CONFERNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA XCVII Assemblea Plenria

Orientacions pastorals per a la coordinaci de la famlia, la parrquia i l'escola en la transmissi de la fe

Madrid, 25 de febrer de 2013

Orientacions pastorals per a la coordinaci de la famlia, la parrquia i l'escola en la transmissi de la fe Madrid, 25 de febrer de 2013 Introducci 1. Aneu, doncs, i feu deixebles a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant; ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I sapigueu que jo sc amb vosaltres tots els dies, fins a la fi dels temps (Mt 28, 19-20). Des de la primera proclamaci del kerigma apostlic, a la pregunta que els dirigeixen aquells a qui Du ha obert el cor i perseveraven en l'ensenyament (cf. Ac 2, 37. 42), els apstols i els seus successors no tenen cap altra resposta que el mandat que el Senyor els va donar abans de pujar al cel: oferir el pa de la Paraula i la grcia dels sagraments perqu tots els homes arribin al coneixement de la veritat i se salvin. El mandat del Senyor 2. Aix, des dels primers compassos de l'Esglsia al mn, l'ensenyament va tenir un lloc significatiu en el seu si amb accents diversos: didaj (ensenyament), didascalia (instrucci) o catequesi (catecumenat). Ms tard, la creaci de les escoles catedralcies i parroquials, d'una banda, i l'esfor de tantes congregacions i Ordres religioses dedicades a l'educaci, per una altra, sn testimoniatge d'aquesta atenci maternal. En les ltimes dcades, la preocupaci i ocupaci eclesials per aquesta tasca han portat l'Episcopat a Espanya, especialment per la Conferncia Episcopal i, en concret, a travs de la Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, a oferir valuoses reflexions i orientacions: a les famlies, en la seva responsabilitat de donar testimoniatge de la fe als seus fills; a les parrquies, en la seva responsabilitat de proposar la iniciaci cristiana a nens, adolescents i joves; a les institucions i als agents d'ensenyament en general, i de l'ensenyament religis en particular, en la seva responsabilitat d'oferir una formaci religiosa i moral i com a proposta de dileg entre la fe i la cultura. Aix mostra el testimoniatge viu i l'inters permanent de l'Esglsia per l'educaci al servei de l'home i de la societat[1]. L'emergncia educativa 3. En efecte, l'Esglsia, conscient en tot moment de la seva missi d'anunciar l'Evangeli, ha considerat sempre la formaci dels fidels com una de les seves tasques essencials. Avui, atenta a aquesta missi i donades les circumstncies socioculturals, on tot canvia amb vertiginosa rapidesa i on la fe dels creients es troba assetjada i contrastada per tants interrogants, l'Esglsia ofereix, tamb, la seva falda de mare i mestra al servei de l'educaci integral de l'home.

4. Reconeixem amb profund agrament que la cultura del nostre temps ha aconseguit conquistar i ha adquirit valors importants que humanitzen molts aspectes de la vida personal, comunitria i social. Amb tot, hi percebem alguns factors caracterstics que influeixen de manera particular en la crisi de la transmissi de valors humans i referncies especficament religioses i, ms en concret, referent a la comunicaci i educaci en la fe. Davant aquest fet generalitzat en la major part del mn, amb algunes caracterstiques prpies al nostre pas, el papa Benet XVI ha cridat l'atenci sobre el que ell ha denominat lemergncia educativa, o, el que s el mateix, la urgncia educativa. En parlar-ne en diferents escenaris, el pontfex subratlla la necessitat de redescobrir i reactivar un itinerari que, amb formes actualitzades, posi de nou en el centre la formaci plena i integral de la persona humana[2]. Comuni i coresponsabilitat 5. En acollir aquestes orientacions del Sant Pare referent a la urgncia educativa, entre les quals destaca l'estudi i anlisi de les arrels d'aquesta emergncia per respondre-hi de manera apropiada i oferir elements positius als destinataris, entenem que una de les primeres respostes que la nostra Esglsia ha de donar s la de conjuminar esforos, compartir experincies, dedicar persones i prioritzar recursos, amb la finalitat de coordinar objectius i accions entre els diversos mbits: famlia, parrquia i escola, amb vista a la transmissi de la fe, avui. Destinataris 6. Els bisbes membres de la Conferncia Episcopal Espanyola, fidels al mandat del Senyor, servidors de l'Evangeli en aquesta hora de l'Esglsia, i desitjant ardentment oferir orientacions adequades per coordinar la transmissi de la fe, busquem i volem ajudar els pares de famlia en la seva difcil i bella responsabilitat d'educar als seus fills; els sacerdots i catequistes en les parrquies en la pacient i apassionant missi d'iniciar en la fe les noves generacions de cristians; aix com els professors de religi en els centres d'ensenyament, estatals i d'iniciativa social, catlics o civils, preocupats i lliurats a la noble tasca de formaci de nens i joves. Estructura 7. El present document que posem a les vostres mans est estructurat en cinc captols: en el primer, fem una senzilla anlisi de les necessitats, dificultats i possibilitats de la transmissi de la fe en la famlia cristiana, la catequesi parroquial i l'ensenyament religis escolar; en el segon, tractem dels responsables per a una adequada coordinaci, en el sentit de conjuminar esforos, compartir experincies i prioritzar recursos i persones; en el tercer, exposem els serveis diferents i complementaris que corresponen a les respectives institucions esmentades; en el quart, assenyalem les dimensions especfiques d'aquests serveis en la transmissi de la fe; i, en el cinqu, oferim aquells

mitjans que afavoreixen i ajuden la transmissi de la fe, avui, segons les diferents situacions dels destinataris i les diverses responsabilitats de pares, catequistes i professors. I. Necessitats, dificultats i possibilitats en la transmissi de la fe 8. Molts creients, que vivim amb goig la nostra fe cristiana, som conscients del servei que uns altres, en la famlia, a l'escola, en la parrquia i en els grups, per diversos mitjans eclesials, ens han ajudat a rebre-la i a crixer-hi. Els estem profundament agrats perqu ens han transms el ms valus que possem. No obstant aix, en el ms profund de la nostra experincia creient, hem arribat a descobrir que la fe s per a nosaltres un do, una grcia de Du. Sabem que des de la nostra llibertat, en ocasions amb esfor i no sense certa dificultat, de manera especial en determinades edats i situacions, hem arribat a reconixer i acollir el do de la fe. Estem aix mateix convenuts, sobretot, d'haver arribat a conixer a qui, a travs d'altres creients i des del ms ntim del nostre sser, ens estava cridant a una trobada personal amb ell: el mateix Du, el nostre Pare del cel. El cor indica que el primer acte amb el qual s'arriba a la fe s do de Du i acci de la grcia que actua i transforma la persona fins al ms ntim[3]. En qu consisteix la transmissi de la fe 9. No es tracta, doncs, solament d'un trasps o exportaci d'idees o valors, normes o prctiques als quals els destinataris serien aliens. Es tracta d'ajudar la persona a parar esment, a prendre conscincia i a consentir amb una Presncia amb la qual aquesta persona ha estat ja agraciada. s la presncia de Du que fa de la persona un subjecte creat a la seva imatge i dotat d'una fora divina d'atracci que linscriu en l'horitz sobrenatural de la seva grcia. Per aquest motiu la fe consisteix a decidir-se a estar amb el Senyor per viure amb ell. I aquest estar amb ell ens porta a comprendre les raons per les quals es creu. La fe, precisament perqu s un acte de la llibertat, exigeix tamb la responsabilitat social del que es creu. L'Esglsia el dia de Pentecosta mostra amb tota evidncia aquesta dimensi pblica del fet de creure i anunciar a tots sense temor la prpia fe. s el do de l'Esperit Sant el que capacita per a la missi i enforteix el nostre testimoniatge, fent-lo franc i valers. La mateixa professi de fe s un acte personal i al mateix temps comunitari. En efecte, el primer subjecte de la fe s l'Esglsia. En la fe de la comunitat cristiana cadascun rep el baptisme, signe efica de l'entrada al poble dels creients per aconseguir la salvaci[4].

10. Per aix transmetre o comunicar la fe consisteix, fonamentalment, a oferir a uns altres la nostra ajuda, la nostra experincia com a creients i com a membres de l'Esglsia, perqu ells, per si mateixos i des de la seva prpia llibertat, accedeixin a la fe

moguts per la grcia de Du. Transmetre la fe s, doncs, preparar o ajudar uns altres a creure, a trobar-se personalment amb Du revelat en Jesucrist. Tota veritable transmissi de la fe ha de respectar la tctica que Jess va usar amb els deixebles dEmas: dileg, relaci i coneixement, comuni i Esglsia, conversi i sagraments[5].

11. El nostre servei a la fe dels altres no t com a efecte directe i immediat una resposta creient de la persona. Ms encara, en aquesta tasca de comunicar la fe no ens trobem sols, recolzats en les nostres prpies forces i capacitats. Som conscients que, abans i per sobre de tot, actua la grcia de Du, que ofereix a tots el do de la fe. Per tenint present que ni el mateix Du amb el seu do no priva a ning de la llibertat personal de creure o no creure, ni ens eximeix a nosaltres de la responsabilitat de comunicar activament la fe que hem rebut. En conjugar do i tasca en la transmissi s on percebem les necessitats, dificultats i possibilitats. 12. Sense pretendre analitzar amb profunditat aquesta qesti, podem destacar alguns factors que, al costat de la complexitat i celeritat dels canvis de tot ordre que es vnen produint durant les ltimes dcades en la nostra societat, ens ajuden a comprendre l'origen, l'amplitud i la persistncia de la crisi en la comunicaci de la fe.

Necessitats i dificultats 13. La majoria de nosaltres vivim de pressa i i, si ben nostres relacions amb altres persones es multipliquen, aquestes queden redudes moltes vegades a un tracte superficial, poc profund, que s'esvaeix sense amb prou feines deixar petjada. La vida quotidiana es dispersa en diferents mbits d'activitat, desconnectats entre si, diferents i, de vegades, en espais distants. Aix pot originar una fragmentaci de la persona en l'acompliment de papers o rols diversos, mancats d'integraci i coherncia, que repercuteix en tots els ordres de la vida. Pensem, per exemple, dins de les relacions humanes, la qual cosa aix pot suposar per al desenvolupament afectiu en nens, adolescents i joves. Aix pot conduir de manera progressiva, i de vegades inconscient, a un individualisme cec i capritxs. En aquest mateix sentit, el pluralisme ideolgic, cultural i religis, tret de la nostra situaci social, que exigeix una actitud de respecte i tolerncia, porta a confondre, moltes vegades, l'afirmaci de llibertats personals amb una postura individualista de desinters prctic cap als drets i necessitats dels altres. Aix desemboca tard o d'hora en un profund relativisme: puc pensar i dir el que vulgui, de qualsevol cosa, sense adonar ni justificaci del que afirmo. Al mateix temps, sota l'influx de la globalitzaci econmica i sociocultural, es van esborrant els senyals d'identitat peculiars dels diferents pobles o grups humans, deixant redudes a simple record costumista antigues tradicions despullades del seu sentit i valor original.

Els mitjans de comunicaci, per la seva banda, han adquirit un grau de desenvolupament tal que constitueixen una fora dominant en la selecci i successi dels canviants centres d'atenci i inters de l'opini pblica. Compten amb una rpida difusi, tenen un enorme poder de convocatria, exerceixen una gran influncia *modeladora de criteris, actituds i comportaments, i ofereixen, de manera indiscriminada, models de referncia molt poc consistents. Possibilitats i nova evangelitzaci 14. Tots aquests factors sn signe i causa d'un radical canvi de mentalitat respecte al valor del rebut per herncia i tradici. Aix ha repercutit de manera significativa en els llocs de la transmissi de la fe: la famlia, l'escola, l'ambient, i fins i tot, en grups d'identitat eclesial. Per aquest motiu el papa Benet XVI, com abans ho fes el beat Joan Pau II, conscients d'aquesta situaci, hagin convocat a tota l'Esglsia a una nova evangelitzaci. Es tracta, en el fons, de l'esfor de renovaci que l'Esglsia, en cadascuna de les seves comunitats i cadascun dels cristians, est cridada a fer per respondre als desafiaments que el context sociocultural actual posa a la fe cristiana, a l'anunci i testimoniatge de la mateixa. Ms enll de la resignaci, el lament, el replegament o la por, els papes encoratgen a l'Esglsia a revitalitzar el seu propi cos, posant en el centre a Jesucrist, la trobada amb ell i la llum i la fora de l'Evangeli. En la nova evangelitzaci es tracta de renovaci espiritual en la vida de les esglsies particulars, d'engegada de camins de discerniment dels canvis que afecten a la vida cristiana, de relectura de la memria de la fe, d'assumpci de noves responsabilitats i energies amb vista a una proclamaci gojosa i contagiosa de l'Evangeli de Jesucrist.

15. La nostra proposta s'emmarca, doncs, en aquest context de nova evangelitzaci. s veritat que percebem les necessitats i que sn moltes les dificultats perqu la comunicaci de la fe, en la tradici viva de l'Esglsia, sigui acollida pels nens, adolescents i joves. Som conscients d'aix, per com sant Pau ens atrevim a dir: Recolzats en el nostre Du, tenim valor per predicar-vos l'Evangeli enmig d'una forta oposici per qui, sin vosaltres, pot ser la nostra esperana, la nostra alegria i la nostra bella corona davant el nostre Senyor S, vosaltres sou la nostra glria i alegria (1 Tes 2, 2. 19-20). Estem persuadits que, malgrat tot, i des d'una sana antropologia, els nens, adolescents i joves posseeixen un gran dipsit de bondat, de veritat i de bellesa que els antivalors ressenyats no poden ocultar ni destruir. De fet s'adverteix una set generalitzada de certeses, de valors i d'objectius elevats que orientin la prpia vida. En el fons, es debaten entre les ganes de viure, la necessitat de tenir certeses, l'anhel d'amor i la sensaci de desconcert, la temptaci de l'escepticisme i l'experincia de la

desillusi[6]. Amb tot, ells porten dins de si la recerca de la veritat i l'nsia pel sentit ltim de la seva vida, en conseqncia, la recerca de Du. 1. En la famlia cristiana 16. La famlia, reconeguda tradicionalment com a important transmissora de valors bsics, ltimament experimenta tamb canvis profunds, no solament en la seva estructura, sin en les seves relacions interpersonals. Els llaos i relacions familiars han millorat en espontanetat i llibertat, per han perdut densitat, fondria i estabilitat. Per b o per mal, cadascun dels membres de la famlia t un major marge d'autonomia i independncia personal en les seves opcions i decisions des de primerenca edat. s veritat que la famlia segueix sent un mbit de referncia altament reconegut i valorat pels seus membres, per no exerceix sobre ells la influncia determinant d'uns altres temps, especialment si no s'assumeix amb responsabilitat el cultiu de les seves potencialitats enfront d'altres esferes d'influncia. Sensibilitats i respostes diverses 17. Reconeixem que molts pares s'interessen i comprometen en l'educaci dels seus fills, per experimenten gran dificultat en la comunicaci dels valors i criteris que ells consideren referncies importants per a la seva vida personal i social. Aix mateix, pares i mares creients experimenten la mateixa dificultat a l'hora de transmetre la fe als seus fills. En aquest sentit detectem diverses sensibilitats: la d'aquells pares que, per respectar la llibertat dels seus fills, creuen que proposar la fe o convidar-hi als seus fills contradiu aquesta llibertat; altres pares consideren que la prctica religiosa i els hbits morals sn un cam fonamental per a la comunicaci de la fe, i fins i tot s'esforcen a inculcar-los als seus fills, per aviat es veuen perplexos i desbordats per l'aband de la prctica religiosa i la contestaci dels principis morals cristians que descobreixen en els ms joves; en altres famlies es percep el descuit de tot el religis, una escassa valoraci prctica pel cultiu de la vida cristiana i, ms en concret, un debilitament dels vincles de pertinena a l'Esglsia. No podem entrar aqu en punts i diversos casos de famlies desestructurades i situacions complexes que tant dificulten la proposta de la fe. No obstant aix, acollim amb agrament a Du i tants homes i dones, pares i mares de famlia que, sols o en matrimoni, s'esforcen per viure en coherncia amb la seva fe en Jesucrist i la seva adhesi a l'Esglsia, fent de la seva vida un servei geners i humil a la societat. Ells, malgrat les dificultats, es preocupen per comprendre la fe, la comparteixen amb altres creients i en donen testimoniatge. Hi ha pares i mares que per educar els seus fills en la fe busquen formar-se adequadament; nhi ha tamb que, per assumir un paper ms actiu, s'ofereixen i capaciten com a catequistes en les comunitats parroquials; i n'hi ha, finalment, que per poder assumir des de la fe compromisos de servei als altres, aprofundeixen en la seva prpia condici de creients i deixebles de Jess, el Senyor.

