CURS 2013 2014

PRESENTACI

LINSTITUT SUPERIOR DE CINCIES RELIGIOSES DE GIRONA, previ dictamen favorable de la Comisi Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferncia Episcopal Espanyola, va ser refundat per la Congregaci per a lEducaci Catlica el dia 31 de maig de 2010 per tal dacomodar-se al Projecte Universitari Bolonya i a la Instrucci de la mateixa Congregaci per a la Educaci Catlica de 28-VI-2008 (DdE 930 [2008] 679-686). Juntament amb el Decret derecci, foren aprovats els seus Estatuts i el seu Pla dEstudis (B.E.G. juliol-agost 2010, 430445). Aix va suposar la transformaci de lInstitut Superior de Cincies Religioses de Girona que havia estat erigit i funcionava des de lany 1996 i que havia suposat la transformaci de lantic Institut de Teologia de Girona creat lany 1988. Els estudis de Cincies Religioses comprenen dos cicles: 1r cicle: BATXILLERAT ECLESISTIC (3 anys = 180 ECTS), on simparteixen les matries troncals dels estudis. 2n cicle: LLICENCIATURA EN CINCIES RELIGIOSES (2 anys = 120 ECTS) on simparteix lespecialitzaci que a lISCRG s: Evangeli, Cultura, Comunicaci. LISCRG est vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya dacord amb el conveni de 31 de mar de 2010, que vetllar pel correcte desenvolupament de les finalitats docents i acadmiques de lInstitut. Els objectius de lISCRG sn els de proporcionar una formaci sistematitzada i actualitzada de la teologia i la cultura religiosa. DESTINATARIS Els aspirants al Diaconat Permanent. El professorat de Religi, ja que hi troba la preparaci teolgica i pedaggica per tal dobtenir la Declaraci Eclesistica de Competncia Acadmica (DECA) dEducaci Infantil i Primria, i especialment per a ESO, Batxillerat i altres ensenyaments de grau mitj. Els religiosos i religioses que vulguin aprofundir all que viuen. Els mateixos preveres per renovar o intensificar lestudi de la teologia. Els catequistes o responsables de grups, moviments o serveis de les nostres parrquies i comunitats cristianes que vulguin tenir un panorama del cristianisme davui. Els estudiants universitaris interessats pel fenomen religis i la seva problemtica actual. Les persones interessades en lestudi de la teologia i els continguts de la fe. Com a complement al pla destudis, lISCRG tamb ofereix cursets especials, seminaris i assignatures optatives sobre temes diversos de teologia, Bblia i filosofia, aix com tamb conferncies i colloquis sobre les mateixes temtiques.

DIRECCI I PROFESSORAT
MODERADOR DE LINSTITUT Rvdm. Mons. Francesc Pardo i Artigas, Bisbe de Girona. PATRONAT DE LINSTITUT Dr. Pere Carreras, Director. Dr. Jordi Font, Rector del Seminari. Llic Esteve Sureda, Vicari de Pastoral funcional. Mn. Ramon Alventosa, de la Delegaci de Vida Religiosa. Llic. Pere Mical, de la Delegaci dEnsenyament. Mn. Salvador Gras, de la Delegaci de Catequesi. CONSELL DINSTITUT Director: Dr. Pere Carreras Delegat de la F.T.C.: Dr. Joan Planellas Tots els professors estables. Dos professors no estables: Llic. Joan Baburs Llic. Joan M. Amich Secretaria: Llic. Mita Riur Llic. Paquita Masoliver Dos alumnes ordinaris. CONSELL PERMANENT Director: Delegat de la F.T.C.: Professors:

Secretaria: Un/a alumne/a ordinari. PROFESSORS ESTABLES Dr. Jaume Angelats Dr. Pere Carreras Dr. Joan Carreras Dr. Josep Casellas Dr. Ramon Palol

Dr. Pere Carreras Dr. Joan Planellas Dr. Jaume Angelats Dr. Josep Casellas Llic. Joan M Amich Llic. Mita Riur Llic. Paquita Masoliver

PROFESSORS NO ESTABLES Llic. Joan M Amich Llic. Joan Baburs Llic. Pere Bellvert Dr. Rafael Felipe

Dr. Joan Ferrer Dr. Jordi Font Llic. Joaquim Giol Dr. Ferran Jarabo Llic. Jaume Juli Llic. Pere Mical Llic. Joan Naspleda Dr. Joan Planellas Llic. Jordi Reixach Dr. Jordi Sidera Llic. Llus Suer Llic. Josep Torrellas 2

PROFESSORS EMRITS Dr. Joan Busquets Dr. Vicen Capdevila PROFESSORS INVITATS 2013-2014 Dr. Narcs Amich Llic. Elies Ferrer Llic. Slvia Planas Llic. Esteve Sureda

Dr. Marc Sureda Dra. Dolors Vidal

SECRETARIA: Secretria: Llic. Mita Riur Secretria adjunta: Llic. Paquita Masoliver

