14 de gener de 194

da

Barcelona

Avui fa

un any

que

era

elegit

popular.

(espori
Any VI.

dutadana
:

Els
OW1111111111111111~~1~~11~1

telell 162457 vals en lela 21.109

Iii11111111~1~~

-11~111111~1~.11111

Nmero 283

Redacci i Administraci

Rambla Canaletes, 13,

pral.

Telfon 14757

Impremta : Bot,

21

Telfon 13000

Preu

20 cntimo

Madrid, pina de la Moncloa...

**1~1~1~~11111111115 1~1111111~111~~

l'antic Uvero de la
INIMMEI

entre reixes

Reportatge objectiu
Madrid sens presenta embolca llat de boira. Cel tapat, atmosfer den sa, i de tant en tant uns borrallons de neu. Fa un fred que pela. Bufa un aire del Guadarrama que talla materialment les orelles. A les can tonades les venedores de dcima i les de diaris, venten amb frenes les quatre brases enceses d'unes cap ses de llauna convertides en rudi mentari braser. Els vianants que pas la feina amb sen sois, van dret,s a la bufanda arran de nas. Quan els vianants sn parella, i tenen ratre viment de conversar, de la boca de cadascun en surt l'ale arnb enor mes bafarades dibuixant com unes El terre grans filigranes de fum. metre marca 5 graus sota zero. No s res, comparat amb la Siberia, pea? de totes maneres s un fred qua. pela. De tant en ta,nt, del rec d'un portal, una m estesa i glaa da us implora una almoina. I tres i quatre i cinc criatures arraulides. la Fred 1 miseria. Fam. A terra, planxa lluent d'un tel d'aigua gela da. Als arbres uns caramulls de gelwe arrapats a les branques. De tant en tant una borrallons de neu. Dimecres al digdiatrenta-sis ho res que els presos de la Generalitat sn arribats aquens hem enca minat a la Pres de la Moncloa. Paaseig de Blasco Ibnez avalll'an tic carrer de la Princesa d'antany l'edifici on estan tancats eLs nostres amicsi tants i tants altres cente nars que sense coniaer-loe sn &mies aparen< cada liostres tumbsena vegada ms vast. El ventall de les galeries immenses es drea pie de finestres enreixa,des darrera la faa na frontera. Placa de la Mondos. Soldats amb baioneta calada a la porta de la preso. I una mena de corrua silen ciosa que baixa deis tramvies, dels automnibus, deis taxis i s'endinsa en el pati cellular. Dones d'eciat, cobertes de capell o de vel negre, amb una ulls d'haver plorat molt; amb noies de poble joves, belles, gens, uns ulls de no haver plorat amb el cap ben alt, a veurei amb molta honrael "novio" que est pres fa tres mesos. El vent del Gua darrama posa un xiulet tmid a la copa dels arbres que han tingut l'a treviment d'enfilar-se ms amtua de les tapies del pata
* * *

per

J. VENTALL
tallero, rantic Govern de la Genera litat. Totes les consideracions sn po ques. "Esto de los presos polticos hay que cuidarlo muciao." I entrem novarnent a visitar els nostres amics. El nostre company el diputat Su nyol els abraa un a un. Augusto Barcia ha trames una es tufa. Fernando de los Ros n'anuncia una altra. El bon amic senyor Car retero s a baix amb dos brasers: Us hauriem dut sis estufes, per?)

formar el Govern provisional de la Republica espanyola. La reixa t com una dotzena de de Ilargada. Al darrera d'e na, un ernba que no arriba al sos tre fa de paravent. Al darrera de remb, els llits deis presos. Fa un fred que pela. Es el primer que ens comuniquen
metres
...~1191***".

rec del despatx de la Se cretaria de la Direcci hi ha la ma queta de la pres. Tres noies que esperen el volant per entrar a veure els seas presos shi aboquen. Mira, en esta celda est Juan. Pues ocho ventanas ms aba jo, aqu, mi Antonio. I aqu en esta otra galera Luis, pero no s qu ventana es la suya. I pensar que todo est lleno de hombres de idea.s! La corrua de dones i de noies va passant. Amb el volant a la m, cuiten cap al cancel], cam del lo cutori deis socialistes madrilenys. A la direcci de la preso ens rep el director senyor Elorza. L'ordre primera havia estat que els presos de la Generalitat noms podien s pela seus familiars ms ser visitats prxims. Perb de seguida una colla de bons amics de la premsa madri lenya, diputats, poltica diversos d'esquerra, posaren una objecci: Els antics consellers de la Ge neralitat no tenen familia a Madrid. No se'ls ha pas de deixar sois. En absencia de la familia, cal que si guem els amics els que els puguem. visitar. I el director Elorza va trobar que estava b. Gonsegentment, molta, gentilesa. Grens facilitats. Un volant ests de segtucia. Un canceli que sobre; un altre cancell; un tercer cancell, unes escales, una porta i som davant deis sis catalans que a la matineda de di Iluns sortien del moll de l'Aeronu tica en un autocar, precedas i se guits d'uns cotxes me-ralladores. Llus Companys, Joan Comorera, Mart Estuve, Ventura Gassol, Joan Lluh i Pere Mestres ens allarguen la m des de darrera les reixes. La sala-locutori deis nostres amics s la mateixa sala on viuere La mateixa en la qual estigueren presos a partir de la sublevaci de Jaca don Niceto Alcal Zamora i els seus com panys, que el mes d'abril segent, al cap de quatre mesoshavien de
En
un

l'afer de les armes del "Tur van emboiicatsj s'en_ tretenen amb farniliars i amics, en tremig deis feries. Cada moment la porta del locutori s'obre i entren amics i simpatitzants estrenyer la lita de Goinpanys, de a Lluh, de Gassol, d'Esteve, de Mestres, de Comorera... riats
en

quesa". Tots

ci. Ara no podem treure les mans de la butxaca ni per a llega ni per a escriure. Sena queden glaades. Dones anirem a veure el direc tor i Ii demanarem perms per a por tar-vos estufes i per a installar-vos una gran salamandra. El locutori bull. Hi ha August Bar cia, Ossorio i Florit, ele ex-ministres

les dues en punt toca el tim i la conversa s'ha de donar per acabada. Abraades, estretes de que ens pelem de fred. Vegeu si ens han arribat els equi patges. Noms tenim el que portem al damunt d'erig de la matinada del dimecres. Tot ser solucionat immediata
ze.

bre

lilaPenseu

ment.

:Wy

Forrellats, cancells, funcionaria de "prisiones", una gran xerradissa al locutori deis presos poltics de Ma
drid, 1 la corrua silenciosa deis fa miliars que surten de la preso.
* *

digueu que preferiu. Un xubesqui. Aquesta habitaci

s inmensa. Perb aixb correspon a rEstat posar-ho. No us preocupeu. Si l'Estat no ho posa, us ha farem installarfa En Sunyol I se'n va a veure el di rector: El Estado, ya lo conocen ustedes. Consignacin deficiente, expedienteo. Si yo ahora curso peticin para esa calefaccin, entre trmites burocrti cos, informes, asesoramientos... ...S; haur arribat l'estiu, s ciar. No. No habr llegado el verano, sino que ellos habrn muerto de fro. En Home. Abc s ms greu.

nen

La

pres

de Madrid Fernando de los Ros, Jos Gira', Caries Espl, Manuel Aznar, Buge da, rexministre Francisco Barns, Ji mnez de Asia, Negrn, Melcior Ma rial i la seva muller, Pascua, la pri mera actriu del Teatre de la Come dia Mara Luisa Rodrguez, l'ex-di rector de Presons, Vicente Sol, Sego

mtuament, tot seguit de canviades

salutacions. Ele nostres anuos van amb ele abrics posats i la boina cobrint-los. I encara a sota ra bric, gerseis i bufandes i tot el que tenen. Con us trobeu? De salut, b; perb ens pelem de fred. I dones? Aquesta sala s inmensa i no hi ha calefacci. Us portaren unes estufes. Anir b, pena ser insuficient. Potser un xubesqui... El que sigui, pero ben -aviat. Estem glaats. Es la primera vegada que velen l'antic Govern de la Generalitat en tre reixes. Fins ara rhaviem vist i hi havem conversat al sal de l'"Uruguay" o b altres dies li ha viern adreat una salutaci Ilunya na des da bord d'una barca, aque lles tardes inoblidables de diumen ge en les quals. l'aigua Lleva del port es poblava de mocadors blancs com si les gavines shaguessin multipli cat de sobte. Pero ella no estaven tancat,s darrera ferros. Ara catan tancats. i noms ls po den veure 1 parlar-los des de Lora de la gabia. Llus Companys, una mica ms blanc en els polsos pero amb res guard altiu; Joan Lluh secard i espigat, segur que tot marxa b; Ventura Cxassol, poeta retrobat: que s'acompanya setmanes ha del "Peer Gynt"; Mart E,steve, conscient i ser, diu: Quan estarem installats a preside--; Joan Comorera ria ller, estirant el nas entre mig de reixes per a reconixer els que arri ben; Pere Mestres, optimista, amb la boina cap enrera, estrenyent les mans deis que van passant. Hi ha hagut, ele dos primen dies de llur estada a Madrid, el perfil que els portessin a Avila o a Segb vla per a tenir-los ms ben guar dats. Perb aquest perill sha esvait. De moment sn darrera les rei xes de la Preso de la Moncloa. Dad a pocs dies, s ciar, hom els podr veure retratats al darrera deis fer ros, con hi vel antany don Niceto Alcal Zamora. Manuel Brunet ho va dir tot esverat, i quan vegi aquests retrata s'acabar d'esverar. Per s'haur complert la seva pro fecia, perqu esteva escrit que t s'ha via de complir. Ele nostres amics preferirien fer-se retratar a cal retratista amb un fons de nvols pintat a la paret o recolzats en una barca 'de call. Per- ara han de re tratar-se agafats- als feries. Amic Brunet, ho sentim per vs. Aques ta batalla d'ara ja la tenim gua

les

Algunes senyores porten rama de flora; dtaltres, capses de bombons... s amistat de deb i simpatia que no
enganya. No teniu res per llegir? Vo leu llibres? S. Per ms endavant. Quan tin guem resolt el problema de la calefac

La mil deis

rodios

Espl representant de la, rambla

Carles
a

via, Albornoz, Dez-Canecio, Linares, la senyora de Pompidor, Bagara, Le zama, Hermosillo., Barroso, Gmez Hidalgo, Acuna, Carretes Reura, Francesc Madrid, Berenguer, Escude
Alard Prats, Ruiz Lecina... La porta del locutori sobre cont nuament i dona entrada a visitant,s
ro. nous.

Les eleccions del 19 de novembre de 1933 demostraren l'error de les esquerres de lluitar cadascuna per la seva banda. Era tard per a defugir els danys que d'aquella di visit s'havien de seguir per al pas. Les esquerres eren ja foragitades de la governaci de la Repblica. El bienni honest era dos, i comenava l'era de la pacificaci deis esperits. Avui, com que l'any 1934 ha estat tan pacfic, el pas desitja canviar una mica la seva jeia, i l'anhel de les grans masses que proclamaren la Repblica ara far quatre anys, s que els republicans, que en tan mala hora se sepa raren, s'uneixin. Aquest s el sentiment popular deis republicans espa nyols. A Catalunya, s tamb un anhel dels republicans catalans. Pel que fa a ESpnya, el desig el& la massa s de poder tornar a veure units els homes del 14 d'abril. Pot ser no tots, perque d'aquell Comal revolucionar.' n'hi ha hagut algun que de tan histeric que era, passar ben clas sificat a la histria deis traidors a la Repblica. Perb d'aquest, que es tornin a trobar reunits tots, amb les forces que els segueixen. Uni ? Fusi ? Intellighncia ? Tant se val. El cas s tre bailar a la una. La Izquierda Republicana opina que con servant cadasc les caracterstiques prepies, es pot treba llar conjuntament. Com sigui, per que hi hagi unitat d'ac tuaci, i un programa concret per a solucionar en el mo ment present, els innumerables problemes que un any sense Govern ha deixat plantejats. El pas viu com deshonrat, i de ms a ms, abandonat. T la sensaci que est a la merch de qualsevol. Es hora de salvar-lo, i noms es pot salvar a base que els republi cans, units, constitueixin un instrument de Govern apte per a redrear tot el que ha caigut i recuperar aquest any que s'ha perdut tan miserablement. Aquesta uni delsrepublieans, tant all com aqu, cal dr portar-la, s ciar, amb disciplina de ferro. Aquesta dis ciplina potser podr semblar excessiva, per?) aquest sacri fici circumstancial en el perode d'organitzaci del sentit democrtic, ser plenament justificat i ser desprs reconegut quan l'xit demostri que s'ha servit el poble,

Madrid

Les estretes de ma, i les abraades travs de les reixes, tenen totes una frisanea d'emoci, Con va anar el viatge? B4. Cansat, pero b. I l'arribada? Hem trobat un acolliment cor dialissim. L'endem mateix d'arribats ens vingu a visitar el Comit Exe cutiu del Parta Socialista... Anasta sio de Gracia, Vidarte, Cordero, Ca bello... Nosaltres tot seguit tornarem la visita i passrem a saludar Largo Caballero a la seva celta. el protocol s el protocol. Desprs, ala patis i a les galeries hem tingut ocasi de sa ludar-nos amb ele companys socialis tes presos. Hern trobat. pertot, una simpatia viva a la qual hem corres
a

post.
-

La visita ha comenat
9**Nlic

les dot

A les quatre de la tarda ja hi tor Ebria no a sser. El director ha arribat. En t per una hora. Ens n'anem. El cap duna hora tornem a passar la porta de la preso. El crepuscle hin da amb la nit i el fred es faca al moll de ros. El director Elorza ens rep. El nos tre amic Sunyol Ii exposa el ces. Aquests xicots es moren de fred. No he poeut saludar-los aquest mat, perb jo 11 demanaria com un favor especial, que mels deixs veure un mornent ara i ens posar:en d'a,cord sobre la millor forma de solucionar aquest problema del fred. --Con mucho gusto. No es hora de audiencia, pero siendo usted diputa do... Moltes grcies. Yo quisiera solucionar este pro blema del fro. Pero no me ayudan. Ah donde est el senor Compaitys y sus amigos, estuvieron encerrados el que hoy es Presidente de la Repbli ca, con don Fernando de los Ros, don Miguel Maura, y tantos otros... Despus ha pasado qu se yo la de gen te... En cuanto estn encerrados, te dos reconocen que esto es morirse, pero en cuanto pasan a mandar, ya ni se acuerdan del fro que pasaron... Y ya ve usted: don Fernando de los Ros, as que sali fu ministro de Justicia... ?Quin mejor que l para disponer que la prisin fuese habili tada con las condiciones necesarias...? S; s ciar. Desprs no se'n re carden. Menos mal que yo, en lo que pue do, y sin presupuesto casi, procuro suplir las deficiencias, Yo llevo 29 anos en el Cuerpo. !Si sabr lo que hace falta y lo que no! Pero una cosa hay cierta: El 14 de abril reun estos muchachos --els "muchachos" sn els funcionaris de presons, y les dije: Esto de los presos polticos hay que cuidarlo. Uno no sabe nunca con quien est tenindoselas.De manera que hay que ver como se soluciona eso de la calefaccin. El director Elorza s un funciona ri comprensiu. El pensament no de linquebc. pensa ell, i penan b--. Aleshores el pres politic s un home al qual cal tenir tota mena de consi deracions. Les va tenir amb el Go vern provisional de la Repblica abans que ho Los. El senyor Elorza un temps desprs era nomenat go vernador civil duna provincia de Castella, la Vella. Desprs es va reintegrar a la pre so de Madrid. Va haver de guardar March. I el va tracias amb tota la consideraci del pres poltic. Avui hi t Echevarrieta, Largo Ca

a.quest cas, jo posar un xubesqui. Dongurm autoritzaci... No. Miren ustedes. Yo no puedo consentir eso. Manana mismo hago las gestiones y voy a ver si con ab gun dinerillo de que dispongo lo arre glamos para que enseguida estn
bien. I, escolt. Ens han demanat di versos atuells de pisa, unes catifes, coberts. Es molt tard. eVoste era auto raza per a poder-los dur ara. i que ele rebin aquest vespre, encara eue Sigui Lora d'hora? Lo que ustedes quieran. A les set del vespre, per quarta vegada, arribvem a la porta de la pres. Les portes ja eren tancades. Descarreguem del taxi plata, vasos, gerros, fogonets... El sentinella s molt amable. Po dem passar. El secretara del director s molt amable. "Es ya muy tarde pero segella els paquets. Usted mis mo, llame a la cancela y diga que es para los presos de la Generalidad. Para los presos de la Generan dad.E1 cancell s'obre.Usted mis
mo.

