Metalls ferrosos

Unitat 5
 ÍNDEX
• GRÀFIC DE LA HISTÒRIA DELS MATERIALS
• HISTÒRIA DELS MATERIALS
• CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS
• CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS
• METALLS
– classificació metalls
• HISTÒRIA METALLS FÈRRICS
• adreces internet vídeos
• PROCÉS METAL·LÚRGIC
– METAL·LÚRGIA EXTRACTIVA
1. Extracció de la mena (mineria)
 ÍNDEX
2. Pretractament de menes o enrequiment
– Tècniques físiques de separació
» Flotació
– Tècniques químiques de separació
– METAL·LÚRGIA
• Electròlisi
• COMPARACIÓ METALLS PURS I ALIATGES
• NOMENCLATURA ALIATGES
• SOLIDIFICACIÓ ALIATGES
• DIAGRAMA D’EQUILIBRI DELS ALIATGES
• CORBA SOLIDIFICACIÓ Ni-Cu
• CORBA ALIATGES EUTÈCTICS
• CORBA ALIATGES EUTÈCTICS
 ÍNDEX
• ANÀLISI DIAGRAMA D'EQUILIBRI
• ELS PRODUCTES SIDERÚRGICS
• FERRO PUR
• FERRO PUR
• VARIETATS AL·LOTRÒPIQUES
• CONSTITUENTS ALIATGES Fe-C
• CONSTITUENTS ALIATGES Fe-C
• DIAGRAMA EQUILIBRI Fe-C
• ACERS DIAGRAMA EQUILIBRI Fe-C
 ÍNDEX
• ALIATGES DEL FERRO
• CLASSIFICACIÓ ACERS
• CLASSIFICACIÓ ACERS II
• CLASSIFICACIÓ ACERS III (ALIATS)
• NOMENCLATURA UNE 36001
• DIAGRAMA EQUILIBRI FOSES
• CLASSIFIACIÓ FOSES
• CLASSIFICACIÓ FOSES II
• ALT FORN: FUNCIONAMENT
– obtenció de ferro colat o arrabi
– productes resultants alt forn
 ÍNDEX
– reaccions principals alt forn
– reaccions per zones alt forn
• HISTÒRIA FABRICACIÓ D’ACER
• CONVERTIDOR D’OXIGEN
– Funcionament del convertidor O2
– imatge convertidor d’oxigen
– reaccions convertidor
• FORN ELÈCTRIC D’ARC VOLTAIC
– Funcionament forn elèctric d’arc
– avantatges del forn elèctric
– imatge forn elèctric
• LA COLADA DE L’ACER
 ÍNDEX
• TÈCNIQUES DE CONFORMACIÓ EN CALENT
• TÈCNIQUES DE CONFORMACIÓ EN CALENT
• FORMES COMERCIALS DELS ACERS
• PERFILS NORMALITZATS IPN ACERS
• PERFILS NORMALITZATS
• METALLS ALIATS EN ACERS ESPECIALS
• METALLS ALIATS EN ACERS ESPECIALS
• TRACTAMENTS TÈRMICS
– TIPUS DE TRACTAMENTS TÈRMICS
• tremp
• revingut
• recuita
 ÍNDEX

• TRACTAMENTS SUPERFICIALS TERMOQ

– cementació
– nitruració
• RECICLATGE DELS METALLS FÈRRICS
• IMPACTE HUMÀ I MEDI AMBIENTAL
• EXERCICIS TEST
 HISTÒRIA DELS MATERIALS

• Edat de pedra (paleolític 10.000 a.c)

• Edat de coure (neolític 5.000 a.c)
• Edat de bronze (neolític 1.700 a.c)
• Edat de ferro (neolític 800 a.c)
• Acers (segle XX)
• Plàstics (1950)
• Semiconductors (1960)
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS
• METALLS:
– Propietats: bona conductivitat elèctrica i tèrmica, alta
resistència mecànica, rigidesa i ductilitat.
– Aplicació: aplicacions estructurals i de càrrega.
– Els aliatges dónen propietats desitjables.
• CERÀMICS:
– Propietats: baixa conductivitat elèctrica i tèrmica, forts i durs i
a canvi són fràgils.
– Aplicació: noves tècniques de procesos de fabricació fan que
siguin resistents a la fractura perquè es puguin utilitzar en
aplicacions de càrrega. (vidre, porcellana, refractaris, abrassius
i toxanes).
• POLÍMERS:
– Propietats: baixa conductivitat elèctrica i tèrmica, baixa
resistència i s’han d’utilitzar a T no altes.
– Aplicació: dispositius electrònics, envasos...
 CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS

