lactuaci clau per donar continutat al Cam Comtal cap al territori a travs del Congost del Bess travessant la Serralada Litoral i Collserola endinsant-se al Valls. Es tracta duna connexi entre punts relativament molt propers, per duna enorme dificultat donada la gran consolidaci del teixit a travessar.
Aix, al contrari de laposta dun sol traat fort i contundent com s la penetraci cap al cor de la ciutat en lextrem sud del parc, aqu es tracta duna operaci dimbricaci i capillaritat. Com si darrels es tractessin, sescullen 3 carrers que en diferent mesura, moment, intensitat i carcter, connectaran el Parc del Cam Comtal amb el Parc del Bess. Els carrers Campins, Clariana i Tucumn es conformaran com tres eixos que uniran el Parc del Cam Comtal en el seu lmit del carrer Ferran Junoy fins a trobar-se en la Rambla Campins i la plaa Pilar Mir. Aquest espai, a ms a ms de constituir un mirador cap al Bess i el seu Parc lineal, ha de servir com accs principal a les seves dues vores, adequant noves rampes en la ribera sud i passarelles per a vianants de connexi amb la ribera nord i el Passeig de lAlameda com a alternativa per a vianants al Passeig de Santa Coloma.
Les fases a preveure serien les segents: - 1- Peatonalitzaci del carrer Campins i adequaci del carrer Clariana fins a la plaa de Pilar Mir. - 2- Construcci de les rampes i passarelles necessries per a la connexi de la Rambla Gauyaquil i la plaa Pilar MIr a les 2 vores del Bess i el Passeig de lAlameda. - 3- Adequaci del carrer Tucumn com Passeig fins a la Rambla Campins, introduint les directrius necessries en els projectes de reordenaci de lilla limitada pels carrers Ferran Junoy, Potosi i Ciutat dAsuncin, destinada a equipaments, aix com de la reordenaci del sector nord del Bon Pastor i la seva vora del carrer Tucumn.
2.10.2.3.
Connexi amb el parc de la Trinitat
La connexi amb el Parc de la Trinitat s la darrera de les actuacions previstes per tal de connectar el Parc del Cam Comtal amb Barcelona i el territori Catal. En aquest cas es tracta de loperaci dabast ms local, proposant una connexi a travs del barri de la Trinitat amb Collserola i el futur anell verd de Barcelona. Es tracta doncs, de reconstituir la porta daccs a travs del Parc de la Trinitat, connectat ja ara amb el barri de la Trinitat nova, per tal de vincular el parc amb un sistema despais lliures potent i evitar lactual situaci de cul de sac.
La proposta consisteix en treballar i activar una vinculaci forta, repensant i redimensionant lactual accs des del passeig Santa Coloma, repensant ls i el carcter daquest pas.
-Redimensionament de lample del pas soterrat per dotar lespai duna proporci i illuminaci que proporcioni continutat i seguretat a lusuari. - Incorporaci dun equipament associat al Parc del Cam Comtal i al seu organisme de Gesti de carcter de manteniment del Parc que doti ds i control social al pas. - Adequaci dels espais adjacents al passeig Santa Coloma i a la benzinera situada a la boca dentrada del Parc amb el carcter propi del Parc del Cam Comtal com a extensi natural i decidida cap al Parc de la Trinitat. - Possibilitat de traslladar la benzinera actual per establir una franca connexi a nivell del parc amb laltre costat del passeig de Santa Coloma i, per tant, amb el Parc de la Trinitat. - Relligar lelement daigua del Parc del a Trinitat amb els diferents elements daigua del Parc del Cam Comtal en lmbit tallers i amb les restes arqueolgiques del rec Comtal. - Resta a lespera en el futur la requalificaci de la zona nord-oest del nus de la Trinitat que permets establir una nova connexi entre els parcs de Can Zam, Bess i Trinitat relligant-los amb parc del Cam Comtal.
2.10.3.
Fase 0 del Parc del Cam Comtal - Contaminacions fora de lmbit
Com a fase 0 del Parc del Cam Comtal es proposen un seguit dactuacions anteriors a la construcci del parc que configuren un marc previ al parc on el ciutad i futur usuari pot comenar a viurel i a illusionarshi. Sn actuacions a curt termini, en llocs concrets i de poc impacte econmic, encara que de molt impacte social i de visibilitat del parc.
Es tracta duna contaminaci de laire, el carcter i el paisatge del futur parc pels venats que travessa, per la Barcelona que creua o pels pobles catalans que pot recrrer. Imaginem una primera pedra que marca el punt quilomtric 0 del Cam Comtal a lescullera de Barcelona, dinauguraci dun viver que comena a donar vida a lombradiu, una senyal al paviment que relliga els 9 eixos cvics anunciant el parc que vindr o una installaci temporal de banderes que esdevingui la primera de les gores.
Lestratgia de fase 0 es tradueix en 3 escales dintervencions de diferent carcter i transcendncia: -Esdeveniments i installacions: Destinats a donar publicitat i visibilitat al futur parc en lmbit dels venats propers i de la ciutat. Es circumscriu en lmbit de la celebraci temporal desdeveniments artstics, festius, socials o institucionals. -Contaminaci senyalstica: Entesa com la propagaci de la senyalstica prpia del Cam Comtal a travs dels barris que circumden el parc, aix com els espais que en un futur estaran ocupats per aquest o la seva prolongaci en sentit mar o muntanya. -Petits projectes: Localitzaci de buits o espais doportunitat al llarg del possible traat del Cam Comtal (ja sigui cap al nord o cap al sud) on poder fer actuacions que en un futur quedarien emmarcades en el projecte global del Cam Comtal esdevenint primeres pedres simbliques.
2.11
RESUM DEL PRESSUPOST
El pressupost per a lexecuci del Parc del Cam Comtal sha fet per a cada un dels 5 mbits previstos pel Pla Director, tot i que cada un dells sexecutar en diferents fases i moments al llarg del temps.
Per a la confecci del pressupost shan tingut en compte els segents punts: Es separa en un captol independent les intervencions en la llosa (demolicions puntuals i cobertura i modificaci de forats de ventilaci), els ferms i reblerts del parc fins a cota zero, des de sobre del paquet de impermeabilitzaci de la llosa ferroviria (aquests no estan inclosos a labast del present pressupost). Sinclou tota la vegetaci del parc descrita a la Memria Tcnica corresponent, aix com vials, camins, tancaments, estructures auxiliars, equipaments, etc. En les construccions auxiliars previstes (quioscos, centres de control, equipaments diversos, etc.) no shan comptabilitzat els acabats interiors individuals. Sha aplicat una contingncia final daproximadament el 3% als diferents mbits.
Lestimaci econmica del Manteniment es presenta de manera independent per cada mbit i per als primers 5 anys de funcionament del parc. Aix mateix, cal indicar que el manteniment final de cada mbit dependr de loperador que sencarregui i de les directrius rebudes.
Els primers 3 anys de manteniment tenen un cost ms elevat, que tenen a veure amb el rodatge del parc i el manteniment i creixement de la vegetaci, prenen desprs un ritme ms estable (perqu sinclouen repercussions de reposicions necessries). A lestimaci econmica no estan inclosos els diferents consums energtics corresponents al manteniment que aniran lligats a aquest.
Sadjunta una taula resum dels imports previstos per a lexecuci del Parc:
Sadjunta una taula resum dels imports estimats per al manteniment del Parc durant els primers cinc anys:
PEM REBLERTS SANT ANDREU LA SAGRERA BAC DE RODA TALLER INTEGRIA TALLER TALGO TOTAL 6.121.898,12 18.044.141,06 18.120.040,05 9.936.729,83 12.491.735,50 5.910.477,44 72.533.984,74
SUP (m2) 354.425,89 92.559,97 93.126,35 49.654,28 75.867,21
RATI (/m2) 17,27 194,95 194,50 200,12 164,65 136,87 199,27
RATI (/m2) sense reblerts 194,95 194,50 200,12 164,65 136,87 181,99
MANTENIMENT SANT ANDREU LA SAGRERA BAC DE RODA TALLER INTEGRIA TALLER TALGO TOTAL 2.242.738,76 2.770.057,63 1.390.780,72 2.103.501,57 725.056,87 9.232.135,55
43.182,08
356.587,16
2.12
DOCUMENTS ANNEXES - RESPOSTA ALS INFORMES PREVIS
global i al seu pas pels barris), 2.1.5.1 (El Cam Comtal a la zona de Bac de Roda), 2.1.5.2 (El Cam Comtal a la zona de Sagrera), 2.1.5.3 (El Cam Comtal a la zona de Sant Andreu), 2.1.5.4 (El Cam Comtal a la zona dels tallers Talgo i Integria) i 2.8 (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4
2.12.1.
Resposta a linforme previ dHbitat Urb
(Planta dordenaci) i 2.5 (Principis dordenaci).
EL PROJECTE DEL PARC LINEAL SANT ANDREU SAGRERA 4 de Novembre de 2011 HABITAT URB
Usos proposats
USOS GENERALS: WC, kiosks, bars-restaurants, pipi-can, parc daventures, espais de manteniment, etc. ELEMENTS ARTSTICS: Escultura pblica, etc.
2.3 El Pla director de Parc: Programa
SKATE-PARK: Possible ubicaci a Bac de Roda. Empresa especialitzada (programa i/o gesti). Demanat per lanterior equip del Districte de Sant Mart. A allunyar dhabitatges.
Gesti del parc:
TORRE DEL FANG: Arxiu i sala polivalent. LA COBERTA DE LESTACI: Prgola per a actes collectius.
-Temporal. Fases de construcci -Sistema de gesti. Centralitzat o per departaments. Pblic o privat. -Concessions de peces o de tot el parc: camps desports, kiosks i bars, equipaments. -Parc obert o tancat (segurament noms en algunes parts, com Diagonal Mar) -Participaci ciutadana en la gesti.
ZONES ESPORTIVES LOGSTICA (low-impact sports): ZONES WI-FI: Entre els forats de ventilaci de Sant Andreu ZONES DHORTS URBANS: Estudiar si pot ser una zona deducaci ambiental, autogesti dhorts urbans, hivernacles, venda de plantes (mercat setmanal de productes eco). Educaci ambiental. Escola Rubi i Tudur (IMEP). ZONA ESPORTIVA TALLER II: Quants camps (2). Gesti. Zona barbacoes. Connexi amb Trinitat.
El sistema de gesti del parc, les seves fases de construcci i la participaci ciutadana sexpliquen en els captols de la memria 2.1.3 (El parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Entitat cultural de natura i ciutat. Smart Park) i 2.9 (Fases) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci) i 2.11 (Proposta de fases per mbits).
