Literatura hispanoamericana contempornia (segle XX) (3102G07024/2013)

Dades generals
o o o o o o
Curs acadmic : 2013 Descripci : L'assignatura pretn un recurregut el ms exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrar en els gneres de la poesia, el conte i la novella en una visi diacrnica del principals corrents esttics. Crdits ECTS : 6 Idioma principal de les classes : Castell S'utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura : Poc (25%) S'utilitzen documents en llengua anglesa : Poc (25%)

Grups Grup A
Durada : Anual Professorat : JORGE GARCIA LOPEZ Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Competncies

Horari 1 1

Grup de classe

Aula

1. T6. Organitzar i illustrar les prpies idees amb exemples de lectures obligatries i complementries realitzades per l'alumne. 2. E1. Desenvolupar un correcte s oral i escrit de la llengua espanyola, que ser l'utilitzada en les exposicions orals en classe i en els diferents treballs realitzats. 3. E10. Desenvolupar la capacitat d'anlisi i comprensi dels textos literaris en el seu context histric i cultural. 4. E11. Discernir les caracterstiques de la literatura espanyola i hispanoamericana en el context de la literatura europea i universal. 5. E12. Identificar els diferents perodes de la literatura espanyola i hispanoamericana, aix com de l'esttica de cada moment. 6. E14. Realitzar comentaris de textos adequats a la disciplina, que atenguin tant la seva anlisi estilstica, formal i cultural com la identificaci en els mateixos dels trets propis de l'poca, l'autor o l'obra estudiats. 7. E15. Adquirir un vocabulari especfic de les diferents disciplines literries i ser capa d'utilitzar-lo correctament.

Continguts
1. Temes i problemes de la literatura hispanoamericana del segle XX. Histria de Amrica al segle XX. Perspectives esttiques i vivncies psicolgiques. El concepte de 'boom': el segle americ. Unitat i diversitat. Espais culturals i regions literries.

2. El modernisme. La renovaci de la prosa i la poesia. Etapas del modernisme. Mart, Del Casal, Asuncin Silva, Daro, Herrera y Reissig, Mistral, Ibarbourou, Gonzlez Martnez. 3. Les avantguardes. Futurisme. Creacionisme. Ultraisme. Estridentisme. Proa, Martn Fierro, Actual n 1, Revista de Avance. Huidobro, Vallejo, Girondo, Giraldes, Borges, Neruda, Guilln, Maples Arce, Oquendo de Amat, Marn. 4. La novel.la regional. La novel.la de la revoluci mexicana. La novel.la de la selva. El indigenisme. La pampa i la sabana. Azuela, Eustasio Rivera, Gallegos, Giraldes, Alegra, Arguedas. 5. El conte. Quiroga. Borges. Onetti. Roberto Arlt. Julio Cortzar. 6. Jorge Luis Borges. Etapes literries. Filosofia i literatura. Concepte de literatura fantstica. Comentari de Ficciones i El Aleph. Lectura de La biblioteca de Babel y La casa de Asterin. 7. La nova narrativa. I. La novel.la psicolgica: Arlt. Narrativa fantstica: Bioy Casares. La nova narrativa: Lezama Lima, Rulfo. Lectura de Los siete locos 8. La nove narrativa. II. Realisme mgic i real meravellos. Miguel ngel Asturias i Alejo Carpentier. Hombres de maz. Los pasos perdidos. 9. La nova narrativa. III, Argentina. L'pobra literaria de Juan Carlos Onetti. El astillero. Comentari de Abbadn el exterminador de Ernesto Sabato. 10. El boom. Sentit de l'expressi. Lmits cronolgics. Estils literaris. Histries personals i principals figures. Fuentes, Vargas Llosa, Cortzar, Donoso, Garca Mrquez, Onetti, Carpentier, Sabato. Comentari de Historia personal del Boom de Jos Donoso. 11. Poesia a la segona meitat del segle. Octavio Paz. 12. Cortzar: conte i novel.la. Antologia de contes. Comentari de Rayuela. 13. Vargas Llosa. Conte. Novel.la. Assaig. Lectura de Los cachorros. comentari de La orga perpetua, La arcadia perdida i Viaje a la ficcin. 14. Garca Mrquez. Etapes de la seva narrativa. La hojarasca. El coronel no tiene quien le escriba. Comentari de Cien aos de Soledad i El otoo del patriarca. 15. L'herncia del Boom i els ltims noms. Sarduy. Puig. Bryce Echenique.

Activitats

Tipus d'activitat Anlisi / estudi de casos Classes expositives Classes participatives Classes prctiques Elaboraci de treballs Lectura / comentari de textos

Hores amb professor 12 26 22 2 0 2

Hores sense professor 13 0 0 0 16 34

Total 25 26 22 2 16 36

Prova d'avaluaci Tutories Visionat/audici de documents Total

Bibliografia
o o o o o o o o o o o o o o o o o

3 0 12 79

0 8 0 71

3 8 12 150

Daro, Rubn (1991). Pginas escogidas (Ricardo Gulln). Madrid: Ctedra. Catleg Daro, Rubn, (cop. 1989 ). El Modernismo y otros ensayos . Madrid: Alianza. Catleg Cortzar, Julio (1997 ). Cuentos completos . Madrid: Alfaguara. Catleg Borges, Jorge Luis (1992). Obras Completas (1992). Buenos Aires: Emec. Catleg Giraldes, Ricardo (DL 1978 ). Don Segundo Sombra . Madrid: Ctedra. Catleg Rivera, Jos Eustasio (1990 ). La Vorgine . Madrid: Ctedra. Catleg Alegra, Ciro (1996 ). Los Perros hambrientos . Madrid: Ctedra. Catleg Arguedas, Jos Mara (1995 ). Los Ros profundos . Madrid: Ctedra. Catleg Arlt, Roberto (1992 ). Los Siete locos . Madrid: Ctedra. Catleg Carpentier, Alejo (1969 ). El Reino de este mundo . Barcelona: Seix Barral. Catleg Asturias, Miguel ngel (1993 ). Hombres de maz . Madrid: Alianza. Catleg Cortzar, Julio (1984 ). Rayuela (2 ed.). Madrid: Ctedra. Catleg Vargas Llosa, Mario (1984 ). Los Cachorros (3 ed.). Madrid: Ctedra. Catleg Garca Mrquez, Gabriel (2007 ). Cien aos de soledad (Edicin conmemorativa). Madrid: Santillana Ediciones Generales :Alfaguara :RAE :Asociacin de Academias de la Lengua Espaola. Catleg Garca Mrquez, Gabriel (2003 ). Cien aos de soledad (14a ed. actualizada). Madrid: Ctedra. Catleg Oviedo, Jos Miguel (1995-2001 ). Historia de la literatura hispanoamericana . Madrid: Alianza. Catleg Fernndez, Teodosio (DL 1995 ). Historia de la literatura hispanoamericana . Madrid: Universitas. Catleg

Avaluaci i qualificaci Activitats d'avaluaci

Descripci de l'activitat Comentari lectures tema 1: Modernisme Comentari global tema 2: consultes i resoluci de problemes

Avaluaci de l'activitat

Capacitat crtica i de plantejar-se preguntes.

Capacitat de discernir temtiques crtiques.

Consultes al despatx

Capacitat d'anlisi i iniciativa prpia.