NORMES PRCTIQUES
1. ELS ESTUDIS Tenen una durada de tres o quatre anys per al batxillerat/grau (180 ECTS per al batxillerat eclesistic; 240 ECTS pel grau amb reconeixement civil a lEstat Espanyol ) i de cinc anys per la llicenciatura/mster (300 ECTS). Lassistncia a les classes s obligatria. Lalumne es compromet a aquesta assistncia i perd lescolaritat si falla a ms duna tercera part de les classes. 2. CLASSES DALUMNES Ordinaris: Els alumnes que es matriculen amb els requisits exigits per la legislaci civil per laccs als estudis universitaris i opten al ttol de Batxillerat o de Llicenciatura en Cincies Religioses. Invitats: Els alumnes, que acreditant els requisits exigits per la legislaci civil per laccs als estudis universitaris, no volen aconseguir cap grau acadmic atorgat per lISCRG, per desitgen freqentar algun curs i superar lexamen corresponent per un eventual reconeixement daquest en un altre centre universitari. Oients/extraordinaris: Els alumnes que assisteixen a les classes, duna assignatura (oients) o de tot el curs (extraordinaris), per no pensen obtenir cap ttol. Poden tenir una certificaci dassistncia als estudis cursats. 3. ADMISSI DELS ALUMNES Ordinaris i invitats: Cal haver superat el Batxillerat i les PAAU o superar la prova per a majors de 25, 40 45 anys de la Facultat de Teologia de Catalunya. Les proves per a majors de 25, 40 45 anys es faran durant el mes de maig (consultar a la Secretaria les bases i les matries). Superats aquests requisits, prvia una entrevista amb el Director, es podr formalitzar la matrcula. Oients/extraordinaris: Els alumnes que assisteixen a les classes duna assignatura (oients) o de tot el curs (extraordinaris). Cal una entrevista amb el Director per poder matricular-se. Tan sols es poden cursar un mxim de 30 ECTS per quadrimestre. Si algun alumne vol cursar simultniament alguna matria en un mateix any acadmic en un altre ISCR reconegut ha de tenir prviament i per escrit el perms del director de lISCRG. 3

4. MATRCULA I INSCRIPCIONS Es formalitzar a les dates indicades en el calendari. Els alumnes ordinaris i invitats que es matriculen per primera vegada han de portar: certificat dels estudis cursats, fotocpia del Carnet dIdentitat i dues fotografies carnet. 5. EXMENS Els alumnes ordinaris i invitats, complerta lescolaritat, tenen dret a quatre convocatries dexamen. La primera s ordinria. Les altres tres sn extraordinries i cal inscripci prvia. A la 3 i 4 convocatries, pel fet defectuar-se en un any diferent del de la docncia, caldr abonar la taxa acadmica. Esgotades les quatre convocatries, shaur de repetir lescolaritat. 6. TTOLS Batxillerat : Cal superar les proves de totes les assignatures i haver superat un examen comprensiu de les diverses matries. Dacord amb el Pla Bolonya, es demanar acreditaci del coneixement duna llengua moderna (nivell B1), a ms de la prpia. Llicenciatura: Cal trobar-se en possessi del ttol de Batxillerat, superar les proves de les assignatures i elaborar i defensar una tesina. Dacord amb el Pla Bolonya, es demanar acreditaci del coneixement de dues llenges modernes (nivell B1), a ms de la prpia. Els llicenciats en Cincies Religioses tenen la possibilitat de seguir els estudis de teologia mitjanant els estudis-pont en la Facultat de Teologia (consultar a la Secretaria el procediment a seguir). Els ttols sn atorgats per la Facultat de Teologia de Catalunya i el Director de lInstitut. Daltra banda, a lInstitut Superior de Cincies Religioses poden obtenir-se els ttols de: BATXILLERAT (GRAU) EN CINCIES RELIGIOSES (4 anys = 240 ECTS1) i LLICENCIATURA (MSTER) EN CINCIES RELIGIOSES (180 ECTS del primer cicle , ms 120 ECTS de la llicenciatura-mster), amb reconeixement eclesistic i civil, dacord amb el Reial Decret 1619/2011, de 14 de novembre (BOE 276, 117995-118001) El professorat de religi pot obtenir tamb a lISCRG el ttol de DECA (Declaraci Eclesistica de Competncia Acadmica), que per a la docncia en Educaci Secundria comprn els 180 ECTS del 1r cicle, a banda de les assignatures de capacitaci didctica, tal com sespecifica ms endavant. 7. TAXES ACADMIQUES Un ECTS 25,00 Taxes de reconeixement i altres certificats Exmens extraordinaris Drets ttol Batxillerat Drets DECA a ESO Tesina Drets ttol Llicenciatura 15,00 25,00 200,00 150,00 300,00 250,00

Tot el curs 850,00 Tot un quadrimestre 525,00 Convalidacions (per assig.) 25,00 Certificat destudis complet 35,00 Certificat destudis dun curs 15,00

Comprenen els tres anys del 1r cicle (180 ECTS), ms un any del bienni de Llicenciatura (60 ECTS), a escollir entre les diverses matries del mateix.

