Cat 1 ESOSol Uni Did

Solucionari de les activitats didctiques
Unitat didctica 1
Pgina 11. Comprensi lectora
LEnric era un dels millors amics den Joan, el narrador de la histria. Don els venia aquesta amistat? Les seves mares eren venes i van quedar embarassades gaireb al mateix temps. Com eren els vens de lEnric? Li queien b, a en Joan? Era un matrimoni sense fills, amb un lloro i molt poca pacincia amb els nens. Quan els vens decideixen marxar de vacances, quin favor demanen als pares de lEnric? Regar les plantes del jard de linterior. Qu fa lEnric quan va a casa dels vens? I, mentrestant, qu fa el gos? Senduu el gos i li diu que no entri a la casa, per el gos no en fa cas, entra i agafa el lloro amb la boca. Qu fa el pare de lEnric amb el lloro? Qu pretn amb aix? El deixa mort dins la gbia, com si no hagus menjat, perqu no senfadin els vens. Quina s la reacci dels vens quan arriben i entren a casa? Per qu tenen aquesta reacci? Se sorprenen de trobar el lloro mort dins la gbia, perqu lhavien enterrat abans de marxar de vacances. Per qu en Joan recorda aquesta ancdota del lloro que li havia explicat lEnric ja feia temps? Perqu ha trobat al calaix del seu escriptori les plomes del lloro.
1.7 1.6 1.5 1.4 1.3 1.2 1.1
Pgina 11. Resumim lancdota

Uns vens de lEnric que tenien un lloro van marxar uns quants dies de vacances i van demanar als pares del noi si els podien regar les plantes. Al cap duns dies lEnric va anar a la casa dels vens a regar. En acabar, va veure que el seu gos portava el lloro mort a la boca. Desprs de pensar-sho molt, el pare de lEnric va decidir posar el lloro a dins la gbia i no dir-ne res als vens. Quan els vens van tornar i van veure el lloro, van sortir cridant: s increble! s cosa de bruixeria. Sens havia mort el lloro i lhavem enterrat al jard. I ara ha aparegut a dins la gbia.
1.8
Pgina 11. Paraules i expressions

Relaciona cadascuna de les expressions de la lectura (les de lesquerra) amb la que li correspongui de les de la dreta: a) avenir-se dall ms: 2) entendres molt b b) no refiar-sen ni un pl: 1) no confiar-hi gens c) sortir-ne airs: 4) aconseguir lobjectiu, reeixir d) portar-ne una de cap: 3) tenir la intenci de fer-ne alguna e) si ms no: 7) almenys f) al capdavall; 5) al cap i a la fi, comptat i debatut g) desfer un malents: 6) aclarir les coses.
1.9
45
Repassa el significat de les paraules o expressions segents: trasbalsada, tafaneria, fil per randa, escarnir, entomar, esterrecada, esveradssima i desencaixada (vocabulari de la lectura); desprs, utilitza-les en aquestes frases: a) Davant la tafaneria den Joan, lEnric li va explicar fil per randa tota la histria del lloro. b) LEnric tenia una expressi entre trasbalsada i cmica. c) El Jack va entomar una bona esterrecada damunt el llom amb un diari enrotllat. d) Els nois feien empipar el lloro, lescarnien i el provocaven. e) La Marta va entrar esveradssima, amb la cara desencaixada i els ulls fora drbita. Els vens de lEnric, per enterrar el lloro, devien haver fet servir diversos estris que podem trobar en un jard. Aqu en tens uns quants: a) el cvec; b) la mnega; c) la regadora; d) el rasclet; e) el ramp; f) les tisores o estisores de retallar vores; g) el test o la torratxa. Relaciona cada estri amb la fotografia que el representa de la illustraci que tens a peu de pgina. a, 2; b, 6; c, 3; d, 7; e, 4; f, 5; g, 1. Ara omple cada un dels buits del text de sota amb la paraula que hi escau, escollida entre les de lactivitat anterior. Lenterrament del lloro Primer de tot, els vens devien haver arreplegat la fullaraca amb el ramp. Desprs devien haver fet un clot amb el cvec. Un cop hi van tenir ficat el lloro, el devien colgar amb la mateixa terra extreta arrosegant-la amb el rasclet. Finalment, devien haver regat la terra del jard amb la mnega (o la regadora) perqu sendurs.
1.12 1.11
1.10
Pgina 12. Expressi personal

En Joan, tot fent endrea, troba una srie dobjectes que li fan venir a la memria una colla de fets i de vivncies que ara formen part del seu passat. Ben segur que tu tamb tens alguns objectes desats en un calaix o al fons dun armari que et poden despertar el record dun fet o una vivncia personal. Recupera un daquests objectes i explica en un petit text lancdota que et recordi. Activitat oberta. (Es pot fer prviament a classe una posada en com oral de possibles objectes personals.) LEnric, davant linters i la tafaneria del seu amic, es va veure forat a explicar-li fil per randa tota la histria del lloro. Explicar records dinfantesa o de joventut ha estat sempre una bona manera de comunicar-nos, de conixer-nos i de compartir el que ens s propi. Explica oralment un record dinfantesa daquells que mai no oblidars. Activitat oberta. (Es pot fer prviament a classe una posada en com oral de possibles objectes personals.)
1.14 1.13
Pgina 15
Escriu la definici de literatura. La literatura s lart de la paraula, s a dir, la creaci escrita o oral destinada a proporcionar, per la seva bellesa, una emoci agradable a qui la llegeix o lescolta. Digues quin dels dos textos que hi ha a la pgina 15 s un text literari, i digues tamb si est escrit en prosa o en vers. Raona la resposta.
1.16 1.15
46
Lestrofa del poema de Josep Carner s el text literari; est escrit en vers. s un text literari perqu t una intenci artstica, i est escrit en vers perqu el formen ratlles curtes amb un nombre regular de sllabes amb rima assonant dels versos parells. Quins sn els tres gneres clssics? A quins gneres actuals corresponen? En lantiguitat es distingien tres gneres: pic, lric i dramtic. Aquests tres gneres clssics corresponen actualment a la narrativa, a la poesia i al teatre. Completa aquesta definici: La narrativa s el gnere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narraci duna histria protagonitzada per uns personatges. Pertanyen al gnere narratiu el conte i la novella. De qui s la veu que ens conta la histria duna narraci? La veu del narrador s la veu que ens conta la histria: pot ser un dels personatges de la histria (narrador intern) o un sser que no interv en la histria (narrador extern). Explica amb paraules teves la diferncia entre el tema duna narraci i largument. Largument s el conjunt de fets que es narren. El tema s lassumpte o aspecte de la vida humana que apareix principalment, com ara els conflictes familiars, lamor, les desigualtats socials, etc. Digues de quines parts consta lestructura tradicional de les obres narratives. Explica el contingut bsic de cada una. Una narraci consta normalment de tres parts: el plantejament, en qu es presenta el protagonista i lambient; el nus, part central en qu una srie de conflictes cauen sobre el protagonista i creen una intriga en el lector; i el desenlla, part final en qu es dna soluci, positiva o negativa, al conflicte. Digues si aquestes paraules ens informen dels personatges, de lambientaci, del tema o de largument. La histria que us explicar va passar fa ms de mil anys en un indret molt apartat dun pas lluny i, per a nosaltres, poc conegut: Monglia. Justifica la teva resposta. Informen de lambientaci (lloc i temps). Encara no sabem res dels personatges, ni del tema ni de largument. Corregeix els errors del text segent, marcats en negreta. El conte s una narraci llarga que est escrita en vers. El narrador presenta uns fets, uns ambients i uns personatges en una trama complexa. En lmbit de la literatura culta se solen distingir tres subgneres: la rondalla, la llegenda i la faula. El conte s una narraci breu que est escrita en prosa. El narrador presenta uns fets, uns ambients i uns personatges en una trama senzilla. En lmbit de la literatura popular se solen distingir tres subgneres: la rondalla, la llegenda i la faula. s el mateix narrar que descriure? Escriu una frase de dues ratlles que narri uns fets (tels has dinventar) i, desprs, escriu-ne una altra que descrigui un espai o un paisatge. No. En la descripci no hi ha fets ni accions. Activitat oberta. (Per a la narraci pot servir lexplicaci del que alg ha fet al mat; per a la descripci, es pot observar laula mateixa.)
1.24 1.23 1.22 1.21 1.20 1.19 1.18 1.17
Pgina 17. Activitats orals

Digues el nom de les lletres segents: h, k, n, q, v, w, x, y. La hac, la ca, la ena, la cu, la ve baixa, la ve doble, la ics o la xeix, la i grega.
1.25
47
Llegeix en veu alta les sries segents ordenant les lletres alfabticament: a, c, b, e, d, f: a, be, ce, de, e, efa; g, j, h, i, k, l: ge, hac, i, jota, ca, ela; p, t, q, s, r, u: pe, cu, erra, essa, te, u; e, g, f, h, j, i: e, efa, ge, hac, i, jota; l, n, p, m, o, q: ela, ema, ena, o, pe, cu; u, w, x, y, v, z: u, ve baixa, ve doble, ics o xeix, i grega, zeta. Digues si les paraules de cadascuna de les sries segents estan ordenades alfabticament. En cas contrari, ordena-les: canvi, canya, cap: s. palla, pllid, paller: no; ordre correcte: palla, paller, pllid. pla, plaa, placa: no; ordre correcte: pla, placa, plaa. caure, cavall, cavar: s. carro, carpeta, carta: no; ordre correcte: carpeta, carro, carta. assass, asseure, asterisc: s. caixa, coma, cal: no; ordre correcte: caixa, cal, coma. guia, gota, grua: no; ordre correcte: gota, grua, guia. lmina, llac, lmit: no; ordre correcte: lmina, lmit, llac. Explica com sha format la paraula alfabet i com sha format la paraula abecedari. La paraula alfabet sha format amb les dues primeres lletres de lalfabet grec: (alfa) i (beta). La paraula abecedari sha format a partir les quatre primeres lletres del nostre alfabet. Si la primera paraula duna pgina del diccionari s rosada i lltima s rumb, quines de les segents no hi apareixeran? rusc ruixat rosca rovell rosa rossinyol roman rumor rude rosari rosegador rumba roser rugbi rostir rumiar No hi apareixeran rusc, rosa, roman, rumor, rumba, rumiar.
1.29 1.28 1.27
1.26
Pgina 17. Activitats escrites

Fes lndex alfabtic dun atles en qu hi ha les poblacions segents: Perpiny, la Seu dUrgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, lHospitalet de Llobregat, Vilafranca del Peneds, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta. Fixa-thi: lHospitalet de Llobregat, a lndex, sescriur aix: Hospitalet de Llobregat, l Amposta; Balaguer; Barcelona; Berga; Figueres; Girona; Hospitalet de Llobregat, l; Lleida; Manresa; Olot; Perpiny; Reus; Sabadell; Seu dUrgell, la; Tarragona; Tortosa; Vilafranca del Peneds. Un ndex bibliogrfic s una relaci de llibres ordenats alfabticament a partir dels cognoms dels autors. Els ttols dels llibres sescriuen en cursiva i, quan els escrivim a m, els hem de subratllar. Fixat en quin ordre es presenta la informaci: CARNER, JOSEP: Bestiari. Barcelona, Barcanova, 1998.
1.31 1.30
48
Dacord amb aquest model, fes un ndex bibliogrfic amb els llibres segents (ordena totes les dades adequadament): ANGLADA, M. NGELS: El viol dAuschwitz. Barcelona, Columna, 2004. CATAL, VCTOR: Solitud. Barcelona, Edicions 62, 2005. ESPRIU, SALVADOR: Cementiri de Sinera. Barcelona, Edicions 62, 2003. GUIMER, NGEL: Terra baixa. Barcelona, Barcanova, 2005. LLULL, RAMON: Llibre de les bsties. Barcelona, Barcanova, 2004. PLA, JOSEP: El quadern gris. Barcelona, Destino, 2003. SAGARRA, JOSEP MARIA DE: El Caf de la Marina. Barcelona, Barcanova, 2003. SALVAT-PAPASSEIT, JOAN: El poema de la rosa als llavis. Barcelona, Ariel, 1999. VERDAGUER, JACINT: Canig. Barcelona, Quaderns Crema, 1997.

Quines sn les nou categories lxiques o gramaticals? Noms, adjectius, determinants, pronoms, verbs, adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions. Quina s la categoria variable que designa persones, animals o coses? El nom. Com sanomena el grup de paraules que t per nucli un nom? Sintagma nominal. Digues tres determinants que puguin especificar el nom ratolins. Activitat oberta. (Poden ser aquests, tres, molts) Quina s la categoria variable que designa les caracterstiques dun nom? Ladjectiu. Quantes formes tenen la majoria dadjectius? Digues totes les formes dels adjectius verd i gris. Normalment, dues per al singular i dues per al plural. Verd, verda, verds, verdes. Gris, grisa, grisos, grises. Digues els pronoms personals tnics: jo Jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles. Quina s la categoria variable que expressa una acci, un fet o un estat? El verb. Com sanomena el grup de paraules que t per nucli un verb? Quina funci fan els altres elements daquest grup? Sintagma verbal. Els complements. Com sanomenen les dues categories que serveixen per unir o relacionar altres paraules o oracions? Preposicions i conjuncions. A quina categoria pertanyen les paraules abans-dahir, rpidament i ms? Adverbis. Digues tres exclamacions. Activitat oberta. (Poden ser: ui!, ecs!, ei!, apa!)
1.43 1.42 1.41 1.40 1.39 1.38 1.37 1.36 1.35 1.34 1.33 1.32
49

Escriu la categoria a sota de cada paraula. Per exemple: Tothom sap que els banys de mar sn molt saludables.
Pron V Conj Det N Prep N v Adv Adj
1.44
a) L avi supersnic fa un aterratge fors.

Det N Adj V Det N Adj
b) En Joan duia una arracada d or a l orella esquerra.

Det N V Det N Prep N Prep Det N Adj
c) Aix ens ho comunicaran oficialment per carta.

Pron Pron Pron V Adv Prep N
d) Aviat comenaran les obres i aleshores tallaran el carrer principal.

Adv V Det N Conj Adv V Det N Adj
e) Ep, nosaltres hem acabat tota la feina, eh?

Inter Pron V Det Det N Interj
f) Si poses adob a les plantes, les tindrs ms ufanoses.

Conj V N Prep Det N Pron V Adv Adj
g) La tortuga verda viu al mar, per pon els ous a la platja.

Det N Adj V Prep + Det N Conj V Det N Prep Det N
h) Un taur blanc va atacar els banyistes i els va mossegar feroment a les cames.
Det N Adj V Det N Conj Pron V Adv Prep Det N
Pgina 23
Analitza els grups nominals seguint el model: a) (Especificador; Det = Els, Det = dos) (Nucli; N = companys) (CN; Adv =ms, Adj =simptics) b) (Especificador; Det = Totes, Det = aquelles) (Nucli; N = cases) (CN; Adv = tan, Adj = velles) c) (Especificador; Det = Aquests, Det = tres) (Nucli; N = problemes) (CN; Adv = mal, Adj = resolts) d) (Especificador; Det = Els, Det = nostres) (Nucli; N = secrets) (CN; Adv = ms, Adv = ben; Adj = guardats) Analitza els grups verbals seguint el model: a) (Nucli; V = Prendrem) (CV; SN = un entrep de pernil) b) (Nucli; V = Coneixerem) (CV; SN = els vostres vens) c) (Nucli; V = Visitarem) (CV; SN = el monestir de Poblet) d) (Nucli; V = Han descobert) (CV; SN = un document del segle XII) Completa les expressions amb els pronoms personals adequats: Jo no me nhe adonat. Jo no mhi acostumo. Tu no te nhas adonat. Tu no thi acostumes. Ell/Ella no se nha adonat. Ell no shi acostuma. Nosaltres no ens nhem adonat. Nosaltres no ens hi acostumem.
1.47 1.46 1.45
50
Vosaltres no us nheu adonat. Ells/Elles no se n han adonat.

1.48
Vosaltres no us hi acostumeu. Ells/Elles no shi acostumen.
Utilitza pronoms (tothom, ning, alg, aix, res, qui, qu) per substituir les expressions que et proposem. Desprs utilitzals en una frase. Exemple: Aquelles coses dall: all All sha de netejar ara mateix. a) Aquestes coses daqu: Aix sha de treure. b) Alguna persona: Alg ens ha vist. c) Totes les persones: Tothom ho sap. d) Cap persona: Ning no t la veritat absoluta. e) Quina cosa?: Qu ha passat? f) Quina persona?: Qui s el teu entrenador? g) Cap cosa: Res no lespanta. Posa un complement als verbs segents amb un adverbi que indiqui la manera (b, malament, de seguida), el temps (ara, desprs, tard, dhora) o el lloc (aqu, all, enlloc) de fer-ho. Per exemple: Aix ho has fet. Aix ho has fet malament. a) Has arribat tard a lestaci. b) Lanell, no lhe trobat enlloc. c) Fes el llit tranquillament. d) Daix, ja en parlarem dem. e) Preparat la lli de geografia b. Completa les expressions segents amb la preposici adequada. a) Va nixer a Sabadell i ara viu a Gandesa. b) Ens hem quedat sense aigua. c) Porta una camisa de ratlles. d) Hi anir amb tren. e) Passejarem per la platja. f) Procura que no et sentin: parla en veu baixa. g) No hi tinc res a dir. Uneix aquestes oracions amb una conjunci (o, per, sin que, si, quan, perqu). Per exemple: No ens parlem / estem renyits. No ens parlem perqu estem renyits. a) Sobretot, avisam amb temps si no pots venir. b) Sortirem a passejar el gos quan deixi de ploure. c) Dilluns et quedars a dormir a casa dels avis o tornars a casa? d) Puc entrenar per encara em fa mal el turmell. e) No ho rebutgem pas sin que ho acceptem agrats. f) Abaixa les persianes perqu no hi entri tant de sol.
1.51 1.50 1.49

Llegeix a poc a poc aquestes frases remarcant la pronncia de la vocal neutra []. Activitat oberta. Per a molts parlants, els parells de paraules destacades de les frases segents sonen igual. Digues per qu uns mots sescriuen amb a i uns altres amb e.
1.53 1.52
51
a) regle s mascul i regla s femen. b) acta s femen i acte s mascul. c) compta s un verb i compte, un nom mascul. d) besar deriva de bes i basar, de base. e) cabra s un nom femen i cabre, un infinitiu.

Completa les paraules segents amb a o e dacord amb la norma ortogrfica 1. a) un altre avantatge una altra vegada b) un acte digne una obra digna c) la mniga esquerra el colze esquerre d) el pobre alumne la pobra alumna e) un viatge cmode una cadira cmoda f) el nostre metge la nostra adrea Completa les paraules segents amb a o e i explica per qu sn excepcions de la norma 1. un enigma, la febre, el pirata, una espcie, el paleta, la imatge, la mare, el panorama, el diploma, el dentista, la superfcie. Les masculines acaben en a, i les femenines en e. Copia les paraules segents i completa-les amb les terminacions del plural. a) Les roderes de les tartanes marcades a les dreceres. b) Les vies dels tramvies arrencades dels marges de les carreteres. c) Les sabates enllustrades amb cremes selectes. d) Els comptes de les llibretes dels pensionistes a les caixes destalvis. Escriu el plural daquests mots parant atenci en els canvis ortogrfics. Per exemple: la fbrica antiga les fbriques antigues. a) unes races autntiques f) unes pirages magnfiques b) unes amigues porugues g) unes llenges eficaces c) unes crregues feixugues h) unes pluges volcniques d) unes platges sorrenques i) unes corretges elstiques e) unes taronges dolces j) unes eugues ferstegues
1.58 1.57 1.56 1.55 1.54
Completa les formes verbals daquestes frases amb a o e dacord amb la norma ortogrfica
3. a) Li explicvem com es feien les activitats perqu no ho sabia. b) Ell ens havia dit que les proves eren molt difcils. Ten recordes? c) Per qu correu i cridveu tant? No sabem qu us passava. d) Mescoltes? Endrea la cambra i neteja-la. Completa les formes del passat perifrstic daquestes frases segons correspongui. Per exemple: Ells no perderen la cartera; van perdre les claus. a) Tu no admeteres cap crtica. No, no en vas admetre mai cap. b) Quantes postals reb la Sandra? Noms en va rebre una. c) Tots nosaltres cabrem al cotxe. S, hi vam cabre tots. d) Vosaltres permetreu aix. Per qu ho vau permetre? e) Ells interromperen el trnsit. El van interrompre a posta. Escriu totes les formes del present dindicatiu dels verbs segents (para atenci en els canvis ortogrfics). Per exemple: cao, caces, caa, cacem, caceu, cacen.
1.60 1.59
52
endreo, endreces, endrea, endrecem, endreceu, endrecen. envejo, enveges, enveja, envegem, envegeu, envegen arrossego, arrossegues, arrossega, arrosseguem, arrossegueu, arrosseguen aixeco, aixeques, aixeca, aixequem, aixequeu, aixequen. Copia aquestes frases i omple els buits amb a o e. Desprs digues quina norma has aplicat. a) Vs al forn de pa i compra sis panets de Viena. Norma 4: derivat de pa b) Quin fred que fa! Aquesta fredor em glaa els ossos. Norma 4: derivat de fred c) Sempre va enfeinat: diu que t molta feina. Norma 4: derivat de feina d) Un taulell s una taula llarga que hi ha a les botigues. Norma 4: derivat de taula e) Shan de canviar algunes teules de la teulada de la casa. Norma 4: derivat de teula Memoritza la grafia de les paraules que hi ha en la norma ortogrfica 5. Desprs copia i completa les frases segents amb a o e segons correspongui. a) Lambaixador treballa en una ambaixada. b) Arraconar s deixar una cosa en un rac. c) Davantal ve del mot davant. d) La catedral s una meravella; tot el que t s meravells. e) Lassass s qui fa un assassinat. f) En la sessi davaluaci savaluen els alumnes. g) Tanta polseguera pot avariar el motor; hi pot provocar una avaria. h) La taula sha denvernissar amb un verns especial. i) Els avantatges i els desavantatges sexposaran en lassemblea. Copia i completa el text segent amb a o e segons correspongui. Els trtars mai no sestan en un mateix lloc. Aix que sacosta lhivern, marxen a les planes ms altes dalguna regi ms clida per tal de trobar pastures per als ramats. A lestiu busquen llocs frescos a les muntanyes, amb aigua i herba fresca, on el bestiar estigui lliure de mosques i altres insectes. Durant dos o tres mesos marxen cap a terres ms altes perqu lherba sacaba aviat, ja que els ramats sn molt nombrosos.
1.63 1.62 1.61
Pgina 28
Escriu linfinitiu de les formes verbals de les frases segents i digues a quina conjugaci i a quin model pertanyen. Per exemple: admetem suggeriments admetre (2a conjugaci, model 2a, com perdre) Laigua ja bull. bullir (3a conjugaci, model 3a, com dormir ) Pateixen molt. patir (3a conjugaci, model 3b, com servir ) Interromp la classe interrompre (2a conjugaci, model 2a, com perdre) Mafaito el bigoti afaitar (1a conjugaci, model 1, com cantar ) Endreces lhabitaci endrear (1a conjugaci, model 1, com cantar ) La gent mempeny empnyer (2a conjugaci, model 2b, com tmer ) Sents els crits? sentir (3a conjugaci, model 3a, com dormir ) Com aplaudeixen! aplaudir (3a conjugaci, model 3b, com servir ) Conjuga el present dindicatiu dels verbs de lactivitat anterior. Bullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen. Pateixo, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen. Interrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen. Mafaito, tafaites, safaita, ens afaitem, us afaiteu, safaiten.
1.65 1.64
53
Endreo, endreces, endrea, endrecem, endreceu, endrecen. Empenyo, empenys, empeny, empenyem, empenyeu, empenyen. Sento, sents, sent, sentim, sentiu, senten. Aplaudeixo, aplaudeixes, aplaudeix, aplaudim, aplaudiu, aplaudeixen. Digues la persona, el nombre, el temps i el mode daquestes formes verbals. Per exemple: condueixes: 2a persona del singular del present dindicatiu del verb conduir. Admetem: 1a persona del plural del present dindicatiu del verb admetre. Vaig arribar: 1a persona del singular del passat perifrstic dindicatiu del verb arribar. Sagenollen: 3a persona del plural del present dindicatiu del verb agenollar-se. Escoltaran: 3a persona del plural del futur dindicatiu del verb escoltar. Aconsegueixi: 1a i 3a persona del singular del present de subjuntiu del verb aconseguir. Vau estrnyer: 2a persona del plural del passat perifrstic dindicatiu del verb estrnyer. Conjuga el present dindicatiu dels verbs de lactivitat anterior. Admeto, admets, admet, admetem, admeteu, admeten. Arribo, arribes, arriba, arribem, arribeu, arriben. Magenollo, tagenolles, sagenolla, ens agenollem, us agenolleu, sagenollen. Escolto, escoltes, escolta, escoltem, escolteu, escolten. Aconsegueixo, aconsegueixes, aconsegueix, aconseguim, aconseguiu, aconsegueixen. Estrenyo, estrenys, estreny, estrenyem, estrenyeu, estrenyen.
1.67 1.66
Pgina 30. Literatura

Recorda alguns episodis de la lectura: a) plantejament; b) nus; c) desenlla.
1.69 1.68
Explica quina diferncia hi ha entre prosa i vers.
La prosa s la forma habitual descriure: en prosa sescriuen les cartes, els diaris, els contes, les novelles, etc. Les frases sescriuen una darrere laltra formant blocs que anomenem pargrafs. El vers s la forma tradicional descriure la poesia: ratlles curtes, amb un nombre regular de sllabes, en qu sovint rimen les ltimes paraules.
Probablement coneixes obres molt importants de la literatura universal com lOdissea dHomer, Romeu i Julieta de Shakespeare o el poema La fageda den Jord de Joan Maragall. Digues a quin gnere literari pertany cada una daquestes obres. Desprs, explica breument les caracterstiques de cada un daquests gneres. Odissea: gnere pic; narra els fets gloriosos protagonitzats pels herois dun poble. Romeu i Julieta: gnere dramtic; text literari destinat a ser representat davant un pblic. La fageda den Jord: gnere lric: expressa els sentiments i les emocions dun escriptor o escriptora.
1.70
De vegades diem que el narrador dun conte o duna novella s omniscient. Explica quina diferncia hi ha entre aquest tipus de narrador i el narrador que t un punt de vista limitat. El narrador omniscient s capa de conixer i transmetre tots els sentiments i pensaments dels personatges. Aplica la teva experincia com a lector: quins recursos utilitzen els escriptors per tal de despertar la intriga en els lectors i fer que linters no decaigui? Creus que utilitzen uns recursos semblants els guionistes de les sries de televisi? Activitat oberta. (Possibles idees: deixar temes sense resoldre o explicar del tot, fer aparixer personatges sorpresa)
1.72
1.71
54
Pgina 30. Lxic

Ordena alfabticament les paraules segents: papallona, magatzem, fanal, ventada, quilmetre, esborrany, carnisser, barana, albergnia, timbal, rodera, vorera, onada. Albergnia, barana, carnisser, esborrany, fanal, magatzem, onada, papallona, quilmetre, rodera, timbal, ventada, vorera. Els signes del zodac sordenen normalment dacord amb el cicle anual, comenant-lo a la primavera: ries (20/3), Taure (20/4), Bessons (21/5), Cranc (21/6), Lle (23/7), Verge (23/8), Balana (23/9), Escorpi (21/10), Sagitari (21/11), Capricorn (22/12), Aquari (20/1), Peixos (19/2). Escriu-los per ordre alfabtic. Aquari (20/1), ries (20/3), Balana (23/9), Bessons (21/5), Capricorn (22/12), Cranc (21/6), Escorpi (21/10), Lle (23/7), Peixos (19/2), Sagitari (21/11), Taure (20/4), Verge (23/8). Escriu la resposta correcta: a) Quin nom rep el grup de dues lletres que representa un sol so? (dgraf / diacrtic / alfabet) Dgraf. b) La paraula mar, va abans o desprs de marca? Abans. c) La paraula pllid, va abans o desprs de paller? Desprs. En aquestes sries de mots nhi ha alguns que no estan ordenats alfabticament. Digues quins sn i collocals al seu lloc. a) existir, xit, exigir, expectaci, explotar, expert; Ordre alfabtic correcte: exigir, existir, xit, expectaci, expert, explotar. b) goma, gorilla, got, gorra, gra, governar; Ordre alfabtic correcte: goma, gorilla, gorra, got, governar, gra. c) jungla, junt, jurar, juny, just, juvenil; Ordre alfabtic correcte: jungla, junt, juny, jurar, just, juvenil. d) mullar, mula, muller, multiplicaci, mltiple, mundial; Ordre alfabtic correcte: mula, mullar, muller, mltiple, multiplicaci, mundial. e) pollen, pollastre, pollet, polluci, pols, polons. Ordre alfabtic correcte: pollastre, pollen, pollet, polluci, polons, pols. El nostre alfabet prov de lalfabet grec. Copia aquestes columnes i relaciona cada lletra grega amb el nom que li correspon. Alfa (), beta (), gamma (), delta (), psilon (), lambda (), pi (), omega ().
1.77 1.76 1.75 1.74 1.73
Pgina 30. Gramtica

Digues a quina categoria lxica pertanyen les paraules segents. a) Les paraules Enric, lloro, gbia i amistat pertanyen a la categoria dels noms, perqu Enric designa una persona, lloro designa un animal, gbia designa una cosa i amistat designa una idea. b) Les paraules regar, morir i estar pertanyen a la categoria dels verbs, perqu regar designa una acci, morir designa un esdeveniment i estar designa un estat. Identifica els adjectius daquests grups nominals. Desprs escriu una definici dadjectiu. a) Els crits escandalosos dels vens b) La gbia del lloro buida
1.79 1.78
55
c) Les orelles del gos caigudes d) La cara de la vena desencaixada e) Un pirata ferotge i malcarat Un adjectiu s una paraula que serveix per designar les caracterstiques dels ssers o les coses.
Pgina 31
Escriu els pronoms personals davant daquests grups verbals. Per exemple: No mho explico Jo no mho explico. a) Nosaltres ens avenim dall ms. b) Ell/Ella em va explicar fil per randa tota la histria. c) Tu no tho pots pas imaginar! d) Vosaltres no patiu, que jo ja el vigilar. e) I ara qu farem nosaltres? f) Ells/elles sovint ens escridassaven. Escriu un o dos determinants davant dels noms. a) L Enric s el meu amic. Ell em va ensenyar algunes plomes. b) Em va explicar la histria del lloro dels seus vens. c) Era un matrimoni que tenia un lloro. d) Nosaltres sentem la seva xerrameca i els crits escandalosos que feia. e) El pobre ocell tenia un aspecte llastims. Classifica els determinants dels sintagmes nominals subratllats en articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius i exclamatius. a) Quins pantalons et posars per anar dexcursi?: interrogatiu b) Aquells ordinadors sn ms antics que no pas aquests ordinadors: demostratius c) El nostre treball est ms ben fet que el seu treball: possessius. d) Es troba malament; t vuit dcimes de febre: numeral partitiu e) Al camp de futbol hi havia un miler despectadors: numeral cardinal f) Al dipsit no hi ha prou benzina. Cal portar ms benzina al dipsit: quantitatius g) Qualsevol dia texplicar tota la histria: indefinits h) Quina pellcula ms interessant!: exclamatiu Classifica els pronoms daquestes frases en personals forts, personals febles, demostratius, indefinits, interrogatius i relatius. a) Amb la mania que tenien al Jack, seran capaos dobligar-nos (feble) a donar-lo (feble). b) Per de qu (interrogatiu) parles? Qui (interrogatiu) ha posat el lloro dins la gbia? c) Alg (indefinit) ha entrat a casa seva. Els vens diuen que no han vist ning (indefinit). d) Tothom (quantitatiu) em (feble) diu que aix (demostratiu) no s possible. e) Tu (fort) creus que all (demostratiu) va passar realment? Jo (fort) crec que no, per ells (fort) pensen que s. f) Era un matrimoni sense fills que (relatiu) tenia un lloro. Identifica les locucions adverbials que hi ha en les frases segents i determina si equivalen a un adverbi de lloc, de temps, de mode o de quantitat. a) Em va explicar fil per randa tota la histria: mode. b) La pellcula no mha agradat gens ni mica: quantitat. c) Lobra de teatre ens ha agradat dall ms: quantitat. d) Aquest anunci el trobem pertot arreu: lloc.
1.84 1.83 1.82 1.81 1.80
56
e) Amb prou feines han pogut arribar: mode. f) De tant en tant se senten sorolls estranys: temps.
Pgina 31. Ortografia

Hi ha uns quants mots que tenen un significat diferent segons si els escrivim amb a o amb e. Completa els exemples amb la paraula adient. a) 1. El primer corredor de la cursa porta molt davantatge al segon. 2. Latleta rus avantatja tots els altres en la cursa. b) 1. Lefecte de les pluges ser beneficis per a lagricultura. 2. Sentia un gran afecte pels seus avis. c) 1. El moble est fet amb una fusta especial. 2. La nau espacial acaba denlairar-se. d) 1. El pebre s una espcia i el safr, tamb. 2. s una espcie de llangardaix en perill dextinci. e) 1. La gent gran es mereix respecte. 2. Vs amb compte i respecta el lmit de velocitat.
1.85
Pgina 32. Avaluaci

Tots els textos escrits sn literaris? Quin objectiu persegueix un autor que decideix crear una obra literria? No. Lautor vol crear bellesa i emocionar. Creus que el text de la lectura Unes plomes de lloro s un conte? Intenta donar-ne tres raons dacord amb la definici de conte que has llegit en aquesta unitat didctica. s una narraci breu, amb pocs personatges i una trama senzilla. A quin dels gneres clssics pertanyien les obres antigues que cantaven les grans gestes protagonitzades pels herois dun poble? Al gnere pic. Copia les sries alfabtiques segents i completa-les: c, d, e, f, g, h, i, j; l, m, n, o, p, q, r, s. Quin seria lordre dels dies de la setmana si anessin ordenats alfabticament? Dijous, dilluns, dimarts, dimecres, dissabte, diumenge, divendres. Digues com sescriu la informaci segent en un ndex bibliogrfic: 1997 / Sense adrea coneguda / Xavier Vernetta / Barcanova / Barcelona Vernetta, Xavier: Sense adrea coneguda. Barcelona, Barcanova, 1997. Digues a quines categories corresponen aquestes definicions: a) Nom; b) Pronom; c) Verb; d) Adverbi. Escriu la categoria lxica o gramatical a sota de cada paraula. Tothom sap que els banys de mar sn molt saludables.
Pron
9 8 7 6 5 4 3 2 1
Conj Det
Prep N
Adv
Adj
Analitza el sintagma nominal segent. A ms de dir la categoria de cada paraula, indica amb claredat quin element s el nucli, quins fan despecificadors i quin grup fa de complement del nom (CN). (Especificador; Det = Aquells, Det = tres) (Nucli; Nom = edificis) (CN; Adv = ms, Adj = antics) Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients. El nucli del SN s un nom i el del SV s un verb.
11 10
Completa les frases segents amb a o e segons correspongui:
57
a) Si thi fixes, la paret de lesquerra sha ennegrit pel fum de la xemeneia. b) El bestiar passava per un terreny molt pedregs. c) Laltre dia la nena tenia molta febre i vam avisar el metge del poble. d) Pensvem que anireu a veure la imatge del quadre una altra vegada. e) Lassemblea de treballadors va votar el pacte amb lempresa. f) Netegen el vidre del davant del nostre cotxe perqu quedi ben resplendent. Escriu aquestes frases en plural: a) Les aiges daquelles platges sn brutes. b) Les taronges que compren sn molt dolces. c) Aquestes botigues tanquen i es traslladen a unes places ms cntriques.
12
Pgina 33. Parlem-ne

Lectura Activitat oberta.
1
Pgina 35
Comprensi Dileg 1: a) Xiao Fan; b) De Fuzhou; c) 13 anys; d) A Santa Coloma de Gramenet; e) 5 anys; f) ESO; g) La seva amiga; h) Sun-mi s el nom; Lee s el cognom; i) s catalana filla de coreans; Dileg 2: a) Pere; b) 3r 4a; c) De Valncia; d) Per la feina; e) La dona del Pere; f) Acaba darribar; g) Li ha ofert ajuda; h) Passi-ho b! Expressions per comunicar-se a) Activitat oberta; b) Hola!; Em dic Xiao Fan; Aquesta s la Sun-mi; Adu!; Fins dem; Bon dia i bona hora; Sc el seu ve; Em dic Marta Puig; Com est, senyora Marta?; Molt b, grcies. I vost?; Passi-ho b.
3 2
Pgina 36
Sons i lletres Activitat oberta. (Per exemple: Buchyk sescriu amb be, u, ce, hac, i grega, ca). Gramtica a) Com et dius? Don ets? El meu nom sescriu aix. Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? Jo s que vindr, per ella no podr venir b) Activitat oberta. c) Ei! Qui sou, vosaltres? Jo sc el Gerard i ella es diu Ruth. Ells sn germans i es diuen Buchyk de cognom. Don sn, ells? Els germans Buchyk sn ucranesos i fan primer de Secundria Obligatria. Nosaltres som la Ftima i en Rashid. Ah, s! Vosaltres viviu a Vic, oi? Jo tamb hi visc. I quina adrea teniu, vosaltres? Nosaltres vivim a la plaa del Pes. Doncs jo visc al carrer de Sant Antoni.
5 4
58
Bon dia, com est, vost? Jo estic molt b, grcies. Si us plau, em pot dir on viu, vost? Jo visc al nm. 24 del carrer Nou. Que teniu telfon mbil? S, el meu nmero s el 690 478 521. Vasyl, quants anys tens? Tinc onze anys. I quan fas els anys? Faig els anys el 15 de desembre. Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? Ara fa quatre anys.
Pgina 37
Lxic Jo em dic Gerard. He nascut a Catalunya. Sc catal. Tu et dius Marco. Has nascut a les Filipines. Ets filip. Ella es diu Natsuki. Ha nascut al Jap. s japonesa. LElizabeth i jo hem nascut a Guatemala. Som guatemalencs. En Rashid i tu heu nascut al Marroc. Sou marroquins. LErik i la Sofie han nascut a Noruega. Sn noruecs. Expressi personal a) Activitat oberta. (Conv repassar primer els dilegs de la unitat.) b) Activitat oberta. c) Activitat oberta. (Exemple: Sc la Paula. Visc a Vic. Faig 1r dESO.) d) Activitat oberta. (Oralment es poden decidir primer els noms, els orgens i a qu es dediquen.)
7 6
59
Unitat didctica 2
En el poema Les abelles, quina qualitat atribueix el poeta a les abelles? Qu ens aporten amb la seva activitat permanent? La qualitat que el poeta atribueix a les abelles s la de la laboriositat. Ens aporten la mel i la cera. En el poema El cargol, quina s la qualitat que caracteritza el cargol? Per qu diu que s com una joia viva? El cargol es caracteritza per la timidesa i la por. El poeta diu que el cargol s com una joia viva, perqu el seu cos s lluent com una joia i viu dins la closca, que ns lestoig, i hi entra i en surt. En el poema El grill, quines qualitats atribueix el poeta a aquest animal? Trian dues entre les segents i justifica la resposta: amistat, timidesa, laboriositat, bellesa, loquacitat. Amistat. Aquesta qualitat la justifiquen els versos segents: Em plau dsser vora lhome; (vers 1) / sc ve seu molt antic; (vers 2) / No mesclafis; s un amic. (vers 12) / ai, amic, (vers 24). Loquacitat. Aquesta qualitat la demostren aquests versos: la meva veu us acompanya; (vers 19) / i, al que deia, poso pic. (vers 20) / el que us deia s un nyic-nyic; (vers 22) / mentristeixo si no ho dic. (vers 25). Amb qui es relaciona principalment el grill? De qui diu que s un ve molt antic i, a ms, declara ser-ne amic? Es relaciona amb lhome. s ve i amic de lhome. En el poema Diu la papallona, quines sn les caracterstiques que el poeta atribueix a la papallona? Trian dues entre les segents i justifica la resposta: bellesa, laboriositat, amistat, fragilitat, senzillesa. Bellesa. Justifiquen aquesta caracterstica els versos segents: Papallona encisadora, (vers 1) / Com a illusi tan bella, (vers 5) / Per als ulls s meravella (vers 7). Fragilitat. Aquesta caracterstica la justifica el vers segent: i, dins una m, polsim. (vers 8).
2.6 2.5 2.4 2.3 2.2 2.1
Relaciona cada un dels comentaris segents amb el poema de Joan Oliver al qual fa referncia: Ressalta lenorme banyam i la velocitat que agafa lanimal. Crvol. Expressa la tristor dun animal mancat de llibertat. Tigre captiu. Descriu el somni dun animal que no saccepta tal com s. Gripau. Fa referncia irnicament a la pell tacada de ratlles que cobreix lanimal. Zebra. Indica la missi que la natura ha donat a dos insectes. Mosques i mosquits.
Explica amb paraules teves quin s el missatge que ens transmet el poema Mosques i mosquits. Activitat oberta. (Es por parlar duna visi poc amable i optimista de la vida: de dia ens ataquen les mosques i de nit, els mosquits.)
2.7
Pgina 42. Transformem un poema

Mentre que en la prosa seviten les paraules prximes que repeteixen els mateixos sons, en la poesia es busca la proximitat daquestes paraules per formar la rima i per produir un efecte especial.
2.8
61
Escriu en prosa largument dun dels poemes de Josep Carner. Tingues en compte que haurs de fer diversos canvis: suprimir paraules, canviar-ne lordre, afegir-ne alguna, etc. Comena sempre en tercera persona. Fixat en lexemple: Les abelles, que sn molt treballadores, cullen el millor pollen de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs Activitat de redacci.