• SEMICONDUCTORS:
– Propietats: la seva conductivitat elèctrica pot
controlar-se per l’ús de dispositius
electrònics. Són fràgils.
• MATERIALS COMPOSTOS:
– Propietats especials que no es troben en cap
dels grups anteriors perquè s’obtenen a partir
de 2 o més materials (formigó, resines amb
fibres...).
• FUSTA:
– Material natural i material artificial.
 METALLS

• Dels elements que hi ha a la taula

periòdica 80 són metalls.
• CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
– Els electrons més externs en un àtom neutre
són cedits amb facilitat. Per això són
conductors, són lluents i mal·leables.

– L’ús de metalls purs és limitat perquè són tous

i pateixen corrosió. Per això, la majòria
formen part d’aliatges.
 CLASSIFICACIÓ METALLS

• METALLS FÈRRICS:
– Ferro pur
– Aliatges de ferro:
• Foses
• Acers
• METALLS NO FÈRRICS:
– Metalls lleugers: alumini i titani
– Metalls ultralleugers : magnesi
– Metalls pesants: coure, crom, tungstè, niquel...
 HISTÒRIA METALLS FÈRRICS

• 2400 a.c. Descubriment Mesopotàmia

de Fe mineral i altres metalls Pb.
• 1700 a.c. Poble Hitita a Turquia utilitza
el Fe per armes.
• 1200 a.c. Arriba a Europa (armes).
• 800 a.c. Edat de ferro
• 1ª Revolució Industrial (1750-1870)
construcció de màquines de vapor.
• S XX utilització de l’acer per la
construcció d’habitatges.
• XTEC. Escola oberta. Videoteca digital
• http://www.youtube.com/watch?v=
JO4eeFXHOfo
• Otua2004
 PROCÉS METAL·LÚRGIC
• Hi ha pocs metalls que es trobin en estat pur
en la natura: or, plata, mercuri, platí i coure i
en quantitats molt petites.
• El procés metal·lúrgic és complicat i consta de
diferents fases:
– Metal·lúrgica extractiva Obtenció del metall a
partir del mineral i enrequiment (mineria).
– Metal·lúrgica afinament i purificació del metall.
– Elaboració aliatges.
aliatges
– Tractaments de metalls per facilitar el seu ús.
– Indústries metàl·liques: conformació i
mecanització del metall.
METAL·LÚRGICA EXTRACTIVA
METAL·LÚRGIA: Estudi general dels metalls.

METAL·LÚRGIA EXTRACTIVA: Obtenció comercial dels metalls a

partir de les menes dels minerals i preparació dels metalls pel seu ús.

ETAPES:
• Extracció de la mena
• Pretractament de
menes o enrequiment
1. Extracció de la mena
(mineria)
Mineral:
Els metalls estan combinats
químicament amb altres
elements formant compostos
químics com sulfurs
(hematites:Fe2O3, òxids
(galena:PbS) i carbonats
(Magnesita:MgCO3)

Ganga:
Part del mineral que no conté el
metall com sorra, roca i argila.

Mena: part aprofitable i rica en el

metall.
2. Pretractament de menes o
enrequiment
• Prèviament es fa una
mòlta o trituració.

• Tècniques físiques
de separació.

• Tècniques químiques.
 Tècniques físiques de separació
• Flotació: aplicable a substàncies que
repeleixen a l’aigua.

• Tamisatge: separar segons la grandària

utilitzant un garbell.

• Filtració: fer passar un líquid a través d’un

filtre de manera que aquest retingui les
partícules sòlides que el líquid duu en
suspensió.