--

Un altre cancel!. --Ah! Es para los de la Generali dad. Bien. Pase. I al cap de cinc minuts ja ho terden tot. / fins tenien eta onze embaluma deis equipatges, deis quals havem po gut seguir el rastre i localitzar el lloc. Ele nostres amics sn, a Madrid, ben atesos. No s la coberta de 1.U rugay", entre cel i mar, amb aire io dat, i el perfil retallat de Montjuic al davant, per s una casa en la qual seis tenen totes les consideracions i des de la qual si no poden contem plar la ratlla de l'escullera una mica sota el blau de l'horitz, poden re bre, els dies de sol, la seva caricia en una galeria ben oberta abocada al Parque del Oeste, de cara a la Casa de Campo i a la vall del Manzanares.
5**

Sobretot, cada dia s una corrua mes seguida d'amics. Tres dies que hem estat a Madrid, tres dios que el locutori de l'antic Govern de la

CAREES ESPLA

LA RAMBLA, desitjosa que

aquest lnoment poltic tan inquiet i en els que vindran, que els seus lectors puguin estar ben informats a propsit del curs de la poltica espanyola que es
en,

cuina a Madrid, ha encarregat l'excellent periodista Caries EsPla, bon, anic nostre, la tra d'una crnica mesa setmanal en, la qual siguin comentats els esdeveniments aix COM la direcci deis nostres serveis in formatius a la capital de la Re
a

pblica.
No cal que presentem Caries

Espla, Vantic governador civil

de Barcelona i antic sots-secre tari del ministeri de la Gover

uyada.
Al costat deis nostres arnics hi ha el naviler Horacio Echevarrieta, mil lionari, embolicat amb una manta. conversant amb una familiars a tra vs de la reixa. M.s avall, arrapat a la Wivia l'ex ministre de Justicia del Govern por tugus Mouras Pinto i ele seus com panys Castro, enginyer, diputat, i Sil va. Obrer. 1014 ella o:Jet:UW/14 1 alizna

naci, prou conegut deis

nos

tres amics. Unicament ens resta

felicitar-los.
Els nostres lectors ?robaran la pgina 3 la Crnica amb la qual Caries Espi inaugura avui la seva collaboraci setma nal cut ii.e.14e$ Pkg.i1144111
a

...11

1.4

IIISTORIETA MUDA

2
Generalitat sha macla d'amistats 1 de presenta. Divendres era Arma i Casares Quiroga, Luis Bailo i Rivas Cherif, els que entreven a estreneer le m deis presos catalana 1 erazava. encara, de Benito, Mallo., Aleeandre Nolla; Pebre Ribes, Ballester Gozai bo, Jess Finilla, btez de Buruaga. Rafael Govern, Sena. Quemades... El proolema del ired ja esta Boite cionat. Ara ja poden esedure sense tremolar-los els dits, i ja poden tenir un llibre a la me acuse que els quedi balba. Els han dut unes pilotes de front perqu facin exerc1cL Les dues hores de la visita sn una constant, encaixada. I rains de floes que passen dificilment a travs de la reixa. Com esteu dainims? per cent. El pres ea tala del 6 d'octubre es una barreja de dependent de corriera de funcio nara de rabessaire i d'obrer. El pes madrileny s obrer, essenciahnem

la
proletaria
cent

ramblr
a la aeva Manuel Azana.

.14 ganar Uelfli

rosa, I caee

obrer.

Una estreta intelligencia cordial ha estat establerta des del primer mo ment entre aquesta gran poblaci cel lular eepanyoia 1 els catalana. pert de les pid Tan estrete. rea, a:eres visites i salutacions de corte ala, de seguida s'ha corneneat a e:ganitnar actes a honor dels catalana. El primer, un gran festival atltic honor de l'anee Covern de la Ge a neralite a en un dels patas de la pres, herir tingut lloc al met d'ahir diu
o: ene.

El "Liczo Andaluz' s una ceae a que es andalueos han decoret restil del seu pas, i en la qual ha fer-hl aituahnent es reuneixen a sessions de **Cante Yondo" 1 a es eeltar-h1 aquella gemece de guitar ra que estripen les entranyz.s. Els nostres amics hauran obse quiat els atletes 1 es "cantaores" amb Alella, Priorat i Ma:vasia de

de Pretel, d Pascual To ms da Cruz Sa:Ido, de De Fren a:seo. de 0,ier Pretecielle. de canee. tanilla, de Menuel Alvar, da Ra granat del mos Oilveira... El raes rocialisme espanyol, l'organitzaci mea slida del pas s aqul! A tota de LA ella la salutaci efusiva RAMBLA, i unes enc,aixades ben ter

gazagoitia,

de Bada:san,

~1s.**-...s

encara

Llepis,

el

gernal

del

ca
_

Jola

,e-r- ealcanfaaa Gran i.eieet

,

:I

14414n
J

tata Menndez, Guerra del Rio... 1)e solate sobre .la porta del locuto re 1 tambe enera exerdnistre Esta
dense. Calera que els debrIn anar ayiat, parqu si no comenear nir-hl masa gent...
s *

"Vstil

t-4.1, *#.41.11.3

-*

9 5 '3

lia41. 4:1-4/ 1'014

)111

"*1

4+

S
'

t'i ri"
1^3

t_'1 ',s.:pl./fr.

13. -44*.

;41;1 :11144".3/44*
* *

ben
a ve

01:7,1F1(1)

4.)
3

mes.

Sitges.
Potser alg es pansava que els catalana haurien esta', rebuts amb rece:. S'ha parlat tant dsl "movi miento separatista"... Que n'eren d'il lusos! Entre eis perseguite h ha sempre una germanor i una comu nitt de pensernent que les reixes fan encara mes estreta.
*

11114
1.107d
-

),"

14
.

Pela carrera de Madrid l'aire del Guadarrama talla les orelles. Arrau lita ala portals els que tenen fam i miseria us allarguen la m. Dones joves, amb tres i guatee i cinc cria cures que es pelen de leed ajagudee. de voravia us imploran en un rec la caritat duna cntims per a man Les moles immenses de la Telef-, del Capital es perfilen da d'aquests (madres de trage dia. Tragedia tan, hurnil, tan abs condida ue podeu circular portee tament per la Gran Vis sense veu re'ls. Pera nomas heu d'eeguardar les perets t els recons de les cases per a aclonar-vos-en. B Gen/ uniformada llegint C'' "Informaciones", "La Nacin", tota la premsa monrquica. ?I coca voteia inspirar ni un bri de con
inca i mine,

efo 131-ik /111`2111" 141,1_1 :111 ata.: -ala/ .11!2-1..4L4- ft.- 141 I els anem deixant a cadaseun, perqu reprenguin .amb la mata, 1 la mullen 1 la filleta, i la "novia"

jar...

44-.1

f,4.74

Esplndidament.
I els compare presos? Per mes Calle haguessim esperat aconentee el que ens hae un bou fet mai no el podiem ni sospitar. I tu. Lluhe aquesta salut, qu? B. Vise de llet 1 de patata al xafada, pena em rrova i estic be. Abel, el que diuen as diaria -Home! Un Loma com je que lla mes viu de Ilet 1 de patata abtafada s un malalt permanent. En aquest seutit tenen ra que estic matan. Pe r no en el sentit que ho diuen, com si la meya melaras fos una novetat. Per ara els aires de Madrid em pro ven. Digues-ho als amics 1 una abra lada a tots. I una de part meya.
I meya! meya! meya! meya!

Mar'

Oil

,Wor.

aulaateend.nenne

4a1711-4t r, slt;i1111Zallia5-171
_

'alee

ea

01-111.-.
at-ed

I
I

421-1-10/MS
11(t.

Mentre don Gil Gil 1 Gil s'enduu Lauis Companys a declarar. hein en trat al locutori deis paeens de Ma drid. Quina impresre Ins profun da! El rectangle de la En la na es un reetanele de parea sin de rei X2S. 1 darrera aquestes reixes, he edats, abrieses ama mes da tetes sueters, arnb ia boina al cela a:Ta pete as ferrcs, absents incas dells de tot el ele eis envo.ta, amb els ul:s fas (antro toa deis ulls de la mu llen que a travs deis retenes els estreny els bragos 1 no asas pot endur. Cabells bienes de les maies contristades que salatal ciclo, el fill no ha fet res !yergue rhagen de te nir tancat. Ulls atenan deis infanta enfilats a bree, cele no compren en perque el pare ne.res els pet fer un pet5 entrama; dels dos forros I els pron.:esos, gana contra gaita, sense cernir el fred del ferro que inter

l'interromput colloqui.
El 'editan bula

444'

1,913 ,lMiV1

Ha

passat
un

es

trnyer la m de tata

Per un, no M'ala pogut Manuel Azana venir encara a la Pens de Madrid das del 6 d'octubre , 1 les encai xades han estat cordialssimes. lana desfijada

A.dalt, laci

fianea?

mentrestant, continua
avant
.

la r&xa deis cata

La pres de Madrid ta avul rn's d'un rniler de presos del 6 d'octubre Joventut socialista. puny en l'aire,

alabillater..11"-Z
etki114>i

1.1

&ANIL

cepta. Estrenyern la mil de Largo Caba llero, de Carrillo, de Morn, de Zu

N'hi ha que hi van cada da, com complint un deura; Marial i la saya mullen Carlos Espla, Francese Ma drid, Aludo Praia... Margarida Xlrgu ha entrat a por tar dos rama de c:avells. Marga riaa Xirgu, que acaba destronar al Teatro Espanol una filigrana poe mtica de laderlco Garcia Lorca "Yerma" , que s l'obra millor que en aquests momentes s'est represen tant a Madrid, i a ja qual s'intenta ter el buit, perque ha acoilatt gene

Hein saludat per darrera vegada els arnics de la Plaga de la Moncloa. tots! Digueu Una" abralada a que cris trametin diaria d'all. --Sereu advine A reveure!
a

rt.11. -1 91..i.znztal=rrsvarlt 111. TZ1)

a..

..14

ka
1-

-,,t1tAnwizliuk riLy.,_501 igyr

to
"

-14f11
,to
_

-1).1.:4111 Ola] I I
t-Vi.1
-

T1

..*

1.*1

52152t -~d.ateaneaaneC WtatA;aall deleale,

A

117j

rro:441,-*.inr./T3I1

71-114.40.

(In +libre de Vteen Bernades

ecrit-

bord

de

'Uruguay

L'art de perdre
ver El senyor Serra i Moret ens ha pregat ae puolic;ar-?? t.queu ar ,cle, a proposit .el ntan4csl (te ia U. S. C. que uya;egue en ?a premsa fa pues d,es, i (t'un co ,nentail que en aigun dial 1s'al jeu ai.tud:mi, el senyor .erra 1 Mo ret. Composi. per a pub?icar-lo en el nostre numero anterior, es:gencies de compag,naci ens impediren d'encabir-io. Ama el pub??quein antb molt de gas, per tractar-se d'un antic C011abofa cior d'agites,: seLmanari, fent constar nicament, per, que, quant al seu contingut, la respon sabilitat s del seu aubor, l'amic senyor Serra i Moret. N. de la R.)

Orientacions econmiques
El nostre company Viceng Ber nades, que es troba pres a bord de 1"Uruguay", junt antb els al

La
.

Ires les Coluden

de Encelan
estan desposats a c,edir en res els drets que la llei eLs acorde, 1, mal grat que ja eaben que aix ha de re portar-los molsties de carcter per sonal, entonen que s el seu deure vetaler, par clamuet de tal, pel pres tigi i el boa n'en de la ciutat qut va elegir-los. Per o eriterLs 162.000 vota potser que no re presenten res; per a hornea delreacra tes i fills del sufragi, s un ideure d aonor defensar el fur que la Llei els aturea. Passi el que passl, no ce Giran en res, tant par respecte al crree, com al nocee que va elegir-los. corn a la Canstituci de la Repblica. Res Ins no ha en git rinterpellat. Pera hern creare, ene les seves pa ratees sn de prau tetera- i mereixen esser centgudes de tothona per tal d'evitar eclinceic raes er un punt del qual tant es parla.
no

.114MILL .5L1cRA

i MORL7

niunicipals ce l'A juntanient popular de Barcelona,

tres conseilers esta

assnig soore ultimant "Orlentacions econm?ques". La ell, !'autor fa un dettngut estudt de la situado econmica i les so lucions ae caracter social que Cal aportar-hi, si es vol sortir de l'ac tual mara.stne tant a Cataluaya con a la resta de la Pennsu?a

es pretn reaiment que la Be pblica es consoltdi. La veritable reforma agraria 1 la setmana

i si

tat d'actuar en un sentit construe tiu. Si en l'orare espiritual i cuna ral la tasca sera. planera, en CkL.Iii no ho sera tant ea loadre economic perque res de feria 1.o saa fet ca cera. A ms, la materia es semie tan susceptible de provocar expio sama i desencadenar Iluttes cides per ra deis interessos en joc, que caldria des d'ara exigir de GOLS eis catalans un esperit de coratge per a sobreposar-se a la passl que el plantejament daquestee calestiens provocar cada vegada. L'amarga experiencia que els ca talanistes hem fet amb motiu de l'a gitaci al camp 1 de la llei de Con tractas de Conreu que en fou la saya

de 40 hores de treball sn els dos postulats que mes defensa l'au tor, postulats que noms els ho
mes

ti'esquerra podran portar a la practica a/ pais. Ens plau de reproduir una part del captol final d'aquest ?libre de Vicene Bernades ascrit a bord de l'"Uruguay", que ara entra en
premsa:

El futur de

Catalunya

En assenyalar les orlentacions que ha de seguir la Repblica per a .sen tar la seva definitiva estructuraci econmica 1 social-1 que com hera exposat radiquen; en ultimar la Re forma agraria per tal d'arribar a una esiabilitat de l'enorme maesa treba lladora del camp que atice es troba en sit.uad famelica; en la reducci de 'azorare de traban a 40 hores set rnanals com maximum; en el cumpla ment rigores a la Pemnsula de les Lela social.% imposici del &alele mi mm a tenor del preu de cost de vi da; en l'extirpado de l'exces de bu rocracia per a depurar ladmimstra ci general; en la reforma de la tea butaci fiscal 1 ordenada> d'un pro grama econmic que durant almenys cinc maya estigia a coaert deis can ses dordre politic o iniristerial, no hem pas dentar. de pensar un ins Cana en les necessitets que tam'o es presenten a Catalunya en lordre econmic. Ja hem dit prou vegadea la correlaci ntima que en la mate ria existelx entre Cataiunya 1 la res ta de la Peninsula. Ea l'orare de rea Mata, que es ranic t's del qual es rnou reconomia, hern d'acceplar es feas tala coma son 1 no divagar sobre cona voldrient que fossin. Llevat, do casos especials i deterininats, en me cera econmica els interessos cata lana no son antagnics ala d'Ebre enlla, y en molta punta pot dir-ce que es complementan. Per tant es problemes socials que es plantegcn als bornes de la Repblica. en res no pertorben ni molesten els Interessoe de Catalunya; ans al contrari, ja que en alguns aspectes podem van lar-nos d'anar ben al davant d'ells. No sena amaga, pero, que en parlar de Catalunya hem de recordar scm pre 1 tenir present, el problema poli tic que arribar sempre a lea nostres entranyes mentre quedin homes de prou mala volutat o be de mentali tat confusa que vulguin disputar el dret legajen deis catalana a sentir-se amos deis seria destins. ?Caldea perdre les esperances que arribara un d'a en el qual la intelli gencia sera possble? Hem d'estor lar-nos a no creure-ho, per b d'uns 1 altres. Es cert que teta mcit recents en cara semblen a propsit per a ter dubtar els que volen ercure que arri bar aquest da, s no de coinciden cia. almenys de comprensi. L'alena da renovadora que porta les Consta tuents de la Republica, signific que en l'esperit unitarista i absorbent de les yelles Espanyes salada ja perfi lat un mes gran sentit de conviven cia. i tot fa creure que no trigaran a tornar-se a reviure les horca duna tant o ms fraternal comprensi. Si no tos ami, seria trist per a Catalu nya, que tant necessna duna era de pau; pctr seria trgic per a la ma teixa Espanya si s'entestava a viure amb el cranc de tot un poble vexat 1 rritat. La Generalitat ressuscitar perqu respon al sentirnent 1 a la volentat deis catalana. Cal per consegent preparar-se per a robra de recons truci que s'atanea, fent per mane ra que independentment de les di feracies d bardera o de criteri po ltic que puguin separar-nos, tots els catalana sentara la fe en els destins de la nostra terra 1 la ferina volun- 1

