Grisos acadmics

Observacions sobre el tractament literari de la universitat a El quadern gris

Lucas Villavecchia Literatura catalana 2on dHumanitats UPF Juny del 2010

Si jo pogus imaginar, crear un altre mn, imaginaria aquest mn mateix. El quadern gris

Contra el tpic, grisor Un dels grisos ms intensos que pinta Josep Pla a El quadern gris s el gris universitari. Concretament, lentrada del 22 de mar, una de les ms llargues del dietari (32 pgines1), s una narraci cronolgica de la desastrosa experincia universitria de lautor. Aquest fet no s del tot atzars, com no ho s tampoc que la primera frase del llibre acabi amb la paraula Universitat. Moltes raons justifiquen linters de Pla pel tema universitari; comencem per la ms evident: El quadern gris s lobra de formaci dun jove de 21 anys, i qu s la Universitat si no lespai paradigmtic de formaci de la joventut? Ara b, aquest s un tpic que Pla ridiculitza, com sol fer amb tots els tpics...
14 de gener. Cada vegada que passo la porta de la Universitat penso en la quantitat dhores que hi he perdut, en les males estones que hi he passat, en el b que mhauria pogut fer i no mha fet. Quina baluerna estranya, tronada, morta, indescr iptible, no s aquest horrible edifici!2 12 de mar. Desprs daquests cinc anys passats a la Universitat, em sembla que el que hom sol dir-ne rutinriament: que shi perd el temps i que en sortir -ne s quan sha de comenar de treballar i sobretot quan sha doblidar el que shi ha aprs, s absolutament secundari.3

Estil literari i descripci de la realitat En cert moment dEl quadern gris Pla escriu: Arribar a una banalitat profunda pot sser, al meu entendre, un autntic propsit literari4. Podem interpretar les escenes universitries com laplicaci daquesta premisa; en elles la mediocritat, la insignificncia, la grisor, marquen el to general. En canvi, lestil mostra una lucidesa i una claredat aclaparadores. El tema i lestil no es corresponen: quan ms baix s el primer ms seleva el segon. La filiaci flaubertiana de Josep Pla es posa de manifest.
1 2

En ledici que aqu farem servir: Josep Pla, El quadern gris, Destino, 2007. Josep Pla, op. cit., p. 384 3 Josep Pla, op. cit., p. 449 4 Josep Pla, op. cit., p. 419

Per ms enll de lexercici literari5, trobem en aquestes escenes lafany de descriure la realitat i el que ell anomenava, amb certa trampa, literatura de lobservaci. Una realitat no abstracta, delimitada; la realitat del pas: En definitiva, la Universitat era un reflex exacte de la societat del pas, no era un organisme de selecci6, La Universitat. Els condeixebles. s un mn curis, molt tpic de la societat7. Aquesta sentncia ens recorda aquella sobre la famlia (Cosa curiosa i complicada...8) que apareix al principi del llibre. Tanmateix, potser per pudor i respecte, Pla no es permet una reflexi posterior sobre la famlia a partir de la seva prpia. Amb la universitat, per, s diferent. Pla aprofita aquest ambient i el descriu fil per randa: les condicions dhigiene, larquitectura, les assignatures, els professors, els alumnes, el dialecte universitari, tot t cabuda. Aix doncs, s interessant constatar com Pla positivitza a travs de la literatura una experincia negativa com la universitat. No oblidem que les coses, en Pla, tenen valor en la mesura en qu poden ser traslladades al paper. Paradoxalment, la realitat real troba una segona vida a la realitat escrita.