• Decantació: consisteix a inclinar lleugerament

el dipòsit que conté el líquid per extreure’l
sense que en surti e sòlid que hi ha al fons.
 FLOTACIÓ

Abocar
partícules d’una
mescla de sòlids
en un líquid, de
manera que les
menys denses
flotin i les més
denses es
dipositin en el
fons.
Tècniques químiques de separació
• Torrada: consisteix a escalfar un mineral en
forns, habitualment en presència d’aire o
d’oxigen per obtenir òxids. Si es tracta d’un
sulfur obtindrem òxids.
• Calcinació:
Calcinació és un procés tèrmic al qual se
sotmeten els materials amb l’objectiur
d’eliminar les substàncies solàtils que
contenen.
• Oxidació: les substàncies es combinen amb
l’oxigen. Des de el punt de vista químic és una
pèrdua d’electrons.
• reducció: guany d’electrons i es donen en els
processos en què una substància perd oxigen.
S’utilitza el carbó com reductor alts forns.
 METAL·LÚRGIA

• Reducció a metalls
lliures.
• Purificació o afinament:
– Destil·lació:
Destil·lació el metall
és més volàtil que les
seves impureses.
– Electròlisi:
Electròlisi mètode
elèctric els metalls
s’alliran en forma de
cations metàl·lics.
 ELECTRÒLISI

• Descomposició de substàncies iòniques com el

coure mitjançant l’electricitat. S’obté
purificació o afinament fins 98% del metall.
 Comporació aliatges i metalls purs
•Són productes que s’obtenen de la unió de dos
o més elements químics, com a mínim un és un
metall, amb la finalitat de millorar les
propietats.
Metall Aliatge
• Més plasticitat. • Pèrdua de plasticitat.
• Menys resistència • Més resistència
mecànica.
mecànica.
• Més duresa.
• Menys duresa. • Pèrdua conductivitat
• Més conductors tèrmica i elèctrica.
elèctrics i tèrmics.
 Nomenclatura aliatges

• S’indica la seva • Noms específics:

composició – Acer: Fe+C
expressada com %
– Llautó: Cu+Zn
en massa dels
elements que – Bronze: Cu+Sn
intervenen. – Alpaca:Cu+Ni+Zn
Exemples: – Duralumini:
– Acer amb Al+Cu+Mg+Mn+Si
Fe+0,4%C.
 Solidificació dels aliatges
Corba solidificació metall
pur
• TE a partir de la qual tot
existeix un equilibri entre
la fase líquida i sòlida del
metall. Quan es manté
cte durant un cert temps
es solidifica tot el
metall. Una T fusió fixe.
Corba solidificació
aliatge binari
No hi ha una T de fusió
fixa hi ha un interval
de fusió depenent de
la proporció dels
elements d’aliatge.
DIAGRAMA D’EQUILIBRI DELS ALIATGES

• Àrea de Fase líquida: per sobre de la línia de líquid,

l’aliatge sempre es trobarà fase líquida
• Àrea de fase líquida-sòlida
• Àrea de fase sòlida: per sota de la línia de sòlid
l’aliatge es troba en fase sòlida.
Corba solidificació Ni-Cu
 Corba d’aliatges eutèctics

• Punt eutèctic:valor mínim de la línia líquida

que coincideix amb la línia sòlida. Relacionat
amb una proporció i T eutèctica.
 ALIATGES EUTÈCTICS

Els aliatges de proporcions eutèctiques

tenen unes característiques especials:
– Solidifiquen a una T cte i no per un
interval.
– La T de solidificació o de fusió és més
baixa que la dels seus components per
separat.
– Donen mescles finíssimes que faciliten
l’emmotllament per la fabricació de
peces.
Anàlisi del diagrama d’equilibri
ELS PRODUCTES SIDERÚRGICS

– FERRO PUR
– ALIATGES FERRO-CARBONI:
FERRO-CARBONI
• Foses o ferro colat

• Acers
 FERRO PUR
• És el 2º metall més abundant a l’escorça. Es
troba en els minerals com:
– Òxids: hematites (Fe2O3), magnetita (Fe3O4)
– Carbonats: siderita (FeCo3) és la més freqüent.
– Sulfurs: pirita (FeS2).
• Propietats:
– Baixa resistència mecànica.
– Gran tendència corrosió i oxidació.
– Punt de fusió: 1539ºC, densitat: 7 kg/dm3
– Ductil, mal·leable, molt tou, molt tenaç, conductor
elèctric, magnetizable temporalment.
– Fàcilment forjable i soldable.
 FERRO PUR