VICENQ BERNADES conseqencla,

p 1 e t profundament econinic i que tant agita les pes sions div1dint el para en dos ban dees, ens diu fina a qtan puxa, els catalana hem cie cuirassarelos per no relecidir ni en les turpituds aels tras ni en els laisterismes deis anees, que Uta renegaven de llur catalana
tate

El futur de Catalunya queda ben Si preval la pontica deis ho i seriamente mes dideals esquer rans, l'etapa econmica es resaldr d'acord ami) les tendencies d'un pro gres i d'un redregament sozial, que escara al comps del que irnposen e4 mateixos correnta universals i que tendeixen no pas a una absor ci de riqueses per part de l'Estela ni a 4 ruma de les tonta de benes tar, sin a disminuir cada vegada mes ies diferencies que separen els atareas en costes de poderosos 1 de desheretats, mitjangant totes aque Iles frmules que van per acense guir un mejor nivell social de les casases populars. Una severa autoritat en les des peses del pressupost de la Generali ce/ en quant no siguin per a obres de cultura, d'assitencia, d'higiene o d'obres publiques; una. vigorosa fre nada a la tendencia burocrtica per no rodolar en el perolls pendent InIciat temps enrera; legislad() as sentada sobre les caracterstiques ra dais que constitueixen la personali tat de Catalunya. Heus ad el progra ma a desenrotllar per la Generali tat en recuperar-se. Per conjunta rnent amb aix, no cal negligir les treta reiaci deis interesaos catalana que dansen en el ministeris del Go vern central. Cal que el pes de la Generalitat es faci sentir constant ment en tots aquells punta en els guata la indstria, el comere 1 l'agri cultura de Catalunya es t g u i n corrprcmesos. El dia que fins els mes indiferente al 1-aran autonmic ve gin com els seus interessos sn de fensats amb energia prop del Go vera central, s indubtable que s'ar ribar a aconseguir un esperit de solidaritat que cap partidisme poli tic pcdr entelar. Catalunya t un esdevenidor ven turs per poc que eta seus homes hi ajudin i per mica que el patrio tisme s'imposi, malgrat les dificul tats que sempre crea la passi del moment que es viu. Asna cal tenir present que el dra ma ms punyent que tenim s el deis obrers cense tema, el nombre deis quals s'accentua, degut principal ment a la sensaci de desccncert que en reconomia general de la Rep blica s'ha produit en el darrer pe nade. Les soluciona pronosades en aquest treball li posaran fi duna Indubitable, per mentre manera hora s'aferri a concepcions arcarques ja destarrades sobre el concepte
marca.:

de la propietat, 1 mentre s'aprofun d.ixin les diferencies sceiais, no pot surgir el rennl que es cada dia mes naccesari. Cal, per tent, trober una rapida scluci en e: problema de Intur for cs e ye e...enent-se a Cataamea, nereest no pot resaldne's rns quo amb una vine amplia 1 generosa per pera, de tots: Estat Cenlral, Gene ralitat 1 Ajuntament. Pel que respecta a Eercelona, els faes delt; d actutre vineueren a in terrompre una soluci que s'es.ava portant a cap en forma que l'any 1935 s'hauria assenyalat per una re presa d'activitats que hauria oaert una nova etapa en la vida de la capital, nima de Catalunya. Ens referim a les obres per a la desaparici deis pasaos a nivel!; el comengament del Port Franc 1 a l'a plicaci que shauria donat per part de l'Ajunament a un pressupost im portant per a obres de reforma 1 urbanitzaci en les barriadas obre res 1 partecularment al districte cm qu, sense comptar totes aquelles al tres que formen part deis exercicis corrents 1 als quals ja s'havia donat darrerament un gran impuls. El con junt d'aquests treballs hauria vin gut a resoldre, en una bona part, la penria de feina que s'observa en els rama de la corstrucci i de la metallrgia amb rabtorbiment duna m, d'obra considerable i restabilltat de treball en maltea indstries ca talanes per algun temps. Catalunya, dones, ha de concen trar-se en ella matexa i atendre la seva obra de reconstrucci interna dura manera definitiva, assentant sobre una base de benestar econ mic i social el seu esperit d'emanci paci patritica. Cal que la nova eta pa en qu Orden la seva poltica sigui essendalment constructiva, per qu res no dna tanta solidesa a les Institucions com sentir-les recolza des per resealf del poble. I aquesta obra hem de prosse.guirea duna ma
nera

ja tindr ocasl de fluir-se. Ara es hora de pesar 1 calcular tot el que tenim a la baiana. I si el seciet de ea saivac-, qae ens el digui confidencial
ansilt.
aliiaaia,ea

miiinent

de

vecre-h l'ilonor de la uesaoberta. Ara li agvaiiern que cris digui el

que p3nsa ter. Ja saoeni iia luCi ja pool= ter els
ei

que

nostres

clculs. Teidin motlus per creure que les noscres paraaaes interpreten
el sentiinent de la gran
massa

del nostre poble. Aquest reiira arLb incillerencia 1 adhuc amb hoscilitat les expansions ms o
menys literries de comits irles o menys soivencs. I els que est min una organitzaci II faran el maxim favor si saben contenir la propia verbositat i s'abstenen de fer-la opinar "clandestinament" 1 de posar-la en ridcul. Hl ha moltes veritats per dir, pero quan sigui hora s'han de dir tu

Eta diaria han donat la noticia que ala consellers municipals de Barcelona Lavren presentat ia qes ti de campetancia dei Fur Civil en la causa que ha metivat llur &ani d 1 que han el-migue "pea Pat. un nime" deis ree;.etrats de 1 Audlea cla Itarreiona. Coma sigui que ha viaa circula t ruMera que els esmen tees consellera tiaviee desislit une rionnent de Ja eeetie de competea da, pe.1 quil neaciu anaven a reco brar unmerliataziet t llur Itibertat, neca niegue o-;asi cr parlar amb un dels.-aclvoears que ititervenen en l'a fa:, i el eaal, sena dubte per encr rac az1 sea afeinal. ens ha contes
ta
t

dictatorias.

cotenarich

Fa cosa de vint-i-cinc anys que aquel' catal cent per cent que es deia Jaume Brossa va l'anear, en una conierncia de l'Ateneo Barcelons, una clJatriba que va causar certa indi?;naci: "Uata

desmentir-ho rotundarce Els cene:ti:es inuniclpun, vetilant pei prestigi i bou nom de la ms ata Corporaci raun capa' de Catalunya,

"

Les

coses

que passen
a.*

lunya

!ment

implacable,

sonsa

defalliment,

fent arriber als mes patita recons de la terra rassistancia de l'organisme econmic per tal d'atendre les neces saeta de tos els catalana. La caiguda vertical de la nostra Patria nomas podria sorgir per un estat d'incompren.si deis dirigents a ali que sn les caracteristiques racials del poble cetal, o b a un
estat

d'ind;sciplina poltica

que lluny de ter obra constructiva, santossudis a ter-la negativa. Per pbrqu tenim fe en Catalunya es guardem el seu esdevenidor que res ni ning no podr deturan I per qu a Catalunya predominaran eLs ideals de llibertat 1 de justicia, creiem tambe que els postulats de redemp ci social triomfaran sense les trae giques convulsions que els esperen en pobles de formaci encara prima ria 1 que no reparen en devastar les seves riqueses materials 1 espirituals, ben al revs deis catalana que sem pre tenen el sentit de rnspensabili tat, dhuc a travs de les seves Ilui
tes.

de rebela agenolla.,." La lmatge s certament exagerada 1 no ex pressa aiiro,nadament el sent de 1.,)equerla que inspira galreb tcr-:?s les nostres gestes. No ens agnollem fcilment ni tampoc hi tenim cap propensl, per som rebecs lins que hem assolit el que sembla el nostre propsit -.oda': nus que hem perdut. C:te que aixo es pot de mostrar a. abundor de proves. Per a ei' ..lminar el nostre po ble a una empresa de carcter coklectiu no es pot deixar de te nir en ce epte la seva secular abstinenci.i de tota funci de po der 1 la sea, eseassa facultat de ponderaci de tot ordre de fac tors 1 circi,nstncies que cmicor ren en les decisions dels gramas probleMes. La voluntat pot in fluir la modificaci d'aquestes circumstncies 1 factors, pero no ms en casos excepcionals tindr valor decisiva. Prendre posicions sense valorar la presencia 1 la fora de tots els elements que han de jugar en els resultats no pot produir altre efecte que ofe rir un blanc 1 perjudicar el pos sible xit de conjunt. L'ardidesa 1 l'arrogancia son qualitats in fantils de les quals molts pobles madurs 1 reeixits se'n passen sense, 1 on, grades a l'harmonia deis seus quadres de lluita i de les seves organitzacions d'avan
--

va dir

es

un

poble

ParaWes ve les
"Qtateteeestableeimiento de este ata (feriaran constituye toda ur revolucin,-- ?cmo negarlo? Prect samente porque lo constituye lo con
tema sideramos ahora ms que nunca opor tuno y urgente Lo demanda de im periosa manera la correccin de loe inveterados abusos y hediondos vi cios que minan las presentes insti tuciones. No se alcanzarn, no, por otro procedimiento, ni la libertad en las elecciones, ni la muerte de, caciquismo, ni en desarrollo de toda: las fuerzas vivas y todos los gr menes de riqueza que la nacin en cierra. Es indispensable romper la cadena que va del ministro de la Gobernacin al ltimo alcalde, del ministro de Hacienda al ltimo re

tes, La que ja es pot dir, sense fer mal a ning, es que no cal per feccionar-nos ms en l'art de perdre. La historia ens en fa mestres 1 tenim tots els ttols per a colocar-nos a primer rengle. Posats en pla de ctedra, podriem intentar alguna ampliaci de les nostres facultats 1 fer algun as saig en l'art ms dificil de "saber" perdre. No s un circumloqui per
a

al*101....

-.1111111wil

L'abotador -d -eafl i la Mare de Du de la Bona Llet

A propasa, de rassumpte de rabo cadoe de caf de Madrid, al qual se li va apareixer la Mare de Du de la Bona Llet, el bisbe de Madrid ha donat una nota que ha aparegut a "Informaciones" en la qual diu: "La autoridad eclesistica diocesa na nos ruega advirtamos a nuestros lectores la actitud de prudente ex pectativa-con que re deben de aco ger las noticias acerca del descubri miento en Madrid de una imagen de la Santsima Virgen que con ca rcter de maravilla y no de milagro da algn peridico. Es fcil excitar la credulidad de la gente y dar apa riencia de portento a lo que muy bien puede no serlo. Obrarn prudentemente todos abs tenindose de dar asentimiento a la narracin de hechos maravillosos mientras no hayan sido autorizados por la jurisdiccin eclesistica. En particular se debe tener presente que ningn senor sacerdote est fa cultado para recoger donativos con objeto de elegir capilla alguna ni pa ra nada relacionado con la referida aparicin, y que procedern con li gereza inexcusable cuantos dejndo se llevar de una impresin o de no ticias insuficientemente comproba das, atribuyan carcter sobrenatural a lo ocurrido." De totes metieres s'estan recollint diners per a convertir el celler en capella, 1 a l'entrada d'aquest s'hi ha posat un pape!- escrit a mquina que diu: "Aviso.Por orden de las autori dades eclesisticas, quedan limitadas las horas de visita a la cueva donde apareci la Santsima Virgen y don de se expone el cuadro encontra do..." Ah! I al caf Espanol de Madrid, on sha produit el miracle, han ha gut d'en:mentar el. personal.

dir

alguna

cosa

que

no es

pu

gui dir directament 1 amb tota claredat. Saber perzire val dir aprofitar-se de les llions que la vida ens va oferint, ler examen de consciencia i planejar amb tota cura l'acci de l'avenir. No,
corn

diu

un

manifest que tino

la vista, dedur conseqencies im

medates d'experiencies viscudes que, per dolorosos que sigun, i com ms doloroses siguin, ms reclamen calina 1 reparaci de brees per a estudiar detinguda ment tot el mecanisme causal i corregir-ne les deficincies. I saber perdre vol dir tamb allargar la m al qul ha caigut al costat nostre 1 no negar-li col laboraci, ni regatejar-11 simpa ta coca si los l'nic remei 1 l'ni ca prevenci contra la recaiguda. Hem de pensar que nd serem sois a decidir la represa de dem, 1 que si alguna cosa resta clara des de fa alguna mesos, s que ens trobem avui en data anterior al 12 d'abril de 1931. ?Qu vam fer aleshores? ?Ens hem de pene dir del fet? ?Est clos aquell pe riode historie? Jo no falg la res posta. Jo noms insisteixo que deixem l'art senzill de perdre pel ms intelligent 1 complicat de "saber perdre" amb el qual ob

ada, poden oferir conquestes es pirituals 1 materials positives que acontentarien aquelles collectivi tata que ens han d'omplir de li teratura 1 estadIstiques per de
mostrar-nos 1 convencer-nos que ja es vesteixen 1 ja mengen. Res no t d'estrany, amb els antecedents que tots coneixem, que en aquestes hores gravides

Nosaltres mateixos hem d'sser els ms fidels guardians d'aquest. esperit patritic i del que constituelx t,ot el tresor del nostre patrimoni com. Amb eta ulls fits en la grandesa prosperitat de Catalunya, seguim, dones, la nostra tasca..."

plenes d'Interrogants hi hagi qui

donar resposta a la pregunta que ning que tingui el cap damunt de les espatlles no s'ha atrevit encara a formular. La florida deis espontanis tot just comena 1 s fcil de preveure que la colina no ser magra. De
a

tindrem un guany manifest, car tindrem el bon gust de no opinar

amb cia

PI I MARGALL caudador de contribuciones, del mi nistro de Gracia y Justicia al ltimo de los jueces municipales; indispen sable de todo punto que el Poder central se vea privado de confiar la administracin de las regiones y los Municipios a paniaguados y ham brientos. Conviene no olvidar que aqu se hace con la administracin de la provincias poco menos de lo que se ha hecho con la de las colonias, y unas mismas causas producen uncs mismos efectos. ?De nada nos ha de servir ni an la ms dolorosa ex

s'avanci

innecessria anticipaci

no

caurem en

el pecat de reinciden

incorregible.

nTV
1 RESTAURAN
_

TALLERS GRAFICS

etel
cara per a

manifestos, proclames 1 resolu cions transcendentals en rajaran a ra d'una diria durant l'any 35. L'afany d'excellir 1 deixar en
data histrica far es prmer tots els cervells malaltis sos. I veurem firmes que en el curs de l'any anullaran el propi record inventant una truculencia que ens deixi a tots esglaiats i arronci els mltiples competi dors. I el dia que es vulgui fer una garba de tot plegat es veur com tot s evanescent 1 fonedis i com la caracterstica rebequeria s la sal de la nostra vida. Fra demanar massa que l'any nou ens portes una vida nova. Pero no s de Ins d'insistir
rera una

Fa fr.cl firnau
werdaguer
Telfon 14856
1 Callls 5 1
I

Barcelona

Coberts Servei

iuau

la

Plata regionals.