Compendi de motius planians i absorci literria de la realitat En primer lloc, no s destranyar que Pla no es senti cmode a la universitat. Com afirma sovint, malgrat la seva joventut, arrossega una permanent sensaci denvelliment. Els personatges joves els estudiants, de ledat de Pla sn minoritaris a El quadern gris. A Pla li interessen els adults, la qual cosa explica el paper cabdal de lAteneu barcelons. Aix doncs, lAteneu i la universitat sn espais antittics: en un sescolta i saprn, en laltre es fa xivarri i es perd el temps. Veiem ara com retrata Pla lambient universitari. El que lespanta, en primer lloc, s la massa, una rivada humana de tres-cents estudiants9. En noms dos pargrafs no gaire llargs, la massa apareix repetidament com a autntic cafarnam hum, ramat que feia un soroll espants, gernaci jove i delirant, allau

Amb la crrega dartifici que aix suposa: per exemple, costa de creure que lentrada del 22 de mar fos escrita ntegrament aquell dia, i s ms plausible que Pla ho disposs aix per raons estructurals i narratives. 6 Josep Pla, op. cit., p. 482. 7 Josep Pla, op. cit., p. 436. 8 Josep Pla, op. cit., p. 14. 9 Josep Pla, op. cit., p. 458.

dhumanitat i, finalment, ramat dscol, bstia i displicent10. Aquesta fbia a la massa11 s conseqncia de la fbia obsessiva al desordre. Pla s un defensor aferrissat de lordre, i la universitat s el ms semblant a lanarquia que trobem al llarg dEl quadern gris. Lordre, en Pla, s de carcter materialista. Veiem, per exemple, la descripci que fa de la Universitat Industrial de la Mancomunitat, on assisteix a una conferncia dEugeni dOrs:
Per a un estudiant de la Universitat oficial com sc jo, habituat a aquella sordidesa, laspecte extern cortines, flors, llums, seients, taules, llibres, higiene... sembla un somni. El to de la gent em fa lefecte de la revelaci dun mn del qual no podia ni imaginar lexistncia.12

Sembla fins i tot que la personalitat de Xnius es transfereixi a laspecte fsic de lentorn. Amb aquella sordidesa es refereix a lUniversitat oficial, de la qual dna una descripci oposada, seguint frmules que destaquen la grisor, la manca de vida, lestancament, la solemnitat: laula immensa, grisa, impressionant i sorda13, laula grisa, glacial, impregnada de la boira matinal, laire sever i gris de laula universitria14. La vulgaritat de la fesomia universitria queda sublimada amb la descripic dun amfiteatre pintat de color de merda lquida15, expressi infreqent en lidentificable lxic plani. Junt amb el desordre i la massa, entren en joc la teatralitat i la falsedat:
quan dues o tres-centes persones, sobretot si sn joves amb aquell punt dentusiasta profunda que va lligada amb la joventut, es concentren en un local tancat, acadmic i buit, apareix, per mica mica que hom es descuidi, un fenomen fatdic: apareix el teatre. 16

La universitat s un microcosmos en el qual es condensen i caricaturitzen, com en una comdia, els trets tpics de la societat catalana. Altra vegada, Pla treu profit literari de la ms gran petitesa, i ens ofereix unes pgines magistrals i punyents en les quals narra i descriu la pobresa moral dels seus condeixebles i la ridiculesa dun professorat fossilitzat i acadmic; i s que, com afirma Pla, Una de les coses ms trboles, desconcertants i desagradables de la vida s constatar que a gaireb tots ens apassiona
10 11

Josep Pla, op. cit., p. 458-459. Fbia que lemparenta amb alguns dels seus mestres, com Flaubert, Ortega, dOrs o Baroja. 12 Josep Pla, op. cit., p. 415. 13 Josep Pla, op. cit., p. 460. 14 Josep Pla, op. cit., p. 465. 15 Josep Pla, op. cit., p. 462. 16 Josep Pla, op. cit., p. 461.

ms una mala acci que una bona acci avorrida17. En efecte, les escenes universitires sn de tot menys avorrides... i estan plenes de males accions.