18. Enmig de les sensibilitats ressenyades, s de constatar amb alegria i esperana que sn moltes les famlies espanyoles que envien i acompanyen els seus fills a la parrquia per a la catequesi i la recepci dels sagraments d'iniciaci cristiana; i sn majoria les famlies que cada any opten lliurement per la formaci religiosa dels seus fills a l'escola. Els pares confien i necessiten de l'Esglsia per a l'educaci dels seus fills. Per tot aix, hem de fer el mxim esfor a ajudar, servir i acompanyar la famlia, objecte fonamental de levangelitzaci i de la catequesi de l'Esglsia[7]. 2. En la catequesi parroquial 19. La catequesi s un procs d'aprofundiment en el coneixement i vivncia de la fe que es desenvolupa a partir d'una adhesi fonamental a Jesucrist, a qui s'ha arribat a descobrir, almenys de manera inicial, com a revelaci de Du i centre d'unificaci de la nostra prpia vida. En aquest sentit, i en funci dels destinataris, hi ha processos catequtics d'infncia, d'adolescncia, de joves i d'adults. Catequesi i catequistes al servei de la iniciaci cristiana 20. Reconeixem i agram l'esfor gran i el lliurament geners de tants catequistes, sacerdots, laics i religiosos. Constitueixen un dels millors fruits de les nostres comunitats i grups apostlics. Comprovem amb satisfacci com la catequesi va millorant en molts casos en les seves diferents dimensions: en l'exposici del missatge cristi, en la iniciaci a l'oraci, en l'estmul a l'escolta de la Paraula, en la senzillesa i fondria, alhora, de les celebracions, en les propostes de vida cristiana, en la invitaci al seguiment de Crist, etc. En els seus diversos processos de la catequesi es compta amb catequistes capacitats, catecismes renovats i materials adequats. Hi participen nens, adolescents, joves i adults que creixen en la fe i arriben a una digna maduresa cristiana.

21. No obstant aix, els qui treballen en la catequesi amb els nens i els joves destaquen la dificultat que troben per contribuir eficament amb aquests processos a la desitjada iniciaci cristiana. Moltes vegades, en l'origen d'aquesta dificultat hi ha la relaci entre aquests processos i la celebraci dels sagraments. L'Esglsia celebra els sagraments que suposen, expressen i acreixen la fe i, en conseqncia, un seris procs de formaci i preparaci, mentre que molts dels convocats desitgen el ritu sacramental principalment pel seu relleu social. Aquest desajustament entre la proposta de l'Esglsia i el desig de molts candidats constitueix un seris problema pastoral. La situaci actual reclama amb urgncia el desenvolupament d'una nova evangelitzaci en tots els mbits educatius i en totes les edats. En aquesta nova etapa l'anunci missioner i la catequesi, juntament amb l'educaci religiosa escolar i l'acci educativa de la famlia constitueixen una clara prioritat.

De la indiferncia a la confiana 22. s de subratllar tamb que molts cristians adults, de vegades amb un passat de formaci i prctica religiosa, per immadurs en la seva fe, experimenten el desconcert originat pels profunds canvis socials i culturals del nostre temps. Alguns aprofiten l'oportunitat de grups d'inspiraci catecumenal, d'oraci i formaci cristiana, per aprofundir i renovar-se en la seva vida de fe; uns altres, per contra, viuen mantenint feblement els calius del passat, sense encertar a revitalitzar la seva vida creient, deixantse lliscar cap a actituds d'aband i indiferncia religiosa. Hi ha tamb entre nosaltres un nombre creixent d'homes i dones que es plantegen amb sinceritat qestionis fonamentals en la seva vida buscant respostes als seus dubtes de fe; per moltes vegades no arriben a trobar a qui dirigir-se a la recerca d'ajuda i suport, ja que ms enll de respostes prefabricades a qestions que ning no es planteja necessiten d'un acolliment reposat i dialogant, servicial i desinteressat per part de creients, laics, religiosos o sacerdots, que els orientin en el seu cam de fe. 3. En l'ensenyament escolar 23. Els centres educatius, en els seus diferents nivells, contribueixen de manera significativa al procs de socialitzaci dels nens i joves. Sn dipositaris de la confiana dels pares i de la societat en la tasca de comunicar els valors ms rellevants de la cultura, desenvolupant de manera progressiva les capacitats fsiques, intellectuals i morals dels alumnes. En aquest procs educatiu l'ensenyament de la religi i l'escola catlica tenen la missi d'integrar la dimensi religiosa de la persona i, ms en concret en la nostra cultura, la tradici de la fe cristiana. L'ensenyament religis, un dret i un deure 24. Constatem, no obstant aix, com en la societat actual l'aportaci dels centres d'ensenyament al desenvolupament personal dels seus alumnes es veu molt limitada i condicionada per altres influncies, de manera especial pel que fa a l'educaci moral i religiosa. A ms, en el marc del sistema educatiu actual no es desenvolupa, excepte honroses excepcions, una formaci en principis i valors tics o morals fora de l'assignatura de religi. L'ensenyament religis escolar s una aposta per la integraci de la cultura religiosa catlica en el conjunt de les cincies humanes, que no ha de confondre's amb la catequesi. Malgrat l'esfor de l'Esglsia en les ltimes dcades per cuidar el dret i deure de pares i alumnes catlics a l'ensenyament religis a l'escola, aix com a preparar a un professorat capacitat i a elaborar els programes adequats, les dificultats legislatives i administratives, la indiferncia i infravaloraci per part de pares i alumnes, i fins el menyspreu que l'ensenyament religis experimenta entre els coneixements cientfics i socials, en fan un mitj que, sent important, s insuficient per transmetre la fe.

Humanisme i tecnologia 25. Cal notar, tamb, com els profunds canvis afecten la funci social, que des de sempre han anat desenvolupant les institucions d'ensenyament. Encara que feliment avui accedeixen als diversos nivells educatius amplis sectors de la societat, es pot constatar una prdua d'influncia de l'escola enfront del pes d'altres instncies en la transmissi de la cultura. La cultura predominant s'ha tecnificat, modificant d'arrel els pressupostos doctrinals en la formaci dels alumnes. D'una concepci humanista s'ha passat a un aprenentatge de les cincies i la tecnologia. L'educaci no es concep ja solament, ni principalment, com a educaci per al perfeccionament personal de l'individu, sin, abans de res, com una preparaci per a la vida professional. La crisi en la transmissi de valors i sabers, aix com l'obstinaci excessiva per unes metodologies on preval l'activisme, han estat determinants en l'evoluci de l'educaci. A aix cal unir l'obstinaci per la deconstrucci de l'existent, que ha arribat a rebutjar tot valor que pogus ser considerat com a tradicional o antic. Aix, l'esfor, la memria, el sacrifici i, sobretot, el sentit de la vida han estat eliminats de l'educaci escolar. En aquest context, la dimensi transcendent de la persona humana, element fonamental de l'educaci integral, resulta anacrnic, quan no s excls i combatut en el quefer escolar. Com a conseqncia, l'ensenyament religis passa a un segon o tercer plnol en l'aprenentatge.

26. Amb tot, el professor de religi catlica t massa fronts i reptes als quals atendre perqu el seu ensenyament sigui el que l'Esglsia li ha encomanat. s de justcia reconixer la seva dedicaci i lliurament i, alhora que reiterem el nostre suport i proximitat, oferim aquest missatge del papa Benet XVI: Voldria reiterar a tots els exponents de la cultura que no han de tmer obrir-se a la Paraula de Du; aquesta mai no destrueix la veritable cultura, sin que representa un estmul constant en la recerca d'expressions humanes cada vegada ms apropiades i significatives[8]. II. Responsables de la coordinaci en la transmissi de la fe 27. Transmetre o comunicar la fe s responsabilitat prpia de tots els creients de qualsevol edat i condici. Podem dir que es tracta d'una tasca de coresponsabilitat entre els pastors de l'Esglsia, pares de famlia, catequistes, professors, animadors de grups, etc. Tot el que fa de la fe l'eix i centre de la seva vida no pot menys de sentir el desig de compartir amb els altres all que reconeix com un veritable tresor. S, tots som coresponsables en la transmissi de la fe, tant a nivell personal com comunitari, encara que no tots estiguem cridats a desenvolupar les mateixes tasques. Els laics cristians tenen un paper especial i insubstituble en la comunicaci de la fe en la famlia i en els ambients; els religiosos i professors desenvolupen la seva tasca amb el testimoniatge i a travs de la cultura, ms encara si sn professors de religi catlica; els sacerdots i

10

catequistes a travs dels diversos processos d'iniciaci cristiana en les parrquies. I aqu s que necessitem una coordinaci i coresponsabilitat. En comuni al servei de la missi 28. En aquesta obstinaci educativa comuna s fonamental la comuni en la vida i missi de l'Esglsia particular per treballar junts, per formar una xarxa, per testimoniar la nostra uni amb el Senyor i entre nosaltres, sota l'autoritat del bisbe, mestre de la fe i principal dispensador dels misteris de Du. Els bisbes reben del Senyor la missi d'ensenyar i d'anunciar l'Evangeli a tots els pobles. A ells els est confiat el ministeri pastoral, s a dir, la cura general i diria dels fidels de la seva Esglsia particular. El bisbe s mestre autntic per estar dotat de l'autoritat de Crist[9]. A l'Esglsia particular el bisbe s el moderador de tot el ministeri de la Paraula. Al bisbe li estan confiades la cura, la reglamentaci i la vigilncia de la catequesi, aix com la responsabilitat ltima en la dicesi per autoritzar l'ensenyament de les matries relacionades amb la transmissi de la fe i els seus continguts; aquest ensenyament abasta la classe de religi i moral catlica, tant a l'escola catlica com a l'escola estatal i en altres d'iniciativa social. En conseqncia, solament correspon al bisbe la missio canonica. El Directori Apostolorum successores contempla l'acci pastoral dels collaboradors del bisbe en el ministeri de la Paraula i ofereix l'ordenament general que el bisbe ha de fer d'aquest ministeri, incloent orientacions precises sobre la seva responsabilitat en la catequesi, en l'ensenyament religis i a l'escola catlica[10].

29. Aix doncs, conforme a la voluntat del Senyor i sota la guia dels apstols i dels seus successors, els bisbes, els fills de l'Esglsia, collaboren en la tasca de levangelitzaci segons la seva prpia vocaci i ministeri rebut. Els ministres ordenats, les persones d'especial consagraci i els fidels cristians laics, que treballen en l'mbit concret de l'Esglsia particular, participen en la mateixa i nica missi de l'Esglsia universal. La comuni viva de l'Esglsia es fa visible en la rica varietat d'mbits en qu els cristians neixen a la fe, s'eduquen en ella i la viuen, com sn, de manera privilegiada, la famlia, la parrquia i l'escola. Perqu Crist s qui viu en la seva Esglsia, qui per mitj d'ella ensenya, governa i confereix la santedat, Crist s tamb qui de diverses maneres es manifesta en els seus diversos membres socials[11]. 30. Per complir la seva missi, l'Esglsia ofereix a tots els seus fidels el cam ferm i slid per participar plenament en el misteri de Crist; aix mateix, els ofereix fermesa i seguretat en la veritat en virtut del mandat exprs, que dels apstols va heretar l'ordre dels bisbes amb la cooperaci dels preveres, juntament amb el successor de Pere, Summe Pastor de l'Esglsia[12]. L'Esglsia catlica s mestra de deb; la seva missi no s cap altra que anunciar i ensenyar autnticament la Veritat, que s Crist, i al mateix temps declarar i confirmar amb la seva autoritat els principis d'ordre moral que flueixen

11

de la mateixa naturalesa humana. La conservaci ntegra de la revelaci, Paraula de Du continguda en la Tradici i en l'Escriptura, aix com la seva contnua transmissi, est garantida en la seva autenticitat[13]. Correspon, doncs, al Magisteri de l'Esglsia la funci d'interpretar autnticament la Paraula de Du i tot el ministeri que en depn. La trobada amb Crist, objectiu primordial en la transmissi de la fe, es manifesta en l'escolta de la Paraula i en la fracci del pa. Per aix, les dimensions bblica i eucarstica han d'impregnar la nostra tasca. En la parrquia 31. A l'hora de posar en prctica aquestes orientacions, t una responsabilitat bsica la parrquia, encomanada a un o diversos sacerdots sota l'autoritat del bisbe, en el ministeri del qual han estat cridats a participar. Els sacerdots, juntament amb tota la comunitat parroquial, estan cridats a posar en prctica el projecte educatiu que la dicesi elabori, amb un equip format per responsables de *catequesis, famlia, moviments, escola catlica i ensenyament religis escolar, conforme a les seves circumstncies, mitjans i possibilitats. En larxiprestat 32. En aquest sentit, una de les vies ms eficaces per a aquest projecte podria ser la programaci i l'acci conjunta en el *arciprestazgo. En ell, les condicions socials, educatives i religioses conflueixen i fan possible una proposta adequada de *evangelizacin a travs de la parrquia, la famlia, els grups i l'escola, com a expressi de la fraternitat *presbiteral i com a espai per viure la comuni i la coresponsabilitat en la missi entre els preveres, religiosos i laics compromesos. La comuni entre tots els agents afavoreix la solidaritat davant els problemes i la cerca de solucions. Els pastors de l'Esglsia, a exemple del seu Senyor, han d'estar al servei els uns dels altres i al servei dels altres fidels. Aquests, per la seva banda, han de collaborar amb entusiasme amb els mestres i els pastors[14]. En coresponsabilitat 33. Sense rebaixar cap de les responsabilitats pastorals sobre aquesta tasca, s convenient i necessari indicar el propi de cadasc. Cadascun dels agents de la transmissi de la fe han de ser testimonis de l'Esglsia, en total comuni de fe, d'actituds i d'esperances, sota l'acci de l'Esperit Sant, que actua mitjanant la grcia i concedeix a tots l'acceptar i creure la veritat. Tots ells es necessiten mtuament, molt ms com majors sn les dificultats i influncies que han de superar en el noble exercici de l'educaci. En aquest sentit, la formaci dels agents de pastoral educativa s vital perqu aquesta coordinaci pugui ser efica. L'escola catlica