ESPAI UNIVERSITARI EUROPEU DINSTRUCCI SUPERIOR

(PLA DE BOLONYA)
Lany 1999 es va signar la Declaraci de Bolonya amb lintent daconseguir un Espai Universitari Europeu dInstrucci Superior per al 2010, i promourel eventualment fora dEuropa. Van signar la declaraci 29 pasos europeus. La declaraci pretn promocionar la mobilitat dels estudiants i dels professors, promoure la dimensi europea en leducaci superior i la seva competitivitat, i afavorir els nivells docupaci en el mercat europeu. El 19 de setembre del 2003, la Santa Seu es va adherir a la Declaraci de Bolonya i la Congregaci per lEducaci Catlica va crear una comisi per fer el seguiment de tot el procs. Pel que fa als Instituts Superiors de Cincies Religioses, lesmentada Congregaci ho concret en la Instrucci del 28 de juny de 2008. LEUEIS ha posat en marxa un procs de revisi de lespai universitari europeu que t com a punts bsics els quatre segents: 1. Reordenaci dels estudis per facilitar lassimilaci dels diversos sistemes universitaris europeus pel que fa a cicles i titulacions. 2. Creditatge dels estudis segons lEuropean Credit Transfer System (ECTS). Es laspecte que planteja ms novetat en aquests primers anys. Ms endavant sen fa una explicaci detallada. 3. Suplement al diploma. Es tracta dun protocol que sha dajuntar al ttol a mb una informaci sobre les caracterstiques dels estudis cursats per lalumne. 4. Control de qualitat dels estudis. Es vol adequar els serveis i les activitats dels centres superiors europeus a les seves finalitats i garantir-ne la qualitat. Creditatge European Credit Transfer System (ECTS) 1 crdit Bolonya (ECTS) equival a 25 hores de dedicaci de lalumne entre hores presencials i destudi. A lISCRG saplica el EUEIS (Pla Bolonya) a tots els cursos. Entenent que cada crdit sn 25 hores de treball de lalumne, es proposa una distribuci que podria ser: TOTAL DE DEDICACI PER A UN CRDIT (ECTS): 25 HORES
DISTRIBUCI PERCENTATGE HORES PER CRDIT Hores presencials: Classes teriques: 28 % 7 hores Exercicis, debats i tutories: 8% 2 hores Proves i exmens: 4% 1 hora Total presencial: 40 % 10 hores Treball fora de laula: Estudi personal (a casa o a la biblioteca...): 32 % 8 hores Preparaci dexercicis individuals o collectius, preparaci dels debats a laula i tutories: 20 % 5 hores Preparaci proves i exmens: 8% 2 hores Total fora de laula: 60 % 15 hores Total de dedicaci per a un crdit (ECTS): 100 % 25 hores

TOTAL DE DEDICACI PER UNA ASSIGNATURA I PER TOT UN CURS

Assignatura De 4 cr. ECTS = 2 hores setmana De 6 cr. ECTS = 3 hores setmana Tot un curs: 60 cr. ECTS Classes Teriques 28 hores 42 hores 420 hores Exercicis i tutories 8 hores 12 hores 120 hores Proves i exmens 4 hores 6 hores 60 hores Total Treball fora TOTAL presencial de laula 100 40 hores 60 hores hores 150 60 hores 90 hores hores 1500 600 hores 900 hores hores

BATXILLERAT EN CINCIES RELIGIOSES

PRIMER CURS: TEMES INTRODUCTORIS
Shi exposen les qestions introductries dels estudis t eolgics, tant els temes de teologia fonamental com els bblics. Es presenta tamb una introducci al pensament filosfic, tenint present especialment el seu vessant histric, en tant que est relacionat amb el tema de Du. La metodologia posa a labast les fonts i els mtodes teolgics. Primer quadrimestre: Introducci a lAntic Testament Introducci a la Teologia Teologia Fonamental Fenomenologia de la religi Psicologia de la religi Histria de la Filosofia I (Antiga i Medieval) Metodologia HORARI de 6,30 a 7,15 de 7,15 a8 de 8 a 8,05 de 8,05 a 8,50 de 8,50 a 9,35 DILLUNS Fenomenologia de la religi Fenomenologia de la religi Descans Psicologia de la Religi Psicologia de la Religi DIMARTS Teologia Fonamental Teologia Fonamental Descans Teologia Fonamental Metodologia

4 ECTS 4 ECTS 6 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 2 ECTS

Dr. Joan Ferrer Llic. Joan M Amich Dr. Joan Planellas Dr. Ramon Palol Llic. Josep Torrellas Llic. Jaume Juli Dr. Jordi Sidera DIJOUS Introducci a la Teologia Introducci a la Teologia descans Seminari Seminari

DIMECRES Introducci a lAntic Testament Introducci a lAntic Testament Descans Histria de la Filosofia I Histria de la Filosofia I

Segon quadrimestre: Antropologia filosfica Introducci al Nou Testament Filosofia de la religi (Teodicea) Histria de la Filosofia II (Moderna i Contempornia) Metafsica Sociologia de la Religi Histria de lEsglsia I

4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS

Dr. Ferran Jarabo Llic. Joan Naspleda Llic. Joaquim Giol Llic. Elies Ferrer Dr. Jordi Sidera Llic. Jaume Juli Dr. Narcs M. Amich

HORARI de 6,30 a 7,15 de 7,15 a8 de 8 a 8,05 de 8,05 a 8,50 de 8,50 a 9,35

DILLUNS Antropologia Filosfica Antropologia Filosfica Descans Histria de lEsglsia I Histria de lEsglsia I

DIMARTS Introducci al Nou Testament Introducci al Nou Testament Descans Histria de la Filosofia II Histria de la Filosofia II

DIMECRES Sociologia de la Religi Sociologia de la Religi Descans Metafsica Metafsica

DIJOUS Filosofia de la religi Filosofia de la religi Descans Seminari o optativa Seminari o optativa