1 1 1 1

Comentari Capcitat crtica; intervencions a classe. global tema 3 Consultes al despatx Comentari dels textos Comentari per escrit: Jorge Luis Borges Consultes al despatx Comentari final sobre Robert Arlt Comentari final tema 8: el realisme mgic Capacitat d'anlisi Capacitat d'anlisi

domini del castell escrit i capacitat d'anlisi.

Iniciativa individual, capacitat d'anlisi

Iniciativa personal; capacitat d'anlisi

capacitat d'iniciativa individual i d'anlisi

Comentari de el Astillero i Capacitat d'iniciativa individual i danlisi Absaln el Exterminador Comentari final: El Boom Exposici i comentari: Octavio Paz Lectura i comentari de Los cachorros Capacitat d'anlisi

capacitat d'anlisi

Capacitat d'anlisi

Comentari de Cien aos de Capacitat d'anlisi Soledad Treball final personalitzat Domini de la llengua i capacitat d'anlisi i exposici; homogeneitat i dona articulaci per escrit d'un tema literari i

25

esttic. Examen final domini de la llengua i de les problemtiques de l'assignatura.

Qualificaci
Hi haur un examen a finals del semestre. Caldr presentar un treball obligatori triant entre dues possibilitats: dos comentaris ms breus d'algun conte, poema o novel.la, o b un de ms extens sobre una novella llarga o un autor en concret, en una perspectiva ms amplia. Es qualificar en un 60% el resultat dels examens, i un 25% el treball personalitzar final que s'entrega per escrit on s fonamental la capacitat de triar un treball personal original i singular dintre dels lmits temtics de l'assignatura i redactat de forma correcta i amb un bon nivell acadmic i cientfic. Element fonamental per la concreci de la nota final s l'actitut positiva a classe, la dinmica personal envers l'assignatura, la capacitat d'improvisar preguntes i plantejar qestions, que tot plegat significa el 15% de la nota final.

60

No es pot aprovar l'assignatura sense un adequat i slid domini per escrit de la llengua espanyola. Criteris especfics de la nota No Presentat : No presentar qualsevols dels treballs obligatris a l'assignatura implica el suspens.

Observacions
El curs alterna l'exposici terica del professor, la lectura dels ttols triats i les prctiques sobre cada obra analitzada en acabar les sessions dedicades al seu estudi. Es donarn materials digitalitzats i en pgines web i en tot cas les lectures obligatries sn le segents: J. L. Borges, Ficciones; R. Arlt, Los siete locos; J. Cortzar: Rayuela (especialmente Tablero de Direccin i I, 13); M. Vargas Llosa, Los cachorros; G. Garca Mrquez, Cien aos de soledad. A l'aula els alumnes intervendran oralment exposant els seus comentaris i preguntes. En parallel, i per a que l'estudiant tingui informaci complementria a la rebuda a l'aula, disposar de dossiers, artcles i bibliografia de l'autor estudiat i la seva obra penjada a la web de l'assignatura i al servei de fotocpies. Es demana competncia en l'us de la llengua espanyola que ser la utilitzada en les intervencions a l'aula, treballs i proves escrites.

Assignatures recomanades
1. 2. 3. 4. 5. 6. Crtica literria Histria d'AmricaLlatina contempornia Literatura espanyola contempornia (segle XX) Literatura espanyola del Barroc Literatura espanyola del Renaixement Literatura espanyola moderna (segles XVIII i XIX)

Tercera llengua i literatura: itali (3102G00033/2013)

Dades generals
o o
Curs acadmic : 2013 Descripci : El mdul est plantejat com una introducci a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bsiques d's de la llengua oral i escrita, amb especial incidncia en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Aix mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducci) relatius a problemtiques socio-culturals de l'Itlia contempornia. Crdits ECTS : 12 Idioma principal de les classes : Itali S'utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura : Gens (0%) S'utilitzen documents en llengua anglesa : Gens (0%)

o o o o

Grups Grup A
Durada : Anual Professorat : GIOVANNI PIETRO ALBERTOCCHI PIOLI , CARLA NICORA Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Competncies
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Horari 1 1

Grup de classe

Aula

CTUdG02 Recollir i seleccionar informaci de manera efica CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informaci i la comunicaci CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit CTUdG04 Treballar en equip CTUdG08 Dissenyar propostes creatives CTUdG07 Analitzar les implicacions tiques de les actuacions professionals CTUdG11 Avaluar la prpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratgies per millorar-los 8. E19. Analitzar i comentar crticament obres literries. 9. E17. Ser capa de realitzar una anlisi lingstica i/o literria a llengua catalana (segona llengua i literatura), aix com d'utilitzar l'esmentada llengua en el procs d'aprenentatge, mitjanant la lectura comprensiva i, en el seu cas, l'exposici oral 10. E21. Adquirir coneixements bsics d'una tercera llengua romnica i/o de la seva literatura (francs o itali) que permetin la lectura comprensiva de texts literaris o cientfics en aquesta llengua i la comunicaci oral i escrita a un nivell bsic. Altres competncies : 1. 2. 3. 4. 5. Habilitat en ls de la terminologia de la disciplina Habilitat en ls dels recursos i instruments bsics de la disciplina Capacitat danlisi lingstica Capacitat danlisi de textos Coneixement dels principals corrents, autors i obres

6. Consolidaci de la prctica de la lectura i de lescriptura 7. Adquisici de les principals estructures de litali. Saconsella aprofundir-ne la competncia almenys amb les segents assignatures previstes pels actuals plans destudis: Llengua italiana 2 i Llengua italiana 3. 8. Adquisici dun nivell elemental de competncia activa i passiva de litali tant escrit com parlat, de manera que es puguin entendre i produir missatges senzills en situacions prctiques de comunicaci ms o menys relacionables amb eventuals estades destudi o treball a Itlia (projectes Socrates i/o daltres). 9. Adquisici dinformacions bsiques sobre la Itlia actual (trets naturals distintius, moments histrics claus entre els segles XIX i XXI, organitzaci territorial, poders i institucions centrals i descentralitzades de lEstat, mercat del treball, mitjans de comunicaci de massa, formaci universitria i centres de recerca superior). 10. Adquisici de fonaments generals dhistria de la literatura italiana dels segles XX XXI: principals moviments i aproximaci directa a alguns autors. Saconsella aprofundir el coneixement de l'historia de la literatura almenys amb les segents assignatures previstes pels actuals plans destudis: Literatura italiana 2 i Literatura italiana 3.

