Ministeri laicals i ordenats

Pel baptisme ens incorporem a Crist, i des daquest prenem conscincia de la filiaci divina i de pertnyer a lesglsia. Cadasc de nosaltres t una responsabilitat que ha de portar a comprometrens i a desenvolupar-la. La presa de conscincia de voler seguir lesglsia s el ministeri. Daquesta manera, les opcions personals qualifiquen el ministeri. El principal factor entre els apstols s la resurrecci, perqu s a partir que es fa experincia de la resurrecci de Crist s insubstituble. El ministeri s la tasca de responsabilitat de servei, s lactitud de servei. El ministeri s un servei vinculat a una determinada funci unida a la funci de ministre, entenent a aquest com la persona que exerceix dita funci ( Dicc. Teolgic). Una altra definici s crrec, treball, ofici o ocupaci. Tamb est vinculat a la poltica. Finalment trobem al diccionari que s el que confereix un sagrament. En aquest sentit, el ministeri lacal no existia. El ministeri s un ofici o un carisma. Tot i aix, si es caracteritza ms per lofici, repugna que no hi hagi carisma. El carisma i lofici s complicat a lesglsia. El carisma s un do de lEsperit i et diuen quin s Smmelroth dna elements de discerniment, tot i aix, lofici dominar al carisma. El conflicte ofici-carisma sempre estar present. Fonamentaci bblica: La natura sacerdotal de Jesucrist He vingut a servir no sha trencat al llarg del temps. Sacer (Sacre) Dotis (privilegi, dot): El sacerdot s el do de la sacralitat. El que ens podem preguntar, per s on queda relegada la figura femenina. Per Sant Pau, Crist s enviat com a sacerdot ( Heb.), que ha ofert als homes el sacrifici reparador. Ell ser el que matxaca la concepci levtica de la definici sacerdotal. Coincidint amb Joan, Crist s lenviat del Pare i en quant enviat per ell, s un mitjancer. Daquesta manera, la missi i el sacerdoci coincideixen. A la carta dels hebreus tamb se lanomena anunciador (apstol) i pontfex ( com a sacerdot). Sacerdot:- Pel pare i no per a ell mateix. La finalitat s la redempci. Fa la voluntat del Pare i lassumeix. La passi i la mort s una conseqncia del que ha viscut, no era necessari.

Du envia el seu fill plenament hum i cal redimir als que viuen plenament per la llei. Crist assumeix la condici humana fins a les ltimes conseqncies i agota la plenitud de lhome. Aix, Crist s sacerdot des de la seva humanitat. Els exagetes pensen que el sacerdoci s assumit en la creu. (Amor-sacrifici). En levangeli de Joan es considera la missi de Crist. Levangeli versa sobre tres temes: El verb de Du enviat pel Pare que es fa carn i aix lhome es salvat per la gr`cia i la veritat (hi ha discrepncies sobre aquest tema). La missi-encarnaci s el nucli de

levangelista i la salvaci seria la conseqncia de lencarnaci. Reconixer a Crist s emprendre el seu cam i aix la missi sextn. El ministeri doncs, s un viatge, el Pastor no noms cuida a les ovelles sin que es sacrifica per elles ( anyell i pastor a la vegada). Hem de mirar el ministeri com a servei. El bon Pastor t dos aspectes: Humanitat: Donaci dels pecats. Testimoni del seu amor per als homes.

Els apstols sn els enviats de Crist a les ovelles dIsrael perdudes amb les mateixes paraules de la Cananea i culmina quan vincula a Pere al seu ministri desprs de la resurrecci. La visi del Pare s que Du es fa home en la persona de Crist i implica els homes al seu pla. Lanunci no s a porta tancada. Crist crida al seguiment i a la missi (doble crida). Per tant, aquesta crida s a seguir-lo i a anunciar-lo. Ens crida a molts per noms hi ha 12 apstols. La crida s per a tots perqu ens incorporem al cos de Crist. Es una crida a prendre conscincia i per tant, tots hem de recordar que som sacerdots. La fe cristiana s una vocaci i tu pots assumir el que vols comunicar. No tots els que segueixen a Crist fan ministeri. Mc 3, 13-14: Crida als apstols i els hi dona la missi. La crida s particular i oberta a determinades persones. Tot ens arriba per levangeli i tot s fer experincia del Crist ressuscitat. Pau s lapstol de la gent de veritat i Pere ser la continutat. La vocaci s la crida al seguiment i a lanunci: Lanunci del regne s la vocaci de tot cristi. Es una crida personal per no s un deure, t a veure amb la conscincia. Jess crida a lindividu a fer seguiment, missi i ministeri ( ms enll que una missi de seguiment). La vocaci s sentir la crida La missi s seguiment de Crist i lobligaci i discerniment de missi. El que crida s Jess ressuscitat. El ministeri necessita una potestat, la missi no. ( controvrsia entre carisma i ofici) Es una potestat conflictiva. El ministre no pot obrar mai en nom seu sin de lesglsia ( hi ha el perill que els bisbes pensin que lesglsia son ells). En lelecci de Maties sobserva com Pere entn el ministeri de successi, que s eguir a Crist i continuar. Lapstol al davant de la comunitat: En un moment que encara hi ha testimonis vivents. El sacerdoci de crist es fa present amb els apstols. Ells participen en el ministeri