SEGON CURS: LA REVELACI DE CRIST EN LESGLSIA2

Shi exposa el misteri de Du, revelat per Crist. Lestudi bblic, tant dels primers llibres de lAntic Testament com del Nou Testament, en dna una bona base. La fe en Jesucrist s explicitada per lEsglsia, presentada com el gran signe de Jesucrist en el mn. La mor al fonamental indica les pautes de lestil de la vida cristiana. Sexposa, en la litrgia, la dimensi festiva i cultual de lEsglsia, com tamb la funci que hi t la Teologia Pastoral i el Dret. Primer quadrimestre: Misteri de Du Llibres Sapiencials i Salms Evangelis Sinptics i Actes Litrgia Moral fonamental Teologia Pastoral Ecumenisme 6 ECTS. 4 ECTS. 6 ECTS. 4 ECTS. 4 ECTS. 4 ECTS. 2 ECTS. Dr. Pere Carreras Dr. Joan Ferrer Llic. Joan Naspleda Dr. Jordi Font Llic. Pere Bellvert Dr. Josep Casellas i Llic. Esteve Sureda Dr. Pere Carreras

El segon i el tercer curs simparteixen duna forma cclica. Dacord amb aquest pla en el present any acadmic no s impartir el TERCER curs.

HORARI de 6,30 a 7,15 de 7,15 a8 de 8 a 8,05 de 8,05 a 8,50 de 8,50 a 9,35

DILLUNS Teologia Pastoral Teologia Pastoral Descans Moral Fonamental Moral Fonamental

DIMARTS Evangelis sinp. i Actes Evangelis sinp. i Actes Descans Evangelis sinp. i Actes Ecumenisme

DIMECRES Litrgia

DIJOUS Misteri de Du

Litrgia

Misteri de Du

Descans Descans Llibres Sapiencials Misteri de Du i Salms Llibres Sapiencials i Salms

Segon quadrimestre: Cristologia Eclesiologia Mariologia Cartes Apostliques Pentateuc i Histrics Dret Cannic HORARI de 6,30 a 7,15 de 7,15 a8 de 8 a 8,05 de 8,05 a 8,50 de 8,50 a 9,35 DILLUNS Pentateuc i Histrics Pentateuc i Histrics Descans Dret cannic Dret cannic DIMARTS Eclesiologia Eclesiologia Descans Eclesiologia

6 ECTS. 6 ECTS. 2 ECTS. 4 ECTS. 4 ECTS. 4 ECTS. DIMECRES Cristologia Cristologia Descans Cristologia o Mariologia3 Cristologia o Mariologia

Dr. Pere Carreras Dr. Joan Planellas Dr. Pere Carreras Llic. Joan Naspleda Dr. Jaume Angelats Dr. Rafael Felipe DIJOUS Cartes Apostliques Cartes Apostliques Descans Seminari o optativa Seminari o optativa

TERCER CURS: DIMENSIONS DE LA VIDA CRISTIANA

Primer quadrimestre Antropologia teolgica Escrits jonnics Teologia espiritual Moral de lamor i de la sexualitat Patrologia Pedagogia de la religi 6 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS Segon quadrimestre Llibres proftics Sagraments Escatologia Moral de la vida Moral Social Histria de lEsglsia II Seminari de sntesi 4 ECTS 6 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 6 ECTS

Mariologia simpartir de les 8 a dos quarts de 10 durant els mesos dabril i maig.

BIENNI DE LLICENCIATURA
QUART I CINQU CURS: LLICENCIATURA - MSTER EVANGELI, CULTURA I COMUNICACI
Completat el primer cicle, en el bienni de Llicenciatura saprofundeix en els coneixements adquirits, des de dues perspectives: les relacions entre el missatge cristi i el medi cultural i social davui i laplicaci a la praxi pastoral de lEsglsia catlica: catequ esi, ensenyament de la religi, sagraments... Amb lassoliment de la Llicenciatura/Mster, es completen uns estudis que capaciten per comprendre el cristianisme des de dins i per entendre el fet de la religi en el mn davui. Per tal de completar el total de 120 ECTS exigits en el bienni de llicenciatura, a ms de les assignatures obligatries, cal cursar unes matriers optatives que queden distribudes en aquests quatre blocs que sespecifiquen: Bloc 1: Litrgia, catequesi i ministeris (cal cursar un mnim de 12 ECTS) Agents i estructures devangelitzaci (4 ECTS) Litrgia i pastoral dels sagraments I (4 ECTS) Litrgia i pastoral dels sagraments II (4 ECTS) Ministeris ordenats i laicals (4 ECTS) Teologia catequtica (4 ECTS) Bloc 2: Fe i cultura (cal cursar un mnim de 8 ECTS) Literatura i fe cristiana (4 ECTS) Art turisme i comunicaci(4 ECTS) Msica religiosa (4 ECTS) Teologia i cinema (4 ECTS) Bloc 3: Cultura i art en el mn religis de Girona (cal cursar un mnim de 8 ECTS) Art sacre a Girona: una lectura teolgica (4 ECTS) Canniques i monestirs medievals a Girona (4 ECTS) El judaisme a la Girona medieval (4 ECTS) Documentaci arxivstica i bibliogrfica a lEsglsia de Girona (4 ECTS) Bloc 4: DECA de religi a secundria (noms obligatria pels professors de religi; 10 ECTS) Desplegament curricular (ESO i Batxillerat) (6 ECTS). Simparteix en forma de seminari Didctica a ESO i batxillerat (4 ECTS) Caldr haver cursat Pedagogia. Tercer curs ISCRG (4 ECTS)