ZONA TALLER INTEGRIA:Plantejament de zona de gran massa vegetal de connexi amb el paisatge del Congost. ADAPTACI DEL PLANEJAMENT.
El usos generals i les diferents zones sexpliquen en els captols de la memria 2.1.5 (El parc Equipaments sobre el parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.2 (Descripci material i funcional de la proposta dordenaci) i 2.8 -Equipaments sobre el parc segons pacte ajuntament - ass. Vens: -Torre del Fang Arxiu i sala polivalent -Sobre llosa logstica(mxim PB+2): -Escola bressol: 1200 m2 -Ludoteca: 800 m2 -Centre cvic: 1200 m2 -Casal de gent gran: 1200 m2 -Entre el Pont de Palomar i el C/ Sant Adri: -Casal de joves: 600 m2 -Proper al Taller Integria i depenent de Renfe: -Centre mdic: 200 m2 AIGUA: - Laigua sha de visualitzar encara que la presncia del fretic (amb xarxa prpia) fa que no calgui emmagatzemar-la. -La font central Onze de Setembre Prim (manteniment dun sistema de nebulitzaci). -Les fonts han de tenir un argumentari de disseny. ENERGIA: -Plaques fotovoltaiques o trmiques -H&C Els equipaments previstos en el parc sexpliquen en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica -Punts de crrega de vehicles elctrics Infraestructures de servei (a relacionar amb PEI BSAV): (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci) i 2.5 (Principis dordenaci).
TIC: -Sensoritzaci. Urban-Labs. -WIi-Fi (IMI) RESIDUS: -Tractament de la biomassa generada.
-El tractament dels forats sha de desenvolupar, especialment el caix de rodalies.
Lmbit de Bac de Roda i la seva adequaci als criteris exposats sexplica en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.1.5.1 (El Cam Comtal a la zona de Bac de Roda), 2.1.5.2 (El Cam Comtal a la zona de Sagrera), 2.1.5.3 (El Cam Comtal a la zona de Sant
Les infraestructures de serveis del parc sexpliquen en els captols de la memria 2.1.3.2 (El parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Samrt Parc), 2.1.7 (Sostenibilitat Criteris de Mobilitat i eficincia energtica), 2.4 (Cicle de laigua) i 2.5 (Proposta dinstallacions) i en la srie de plnols 3. (Proposta dinfraestructures).
Andreu), 2.1.5.4 (El Cam Comtal a la zona dels tallers Talgo i Integria), 2.2 (Descripci material i funcional de la proposta dordenaci), 2.3 (Proposta dilluminaci) i 2.8 (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.6 (Planta de definici geomtrica i topogrfica), 2.8 (Seccions generals) i 2.9 (Catleg delements del paisatge).
Infraestructura dobra civil i plantaci:
gores de Sant Mart
TIPUS DE SUBSTRAT TIPUS DE VEGETACI: Grans arbres. Prats per a s no intensiu. Zones ds intensiu TIPUS DIMPERMEABILITZACI TIPUS DE DRENATGE CRREGUES SOBRE ESTRUCTURA: Equivalents a 1,5m de terra. Estudi de plantacions potents sobre lnies de pilars. Terres estructurals en zones de poc recobriment. Alleugeriment en zones de molta alada. ELEMENTS EMERGENTS: Ventilacions, sortides demergncia, etc. FORATS SOBRE LLOSES
-El nom sha de replantejar (tamb s de Sant Andreu i Sagrera) -Shan de tenir en compte els edicles de lestaci al nord de Garcilaso i els patis de lestaci dautobusos. -La disposici dels espais esportius sembla una mica minsa (parlvem de 10.000m2) -La disposici dels equipaments construts sha de comprovar (arquitectnicament i estructuralment). -La trama de forats de ventilaci de la Logstica sha destudiar (sha de lligar amb el projecte de ventilaci que ha de minimitzar els 33 forats del projecte inicial). La Font de Regomir ha d e ser acceptada tant a nivell urb com per qestions de salubritat i manteniment (els projectistes han de dissenyar la font a tots els nivells). s un bon referent de relaci entre rambles i no s literal.
Les infraestructures dobra civil i la plantaci del parc sexpliquen en els captols de la memria 2.2.1 (Descripci material i conceptual de la vegetaci), 2.2.2 (Criteris de definici de qualitats i gruixos de sols), 2.2.3 (Crregues de les lloses. Distribuci de les crregues del parc), 2.2.8 (Descripci del volums de ventilaci protecci i elements tcnics) i 2.4.2 (Sistemes de drenatge i sanejament) i en les series de plnols 2.7. (Planta de superfcies de sols i terraplenats), 2.8 (Seccions generals), 2.9 (Catleg delements del paisatge), 2.10 (Planta de modificaci de lloses) i 3. (Proposta dinfraestructures). Lmbit de les gores de Sant Mart i la seva adequaci als criteris exposats sexplica en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.1.5.2 (El Cam Comtal a la zona de Sagrera), 2.2 (Descripci material i funcional de la proposta dordenaci), 2.3 (Proposta dilluminaci) i 2.8 (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.6 (Planta de definici geomtrica i topogrfica), 2.8 (Seccions generals) i 2.9 (Catleg delements del paisatge). 2.5 Revisi Cam Comtal Mosaic de Sant Andreu Solcat de benvinguda -Sha de comprovar la posici dels forats enfront 11 de Setembre. -El jard daromtiques s discutible a nivell de manteniment i a nivell de posar-lo sota el pont. Shaur de tancar? Shan destudiar b les cotes i els passos sota el pont. -Un bon s seria un skate-park. -Lespai davant la Torre del Fang s molt just. No identifica una possible entrada (era). -No hi ha passos transversals des del Parc de Sant Mart fins a Sagrera. -La connexi de lestaci sha dadequar amb el projecte durbanitzaci de lestaci. -La forma dels forats del C/ Sant Adri sha de corregir en funci del que sest construint i analitzar b com sintegren mitjanant petites edificacions (quiosc i zona wi-fi?) -Les seccions del tals proposat en el desnivell han de ser crebles (respectant el carril bici). -La plantaci floral ha de ser acceptada i sha de veure si es tancar. Potser shauran de buscar solucions. -La geometria del cam no lliga amb el tals. -Apareixer la reflexi sobre la relaci amb el Triangle Ferroviari i la seva zona verda.
Talgo i Integria), 2.2 (Descripci material i funcional de la proposta dordenaci), 2.3 (Proposta Lmbit del Mosaic de Sant Andreu i la seva adequaci als criteris exposats sexplica en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.1.5.3 (El Cam Comtal a la zona de Sant Andreu), 2.2 (Descripci material i funcional de la proposta dordenaci), 2.3 (Proposta dilluminaci) i 2.8 (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.6 (Planta de definici geomtrica i topogrfica), 2.8 (Seccions generals) i 2.9 (Catleg delements del paisatge). Criteris Hbitat Urb 2.6 Criteris Hbitat Urb dilluminaci) i 2.8 (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.6 (Planta de definici geomtrica i topogrfica), 2.8 (Seccions generals) i 2.9 (Catleg delements del paisatge).
Hortes de lEstadella i fruiters de la Maquinista
IMATGE UNITARIA DEL PARC: Es necessita un fil conductor formalment i temticament fort (el cam?). Les geometries de les peces sn molt dispars.
-Relaci amb lestaci de Sant Andreu Comtal. Ventilacions i plantaci sobre lloses. -Estudiar possible connexi del parc desnivellat amb el carrer Joan Torras. - Hortes, arbres fruiters i hivernacles. Sha de coordinar amb Medi Ambient la necessitat i gesti daquestes peces. -Falta lequipament de 600 m2 del Casal per joves. -Sha de buscar algun element per suavitzar la trobada amb el forat que comunica amb el Pont de Palomar. Veure els captols de la memria 2.1.1 (El Cam Comtal a Catalunya), 2.1.2 (El Cam Comtal a Barcelona), 2.1.3 (El Parc del Cam Comtal de Barcelona PCCB), 2.1.4 (El Cam Comtal al Parc del Cam Comtal) i 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris) i les series de plnols 2.1 (Situaci i emplaament territorial), 2.2 (Situaci i emplaament local), 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), i 2.9 (Catleg delements del paisatge). Lmbit de les Hortes i la seva adequaci als criteris exposats sexplica en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.1.5.3 (El Cam Comtal a la zona de Sant Andreu), 2.2 (Descripci material i funcional de la proposta dordenaci), 2.3 (Proposta dilluminaci) i 2.8 (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.6 (Planta de definici geomtrica i topogrfica), 2.8 (Seccions generals) i 2.9 (Catleg delements del paisatge). Veure els captols de la memria 2.1.1 (El Cam Comtal a Catalunya), 2.1.2 (El Cam Comtal a Barcelona), 2.1.3 (El Parc del Cam Comtal de Barcelona PCCB), 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.2.4 (Descripci material i funcional dels camins), 2.7 (Mobilitat i intermodalitat) i 2.10 gores esportives (Millores fora dmbit) i les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), i 2.9 (Catleg delements del paisatge). -Sha de contrastar si calen tants elements esportius (shavien previst 15.000m2). Cal atletisme? -La posici dels camps de futbol ha de correspondre amb el pas de les passeres. Sha de fer una reflexi respecte a lordenaci del sector Renfe Tallers i comptar amb el dipsit dADIF. Aix va lligat amb la possibilitat de collocar equipaments al llarg del Passeig de Santa Coloma. -Es proposa un moviment del forat de ventilaci del segregat per la posici del camp datletisme. -La plaa del Bess shauria destudiar b amb la proposta del Taller II perqu sembla que quedaria en pendent. -Possible connexi amb el Nus de la Trinitat. AUTOSUFICINCIA ENERGTICA: Sha de fer un balan i ha de ser autosuficient. Es podria parlar dun Lmbit dels Tallers i la seva adequaci als criteris exposats sexplica en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.1.5.4 (El Cam Comtal a la zona dels tallers gestor energtic del parc. Veure el captol de la memria 2.2.1 (Descripci material i conceptual de la vegetaci i la srie de plnols 2.9.2 (Lombradiu. Tipologies de plantaci de lOmbradiu. Planta i seccions). ARBRAT: Sembla que hi ha un excs despcies i no hi ha una espcie dominant que identifiqui el parc. O no hi ha una agrupaci identificable (Saln de Pinos de Madrid Rio). Es podria buscar una major identificaci amb la natura del riu, el torrent, les fonts. CONNEXIONS DE VIANANTS: Connexi Pirineus Mar Mediterrani. Connexi amb el Clot. Connexi amb el Bess Trinitat. Connexi quan hi ha carrers que travessen (paviments?)