12

34. Referent a aix, l'escola catlica, per la seva missi, els seus mitjans i els seus agents ha de ser responsable, estar disponible i, fins i tot, tenir protagonisme en les orientacions que aqu presentem. Ella compleix la seva missi basant-se en un projecte educatiu, que posa l'Evangeli com a centre i referent en la formaci de la persona i per a tota la proposta cultural. El context soci-cultural actual corre el perill d'ocultar el valor educatiu de l'escola catlica, en el qual radica fonamentalment la seva ra de ser i en virtut del com ella constitueix un autntic *apostolado[15]. L'escola catlica ha de ser un referent educatiu no solament en la seva acci formativa, sin en el testimoniatge de les persones consagrades i professors cristians laics. Aquest testimoniatge solament ser eficient si es realitza dins de l'espiritualitat de comuni *eclesial. L'autoritat del bisbe a l'escola catlica no afecta tan sol a la *catequesis i a la vigilncia sobre la classe de religi, sin a la salvaguarda de la seva identitat i organitzaci, fins i tot quan l'escola catlica s promoguda per instituts religiosos. Competeix al bisbe el dret de vigilar i visitar les escoles catliques establertes al seu territori, dhuc les fundades i dirigides per membres d'instituts religiosos; aix mateix li competeix donar normes sobre l'organitzaci general de les escoles catliques; tals normes tamb sn vlides per a les escoles dirigides per membres d'aquests instituts, sense perjudici de la seva autonomia pel que fa al rgim intern d'aquestes escoles[16]. Una espiritualitat de comuni 35. Hem de tenir present que en la societat actual s fonamental per a la transmissi de la fe la presncia activa i testimonial de comunitats cristianes renovades, espiritualment vigoroses, unides i conscients del tresor que posseeixen i de la missi que els incumbeix. Ens referim, s, a les parrquies, per tamb a les comunitats religioses, especialment les dedicades a l'educaci de nens i joves, sense oblidar als sacerdots, als *catequistas, als pares, als professors cristians i als professors de religi i moral catlica, a les associacions de pares, etc. La transmissi de la fe ens demana a tots que abans de programar iniciatives concretes, fa falta promoure una espiritualitat de la comuni, proposant-la com a principi educatiu en tots els llocs on es forma l'home i el cristi, on s'eduquen els ministres de l'altar, les persones consagrades i els agents pastorals, on es construeixen les famlies i les comunitats. L'espiritualitat de comuni significa, abans de res, una mirada del cor cap al misteri de la Trinitat que habita en nosaltres, i la llum de la qual ha de ser reconeguda tamb en el rostre dels germans que estan al nostre costat[17]. L'autonomia de l'educant en el seu procs formatiu, el *desvalimiento dels joves sense els necessaris referents educatius i l'absncia de valors morals i cristians, ens insten a la promoci i comproms de les comunitats cristianes en pro de la formaci religiosa. 36. La nostra proposta de coordinaci educativa s'emmarca en el document de la Conferncia Episcopal sobre la iniciaci cristiana[18]. No es pretn ara proposar un nou cam parallel a aquest document, sin de servir i complementar a l'acci *catequtica

13

proposta all. La iniciaci cristiana s element fonamental i prioritari de tota acci *evangelizadora de l'Esglsia, per no ha de ser confosa amb la totalitat del projecte *evangelizador. Les accions coordinades de la *catequesis, la famlia, l'escola catlica i l'ensenyament religis escolar, cooperen, serveixen i completen el procs d'iniciaci cristiana per a nens, adolescents i joves. 37. Aquesta proposta pretn aportar elements per a l'elaboraci d'un projecte educatiu que brolli d'una visi coherent i completa de l'home, com pot sorgir nicament de la imatge i realitzaci perfecta que tenim en Jesucrist[19]. Aquest projecte fa referncia a l'educaci plena i integral que t la seva arrel en el mateix home, cridat a viure en la veritat i en l'amor. En aquest projecte, l'educaci ha de potenciar, motivar i facilitar el millor de cada alumne, les seves potencialitats, la seva identitat, les seves arrels i el sentit ltim de la seva vida. L'educaci en la fe ha de consistir, primer de tot, a conrear el b que hi ha en l'home. L'sser hum recorre en la seva vida un cam de cerca i comprensi de si mateix: L'home que vol comprendre's fins al fons a si mateix () ha de, amb la seva inquietud, incertesa i fins i tot amb la seva debilitat () apropar-se a Crist[20].

38. L'acci formativa de l'Esglsia ha d'estar present en tota edat i en tots els mbits educatius, si ben aqu no abordem especficament el que concerneix a la transmissi de la fe als adults. s necessari aconseguir una sinergia major entre les famlies, l'escola i les parrquies per una *evangelizacin profunda i per a una animosa promoci humana, capaces de comunicar a quants ms possibles la riquesa que brolla de la trobada amb Crist[21].

III. El servei de la famlia, la parrquia i l'escola en la transmissi de la fe

39. La transmissi de la fe forma part del procs global de la *evangelizacin per sense confondre's amb ell. Pot estar present en qualsevol moment d'aquest procs, per es distingeix d'altres activitats especfiques com la *catequesis, la litrgia o l'oraci. Aquesta transmissi t en compte els agents, els destinataris, les finalitats prpies, els continguts fonamentals, les maneres i mitjans possibles, aix com els mbits competents en l'educaci cristiana. En una primera aproximaci, pretenem oferir els trets bsics que identifiquen i distingeixen el despertar religis en la famlia, l'acci *catequtica en la parrquia i l'ensenyament religis a l'escola; en conseqncia, aquells elements que contribueixen i faciliten un treball com de coordinaci. 1. El despertar religis en la famlia

14

40. La fe necessita un clima i, per a la gran majoria, la famlia s l'mbit en el qual les complexes relacions, que establim en la vida quotidiana, afecten pel cap alt profund de la nostra persona, perqu toquen directament el ms ntim de nosaltres mateixos. Els valors ms profunds i els bns ms valuosos els compartim en el marc de la vida familiar. s aqu on estem cridats a compartir el tresor de la fe. Molts podem afirmar que en la nostra famlia vam aprendre a resar i a fiar-nos de Du. Avui s necessari, primer de tot, cuidar en les famlies el despertar religis dels fills i acompanyar adequadament els passos successius del creixement de la fe. La famlia, primera escola i esglsia domstica 41. En efecte, la famlia s la primera escola i la esglsia domstica. Els pares sn els principals i primers educadors. Ells sn el mirall en el qual es miren els nens i adolescents. Ells sn els testimonis de la veritat, el ben i l'amor; d'aqu la seva gran responsabilitat en el creixement harmnic dels seus fills. La iniciaci en la fe cristiana s rebuda pels fills com la transmissi d'un tresor que els seus pares els lliuren, i d'un misteri que progressivament van reconeixent com seu i molt valus. Els pares sn mestres perqu sn testimoniatge viu d'un amor que busca sempre el millor per als seus fills, fidel reflex de l'amor que Du sent per ells. La famlia cristiana es constitueix aix en mbit privilegiat on el nen s'obre al misteri de la transcendncia, s'inicia en el coneixement de Du, comena a acollir la seva Paraula i a reconixer les formes de vida dels quals creuen en Jess i formen l'Esglsia. 42. Els esdeveniments ms importants de la vida familiar, especialment les festes cristianes, cobren un valor transcendent per al sentit religis de la vida. Per aquest motiu a les famlies els estigui encomanada aquesta gran missi en el despertar religis dels fills: Un dels camps en els quals la famlia s insubstituble s certament el de l'educaci religiosa, grcies a la qual la famlia creix com a Esglsia domstica[22]. L'experincia d'amor gratut dels pares, que ofereixen de manera incondicional als seus fills la prpia vida, prepara ja perqu el do de la fe, rebut en el baptisme, es desenvolupi de manera adequada. Es disposa aix a la persona perqu pugui conixer i acollir l'amor de Du Pare manifestat en Jesucrist, i a construir la vida familiar entorn del Senyor, present en la llar per la fora del sagrament[23]. 43. La prpia vivncia de fe en la famlia, com a testimoniatge cristi, ser el mitj educatiu ms efica per suscitar i acompanyar en el creixement d'aquesta fe als fills, doncs en la famlia cristiana es donen les condicions adequades perqu es pugui viure la fe en el dia a dia. s la mateixa fe celebrada en els sagraments, que sn esdeveniments significatius en la histria de la famlia, de manera especial l'Eucaristia dominical, i en l'oraci, expressi de fe i ajuda a la integraci de fe i vida[24]. Continguts bsics de la fe

15

44. Com a tal Esglsia domstica, la funci educadora de la famlia no es queda en el sol testimoniatge, de per si mateix imprescindible, sin tamb en la presentaci dels continguts de la fe i la deguda adequaci a l'edat dels seus fills: La missi de l'educaci exigeix que els pares cristians proposin als fills tots els continguts que sn necessaris per a la maduraci gradual de la seva personalitat des d'un punt de vista cristi i *eclesial[25]. Sn bsics: l'educaci en el respecte i amor a Du, els fonaments de la fe cristiana, els principis morals que sorgeixen de l'Evangeli i que aporten un veritable discerniment entre el ben i el mal, i un esperit de fe que impregna tota la vida familiar cristiana.

Valors i virtuts 45. La famlia ha de ser tamb el marc propici on es descobreixin, assumeixin i practiquin les virtuts cristianes, ms encara enmig d'un ambient social desfavorable. La virtut s una disposici habitual i ferma a fer el ben. Permet a la persona no solament realitzar actes bons, sin donar el millor de si mateixa[26]. I aix s'adquireix per repetici d'actes i per la grcia de Du; la seva prctica va construint una personalitat harmnica de tal manera que l'exercici d'una virtut crida i promou altres virtuts, com sn les *teologales, que informen i motiven a les morals. Disposen totes les potncies de l'sser hum per harmonitzar-se amb l'amor div[27]. Les diferents dimensions que conformen la virtut, com sn el coneixement, l'afectivitat i la prctica, han de ser tractades i coordinades des dels mbits escolars, parroquials i familiars, coordinats adequadament.

46. L'educaci en valors, d'altra banda, ha de tenir en compte que el valor en si es constitueix en referent de la persona a l'hora de buscar criteris per actuar. El concepte de valor s particularment susceptible d'una interpretaci relativista de la vida moral, i la percepci dels valors depn cada vegada ms de la seva vigncia en la societat i la cultura. Per aix, s necessari jutjar a la llum de la fe aquells valors que gaudeixen avui de la mxima consideraci i posar-los en connexi amb la seva font divina. Doncs aquests valors, quan procedeixen de la intelligncia amb que Du ha dotat a l'home, sn excellents; per, a causa de la corrupci de l'sser hum, moltes vegades es desvien del seu recte ordre de manera que necessiten purificaci[28]. En aquest sentit, s indispensable presentar els valors en les seves arrels ms profundes, amb les raons que fonamenten la seva ser i amb la contnua verificaci de la seva influncia en els comportaments dels fills. Conv tenir en compte que els valors es conformen i desenvolupen des de les diferents dimensions (neuronal, cognitiva, afectiva i *comportamental). La coordinaci exigeix una distribuci de les responsabilitats de cada mbit educatiu, tenint en compte les seves peculiaritats.

16

La vocaci a l'amor

47. L'amor s la vocaci fonamental i innata de tot sser hum[29]. L'educaci, per tant, est orientada a formar la persona perqu sigui capa de viure l'expressi plena de la llibertat: lliurar la prpia vida amb el do sincer de si mateixa[30]. El lloc propi on la persona rep i comprova l'autenticitat de l'amor s la famlia, la missi de la qual consisteix a custodiar, revelar i comunicar l'amor[31]. En el clima de confiana propi de la llar, els fills reben l'experincia fonamental de ser estimats i sn instruts de manera natural per aprendre el significat del do del si mateixos. La famlia s la primera i fonamental escola de socialitzaci com a comunitat d'amor. Aix es duu a terme mitjanant l'educaci amb confiana i valentia en els valors essencials de la vida humana[32].

48. La famlia creient aporta, d'una banda, una especial i autntica comunicaci de valors i virtuts humanes, com sn l'educaci en la coresponsabilitat, el servei als altres, comenant per la mateixa famlia, o el respecte a les diferncies, comenant pels propis germans; i, d'altra banda, aporta una comunicaci de valors i virtuts cristianes, com sn el perd, la comprensi, l'amor a la veritat, l'alegria de compartir, la solidaritat i la caritat davant el dolor, la pobresa i la solitud. Aquesta transmissi de valors i virtuts humanes i cristianes en la famlia t un doble fonament: l'amor de Du i l'amor dels pares. L'amor dels pares es transforma de font en nima, i per tant, en norma, que inspira i guia tota l'acci educativa concreta, enriquint-la amb els valors de dolor, constncia, bondat, servei, desinters, esperit de sacrifici, que sn el fruit ms precis de l'amor[33].

Pares i pedagogs 49. Per tot aix, sn els pares els veritables pedagogs; ells sn els qui condueixen el fill de la m cap al b; els qui poden iniciar en l'experincia cristiana i fer significatiu el missatge de Jess. En virtut del ministeri de l'educaci, els pares, mitjanant el testimoniatge de la seva vida, sn els primers missatgers de l'Evangeli davant els fills. s ms, resant amb ells, dedicant-se amb ells a la lectura de la Paraula de Du i introduint-los en la intimitat del Cos eucarstic i eclesial de Crist, mitjanant la iniciaci cristiana, arriben a ser plenament pares[34]. La seva aportaci com a iniciadors de l'experincia de fe i de la trobada amb Crist constitueix la clau del primer anunci. Els nens han de saber sobre Jesucrist el ms essencial, de manera entranyable i assequible a la seva edat; el que aprenen, volen veure-ho realitzat en la seva famlia i els agrada de practicar-ho i testimoniar-ho.

