!"#$%&#'%& )%$)& ** +$%,-.

#
/.%-" 012"&3

+$%,-.# 4.5#%& 6'47-"-$3
rendrem per punL d'arrancada un [udlcl negaLlu adreaL a la !"#$%&"' d'PerdoL: el del
seu conLrlncanL 1ucldldes:

oLser l'absencla de l'elemenL llegendarl en la meva narracl la fara menys graLa a
l'orella, per sl la [uLgen uLll LoLs aquells que vulguln Lenlr una vlsl clara dels
esdevenlmenLs passaLs l dels que, mes o menys semblanLs, s'han de produlr en el
fuLur, segons les llels de la naLura humana, [a em donare per saLlsfeL. Ln fl, he
composL una obra que es una adqulslcl per a sempre, no una pea de concurs que
s'escolLa un momenL.

1ucldldes, !"#$%&"' )* +' ,-*&&' )*+ .*+/0/12#, 1.22.4

Lls flllegs esLan d'acord que aqul 1ucldldes s'esLa referlnL, sense esmenLar-lo, al seu
predecessor, del qual vol prendre dlsLancla: PerdoL. Com sol passar, la crlLlca ens posa
sobre la plsLa. AquesL aLac de 1ucldldes va adreaL al caracLer oral de l'obra d'PerdoL. Lns
slLua en un conLexL d'orallLaL. Sabem que la !"#$%&"' d'PerdoL va ser publlcada, d'enLrada,
no per mlL[a d'un lllbre, sln per mlL[a de lecLures publlques, una mena de conferencles,
pronunclades a ALenes l a d'alLres lndreLs, com ara Cllmpla.
er, a mes, els esLudlosos han anaL mes enlla l han lnslsLlL recenLmenL en el caracLer
Lambe oral de les Lecnlques de composlcl l de les fonLs que fa servlr PerdoL. 1oL plegaL
demosLra un deuLe d'PerdoL envers el paLrlmonl oral, la seva Lradlcl: ell fa referencla
consLanLmenL a all que ha senLlL l all que ha senLlL dlr. l en canvl fa servlr relaLlvamenL
poques fonLs escrlLes o documenLals. Amb alLres paraules, podem dlr que caldrla lleglr
PerdoL, que per als anLlcs es el pare de la hlsLrla, com un hlsLorlador que produelx, en
ple segle v aC, un monumenL llLerarl de nou lllbres en una aLmosfera culLural famlllarlLzada,
cerLamenL, amb l'escrlpLura (no endebades s'ha feL servlr amb usos molL dlversos des de fa
mes de Lres-cenLs anys!), per que manLe molLs elemenLs propls d'una clvlllLzacl de la
paraula oral. AquesLes Lecnlques orals es perceben en dlferenLs lndlcls, que ens poden
fornlr unes plsLes de lecLura (Sllngs):
a) aquells relaLs que es basen en una esLrucLura flxa, un canemas, cosa que es Llplca dels
conLes populars (Wesselmann),
b) la repeLlcl d'elemenLs en la frase (perque la lnformacl nova l rellevanL pugul ser
processada per l'audlLorl),
c) l'esLrucLura clrcular o anular dels eplsodls, que conelxem con 3"1,4/50/#"$"/1: un
relaL es lnLroduiL l LancaL per la repeLlcl de la maLelxa frase, o la maLelxa ldea, amb moLs
semblanLs. Alx servelx a PerdoL per a dellmlLar claramenL el seu excurs.
Les Lraducclons mlren de reprodulr aquesLes caracLerlsLlques. er exemple, la famosa
hlsLrla de l'esposa de Candaules comena dlenL:

uoncs be, aquesL Candaules esLava enamoraL de la seva dona, l n'esLava LanL, d'ella,
es pensava que Lenla, l de molL, la dona mes bonlca de LoLes. S'ho pensava LanL...
PerdoL, !"#$%&"'6 1.8