Veure el captol de la memria 2.1.7 (Sostenibilitat Criteris de mobilitat i eficincia energtica)
AUTOSUFICINCIA HDRICA: Sha de fer el balan. Shauria de pensar en la recuperaci de la figura del pou (fretic) en relaci amb el concepte de continutat daiges (fonts).
Veure el captol de la memria 2.4 (El Cicle de laigua)
GESTI DE LA BIOMASSA: Ha de ser un element pel balan energtic (Minicentral?)
Veure el captol de la memria 2.1.7 (Sostenibilitat Criteris de mobilitat i eficincia energtica)
SAMRT PARK: Ha de ser un parc intelligent lligat a la intelligncia del barri.
Veure el captol de la memria 2.1.3.2 (El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Smart Parc), 2.1.7 (Sostenibilitat Criteris de mobilitat i eficincia energtica) i 2.5.7 (Aplicacions i sistemes Smart-City)
ESTACI: Lestaci ha de ser un punt amb una identitat forta (plaa?)
Veure els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.7 (Mobilitat i intermodalitat) i 2.10 (Millores fora dmbit) i les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci).
COMISSI DE QUALITAT I CONSELL CONSULTIU: Haur de passar per aquests dos rgans.
2.12.2.
Resposta a linforme previ de lassessor dels vens Joan Tineo
de laccessibilitat transversal; tampoc shan tingut en compte els itineraris que configuraven les lnees de desig, ni sha treballat per garantir una bona confortabilitat dels itineraris transversals. Es tracta dun defecte que condiciona des de la base el contingut de la proposta, cosa que es considera molt greu. *Resulta molt evident que es defensa clarament la formalitat en la composici de conjunt, supeditant-
ALTRES CONDICIONS BSIQUES PER A LA REALITZACI DE L AVANTPROJECTE DE LESPAI PBLIC EN EL PARC DE SANT ANDREU-SAGRERA
*Els documents que shan presentat al concurs no es poden considerar avantprojectes; en tot cas, simples referncies d intencions, a un nivell d estudi previ com a molt. Cal manifestar que existeixen dos documents fonamentals emanats del Procs Participatiu. *BSAV ens va assegurar que foren incorporats a la documentaci lliurada als concursants. Aquest mateix escrit fou explicat amb detall a la reuni que va haver entre concursants i entitats i associacions, i tamb va ser entregat. Per tant, algunes de les mancances i deficincies de la proposta no sn acceptables. *El que no sabem s si dits documents foren tinguts en compte pel Jurat en les seves deliberacions. En aquest acte hi ha molt poca cosa a afegir-hi. Per hi ha molt a remarcar: 1.- Cal recordar que encara resten altres temes que preocupen (referents a mobilitat, equipaments,...); per en aquesta ocasi noms es plantegen qestions relacionades directament amb l espai pblic dins el parc. *Tot i que no sn qestions en relaci directa amb el concurs per que condicionen en part el disseny del parc, daquests temes no tenim constncia de que hi hagi hagut cap progrs, ni tan sols no relacionat amb l avantprojecte.
hi les qestions bsicament funcionals (no sha volgut que exigncies ds trenquin un disseny compositiu molt predeterminat). *Tot i les perspectives i renderings, la component humana sembla absent del disseny.
La connectivitat transversal est estudiada i incorporada al projecte dacord amb els criteris del document lnies de desig (veure plnol 2.12.4) i dacord amb els criteris destructura urbana i connexi entre barris. Com a criteri general i per tal de garantir una connexi transversal adaptada de garanties, es considera que com a mnim saccedir al parc de forma adaptada cada 135 metres (sempre que linfraestructura inferior ho permeti), mesura assimilada a lintereix del pla Cerd. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris) i 2.1.6 (Accessibilitat, transitabilitat i tancaments)
c) tothom vol un parc viu; la seva vitalitat la fomentaran les persones dels barris que el travessin, no les persones provinents de la resta de la ciutat o de lrea metropolitana.
*s evident que aquesta qesti no sha tingut en compte a lhora de formalitzar la proposta; sha fet un parc per a la ciutat i lrea metropolitana, no pas per als barris colindants.
2.- Aquests sn els punts principals que es remarquen:
La relaci amb el venats i la seva identificaci ha estat incorporada al projecte a travs de la proposta paisatgstica i estructural del parc i el seu entorn. Els elements dinamitzadors del parc
a) no preocupa l accessibilitat longitudinal del parc, (els desnivells seran positius) el passeig ser agradable.
(equipaments, arees de nens, espais desbarjo, fonts ornamentals, etc.) es situen al llarg dels passos transversals, relacionant ciutat, parc i Cam Comtal. Alhora, aquests elements estaran
b) per s preocupa laccessibilitat transversal = transversalitat ( en aquest sentit els desnivells sn molt negatius):
temticament relacionats amb el barri adjacent per tal didentificar-los i orientar el visitant del Parc. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels
-existiran grans desnivells en espais estrets; es disposa de poc recorregut per a salvar-los convenientment,
barris) i 2.10.3 (Fase 0 del Parc del Cam Comtal Contaminacions fora de lmbit) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci) i 2.5 (Principis dordenaci).
-per al trnsit dels vianants, s imprescindible poder practicar els itineraris definits i marcats en el plnol de lnees de desig de la documentaci entregada (3.1.e) (atenci: es tracta de lnees molt estudiades; no sn gens gratutes). d) a banda de ser un espai on es produeixen itineraris, dins el parc han dexistir pols datracci potents que focalitzin i vertebrin alguns desplaaments propis.
-la confortabilitat dels recorreguts fixats en aquests itineraris incentivar linters per travessar el parc tot caminant.
*El treball premiat incorpora pols datracci potents; cal analitzar a conscincia si sn suficients i, tamb, si sn els que voldrien els vens (que seran els ms qualificats usuaris del parc).
La proposta introdueix gran nombre dactivadors socials i pols datracci a nivell ldic, cultural,
*La idea presentada afavoreix clarament laccessibilitat longitudinal, per soblida dels condicionants
esportiu, natural, paisatgstic i de lleure, aix com interrelacions amb pols ja existents a lentorn. A part dels equipaments de ciutat i propis del parc que sincorporen al llarg del Parc (arxiu i sala polivalent, escola bressol, ludotca, centre cvic, casal de gent gran, casal de joves, centre mdic, estacions, skate park, pistes esportives, font major, estable, hivernacle i horts urbans, camps de futbol, seu del PCCB, etc.), es plantegen arees infantils de 500m2 cada 400metres de parc, fonts ornamentals enteses com a plaa o lloc de reuni a linterior del parc cada 300 metres i quioscs cada 350 metres que dinamitzaran i activaran lespai pblic i els recorreguts longitudinals i transversals del parc (ja que aquests elements es situen sempre en relaci a ambdos tipus de recorreguts). Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.3 (El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Entitat cultural de natura i ciutat. Smart Parc), 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris) i 2.8 (Superfcies i usos ) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci) i 2.5 (Principis dordenaci). El manteniment i la conservaci del parc sha tingut molt en compte en el procs de disseny. Tant el mobiliari urb com els elements durbanitzaci i dilluminaci es preveuen de gran resistencia a ls i al vandalisme. La vegetaci (arbrat, arbustives, prats i espcies florals) sha seleccionat segons criteris de manteniment mnim i mxima resistncia al clima i a lestrs hdric propis de la ciutat de Barcelona. Finalment, i de cara a la gesti global del parc, la proposta del Parc del Cam Comtal aposta per la creaci duna entitat de gesti com a resposta a les caracterstiques prpies i per a donar resposta als aspectes de relaci amb lusuari/ve, informaci, comunicaci i divulgaci del parc, gesti dusos i espais, participaci ciutadana, manteniment despais i natura, etc e) les dotacions que es demanden al Parc i que conformen pols datracci nodulars, consten als documents. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.3 (El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Entitat cultural de natura i ciutat. Smart Parc), 2.2.7 (Descripci material i funcional del mobiliari urb i la senyalstica) i en la srie de plnols 2.5 (Principis dordenaci) Com es podr lluitar contra la degradaci de lespai pblic (tant a nivell de conservaci com de seguretat ciutadana)???
*Lactual crisi ens comena a mostrar com ser de difcil mantenir en condicions acceptables espais pblics en general, i ms encara els que volen tenir un carcter emblemtic.
*Algunes de les proposades shan tingut en compte, per de forma dispersa, poc coordinada i gens integradora per a conformar espai al servei directe i de cara a lusuari (exemple: prgoles que podrien ser un bon acompanyament als camins de pas).
g) cal decantar-se per una formulaci paisatgstica autctona que conformi una ambientaci ben integrada; no sn admissibles formes ni vegetacions que resultin extiques al paisatge de lentorn urb.