Continguts
1. Lingua italiana 1.1. Il sistema grafico-fonologico dellitaliano. Suoni e rappresentazione grafica in chiave contrastiva. 1.2. Accento. Apocope. Elisione. Divisione in sillabe. 1.3. L'articolo. Forme e funzioni. Principali differenze d'uso. 1.4. Laggettivo qualificativo: genere e numero. Accordo con il sostantivo. 1.5. Le preposizioni (I). Forme e funzioni pi comuni delle preposizioni semplici (a, con, da, di, in, per, su, tra/fra). 1.6. Le preposizioni (I). Forme e funzioni pi comuni delle preposizioni articolate (a, da, di, in, su). 1.7. I pronomi personali soggetto. Uso del 'tu' e del 'Lei'. 1.8. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi semplici (presente, futuro I, imperfetto). Forme regolari e irregolari pi frequenti. 1.9. I verbi ausiliari (avere, essere) e i verbi modali (dovere, potere, volere). Funzione e tempi pi comuni. 1.10. Il verbo. Il participio. Forme regolari e irregolari pi frequenti. 1.11. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi composti (passato prossimo, futuro II, trapassato prossimo). Concordanza del participio. 1.12. Il verbo. Il modo condizionale: semplice (forme regolari e irregolari pi frequenti) e composto. 1.13. I pronomi personali complemento: diretti (accusativo) e indiretti (dativo). Forme toniche e atone. 1.14. Le particelle ci/vi e ne. 1.15. Pronomi "combinati" (clusters, 'aggregati di clitici'). 1.16. LETTERATURA ITALIANA 1.16.1. LA SITUAZIONE LINGUISTICA ITALIANA: a)la "questione della lingua" da Dante ai nostri giorni. b) quadro linguistico dell'Italia attuale: lingua e dialetti, le variet regionali. 1.16.2. L'UNIFICAZIONE NAZIONALE: a) quadro storico; b)E. De Amicis ("Cuore"); c)G. Verga (Libert"); d)F. De Roberto ("I Vicer"); f) GT. Tomasi di Lampedusa ("Il Gattopardo"); g) L. Sciascia ("Gli zii di Sicilia"). 1.16.3. IL RINNOVAMENTO LETTERARIO DEL NOVECENTO: - L.Pirandello ("Il fu Mattia Pascal", "Sei personaggi in cerca d'autore")- Pirandello-Unamuno ("Niebla")- I. Svevo ("La coscienza dsi Zeno"). 1.16.4. TESTIMONIANZE LETTERARIE SULL'OLOCAUSTO: a)P. Levi ("Se questo un uomo", "Il sistema periodico". b)L. Millu ("Il fumo di Birkenau"). 1.16.5. TESTIMONIANZE LETTERARIE SUL RAPPORTO FIGLI-GENITORI: - Giacomo Leopardi ("Lettera al padre") - Alessandro Manzoni ("I promessi sposi") - Sibilla Aleramo ("Una donna")- Italo Svevo "La morte di mio padre", in "La coscienza di Zeno") - Italo

Calvino ("Il barone rampante").

Activitats

Tipus d'activitat Anlisi / estudi de casos Classes participatives Lectura / comentari de textos Prova d'avaluaci Tutories Total
Bibliografia
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

Hores amb professor 20 75 2,5 5 7,5 110

Hores sense professor 45 30 10 20 0 105

Total 65 105 12,5 25 7,5 215

Katerinov, Katerin, Boriosi Katerinov, Maria Clotilde (1985). La Lingua italiana per stranieri, : con le 3000 parole pi usate nell'italiano d'oggi: regole essenziali, esercizi ed esempi d'autore (4 ed). Perugia: Guerra. Catleg Marin, T ([2006] ). Nuovo progetto italiano 1 (2. ed.). Atene: Edilingua. Catleg Maffei, Sabrina (1996). Ascoltami. Roma: Bonacci. Catleg Marin, T (200-? ). La prova orale 1 : materiale autentico per la conversazione e la preparazione agli esami orali : livelloelementare - preintermedio (A1 - B1) . Roma: Edilingua. Catleg Carrera Daz, Manuel (2001). Manual de gramtica italiana (1a ed., 7a reimpr). Barcelona: Ariel. Catleg Dardano, Maurizio, Trifone, Pietro (cop. 1995). Grammatica italiana con nozioni linguistica (3a ed). Milano: Zanichelli. Catleg Lepschy, Laura, Lepschy, Giulio C (1994). La Lingua italiana, : storia, variet dell'uso, grammatica. [Milano]: Bompiani. Catleg Patota Giuseppe (2006). Grammatica di riferimento dell'italiano contemporaneo. Bologna: Il Mulino. Catleg Serianni, Luca, Castelvecchi, Alberto (cop. 2000). Italiano, : grammatica: sintassi: dubbi. Milano: Garzanti. Catleg Levi, Primo (2005). Il sistema periodico (1 ed. 1975). Torino: Einaudi. Catleg Levi, Primo (1998). El sistema peridic. Barcelona: Edicions 62. Catleg Levi, Primo (1988). El Sistema peridico. Madrid: Alianza. Catleg Zingarelli, Nicola (2000). Lo Zingarelli 2001, : vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli. Catleg Zingarelli, Nicola, Marello, Carla, Raparo, Adriano (cop. 2001). Lo Zingarelli 2002, : in CD-ROM: vocabulario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli. Catleg Arqus i Corominas, Rossend (1992). Diccionari catal-itali. Barcelona: Enciclopdia Catalana. Catleg Calvo Rigual, Cesreo, Giordano, Anna (2001). Diccionario italiano, : [italianoespaol, espaol-italiano] (5a ed). Barcelona: Herder. Catleg Tam, Laura (2000). Dizionario spagnolo-italiano, : spagnolo-italiano/italianospagnolo (Ed. minore). Milano: Hoepli. Catleg Tam, Laura (cop. 2004). Grande dizionario di spagnolo, : spagnolo-italiano, italianospagnolo: espaol-italiano, italiano-espaol (Nuova edizione: rivista e aggiornata). Milano: Hoepli. Catleg Guida al novecento, : profilo letterario e antologia (1986) (4a ed., riveduta e ampliata). Milano: Principato. Catleg