17

Educar per a l'amor 50. Desprs, a mesura que creixen, sobretot en els anys primers de l'adolescncia, sorgeix, per imperatiu de la prpia naturalesa, el desig d'autonomia personal que els adolescents comparteixen amb altres companys. s llavors quan es donen els primers smptomes d'allunyament de la famlia. s en aquest moment quan l'ajuda dels pares s vital i decisiva; la proximitat del sacerdot, el catequista o el professor s indispensable en presentar el rostre amable de l'Esglsia i l'amor de Crist. Els esposos tenen aqu la seva vocaci prpia de ser, l'un per a l'altre i tots dos per als seus fills, testimonis de la fe i de l'amor de Crist. Referent a aix, considerem que un dels elements negatius contra l'amor en famlia s la banalitzaci d'aquest i la seva interpretaci reductiva. L'educaci per a l'amor, com a do de si mateix, constitueix tamb la premissa indispensable per als pares, cridats a oferir als fills una educaci afectiva clara i delicada. Dins de l'educaci en les virtuts, adquireix una importncia especial l'educaci en l'amor, que integra i dirigeix adequadament els afectes perqu la sexualitat signifiqui i s'expressi en autenticitat [35]. En aquest context s del tot irrenunciable l'educaci per a la castedat com a virtut, que desenvolupa l'autntica maduresa de la persona i la fa capa de respectar i promoure el significat esponsal del cos. Ms encara, que els pares cristians reservin una atenci i cura especial, destriant els signes de la crida de Du a l'educaci per a la virginitat, com a forma suprema del do d'un mateix, que constitueix el sentit de la sexualitat humana. Pels vincles estrets que hi ha entre la dimensi sexual de la persona i els seus valors tics, aquesta educaci ha de portar els fills a conixer i estimar les normes morals, com a garantia necessria i preciosa per a un creixement personal i responsable en la sexualitat humana[36].

Educar s un servei 51. Certament, l'acci educativa de la famlia s un veritable ministeri, per mitj del qual es transmet i irradia l'Evangeli, fins al punt que la mateixa vida de famlia es fa itinerari de fe i, en certa manera, iniciaci cristiana i escola dels seguidors de Crist[37]. En resum, la catequesi familiar s, en certa manera, insubstituble, sobretot: per l'ambient positiu i acollidor, per latractiu exemple dels adults, per la primera i explcita sensibilitzaci de la fe i per la prctica daquesta fe[38]. 52. Amb els ltims pontfexs assenyalem que la famlia ha de ser un espai on l'Evangeli s transms i des d'on aquest sirradia[39]. En aquesta transmissi, la Paraula de Du ha d'ocupar un lloc privilegiat, donant a conixer als nens aquells

18

personatges ms importants, les paraules i fets de Jess ms propers a cada edat. Hem de donar a la famlia la deguda confiana en el seu quefer educatiu, ja que la tasca educativa de la famlia cristiana t, per aix, un lloc molt important en la pastoral orgnica[40]. La mtua collaboraci entre famlia, parrquia i escola far possible una efica formaci integral dels fills. s imprescindible i urgent facilitar a les famlies materials adequats per a la formaci i educaci de la fe en totes les edats. Aix mateix, cal preparar catequistes i professors que serveixin a aquest objectiu i facilitin amb el seu saber, lliurament i testimoniatge, el servei a la fe en la famlia. 2. L'acci catequtica a la parrquia 53. El rerefons del panorama espiritual a Espanya t el seu origen en una cultura pblica que s'allunya decididament de la fe cristiana i camina cap a un humanisme immanentista. Tal humanisme embolcalla i impregna gaireb tots els aspectes importants de la vida dels nostres conciutadans i s una causa fonamental de la mateixa emergncia o urgncia educativa, especialment pel que fa a la comunicaci de la fe. No ens resulta sorprenent que la pregunta crucial dels pastors i els seus collaboradors sigui: com fer un creient, avui? Com es fa un cristi, avui? 54. Hem de reconixer que per a l'Esglsia, en el context europeu, la resposta no s en absolut difana ni evident. Des dels anys anteriors al concili Vatic II, l'acci pastoral de l'Esglsia est trobant dificultats creixents per engendrar en la fe les noves generacions. L'ambient familiar resulta tebi o, almenys, insuficient. L'ensenyament religis amb prou feines aconsegueix que la fe dels seus alumnes resisteixi davant les diverses concepcions de la vida vigents en la societat. La catequesi infantil i juvenil s en moltes ocasions alguna cosa semblant a un feble corrent d'aire fresc enmig de la cancula. La iniciaci a la fe que reben avui molts batejats des del bressol resulta un procs discontinu, incomplet i molt feble per assegurar-los consistncia i coherncia cristiana.

Model: el catecumenat 55. L'Esglsia va tenir durant segles de paganisme ambiental un procs d'iniciaci slid, ben travat i complet, que assumia els candidats a les portes de la fe, els acompanyava al llarg de diverses etapes i els condua a una fe adulta. Tal iniciaci oferia eficament a les noves generacions de cristians una adhesi ferma a Jesucrist, una vinculaci estable a l'Esglsia, una vertebraci dels continguts doctrinals del missatge cristi, un programa de conducta moral, una direcci pel comproms cristi i una experincia d'oraci individual i litrgica. L'atmosfera que envolta avui les nostres generacions infantils i juvenils s molt propcia per engendrar una forta indiferncia religiosa. Solament una

19

iniciaci cristiana de molts quirats pot assegurar, sota la contnua acci de la grcia, l'emergncia de cristians del segle XXI. 56. Aquesta iniciaci es realitza mitjanant el conjunt de tres sagraments: el Baptisme, que s comenament de la vida nova; la Confirmaci, que s el seu fianament; i l'Eucaristia, que alimenta el deixeble amb el Cos i la Sang de Crist per transformar-lo en Ell[41]. Aquesta inserci en el misteri de Crist va unida a un itinerari catequtic que ajuda a crixer i madurar la vida de la fe. Ja que la catequesi s element fonamental de la iniciaci cristiana i est estretament vinculada als sagraments de la iniciaci[42]. Mitjanant la catequesi que precedeix, acompanya o segueix a la celebraci dels sagraments, el catequitzand descobreix Du i es lliura a Ell; aconsegueix el coneixement del misteri de la salvaci, aferma el seu comproms personal de resposta a Du i de canvi progressiu de mentalitat i de costums; fonamenta la seva fe acompanyat per la comunitat eclesial. 57. En la situaci actual, tot el procs d'iniciaci cristiana exigeix una atenta reflexi sobre el seu significat i la seva forma de realitzaci. Referent a aix, valorem la renovaci catequtica a la nostra Esglsia que, malgrat llacunes i deficincies que cal esmenar, va donant fruits positius. Aquests fruits es noten de manera significativa en la catequesi parroquial, a la qual ens referim aqu com a servei a la transmissi de la fe. Ms encara, en el projecte que ens ocupa, aquesta catequesi t un paper fonamental, a ms de la dimensi educativa que comporten la litrgia i les altres accions eclesials. Catequesi d'iniciaci 58. En el procs de conversi i adhesi a Jesucrist cal situar la catequesi dins de l'acci evangelitzadora de l'Esglsia: El primer anunci t el carcter de cridar a la fe; la catequesi el de fonamentar la conversi, estructurant bsicament la vida cristiana; i l'educaci permanent, en la qual destaca l'homilia, el carcter de ser aliment constant que tot organisme adult necessita per viure[43]. Per aix, sense la catequesi d'iniciaci, l'acci missionera no tindria continutat i seria infecunda. Sense ella, l'acci pastoral no tindria arrels i seria superficial i confusa[44]. En efecte, la catequesi es proposa fonamentar i aprofundir l'adhesi personal a Crist i la maduraci de la vida cristiana. La catequesi no s una qesti de mtode, sin de contingut, com indica el seu propi nom: es tracta d'una comprensi orgnica (catechein) del conjunt de la revelaci cristiana. Aix, la catequesi fa ressonar en el cor de tot sser hum una sola crida, sempre renovada: Segueix-me. Atenent a la seva etimologia, podem dir que la catequesi consisteix a ajudar al fet que el missatge ressoni en el cor de l'oient per convertir-lo en creient i transformar-lo en deixeble i testimoni.

El primer anunci

20

59. La catequesi parroquial recull el despertar religis que ha sorgit en el si de la famlia, encara que no sha de suposar sempre, perqu en molts casos aquest despertar se circumscriu al mer coneixement d'elements religiosos de l'entorn. Per aix, concerneix a la parrquia promoure aquest primer anunci de crida a la fe. En tot cas, el que la catequesi aporta s una fonamentaci a aquesta primera adhesi a Jesucrist[45]. Aquesta relaci entre iniciaci cristiana familiar i catequesi parroquial s bsica. El nen adquireix en la famlia la vivncia de l'amor de Du i al prosme; desprs la parrquia el rep en la comunitat que, reprenent aquesta vivncia inicial i acollint-la amb cura, tractar d'arrelar-la i fonamentar-la, procurant la seva maduraci en la catequesi, en la comuni eucarstica, on est incls alhora el fet de ser estimats i estimar els altres[46], i en la comuni amb els germans, a fi de fer del catecumen un membre actiu de la vida i missi de l'Esglsia. La fe cristiana s una fe eclesial[47]. La primera sntesi de fe 60. La catequesi de la iniciaci cristiana es presenta com a catequesi integral, en la qual la seva dimensi cognoscitiva s'enriqueix amb una iniciaci en la vida evanglica, amb una iniciaci en l'oraci, en la litrgia i en la responsabilitat pastoral i missionera de l'Esglsia[48]. La catequesi s aix un element fonamental de la iniciaci cristiana i est estretament vinculada als sagraments de la iniciaci, especialment al Baptisme, sagrament de la fe. La finalitat de l'acci catequtica consisteix precisament en aix: propiciar una viva, explcita i operant professi de fe[49], posant a alg no sols en contacte, sin en comuni, en intimitat amb Jesucrist[50]. En sntesi, la catequesi d'iniciaci, per ser orgnica i sistemtica, no es redueix al merament circumstancial o ocasional; per ser formaci per a la vida cristiana, desborda, incloent-la, el mer ensenyament; per ser essencial, se centra en all com per al cristi, sense entrar en qestions disputades ni convertir-se en recerca teolgica. En fi, per ser iniciaci, incorpora a la comunitat que viu, celebra i testimonia la fe. Exerceix, per tant, al mateix temps, tasques d'iniciaci, d'educaci i d'instrucci[51]. La comuni entre institucions i agents de l'educaci cristiana al servei de la transmissi de la fe, passa necessriament per la comunitat de fe, font dels auxilis necessaris per ser sal de la terra i llum del mn. Objectius 61. Aix doncs, resumint, podem dir que la catequesi parroquial es proposa oferir i aconseguir els segents objectius: - Una iniciaci orgnica en el coneixement del misteri de Crist i del designi salvador de Du. - Una iniciaci en la vida evanglica, una vida nova segons les benaurances. - Un ensenyament dels principis de la moral i una adequada pedagogia de les virtuts i dels valors.

21

- Una iniciaci en l'experincia religiosa, en l'oraci, la vida litrgica i sacramental. Una iniciaci en el comproms apostlic i missioner. - Una integraci progressiva en la comunitat cristiana. 62. Aquests objectius de la catequesi solament es realitzaran de manera adequada si es capacita b als catequistes en el coneixement, desenvolupament i aplicaci de cadascun d'ells; formar-los molt i b perqu puguin afrontar els desafiaments que la cultura moderna presenta a la fe cristiana. La seva funci en la transmissi de la fe constitueix un veritable ministeri eclesial, doncs el ministeri catequtic t en el conjunt dels ministeris i serveis eclesials, un carcter propi que deriva de l'especificitat de l'acci catequtica dins del procs de levangelitzaci[52]. s un servei eclesial fonamental en la realitzaci del mandat missioner de Jess. Agents pastorals parroquials 63. El projecte de coordinaci ser efica si s assumit per cadascun dels mbits competents en la transmissi de la fe, tenint en compte que s la parrquia la que ha d'assumir el protagonisme d'aquesta coordinaci. En ella es viu la comuni de fe, de culte i de missi amb tota l'Esglsia (). En ella estan presents totes les mediacions essencials de l'Esglsia de Crist: la Paraula de Du, l'Eucaristia i els sagraments, l'oraci, la comuni en la caritat, el ministeri ordenat i la missi. () Les parrquies han de crixer espiritualment i pastoralment per ser, com els correspon, punts de referncia privilegiats pels quals s'apropen a l'Esglsia de Crist i volen viure com a cristians[53]. La litrgia viva, cuidada i proposada en totes les edats i accions educatives, constitueix una participaci a l'admirable escola de la Paraula i de l'Eucaristia, en els signes i en la presncia viva de Jesucrist a la seva Esglsia. Posar en prctica aquesta acci educativa exigeix una preparaci qualificada de sacerdots, catequistes i professors. La seva urgncia demana que aquesta preparaci ocupi un lloc privilegiat en la formaci permanent de tots els agents d'educaci religiosa. 64. La baula que uneix la catequesi amb el baptisme s la professi de fe: l'adhesi madura a la persona de Jesucrist, obsequium fidei. Aquesta adhesi es duu a terme de manera progressiva a travs del catecumenat postbaptismal, en estreta vinculaci als sagraments de la iniciaci[54]. Cal anunciar i facilitar als nens, adolescents i joves, mitjanant itineraris catequtics adequats, la trobada amb el Senyor. Una trobada que comporta promoure la intimitat personal amb Jesucrist i el testimoniatge comunitari de la seva veritat, que s amor, i que s indispensable en les institucions formatives catliques () Mentre hem buscat diligentment atreure la intelligncia dels nostres joves, potser hem descurat la seva voluntat[55]. 65. Els adolescents i joves, quan se senten respectats i presos de deb en la seva llibertat, s'interessen pels grans reptes, sobretot quan els veuen plasmats en referents de

22

confiana en la mateixa fe. Quan aquestes propostes sn exigents, raonables i responen als seus anhels ms profunds, es mostren disposats a deixar-se interpellar i orientar la seva vida. Hi ha molts joves que busquen avui alg que els ajudi a trobar el sentit de la vida, la integritat de la fe i l'autenticitat d'aquells que presenten el missatge de Jesucrist.

3. L'ensenyament religis a l'escola 66. Podem afirmar que l'ensenyament religis escolar est al servei de levangelitzaci, s a dir, s una mediaci eclesial al servei del regne de Du. All peculiar de l'ensenyament religis escolar consisteix en una presentaci del missatge i esdeveniment cristians en els seus elements fonamentals, en forma de sntesi orgnica i explicitada de manera que entri en dileg amb la cultura i les cincies humanes, a fi de procurar a l'alumne una visi cristiana de l'home, de la histria i del mn, i obrir-lo des d'ella als problemes del sentit ltim de la vida. El saber sobre la fe 67. Referent a aix, hem de cuidar que aquesta mediaci eclesial al servei del regne de Du s'adapti adequadament al marc escolar que t les seves caracterstiques prpies. La religi no s solament una realitat interior, encara que per al creient aix sigui el decisiu; la religi ha estat al llarg de la histria, com ho s en el moment actual, un element integrant de l'entramat collectiu hum i un ineludible fet cultural. El patrimoni cultural dels pobles est vertebrat per les cosmovisions religioses, que es manifesten en el sistema de valors, en la creaci artstica, en les formes d'organitzaci social, en les manifestacions i tradicions populars, a les festes i el calendari. Per aix, els continguts fonamentals de la religi donen claus d'interpretaci de les civilitzacions. I si la religi s un fet cultural important subjacent en el si de la nostra societat, s evident que la seva incorporaci a l'escola enriqueix i s part important del bagatge cultural de l'alumne. Enfront d'algunes veus discordants sobre la presncia de la religi a l'escola, assenyalem alguns motius que autoritzen la seva presncia. s a dir: Comprendre la civilitzaci 68. L'ensenyament de la religi s necessari per comprendre la civilitzaci europea en la qual estem submergits. s tasca prpia de l'escola oferir als alumnes elements per situar-se davant la cultura que els embolcalla i per destriar-la adequadament, assimilant el positiu i declinant el negatiu. Sense un coneixement adequat de la religi s missi impossible comprendre la nostra civilitzaci. Per conixer la filosofia, la literatura, l'art, els costums populars, les festes i els valors morals de la civilitzaci que hem heretat no cal creure en la religi catlica, per s que cal comprendre la religi.