El parc incorpora els usos, dotacions i espais de lleure previstos en les demandes inicials del parc i daltres proposades al llarg del procs de redacci del present Pla Director. Per tal destructurar aquests pols datracci shan situat sempre en relaci directa al recorregut longitudinal i als diferents recorreguts transversals del parc. Aquesta estrategia permet alhora relacionar cada punt datracci amb la resta de pols datracci parc i amb els pols datracci existents en els barris de lentorn, conformant i definint lestructura deixos cvics que cus i estructura el Parc amb els barris. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.2. (Descripci material i funcional de la proposta dordenaci) i 2.8 (Superfcies i usos) i en les series de plnols 2.4 (Planta dordenaci) i 2.5 (Principis dordenaci).
*Paisatge autcton i ambientaci vegetal integrada amb el pas i lentorn urb??? Daix no hi ha res de res a la proposta guanyadora, que mostra un ambient centreeuropeu, molt atraient en abstracte, per inadequat per aquest cas.
La proposta de vegetaci i paisatge del Parc del Cam Comtal respon de forma conscient i acurada a les caracterstiques particulars de clima, hidrografia, sols i paisatges de lentorn i circumstncies de sibsol prpies del parc, de Barcelona i del clima Mediterrani, selleccionant espcies arbories, arbustives i entapissants de solvencia contrastada en altres parcs i espais de la ciutat. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.2.1 (Descripci material i conceptual de la vegetaci) i 2.4.3 (Sistemes de reg. Fertirrigaci) i en les sries de plnols 2.4 (Proposta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci) i 2.9.2 (Lombradiu. Tipologies de plantaci de lombradiu. Planta i seccions).
f) per a la bona conservaci daquest immens espai pblic, cal projectar atenent de manera principal les qestions relacionades, tant amb la qualitat i resistncia dels materials, com amb un operatiu manteniment tcnic, amb la facilitat de la neteja, o amb el foment de la sensaci de tractar-se dun lloc segur. h) segueix sent del tot fonamental resoldre convenientment la trobada de les rambles, fent que per als que hi circulin caminant es produeixi una continutat ditinerari, sense entrebancs.
*Com es podr fer la conservaci daquest immens espai pblic al mig de la ciutat compacta i comprimida???
*El tema ha estat del tot descurat en la proposta; no solament no sha conformat cap itinerari de vianants (sn els cotxes els que conformen leix de pas), sin que el pas oblic o esbiaixat es fa sota la Font Major del Regomir !.
La proposta respon a la trobada de les rambles de Prim i Onze de Setembre i la seva continutat cvica. Com a punt de mxima intensitat urbana del parc, el nus es formalitza a travs de la Font Major com a plaa-font, un espai singular i simblic que gestiona a mode de rtula els fluxes de vianants de les rambles de Prim i Onze de Setembre i el Cam Comtal, aix com la continutat directa i sense entrebancs entre les rambles a travs de lespai nord del nus. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris) i 2.1.5.2 (El Cam Comtal a la zona de Sagrera) i en les sries de plnols 2.4 (Proposta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.8 (Seccions generals) i 2.9 (Catleg delements del paisatge).
altimetria prpia (laspecte del dibuix s el mateix que quan Garcilaso o Sant Adri travessen el parc, sent el canvi una situaci molt diferent).
El projecte proposa millorar i adequar els entorns i passos pel pont de Felip II i Palomar. Pel que fa al pont de Felip II, es preveuen connexions i accessos a les escales del pont per garantir un accs des del pont. Lespai sota el pont es proposa com un seguit de lmines daigua en moviment que han de garantir el pas dels vianants el mxim agradable i interessant possible, reduir o matisar el soroll generat pels trens i pel transit viari a travs de soroll blanc (aigua en moviment), evitar els talls visuals provocats per les proteccions del forat de desconnexi del tnel de rodalies, augmentar la lluminositat i visibilitat de lespais a travs dintroduir el reflex de la llum del sol de dia i el treball amb la llum artificial de nit i reduir el risc de degradaci i marginalitat habitual en els espais sota els taulers de ponts. Pel que fa al pont del Palomar, sha proposat una cobertura important duna
i) Es considera que la vialitat rodada que travessa el Parc est sobre dimensionada, tant pel que fa a nombre de vials com a amplada dels mateixos; en cap cas, la circulaci de vehicles ha de condicionar una forma raonable de passejada dels vianants al llarg dels recorreguts no motoritzats.
part del forat sud en lmbit tallers i del forta intermedi del pont per tal de connectar de forma clara i directa ambds costats del parc en el carrer Palomar, incentivant la relaci amb els camps de futbol i lmbit tallers. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.5 (El parc del Cam Comtal com
* Al disseny es veu com els recorreguts longitudinals dels vianants no poden ser directes; o b shan de modificar per anar a buscar els passos zebra que ja foren ubicats en els projectes de la xarxa viria, o b cal resituar dits passos zebra per a fer-los coherents amb les lnees de marxa dels usuaris del parc.
a element de connexi transversal i longitudinal. La proposat paisatgstica global i al seu pas pels barris), 2.1.5.1 (El Cam Comtal a la zona de Bac de Roda), ), 2.1.5.3 (El Cam Comtal a la zona de Sant Andreu), 2.1.5.4 (El Cam Comtal a la zona dels tallers Talgo i Integria), ) i en les sries de plnols 2.4 (Proposta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.6 (Planta geomtrica i topogrfica), 2.8 (Seccions generals) i 2.10 (Planta de modificaci de lloses)
La proposta incorpora la prioritat del vianant, proposant una nova mobilitat lenta, tant a escala del Parc com a escala de ciutat, on el ritme prioritari sigui el del vianant i no el de lautombil. Els creuaments en sentit longitudinal i transversal shan adaptat als projectes durbanitzaci existents en lentorn per tal de fer compatible el pas de vianants amb els criteris de mobilitat i semaforitzaci, tot i que el Pla Director aposta per una prioritat del vianant sobre altres tipus de mobilitat en certs recorreguts i certs creuaments. En aquest sentit, laposta va ms enll del parc i sinscriu en una proposta de nova mobilitat a escala de ciutat en lmbit de la nova Diagonal Verda de Barcelona (contraposada a lAvinguda Diagonal, emblema de la mobilitat rodada a Barcelona) que no noms suavitzi la mobilitat longitudinal des de Trinitat fins a la Barceloneta, sin que contamini tamb tots els teixits urbans que en sn limtrofs. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.2 (El Cam Comtal a Barcelona. Nova Diagonal Verda a Barcelona. El Slow Barcelona) i 2.1.3 (El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Entitat cultural de natura i ciutat. Smart Parc) i en les sries de plnols 2.4 (Proposta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci) i 2.9 (Catleg delements del paisatge). La proposta proposa un pla de fases per tal de desenvolupar de la forma ms ptima possible la construcci del parc, preveient una coordinaci amb els projectes durbanitzaci que possibiliti un primer anell que garanteixi la connexi transversal i longitudinal. Aix mateix, el Pla Director estableix els criteris de contracte-programa dun viver previ a la construcci del parc que possibiliti el tractament i creixement dels arbres en les condicions ms semblants possibles al futur medi on j) s important resoldre adientment la integraci paisatgstica i funcional dels dos ponts preexistents que, en la seva geometria, es contraposen als principis de planetat de la cobertura amb lloses (Felip II i Palomar). viuran aconseguint uns arbres molt desenvolupats, als quals sels hauran fet tots els tractaments fito-sanitaris precisos i en les unitats necessries sense dependre de les condicions del mercat en el moment de la plantaci. k) es vol recordar que caldr un tractament provisional dels espais destinats a parc, un cop acabada la infraestructura ferroviria i abans de la urbanitzaci que dependr del desenvolupament dels sectors i disposici de les corresponents crregues urbanstiques (als avantprojectes caldr atendre aquesta circumstncia).
*Daquest punt no sen sap res, tot i que potser no s encara el moment per afrontar el tema. *Per del conjunt de la proposta tampoc es pot intuir com ser el parc abans de que els arbres arribin al tamany que sindica al grafisme (aquest s un tema que s que caldria que ho determins lestudi).
*Al pont de Felip II sha fet un esfor dintegraci compositiva fora ben estructurat; al pont de Palomar sembla que no shagi pensat ni tant sols que existeix i que no s una llosa plana sin un pont amb
Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.9 (Fases), 2.2.1 (Descripci material i conceptual de la vegetaci) i 2.2.6.5 (Programa acopi de viver comtal) i en les sries de plnols 2.4
(Proposta dordenaci), 2.5 (Principis dordenaci), 2.9 (Catleg delements del paisatge) i 2.11 (Proposta de fases per mbits)
CONSTATACIONS ADDICIONALS
Abans de ladjudicaci del concurs vaig tenir una visi fugissera sobre les cinc propostes presentades i, l) els habitants de lentorn agrairan les innovacions que siguin respectuoses amb les persones i amb lessncia del paisatge urb. personalment, aquesta la que em va resultar, simultniament, la menys atraient en el seu contingut, per tamb la ms perillosa, perqu vaig veure que era enganyosament atraient.
*Qu en diuen els vens??? Sembla que han quedat atrets per lutpic esmentat aspecte centreeuropeu de la vegetaci del parc. Personalment crec que en aquest treball no sha tingut en compte els veritables desitjos de les persones.
Tot i aix, vull creure com sens ha explicat, que el resultat del concurs noms haur servit per a determinar quin ser lequip redactor dels passos posteriors, i que el que sha presentat no representa trets definitoris de cara al resultat final del disseny del parc. Cal pensar, com sens ha insinuat, que tornar a haver algun tipus de contacte entre lequip redactor dels diferents projectes i les associacions de vens, tot i que,