Xerric s la paraula amb qu Josep Carner descriu el cant del grill. Hi ha unes quantes paraules que donen nom al cant o al crit danimals que ens sn molt familiars. Uneix el nom de cada animal amb la manera de cridar que t i amb el nom del crit. Per exemple: Lase brama: fa brams. El cavall renilla: fa renills. La gallina escataina: fa escataineigs. El gat miola: fa miols. La granota rauca: fa raucs. El lle rugeix: fa rugits. El llop udola: fa udols. La vaca mugeix: fa mugits. Lovella bela: fa bels.
Les onomatopeies sn paraules que imiten determinats sons o sorolls de la natura. Relaciona cada animal amb lonomatopeia que li correspon. Gallina: cloc-cloc. Gos: bub-bub. Granota: rauc, rauc. Grill: ric-ric. Ovella: bee, bee. Pollet o ocell: piu-piu.
2.10 2.9
Pgina 43
Repassa el significat de les paraules del vocabulari de la lectura feixuc, ferrat, poruc, tafaner, fuetades i polsim i, desprs, utilitza-les en les frases segents: a) El carreter va donar dues fuetades a leuga perqu no el creia. b) El carb deixava un polsim negre sobre els mobles. c) Els operaris estaven cansats: havien fet un treball molt feixuc d) La seva curiositat lha portat a ser un tafaner compulsiu. e) El cavall ha danar ben ferrat, si no vols que se li gastin les pelles. f) s tan poruc que s incapa de baixar al soterrani a les fosques.
2.11

Escriu un poema de dues o tres estrofes que tingui com a centre temtic un animal, de manera que pugui formar part del bestiari que creareu entre tots els companys i companyes de la classe. Procura que lanimal hi aparegui caracteritzat tant pels seus trets fsics com pel seu tarann (pren com a model el poema El cargol de Josep Carner). Activitat oberta. (Es pot fer una tria oral en grup danimals que poden interessar; i ajustar entre tots, abans de la creaci, els trets fsics i el tarann. Per exemple, dun gat: bigoti, ulls nocturns, rebuig de laigua, desconfiat)
2.12
62
Aprn-te de memria dos poemes, un de Josep Carner i un altre de Pere Quart, i recitals a classe davant els companys. Desprs, memoritza lembarbussament de lesquerra i digues-lo tan de pressa com puguis. Activitat oberta. (En cas de dificultats es pot fer memoritzaci estrofa per estrofa.)
2.13
Pgina 46
Digues quina s la resposta correcta: a) La poesia va nixer lligada al cant i a la recitaci. b) El nom lrica prov de linstrument musical amb qu sacompanyaven els aedes. Copia el text segent i completal. La poesia s lart dexpressar sentiments, emocions i pensaments per mitj de ls creatiu del llenguatge. La creaci potica es caracteritza sobretot per la concentraci expressiva, ls predominant dimatges i la versificaci. Explica de manera extensa el missatge daquest poema de Pere Quart. Colom Lhome voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colom blanc. No paris blanc, colom. Activitat oberta. (Idees que es poden tenir en compte: el colom blanc s el smbol de la pau; lhome t tendncia a fer la guerra i omplir-ho tot de sang, com les ales del colom. En els dos darrers versos hi ha un joc amb lordre de les paraules: diu al colom que no es pari, que fugi de les bales, per exemple; i tamb diu al colom que no es converteixi en blanc de les bales.) Analitza el metre i la rima del poema Colom, reprodut en lactivitat anterior. Quatre versos de 7 sllabes. Rima consonant abba. Classifica les expressions segents en metfores, prosopopeies i metonmies. a) Menamora lestelada, / i ella escolta el que li dic? (El grill): prosopopeia. b) Per als ulls s meravella (Diu la papallona): metonmia. c) Porto un estoig al damunt (El cargol): metfora. d) Escolto la veu dels pins: prosopopeia. e) Volen peixos / sota mar / entre nvols / de cristall: metfora. f) No capten tes orelles / el reny injust, / lordre abusiva: metonmia. Crea cinc imatges potiques (metfores, prosopopeies, metonmies) que tinguin forma de definici, imitant els exemples segents: El foc s una ballarina amb les mans esteses. La lluna s un grill de llimona que de vegades riu i de vegades plora. Desprs podeu fer un mural entre tota la classe i illustrar les imatges. Activitat oberta. (s important de recordar en grup que una prosopopeia s latribuci de condici humana a animals i coses, per exemple, la xemeneia vomita; i que metfores i metonmies no sn comparacions, sin afirmacions directes: per exemple, pluja sobre la galta.)
2.19 2.18 2.17 2.16 2.15 2.14

Digues a quin grup pertany cada un dels noms segents (com individual, com collectiu o com abstracte).
2.20
63
Per exemple: pedra = nom com individual prssec, rossinyol, delicadesa, dentadura, granota, ametlla, coberteria, alzinar, teclat, pau, enemistat, temor. prssec = nom com individual rossinyol = nom com individual delicadesa = nom com abstracte dentadura = nom com collectiu granota = nom com individual ametlla = nom com individual coberteria = nom com collectiu alzinar = nom com collectiu teclat = nom com collectiu pau = nom com abstracte enemistat = nom com abstracte temor = nom com abstracte Digues a quin grup pertany cada un dels noms de sota. Per exemple: lEscala = nom propi de lloc (topnim) Andalusia, Igualada, Xnia, Roger, la Noguera, Tomeu, el Segre, Meritxell. Andalusia = nom propi de lloc (topnim) Igualada = nom propi de lloc (topnim) Xnia = nom propi de persona (antropnim) Roger = nom propi de persona (antropnim) la Noguera = nom propi de lloc (topnim) Tomeu = nom propi de persona (antropnim) el Segre = nom propi de lloc (topnim) Meritxell = nom propi de persona (antropnim) Digues els noms abstractes que corresponen a les definicions que tens a sota. Per exemple: Coneixement profund de les coses (Saviesa) a) Acci que va contra all que s just. injustcia b) Qualitat dinnocent. innocncia c) Qualitat dall que s exacte. exactitud d) Procs de canvi seguit per all que evoluciona. evoluci e) Sentiment de desconfiana de les persones geloses. gelosia f) Poques ganes de treballar, propi de les persones mandroses. mandra Digues en veu alta les formes del femen dels noms segents: el nebot, el meu amic, un esclau, un metge, un boig, un actor, un bileg, el dentista, un cantaire, el cos, un home, el llop, el lle, el gall, el cavall, el toro, el marr, el tigre. la neboda, la meva amiga, una esclava, una metgessa, una boja, una actriu, una biloga, la dentista, una cantaire, la cosina, una dona, la lloba, la lleona, la gallina, leuga o legua, la vaca, lovella, la tigressa.
2.23 2.22 2.21
64
Digues en veu alta les formes del plural dels noms segents: el senyal, un costum, lolor, la dent, un llapis, latles, el focus. els senyals, uns costums, les olors, les dents, uns llapis, els atles, els focus. Digues en veu alta la forma del mascul dels noms segents: la tieta, la muller, la sogra, la nora, la pubilla, la mestressa. loncle, el marit, el sogre, el gendre, lhereu, lamo. Digues en veu alta la forma del singular dels noms segents: uns cactus, els nassos, els germans, uns deutes, els dilluns, els interessos. un cactus, el nas, el germ, un deute, el dilluns, linters.
2.26 2.25
2.24

Identifica els noms de les frases segents i classificals en concrets i abstractes. a) Veient aquesta pellcula (concret) vaig agafar por (abstracte). b) Aix s una injustcia (abstracte) flagrant. c) Va aconseguir la moto (concret) grcies a la seva insistncia (abstracte). d) Aquest medicament (concret) s molt car. Relaciona els noms propis amb els comuns corresponents. El Segri, comarca; el Llobregat, riu; Jpiter, planeta; Picasso, pintor; les Balears, arxiplag; el Pacfic, oce; Noruega, pas; el Montseny, muntanya. Digues els noms collectius que corresponen a les definicions. Per exemple: Conjunt daus o ocells de corral: aviram. a) Conjunt de vens i venes: venat b) Conjunt de teules que cobreixen una casa: teulada c) Conjunt dobjectes de cristall: cristalleria d) Conjunt de pins o lloc on es troben: pineda. e) Conjunt dalzines o lloc on es troben: alzinar. f) Quantitat total de quilmetres que ha fet un vehicle: quilometratge. Relaciona els noms collectius amb els noms individuals a qu sapliquen. Desprs escriu una frase amb cada un. Per exemple: Una esquadra de vaixells de guerra va salpar cap a lAtlntic a trenc dalba. una esquadra de vaixells; un manat de pastanagues; un ramat dovelles; un escamot de soldats; un eixam dabelles; un feix de llenya; una bandada docells. Escriu totes les formes dels noms segents: el noi, el metge, el ballar, el mestre, lemperador, un alumne, un actor, el cos. Per exemple: el noi, la noia, els nois, les noies. El metge, la metgessa, els metges, les metgesses. El ballar, la ballarina, els ballarins, les ballarines. El mestre, la mestra, els mestres, les mestres. Lemperador, lemperadriu, els emperadors, les emperadrius. Un alumne, una alumna, uns alumnes, unes alumnes. Un actor, una actriu, uns actors, unes actrius. El cos, la cosina, els cosins, les cosines.
2.31 2.30 2.29 2.28 2.27
65
Escriu la forma que correspongui dacord amb el gnere del nom. Per exemple: Noms t sis mesos i ja li ha sortit una dent. (un / una) a) La suor li regalimava per la cara. (El / La) b) Aquesta rosa fa molta olor. (molt / molta) c) Ja podeu servir les postres. (els / les) d) Farem unes anlisis de sang. (uns / unes) e) A lestiu hi fa molta calor. (molt / molta) f) A mi magrada molt la xocolata. (el / la) g) Vivim als afores del poble. (als / a les) h) Tinc el costum darribar abans dhora. (el / la) i) T un deute molt elevat. (un / una) j) Crec que t febre. Mira: toca-li el front. (el / la) k) Que surti a caminar ja s un bon senyal. (un bon / una bona) l) No estic decidit: tinc molts dubtes. (molts / moltes) Copia les frases que et donem a continuaci i completa-les amb el sintagma adequat, que has de triar entre els de la llista segent: la tauleta, la canal, molta pols, un full, al minut, laigua, el llum, Lrbitre, una son, la fi, els cotxes. a) Quan toca el despertador, de seguida encenc el llum de la tauleta de nit. b) Lrbitre no va xiular la fi del partit de futbol fins al minut 98. c) Ahir vaig anar a dormir tard i avui marrossego: tinc una son! d) Per aquest cam sense asfaltar, els cotxes aixequen molta pols. e) Necessitem un full de paper, un retolador fosforescent i unes estisores. f) Quan plou molt, la canal de la teulada no pot engolir tota laigua. Copia les sries segents i completa-les: a) el carnisser, la carnissera, els carnissers, les carnisseres. b) el mestre, la mestra, els mestres, les mestres. c) el pags, la pagesa, els pagesos, les pageses. d) el bileg, la biloga, els bilegs, les bilogues. e) el gall, la gallina, els galls, les gallines. f) el drapaire, la drapaire, els drapaires, les drapaires. g) el turista, la turista, els turistes, les turistes. h) el metge, la metgessa, els metges, les metgesses. i) el botiguer, la botiguera, els botiguers, les botigueres. j) lamic, lamiga, els amics, les amigues. k) lesclau, lesclava, els esclaus, les esclaves. Escriu el singular dels noms segents: desitjos, passejos, sortejos, batejos, tornejos, rajos, safaretjos. Per exemple: desitjos desig passejos passeig sortejos sorteig batejos bateig tornejos torneig rajos raig safaretjos safareig
2.35 2.34 2.33
2.32
66
Redacta un text breu en qu apareguin els noms que tindiquem en cada cas. Recorda que has dutilitzar un signe de puntuaci per separar una frase duna altra. (Pots canviar lordre de les paraules.) Per exemple: xocolata / olor / postres Ui! Quina olor ms bona! El pare ja ha preparat la xocolata desfeta: tindrem unes postres exquisides! a) calor / suor / front / nas b) dubte / senyal / afores c) llum / son / resplendor d) sabates / corrent /canal Activitat oberta.
2.36

Llegeix a poc a poc aquestes frases remarcant la pronncia de la u feble [u]. Activitat oberta. Respon aix: Forner sescriu amb o igual que forn. Fullet: full; dolor: dol; ullera: ull; calors: calor; plujs: pluja; joguina: joc. Respon aix: Poseu sescriu amb o igual que jo poso. Ploraven: ploro; jugarem: jugo; trobem: trobo; muntareu: munto; dormia: dormo; sucava: suco.
2.39 2.38 2.37

Cerca la forma dels noms corresponents. a) Les cuirasses eren fetes de cuiro b) El ferreter compra i ven coses de ferro c) Cal esbargir-se a lhora de lesbarjo d) La totxana s un totxo amb forats. e) Fer una rotllana s fer un rotlle gran. f) Un gerret s un gerro petit. g) Una porxada s un conjunt de porxos h) De lescora de lalzina surera, se nextreu el suro. Escriu la forma masculina de ladjectiu destacat. Desprs digues quina norma has aplicat. a) La bassa s poc fonda; en canvi, el pou s molt fondo, b) Lesponja s molt flonja; per el matals s poc flonjo. c) Aquella mula s una mica guenya; i aquell ase s fora guenyo d) s una quantitat molt minsa; i el benefici ser fora minso. La norma s la segent: la terminaci o indica mascul i la terminaci a indica femen. Escriu el plural dels noms i els adjectius que tens a continuaci tenint en compte les advertncies segents: a) tornavisos, envasos, autobusos, verinosos. b) cabassos, pastissos, interessos, capgrossos. c) passejos, rajos, batejos, tornejos. d) desitjos, mitjos, lletjos, trepitjos. e) pedaos, llisos, frescos, reflexos, textos, calaixos.
2.42 2.41 2.40
67
Fes la flexi (totes les formes del singular i del plural) dels adjectius segents. Per exemple: fresc, fresca, frescos, fresques. fosc, fosca, foscos, fosques boig, boja, bojos, boges mig, mitja, mitjos, mitges llest, llesta, llestos, llestes xins, xinesa, xinesos, xineses mixt, mixta, mixtos, mixtes complex, complexa, complexos, complexes fluix, fluixa, fluixos, fluixes Escriu els noms i els adjectius corresponents. a) Crrec perpetu. b) Un noi ingenu. c) Un corrent continu. d) Un pas europeu. e) Tasca destinada a un sol individu. Completa les paraules segents amb la lletra adequada. Desprs digues quina norma has aplicat. a) La pobresa s la falta de diners. Les guerres empobriren el pas. Tan bon miny que era, pobriss! b) Serveix-la amb la sopera. El ressop es fa desprs duna bona estona dhaver sopat. c) s un home sorts: tot li surt b. Va participar en el sorteig. Sortejaven un viatge. d) Una punxada s una ferida feta amb una punxa o amb un objecte punxegut. Un punx s un instrument per fer forats. La norma s la segent: En larrel duna paraula sescriu o quan hi ha una altra paraula de la mateixa famlia que t una o tnica en la mateixa posici. Sescriu u quan hi ha una altra paraula de la mateixa famlia que t una u tnica en la mateixa posici. Completa amb o o b u i amb la paraula primitiva. pends rocs: que t moltes roques dia boirs: amb molta boira guisat gusts: amb molt bon gust rbitre rigors: que aplica el reglament amb rigor cotxe luxs: en qu hi ha molt luxe sab escums: que fa o treu molta escuma cam polss: ple de pols Completa les paraules amb o o u i cerca la paraula primitiva corresponent a cada parella. Mocador, mocs (moc); ulleres, ullada (ull); foguera, foguerada (foc); suquet, sucs (suc); enllumenat, llum (llum); fondria, fondalada (fondo); fuster, fusteria (fusta); escombriaire, escombraries (escombra). Completa les paraules segents i agrupa-les per famlies (les davorrir, govern, sofrir, suborn, sufocar i suport). Cada grup ha de tenir dues paraules. Avorrible, avorriment Sofriment, sofrible governador, governaci subornar, subornable
2.48 2.47 2.46 2.45 2.44
2.43
68
sufocaci, sufocant suportar, suportable Escriu una frase amb cada una daquests paraules: brixola, joglar, pndol, rtol, butllet, focus, muntanya, turmell. Activitat oberta. (Possibilitats: brixola per orientar-se; un joglar medieval; rellotge de pndol; el rtol de laula; butllet setmanal; un focus de llum; la muntanya nevada; un esquin al turmell) Copia i completa el text segent amb o o u segons correspongui. Als primers segles de la nostra era, la llacuna de Vencia devia semblar un lloc fora desolat: una vasta extensi daiguamolls marins, de poca fondria, amb nombrosos bancs de sorra, habitats quasi exclusivament per aus aqutiques. Un estret cord sorrenc, format per molts daquests bancs, tallat per algunes sortides al mar que encara avui es coneixen com a boques de port, separava i protegia les aiges internes de lmpetu del mar Adritic.
2.50 2.49
Pgina 56
Enregistra en una cinta de casset dos missatges que es puguin emetre per megafonia en un espai pblic. Abans has de decidir la situaci i el contingut exacte de cada missatge. Per exemple: el tren sendarrerir a causa dun accident; s perills banyar-se a causa de la mala mar; cal desallotjar lescola urgentment a causa dun incendi; shauria de suspendre un partit a causa del mal temps; etc. Conv que els redactis abans i que els ensenyis al professor o la professora perqu tels revisi. Activitat dexpressi. Seguint els apartats del requadre del marge de la pgina anterior, anota les caracterstiques dels avisos de lactivitat anterior (lobjectiu, lemissor, el receptor, etc.). Activitat oberta. En general, ha de coincidir amb el model del llibre de lalumnat. Selecciona cinc situacions en qu convingui exposar un avs en un tauler danuncis, o a lentrada dun espai pblic, i digues qu posaries en lencapalament (assumpte / destinatari) en cada cas. Escriu dos dels avisos seleccionats i presentals al professor o la professora perqu tels revisi. Activitat oberta. (Possibles exemples: es necessita un dependent; sofereixen classes particulars; sha perdut un gos; regalo gatets) Una nota s un avs breu que adrecem a una persona molt prxima. Redactan una sobre quelcom relacionat amb la vida diria. Activitat oberta.
2.54 2.53 2.52 2.51
Pgina 57
Escriu les sries segents (tingues present que cap daquestes formes no duu accent). Per exemple: arrencar jo arrencava, tu arrencaves, ell arrencava, elles arrencaven. disfressar-se: (jo) em disfressava, (tu) et disfressaves, (ell) es disfressava, (elles) es disfressaven; prometre: (jo) prometia, (tu) prometies, (ell) prometia, (elles) prometien; saber: (jo) sabia, (tu) sabies, (ell) sabia, (elles) sabien; complir: (jo) complia, (tu) complies, (ell) complia, (elles) complien. Escriu les sries segents (tingues present que aquestes formes duen accent). Per exemple: arrencar nosaltres arrencvem, vosaltres arrencveu. disfressar-se: ens disfressvem, us disfressveu; prometre: prometem, prometeu; saber: sabem; sabeu; complir: complem, compleu.
2.56 2.55
69
Completa les frases segents amb les formes adequades de limperfet dindicatiu. a) Lenginyer ensenyava al mecnic com es muntava la pea. b) Els esquirols fugien i samagaven entre les branques. c) Tu mai no admeties que tequivocaves. d) Els vaig dir que cometien un greu error. e) Vaig adonar-me que vosaltres ho suportveu amb resignaci. f) La neu cobria el paisatge amb un mantell blanc. g) Nosaltres complem rigorosament les nostres obligacions. h) Abans la Rut i tu us estimveu molt. i) Vosaltres us avorreu perqu no sabeu qu podeu fer. j) Quan sorgia una bona oportunitat, ell sempre laprofitava. Canvia les formes del present per les de limperfet dindicatiu. Sentem com sonaven les sirenes. Els avions sacostaven. La gent corria a amagar-se als refugis. Tothom esperava un bombardeig imminent. Les bateries antiaries comenaven a disparar. Lesclat de les bombes illuminava la nit. Nosaltres callvem i contemplvem lhorrible espectacle.
2.58
2.57

Llegeix aquest poema del Bestiari de Pere Quart i memoritzal. Desprs fes les activitats de sota. GIRAFA Tens el cap petit perqu la distncia te lha empetitit. a) Perqu ens explica caracterstiques fsiques i de comportament dun animal. Un bestiari s un llibre de poemes inspirat en diversos animals. b) Perqu s com si estigus lluny. c) Tres. d) El primer i el tercer. e) Cinc. Llegeix i memoritza el poema Lametller de Joan Maragall. Desprs contesta les preguntes que hi ha a continuaci. LAMETLLER A mig aire de la serra veig un ametller florit: Du te guard, bandera blanca, dies ha que the delit! Ets la pau que sanuncia entre el sol, nvols i vents No ets encara el millor temps, per en tens tota lalegria. a) Un caminant troba un ametller florit i semociona, perqu s un senyal que esperava, com una bandera. Enmig encara de lhivern (nvols i vents) anuncia pau i t lalegria del bon temps que vindr. b) Vuit versos de set sllabes. Rimen de manera consonant el segon i quart vers, i el cinqu i el vuit; i de manera assonant el sis i el set.
2.60 2.59
70
Identifica els noms que apareixen en el poema de lactivitat 2.60. Aire, serra, ametller, Du, bandera, dies, pau, sol, nvol, vent, temps. Classifica els noms segents en quatre grups: a) noms propis de lloc (topnims): les Garrigues, Sussa, Oceania b) noms propis de persona (antropnims): Maral, Assumpta, Meritxell c) noms comuns individuals: espelma, ametller, sargantana d) noms comuns collectius: pineda, formiguer, alumnat Relaciona cada nom collectiu amb el conjunt a qu se sol referir. Noms collectius: una bateria, un feix, un eixam, un grapat, laviram, una esquadra, la teulada, el venat, un manat. Conjunts: de vespes, de cuina, del corral, darrs, de llenya, del barri, de la casa, de bledes, de vaixells de guerra. una bateria de cuina un feix de llenya un eixam de vespes un grapat darrs laviram del corral una esquadra de vaixells de guerra la teulada de la casa el venat del barri un manat de bledes Digues els noms del pare i la mare daquestes cries. Per exemple: El pare i la mare del poll sn el cavall i leuga. Poll: cavall i euga Cadell: gos i gossa Vedell: toro/bou i vaca Pollet: gall i gallina Garr: porc i truja Xai: be/corder i ovella Cabrit: cabrot i cabra. Tria lopci correcta en cada cas. a) Estic cansat i tinc molta son. b) De seguida ens serviran les postres. c) Hem de respectar els senyals de trnsit. d) Mha caigut una dent. e) Ja hem liquidat el deute. f) No vagis a les fosques; encn el llum. Escriu el plural daquests grups nominals. Per exemple: lavs els avisos Els avisos, les adreces, els matalassos, les esponges, els riscos, les llenges, els passejos, els pastissos, les butxaques, els volcans, les mnigues, els vens, les lnies, els llapis. Pel que fa als topnims de ciutats, nhi ha que porten article i nhi ha que no en porten. En canvi, els topnims que designen comarques van tots precedits darticle, excepte Osona. Relaciona cada ciutat amb la comarca que li correspon.
2.67 2.66 2.65 2.64 2.63 2.62
2.61
71
Ciutats: la Bisbal dEmpord, Olot, Manresa, Tortosa, Vic, Matar, Berga, Gandesa, el Pont de Suert, Cervera. Comarques: lAlta Ribagora, el Bages, el Baix Ebre, el Baix Empord, el Bergued, la Garrotxa, el Maresme, Osona, la Segarra, la Terra Alta. la Bisbal dEmpord: el Baix Empord Olot: la Garrotxa Manresa: el Bages Tortosa: el Baix Ebre Vic: Osona Matar: el Maresme Berga: el Bergued Gandesa: la Terra Alta el Pont de Suert: lAlta Ribagora Cervera: la Segarra
Pgina 60
Copia els noms de persona escurats i relacionals amb els sencers: Ton o Tonet: Antoni; Ciset: Narcs; Tomeu: Bartomeu: Tfol: Cristfol; Tinet: Valent; Bet: Elisabet; Cesc: Francesc; Biel: Gabriel; Veva: Genoveva; Nasi: Ignasi, Quel: Miquel. A partir dalguns adjectius podem formar noms abstractes. Per exemple: fosc (adjectiu) la foscor (nom abstracte). Forma noms abstractes a partir dels adjectius segents: Tendresa, gelosia, fredor, invalidesa, bogeria, malaltia, eficcia, humilitat, lentitud, quietud, llargria. Copia les frases segents i posa davant dels noms larticle (el / la) o lindefinit (un / una) que els correspon. Tingues en compte que tots sn masculins. a) Com que la Jlia estudia msica, els oncles li han regalat un orgue. Jo li regalar lanell. b) El lleixiu treu les taques de la roba blanca. c) El pebre s una espcia picant. d) Magradaria tenir un escafandre per fer submarinisme. Explica el significat daquests grups nominals: a) Un canal: conducci mplia de reg; una canal: una mena de canonada. b) El pols: batec corporal; la pols: partcules. c) El fi: la finalitat; la fi: el final. d) El son: estat contrari a la viglia; la son: ganes de dormir. e) El pudor: vergonya; la pudor: mala olor. Completa les frases segents amb larticle (el/la) o lindefinit (un/una) que els correspon, per sempre, tenint en compte que tots els noms sn femenins. a) Una allau de neu ha tallat la carretera. b) Han trobat una ncora de lpoca dels romans. c) Que passin els vuit primers, la resta que sesperi fora. d) Se sent la remor del mar. Copia aquestes frases completant-les de la manera adequada. a) Les paraules ferro, esbarjo, gerro, carro i suro acaben amb la lletra o. b) Els plurals masculins portuguesos, tornavisos, embussos, arbustos, impostos, textos, desitjos, rajos, calaixos, braos, enllaos i guixos sescriuen amb la lletra o. c) Les paraules palau, guineu, caliu, conreu, altaveu, fugitiu i estiu acaben amb la lletra u.
2.73 2.72 2.71 2.70 2.69 2.68
72
Completa aquestes explicacions sobre lortografia de la o i la u en larrel de les paraules. a) Porter i porteria sescriuen amb la lletra o perqu sn de la famlia de la paraula porta, que tamb sescriu amb o. b) Fuster i fusteria sescriuen amb la lletra u perqu sn de la famlia de la paraula fusta, que tamb sescriu amb u. Ara fes el mateix que en lactivitat anterior amb les paraules segents: a) Florir, florista (que sn de la famlia de flor). b) Mudesa, emmudir (que sn de la famlia de mut). c) Fortalesa, enfortir (que sn de la famlia de fort). d) Brutcia, embrutar (que sn de la famlia de brut). e) Disgustar-se, gusts (que sn de la famlia de gust). f) Odis, odiar (que sn de la famlia dodi). Copia i recorda com sescriuen les paraules segents. a) Les paraules avorrir, brixola, captol, cobrir, complir i rtol sescriuen amb o. b) Les paraules focus, globus, muntanya, subornar, suportar i turment sescriuen amb u.
2.76 2.75
2.74
Pgina 61
Fes dos grups amb les paraules segents: a) les acabades en -ol, i b) les acabades en -ul. Consulta el diccionari en cas de dubte. Crcol, pndol, vul, mscul, espgol, pmpol, mdul, rtol, clcul, estmul. Fes dos grups amb les paraules segents: a) les paraules dorigen culte, que sescriuen amb u: bucal, juvenil, capitular, vulcanisme, pendular, nutrici; curvatura, pulsaci. b) les paraules populars corresponents, que sescriuen amb o: boca, jove, captol, volc, pndol, nodrir, corb, pols. Fixat en lortografia de les paraules segents. Desprs escriu una frase amb cada una daquestes paraules. Activitat oberta. (Possibilitats: el soroll em va atordir; el cnsol de Blgica; vi de lEmpord; no tens escrpols; polir el parquet; torr de xocolata.) Redacta una nota per a un company o una companya que hagi faltat a classe, per comunicar-li totes les activitats que ha de fer per posar-se al dia. Activitat oberta. (Es pot fer per assignatures.) Escriu el text dun avs que shauria de dir per megafonia, en una platja, sobre les precaucions que cal prendre davant la presncia de meduses. Activitat oberta. (Ha dhaver-hi una part per cridar latenci del pblic i una altra que doni instruccions.)
2.81 2.80 2.79 2.78 2.77
Entreteniment lingstic
En aquest circuit de dibuixos que tens a continuaci, hi pots trobar una paraula per a cada un dels captols (o lletres) del diccionari. A veure si les ordenes alfabticament. La primera paraula s arbre (lletra a). Arbre, bolet, casa, dau, escala, flor, gat, hipoptam, igl, jutge, kilmetre, llibreta, m, nus, ocell, pasts, queixal, robot, sol, torre, ull, volc, waterpolo, xeringa, i grega, zebra.
73
Pgina 62. Avaluaci

Escriu una definici de poesia. La poesia s lart dexpressar sentiments, emocions i pensaments per mitj de ls creatiu del llenguatge. Classifica les expressions segents en metfores, prosopopeies i metonmies. a) Estic enamorat daquells ulls verds: metonmia. b) Un fil daigua sadorm a la riera: prosopopeia. c) Cirerer petit, / cirerer florit, / que fas arracades: metfora. Copia el text segent i omple els buits amb les paraules corresponents. Un vers s una ratlla dun poema. Els versos sovint sagrupen en estrofes. De la repetici de sons al final dels versos en diem rima. La combinaci de sllabes fortes i fluixes constitueix el ritme del vers. Copia aquestes paraules canviant-ne primer el gnere i desprs el nombre: cavall, euga, cavalls, eugues gos, gossa, gossos, gosses llop, lloba, llops, llobes lle, lleona, lleons, lleones gall, gallina, galls, gallines. Si separem els elements de la paraula gates, tenim gat-es. Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients: Diem que gat- s larrel de la paraula i -es s la terminaci, que ens indica que s de gnere femen i de nombre plural. Escriu larticle (el / la) o lindefinit (un / una) davant dels noms: a) El cambrer ens porta les postres i el compte. b) Haurien de posar el senyal de trnsit a la crulla. c) Ha caigut i sha fet un trenc al front. d) Tinc un dubte. e) El primer classificat ens porta un avantatge de tres punts. Copia les expressions segents i tradueix-les al catal: Encn el llum. Neteja la pols. La fi del mn. T molta son. Viu als afores. Segueix el corrent. Fes la flexi (totes les formes) dels adjectius segents: verins, verinosa, verinosos, verinoses lleig, lletja, lletjos, lletges fresc, fresca, frescos, fresques llest, llesta, llestos, llestes gros, grossa, grossos, grosses fluix, fluixa, fluixos, fluixes Completa les paraules segents amb la lletra adequada. a) un pas empobrit / lhora del ressop / sortejar un cotxe / mocador de coll / ulleres de sol / foguera de Sant Joan. b) paisatge rocs / dia boirs /menjar gusts / rbitre rigors /palau luxs / estel llumins / hivern plujs. c) joc avorrit / subornar el govern / suportar el mal del turmell / orientar la brixola / rellotge de pndol / estiueja a muntanya / complir amb el deure / muntar a cavall.
9 8 7 6 5 4 3 2 1
74
Completa aquestes expressions: Sorteig sescriu amb o com sort. Punx sescriu amb u com punxa. Forner sescriu amb o com forn. Punyal sescriu amb u com puny. Dolor sescriu amb o com dol. Punxada sescriu amb u com punxa. Escriu un avs dirigit als clients dun servei qualsevol (transport, aigua, llum, gas, etc.) dient que dijous lempresa no podr atendre el pblic per alguna ra que tu determinars. Activitat oberta. (Sha de comenar adreant-se al pblic interessat; desprs, explicant el problema i les seves causes; i finalment demanant disculpes.)
11
10
Pgina 63. Parlem-ne