• Aplicacions:
– Poques aplicacions.
– Construcció de nuclis magnètics motors.
– Objectes de forja
• VARIETATS AL·LOTRÒPIQUES Fe:
– S’obtenen de fondre la mena del mineral de
ferro i refredar ràpidament la massa obtinguda
a partir de diferents intervals de T.
– Els diferents tipus de varietats es diferencien
en la seva estructura cristal·lina i per tant
tenen unes propietats diferents.
 VARIETATS AL·LOTRÒPIQUES

Varietat Magnetisme Solubilitat C T

α Magnètica Molt baixa Fins a 750ºC

β Poc magnèt. Molt baixa 750-900ºC

γ No magnèt. Alta 900-1390ºC

δ Poc magnèt. Baixa 1390-1539º

 CONSTITUENTS ALIATGES Fe-C

• Quan es barreja el Fe i C depenent de:

– Tipus de forma al·lotròpica del Fe.
– Tipus de forma del carboni:
• Pur
• Carbur de ferro Fe3C
• Grafit...
– Velocitat de refredament en el procés de
solificació.
– Proporció total de carboni de l’aliatge
Dóna lloc als diferents constituents.
 CONSTITUENTS ALIATGES Fe-C
Constituent Fe %C Dure Resist ε (%) Magnet
(HB) MPa
Ferrita α 0,02 90 275 37 Magnet.

Cementita CFe3 6,67 700 fràgil Fins 220ºC

Perlita 86,5% 200 785 15

Ferrit+
13,5%
Cemen

Austenita γ 1,76 300 980 30 No magn

Martensita α 0,89 495- 1700- 2,5-0,5 Magnet.

745 2500
DIAGRAMA EQUILIBRI Fe-C
 ACERS DIAGRAMA EQUILIBRI Fe-C

• Los aceros
 Aliatges del Fe
ACERS FOSES
• 0,1-1,76 % C. • 1,8-6,67 % C.
• Forjable • No forjable
• T fusió 1400 ºC. • T fusió 1100 ºC.
• Alta resistència • Poques propietats
mecànica: esforços de mecàniques.
tracció i compresió. • Mecanització i emmotllament
• Gran elasticitat. fàcil.
• Soldabilitat. • Gran resistència al desgast,
• Fàcil oxidació i corrosió. absorbeixen vibracions. No
soldables.
• Dúctil.
• Resistents a l’oxidació.
• No dúctil.
 CLASSIFICACIÓ ACERS

• ACERS AL CARBONI O NO ALIATS:

– Baix %C (<0,3%) o acer dolç:dolç tous, baixa
resistència, alta ductilitat, alta tenacitat, són
barats d’obtenir. Aplicacions: bigues,
carrosseries cotxes, tubs, cargols, claus...
– Mitjà %C (0,3-0,6%): durs i resistència,
ductilitat i tenacitat mitjana. Aplicacions:
martells, engranatges, rodes, cigonyals...
– Alt %C (0,6-1,4%): molt durs, resistència
alta, baixa ductilitat i tenacitat. Aplicacions:
eines de tall, motlles...
 CLASSIFICACIÓ ACERS

• Els acers al carboni també es poden

classificar com:
– Hipoeutectoides: tenen ferrita principalment
per això són dúctils i molt tenaços i s’utilitzen
per la construcció.