La proposta per al Parc del Cam Comtal proposa un espai de relaci entre vens, ciutadans i societat a travs de la entitat cultural i de natura que s el parc (PCCB). El parc t com a centre de la seva reflexi la persona i ls que aquesta en far del parc, dels seus espais i usos, i com a travs dells establir espais de relaci, confluencia, intercanvi, lleure, etc. El parc vol respondre als reptes contemporanis on lequilibri de fluxes, de partcipaci ciutadana, de recursos i dimplantaci conviuen en un ecosistema holstic que equilibra el medi i la ciutat. Laposta pel respecte al medi ambient, linserci deixos verds, els valors socials i tics, la mobilitat plural, ls de les noves tecnologies, etc. ser leix fonamental daquest parc per al ciutad i per a la ciutadania. Aquests aspectes sexpliquen en els captols de la memria 2.1.2 (El Cam Comtal a Barcelona. Nova Diagonal Verda a Barcelona. El Slow Barcelona) 2.1.3 (El Parc del Cam Comtal de Barcelona (PCCB). Entitat cultural de natura i ciutat. Smart Parc) 2.1.7 (Sostenibilitat Criteris de mobilitat i eficincia energtica) i en les sries de plnols 2.4 (Proposta dordenaci) i 2.5 (Principis dordenaci)
raonablement, shaur de fer a travs dels tcnics assessors.
3.- Aquests punts, all que qestionen els habitants de lentorn (associacions de vens i entitats) han de ser considerats pels projectistes com a principals axiomtics en la fase de projecte (igual que tots els altres continguts a la documentaci tcnica entregada).
*Si no fos que sens ha assegurat que els projectistes disposaven de les condicions imposades per les entitats i associacions, i que sabem com sels va informar amb una certa vehemncia en la reuni abans esmentada, creuria que mai les han conegut.
El Pla Director del Parc del Cam Comtal pretn recollir els anhels dels habitants de lentorn del Parc i de la ciutat de Barcelona i respondre al repte del futur espai pblic ms important de Barcelona a travs duna proposta amable amb el ciutad, que el vincula amb el barri, la ciutat i el territori i que a travs de cosir lantiga ferida de les vies frries, reivindica una nova ciutat equilibrada, lenta i un retrobament amb lessncia natural de lhome.
2.12.3.
Resposta a linforme previ dADIF
incoherencias entre las obras en ejecucin y los diseos del parque. En ste sentido cabe remarcar que la documentacin grfica presentada por la propuestas ganadora al concurso carece de la exactitud tcnica de un proyecto. As, el grafismo empleado en los planos de ordenacin se acerca ms al de una imagen
INFORME PARQUE LINEAL LA SAGRERA-SANT ANDREU: 1. Antecedentes.
que al de un plano tcnico. Por citar alguno de los ms llamativos, cabe mencionar las reas deportivas situadas sobre los futuros talleres 1 y 2 de ancho UIC: un proyecto, la cubierta de ambos talleres presenta numerosos huecos de ventilacin, as como casetas en superficie, (accesos de emergencia, instalaciones, etc.) incompatibles con dichas reas. Por otra parte, en esa misma zona, cerca del puente de Santa Coloma, est prevista una calle desde la que se realizar el acceso a los viarios de servicio de los talleres. Esto no est contemplado en los diseos del parque. En cualquier caso, al tratarse de un anteproyecto del parque, se entiende que todas estas incompatibilidades quedarn resueltas en los proyectos de cada uno de los mbitos del parque. Los comentarios realizados en el presente informe podran hacerse extensivos a las obras an no comenzadas. 4.1. Aspectos Urbansticos. El rea del Parque Lineal de la Sagrera-Sant Andreu planteado en el concurso se encuentra dentro de los
Con fecha 12 de noviembre de 2010, se publica en el BOE la convocatoria de licitacin pblica mediante concurso para redaccin de los proyectos de urbanizacin y construccin de las fases 1, 2 y 3 del Parque Lineal de la Sagrera-Sant Andreu por la sociedad Barcelona Sagrera Alta Velocidad, S.A. En julio de 2011, Barcelona Sagrera Alta Velocitat, S.A., adjudic los trabajos a la propuesta elegida por el jurado El Parc del Cam Comtal presentada por la UTE formada por Alday Jover Arquitectos SLP , RCR Arquitectos SLP y West 8. La documentacin a analizar consta de 6 paneles con documentos grficos, memoria tcnica y un cuadernillo en A3 explicativo del proyecto. Desde la Direccin de Gabinete de Presidencia se ha solicitado informe a las distintas Direcciones afectadas en base a cuyas contestaciones se ha elaborado el presente documento. 2. Objeto.
lmites del mbito que establece el convenio de 12 de junio de 2002. El equipamiento B7 Edificios de equipamientos de barrio en los que se incluye guardera, centro de mayores y centro cvico, se localiza en la zona B, goras de San Mart y segn la planta de ordenacin del concurso, coincide al superponerlo con el plano de planeamiento con las claves 9 (zona de proteccin), 3/6 (Sistema Ferroviario cubierto con espacio libre en superficie) y 3/7 (Sistema Ferroviario cubierto con equipamientos en superficie). Debe, por tanto, localizarse exclusivamente en zona 3/7b (Sistema Ferroviario cubierto con equipamientos en superficie). Este mismo edificio para equipamiento B7 se encuentra sobre una de las salidas de emergencia previstas en el proyecto de las instalaciones ferroviarias bajo losa, segn el plano 4.1 plano de elementos emergentes en superficie y capacidad portante de las losas del documento de anteproyecto del Plan Director realizados por BSAV, anejo al concurso.
El objeto de ste informe es el anlisis de la propuesta ganadora del concurso desde un punto de vista tcnico, de adecuacin urbanstica y legal, para reflejar aquellas consideraciones relevantes que deber tener en consideracin el equipo redactor del proyecto. El mbito de urbanizacin definido en el concurso se implanta, en su mayora, sobre la estructura de cobertura, actualmente en ejecucin, del proyecto de construccin de plataforma de la lnea de alta velocidad Madrid Zaragoza Barcelona Frontera Francesa. Tramo: La Sagrera Nudo de Trinidad. Sector Sant Andreu y sobre las cubiertas de los proyectos Accesos a la estacin, Taller 1, Taller 2 y, a ms largo plazo, sobre la cubierta del nuevo Taller MIT que sustituir el taller de Integria existente en el lado montaa del corredor ferroviario. 3. Documentacin analizada.
La interaccin se ha adecuado en el Plan Director. Ver serie de planos 2.4 (Planta dordenaci) En relacin a las dotaciones locales que se plantean sobre la losa y las instalaciones ferroviarias no se especifica en ningn caso si los equipamientos que se construirn sern de titularidad pblica o privada. En todo caso el uso urbanstico de los mismos y el mantenimiento debern quedar regulados en el planeamiento mediante las determinaciones adecuadas que aseguren la compatibilidad del uso pblico en superficie con la seguridad de las instalaciones y el servicio ferroviario en el subsuelo. Se observa, en los planos de ordenacin que las instalaciones de ventilacin natural y mecnica localizadas a lo largo del Parque Lineal sobre la losa de cubricin son respetadas tal y como se plantea en los documentos entregados por BSAV en las bases del concurso. Los edificios deben estar situados igualmente fuera de la proyeccin vertical del Sistema General Ferroviario. En ningn caso se admitir una finca de titularidad privada superpuesta al dominio pblico ferroviario. Se ajunta, en el ANEXO Y de est documento, algunas determinaciones normativas a tener en cuenta para la redaccin de los correspondientes Proyectos de urbanizacin.
El anlisis recogido en el presente informe se realiza sobre la documentacin enviada por BSAV (Barcelona Sagrera Alta Velocidad) con informacin sobre el proyecto de urbanizacin: Documento EL PARC DEL CAM COMTAL. El parc lineal de la Sagrera Sant Andreu Barcelona. Documento DOCUMENTACIN TCNICA PELS LICITADORS SELECCIONATS DEL PARC. 10 de febrero de 2011 Se ha tenido en cuenta la obra en ejecucin del proyecto de construccin de plataforma de la lnea de alta velocidad Madrid Zaragoza Frontera Francesa. Tramo: La Sagrera Nudo de la Trinidad. Sector Sant Andreu, as como el proyecto de Accesos a la estacin, los cuales incluyen mbitos sobre los que est previsto construir el Parque. Por otro lado, el documento EL PARC DEL CAM COMTAL. El parc lineal de la Sagrera Sant Andreu a Barcelona, incluye otros mbitos del parque cuya obra an no ha comenzado. 4. Anlisis del documento. El proyecto del parque lineal Sagrera deber adecuarse a los proyectos aprobados y a las obras realmente ejecutadas. Tras el anlisis realizado de la documentacin disponible, se han detectado numerosas
Queda pendiente de realizar por parte de BSAV la modificacin del planeamiento vigente que
recoja y se adece a los criterios marcados en el presente Plan Director y d respuesta a las cuestiones planteadas en el presente punto. 4.2. Aspectos Tcnicos. Es importante que en estos proyectos de desarrollo de la propuesta se compatibilicen los usos previstos para el parque lineal con los usos ferroviarios a desarrollar bajo rasante. En este sentido, se debe ser especialmente exigente para garantizar la localizacin de las salidas de emergencia, ventilaciones y lucernarios necesarios para el servicio ferroviario. Es necesario reservar unas vas de acceso a las salidas de emergencia adecuadas para los servicios de rescate. Las dimensiones mnimas sern de al menos 2,25 m de ancho por 2,25 m de alto libres de obstculos y con un firme apropiado. As mismo, se debe evitar situar aljibes o depsitos de aguas pluviales sobre la losa de cobertura del Sistema General Ferroviario.