1
Pgina 65
Comprensi Desprs de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes segents: Text 1 a) LHelena viu una mica lluny, en una urbanitzaci. En Roger viu al centre. b) LHelena, perqu viu ms lluny. c) Perqu pot moures amb metro o bus amb poques parades. d) Una cada adossada amb jard. e) En un pis antic de lloguer. f) Plaa del Comer, 8, 4t-2a. g) Per telfon fix, mbil o correu electrnic. Text 2 a) Ni gran ni petit. Fa 90 m2. b) El lavabo s al rebedor. El menjador s al final del passads. c) Des de la cuina. d) El safareig, la rentadora i lestenedor. e) Al fons, a la dreta del menjador. Hi ha lavabo, vter, bidet, armari per a les tovalloles, una dutxa per sense banyera. f) Per no malgastar aigua. g) Tres habitacions. h) Cntric i assolellat. Paraules per expressar-se a) En parelles. Demana a la teva parella com es diu, quina s la seva adrea, quin codi postal t, quin s el seu nmero de telfon i si disposa dadrea electrnica. Amb aquestes informacions, escriu un text en forma de targeta. Activitat oberta. (Possibilitats: Com et dius?; On vius?; Quin codi postal tens?; Quin nmero de telfon tens?; Tens correu electrnic?) b) Busca el significat que no spigues de les paraules que hi ha en el quadre anterior. Desprs dibuixa el plnol de casa teva o el duna casa inventada i assenyala-hi el nom de les estances i altres elements que la configuren. Activitat oberta.
3 2
75
Pgina 66
Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc i en veu alta aquestes fases sense pronunciar les consonants mudes, que estan marcades: Activitat oberta. (Totes les consonants marcades sn mudes; i hi ha tamb alguna sinalefa protegilsedificis.) Gramtica a) Completa aquestes frases amb els verbs i les preposicions que calgui. 1 Les golfes sn a la tercera planta. A la segona planta hi ha els dormitoris. 2 El lavabo s a baix, a la planta baixa. A la primera planta hi ha el bany. 3 Sestan en una zona residencial. Viuen en aquella casa amb jard. 4 Lantena de TV s al terrat de casa. El parallamps s a dalt, a la teulada. 5 Viuen en un pis de lloguer. En aquest pis hi ha aire condicionat. b) Completa les frases segents amb els adverbis, les expressions de lloc o les locucions prepositives adients: 1 Les urbanitzacions no sn al centre de la poblaci, sin als afores. 2 Les xemeneies sn a dalt de tot de les cases. Les llars de foc sn a baix de tot. 3 A fora fa molt de fred. A dins sest molt calent. 4 Davant de lescola hi ha un jard, al darrere un poliesportiu. 5 La farmcia s sortint a lesquerra i el forn de pa, a la dreta. Expressi personal a) En parelles. Explica com s el teu pis. Amb la informaci que et doni la teva parella, redacta un anunci per paraules perqu el pugui vendre o llogar. Activitat oberta. (Lactivitat comena amb la descripci oral per part dun membre de la parella, seguint els models de la unitat. Laltre membre ho convertir en una mena de fitxa.) b) Escriu les preguntes corresponents a la informaci de la primera columna. Casa o pis Vius en una casa o en un pis? Al centre / als afores On vius: al centre o als afores? Metres quadrats Quants metres quadrats fa el teu pis? Nombre dhabitacions Quantes habitacions t el teu pis? Metro, autobs a prop Tens una parada de metro o autobs a prop? Sol Hi toca el sol? Ascensor Hi ha ascensor a lescala? Tranquil / sorolls s sorolls el teu pis? c) En parelles. Redacteu un dileg com el del text 1 de la lectura. Desprs repartiu-vos els papers i llegiu-lo en veu alta; o b apreneu-vos-el de memria i representeu-lo. Activitat oberta. (Es pot fer sobre el patr del text, canviant-ne noms algunes paraules: invertint les situacions dels personatges.) d) Com timagines la casa ideal? Explica en uns cent mots quines caracterstiques t la casa dels teus somnis. Activitat oberta. (Es pot fer prviament una petita llista: ubicaci, grandria, nombre dhabitacions, comoditats extra
6 5 4
76
Unitat didctica 3
A partir del dileg que mantenen els personatges, podem imaginar-nos com sn. A quins personatges del text de la lectura corresponen aquests breus retrats? a) Una noia jove i bonica per bastant bleda. Gladys. b) Un home gels i impulsiu. Jimmy. c) Un anci esquifit per molt savi i ms aviat humil. Jones. d) Un home amb dues personalitats ben diferents. Capit Supertot. Quin personatge representa la intelligncia? Quin, els sentiments? Quin, lheroisme? Jones representa la intelligncia. Gladys representa els sentiments. Supertot representa lheroisme. El capit Supertot t dues personalitats. Com s quan es transforma en heroi? Com es comporta quan fa de Bill? Quan es transforma en heroi s alt, fort i duu una mena duniforme cenyit al cos, amb un llamp pintat al pit que el fa invulnerable a les bales. Es comporta duna manera valenta en defensa dels desvalguts. Mostra un carcter arrauxat quan es tracta de complir amb el seu deure de salvar la ciutat dels perills que lamenacen. Quan fa de Bill els seus poders desapareixen i es comporta com una persona normal. Fins i tot perd lagressivitat del personatge Supertot i es converteix en un home pacfic.
3.4 3.3 3.2 3.1
Grcies a qui existeix el capit Supertot? Com es diu? Amb quina finalitat ha creat Super-
tot? El capit Supertot existeix grcies a Jones, una mena de cientfic que ha creat el personatge Supertot per salvar la ciutat de les forces del mal. Completa el text segent en qu Supertot explica la seva doble personalitat: Jones em va tocar amb el seu gran ganivet, i, dun xicot qualsevol, em vaig veure convertit en el capit Supertot. A la vida normal sc Bill, reporter i periodista del diari ms important de la ciutat. Per quan conv, em converteixo en lheroi favorit de les multituds. Quins personatges dels cmics nord-americans ens recorda el personatge Supertot? Raona la resposta. Ens recorda Superman i Batman, perqu sn dos personatges que fan una vida normal, per es transformen en herois invencibles quan es tracta de defensar els desvalguts i salvar la humanitat de les forces del mal.
3.6 3.5
Pgina 74. Escrivim un dileg

Converteix aquest resum de lepisodi cinqu, titulat El rapte, en un dileg teatral. Entren dos subjectes a la redacci del diari quan Gladys est sola. Lamenacen. No els interessen
3.7
77
els diners: volen Gladys. La rapten. Els dolents shan de separar: lun es treu la gavardina per ensenyar luniforme de la secta del Gran Drac que porta a sota i sen va per un cant amb un ninot que sassembla a Gladys per despistar. Laltre semporta Gladys desmaiada en un cotxe. En despertar-se, la noia crida intilment demanant ajut. El dolent labandona en un casalot vell i fosc. Al cap duna estona se senten passes i apareix Jimmy, que ho havia vist tot i els havia seguit. La salva, i Gladys, admirada, li promet que es casar amb ell. Activitat de redacci. (Conv fixar els quatre personatges que surten; marcar els elements del text que sn dilegs i tamb els moviments descena.)
Pgina 74. Paraules i expresions

Com en els dilegs dels cmics, en el tercer episodi de lobra apareixen un bon reguitzell donomatopeies (craix, xasc, flop...), que sn de creaci personal. Per existeixen moltes onomatopeies que pertanyen a la llengua comuna. Per exemple: zas, xiu-xiu, toc-toc, xip-xap, piu-piu, tristras, ning-nang, nyic-nyac, patapam, pataplaf, patatxap. Copia les frases segents i relaciona cada frase amb lonomatopeia que li correspon entre les esmentades en lexemple anterior. a) El brunzit duna fletxa en laire. Zas. b) El truc a una porta. Toc-toc. c) Lespetec dun tret descopeta. Patapam. d) El trepig dunes passes. Tris-tras. e) La piuladissa dels pollets al niu. Piu-piu. f) El xiuxiueig duna conversa. Xiu-xiu. g) El dring duna campana. Ning-nang. h) El xipolleig duns nens en un toll daigua. Xip-xap. i) El grinyol duna porta en obrir-se. Nyic-nyac. j) La topada violenta contra el terra o una altra cosa. Pataplaf. k) La caiguda duna cosa a laigua. Patatxap. Converteix els noms anteriors, destacats en negreta en els verbs corresponents. Per exemple: el brunzit brunzir el truc trucar lespetec espetegar el trepig trepitjar la piuladissa piular el xiuxiueig xiuxiuejar
3.9 3.8
78
el dring dringar el xipolleig xipollejar el grinyol grinyolar la topada topar la caiguda caure.
Pgina 75
Repassa el significat de les paraules del vocabulari de la lectura sinistre, brtol, escanyolit, imminent, inspid i cafre i, desprs, relaciona-les amb els mots de sentit semblant (sinnims). Bandarra, galifardeu, bordegs: brtol Incivilitzat, cruel, salvatge: cafre Escarransit, raqutic, desnerit: escanyolit Malastruc, malaventurs, funest: sinistre Insuls, dessaborit, fat; inspid Prxim, immediat, proper: imminent Ara relaciona les paraules sinistre, brtol, escanyolit, imminent, inspid i cafre amb els mots de sentit contrari (antnims). Venturs, afortunat: sinistre, Lluny, remot: imminent Civilitzat, respectus: cafre Assenyat, honest: brtol Sabors, suculent: inspid Gras, rabassut: escanyolit Explica amb paraules teves el sentit daquestes frases fetes i utilitza-les dins un context determinat. a) Afluixar la mosca: pagar. Quan anem al bar, mai no afluixa la mosca. b) Com si sents ploure: fer el desents. La mestra el renya i ell, com si sents ploure. c) Fer el papallona: anar dun lloc a un altre sense gaire sentit. Fa el papallona duns amics a uns altres. d) Caure lnima als peus: Tenir un gran desengany. Decebres molt repecte a alguna cosa.
3.12 3.11 3.10

En grups de tres elaboreu el text duna escena teatral que reflecteixi un conflicte entre una adolescent de la vostra edat i els seus pares. Suposem que la noia ha fugit de casa perqu no podia suportar ms la pressi dels pares. Passats uns quants dies, la policia la troba a ms de 200 km i, com que s menor dedat, la retorna a casa. Desprs duns instants de gran tensi, la noia i els pares mantenen una conversa molt interessant sobre els seus conflictes, els seus punts de vista, els seus projectes Activitat oberta. Representeu el text teatral que heu redactat en lapartat anterior. Activitat oberta. Formeu grups i representeu el text de la lectura. Tres grups de quatre alumnes representaran el primer episodi; tres grups de tres, el segon; i uns altres tres grups de tres, el tercer. Activitat oberta. (Es poden fer prctiques prvies de memoritzaci total o parcial.)
3.15 3.14 3.13
79
Pgina 77
Fixat en el text teatral daquesta unitat i, desprs, contesta les preguntes segents: a) Josep M. Benet i Jornet. b) Laspecte dalgun dels personatges: un anci esquifit i escanyolit; la interpretaci dels actors o les actrius: com si sents ploure; el decorat dalgun dels episodis: la redacci dun diari. c) s una comdia, perqu sutilitza un llenguatge planer i els personatges actuen de manera cmica, per divertir el pblic. Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients: Lobra de teatre est concebuda per ser representada. El director o la directora s qui sencarrega de posar-la en escena. Els actors i les actrius sn els que interpreten els personatges davant el pblic. En el text literari apareixen tots els dilegs dels personatges i unes notes explicatives anomenades acotacions. Les obres de teatre shan organitzat en actes i escenes. Es distingeixen tres gneres teatrals bsics: tragdia, comdia i drama. Agrupa les paraules segents en quatre famlies de quatre paraules cadascuna. terreny, terra, terrissa, terrs braalet, abraar, bra, braa cavall, cavallet, cavallerissa, cavaller intranquillitat, tranquil, tranquillament, tranquillitzar. Digues quins sn els quatre morfemes lxics (arrels) de les famlies anteriors. Terr-, bra, cavall, tranquil. Identifica els morfemes derivatius de les paraules segents i digues quin significat aporta cadascun a la paraula primitiva. Per exemple: plugim plug-im: pluja molt fina. Ocellet ocell-et: ocell petit. Arrossada arross-ada: quantitat darrs. Cafetera caf-et-era: recipient per al caf. Castanyer castany-er: arbre fruiter. Pastisseria pastiss-eria: establiment, ofici Dentista dent-ista: ofici, professi. Cadiraire cadir-aire: ofici. Envejs envej-s: que t enveja. Delicadssim delicad-ssim: superlatiu, molt delicat. Parisenc paris-enc: gentilici, originari de Pars. Digues qu expressen els morfemes flexius de les paraules segents. Per exemple: Cantaven 3a persona del plural de limperfet dindicatiu. Junts mascul plural Serveixo 1a persona del singular del present dindicatiu Ploris 2a persona del singular del present de subjuntiu Perdran 3a persona del singular del futur Sortireu 2a persona del plural del condicional Alumne mascul singular Esquerra femen singular Gossos mascul plural Vermelles femen plural
3.21 3.20 3.19 3.18 3.17 3.16
80
Sovint les paraules derivades no pertanyen a la mateixa categoria lxica que la paraula primitiva. Per exemple: breu (adjectiu) brevetat (nom), abreujar (verb), breument (adverbi). Seguint aquest model, digues la categoria de les paraules segents. a) alegre (adjectiu), alegria (nom), alegrar (verb), alegrement (adverbi) b) segur (adjectiu), assegurana (nom), assegurar (verb), segurament (adverbi) c) fred (nom i adjectiu), refredar (verb), fredolic (adjectiu), fredament (adverbi) d) tendre (adjectiu), tendrament (adverbi), tendresa (nom), entendrir (verb) Forma paraules compostes a partir daquestes: Salvavides, obrellaunes, terratrmol, voravia, parabrisa, rentaplats, gratacel, cobrellit. A partir de les definicions i els morfemes donats, forma les paraules derivades corresponents. Per exemple: fer que un lquid sigui trbol: (en-), (-ir) enterbolir a) deslleialtat b) empitjorament c) submarins d) irremeiable e) exportaci f) malgastadors g) imprecisions
3.24 3.23
3.22

Identifica els dos adjectius de cadascuna de les frases segents. Desprs, fes-ne la flexi en veu alta, s a dir, digues totes les formes de cada un. Per exemple: modern, moderna, moderns, modernes. a) enorme, enorme, enormes, enormes; modern, moderna, moderns, modernes b) atrafegat, atrafegada, atrafegats, atrafegades; sinistre, sinistra, sinistres, sinistres. c) alt, alta, alts, altes; musculat, musculada, musculats, musculades. d) escanyolit, escanyolida, escanyolits, escanyolides; metllic, metllica, metllics, metlliques. Fes la flexi completa dels adjectius segents. com, comuna, comuns, comunes gris, grisa, grisos, grises covard, covarda, covards, covardes blau, blava, blaus, blaves dol, dola, dolos, dolces feli, feli, felios, felices esps, espessa, espessos, espesses ingenu, ingnua, ingenus, ingnues roig, roja, roigs, roges complex, complexa, complexos, complexes Llegeix les frases segents amb la forma de ladjectiu adequada dacord amb la concordana: a) Em vull comprar una camisa i un jersei blaus. b) Magraden els cotxes i les motos nous. c) En Tfol duia una camisa estripada i uns pantalons apedaats.
3.27 3.26 3.25
81
d) Han vingut a passar uns quants dies un noi i una noia brasilers. e) Tenim un quadre i una fotografia molt curiosos.

Copia les expressions segents i completa-les amb la forma de ladjectiu adequada: a) s un moble molt antic. / s una casa molt antiga. b) s un jove de pl roig. / T una capa roja. c) Fa un dia lleig. / Va dir una paraula lletja. d) s un nen orfe. / s una nena rfena. e) Sha fet mal al peu esquerre. / Sha trencat la cama esquerra. f) Deixa-ho per a un altre dia. / Deixa-ho per a una altra setmana. g) s un individu europeu. / La poblaci europea no creix. Completa aquestes frases amb la forma de ladjectiu que correspongui dacord amb la concordana que ha de mantenir amb el nom. a) He agafat dues llibretes groges. b) Hem fet dos pous molt fondos. c) En algunes platges la gent es banya nua. d) Magrada la carn gaireb crua. e) Les habitacions interiors sn ms aviat fosques. f) La directora de personal s una persona exigent. g) Aparca a m esquerra. h) En Narcs duia uns pantalons i una camisa blaus. i) En En aquella zona hi ha unes cases i uns xalets esplndits. Copia les frases de ms avall i omple els espais amb la forma adequada dels adjectius segents, dacord amb el sentit de cada frase: calent, difcil, perenne, com, cmode i dola. Desprs digues quins tenen dues formes en el singular i quins sn invariables. a) Lalzina s un arbre de fulla perenne. b) En Pere es banya amb aigua calenta. c) Tinc una butaca molt cmoda. d) Els dos germans viuen junts: fan vida comuna. e) Aquesta s una activitat difcil. f) Els peixos del llac sn daigua dola. Digues quins dels adjectius de lactivitat anterior tenen dues formes en el singular i quins sn invariables. Tenen dues formes en el singular: calent, calenta; cmode, cmoda; com, comuna; dol, dola. Sn adjectius de dues terminacions. Sn invariables: perenne i difcil. Sn adjectius duna terminaci. Copia les frases de ms avall i omple els espais amb la forma adequada dels adjectius segents dacord amb el sentit de cada frase: agre, xerraire, tranquil, elegant, terrible i auda. a) Mhe comprat una jaqueta molt elegant. b) La llet sha tornat agra. c) La Neus no parla gaire; s una noia poc xerraire. d) Aquell nit hi havia una mar tranquilla. e) La seva presncia va atemorir la poblaci; era una amenaa terrible. f) El seu atreviment li va permetre prendre una decisi molt auda.
3.32 3.31 3.30 3.29 3.28
82
Pgina 83
Alguns adjectius sn paraules que deriven de noms. Per exemple: Avui fa un dia amb molta boira; s un dia boirs. boira boirs
N Adj
3.33
Copia les frases segents i omple els espais amb els adjectius que corresponen a les expressions que hi ha entre parntesis. a) LAlfons s un noi molt mentider (que diu moltes mentides). b) Mhan venut una mquina defectuosa (amb algun defecte). c) s un paisatge nadalenc (propi del Nadal). d) Hi ha una sala molt espaiosa (amb molt despai). e) Mhan fet un contracte avantatjs (que em dna molts avantatges). f) s un poble fronterer (que queda a prop de la frontera). g) La Dora s una dona molt enfeinada (amb molta feina). h) Vam sentir un so aflautat (semblant al duna flauta). Alguns adjectius sn paraules que deriven de verbs. Per exemple: Un soroll que eixorda s un soroll eixordador. eixordar eixordador
V Adj
3.34
Copia les frases segents i omple els espais amb els adjectius que corresponen a les expressions entre parntesis. a) Han posat una plataforma giratria (que gira). b) El deu s un nombre divisible (que es pot dividir). c) Hem sentit uns crits esgarrifosos (que esgarrifaven). d) Hi havia un ambient sufocant (que sufocava). e) Es va cremar amb aigua bullent (que bullia). f) s un cos pesant (que pesa molt). g) No magraden els nois ploraners (que solen plorar per no-res). h) Han fet un pont llevads (que es pot llevar, s a dir, aixecar) perqu puguin passar els vaixells per sota. Quina s la funci sintctica dels adjectius destacats en els textos segents? Digues si fan de complement del nom o de compliment atributiu. Quan em vaig ficar al llit estava intrigat. Laire perfumat i lambient encalmat em van fer sortir al balc ben de matinada. Els carrers eren deserts i nets. MANUEL ALONSO, Limpostor A la natura no hi ha orenetes italianes o egpcies, estornells iugoslaus o passerells alemanys. El seu mn no t fronteres. En el seu mn ning no s ric ni pobre. MARIO LODI, El cel que es mou Complement del nom: perfumat, encalmat, italianes, egpcies, iugoslaus, alemanys. Atribut: intrigat, deserts, nets, ric, pobre.
3.35
La gent dItlia s italiana. Escriu com en diem de la gent de Dinamarca, Polnia, Romania, Nicaragua, Palestina, Bsnia, el Paraguai i el Marroc. Recorda que els gentilicis sescriuen amb minscula. dans, danesa, danesos, daneses
3.36
83
polons, polonesa, polonesos, poloneses romans, romanesa, romanesos, romaneses nicaragenc, nicaragenca, nicaragencs, nicaragenques palest, palestina, palestins, palestines bosni, bosniana, bosnians, bosnianes paraguai, paraguaiana, paraguaians, paraguaianes marroqu, marroquina, marroquins, marroquines Com en diem de la gent de Lleida? Pensa-ho tamb per a la de Manresa, Valncia, Girona, Badalona, Mallorca, Eivissa, Terrassa, la Val dAran i lAlguer. lleidat, lleidatana, lleidatans, lleidatanes manres, manresana, manresans, manresanes valenci, valenciana, valencians, valencianes giron, gironina, gironins, gironines badalon, badalonina, badalonins, badalonines mallorqu, mallorquina, mallorquins, mallorquines eivissenc, eivissenca, eivissencs, eivissenques terrassenc, terrasenca, terrassencs, terrassenques arans, aranesa, aranesos, araneses alguers, algueresa, algueresos, alguereses Escriu cinc topnims de la teva comarca amb els gentilicis corresponents Activitat oberta. Descriu dues persones, un home i una dona, utilitzant almenys sis dels adjectius segents en cada una. Procura de no repetir-ne cap. jove alt gras ros gran mitj corpulent castany vell baix prim moreno verd recte sociable simptic blau aguilenc tmid tranquil fosc aixafat sorrut ensopit Activitat oberta.
3.39 3.38 3.37
Pgina 86
Llegeix en veu alta les paraules segents remarcant els cops de veu. Desprs digues quines sn les cinc paraules monosllabes: grill, papallona, baix, arrel, pou, truita, veu, dia, captiu, gripau, quants, mosquits, sanefa, rodet. Paraules monosllabes: grill, baix, pou, veu, quants. Paraules polisllabes: papallona, arrel, truita, dia, captiu, gripau, mosquits, rodet. Separa, en el quadern, les sllabes de les paraules polislabes de lactivitat anterior. pa-pa-llo-na, ar-rel, di-a, trui-ta, cap-tiu, gri-pau, mos-quits, ras-que-ta, ro-det. Classifica les paraules segents segons el nombre de sllabes que tinguin: intranquillitat, esborrany, est, quantitat, euga, peix, energia, maquillatge, eixut, enhorabona. Paraules monosllabes: est, peix. Paraules de dues sllabes: eu-ga, ei-xut. Paraules de tres sllabes: es-bor-rany, quan-ti-tat.
3.42 3.41 3.40
84
Paraules de quatre sllabes: e-ner-gi-a, ma-qui-llat-ge. Paraules de cinc sllabes: in-tran-quil-li-tat, en-ho-ra-bo-na. Tenint en compte la quantitat de sllabes que t cada paraula, separa-les en el quadern. guardiola (4), freqncia (4), roureda (3), balneari (4), conrear (3), prdua (3), enfeinat (3), quadern (2), histria (4), iogurt (2), aigera (3). guar-di-o-la (4), fre-qn-ci-a (4), rou-re-da (3), bal-ne-a-ri (4), con-re-ar (3), pr-du-a (3), en-fei-nat (3), qua-dern (2), his-t-ri-a (4), io-gurt (2), ai-ge-ra (3). Els diftongs estan ressaltats en negreta. Imagina que tens un full molt estret i noms hi pots escriure dues sllabes per ratlla. Escriuhi aquestes frases seguint aquest exemple: La sorra crema.La sor- / ra cre- / ma. a) Tenies / la ca-/ ra molt/ plli-/ da. b) Neces-/ sitem / un coi-/ x ms / flonjo. c) La ca-/ nya de / pescar / era / molt ve-/ lla. d) Van cau- / re qua-/ tre rou-/ res a / la car-/ rete-/ ra ge-/ neral. Digues de quantes maneres pots partir les paraules segents a final de ratlla. Fes-ho en el quadern seguint lexemple del marge de la pgina 85: Ama-gatall, amaga-tall An-goixa, angoi-xa An-tigues, anti-gues Efi-ccia, efic-cia Ene-mics Emis-sora, emisso-ra No-vella, novel-la Ulle-res An-g-nia, ang-nia udol. Separa en sllabes els versos segents. Per exemple: mil-ban-de-res-de-gi-nes-ta Festa major de tu Mil-ban-de-res-de-gi-nes-ta guar-nei-xen-el-meu-ter-rat. El-dis-sab-te-ha-fet-ne-te-ja. (pot haver-hi elisi de la e) El-diu-men-ge-cam-pa-ne-ja dins-el-cel-es-ba-ta-nat. Digues quantes sllabes tenen els versos de lactivitat anterior dacord amb les regles mtriques. Set.
3.47 3.46 3.45 3.44 3.43
Pgina 87
Canvia les formes del passat simple per les del passat perifrstic i a linrevs. Per exemple: a) Perd el paraigua vaig perdre el paraigua; b) vam menjar un gelat menjrem un gelat. a) 1. Et vas afaitar la barba. 2. Es va empassar un pinyol doliva. 3. Ens vam disfressar de mmies. 4. Us en vau anar de colnies. 5. Els mitjons es van descolorir. 6. Em vaig penedir dhaver-ho fet.
3.48
85
b) 1. Reb una carta inesperada. 2. Les forces de seguretat no permeteren la manifestaci. 3. No em refio dell perqu no compl la seva promesa. 4. Ens banyrem al riu. 5. Tentrebancares mentre corries pel bosc. 6. No us atrevreu a entrar-hi. Canvia les formes del passat perifrstic daquest text per les del passat simple. El pas dun front fred de matinada aixec precipitacions febles arreu. Desprs el vent sec eixug lambient, i la temperatura mxima puj una mica ms quan sort el sol. El dia es present sec, assolellat, amb nvols i agradablement clid.
3.49

Copia el text que tens a continuaci i omple els buits: Lautor o lautora s la persona que ha escrit lobra de teatre. Els actors i les actrius sn els que representen i interpreten els personatges. El director o la directora s qui sencarrega de posar en escena lobra. Lescenari s lespai on es realitza la representaci. Quin gnere teatral desvetlla en el pblic sentiments de terror, de compassi o dadmiraci: la tragdia, la comdia o el drama? La tragdia. Quin gnere teatral manifesta especialment la intenci de criticar els vicis i els defectes humans? La comdia. Llegeix aquest petit text i, desprs, contesta les preguntes de ms avall. CREONT (conseller i futur rei de Tebes): Els carros retrunyen entorn de la ciutat, els renills dels cavalls se senten des de lgora, les fletxes xiulen per damunt dels murs, els soldats enemics ataquen alhora les set portes. ANTGONA (germana del rei de Tebes): Avui sextingir la nostra raa. Qui fos cec, com ho va ser el pare, per no veure aquest dia! Tant de bo mhagus mort, per no viure aquest dia! TIRSIES (cec endev): Anem, imatges despant manen ja en la meva tenebra. Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansar? He descoltar novament les veus de la fosca? SALVADOR ESPRIU: Antgona. Edicions 62. a) Seriosa. b) Gent de lalta aristocrcia. c) Un desenlla catastrfic. d) Es veuen fatalment conduts per les forces del dest. e) Despertar sentiments de pena i compassi en lespectador. f) Un llenguatge elevat amb trets marcadament potics. g) Tragdia. Tenint en compte la teva experincia com a espectador, quines temtiques penses que sn les ms habituals en els drames cinematogrfics actuals? Aquests drames, tenen sempre un desenlla feli? Els mateixos que els drames teatrals: amor, conflictes socials o psicolgics El final s incert, de vegades feli i de vegades, no.
3.54 3.53 3.52 3.51 3.50
Pgina 89. Lxic

3.55
Completa la srie segent:
86
Morfema lxic raj gla ametll pin bra vergony port darrer
3.56
Morfema derivatiu -ol - -er -ed a- + -ad des- + -id ex- + -aci en- + -iment
Morfema flexiu -ns -ns -s -es -es -a -ns -s
Forma de la paraula rajolins glaons ametllers pinedes abraades desvergonyida exportacions endarreriments
Digues quina idea aporta cadascun dels morfemes derivatius de les paraules segents. Per exemple: castanyer arbre que fa castanyes. Figuera arbre que fa figues Cullerada contingut duna cullera Professorat conjunt de professors i professores Alzinar plantaci dalzines Llibreria establiment comercial de llibres Vermellor qualitat que tenen les coses vermelles Inquiet que no est quiet Deslleial que no s lleial Cantaire que es dedica a cantar Terrassenc natural de Terrassa (gentilici) Durssim molt dur (superlatiu). Digues qu signifiquen els morfemes flexius de les paraules segents. Per exemple: cantssim 1a persona del plural de limperfet de subjuntiu. Desitjos mascul plural Vena femen singular Fosques femen plural Tendre mascul singular Dormia 1a i 3a persona del singular de limperfet dindicatiu Esmorzaran 3a persona del plural del futur Perdem 1a persona del plural del present dindicatiu.
3.57
Pgina 90. Gramtica

Identifica els deu adjectius daquest text. Els homes eren de talla atltica, amb el front ample i alt, el nas gros per no aixafat i les dents blanques. La seva cabellera llanosa destacava sobre els cossos negres i llustrosos. Del lbul de lorella retallat, penjaven enfilalls dossos. JULES VERNE, Vint mil lleges de viatge submar Els adjectius sn: atltica, ample, alt, gros, aixafat, blanques, llanosa, negres, llustrosos, retallat. Repassa els canvis ortogrfics que es produeixen en la flexi dalguns adjectius (pg. 82) i, desprs, completa les sries segents. a) La carn era salada. Els espinacs eren salats. Les bledes eren salades. b) La gossa era manyaga. Els cadells eren manyacs. Les gates eren manyagues. c) Era gent tranquilla. Eren nois tranquils. Eren dones tranquilles.
3.59 3.58
87
d) Era una dona molt activa. Eren homes actius. Eren unes noies actives. e) La taula era rodona. Els plats eren rodons. Les safates eren rodones. f) Tenia la cara roja. Tenia els cabells rojos (roigs). Duia banderes roges. g) La porta era massissa. Els cossos eren massissos. Tenia les cames massisses. h) Laigua era tbia. Els gots eren tebis. Les begudes eren tbies. i) La ratlla era discontnua. El moviment era discontinu. Les feines eren discontnues. Tenint en compte que els adjectius pobre, ample, covard, verd, gris i com en singular tenen dues formes, completa les frases segents: a) Es troben en situaci de pobresa: lhome s pobre i la dona s pobra. b) Hi havia una gran amplitud: la sala era ampla i el passads era ample. c) Es caracteritzen per la seva covardia: el ve s covard i la vena s covarda. d) Hi havia una gran verdor pertot: el prat era ben verd i la muntanya era ben verda. e) La grisor caracteritzava ledifici: la faana era grisa i linterior era gris. f) Alguns elements sn de la comunitat: lescala s comunitria i lascensor s comunitari. Escriu les frases segents posant tots els noms i adjectius en femen (tingues en compte que el nom aprenent t dues formes i que els adjectius sn invariables). a) La princesa anava molt elegant. b) Aquesta alumna s una mica rebel. c) La teva amiga no s gaire prudent. d) La presidenta s una dona molt intelligent. e) La nova aprenenta s fora obedient. f) Tinc una gossa molt dcil. g) La cuinera s molt exigent. h) La teva cosina viu feli i alegre.
3.62 3.61 3.60
Quan volem donar a ladjectiu un to dafecte o estimaci, utilitzem la forma del dimi-
nutiu. Per exemple: petit petitet, petit Copia les frases segents i omple els buits utilitzant els adjectius en la forma del diminutiu. a) Apa, comportat b que ja ets grandet! b) Linfant t la cara ben rodoneta. c) Del niu en va caure un ocell molt petitet o petit. d) El gat tenia un pl molt finet. e) Tranquil, que tu encara ets jovenet! Alguns adjectius tenen formes especials per indicar el grau comparatiu i el grau superlatiu. Per exemple: gran major mxim petit menor mnim dolent pitjor pssim bo millor ptim Substitueix les formes destacades en negreta daquestes frases pel grau comparatiu o superlatiu adequat, escollit entre els anteriors. a) Lany passat la temperatura mxima va ser de 41C i la mnima, de 13C. b) El rendiment de lequip ha estat ptim. c) Han hagut doperar lvia tres cops: hem tingut un any pssim!
3.63
88
d) Quin dels dos projectes creus que s millor? e) De vegades s pitjor el remei que la malaltia. f) Si les dues opcions sn dolentes, haurem de triar el mal menor. g) La festa major del poble se celebra al juny. Copia les paraules segents i separan les sllabes: tretze, heroi, dutxa, piragua, llenya, pallissa, canya, seure, lliure, terrissa, pellcula, freqent, trossos, coixinera, idea, freqncia. tret-ze, he-roi, dut-xa, pi-ra-gua, lle-nya, pa-llis-sa, ca-nya, seu-re, lliu-re, ter-ris-sa, pel-l-cu-la, freqent, tros-sos, coi-xi-ne-ra, i-de-a, fre-qn-ci-a. Imagina que tens un full molt estret i noms hi pots escriure dues sllabes per ratlla. Escriuhi les frases que tens a continuaci: a) La pellcula dahir no era gaire fidel a la novella en qu es basava. La pellcula dahir no era gaire fidel a la novella en qu es basava. b) La reixa de la finestra quedava dissimulada perqu les canyes del jard la tapaven del tot. La reixa de la finestra quedava dissimulada perqu les canyes del jard la tapaven del tot. c) Si vosaltres hi collaboreu, segur que lesttua es podr collocar a la plaa a finals dany. Si vosaltres hi collabo3.65 3.64
89
reu, segur que lesttua es podr collocar a la plaa a finals dany. d) La boira baixa pixanera deixava els carrers de la ciutat ben mullats. La boira baixa pixanera deixava els carrers de la ciutat ben mullats. Copia el circuit sillbic de sota i completal a partir de les definicions segents: a) Cadascuna de les parts duna quantitat dividida en mil parts iguals. Mil-l-si-ma. b) Derivat augmentatiu de mare. Ma-ras-sa. c) Gec de roba gruixuda que usen els pastors. Sa-mar-ra. d) Animal amb ales i orelles llargues que dorm de dia, i de nit est despert, i que viu en coves, cases velles, etc. Tamb se lanomena vampir. Ra-ta-pi-nya-da. e) Acci de datar. Da-ta-ci-. f) Diminutiu docell. O-ce-llet. g) Relatiu o que fa referncia a lleig o lletja. Llet-ge-sa. h) Que t relaci amb la sanitat i la salut (femen). Sa-ni-t-ri-a. i) Fer passar alguna cosa dun nivell ms alt a un de ms baix. A-bai-xar. j) Cada glop dun lquid que es xarrupa. Xar-rup. k) Acci de rompre o rompres. Rup-tu-ra.
3.66
90
l) Aparell, generalment porttil, que cont un receptor de rdio i un magnetfon de casset. Ra-di-o-cas-set. m) Perode de set dies. Set-ma-na.
Pgina 92. Avaluaci

Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients: En el teatre es distingeixen sis elements bsics: el text, lautor o lautora, el director o la directora, els actors i les actrius, lescenari i el pblic. Digues quins sn els tres gneres teatrals. Els tres grans gneres teatrals sn la tragdia, la comdia i el drama. Identifica els morfemes (unitats significatives) que formen cada una de les paraules segents. Per exemple: irregularitats ir- (morfema derivatiu: prefix), regular (morfema lxic: arrel), -itat (morfema derivatiu: sufix), -s (morfema flexiu: marca de nombre plural). Malaltissos: malalt- (morfema lxic: arrel), -is (morfema derivatiu: sufix), -os (morfema flexiu: plural) Dificilssima: difcil- (morfema lxic: arrel), -ssim (mofema derivatiu: sufix), -a (morfema flexiu: femen singular) Descontentes: content- (morfema lxic: arrel), des- (morfema derivatiu: prefix), -es (morfema flexiu: femen plural) Infelicitat: feli- (morfema lxic: arrel), in- (morfema derivatiu: prefix), -itat (morfema derivatiu: sufix) Defensors: defens- (morfema lxic: arrel), -or (morfema derivatiu: sufix), -s (morfema flexiu: mascul plural). Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients. Un adjectiu s una paraula que expressa una qualitat del nom que acompanya, amb el qual concorda en gnere i nombre. Copia els sintagmes segents i completals amb la forma adequada de ladjectiu. un cam ample, una carretera ampla; al costat esquerre, a la banda esquerra; un noi obedient, una noia obedient; un full verd, una fulla verda; un gos molt velo, una guineu molt velo; el costat parallel, la lnia paralella; el resultat exacte, la soluci exacta; un canari lliure, una cadernera lliure. Identifica els adjectius daquest text: El cel de primavera s sempre un espectacle bellssim: jo hi imaginava cavalls blancs que corrien, ones escumejants, jardins florits i coves misterioses. MARIO LODI: El cel que es mou Els adjectius sn: bellssim, blancs, escumejants, florits, misterioses. Substitueix, en cada una de les frases segents, lexpressi que fa de CN per un adjectiu que expressi la mateixa qualitat. a) Per la televisi van emetre unes imatges que esgarrifaven. esgarrifoses b) Van collocar el cotxe sobre una plataforma que girava. giratria c) Lempresa ha retirat del mercat els models que tenien defectes. defectuosos d) De tant en tant pots trobar alguna ametlla que amarga. amargant
7 6 5 4 3 2 1
91
Copia les sries segents i completa-les: Singular Plural Masc. Fem. Masc. Fem. rpid rpida rpids rpides boig boja bojos boges
Singular Masc. Fem. lleig lletja groc groga
Plural Masc. Fem. lletjos lletges grocs grogues
Copia les frases segents i completa-les: a) Una sllaba s un so o un grup de sons pronunciats en una sola emissi de veu. Per exemple: mal. b) Un diftong s un grup de dues vocals que es pronuncien en una mateixa sllaba. Per exemple: mai. Separa en sllabes les paraules segents: dibuixos, cllula, minaire, carretera, esttua, corretja, ciutadella, migdiada, interessos, paraigua. di-bui-xos, cl-lu-la, mi-nai-re, car-re-te-ra, es-t-tu-a, cor-ret-ja, ciu-ta-de-lla, mig-di-a-da, in-teres-sos, pa-rai-gua.
10
Pgina 93. Parlem-ne