ExceNent cuina
-

periencia?"

perfecte

Salons

REBAIXES
en

F. PI I MARGALL

Boas i Folies
(
ea
--

Preus

ta

ABRICS
Els de 100 i 125 a 75 ptes.

n
Don

levanta sobre el Monte Pasioli,

una

en

ptes.,
De

Alfons de Borbn

alienes a la nostra podem comentar la presa de passessi del Govern ge neral de Catalunya pel senyor Manuel Portela i Valladares ni el
causes no

Per

Els homes de sort

"La Noche":

voluntat

Els de 125 i 150 ptes., a 100 ptes.

inmensidad de verde y de si lencio, y que Alfonso de Borbn ha adquirido al bartono Titta Ruffo como definitiva habitacin suya en Roma." A tots els qui tingurem la das greda de patir l'Alfons XIII com re, ens plaurla molt poder posseL una finqueta coca aquesta, amb la seva corresponent immensitat de verd 1 de silenci. de sort,

nomenament governau d'alcal de Ce Barcelona a fuvor del se nyor Joan Pich i Pon.

hi. Si mal

escauria

una

posici

modesta de me,ditaci 1 de con centraci fra ara. La reflexi no exclou pas l'herosme. Si alg se sent cridat a altea destinacions,

F. Vehlls Vida
7, Plaga Universitat, 7

"Roma, 10. Continan activa mente los preparativos de la boda de la hija del ex rey ele Espana, Eeatriz de Borbn con el joven don Alejandro Torlonia, que tendr efec
to el 14 del corriente. La fiesta matrimonial se desarro llara en la hermosa quinta que se

Per l'Alfons XIII bu

un

borne

14 geuer ue

1:

rambla

La poltica vista des de Madrid

Les dretes 1 la
En aquests dies de calma par lamentaria, amb les Corts tanca des, s quan realment prenen dintre de la Repbli les dretes. Fins aquests mo ments, Gil Robles no havia fet altra cosa que preparar les car tes, pero la jugada forta ve ara. I ara es veura si s la Repblica qui digereix les dretes o sn les dretes les qui devoren la Rep
un

Repblica
per

De
I

cara a
Una
a

la
a

deis
amb don A varo de A bornoz de les gestions que realitza
a

conversa

propsit
com

CARLES ESPLA

posicions
ca

blica. En els preludis de l'operaci, en entrar els representants de la CEDA al Govern, la protesta re volucionaria paralitz la manio bra. Tot queda trastornat i con fs. Gil Robles, oblidant sens dubte els seus reptes als socia listes al Parlament, reconegu ms tard que tenia la seguretat que la seva entrada al Poder
ocasionarla un moviment revolu cionad. Tamb Salazar Alonso exposa en un discurs tot all que intenta des del ministeri per a provocar la revoluci. Pero, mal

Parlament en el qual t pre domini. I aix ho aconsegu ajor nant per un trimestre la funci constitucional del propi Parla ment, que s votar el Pressupost. Desprs va mesurar les seves for ces amb els radicals, per tal d'a preciar amb exactitud la resis tencia que oposaven als seus plans. Vctimes d'aquesta prova atltica foren Samper 1 Hidalgo, no per sser els ministres ms

teix li fa disposar d'una cartera ms o menys, per 11 conv pren dre aquestes possessions per a portar el seu pla film a l'acaba ment. El programa de les dretes Pretenen disposar Re electoral favorable 1 d'una llei municipal, per tal d'anar coua ms aviat mi lior a unes eleccions municipals. Eleccions municipals, tot just sortits de l'estat de guerra, pos siblement amb rgim d'excepci, sense plena llibertat, amb els po s ambicis.

unitat, feta

dalt, s, en la massa, multiplicaci i no suma, exactament l'esessi en els de dalt no s en la massa resta, sin divisi
una

rpidament d'una

periliosos, sin precisa.ment per sser els mes inofensius. Triona

fant en la prova, Gil Robles in tenta desprs fulminar Villalo bos, pero, amb tot 1 haver acon

seguit els seus propsits, va sor tir malms de la contesa. Hl hagu llavors un moment d'inde cisi. Aviat es va refer el cabdill
de la CEDA. Ni 11 convena do nar batalles a fons per a evitar que els Villalobos poguessin po sar-se en mig del carni. Seguirla la seva tctica de filtraci 1 pren dria posicions per a l'atac de cisiu. Tancat el Parlament, aprofi tant les vacances, Gil Robles des cabdella la part ms important del seu pla. T uns quants mesos de vida parlamentaria pel da vant 1 el suport de Roma que no ultimar cap acord ni-1s al mo ment que convingui a les forces que a Espanya representin la poltica vaticanista. Ha d'aprofi Lar el temps, mentre Roma es grimeix Famenaa d'una exco muni. Roma dicta la lli. ?No ha dit von Papen que l'esdeveni dor s de Gil Robles si compleix fidelment les Enccliques? Tot el problema de Gil Robles consisteix en convertir en ins truments de domini definitiu els elements semblants que t a la m, ter valer la seva fora par lamentad" per a augmentar la representaci al Govern i seva fer jugar la seva intervenci al ministeri per a afianar l'orga nitzaci del partit a provincies amb l'ajut de governadors civils

grat sser un moviment previn gut 1 adhue desitjat, hi hague segurament error en apreciar el seu volum. I quan la CEDA entr al Govern, els seus plans poltics quedaren momentniament des articulats. No pogu descabde llar en aquell instant la seva
ofensiva poltica, perqu en pro blemes de ms gravetat, en les angunioses necessitats de l'ordre pblic, hagu de posar-se, des del Govern, a la defensiva. I de se guida que els ministres pogueren tenir un moment de tranquillitat hagueren de plantar cara a les

sotmesos a les comissions gestores que substitgeixen els Ajuntaments esquerrans. del 12 d'abril, amb governadors radi cals 1 cedistes. A.quest s l'ideal de les dretes.Icom ms aviat mi llor. Sense donar temps a qu les forces d'esquerra es reorganitzin. Creuen segur l'xit. I aconsegui da aquesta primera victoria, amb la base poltica dels Ajuntaments rurals conquerits amb aquestes arts, anar a unes eleccions gene rals, a la reforma de la C-onsti tuci; a governar durant quatre anys ms amb forta majoria par lamentaria. bles Aixo s el que s'intenta. Si la CEDA aconsegueix els seus pro psits, haur devorat la Rep blica. Pero el pla requereix un esfor molt sostingut i moltes

El darrer da del 1934, el diari de Madrid "La Libertad", avui dirige; per Antonio Hermosileele convocava a prendre el te ala seus sajona del carrer de Madera, diverses persone litats republicanes, amb l'objecte de posar-les en contacte per tal d'es quels me la barbrie a qu est Ilaneat d'enea que les dretes guanyaren les elec cions del 19 de novem'zre del 1933. A la dita reuni hi assistiren l'ex president del Consell senyor Diego Martnez Barrio, els ex-ministres se nyors Albornoz, Gordn Ordax, Bar ns (Domingo), Lara, Botella Asen

ttainblirtravc

pedre

si, Iranzo, FranehY Roca, l'ex-pre sident del Consell Superior Bancari i cap de la minoria d"'Izeuierda Re publicana", senyor Augusto Barcia; l'ex-governador de Madrid senyor Eduardo Ortega 1 Gasee l'ex-alcalde de Madrid senyor Pedro Rico, l'ex-go
vernador del Bane d'EsPanYa senyer Julio Carabias, el diputat senyor Melcior Marial, l'exsciirector de Pre Estalles 1 l'ex-diputat i soles senyor ex-regidor senyor Arauz De "La Libertad" hi havia, a pant del director, senyor Hermosilla, el sots-director, Lezama; el redactor en cap, Hernndez del Pozo; el secre tad, Haro, i tots els redactora. Tamb hi assistren representants de "Heraldo de Madrid" i ci-E1 Libe ral". Ilur absncia Miguel Excusaren Maura, cap del partit republic con servador, i Cirilo del Ro, del partit progressista, aixf com Francisco Bar ns, Castrovido, Giral i Rodrguez Prez. No hi assistia el senyor Sn chez Romn, del Partit Nacional

complicitats. Descansa, a ms, en la candidesa de l'opini esquer rana del pas, com si aquesta ans a prestar-se a sser corista complaent de l'espectacle. N'hi haur prou amb qu les esquer res unnimes es neguin a acudir
la lluita electoral si no els sn ofertes garanties absolutes de Ilibertat de propaganda i d'ex pressi del sufragi, sense coac cions caciquils, perqu el cobert cedista s'enfonsi. Eleccions amb llibertat, quan vulguin. Pero contribuir a una ficci eleCtoral, no. La CEDA traca el seu pro grama 1 descabdella la seva tc tica. A mans dels republicans s el poder fer-los fracassar.
a

tasques parlamentries.
Una mirada darrera etapa

superficial obre la parlamentaria de

l'any passat pot ter creure que durant aquests dos darrers me sos les dretes perderen el temps, 1, tanmateix, el perderen per a
moltes coses,
en

pero el guanyaren impedir l'aprovaci del pres

supost 1 obligar

a votar prorro gues trimestrals que feien impos sible la dissoluci de les Corts. Ali que en primer terme inte ressava a Gil Robles era salvar

Republice. En aquesta reerie els senyors Al varo de Alecrooz, Augusto Barcia, Martinez Barrio, Boteila Asensi Franchy Roca exposaren la necessi tat d'arribar a una convergencia d'actuad() que permeti realitzar una poltica regublicana de tipus nacio
nal orientada en una unitat de tc tica. Entre altrel atore-4 que la Prem sa ja publica, es prengu el d'encar regar al senyor Alvaro de Albornoz que fes gestions prop deis represen taets dele partas que no havien es tat presents a la reuni, encara que .t.usat, per tal que acu s havien deixin a u. a reuni a ceebrar prope rament. infermant-los deis nobles propbsits que rueden els reunits, de cara a estructurar soliciament una

propis. De moment,

la CEDA el

ma

Madrid,

gener.

Un ilibre de Pere Coromines

"Promeleu"
per
Es possible que hi hagi avui,
com
una

Intelligncia

d'entierres.

DOMNEC GUANS
jugaen aleshores un paper de pri mer pla en el moviment obrerista que poc temps desprs ha de capgi rar el mn. I en vulguem fer, d'aix,
honor o una vergonya, no ens s perms de desconixer-ho o obli dar-ho, com sembla que hbim volgut ter fina avui. Es ja un perode his tricament, fina davant del mn, massa important. Estudiar-lo pot fer molt per a ter conixer Catalunya que Espanya. Una llegenda negra t molt poc de llegenda i una Ile genda roja s'hi entreforquen. Mar quen dues direccions, dues tendn ces, dos temperaments. No podern, dones, sin lloar el gest de Pese Co romines endinsant-se en l'estudi d'aquest, perode tenebrs. I ning amb mes autoritat que ehl per a em prende'l i comprendre'l. I aix en primer lloc, per la seva doble posici humanista i humanitaria que no sn gaires els que avui entre nosal tres, sostenen. Desprs pesque, tes timoni de vegades dels fet,s que re lata, de vegades fins i tot protago nista, ning com ell no en pot pos seis els documenta de primera ma. Ning no en pot tenir una emoci tan directa. Per el valor del 'libre no s so lament historie, ans actual, com tots els bons llibres d'historia. Aquella catalana que el llegeixin i meditin en podran treure moltes suggestions ensenyaments. Els uns, per exem ple, podran adonar-se deis perilla de predicar determinades idees sonso preveure llur conseqencies explo sives o sonso acceptar-ne, per ende vant, la responsabilitat. Altres a guinea vergonyes y o le ri exposar el pas en renunciar c,erts atributs d'ordre, de fosca i de justicia, inde clinables en tot poble que vulgui viure els sena propis destina. Ara del que no podem deixar de doldre'ns s que Pese Coromines no abandoni una mica les histories per la historia. Pesqu s evident que si "Prometen" s molt Is per tot el que t d'histbria i fins d'historia no vellada i dramatitzada, bo fins pels que ha ha vegades de records sentiments personal d'aquest ordre, transparentats a altres personatges, l'obra, esdev molt inferior a ella mateixa en les seves pagines pura ment novellesques. Sobretot si l'obra, deu molt a Prometen 1 al mateix Zeus, deu molt poc a Venus. I aixi en les escenes amorosos l'inters minva considerablement. Venus ens sembla una deessa en els joc,s de la qual Pese Coromines s'enganya. Potser aix, no obstant, s un pre judici de lector malavessat, per ha ver-se iniciat Pere Coromines amb t,ant de retard, en l'evocaci d'aques ta mena d'escenes. I cert que la mis si del crtic hauria d'sser la de fer superar aquests prejudicis. En el cas actual, pes, a despit de la mi llor voluntat, ens en sentim absolu tament presoners. Altrament el que t el llibre de substancia histrica y fina d'historia novellada, s suficientment impor tant pesqu no ens calgui preocupar nos de 18 esta.
una

alguns

es

compiauen

afirmar,

crisi de la novella, si entenem per novena nomes que les obres escrites a la manera de Balzac. Pes en ces ta manera esdev que el gnere no vellstic ha desbordat els propia li mita. Avui tot s matarla novellable. Biogralies, episodis histrica, prenen la forma de relata novellstics, esdra matitzen o serveixen per a l'evoca ci d'ambienta per a experincies i estudis psicolgica que abans eren reservaes als temes de pura inven ci. En la mateixa novella histri ca, tant de moda durant el romanti clame i el seu crepuscle, el novellista s'hi movia amb la ms absoluta lli bertat. La fidelitat a la veritat his trica esdevenia cosa secundaria. Avui, en canvi, fins en les obres que semblen de pura imaginaci l'essen cial s el document huma; la fide litat a la natura de l'home i a l'am bient. Les novelles que no tenen aquesta fmalitat sn consideracles com un genere inferior. D'ac la ten dencia a novenas biografies i episo dis histories. Hom els dona el sellen i la vida de la novena. Hom els apli ca- els procediments d'anlisi de la novena psicolgica. I hom en fa un genere que t el doble inters de la novena i de la historia. Es a aquest genere que pertanyen "Les dites i faccies de l'estrenu fi lntrop En Toms de Bajalta", de Pere Coromines, de la qual ara n'ha sortit el tercer i darrer volum: "Pro meten". "Prometen", com cada un deis vo huns d'aquesta trilogia, forma una obra completa, i la m,s interes.sant de les tres. L'autor evoca la Catalu nya anarquista de finals de segle:

els moments deis atemptats a Bar celona, del terror, de la repressi deis turments a Montjuic, l'execuci d'innocents; els moments en qu la

En aquest estat les coses, hem cre gut que una conversa amh el senyor Alvaro de Ale:ir:0z, ex-president del Tribunal de Garanties de la Rep blica, havia d'esser interessant i que ola nostres lectora catalana ens l'a gralrien, per tal d'estar al corrent de com enfoquen els homes d'esquer ra d'Espanya aotest moment p011 tic de tanta coniusi, del qual no ms s possible surtir-ne amb b, a base de una unitat d'actuaci deis republicana sobre bases concretes. Don Alvaro de Albornoz ha tin gut la gentieesa de concedir-nos una conversa en el seu domicili del Pas seig de la Castellana. 'bus ac el que ens ha dit: La reuni vinent que he estat encarregat de convocar, convidant prviarnent les persones representa tives deis pertits republicana que no foren presenta a la primera: repu alice. conservador, nacional republi cae progressista i la minoria repu blicana independent del Parlament, t per objecte primordial aconseguir aquests dos punta: Primer: Unificar l'acci de tetes les forces republicanos.