La trampa del realisme Fixem-nos ara en la perspectiva narrativa que adopta Pla. Pla es presenta com un realista, com un escriptor que descriu la realitat, criticant lopci fcil que consisteix a opinar constantment. No obstant aix, la realitat s sotmesa a una constant literaturitzaci i, en conseqncia, sallunya duna terica objectivaci. Parafrassejant a Flaubert, per lautor de lEmpord la realitat noms s un trampol, un punt de partida. Xavier Pla ha explicat b aquest aspecte crucial per a la comprensi de Josep Pla:
Encara que Josep Pla s un escriptor que concep la literatura com una representaci del mn, i que pretn fer creure que la seva prosa noms s pensada com a imitaci, observaci i descripci de la realitat, una lectura crtica de la seva obra hauria de substituir probablement el terme realitat pel de retrica de la realitat. Si Josep Pla planteja un discurs sobre la realitat s perqu, parallelament, posseeix un, o diversos, mtodes de creaci defectes de realitat.18

En el tractament que fa Pla de la universitat, s inevitable pensar en certs passatges del Baroja dEl rbol de la ciencia o del Flaubert de Madame Bovary. I aix ens trobem que lautor, que vol fer-se passar com un cronista del seu temps, sapropia de procediments propis de la novella, allunyats de la mera mmesi. Qui no recordar el mediocre Charles Bovary en llegir Sempre hi havia lestudiant apocat i provincial el barret del qual es posava a volar pels aires19? Malgrat la seva postura escptica envers el gnere novellstic, Pla ha interioritzat a la perfecci la seva regla dor: no s suficient que all narrat sigui real; cal que ho sembli, cal dotar-ho duna ptina retrica i dun pathos, de vividesa i versemblana. El segent extracte, per exemple, basa el seu poder de persuasi en una hiprbole que avana in crescendo constant fins a la caricatura i el grotesc:
Orden!Orden! cridava el catedrtic, fent uns saltets que sacsejaven el cos, anant com una llanadora dun extrem a laltre de la taula, la cara crispada dhorror, suat, ensenyant

17 18

Josep Pla, op. cit., p. 433. Xavier Pla, Josep Pla, ficci autobiogrfica i veritat literria, Quaderns Crema, Barcelona, 1997, p. 245. 19 Josep Pla, op. cit., p. 462.

les dents, projectant saliva per tots cantons, els cabells esbullats, els ulls fora de les rbites, el jaqu a tres quarts de quinze, la corbata desfeta, els pantalons en perill de caiguda imminent.20

Com tots els bons novellistes i malgrat no ser-ho ell mateix, Josep Pla demostra en la seva escriptura que la fora dun text depn en major grau de la seva veritat literria que de la seva veritat real. Observem si no, per continuar amb exemples concrets, el detall fantstic que s laparici dun barret fatigat i plcid21. Aquesta imatge s tpicament planiana i denota clarament que existeix una manera de percebre el mn en lobra de Pla, i que t en ladjectiu la seva mxima expressi. A travs de ladjectiu, Pla inverteix les categories convencionals, fent material all espiritual i espiritual all material. En aquest sentit lanlisi que Mario Vargas Llosa dedica a Flaubert al seu assaig La orga perpetua s igualment vlid pel de Palafrugell:
sorprende que durante ms de un siglo se haya tenido a Madame Bovary, una novela donde el espritu se vuelve materia y la materia espritu, como un ejemplo de realismo, entendido este trmino en el sentido de mera duplicacin literaria de lo real.22

Aquesta s la grandesa de Pla: la sensaci de realitat que transmeten els seus textos ens enganya constantment i, tot i aix, s innegable que la seva obra s un viu testimoni del seu temps, malgrat el que t delaboraci literria. Si llegim atentament a Pla, com sha intentat amb aquestes escenes universitries, no tardem en adonar-nos que el pags ignorant s la mscara dun escriptor que sempre va una passa per davant del seu lector. Com tota la bona literatura, lobra de Pla no es pot resumir o simplificar amb etiquetes (si b a ell li agradava la de realisme potic), cosa daltra banda tpica de lacademicisme universitari. I ja sabem qu pensava Josep Pla de la universitat de la seva poca...

20 21

Josep Pla, op. cit., p. 466. Josep Pla, op. cit., p. 464. 22 Mario Vargas Llosa, Obras completas VI, Ensayos literarios I, La orga perpetua, Crculo de lectores, Barcelona, 2006, p. 812.