1
Pgina 95
Comprensi Desprs de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes segents: Text 1 a) A dos quarts de dotze del mat. b) No se nha recordat. c) No s gaire alta i est una mica grassoneta. d) T els cabells castanys i els ulls, grossos i entre blau i gris. e) Amb uns pantalons texans, una camisa de ratlles blaves i unes vambes blanques. f) Fa cara de bona persona i s riallera. Text 2 a) Responsable del departament comercial. b) S, i en situacions imprevistes. c) Perqu t molta iniciativa i alhora s molt collaboradora. d) Simptica, afable. e) Distanciada i tancada. f) Per emprendre nous reptes professionals. Paraules per expressar-se a) Busca en el quadre anterior les paraules que corresponen a aquestes definicions: 1: gras, grassa; 2: prim, -a; 3: xato; 4: esbullats; 5: rinxolats; 6: introvertit, -ida; 7: esquerp, -a; 8: xerraire; 9: comunicatiu, -iva; extravertit, -ida; 10: presumit, -ida.
3 2
92
Pgina 96
Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc les paraules segents remarcant la vocal neutra []. Activitat oberta. Gramtica a) Identifica els adjectius que apareixen en les oracions segents: tmid, pigada, amable i simptica, llargs, treballadora. b) Escriu les quatre formes daquests adjectius i classifica-les com en el quadre anterior: blanc, esvelt, gros, fred, ros, llarg, nervis, presumit, fosc. Blanc, blanca, blancs, blanques Esvelt, esvelta, esvelts, esveltes Gros, grossa, grossos, grosses Fred, freda, freds, fredes Ros, rossa, rossos, rosses Llarg, llarga, llargs, llargues Nervis, nerviosa, nerviosos, nervioses Presumit, presumida, presumits, presumides Fosc, fosca, foscos, fosques c) Canvia el gnere de les paraules destacades. 1 La Maria tamb s afectuosa. 2 La mare no s gaire tranquilla. 3 La filla s fora comunicativa. 4 Les meves germanes no sn tan serioses. 5 Elles tamb sn unes presumides. 6 Les dents ben blanques i la pell blanca com la llet.
5 4
Pgina 97
Expressi personal a) Com ets? Prepara per escrit una breu descripci fsica i de carcter de la teva persona o dun company o companya. Desprs exposa-la oralment. Activitat oberta. (Cal fer una selecci prvia del vocabulari.) b) Escriu un missatge en forma de carta o de correu electrnic a un noi o una noia de la teva edat que no coneixes personalment perqu us heu fet amics per Internet. Lanirs a veure la setmana vinent. Li demanes si pot venir a esperar-te a laeroport i li fas una descripci de la teva persona perqu et spiga identificar. Activitat oberta. (Shauria de redactar respectant les quatre parts.) c) Elabora un horscop de carcter dun company o una companya i desprs llegeix-lo davant la classe. Activitat oberta. (Es pot mirar un model.)
6
93
Unitat didctica 4
Oscar Wilde cercava en lnima humana els bons sentiments per transmetren la bellesa en els seus escrits. A continuaci tens una srie de paraules que designen sentiments. Digues quins sn els quatre que hi ha en el conte de la lectura: lamor, lorgull, la generositat, el fstic, la tristesa, la indiferncia, lavorriment, la compassi. Els sentiments presents sn lamor, la generositat, la tristesa i la compassi. En el conte, loreneta es va enamorar dun jonc que havia conegut en comenar la primavera, per no va poder-shi casar. Per qu? a) Perqu el jonc no va correspondre al seu amor. b) Perqu havia arribat lhivern i loreneta se nhavia danar a Egipte. Loreneta no shi va poder casar perqu el jonc no va correspondre al seu amor. El plor s producte de sentiments com ara la solitud, el desengany, lenuig, la gelosia, lenveja, etc. Quin daquests sentiments s la causa del plor de loreneta quan sap que el jonc no vol casar-se amb ella? La causa del plor s el desengany. Com s que el Prncep, tot i que sanomena Feli, tamb plora? Reconstrueix el fragment en qu ens ho explica. Quan era viu tenia un cor hum i no vaig plorar mai perqu no em preocupava del que podia passar al meu voltant, i tothom em deia el Prncep Feli, per quan vaig morir, em van collocar aqu dalt, des don veig tota la misria i la infelicitat de la gent de la meva ciutat, i encara que el meu cor s de plom, ploro. El Prncep demana a loreneta que li arrenqui el rob de lespasa, els dos safirs dels ulls i la lmina dor de la pell i que els reparteixi. A qui vol que els doni? Fes-ne la relaci (a la dona defallida...) i redacta les frases corresponents. Per exemple: El Prncep vol que loreneta doni el rob de lespasa a la dona defallida. El Prncep vol que loreneta doni un ull de safir a un jove escriptor. El Prncep vol que loreneta doni laltre ull de safir a una nena pobra. El Prncep vol que loreneta doni la lmina dor de la pell als pobres de la ciutat. Loreneta, tot i posar la seva vida en perill, decideix acontentar el Prncep. Per quins motius ho fa? Trian un de cada parell: per la caritat / timidesa que experimenta; per la joia / compassi que sent; per la felicitat / injustcia que veu; pel cansament / per la pietat que la domina. Les alternatives correctes sn: per la caritat que experimenta. per la compassi que sent. per la injustcia que veu. per la pietat que la domina. En el conte dOscar Wilde hi ha una crtica social: shi censura el comportament de la gent benestant i de les autoritats. Els ciutadans qu valoren ms del Prncep Feli: la seva bellesa o la seva bondat? Valoren ms la bellesa del Prncep.
4.7 4.6 4.5 4.4 4.3 4.2 4.1
95
Pgina 103. Canviem el final del conte

Inventat un altre acabament per a aquest conte de manera que no sigui tan trist. Pots suprimir lltim pargraf i escriuren un altre que tingui, si fa o no fa, la mateixa extensi. Activitat oberta.
4.8

Les persones es defineixen per la seva manera de ser i pel seu comportament. Aix, si alg acostuma a tenir por, diem que s un poruc o una poruga. Com s o com actua una persona que s xafardera, xerraire, badoca, consentida, lleial, seriosa, franca, avara, bon jan? Relaciona cada una de les caracterstiques anteriors amb la frase que la defineix. a) Li agrada molt parlar. Xerraire. b) No posa atenci en les coses o mira amb cara dencantada. Badoca. c) Fica el nas on no la demanen. Xafardera. d) No s tradora. Lleial. e) Tot ho troba b, no protesta mai. Bon jan. f) Li deixen fer tot el que vol. Consentida. g) s poc alegre o poc simptica. Seriosa. h) Diu el que pensa, no dissimula. Franca. i) No dna res, tot ho guarda per a ella. Avara.
4.9
Pgina 104
Relaciona cada grup dadjectius de la columna qualitats amb el grup dadjectius de la columna defectes que tinguin un significat oposat o contrari. Qualitats Defectes geners, generosa gasiu, gasiva desprs, despresa agarrat, agarrada esplndid, esplndida avar, avara simptic, simptica comunicatiu, comunicativa afable prudent formal assenyat, assenyada antiptic, antiptica reservat, reservada descorts, descortesa imprudent informal esbojarrat, esbojarrada
4.10
96
treballador, treballadora actiu, activa diligent atent, atenta amical servicial sincer, sincera franc, franca lleial
4.11
gandul, gandula passiu, passiva negligent desatent, desatenta hostil esquep, esquerpa fals, falsa mentider, mentidera deslleial
Quin grup dadjectius defineix ms b el carcter del Prncep Feli? I el de loreneta? El grup dadjectius que defineix ms b el carcter del Prncep Feli s el segent: geners, desprs, esplndid. El grup dadjectius que defineix ms b el carcter de loreneta s el segent: atenta, amical, servicial. Repassa el significat de les paraules defallit, brodar, didal i esberlat, del vocabulari de la lectura i desprs, utilitza-les en les frases que tens a continuaci. a) didal. b) defallit. c) esberlat. d) brodar. Explica amb paraules teves el significat daquestes expressions del text. Activitat oberta. Exemples: a) Sempre es mou graciosament. b) Sembla que la nostra companya hagi perdut la ra, el seny. c) Comenava a venir-me son.
4.13 4.12

Redacta el retrat literari duna persona prxima (familiar o coneguda). Estructura el text en quatre pargrafs: a) la presentaci general (qui s i quina relaci hi ha entre ella i tu); b) la descripci de laspecte fsic (si vols, pots fer-ne una petita caricatura exagerant els trets ms singulars); c) la descripci del carcter (la seva manera de ser i dactuar), i d) la valoraci personal (les qualitats que en vulguis destacar pel tracte que has tingut amb ella). Activitat oberta. Presentat als companys i companyes de classe com si no et coneguessin de res. Estructura la presentaci en quatre apartats: a) les dades personals (nom, edat, lloc de naixement i de residncia, estudis); b) la informaci familiar (quants sou a la famlia, a qu es dedica cadasc, ancdotes curioses que heu viscut junts); c) els teus interessos i aficions (tant en els estudis com en el temps de lleure), i d) els teus projectes per al futur (com et veus daqu a 20 anys). Activitat oberta.
4.15 4.14
Pgina 107
Mirant el mapa de la pgina anterior, digues a quina famlia lingstica pertanyen la majoria de les llenges daquestes zones geogrfiques:
4.16
97
a) zona europea: indoeuropea b) zona xinesa: sinotibetana c) zona del nord dfrica: afroasitica d) zona de lfrica central: nigerocongolesa e) zona central dsia: altaica e) zona indoirnica: indoeuropea Segons el mapa lingstic de la pgina anterior, quina s la situaci lingstica del continent americ i dAustrlia? Hi ha llenges aborgens (com les amerndies), per hi dominen llenges indoeuropees (angls, espanyol, portugus). Escriu una definici daquests termes que han aparegut en lexplicaci: a) facultat del llenguatge: capacitat de comunicar pensaments i sentiments. b) famlia lingstica: grup de llenges dorigen i caracterstiques comunes. c) indoeuropeu: poble que habitava lestepa russa fa uns 6.000 anys. d) llengua majoritria: llengua amb molts parlants i molt reconeixement. e) llengua minoritria: llengua amb pocs parlants i poc o cap reconeixement. f) llengua oficial: llengua imposada per llei en un territori.
4.18 4.17

Identifica els articles definits que apareixen en aquest fragment de la lectura. Un dia, una oreneta blanca i negra va aparixer per la ciutat. Era estrany que shagus quedat a Anglaterra en aquella poca de lany: les seves companyes ja se nhavien anat cap a Egipte perqu hi feia bon temps i no haurien resistit el fred dAnglaterra. Per loreneta shavia enamorat dun jonc que havia conegut en comenar la primavera mentre volava perseguint una papallona groga. Llegeix en veu alta les expressions segents dient la forma de larticle adequada. lhivern passat la histria interminable lidioma angls la higiene personal el iogurt de fruita la Isabel lIsidre lhumor negre lurpa de lguila ludol del llop la utilitat del casc lunivers lnica possibilitat la humitat de laire Recorda que larticle indica el gnere del nom. Llegeix en veu alta els sintagmes de ms avall dient la forma de larticle que consideres adequada. (Entre parntesis et diem el gnere del nom perqu no tequivoquis.) el batent (mascul) de la porta dentrada el full (mascul) de clcul la fi (femen) del curs
4.21 4.20 4.19
98
la claror (femen) del dia el compte (mascul) corrent del banc el senyal (mascul) de trnsit la pols (femen) del carrer les restes (femen) dun naufragi les postres (femen) del dinar els llenols (mascul) del llit les sabates (femen) de pell els escacs (mascul) les golfes (femen) de casa Llegeix en veu alta les oracions segents i digues tamb quina preposici i quin article hi ha dhaver davant de cada nom. a) De qui sn aquests llibres: de lscar, de la Irene o den (del) Carles? b) A qui ho haig de donar: a la Maria, a lIgnasi o a en (al) Joan?
4.22

Escriu les formes del singular dels sintagmes nominals de ms avall i classifica-les dacord amb la forma singular de larticle que presenten: Mascul: el / l Femen: la / l els ullals, els iogurts, els huracans, les illusions, les amanides, els pinyols, les esgarrinxades, les urbanitzacions, els uniformes, les assegurances, les impressions, els cascos. mascul: el / l: lullal, el iogurt, lhurac, el pinyol, luniforme, el casc. femen: la / l: la illusi, lamanida, lesgarrinxada, la urbanitzaci, lassegurana, la impressi. Copia les frases segents i omple els buits amb la preposici i larticle corresponents. Si cal, utilitza la forma contracta. a) Us acompanyar fins al peu del tur Xic. Crec que podreu continuar amb cotxe des de lhostal fins al refugi. b) Den dels incidents de lany passat, lrbitre sempre va a favor de lequip local i en contra del de fora. c) Cap al migdia surt un autocar que passa per lautopista i arriba al poble abans del vespre. d) Els monitors del vaixell organitzen activitats ldiques tant per als ms joves com per als ms grans. e) Si passes pel carrer de lHospital i per lavinguda dels Tillers, hi arribars abans. Hem suprimit els articles i les formes contractes daquest text. Copial i reconstrueix-lo. Les orenetes construen els nius sota els porxos i entre les bigues de la pallissa. Moltes tornaven al niu que havien deixat a la tardor anterior, el refeien, hi covaven els ous i cuidaven els fills fins que podien volar sols. Tot el cel somplia amb els vols agitats daquests equilibristes de laire que, amb el bec ben obert, volaven com fletxes gils a la caa dinsectes. Quantes orenetes! MARIO LODI, El cel que es mou
4.25 4.24 4.23
Pgina 111
Copia el text segent i completal posant-hi els articles noms quan calgui. Hola, ngela. Que has vist lEduard? No. Crec que se nanava a lEmpord amb en Manel, la Susanna i lElisabet.
4.26
99
I qu en saps, den Francesc i la Isabel? Res. Lltima vegada que els vaig veure va ser a la Seu dUrgell. Practicaven esports de muntanya. Explica en quins casos cal posar larticle davant els noms de persona i en quins no cal. Fesho utilitzant les frases segents: Cal posar article davant de noms de persona. Per exemple: a) En Narcs ha pintat un quadre precis. No cal posar article davant de noms de personatges. Per exemple: b) Joan Mir s un dels pintors ms interessants. No sha de posar article quan anunciem com es diu una persona. Per exemple: c) Aquest noi es diu Antoni, per li diem Toni. Copia les frases de sota escrivint en singular els sintagmes destacats en negreta. a) No tenfilis a larbre que et fars mal. b) Va rebre una trucada de lencarregat de laltra empresa. c) Els lladres van fugir per lescala del darrere. d) A casa de lvia han deixat un paquet per a loncle. e) Reserva aquestes preguntes per a lexamen. f) Aquestes eines sn de lajudant del jardiner. Copia les frases segents canviant la part destacada en negreta per lexpressi que tens entre parntesis. Fixat b quan has descriure el i quan al. a) Ha plogut del mat a la tarda (al vespre). b) Magrada ms estudiar a la nit (al mat). c) La biblioteca (el museu) noms obre un dia (el diumenge). d) Hem trobat la gata (el gat) a la plaa (al carrer). e) La gata (El gat) ha esgarrapat la nena (el nen). f) He vist la dependenta (el mecnic) a la terrassa (al terrat). g) Han deixat la presonera (el presoner) en llibertat. Copia les frases segents i omple els buits amb larticle (l) o amb la preposici ms larticle (a + l), segons correspongui. a) Lhivern s llarg. / A lhivern fa molt fred. b) He saludat lAlbert. / Dna records a lAlbert. c) Mhan ingressat a lhospital. / Han inaugurat lhospital. d) Visitarem lilla de Mallorca. / Ens estarem a lilla de Mallorca. e) Telefonar a lIsidre. / Visitar lIsidre. Daquests topnims, deu han danar amb article. Quins sn? Escriu-los amb larticle que els correspon. la Jonquera la Garriga el Prat del Llobregat el Masnou el Pont de Suert lAmetlla de Mar el Vendrell la Llagosta la Pobla de Lillet la Roca del Valls Substitueix les formes destacades en cursiva de les frases segents per larticle neutre. Per exemple: Les coses que havia proms als seus fills mai no les va complir. El que havia proms als seus fills mai no ho va complir. a) Estava disposat a fer tot el que li manessin. b) El ms increble s que, sense saber nedar, va aconseguir salvar-se.
4.32 4.31 4.30 4.29 4.28 4.27
100
c) El que tha receptat el metge s un antibitic. d) El ms interessant ho va explicar els primers dies de classe.
Pgina 113
Llegeix les paraules segents i compta quants cops de veu fas en cada una. Desprs escriules separant-ne les sllabes i subratllant-ne la tnica. Per exemple: aigera ai-ge-ra (3 sllabes) rabit, freqent, esttua, ping, influent, notcia, idea, quaranta, riure, estiuejar, excessiu, palau ra-bi-t, fre-qent, es-t-tu-a, pin-g, in-flu-ent, no-t-ci-a, i-de-a, qua-ran-ta, riu-re, es-ti-ue-jar, ex-ces-siu, pa-lau En cada un dels grups segents hi ha una paraula que no hi encaixa: t alguna caracterstica diferent. Identifica-la i explica el perqu. [cincia, prdua, paraigua, histria]; [increble, vena, dirna, Paula]; [guilla, quasi, guarda, quota]; [sarau, Maria, desmai, dinou] Grup 1: cincia, prdua, paraigua, histria La paraula que no hi encaixa s paraigua: s lnica paraula plana, lnica que t diftongs i lnica que no saccentua. Grup 2: increble, vena, dirna, Paula Paula no hi encaixa, perqu s lnica paraula que t un diftong i lnica que no porta diresi. Grup 3: guilla, quasi, guarda, quota No hi encaixa la paraula guilla: s lnica que t el dgraf gu (la u no es pronuncia) i lnica que no t diftong. Grup 4: sarau, Maria, desmai, dinou Maria: s lnica paraula que no t diftong i lnica que s plana. Classifica les paraules segents en agudes, planes i esdrixoles: fbrica, futbol, panera, portal, faana, msica, oblit Paraules agudes: futbol, portal, oblit. Paraules planes: panera, faana. Paraules esdrixoles: fbrica, msica. Escriu les paraules de sota separant-ne les sllabes i subratllant-ne la tnica. Desprs busca una altra paraula de la mateixa famlia que sigui aguda. Per exemple: baixada bai-xa-da bai-xar cartes, coixinera, taula, anglaterra, prssec, aigua, eficcia, neutre, rbia, presncia, gurdia, riera, llebre car-tes car-ter coi-xi-ne-ra coi-x tau-la tau-ler / tau-lell An-gla-ter-ra an-gls prs-sec pres-se-guer ai-gua ai-guat e-fi-c-ci-a e-fi-ca
4.36 4.35 4.34 4.33
101
neu-tre neu-tral r-bi-a ra-bi-t pre-sn-ci-a pre-sen-ci-ar / pre-sen-ci-al gur-di-a guar-di- ri-e-ra ri-e-rol lle-bre lle-brer Fes el mateix que en lexercici anterior, per ara busca una altra paraula de la mateixa famlia que sigui esdrixola. Per exemple: historiador his-to-ri-a-dor his-t-ri-a perpetuar, preferent, efica, bestial, peridic, freqent, geleg, metallrgic, furis per-pe-tu-ar per-p-tu-a pre-fe-rent pre-fe-rn-ci-a e-fi-ca e-fi-c-ci-a bes-ti-al bs-ti-a pe-ri--dic pe-r-o-de fre-qent fre-qn-ci-a ge--leg ge--lo-ga me-tal-lr-gic me-tal-lr-gi-ca fu-ri-s f-ri-a
4.37

Selecciona una situaci en qu tu puguis transmetre uns consells als companys i a les companyes i enregistra la xerrada en una cinta de casset o fes-la directament davant de tota la classe. (Conv que la redactis abans i que lensenyis al professor o a la professora perqu te la revisi.) Et suggerim algunes possibilitats: Campanya per evitar lesions quan fem esport. Quatre bons consells per fer amics i amigues. Com ho podem fer per convncer els pares. Activitat oberta.
4.38

El decleg La necessitat dinculcar hbits que permetin estalviar els recursos del nostre planeta, fa que sovint sorganitzin campanyes de conscienciaci de la gent i que seditin declegs, com ara aquest que hi ha al costat, sobre lestalvi daigua. igues quin s lobjectiu que persegueix el Decleg per aprofitar laigua. Digues qui s lemissor i qui, el receptor. Escriu un decleg humorstic dirigit als companys i les companyes. Et suggerim algunes propostes: decleg del bon estudiant o de la bona estudianta; decleg del bon fill o de la bona filla; decleg del bon amic o de la bona amiga. Presenta lesborrany al professor o a la professora perqu tel revisi. Desprs escriu-lo amb la presentaci adequada. Activitat oberta.
4.39
102
Pgina 116
Escriu totes les persones del temps futur dels verbs canviar, rebre, conixer i conduir. Canviar, canviars, canviar, canviarem, canviareu, canviaran. Rebr, rebrs, rebr, rebrem, rebreu, rebran. Coneixer, coneixers, coneixer, coneixerem, coneixereu, coneixeran. Conduir, conduirs, conduir, conduirem, conduireu, conduiran. Completa les frases segents amb les formes corresponents del temps futur. Tingues present que tots els verbs segueixen el model 2a (com perdre). a) Si no treballo, jo no percebr el sou. b) Tu interromprs els estudis? c) Lemissora transmetr el partit de bsquet. d) Nosaltres combatrem contra la fam. e) Vosaltres incloureu el meu nom a la llista? f) Els diaris difondran la notcia. Per qu les formes del plural del temps futur (cantarem, temereu, serviran) no duen accent? Perqu no sn terminacions que saccentun en paraules agudes. Transforma les frases segents de manera que els verbs apareguin en temps futur. a) Aix que arribar al despatx, em posar a ordenar larxiu. b) Primer rebr els convidats; desprs els servir el sopar. c) Amb el clauer que et comprar, ja no perdrs ms les claus. d) Quan sentireu un xiulet, ser que rebreu un missatge. e) Els bombers apagaran lincendi i conduiran els ferits a lhospital. Converteix el text segent en una previsi canviant el passat perifrstic pel temps futur. Estat del cel A partir del migdia creixeran nuvolades al Pirineu i al masss dels Ports que deixaran el cel molt ennuvolat durant la tarda. A la resta del territori seguir lambient assolellat, amb el pas de bandes de nvols alts, tot i que a partir de mitja tarda i al vespre els nvols alts i mitjans seran ms nombrosos i el cel quedar molt ennuvolat.
4.44 4.43 4.42 4.41 4.40
Pgina 118. Llengua i societat

Respon breument aquestes preguntes: a) s un sistema de signes, oral o escrit, que serveix per comunicar pensaments i sentiments. b) Entre 5.000 i 6.000. c) En famlies lingstiques, que tenen en com lorigen i algunes caracterstiques. Relaciona aquests termes amb les definicions de ms avall: mite de Babel, comunitat lingstica, famlia lingstica, substituci lingstica, bilingisme i indoeuropeu. a) indoeuropeu; b) substituci lingstica; c) mite de Babel; d) comunitat lingstica; e) famlia lingstica; f) bilingisme.
4.46 4.45
Pgina 118. Gramtica

Copia les frases segents i omple els buits escrivint de la manera adequada la combinaci que sindica entre parntesis.
4.47
103
a) Pel maig magradava mirar les papallones que volaven pel jard. Voleiaven amunt i avall com acrbates de laire. b) He descobert que els nvols sn fills de laire i del sol. c) La famlia den Bernat viu als afores del poble. d) Pel cam podrs collir flors per als avis. e) Aquest castell s considerat patrimoni de la humanitat pel seu valor histric i artstic. Escriu frases amb les paraules segents. Per exemple: acaba de sortir / bany La Carme acaba de sortir del bany. Resposta orientativa: a) es queixava / esquena El meu pare es queixava de mal desquena. b) torna molt tard / universitat La meva germana torna molt tard de la universitat. c) sempre ha de recrrer / amics Quan es troba amb problemes sempre ha de recrrer als amics. d) no tornaran fins / estiu que ve Aquests turistes no tornaran fins a lestiu que ve. e) els agrada passejar / avinguda Als pares els agrada passejar per lavinguda. f) a la una sortiran / hotel Els artistes sortiran de lhotel a la una. La llengua castellana t un article neutre (lo) diferent de la forma de larticle mascul (el). Fixat en les equivalncies segents: Castell Catal Lo ms importante es... El ms important s... Lo que me molesta es... El que em molesta s... Seguint els models anteriors, tradueix del castell al catal aquestes frases: a) Lo ms difcil fue salir de la ciudad. El ms difcil va ser sortir de la ciutat. (La cosa ms difcil va ser sortir de la ciutat.) b) Lo ms emocionante del viaje fue la expedicin al desierto. El ms emocionant del viatge va ser lexpedici al desert. (La cosa ms emocionant del viatge va ser lexpedici al desert.) c) La restauracin del cuadro ha quedado mejor de lo que esperbamos. La restauraci del quadre ha quedat millor del que espervem. d) Sucedi lo que nos temamos. Va succeir el que temem. (Pass all que temem.) (Sesdevingu tot all que temem.)
4.50 4.49 4.48
Copia les frases segents i omple els buits amb larticle, si cal. Fixat en aquests exem-
ples: Ens vam veure dilluns. Vol dir dilluns passat. Ja ens veurem dijous. Vol dir dijous que ve. Fa festa el dilluns. Vol dir cada dilluns. a) Lespecialista de la pell visita el dijous.
104
b) Vaig anar a cal dermatleg dijous. c) Diuen que divendres farem la festa del Carnaval. d) Treballa de dilluns a dijous: el divendres fa festa.

Classifica les paraules de ms avall en dos grups: a) paraules que tenen una u muda perqu forma part dun dgraf (dues lletres que representen un so) com, per exemple, aquesta: resseguir, banquet, neguit, tomquet, guerra, aqu, llonguet, aconseguir. b) paraules que tenen un diftong creixent darrere duna q o una g com, per exemple, pasqua o ping. Desprs encercla els diftongs: quadern, guatlla, llengeta, aqutic, qesti, piragua, aigera, llenges. Recorda que els grups ia, ie, io, ua, ue i uo formen diftong creixent (una sola sllaba) quan es troben darrere duna vocal (no-ia); en canvi, no formen diftong (sllabes diferents) quan es troben darrere duna consonant (ma-ni-a). Separa les sllabes de les paraules de ms avall agrupant-les en dos grups: a) paraules que tenen diftong creixent: joier, claraboia, estiuejar, clauer, seient, reial, estiuenc, lleial. b) paraules que no tenen diftong: persiana, gbies, esttua, grua, fuet, espcie, acci, mensual. Recorda que els grups ai, ei, oi, ui, au, eu, iu i ou formen diftong decreixent (es-plai) excepte que la i o la u portin diresi o accent (pa--sos, pa-s). Separa les sllabes de les paraules que tens a continuaci agrupant-les en dos grups: a) paraules que tenen diftong decreixent: ploure, preveure, descriure, remei, greuge, heroi, espai, llauna, Pau. b) paraules que no tenen diftong: dirn, Sussa, venat, sus, increble, ve, ram, Ral, Llus. Agrupa les paraules segents en tres grups: a) paraules agudes: humit, clavell, ver, mandrs, descans, concurs, segon, tobogan. b) paraules planes: telfon, angines, cactus, tendresa, rptil, crvol, pltan, oxigen. c) paraules esdrixoles: prdua, frmula, histria, fbrica. Llegeix en veu alta aquests versos i desprs digues quines sn les sllabes tniques. Nhi ha tres en cada vers excepte en el sis, en qu nhi ha dues. Can denyorana Enyoro la vela lleugera, el cdol blavs i lluent, la vinya, la cala planera, el nvol, la boira i el vent; la corba suau de la platja i la marinada frescal, la barca que fuig de loratge i aquell gallaret en el pal. TOMS GARCS En cada un dels grups segents hi ha una paraula que no hi encaixa. Toba-la i explica el perqu. Grup 1: pou, riu, cua, trau cua s lnica paraula de dues sllabes: cu-a. Totes les altres tenen un diftong decreixent. Grup 2: perptua, trnsit, glria, nsia trnsit s lnica paraula plana. Totes les altres sn esdrixoles.
4.56 4.55 4.54 4.53 4.52 4.51
105
Grup 3: pasos, dirn, qesti, trador qesti s lnica en qu la diresi no desf el diftong: qes-ti-. Aquesta diresi indica que el grup qu no s un dgraf i que la u es pronuncia. Grup 4: tren, del, pl, m del s lnic monosllab ton. Els altres sn tnics. Grup 5: ping, guanyar, queixa, quartet queixa s lnica paraula que t el dgraf qu. Les altres paraules tenen un diftong creixent. Tamb s lnica paraula plana. Les altres sn agudes.
Pgina 120
Les paraules compostes tenen, en general, dues sllabes tniques. Copia les paraules compostes segents i subratlla les dues sllabes tniques de cada una. sobretot, obrellaunes, trencaclosques, espantaocells, altaveu, terratrmol, filferro, setmes so-bre-tot, o-bre-llau-nes, tren-ca-clos-ques, es-pan-ta-o-cells, al-ta-veu, ter-ra-tr-mol, fil-fer-ro, set-me-s. Els adverbis acabats en -ment tenen dues sllabes tniques (len-ta-ment, r-pi-dament). En canvi, els noms acabats en -ment noms en tenen una (ni-xe-ment, a-co-lli-ment). Classifica les paraules segents en adverbis i noms, i subratllan les sllabes tniques:. Noms: aparcament, campament, raonament, suggeriment, pressentiment, argument. Adverbis: fredament, ltimament, precisament, bsicament, legtimament, violentament. Copia les paraules segents i separan les sllabes amb un guionet. Desprs, classificales en paraules agudes, planes i esdrixoles. semfor, empremta, angnia, calaix, grandria, rotllana, fuet, estalviar, saviesa, embolic, vlua, bstia Agudes: ca-laix, fu-et, es-tal-vi-ar, em-bo-lic. Planes: se-m-for, em-prem-ta, rot-lla-na, sa-vi-e-sa. Esdrixoles: an-g-ni-a, gran-d-ri-a, v-lu-a, bs-ti-a. Digues quins sn els monosllabs tons que hi ha en el text segent. En arribar al lloc on el ramat havia de pasturar, Nstor descend del cavall i li va treure la sella. A poc a poc, el ramat es dispers pel prat, cobert de rosada i duna boirina que saixecava lentament a mesura que el sol arrencava. LLE TOLSTOI, Histria dun cavall
4.60 4.59 4.58 4.57
Pgina 120. Tipus de textos

Imaginem que un amic o una amiga tha fet saber que els seus padrins li regalaran un gos pel seu aniversari. Escriu-li cinc consells que ha de tenir presents per tal de cuidar-lo en les millors condicions possibles. Activitat oberta. (Cal seguir els passos marcats en la unitat: s dels verbs Prviament, es poden contrastar les idees en una activitat oral de grup.) Seguint el model del text de la pgina 114, prepara un text instructiu per explicar als companys i companyes de classe com ho han de fer per organitzar un viatge collectiu a un lloc que tu ja coneguis. Activitat oberta. (Cal seguir els passos marcats en la unitat: s dels verbs Prviament, es poden contrastar les idees en una activitat oral de grup.)
4.62 4.61
106
Entreteniment lingistic Els significats denganyar, endormiscar-se, manar, anar-sen, pagar, subornar i tafanejar sovint sexpressen amb frases fetes de sentit figurat. Cada un dels jeroglfics que tens en aquesta pgina correspon a una frase feta que es relaciona amb una de les paraules anteriors. Completals i escriu-ne la relaci. aixecar la camisa: enganyar remenar les cireres: manar pesar figues: endormiscar-se untar les mans: subornar afluixar la mosca: pagar tocar el dos: anar-sen ficar el nas: tafanejar Desprs fes un jeroglfic per a cada una de les frases segents i explican el significat. a) Mhan carregat el mort. b) Est amb laigua fins al coll. c) No t pls a la llengua. d) Ho tinc a la punta de la llengua. e) Li cantar les quaranta. Activitat oberta.
Pgina 121. Avaluaci

Escriu una definici de famlia lingstica. Una famlia lingstica s un conjunt de llenges emparentades; per tant, sn llenges que tenen un origen com i presenten moltes caracterstiques comunes. Completa aquest petit text amb les paraules adequades. La majoria de les llenges europees formen part de la famlia lingstica indoeuropea. Aquestes llenges tenen un origen com: la llengua del poble indoeuropeu. Dins daquesta famlia podem diferenciar diversos grups de llenges: el grup romnic, el grup germnic, el grup eslau, etc. Digues tres factors que determinen que una llengua adquireixi prestigi social i internacional. El suport dun estat, una tradici literria rica i un gran nombre de parlants. Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients: Larticle s un determinant que va davant dun nom per presentar-nos-el. Larticle definit fa que el nom es refereixi a una cosa concreta i coneguda. Larticle concorda amb el nom en gnere i nombre. Les quatre formes de larticle definit sn el, la, els i les. Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients: Larticle la no sapostrofa quan va davant de i i u tones. Per exemple: la histria i la unitat. Escriu aquests noms precedits de larticle que els correspon: la intemprie la hiena linstitut el iogurt la humitat la Isabel lhumor lIsaac Copia aquetes frases i omple els espais buits amb larticle neutre. a) No han complert el que ens van prometre.
7 6 5 4 3 2 1
107
b) No tot el que es diu de mi s veritat. c) Recuperar la pau en tot el pas s el ms urgent. d) Has de subratllar noms el ms important. En els espais buits daquestes frases hi ha dhaver una preposici (a, de, per o per a) i un article. Copia les frases i omple els buits. a) Hem de telefonar als avis. b) Enfilat a dalt de larbre. c) Passa pel cam ms curt. d) Aquest regal s per a lscar. e) Noms hi viuen a lestiu. f) El fum sortia pel tercer pis. g) No tenim menjar per als gats. h) Lhan condemnat pels delictes comesos. Copia aquestes frases posant en singular els sintagmes destacats en cursiva. a) Qu hi has posat, a lentrep? b) Li agrada pujar a lescenari. c) La histria que explicava era increble. d) Ja han comenat les activitats a la universitat destiu. e) Van visitar lilla deserta del litoral. f) Vam arribar fins a lillot ms petit. Copia les paraules segents, separan les sllabes amb un guionet i subratllan la sllaba tnica. Desprs, busca una altra paraula de la mateixa famlia que sigui plana. Fruit (fruitera), es-quer-r (esquerra), dis-tret (distreure), dar-rer (darreria), cap-tar (captava), for-miguer (formigueta), tau-lell (tauleta), dei-xar (deixava), coi-x (coixinera), brui-xot (bruixeria). Classifica les paraules segents en tres grups: a) paraules agudes: safir, festeig, hivern, rob, escalfor. b) paraules planes: prncep, oreneta, escombraries, espasa, dbil. c) paraules esdrixoles: esttua, llgrimes, lmina, angnia, misria. Escriu dos o tres consells dirigits a un company o una companya per tal que mantingui la bicicleta sempre en bon estat. Activitat oberta. (Aspectes principals: s correcte de les formes verbals i no repetici de conceptes entre els consells.)
12 11 10 9 8
Pgina 122. Parlem-ne

