El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp.

60-66) Luis Lpez Gonzlez

EL PROGRAMA TREVA DE RELAXACI A LESCOLA

Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

1) Qu s el Programa TREVA?
El Programa TREVA (Tcniques de Relaxaci Vivencial a lAula) s una proposta didctica dissenyada per dotar els mestres i professors de nous recursos psicopedaggics basats en la relaxaci per millorar llurs tasques docents. La finalitat s palliar la manca datenci i concentraci dels alumnes i lexcs dagitaci a les aules.

Foto 1 (Alumnes dESO durant un exercici de relaxaci abans de comenar una classe )

1.1 Objectius del Programa El primer objectiu s millorar el rendiment escolar desenvolupant les segents intencions educatives: Millorar latenci i la concentraci. Valorar latenci i el silenci com a requisits per a laprenentatge. Millorar el clima daula i de centre. Integrar lexperincia de lalumne en laprenentatge. Fer servir els canals sensorials en laprenentatge.

El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez

El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

El segon gran objectiu s educar per a la salut, per tal de: Disminuir lestrs escolar de professors i alumnes. Desenvolupar mecanismes de vida saludable mitjanant latenci al propi cos. En tercer terme es persegueix desenvolupar la Intelligncia emocional: Millorar la convivncia i educar per la pau. Facilitar leducaci emocional. Aprendre a escoltar i reconixer les prpies emocions per autocontrolar-se. Aprofundir en lautoconeixement i la relaci amb un mateix.

1.2 Fonaments del Programa TREVA

Aquesta proposta de treball s el resultat dun estudi exhaustiu dels diferents mtodes de relaxaci i concentraci aplicats en lmbit educatiu darreu del mn els quals arriben a laula per quatre vies (figura 1):

1 Educaci fsica i psicomotricitat

2 Art: msica i dansa

RELAXACI ESCOLAR

3 Neurocincia i psicopedagogia

4 Ioga i meditaci

Figura 1

El Programa TREVA es caracteritza pels segents trets: a. T en compte els marcs terics pedaggic, psicolgic i psicopedaggic actuals b. Pel que fa al marc pedaggic semmarca en lInforme Delors dEducaci per al segle XXI, contempla la legislaci educativa vigent i els Programes dInnovaci educativa. Quan al marc psicolgic t present el neuroaprenentatge i la psicologia experiencial. En lmbit psicopedaggic se situa a laixopluc de lEducaci emocional i les Intelligncies Mltiples.
El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez

El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

c. s tracta d un model basat en la vivncia de lalumne. d. A diferncia daltres intervencions de relaxaci escolar, es un mtode pensat per ser aplicat en lescenari de laula. e. Es presenta de manera oberta a innovacions constants i proposa activitats per poder ser realitzades en qualsevol classe o tutoria.

1.3 Continguts del Programa TREVA consta de dotze unitats en cada una de les quals shi treballa una tcnica de relaxaci diferent (figura 2)

DOTZE TCNIQUES DE RELAXACI VIVENCIAL A LAULA

7.Sentits 8. Postura

6. Relaxaci 5. Veu-parla 1. Autoobservaci 4. Silenci Mental

2.Respiraci 9. Energia corporal

3. Visualitzaci 12. Centramento 11. Focusing

Figura 2

10. Moviment

Les activitats del Programa TREVA tenen diversos nivells: introducci, fonamentals, daprofundiment, dexpressi i de reflexi. A continuaci sexposen diversos exercicis da cada tcnica, a tall dexemple. 1. LAutoobservaci s la capacitat de prendre conscincia dels nostres pensaments, sentiments i sensacions. Un exercici bsic s lescner. Es tracta de preparar un full amb silueta el cos hum i colors. Un cops asseguts amb postura adequada (foto ), repassarem lestat de cada part del cos de peus a cap com si latenci fos un escner. Reflectirem en el dibuix aquelles sensacions negatives (dolor, tensi, estretor, fred) i desprs les positives (escalfor, pau,...). Desprs ens preguntarem, com est el nostre cap/cervell? (enganxs, ser, pla, tens, etc) i ho dibuixem. Finalment ens diem: com est el nostre cor? I fem el mateix (alegre, trist, dubts,etc).

El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez

El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

2.

La Respiraci s alhora una funci orgnica i una habilitat de relaxaci. Hi ha dos tipus de respiraci que mereixen ser treballades: la respiraci profunda i la respiraci conscient. En la profunda es tracta dexagerar la durada de cada fase respiratria assabentant-nos de que laire arriba al ventre, ronyons, trax i espatlles (no ms de 6 cops). Pel que fa a la respiraci conscient proposem lexercici bsic fred/calent que consisteix a sentir la frescor de laire al nas quan inspirem i la seva escalfor en expirar. Es tracta de comptar els cicles respiratoris durant 3 o 4 minuts.