poltica hbil haurien pogut ob tenis conseqencies enormes del seU triomf electoral. Haurien orientat influit la Repblica per a molts anys. Pero la impaciencia, i per qu no din-ho?, la manca de comprensi, elS fu llanar-se a una poltica desen, frenada, demaggica. Ms que cona jesutic, que s el que son un front en realitat, s'han comportat com un front revolucionan. I ja no poden retrocedir en aquest cam. Es complir una vegada ms la Ilei que presidebc les transformacionS i evoluciona politiquea a Espanya. La "semej", com se sol dir, ja s'adver taix. Ja s'anuncia el brusc moviment de pndol. En aquest pas, per l'abs de la victoria, els vencedora sn sem pre els vengues. La gent es troba amb la victoria com amb el dines de la rifa i no sap qu fer-ne. Es, primer, una sorpresa i desprs una folla orgia. No n'hi prou amb asao hm la victoria; el que veritablement importa s saber-la administrar. Desprs del moment de dretes, ve, ja hi som de cara, el moment des guerrea. I ve com una allau: aqu hi ha, precisament, el perill. El pe rill est en la confusi, en el bati bull, en l'inorganic, en el negatiu. A Espanya, de Sol i Ortega a Mau ra i de Maura ala republicana del 14 d'Abril, ning no ha sabut qu ter amb l'opini que li ha vingut a les mana. No sois ha fallat, sin que ha mancat sempre l'instrument. Avanar-se al moment, que no pot trigar, tenint preparat l'instrument que ha mancat sempre; aquest s el principal detu-e dels republicana en aquesta hora. Pel que fa ala d'esquerra, entre els quals cm comp t,o, unificar-se fins a perfilar un or ganisme que sigui quelcom viu i fecund. No hi ha ra pesqu ola re publicana d'esquerra estiguin dividita El senyor Alvaro de Albornoz en cinc o sis grups tenint una ideo logia que s, en el fons, idntica. I des.encisa i no duu a cap resultat per a nosaltres un settit: el de con la unitat de tctica la imposen les solidado de ta i d'asse circumstncies. gurar la perreanencia t..apuesta con Aquest s un gren reoment repu L'acord podria i hauria d'establir solidado. b.lea. CalOra que el Cen.ite que s'en se fcilment sobre la base d'una po Es clar que jo cree que l'organit cnTegui de ticsenz..tilar la tasca que ltica republicana nacional inspira zacio de tcts els repal,ecans en un caldr fer, un cop Le:solida la intel da en les profundes realitats de la sel partit no seria ni possible ni con ligancia, la realitzi en forma que societat espanyola. Nacionalitzaci de eenient. Per s cree que s impres aquesta. gran opini republicana es la Repblica i republicanitzaci de cindible que s'organitzin en dues o panyola que desitja salvar la Rep I'Estat. Una poltica d'esquerra, pe tres grans agrupacions nacionals que blica deis extremismes sigui estruc ro nacional; i una poltica republi responguin a ali que ae'n diu dre turada slidameet per a constituir cana nacional orientada d'una ma h3 centre i esquema. una garantia en el nainent del can nera resolta, franca i cordialssima vi poltic que es veu venir. I re Encara que molts creguin el con cap a la intelligencia entre tots els marco el Comit, pc c'tie s eh el trari. el moment de les dretes est veritables republicana espanyols. que lio haura .de fee, aje:. dat de tots. PassaKSels est esquitilant la 'vic ,Que .sigui aix i ben aviat, don Jo nontes sea .senser, al qual ha toria; per lilao f3.n aquests esfore.,os Alvaro, que s el que conv a tota. estat encarregada la litzaci d'u desesperats. La baladreria 1 la pin A Catalunya ho veiem amb gran sim xerja no sen manifestacions de for nes ge.stions per a .una reuni prope patia i pensem que tamb s el que ra en la qual ja es tia:: un com ea; ho son. pel contrari, ele debilitat. ens conv. Mollas grades per la se concret. No es dissirnula la por fent molt de va deferencia. Les prximes eleecions a Corta, soroll amb les armes. Si les dretes A reveure. vinguin el dia que singyen, tindran s:haguessin mo,strat capaces de ter J.
ligmaay

Un discurs
11111111111~~911MEZ* ~me

poderosa, es digna de atencin y pue de resolverse a la legislacin comn.

Artculo 27. Libertad de concien

ranl
PERE COROMINES

Catalunya, irredempta

ella mateixa encara, pretn de redimir la huma nitat: moments en qu els Iliberta ris catalana volen apoderar-se de la cultura, restringida a les classes pri vilegiades dad i el simbolisme del ttol per a ferne un instrument de redempci del poble.

Barcelona esdev aleshores, com s sabut, un deis centres ms impor tanta de l'anarquisme. Les princi pala figures mundials hi desfilen, hi deixen anales i una influencia que avui no sha esborrat encara. Bar celona, i Catalunya especialment,

Segon: Unificats els diversos sectors del republicanisme, crear una orga nitzaci republicana capa de realit zar una obra eficient. Aquesta uni jo la cree indispen sable. Es un anhel de l'opini repu blicana de tot Espa,nya, i aquest anhel popular respon a una necea sitat. S'ha de fer, dones, teL el que calgui per dur-lo a la prctica i per no defraudar aquesta Espanya, desgraciadament, es tro ba Halagada al bell mig de la lluita entre dos extremisznes: el de dieta i el d'esquerra. Perb existeix un gran sector d'opini republicana que de sitja no sser arrossegada per cap d'ells, i que trobant-se entre mig i per a no tzobar-s'hi a merc, s a dir, per a sser tinguda en compte, re clama d'sser enquadrada dins una
nona

El discurs de S. E. el President de la Repblica, tan comentat, ha estat reprodurt en extractes de Premsa du rant la setmana passada,. Aquests ex tractes no consta que siguin de pro cedencia oficial, facilitatscom de primer vam dir pel gabinet de prenasa de la Presidencia, i no han estat confirrnats oficialment. En can vi, tampoc no sabem que els hagin desmentit, malgrat les opinions que atribueix a S. E. la versi que ens ocupa, Per aix recollim, amb totes les reserves del cas pesque no vol drem imputar a S. E. coses que no hagi ditaquest extracte, que per cert no ha trobat iguala facilitats en tots els peridics, 1 n'oferim un esquema interessantssim ala nostres lectors:

cia, comentarios y manifestaciones religiosas.Puede conservarse sin pe ligro. El permiso gubernativo ha re sultado impracticable, por absurdo, aun en tiempos de Gobiernos izquier
distas." La prohici de convens que tin

guin per objecte l'extradici de delin quents politics i socials s una fo ?..eser7,77se.

L'any 1934, si b ha proporcionat molts dolosa i amargors, produ la consolidaci de la Repblica, grades a la incorporaci al rgim de la ma joria de les forces de dreta, com sn: nacionalistes bascos, agraria i popu lars agraris. Aquesta incorpora ci, tan beneficiosa, grcies a "don Ale jandro" i a mi. En el plebiscit per l'Estatut de Ca talunya imperaren la coacc,i el fal sejament.
L'ordre pblic, traspassat a la re gl, ha resultat inefica com a pro ventiu, 1 perills com a repressiu. La justicia, dintre la regl, s coac cionada 1 oprimida. La premsa, els espectales i les manifestacions estan subordinats a l'ordre pblic. L'article 19 de la Constituci crea dificultats per a la intervenci de l'Estat en les facultats legislatives de la regl autnoma, com en el cas de la llei de Contractos de Conreu. A l'anide 20, "hay un posesivo mal empleado". Es absurdel text diu: absurdque el representant de l'Es tat sigui el cap del Poder autonmic. "Ttulo 111.Artculo 26.No im pide las negociaciones con Roma. Su redaccin, torpe, ya que c,anonistas tambin torpes propusieron un m nimo que fu rebasado. El retrato que se quiere hacer de la Compana de Jess es falso, pues en ese sentido pueden entrar otras Ordenes religiosas y en otro com prende a la propia Compana. Cons tituye, adems, un agravio a la San ta Sede. El artculo 28 ha tenido una terrible repercusin, pues ha creado un problema de rgimen completa mente innecesario para un sector de opinin. Por ello exige una repara cin. Coloca, adems, a la Santa Sede en una posicin que compromete la reforma, porque pudiera parecer una exigencia de la misma. Hay que man tener la separacin de la Iglesia y el Estado, que beneficia a ambos, y qui tar dificultades a la conclusin de un Concordato. Debe darse ms am plitud a la Ley de Confesiones. El problema de la Compana de Jess, que por sus. sarauteres de tiniveral y
-

S. E. "Artculo 43.Familia.E1 divorcio no ha creado una situacin inquie tante desde el punto de vista religio so, pero en otros puntos resulta in aplicable y letra muerta." Sc enemic de la socialitzaci. Sc partidari de dues Cambres. Les dretes s'han mostrat molt com prensives amb la Reforma Agraria. Jo sc el cap de la revoluci. La Cambra nica representa un pernil de Convenci, del color que si gui. L'article 51 representa la follia de la Constituci. Acci Republicana s una usur padors; 1'0. R. G. A., uns cacics; l'Esquerra, mis dictadora, etc. Els diputats de regions autnomes sn arbitres en materia que no els afecta, com ocorria, amb l'Esquerra en assumptes de Financies. L'article 58 "es un perfecto des

que han estat objecte de vota de cen. sura, pot donar 'loe a abusos cona l'intent de Convenci contra el se. nyor Lerroux. "Respecto a los dems cargos (pre. sidencials) fuera de los mandos mi litares y consejeros de Estado, deben suprimirse las dems facultades, pues slo sirven para molestar al Presi dente y para que la gente se entere de que no sirve para nada. Hay que aumentar, en cambio, otras faculta des." L'article 81 cont disbarats: "En lo relativo a la disolucin, no puede subsistir la limitacin en la forma que se fija. Esto no afecta hoy, por creer que la disolucin de las Constituyentes no se cuenta. Si el Presidente agota sus faculta des, tiene que dimitir para evitar su mediatizacin." El Senat faria desaparixer en la 82, que seva part principal l'article tracta de la destituci del President de la Repblica. El vet presidencial no necessita re ferendament d'un ministre. Cal examinar si la responsabilitall criminal del President de la Reptl. Mica ha de veure's davant el Senat o el Tribunal de Garanties. Cal ampliar les atribucions del Go.
vern.

organitzaci.

J
177

ai5,7,44; ar-ta,nt e,og?:e?A

0.,~9
0/eta .1-eldbbeet

otey

decemei

/in

wziaaii-taj,?

pea/

La consolidaci de la Repblica exigeix imperiosament que aquesta zona intermedia, nugui actuar amb eficacia, i per a aconseguir-ho no hi ha altre carril que. una intelligncia ben soldada deis partits cada,scun deis quals interpreta una part d'a questa zona d'opini, a la qual re pugnen els extremismes. Cal tenir present que la uni de les forees a dalt. s a dir, quan la fan els caps, repercuteix a baix, a la massa, duna manera molt espe cial: la intelligncia deis capa no s, en la massa, suma, sin Exactament com quan ola capa d'un inateix Partit es barallen i la unitat s'escindeix, abc s cor iespost en la massa no amb una semilla resta, sin a,mb una divi.si. Un cop acon.seguida aquesta in teiligencia republicana que perse guim, caldr emprendre, s dar, una gran campanya republicana a tot Espanya, previament posats d'acord els partits que l'hagin formada, so bre la soluci que slaa de donar ala problemes concreta que el pas t plantejats 1 que reclamen una solu cio urgent. Soluciens concisesheus aci el que cal' unitat de treball peder arribar .a portar-les a per a la prctica; no pas una actuado in orgnica 1 de 4.oritusi que atobleix,

atino". La iniciativa de les lleis al Parla ment s perlllosa. La. incompatibilitat deis ministres

Cal restablir eta tribunals d'honor. "Artculo 102.Indultos y amnis tas.Los indultos estn bien regula dos como regla general; las amnistas constituyen un peligro capital. Este problema lo enfoc bien el senor Camb en un discurso parlamentario del mes de Noviembre ltimo. Deben restringirse severamente, porque se abusa de las amnistas, has. el punto de que ya no resulta ejem plar otra pena que la de muerte, porque las de prisin, aunque sea per petua, se producen en un ano; antes hubo la campana en favor de San jurjo; ahora vendr la teodomirista." Sc partidari del pressupost per ms d'un any. El President ha de promulgar tam b ele pressupostos. El Tribunal de Comptes, sotms a les Corta, resulta perills. Cal modificar el Tribunal de Ga. ranties. Cal fer ms fcil la revisi consti tucional.

Gran
assortiment

Preus
red uits

Preekler
Qualitat
immillorable

Instal lacions
per

especialistes

NIVERSITAT,14

la

rambla

7 gener de Itilh5

bord

de

l'Uruguay

Torna el poeta campions del

Ventura Gassol est
a

1
mn de ball de sal
per

SEBASC1A GASCH
L'endemia, conversavem animada. ment en una cambra de la dita pen simptica 1 acolli see. Una cambra dora, on mil 1 un detalls subtils re velen la presencia constant duna ma femenina, mes exactament, de la meo, d'una francesa, rnica dona al mn que sap endolcir i len amable la llar. Fa tres meses que aquesta cambra est animada pel surnriure iluminas d'un infante, el fill d'aquest matrimoni felig. Una criatura extra ordinria, que durant les dues hores 'largues que ha durat l'entrevista no tan sols no ha Plena ni Un ins tant, sin que sembla haver escoltat clevotament l'intervi que un dista Lea ala seus pares. Copes gra ent di buixos. Molts dibuixos i pintores. Cardona. Quan pen_ Obres d'Antoni svem el que hern escrit mes araunt que si aquest noi dibuixs seria un gran artista, rem lluny de sospitar que dibuixava. 1 que dibuixava molt b. Uns dibuixos sense ofica natural mena d'aficionat, per amb un sentit molt viu de la Una i de l'obser

punt de

publicar
rer

tres

llibres
diu

Aquestes darreres setrnanes s'ha sentit a parlar molt de Simone i

Cardona. Simone i Cardona al Ritz. a Can Ubre, Simone i Cardona al Nou Pen i al Gran Price, Ventile Sirnone 1 Cardona a tot arreu on es cultiva la densa. Aquesta abundencia d's.ctuacions dna una gran actualltat a aquesta simptica parella. Parlem-ne, dones. Ella, Simone, t tetes les caracte rstiques fsiques que el nord-americ rnitja atribueix a la francesa. Frgil i delicada, menuda i atateta, en el seu rostre s'inscriu una deliciosa bar reja del malicia 1 cringenuttat. Simo dibubt de "La vie pa ne sembla un rislenne", per sense la picardia d'a quelles dametes frvolas i galante.

DOMNEC DE BELLMUN1
D'aex se'n aprofitar
el

nom, com fan tanta collegues seus, del ha volgut perpetuar el record catalarassim seu pare conservant el fervent esportiu. Practicava la aviat se li boxa 1 el futbol. Pene desvetll ranci, una afici ardent 1 entusistica, al ball de sal. Des prs duna temporada 'larga d'exhi bicions amateurs, ingresse al profes sionalisme, on es va fer remarcar ballarins tot seguit. Precursor dels que traslladen avui a le pista les densos de films, ell popularitza aci el tango que ballava Valentino en "Los ouatro jinetes del Apocalipsis". Per Pars l'atreia irresistiblement. s'he va traslladar amb mes Wu
un

Cardona. Antoni Cardona, de jovenet,

era

temas!
Quin remei ens toca! No heu d'o bUdar que estera a tata pensie.
En efecte. I que si fessiu
un

poeta enamorat de les marines, les barcaroles 1 les postes de sol ho tin drieu molt b. Hem deixat relfruguay" desprs d'una encaixada molt forta emb Ventura Gassol. D'esquitIlentes hem viet eta seus companys de eaptiveri
ens

ha fet

cola una mena

d'erno

ci. De tornada a Barcelona el dia era menys ciar, el sol menys Ilumines, les cangons dels mariners ms tris tes.

rns

pegelime:

Les
La

coses

que passen
de l'obrer

.1*~411.*:~113***...-.11:11~-,,,,,-4.~,

persecuci

"Euzkadi", diari catlic de Bilbao, eseriu: sota el ttol "Represallae y sa.nciongse:

va_ci

Cene

se us va

acudir

li are_

pinten/.

el

"Llegan a nosotros quejas de obre ros y empleados que a consecuencia de los ya pasados sucesos revolucio
en los que no han tenido ni la ms mnima participacin, han sido vctimas de sanciones y medidas Injustas e infundadas. totalmente Mal precedente sientan los que por

narios,

clebre baU que us han tan barroerament? Un pas doble s

pas-doble flamenc, el del qual sou cyeaelors, i imitat tan copiosament /

una

composice

a-

""aet

tal ,,,ave

essencialment "taurina", ?no es ve ritat? Dones hera volgut simplement, senzill afer de sentit comk donar-U
el

Retirat de per excs

redice-)

anterior

Era un mate dele i assolellat da quest hivern; el port esteva inundat de lltun. Els colones feien interessants acrobacies aquatiques. Els vaixelis semblaven acabats de pintar i res plendien sota la llum del sol. Adhuc el mall del carb, per on carninavem vis l'"Uruguai". tenia un aire mes elar 1 mes polit que de castenn. Els nutriners del "Campeador", del "G nova" o deis petits velers carboners de "Vilaregio" cantaven alegremente. No es pot passar! en.s diu un sentenella de marina. Deexem el taxi a l'angle del mol' de rAeroneutica 1 exhibint el nostre "pas.si" aneen avangant fins al vai xell-pres& ancorat altivament entre dos canoners de aesquadra. En una barqueta anem del moll a l'escala de laUruguain i pugem a bord. Dos guardies civils, probablement frenes de servei. es dediquen a pescar des de coberta, amb un fil de volante

vers, de manera que confo que po dr sortir aviat, Hl he treballat ama una illusi d'infant... Ventura Gassol mira vera la mar, 1 cambia recordar, en aquell momente alguna bella imatge del seu Ilibre... I ens pregunta: No coneixeu "La cavalcada de

Peer Gynt"?... Voleu que us en re cite un fragment?... sense deixar de mirar vers l'he ritz, com si veles cavalcar damunt la catifa blava de la mar l'atina el fanteastie corcer del cavaller lames, el poeta ens diu: Escolteu!