Lls hlsLorladors rlgorosos l del morro forL sempre han preferlL 1ucldldes, com un dels
camplons de l''ob[ecLlvlLaL' l de la 'hlsLrla clenLlflca'. er alx no ens esLranya que fos
enalLlL com a model pels hlsLorladors poslLlvlsLes del segle xlx. nosalLres, molL mes
escepLlcs, comencem per dubLar sl la maLelxa preLensl d'ob[ecLlvlLaL no es sln un mlraLge
-com sl la reallLaL, del LoL desacredlLada, no depengues dels ulls que la mlren. l es que els
flllegs Lenlm una cerLa deblllLaL per PerdoL. odem recomanar de lleglr, l relleglr,
PerdoL, enLre d'alLres coses, per la rlquesa l la frescor de les hlsLrles, anecdoLes l facecles
de LoLa mena que acumula l que va desgrananL al llarg de la seva exposlcl.

+$%,-.# " 89.%&8"#&#
Ln la defensa d'PerdoL acuden Lambe els anLroplegs l els esLudlosos de l'orallLaL.
nlngu no poL dubLar, ben cerL, que l'escrlpLura exercelx un lmpacLe sobre la capaclLaL
d'emmagaLzemar la memrla -per oposlcl a la memrla oral. er avul molLs
especlallsLes ens expllquen que no n'hl ha prou amb l'escrlpLura per modlflcar, per ella
maLelxa, les capaclLaLs cognlLlves del pensamenL huma -com crelen, encegaLs per la
conflana en el deLermlnlsme Lecnolglc, els esLudlosos del segle passaL.
er alx, la hlpLesl que expllcava que una lnnovacl Lecnlca com l'escrlpLura alfabeLlca,
a Crecla, desencadenava mecanlcamenL el progres del domlnl del mlLe al domlnl de la
hlsLrla ha esLaL severamenL conLesLada: la paraula escrlLa sembla que consplra, [unLamenL
amb alLres facLors, a favor d'un desenvolupamenL que la socleLaL ha empres. no es nomes
gracles a l'escrlpLura, doncs, que els grecs van escomeLre l'avaluacl crlLlca l foren capaos
d''lnvenLar' la hlsLrla, les maLemaLlques, les clencles l la fllosofla: el facLor caplLal sembla
haver esLaL la vlda al sl de la polls l l'us de la paraula en els enconLres publlcs. 1al com avul
[a no ens podem creure el LranslL del mlLe al logos", hem apres Lambe a quesLlonar el pas
de l'orallLaL a l'escrlpLura, que no podem anallLzar com sl fossln dues esferes esLanques.
Amb PerdoL ens endlnsem en una culLura a cavall de l'orallLaL l l'escrlpLura. Ll feL que
compongul, com hem dlL, una obra amb clmenL oral per exposar-la oralmenL no ll lmpedelx
d'abordar noclons absLracLes, com ara la nocl de causallLaL: els seus anLecessors, els
loggrafs, han posaL per escrlL els relaLs que conelxen, per ell vol lnvesLlgar per conelxer:
alx es el que preLen amb el concepLe que fa servlr per deflnlr la seva obra (7"#$/&"*) -que
en el seu momenL devla sonar revoluclonarl. Ll Lerme ll servelx per abraar els relaLs sobre
el passaL l sobre els cosLums del presenL, els edlflcls, els LreLs geograflcs... Ln el prleg
programaLlc que encapala la !"#$%&"' es planLe[a l'ob[ecLlu de la seva obra, que no es sln
buscar les causes ('"$"') -no l'orlgen!- de les guerres conLra els erses:

Alx es l'exposlcl dels resulLaLs de la recerca (7"#$/&"*) d'PerdoL d'Pallcarnas, feLa
perque amb el Lemps no es perdl el record dels feLs, grans l admlrables, duLs a Lerme
LanL pels grecs com pels barbars, per mes encara perque se saplguen les causes
('"$"') que els lnduiren a fer-se la guerra.

PerdoL, !"#$%&"', rleg

u'alLra banda, l'us masslu de les fonLs l Lecnlques orals no represenLa cap enLrebanc,
Lampoc, a l'hora de pro[ecLar un saludable escepLlclsme sobre els relaLs que lncorpora:

er l'home que parla de l'Ccean ha LraslladaL la seva narracl al regne del mlsLerl l
no dlsposa de cap prova de la seva Leorla. !o personalmenL no conec cap rlu Ccean

que de deb exlsLelxl. Segons el meu parer, fou Pomer o algun alLre poeLa anLlc qul
s'lnvenLa aquesL nom l l'lnLrodul en la seva poesla.