3. Per visualitzaci sentn la capacitat de representar-nos mentalment qualsevol objecte o situaci real o fictcia a voluntat nostre. s molt til en laprenentatge de llenges, geometria i plstica, a ms de ser molt potent com a recurs de relaxaci. Per exemple, podem gaudir dimaginar-nos que estem en un paisatge ideal amb tots els detalls sensorials possibles. 4. El silenci mental esdev quan la ment es pacifica i no t cap representaci. Tot i que costa parar el cap, es pot aconseguir a estones amb exercicis com el segent. Li diem la Pantalla dels nombres i consisteix a tancar els ulls i imaginar-se que el propi cap s una pantalla (blanca o negre) on shi van projectant els nmeros de l1 al 7. Si arribem al 7 o ens despistem, tornem a comenar 5. La veu i la parla sn un gran mitj de concentraci i relaxaci. A base de repetirnos estic tranquil i en pau, esdevindr una sensaci de serenor en tot el cos. Tamb podem inventar un mantra en la nostra llengua que contingui sons nasals. El podem cantar tots junts (5-10 cops). Per exemple: em sento com un arbre. 6. La titella s un exercici de relaxaci muscular molt fcil. Es tracta dimaginar que pengem del sostre de molts fils i els anem tallant un per un tot sentint cada cop ms latracci de la gravetat. Ens hi anem deixant caure uns centmetres. 7. La conscincia sensorial ens permet relaxar-nos de maneres diverses. Cada sentit ns un cam que cal estimular. Sentir msica suau (oda), olorar una flor a poc a poc (olfacte), tastar quelcom dol amb plena conscincia (gust); fer-nos un petit automassatge (tacte) o visualitzar el mar (vista). I d ela pr 8. Lobservaci de la prpia postura sense fer gaire esfor desenvolupa la concentraci i qualsevol habilitat cognitiva. Una petita mostra seria mantenir un llapis al cap mentre rebem classe normal o escrivim tot intentant que no caigui. 9. Lenergia corporal s encara molt desconeguda. Hi ha, per, investigacions que confirmen la seva existncia. Lexercici anomenat la bombeta de llum ens pot ajudar a revifar-nos en certs moments del dia. Imaginem que som una bombeta i ens va penetrant pel cap un corrent denergia lluminosa blanca, temprada i agradable i es va escampant per tot el cos. Shi pot jugar amb altres colors.

El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez

El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

10. Amb el moviment conscient aconseguim pensar, sentir i fer la mateixa cosa. Per aix, tocar un instrument s tan enriquidor i teraputic. Als alumnes els agrada fer lastronauta: Drets darrera la cadira, han danar a seure i preparar els estris de classe amb moviments dall ms lents possible, com si flotssim en lespai. 11. Hi ha molt poques estones en qu els alumnes parin a fer un enfocament emocional. Podem convidar-los a tancar els ulls i enfocar latenci al tronc durant una estona Desprs es tracta de dibuixar el que senten com si es tracts dun mapa emocional. 12. Per centrament entenem lalineaci entre cap, cos i cor. Es tracta de relaxar primer el cos, en segon lloc silenciar la ment i finalment observar el nostre cor. Cada dimensi s un color del semfor 2) Aplicaci del Programa TREVA en un IES de secundria El curs 2002-2003 es va fer una experincia pilot del Programa TREVA a lIES Mediterrnia de Castelldefels. Hi van participar nou professors de diverses rees (Llenges estrangeres, Socials, Llengua catalana, Llengua castellana, Cincies Experimentals, Msica, Educaci fsica i Psicopedagogia), a ms de linvestigador principal i la direcci de Rafel Bisquerra de la Universitat de Barcelona. Va consistir en quatre etapes: diagnstic, formaci del professorat, intervenci a laula i avaluaci.