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

Petronio, Giuseppe (1990). Historia de la literatura italiana. Madrid: Ctedra. Catleg Pirandello, Luigi (1995). Il Fu Mattia Pascal. Milano: Mursia. Catleg Pirandello, Luigi (1986). El Difunt Mattia Pascal. Barcelona: Proa. Catleg Pirandello, Luigi (1998). El Difunto Matas Pascal. Madrid: Ctedra. Catleg Svevo, Italo (cop. 1996). La Coscienza di Zeno. Perugia: Guerra. Catleg Svevo, Italo (1999). La Conscincia de Zeno. Barcelona: La Magrana. Catleg Svevo, Italo (1985). La Conciencia de Zeno. Madrid: Ctedra. Catleg Levi, Primo, Levi, Primo Tregua (1989). Se questo un uomo (19. ed). Torino: Einaudi. Catleg Levi, Primo (2002). Si aix s un home (2a ed). Barcelona: Edicions 62. Catleg Levi, Primo (1995). Si esto es un hombre (3 ed). Barcelona: Muchnik. Catleg Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1997). Il Gattopardo (11a ed). Milano: Feltrinelli. Catleg Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1962). El Guepard, : novel la. Barcelona: Club. Catleg Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1999). El Gatopardo (6a ed). Barcelona: Catedra. Catleg De Amicis, Edmondo (2000 ). Cuore . Mantova: Corraini Editore. Catleg Verga, Giovanni (1996 ). Tutte le novelle (5 ed.). Milano: Mondadori. Catleg De Roberto, Federico (1982 ). I Vicer : e altre opere . Torino: Unione tipograficoeditrici torinese. Catleg Dante Alighieri (1995 ). De vulgari eloquentia . Girona [etc.]: Universitat [etc.]. Catleg Dante Alighieri (1991 ). De vulgari eloquentia . Milano: Garzanti. Catleg Dante Alighieri (1997 ). De vulgari eloquentia : en torno a la lengua comn . Madrid: Palas Atenea. Catleg Dante Alighieri (2000 ). La Divina comdia . Barcelona: Quaderns Crema. Catleg Dante Alighieri (2009 ). Divina Comdia (5 ed.). Barcelona: Proa. Catleg De Mauro, Tullio (1993 ). Lingua e dialetti (2a ed). Roma: Riuniti. Catleg De Mauro, Tullio (1991 ). Storia linguistica dell'Italia unita . Roma: Laterza. Catleg Manzoni, Alessandro (1985 ). Los Novios . Madrid: Ctedra. Catleg Manzoni, Alessandro (1981 ). Els Promesos . Barcelona: Edicions 62. Catleg Manzoni, Alessandro (1995 ). I Promessi sposi : storia milanese del secolo XVII (ed. riv. dall'autore). Milano: Mondadori. Catleg Aleramo, Sibilla (1995 ). Una Donna (29 ed.). Milano: Feltrinelli. Catleg Aleramo, Sibilla (1990 ). Una Mujer . Barcelona: Circe. Catleg Svevo, Italo (1999 ). La Conscincia de Zeno . Barcelona: La Magrana. Catleg Svevo, Italo (1985 ). La Conciencia de Zeno . Madrid: Ctedra. Catleg Svevo, Italo (2008 ). La Coscienza di Zeno . Roma: Edizioni di Storia e letteratura. Catleg Calvino, Italo (1984 ). El Bar rampant . Barcelona: Ed. 62. Catleg Calvino, Italo (cop. 2003 ). El Barn rampante . [Barcelona]: Planeta. Catleg Calvino, Italo (1993-1997 ). Romanzi e racconti (2 ed.). Milano: Mondadori. Catleg Italo Calvino (1985). Il barone rampante. Garzanti. Catleg Millu, Liana (2005 ). El Fum de Birkenau . Barcelona: Quaderns Crema. Catleg Millu, Liana (cop. 1986 ). Il fumo di Birkenau (10a ed.). Firenze: Giuntina. Catleg Pirandello, Luigi (1990 ). Sei personaggi in cerca d'autore ; Enrico IV . Milano: Mondadori. Catleg Pirandello, Luigi (DL 1995 ). Seis personajes en busca de autor ; Cada cual a su manera; Esta noche se improvisa (2 ed.). Madrid: Ctedra. Catleg Pirandello, Luigi (1987 ). Sis personatges en cerca d'autor ; Enric IV . Barcelona: Edicions 62. Catleg Unamuno, Miguel de (1982 ). Niebla . Madrid: Ctedra. Catleg Bruni, Francesco (1984 ). L'Italiano : elementi di storia della lingua e della cultura . Torino: UTET. Catleg Edmondo de Amicis (1990). Corazn. Anaya. Federico De Roberto (2008). LOs Virreyes. El Acantilado. Catleg

o o

Leonardo Sciascia (1988). Els Oncles de Siclia. Laia. Catleg Leonardo Sciascia (1999). Los Tos de Sicilia. Planeta. Catleg

Avaluaci i qualificaci Activitats d'avaluaci

Descripci de l'activitat Examen escrit de literatura. La prova consistir en l'anlisi d'alguns dels textos llegits i comentats a classe (dossier) i d'aquelles obres narratives objecte de lectura individual. Possible preparaci en equip. Veg. Observacions. Examen escrit global de llengua.La prova consistir en tests gramaticals. L'examen ser precedit per proves escrites parcials.
Qualificaci

Avaluaci de l'activitat

Assimilaci dels continguts i demostraci de la capacitat d'interrelacionar-los. Suposa el 50% de la nota corresponent al conjunt de proves previstes. El restant 50% s'assoleix mitjanant la prova de llengua.Criteris de Qualificaci i Observacions i Recomanacions.

50

Assimilaci dels continguts i demostraci de la capacitat d'interrelacionar-los. Suposa el 50% de la nota corresponent al conjunt de proves previstes. El restant 50% s'assoleix mitjanant la prova de llengua.Criteris de Qualificaci i Observacions i Recomanacions.

50

La nota final es basar en: a) l'assistncia comprovada i participaci a les classes (com a mnim el 75% dassistncies), b) les proves escrites parcials (llengua), c) les proves escrites globals (llengua i literatura). Formula per a calcular la nota final:

90% (Proves) + 10% (Assistncia i participaci). Percentatges relatius dins del 90% corresponent a les proves: 50% (escrit de llengua) + 50% (escrit de literatura). Veg. tamb 'Observacions i Recomanacions': 3.- Assistncia i Participaci; 4.- Exmens i Proves parcials. Criteris especfics de la nota No Presentat : 1) L'estudiant no realitza les proves parcials i/o finals previstes. 2) Lestudiant no compleix amb el mnim dassistncies comprovades a classe (75%) .

Observacions
1.- Breu descripci i advertncies prvies Lassignatura s anual i sarticula en dos seccions paral.les (llengua + literatura) que es desenvoluparan al llarg del curs a dies alterns (un dia llengua i l'altre dia literatura). El primer submdul del programa (Llengua)s adreat a ladquisici dun coneixement bsic de litali com a llengua estrangera (nivell A2, Marc Europeu de Referncia). El segon preveu: a) Lectura (en llengua original i traducci) i comentari, a classe, duna anto logia de textos significatius dels segles XIX i XX(dossier), textos relatius a problemtiques molt importants per la societat i la cultura italianes, com la situaci lingstica, l'unificaci nacional, l'antisemitisme, la renovaci literria dels comenaments del XX i les relacions entre pares i fills. b)Lectura individual(tutoritzable) de dues altres obres, de autors diferents, en prosa (en versi catalana i/o castellana) que cal triar entre les aconsellades a la Bibliografia. Els ttols shan de comunicar al professor, per correu electrnic. 2.- Prctiques i seguiment gramatical: No hi ha un calendari especfic. Aquestes es dedicaran a la llengua italiana durant tot el curs, amb l'assistncia on-line de la Lectora d'Itali, Prof. Anna Zembrino (anna.zembrino@udg.edu). 3.- Assistncia i participaci Es controlar l'assistncia. Cal assistir com a mnim al 75% de les classes, per a poder optar al 10% de la nota final (veg. pargraf Exmens). Els que tinguin problemes per assistir a les classes han dacordar amb el professor, a linici de lany acadmic (o quan convingui): a) les modalitats de seguiment de lassignatura; b) les possibles formes substitutives de participaci (tutories). 4.- Exmens i Proves parcials Es realitzaran proves escrites parcials de llengua al llarg de lany acadmic. s aconsellable realitzar-les, ja que aquests parcials ofereixen l'oportunitat daprovar la part de llengua del programa, a banda de l'nica convocatria reglamentria. Qui aprovi els parcials (amb una clara mitjana com a mnim dun 5/10 en gramtica), en la convocatria esmentada noms haur de fer lexamen escrit del submdul de literatura. Qui suspengui els parcials o no shi hagi presentat, sempre disposar de la convocatria prevista d'exmens finals, amb ladvertncia que l'escrit del submdul de llengua s eliminatori amb vistes a la resta de proves (literatura). 5.- Tutories i atenci Les hores previstes datenci i tutoria serviran per a aclarir dubtes i resoldre problemes sorgits durant les classes o en el procs daprenentatge de la llengua i de lectura i comprensi dels textos literaris. A ms de les hores d'atenci previstes, l'alumne podr contar en un "servei" on-line, de la Prof. Anna Zembrino (anna.zembrino@udg.edu). 6.- Llengua del curs Les classes simpartiran en itali per opci metodolgica i motivacions didctiques. Lrea de Filologia italiana t signats convenis ERASMUS amb diferents universitats pertot arreu dItlia, entre daltres: Vencia, Florncia, Npols, Potenza, Cller, Palerm, Catnia.