PerdoL, !"#$%&"', 2.23

u'on ll ve aquesLa oberLura de mlres, a PerdoL? AquesLa perspecLlva Lan equlllbrada,
lmparclal l escepLlca? val la pena, Lal volLa, de recordar que PerdoL nelx a Pallcarnas, una
fundacl grega (drla) del sud de la cosLa d'Asla Menor (av. 1urqula). La poblacl lndlgena,
els seus veins, sn carls. l la cluLaL esLa soLmesa al domlnl persa. llns l LoL el seu pare Le un
nom no grec: Llxes. Pem de suposar que la mescla amb la poblacl lndlgena era hablLual l
PerdoL revela famlllarlLaL amb els amblLs aslaLlcs. Sembla ser que la famllla d'PerdoL
esLava compromesa amb les acLlvlLaLs pollLlques adversarles de la Llranla. Lll maLelx hague
d'exlllar-se a Samos. u'alLra banda, va vlaL[ar molL: a (l per) LglpLe, a LsclLla (lncloenL-hl el
sud de 8ussla), la Clqulda (?) [Cergla], Magna Crecla, Slcllla, Clrenalca, Asla Menor, Lplr.

+$%,-.# " 8& -$2.4%14"&
l LoL alx sense renunclar al seu paLrloLlsme l als seus senLlmenLs hellenlcs l
prodemocraLlcs. Ln els seus planLe[amenLs hl ha gran colncldencla ldeolglca amb la
pollLlca de erlcles l de l'exLensl l consolldacl de la democracla. Les lecLures publlques
d'PerdoL sn un acLe pollLlc, en que el LexL hlsLrlc defensa una causa pollLlca -la
democraLlca. A ml em sembla que alx ens ha de recordar que la democracla grega del
segle v es, per damunL de LoL, un fenomen oral. La comunlcacl oral, la paraula dlLa,
pronunclada l dlscuLlda, es la clau de volLa que sosLe l'edlflcl democraLlc.
Sl mlrem al nosLre volLanL, velem com la paraula oral paLelx, en les nosLres democracles,
una crlsl greu: els dlscursos dels nosLres pollLlcs, cada vegada mes pobres l esclerLlcs, sn
calculaLs l rlglds, la paraula oral esLa conLrolada per uns dlscursos molL ben anallLzaLs l
soLmesos a la correccl pollLlca. 8es a veure, doncs, amb els usos orals d'una democracla
radlcal com la grega. Ln uns momenLs de la hlsLrla del nosLre pals com aquesL que esLem
vlvlnL ara, nosalLres hem de reprendre una vegada mes la lecLura d'PerdoL, perque, per
dlr-ho amb !osep la, un pals no poL ser alguna cosa sense Lenlr compleLa una edlcl
d'PerdoL".


.*& '50+"'&:
lowler, 8oberL L. (1996). PerodoLos and Pls ConLemporarles", 8/-&1'+ /9 !*++*1": ;$-)"*#
116 (ps. 62-87).
CrlfflLhs, Alan (2006). SLorles and SLoryLelllng ln Lhe !"#$/&"*#", "1 C. uewald & !. Marlncola
(ed.), <7* ='5>&"),* =/50'1"/1 $/ !*&/)/$-#, Cambrldge (ps. 130-144).
Sllngs, Slmon 8. (2002). Cral SLraLegles ln Lhe Language of PerodoLus", "1 L. !. 8akker, l. !.
l. de !ong, P. van Wees (ed.), ?&"++@# =/50'1"/1 $/ !*&/)/$-#, Lelden-8osLon-kln
(ps. 33-77).
Wesselmann, kaLharlna (2011). AB$7"#:7* C&DE7+#$&-4$-&*1 "1 !*&/)/$# PlsLorlen, 8erlln &
8osLon.