?Acaso 'no pasan por sus mentes las circunstancias de tal proceder? ?No comprenden que aunque crean Dret corenrespasa que li lluu al costat obtener un triunfo transitorio eobre amb brae seg i la ma que no tremola a stos sus subordinados explican sota la seda i Ver del guant moral una leccin de la aplicacin de la Uva la brida escumejant que esmola justicia que no quedara olviaada f les dents de llet del seu cavan. alar,. cilmente, con lo que no hacen otra cosa que separar ms y ms a los Esvelt i altiu avanea entre la gent que por naturaleza debieran vivir que l'aclama i sea, mira enlluernada ms unidos entre s? del seu mantel' que yola encs al vent Al obrero, al empleado. al traba i de les llances de l'escorta armada. jador injustamente sancionado, fir memente convencido de la injueticia I al trot Ileue 1 ritmatedels setas cavalls, y desconsideracin que con l se tie ferrats cona 'van 'de fina. argenterla, ne en la casa que .11eva une buena d'un match( dring ressorien chns t vales: parte de los ateos de su vida, ms que el perjuicio ecormico que la blanca missatgers de l'alba d'un nou da. sancin lleva consigo, mea que las el miren. molestiaa del castigo, le duele, le in I fins les deanes mes prudents, si al sol airet que mou el seu mantell, digna, le afecta en lo ales vivo de su sentimiento la injusticia en s, y ms tienten rubors secretes 1 sospiren: si sta se comete con el al calor de Es el Peer Gynt! Ninfea tan bell com ell. circunstancias exc.epaionnee, que po nen al que sanciona y al sancior.ado I pels camins que el veuen com un astre en un plano de manifiesta desigual que, post 1 tot, encara es claror, dad, sin. posibilidad para este de una de h seva alta senyoria el rastre legtima defensa. del rodamn ms vilen fe el ms gran senyor. La mera significacin poltica de los obreros ha dado ocasin para que I com si un pilan des ale ala corees, dentro de la casa donde trabajaban en toca el cm de la darrera serra, se les impusieran sanciones, consis de tan brunzenta' que es 'lancen, perden terra,. tentes en deapdos, traslados, reduc com si no haguessin de tornar mai M3, ciones de categora y otras determi naciones tomadas con. toda preven I cavalcant per sobre l'Oce, cin y clculo. en arriba a la costa d'Anglaterra, NI una sola razn avala las san ja hi troba el Princep que ah ve a espero.. ciones de que tenemos noticia: Obre ros y empleados, en no poco nme I les Franceses, que l'han vist ved, ro, han sido de tal modo sanciona miranalo bit a bit, se li deturen dos, sin haber tomado parte en mo sota les flora que plouen al caml, vimiento alguno, por el solo hecho amb llavi tremoles balecet murmuren: VENTURA GASSOL de tener una determinada ideologa Es el Peer Gynt! Si m'escolles a mi! poltica, declarada y defendida con la misma dignidad y entereza con agafat una dotzena de llisseres Han I toes els nobles s'han allat de taula y defender la que puedan declarar i sn objecte de la menors d'edat per rebre'l al cancell suya propia los que hoy desde las companys, els quals unci deis seus i fins l'Emperad ha pres la paraula alturas de una gerencia o un Conse catan interessadessims a veure si per proclamar-lo Emperador com ell..." jo, aplican o Imponen tales sancio s'auementa la pesca. nes. Olvidan que el obrero, con sus A bord de aUrugual, els tramita de callosas manos, tiene tambin una Que s bolead Coneixeu algun fragment de reglament: exhibici del "permls" 1 Us agrada? "La mort de l'es? sensibilidad que le hace reaccionar espera en un elegant "hall" de pri Molt. Tampoc. vivamente a toda clase de injusticias. mera clame, mentre un guardia en Pero donde la odiosidad de la san Em feu centena Ventura Gassol torna a fer me carregat del servei d-Incidencias" mria. mirant povament vera l'hora,cin llega al mximo es en aquellos Us ho dic de cor. No cm faria avisa la persona que es desitja visi casos en que las empresas, valindo res de tornar-ho a sentir. Esperar z lluny, 1 desprs duna moments tar. se de una disposicin ministerial que Ilibre amb impaciencia._ de silenci ens recita el aquest wat Gassol no triga a venir. Ventura les autoriza para dar por extingui El poeta ens pregunta: fragment delicis: somrient, i ens Este be>, ens saluda dos los contratos de trabajo concer parla, sempre optimista, de la seva tados con aquellos obreros que no L's.Si hl havia un gran rei, quin gran rei! ja nesga navegaci. Despres conver acudan al trabajo durante una huel sern Ilargament de temes Uteraris, de que en el foris de la selva, que al lluny s'ennegria, ga Ilegal, hacen uso de este derecho, I una mere abadessa. cara a l'intervi, conveneuts que y en veinticuatro horas rescinden los aquella temes sen els nica "apees" Ambds drets, contratos de trabajo y consideran a corr avets, per a la censura. los aliarnos empleados y obreros M al devora els camina de la llet * * * mo recin ingresados en la casa, con L'abadessa, amb un dolg trernolor d'alba encesa, la consiguiente prdida de los dere i dl, el rei, chos adquiridos, escalafn, antige Ventura Gassol, a bord de 1-Uru amb un mpetu 1 ferm com el tronc d'aquel]. pi, dad y categora. De Donostia nos co guat", apronta el temas i es consa que el llar-apee embulle, i migparti. munican que as se ha hecho con gra novament a la vida literaria. Amador de festins, de combata 1 caceres, buen nmero de empleados. El hecho L'activitat politice 1 les tasques del amadora de pau, del anead 1 de Du: Indigna a toda conciencia honrada. Govem l'hataca absorbit de tal fer ele de ros, com el blat que (latir les garberes, Un empleado que cuenta con muy que ja feia temas que la ina i ella, d'alba, com jo, ni una volea de neu. cerca de veinte anos al servicio de leva producci semblava estroncada. Un mate una empresa es considerado en vein Aquell poeta vibrant 1 optimista de el bon rei obre els ulls vers la gran llunyania, ticuatro horas como si fuera un re "Le-s Lambes flamejants" s'havia 1 els cabells se sent cin llegado rte la casa. Los veinte convertit en un conseller greu i re una set de volar com el vent que he brunzia arios de trabajo, toda una vida de posat que senta la seriosa respon 1 al turmell II frisava la sang, celo, de fidelidad, todo se olvida en sabilitat del seu cerrec. Eh l es dalia que en el fons de la selva, que al lluny s'ennegria, veinticuatro horas." per escriure, per produir, per publi vel passar nostre germ, l's blanc. Aquesta represar ha estat lela amb car nous 'libres de poesia. Per no L'are tivant, corregu al seu darrera, brunzent, tanta sanya, i el pacte de la fam deis tenia temps, ni el seu esperit, plena els ulls en l's i amb cabells al vent. patrona ata obrers era tan intents, ment acaparat per la poltica i el que el Govern ha hagut d'intervenir I les garses, en veure volet un or tan fi, Departament, estala per a fer ver hi i disposar que els drets adquirits Ii anaven prenent els cabells, bri per MI sas. siguin respectats. Els petits.I l's blanc? El captiveri ens ha tornat el poe L's.De brunzent, se n'enduia, a dels camina, ta de la joventut, el poeta deis sm Joan ?era el en sos ulls blaus de cel, blanc de neu, verd de pins, bola, i les imatges patritiques, el fns que o deis estela, el deis pastors, el de les Maroh? senyor que una veu el cridava amb un to maternal, gestes heroiques... "La Vanguardia" ha dit: Molt ms dele que el dels coma de la caga relea Treballo molt ens diu el se "El procurador de a Juan March D'un antic monestir vel, arete, temas res, al dintel', nyor Gassol. No tina de ha llamado al gerente de la tipogra una mare abadessa ms blanca encar que ell. de de tan enfeinat com estic. Heu fa Cosmos para que comparezca en De tan bona com era d'are sol gest de la rae, pensar que ja he corregit proves de el juicio de conciliacin, acogindo chela l'as a sos peus." dos Wbres en els quals tinc moltes se al artculo 804 de la ley de en esperances. Fi primer s un poema juiciamiento criminal para que de * * coreogrfic titulat "La mort de l's", Concepte de l'infant, concepte del ponga en la causa abierta contra el coraposici allegrica escrita com un mestre i concepte de l'escola. Es un periodista don Manuel D. Benavides Per no s'acaben acl les activitats ballet, que ser publicada amb illus recull d'experiencias, records 1 ense por la publicacin de un libro titu literries de Ventura Gassol. Es tracions del pintor Pere Pruna. nyamenta de totes les inatitucions lado "El ltimo pirata del Medite colteu, encara: I el segon? hem preguntat. de carcter pedaggic en les quals rrneo", en el cual se designa con El segon s una adaptaci del Ultra aquesta obra, exclusiva he treballat, des d'aquella Repblica el nombre supuesto de Juan Albert fams drama d'Ibsen "Peer Gynt", ment poetice, estic enllestint un de Vilamar a la Protecci a la In al senor March Ordinas, y que mo que valg comenear amb Puig 1 Fer llibre en prosa de carcter pedag fencia. Ja sabeu la nieva devoci tiv una denuncia por supuestas in reten Ara he acabat teta la part de gic que es dividir en tres parta: per aquestes coses! jurias por parte de este ltimo."

Peer Gynt! Muntat abr es dina l'emperador del mn. Teta la litem del sol no eclipsaria l'estel de la mes alta gallarda; que duu pintat a mig a mig del frena

"Mira el

situacin e influencia social, en lugar de no dejarse llevar por apa sionamientos partidistas, en lugar de procurar dar ejemplo de ecuanimi dad y justicia, no dudan en poner delante de los ojos de las gentes sen cillas actitudes que revelan una ven ganza mezquina y un propsito deli berado de pisotear la virtud de la Justicia, valindose de que a su fa voy tienen la letra de la ley y el apoyo de unas favorables circunstan
su cias.

especfic.

veritable carcter, el carcter Estilitzar, superar la Unta del "torero" davant la bestia bruta. Eingu no he havia atinat. Nosaltre.s cdiquem ala balls de Sal, no pedem ler aquest ball en xavacee Procurem treure'l en fi, ana dis
seu

tiI
la

aquest admirable pae-doble

cal confessar que ho assolexen a perfecci. Es difcil d'oblidar

en

el nervi de cavallet rabe no des compon en cap moment l'estal, el di buix irreprotxable de la Una har moniosa. Per s impossible de continuar l'Intervi. Portavem un gui. de tre

el qual

ball, podriem din, unes preguntes preparades. Per no hi ha manera de supeditar-nos-hi. Quan parla de densa, aquesta parella s'anima, s'e xalta, s'entusiasma... Quina admira
ble afici! No s

possible

deturar

SIMONNE I CARDONA

Eh, Cardona, t totes les caracte rstiques fsiques que el francs mit je, atribueix a l'espanyoL Fi i esvelt, ragat, flexible com un jone, en el 'rete rostre de faccions regulara, re gularssimes, purament hellniques, o, ms exactament, romanes, viuen Car uns ulls negrssims i brillante. dona t un sentit extraordinari de la lamia. Si dibuixs seria, segurament,
un

Albert,

gran dibubtant, un emul d'In gres o de Picasso. Aquesta entonel de la Unja 11 permet de convertir-se, quan bella, en una magnfica apo teosi plstica del ces hum, desala gant-se en respai. Simone i Cardona tenen un repertori vastssim: quatre valses entre ele quals se'n destaca un de romntic de 1830; tres tangos a remarcar el de la "Mascarilla , una maxitxa, el pas doble flamenc, un fado, un minuet, la densa del faune, una rumba, una densa russa, una java, un ball marinen, la densa dele "clochards", diverses danses de film el "raftero" i el "bolero" de la pellcula "Bolero" i el tango de "Wonder telar" que ara exhibeixen per tot Barcelona. Tots els baila d'aquesta parella te nen un segell com: la finor i la distanci, una suprema elegencia. No aneu a creure, per, que Simone i Cardona ens ofereixen el moneton 1 pesat espectacle de tantes parelles que donen un accent nic a tetes les danses del seu repertori. No. Tot al centrare. Cadascun dels seus balls t el carcter i la tcnica que U es cau. L'expressi i els passos adequats. Alma fa -que el repertori de Simone 1 Cardona, diles la seva unitat la distind tingui una gran diver sitat: cada ball t les seves caree terstiques prbpies 1 no s'assembla a cap deis altres. Cal esmentar particularment l' nema que Simone i Cardona posen en tot el que fan. Aquesta parella sent profundament el ball. Un gran entusiasme 1 una gran fe, una ex traordnria ancl i una voceci ir resistible fan que la seva tcnica svia, la d'ell; purament intuitiva, la del-la estigul sempre animada per una subtil palpitaci vital. El seu art s una fusi indestructible de carn 1 d'esperit, de bona 1 de -forma, de tcnica i instint. Apesta uni perfecta d'esta" 1 inspiraci fa de Simone i Cardona una de les mi llors parelles de baU de sal que ac tuen a les nostres pistes 1 als nos tres escenaris.

sions que fortuna. Fa una vuit anys d'aix. El Coliseum el va contractar. Va ttiomfar rpidament I en qua tre mesos va reeixir all que d'altres tardaveri mola ms temas d'assolir: 'posar-se al cap deis set ballarins de la casa. L'any 1930 va prendre part en el, Campionat del mon organit zatpel dit Coliseum. Va sser clas sifigat en quart lloc en aquesta com petici, durant la qual va ballar amb dues "partenaires": extenuada la primera, Simone Coty, posada fora de cornbat, direm, va sser reem pinada per una altra, Simone Sachs. Es veu que aquest nom de Simone estala, predestinat a jugar un rol important en la vida de Cardona. En efecto, l'any 1931 s'unia amb una al tra Simone, de la qual ja no s'ha se parea Simone Gregorio, filla del co negut periodista francs Paul Gre gorio, del qual recordein haver lle git mes d'un article a "Comoedia", encara anava a l'escola quan va co nixer Cardona. Malgrat Voposici deis pares, Simone, empesa per una vocaci incolltorgable, es va dedicar a la dansa. En el campionat de 1931, Simone i Cardona obtenen el segon lloc. I l'any 1932 sn proclamats cam pions del mn. Ja sn famosos. I la seva fama no ha fet ms que aug mentar. Al Lido de Venecia guanyen el primer premi de tango. Mile, Mu nich, Francfort, Bad-Nauheim, esta da termal alemanya, els aplaudeixen frenticament 1 els omplen de co. pes i trofeus. Aquests darrers temas, al Gong de Madrid, a Terramar de Sitges, al" Cmic, a Can Llibre, al Ritz de Barcelona, el seu art ha estat unnimernent celebrat...
.

aquest doll de paraules, aquest mon leg vehement. Amb aquesta parda, el dialeg no s possible. Ara s Simone qui ens posa al da vant. una esteva. Imponentide fotos 1 de retall.a de aterhsa. Pullegein un plec voltnins de rallare-J.(5s d'aria re vista editada a Pontaillac, ciutat en el Casino Municipal de la qual Si mone i Cardona van fer una llarga temporada. Llegim una srie inaca bable de critiques elogioses. En re cordar Pontaillac, Cardona es des penja amb un seguit d'ancdotes. All, a precs de l'amo d'una famosa "curie", van crear una densa hpica, inspirada en l'Alta Escota. deis ca
valla de circ. Cardona ens fa llegar el comentar' d'un crtic que, en parlar d'aquesta densa seva, constata que s picant d'estudiar els punta de compareci nombrosos entre les figures del tan go i les figures d'Alta Escota, 1 en

pas doble espanyol en torn del qual durant dos segles 'tota la tcnica deis grana "cuyers de me nge" s'ha concentrat. Es a Pontai llac, encara, en, ballant el pes doble flamenc, Cardona, espantat per una ombra, va experimentar la neta sen saci de trobar-se davant d'un brau, i va fer un "pase" tan verdic, que el peblic el va aplaudir rabiosament. "Un torero no 1m haura fet van exelamar uns espectadora madri lenys. Suggesti curiosa, Silla de l'a nima que Cardona posa en el seu ara que sent intensament. Emprant termes teatrals, podrem din que Car dona "es lira en la pell del pera:e

particular del

natge".
Ara s Simone

qui

eras

parla

de

radagl acrobtica aquell bailad for gut cual un herctilea de lira que jon gla amb la seva companya, frgil criatura contorsionista. Sembla que no li agrada. "Vnen del cinc", diu. Es evident que aquest genere /alele gant no pot plaure a aquesta, nota que ha fet Wl culto de l'elegencia de
rroviments.