Lectura Escolta atentament la lectura daquest text i desprs llegeix-lo en veu alta. Activitat oberta.
1
Pgina 123
Comprensi Desprs de la lectura del text anterior respon les preguntes segents: a) Tota la seva famlia. b) Perqu li porta molts records.
2
108
c) Es posava contenta quan lanaven a veure al poble. d) Quan ella era molt petita. e) Lavi Miquel ja era mort. f) Lngela sassembla a lvia i el Toni, al besavi. g) La mare. h) Loncle Albert. Encara no en tenia. i) Lngela i el Toni. j) A la cosina Raquel. Perqu havia estat consentida per lvia. k) Savenen molt. Paraules per expressar-se a) Digues de qu treballen els teus pares o els teus germans grans. Per exemple: el meu pare treballa (o fa) de taxista i la meva mare s mestressa de casa. Activitat oberta. b) Digues quantes persones viviu a casa teva. Per exemple: A casa som cinc persones. Visc amb el meu pare i la meva mare. Tinc dos germans: lun s ms gran i laltre s ms petit que jo. Activitat oberta. c) Observa larbre genealgic segent i digues quins vincles de parentiu tenen lAgns, lAlbert i lngela amb els altres membres de la famlia. LAgns era la dona del Miquel, la mare de la Teresa i lAlbert, la sogra del Ferran i la Carme i lvia del Toni, lngela i la Raquel. LAlbert s fill de lAgns i el Miquel, germ de la Teresa, marit de la Carme, cunyat del Ferran, pare de la Raquel i oncle del Toni i lngela. Lngela s nta de lAgns i el Miquel, filla del Ferran i la Teresa, neboda de lAlbert i la Carme, germana del Toni i cosina de la Raquel. d) Quins vincles de parentiu hi ha: 1) Entre lAgns i en Ferran; 2) entre lAlbert i en Ferran; 3) entre la Carme i lAgns? Utilitzaels els noms cunyat, cunyada; sogre, sogra; gendre, nora per respondra la pregunta. Per exemple: LAgns s la .............. den Ferran i en Ferran s el .............. de lAgns. 1) LAgns s la sogra del Ferran; 2) LAlbert i el Ferran sn cunyats; 3) La Carme s la jove (o nora) de lAgns.
3
Pgina 124
Sons i lletres a) Escolta atentament el so de la lletra e i de la lletra o daquestes paraules i classifica-les. e oberta [] e tancada [e] o oberta [c] o tancada [o] cel, nen, preu, verd cent, llet, dent, mes pont, cor, sort, vol fosc, forn, som, tot.
4
Pgina 125
Gramtica a) Copia les frases segents i substitueix els mots destacats per la forma del possessiu adequada. Per exemple: El cos que tinc el meu cos. 1. Ahir va venir el meu germ amb els seus amics i les seves amigues. 2. s a prop daqu el vostre pis? No, el nostre pis s lluny daqu. 3. Coneixes els seus pares? Avui anir a casa seva.
5
109
4. La meva intenci s aconseguir la seva confiana. 5. Si has perdut el teu llapis, agafa el meu llapis. 6. La nostra germana va perdre el nostre discman i ara vol que li deixem els nostres jocs. 7. Alguns cosins seus viuen a Frana. Una cosina seva viu a Anglaterra. Expressi personal a) Busca una fotografia de la teva famlia i explica com s. Escriu un text com el de lngela i desprs comenta la fotografia oralment. Activitat oberta. (La fotografia ha de ser dalmenys tres persones. Cal identificar el parentiu i explicar alguna ancdota.) b) Qu recordes de la teva famlia de quan eres petit o petita? Preparat un text escrit sobre aquest tema i desprs llegeix-lo en veu alta. Activitat oberta. (Conv pensar, abans descriure, de qui parlarem i de quina ancdota.) c) En parelles. Parleu sobre qu us agrada i qu us desagrada de la vostra famlia. Us aveniu amb els pares i amb els germans o germanes? Quin paper tenen els amics o les amigues en la vostra vida? Activitat oberta. (Conv pensar, abans descriure, de qui parlarem i de quina ancdota.)
6
Unitat didctica 5
Odisseu s un personatge que es caracteritza pel seu esperit previsor, curis i aventurer. a) Un home salvatge, duna gran fora i desconeixedor de les lleis humanes i divines. Portava un gran bot de vi negre dol. b) S, des del principi. c) Odisseu volia veure el ciclop i comprovar la seva hospitalitat. Una altra caracterstica dOdisseu s la seva astcia. Explica com es manifesta lastcia dOdisseu per aconseguir escapar de la crueltat del ciclop, responent aquestes preguntes: a) Fent-se dir Ning. Aix el ciclop no es podria menjar Ning. b) Li va fer beure vi perqu li arribs la son. c) Li van clavar una estaca roent. d) Fent un truc amb uns marrans. LOdissea s un llarg poema pic que est escrit en vers. A continuaci en tens un fragment que es refereix al passatge que has llegit. Digues qui parla en aquests versos i a qui sadrea. Som uns aqueus que venim de Troia, errants a larbitri de tota mena de vents pel gran avenc de les ones; i als teus genolls venim, per si ens daves hostatge i ens feies daltra banda un present, com s llei amb els hostes. Parla Ulisses i sadrea al ciclop Polifem. En els viatges fabulosos de lOdissea, Odisseu sendinsa en lespai dels contes populars de misteri i de meravelles i senfronta als seus personatges ms temuts. a) Alerta davant els perills que comporten certes persones o maneres de ser. b) S. Les lleis de lhospitalitat, perqu no acull b els viatgers. Malgrat els elements fantasiosos de lobra, Odisseu s un personatge de talla humana i un model de virtuts. Compara Odisseu amb Polifem pel que fa al grau de sociabilitat (la relaci social que mantenen amb les altres persones de la seva comunitat) i a la moral (els criteris que tenen del que est b i el que est malament). a) Odisseu s molt sociable perqu t cura de tothom que lacompanya; en canvi, Polifem no s gens sociable perqu ataca qualsevol estrany que arribi. b) Polifem no respecta la llei de lhospitalitat; en canvi, Odisseu respecta la moral establerta.
5.5 5.4 5.3 5.2 5.1
Pgina 133. Fem una descripci

A partir de la informaci que ens dna la lectura, fes un retrat del ciclop Polifem. Descriu, primerament, els aspectes fsics (constituci, pes, alada, cabells, cara, ulls, boca, nas...). Desprs descriu la seva personalitat (carcter, costums, creences...). Pots acompanyar el retrat escrit amb un dibuix del monstre Polifem. Activitat de redacci. (Lactivitat es pot comenar a classe contestant cada un dels detalls que exposa lenunciat i algun ms que el professorat demani.)
5.6
111

Els grecs tamb van ser els inventors de la filosofia i la cincia. Per aix en el vocabulari cientfic trobem nombroses paraules dorigen grec. Observa aquests exemples: oftalmleg (del grec ophthalms, que significa ull, i lgos, que significa qui tracta); otorinolaringleg (del grec ots orella, ms rhins nas, ms lrygx gola, ms lgos); dermatleg (del grec drmatos pell i lgos); traumatleg (del grec tramatos ferida produda per un cop i lgos); estomatleg (del grec stmatos boca i lgos); psicleg (del grec psyk nima i lgos). Digues a quin especialista mdic caldria que anessin els qui pateixen els mals segents. Contesta construint frases. Per exemple: Si no hi veu prou b dun ull, cal que vagi a un... o una... a) No hi veu prou b dun ull. Si no hi veu prou b dun ull, cal que vagi a un oftalmleg o una oftalmloga. b) No hi sent gaire b duna orella. Si no hi sent gaire b duna orella, cal que vagi a un otorinolaringleg o una otorinolaringloga. c) Li han sortit unes butllofes a la pell. Si li han sortit unes butllofes a la pell, cal que vagi a un dermatleg o una dermatloga. d) Sha refredat i t mal de coll. Si sha refredat i t mal de coll, cal que vagi a un otorinolaringleg o una otorinolaringloga. e) Li fa molt de mal el queixal del seny. Si li fa molt de mal el queixal del seny, cal que vagi a un estomatleg o una estomatloga. f) Ha caigut i sha torat el turmell. Si ha caigut i sha torat el turmell, cal que vagi a un traumatleg o una traumatloga. Repassa el significat de les paraules superb, abstenir-se, present, vinclar, terrabastall, cruspir i retrunyir (vocabulari de la lectura). Desprs substitueix les paraules destacades que hi ha en les frases segents per les anteriors. a) Va arribar al pas del ciclops, gent superba i sense lleis. b) Era un vi exquisit que era impossible abstenir-sen. c) Els canyissos, plens de formatges, es vinclaven pel pes. d) En deixar caure el feix de llenya, va fer un terrabastall. e) Va agafar els meus companys i sels va cruspir. f) Dnam el present dhospitalitat que mhas proms. g) Les roques del voltant retrunyien.
5.8 5.7

Escriu la descripci dun sser estrany, dun monstre. Pots recrrer a la teva imaginaci i crear el teu propi personatge literari o b cercar en el record la imatge dalgun personatge que hagis conegut a travs dels contes infantils, a travs de les teves lectures o a travs del cinema. Si no en tens cap de preferit, pots triar entre personatges tan coneguts com Frankenstein, un home llop, una mmia, el geperut de Notre Dame, E.T., etc. Activitat oberta. Preparat una historieta per explicar a classe que tingui com a protagonista una criatura fantstica o misteriosa, com el Ieti (el gegant de les neus que, segons diuen, viu a les muntanyes de lHimlaia), King Kong (el gorilla gegant de Nova York que rapta una noia i fuig), Joan de ls (el fill dun s i una noia, que s temut i odiat per tota la poblaci), etc. Activitat oberta.
5.10 5.9
112
Pgina 135
Completa aquest petit text: El llat era la llengua dels romans. s una de les llenges de la famlia indoeuropea. Durant lImperi rom es va estendre per molts territoris i es va diversificar: aix va donar origen a les llenges romniques, que sn les segents: el galaicoportugus, el catal, el castell, loccit, el francs, el retoromnic, el sard, litali i el romans. Observa el mapa de les llenges romniques daquesta pgina i digues quines sn les que es parlen a lEstat francs i quines a lEstat espanyol. Llenges romniques que es parlen a lEstat francs: el francs, loccit i el catal. Llenges romniques que es parlen a lEstat espanyol: el galaicoportugus, el castell, el catal i larans (occit). Fixat en les variants que han donat les paraules llatines HOMINEM, homem dois filhos Portugus: Castell: hombre dos hijos Catal: home dos fills Francs: homme deux fils Itali: uomo due figli Romans: om doi fii Digues a quina llengua romnica pertany cada una daquestes frases. a) Um homem tenha s dois filhos. Portugus. b) Un om avea dect doi fii. Romans. c) Un hombre slo tena dos hijos. Castell. d) Un homme navait que deux fils. Francs. e) Un uomo aveva soltanto due figli. Itali. f) Un home noms tenia dos fills. Catal.
5.14 5.13 5.12 5.11
DUOS
FILIUM:
Tenint en compte les formes que hem vist en lactivitat anterior, digues quines llenges romniques han prescindit de la lletra hac. Per qu ho deuen haver fet? Han prescindit de la lletra hac el romans i litali. Ho han fet perqu aquesta lletra no representa cap so en lescriptura en aquestes llenges, com tamb en totes les altres llenges romniques. En les altres llenges es mant per raons etimolgiques. La paraula llatina hominem sescrivia amb la lletra hac, ja que representava un so aspirat semblant al so daltres llenges europees actuals com langls o lalemany. Quines llenges romniques sn les que shan implantat en diversos pasos dAmrica i dfrica? Perqu? El castell, el galaicoportugus i el francs. A causa del colonialisme. Qu volem dir quan parlem dels pasos llatinoamericans? Que sn els pasos dAmrica que tenen una llengua romnica (o neollatina) com a llengua principal.
5.16 5.15
Pgina 138
Escriu el diminutiu, laugmentatiu, el pejoratiu i el superlatiu dels adjectius segents: tranquil, jove, gran, quiet, fresc i rod. Per exemple: tranquil, tranquillet, tranquills, tranquillot i tranquillssim. Jove, jovenet, jovens, jovenot, jovenssim Gran, grandet, grands, grandot, grandssim
5.17
113
Quiet, quietet, quiets, quietot, quietssim Fresc, fresquet, frescs, frescot, fresqussim Rod, rodonet, rodons, rodonot, rodonssim. Escriu els adjectius que indiquen tendncia als colors vermell, groc, verd, marr i negre. Per exemple: tirant a vermell vermells o vermellenc. Grogs o groguenc; verds o verdenc; marrons o marronenc; negrs o negrenc. Escriu els noms que indiquen professi i botiga relacionats amb aquests elements: llibre, peix, carn, rellotge, confit, sabata i perruca. Per exemple: llibre llibreter, llibreria. Peix, peixater, peixateria; car, carnisser, carnisseria; rellotge, rellotger, rellotgeria; confit, confiter, confiteria; sabata, sabater, sabateria; perruca, perruquer, perruqueria. Escriu els gentilicis daquests territoris: Eivissa, Andorra, Nicaragua, el Marroc, Menorca, el Rossell, la Xina, Manresa, Polnia, Terrassa, Tortosa, Reus, Pars, Bolvia, Esccia i el Per. Per exemple: Eivissa eivissenc, eivissenca. Andorra andorr, andorrana Nicaragua nicaragenc, nicaragenca el Marroc marroqu, marroquina Menorca menorqu, menorquina el Rossell rossellons, rossellonesa la Xina xins, xinesa Manresa manres, manresana Polnia polons, polonesa Terrassa terrassenc, terrassenca Tortosa tortos, tortosina Reus reusenc, reusenca Pars parisenc, parisenca Bolvia bolivi, boliviana Esccia escocs, escocesa el Per peru, peruana. Escriu els noms abstractes que expressen qualitats relacionades amb aquests adjectius: deixat, brut, dolent, tossut, humil, savi, dur, gran, actiu i geners. Per exemple: deixat deixadesa. brut, brutcia; dolent, dolenteria; tossut, tossuderia; humil, humilitat; savi, saviesa; dur, duresa; gran, grandria o grandesa; actiu, activitat; geners, generositat. Escriu adjectius que indiquin abundncia duna caracterstica a partir dels noms enveja, ratlla, pl, gruix, ambici, rigor i gepa. Per exemple: enveja envejs. ratllat, pelut, gruixut, ambicis, rigors i geperut. Forma adverbis amb el sufix -ment a partir dels adjectius lent, suau, alegre, modest, humil i dur. (Tingues en compte que ladverbi es forma a partir del femen de ladjectiu.) Per exemple: lent, lenta lentament. suaument, alegrement, modestament, humilment, durament. Escriu la idea contrria de fer, precs, feli, regular i lleial fent una paraula derivada amb un prefix de sentit negatiu.
5.24 5.23 5.22 5.21 5.20 5.19 5.18
114
Per exemple: fer desfer. imprecs, infeli, irregular, deslleial Escriu verbs derivats de segur, sec, brut, cec, pitjor, dins, fresc, baix, quiet, darrer, trist i vell utilitzant un prefix i el morfema verbal dinfinitiu. Per exemple: segur assegurar. embrutar, encegar, empitjorar, endinsar, refrescar, abaixar, aquietar, endarrerir, entristir, envellir. El sufix er/-era pot expressar diverses coses: arbre, professi, objecte, etc. Forma les paraules derivades que corresponen a aquestes definicions. a) figuera; b) castanyer; c) ferrer; d) joier/a; e) paperera; f) clauer; g) galliner; h) formiguer. Defineix aquestes paraules derivades, de manera que hi aparegui la paraula primitiva. Per exemple: drapaire: persona que compra i ven draps, papers, ferros, etc. Massatgista: persona que fa massatges. Alzinar: plantaci o extensi dalzines. Cirerer: arbre que produeix cireres. Ganivetada: cop clavat amb un ganivet. Arrossada: quantitat darrs que es menja de cop o en una festa. Novetat: qualitat que tenen les coses noves. Penediment: acci de penedir-se. Xerraire: que normalment xerra molt. Defectus: ple de defectes. Dolcssim: molt dol. Embenar: posar una bena. Identifica les paraules derivades daquests fragments de la lectura i separan els morfenes que les formen. Per exemple: en-tris-tit. En-trist-it, en-davant; ar-rib-ar; re-fi-ant-se, im-mort-al-s, des-em-barc-ar, em-port-ar; del-ici-osa, im-poss-ible, abs-ten-ir; des-coneix-edor; cany-iss-os.
5.28 5.27 5.26 5.25
Pgina 141
El demostratiu aquest se sol pronunciar aquet quan darrere hi ha un nom comenat en consonant: aque[s]t tur. En canvi, se sol pronunciar amb la s quan darrere hi ha un nom comenat en vocal tnica: aquest any. Tenint en compte aix, llegeix en veu alta les frases segents: Entre claudtors hi ha la essa que no es pronuncia. Es destaca en negreta la essa que es pronuncia. a) Aque[s]t cuc s molt llarg. b) Aquest nec t un coll molt llarg. c) Aque[s]t migdia no he dinat. d) Aquest oli s molt cid. e) Aquest altre enciam s molt tendre. f) Aque[s]t terratrmol ha estat molt intens. g) Aquest home s massa egoista. h) Aquest acte ser solemne. Utilitza els possessius tons per indicar les relacions de parentiu dacord amb larbre genealgic de sota. Per exemple: La Marta diu: Mon pare es diu Josep i ma mare, Merc. a) La Marta diu: En Joan s mon marit i lAnna s ma filla.
5.30 5.29
115
b) LIsaac diu: LAnna s ma germana i la Slvia i en David sn mos cosins. c) En Ramon diu: LIsaac i en David sn mos nebots i lAnna i la Slvia, mes nebodes. En Joan s mon cunyat i la Rosa, ma cunyada. Normalment no cal utilitzar el possessiu quan ens referim a les parts del cos, a la casa o a la roba. Llegeix aquestes frases i escull lopci adequada. a) Agafa labric, que fa molt fred. b) Quan acabis, vs-ten a casa. c) Guarda les claus a la butxaca. d) Dnam la m. e) Tenia els ulls plorosos. f) T pigues a la cara. Copia les expressions segents i completa-les amb el demostratiu adequat (aquest / aquell) dacord amb el grau de proximitat o llunyania que es dedueix del context. a) Aquest vestit daqu s ms car que aquell dall. b) Aquesta emissora que escoltes avui emet ms msica que no pas aquella que escoltaves ahir. c) Aquestes estovalles que has posat avui magraden ms que aquelles que vas posar diumenge passat. d) Aquests sorolls no em deixen dormir. e) Aquells sorolls no em deixaven dormir. Algunes expressions preposicionals porten sempre el possessiu darrere el nom. Per exemple: a casa meva, a crrec meu, al voltant meu, a favor meu, de part meva. Completa les frases segents amb lexpressi preposicional adequada i amb la persona gramatical del possessiu que hi correspon. a) Si jugueu vosaltres, segur que lrbitre anir a favor vostre. b) Si tho envio per correu, les despeses hauran danar a crrec teu. c) Cadasc que sestigui a casa seva. d) Ella sempre s el centre datenci; tot gira al voltant seu. e) No podem venir a veure la tieta; dna-li records de part nostra. Escriu una expressi equivalent a cada una de les expressions destacades en negreta. Per exemple: damunt dell damunt seu a casa della a casa seva imaginacions dell imaginacions seves davant de nosaltres davant nostre a prop de vosts a prop seu de part de vost de part seva a favor de tu a favor teu en contra de mi en contra meva lluny delles lluny seu
5.34 5.33 5.32 5.31
Pgina 142
Copia les frases segents i substitueix les expressions destacades en negreta per una expressi equivalent. Per exemple: Aquest s el poble on vaig nixer. Aquest s el meu poble. a) Ara arriba el tren que haig dagafar. Ara arriba el meu tren. b) Aquestes sn les postres preferides per mi. Aquestes sn les meves postres preferides.
5.35
116
c) No s on tinc el dossier que he preparat. No s on tinc el meu dossier. d) No s quin s el carrer on viviu. No s quin s el vostre carrer. e) La cadernera que tinc jo canta ms que la que tens tu. La meva cadernera canta ms que la teva. Copia les frases segents i omple els buits amb els possessius nostre / nostra o vostre / vostra segons correspongui. Fixat b en el gnere en cada cas. a) El nostre aniversari s pel mar, i el vostre? b) La nostra comarca t uns cinquanta mil habitants, i la vostra? c) Crec que el vostre ofici s ms manual que el nostre. (O b: Crec que el nostre ofici s ms manual que el vostre.) d) Quan la vostra germana va nixer, la nostra ja tenia cinc anys. (O b: Quan la nostra germana va nixer la vostra ja tenia cinc anys.) Quan tractem alg de vost, utilitzem la tercera persona (seu / seva). Tenint en compte aix, copia les frases segents i completa-les. a) Escolti, de quina raa s el seu gos? b) Escolta, de quina raa s el teu gos? c) Asseguis aqu, que aquest s el seu seient. d) Asseu-te aqu, que aquest s el teu seient. e) Passin i mirin: a partir davui aquest pot ser el seu pis. f) Passeu i mireu: a partir davui aquest pot ser el vostre pis. Copia les expressions que tens a continuaci i completa-les amb una forma dinterrogatiu o exclamatiu i amb els signes de puntuaci adequats. Quin joc ms divertit! / Quina noia tan simptica! Quines arracades sn ms extiques? / Quina joguina vol? Copia aquest text amb les paraules adequades dacord amb la categoria gramatical que tindiquem en cada cas. Escolta, Agns, per qu lhas fet, aquest ninot de neu? va preguntar lEloi a la seva dona. Aquest ninotet ser des davui la nostra filla. I quina roba li posars? Aquesta mateixa nit cosir una robeta tan bonica que semblar una nena de deb va contestar la dona al seu marit. Quina alegria! va exclamar lhome. Escriu un petit text que almenys tingui tres articles, dos demostratius, dos possessius, un interrogatiu i un exclamatiu. Activitat de redacci. (s interessant precisar abans quins han de ser els determinants a utilitzar.
5.40 5.39 5.38 5.37 5.36
Pgina 144
Si noms escrivssim les lletres que diem, potser ho farem aix: a) Saps quin-hor-s? b) Vs a compra-l pa! c) Er-un lloc perills. d) Va caure-l llac. e) Que-n tens cap, de coix? f) Sempre-ns ho diu.
5.41
117
Escriu les frases anteriors correctament. a) Saps quina hora s? b) Vs a comprar el pa! c) Era un lloc perills. d) Va caure al llac. e) Que en tens cap, de coix? f) Sempre ens ho diu. Torna a escriure aquests sintagmes canviant la paraula en negreta per la que hi ha entre parntesis. Per exemple: el llibre de llengua (histria) el llibre dhistria a) sc la primera (ltima) sc lltima b) el servei de vigilncia (urgncia) el servei durgncia c) la declaraci de bns (hisenda) la declaraci dhisenda d) abans del juliol (agost) abans de lagost Larticle no sapostrofa davant del nom de les lletres (la u), per s davant els nombres que comencen en vocal (lonze), excepte quan diem lhora (la una). En quins dels casos segents apostrofaries larticle? la efa l1 dabril la essa l11 de maig la ics lonz la i grega Ens veurem a la una Escriu la combinaci adequada en cada cas: me + el Me lha regalat. Regala-mel. Mel va regalar. Va regalar-mel. te + el Te lemportars? Emporta-tel! Tel quedars? Pots quedar-tel! se + en Se nanir. Vagi-sen! Sen vol anar. Vol anar-sen.
5.45 5.44 5.43 5.42
Copia les frases segents i omple els buits amb la forma correcta que correspon a cada Mhi jugo el futur. A mi, no mhi emboliquis. Si vols saber el meu nom, tel dire. Va beures el vi sense pensar-shi. Tho vas fer venir molt b. Per a tu, aix s bufar i fer ampolles. Mha alat la m ms dun cop. Mha vingut al cap. Ja nhi ha prou. No diu ni piu. Qui la fa la paga! Ha tallat un esqueix de gerani i lha plantat. The dit que no ho facis ms! Vindr a portar-te el llibre.
cas. mi / mhi
si / shi tu / tho m / mha ni / nhi la / lha te / the
118
Pgina 145
Completa aquesta srie: debatre estendre estalviar estalviaria debatria estendria estalviaries debatries estendries estalviaria debatria estendria estalviarem debatrem estendrem estalviareu debatreu estendreu estalviarien debatrien estendrien
5.47 5.46
conixer coneixeria coneixeries coneixeria coneixerem coneixereu coneixerien
sortir sortiria sortiries sortiria sortirem sortireu sortirien
aplaudir aplaudiria aplaudiries aplaudiria aplaudirem aplaudireu aplaudirien
Completa aquestes frases amb la forma adequada del condicional: a) Si jo fos el seu pare, no permetria que fes aix. b) Si et fessis voluntari, aprendries a socrrer els accidentats. c) Si tingussim ms temps, assajarem una altra can. d) Si fossin ms humils, admetrien que estan equivocats. e) Si els hagus agradat lespectacle, ara aplaudirien amb ms entusiasme. Completa les frases segents amb el consell corresponent: a) No podeu jugar un partit de bsquet si noms sou tres. Nosaltres, en aquest cas, ens retirarem. b) El revolt no ens deixa veure si ve alg en direcci contrria. Jo, de tu, no avanaria. c) Lestada a Anglaterra s molt cara. Nosaltres, en el vostre lloc, sollicitarem una beca. d) Volen que els deixi la casa. Tu els la deixaries? e) Aquesta masia est en molt mal estat. Vosaltres hi viureu?
5.48
Pgina 147
Contesta les preguntes segents: a) El llat. b) Al segle III aC. c) Romniques. d) Romniques orientals. e) Castell, catal, galaicoportugus, arans (occit). f) Francs, itali, sard, romans, retoromnic. Digues quines de les afirmacions segents sn certes i quines sn falses. Rectifica les que consideris falses. a) La Romnia europea est formada pels pasos orientals. Falsa. Rectificaci: La Romnia europea est formada pels pasos del sud-oest dEuropa i Romania. b) La Romnia no europea est formada noms pels pasos de lAmrica Central, que sn els pasos llatinoamericans. Falsa. Rectificaci: La Romnia no europea est formada pels pasos de lAmrica Central i de lAmrica del Sud, que sn els pasos llatinoamericans, i per alguns pasos dfrica. c) Litali i el francs sn llenges romniques. Certa. d) Les llenges romniques de la pennsula Ibrica sn el basc, el castell i el catal. Falsa. Rectificaci: Les llenges romniques de la pennsula Ibrica sn el galaicoportugus, el castell, el catal i larans.
5.50 5.49
119
e) La paraula llat vol dir propi del Laci, que s la regi on es troba la ciutat de Roma. Certa. Busca informaci en una enciclopdia i enumera les llenges indoeuropees que pertanyen a la famlia germnica, les que pertanyen a la famlia eslava i les que pertanyen a la famlia cltica. Activitat oberta. (Alguns exemples: angls, alemany i neerlands sn llenges germniques (centre dEuropa); rus, blgar i serbocroat sn llenges eslaves (est dEuropa); i bret i galic (Europa atlntica) sn llenges cltiques. Escriu les paraules derivades a partir de les definicions de les paraules en cursiva i els afixos donats. a) Sufixos: -era, -eria, -er Local on fan cafs: cafeteria; botiga on venen pastissos: pastisseria; moble que t diversos calaixos: calaixera; corral on es tanquen les gallines: galliner. b) Sufixos: -esa, -or, -ia La qualitat dall que s dur: duresa; all que t una persona malalta: malaltia; la qualitat que tenen els savis: saviesa; all que tenen les coses fredes: fredor. c) Sufixos: -s / -esa; - / -ana; -enc / -enca; - / -ina Gentilicis (noms amb qu sn conegudes les persones i les coses dun lloc determinat) dArgentina: argent, -ina; de Portugal: portugus, -esa; del Canad: canadenc, -a; dItlia: itali, -ana. d) Sufixos: -s / -osa; -at / -ada; -t / -da Que t molta enveja: envejs, -osa; que es deixa emportar fcilment per la rbia: rabit, -uda; que t molt denginy en fer les coses: enginys, -osa; que t moltes pigues: pigat- ada. e) Sufixos: -ill, -im, -, -ola, -et Diminutiu de bstia: bestiola; de pols: polsim; de carrer: carrer; de corda: cordill; de collar: collaret. f) Prefixos: en-, em-, a- i el morfema verbal dinfinitiu -ar Fer que una cosa sigui cada cop ms bruta: embrutar; fer que el preu duna cosa sigui ms baix: rebaixar; pujar a una barca per fer un viatge: embarcar; donar ver a alg per matar-lo: enverinar. g) Prefixos: in-, desEl contrari de segur: insegur; el contrari davantatge: desavantatge; el contrari destable: inestable; el contrari de lligar: deslligar. Escriu les paraules derivades de les que et donem en cursiva i que tenen els significats segents. a) Botiga on venen cansalada: cansaladeria; persona que fa peces de terrissa: terrissaire; persona que es dedica a fer massatges: massatgista; lloc on es guarda el carb: carbonera. b) Arbre que fa avellanes: avellaner; arbre que fa codonys: codonyer; arbre que fa nous: noguer, noguera; arbre que fa tilla: tiller. c) La qualitat (el nom) dall que s suau: suavitat; all que t una persona auda: audcia; la cautela amb qu actuen els tradors: tradoria; caracterstica dels que sn sords: sordesa. d) Els gentilicis (els noms amb qu sn conegudes les persones i les coses dun lloc determinat) de Npols: napolit, -ana; de Londres: londinenc, -a; dUcrana: ucrans, -esa; dAlemanya: alemany, -a. e) Que t molt greix: greixs, -osa; qui t escrpols: escrupols, -osa; qui t gepa a lesquena: geperut, -uda; que t molt de pl: pelut, -uda. f) Posar una cosa en un rac: arraconar; prendre terra un avi: aterrar; fer que una cosa esdevingui trbola: enterbolir; donar coratge: encoratjar. g) El contrari dexportar: importar; el contrari denriquir: empobrir; el contrari dalegrar: entristir; el contrari de millorar: empitjorar.
5.53 5.52 5.51
120
Pgina 148
Escriu els noms derivats dels verbs segents amb els sufixos -ment, -ana, -atge, -alla, -ci o -issa. Per exemple: aplaudir aplaudiment. Aplaudiment, enterrament, assegurana, cobrament, aprovaci, exhibici, escalfament, aterratge, endevinalla, trencadissa. Els possessius els utilitzem sovint en lloc de les expressions de mi, de tu, dell, etc. Digues en veu alta cada una de les expressions segents fent servir un possessiu. a) La Gemma anava davant nostre. b) A laula, la Maria Pau seu al costat meu. c) No magradaria viure a prop seu. d) Estic al servei vostre. e) Ens trobarem a casa teva. f) Sn manies meves. Fixat en el temps dels verbs destacats en negreta i tria el demostratiu adequat per a cada cas. a) Aquests bolets que has collit sn rossinyols. b) Aquells bolets que vas collir eren rovellons. c) Aquell llibre que volies est exhaurit. d) Aquest llibre que em demanes est exhaurit. e) Aquella taca que li va sortir a la cara havia de ser dalgun cop. f) Aquestes taques que han sortit a la paret sn dhumitat. Copia aquestes expressions i completa-les amb una forma de linterrogatiu o lexclamatiu i amb els signes de puntuaci adequats. a) Quines galetes prefereixes? b) Quin genoll ms inflat! c) Quines ermites heu visitat? d) Quin dia marxars? e) Quins xiscles! f) Quin ganivet talla ms? g) Quina olor ms bona! En alguns casos, el pronom en substitueix el possessiu. Transforma les oracions segents seguint aquest exemple: No conec el seu nom. No en conec el nom. a) Va ser el seu responsable. En va ser el responsable. b) No tinc cap notcia seva. No en tinc cap notcia. c) He calculat la seva distncia. Nhe calculat la distncia. d) Ja he desxifrat el seu sentit. Ja nhe desxifrat el sentit. e) Va ser la seva fundadora. En va ser la fundadora. Quan hi ha dos noms seguits, el demostratiu aquest / aquesta pot servir per referir-nos a lltim que ha sortit i el demostratiu aquell / aquella, al primer. Utilitza el demostratiu adequat en cada cas i digues el significat de cada demostratiu. Per exemple: Aquest sintagma est format per un article i un nom. Aquest s el nucli, i aquell s el determinant. (Aquest vol dir el nom, i aquell, larticle.)
5.59 5.58 5.57 5.56 5.55 5.54
121
a) Hem comprat dues tovalloles i unes estovalles; aquelles sn de bany, i aquestes sn per a dotze comensals. (Aquelles vol dir les dues tovalloles, i aquestes, les estovalles.) b) Vindran en Marc i lAlbert. Aquest ltim s molt amic de la Laia, i aquell ho s de la Merc. (Aquest vol dir lAlbert, i aquell, en Marc.) c) La notcia lhan publicada dos diaris: El Punt i El 9 Nou. En aquest surt a primera plana, i en aquell, a les pgines interiors. (Aquest vol dir El 9 Nou, i aquell, El Punt.) O b: La notcia lhan publicada dos diaris: El Punt i El 9 Nou. En aquell surt a primera plana, i en aquest, a les pgines interiors. (Aquell vol dir El Punt, i aquest, El 9 Nou.)
Pgina 148
La collocaci del possessiu i la presncia o no de larticle definit o dun indefinit poden aportar algun sentit especial. Copia les frases segents i completa-les amb lexpressi adequada. el meu amic / un amic meu / amic meu a) Tu, estigues tranquil, amic meu. b) No s pas si el meu amic podr venir a lhora. c) Un amic meu sempre diu que somio truites. les seves manies / algunes manies seves / manies seves a) Les seves manies sn prou conegudes per tothom. b) Oblida-ho; sn manies seves. c) Ja se mencomanen algunes manies seves. Escriu la traducci al catal daquestes expressions en castell i explica la diferncia entre qu i quin / quina. a) Qu da vendrs? Quin dia vindrs? b) Qu dices? Qu dius? c) De qu hablaban? De qu parlaven? d) No sabe qu respuesta darme. No sap quina resposta donar-me. e) Qu ganas tena de verte! Quines ganes tenia de veuret! f) Con qu lo han hecho? Amb qu ho han fet? La diferncia consisteix en el segent: qu es un pronom interrogatiu (substitueix el grup quina cosa), mentre que quin / quina s un determinant interrogatiu o exclamatiu que va davant dun nom o b shi refereix.
5.61 5.60
Pgina 149
Escriu larticle definit (el, la, l) davant daquests noms: Larmari, ladrea, ledifici, lespiga, lErnest, linforme, el iogurt, la imatge, lilla, la Isabel, lIgnasi, el iode, loce, loficina, lunivers, lungla, la universitat, lhabitaci, lherba, lhivern, la histria, la hiena, lhospital, lhora, lhurac, la humitat. Escriu en els espais buits les contraccions (del, al, pel) o b la preposici (de, a, per) seguida de larticle definit. a) El menjar del gos; el menjar de locell; el menjar dels gats. b) Van anar al Delta de lEbre; van anar a lEmpord; van anar als aiguamolls de lEmpord. c) Avanava pel centre del camp; atacava pels costats; va fer un gol per lescaire. Escriu la combinaci de pronoms febles tenint en compte que lapstrof ha danar tan a la dreta com sigui possible. a) De seguida me nhaur danar; ara mateix men vaig.
5.64 5.63 5.62
122
b) Laltre dia ten vas oblidar; avui no te noblidis. c) Aquest cotxe, sel volia comprar i, mira, ja se lha comprat. d) Daigua, no nhi havia gens. e) Els entrepans de formatge, sels han menjat tots. Llegeix en veu alta aquest fragment dEl Prncep Feli, dOscar Wilde, i digues quines elisions hi fas. Un dia, una oreneta blanca i negra va aparixer per la ciutat. Era estrany que shagus quedat a Anglaterra en aquella poca de lany: les seves companyes ja se nhavien anat cap a Egipte perqu hi feia bon temps i no haurien resistit el fred dAnglaterra. Per loreneta shavia enamorat dun jonc que havia conegut en comenar la primavera mentre volava perseguint una papallona groga. Elisions: unoreneta, blanci, vaparixer, erestrany, anglaterra, Anglaterran, aquellpoca, capagipte, nourien, shavianamorat, quhavia. Canvia les formes destacades en negreta per les que hi ha entre parntesis. Per exemple: Te les poses (els). Tels poses. a) Me la deixen (el). Mel deixen. b) Lhi deixo (la). La hi deixo. c) Se les quedar (els). Sels quedar. d) Apunteu-vos-hi (la). Apunteu-la-hi. e) No puc posar-mel (ho). No puc posar-mho. f) Deixa-me-la (els). Deixa-mels. g) Pren-te-la (els). Pren-tels. h) No us ho va dir (et)? No tho va dir? i) Agafa-les-hi (els). Agafals-hi. j) Linscriurem a la llista (la). La inscriurem a la llista.
5.66 5.65
Pgina 150. Avaluaci