23

Unitat interior de l'alumne 69. L'ensenyament de la religi a l'escola, ben realitzada, afavoreix la unitat interior de l'alumne creient. A l'escola, l'alumne que ha heretat la fe en la famlia i en la parrquia, va adquirint sabers nascuts de les cincies naturals i de les cincies humanes. Una persona va madurant quan tots aquests sabers estableixen un dileg dins de si i comencen a gestar en el seu interior una sntesi. L'alumne percebr que la fe que ha rebut s compatible amb les cincies que va aprenent. Motius, valors i camins 70. L'ensenyament de la religi a l'escola enriqueix l'alumne que la rep en tres aspectes importants per a la persona humana: li brinda motius per viure (per qu i per a qu), li ofereix valors morals als quals adherir-se i li indica camins per orientar el seu comportament. En efecte, l'ensenyament religis ofereix un per qu viure, o sigui, motius; ofereix uns valors morals que es deriven de la fe, per exemple: si som fills de Du, els altres no sn ssers estranys, molests, competidors, sospitosos, arbitraris, sin germans i amics; i ofereix normes de comportament a la famlia, a la societat, al treball, etc. s veritat que aix s'ha de fer a la famlia i a la parrquia, per tamb a l'escola, ja que aquesta no solament est per instruir, s a dir, oferir coneixements i habilitats, sin per educar. I educar s transmetre motius, valors i pautes de comportament. Aquesta transmissi, sempre respectuosa i propositiva, no s alguna cosa estranya a l'escola, sin alguna cosa molt en conseqncia amb la seva naturalesa. Almenys quan es tracta d'alumnes que per si o pels seus pares volen rebre'ls a l'escola.

71. A ms del que s'ha dit, l'escola s l'mbit on l'alumne va conformant la seva personalitat en relaci als seus companys, mirant el professor com a referent i assimilant crticament el saber que se li transmet. s un temps crucial per al desenvolupament personal, per ms que vagi baixant l'influx de l'escola enfront de la influncia dels mitjans de comunicaci, l'ambient i els companys; d'aqu la importncia de la transmissi de la fe en l'mbit escolar. L'ingrs a l'escola significa per al nen entrar a formar part d'una societat ms mplia que la famlia, amb la possibilitat de desenvolupar molt ms les seves capacitats intellectuals, afectives i de comportament[56]. En aquest procs educatiu, i malgrat dificultats diverses, es pot i s'ha d'integrar la dimensi religiosa de la persona. 72. L'ensenyament religis es presenta com saber sobre la doctrina i moral catliques, que desenvolupa, al costat d'unes altres, la capacitat transcendent de la persona, el sentit ltim de la vida i dna resposta a la cultura, a fi d'integrar el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers[57]. La seva naturalesa i finalitat es desenvolupa i es compleix mitjanant la transmissi als alumnes dels coneixements sobre la identitat del

24

cristianisme i de la vida cristiana, que capacita la persona per descobrir el b i per crixer en la responsabilitat[58]. Dimensi evangelitzadora 73. Seguint les orientacions de Benet XVI, hem de subratllar que l'ensenyament religis, lluny de ser solament una comunicaci de dades fctiques, informativa, la veritat amant de l'Evangeli s creativa i capa de canviar la vida, s performativa[59]. Per aix, aquesta matria no es pot reduir a un mer tractat de religi o de cincies de la religi, com desitgen alguns; ha de conservar la seva autntica dimensi evangelitzadora de transmissi i de testimoniatge de fe[60]. Per aix, els professors han de ser conscients que l'ensenyament religis escolar ha de fer present a l'escola el saber cientfic, orgnic i estructurat de la fe, en igualtat acadmica amb la resta dels altres sabers, fent possible el discerniment de la cultura que es transmet a l'escola i responent als interrogants dels alumnes, especialment a la gran pregunta sobre el sentit de la vida. 74. No podem oblidar que l'ensenyament religis escolar s'insereix, des de la seva especificitat, dins dels elements bsics de l'acci evangelitzadora de l'Esglsia. En aquest sentit, el mandat missioner comporta diversos aspectes, ntimament units entre si: anuncieu (Mc 16, 15), feu deixebles i ensenyeu, sigueu els meus testimonis, bategeu, feu aix en memria meva (Lc 22, 19). Anunci, testimoniatge, ensenyament, sagraments, amor al prosme, fer deixebles: tots aquests aspectes sn vies i mitjans per a la transmissi de l'nic Evangeli i constitueixen els elements de la evangelitzaci[61]. Tot aix defineix el marc per a l'acci coordinada de l'educaci cristiana al servei a la transmissi de la fe. 75. Dins d'aquest ric conjunt d'elements evangelitzadors, l'ensenyament religis ha d'assumir, de manera molt especial, l'anunci i la proposta moral de l'Evangeli[62]. L'anunci perqu els alumnes coneguin, fonamentin o enforteixin la seva adhesi inicial a Jesucrist suscitada en la famlia o s'inicin en ella; i els principis que fonamenten la proposta moral i les virtuts cristianes per exercitar-se aix en la praxi del b com i de l'amor a tots, especialment als pobres i necessitats. L'ensenyament religis escolar serveix a la famlia i a la catequesi quan presenta una sntesi orgnica i sistemtica de la fe. Constitueix una aportaci especfica al desenvolupament de les capacitats espirituals, religioses i morals i, en conseqncia, a la fonamentaci dels valors morals, les virtuts cristianes i l'opci pel b i la veritat. Les grans preguntes 76. Les grans preguntes de l'sser hum, a les quals l'ensenyament religis pretn respondre, mancarien de resposta sense la referncia a Du i la seva salvaci: Sense la seva referncia a Du l'home no pot respondre als interrogants fonamentals que agiten i agitaran sempre el seu cor pel que fa a la fi i, per tant, al sentit de la seva

25

existncia[63]. A partir de la sntesi de fe, es pretn desxifrar l'aportaci significativa del cristianisme, capacitant la persona per descobrir el b i per crixer en la responsabilitat, per afinar el sentit crtic i aprofitar els dons del passat a fi de comprendre millor el present i projectar-se conscientment cap al futur[64].

La resposta 77. Tot aix demana, com a objectiu educatiu, la resposta adequada de la fe que busca entendre, fides quaerens intelectum, i l'explcit sentit de la vida cristiana. Al seu torn, l'ensenyament religis fonamenta una srie de valors que donen sentit i estructuren l'acci humanitzadora de la religi catlica oferint algunes dimensions de carcter tic i moral que neixen de les relacions entre la fe i la cultura, i entre la fe i la vida[65]. Aquesta acci t com a model i fonament la Paraula, la Vida i la Persona de Jesucrist amb tota la seva vitalitat, actualitat i capacitat de resposta. Seria molt pobra l'educaci que es limits a donar nocions, informacions i valors, deixant a un costat la gran pregunta sobre la veritat, sobretot sobre la Veritat que guia la vida. Cal ajudar els joves a eixamplar els horitzons de la seva intelligncia obrint-se al misteri de Du en el qual es troba el sentit i la direcci de la nostra vida, superant els condicionaments d'una racionalitat que solament es fia del que pot ser objecte d'experiment i clcul. s el que anomenem la pastoral de la intelligncia[66]. Seran els professors els qui, pel seu protagonisme a l'escola, juntament amb els pares i la comunitat parroquial, serviran a la formaci religiosa catlica, i no solament els professors de religi, sin tots els professors cristians[67]. Escola catlica i professorat cristi 78. Cal que l'escola catlica es comprometi amb aquest projecte: L'acci educativa de l'Esglsia a travs de l'escola catlica, a ms de vincular-se a la formaci plena, entesa com a desenvolupament perfectiu de les capacitats bsiques de l'alumne, proposa una educaci integral del mateix alumne, tractant que totes les capacitats puguin ser integrades harmnicament des de la llum de l'evangeli que fonamenta una cosmovisi integradora de la personalitat[68]. Tant les persones consagrades com els professors cristians laics exerceixen, dins de la comunitat educativa, un ministeri eclesial al servei de la dicesi i en comuni amb el bisbe[69]. L'ensenyament de la religi a l'escola a crrec de docents clergues i laics, sustentada en el testimoniatge dels docents creients, ha de conservar la seva autntica dimensi evanglica de transmissi i de testimoniatge de fe[70]. L'escola catlica, al costat de la famlia i la parrquia, duu a terme un objectiu primordial: promoure la unitat entre la fe, la cultura i la vida. El present document pretn facilitar l'assoliment d'aquest objectiu el compliment del qual depn en gran part de l'escola catlica. 4. Proposta d'objectius comuns

26

79. La nostra proposta t com a finalitat l'educaci en la fe de nens, adolescents i joves per portar-los a la trobada amb Jesucrist i el seu Evangeli, en el si de l'Esglsia. Per a aix proposem alguns objectius i mitjans que serveixin a la reflexi personal i comunitria, aix com a la coordinaci dels mbits i agents compromesos en la transmissi de la fe en un procs educatiu. s imprescindible treballar sobre objectius que orientin i organitzin una acci comuna; aquests sorgeixen dels elements bsics i comuns a l'acci evangelitzadora de la famlia, la parrquia i l'escola. Anlisi de la realitat 80. Hem de partir d'una anlisi objectiva i sincera, que abasti tots els elements que conformen i determinen l'educaci dels nostres destinataris. Aquesta anlisi ha de realitzar-se mitjanant una lectura realista i completa dels signes d'aquest temps a fi de desenvolupar una presentaci persuasiva de la fe[71]. Aquesta lectura, que s una aportaci comuna de la catequesi i de l'ensenyament escolar, ser un bon servei per a la famlia, quant a anlisi crtica de la situaci cultural i la seva influncia en els fills. Els objectius que proposem pretenen respondre a aquells elements que conformen la personalitat com sn la identitat de l'sser, el sentit de la vida o la dignitat de la persona. En aquest sentit, entenem que Jesucrist illumina, plenifica i dna sentit a la vida. Per aix, l'objectiu primordial de l'educaci en la fe s donar a conixer i portar a la trobada de Jesucrist. Amb el papa Benet XVI ens preguntem: com proposar als ms joves i transmetre, de generaci en generaci, alguna cosa vlida i certa, regles de vida, un autntic sentit i objectius convincents?[72]. Des de sempre i en cada lloc, les noves generacions d'homes i dones s'han preguntat i es pregunten per la seva identitat i la seva destinaci. Busquen i esperen una resposta que els indiqui el cam, que els orienti cap al final, que els proposi mitjans per fonamentar la vida amb valors perennes. En Jesucrist s'obre per a l'home la possibilitat de recrrer el cam que el porta fins al Pare (cf. Jn 14, 6), perqu al final Du sigui tot per a tots (1 Co 15, 28)[73]. I aix ho reconeix el concili Vatic II: Realment el misteri de l'home solament s'esclareix en el misteri del Verb encarnat[74]. Donar ra de la nostra fe 81. s vital, doncs, donar ra de la nostra fe, presentar l'amor viu que omple la vida i potenciar l'esperana fonamentada en Jesucrist. A les noves generacions se'ls ha d'ajudar a alliberar-se de prejudicis generalitzats i a adonar-se que la manera cristiana de viure s gojosa, realitzable i raonable. Per aix, ms que ensenyar coneixements religiosos des de claus acadmiques, es tracta de donar a conixer el veritable rostre de Du i el seu designi d'amor i de salvaci a favor dels homes, tal com Jess el va revelar[75]. Al seu torn, en haver-se confiat a l'Esglsia la manifestaci del misteri de Du, que s la fi ltima de l'home, ella mateixa descobreix a l'home el sentit de la seva prpia existncia[76]. La trobada personal amb Jess s clau per desvetllar i sustentar la

27

nostra existncia quotidiana. La crida de Jess ens convida a conformar-nos i transformar-nos en Ell. Quan comencem a tenir una relaci personal amb Ell, Crist ens revela la nostra identitat i, amb la seva amistat, la vida creix i es realitza en plenitud. Mitjanant la fe, estem arrelats en Crist (cf. Col 2, 7), com una casa que est construda sobre fonaments ferms. Estar arrelats en Crist significa respondre concretament a la crida de Du, fiant-se d'Ell i posant en prctica la seva Paraula[77], deixant-se plasmar per Ell fins al punt d'arribar a ser, pel poder de l'Esperit Sant, configurats amb Crist. No hi ha prioritat ms gran que aquesta: obrir de nou a l'home d'avui l'accs a Du, al Du que parla i ens comunica el seu amor perqu tinguem vida abundant (cf. Jn 10,10)[78]. La dignitat humana 82. Un dels nostres objectius s educar els nens, adolescents i joves per ser crtics amb l'ambient en el qual es mouen, que valorin la seva dignitat de persones, deixant de ser un nombre ms, i aportant-los propostes segures, contrastades i garantides per la paraula, la vida i la persona de Jesucrist. Els cristians, en reconixer en la fe la seva autntica dignitat, sn cridats a portar endavant una vida digna de l'Evangeli. Du Pare, infinitament perfecte, ha creat l'home per fer-lo partcip de la seva vida mateixa. Per aquest motiu la dignitat humana est arrelada a haver estat creat a imatge i semblana de Du. Aquesta s una de la claus fundants de l'antropologia cristiana.