Desitjosos de fer coneixer ala lec tors de LA RAMBLA les opiniona d'aquesta famosa parella, hem anat a saludar-los a una pensi del car rer Nou, on viuen. Al vestbul ens ha rebut Cardona. Per alai que s'ha assabentat de les nostres intencions, ha desaparegut i ha tornat amb la seva inseparable Simone. Aquest mi ny no vol fer res sense ella. Ala antpodes de tantes i tantees pare lles de ball que s'adrecen somriures enternidors i inefables en pblic, pe r s'odien i es barallen en privat, Simone i Cardona s'estimen d un amor profund. Viuen una eterna lla na de mel. Parella de ball perfecta, parda ideaL
'

amizillIMMIIII~1111~1~~1P

Antoni Cardona s fill del fams clown Cardona, que tant havia fet riure els nostres pares al circ Ale gria. El "tonto Cardona", com Li dejen, era popularssim. Ell bou el primer a fer les delcies de menuts i grans, amb la cursa de braus amb un gos. I s'havia engegat mes duna vegada amb la bomba, en aquella bons temas en qu el poble, aquell on poble, s'emocionava amb la bom ba del Torn 1 amb aquell "intrpido aeronauta, Capitn X., quien, a la estentrea voz de "Suelten todos!", se elevar a las infinitas regiones del espacio en su magnfico montgol fier". El fill del "tonto Cardona", en comptes d'estrangeritzar-se el

GRANJA ROYAL
SAL DOR
Gran exit de

Per Cardona, que no pot estar un segon callat, interromp la seva gen til muller, 1 ens fa una apologa en tusistica de la dansa clssica. "Es la base de tot, din. Una cultura indis peiisable que massa collegues nostres n.egligebten. Nosaltres no som baila rifas clssics, per fa meses que anem a l'academia de la senyora Monroc, la millor, l'nica, ja he podeu din, mestressa clssica que tenim. Aviat pctser Bimone us sorprendr, arate un ball sobre les puntas". El Matela elogi de la senyora Monroe eras feia, temps amara, Alicia Calado, l'ex-ba llarina del Laceu... I heus ad que ha arribat el mo ment de parlar de les danses de films, que tanta aplaudiments valen a Si mone i Cardona aquests diez, i que tan difcils d'aprendre sn. Cardona havia de veure les pellcules sis o set vegades i fer esforgos Inaudita, ta par-se els ulls amb les mana durant

la projecci, per a emmagatzemar en la seva membria un pas o una fi gura... Esforgos recompensats. Les mi seves danses han resultat rnolt llors que les bailadas pels protago

Crazy Boys Orchestra

Als tes 1 sortides de Teatre De 10 12

nisI

Concerts Toldr Programes extraordinaris

ad una bona noticia per a les lectores i lectora afi cionats al ball: Simone 1 Cardona s'instaUen a Barcelona. I aviat obri sal. ran una academia de bella de Ac, en en recates coses portera un lustre de retard. encara no tenim cap academia amb cara 1 ulls. Avat no ho podrem dir aix, gracias a aquesta parella que vindr a omplir un buit amb una competencia inigualada.

II,

14

gene'

de 193a

i tfi

h 1

tordils.
Un hon amic nostre, home excellent, excellentssim, i per experiencia, ens va explicar la segent anecdota, sona de molta pren una gran actualitat: castialmert fa que a Un dia varen proposar-me un. negoci perqu jo hi poses els diners (unes cent mil pessetes) i jo vaig dir que no. Desprs em vaig assabentar que en aquel negoci, que va finanar un altre, s'hi varen perdre quaranta mil duros. Vaig dir-me: Mai ms!! Aquest horne, per, no va n,ecessitar fer un discurs de tres dies per a explicarnos aquesta ancdota tan plena de savia ex
cara

Desprs de l'acord de Roma

iles
per
El senyor Laval ja ha tornat a Pars. Les negociacions amb el senyor Mussolini, que el dia abans del viat ge a Roma del senyor Laval havien trobat un darrer obstacle, han tin gut un xit que pot assegurar a Eu ropa un periode relatiu de pau. Els termes exactas de l'acord no sn en els punts principals del pacte. El punt ms important s que el senyor Mussolini renuncia a tota la poltica exterior feta durant dotze anys de rgim feixista. Renuncia definitiva? No hi ha res de definitiu en poltica, 1 res tampoc de segur en la poltica feixista, que adora el que ha cremat 1 crema el que ha adorat, segons les necessitats duna dictadura. Amb l'acord d'aquests dies, el se nyor Mussolini renuncia a la seva po ltica nacionalista de reivindicaci de la Dalmacia, al revisionisme dels Tractats; a l'oposici contra la Pe tita Entesa i la Societat de Nacions; a raliana amb els alemanys i al

AUREL1 NACOLI

coneguts, par

es

coneixen

ja

periencia...

La

pobra Constituci de la Repblica del

rebut, i s'ha passat tres anys amb la Constituci als dits, no la hi tenia pas per a practicar-la sin per a acariciar una esperana viva de

ja ha ha rebut abans d'sser practicada, puix malgrat que alg

lit d'abril

rectificar-la.
Nosaltres, per, tamb
com som

optimistes,

encara es

que

no

tant

far amb tanta facilitat com sembla, car no s precisament facilitat de paraula el que cal, i tampoc no s l'experiencia del que "no s'ha fet" la que cal per a fer quelcom... I el que vuigui arribar a Sant que no s'emboliqui a pre sidir repbliques...
els
que la revisi no

revisionistes, i creiem

Ja ha estat imprs, i aviat ser donat a la publicitat, !'infor oficial deis successos revolucionaris d'octubre. me L'ha redactat, per encrrec exprs del Govern de Madrid, el conegut escriptor i periodista Vctor de la Serna. Vctor de la Serna s redactor de "Informaciones", el diari de March, i des de les columnes d'aquest diari de tan neta tra dici republicana, defensa cada dia "denodadament" la tradi ci, la propietat, la Patria, l'ordre i la familia... Vctor de la Serna s fill de Concha Espina, la ilustre escrip lora que representar el Govern de la Repblica al Per en les festes nacionals del IV aniversari de la fundaci de Lima, on s enviada en missi oficial acompanyada de la seva fila i del seu, gendre el guitarrista Sinz de la Maza. .Aquest tantmateix tani b amb missi oficial i amb Lotes les conseqencies... D'aix se'n diu una familia ben colocada.

eagee croata federat Sonnino donava favor d'Italia, s a dir, de la Soma la italiana. la italiana ciutat de Fiume. (Aquesta poltica da Sonnino, dinstica, com La qesti ms difcil era la pon la "Triple Aliana", u continuadaa u s tica general europea. Italia renun per Mussolini amb el cia a la polica revisionista, alz s, abandona les reivindicacions honga mateix fi de defensa dinstica, constimint, durant dotze anys, un reses i els projectes contra Txeco europeu.) dels perilla de slovquia i Iugoslavia. La indepen guerra va acabar de diversa ma-dencia d'Austria, segons demana nera i l'Irnperi habsburgus 1 l'ale Franca, ha d'esser garantida amb un many caigueren per sempre, com va pacte general on figurn Txecoslo caure l'imperi deis Tsars de totes les vquia i Iugoslvia. Un pacte "medi Rssies. El nacionalisme de Sonnino terrani" garantir 1"Statu-quo" dels rumb antieslau, men va prendre un paisos danubians, balcnica Es a dir tre tot l'inters d'Italia era trobar que el feixisme renuncia a la Dal intima collaboraci, poltica i una mcia, la reivindicaci per la qual econbmica, amb els veMs Estar...3 el feixisme fou creat. Italia signar habsburgus. Clemenceau de l'Imperi el "pacte oriental" franco-rus i el taxplotaren la intransigen 1 Tardieu "pacte general" que Anglaterra, pro cia nacionalista. de Sonnino a pro posa. En fi, es tracto, d'acceptar all fit del nacionalisme francs, que es que estableixen el "pacte balcnic" va improvisas protector de les "peti inspirat per Turqua 1 els defensors tes nacionalitats" del prxim Orient, franco-russos de 1"`statu-quo" ala "petites nacionalitats" que la demo palsos danubians. El senyor Musso italiana, lluitant contra la cracia lini assegura que l'acord franco-ita Sonnino, halda en reunit poltica de li no s antialernany. T ra, no s un Pacte anomenat de Roma, durant "antialexcany", pero va d:rigit con la guerra contra els Habsburg, me.n tre a Frana un agent deis Habs burg, el prncep Sixte de Borb, ne gociava amb el Govern francs con tra aquestes "petites nacionalitats" i

/EL
d014
E X rp c-: r

PERFUM DELIC101 QUE MAI NO ACABA D'EVAPOPAR-IE

cv.
VEN A
P A

f oo

conconflictoLa

y.'NJ0,41E
PRO P U CTE NO Ef

UE-rT

GRANE,A

calalh

'

Unamuno ha publicat un article a "Ahora", del qual ens plau reproduir els segents paragrafs : "?Hay nada ms brbaro que la grosera del senorito "de cente" ya sabe usted lo que ahora quiere decir "decencia" que se pone a gritar la religin, la Patria, el orden, la tradicin, la propiedad, la familia y todos sus dems lugares comunes con unos gritos que huelen, a lugar comn? En Francia ha solido haber panfletarios libelistas de extrema derecha y de extrema izquierda con ingenio custico y una cierta poemtica desenvoltura; pero ?aqu? ?Aqu? la porra decente es tan indecente en el recto sentido como la otra. Y en cuanto a aullidos, no son, los peores los de los lobos : son peores los aullidos en las zorras, que tambin se suelen poner a aullar, aunque no lo parezca."
* * *

Italia. El feixisme liana va nixer preci sament da,questa polmica de pol tica exterior. Els demcratas italians demanaven la rectificado de la po ltica de Sonnino en el sentit que l'amistat amb Iugoslavia i Txecos lovquina responien a la necessitat deis interessos nacionals i al desen rotllament economic i cultural d'Ita organitzat en els lia. El feixisme va primers rnoments pera'-onnino lluitar violentament contra la ten dncia democrtica que fou acusada d'estar a sou de Erana i d'sser "antipatritica". El rcixisme va co mangar una propaganda violonta

contra
en

rimperialismefrancs, par

MUSSOLINI
seu

d'un imperialisme. itali. Arribaa al poder ea menyor Mussoli ni, amb un d'aquests canvis rpids que acrediten el scu "maquiavelis
norn

me",

va

proposar,
en

a una

cemenaments
declaraci al

imperi colonial que havia promes

de rany 1922,

que l'informe oficial deis fets d'Astries l'hagus d'escriure un redactor de "Informeciones", ens hau rem estimat ms Joaqun Belda, i amb nosaltres alguns se nyors de muja edat que coneixen2,`La Coquito"Yerqu, poseas a fer literaura, la veritat deis fets s el de menys...
Nosaltres, posats
a * * *

als italians. D'enea, que el feixisme halla rea litz el cop d'Estat, des de l'octubre de 1922, s la primera vegada que un ambaixador extraordinari del Go vern de Pars negocia oficialment per tal de trobar una entesa amb el Go vern de Roma. aTindr la visita del senyor Laval el mateix abast que la visita de Loubet l'any 1904? La histo ria de les relacions franco-italianes ha estat sempre caracteritzada per
aspres taci de

"Matin", una alianaa militar, poli tica i econmica, a reerana. Es trae tava d'un Curt parentesi, parqu la propaganda antifrancesa va conti
nuar en t,ota la premai feixista du rant deis anys. En algens moments, 1927, la tenaii entre amb corre en ds Governs bu tal, que una guerra serrealava amminent. Contra Frana contra la Patita Entcsa el lector pot veure com la poltica de Sonnino Musso no havia canviat en res lini va ajudar materialmente i moral ment rorganitzacier dea nacional socialisme alernanYa. el feixisme hon gars, e:1.> moriarcytile,1 i clericals aus trg es i els projectea re visinistes deis Tractats per a arribar a la restau raci impeeil als paises alemanys i danublans. El cop crEstat de Bul garia contra Stambuliskji, que in te.ntava una profunda reforma agra ria i una federaci amb Iugoslavia, fou organitzat sota la direcci del feixisme Palia. La transformaci d'un aventuren ja a sou del rei de Iugoslvia, en rei d'Aroania, s obra dei feixisaine italts. L'organitzacio del separatisme croata que ha tin gut una manifestaci recent en ratemptat de Marsella fou obra del feixisme itali, i l'organitzaci i defensa del feixisme hongars fou dirigida pel feixisme itali.

De fa molt temps el senyor Manuel Brunet, el que ara s redactor de "La Veu de Catalunya" i que abans, no fa massa temps, havia estat secretan i de redacci i redactor en cap de "La Publicitat" i director de "Mirador", t una mania, una veritable obsessi: la de parlar de LA RAMBLA i de la meya modesta persona. Vingui o no vingui a tomb, el no viu tranquil si no en diu alguna cosa. Des del comentan i sencer a esmentar ni carnent el nom, LA RAMBLA i jo mereixem sovint ?'honor de la ploma d'aquest bon snyor que es du Manuel Brunet. La darrera vegada va sser el divendres passat en un, contentan i ti tuiat : "Servir a dos senyors". Uu altre potser s'enfadaria. Jo haig de confessai que no sois no m'he sabut enfadar mai, sin que sento p.xLllnyor Manuel Brunet una simpatia irresistible. Aquesta simpatia neix del fet que s que .:1 com3ntariita de "La Veu de Catalunya" viu una tragedia. La comprenc, i m'explico el seu mal humor, i fins la seva obsess. L'ex-semi warista Manul Brunet, malgrat els anys que fa que e,criu, mal grat l'estar ja en la corba descendent de la seva vida periodstica, no ha pogut aconseguir mai que ning ar ribes a saber el que realment pensa o sent, perque seinpre cregut obligat a pensar o I. sentir se?ons el qui el pagaya, PIERRE LAVAL uns cops fdnt ci.'esquerr a 'La Publicitat", de liberal a "Mira eic.r" o d'ami& de Gil Robles a "La Veu de Catalunya". Dona tra l'expansi germanica que el na cional-socialisme demana. potser, d'invite del senyor Emiliano Iglsies a "Renovacin". Es molt aviat encara per a veure Aquest bon senyor sempre ha escrit engabiat com si di els afectes internacionals de l'acord gussim. I ens fem crrec del que ti plauria que li obrissin la de Roma. El que interessava a Mus porta de la gbia i pogus viure en un rgim de llibertat com en solini, en aquest moment, era la el que viuen els homes de LA RAMBLA, des del Director satisfacci del seu prestegi, naces sarl en un moment de greu erial a fins al mes modest, el que escriu aquetes males. Si el senyor i de trocar una sortida a la Brunet (Manuel) pogus escriure en aquest setmanari menja saya poltica exterior, posada sobre ria, vestiria, respiraria, viuria o escriuria el que de deba sents, un terreny de guerra, A ms, el con sense pensar si coincidia o no amb el que sents l'administrador. curs financer el salva, durant un cert perode, de la fallida. Es pot I d'aquest desig insatisfet en neix una enveja, i de l'enveja preguntar si, per a arribar a con.clu la famosa obsessi d'aquest bon home perqu no ito dubteu, sions tan modestes 1 canviar el "pla malgrat el seu aspecte de bilis aigualit, Manuel Brunet s un
a

napolenic" en un pla de coliabora ci amb Franga, calia fer tant de

polemiques passronals, explo partits politics i conclusions

No existeix
a

amistosas.