– Eutectoides

– Hipereutectoides:
Hipereutectoides tenen principalment
cementita, són durs i fràgils i s’utilitzen per
eines. Acers al carbono
 CLASSIFICACIÓ ACERS
• ACERS ALIATS:
– S’afegeixen altres elements per millorar les
propietats de l’acer.
• Acers inoxidables:
inoxidables contenen ≥10,5% i Ni en % més
petita. (18/8). Alta resistència a l’oxidació.
• Nicrom:
Nicrom acer+Ni (1-4%)+Cr(0,5-2%) inoxidable,
gran duresa i elasticitat. Aplicació: resistències...
• Refractaris:
Refractaris amb tungstè, titani, molibdè i cobalt
per resistir altes T.
• Elèctrics:
Elèctrics amb silici per reduir la resistència
elèctrica.
• Ràpids:
Ràpids amb crom, tungstè i molibdè, són durs i
resistents a T altes. Aplicació: per eines de tall.
 NOMENCLATURA UNE 36001

• Clasificación de aceros y fundiciones.

 DIAGRAMA EQUILIBRI FOSES
• Es classifiquen com
hipoeutèctiques i
hipereutèctiques.
• Tenen la propietat
d’extendre’s molt
fàcilment quan es
fonen i per tant
donen un fàcil
emmotllament.
• La fosa eutèctica es
fon 1130º C, la
mínima temperatura
de fusió de tots els
aliatges fèrrics.
 CLASSIFIACIÓ FOSES
• FOSA BLANCA:
BLANCA
– Tot el C en forma de Fe3C està
combinat amb el Fe formant cementita.
– Molt dures, fràgils, difícilment
mecanitzable, no dúctil i poc tenaç.
– Poc interès industrial.
– Fractura blanca. Refredar ràpid.
• FOSA GRIS: fractura gris
– Tot el carboni forma de grafit i el Fe
en ferrita.
– Menys fràgil, més tenaç, es pot
mecanitzar, gran resistència corrosió i
al desgast. Fabricació de bancades.
 CLASSIFICACIÓ FOSES
• FOSA MAL·LEABLE:
MAL·LEABLE
– Mal·leabilització: T=900ºC i
descarburació la f blanca
adquereix una mica ductilitat,
mal·leabilitat i disminueix
fragilitat. Es converteix perlita.

• FOSA NODULAR:
NODULAR
– Addició de magnesi i niquel a la
fosa gris. Es guanya ductilitat,
mal·leabilitat i resistència
mecànica. Propietats semblants
acers però amb cost més baix.
ALT FORN: FUNCIONAMENT

• Alt forn té 30-

80 m alt i 10-14
m amplada.
Estructura d’acer
recoberta per
material ceràmic
refractari.
• Obtenció ferro
colat.
• Siemens Metals & Mining
Technologies
OBTENCIÓ DE FERRO COLAT ARRABI
• MATÈRIES PRIMERES:
PRIMERES
– MINERAL DE FERRO:
FERRO òxids de ferro de les menes
(Fe2O3) s’han de reduir per obtenir ferro colat o
arrabi. L’O2 del mineral es combina amb el C del COC i
es produirà CO2. La mena de mineral també aporta
impureses como Si que s’eliminarà en forma escòria.
– COC:
COC actúa com a combustible per obtenir T elevades
per fondre el Fe i com agent reductor que aporta C
per reduir el Fe.
– PEDRA CALCÀRIA (CaCo3) o FUNDENT:
FUNDENT es
combina amb el Si o ganga del mineral per formar
SiO3 que forma part de l’escòria. Evita l’oxidació del
Fe. L’escòria sura per sobre del Fe fos i s’utilitza per
fer formigó, ciments...
– AIRE CALENT
 PRODUCTES RESULTANTS

• ARRABI o FERRO COLAT: És ferro impur que

conté aproximadament 95% de Fe, 3-4% de C,
2%Si,P,S i altres impureses.

• FUMS I GASOS RESIDUALS:

RESIDUALS s’aprofiten per
escalfar l’aire que s’injecta alt forn.