Un projecte de vida 83. Un altre dels factors que caracteritzen el procs educatiu de la persona s trobar sentit a la seva vida, mitjanant el descobriment d'una fora vital que satisfaci els anhels i esperances ms profundes que nien en el cor hum. Es tracta d'un projecte de vida entorn del qual organitza i orienta tota la seva existncia i comportament. Els cristians, en comuni amb l'Esglsia, creiem que Jesucrist, com a Du i Home veritable, s qui dna sentit a la nostra vida. La trobada amb Jesucrist, el Fill de Du, proporciona un dinamisme nou a l'existncia. Tots els homes estan cridats a aquesta uni amb Crist, que s la Llum del mn. La uni amb Ell comporta negar-se a si mateixos, ja que el que estimi el seu pare o la seva mare ms que a mi no s digne de mi (Mt 10, 37). La relaci amb Ell no queda reduda a una mera relaci entre deixeble i mestre. Jesucrist no diu jo us ensenyo el cam, sin jo sc el Cam. Cam significa que Du va venir a nosaltres en Crist i, en Ell, la persona est dirigida ntegrament a Du, de tal manera que el motiu ms profund de l'acci del cristi s Jess mateix. Formaci doctrinal 84. La resposta cristiana a la cultura emergent i determinant, avui, en els educands, no seria efica sense una slida formaci doctrinal, que faciliti la professi de la veritat i

28

l'exercici del testimoniatge. Aquesta formaci comporta, com a element de coordinaci en l'ensenyament i la catequesi, l'assimilaci d'una sntesi de fe persuasiva, adequada a l'edat, sistemticament estructurada, que faciliti la resposta a la cultura i orienti a la trobada amb Jesucrist. Aquesta formaci afecta la personalitat prpia i la dels altres, ja que l'exigncia del seguiment a Crist comporta una crida a l'amor. A aquest amor respon l'home estimant Jesucrist, mort i ressuscitat, estimant Du, el nostre Pare, i estimant els homes, els nostres germans: si m'estimeu, guardareu els meus manaments (Jn 14, 15). I aix, estretament units en l'amor mutu aconsegueixin en tota la seva riquesa la plena intelligncia i el perfecte coneixement del misteri de Du que s Crist (Col 2, 2). Ell ens revela les riqueses de la seva glria i ens illumina per agradar a Du, que s amor. Aquest s el principi i fi de tota formaci religiosa: anunciar Jesucrist, facilitar el seu coneixement, sabent que no es comena a ser cristi per una decisi tica o una gran idea, sin per la trobada d'un esdeveniment, amb una Persona, que dna un nou horitz a la vida[79]. La fe com a trobada 85. Quan Jess parla de l'amor fratern que ha d'unir els fills de Du, el sentit daquest amor el fonamenta en la seva persona, ja que la uni amb Crist s al mateix temps uni amb tots els altres als quals ell es lliura[80]. Ms encara, Jess mateix diu que a qui em reconegui davant els homes, jo tamb el reconeixer davant el meu Pare que est en els cels (Mt 10, 32). s l'anunci personal del cristi que proclama el seu amor a Du i als homes en virtut d'un mandat rebut i, encara que es trobi sol, est unit per profunds vincles invisibles, els espirituals, a l'activitat evangelitzadora de l'Esglsia. L'Esglsia s la realitat histrica permanent on el Pare, en Jesucrist, per la fora del seu Esperit se'ns manifesta; dins ella ressona, una vegada i una altra, la Veu que crida, que convoca, i la Presncia a la qual s'invoca. El Senyor s el fonament d'aquesta realitat, Ell s qui dna sentit i plenitud a la vida, aqu, ahir, avui i sempre. Per aix, el projecte d'educaci que proposem amb vista a la transmissi de la fe dependr de l'adequada relaci amb Ell. Objectiu general: Transmetre la fe de l'Esglsia als nens, adolescents i joves en la famlia, la parrquia i l'escola. Objectius especfics: Elaborar un itinerari bsic i complementari d'educaci en la fe, en cadascuna de les etapes de desenvolupament formatiu, com a marc com per a les diferents institucions educatives. Analitzar els elements de la cultura contempornia, que busquen determinar la personalitat de nens, adolescents i joves, confrontar la influncia dels contravalors que comporta, i oferir alternatives emanades de l'Evangeli.

29

Promoure el coneixement de Jesucrist: Cam, Veritat i Vida; motivar la trobada i la intimitat amb Ell per mitj de l'oraci; i animar al seguiment personal, acollint la vocaci a la qual cadascun sigui cridat: el lacat cristi, la vida consagrada o el ministeri ordenat. Fonamentar l'educaci en valors i virtuts a partir de la Persona, Paraula i Vida de Jesucrist, i oferir aquelles que, d'acord amb l'edat, determinen la dimensi moral dels destinataris. Analitzar i respondre les qestions fonamentals prpies de la infncia, adolescncia i joventut, des de les diverses concepcions de la vida i oferir l'especfica de l'humanisme cristi. Promoure i facilitar la incorporaci a la comunitat que creu, viu, celebra i testimonia la fe, per mitj de convocatries comunes a les famlies, parrquies i escoles. Iniciar els nens, adolescents i joves en l'oraci personal i comunitria, aportant materials i mitjans a les famlies perqu practiquin en la llar i participin en la missa dominical de la parrquia. La nostra proposta est demanant, al seu torn, quatre lnies prioritries d'acci: a) la revitalitzaci d'una profunda pastoral familiar; b) la prioritat i urgncia de formaci i acompanyament espiritual de catequistes; i c) una efectiva formaci pastoral dels professors cristians i de religi. IV. Elements al servei de la transmissi de la fe en la famlia, la parrquia i l'escola 86. En el fons del nostre plantejament, es tracta d'articular un projecte com de coordinaci, respectant les peculiaritats de cadascun dels mbits educatius. Les dimensions de la famlia, de la catequesi i de l'ensenyament religis escolar responen a les capacitats de l'individu i faciliten un projecte orgnic i sistemtic al servei de la transmissi de la fe. A l'hora d'elaborar un itinerari adequat a l'edat dels destinataris, s imprescindible conixer i coordinar les confluncies i peculiaritats de la catequesi parroquial, la formaci religiosa en famlia i els programes de l'ensenyament religis escolar, a fi de collaborar en una mateixa acci evangelitzadora. 87. Un dels elements a tenir en compte, a l'hora de coordinar l'educaci cristiana, s el de les dimensions especfiques de cada instituci i s particularment necessari pel que fa als continguts. Cuidant el caracterstic i propi, s'afavoreix millor el complementari. Aquests elements shan de centrar entorn dels temps, etapes i edats en els quals conflueix la dimensi formativa dels tres mbits esmentats i, sobretot, en aquells en els quals s convenient completar la formaci religiosa. En aquest aspecte, i atenent les orientacions dels ltims papes, s necessari i urgent elaborar per als adolescents i joves un itinerari d'intelligncia de la fe, que els permeti harmonitzar millor els seus coneixements religiosos amb el seu saber hum perqu puguin realitzar una sntesi cada vegada ms slida entre els seus coneixements cientfics i tcnics i la seva experincia religiosa[81]. Aquesta sntesi de fe centrada en Jesucrist, veritable Du i veritable

30

Home, ha de ser l'objectiu com a tots. A aix ens convida amb insistncia Benet XVI davant lemergncia educativa. 1. Dimensions de la famlia (els rudiments) 88. Diem ms amunt que, a travs de la catequesi del despertar religis, el nen rep dels seus pares i de l'ambient familiar els primers rudiments de la fe, que consisteixen en una senzilla revelaci de Du, Pare bo i provident, al qual aprn a dirigir el seu cor[82]. s un moment important per educar en actituds creients, sobretot en la confiana, que contribuiran a desenvolupar la seva fe. Des de l'afecte i la fantasia que el caracteritza, el nen s capa de viure una autntica experincia religiosa, original i profunda. Donada la influncia de l'ambient familiar, dominant en aquesta etapa, s imprescindible una relaci freqent dels pares amb catequistes i altres agents de pastoral infantil. En aquest sentit, s convenient que la parrquia convidi, amb certa periodicitat, a trobades i convivncies els matrimonis i famlies per ajudar-los en aquesta tasca. 89. En aquest context s'han de cuidar les segents dimensions: El despertar del sentit religis del nen mitjanant una presa de conscincia de si mateix i del que lenvolta. El desenvolupament en el nen de la seva capacitat d'admiraci, a travs dels gestos, reaccions i paraules de la famlia i de la comunitat, i ajudar-lo a descobrir Du Pare. L'accs del nen a l'oraci com a dileg amb Du, i despertar en ell un coneixement i crtica de si mateix. 2. Dimensions de la catequesi (sntesi de fe des de la vivncia) 90. Les dimensions prpies de la catequesi sn directrius indispensables que illuminen el cam, reforcen la vida cristiana i conformen la formaci religiosa integral. Aix, la catequesi que introdueix progressivament en les insondables riqueses del misteri de Du, revelat en Crist, tracta de portar els homes al que l'Esglsia creu, celebra, viu i prega. s a dir, aquesta acci eclesial comporta el desenvolupament de les segents dimensions de la fe: El coneixement de la fe (doctrina). L'experincia litrgica i sacramental (celebraci). La formaci moral (virtuts i valors). La iniciaci a l'oraci (experincia religiosa). L'educaci per a la vida comunitria (l'Esglsia). El comproms per a la missi (lEvangelitzaci)[83]. 3. Dimensions de l'ensenyament religis escolar (sntesi de fe des del saber)

31

91. Per la seva banda, l'ensenyament religis escolar, des del que li s especfic, presenta el missatge cristi, desenvolupant les diferents dimensions del saber, al servei de la transmissi de la fe. Aquestes sn: La dimensi teolgica i cientfica del saber religis (sntesi de la doctrina catlica). La dimensi transcendent de la persona (sentit ltim de la vida). La dimensi humanitzadora (concepci cristiana de la persona). La dimensi tico-moral (principis i valors). La dimensi cultural i histrica (relaci fe-cultura). I aix, tant les diferents dimensions com les que els sn prpies conflueixen en els conceptes bsics i es diferencien en les seves finalitats i conseqncies formatives. s a dir, les dimensions sn diferents, no excloents, i complementries. 4. Continguts que orienten un itinerari orgnic i sistemtic 92. La coordinaci pot quedar en bons desitjos. Per evitar-ho, conv programar i concretar alguns continguts que han de ser les bases d'un itinerari, i que cada dicesi pot adaptar segons la seva situaci religiosa, social i cultural. En concret, la Delegaci Diocesana de Famlia s'ha de coordinar explcitament amb la Delegaci de Catequesi i d'Ensenyament perqu s'assegurin els continguts mnims d'aquesta presncia i la formaci especialitzada de les persones encarregades de donar-los[84]. La resposta a aquest primer acostament a la formaci, la trobem ja en les exhortacions apostliques Evangelii nuntiandi de Pau VI i Catechesi tradendae de Joan Pau II. En aquesta ltima es diu que s de gran importncia fer entendre al nen, a l'adolescent, al que progressa en la fe el que pot conixer-se de Du; en cert sentit: el que sense conixer venereu, aix s el que jo us anuncio[85]. 93. Els continguts d'aquest anunci sn: El testimoniatge de Du Pare, revelat per Jesucrist mitjanant l'Esperit Sant, que ha estimat el mn en el seu Fill i, en Ell, ha donat a totes les coses l'sser, i que ens ha cridat a ser els seus fills i a heretar la vida eterna. El misteri del Verb de Du fet home, que realitza la salvaci de l'home per la seva Pasqua, s a dir, per la seva mort i la seva resurrecci, evitant reduir Crist a la seva sola humanitat i el seu missatge a una dimensi terrestre; i perqu sel reconegui com el Fill de Du, el mediador que ens dna accs al Pare en l'Esperit. L'amor de Du envers nosaltres i del nostre amor envers Du, la seva misericrdia davant el pecat i la seva grcia per a la salvaci. L'amor fratern, que procedeix de l'amor de Du, i s el nucli de l'Evangeli. El misteri del mal i la recerca activa del b. El misteri de l'Esglsia, presncia efica de Jesucrist i de la seva salvaci, s una comunitat d'homes pecadors i, alhora, santificats, que formen la famlia de Du, reunida

32

pel Senyor sota la direcci d'aquells a qui l'Esperit Sant va constituir pastors per pasturar l'Esglsia de Du. Explicar que la histria dels homes, amb els seus aspectes de grcia i de pecat, de misria i de grandesa, s assumida per Du, en el seu Fill Jesucrist, i ofereix ja algun besllum de la ciutat futura. La recerca del mateix Du a travs de l'oraci i l'insondable misteri de la presncia real de Crist en l'Eucaristia. Les exigncies, fetes de renncia i tamb de goig, que comporta el que sant Pau anomena vida nova, creaci nova, ser o existir en Crist, vida eterna en Crist Jess. Aquesta mena de vida s la d'estar al mn per sense ser del mn; una vida segons les benaurances i destinada a perllongar-se i a transfigurar-se en el ms enll. Les exigncies morals personals, emanades de l'Evangeli, i les actituds cristianes davant la vida. La recerca d'una societat ms fraterna i solidria, el treball per la justcia i la pau. L'anunci proftic del ms enll, vocaci definitiva de l'home, que ens ser revelat en la vida futura[86]. Aquest s el nucli de continguts dels quals no podem prescindir, perqu tots ells sn elements fonamentals a l'hora de programar un itinerari d'educaci en la fe. El que s ens correspon s adequar-los a cada edat, per temps i etapes, segons els destinataris i el context sociocultural en el qual viuen. 5.Proposta d'un itinerari marc per a la formaci religiosa dels adolescents 94. Es tracta de desenvolupar el que Benet XVI ha anomenat pastoral de la intelligncia. s un itinerari basat en el Catecisme de l'Esglsia Catlica. Som conscients que, a cada edat, hi ha continguts que emergeixen amb major urgncia i que cal tenir-los presents a l'hora de programar l'itinerari per a cadascuna elles, com fem en el que ara proposem per a adolescents. L'adolescncia s una edat de referents contradictoris, d'una banda, i transcendental en la construcci de la personalitat de l'adolescent, per l'altra, en la qual s'han de tenir en compte les segents caracterstiques, que ens serviran per als objectius proposats: 95. Als adolescents els preocupa la inseguretat i la confiana, la solitud i el desig de companyia, per, sobretot, la necessitat d'estimar i de ser estimats. Tot aix ho busquen superar o realitzar a travs de l'amistat i del grup. Encara que acomodats en la famlia i amb un ampli servei educatiu, molts adolescents creixen pobres en ideals i en esperana, i espiritualment buits. Per aix, en descobrir alguna cosa que els sorprn i supera, demanden fonaments racionals davant la seva inseguretat. 96. Per sobre de la ra prima la dimensi emocional, esttico-expressiva i simblica de la vida. Els interessa molt la diversi, les aficions esportives, l'xit en la can, les