Lingstica general II (3102G00023/2013)

Dades generals
o o o o o o
Curs acadmic : 2013 Descripci : Estudis sobre temes de gramtica (fonologia, morfologia, sintaxi i semntica) analitzats des d'una perspectiva tipolgica. Crdits ECTS : 6 Idioma principal de les classes : Catal S'utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura : Gens (0%) S'utilitzen documents en llengua anglesa : Poc (25%)

Grups Grup A
Durada : Anual Professorat : LLUSA GRCIA SOL Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Competncies
1. 2. 3. 4. 5.

Horari 1 1

Grup de classe

Aula

6. 7. 8.

9.

CTUdG02 Recollir i seleccionar informaci de manera efica CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos cientfics CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit CTUdG04 Treballar en equip T5. Relacionar sistemticament els nous coneixements que es van adquirint amb altres ja apresos, del propi camp de coneixement o d'altres afins, fins i tot de forma original i creativa. CTUdG08 Dissenyar propostes creatives CTUdG11 Avaluar la prpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratgies per millorar-los E8. Aplicar l'estudi cientfic a l'anlisi lingstica i literria de manera rigorosa, mitjanant l's dels diferents mtodes cientfics proposats per diferents escoles i utilitzant les eines informtiques (bases de dades, aplicacions d'anlisi, etc.) adients per aconseguir resultats de qualitat E8. Aplicar l'estudi cientfic a l'anlisi lingstica i/o literria de manera rigorosa, mitjanant l's dels diferents mtodes cientfics proposats per diferents escoles i utilitzant les eines informtiques oportunes per aconseguir resultats de qualitat.

Continguts
1. RELACIONS ENTRE COMPONENTS DE LA GRAMTICA: MORFOLOGIA I SINTAXI 1.1. La noci de nucli en morfologia. 1.2. Llenges prefixants i llenges sufixants. Posici del nucli i relaci entre els components. 1.3. Lestructura argumental i la formaci de mots.

2. LES LLENGES I LA PERCEPCIN DEL MN: DIFERNCIES DE CATEGORITZACI. 2.1. La noci de categoritzaci. 2.2. Les parts del cos, la salut i la malaltia. 2.3. El temps i lespai. 2.4. Les relacions de parentiu. 2.5. Els sistemes numerals. 3. REPERCUSSIONS DE LES DIFERNCIES TIPOLGIQUES EN LAPRENENTATGE DE SEGONES LLENGES. 3.1. Alguns factors lingstics que influeixen en ladquisici duna L2. 3.2. Qestions fontiques i fonolgiques. 3.3. Flexi nominal i flexi verbal. 3.4. Ordre de mots a la frase i als sintagmes. 3.5. Les frases atributives, locatives, existencials i possessives. 3.6. Les frases relatives. 4. ELS UNIVERSALS LINGSTICS AL LLARG DE LA HISTRIA DE LA LINGSTICA: UNA MIRADA A TRAVS DELS TEXTOS. 4.1. Lantiguitat: Grcia i Roma. 4.2. Ledat mitjana: els Modistae. 4.3. El Renaixement. 4.4. Port-Royal i el racionalisme del segle XVII. 4.5. La filologia historicista del segle XIX. 4.6. El segle XX: lestructuralisme, el funcionalisme i la gramtica generativa.

Activitats

Tipus d'activitat Classes participatives Classes prctiques Elaboraci de treballs Exposici dels estudiants Lectura / comentari de textos Resoluci d'exercicis Tutories Visionat/audici de documents Total
Bibliografia
o o o o o

Hores amb professor 40 7 0 1 5 0 5 2 60

Hores sense professor 0 0 20 6 20 44 0 0 90

Total 40 7 20 7 25 44 5 2 150

o o o

Bosque, Ignacio (cop. 1999 ). Gramtica descriptiva de la lengua espaola . Madrid: Espasa. Catleg Escandell Vidal, M. Victria Marrero Aguiar, Victoria (DL 2009 ). El Lenguaje humano . Madrid: Editorial Universitaria Ramn Areces. Catleg Grcia i Sol, Llusa (1995). Morfologia lxica: l'herncia de l'estructura argumental. Valncia: Universitat de Valncia. Catleg Grcia i Sol, Llusa (2009 ). LLengua i immigraci : la influncia de la primera llengua en l'adquisici del catal com a segona llengua . Vic: Eumo. Catleg Grcia i Sol, Llusa Cabr i Castellv, M. Teresa (Maria Teresa) Lorente, Merc (2000 ). Configuracin morfolgica y estructura argumental : lxico y diccionario : resultados del proyecto de investigacin DGICYT, PB93-0546-C04 . [Vitoria]: Universidad del Pas Vasco. Servicio Editorial. Catleg Junyent, M. Carme (1996 ). Estudis africans . Barcelona: Empries. Catleg Junyent, M. Carme, 1955- (2009 ). Llengua i acollida . Barcelona: Horsori. Catleg Junyent, M. Carme (DL 2006 ). Antropologia lingstica . Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona. Catleg

o o o o o o o o o o

Katamba, Francis (cop. 1993 ). Morphology . London: McMillan. Catleg Moreno Cabrera, Juan Carlos (1991-1994 ). Curso universitario de lingstica general . Madrid: Sntesis. Catleg Moreno Cabrera, Juan Carlos (1997 ). Introduccin a la lingstica : enfoque tipolgico y universalista . Madrid: Sntesis. Catleg Moreno Cabrera, Juan Carlos (2010 ). Spanish is different : introduccin al espaol como lengua extranjera . Madrid: Castalia. Catleg Newmeyer, Frederick J. (1990-1992 ). Panorama de la lingstica moderna de la Universidad de Cambridge . Madrid: Visor. Catleg Payne, Thomas E (1997 ). Describing morphosyntax : a guide for field linguists . Cambridge: Cambridge University Press. Catleg Robins, R. H.|q(Robert Henry) (2000 ). Breve historia de la lingstica . Madrid: Ctedra. Catleg Spencer, Andrew (1991 ). Morphological theory : an introduction to word structure in generative grammar . Oxford [etc.]: Blackwell. Catleg Taylor, John R (2003 ). Linguistic categorization (3rd ed.). Oxford [etc.]: Oxford University. Catleg Tusn, Jess (1982 ). Aproximacin a la historia de la lingstica . Barcelona: Teide. Catleg

Avaluaci i qualificaci Activitats d'avaluaci

Descripci de l'activitat

Avaluaci de l'activitat

Assistncia i participaci Es valorar l'assistncia i la participaci a les classes. a les classes. En totes les proves d'avaluaci escrites es valorar el contingut del treball o de les respostes de l'exercici (o de l'examen) i la qualitat de l'argumentaci. Tamb es tindr en compte l'expressi i la correcci gramatical i ortogrfica de l'escrit (cada error de normativa baixar 0,2 punts). En totes les proves d'avaluaci escrites es valorar el contingut del treball o de les respostes de l'exercici (o de l'examen) i la qualitat de l'argumentaci. Tamb es tindr en compte l'expressi i la correcci gramatical i ortogrfica de l'escrit (cada error de normativa baixar 0,2 punts). En totes les proves d'avaluaci escrites es valorar el contingut del treball o de les respostes de l'exercici (o de l'examen) i la qualitat de l'argumentaci. Tamb es tindr en compte l'expressi i la correcci gramatical i ortogrfica de l'escrit (cada error de normativa baixar 0,2 punts).