QUART CURS
Primer quadrimestre: Llenguatge religis Anlisi poltica i econmica actual
Magisteri de lEsglsia i mitjans comunicaci

Comunicaci i inculturaci de la fe en el NT El judaisme a la Girona medieval (B3) Dileg interreligis Literatura i fe cristiana (B2) HORARI de 6,30 a 7,15 de 7,15 a8 de 8 a 8,05 de 8,05 a 8,50 de 8,50 a 9,35

4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS

Dr. Josep Casellas Llic. Jordi Reixach Dr. Josep Casellas Llic. Joan Naspleda Llic. Slvia Planas Llic. Elies Ferrer Dr. Joan Carreras

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS Anlisi poltica Judaisme a Girona Magisteri Esg i Inculturaci de la i econmica mitjans fe en el NT comunicaci Anlisi poltica Judaisme a Girona Magisteri Esg i Inculturaci de la i econmica mitjans fe en el NT comunicaci Descans Descans Descans Descans Literatura i fe Dileg Llenguatge Seminari: cristiana intereligis Religis Desplegament curricular Literatura i fe Dileg Llenguatge Seminari: cristiana interreligis Religis Desplegament curricular

Segon quadrimestre: Histria de la Teologia cristiana Religiositat popular i secularitat La conscincia moral Agents i mitjans devangelitzaci (B1)
Canniques i monestirs a Girona: sant Daniel (B3)

Art, turisme i comunicaci (B2) HORARI de 6,30 a 7,15 de 7,15 a8 DILLUNS La conscincia moral La conscincia moral DIMARTS Histria de la Teologia cristiana Histria de la Teologia cristiana Descans Art, turisme i comunicaci Art, turisme i comunicaci

4 ECTS Llic. Joan M Amich 4 ECTS Dr. Joan Carreras 6 ECTS Llic. Jordi Reixach 4 ECTS Dr. Jordi Font 4 ECTS Dr. Marc Sureda, Gna. Assumpci Pifarr, Irene Brugus. 4 ECTS Dra. Dolors Vidal DIMECRES DIJOUS Agents i mitjans Canniques i monestirs devangelitzaci a Girona: sant Daniel Agents i mitjans Canniques i monestirs devangelitzaci a Girona: sant Daniel Descans Religiositat popular Religiositat popular Descans Seminari: Desplegament curricular Seminari: Desplegament curricular 10

de 8 a 8,05 Descans de 8,05 La conscincia a 8,50 moral de 8,50 a 9,35

CINQU CURS4:
Fe i cincia Evangelitzaci i missi Histria de lEsglsia a Catalunya Teologia i tica de la comunicaci Seminari sobre informaci religiosa Teologia catequtica (B1) Litrgia i pastoral dels Sagraments I (B1) Litrgia i pastoral sagraments II (B1) Ministeris ordenats i laicals (B1) Teologia i cinema (B2) Msica religiosa (B2) Doc. Arx. i Bib. Esglsia Girona (B3) Art sacre a Girona: una lectura teolgica (B3) Desplegament curricular (ESO i Batxillerat) (B4) Didctica a ESO i Batxillerat (B4) 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 6 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 4 ECTS 6 ECTS 4 ECTS

SEMINARIS I ASSIGNATURES OPTATIVES

Per al Batxillerat (Grau) cal cursar un mnim de 10 ECTS en seminaris o optatives. Per obtenir la Llicenciatura, cal cursar durant el bienni dos seminaris (12 ECTS) i tres assignatures optatives (12 ECTS). Per a la Llicenciatura (Mster) del pla nou, loptativitat especificada anteriorment es pot complementar en seminaris o optatives fins a completar el 120 ECTS exigits . Els seminaris i les assignatures optatives sn fixats anualment dins el pla destudi s establert. Lalumne pot escollir lliurement aquells que cregui ms interessants. Un seminari demana la participaci activa dels estudiants. Equival a 6 ECTS. Cal la inscripci prvia dun mnim de 7 alumnes i t establert un mxim de 15 alumnes. Una assignatura optativa t la dinmica habitual de les altres assignatures. Equival a 4 ECTS. Cal una inscripci prvia dalumnes. SEMINARI (6 ECTS): Desplegament curricular a ESO i batxillerat Prof. Pere Mical i Jordi Sidera De novembre a juny. Dijous de 8 a 2/4 de 10

Dacord amb el pla cclic, aquest curs 2013 2014, no simpartir el cinqu curs.

11

OPTATIVES : El silenci de Du. Sovint identifiquem silenci i absncia. El curs resseguir el concepte silenci de Du en alguns autors del segle XX, per tal didentificar i comprendre aquest silenci quan es refereix a Du. (4 ECTS) Llic. Joaquim Giol. Segon quadrimestre, dijous de les 8 a 2/4 de 10. Didctica de la religi a Educaci Infantil i Primria (2 ECTS) Prof. Pere Mical i Jordi Sidera Setembre i octubre. Dijous de 8 a 2/4 de 10