Explica quan es va produir el procs de romanitzaci i qu va representar en els aspectes cultural i lingstic. Entre el segle IV aC i el segle V de la nostra era, en qu la cultura i la llengua dels romans (el llat) es van implantar en els territoris conquerits per lImperi rom. Es va produir principalment en els pasos del sudoest dEuropa i a Romania. Digues quines sn les nou llenges romniques. Galaicoportugus, castell, catal, occit, francs, sard, itali, retoromnic i romans. Escriu les paraules derivades segents: a) Jovenet, -eta; jovens, -assa; jovenssim, -a. b) Sabater/a, sabateria; perruquer/a, perruqueria. c) Eivissenc,-a; menorqu, -ina; polons, -esa; australi, -ana. d) Brutcia, humilitat, saviesa. e) Desfer, imprecs, infeli, illgic. f) Assegurar, embrutar, endinsar, refrescar. Copia el text segent i omple els buits amb les paraules escaients: Els demostratius indiquen si lobjecte designat pel nom ens queda lluny o a prop, i els possessius indiquen de qui s lobjecte.
4 3 2 1
123
Identifica els demostratius, els possessius i els interrogatius del text segent: Amb aquella pudor que feia no crec que el deixessin entrar enlloc El meu germ havia decidit no dutDem Pos
xar-se durant una setmana en un acte de protesta contra els seus caps. Quin disbarat! Quina persona
Pos Int
amb dos dits de front hauria triat aquesta opci per protestar?
Dem
6
Copia les expressions segents i substitueix lexpressio destacada en negreta per una expressio equivalent: ses ntes (les seves) el meu pare (mon pare) tos oncles (els teus) la seva tia (sa tia) davant de vosts (vostre) a prop de mi (a prop meu) darrera de vost (vostre) a casa della (a casa seva) Copia les frases segents i completa-les amb un interrogatiu o un exclamatiu. Escriu-hi tamb el signes de puntuaci adequats. a) Quina vergonya que he passat! b) Quins somnis ms estranys! c) Quines sandlies has triat? d) Quina magnlia fa ms olor? e) Quines tempestes ms terribles! f) Quins bolets ms bons! Escriu de nou aquests sintagmes canviant la paraula destacada en negreta per la que hi ha entre parntesis. a) melmelada de prssec (albercoc) melmelada dalbercoc b) abans de setembre (octubre) abans doctubre c) la histria del mn (humanitat) la histria de la humanitat d) tercer curs de medicina (infermeria) tercer curs dinfermeria Copia aquestes frases i omple els buits combinant els pronoms: a) Els avis se naniran de casa. (es + en) b) Ja sn les vuit. Te nhauries danar. (et + en) c) Si no hi est b, que sen vagi. (es + en) d) Qui tho ha dit? (et + ho) e) No mho puc creure. (em + ho) f) A mi, no mhi emboliquis. g) Aqu shi est molt b. h) Dem me lemportar. i) Aquests pantalons, tels vols emprovar?
9 8 7

Lectura Escolta atentament la lectura daquests textos i desprs llegeix-los en veu alta. Activitat oberta.
1
124
Pgina 153
Comprensi Desprs de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes segents: Text 1 a) Diners. b) Ha danar a un casament. c) Li ha quedat petita i estreta, i est passada de moda. d) Es quedar sense paga. e) Informal. f) Mitjana. g) S. h) Un sense mnigues i escotat; un amb volants molt divertit; un conjunt tex. Text 2 a) Eixugar-nos amb una tovallola. b) Homes: calotets, samarreta i mitjons. Dones: calces, sostenidors i mitges. c) Gavardina o impermeable. d) Cap: barret o gorra; coll: bufanda; mans: guants. e) De cot. f) Banyador i xancletes. g) Genollera, dolors de genoll; turmellera, dolor de turmell; benes, per a ferides i lesions. Paraules per expressar-se a) Digues les peces de vestir del quadre anterior que corresponguin a les funcions segents: 1 roba interior 2 roba de dormir 3 roba per a la pluja 4 roba per fer esport Calces pijama anorac mitjons Calotets pecs gavardina samarreta Mitges impermeable xandall Mitjons Samarreta Sostenidors b) Digues quins complements del vestit del quadre anterior es necessiten: 1) per abrigar-se: barret, guants, mocador de coll. 2) per anar ben mudat o ben mudada: bossa de m, braalet, collaret, corbata de llacet, polsera. 3) per protegir-se de la pluja: botes, paraigua. c) Relaciona les parts i els accessoris del vestit del quadre anterior amb la numeraci daquestes illustracions. 1, el coll; 2, la mniga; 3, el puny; 4, el trau; 5, el bot; 6, la vora; 7, el camal; 8, la butxaca; 9, la bragueta. d) Completa aquestes frases amb les accions del quadre de la pgina anterior. 1. Lamericana i els pantalons els hem de penjar en un penja-robes. 2. Si la roba es taca doli, lhaurem de rentar. 3. Abans de desar la roba a larmari, cal planxar-la. 4. Si la roba sembruta de pols, lhem de raspallar amb un raspall. 5. Abans de comprar-nos un vestit, ens lhem demprovar.
3 2
125
Pgina 154
Sons i lletres a) Llegeix en veu alta aquestes seqncies sense pronunciar la vocal neutra destacada. Caduna; quem sents?; msquerra; aqun tinc un; pobrhome; quels veus?; non tinc cap; ancomprar; quinzanys; vinemb mi; a mim toca; portols diners. Gramtica a) Copia i completa les frases segents amb la perfrasi dobligaci o amb el verb caldre. 1. He/haig daprofitar la roba / Cal que aprofiti la roba. 2. Hem de portar corbata / cal que portem corbata. 3. Sha descurar la vora del vestit/ Cal que sescurci la vora del vestit. 4. Sha de dur el banyador / cal dur el banyador. 5. Shan de llevar dhora / Cal que es llevin dhora. 6. Thas de disfressar / Cal que et disfressis. b) Canvia el temps verbal dels verbs haver i caldre pels temps que hi ha entre parntesis. 1. Shan dallargar; shavien dallargar; shauran dallargar; shaurien dallargar; es van haver dallargar 2. Cal portar; calia portar; caldr portar; caldria portar; va caldre portar Lxic a) Relaciona les expressions i frases fetes del text 1 (pgina 151) amb el significat corresponent: 1. Tu no tests de res: c) et dnes tots els gustos; 2. Anar de vint-i-un bot: e) molt mudat, molt ben vestit; 3. Aqu nhi ha per triar i remenar: b) molta abundncia; 4. Acabarem a tres quarts de quinze: a) ms tard del que toca; 5. Gratar-me la butxaca: d) pagar sense ganes. b) Substitueix les expressions i frases fetes anteriors per aquestes altres: a les quaranta, empolainat, no mires prim, per donar i per vendre, afluixar la bossa. 1. no mires prim; 2. empolainat; 3. per donar i per vendre; 4. a les quaranta; 5. afluixar la bossa. Expressi personal a) Fes una llista amb les peces de vestir i els complements de roba imprescindibles que thauries dendur a la motxilla si dem anessis de colnies durant tres dies. Desprs respon en veu alta com en lexemple: Mhauria demportar unes xancletes per dutxar-me i anar a la piscina. Tamb caldria que memports Activitat oberta. (Cal pensar en roba interior, roba dabric, roba esportiva, roba de bany.) b) Redacta un escrit de cent paraules sobre el tema segent: Vas vestit o vestida a la moda? Qu portes a lhivern? I a lestiu? Qui decideix la roba que et compres? Activitat oberta. (Abans descriure es pot acordar oralment el contingut i lordre del text: exposar si es va molt a la moda; fer una llista de roba dhivern i una destiu; establir alguna comparaci entre elles; explicar per quins mecanismes sobt la roba: amb els pares, en un centre comercial, al barri) c) Observeu les imatges i digueu com van vestides aquestes persones. Activitat oberta. (Possibilitats: indicar el clima i la situaci i fer la llista de la roba que es veu.)
7 6 5 4
126
Unitat didctica 6
Quines sn les dues canons de temtica amorosa? Les dues canons de temtica amorosa sn nima morta i Can de les transformacions. Quina s la causa de la mort de lenamorada en la can nima morta: la separaci del seu estimat o una malaltia incurable? Copia el vers que en parla. La causa de la mort de lenamorada s la separaci del seu estimat. Aix es veu en el vers 2: lun va haver danar a la guerra, laltre va haver de morir. La can Lhostal de la Peira, s tamb de tema amors com les altres dues? Digues si fa referncia a una experincia amorosa desgraciada, a una histria de lladres i bandolers o a un fet histric dun personatge llegendari? La can Lhostal de la Peira fa referncia a una histria de lladres i bandolers. Com descobreix, la criada de lhostal, que les dames sn, en realitat, lladres disfressats? En primer lloc, la criada sospita de les dames perqu no volen menjar i sen volen anar al llit molt de pressa. Desprs les espia pel forat del pany i descobreix que no sn dames i que porten armes per robar. En la can Lhostal de la Peira, la paraula tradora referida a la criada no t el sentit que sentn habitualment. Digues quines sn les dues paraules de la llista segent que hi equivalen: suspica, mentidera, infidel, desconfiada, deslleial, innocent. En el text, tradora equival a suspica i desconfiada. Per qu els lladres llencen un bra de criatura al foc? Es tracta duna superstici? Els lladres llencen un bra de criatura al foc perqu antigament es deia que cremar carn dun infant mort feia adormir les persones: es pensava que la mort sencomanava als vius. Es tractava duna superstici, s a dir, una creena irracional i misteriosa dorigen desconegut. Com ho fa la criada per fer fora els lladres de lhostal? Tria les tres accions corresponents entre les segents: disfressant-se de lladre, fent ladormida, tancant-los en una cambra, tancantlos la porta de lhostal, tallant el bra dun dels lladres, matant-ne un amb una pistola. La criada fa ladormida i quan els lladres surten fora pensant que no es despertar, saixeca i els tanca fora de lhostal. Els lladres volen recuperar el bra de criatura que havien tirat al foc. Aleshores la criada fa que un dels lladres passi el bra per un forat de la porta, moment que aprofita per tallar-lhi amb una destral. Per qu una de les canons es titula Can de les transformacions? Es diu Can de les transformacions perqu els protagonistes, uns enamorats, suggereixen un seguit de transformacions mgiques, sempre amb la pretensi de trobar-se i relacionar-se, destar lun al costat de laltre. Quina can utilitza especialment el recurs del parallelisme, s a dir, repeteix en parallel la mateixa forma doraci al llarg de tot el poema? Can de les transformacions.
6.9 6.8 6.7 6.6 6.5 6.4 6.3 6.2 6.1
Pgina 161. Ampliem una de les canons

Una de les caracterstiques de la can popular s ls de nombrosos parallelismes: es repeteix la mateixa estructura gramatical en molts versos.
6.10
127
Per exemple: Si tu te fas ..., ... / jo me far ... (i) ... Inventat quatre versos del mateix estil que es puguin afegir a la Can de les transformacions. Tingues en compte el tipus de rima dels versos (rima assonant en a) i, si thi veus amb cor, el cmput sillbic (6 + 6). Activitat de creaci.

Les paraules que tenen la mateixa arrel i que, per tant, comparteixen part del seu significat, pertanyen a la mateixa famlia de paraules. En una de les canons trobem hostal i hostaler, que juntament amb hoste, hostessa, hostatjar-se i hostatgeria formen una famlia de paraules. Copia larbre que tens a sota i completal afegint les paraules anteriors a les definicions corresponents. hoste: persona allotjada en un hostal. hostal: casa on, pagant, donen menjar i allotjament. hostatjar-se: albergar-se com a hoste en un lloc. hostessa: dona encarregada de lacolliment en una fira, un congrs, etc., i, especialment, empleada duna companyia aria que atn les necessitats dels passatgers. hostaler: persona que t un hostal. hostatgeria: recinte destinat als hostes. Substitueix les paraules destacades de les frases segents per les locucions o frases fetes del quadre de la pgina 161. a) La mossa de lhostal mirava de cua dull aquelles pobres dames. b) La mossa de lhostal no va picar lham. c) Els lladres van intentar convncer la mossa que si naps, que si cols perqu els obrs la porta. d) I la mossa va pensar: Est b que reclamin el que shan deixat a lhostal, per aix de voler que els obri la porta sn figues dun altre paner. e) Lhostal de la Peira era el rovell de lou de la comarca.
6.12 6.11

Tria una can que tagradi i que coneguis molt b i canvia-li la lletra de manera que conservi perfectament el ritme de la msica. Activitat oberta. (Lelement clau s que els nous versos de la can tinguin el mateix nombre de sllabes que loriginal.) Activitat per fer en grup. Trieu una can popular antiga o actual i, amb lacompanyament musical, canteu-la a classe. Penseu que cal dedicar el temps necessari a assajar perqu tot surti b. Us hi pot ajudar el professor o professora de msica. Activitat oberta.
6.14 6.13
Pgina 163
Per quin canal sha difs, al llarg dels segles, la poesia popular: pel canal escrit o pel canal oral? La poesia popular, al llarg dels segles, sha difs pel canal oral. Des del segle passat, per, tenim canoners escrits que es poden trobar fcilment en les biblioteques i les llibreries. Aquests canoners recullen i fixen canons i poemes molt antics, que abans shavien anat transmetent de pares a fills.
6.15
128
Hi ha una dita que diu: Els escrits queden, per les paraules se les emporta el vent. Com expliques, doncs, que shagi conservat la poesia popular al llarg dels segles? Activitat oberta. Conv que es remarqui que la literatura popular existeix des dpoques molt remotes, i que hi havia canons per a moltes circumstncies de lactivitat humana: canons de treball, canons damor o enamorament, canons religioses, canons denyorana, canons de festa, canons de dol, etc. Tamb s important remarcar que, fa cent anys o ms, no existien moltes de les ofertes culturals i dentreteniment que hi ha actualment. Per aix la literatura oral (canons, llegendes, rondalles, teatre, etc.) tenia un paper ms destacat que el que t avui dia. Tot plegat explica que shagin conservat, per linters que mostrava la gent per aprendre-les i difondre-les de pares a fills i de generaci en generaci. Quina can, de les daquesta unitat, utilitza especialment les repeticions i els parallelismes? La can que utilitza ms les repeticions i els parallelismes s la Can de les transformacions. Daquests fragments de canons populars, quin pertany a una nadala i quin a un goig? Una muntanya escarpada, mig any coberta de neu, volgu prendre per estada la Mare del fill de Du. Des dall favors envia a qui els hi sap demanar. Qu li darem a nel Noi de la Mare? Qu li darem, que li spiga bo? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mat. El primer fragment pertany a uns goigs i el segon s un fragment duna nadala.
6.19 6.18 6.17
6.16
A quin gnere de la can popular pertanyen les canons daquesta unitat? Justifica la res-
posta. Les canons daquesta unitat pertanyen al gnere dels romanos. Qu significa el terme tradicional aplicat a la poesia popular? Tria la resposta correcta: a) Que sempre segueix els mateixos models. b) Que varia o canvia constantment. El terme tradicional aplicat a la poesia popular significa que sempre segueix els mateixos models. Analitza les caracterstiques mtriques de les canons de les pgines 157, 158, 159 (nombre de sllabes dels versos, divisi en hemistiquis i tipus de rima). Can nima morta: Els versos tenen 14 sllabes: dos hemistiquis de 7 sllabes cadascun. Els versos rimen de dos en dos: el primer amb el segon; el tercer amb el quart; el cinqu amb el sis, etc. (Sn, doncs, versos apariats.) La rima s assonant. Can Lhostal de la Peira: Els versos (prescindint de les interjeccions ol dels primers) tenen 12 sllabes: dos hemistiquis de 6 sllabes cadascun.
6.21 6.20
129
Els versos rimen tots. La rima s assonant. Can de les transformacions: Els versos tenen 12 sllabes: dos hemistiquis de 6 sllabes cadascun. Els versos rimen tots. La rima s assonant. Qu vol dir que la poesia popular s annima? Annima vol dir que no sen coneix lautor; s, doncs, una obra del poble, de tothom. Copia aquest text i completal. La can popular s la composici potica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generaci en generaci. Totes segueixen uns mateixos models, cosa que les converteix en tradicionals. Entre els diversos gneres recollits en el canoner popular, cal destacar les corrandes, els goigs, les nadales i els romanos. Els romanos o balades sn canons narratives que generalment tracten histries dramtiques o commovedores. Els versos sn de catorze o dotze sllabes, dividits en dues parts o hemistiquis de sis o set sllabes cada un. Resumeix oralment la histria que explica el roman Lhostal de la Peira. Activitat de redacci. (Resum breu: Tres dames pobres arriben a lhostal de la Peira. No volen sopar i sen van al llit. La mossa de lhostal les espia i diu a la mestressa que sn homes i van armats. La mossa fa gurdia tota la nit. Les dames disfressades de lladre entren a totes les habitacions. La mossa primer fa ladormida, encara que els lladres usen un truc amb un bra de criatura morta; aprofitant que surten fora, els tanca la porta. Les dames lladres li ofereixen diners per poder entrar i la mossa no els ho permet. Els lladres reclamen el bra de criatura. Quan els lladres posen el seu bra per un forat de la porta per recollir el bra de criatura, la mossa els el talla amb una destral. Els lladres sen van maleint lhostaler i dient-li que li ho dagrair a la mossa.) Enregistra una can popular. Abans descoltar-la a classe, fes-ne un comentari (gnere, tema, personatges, argument, mtrica...). Activitat daudici i comentari. (La can, tamb la pot aportar el professorat i aleshores fer el comentari a classe. Comenar per entendren les paraules; observar largument; allar els personatges i el conflicte; extreuren el tema; classificar la can segons la tipologia estudiada en la unitat; i, escrivint-ne un fragment a la pissarra, analitzar la mtrica.)
6.25 6.24 6.23 6.22
Pgina 166
Llegeix en veu alta les expressions que tens a continuaci: a) Catalunya t 31.892 km2 (trenta-un mil vuit-cents noranta-dos quilmetres quadrats) de superfcie i lany 2006 tenia 7.083.618 (set milions vuitanta-tres mil sis-cents divuit) habitants. b) El rebut s de 129.342 (cent vint-i-nou mil tres-cents quaranta-dos) euros. c) La llum va a una velocitat de 300.000 km/s (tres-cents mil quilmetres per segon). d) Viu al nmero 429, 3r 2a (quatre-cents vint-i-nou, tercer segona). e) Hi havia una temperatura de 38 oC (trenta-vuit graus centgrads). f) Va passar entre el segle XVII (disset) i el segle XIX (dinou). g) A la inscripci hi constava la data MCDXII (mil quatre-cents dotze). h) Han caigut 35 l/m2 (trenta-cinc litres per metre quadrat). i) La taxa de natalitat europea s del 14 . (catorze per mil).
6.26
130
j) 3 (tres euros) sn si fa no fa 2 (dues lliures esterlines) k) 9 .333 : 17 = 549 (nou mil tres-cents trenta-tres entre disset fan cinc-cents quaranta-nou) 419 12 = 5 .028 (quatre-cents dinou per dotze fan cinc mil vint-i-vuit). l) 4t (quart); 7 (set); 20 (vint) 14 (catorz); 3r (tercer); 16a (setzena) 5a (cinquena); 23a (vint-i-tresena); 42 (quaranta-dos) m) 1/2 (mig); 2/3 (dos teros); 3/4 (tres quarts). 2/5 (dos cinquens); 3/10 (tres dcims); 1/20 (un vint) 8/100 (vuit centsimes); 4/1 .000 (quatre millsimes); 2/7 (dos setens). Activitat de lectura. Quan utilitzem els cardinals per indicar lordre, diem u, vint-i-u, trenta-u, etc., i dos, vinti-dos, trenta-dos, etc. Tenint en compte aix, llegeix en veu alta les expressions segents: l1 (lu) de maig el 2 (el dos) de maig el 21 (el vint-i-u) dabril el 22 (el vint-i-dos) de maig la lli 21 (vint-i-u) la pgina 131 (cent trenta-u) la lli 22 (vint-i-dos) la pgina 132 (cent trenta-dos) el quilmetre 71 (setanta-u) el quilmetre 72 (setanta-dos) Activitat de lectura. Llegeix les frases segents i omple els buits dient les hores que hi ha entre parntesis. Per exemple: Passa un minut dun quart de vuit (19.16) a) s un quart de quatre (3.15). b) Sn dos quarts de nou (8.30). c) Sn tres quarts donze (10.45). d) Falten cinc minuts per dos quarts de set (6.25). e) Sn dos quarts i cinc de vuit (7.35). f) Sn tres quarts i cinc duna (12.50). g) Falten cinc minuts per tres quarts de tres (2.40). h) Falten cinc minuts per les dotze (11.55). i) Dos quarts i set minuts de dues (1.37).
6.28 6.27
Pgina 167
Escriu en lletres les quantitats segents: 40.326: quaranta mil tres-cents vint-i-sis 219.325: dos-cents dinou mil tres-cents vint-i-cinc 994.685: nou-cents noranta-quatre mil sis-cents vuitanta-cinc 1.812.567: un mili vuit-cents dotze mil cinc-cents seixanta-set El quantitatiu gens de sutilitza amb els noms de coses que no es compten (gens de sal). En canvi, cap sutilitza amb noms de coses que es compten (cap taula). Tria entre gens de i cap per completar aquestes frases.
6.30 6.29
131
a) Avui no fa gens de calor. Ahir en feia molta. b) Per sort no hi ha hagut cap vctima. c) Puc anar-hi sol. No em fa gens de por. d) Aquesta bombeta no fa gens de claror. e) No teniu cap tornavs per afluixar el cargol? El quantitatiu gaire / gaires sutilitza en oracions negatives per indicar una quantitat petita, i en les oracions interrogatives per preguntar la quantitat. Copia les frases segents, omple els buits amb el quantitatiu gaire / gaires i agrupa-les segons que siguin oracions negatives o interrogatives. Oracions negatives a) No tinc gaires ganes de sortir, aquesta nit. c) Aquest any no hi ha gaire neu. e) Avui no disposem de gaire temps. Oracions interrogatives b) Hi vols gaire sucre, al caf? d) Que fa gaire estona que tesperes? Relaciona els quantitatius de la columna esquerra amb la quantitat que assenyalen: massa quantitat en excs molt / molta quantitat en grau elevat fora quantitat en grau abundant bastant quantitat en grau regular prou quantitat en grau suficient no gaire quantitat en grau insuficient poc / poca quantitat en grau deficient no gens quantitat en grau zero Utilitza els quantitatius de lactivitat anterior en les frases segents sense repetir-ne cap: a) El dipsit s ben buit: no hi queda gens daigua, ni una gota. b) LEnric no es pot acabar larrs; em sembla que nhi has posat massa. c) Quan tingui prou diners, em comprar una bicicleta nova. d) Em vaig haver desperar molta estona: ms de quatre hores! e) Al cine hi havia molt poca gent: hi vaig comptar unes vint persones. f) El filet, no mel faci gaire cuit; magrada ms aviat cru. g) Per tenir el cos ben hidratat, conv beure fora aigua. h) Tenim bastants amics que ens poden ajudar. No has de confondre gens de amb res. Fixa-thi: No hi ha gens daigua (ni una mica). No ha passat res (cap cosa). Copia les frases segents i completa-les amb la paraula adequada. a) Ha fet un dibuix igual que el del model, no t gens dimaginaci. b) Hem sortit a comprar els regals i no hem trobat res per a tu. c) Sempre est burxant i desprs diu que ell no fa mai res. d) La pellcula que van fer ahir al vespre era massa lenta, no hi havia gens dacci. Per indicar una quantitat indeterminada o poc precisa utilitzem una mica de amb noms de coses que no es compten (una mica de sal) i uns quants / unes quantes amb noms de coses que es compten (unes quantes taules). Copia les frases segents i completa-les.
6.35 6.34 6.33 6.32 6.31
132
a) Espolsa les estovalles que encara hi ha unes quantes engrunes de pa. b) Posa-hi una mica doli doliva perqu no quedi eixut. c) A les cames hi t uns quants blaus. d) Tinc una mica de son; em sembla que men vaig a dormir. e) Fa uns quants mesos que no ve a veurens. f) Em deixes una mica de crema protectora?
Pgina 169
Copia les frases segents i completa-les amb la paraula adequada. a) record / rcord En tinc un bon record. Aquell noi ha superat el meu rcord. b) avs / avis Hi ha un avs en el tauler danuncis. Si els avis vnen, hauran de dormir al teu llit. c) angls / angles El professor dangls s australi. Els angles rectes fan 90. d) capella / capell El meu oncle, que s capell, ens va casar en una capella del Solsons. e) compren /comprn El pare no comprn per qu li compren tantes joguines. f) mitja / mitj He sabut per mitj del servei dinformaci que lavi porta un retard duna hora i mitja. g) cpia / copia Fes una cpia del document. Vigila, copial b! Copia les expressions segents i completa-les. a) La vocal a sempre laccentuarem amb accent obert, perqu s una vocal oberta. b) Les vocals i i u sempre les accentuarem amb accent tancat. perqu sn vocals tancades. c) Les vocals e i o les accentuarem amb accent obert, quan siguin obertes, i amb accent tancat quan siguin tancades. Classifica les paraules que et donem a continuaci en agudes, planes i esdrixoles. Desprs, accentua-les si cal. Agudes: volc, segell, embs Planes: fenomen, polze, polgon Esdrixoles: sentncia, prdua, mtode Per qu diries que les paraules que acaben en -an, -on i -un no saccentuen quan sn paraules agudes (tobogan, segon, algun) i, en canvi, s que saccentuen quan sn planes (pltan, telfon)? Perqu an, -on, -un sn tres de les dotze terminacions que la normativa prescriu que no sacentun quan sn agudes. Classifica les paraules segents en planes i esdrixoles i accentua les que hagin de dur accent. a) Avaria (plana), notcia (esdrixola), fusteria (plana), colnia (esdrixola). b) Agncies (esdrixola), teories (plana), sandlies (esdrixola), masies (plana). c) Esttua (esdrixola), cua (plana), grues (plana), prdues (esdrixola).
6.40 6.39 6.38 6.37 6.36
133
Subratlla la sllaba tnica de les paraules segents i classifica-les segons que siguin paraules agudes, planes o esdrixoles. Accentua les que hagin de dur accent. Agudes: mural, pres, progrs, muntanys, olors, present Planes: esprrec, ptic, prleg, municipi, ogre, prstec Esdrixoles: molstia, esttues, rbita
6.41
Pgina 170
Repassa el quadre cursiva. Arribar tard. s dur per delicat. Cridal perqu vingui. Aix no tho donar. Tant de bo aprovs! All es un ximpanz.
6.43 6.42
de la pgina 169 i escriu lacent obert o tancat en els mots destacats en Jo tamb en volia. Viu al vuit pis. Es una colnia fresca. No sn quatre sin cinc. Feia un dia boirs. Noms que estudis.
Accentua les paraules destacades en cursiva daquest text: Aix que us explicar s un problema lgic dall ms antic. Es tracta de saber com sho faria una persona que ans amb un be, un llop i una col i, desprs dhaver recorregut molts quilmetres, hagus de passar un riu en el qual noms hi hagus una barqueta que no pogus sostenir ms que la persona i una de les bsties. Separa les sllabes de les paraules segents, subratllan la sllaba tnica i accentua-la si ho creus convenient: 7. gim-ns di-a-ri 1. vl-vu-la des-ca-pa-ment 8. po-ble n-ma-da 2. jo-ia au-tn-ti-ca 9. pe-r ai-x re-llis-ca 3. bs-ti-a de cor-reus 10. bri-xo-la ne-ces-s-ri-a 4. e-xa-men di-f-cil 11. mo-tos a-qu-ti-ques 5. fa-m-li-a llu-nya-na 12. l-ni-es pa-ral-le-les 6. llen-gua ger-m-ni-ca Copia les paraules segents i canvian el gnere. Per exemple: lleona lle rodona rod quotidi quotidiana anglesa angls precisa precs menorqu menorquina amena am ingnua ingenu catorz catorzena pedregs pedregosa Copia les paraules que tens a continuaci i canvian el nombre. Per exemple: fenomen fenmens telfon telfons difcil difcils pltan pltans
6.46 6.45 6.44
134
examen exmens origen orgens ping pingins gla glaons mol molins repl replans Accentua correctament les paraules destacades en cursiva de les frases segents: a) Feia comdia. Era holands i es feia passar per angls, per ning no se nadon. b) No s per qu ests tan neguits? Donsc perqu , si no mafanyo, perdr lavi. c) Si volgus, aprovaria; noms que hi poss una mica de voluntat. d) No tan sols s vergonys, sin que tamb s gels. e) No recordo ben b si viu al cinqu o al sis pis. f) Aquesta histria no macaba de convncer. Desprs ja et dir per qu.
6.47
Pgina 172
Dibuixa en un full el format caracterstic duna postal. Desprs escriu-la a un amic o una amiga explicant-li les primeres impressions dun viatge que hagis fet i del qual tinguis bons records. Activitat de redacci. Escriu una carta a uns companys estrangers i parlals de les coses ms representatives del teu poble o del teu barri. Ensenya lesborrany al professor o a la professora. Activitat de redacci. (Es recomana primer recordar les parts duna carta: data, salutaci en el to adequat; motiu de la carta: llista delements a exposar.) Prepara una xerrada pblica duns cinc minuts sobre alguna experincia que hagis viscut, llegit o sentit. Si no tatreveixes a fer-la davant la classe, enregistra-la en una casset. Activitat dexpressi oral.
6.50 6.49 6.48
Pgina 173
Dacord amb els models regulars, escriu totes les persones del present de subjuntiu dels verbs comenar, trencar, vncer, rebre, sentir i complir. comenci trenqui venci rebi senti ompli comencis trenquis vencis rebis sentis omplis comenci trenqui venci rebi senti ompli comencem trenquem vencem rebem sentim omplim comenceu trenqueu venceu rebeu sentiu ompliu comencin trenquin vencin rebin sentin omplin Quatre terminacions dels verbs acabats en -ear, -iar i -uar, com crear, estudiar o efectuar, sescriuen amb diresi per indicar que no hi ha diftong. Per exemple: jo estudi, tu estudis, ell estudi, ells estudin. Escriu les mateixes frases que tens a continuaci amb totes les persones dels verbs canviar i continuar. a) Cal que (jo) canvi dactitud. Cal que (tu) canvis dactitud. Cal que (ella) canvi. Cal que (nosaltres) canviem dactitud. Cal que (vosaltres) canvieu dactitud. Cal que (ells) canvin dactitud.
6.52 6.51
135
b) Desitja que (jo) continu aquesta tasca. Desitja que (tu) continus aquesta tasca. Desitja que (ell) continu aquesta tasca. Desitja que (nosaltres) continuem aquesta tasca. Desitja que (vosaltres) continueu aquesta tasca. Desitja que (ells) continun aquesta tasca. Completa les frases segents amb les formes del present de subjuntiu adients: a) Comprarem un gos perqu ens vigili la casa. b) Temo que els afeccionats no rebin lequip amb gaire entusiasme. c) Dubto que lOriol i tu ens solucioneu el problema. d) Has obtingut mals resultats. Cal que renuncis a fer vacances. e) La grua senduu el cotxe perqu no obstrueixi la circulaci. f) Caldr que afegim ms benzina al dipsit del cotxe. g) Quan corregueu i comenceu a suar, llavors traieu-vos el xandall. h) No crec que aquesta msica tan estrident amanseixi les feres.
6.53

Repassa lapartat de literatura de la unitat i, desprs, contesta aquestes preguntes: a) Oralment. b) s annima. c) Canoners. d) Que explica una histria dramtica o commovedora. e) Lamor, els lladres, els personatges llegendaris. Llegeix aquests versos i, desprs, contesta les preguntes de ms avall. La dama dArag (fragments) A Arag nhi ha una dama que s bonica com un sol, t la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Sa mare la pentinava amb una pinteta dor, sa germana els hi entrena, els cabells de dos en dos, cada cabell una perla, cada perla un anell dor. [] De qui s aquella dama que llana tanta esplendor? Ns filla del rei de Frana, germana del dArag. I si a cas no em voleu creure, mireu-li lo sabat, veureu les tres flors de lliri i les armes dArag. a) Dun roman. b) Dun personatge llegendari fams per la seva bellesa. c) Una dama aragonesa dorigen francs (segons marquen els seus vestits) t una llarga cabellera rossa difcil de creure. d) Set. Assonant en o en els versos (hemistiquis) parells. Els altres hemistiquis sn lliures per tots plans.
6.55 6.54
Pgina 175. Gramtica

Recorda que el numeral dos t la forma femenina dues. Escriu en lletres els numerals segents. Per exemple: 2 dotzenes dues dotzenes Vint-i-dues pgines, vint-i-cinc alumnes, trenta-un dies, cinquanta-dues estrelles, quaranta-una errades, cinquanta-dues rajoles, dos mil sis-cents noranta espectadors, vint-i-quatre mil sis-cents seixantados euros.
6.56
136
Escriu aquestes informacions utilitzant els numerals i les abreviatures que correspongui en cada cas. a) Carrer Gran, nm. 328, 3r 4a. b) Girona, 31 de gener de 2007. c) Va a ms de 245 km/h. d) Avui han caigut 93 l/m2. e) LEdat Moderna comena al principi del segle XVI i acaba al final del segle XVIII. f) Avui hem arribat a 41 C. g) 1/3 + 1/4 = 7/12. h) Cal estudiar tota la unitat 22 i lapartat 12 de la unitat 31. Completa les frases segents amb els quantitatius gens, gaire, prou, fora i massa, dacord amb els significats equivalents que hi ha entre parntesis. a) No em posis ms macarrons; ja en tinc prou. b) La xocolata desfeta sha acabat; ja no en queda gens. c) Tot i que fa dies que no plou, al bosc hi ha fora humitat. d) A les dotze vam marxar de la platja perqu hi feia massa sol. e) No tinc gaires diners. Completa les frases segents amb els indefinits cap, qualsevol, un altre, una altra, cadascun, cadascuna i ambdues dacord amb els significats que hi ha entre parntesis. a) Aqu noms hi ha tres cargols; vs a la ferreteria a buscar-ne un altre. b) Aquesta jaqueta no em queda b; deixi-men emprovar una altra. c) El club va regalar lequipatge a cadascuna de les atletes participants. d) El professor deixar un llibre a cadascun dels alumnes. e) s fill nic; no t cap germ. f) Pots venir a recollir el paquet qualsevol dia de la setmana entrant. g) Ambdues van superar leliminatria. Copia aquestes frases i completa-les amb els numerals adequats. a) Deixam un parell de guants per anar a esquiar. b) Aquesta estrofa de tres versos s un tercet i aquesta altra de quatre s un quartet. c) Marxarem de vacances la segona quinzena dagost. d) Li han regalat una dotzena de coberts. e) Els msics formaven un duo: lun tocava el viol i laltre el violoncel. f) En aquell concert hi va anar un miler despectadors. g) A la xerrada hi va assistir un centenar de persones. Els mltiples sn numerals que indiquen el resultat de multiplicar per un nombre. Per exemple: doble, triple, qudruple (o quatre vegades), quntuple (o cinc vegades), sxtuple (o sis vegades), etc. Copia aquestes frases i completa-les: a) Van amagar els diners en el doble fons de la maleta. b) Setze s el qudruple de quatre. c) Laler va encistellar un triple. d) El quntuple de vuit s quaranta. e) El quaranta-dos s el sxtuple de set. Les paraules quan i quant se solen pronunciar igual. Passa el mateix entre tan i tant. Per hem de diferenciar-les quan escrivim:
6.62 6.61 6.60 6.59 6.58
6.57
137
quan (temps) / quant (quantitat) tan (quan va davant un adjectiu o un adverbi) / tant (quan va sol o davant de com) Copia aquestes frases i omple els buits. a) Quant val, aquest jersei daqu? b) Quan acabis denvernissar la porta, fes les finestres. c) El cavall s tan rpid com la llebre europea. d) Un hipoptam pesa tant com un rinoceront. e) No corris tant.
Copia aquestes frases i omple els buits amb lexpressi adequada, entre les segents: qualsevol, tots dos, cada i cadascun. a) Avui anem al teatre. Al cinema hi podem anar qualsevol altre dia. b) Treballem cada dia de dilluns a divendres. c) El jurat va felicitar cadascun dels participants del concurs. d) No s quin triar, tots dos magraden.
6.63

Pronuncia aquests mots tenint en compte lobertura de la vocal tnica i desprs accentuals. caf congrs cinqu noms conixer comdia prdua prstec crixer arrs boirs monton slid crrer dipsit verins histria rac Copia aquestes frases i accentua les paraules que hagin danar amb accent. a) Aix daqu sha de portar al magatzem de seguida. All dall, dem sho enduran amb un cami. b) Dilluns vinent al mat obrirem desprs de les onze, per al migdia noms tancarem mitja hora, el temps just per fer un entrep. c) Si la Nria entrens cada dia, podria aconseguir un segon lloc; ara ocupa el vuit lloc. d) La majoria dels alumnes estudien angls perqu consideren que s ms til per anar a lestranger. Les paraules segents han de dur accent. Escriu-les correctament i classifica-les en els dos grups segents: a) paraules amb oberta: caf, vuit, escocs, dbil, mtode, dcima, conixer. b) paraules amb tancada: far, conegus, ximpanz, congrs, procs, nixer. Les paraules segents han de dur accent. Classifica-les en els dos grups segents: a) paraules amb oberta: all, prleg, quilmetre, colnia, memria, arrs. b) paraules amb tancada: bot, enginys, envejs, gla, verins, traci, vermells.
6.67 6.66 6.65 6.64

Hi ha gent que escriu un diari personal i shi dirigeix com si fos una persona a qui envia cada dia una carta (Estimat diari: no tho creurs! Avui he vist). Escriu una pgina del teu diari en forma de carta. Pots explicar el fet o lexperincia que thagi impressionat ms en els ltims 30 dies. Activitat oberta.
6.68
138
Pgina 177. Entreteniment lingstic