10

Exercici tema - 1

10

Exercici tema - 2

10

Exercici tema - 3

10

Exercici tema - 4

En totes les proves d'avaluaci escrites es valorar el contingut del treball o de les respostes de l'exercici (o de l'examen) i la qualitat de l'argumentaci. Tamb es tindr en compte l'expressi i la correcci gramatical i ortogrfica de l'escrit (cada error de normativa baixar 0,2 punts). En totes les proves d'avaluaci escrites es valorar el contingut del treball o de les respostes de l'exercici (o de l'examen) i la qualitat de l'argumentaci. Tamb es tindr en compte l'expressi i la correcci gramatical i ortogrfica de l'escrit (cada error de normativa baixar 0,2 punts).

10

Treball de curs relacionat amb els temes 1, 2 o 3. Exposici del treball de curs.

40

Es valorar l'estructura, la claredat, la correcci lingstica i la forma de l'exposici. Tamb es tindr en compte el contingut.

10

Qualificaci
En totes les proves d'avaluaci escrites es valorar el contingut del treball o de les respostes de l'exercici (o de l'examen) i la qualitat de l'argumentaci. Tamb es tindr en compte l'expressi i la correcci gramatical i ortogrfica de l'escrit (cada error de normativa baixar 0,2 punts). NOTA IMPORTANT: Si lassistncia a classe s inferior al 80%, l'avaluaci de l'assignatura es regir per aquests altres criteris: Quatre exercicis - 20% Treball de curs - 20% Exposici oral del treball - 10% Examen final - 50% Criteris especfics de la nota No Presentat : Es consider No Presentat aquell alumne que no hagi fet en el moment previst alguna de les activitats avaluables segents: el treball, els quatre exercicis o lexposici oral (o l'examen, si s el cas).

Observacions
Horari provisional de tutories: Llusa Grcia (primer semestre) dimecres: 15.30-18.30 i hores a convenir. Tel: 972.418963 / 972.418820 Correu-e: lluisa.gracia@udg.edu

Lectures de literatura universal (3102G00012/2013)

Dades generals
o o o o o o
Curs acadmic : 2013 Descripci : Lectura i comentari d'obres literries majors de la tradici occidental, i contextualitzaci histrica i esttica dels textos. Crdits ECTS : 6 Idioma principal de les classes : Catal S'utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura : Poc (25%) S'utilitzen documents en llengua anglesa : Poc (25%)

Grups Grup A
Durada : Anual Professorat : GIOVANNI PIETRO ALBERTOCCHI PIOLI , SADURNI MARTI CASTELLA , JORDI SALA LLEAL , PEP VALSALOBRE PALACIOS Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Competncies
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.

Horari 1 1

Grup de classe

Aula

CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa CTUdG02 Recollir i seleccionar informaci de manera efica CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos cientfics CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informaci i la comunicaci CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit CTUdG04 Treballar en equip CTUdG08 Dissenyar propostes creatives T6. Ser conscients de la diversitat lingstica i cultural i respectar-la com a font de riquesa. CTUdG07 Analitzar les implicacions tiques de les actuacions professionals CT9. Reconixer la diversitat cultural i les seves implicacions al llarg del temps i l'espai. E19. Analitzar i comentar crticament obres literries. E19. Analitzar i comentar crticament obres literries.

Continguts
1. pica grega i llatina. 2. Lrica grega i llatina. 3. Teatre grec i llat. 4. Poesia medieval.

5. Prosa medieval. 6. Poesia pica moderna. 7. Teatre de ledat moderna. 8. Literatura romntica. 9. Narrativa realista. 10. Poesia dels segles XIX i XX. 11. Teatre dels segles XIX-XX. 12. Narrativa del segle XX.

Activitats

Tipus d'activitat Classes participatives Lectura / comentari de textos Prova d'avaluaci Total
Bibliografia
o o o o o o o o

Hores amb professor 45 0 3 48

Hores sense professor 0 65 37 102

Total 45 65 40 150

RIQUER, M. de & VALVERDE, J.M. (1986). Historia de la literatura universal. 10 volums. Barcelona: Planeta. Catleg DAZ-PLAJA, G. (1956). Historia de la literatura universal a travs de la crtica y de los textos. Barcelona: La Espiga. Catleg FERRER, J. & CAUELO, S. (2002). Historia de la literatura universal. Barcelona: ptima. Catleg BOMPIANI, V. (2005). Diccionario Bompiani de autores: de todos los tiempos y de todos los pases. 3 v. Barcelona: Hora. Catleg CODOER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina. Madrid: Ctedra. Catleg LPEZ FREZ, J.A. (ed.) (1992). Historia de la literatura griega. Madrid: Ctedra. Catleg IEZ, E. (1992). El Siglo XIX: Realismo y Posromanticismo. Barcelona: Tesys, Bosch. Catleg IEZ, E. (1995). El Siglo XX: literatura contempornea. Barcelona: Bosch. Catleg

Avaluaci i qualificaci Activitats d'avaluaci

Descripci de l'activitat

Avaluaci de l'activitat

Examen de Adquisici de la capacitat de fer anlisi literria; assimilaci 1r. dels coneixements sobre el context histric i esttic de cada quadrimestre obra, i dels elements bsics de les obres estudiades. Examen de Adquisici de la capacitat de fer anlisi literria; assimilaci 2n. dels coneixements sobre el context histric i esttic de cada quadrimestre obra, i dels elements bsics de les obres estudiades.
Qualificaci
Dos exmens, un al final del 1r. quadrimestre i l'altre al final del 2n. quadrimestre, on s'avaluar que s'hagin fet les lectures del curs i s'hagi ents adequadament la contextualitzaci histrica i esttica dels textos llegits. Criteris especfics de la nota No Presentat :

50

50

La no presentaci a qualsevol prova d'avaluaci implica un No Presentat en la qualificaci final.

Observacions
L'assignatura consisteix bsicament en la lectura de textos triats de la histria literria d'Occident, i la seva contextualitzaci histrica i esttica.

Fonaments del llenguatge (3102G00005/2013)

Dades generals
o o o o o o
Curs acadmic : 2013 Descripci : Estudi de les caracterstiques del llenguatge hum Crdits ECTS : 6 Idioma principal de les classes : Catal S'utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura : Gens (0%) S'utilitzen documents en llengua anglesa : Poc (25%)

Grups Grup A
Durada : Semestral, 1r semestre Professorat : JOSEP MARIA NADAL FARRERAS , ABELINA SUER GRATACOS Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Competncies
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.

Horari 1 1

Grup de classe

Aula

CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa CTUdG02 Recollir i seleccionar informaci de manera efica CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos cientfics CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informaci i la comunicaci CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit CTUdG04 Treballar en equip CTUdG08 Dissenyar propostes creatives T6. Ser conscients de la diversitat lingstica i cultural i respectar-la com a font de riquesa. CTUdG07 Analitzar les implicacions tiques de les actuacions professionals CT9. Reconixer la diversitat cultural i les seves implicacions al llarg del temps i l'espai. CTUdG11 Avaluar la prpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratgies per millorar-los E2. Analitzar crticament problemes lingstics o literaris des de la seva complexitat i plantejar maneres crtiques de tractar-los, ja sigui mitjanant la guia del docent o autnomament.