33

emocions generades per l'esport. L'assoliment d'aquests interessos ha generat una certa banalitzaci de les dimensions fonamentals de la vida, com la dignitat de l'sser hum i la seva transcendncia. 97. Amb tot, l'adolescent canvia d'opcions i sofreix les situacions contradictries de les quals espera comprensi per part dels adults. D'una banda, es debat entre les ganes de viure, la necessitat de tenir certeses, l'anhel de l'amor i la sensaci de desconcert, la temptaci de l'escepticisme i l'experincia de la desillusi[87]; per una altra, l'adolescent tamb porta amb si la recerca de la veritat, la set generalitzada de valors i la resposta al sentit ltim de la seva vida, i, en conseqncia, la recerca de Du. 98. D'aqu sorgeix la necessitat de proposar un itinerari orgnic, raonable i apreciable per a aquesta edat. El discerniment de les caracterstiques que conformen la situaci de les persones a les quals va dirigit el missatge cristi s la primera acci responsable a l'hora de concretar els continguts adequats. La proposta que presentem a continuaci s un servei d'orientaci, que necessriament haur de ser desenvolupat conforme a les circumstncies i mitjans de cada dicesi o grup de treball. 99. Entre els continguts d'aquest itinerari, subratllem els segents: Du Pare ha creat l'home lliurement per fer-lo partcip de la seva vida. La dignitat de l'sser hum est arrelada en la seva creaci, fet a imatge i semblana de Du. Venint de Du i anant cap a Du l'home no viu una vida plenament humana si no viu lliurement el seu vincle amb Du[88]. No es tracta de saber com ha sorgit el cosmos sin, ms aviat, de descobrir quin s el sentit de tal origen donat per Du. En tot temps i en tot lloc, Du es fa proper a l'home, el crida i lajuda a buscar-lo, conixer-lo i estimar-lo. Quan l'home escolta el missatge de les criatures i la veu de la seva conscincia pot aconseguir la certesa de l'existncia de Du[89]. Du Pare mostra la seva omnipotncia paternal per la seva misericrdia infinita, per l'adopci filial, pel perd que dna dels nostres pecats[90]. Du Pare convoca a tots, als qui el pecat va dispersar, a la unitat de la seva famlia, l'Esglsia. No va ser Du qui va fer el mal i la mort. Du va constituir l'home en la justcia, no obstant aix, persuadit pel Maligne, va abusar de la seva llibertat aixecant-se contra Du i intentant aconseguir la seva prpia fi al marge de Du. Pel seu pecat, Adam, quant a primer home, va perdre la santedat i justcia originals, no solament per a ell, sin per a tots els humans. La Mare de Du amb la seva fe i obedincia va collaborar a la salvaci dels homes i es va convertir en la nova Eva, mare dels vivents. Per aconseguir la unitat de l'Esglsia, el Pare Du va enviar el seu Fill com a Redemptor i Salvador. La nostra salvaci procedeix de la iniciativa de Du, que va enviar el seu Fill com a propiciaci pels nostres pecats. La redempci de Crist consisteix que Ell ha vingut a donar la seva vida en rescat per tots. Jess va complir la missi expiatria que justifica a molts, carregant amb les culpes d'ells. La victria sobre l'esclavitud del pecat,

34

obtinguda per Crist crucificat i ressuscitat, ens ha donat bns millors que els que ens va llevar el pecat. Els deixebles de Jess han d'assemblar-se a Ell, fins que Ell creixi i es formi en ells. El regne de Du es manifesta als homes en les paraules, en les obres i en la presncia de Jesucrist. Confessar o invocar Jess com a Senyor s creure en la seva divinitat. Crist ressuscitat viu en el cor dels seus fidels. Du va cridar a tots a ser, en l'Esperit Sant, els seus fills d'adopci pel Baptisme, hereus de la seva vida. Crist, cap de l'Esglsia, manifesta el que el seu cos cont i irradia en els sagraments. L'Esperit Sant que Crist vessa sobre els seus membres construeix, anima i santifica l'Esglsia. L'Esglsia s, en aquest mn, sagrament de salvaci, signe i instrument de la comuni amb Du i entre els homes. La missi de l'Esperit Sant en la litrgia de l'Esglsia s la de preparar l'assemblea per a la trobada amb Crist, recordar i manifestar a Crist a la comunitat dels creients, fer present i actualitzar l'obra salvfica de Crist pel seu poder transformador, i fer fructificar el do de la comuni de l'Esglsia. Perqu aquesta bona notcia ressons a tot el mn, Jesucrist va enviar els seus Apstols donant-los el mandat d'anunciar l'evangeli amb la seguretat que Ell estaria sempre amb ells. Avui, l'Esglsia catlica anuncia la totalitat de la fe, administra la plenitud dels mitjans de salvaci, s enviada a tots els pobles, obre les seves portes a tots els homes i abasta tots els temps; per la seva prpia naturalesa s missionera. Aquest tresor de la fe ha estat guardat i transms fidelment i ntegrament pels Apstols i els seus successors, els bisbes. Cadascun d'ells sn, per la seva banda, principi i fonament visible de la unitat a les seves Esglsies particulars. Els bisbes, ajudats pels preveres, tenen la missi d'ensenyar la fe autntica, de celebrar el culte div, sobretot l'Eucaristia, i de cuidar de la seva Esglsia com a veritables pastors. Tots els que han acollit aquesta crida del Senyor sn enviats, tamb, a anunciar la seva Paraula (credo), celebrar la fe (litrgia), viure com a germans (moral) i pregar al Pare (oraci)[91]. La misria humana atreu la compassi de Crist, que ha volgut carregar-la sobre si, identificant-se amb els ms petits dels seus germans. Per aix podem afirmar que, quan servim els pobres i els malalts, som el perfum de Crist. Jesucrist ens precedeix en el regne gloris del Pare perqu nosaltres visquem en l'esperana d'estar un dia amb Ell eternament. Al final dels temps retribuir a cada home segons les seves obres. 6. Referncies a la psicologia d'aquesta edat 100. Ens sembla convenient i necessari tenir presents algunes de les caracterstiques prpies de l'adolescncia, ja que el missatge cristi s sembrat en una terra abonada d'elementals necessitats i de sorprenents possibilitats. Oferim les referncies segents: Llibertat: la llibertat es realitza en l'amor. Du s amor i, en Ell, l'home adquireix la seva llibertat. Qui renuncia a tot, fins i tot a si mateix, per seguir Jess, entra en una nova dimensi de la llibertat, que sant Pau defineix com caminar segons l'Esperit (cf. Ga

35

5,16). Llibertat i amor coincideixen; per contra, obeir el propi egoisme condueix a rivalitats i conflictes[92]. Confiana: La mtua confiana motiva l'enorme desig de saber i comprendre; aquest es manifesta en les contnues preguntes i insistents peticions per part dels adolescents. La mera informaci no propicia la gran pregunta sobre la veritat, sobretot sobre la veritat que pot guiar la vida. Amistat: Els adolescents, ms vulnerables al creixent individualisme propiciat des de la cultura actual, que t com a conseqncia inevitable el debilitament dels vincles interpersonals i la disminuci del sentit de pertinena, podran experimentar la bellesa i l'alegria de ser i sentir-se Esglsia, aix com la de trobar-hi bons amics, enfront de la solitud a qu estan exposats amb l's excessiu de les tcniques de comunicaci[93]. Companyia: Els nostres adolescents i joves estan desprotegits davant les dificultats. s constatable la fragilitat i l'inters propi en aquestes edats. La capacitat d'estimar correspon a la capacitat de sofrir, i de sofrir junts. Cal que la formaci cristiana respongui a les seves preguntes sobre el dolor, el mal i la mort, que qestionen i necessiten llum enmig dels seus dubtes i foscors. La Passi, mort i Resurrecci de Jesucrist pot respondre a molts dels seus interrogants. Celebraci: Tot itinerari formatiu ha d'ajudar els seus destinataris a crixer i madurar en un veritable sentit de pertinena a la comunitat parroquial. El centre de la vida de la parrquia s l'Eucaristia, i en particular la celebraci dominical. Si la unitat de l'Esglsia neix de la trobada amb el Senyor, no s secundari que es cuidi molt l'adoraci i la celebraci de l'Eucaristia, permetent que els qui hi participen experimentin la bellesa del misteri de Crist. 101. Aquestes propostes no pretenen ser una programaci nova i diferent, parallela a la que es desenvolupa en la catequesi, el grup o l'ensenyament religis escolar. Sn itineraris els continguts dels quals poden ser comuns a l'ensenyament o la catequesi, accentuant, en cada etapa i en cada mbit corresponent, aquells aspectes en els quals s necessari incidir ms, ja sigui per la seva deficincia, necessitat o insuficient desenvolupament. V. Mitjans i maneres per a la coordinaci en la transmissi de la fe

102. La coordinaci de tasques entre la famlia, la parrquia i l'escola t com a objectiu concertar esforos i inquietuds i unir persones per aconseguir un objectiu com: la transmissi de la fe catlica. Les dificultats consisteixen, moltes vegades, en l'absncia d'una formaci religiosa adequada, aix com en el mutu desconeixement d'aquells elements que intervenen en el procs d'aquesta transmissi en cadascun dels mbits educatius. Per aix, s imprescindible trobar i comptar amb responsables de catequesi, ensenyament religis i pastoral familiar per conixer els projectes educatius, distribuir

36

tasques i adquirir compromisos amb vista a elaborar un projecte com; un projecte que, a la llum de la nova evangelitzaci, demana una nova sensibilitat, un nou esfor missioner i una nova proposta de fe.

1. Situacions a tenir en compte en les diferents edats 103. Podem constatar que l'educaci religiosa en la infncia s significativa al nostre pas, almenys des del punt de vista quantitatiu. Sn moltes les famlies que solliciten els sagraments d'iniciaci per als seus fills i reben les corresponents catequesis. Pot ser una oportunitat de la grcia de Du perqu els pares puguin retrobar-se amb la fe i amb l'Esglsia. Aix mateix, s apreciable en aquestes edats, i malgrat tot, la sollicitud de l'ensenyament religis a l'escola. I s important, tamb, tenir en compte la influncia social dels esdeveniments religiosos de l'entorn i la presncia cultural de la religi, que afecten sensiblement en aquestes edats. En efecte, els anys de la infncia sn de gran transcendncia per a la iniciaci a la fe, ja que el despertar religis situa els nens davant un mn en el qual la imatge de Du Pare pot donar sentit a tot el que els envolta. El nen percep el lloc que ocupa Du en els seus pares, en la seva famlia i en la seva llar. Mai no ser suficient repetir que sn necessaris agents de pastoral i materials adequats per ajudar els pares en aquesta entranyable tasca. Agents i materials 104. En aquest sentit, s d'agrair, una vegada ms, la dedicaci i lliurament de tants pares, catequistes i professors al servei de l'educaci cristiana. No obstant aix, les circumstncies actuals que envolten la vida dels nens i les seves famlies ens urgeixen a una preparaci integral d'agents, tenint en compte quatre dimensions: humana, intellectual, espiritual i pastoral. Aquests agents, per dur a terme el ministeri eclesial que se'ls ha encomanat, estan cridats a ser: experts en humanitat, experts en la fe de l'Esglsia i experts acompanyants en el cam d'aquells que els han estat confiats. Aix mateix, reconeixem, tamb, que es disposa d'instruments suficients que ajuden en el despertar religis. En primer lloc, els catecismes d'iniciaci, que sn documents de fe, i, tamb, tots aquells materials que responen, tant als dissenys curriculars i els seus corresponents programes. Infncia mitjana 105. Entenem que, en aquest procs de temps, hi ha uns anys, de sis a nou aproximadament, en els quals se'ns ofereix una major possibilitat de coordinaci. s el temps de catequesi d'iniciaci sacramental, en el qual la parrquia fa un gran esfor en la transmissi de la fe i en la cura del grup de catequitzands; l'ensenyament religis escolar informa sobre la sntesi de fe, present en el currculum oficial; i la famlia s'esfora per completar l'educaci cristiana dels fills. Referent a aix, conv fer un

37

esfor gran de coordinaci amb vista als objectius i continguts, de manera que els continguts no es repeteixin, o si escau, tinguin un desenvolupament complementari, de manera que els tres mbits puguin collaborar eficament en la transmissi de la fe. s molt convenient que pares, catequistes i professors programin celebracions conjuntes amb els nens, on ells puguin celebrar la comuni de fe i de vida amb els qui estan ajudant-los en el seu creixement i maduraci. Infncia adulta 106. En les edats posteriors, entre els deu i dotze anys aproximadament, cal un replantejament conjunt amb vista a afavorir la sntesi de fe. Es fa necessria una catequesi orgnica i sistemtica que, coordinada amb el currculum escolar de religi catlica, se centri en els objectius corresponents i puguin ser compartits amb la famlia i el grup de referncia. La parrquia t en aquest moment un paper major de responsabilitat quant al procs de continutat per la recepci dels sagraments i en la coordinaci dels catequistes, pares i professors. Adolescncia 107. Una cura especial ens mereixen els adolescents, les edats dels quals oscillen entre els dotze i setze anys. Els experts ens diuen que en aquests anys es va forjant la personalitat a fora d'experincies, recerques, dubtes i illusions. D'aix ja nhem parlat abans. s una etapa de la vida a la qual hem de dedicar un major esfor de evangelitzaci. Davant la recerca del sentit de la vida, els adolescents necessiten referents personals, models que orientin aquesta recerca. Solament Jesucrist pot omplir les seves expectatives, anhels i inquietuds. El nostre projecte de coordinaci ha de tenir en compte aquests elements per formular una proposta de continguts que orientin, aclareixin i donin resposta cristiana als seus interrogants, projectes i esperances. 108. s un moment propici per coordinar l'acci catequtica de la parrquia, amb l'acci formativa de l'escola i amb la participaci dels pares. Aquesta etapa necessita, urgentment, un projecte educatiu cristi. L'Esglsia, mare i mestra, amb especial cura per aquests fills seus, es disposa a treballar en aquest projecte. 2. La urgncia del testimoniatge cristi dels pares, catequistes, professors i alumnes

109. El testimoniatge dels pares comporta que cada llar es converteixi en espai d'escolta comunitria de la Paraula de Du, de l'oraci en famlia, del testimoniatge d'amor mutu i de la prctica sacramental dels pares. L'oraci s un dels trets que defineixen i identifiquen tota comunitat cristiana i, per tant, la famlia, esglsia domstica.