Resol aquests mots encreuats.
Pgina 178. Avaluaci

Tria entre les dues frases segents la que defineix la can popular: a) Composici potica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generaci en generaci. b) Composici narrativa escrita per un poeta que ha sabut connectar amb els gustos del poble. Lopci correcta s la a): Composici potica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generaci en generaci. Escriu el nom de tres gneres de canons populars que recullen els canoners i explican algunes caracterstiques. Els romanos o balades (canons narratives que tracten histries commovedores), els goigs (canons de lloana a un sant), les nadales (canons de Nadal) i les corrandes (canons curtes que poden servir com a canons de ball). Escriu els numerals segents en lletres. 213 .296: dos-cents tretze mil dos-cents noranta-sis 504 .018: cinc-cents quatre mil divuit 3r: tercer 17: disset 10a: desena 5a: cinquena 1/3: un ter 3/10: tres dcims Escriu les hores segents utilitzant els quarts. 10.30: dos quarts donze 18.45: tres quarts de set 6.20: un quart i cinc de set 9.15: un quart de deu 20.35: dos quarts i cinc de nou 12.50: tres quarts i cinc duna Copia les frases segents i completa-les utilitzant els quantitatius segents: gens de, cap, uns quants, una mica, un altre, una altra.
5 4 3 2 1
139
a) Estic ben tip. No tinc gens de gana. b) Faig collecci de segells, ja en tinc uns quants. c) Ara es troba molt sol, no t cap amic. d) No resistir un altre mes tan dur com aquest! e) Posam una mica de suc de prssec per tastar-lo. f) Ara ja no mentretinc fent mitja, tinc una altra afici completament diferent. Tenint en compte que la sllaba tnica s la destacada en negreta, escriu correctament (amb accent o sense) les paraules segents: grcies, servei, prdua, examen, orgens, futbol, txtil, extens, ingnua, eslgan, contraban, polgon, malson, cadascun, sandlies, fesomia, estiu, arrels, trax, mssil. Copia aquestes frases posant laccent a les paraules que nhagin de dur. a) En lmbit de la indstria metallrgica, el pas ha sofert prdues molt importants; en canvi, ha obtingut guanys en el sector turstic. b) La Maria sha de presentar a quatre exmens: a lexamen de cincies socials, al de tecnologia, al dangls i al deducaci fsica. c) Corre, agafa el telfon, que et truca en Ramon des de Berln. d) Antigament, la gent daquell poble fronterer shavia dedicat al contraban; ara sobreviu grcies al turisme rural. Escriu una carta breu a un amic o a una amiga explicant-li algunes ancdotes que hagis viscut recentment. Activitat de redacci. Recomanacions per a lavaluaci: situaci correcta de les diverses parts; estructura (data, salutaci, introducci, cos, comiat i signatura); intelligibilitat de lancdota.
8 7 6

1
Pgina 180
Comprensi Desprs de la lectura dels textos de la pgina 179 i 180 respon les preguntes segents: Text 1 a) Escudella de bacall. b) Amb poc pebre. c) Mongetes amb pernil. d) El senyor Mas. e) Dou, pa ratllat, all, julivert i carn de salsitxa. f) Pasts de poma. g) Flam. h) Primers: escudella de bacall i mongetes amb pernil. Segons: calamars farcits i filet de vedella al pebre. Postres: 2 flams. Text 2 a) 150 g de penca.
2
140
b) Una hora o una hora i mitja. c) Escrrer-lo, tallar-lo a daus, enfarinar-lo, espolsar-ne la farina, fregir-lo, posar-lo a bullir. d) Tallar-los a quadrets i enrossir-los. e) Arrs, coliflor, mongetes, sal i julivert.
Pgina 181
Paraules per expressar-se a) Relaciona cada pat amb la part del dia corresponent. Per exemple: Lesmorzar es fa al Lesmorzar es fa al mat. El dinar es fa al migdia. El berenar es fa a la tarda. El sopar es fa a la nit. b) Observa les illustracions i digues el nom dels aliments que hi ha. Per exemple: A lamanida hi ha ceba, tomquet, olives negres, pebrot, cogombre i enciam. Al plat combinat hi ha patates, psols, ou ferrat, cuixes de pollastre i pastanaga. A la fruitera hi ha ram, pomes, taronges, prssecs i cireres. De postres hi ha flam, maduixots amb nata, iogurt i gelat. c) Digues quin s el teu plat preferit i quins ingredients bsics hi ha (busca les paraules necessries en el diccionari). Per exemple: El plat que magrada ms s / sn Hi ha Activitat oberta. (Almenys shan desmentar quatre ingredients, entre els bsics i els condiments.) d) Digues a quina acci de cuinar es refereixen les definicions segents: 1. amanir; 2. barrejar; 3. remenar; 4. batre; 5. enfarinar; 6. moldre; 7. tastar; 8. torrar. e) Escriu la definici duna fruita o duna verdura i no hi posis el nom. Desprs, llegeix-la en veu alta perqu els companys endevinin quina s. Activitat oberta. (La definici es pot basar en la forma, la grandria, el color extern i intern, el tipus de pinyol i ls que sen fa.) Pginaa 182. Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc les seqncies segents remarcant el so de les lletres destacades: sopen al clup; s un plat fret; s un fruit amarc; quedars ben tip; xocolata amb llet; fruites del bosc; aquest mot s un verp; un mel vert; s cosa dun mac; es mengen la serp; all i julivert; bacall sec; eixugat amb el drap; arribar tart; un minut llarc; feina feta no t destorp; t bon gust; producte fresc.
4 3
Pgina 182
Gramtica a) Canvia els verbs que apareixen destacats en aquesta recepta per la forma del mode imperatiu o per la forma impersonal (consulta el quadre anterior). Tingues en compte que, en el mode imperatiu, haurs de collocar els pronoms darrere el verb. Primer, (es posa/poseu) a coure les mongetes, a foc viu, en una olla amb aigua bullent i sal. Un cop cuites, (sescorren/escorreu-les). Mentrestant, (es talla/talleu) la cansalada, el pebrot i el pernil a quadrets, per separat, i (es ratllen/ratlleu) els tomquets. Desprs, en una paella amb una mica doli, (shi enrosseix/enrossiu-hi) la cansalada, (shi afegeix/afegiuhi) el tomquet ratllat i una mica de sal i sucre. Quan el tomquet sigui cuit, (shi afegeix/afegiu-hi) lall trinxat i el pernil. Finalment, (es remena/remeneu-ho) b i (shi saltegen/saltegeu-hi) les mongetes a foc viu. (Es colloca/colloqueu-ho) en una plata i ja est a punt per servir.
5
141
b) Busca les paraules de la recepta anterior que marquen lordre i substitueix-les per unes altres dequivalents. Primer per comenar; mentrestant al mateix temps; desprs ms endavant; finalment al final.
Pgina 183
Expressi personal a) Escriu un text dunes 150 paraules explicant els hbits alimentaris del teu pas. Fes referncia als pats, als horaris, al nombre de plats per pat, a les caracterstiques de la dieta, a les begudes, etc. Desprs, llegeix-lo en veu alta davant els companys. Activitat oberta. b) En grup. Feu una visita al mercat i preneu nota dalguns aliments que hi ha en aquestes parades: xarcuteria (o cansaladeria), polleria, peixateria, pesca salada (o bacallaneria), carnisseria, fruites i verdures. Desprs expliqueu com s el mercat i qu venen en cada parada (per exemple: A la xarcuteria, hi venen formatge). Activitat oberta. c) Saps fer algun plat? Una truita, una amanida, uns espaguetis? Explican la recepta (primer, els ingredients necessaris, i desprs, les operacions que cal seguir). Activitat oberta. (Es recomana triar primer el plat en grup i oralment.)
6
Unitat didctica 7
La llegenda, a diferncia de la rondalla, presenta lacci localitzada en un espai geogrfic real i concret. De quina regi de lsia Menor prov el llinatge de sant Jordi? A quin pas del nord dfrica es localitza lacci de la llegenda? El llinatge de sant Jordi, segons La llegenda dor, prov de Capadcia, regi de lsia Menor a loest de Turquia. Lacci de la llegenda es localitza a Lbia.
7.1
La llegenda dor, presenta sant Jordi com un missatger de Jesucrist? Quina missi tenia? Qu havia de fer aquell poble pag per deslliurar-se definitivament del drac? Trobars les respostes si completes aquest fragment: Nostre Senyor mha enviat aqu perqu us deslliurs de la pesta del drac. Noms heu de creure en Jesucrist i batejar-vos i jo matar el drac.
Un cop mort el drac, qu fa construir el rei: un monument o una esglsia? Per qu? El rei fa construir una molt bella esglsia perqu la gent veners santa Maria i sant Jordi. Qu hi havia sota laltar de lesglsia? Quin miracle feia? Sota laltar hi havia una bella font daigua que guaria de tota malaltia tothom qui en bevia. Els artistes han representat sant Jordi amb uns smbols determinats. Relaciona els elements de lescena del combat amb les idees que representen: el cavaller sense barba limpuls de la joventut el vestit i el cavall blancs la puresa i la llum la rosa vermella la victria de la vida i de lamor el drac les forces de la naturalesa
7.5 7.4 7.3
7.2
Pgina 189. Fem una descripci

A partir de La imatge de sant Jordi, fes una descripci del cavaller i el drac. Per descriure el drac, utilitza, entre altres, les paraules segents: ales membranoses, espinada encrestada, escates dures, dents com espases, vista aguda i cua de serpent. Activitat de redacci.
7.6

El nom de Jordi en grec significa pags, i el gest de clavar la llana al cor del drac es compara amb lembat de larada que fereix la terra perqu doni els seus fruits. Relaciona les paraules destacades amb la illustraci que els correspon. Abans que arribs la mecanitzaci al camp, la terra es llaurava amb larada per fer-hi solcs i preparar-la per a la sembra. Lherba del farratge per al bestiar se solia tallar amb la dalla i sarreplegava amb la forca. En canvi, el blat se segava amb la fal i saplegava formant garbes. Per cavar la terra de lhort semprava laixada, i per tallar els arbres, la destral. Avui dia moltes daquestes feines les fan les segadores, les recollectores i les motoserres. a) arada b) destral
7.7
143
c) garbes d) dalla e) fal f) aixada g) forca

Imitant el conte de Joan Perucho que et presentem a continuaci, crea el teu animal fantstic destacant-ne tant els aspectes fsics com els de carcter. El Lom (fragment) Ve a sser com un gat de pl molt fi que es cria a les muntanyes de Prades i pels rodals de Siurana. Menja herba gatera, que s una herba dola, molt digestiva, que t la virtut de provocar salts melodiosos, suavssims. Aix, si hom veu una infusi dherba gatera, comena a saltar, a poc a poc, mentre una vaga melodia, de violins i arpes, sona ensems. El Lom noms t les dues potes del davant, car les posteriors les perd quan les coses acabaven dsser creades, no se sap ben b per qu. En canvi, li eix llavors una llarga cua, molt molsuda, que lajuda a saltar. Al Lom li agrada tant la msica que, quan salta, es para a mig aire moltes vegades, per tal descoltar-la, i sadorm aix fent cara de felicitat. Darrerament, El Lom sha fet amic dels nens i les nenes (que fins ara contemplava damagat darrere les farigoles) i hom diu que juga amb ells a saltar i parar. Activitat oberta. Tria una llegenda popular i, desprs de memoritzar-la, explica-la als companys i companyes de classe. Thi pot ajudar la teva famlia: s probable que els pares o els avis en recordin alguna de molt antiga i bonica que els explicaven els besavis o rebesavis quan ells eren petits. Aix, entre tots, fareu una petita antologia de les llegendes populars que continuen sent transmeses per via oral. Activitat oberta.
7.9 7.8
Pgina 192
Digues en quines frases el mot destacat sutilitza en sentit propi i en quines en sentit figurat. a) Vaig haver daclucar els ulls. Sentit propi. b) Tot aix us deu haver costat un ull de la cara. Sentit propi. c) Est molt decaigut. No s ni una ombra del que era. Sentit figurat. d) Vaig posar la bicicleta a lombra de la noguera. Sentit figurat. e) No tinguis tants fums. Sentit figurat f) El fum de lincendi arribava a casa. Sentit propi. g) La Maria t una salut de ferro. Sentit figurat. h) A lentrada hi posarem una porta de ferro. Sentit propi.
7.10
144
i) Vam seguir lantic cam ramader. Sentit propi. j) De cap manera ser un cam de roses. Sentit figurat. El sentit figurat de les paraules sol donar-se sobretot en les locucions i les frases fetes. Relaciona cada una de les locucions destacades en negreta de la columna de lesquerra amb el sentit que li correspon de la columna de la dreta. Corren mals aires. males notcies s un capverd. un ximple Sn carn i ungla. molt amics Li feia denteta. li feia venir enveja Feia dissabte. netejava a fons Corria cames ajudeu-me molt de pressa Sen va anar amb la cua entre cames. avergonyit La combinaci dalguns noms amb certs complements constitueix una locuci amb sentit figurat. Per exemple: paper + mullat s paper mullat (sense valor) Digues qu volen dir les expressions segents o en quin context sutilitzen: T sang blava significa que t ascendncia aristocrtica. Exemple: Sn dos germans, per tan sols un t sang blava. s un zero a lesquerra vol dir que no compta per a res. Exemple: Ell diu que s un dels qui juguen ms b de lequip, per jo s que no juga mai perqu s un zero a lesquerra. s un gat escaldat significa que ha adquirit experincia a cpia de rebre escarments. Exemple: s molt difcil que lenganyin; ja s un gat escaldat en aquest negoci. s una bleda assolellada significa que no t energia ni carcter. Exemple: No gosa mai queixar-se de res; s una bleda assolellada; per aix tothom nabusa. T carta blanca vol dir que t tota la llibertat per obrar. Exemple: En qesti de roba, pot comprar el que ms li agradi; t carta blanca. s del morro fort significa que t mal geni, que s rampellut. Exemple: Tothom t por dhaver de parlar amb ell perqu s del morro fort. Ha dit una paraula gruixuda significa que ha dit una expressi grollera. Exemple: Quan li han fet un gol, ha dit una paraula gruixuda. s una bala perduda vol dir que no t rectitud de conducta. Exemple: No podran fer-lo anar a escola; s una bala perduda. Unint de manera adequada un verb i un nom obtindrs unes quantes locucions de sentit figurat. Explican el significat. Verbs: pesar, partir, lligar, plegar, somiar, parar, esvalotar, buscar. Noms: peres, figues, veles, caps, els peus, truites, les pessigolles, el galliner. Pesar figues significa endormiscar-se i fer capcinades. Exemple: Asseguda al balanc lvia ja anava pesant figues perqu no estava acostumada a anar a dormir tan tard. Partir peres significa separar-se, renyir. Exemple: Van haver de partir peres perqu no sentenien gens en el negoci. Lligar caps significa entendre. Exemple: Quan mho va confessar tot, aleshores vaig lligar caps. Plegar veles significa cessar en un negoci o afer. Exemple: Si veiem que el mercat no est prou animat, plegarem veles i tornarem cap a casa. Somiar truites significa somiar despert, fantasiar. Exemple: No perdis el temps somiant truites i sigues realista.
7.13 7.12 7.11
145
Parar els peus significa oposar-se a lactitud o lactuaci dalg. Exemple: Comenava a fer i desfer com volia i li van haver de parar els peus. Esvalotar el galliner significa posar desordre. Exemple: Tots els alumnes treballaven tranquillament fins que va entrar aquell tabalot i va esvalotar el galliner amb els seus crits. Buscar les pessigolles significa importunar, provocar, empipar. Exemple: Si tant li busquem les pessigolles acabar per perdre la pacincia. Amb la tcnica de la definici i ls de la metfora, podem fer textos molt bonics i suggerents. Noms cal una mica de creativitat. Fixat en els que tens a continuaci: Ombra: lamiga que mai no es pot abraar. Tro: el crit dels nvols. Riu: la llgrima dun gegant. Fes definicions potiques daltres paraules. Pots comenar per les segents: lluna, mar, carretera, piscina, llapis, cadira... Activitat dexpressi. (Recomanaci: conv comenar amb una paraula que faci de metfora inicial i desprs completar-la; per exemple, lluna mel (de la nit); mar (catifa) de gotes; piscina (mar) quadrat Utilitzant els recursos de la definici i els de la metfora, podem crear les nostres endevinalles. Per exemple: s un pont de coloraines fet per sobre la muntanya. Cotxes ni carril no hi passen. Lha pintat un pintor sol combinat amb gotes daigua. (Soluci: Larc de sant Mart) Fes un parell dendevinalles utilitzant les tcniques esmentades. Si no se tacudeix res, pots comenar amb coses molt senzilles, com un ou, un pou, una teulada, etc. Activitat de creaci.
7.15 7.14
Pgina 195
Conjuga en veu alta aquestes formes: a) Present dindicatiu de servir. serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen b) Present de subjuntiu de servir. serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin c) Imperfet dindicatiu de perdre. perdia, perdies, perdia, perdem, perdeu, perdien d) Imperfet de subjuntiu de perdre. perds, perdessis, perds, perdssim, perdssiu, perdessin e) Imperfet dindicatiu de cantar. cantava, cantaves, cantava, cantvem, cantveu, cantaven f) Passat simple dindicatiu de cantar. cant, cantares, cant, cantrem, cantreu, cantaren g) Passat simple dindicatiu de tmer. tem, temeres, tem, temrem, temreu, temeren h) Passat perifrstic dindicatiu de tmer. vaig tmer, vas tmer, va tmer, vam tmer, vau tmer, van tmer
7.16
146
i) Futur dindicatiu de tmer. temer, temers, temer, temerem, temereu, temeran j) Condicional de perdre. perdria, perdries, perdria, perdrem, perdreu, perdrien k) Imperatiu de dormir. dorm (tu), dormi (vost), dormim, dormiu, dormin (vosts) Digues a quin temps correspon cada una de les formes compostes segents: a) ha acabat: perfet dindicatiu b) va haver perdut: passat anterior perifrstic dindicatiu c) havia servit: plusquamperfet dindicatiu d) hagus parlat: plusquamperfet de subjuntiu e) havent dinat: gerundi perfet f) hauran dormit: futur perfet g) haurem avisat: condicional perfet h) hagi temut: perfet de subjuntiu i) hagu sortit: passat anterior dindicatiu j) haver guanyat: infinitiu perfet Formula prohibicions a partir de les expressions que hi ha a continuaci. Per exemple: No fumeu. fumar, llenar papers a terra, menjar xiclet, cridar, trepitjar la gespa, passar amb el semfor en vermell, entrar amb gossos No fumeu. / No fumin. No llenceu papers a terra. / No llencin papers a terra. No mengeu xiclet. / No mengin xiclet. No crideu. / No cridin. No trepitgeu la gespa. / No trepitgin la gespa. No passeu amb el semfor en vermell. / No passin amb el semfor en vermell. No entreu amb gossos. / No entrin amb gossos. Llegeix aquest text i digues les formes verbals del mode imperatiu. Desprs llegeix-lo tractant de tu la persona a qui es donen les ordres. Les formes verbals que pertanyen al mode imperatiu sn les destacades en negreta: Aquest mat escrigui un informe de la situaci econmica de la societat, presentil al gerent perqu hi doni el vistiplau i envil a la directora general. A la tarda prepari les comandes per a la setmana vinent i reclami les mercaderies que es van extraviar a la duana del port. Canvi de tractament: Aquest mat escriu un informe de la situaci econmica de la societat, presental al gerent perqu hi doni el vistiplau i envial a la directora general. A la tarda prepara les comandes per a la setmana vinent i reclama les mercaderies que es van extraviar a la duana del port. En els verbs acabats en -iar, si aquesta i va precedida per una consonant (com en el cas de canviar o estudiar), s tnica en totes les persones del singular i en la tercera del plural, tant del present dindicatiu i de subjuntiu com de limperatiu. Per exemple: canvies canvia canvien canvio canvi canvis canvi canvin
7.20 7.19 7.18 7.17
147
Tenint en compte aix, llegeix adequadament: a) Copia lenunciat de lexercici. b) Volen que renunci a lherncia. c) Espera que ho negocin elles. d) Estudio veterinria. e) Espero que no em denuncis. f) No pronuncia b les erres. g) Espera que li premin el poema. h) El campionat sinicia el dia 13 daquest mes. i) Afiliat a lassociaci i tindrs molts avantatges. Activitat de lectura en veu alta.
Pgina 195
Copia la srie segent i completa-la. Desprs construeix el mateix tipus de srie amb els verbs permetre i patir. Fixat en els accents. pres. ind. imp. ind. futur dono donava donar dnes donaves donars dna donava donar donem donvem donarem doneu donveu donareu donen donaven donaran condicional donaria donaries donaria donarem donareu donarien pres. subj. doni donis doni donem doneu donin imp. subj. dons donessis dons donssim donssiu donessin
7.21
Srie amb els verbs permetre i patir pres. ind. imp. ind. futur permeto permetia permetr permets permeties permetrs permet permetia permetr permetem permetem permetrem permeteu permeteu permetreu permeten permetien permetran condicional permetria permetries permetria permetrem permetreu permetrien pres. subj. permeti permetis permeti permetem permeteu permetin imp. subj. permets permetessis permets permetssim permetssiu permetessin
148
pres. ind. pateixo pateixes pateix patim patiu pateixen condicional patiria patiries patiria patirem patireu patirien
imp. ind. patia paties patia patem pateu patien pres. subj. pateixi pateixis pateixi patim patiu pateixin
futur patir patirs patir patirem patireu patiran imp. subj. pats patissis pats patssim patssiu patissin
Pgina 196
Copia les frases segents i omple els buits amb la forma adequada del verb. a) Per qu tragineu (traginar, vosaltres, present) tantes coses amunt i avall? Perqu endrecem (endrear, nosaltres, present) les coses que hi havia (haver, imperfet) a les golfes. b) La mare amaneix (amanir, present) la verdura. c) Ja us vaig dir (dir, jo, passat perifrstic) que cometeu (cometre, vosaltres, imperfet) un gran error. d) La policia no permet (permetre, passat simple) que es produssin (produir, imperfet de subjuntiu) aldarulls. e) La policia no permetr (permetre, futur) que es produeixin (produir, present de subjuntiu) aldarulls. f) Volen (voler, ells, present dindicatiu) que els deixi (deixar, jo, present de subjuntiu) la casa. Tu els la deixaries (deixar, condicional)? Omple els buits amb la forma adequada. Recorda que les ordres es donen en imperatiu i les prohibicions en present de subjuntiu. Ordres Llegir Llegeix en veu alta. (tu) Plegar Plega els llenols. (tu) Venir Vingui ms tard. (vost) Fumar Fumin al vestbul. (vosts) Prohibicions Llegir No llegeixis en veu alta. (tu) Plegar No pleguis els llenols. (tu) Venir No vingui gaire tard. (vost)
7.23 7.22
149
Fumar No fumin al vestbul. (vosts)

Copia les oracions segents i canvia la persona de la forma verbal passant-la de tu a vost. a) Tradueixi aquesta novella. b) Descansi una mica. c) Redueixi la velocitat. d) Llevis ben dhora.
7.25 7.24
Copia aquestes oracions i canvia la persona de la forma verbal passant-la de vosts a vosal-
tres. a) Canvieu loli del cotxe cada 15.000 quilmetres. b) Aviseu la policia. c) Trieu la data. d) Traduu aquest escrit.
Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma del temps compost que tassenyalem. a) Avui el tren ha sortit de lestaci a les onze en punt. b) No ens van deixar entrar perqu lespectacle ja havia comenat. c) Lempresa no va servir el material fins que no va haver cobrat el deute. d) Amb el retard que portem, quan arribarem a laeroport, lavi ja haur aterrat. e) Si la moto no hagus patinat, potser laccident no hauria estat tan aparats. f) s sospits que el president no hagi volgut disculpar-se pblicament. g) Mhan posat una multa per haver aparcat en un gual. h) Ens veurem havent sopat. Copia les oracions segents i completa-les amb la forma verbal adequada. a) Cal evitar que els gossos entrin al parc. b) Calia evitar que els gossos entressin al parc. c) Estic convenut que tots els meus alumnes aprovaran. d) Estava convenut que tots els seus alumnes aprovarien. e) Tinc por que no arribin a temps. f) Tenia por que no arribessin a temps. Identifica els verbs daquests dos textos i analitzals. Per exemple: dir: 1a persona del futur dindicatiu del verb dir. No dir que no he plorat perqu seria mentida i jo no en dic, de mentides; per un cop mho he rumiat b, no em sap tant de greu quedar-me aqu. EVA SANTANA, Els maldecaps de lEmi Pi Si no haguessin avisat de seguida la policia, ben segur que els lladres shaurien escapat. Ara ja cal que posin reixes a totes les finestres per tal devitar nous intents de robatori. dir: 1a persona del singular del futur dindicatiu del verb dir. he plorat: 1a persona del singular del perfet dindicatiu del verb plorar. seria: 3a persona del singular del condicional dindicatiu del verb ser dic: 1a persona del singular del present dindicatiu del verb dir. he rumiat: 1a persona del singular del perfet dindicatiu del verb rumiar sap: 3a persona del singular del present dindicatiu del verb saber. quedar-me: infinitiu del verb quedar-se.
7.28 7.27 7.26
150
haguessin avisat: 3a pesona del plural del plusquamperfet de subjuntiu del verb avisar. shaurien escapat: 3a persona del plural del condicional perfet dindicatiu del verb escapar-se. cal: 3a persona del singular present dindicatiu del verb caldre. posin: 3a persona del plural del present de subjuntiu del verb posar. evitar: infinitiu del verb evitar. Llegeix en veu alta aquestes expressions tenint en compte que les paraules destacades es pronuncien de manera diferent: les de lesquerra amb el so de la e oberta []; i les de la dreta amb el so de la e tancada [e]. Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prvia lectura model.) Ara llegeix en veu alta aquestes altres expressions tenint en compte que les paraules destacades tamb es pronuncien de manera diferent: les de lesquerra amb el so de la o oberta [c]; i les de la dreta amb el so de la o tancada [o]. Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prvia lectura model.) Ara llegeix en veu alta aquestes expressions tenint en compte que les paraules destacades de la columna de lesquerra sn tniques (laccent ja indica si la vocal ha de ser oberta o tancada) i les de la dreta sn tones (la a i la e se solen pronunciar amb el so de la vocal neutra []). Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prvia lectura model.) Hi ha paraules que es diferencien per laccent diacrtic per que es pronuncien igual. Llegeix-les en veu alta en aquestes expressions: Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prvia lectura model.)
7.32 7.31 7.30 7.29
Pgina 198
Copia les frases segents i omple els buits amb les paraules que corresponguin en cada cas: a) s / es No s or tot el que lluu. Fent i desfent, es fa laprenent. b) sn / son Aix sn figues dun altre paner. Val ms bona son que bon llit. c) sc / soc Dorm com un soc. Ja sc un gat vell, jo! d) dna / dona Doncs, s que dna bo de veure! s una dona dempenta. e) s / se No men s avenir. Se celebra una festa. f) t / te La feina que no fas, molta te lestalvies. No t remei. g) ms / mes Com ms clars, ms amics. Encara no hem cobrat el mes.
7.33
151
Utilitza en cada cas la paraula que correspongui per completar aquestes frases: a) Els pisos sn bns immobles. Dels fills de les ovelles en diem xais o bens. b) Les pomades sn medicaments ds extern, s a dir, us les heu daplicar a la pell. c) Aquest terreny s sl edificable. Anem a prendre el sol. Vol viure sol. d) Parla sense embuts, home, no tinguis pls a la llengua! Explica-mho amb pls i senyals. Ha vingut ben b dun pl que no caiem pel barranc. e) Posid s el du grec del mar. Del naixement duna font o dun riu en diem una deu daigua. Vaig sortir el deu de setembre. f) Lvia va a buscar el nt a lescola. Ja pots passar el treball en net. g) Ves qu dius, que segons qu no es pot dir! Vs per feina! h) Aquests productes vnen dAmrica. Aqu venen el vi a doll. Identifica les paraules que han de dur accent diacrtic. Desprs, copia les frases correctament. a) Avui em fan mal els ossos. / El caador furtiu ha matat un s. b) Compro el caf mlt. / Mel prenc molt calent. c) Aquest vi s de la bta del rac. / Per anar a pescar em poso les botes de goma. d) Li has dexplicar tot el que ha passat. / Li has dexplicar qu ha passat. e) Es pot saber don vns a aquestes hores? / Per quants diners tel vens, lordinador vell? f) Si us voleu quedar a dormir a casa, ho podeu fer. / Digueu-nos si s que s o si s que no.
7.35
7.34
Pgina 200
Escriu les formes de limperfet de subjuntiu que sescriguin amb dues esses dels verbs estiuejar, esprmer i aplaudir. Per exemple: tu estiuegessis, nosaltres estiuegssim, vosaltres estiuegssiu, ells/elles estiuegessin tu espremessis, nosaltres espremssim, vosaltres espremssiu, ells/elles espremessin tu aplaudissis, nosaltres aplaudssim, vosaltres aplaudssiu, ells/elles aplaudissin Escriu les formes de la 1a i 3a persona del singular de limperfet de subjuntiu dels verbs trencar, saber i fugir. Per exemple: jo trenqus, jo sabs, jo Jo trenqus, ell/ella trenqus Jo sabs, ell/ella sabs Jo fugs, ell/ella fugs Relaciona els temps en mode indicatiu de lesquerra amb els temps en mode subjuntiu de la dreta. Volen que els acompanyi Volien que els acompanys. Voldrien que els acompanys Han volgut que els acompanyi. Van voler que els acompanys. No cal que ens ajudeu. No calia que ens ajudssiu No caldr que ens ajudeu. No ha calgut que ens ajudssiu No va caldre que ens ajudssiu Copia aquestes frases i substitueix limperfet dindicatiu per limperfet de subjuntiu. a) Qu faries si trobessis un bitllet de 500 ? b) I si aquest estiu viatgssim al Marroc?
7.39 7.38 7.37 7.36
152
c) Qu faries si tamenacessin amb una pistola? d) I si llogussiu un apartament a la platja? e) Qu faries si et piqus un escur? Completa el text segent amb la forma adequada de limperfet de subjuntiu. Qu els diries als excursionistes que van al bosc a passar-hi el cap de setmana? Jo els diria, en primer lloc, que sobretot no hi fessin foc; desprs, que recollissin totes les deixalles i les baixessin al contenidor del poble ms proper. Tamb els demanaria que no espantessin la fauna protegida i que respectessin la vegetaci. Quines precaucions haurien de tenir davant la presncia dun s o un porc senglar? Els aconsellaria que no es belluguessin ni fessin soroll fins que aquests animals sallunyessin. Per, en cas de perill, que senfilessin a dalt dun arbre.
7.40
Pgina 202. Lxic

Digues en quins casos les paraules destacades en negreta sn utilitzades en sentit propi i en quines altres, en sentit figurat. Per exemple: Treu laigua del pou. (Sentit propi). Aquest cientfic s un pou de cincia. (Sentit figurat). a) Vam seure a lombra dun arbre. Sentit propi. b) Em seguia a tot arreu: era la meva ombra. Sentit figurat. c) Aclucava els ulls. Sentit propi. d) Em va costar un ull de la cara. Sentit figurat. e) Lespadatx va agafar lespasa i la va desembeinar. Sentit propi. f) Em trobo en una situaci difcil; realment estic entre lespasa i la paret. Sentit figurat. Identifica en aquest article de diccionari aquests cinc elements: a) lentrada: pluja b) la categoria gramatical i el gnere: substantiu femen c) el sentit propi de la paraula: Precipitaci en forma de gotes que prov del vapor daigua de latmosfera. d) el sentit figurat: Molta abundncia duna cosa. e) lexemple illustratiu: Una pluja delogis.
7.42 7.41
Pgina 202. Gramtica

A quina conjugaci pertanyen aquests verbs? transmetre, dormir, estrnyer, comenar, roncar, rostir. transmetre 2a conjugaci dormir 3a conjugaci estrnyer 2a conjugaci comenar 1a conjugaci roncar 1a conjugaci rostir 3a conjugaci
7.43
153
Digues a quin model de les tres conjugacions (1, 2a, 2b, 3a, 3b) pertanyen els verbs segents: complir, sortir, rebre, trucar, pertnyer. complir Model 3b (servir) sortir Model 3a (dormir) rebre Model 2a (perdre) trucar Model 1 (cantar) pertnyer Model 2b (tmer) Digues el nombre (singular / plural) de cada una de les formes verbals segents: riurem, sortreu, cantaran, canvi, admet, pateixis. riurem plural sortreu plural cantaran plural canvi singular admet singular pateixis singular Digues quina s la persona gramatical (1a, 2a o 3a) i el nombre de les formes verbals segents: manaries, mours, sentiran, lloar, envejvem, preguen. manaries 2a del singular mours 2a del singular sentiran 3a del plural lloar 1a del singular envejvem 1a del plural preguen 3a del plural Digues a quin temps verbal (present, imperfet, passat perifrstic, passat simple, futur) pertany cada una de les formes verbals segents: trencarem , va perdre, anreu, serveix, corria, vendr. trencarem futur va perdre passat perifrstic anreu passat simple serveix present dindicatiu corria imperfet dindicatiu vendr futur Digues quin s el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) de les formes verbals de les expressions segents: bullia la llet, vs-ten!, tant de bo guanyessis, no entris, portarem vi, emportin-sel! bullia la llet indicatiu vs-ten! imperatiu tant de bo guanyessis! subjuntiu no entris subjuntiu portarem vi indicatiu emportin-sel! imperatiu La majoria dels verbs de la tercera conjugaci segueixen el model de servir (el model incoatiu). Seguint aquest model, conjuga el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu dels verbs dirigir, prohibir i seguir.
7.49 7.48 7.47 7.46 7.45
7.44
154
dirigeixo dirigeixes dirigeix dirigim dirigiu dirigeixen prohibeixo prohibeixes prohibeix prohibim prohibiu prohibeixen segueixo segueixes segueix seguim seguiu segueixen
7.50
dirigeixi dirigeixis dirigeixi dirigim dirigiu dirigeixin prohibeixi prohibeixis prohibeixi prohibim prohibiu prohibeixin segueixi segueixis segueixi seguim seguiu segueixin
dirigeix (tu) dirigeixi (vost) dirigim (nosaltres) dirigiu (vosaltres) dirigeixin (vosts)
prohibeix (tu) prohibeixi (vost) prohibim (nosaltres) prohibiu (vosaltres) prohibeixin (vosts)
segueix (tu) segueixi (vost) seguim (nosaltres) seguiu (vosaltres) segueixin (vosts)
Alguns verbs de la tercera conjugaci segueixen el model de dormir. Seguint aquest model, conjuga el present dindicatiu dels verbs bullir, consentir i morir. bullo consento moro bulls consents mors bull consent mor bullim consentim morim bulliu consentiu moriu bullen consenten moren Quan hem de fer un cartell per donar instruccions al pblic (ordres o prohibicions), hem dusar el verb en imperatiu o en present de subjuntiu segons correspongui. En aquests casos no s adequat usar linfinitiu. Per exemple: No trepitgin la gespa. (Correcte) No trepitgeu la gespa. (Correcte) *No trepitjar la gespa. (Incorrecte) Tenint present aix, fes un cartell per a cada una de les accions segents: perqu la gent no fumi a lascensor, perqu entri per la porta de lesquerra, perqu deixi baixar la gent abans de pujar i perqu no llenci les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. No fumin a lascensor. / No fumeu a lascensor. Entrin per la porta de lesquerra. / Entreu per la porta de lesquerra. Deixin baixar la gent abans de pujar. / Deixeu baixar la gent abans de pujar. No llencin les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. / No llenceu les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. Converteix les prohibicions segents en ordres. Per exemple: Prohibici (present de subjuntiu): No dormis al sof. Ordre (imperatiu): Dorm al sof.
7.52 7.51
155
a) No juguis als escacs. Juga als escacs. b) No tris la fruita. Tria la fruita. c) No serveixis la sopa. Serveix la sopa. d) No agafeu cireres. Agafeu cireres. e) No obriu la porta. Obriu la porta. Tenint en compte els exemples que tens a continuaci, escriu les frases segents amb el temps verbal del mode subjuntiu que correspongui. Per exemple: Quan arribis a la cantonada, tomba a lesquerra.
(Temps)
7.53
Hi posarem un filat perqu no hi entrin els ocells.