Continguts
1. Homo loquens. Llenguatge i llenges. La diversitat lingstica. Entre Babel i Pentecosta. Propietats del llenguatge hum. A la recerca de la llengua mare. 2. Diferents perspectives en l'estudi de la llengua i el llenguatge. La cincia del llenguatge. Lingstica prescriptiva i lingstica descriptiva. Lingstica externa i lingstica interna. Sincronia i diacronia.

3. Orgens del llenguatge. El disseny dels llenguatges animals i el disseny del llenguatge hum. Llenguatge i protollenguatge. Els fssils del llenguatge: els primats no humans, les llenges pdgin i els criolls, adquisici infantil, les llenges dels nens llop, les afsies. L'escenari de l'origen del llenguatge. La temporalitat i la recursivitat. 4. La manifestaci de les llenges: llenges orals, escrites i signades. Histria de l'escriptura. Pictogrames, ideogrames, logogrames, l'escriptura jeroglfica i l'escriptura fonogrfica. Els alfabets. Oralitat i escriptura. Propietats de la llengua escrita. Les llenges signades. 5. Les llenges en el segle XXI. Vida i mort de les llenges. La magnitud de les llenges. La sostenibilitat lingstica. Les llenges en un mn global i local.

Activitats

Tipus d'activitat Anlisi / estudi de casos Classes expositives Prova d'avaluaci Total
Bibliografia
o o o o o o o o o o o o o o o o o

Hores amb professor 33 20 3 56

Hores sense professor 50 20 20 90

Total 83 40 23 146

Atlas of the world's languages (2007). London: Rouledge. Catleg Bastardas, Albert (2004). Diversitats: llenges, espcies i ecologies. Barcelona : Empries. Catleg Bastardas, Albert (2005). Cap a una sostenibilitat lingstica. Barcelona: Centre d'estudis de temes contemporanis/ Angle. Catleg Bastardas, Albert (2007). Les poltiques de la llengua i la identitat a l'era "glocal". Barcelona: Generalitat de Catalunya/ Institut d'Estudis Autonmics. Catleg Bernrdez, Enrique (1999). Qu son las lenguas?. Madrid: Alianza. Catleg Bosque, Ignacio i Javier Gutirrez Rexach (2008). Fundamentos de Sintaxis Formal. Madrid: Akal. Catleg Bickerton, Dereck (1990). Lenguaje y especies. Madrid: Alianza Universidad. Catleg Breton, Roland (2003). Atlas des langues du monde: une pluralit fragile. Pars: Autrement. Catleg Comrie, Bernard; Stephen Mattews i Maria Polinsky (2003). The Atlas of languages: the origin and development of languages throughout the w. New York: facts on File. Catleg Crystal, David (1994). Enciclopedia del lenguaje. Madrid: Taurus. Catleg Crystal, David (2004). La revolucin del lenguaje. Madrid: Alianza. Catleg Formigari, Lia (2007). Il linguaggio: storia delle teorie. Roma: Laterza. Catleg Haspelmath, Martin ed. (2005). The world Atlas of language structures. Oxford/ New York: Oxford University Press. Catleg Hombert, Jean-Marie ed. (2005). Aux origines des langues et du langage. Paris: Fayard. Catleg Lorenzo, Guillermo (2003). Homo loquens: biologa y evolucin del lenguaje. Lugo: Tris-Tram. Catleg Malherbe, Michel (1995). Les langages de l'humanit. Paris: Robert Laffont. Catleg Massip, ngels (2008). Llengua i identitat. Barcelona: Universitat de Barcelona. Catleg

o o o o o o o o o o o o o o

Mendvil Gir, Jos Luis (2009). Origen, evolucin y diversidad de las lenguas. Frankfurt am Main: Peter Lang. Catleg Moreno Cabrera, Juan Carlos (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crtica a la discriminacin lingstica. Madrid: Alianza. Catleg Moreno Cabrera, Juan Carlos (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipologa, evolucin e ideologa. Madrid: Sntesis. Catleg Moreno Cabrera, Juan Carlos (2006). De Babel a Pentecosts: manifiesto plurilingstico. Barcelona: Horsori. Catleg Nettle, David i Suzanne Romaine (2004). Veus que s'apaguen: la mort de les llenges del mn. Girona: CCG Edicions. Catleg Nettle, David (1999). Liguistic Diversity. Oxford/ New York: Oxford University Press. Catleg Pinker, Steven (1999). El instinto del lenguaje. Madrid: Alianza Universidad. Catleg Robins, Robert H. (2000). Breve historia de la lingstica. Madrid: Ctedra. Catleg Sapir, Edward (1985). El llenguatge: introducci a l'estudi de la parla. Barcelona: Empries. Catleg Tusn, Jess (1996). L'escriptura: una introducci a la cultura alfabtica. Barcelona: Empries. Catleg Tusn, Jess (1999). El llenguatge. Barcelona: Empries. Catleg Tusn, Jess (2000). Mal de llenges: a l'entorn dels prejudicis lingstics. Barcelona: Empries. Catleg Tusn, Jess (2004). Patrimoni natural: elogi i defensa de la diversitat. Barcelona: Empries. Catleg Jess Tuson (2011). Quize llions sobre el llenguatge (Ara Llibres). Barcelona: Ara Llibres. Catleg

Avaluaci i qualificaci Activitats d'avaluaci

Descripci de l'activitat

Avaluaci de l'activitat S'avaluaran els continguts, la capacitat d'argumentar i estructurar la informaci. Tamb es tindr en compte la coherncia en l'expressi i la correcci lingstica.

Examen

100

Qualificaci
En l'examen es demanar pels continguts exposats a classe, en els frums o que han aparegut en les lectures obligatries. L'EXAMEN CONTINDR ENTRE ALTRES ACTIVITATS PREGUNTES DEL QESTIONARI D'AUTOAVALUACI. S'exigir la coherncia del discurs i la correci lingstica en la llengua escrita. Aix significa que es pot suspendre l'examen a causa de l'expressi o l'ortografia encara que els continguts siguin acceptables. L'examen es pot escriure indistintament en catal o en castell. Criteris especfics de la nota No Presentat : Si un estudiant no es presenta a l'examen es considerar NO PRESENTAT encara que hagi lliurat altres treballs del curs.

Observacions
En la pgina de Moodle d'aquesta assignatura podeu veure els continguts de cada tema, les activitats relacionades, les lectures principals i els recursos associats. Per a cada tema hi ha un qestionari d'autoavaluaci. Recomanem amh insistncia que es faci pels motius segents: -cada estudiant podr calcular quin s l'aprofitament que ha fet del tema contrastant les seves respostes amb la plantilla de solucions que donarem desprs d'haver fet el tema. -L'examen inclour algunes de les preguntes formulades al qestionari d'autoavaluaci. RECOMANACIONS Recomanem que es faci servir el frum de dubtes per a totes les qestions relacionades amb els continguts de l'assignatura. D'aquesta manera tots els membres de l'assignatura compartiran la mateixa informaci. Els professors tenen un horari de TUTORIES al seu despatx per atendre altres tipus de qestions. Per concertar cita per una tutoria heu de demanar hora al professor a la classe o b per correu electrnic. BIBLIOGRAFIA OBLIGATRIA A banda de les lectures indicades per a cada tema, el manual de referncia per aquest curs s: M.V. Escandell coord. (2010) El lenguaje humano. Madrid: Editorial Universitaria Ramn Areces. P. Picq, L. Sagart, G. Dehaene i C. Lestienne (2009) La histria ms bonica del llenguatge. Barcelona: edicions 1984. E. Sapir (19859 El llenguatge: Introducci a l'estudi de la parla. Barcelona. empries.