PROFESSORAT DE RELIGI
DECLARACI ECLESISTICA DE COMPETNCIA ACADMICA (D.E.C.A.) El dia 29 de febrer de 2012, la Comissi Episcopal dEnsenyament i Catequesi de la Conferncia Episcopal Espanyola va fer pblica una nota sobre els Nous requisits per a lobtenci de la Declaraci Eclesistica de Competncia Acadmica (D.E.C.A.) (cf. http://www.conferenciaepiscopal.es/index.php/requisitos-deca.html). Resumidament, safirma el que segueix: 1) Per a la docncia en Educaci Infantil i Educaci Primria: Al ttol de Grau que dna accs a aquest ensenyament (Magisteri), seran necessaris 24 ECTS, dacord amb els quatre blocs temtics ja establerts per la Conferncia Episcopal Espanyola: BLOC I: Teologia Fonamental. Primer curs ISCRG (6 ECTS) BLOC II: Misteri de Du. Segon curs ISCRG (6 ECTS) BLOC III: Caldr concretar aquest bloc que comprn Esglsia, Sagraments i Moral per aquells alumnes que no vulguin cursar aquestes matries a lISCRG (6 ECTS).5 BLOC IV: Pedagogia (i Didctica) de la Religi. Tercer curs ISCRG (4 ECTS, ms 2 ECTS de Didctica). 2) Per a la docncia en Educaci Secundria Obligatria, Batxillerat i Formaci Professional de Grau Mitj: Podran exercir la docncia els: - Graduats en Teologia: Currculum de 5 anys (300 ECTS) (bienni filosfic i trienni teolgic), impartits en una Facultat de Teologia o Centre afiliat. - Graduats en Cincies Religioses: currculum de 4 anys (240 ECTS) impartits en un Institut Superior de Cincies Religioses. - Graduats civils, amb els tres primers cursos del Batxillerat en Cincies Religioses (180 ECTS), impartits en un Institut Superior de Cincies Religioses. En aquestes tres modalitats ser necessari fer un curs de Capacitaci de Didctica de la Religi, si no es troba ja realitzat en el mateix pla destudis, de 18 ECTS.

Aquest bloc soferir fora de lhorari lectiu i tan sols si hi ha un mnim dalumnes matriculats.

12

A la taula de Directors dInstituts Superiors de Cincies Religioses vinculats a la Facultat de Teologia de Catalunya, reunida amb les autoritats acadmiques de la mateixa Facultat el dia 6 de mar de 2012, sacorda, per a tots els Instituts vinculats, repartir els esmentats 18 ECTS de Capacitaci de Didctica de la Religi a Educaci Secundria, en les quatre assignatures que sassenyalen tot seguit: - Psicologia de la Religi (4 ECTS). Matria de primer cicle de tots els plans destudi dels ISCR. - Pedagogia [i didctica] de la Religi (4 ECTS). Matria de primer cicle dalguns plans destudi dels ISCR. Alguns dells, hi imparteixen tamb unes hores de Didctica a Educaci Infantil i Primria. - Desplegament Curricular a ESO i Batxillerat (6 ECTS). Es troba en alguns plans destudi de llicenciatura en Cincies Religioses com a optativa. - Didctica a ESO i Batxillerat (4 ECTS). Es troba en alguns plans destudi de llicenciatura en Cincies Religioses com a optativa. Daltra banda, la taula de Directors dISCR acorda tamb que totes les certificacions dels tres primers cursos de Batxillerat en Cincies Religioses destinades a lobtenci de la DECA , a ms de lInstitut respectiu, hauran de portar la verificaci segellada i signada de la Facultat de Teologia de Catalunya. La present normativa va entrar en vigor a partir del curs 2012-2013.

TESINA DE LLICENCIATURA
NORMATIVA
NORMATIVA PER A LELABORACI DE TESINES Lobjectiu de la tesina s, a nivell de mtode, mostrar una aptitud real per a la recerca cientfica. Aix suposa comprensi del mtode, rigor en laplicaci i precisi en lexpressi. A nivell de contingut, suposa un coneixement i aprofundiment de la qesti tractada. Per a aquests objectius, dacord amb que demana larticle 53.c dels Estatuts, sestableix la normativa segent: 1. La preparaci de la tesina hauria dincloure unes hores de classe prvies on un professor de lInstitut exposa i recorda: la normativa, la metodologia i les tcniques per a la seva elaboraci. Al mateix temps, es donen orientacions de cara a escollir el possible tema i el director. Pel que fa a la metodologia, semprar la normativa del Llibre dEstil per a la redacci descrits de teologia i filosofia de la Facultat de Teologia de Catalunya. 2. El qui es proposa elaborar la tesina ha de parlar amb la Direcci sobre la temtica i el possible Director del treball. El Director de la tesina ser un professor de lInstitut, llevat de casos excepcionals autoritzats per la direcci de lInstitut, que addicionalment pot nomenar un co-director del mateix Institut. 13