comentado en el punto 4.2.1.1, para cargas permanentes y sobrecargas de uso. El proyecto de urbanizacin, puede contemplar la colocacin de elementos singulares tales como estructuras (prgolas, prticos), mobiliario, rboles, etc., que en algunos casos pueden suponer cargas puntuales que pudieran supones un problema para la estructura ejecutada. Es necesario que se compruebe que dichas cargas son soportables por la estructura de cobertura o disearse elementos para repartir la carga y transmitir cargas inferiores a las de diseo. En el caso de que fuera necesario anclar elementos a la cubierta, dichos anclajes requerirn de comprobaciones de clculo sobre la misma, que variarn segn la tipologa de cubierta (riesgo de tocar cordones de pretensado en vigas, etc.). Ser necesario extremar la proteccin contra posibles filtraciones en aquellos puntos donde se produzcan cargas puntuales o anclajes a las cubiertas.
El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los criterios del presente punto como se explica en los captulos 2.2.2 (Criteris de definici de qualitats i gruixos de sols) y 2.2.3 (Crregues de
El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los criterios del presente punto desde el punto de vista de evacuacin, localizacin de salidas de emergencia, ventilaciones, lucernarios, etc. Asimismo, se ha evitado situar depsitos de aguas sobre el Sistema General Ferroviario. 4.2.1. Estructura de cobertura.
les lloses. Distribuci de les crregues del parc) y 2.4.2 (Sistemes de drenatge i sanejament) de la memoria y en las series de planos 1.5 (Crregues sobre lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8 (Seccions generals) y 2.10 (Planta de modificaci de lloses). 4.2.1. Huecos de cubierta.
4.2.1.1. Cargas permanentes y sobrecargas de uso sobre cubierta: El aspecto fundamental a tener en cuenta en la redaccin del proyecto de urbanizacin del parque son las cargas sobre cubierta consideradas en la estructura de cobertura de los corredores ferroviarios de alta velocidad y de cercanas, as como de los segregados mar y montaa. Las cubiertas ejecutadas han sido dimensionadas para unas cargas permanentes y sobrecargas en base a los usos previsibles de superficie: parque, vial, zona peatonal, etc., y en base a unas cotas finales de urbanizacin (lo que determinan los espesores de rellenos). Es indispensable que la urbanizacin proyectada se ajuste a los espesores de tierras considerados y no incremente las zonas de viales consideradas (con sobrecargas de trfico segn IAP98, en definitiva, respete estrictamente las cargas de diseo de las estructura de cobertura. Dada la variedad de usos en superficie, durante la ejecucin del proyecto de construccin de plataforma del Sector Sant Andreu, se ha definido una tramificacin de las losas de cubierta en base a las cargas actuantes, adems de otros aspectos como luces de clculo, cantos de cubierta, etc. Se adjunta como ANEXO 2 los planos de cargas sobre losas de cubierta.
La estructura de cobertura presenta en su losa superior una serie de huecos de diversa naturaleza e ndole, que se deben considerar en el proyecto de urbanizacin:
El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los criterios del presente punto como se explica en el captulo 2.2.8 (Descripci dels volums de ventilaci proteccin i elements tcnics) de la memoria y en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8 (Seccions generals), 2.9 (Catleg delements del paisatge) y 2.10 (Planta de modificaci de lloses). 4.2.1.1. Huecos de ventilacin natural Estos huecos estn destinados a favorecer la ventilacin de forma natural de los tneles urbanos. Se han diseado huecos en todos y cada uno de los corredores: tnel ferroviario de alta velocidad, tnel ferroviario de cercanas, corredor de talleres y viales segregados. Sin embargo, en casi todos los documentos de la propuesta del diseo del Parque Lineal se omita la existencia de numerosos lucernarios que proporcionan luz natural a las instalaciones ferroviarias del rea de Avituallamiento de Alta Velocidad situadas al norte del Pont del Treball.
El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los criterios del presente punto como se explica en los captulos 2.2.2 (Criteris de definici de qualitats i gruixos de sols) y 2.2.3 (Crregues de les lloses. Distribuci de les crregues del parc) de la memoria y en las series de planos 1.5 (Crregues sobre lloses), 2.7 (Planta de superficies de sols i terraplentas) y 2.8 (Seccions generals). 4.2.1.2. Cargas puntuales sobre cubierta:
El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los huecos de ventilacin y lucernarios presentes en los proyectos de infraestructuras como se explica en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8 (Seccions generals), 2.9 (Catleg delements del paisatge) y 2.10 (Planta de modificaci de lloses). 4.2.2.2. Huecos pozos de ventilacin y cuartos tcnicos
La estructura de cobertura no se ha dimensionado para cargas puntuales de relevancia, sino, como se ha
Se trata de nuevos huecos en todos los corredores en tnel, que permiten la entrada de material y equipos (ventiladores, grupos electrgenos, transformadores, etc.). Estos huecos no solamente condicionan la reserva de espacio en superficie, sino que tambin obligan a establecer una ruta de acceso al alcance de los mismos para la introduccin-retirada de dichos equipos, con los vehculos destinados a ellos (camiones, gras, etc.). (Seccions generals) y 2.9 (Catleg delements del paisatge) El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los pozos de ventilacin y cuartos tcnicos presentes en los proyectos de infraestructuras como se explica en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8 (Seccions generals) y 2.9 (Catleg delements del paisatge) En lo relativo a los huecos de cubierta, cabe resaltar que, el proyecto de cobertura en ejecucin, no contempla el cerramiento definitivo de todos los huecos. Los proyectos de urbanizacin debern, en cada caso, contemplar este cerramiento y valorar la necesidad de la colocacin de pantallas acsticas para limitar la afeccin a edificaciones colindantes. 4.2.1.2. Huecos salidas de emergencia El Plan Director del Parc del Cam Comtal prev la solucin de cerramiento y proteccin de los Las salidas de emergencia de los corredores ferroviarios, tanto de alta velocidad como de cercanas, previsiblemente estarn operativas antes de que se proceda con la ejecucin del proyecto de cubierta se encontrarn totalmente finalizados (con cerramiento de puerta automatizada), el proyecto de urbanizacin tenga los siguientes condicionantes: Cota de la salida de emergencia. Se debe respetar el desembarco de la salida de emergencia, pues cualquier modificacin de cota, implicara modificaciones en la estructura interior (escalera, etc.). Debe resolver la evacuacin desde la salida de emergencia en el propio parque (ruta evacuacin, zona segura, etc.). Se deben considerar en proyecto la existencia de rutas de evacuacin o zonas seguras durante la ejecucin de la urbanizacin, ya que los corredores ferroviarios estarn en servicio y ello obligar a planificar la ejecucin en fases para mantener siempre una forma de evacuacin provisional. Se deber reservar para cada salida de emergencia un espacio mnimo de 500 m2 como zona de rescate libre de obstculos (Dimensiones mnimas segn ETI). Se deber reservar los espacios necesarios para los hidrantes e instalaciones de extincin de incendios que alimentarn las columnas secas dentro del tnel a travs de las salidas de emergencia. En la documentacin del concurso se hace referencia a tres sistemas de abastecimiento para el agua de riesgo: agua fretica, agua reutilizada y agua de pluviales. Este ltimo sistema est basado en la captacin y acumulacin de agua de lluvia en acuferos artificiales de grava. Estos acuferos se sitan sobre la losa bajo la cual estn las instalaciones ferroviarias, segn el esquema de Reservas de aguas pluviales dentro del punto 18, Infraestructuras y detalles, del documento. Para esta red de acuferos repartidos por el parque se plantea un doble sistema de impermeabilizacin que, segn el texto, garantiza la estanqueidad e impermeabilizacin de la losa inferior. Dado que la superficie a urbanizar es muy grande, se presentar, con bastante probabilidad, la siguiente problemtica: El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge la situacin y cota de las salidas de emergencia presentes en los proyectos de infraestructuras, as como sus hidrantes y su espacio mnimo asociado como zona de rescate segn la normativa vigente como se explica en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8 (Seccions generals), 2.9 (Catleg delements del paisatge) y 3.1.5 (Prevenci antiincendis) 4.2.1.3. Otros huecos en cubierta Existen en el mbito de cobertura del proyecto de construccin de plataforma del Sector Sant Andreu, algunos huecos adicionales de acceso/entrada material en elementos singulares: pozos de bombeo, colectores de saneamiento, etc., cuyo tratamiento debe ser similar al de los pozos de ventilacin y cuartos tcnicos: Operacin de superficie por el propio hueco/entrada. Reserva de espacio para acceso e implantacin de vehculos/gras con alcance al hueco. Los caudales de escorrenta de diseo sern elevados, al ser directamente proporcionales a la superficie. El espesor de rellenos para pendientes sobre la impermeabilizacin de cubierta dada la anchura ser considerable, y limitar todava ms el espesor de tierras para plantaciones, paso de instalaciones, etc. En cualquier caso se deber evitar la construccin de fuente y lminas de agua sobre el cajn ferroviario, puesto que con el paso del tiempo las juntas no resisten los movimientos diferenciales de las estructuras ocasionando la rotura de las impermeabilizaciones y provocando filtraciones de agua al interior del cajn ferroviario. Por otro lado, se deber: Garantizar una pendiente natural sobre la cubierta, an estando sta impermeabilizada, para evitar la formacin de balsas de agua de infiltracin sobre la cubierta, que pueda provocar, con los aos debido deterioro de la impermeabilizacin, filtraciones en los tneles, etc. Es importante remarcar que las impermeabilizaciones tienen una vida til determinada, carecen de mantenimiento (dado su carcter confinado normalmente) y que por ello, la pendiente superior, especialmente en zonas de parque (con alta infiltracin), que evace las aguas por gravedad hacia fuera de la estructura impermeabilizada, es elemento fundamental para la durabilidad. 4.3. Drenaje de urbanizacin del parque explica en los puntos 2.2.8 (Descripci dels volums de ventilaci proteccin i elements tcnics) y 2.6 (Estudi despecificacions acstiques) de la memoria y en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8 (Seccions generals) y 2.9 (Catleg delements del paisatge) diversos huecos, as como las especificaciones acsticas del conjunto de los agujeros como se 4.2.1.4. Cerramientos de huecos El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los huecos adicionales de acceso y de entrada de material a pozos de bombeo, colectores, etc. presentes en los proyectos de infraestructuras como se explica en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8