Levoluci de les societats humanes (3102G00002/2013)

Dades generals
o o
Curs acadmic : 2013 Descripci : Introducci a l'evoluci de les societats humanes des d'un punt de vista interdisciplinar. Es proposa d'introduir als estudiants en els continguts i conceptes que sn essencials per analitzar una societat humana en qualsevol moment del temps i les implicacions territorials que tal evoluci suposa. Aix inclou l'anlisi de les grans qestions que tenen plantejades avui les societats contempornies. Des d'aquest punt de vista espai i temps sn vistos com dos vessants essencials i interrelacionades de la vida humana. Crdits ECTS : 12 Idioma principal de les classes : Catal S'utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura : Gens (0%) S'utilitzen documents en llengua anglesa : Poc (25%)

o o o o

Grups Grup A
Durada : Anual Professorat : FRANCISCO JAVIER BURGOS RINCON , MARGARIDA CASTAER VIVAS Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Grup B
Durada : Anual

Horari 1 1

Grup de classe

Aula

Professorat : ANNA M. RIBAS PALOM , JOAN VICENTE RUFI Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Grup C
Durada : Anual

Horari 2 2

Grup de classe

Aula

Professorat : JOSEP BURCH I RIUS , RAFEL LLUSSA TORRA Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Grup D

Horari 3 3

Grup de classe

Aula

Durada : Anual Professorat : GENIS BARNOSELL JORDA , ENRIC SAGUER HOM Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Grup E
Durada : Anual

Horari 4 4

Grup de classe

Aula

Professorat : JOSEP CLARA RESPLANDIS , JOSE LUIS VILLANOVA VALERO Horaris :

Activitat Teoria Prctiques d'aula

Competncies
1. 2. 3. 4.

Horari 5 5

Grup de classe

Aula

CTUdG02 Recollir i seleccionar informaci de manera efica CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos cientfics CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit T6. Ser conscients de la diversitat lingstica i cultural i respectar-la com a font de riquesa.

Continguts
1. Introducci a l'evoluci de les societats humanes 2. Els condicionants del medi fsic 3. Evoluci i distribuci de la poblaci 4. Sistemes agraris 5. Mercat i mercats 6. Indstria i industrialitzaci 7. De la ciutat als espais urbans 8. Els sistemes socials 9. Diversitat: tnia i gnere 10. Religi i societat 11. Imperis, estats i nacions

12. El mn de la globalitzaci

Activitats

Tipus d'activitat Classes expositives Classes participatives Prova d'avaluaci Total

Bibliografia
o o o o o o o o o o o o o o o o o

Hores amb professor 1,5 63 7 71,5

Hores sense professor 1,5 64,5 162,5 228,5

Total 3 127,5 169,5 300

Atkins, Peter (1998 ). People, land and time : an historical introduction to therelations between landscape, culture and environment . London [etc]: Arnold. Catleg Boada i Junc, Mart (2002 ). El Canvi global . Barcelona: Rubes. Catleg Ludevid, Manuel (1995 ). El Canvi global en el medi ambient : introducci a les seves causes humanes . Barcelona: Proa [etc.]. Catleg Snchez Barricarte, Jess Javier (2008). El crecimiento de la poblacin mundial. Implicaciones socioeconmicas, ecolgica. Valencia: Tirant lo Blanch. Catleg Livi Bacci, Massimo (2002 ). Historia mnima de la poblacin mundial (2a ed.). Barcelona: Ariel. Catleg Rollet, Catherine (2004 ). La Poblacin en el mundo : 6000 millones, y maana? . Pars: Larousse. Catleg Fontana, Josep (1997 ). Introducci a l'estudi de la histria . Barcelona: Crtica. Catleg Jay, Peter (DL 2002 ). La Riqueza del hombre : una historia econmica de la humanidad . Barcelona: Crtica. Catleg Landes, David S. (cop. 1999 ). La Riqueza y la pobreza de las naciones : por qu algunasson tan ricas y otras tan pobres . Barcelona: Crtica. Catleg Benvolo, Leonardo (1993 ). La Ciudad europea . Barcelona: Crtica. Catleg Benvolo, Leonardo (1982 ). Diseo de la ciudad (3 ed.). Barcelona: Gili. Catleg Davis, Mike (2007 ). Planeta de ciudades miseria . Tres Cantos: Foca. Catleg Hall, Tim (2001 ). Urban geography (2nd ed.). London [etc.]: Routledge. Catleg Andrs-Gallego, Jos (1996 ). Las Monarquas del antiguo rgimen : monarquas compuestas? . Madrid: Complutense. Catleg Hobsbawm, E. J. (cop. 2002 ). La Invencin de la tradicin . Barcelona: Crtica. Catleg Billig, Michael (2006 ). Nacionalisme banal . Valncia: Universitat de Valncia. Catleg Wallerstein, Immanuel Maurice (1999 ). El Futuro de la civilizacin capitalista (2 ed.). Barcelona: Icaria. Catleg

Avaluaci i qualificaci Activitats d'avaluaci

Descripci de l'activitat

Avaluaci de l'activitat

Examen de resposta objectiva tema 2 Examen de resposta objectiva temes 3 i 4 Examen de resposta objectiva temes 5 i 6 Examen primer semestre Examen de resposta objectiva tema 7 Examen de resposta objectiva temes 8 i 9 Examen de resposta objectiva temes 10, 11 i 12 Examen final segon semestre

Respostes adequades a les preguntes

7,5

Resposta adequada a les preguntes

7,5

Resposta adequada a les preguntes

7,5

Resposta adequada a les preguntes

27,5

Resposta adequada a les preguntes

7,5

Resposta adequada a les preguntes

7,5

Resposta adequada a les preguntes

7,5

Resposta adequada a les preguntes

27,5

Qualificaci
- L'avaluaci s contnua al llarg de tot el curs, de manera que cada activitat d'avaluaci es va afegint a les anteriors amb la ponderaci que figura a la fitxa. Aix es genera una nota final definitiva. No hi ha per tant examen de recuperaci ni de final de semestre ni de final de curs. - L'assistncia i la participaci es tindran en compte en el moment de la nota final (per arrodonir a l'ala fins un mxim de 0,5 punts sempre i quan la mitjana final sigui superior a 4,5). En resum, el tipus de proves que es fan sn les segents: - Sis exmens de resposta objectiva al llarg dels semestres: 45% de la nota total - Dos exmens de resposta escrita, un al final de cada semestre: 55% de la nota total

Criteris especfics de la nota No Presentat : Es considerar no presentat: - l'estudiant que no assisteixi a cap dels exmens de final de semestre - l'estudiant que en un moment determinat deixi d'assistir a les classes i altres activitats del mdul.

Observacions
Les activitats descrites poden ser subjecte a modificaci. A principi de curs es donar un gui ms detallat i tamb una apreciaci de les activitats que es duran a terme al llarg del curs, que podran ser modificades en funci de la dinmica del mateix.