• ESCÒRIA o deixalla metal·lúrgica:

metal·lúrgica s’obté de la
combinació del fundent amb el silici formant
silicats que s’utilitzen com subproductes per
ciment. A vegades s’utilitza per recuperar Fe.
REACCIONS PRINCIPALS ALT FORN
 REACCIONS PER ZONES ALT FORN

• S’introdueixen les m primeres per la bocana en capes

successives i s’injecta aire calent a pressió a la base
del forn i s’inicia la combustió.
• Zona de deshidratació (400ºC): s’elimina la humitat
en forma de vapor.
• Zona de reducció (700ºC): en la combustió del COC
es forma CO en forma de gas i es combina amb O2
del mineral per formar CO2 i ferro reduït.
• Zona de carburació (1200ºC): el C es combina amb el
Fe formant l’aliatge de ferro.
• Zona de fusió (1800ºC): es produeixen la fusió del Fe
amb el C donant el ferro colat i la calcària amb el Si
forma l’escòria que sura sobre el ferro colat.
 HISTÒRIA FABRICACIÓ D’ACER
• 1855 es va fer servir els convertidors
Bessemer i Thomas.
• 1864 els forns Martins-Siemens.
• 1900 els forns elèctrics per inducció.
• 1948 convertidor LD o d’oxigen.
• Als convertidors s'ha d'introduir el ferro
colat líquid ja que no s'aporta cap tipus de
calor, en canvi als forns hi ha una aportació
externa de calor.
• Els més utilitzats actualment són el
convertidor d'oxigen i el forn elèctric.
 CONVERTIDOR D’OXIGEN

• És un recipient d’acer cònic revestit de

material refractari.
• Es carrega amb arrabi líquid (1380ºC) en
estat líquid + ferralla oxidada (20-30%) que
aporta O2 i permet disminuir i controlar la T +
calç per formar l’escòria.
• S'introdueix una barra refrigerada que
injecta oxigen pur a alta pressió damunt del
líquid. L’O2 inicia procesos de oxidació-
reducció i es combina amb el C formant CO2 i
amb manganeso, silici, fòsfor i sofre per
formar l’escòria.
• INFOACERO - Proceso Productivo Siderúrgico
Funcionament del convertidor O2
CONVERTIDOR D’OXIGEN
 REACCIONS CONVERTIDOR
• C + O2 CO2 + CALOR
• Si + O2 SiO2 + CALOR
• SiO2 + CaO CaSiO3 (escòria)
• P4 + 5O2 P4O10
• P4O10 + 6CaO 2Ca3(PO4)2 (escòria)
• Amb la calor produïda s’aconsegueix que la
massa es mantingui líquida sense la necessitat
d’aportació de calor extern.
• El procés es pot anar regulant afegint més
ferralla, O2 o calcària. Es poden realitzar
procesos d’afinament posteriors i afegir altres
elements com crom o níquel per millorar
propietats.
 FORN ELÈCTRIC D’ARC VOLTAIC
• És un recipient d’acer refrigerat externament
per un circuit d’aigua i recobert per material
refractari.
• Es tanca per una tapa que té tres electrodes de
grafit als quals s’aplica un voltatge altern
trifàsic molt elevat (900 V) que genera
descàrregues elèctriques en forma d’arcs
voltaics quan es posen en contacte amb la
ferralla i el ferro colat. Es produeix un
increment de la T i origina la fusió del contingut.
• Les reaccions d’afinat que es produeixen en
l’interior del forn són similars a les explicades
pel convertidor a causa de l’O2 de les impureses
de la pròpia càrrega. A vegades s’afegeix O2.
Funcionament forn elèctric d’arc
AVANTATGES DEL FORN ELÈCTRIC

• Procés més ràpid amb un voltatge d’uns 900

V s’obtenen T molt altes.
• Permet un control més rigurós del procés de
fabricació.
• Permet afegir altres elements i obtenir
acers especials i aliats. S’ssoleixen T tan
altes que permet fondre tungstè.
• Permet un afinament més bó i obtenir millors
acers.
• Es pot obtenir acer a partir de ferralla
únicament.
FORN ELÈCTRIC
 LA COLADA DE L’ACER
• Consisteix en passar directament de l’acer líquid
del forn a un semiproducte transformable
posteriorment per laminació.
• Tipus:
– Colada en lingotera:
lingotera l’acer líquid passa de la cullera
a les lingoteres (motlles) fetes de fosa i el lingot
obtingut es transformarà en la forma desitjada
posteriorment.
– Colada contínua:
contínua l’acer líquid passa per canals a on
es dóna forma de barra de secció rectangular i
després circula cap el tren de laminatge que es fa
en calent per obtenir les diferents formes
comercials. Avantatge estalvi energètic perquè no
es necessita escalfar el semiproducte.
COLADA CONTÍNUA
COLADA CONTÍNUA
 TÈCNIQUES DE CONFORMACIÓ EN CALENT

• LAMINACIÓ:
LAMINACIÓ consisteix en fer passar el
lingot o el semiproducte entre rodets que
giren a la mateixa velocitat i sentit contrari
(tren de laminatge) reduint-se la secció.