3. El tema de la tesina pot versar sobre qualsevol rea del quinquenni i haur de ser aprovat pel Director de la tesina, el Director de lInstitut i un professor de lrea escollida. Per aquesta aprovaci del tema, caldr presentar prviament per escrit a Secretaria una sollicitud adreada al Director de lInstitut amb el ttol i un esquema provisional de la tesina, signat per lestudiant i amb el vist-i-plau del Director de la tesina. Amb aquesta sollicitud sinicia el trmit de formalitzaci de la matrcula. 4. La tesina ha de tenir, com a mnim, 50 pgines, sense comptar-hi introducci, bibliografia i notes, tot mantenint-se sempre en els lmits de treball del segon cicle. 5. Lalumne disposa de dos cursos ms, un cop cursat el cinqu curs, per presentar la tesina. En cap cas es podr procedir a la lectura de la tesina sense haver superat totes les assignatures de la Llicncia. Si passats aquests 2 anys lestudiant no lha presentada, caldr lliurar una instncia al director de lInstitut sollicitant una prrroga per a mantenir la reserva del tema i abonar novament l import de la matrcula, en el cas de la seva concessi. 6. Esgotat aquest perode, es perd el dret al ttol. Es pot demanar novament una prrroga abonant de nou limport de la matrcula. 7. Es pot presentar la tesina en qualsevol moment de lany acadmic. Es lliuraran a Secretaria cinc exemplars del seu treball. La lectura pblica de la tesina tindr lloc en el termini mnim de 20 dies i mxim de 2 mesos a comptar des del seu lliurament (els mesos de juliol i agost no computen). 8. Dacord amb larticle 55 dels Estatuts, la tesina ser avaluada per un tribunal format per tres professors de lInstitut designats pel Director i presidits pel Deg -President de la Facultat de Teologia de Catalunya o per un seu Delegat. El Director de la tesina, si aquest ho considera oport, ser habitualment un dels professors designats pel Director. 9. La defensa de la tesina consistir en uns 15-20 minuts dexposici per part de lalumne sobre el tema treballat, com ho ha fet i a quines conclusions ha arribat. Els membres del tribunal tindran entre 10 i 15 minuts cadascun per plantejar qestions. 10.Els membres del tribunal lliuraran a Secretaria, amb anterioritat a la lectura pblica de la tesina, l informe sobre la tesina presentada i la qualificaci que as signen al treball escrit. La qualificaci de la tesina ser la mitjana aritmtica de la puntuaci del treball escrit i la de la defensa oral. Aquesta ser la que figurar en el certificat destudis com a nota de lexamen comprensiu. Els membres del tribunal signaran lacta amb la qualificaci i una cpia ser tramesa a la Facultat de Teologia de Catalunya.

14

ADRECES
INSTITUT SUPERIOR DE CINCIES RELIGIOSES DE GIRONA Pujada de sant Mart, 12. Apartat 117. 17080 GIRONA Telfon 972 20 49 42 www.bisbatgirona.cat/Institut iscr@bisbatgirona.cat Alventosa Montfulleda, Ramon Major, 23 Tel. 972 84 0241 17430 SANTA COLOMA DE FARNERS ralventosa@gmail.com Amich Raurich, Joan M. Santa Maria del Puig, 20 Tel. 972 64 00 96 17100 LA BISBAL DEMPORD amichjoan@gmail.com Amich Raurich, Narcs M. Trav. Del Padr, 1 Tel. 972493085 17460 CELR namich@xtec.cat Angelats Morat, Jaume Dr. Calls 15 Tel. 972 25 80 84 17488 CADAQUS jaumeugeni@gmail.com Baburs Noguer, Joan Pda. Sant Feliu, 29 Tel. 972 20 14 07 639 26 92 81 17004 GIRONA jbn@grn.cat Bellvert Morente, Pere Rectoria. Pl. Esglsia, 1 Tel. 972 46 90 83 17243 LLAMBILLES perebellvert@hotmail.com Bohigas, Jordi Pep Ventura, 69 Tel. 629 61 87 73 17190 SALT jbohigas01@gmail.com Busquets Dalmau, Joan Sant Francesc, 30, 4t, 1a Tel. 620 29 96 12 17001 GIRONA jbusquet@hotmail.com Capdevila Muntaner, Vicen M. Vista alegre, 15 Tel. 972 20 16 06 (ex. 317) 17004 GIRONA Carreras Caball, Pere Avgda. Llus Pericot, 2 Tel. 972 20 27 48 666 92 86 16 17003 GIRONA perecarcab@gmail.com Carreras Pra, Joan Pou de la Vila, 6 Tel. 972 34 23 25 17320 TOSSA DE MAR carreresipera@yahoo.es Casellas Matas, Josep Muntaner, 6 Tel. 937623790 - 660834519 08397 PINEDA DE MAR jocasellas@hotmail.com Felipe Freije, Rafael Ciutadans, 6-8 Tel. 639 350 284 08490 TORDERA mnrafel@gmail.com Ferrer Borrell, Elies Pl. Esglsia 2 Tel. 972 448 107 639 255 041 17172 LES PLANES DHOSTOLES eliesferrer@hotmail.com 15

Ferrer Costa, Joan Gutenberg, 15 Tel. 93 762 46 15 08397 PINEDA DE MAR joan.ferrer@udg.es Font Plana, Jordi Pujada sant Mart, 12 Ap. 117 Tel. 972 20 04 62 649 38 03 56 17080 GIRONA jfontplana@gmail.com Giol Aymerich, Joaquim Rectoria, 11 Tel. 972 52 01 45 17472 LARMENTERA jgiol@hotmail.com Gras Cabut, Salvador Passada, 10 Tel. 93 761 01 85 08380 MALGRAT DE MAR sgrascabuti@gmail.com Jarabo Carbonell, Ferran Pl. Verdaguer, 3 Tel. 972 25 05 19 620 15 37 99 17486 CASTELL DEMPRIES santamariabasilica@gmail.com Juli Vidal, Jaume Major, 12 Tel 972 47 73 19 17457 RIUDELLOTS DE LA SELVA visites@catedraldegirona.org Mical Camps, Pere Sant Medir, 25 Tel. 972 21 69 84 17007 GIRONA peremicalo@gmail.com Naspleda Arxer, Joan Ronda Sant Antoni M. Claret, 45, 3r-1 Tel 972 20 74 59 - 696665085 17003 GIRONA
jnarxer@gmail.com