Mestres i testimonis

38

110. En el despertar religis, la iniciaci en l'oraci s un senzill i amors dileg amb Du, s posar-se davant dEll, present entre nosaltres, amb qui s possible dialogar. Pregar amb els fills s tractar amb Du i comunicar-li els nostres problemes, necessitats, alegries i esperances. Aix concreta Benet XVI aquesta acci educativa dels pares: Amb el do de la vida els pares reben tot un patrimoni d'experincia. Referent a aix, els pares tenen el dret i el deure inalienable de transmetre-ho als fills: educar-los en el descobriment de la seva identitat, iniciar-los en la vida social, en l'exercici responsable de la seva llibertat moral i de la seva capacitat d'estimar a travs de l'experincia de ser estimats i, sobretot, en la trobada amb Du[94]. 111. El testimoniatge cristi de pares, professors i catequistes repercuteix en els nens, adolescents i joves, i s un referent per a ells; aquest testimoniatge s motivat per laprenentatge, ja que el que transmeten s la fe de l'Esglsia, que ells, al seu torn, han rebut i, en el seu nom, la transmeten amb autoritat i exemplaritat. En donar ra de la seva fe (1 Pe 3, 15), atesten la seva prpia identitat i els ajuden a descobrir la plenitud de l'sser hum realitzada en Jesucrist, l'Home nou[95]. Ell s la clau per comprendre el misteri de l'home, Ell s qui dna sentit a tota vida i tota realitat. 3. Mitjans i serveis mutus 112. La proposta d'educaci cristiana que fem s un mitj devangelitzaci que necessita de l'acolliment i del servei especialment de la parrquia, dels seus sacerdots i dels catequistes. La parrquia crea comunitat i serveix a la comunitat de persones que professen la fe. La parrquia alimenta i sustenta el testimoniatge de catequistes, pares, professors cristians i alumnes a travs de la catequesi i dels sagraments, fonamentalment l'Eucaristia. L'acci educativa de la fe a l'escola i en la famlia seria inefica si els pares i professors, juntament amb els catequistes, no donessin testimoniatge de comuni i d'una comunitat que prega, celebra i estima. La parrquia ha d'assumir, una vegada ms, la responsabilitat de ser el motor d'aquesta coordinaci desitjada. A la parrquia 113. En aquest sentit, escola i famlia esperen de la catequesi parroquial la iniciaci en la fe, en la vida litrgica, en l'oraci personal i comunitria, la integraci en les celebracions de la comunitat, la manifestaci i testimoniatge de la uni de tots en la mateixa fe, en el mateix amor i en l'acci caritativa i social, en l'esfor per servir, mantenir i realitzar una veritable comunitat eclesial amb Jesucrist com a centre. La formaci cristiana no tindr continutat si no va acompanyada de la prctica religiosa. No poden arrelar-se l'ensenyament i la catequesi que es presenta a nens i adolescents si no es troben regularment amb Crist, que transforma des de l'interior el seu ser i el seu actuar. A la famlia

39

114. La famlia, a ms de l'educaci en virtuts i valors per la paraula i l'exemple dels pares, pot contrastar, avaluar i corregir el desenvolupament dels mateixos valors en els seus fills, i la seva aplicaci en casos i circumstncies concretes. L'educaci en aquest mbit s'orienta, en moltes ocasions i per la demanda de les circumstncies vitals de l'entorn familiar, a l'adquisici de virtuts i valors evanglics. Els pares han de ser informats d'aquells continguts i mtodes a travs dels quals els fills puguin conixer, assumir i posar-los en prctica. Aix, per exemple, la dimensi afectivo-sexual haur d'estar present en el procs educatiu de la fe; per aix, la delegaci diocesana de Pastoral Familiar tindr la responsabilitat de revisar els materials que s'utilitzin i d'ajudar, mitjanant experts, a l'adaptaci pedaggica i la capacitaci dels catequistes, i altres agents, que ensenyin aquests temes[96]. La famlia necessita ajuda davant les influncies negatives que determinen el creixement harmnic dels seus fills cap al b, la veritat i l'autntica llibertat. Al seu torn, l'escola i la parrquia esperen de la famlia que sigui un espai on es respiren valors cristians. La famlia est cridada a ser llar, escola i taller de fe[97]. A l'escola 115. Els professors cristians i de religi catlica necessiten tamb de la parrquia que els aculli com a creients, ja que hi alimenten la seva fe i la celebren i, des d'ella, la testimonien. El professor de religi, per la seva banda, que ensenya i anuncia la fe en nom de l'Esglsia, necessita el suport de la comunitat parroquial. A ms, una de les garanties que un professor pot presentar davant el bisbe dioces, al costat de la seva necessria preparaci teolgica i aptitud pedaggica, en oferir-se com a professor de religi, s la seva vinculaci i servei a la comunitat cristiana de referncia.

En comuni per a la missi 116. Els catequistes, professors i pares, interrelacionats, han d'oferir un testimoniatge coherent i concorde amb els valors que l'ensenyament religis proposa i fonamenta, aix com shan de valorar positivament en all que cadascun realitza segons la seva funci. Cal crear maneres, espais i temps per a la trobada i celebraci de la fe entre els integrants de la comunitat educativa. La parrquia ha de cuidar, en el marc d'una pastoral de conjunt, aquesta dimensi i facilitar a tots la seva participaci. 117. Per a la realitzaci d'aquest projecte no podem oblidar les escoles de pares. s convenient i necessari crear-les o potenciar-les, b des de les prpies famlies, des dels centres d'ensenyament o des de les mateixes parrquies. Aquestes escoles sn imprescindibles per dur a terme els objectius que hem enunciat. Revisant l'experincia feta en cada dicesi, l'escola catlica i els professors de religi poden prestar una elogiosa ajuda en aquest servei.

40

Conclusi 118. Convidem totes les institucions implicades a collaborar en aquest projecte al servei de la transmissi de la fe. Formar les noves generacions sempre ha estat una labor rdua, per gratificant. En les circumstncies actuals que ens toca viure, podem afirmar que s una tasca difcil, per apassionant. Avui, necessitem educadors en la fe que siguin mestres i testimonis; o, millor, testimonis per ser mestres. Percebem, en general i amb prudncia, com augmenta la demanda d'una educaci portada per professionals amb vocaci de servei, que donin testimoniatge[98]. Confiem en els catlics, homes i dones, joves i adults, apassionats en la noble tasca de l'educaci i disposats a oferir el millor de si mateixos al servei de la formaci integral de nens, adolescents i joves, seguint els criteris de l'Evangeli i com a membres de l'Esglsia. Al costat d'aquestes reflexions i orientacions, us oferim tamb el nostre suport i estmul de pastors, conscients que ms enll de qualsevol dubte o dificultat, fins i tot davant la temptaci de voler recolzar-nos en nosaltres mateixos, tenim un valedor en qui hem posat tota la nostra confiana: Jesucrist, el Mestre, el Senyor. 119. Desitgem que aquesta proposta de coordinaci sigui acollida amb esperana al servei de la comuni per a la missi en el context de la nova evangelitzaci. Des de la nostra experincia, hem optat per la major concreci possible que faci viable la coordinaci en els continguts fonamentals, els objectius generals i especfics, aix com les accions ms assequibles en els corresponents mbits educatius. Posseeix els elements necessaris per ser efica. Requereix un treball conjunt de tots els agents implicats en l'educaci en la fe per adequar-lo a les circumstncies de cada dicesi, desenvolupar-lo i assumir-lo com a propi a cada parrquia, a cada escola i a cada famlia. s una ocasi per fomentar, de nou, l'educaci cristiana a tots els nivells i oferir-la com a alternativa a daltres. La Conferncia Episcopal Espanyola estudiar les possibilitats d'un projecte educatiu catlic que contempli una visi coherent, harmnica i completa de l'home, amb objectius, accions i mitjans adequats, i que serveixi com a marc de referncia per a totes les institucions educatives catliques. 120. Agram a tots la vostra disponibilitat, servei i lliurament a la bella missi d'oferir l'Evangeli a les noves generacions. Estem convenuts que tot all que sembrem amb esperana i alegria, expressi de la nostra vivncia i testimoniatge cristians, donar el seu fruit all, on, com i quan l'Esperit Sant vulgui. En paraules del beat Joan Pau II, som conscients que est en joc el futur de la transmissi de la fe i la seva realitzaci[99]. Posem aquest projecte en mans de la Mare de Du, catequista de Jess a Natzaret, mestra de la fe, animadora de l'esperana i, sobretot Mare, testimoniatge viu de l'amor de Du. Que Ella, experta en l'acci de l'Esperit Sant, ens encoratgi i acompanyi en la realitzaci d'aquest projecte, vivint contents per dins i contagiant per fora la bellesa de la fe.

41

Notes [1] Secretariat Nacional de Catequesi, Per una formaci religiosa per al nostre temps, a Jornades Nacionals d'Espanya (Madrid 1966); d., L'educaci en la fe del poble cristi a Espanya, avui, en la XVII Assemblea Plenria de l'Episcopat Espaol (Madrid 1973); Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, Orientacions pastorals sobre l'Ensenyament Religis Escolar (Madrid 1979); d., El religis educador. Identitat i missi avui a l'Esglsia (Madrid 1982); d., La catequesi de la comunitat (Madrid 1983); d., El sacerdot i l'educaci (Madrid 1987); Conferncia Episcopal Espanyola, La Iniciaci Cristiana. Reflexions i Orientacions (Madrid 1999); d., La Famlia, santuari de la vida i esperana de la societat. Instrucci pastoral (Madrid 2001). [2] Benet XVI, Discurs a l'Assemblea General de la Conferncia Episcopal Italiana (29.5.2008). [3] Benet XVI, carta apostlica Porta fidei, n. 10. [4] Benet XVI, Porta fidei, n. 10. [5] Cf. Ratzinger, J., Convocats en el cam de la fe (Salamanca 2002), pg. 301-302. [6] Benet XVI, visita pastoral a Brescia, Discurs a l'auditori Vitorio Montini (8.11.2009). [7] Joan Pau II, Discurs inaugural del Snode de Bisbes (1980). [8] Benet XVI, Verbum Domini (Roma 2010), n. 109. [9] Cf. Concili Vatic II, constituci dogmtica Lumen gentium, nn. 25-27. [10] Congregaci per als Bisbes, Directori per al ministeri pastoral dels bisbes Apostolorum succesores (Roma 2004), nn. 123-134. [11] Pius XII, carta encclica Mystici Corporis, cap. 3r.. [12] Concili Vatic II, Decret Ad gentes divinitus, n. 5. [13] Congregaci per al Clergat, Directori General per la catequesi, n. 44. [14] Concili Vatic II, Lumen gentium, 32. [15] Congregaci per a l'Educaci Catlica, L'Escola Catlica en els llindars del Tercer Millenni (Roma 2002), n. 10. [16] CIC, c. 806. [17] Joan Pau II, carta apostlica Novo millennio ineunte, n. 43. [18] Conferncia Episcopal Espanyola, La Iniciaci cristiana. Reflexions i orientacions (Madrid 1998). [19] Benet XVI, Discurs a la Conferncia Episcopal Italiana (28.5.2009). [20] Joan Pau II, carta encclica Redemptor hominis, n. 14. [21] Benet XVI, Homilia en les primeres vespres de la festa de Santa Mara, Mare de Du (31.1.2008). [22] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 16. [23] Congregaci per al Clergat, ibd., n. 66. [24] Cf. Conferncia Episcopal Espanyola, Directori de la pastoral familiar de l'Esglsia

42

a Espanya, (Madrid) n. 60. [25] Joan Pau II, exhortaci apostlica Familiaris consortio, n. 39. [26] Catecisme de l'Esglsia Catlica, n. 1803. [27] Catecisme de l'Esglsia Catlica, n. 1804. [28] Cf. Concili Vatic II, constituci pastoral Gaudium et spes, n. 11. [29] Joan Pau II, Familiaris consortio, n. 11. [30] Cf. Conferncia Episcopal Espanyola, Directori de la Pastoral Familiar de l'Esglsia a Espanya, n. 34. [31] Conferncia Episcopal Espanyola, Directori de la Pastoral Familiar de l'Esglsia a Espanya., n. 63. [32] Joan Pau II, Familiaris consortio, n. 37. [33] Ibd., n. 36. [34] Joan Pau II, Familiaris consortio, n. 39. [35] Cf. Conferncia Episcopal Espanyola, Directori de la Pastoral Familiar de l'Esglsia a Espanya, nn. 89-90. [36] Joan Pau II, Familiaris consortio, n. 37. [37] Joan Pau II, Familiaris consortio, n. 39. [38] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 178. [39] Pau VI, exhortaci apostlica Evangelii nuntiandi, n. 71. [40] Joan Pau II, Familiaris consortio, n. 40. [41] Catecisme de l'Esglsia Catlica, n. 1275. [42] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 66. [43] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 57. [44] Ibd., n. 64. [45] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 63. [46] Joan Pau II, exhortaci apostlica Christifideles laici, n. 14. [47] Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, La catequesi de la comunitat, n. 60. [48] Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, La catequesi de la comunitat, n. 80. [49] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 66. [50] Ibd., 80. [51] Ibd., 68. [52] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 219. [53] Conferncia Episcopal Espanyola, La Iniciaci Cristiana. Reflexions i Orientacions (Madrid 1998). n. 33. [54] Cf. Catecisme de l'Esglsia Catlica, n. 1231. [55] Benet XVI, Discurs a la Universitat catlica a Washington (17.4.2008). [56] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 179. [57] Cf. Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, Orientacions pastorals sobre l'Ensenyament Religis Escolar (Madrid 1979).

43

[58] Benet XVI, Discurs als docents de religi catlica (25-IV-2009). [59] Benet XVI, carta encclica Spe salvi, n. 2. [60] Cf. Benet XVI, Discurs a la Conferncia Episcopal Polonesa en visita ad limina (26.11.2005). [61] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 46. [62] Joan Pau II, carta encclica Veritatis splendor, n. 107. [63] Benet XVI, Discurs a la Universitat Gregoriana de Roma (13.xi.2006). [64] Benet XVI, Discurs als professors de religi a l'escola italiana (23.4.2009). [65] Conferncia Episcopal Espanyola, La Iniciaci Cristiana. Reflexions i Orientacions (Madrid 1998). n. 37. [66] Benet XVI, Discurs a l'assemblea diocesana de Roma (11.6.2007). [67] Cf. Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, Orientacions per a la pastoral educativa escolar en les dicesis (Madrid), n. 9. [68] Conferncia Episcopal Espanyola, L'escola catlica, oferta de l'Esglsia a Espanya per a l'educaci al segle XXI (Madrid), n. 23. [69] Cf. Congregaci per a l'Educaci, Les persones consagrades i la seva missi a l'escola (28.X.2002), n. 42. [70] Benet XVI, Discurs als bisbes de la Conferncia Episcopal Polonesa en visita ad limina (26.xi.2005). [71] Joan Pau II, Discurs als bisbes d'Estats Units en visita ad limina, (28.5.2004). [72] Benet XVI, Discurs a l'Assemblea de Roma (11.6.2007). [73] Benet XVI, Verbum Domini, n. 20. [74] Concili Vatic II, Gaudium et spes, n. 22. [75] Congregaci per al Clergat, Directori General per la Catequesi, n. 23. [76] Concili Vatic II, Gaudium et spes, n. 41. [77] Cf. Benet XVI, Missatge a la Jornada Mundial de la Joventut, 2011. [78] Benet XVI, Verbum Domini, n. 2. [79] Joan Pau II, exhortaci apostlica Christifideles laici, n. 1. [80] Ibd., n. 14. [81] Joan Pau II, Discurs als bisbes de Frana en visita ad limina (20.2.2004), n. 4. [82] Cf. Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, La catequesi de la comunitat, n. 36. [83] Comissi Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, La catequesi de la comunitat, nn. 5-92. [84] Conferncia Episcopal Espanyola, Directori de la Pastoral Familiar de l'Esglsia a Espanya, n. 84. [85] Joan Pau II, exhortaci apostlica Catechesi tradendae, n. 29. [86] Cf. Pau VI, Evangelii nuntiandi, nn. 26-29. [87] Benet XVI, Visita pastoral a Brescia, Discurs a l'auditori Vittorio Montini (8.11.2009). [88] Catecisme de l'Esglsia Catlica, n. 44.

44

[89] Catecisme de l'Esglsia Catlica, n. 46. [90] Ibd., n. 207. [91] Cf. CCE, nn. 1-49, 207, 1691, 284, 413-420, 455, 511, 666, 868, 1112, 2449. [92] Cf. Benet XVI, ngelus a la Baslica de Sant Pere (27.6.2010). [93] Cf. Benet XVI, Discurs a l'Assemblea Eclesial de la dicesi de Roma (26.5.2009). [94] Benet XVI, Homilia a les famlies a Valncia (9.7.2006). [95] Concili Vatic II, Gaudium et spes, n. 22. [96] Conferncia Episcopal Espanyola, Directori de la pastoral familiar de l'Esglsia a Espanya, n. 92. [97] Cf. Joan Pau II, carta apostlica Novo millennio ineunte, n. 33. [98] Cf. Benet XVI, Discurs a l'auditori Vittorio Montini, Brescia (8.xi.2009). [99] Joan Pau II, Discurs als bisbes de Frana en visita ad limina (20.ii.2004), 3.

45