• FORJA:
FORJA es modifica la forma per
deformació plàstica produïda per pressió o
impacte. Millora les propietats mecàniques,
la qualitat i la textura de l’acer.
 TÈCNIQUES DE CONFORMACIÓ EN CALENT

• EMMOTLLAMENT: es cola l’acer en un motlle

que reprodueix la forma desitjada i es deixa
solidificar. La qualitat obtinguda és inferior si
comparem amb les anteriors tècniques però és
més econòmica. Fases:
– Construcció i preparació del model.
– Fabricació del motlle.
– Colada de l’acer.
– Desemmotllament de la peça.
– Neteja i s’extració de rebaves.
– Tractament tèrmic per millorar propietats.
– Acabat final.
 FORMES COMERCIALS DELS ACERS
• Partint de la colada continua o de lingots
s'obtenen uns productes semielaborats “desbast”,
del desbast s'obtenen els productes elaborats:
– Productes plans : xapes de diferents espessors de 0,1
a 20 mm
– Productes llargs: filferro i perfils diversos: rodó,
quadrat, passamà...
– Perfils normalitzats: T , doble T, I, L, U
– Tubs: quadrat, rodó: amb costures o sense.

• Actualment per donar forma als acers s'utilitza el

sistema de colada contínua i posterior laminat en
calent.
PERFILS NORMALITZATS IPN ACERS
 PERFILS NORMALITZATS

• G (kg/m) densitat lineal:

lineal massa per
unitat de llargària.
• A (mm2) secció perfil
• AL (m2/m) superfície lineal:
lineal
superfície total exterior per cada
unitat de llargària.
• AG (m2/t) superfície màssica:
màssica
superfície total per cada tona.
 METALLS ALIATS EN ACERS ESPECIALS
• COBALT:
COBALT
– Dóna duresa i augmenta les propietats magnètiques.
– S’utilitza en els acers ràpids i acers refrectaris.
• CROM:
CROM
– Forma carburs molt durs i dóna duresa, resistència i
tenacitat a qualsevol T.
– Acers inoxidables i refrectaris.
• MOLIBDÈ:
MOLIBDÈ
– Juntament amb el C és l’element més eficaç per endurir
l’acer. Evita la fragilitat i ofereix resistència la desgast.
– Acers ràpids.
• NÍQUEL:
NÍQUEL
– Augmenta la resistència, la templabilitat i dóna una gran
resistència a la corrosió. Acers inoxidables.
 METALLS ALIATS EN ACERS ESPECIALS
• PLOM:
PLOM
– No es combina amb l’acer, es troba en ell en forma de
glòbuls molt petits, com si formés una emulsió.
– Facilita la mecanització per despreniment de ferritja
(tornejat, trepat...) perquè actua com lubrificant de tall.
• TUNGSTÈ:
TUNGSTÈ
– Forma amb el ferro carburs molt durs que suporten T molt
altes.
– Acers ràpids a on 14-18% és tungstè, permet triplicar la
velocitat de tall de les eines.
• VANADI:
VANADI
– És desoxidant, dóna als acers una bona resistència a la
fatiga, tracció i poder tallant als acers per eines.
• SILICI:
SILICI dóna elasticitat i en quantitat de 5% magnetisme.
 TRACTAMENTS TÈRMICS

• Són procesos d’escalfament i

refredament controlats que modifiquen
l’estructura cristal·lina de l’acer (varia
proporció dels constituents) i tenen la
finalitat de millorar les seves propietats
mecàniques.
• Per aplicar aquests tractaments hi ha
dos valors de T molt importants:
– TAC1: 723ºC comença aparèixer l’austenita.
l’austenita
– TAC2: T variable segons la proporció de C a on
tota la massa d’acer és austenita.
TIPUS DE TRACTAMENTS TÈRMICS