Italia cap

El senyor Lerroux va decidir-se a avanar la vista amb Gil Robles, assabentat (diu eh) que el

java (?).

famosa entre pas la desit

"gallofbia"Itlia era, abans de d'e xaltaci feixista, el pas on es deseo

neixia la xenofobia 1 la intolerancia han anat seanpre contra la "Repbli ca" i la democracia francesa arnb la mateixa passi que havien estat par tidaris de 1-imperi" de Napole III. Els partits d'esquerra aren favorables a una etnesa amb la Frana republi cana, i aquesta posice poltica va proporcionar als homes republicana i demcratas tota mena de calmnies acusacions. Amb la seva "bona fe" de sempre, la reacci acusava la democracia italiana d'estar "al servei de l'estranger". La veritat era que "al servei de l'estranger" es trobaven els reaccionaris "triplicistes", que ha vien encadenat Italia en una aliana amb l'Alemanya i l'Austria imperials, aliana en la qual Italia tenia un papar de segon ordre. Bismarck ha via explotat b la mala poltica de Frana respecte a Italia. Es a dir, la poltica deis partits clerical, reac cionari i moderat de Prasma, que van oposar-se, en nom de l'Esglsia catlica, a la completa unitat na cional italiana, i que, realitzada ms aviat malament que b la unitat, consideraren Italia com a enemiga. Tamb a Frana la reacci anava contra les bones relacions amb Ita lia, mentre els partits d'esquerra eren italfils. Els errors i la dura pol mica deis reaccionaria de runa part i de l'alisa provocaren perodes de crisis agudas durant els Governs de Crispi. -En 1900, per fi, Frana, per primera vegada desprs del 1871, te nia un veritable Govern republica. Italia, desprs del segon assaig fei xista de 1898 (el primer bu en 1866), refloria amb el triomf dels "partits populars" republicana, demcra tas, socialistes--, i la visita de Lou bet a Roma, en 1904 que va pro vocar una violenta protesta del Va tica prepara la fi de la "Trplice" i ramistat franco-italiana que es $a manifestar deu anys desprs a la guerra. La neutralitat italiana abans, que va permetre a Frana de retirar els exrcits de la frontera deis Alps 1 de triomfar al Mame, i la colla boraci militar ms tard, foren els factors ms importants de la victo ria de l'Entesa. La poltica d'amistat envers Frana fou la ms popular: fou el poble qui va imposar la neu tralitat a una Cort 1 un Estat Major germanfils; fou el poble qui va im posar la guerra Junta a l'Entesa i contra els Imperis Centrals. Error gran deis Governs "bloc-national" de Frana fou el de no considerar amb afecte i comprensi ramistat del poble itali. A la Conferencia, de la Pau, de 1919, els representants dels dos Governs, Mafia i el francs, tre ballaren en contra, no solament de l'amistat franco-italiana, sino de la pau europea. De la banda italiana, el negociador Sonnino era un vell na cionalista i defensor de l'ordre mo nrquic a Europa. Sonnino havia negociat la participaci d'Italia a la guerra amb el Tractat de Londres (1915), document d'una imprevisi immensa. Sonnino no volia renruna ment de l'imperi habsburgus parque aquest imperi era una garanta per la monarquia savoiarda. En la a qesti oriental, Sonnino pregonava la formado d'un imperi habsburgus tripartir., auetro-hongaro-croata, 1 al

religiosa, pero els partits de dita

L'entrevista va sser important, si ms no per les referen cies que varen donar els entrevistats. De les dues referencies, pera, la ms clara i contundent, s la del senyor Gil, protagonista diguem-ne de la tragedia. "En tanto hemos credo, dice el senor Gil, que era bene ficioso para Espana, hemos consentido la prolongacin de una poltica en virtud de la cual la CEDA ocupaba una situacin de carcter secundario, que en ningn modo le corresponda. Pero todo tiene un lmite, y hoy estimamos que esa situacin secundaria que ocupbamos, no slo no beneficia en nada a Es pana, sino que le produce trastornos y perjuicios, y por ello estimamos que tal situacin tiene que terminar."
* *

soroll i amarinar durant dotze anys la pau d'Europa i els inter-assos na cionals dItielia. 1 es pot preguntar a Frana per qu fa concessions a qui amenaa i no les havia tetes a qui demanav a Franca un acord general europeu, espontani i no im posat o acceptat de mala gana. Pero tot aix s secundara El que im porta s de veure si es van arran jant un xic les ms difcils questions europees i si rarranjament s real o s una ficci diplomtica per tal de
guanyar

bon home. Com que la gbia, ell d'un, peribdic

temps

perdre'l

Temes leatrais
Si el teatro castell comptes amb una quants autora ms de la talla d'Angel Lzaro, de Casona, de Garca Lorca, ben seguir que la crisi teatral no existiria. Dissortadament, cada dos per tres, hem d'aguantar les "llau nes" imponents de Munoz Seca, d'Ar davn, de Pemn i molts d'altres, i arriba el dia en el qual el pblic de bon criteri artstic, avorrit i fatigat d'assistir a la representaci d'obres insubstanciaLs i dolentes, es queda a
casa o

Avui es tornen a pagar en moles regions agrcoles, com a retribuci d'una jornada de vuit hores de treball, dues pessetes cin quanta cntims. En algunes contrades el jornal s de dues pessetes, i hi ha localitats en les quals la remuneraci s d'una pesseta sentantacinc...
* * *

"grandes" d'Espanya han regalat a l'ex-infanta Bea triu que es casa avui a Roma, un autonibil; els nobles de Bar celona un collar de maragdes... Dijous passat varen morir de fred i de fam, a Barcelona, dos
Els mendicants ; l'un, a la carrPtega de Ribas entre Can Bar i Sant Andreu, l'altre a Can Tunis...
* * *

El senyor Lerroux, referint-se a l'entrevista desitjada pel pas, ha dit: "Yo soy un hombre que respeto mucho la opinin nacional y la de sus rganos... Yo soy un hombre que tengo la confianza ms completa, ms absoluta que pueda tener ningn otro jefe, ningn, otro lder, ningn otro director de partido poltico. Yo soy un caudillo, y de caudillaje se me acusa, y sin embargo, antes de proceder, yo los que conmigo colaboran para obrar en consecuencia, y no de una manera impremeditada, y que luego no se diga que obr sin consultar con. la opinin de los dems."
a

consulto

mi

partido

* *

El mateix dia PErniliano, "carne de

su

carne"

va

dir als

periodistes:
"La Asamblea
anos. La Junta nacional que en ella se design no se ha reunido. nunca, y el Consejo nacional, u rgano ejecutivo del partido, est incompleto. Se marcharon los senores Martnez Barrio, Lara y Torres Campan, y no se ha vuelto a reunir la asamblea como

(del Partit Radical)

se

reuni hace dos

deba cada ano, para sustituirlos.

* * *

I tornant a l'entrevista, diuen els assabentats : "Es pro pasit del senyor Gil Robles que la cartera d'Hisenda s'adju diqui a la CEDA. Creu que tenint en compte la gran represen taci del seu partit, s la CEDA la que ha de dirigir la poltica econmica, que s de vital inters per al pas."
* * *

El senyor- Vctor de la Serna, creiem que ben avuiat rebra l'encarree d'escriure un libre titulat "Cmo fui lanzado del ministerio de Hacienda", llibre que naturalment no l'haur de firmar eh, sin el senyor Marraco.
* * *

El senyor Pich i Pon!1! ja ha pres possessi de l'Alcaldia, haver dimitat, per, la presidencia de la Cmara de la Propietat Urbana...
sense
* * *

Encara ens sembla estar sentint al senyor Lerroux en la nit del 6 d'octubre, quan va dir ali de : "Vamos a continuar la Historia de Espana..."

Par en el pla "na,polenic" de Mussolini faltava una carta: la de Hitler. L'agitador nacional-socialista va aprofitar l'ajut de Roma fina que va conquistar el poder. Quan va es tar segur del triomf, el vell pla pan germanista torna a presentar-se a Austria. Austria era solament un pont per a passar a l'Adritica, ame llagar els Alps i baixar a la Penn sula ,balcnica, desprs d'ha-ver aca bat amb Txecoslovquia. Mussolini va comprendre que havia ajudat el ms gran anemia d'Italia i el ms gran rival de rimperialisme feixista itali. O es lliurava a Hitler, amb un paper secundan, o canviava el rumb de la poltica mussoliniana. D'altra banda, Anglaterra, que s'havia servit de Mussolini com d'un policia, a la Mediterrnia, i els Estats Units, que havien concedit emprstits per tal de rompre el front europeu, ja no tenien diners, i l'Estat "totalitari" s el ms car. La situaci financera de la Italia feixista s de les ms difciLs, 1 Mussolini necessita urgent ment milers de milions per tal d'im pedir la caiguda vertical de la lira. I s'ha arribat al viatge del senyor Laval a Roma. El primer punt de les negociacions s remprestit de 5.000 milions. Frana hi est d'acord. El segon punt s el de les conces sions colonials que Frana ha de fer a Italia. El tercer el de les conces sions en la poltica europea que Mus solini ha de fer a Frana. Les reivindicaoions colonials del feixisme itali eren grana. El Govern de Roma demanava el port de Dji buti, a l'Africa oriental, prop de la colonia, Eritrea italiana; els territo ra de Tibesti i Borku, al sud de la Libia; els territoris que arribaven al llac Txad i rex-Camerun alemany. Amb aquestes concessions el domini itali a l'Africa shauria escampat de la Mecliterrnia a l'Atlntic sepa rant les possessions franceses i an gleses de l'Africa occidental i orien tal. Frana ha concedit un centenar de milers de quilmetres quadrats del territori de Tibesti, al sud de Li bia (les reivindicacions del feixisme eran de 600.000 quilmetres), d'acord amb el Tractat de Londres de 1915, i algunas petites rectificacions de frontera a Somlia. Segons la Prem sa, oficiosa, Frana concedeix una participaci econmica al ferrocarril d'Addis Abeba-Djibuti, pero quedant la majoria d'accions de l'em Els darrers incidents a l'Etiopa sembla que responen a un pla esta blert: Etiopa pagar les despeses amb una rect.4.0.cacs de frontera a

se'n

va

al cinema. La crisi de

pblic, no s ms que la consecuen cia lgica de la crisi que la produc ci teatral safreix. Quan ala aspec tadors, si hom els dna obres bones, omplen els teatres. "Santa Marina", del poeta Angel Lzaro, l'obra estrenada abans-d'ahir al Teatre Novetats, haur estat, sens dubte, pel pblic intelligent, la com pensaci per tots els desencisos so ferts gracias. a l'anodina i vulgar pro ducci teatral espanyola. L'obra d'An gel Lzaro, ultra moltes altres qualitats, cont les ms essencials per
sser considerada com a indiscuti blement bona. Es sincera. Es genu nament "teatral". Es fa interessant des del primer moment. No s obra escrita de cara al pblic; no intenta frapar la "galeria" amb fraseologia d'artifici, ni renganya amb la crea ci de personatges falsos i convencio nals. Tot, en aciuesta obra, s mesu ra, equilibri, honradesa i beut,at ar tstica. El llenguatge s difan, duna senzilla i potica claredatla difcil facilitat El dileg, viu; d'una gran emoci en els passatges culminants de l'obra. L'argument s un tros de vida palpitant, s una realitat can dent, exposada amb valentia i fide litat i de la qual es pot treure con seqencies ben allionadores. Ms de quatre espect,adors que ocupaven llot ges i seients de pati, amb cotxe a la porta i compte corrent a les princi pals banques d'Espanya, sortiren del teatre un xic indignats i decebuts, amb la coa entre carnes. Aquella uni del poble, aquell triomf de la gent humil, explotada un i altre dia per aquell cacic sense escrapols ni cons ciencia. ala senyors Esteves els va tallar la digesti. Angel Lzaro s un autor que tot catal liberal considerar, des d'a vui, com un valor autntic, com un poeta de viva sensibilitat i alt es perit de justicia.
a

dstic. Per aix el senyor Manuel Brunet s'excita, s'enrabig i les empren amb LA RAMBLA i amb mi... per ni LA RAMBLA ni jo ens enfadem. No valdria la pena tampoc, avui, que ens entretingussink a desmentir les afirmacions del redactor de "La Vete" en el co mentari de divendres. I no valdria la pena, pel que acaben d'ex plicar, que a judici nostre justifica la divertida obsessi, i per que no tenen cap novetat, can sn repetici del que el senyor Brunet escriu des que s'ocupa de nosaltres. Si !cm una excepci aquesta vegada, s per intentar posar una mica d'ordre heterognies idees que en el transcurs deis anys, l'ex en les director de "Mirador", ex-redactor de "La Publicitat" i potser futur collaborador de "Renovacin" ha hagut d'emmagatzemar en el seu cap que ja en una oasi una gent incivil va intentar obrir. Quedem, clanes, senyor Manuel Brunet, que Hlios Gmez pot escriure una biografia d'una figura sovitica sense que ni LA RAMBLA ni jo, siguem uns enamorats ni tan sois uns simples addictes del regim implantat a Rssia. ?Que no ho entn? Que hi farem... Els homes liberals encara que siguem bur gesos, som aix. J. SUNYOL I GARRIGA
que ho s del Suprem. senyor Me dina, Estan encausats tot el Consell de guerra, el general Berenguer, l'audi tor i el capita general d'Arag en aquella poca. Actua d'acusador per la vdua de Garca Hernndez, el se nyor Francesc Rubio, i el cliputat Ayuso, per la mare de Galn. El senyor Melquades Alvarez de fensar el general Berenguer; el se nyor Gil Robles, el capita general, i el senyor Goicoechea, els auditors".

d'escriure fora de no s'hi ha pogut trobar mai, fa veure que no coraprn que citiitre la redacci simplem.ent liberal en, l'accepci ms amplia del mot, un colaborador amb responsabilitat de la seva signatura pugui defensar una doctrina diferent i de ms a ms contretria d'aquella que defensa un altre element del mateix clos perio

Les

coses

que passen

Encara
Llegim:
8.La guardia civil tras la pres d'Avils 52 detin guts en aquella zona, acusats d'in tervenir en els successos revolucio i als quals sels trob armes. Pel mateix motiu foren detinguts Josep Lpez Meje, Maria Josep Asue za, Josep Avelino Ynez, Cleto Angel Blanco, Manuel Castro, Maria Gra cia Alvarez 1 Ruf Bejo, els quals prengueren part activa en el movi ment en diversos llocs de la regi." liada
a

"Gijn,

I visca el

respecte

la

Quines ganes de perdre el temps! Com si no sabssim que sota el Go vern de la C. E. D. A. el que els sap greu s precisament que Galn Garca Hernndez no siguin vius, per a poder-los tornar a afusellar.

voluntat popular
De "El Liberal", de Madrid: "Totana, 10.Por orden del gober nador han sido destituidos los con cejales socialistas y sustituidos por 21 concejales lerrouxistas."

Per l'indult del sergent

Vzquez
Sota el ttol "El derecho de s

Company
L'altre dia el cap del Govern, se nyor Lerroux, va dir: "He rebut un telegrama signat per alguns senyors, en primer lloc pel nostre company pres a la pres d'O viedo, Javier Bueno i d'altres senyors, interessant-se per rindult de Jess

plica", "Heraldo de Madrid" escriu: "Sabemos que la mujer encinta tiene un fuero intangible durante su estado excepcional; que padres e hi jos estn eximidos por la ley, de prestar testimonio de cargo contra sus parientes ms prximos; que en ningn caso y por ningn motivo se puede privar a una madre de su desesperado derecho a pedir clemen cia para su hijo.
No hablemos aqu, sera Inoportu no, del proceso y la terrible senten cia recada en el mismo sobre la cabeza del sargento Vzquez. Diga mos, s, amparados en el derecho de splica, que el padre de ese reo de muerte pide, llorando, piedad para su hijo. Sirvan nuestras palabras ex clusivamente de altavoz a su dolor hecho lgrimas para que llegue has ta donde la gracia del indulto jetede ejercitarse como una hermosa fun cin de soberana". Esperem que el sergent Vzquez no ser. executat.

Argelles". El periodista Javier Bueno, direc

tor del diari "Avance", d"Astries, ha estat objecte d'un tracte "prefe rent" a la preso d'Oviedo. Alguns dia se'n parlar, i aleshores es velar quin grau de companyonia hi havia.

Anua

M.

martnez-Sagi.

Entreteniments

Aquest nmero ha
passat per la
censura

NAQUERA

La premsa din: "Madrid, 8.E1 tribunal Suprem ha fixat per al da de la vista de la causa per l'afusellament de Galn i Garca Hernndez. El presidir, el