sacerdotal de Crist perqu sapareix a ells. Pau portar la potestat dels apstols i lexplotar (ser lapstol dels gentils). Lanunci sacerdotal de levangeli: Per a Pau s la forma de ser ell mateix un ministeri. La predicaci com a ministeri en Pau ( tamb en Sant Francesc). La predicaci s acomplir el que est predicat. Saber-se estar cridat i per a qu. Pau assumeix la diaconia en servei a lesglsia per atraure als gentils. Quan els gentils creuen formen part del Cos de Crist ( comunitat eclesial). Ell fundar esglsies perqu t la conscincia del sentit desglsia. Pau tamb parlar dels seus collaboradors. Les manifestacions de lesperit es manifesten en la comunitat. Funcions: Apstols ( enviats), Profetes ( els qui parlen en nom de Du), Doctors ( els que ensenyen). Lesglsia es va realitzant sobre lacci de lesperit i els seus dons gratuts son els carismes. Els operadors annims dels apstols son els collaboradors i no estaven estructurats. Es linici de la successi de ministeri. La comunitat necessitava la figura del bisbe. Introducci als ministeris: No hem de confondre el ministeri amb les opinions. Lesglsia es la comunitat administrativa dels cristians. Genera problemes amb el ministeri. El ministeri forma part duna part constitutiva de la societat i aix no s fcil. Els ministeris en un primer moment no tenien nom. En 1 Tess, Pau apella a lobedincia i no a la providncia local de lautoritat. No ser honorfic i t dret a amonestar i que laltre acati. Ministres ordenats? Pau no parla dordenaci. Ell envia als apstols mitjanant la paraula per no sabien els ritus previs. A Pau i a Pere els importa la integritat del missatge. Als ministeris sincorporar la imposici de mans ( infl. Jueva) per en Maties no apareix. Pau parla de presidncia perqu alg ha de prendre les decisions i tamb parla de govern. Tot i aix el seu exercici no s potestat sin de servei. Bisbes, preveres i diaques: Als inicis no sabem qui era qui. Al NT es troben dues paraules, els ancians (preveres) i els inspectors (bisbes). Lanci es troba freqentment al AT i NT, i apel.la a lancianitat i a la dignitat. Les noves comunitats agafaran el terme prevere per aquest motiu. El bisbe s assumit a les comunitats hellniques i t la potestat de governar i amonestar. Pere dir que s un servei. Sembla que lus de prevere s ms antic i desprs es van canviar el nom dinspector pel de bisbe. Limportant no s el ministeri sin la Paraula de Du i la tradici de lesglsia. El ministeri s latenci al poble cristi.

Jess a linici de la seva vida pblica crida a qui vol ( anuncia el regne i perdona els pecats). Desprs de la resurrecci envia als seus tal i com el pare i els dota de la potencialitat de lEsperit. Ell institueix el sagrament de lordre ( els designa). La missi es el que cal fer (anunciar), i ve precedida duna crida personal. Anunciar s un servei a la comunitat. Quan lindividu ho rep queda investit per aquesta potestat, que ve de Crist. Es per aquest motiu que sinvoca a lEsperit. El sagrament de lordre es fonamenta en el manament de Crist als 12. En aquest sentit, lEsperit sant s el que dna sentit a la tradici de lesglsia. Hi ha dues maneres de glossar-ho: Lumen gentium 18 : es posa de relleu laspecte assamblaeari (eclesial) on convergeix el poble de Du. Directorio para el ministerio: El sacerdoci ministerial s un do que es dona a lesglsia a traves de la donaci al culte dels seus fidels. Lesglesia s un conjunt de serveis que sautoabasteix. Procedeix ara? A partir de la tradici apostlica hi ha un fil de successi entre Jess, els apstols fins als nostres dies. Actualment la comunitat cristiana no genera opcions al ministeri. Es un do. A partir dara, com encarar-ho?

Nria Font