• TREMP

• REVINGUT

• RECUITA

• NORMALITZAT
TREMP
• Augment de la temperatura
(> 900ºC) per aconseguir
que tota la massa d’acer es
transformi en austenita.
• Refredament ràpid per
transformar tota l’austenita
en martensita.
martensita Cada acer té
una velocitat de
refredament i per
aconseguir-la s’utilitzen
diferents mitjans: aigua,
olis minerals, aire a T
ambiental...
• Augment de duresa,
resistència mecànica i de la
fragilitat.
REVINGUT
• Escalfament a
temperatures inferiors
als 723ºC per evitar
obtenir austenita.
• Refredament lent (aire).
• Augment de la
tenacitat i reducció de
tensions internes,
disminució de la duresa,
límit elàstic i la
resistència mecànica.
• S’aplica als acers
trempats per recuperar
tenacitat.
RECUITA
• Escalfament a
temperatures superiors
a 900ºC, austenització.
• Refredament molt lent.
• Disminució de la duresa
i resistència mecànica
per facilitar la
mecanització. Augment
de la plasticitat.
• Procés invers al tremp.
• Tipus: recuita contra
acritud,de
regeneració...
NORMALITZAT
• Escalfament fins
austenització.
• Refredament a l'aire
(velocitat intermitja entre
tremp i recuita).
• Reducció de les tensions
internes produïdes per la
deformació en fred o en
calent. Reducció de
l’estructura granular i
millora de propietats
mecàniques.
• S’aplica als acers entre
0,15-0,5% de C que han
estat deformats en fred o
en calent.
TRACTAMENTS SUPERFICIALS TERMOQUÍMICS

• Tenen com a objectiur donar duresa

elevada a la superfície de la peça i
tenacitat interna.
• Tipus:
– Cementació
– Nitruració
– Recobriment amb altres metalls:
metalls
• Recobriment per electròlisi: cromats, niquelats i
galvanitzats.
• Immersió: estanyada.
 CEMENTACIÓ
• Consisteix en l’enrequiment superficial en C (0,1-
2mm) de la peça d’acer mitjançant la
transferència d’aquest a partir d’un medi
carburant (COC, líquids com sals foses amb
carbonats o gasos com metà).

• La peça es posa amb el carburant a T 850-

950ºC durant un determinat temps.

• Finalitat:obtenir peces dures, resistents al

desgast i a la abrasió superficialment i amb un
nucli tenaç i resilient (engranatges, eixos...).
 NITRURACIÓ
• Consisteix en enrequir la superfície de
les peces (0,2-0,7mm) en N2 per
formar una capa molt dura i resistent al
desgast.
• S’escalfa la peça a una T de 500ºC amb
un corrent de gas amoníac (NH3) durant
1-4 dies.
• Dóna més duresa que la cementació i
s’aplica als acers especials que han
estat prèviament sotmesos a un tremp
(pistons, vàlvules...).
RECICLATGE DELS METALLS FÈRRICS
• El ferro i l’acer es recuperen pel comerç
de la ferralla. Aquesta ferralla s’incorpora
en el procés de fabricació de productes
d’acer.
• Les empreses de recollida selectiva
separen els metalls fèrrics de les
escombreries mitjançant equips de selecció
magnètica.
• Avantatges:
– Estalvi de matèries primeres.
– Estalvi energètic.
IMPACTE HUMÀ I MEDI AMBIENTAL
• IMPACTE HUMÀ:
– Els treballadors pateixen malalties
professionals com la pneumoconiosi provocada
per la pols dels minerals de Fe.
– Condicions de treball dolentes: altes T.
• IMPACTE AMBIENTAL:
- Efecte hivernacle degut a l’alliberació de CO2.
Els fums s’han de filtrar.
- Pluja Àcida degut als òxids de S2.
- Ebocaments industrials que contaminen aigües
dels rius i del subsòl.
- Deixalles dels materials fèrrics.
 ACTIVITATS

• QUESTIONARI SOBRE MATERIALS: FER