2.1 Diagnstic Es van mesurar els nivells de convivncia, educaci emocional, relaxaci escolar, estrs escolar, clima daula i rendiment acadmic amb diversitat dinstruments fiables i degudament validats

2.2 Formaci Es van realitzar 20 hores de classes de relaxaci per a professors per part de lexpert. Aprenien una tcnica diferent cada dia. Somplien diversitat de fitxes de control referents a laprenentatge i possible aplicabilitat posterior a laula. Tanmateix, sels va demanar de practicar a casa. Ms tard es van dedicar 20 hores a sessions productives. 2.3 Intervenci a laula Desprs de demanar el consentiment familiar es va valorar el comproms dels alumnes. Els professors van fer un primer cicle dintervencions en llurs respectives classes practicant una tcnica TREVA per setmana. En un segon cicle, van dissenyar els propis exercicis tot barrejant les tcniques segons llurs experincies. Es reunien
El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez

El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

setmanalment per avaluar laplicaci realitzada i planificar la de la setmana segent. Sels va donar les segents oreintacions: 1. Cal adoptar una postura cmoda (fotos 2 i 3) amb les plantes dels peus al terra, lesquena recta sense rigidesa i els ronyons tocant el respatller de la cadira. Les mans obertes a sobre de les cuixes o la taula. Ulls tancats sense estrnyer-los i la boca mig oberta. La llengua molt relaxada.

Foto 2

Foto 3

2. Explicar-los la importncia de fer aquests exercicis als alumnes. 3. No tenir pressa pels resultats i confiar en el procs de cada alumne. 4. Donar especial importncia a lentrada i la sortida de lexercici. Fer-ho sempre de la mateixa manera. 5. Donar-los temps per tancar els ulls. Ajudar-los a acceptar noves sensacions. 6. Tenir clar i ben pautat lexercici a realitzar: temps, estructura i material. 7. Dedicar uns minuts finals a la reflexi i expressi dall viscut. Escriure-ho. 8. Adoptar una actitud sempre invitadora, mai imposar ni obligar. Si no surt b, cal acceptar-ho, dhuc si riuen al principi. La relaxaci els anir guanyant.

9. To de veu suau i suggestiu.

10. Confiar en la prpia creativitat.

2.4 Avaluaci del Programa: Es va avaluar el context, limput, el procs i el producte mitjanant observacions, fitxes de control, tests, escales i qestionaris. A continuaci concretem els principals resultats

3) Resultats i principals conclusions

3.1 Resultats El 85% dels alumnes va signar el comproms de participar en el Programa. La resta va acceptar dibuixar en silenci.

El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez

El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

La relaxaci va millorar els factors fisiolgics (respiraci i pols cardac), els factors psicolgics (benestar i estrs) i el clima daula (silenci, disposici envers les tasques, atenci i concentraci),

Els alumnes amb ms facilitat per relaxar-se mostraven millor rendiment acadmic. Hi havia relaci entre el nivell de relaxaci, destrs i deducaci emocional. LAvaluaci del Programa va ser satisfactria per part professors i alumnes.

3.2 Conclusions Amb la relaxaci, millora lefectivitat de laprenentatge (atenci, concentraci, memria, claredat mental i energia vital) i la seva afectivitat (tranquillitat, benestar, responsabilitat i centrament). La relaxaci necessita un mnim de temps per ser efica (10). La msica s una eina de suport fonamental A primera hora del mat s adient treballar amb moviment, energia i postura. Desprs del pati amb autoobservaci, respiraci, relaxaci i silenci mental, a ligual que a primera hora de la tarda. Cal relaxar-se amb ulls tancats i mantenir la postura. Els qui no ho volen fer, poden dibuixar o sentir la msica. s bsic que siguin conscients en tot moment del que fan per poder sortir en qualsevol moment i mai no interrompin de sobte la relaxaci. Tamb dir-los que demanin ajut al professor si ens trobssim malament. Confiar en el procs i tenir constncia. La feina donar el seu fruit.

A continuaci detallen els principals beneficis del Programa TREVA (quadre 1): SALUT
Desactivaci fisiolgica Disminueix freqncia cardaca Disminueix respiracions nombre de

RENDIMENT ESCOLAR
Millora latenci Desenvolupa la memria Afavoreix la postura destudi Millora el clima de aula Afavoreix laprenentatge Desenvolupa la connexi

EDUC. EMOCIONAL
Augmenta emocional la competncia

Desenvolupa la Intelligncia intrapersonal i interpersonal Millora lautoestima lautoconeixement Ajuda a viure amb serenor Afavoreix conflictes la resoluci de i

Regula la pressi arterial Disminueix el to muscular. Millora hbits posturals. Unifica ment, cos i emoci Produeix millors ones cerebrals

cerebral interhemisfrica

Estimula el creixement personal

El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez

El Programa TREVA de relaxaci a lescola Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66) Luis Lpez Gonzlez

Bibliografia Lpez, L (2007). Relajacin en el aula. Recursos para la Educacin Emocional. Madrid. Editorial Wolters kluwer

El Programa TREVA de relaxaci a lescola. Revista Perspectiva Escolar, juny 2009, num. 336 (pp. 60-66). Luis Lpez Gonzlez