Evitar las perforaciones de elementos de urbanizacin (estructuras, prgolas, mobiliario, luminarias, etc.) a la losa de cobertura, pues implicara la reparacin de la impermeabilizacin, con juntos, etc., generando puntos dbiles frente a la entrada de agua. Plantear soluciones de drenaje independientes de los colectores interiores de los tneles ferroviarios o varios. Los caudales de diseo de dichos colectores son caudales de incendio, y por tanto los dimetros de colectores son exigidos por mantenimiento, pero no garantizan capacidad de desage para aguas pluviales. Por otro lado, dichos caudales se evacuan por sistemas de bombeo, con funcionamiento eventual frente a episodio de incendio o infiltracin. La conexin de drenajes de pluviales supone un contrasentido, por el hecho de disear bajantes para luego bombear de nuevo a la cota ciudad.
resueltas en los proyectos de urbanizacin de desarrollar. Cualquier obra sobre la losa del Sistema General Ferroviario deber contar con autorizacin previa y por escrito de ADIF, as como los proyectos que definan dichas obras, y en especial, los de Urbanizacin. Por ello, sera conveniente establecer el mecanismo necesario que posibilite el seguimiento de la redaccin de los proyectos desde Adif y el resto de administraciones implicadas. Todos los edificios debern estar situados fuera de la proyeccin vertical del Sistema General Ferroviario. En ningn caso se admitir un fina de titularidad privada superpuesto al dominio pblico ferroviario. Los usos previstos para el parque lineal debern ser compatibles con los usos ferroviarios a desarrollar bajo rasante. Se ser especialmente exigente a la hora de garantizar la localizacin de las salidas de emergencia, ventilaciones y lucernarios necesarios para el servicio ferroviario. El uso urbanstico de los mismos y el mantenimiento debern quedar regulados en el planteamiento mediante las determinaciones adecuadas que asegure la compatibilidad del uso pblico en superficie con la seguridad de las instalaciones y el servicio ferroviario en el subsuelo. En la redaccin de los proyectos de urbanizacin del parque se debern contemplar las observaciones aqu
El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los criterios del presente punto como se explica en los captulos 2.2.2 (Criteris de definici de quelitats i gruixos de sols), 2.4 (Cicle de laigua), de la memoria y en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci),2.7 (Planta de superficies de sols i terraplens), 2.8 (Seccions generals) y 2.9 (Catleg delements del paisatge) y 3.1.2 (Sistemes de drenatge y sanejament) 4.4. Elementos vegetales y fuentes ornamentales.
expuestas, sin perjuicio de otras consideraciones que pueden ser planteadas por aquellas dependencias u organismos con competencias para informar en funcin de la que dispongan, que as mismo, tambin deban ser tenidas en atencin. Es indispensable que la urbanizacin proyectada respete estrictamente las cargas de diseo de la estructura de cobertura. En el caso de que se instalen elementos singulares que transmitan cargas puntuales a la cobertura, ser necesario comprobar que stas son soportables por la estructura de la cobertura o se debern disear elementos para repartir la carga y transmitir cargas inferiores a las de diseo. En cuanto a los huecos sobre las coberturas, tanto iluminacin, como de ventilacin, instalaciones, salidas de emergencia, etc., deber tenerse en cuenta, tanto su ocupacin en planta, como sus necesidades de acceso a los mismos con los equipos correspondientes o de personas durante todas las fases, cotas definitivas, cerramientos acsticos, etc. Los sistemas de drenaje y de recoleccin de agua para riego que se plantean en el documento debern garantizar una pendiente natural adecuada para su correcto funcionamiento, independientemente de las impermeabilizaciones previstas, las cuales tienen una vida til limitada en el tiempo. ste drenaje no se conectar a los colectores de tneles ferroviarios o viarios y se evitarn las perforaciones de stos sistemas de impermeabilizacin. Los aljibes, depsitos de agua o fuentes son incompatibles con la losa de cobertura del Sistema General Ferroviario.
Aspecto a destacar de la propuesta ganadora es el tamao, porte y nmero de las especies arbreas que se plantean sobre la losa de cubricin del sistema ferroviario, oscilando la altura de las especies entre 5 y 20 metros. La sociedad BSAV, en el Documento tcnico para los licitadores seleccionados, presenta como condicionante del concurso la previsin de la mayora de las coberturas del parque de una carga muerta equivalente al relleno de 1,5 metros de tierra, que es recogida en el documento del concurso. La masa de rboles no parece que siga el esquema que refleja el plano 4.2 tipologas de plantacin de la documentacin elaborada por BSAV en el que se determina el nmero de rboles por hectrea segn se planten sobre la losa o directamente sobre el terreno natural. En cuanto a la zona de fuentes denominada Font Major de Regomir, sealar que se ubica en la cabeza de los andenes de maniobra, zona especialmente delicada por lo que se debera evitar, al igual que en todo cajn ferroviario, la plantacin de elementos vegetales de gran porte, salvo que estos se realicen en jardineras independientes de la impermeabilizacin.
El Plan Director del Parc del Cam Comtal recoge los criterios de la documentacin elaborada por BSAV respecto a condicionantes de cargas sobre las losas y tipologas de plantacin y la documentacin relativa a los proyectos de infraestructuras para establecer los criterios y la propuesta de plantacin como se explica en los captulos 2.2.1 (Descripci material i funcional de la vegetaci), 2.2.2 (Criteris de definici de qualitats i gruixos de sols) y 2.2.3 (Crregues de les lloses. Distribuci de les crregues del parc) y en las series de planos 1.6 (Topografia de lloses), 2.4 (Planta dordenaci), 2.8 (Seccions generals) y 2.9 (Catleg delements del paisatge)
Las especies vegetales y de rboles definitivos a incluir en los correspondientes proyectos deben realizarse en jardineras que garanticen que las races de los mismos no daarn la impermeabilizacin y tendrn en consideracin las observaciones realizadas en ste documento acerca de su ubicacin y posibles
Se entiende que la documentacin grfica presentada carece de la exactitud tcnica de un proyecto y que aquellas incompatibilidades, como la ubicacin de reas deportivas sobre los futuros Talleres 1 y 2 de ancho UIC, con numerosos huecos de ventilacin, instalaciones y salidas de emergencia, quedarn
afecciones a las estructuras y a los sistemas de impermeabilizacin de las losas de cobertura, en ejecucin o en proyecto.
ANEXO Y: CONSIDERACIONES NORMATIVAS A TENER EN CUENTA PARA LA REDACCIN DEL PLAN DIRECTOR Y EL O LOS CORRESPONDIENTES PROYECTOS DE URBANIZACIN
El Plan Director y los proyectos de urbanizacin a desarrollar debern tener presente los condicionantes que exige la infraestructura ferroviaria soterrada, la estacin Intermodal de la Sagrera que se est construyendo y la legislacin sectorial ferroviaria. Especial atencin requerirn las salidas de emergencia, las ventilaciones de la infraestructura y la estacin, los sistemas de drenajes, canalizaciones de saneamiento, vegetacin, pavimentos, etc., para no alterar la estabilidad e impermeabilidad y las condiciones de los elementos que configuras la infraestructura ferroviaria. El Plan Director del parque, y su Proyecto de urbanizacin, debern tener en cuenta: Zona de Dominio pblico. Artculo 13. Ley Sector ferroviario. Art. 15 de LSF. Zona de Proteccin Artculo 14. LSF. Lnea Lmite de Edificacin Artculo. 16 LSF. Plataforma Ferroviaria Art 34 RD 2387/2004. Edificaciones sobre losa. Previsiones generales. reas de proteccin ferroviaria Art. 34 LUC, punto 4. De todo ello extraemos que los Proyectos de desarrollo del Parque, estarn condicionados a la delimitacin de las zonas de proteccin del ferrocarril y a las posteriores prescripciones que se establezcan por Adif, durante la tramitacin de la preceptiva Autorizacin de obras que afecten a las zonas de influencia del ferrocarril.
ALDAYJOVER+RCR+WEST8 UTE ALDAYJOVER ARQUITECTURA Y PAISAJE Av. Portal de lngel 3-5, 1 2 08002 Barcelona Espaa Tel. +34 934 121 663 Fax +34 935 535 366 aldayjover@aldayjover.com www.aldayjover.com RCR Aranda Pigem Vilalta ARQUITECTES SLP Cr. Fontanella, 26 17800 Olot (Girona) Espaa Tel. +34 972 269 105 Fax +34 972 267 558 rcr@rcrarquitectes.es www.rcrarquitectes.es WEST 8 URBAN DESIGN & LANDSCAPE ARCHITECTURE B.V. Schiehaven 13m 3024 EC Rterdam Pases Bajos Tel. +31 (0)10-4855801 Fax +31 (0)10-4856323 west8@west8.com www.west8.com