Palol i Curto, Ramon Antic Roca, 1, lletra I. Tel. 972 21 26 47 17003 GIRONA ramonpalol@gmail.com Planellas Barnosell, Joan Padr, 11 Tel. 972 78 02 45 649 538 965 17142 VERGES joan.planellas@gmail.com
vicedega@teologia-catalunya.cat

Planas Marc, Slvia Francesc Artau, 5, 4t, 2a Tel. 690 37 17 78 17005 GIRONA silsofika@gmail.com Reixach Masachs, Jordi Narcs Blanch, 26 Tel. 627 94 28 68 17003 GIRONA jreixachmasachs@yahoo.es Sidera Casas, Jordi Santander, 8, 2n, 1 Tel 972 23 68 37 17005 GIRONA
jordisideracasas@gmail.com

Suer Roca, Llus Pujada sant Mart, 12 Ap. 117 Tel. 972 20 04 62 17080 GIRONA vicarigral@bisbatgirona.cat Sureda Jubany, Marc Museu Episcopal de Vic Pa. Bisbe Oliba, 3 Tel. 93 886 93 60 08500 VIC marcus.suberetum@gmail.com

16

Sureda Villar, Esteve Pl. Esglsia 2 Tel. 972 47 30 42 17185 VILOB DONYAR estevesureda@gmail.com Torrellas Vendrell, Josep Francesc Civil, 8 Tel. 972 20 76 75 17005 GIRONA josep.torrellas@udg.edu

Vidal Casellas, Dolors Alemanys,4 Tel. 616 515 322 17004 GIRONA dolors.vidal@udg.edu

17

CALENDARI ESCOLAR 2013 - 2014

SETEMBRE 2-5 Matrcula per al curs 2013 2014. 9-12 Exmens extraordinaris de setembre. 16 Comencen les classes del primer quadrimestre. 23 Inauguraci de curs. Reuni professors. Llio inaugural . OCTUBRE 28 No lectiu 29 Sant Narcs. No lectiu. 30-31 Lectius. 31 ltim dia de matrcula per la prova de llenges NOVEMBRE 21 Prova de llengua DESEMBRE 19 ltim dia de classe. Celebraci Festa de Nadal. GENER 7 13-16 16 20-30 20-30 FEBRER 3 Represa de les classes. Lectiu. Inscripcions als exmens extraordinaris de febrer. ltim dia de classe del 1r quadrimestre. Matrcula per als alumnes no inscrits el 2on quadrimestre Exmens ordinaris i extraordinaris. Presentaci de treballs. Comencen les classes del 2on quadrimestre.

ABRIL 10 ltim dia de classe. 14-24 Setmana Santa. No lectiu. 28 Represa de les classes. MAIG 1 No lectiu. Dia del Treball.

JUNY 4 ltim dia de classe del 2.n quadrimestre. 5 Celebraci de fi de curs 9-19 Exmens ordinaris i extraordinaris. Presentaci de treballs. 20 -29 Inici de les vacances destiu. Entrega de Notes

18

DIES LECTIUS CURS 2013 - 2014

2013
SETEMBRE Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 2 3 4 5 9 10 11 12 16 17 18 19 23 24 25 26 30 OCTUBRE Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 1 2 3 7 8 9 10 14 15 16 17 21 22 23 24 28 29 30 31 NOVEMBRE Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 4 5 6 7 11 12 13 14 18 19 20 21 25 26 27 28 DESEMBRE Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 2 3 4 5 9 10 11 12 16 17 18 19 23 24 25 26 30 31 FEBRER Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 3 4 5 6 10 11 12 13 17 18 19 20 24 25 26 27 MAR Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 3 4 5 6 10 11 12 13 17 18 19 20 24 25 26 27 31 ABRIL Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 1 2 3 7 8 9 10 14 15 16 17 21 22 23 24 28 29 30 MAIG Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 1 5 6 7 8 12 13 14 15 19 20 21 22 26 27 28 29 JUNY Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 2 3 4 5 9 10 11 12 16 17 18 19

2014
GENER Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 1 2 6 7 8 9 13 14 15 16 20 21 22 23 27 28 29 30

19

NDEX
Presentaci ...................................................................................................................1 Direcci i professorat ..................................................................................................2 Normes prctiques .......................................................................................................3 Espai Universitari Europeu dInstrucci Superior ......................................................5 Batxillerat en cincies religioses .................................................................................6 Primer curs: temes introductoris ..............................................................................6 Segon curs: la revelaci de Crist en lEsglsia ........................................................7 Tercer curs: dimensions de la vida cristiana ............................................................8 Bienni de Llicenciatura. Evangeli, cultura i comunicaci ..........................................9 Quart curs ...............................................................................................................10 Cinqu curs: ............................................................................................................11 Seminaris i assignatures optatives .............................................................................11 Professorat de religi .................................................................................................12 Tesina de llicenciatura. Normativa ...........................................................................13 Adreces ......................................................................................................................15 Calendari escolar 2012 - 2013 ...................................................................................18 Dies lectius del curs ...................................................................................................19

20