1266

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1266

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLA DIRECTOR DEL PARC DEL CAM COMTAL

TOM I MEMRIES PRELIMINARS JUNY 2012

I. MEMRIES DEL PLA DIRECTOR

MEMRIA DEL PLA OBJECTE DEL PLA DIRECTOR

El Pla Director es compon de 5 mbits segons les fases dexecuci:

81.772 m2 95.981 m2 47.808 m2 36.722 m2 70.015 m2

5.Taller Integria (5 mbit de construcci)

Taller Integria - 5e mbit Bac de Roda - 3r mbit de construcci

mbits del pla director

MARC LEGAL - NORMATIVA VIGENT

la Comissi dHbitat Urb i Medi Ambient de lAjuntament de Barcelona el 19 de gener de 2012

LANDSCAPE ARCHITECTURE OFFICE B.V

EL CONCURS INTERNACIONAL DIDEES

SNTESI PLANEJAMENT VIGENT I/O EN TRMIT

DESCRIPCI DE LES INFRAESTRUCTURES EXISTENTS O PROJECTADES

DESCRIPCI DE LES PREEXISTNCIES I LA TOPOGRAFIA

Com a preexistncies actuals trobem, les segents:

Com a futures preexistncies trobem:

DESCRIPCI CONCEPTUAL DE LA PROPOSTA GLOBAL D ORDENACI

Escala del parc

EL CAM COMTAL. NOVA ESTRUCTURA CULTURAL I TERRITORIAL A CATALUNYA

Mapa turstic del Cam Comtal en lmbit de Catalunya

EL CAM COMTAL - NOVA DIAGONAL VERDA A BARCELONA. EL SLOW BARCELONA

Percepci de lespai a velocitat alta

* la mobilitat activa es defineix pels desplaaments no motoritzats

Percepci de lespai a velocitat slow

Nova diagonal verda a Barcelona. El Slow Barcelona

EL PARC DEL CAM COMTAL DE BARCELONA (PCCB) - ENTITAT CULTURAL DE NATU-

Promoci interescalar i intermodal:

Captaci i Gesti dels recursos econmics:

Difusi dinformaci - Difusi cultural:

Cursos de Formaci per ciutadans:

EL PARC DEL CAM COMTAL DE BARCELONA (PCCB) - SMART PARC.

SMART PCCB: System of systems

Perqu el parc inverteix en capital hum i social

Equilibri dIMPLANTACI: PLANEJAMENT / URBANISME / ARQUITECTURA

Perqu el parc ofereix qualitat de vida

Elements en un sistema holstic de ciutat smart city

Perqu el parc ve a ajudar lecosistema i el medi ambient de la ciutat

Perqu el parc s sostenible dins el sistema urb on sinsereix

Perqu el parc collabora en lequilibri energtic

Perqu el parc entra en lequilibri del sistema de laigua

GESTI Centres PCCB

Perqu ls de les noves tecnologies afavoreixen la interacci

COMUNICACI Pantalles, projeccions, difusi.

PARTICIPACI Interacci ciutadana. Esdeveniments

CONNEXI, TREBALL Smart Places Smart Fonts

MOBILITAT Cami Establo Semaforitzaci Prioritat vianants

EL CAM COMTAL AL PARC DEL CAM COMTAL. PRIMERA PEDRA I MILLA

DOR DEL CAM COMTAL. NOMENCLATURA

del cam com a imatge icnica i branding del Cam

EL PARC DEL CAM COMTAL COM A ELEMENT DE CONNEXI TRANSVERSAL I LONGI-

TUDINAL. LA PROPOSTA PAISATGSTICA GLOBAL I AL SEU PAS PELS BARRIS.

Parc del Clot

Plaa General Moragues

Casc histric de Sant Andreu Parc de la Trinitat

Parc de Sant Mart Parc de la Maquinista

Edifici del Triangle Ferroviari

Parc fluvial del Bess

tint el paisatge i les infraestructures en elements harmnics duna identitat com.

Av. Garcilaso Parc Pegaso

Rambla Onze de Setembre C. Joan Torras

EstaciLa Sagrera BAC DE RODA font Major SANT MART

PARC DEL CAM COMTAL Cam Comtal LA MAQUINISTA