(Finalitat)
a) Comprarem un gos perqu ens vigili la casa. b) Quan corris, treu-te el xandall. c) Quan truquin (o truqui) a la porta, vs a obrir. d) Hi posarem aquest tap perqu no vessi. e) En el moment que admetin la seva culpabilitat, seran castigats dacord amb les normes del reglament. f) La grua senduu el cotxe perqu no obstrueixi la circulaci. Relaciona les expressions de lesquerra amb les de la dreta, dacord amb la correlaci de temps que hi ha dhaver entre el verb principal (en indicatiu) i el verb que en depn (en subjuntiu). Per exemple: Et dic (present) que hi vagis (present). Et vaig dir (passat) que hi anessis (imperfet). Volen que els ajudem. Volien que els ajudssim Voldrien que els ajudssim. Han volgut que els ajudem. Van voler que els ajudssim. Ning no demana que et quedis. Ning no demanava que et quedessis. Ning no demanaria que et quedessis. Ning no ha demanat que et quedis. Ning no va demanar que et quedessis. Fixat en les formes de limperatiu segents: vine, corre, obre, omple, fes, vs, digues, estigues. Ara converteix en ordres les prohibicions segents. Per exemple: No vinguis al mat. Vine al mat. a) No momplis el got. Omplem el got. b) No vagis a la platja, aquest estiu. Vs a la platja, aquest estiu. c) Si truca alg, no obris la porta. Si truca alg, obre la porta. d) No corris ms. Corre ms. e) No lin facis cas. Fes-lin cas. f) No estiguis tranquil. Estigues tranquil. g) No li diguis la veritat. Digues-li la veritat.
7.55 7.54

Copia les frases que et donem a continuaci i omple els buits amb la forma que correspongui en cada cas.
7.56
156
a) si / shi / s Vs-hi a les sis; si no, et quedars sense entrada. Al final li va dir que s. Amb prou feines shi veu. b) vens / vns / vents Sempre em vns amb histries! Qui sembra vents, cull tempestats. Tu vens retalls de roba, oi? c) te / t / the Mai no the enganyat. s que t moltes penques. Magrada molt ms la infusi de camamilla que la de te Qui te les va regalar, aquestes arracades tan modernes? d) mes / ms / ms A mi ms ben igual si no vns; tant se men dna. Com ms va, ms li agrada. El mes lunar t una durada aproximada de 27 dies. e) dona / dna / dona Es dna per ben pagat. s una dona de negocis. Sempre escolto emissores dona curta. f) nets / nts / nets Que nets, despavilat! La histria dara, lescriuran els nostres nts. Els beneficis nets han augmentat. g) ma / m / mha LEnric hi t la m trencada, a fer gall dindi al forn. Mho ha dit ma germana. Aquesta pellcula mha decebut.
Pgina 204. Avaluaci

Escriu una definici de llegenda i una altra de rondalla. Llegenda: narraci fabulosa nascuda de la imaginaci popular que explica fets relacionats amb un personatge, un fet histric, lorigen dun objecte o duna festa, o una creena popular. Rondalla: narraci fabulosa que explica fets meravellosos amb lobjectiu dentretenir i educar els infants. Resumeix el contingut de la llegenda de sant Jordi en unes deu o dotze ratlles. Activitat oberta. (Recomanacions: conservar lordre narratiu; reproduir b els dilegs, directes o indirectes; explicitar b el final, que no s el mateix que en altres versions.) Digues quines de les paraules destacades en negreta susen en sentit propi i quines en sentit figurat: a) No siguis gallina. Sentit figurat. b) La gallina pon un ou cada dia. Sentit propi. c) Quant pesen aquestes figues? Sentit propi.
3 2 1
157
d) Lavi pesa figues a la vora del foc. Sentit figurat. e) No somis truites. Sentit figurat. f) Porto un entrep de truita. Sentit propi. Analitza les formes verbals segents, destacades en negreta, dient-ne la persona, el nombre, el temps i el mode. a) Dem no vinguis. 2a persona del singular del present de subjuntiu del verb venir. b) Vine dem. 2a persona del singular de limperatiu del verb venir. c) Venien cada dia. 3a persona del plural de limperfet dindicatiu del verb venir. d) Vindran dem? 3a persona del futur del verb venir. Copia el text segent i omple els buits amb les paraules adequades. Utilitzem el mode indicatiu per parlar de fets o daccions que considerem reals; el mode subjuntiu, per expressar fets o accions que no considerem reals, i el mode imperatiu, per donar ordres. Copia les frases segents i omple els buits amb les formes verbals indicades entre parntesis. a) No magradaria (agradar, condicional) gens que perdssim (perdre, imperfet de subjuntiu, 1a plural) aquest partit. b) Quan serveixin (servir, present de subjuntiu, 3a plural) les postres, li donarem (donar, futur, 1a plural) els regals. c) Tant de bo sacabi (acabar, present de subjuntiu) la guerra i es reconstrueixi (reconstruir, present subjuntiu) el pas ben aviat. d) Tothom et demanava (demanar, imperfet dindicatiu) que sortissis (sortir, imperfet de subjuntiu) a fora a saludar. e) Esperat (Esperar, imperatiu, 2a singular) aqu; de seguida que pugui tavisaran (avisar, futur, 3a plural). Converteix les formes del present dels textos segents, destacades en negreta, en imperfet dindicatiu. a) Buscava els ulls del meu amic, per ell em defugia. Es pensava que lhavia trat. I aix em neguitejava encara ms, perqu jo no era un trador. b) El pare sempre deia que el futur era a lextrem dun espagueti. I que noms calia xuclar fort per arribar-hi. Converteix les formes de present del text segent, destacades en negreta, en passat perifrstic dindicatiu: Lhome va dubtar un moment. Va arronsar les espatlles i va encendre un cigarret. Dos, tres minuts. Va apagar el cigarret i va entrar dins dun cotxe de color crema. En vint minuts cap de nosaltres dos no va moure ni un mscul. Escriu una frase de ms de cinc paraules amb cada una de les paraules que et donem a continuaci. nt net sn son vns vens s es ms mes dnes dones
9 8 7 6 5 4
158
s si Activitat oberta. Respostes possibles: Els avis acompanyen el nt a lescola. Vull que deixis el terra ben net. Ara ja sn dos quarts de tres. Ahir no podia dormir: no tenia gens de son. Don vns amb aquesta maleta tan carregada? Qu vens ms: jaquetes o abrics? Aquesta senyora s la directora general de lempresa. LAndreu es va abrigar com si hagus danar al pol nord. Aquest mes vigilar ms. A aquelles dones els dnes llibres. Si hi vas, et dir que s.
Pgina 205
1
Pgina 206. Comprensi

Desprs de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes segents: Text 1 a) Ara no. De petita va tenir peixos de colors, tortugues daigua i un conill nan. b) La seva mare no ho volia. c) s afectus i fidel. d) Passejar-lo, banyar-lo, comprar-li el menjar, dur-lo a cal veterinari e) Els abandona. f) Per fer-la criar. Text 2 a) Ms de mig mili. Sha convertit en lanimal preferit. b) El Salvador. c) Lexotisme; que s vegetari, no mossega i no molesta els vens; i que s molt afectus. e) S, perqu es fan molt grans. d) Transmeten malalties com la salmonella i la meningitis. e) Va cam daugmentar.
2
Pgina 207. Paraules per expressar-se

Paraules per expressar-se A partir del quadre anterior respon aquestes preguntes: a) Gall/gallina, nec, colom, gall dindi, oca. b) Bou/vaca, cavall/euga, ase/somera. c) Ramat: llops. Aviram de corral o de granja: guineu o guilla. d) guila, voltor, esparver, falc. De nit: liba, mussol. e) Abella, vespa. f) musclo, gamba, escamarl, cranc, petxina, spia
3
159
g) Pelles: bou/vaca, cavall/euga, ase/somera, boc/cabra, crvol Urpes: gos, gat, guineu, llop, s. Unglot; porc/truja, porc senglar Les potes dels gats tenen urpes, les potes dels cavalls tenen pelles i les potes dels porcs tenen unglots. h) El lladruc del gos; el miol del gat; el bel del xai o corder; el mugit de la vaca; la piuladissa dels ocellets; el rauc de la granota; ludol del llop; el xiulet de la serp; el gruny del porc; el renill del cavall; el zumzeig dels insectes voladors; el bram de lase o ruc; el refilet de locell cantador el rugit del lle; el cant del gall.
Pgina 208. Sons i lletres

a) Llegeix a poc a poc les frases segents remarcant el so de les lletres destacades: Activitat oberta. (Es tracta de distingir les u mudes) b) Escriu les paraules de les frases anteriors que continguin els dgrafs gu o qu. Guineu, closques, fosques, esquirols, eugues, vaques, arrosseguen, roques.
4
Pgina 208. Gramtica

a) Substitueix amb el pronom en les paraules que hi ha entre parntesis. 1. El cavall que vols costa molts diners i jo no en tinc tants! 2. Posim carn de bou per al gos, si us plau. Quanta en vol? 3. De llet, beu-ne molta!; per, de pastissos, menjan pocs! 4. En Jaume sempre parla danimals extics, per jo no en parlo mai. 5. The dit que donessis menjar als conills! No ten recordes mai. 6. -Quants peixos hi ha a laquari? Nhi ha quinze i se nhan mort tres.
5
Pgina 209. Lxic

a) Forma els verbs corresponents de bel, bram, gruny, lladruc, miol, mugit, piuladissa, rauc, refilet, renill, udol, xiulet. Per exemple: belar, bramar, grunyir Desprs, amb cada verb, fes un enunciat com aquest: Els porcs grunyen. Belar (els xais i ovelles belen); bramar (els ases i rucs bramen); grunyir (els porcs grunyen); lladrar (els gossos lladren); miolar (els gats miolen); mugir (les vaques mugeixen); piular (els ocellets piulen); raucar (les granotes rauquen); refilar (els ocells cantadors refilen); renillar (els cavalls renillen); udolar (els llops udolen), xiular (les serps xiulen). b) Aparella els mascles (cavall, ase, toro, porc, boc, marr, s, gos, llop, lle, tigre, crvol) amb les femelles (vaca, euga, ovella, somera, cabra, truja, gossa, tigressa, ssa, crvola, lleona, lloba). cavall, euga; ase, somera; toro, vaca; porc, truja; boc, cabra; marr, ovella; s, ssa; gos, gossa; llop, lloba; lle, lleona; tigre, tigressa; crvol, crvola).
6

a) Escriu una breu descripci dun animal sense dir-ne el nom o b memoritza una endevinalla danimals. Per exemple: Activitat oberta. (Idees: grandria, nombre de potes, hbitat, qu menja) b) Dna la teva opini sobre els animals de companyia. Pots utilitzar les idees segents: la tria de lanimal, el fet de tenir-ne cura, la higiene, lespai disponible i les despeses econmiques (alimentaci, veterinari). Pots preparar un escrit i llegir-lo en veu alta o b pots opinar oralment a partir de les anotacions fetes. Activitat oberta.
7
160
c) En parelles. Feu davant dels companys un debat sobre els avantatges i els inconvenients de tenir animals de companyia. Anoteu en un full els arguments que utilitzareu per defensar la vostra opini. Activitat oberta. (Els avantatges i els inconvenients poden girar al voltant de: la higiene; les despeses; el temps i el lloc que ocupen; la felicitat dels animals; els beneficis emocionals per a les persones
161
Unitat didctica 8
All que impulsa les persones a actuar duna manera determinada es diu motiu o mbil. Quin s el motiu o el mbil que impulsa la dona a fer ninotets de neu: lamor maternal, la por a la solitud o les ganes de divertir-se? Els padrins, de joves, no havien pogut tenir fills; i la pobra dona es desfeia per les criatures.
8.2 8.1
A lhora de fer el tercer ninot, creus que els pares conserven aquell primer sentiment? Per
qu? No. Ara volen construir un home ben forut i corpulent perqu els faci tota la feina de lany. Ara han pres una actitud del tot interessada. Indica els dos motius que hi ha en el pensament dels pares en el moment de crear un home forut i corpulent: lorgull i la vanitat, lambici i la cobdcia o lenveja i lavorriment? (Si dubtes, tot seguit et donem una pista: els motius responen al desig daconseguir molts diners i al desig de posseir riqueses duna manera no permesa.) Els pares estan dominats per lambici i la cobdcia. En les narracions populars, sovint hi trobem un ensenyament moral, s a dir, una lli de conducta per a les persones. El b o el mal sn originats per les bones o males accions dels personatges. Quin ha estat el mal comportament dels pares? Quin mal sha originat? En primer lloc, el ninot gegant ha destrut lhabitatge dels seus creadors. En segon lloc, resulta que cada hivern sel pot sentir bramar i rugir com una fera salvatge per boscos i carenes. El mal que sha originat s el naixement dun dels fenmens destructors de la natura. Amb larribada del bon temps, la nena i el nen es van fondre o van fugir? En el cas del gegant, la cosa va anar molt diferent. Explica qu va fer i en qu es va convertir finalment. Amb larribada del bon temps, la nena i el nen es van fondre. En canvi, el gegant va fugir de la casa destruint-ho tot al seu pas: es va convertir en un gegant destructor, un monstre de la natura. Completa el pargraf segent en el qual sexplica lexistncia del gegant: El gegant de la neu neix cada temporada per Sant Mart i mor per la mare de Du de mar. Les nits dhivern sel pot sentir bramar i rugir com una fera salvatge per boscos i carenes. El gegant representa un fenomen natural que sol esdevenir-se a lalta muntanya per la primavera. Digues quin s aquest fenomen i per qu s tan temut. El gegant representa les grans allaus de neu i roques que hi sol haver a lalta muntanya a finals dhivern i a la primavera.
8.7 8.6 8.5 8.4 8.3
Pgina 214. Ampliem una rondalla

Escriu una rondalla curta a partir de largument que et donem a continuaci. Tingues en compte que lhaurs dampliar per mitj dun relat: cal que hi apareguin personatges concrets, elements mgics, accions crebles i fets fantstics, com tamb les descripcions i els dilegs necessaris. A ms, thaurs dinventar el desenlla, s a dir, el final. Un any, lhereu de casa Mart es va quedar a la nit a vigilar una euga en un corral que tenien sota el poble. Un cop la bstia va haver parit, lhome sestir damunt un ja dherba, esperant que es
8.8
163
fes de dia. Fart desperar que claregs, obr la porta i es trob al davant un mur de neu. Lallau havia sepultat ledifici, mentre ell dormia. PEP COLL, Muntanyes maledes (adaptaci) Activitat de redacci. (Es tracta de segmentar el text inicial en diverses parts molt breus i seleccionar per a cada element els nous detalls. Un cop fet aix, es procedeix de nou a la fragmentaci i ampliaci de detalls, seguint sempre lenunciat. s un bon treball per fer amb un processador de textos, que permet moure i modificar textos amb comoditat.)
En el text de la lectura hi ha termes referits a diferents accidents geogrfics de la muntanya, com ara obaga, barranc o carena. Escriu quin terme correspon a cada nmero de les illustracions. Per exemple: serralada 1 1. serralada; 2. serra; 3. solell; 4. obaga; 5. falda; 6. cim; 7. pic; 8. coll; 9. tur; 10. puig; 11. coma; 12. cingle; 13. congost; 14. cova; 15. balma; 16. gorg.
8.9
Pgina 215
Copia aquest text i omple els buits amb les paraules de les illustracions anteriors. Una cadena llarga de muntanyes forma una serralada i si s de dimensions ms petites forma una serra. Al vessant nord de la muntanya, ms humit i ombrvol, hi ha lobaga i al vessant sud, ms sec i assolellat, hi ha el solell. Als cims de les muntanyes sol haver-hi neus perptues, sobretot si es tracta de pics molt alts. Quan es produeix una allau, la llengua de neu semporta i colga tot el que troba a la falda de la muntanya. Els pobles de muntanya estan situats a les valls. Per passar duna vall a una altra es fa per un coll o port. Si una muntanya sobresurt del terreny del voltant sanomena puig i si s de dimensions ms petites es diu tur o pujol. Sovint els pendents de dues muntayes acaben de forma abrupta i hi trobem els cingles i els barrancs; al fons dels quals discorre un riu o un rierol que ha format un congost o una gorja. Si dos pendents formen una depressi fora planera, llavors sanomena coma. A les roques de les muntanyes hi podem trobar coves i si no sn gaire fondes, sn balmes. De vegades un rierol o un torrent cau per les roques i en arribar al fons forma un gorg, pregon i perills. Repassa el significat desbufec, no cabre a la pell, fer mans i mnigues, reviscolar, traginar i rebost, del vocabulari de la lectura, i desprs, utilitza aquets enunciats en les frases segents reemplaant les formes que hi ha en cursiva. a) El nen va anar amb la mula per traginar la pastura. b) Les allaus de neu sn els ltims esbufecs del gegant. c) En un instant es va menjar tot el que hi havia al rebost. d) El xiquet va reviscolar vora la llar de foc. e) La pobra dona, que es desfeia per les criatures, no cabia a la pell. f) La dona feia mans i mnigues per donar forma al ninot i vestir-lo de nen. Fes el mateix que en lactivitat anterior, per ara amb els mots segents: estimbar-se, esperitat, cura, cruspir. a) El gegant de la neu, en lloc de fondres sestimba muntanya avall. b) Va vestir el ninot amb tanta cura que semblava una nena de deb.
8.12 8.11 8.10
164
c) En un tres i no res, es va cruspir tres pernils. d) Va fugir com un esperitat.
Pgina 215. Expresi personal

Qu en saps dels teus avis? Cerca informaci parlant amb ells o amb altres persones sobre la seva vida, principalment de quan tenien la teva edat: on vivien, quin era el seu ambient familiar, com pactaven les coses amb els seus pares, quina era la seva relaci amb els amics i les amigues, com era lescola daquella poca, com es van conixer i com es van convertir en parella Quan tinguis tota la informaci, escriu un text de carcter biogrfic que expliqui les coses ms importants o ms curioses que han viscut els teus avis. Activitat oberta. (A ms de fer cerques mitjanant converses, es tracta de triar b una persona i contestar les preguntes de lenunciat en una mena de fitxa que es prepari; si cal, amb alguna pregunta ms que suggereixi el professorat. El text escrit ha de comenar dient clarament de qui es parla.) Qu saps dir del teu nom? Cerca informaci en algun lloc sobre el teu nom: qui va decidir posar-tel i per qu?, representava alguna cosa especial per als teus pares o per als teus avis?, quin s el seu origen?, t algun significat?, tagrada?, thi sents molt identificat?, qu significa per a tu?, tel canviaries? Quan tinguis tota la informaci, ordena-la i converteix-la en un esquema que et serveixi per fer una exposici oral davant els companys i les companyes de classe. Activitat oberta. (A ms de fer cerques enciclopdiques, es tracta de contestar les preguntes de lenunciat, i alguna ms que suggereixi el professorat, en un esquema.)
8.14 8.13
Pgina 218
De quina zona dialectal sn els personatges segents? Justifica les respostes. Margarida (balear): article salat (ses coses, son amo); lxic (tot duna, espanyar); morfologia verbal (conts). Tonet (valenci): lxic (prompte); morfologia verbal (convide, necessite); possessiu (la teua). Meritxell (septentrional): lxic (pescaire); pronoms reforats (deixa-te); verb auxiliar (tets estat); negacions (piquen pas). Josep (nord-occidental): article (los pagesos, lo cistell); lxic (fenya, prssics, tomates, aubergnies); morfologia verbal (preparaen). Situa en un mapa del domini lingstic del catal les segents poblacions segents i digues quin dialecte de la llengua catalana shi parla. Activitat parcialment oberta. a) Nord-occidental. b) Valenci. c) Central. d) Balear. e) Septentrional. Copia i complet a aquest text: Un dialecte geogrfic s la manera de parlar prpia duna rea geogrfica determinada. Els sis dialectes de la llengua catalana sn el nord-occidental, el valenci o meridional, el septentrional (o rossellons), el central, el balear i lalguers. Els sis dialectes catalans sagrupen en dos grans blocs dialectals: el bloc occidental i el bloc oriental. La caracterstica que diferencia els parlars dun bloc dels parlars de laltre bloc s la diferent manera
8.17 8.16 8.15
165
de pronunciar les vocals tones (o febles). Aix, els parlars occidentals distingeixen clarament basar [a] i besar [e], com tamb follet [o] i fullet [u]; en canvi, els parlars orientals neutralitzen les vocals tones, s a dir, pronuncien igual basar [ ] i besar [ ], com tamb follet [u] i fullet [u].
Pgina 220
Repassa b el contingut daquest apartat de gramtica i, desprs, completa amb les paraules adequades les explicacions que et donen a continuaci. a) Una oraci gramatical s un conjunt de paraules amb sentit complet que sol constar de dos elements bsics: el subjecte (all de qu parlem) i el predicat (all que diem del subjecte). b) Lentonaci de loraci ens permet conixer la intenci de la persona que parla. En lescriptura lentonaci es representa per mitj dels signes de puntuaci. c) El sintagma nominal (grup de paraules que t per nucli un nom) designa una persona, un animal o una cosa. d) El sintagma verbal (grup de paraules que t per nucli un verb) expressa un fet, una acci o un estat. e) El nucli del SN subjecte i el verb del predicat concorden en persona gramatical i en nombre. f) Les oracions que no presenten subjecte sanomenen oracions impersonals. Llegeix en veu alta els missatges segents donant-los la forma doraci completa. Digues en cada cas de quina manera concorden el subjecte i el verb del predicat. Per exemple: el gat / em / h esgarrapat / la cara El gat mha esgarrapat la cara. El subjecte i el verb del predicat concorden en 3a persona del singular. a) aquell dia tu no recordaves ladrea dels teus amics (2a persona del singular) b) dem vosaltres seureu a primera fila (2a persona del plural) c) aquest mat els vens ja han marxat de vacances (3a persona del plural) d) avui jo lhe vist al gimns (1a persona del singular) e) vosts intervindran al final de lacte (3a persona del plural) f) tu i jo haurem de treballar coordinadament (1a persona del plural) g) vost lhauria de denunciar immediatament (3a persona del singular) h) vs quants anys teniu? (2a persona del plural) Quan el subjecte s ellptic (no es diu perqu ja es considera conegut), el podem relacionar amb un pronom personal (jo, tu, ell o ella, vost, nosaltres, vosaltres, ells o elles, vosts) o amb un pronom demostratiu (aix o all). Escriu el pronom adequat en cada oraci. a) Nosaltres tamb farem un ninot de neu. b) Vosaltres heu visitat mai els parcs naturals del Pirineu? c) Tu ja pots comenar a cosir-li la roba. d) Ells o elles es van despertar sota una manta de neu de dos travessos de dit. e) Escoltin, vosts ens podrien informar sobre els monuments romnics ms importants de la vall? f) Jo ja mho tinc ben rumiat. g) Ell o ella es va cruspir tres pernils i una penca de cansalada. h) Escolti, vost recorda alguna rondalla de la seva infantesa? i) Aix s molt arriscat.
8.20 8.19 8.18
Pgina 221
Identifica el SN [subjecte] i el SV [predicat] de cadascuna de les oracions segents. Desprs digues la persona gramatical i el nombre en qu concorden. Fes-ho seguint el model daquest exemple:
8.21
166
La nina de porcellana va moure els ulls. SN [subjecte] SV [predicat] CONCORDANA: 3a pers. sing. a) (Aquells padrins del Pirineu, SN subjecte) (guardaven la pastura en un cortal, SV predicat); 3a persona del plural. b) (Nosaltres dos, SN subjecte) (construirem un home ben forut i corpulent, SV predicat); 1a persona del plural. c) (Aquest home forut i corpulent, SN subjecte) (ens far tota la feina de lany, SV predicat); 3a persona del singular. d) (Jo, SN subjecte) (preparar un bon foc, SV predicat); 1a persona del singular. e) (Lescalfor de la llar de foc, SN subjecte) (va despertar el gegant de la neu, SV predicat); 3a persona del singular. f) (Tu, SN subjecte) (no tamonis, SV predicat); 2a persona del singular g) (Les persones del Pirineu, SN subjecte) (encara senten els rugits de la fera salvatge, SV predicat); 3a persona del plural. Identifica les oracions gramaticals (una per a cada verb en forma personal). Desprs digues quines oracions tenen el SN subjecte explcit (expressat) i quines el tenen ellptic (no expressat perqu ja s conegut). Per exemple: PRIMERA ORACI: El ninot era enorme. El subjecte s explcit: el ninot. SEGONA ORACI: Ocupava tota la cuina. El subjecte s ellptic; no sexpressa perqu ja apareix en loraci anterior (el ninot). a) El ninot era enorme (ninot); ocupava tota la cuina (ellptic); quan lescalfor va despertar-lo (lescalfor); el gegant va estirar un bra (el gegant); dun patac va fer caure una antosta (ellptic); com que el gegant tenia molta fam (el gegant); es va cruspir tres pernils en un tres i no res (ellptic); encara es va quedar amb gana (ellptic). b) El xiquet no va tornar a casa (el xiquet); a la tarda es va presentar lanimal tot sol (lanimal); lendem van trobar la seua robeta al barranc (ellptic); la pobra dona es va fer un bon tip de plorar (la pobra dona). Escriu la forma verbal adequada de manera que concordi en persona gramatical i nombre amb el subjecte de loraci. a) Ja ens en sortirem, la Maria i jo? b) LAndreu i la Isabel han dissenyat un aparell que, tot sol, treu la pols dels mobles. c) Passin vosts primer; nosaltres esperem un company. d) En Ramon i tu vigileu lentrada del castell; la Marta i jo controlarem la porta del darrere. e) Aquestes rondalles ens les va explicar una dona que tenia noranta-tres anys. f) El representant dels ajuntaments de la vall presentar una queixa formal al Departament de Medi Ambient. g) La gent dels pobles de muntanya encara conserva tradicions molt antigues.
8.23 8.22
Pgina 223
Fixat en aquestes sries: qua, qe, qi, quo; gua, ge, gi, guo. Copia les paraules segents i colloca la diresi all on cal. obliqua, aqeducte, obliqitat, quocient, paraigua, ungent, paraiger
8.25 8.24
No confonguis els dgrafs que, qui, gue, gui (la u no es pronuncia) amb els diftongs qe, qi,
167
ge, gi (la u es pronuncia). Copia aquestes paraules en el teu quardern i colloca la diresi all on cal. quedar, conseqncia, adquirir, terraqi, guerra, llenges, guitarra
Escriu amb diresi les deu paraules que nhagin de dur i, desprs, classifica-les en dos grups a) hi ha diftong creixent (la u es pronuncia), b) no hi ha diftong. Raim, llengua, questi, eina, pingu, paisos, oida, aigues, noia, veina, pasques, quiosc, peuc, guineu, fruiter, lliure, frequent, piragua. a) La diresi indica que sha de pronunciar la u: qesti, ping, aiges, pasqes, freqent. b) La diresi indica que no hi ha diftong: ram, pasos, oda, vena, pec. Separa les sllabes daquestes paraules i encercla els diftongs que hi hagi. Per exemple: freqn-ci-a Fre-qn-ci-a, ra-bi-t, ai-ge -ra, clo-s-ses, qes -ti-, tra--ci-, gua -nyar, cru--lla, quo -ta, pe-c, o-bli-qi -tat, gra-tu--ta, ve--nat-ge, xe-me-ne-ia , es-ti-uen -ca Escriu b les paraules segents i agrupa-les en tres grups: a) paraules amb diresi: pasos, ram; posset, provedor; rabit, destrut b) paraules amb accent: pas, agraem, ve, obeeu; condussim, contribus c) paraules sense diresi ni accent: paisatge, esvair, servei, esmorteir, captiu, reduint. Conjuga limperfet dindicatiu i el de subjuntiu dels verbs agrair i traduir. Fixat en aquest model: agraa, agraes, agraa, agraem, agraeu, agraen; agras, agrassis, agras, agrassim, agrassiu, agrassin. tradua, tradues, tradua, traduem, tradueu, traduen; tradus, tradussis, tradus, tradussim, tradussiu, tradussin. Escriu linfinitiu, el gerundi i el participi (mascul i femen) dels verbs agrair, obeir, conduir i reduir. Per exemple: Infinitiu: agrair. Gerundi: agraint. Participi: agrat, agrada. Infinitiu: obeir. Gerundi: obeint. Participi: obet, obeda. Infinitiu: conduir. Gerundi: conduint. Participi: condut, conduda. Infinitiu: reduir. Gerundi: reduint. Participi: redut, reduda. Escriu el present de subjuntiu dels verbs somiar, fotografiar i continuar: que jo somi, que tu somis, que ell/ella somi, que nosaltres somiem, que vosaltres somieu, que ells/elles somin. que jo fotografi, que tu fotografis, que ell/ella fotografi, que nosaltres fotografiem, que vosaltres fotografieu, que ells/elles fotografin. que jo continu, que tu continus, que ell/ella continu, que nosaltres continuem, que vosaltres continueu, que ells/elles continun. Identifica les paraules daquestes frases que han danar amb accent o diresi. Desprs copia les frases correctament. a) Els sussos i les susses sn dun pas centreeuropeu anomenat Sussa. b) Els pingins sn ocells que solen fer vida a les aiges ms fredes de lhemisferi sud. c) Aquest estiu la Slvia, en Ral i la Maria volen visitar diversos pasos tropicals. d) Han condut lacusat a la pres; dem la policia el conduir al jutjat de gurdia perqu el jutge li prengui declaraci.
8.32 8.31 8.30 8.29 8.28 8.27 8.26
168
e) En la festa del ram, tot el venat surt a fora el carrer per veure com els joves del poble el trepitgen. f) Han substitut les quatre tanques metlliques per unes altres que sn de plstic.
Pgina 225
Escriu el teu autoretrat seguint el mapa conceptual anterior i presental al professor. Activitat oberta. (Es pot fer lactivitat inicial de replicar sobre el mateix text de la unitat el retrat personal, i desprs fer-hi unes darreres modificacions.) Fes un esquema de les parts de lautoretrat de la pgina anterior. Presentaci general. Descripci detallada del cap: cabells, celles, pestanyes, nas, llavis, ment. Manera de vestir habitual. Descripci del carcter. Aficions ms importants. Fixat si la descripci del gos segueix el mapa conceptual del retrat hum. Qu caldria canviar? S, la descripci del gos segueix el mapa conceptual del retrat hum. Tot i aix, hi ha una part que, evidentment, haurem de suprimir: s la que correspon al vestit. Descriu un animal que hagis tingut o que tagradaria tenir. Activitat oberta. (Un cop triat lanimal, cal fer un esquema inicial: nom de lespcie; grandria; reps de cap a potes; color general; comportament amb la gent coneguda i desconeguda; etc.)
8.36 8.35 8.34 8.33
Pgina 226
Digues si el mode de les formes verbals destacades s lindicatiu, el subjuntiu o limperatiu. a) Mengi tot el que li vingui de gust: subjuntiu. b) El metge li ha recomanat que mengi de tot: subjuntiu. c) El cambrer no serveix els clients que hi ha a la terrassa: indicatiu. d) No badis i serveix els clients que hi ha a la terrassa!: imperatiu. e) Cada dia ens llevem ben dhora: indicatiu. f) Llevem-nos que ja s lhora!; imperatiu. g) La mare diu que ens llevem; si no, farem tard: subjuntiu. Canvia la forma del mode imperatiu daquestes oracions passant de tu a vost. a) Posi benzina al dipsit i canvi la corretja del motor. b) Estripi aquests papers i llencils a la paperera. c) Afanyis, que el tren no espera. Doni records als seus pares de part meva. d) Llegeixi aquest text i tradueixil a langls. e) Condueixi tranquil. Redueixi la velocitat. Canvia la forma del mode imperatiu de les oracions segents passant de vosaltres a vosts: a) Avisin els vens que diumenge es tallar el subministrament daigua. b) Fugin corrents i amaguin-se al bosc. c) Decideixin quin mbil els interessa. Trin-ne un que sigui de fcil maneig.
8.39 8.38 8.37
Pgina 228. Llengua i societat

8.40
Contesta aquestes preguntes:
169
a) S. b) Bloc dialectal oriental. c) Activitat oberta. d) Activitat oberta. (Consulteu el llibre de text.) Cerca un sinnim per a cada una de les paraules de carcter dialectal segents. a) entrepussar = ensopegar; pans = blat de moro; trespol = sostre; tim = farigola; sill = butaca. b) agarrar = agafar; eixida = sortida; parixer = semblar; rabosa = guineu, guilla; prompte = aviat. c) escombra = granera, llombrgol = melic; mandra = peresa; mirall = espill; sorra = arena. d) allot: noi, xic; ca = gos; moix = gat; capell = barret; horabaixa= tarda, vesprada.
8.41
Pgina 228. Gramtica

Perqu tingui sentit complet, una oraci gramatical ha dexpressar un fet, una acci o un estat. Segons aix, quins sn els tres enunciats que formen una autntica oraci gramatical? a) Aquests arbustos floreixen durant tot lany; c) Els nois i les noies de lescola van netejar la ribera del riu; f) El gos del meu amic est molt malalt. Identifica el subjecte (all de qu parlem) i el predicat (all que es diu del subjecte) de les oracions segents. Fes-ho seguint el model daquest exemple: El cotxe de lnia surt de Girona a les sis.
SN [subjecte] SV [predicat]
8.43 8.42
a) (El cotxe de lnia, SN subjecte) (surt de Girona a les sis, SV predicat). b) (Les orenetes, SN subjecte) (sen van cap a lfrica a la tardor, SV predicat). c) (El vent, SN subjecte) (inflava les veles de la barca, SV predicat). d) (Una guineu, SN subjecte) (ha matat tot laviram del corral, SV predicat). e) (Els alpinistes, SN subjecte) (van fer el cim a les dotze en punt del migdia, SV predicat). f) (El riu Ter, SN subjecte) (desemboca a la platja de Pals, SV predicat). g) (Lincendi de lEmpord, SN subjecte) (va ser provocat, SV predicat).
8.44
Quina mena derrors trobes en les frases segents? Escriu-les correctament en el qua-
dern. a) Lautocar dels jubilats va arribar fora tard. b) Els futbolistes de lequip van rebre una copa com a campions. c) Els gats del barri es mengen els ratolins. d) El metge de lhospital atenia els malalts. Identifica les dotze oracions del text segent (una per a cada verb en forma personal) i analitza-les seguint el model daquest exemple: Les marietes sn uns insectes de color vermell o groc amb punts negres.
8.45
Si el subjecte s ellptic, recuperal pel context o represental per mitj dun pronom. Per exemple: (Nosaltres) les podem trobar fcilment per sobre dels arbustos.
(Les marietes, SN subjecte) (sn uns insectes de color vermell o groc amb punts negres, SV, predicat) (Nosaltres, SN subjecte ellptic) (a la primavera i a lestiu les podem trobar fcilment per sobre dels arbustos, SV predicat) (Aquests petits animalons, SN subjecte) (juguen un paper molt important a la natura, SV predicat) (Les marietes, SN ellptic) (ja que salimenten de pugons, SV predicat)
170
(Cada marieta, SN subjecte) (pot cruspir-se ms de seixanta pugons diaris, SV predicat) (els pugons, SN subjecte) (sense la seva presncia, es convertirien en una plaga planetria, SV predicat) (les marietes, SN subjecte) (a Anglaterra sn una espcie protegida, SV predicat) (els jardiners, SN subjecte) (les utilitzen fins i tot com a substituts dels insecticides qumics, SV predicat) (Les marietes, SN subjecte) (mantenen hbits solitaris al llarg de la primavera i lestiu, SV predicat) (les marietes, SN ellptic) (a la tardor sagrupen entorn del seu cau dhivern, SV predicat) (qualsevol lloc resguardat de la pluja i el fred, SN subjecte) (pot servir damagatall, SV predicat) (les marietes, SN subjecte) (hivernaran en nodrides colnies, SV predicat).
Pgina 229
Quan el subjecte s un nom collectiu en singular, normalment el verb hi concorda tamb en singular. Dacord amb aix, escriu la forma verbal adequada en aquestes oracions que et donem a continuaci. a) El ramat dovelles surt a pasturar cada dia a les set del mat. b) Un grup de manifestants va tallar lautopista. c) La majoria dels accionistes de lempresa estava dacord amb la proposta de la comissi gestora. d) Una dotzena dous val un euro amb vint cntims. e) Lalumnat del Centre ha triat els seus representats per formar part del Consell Escolar. Per reconixer el SN subjecte duna oraci, conv fer la prova de la concordana. Recorda que el SN subjecte concorda amb el verb. Digues si el SN destacat en negreta s el subjecte de loraci o no. a) Shan comprat un cotxe: no. b) Magraden els gats: s. c) Hem escrit un poema: no. d) Ja han arribat les orenetes: s. e) La Maria i en Ramon han guanyat els Jocs Florals: s.
8.47 8.46
Pgina 229
Escriu correctament aquestes paraules i classifica-les en tres grups: a) paraules amb diresi, b) paraules amb accent, i c) paraules sense accent ni diresi. a) aiges, freqent, segent, pirages, Ral, vena, sussa, pasos, pec, gratut, agrat, obea, condussis. b) ve, sus, pas, obeem, condussiu, condus. c) Aigua, quatre, qualitat, aguantar, Noia, Paula, reina, desmai, peu, Agrair, agraint. Fixat en ls de la diresi en el present de subjuntiu del verb canviar i desprs conjuga el present de subjuntiu dels verbs continuar i estudiar. jo canvi tu canvis ell / ella canvi nosaltres canviem vosaltres canvieu elles / ells canvin jo continu tu continus ell / ella continu
8.49 8.48
171
nosaltres continuem vosaltres continueu elles / ells continun jo estudi tu estudis ell / ella estudi nosaltres estudiem vosaltres estudieu elles / ells estudin Fixat en aquests verbs: allar, amonar, arrunar i sucidar-se. Aquests verbs sescriuen amb diresi en tots els temps. Utilitzals en les frases segents. a) Si no aconseguim sanejar lempresa, ens arrunarem. b) Aquests materials allaran la casa perfectament: a lestiu no hi entrar la calor ni a lhivern, el fred. c) Els bombers van arribar a temps per evitar que se sucids. d) Vost estigui tranquil, no samoni per res. Fixat ara en aquestes altres paraules que tamb porten diresi en una sllaba tona: fludesa, espontanetat, traci, herocitat, distribudor, agrament, ingenutat. Escriu una frase amb cadascuna, Per exemple: Avui no hi ha gaires cotxes a la carretera, se circula amb fora fludesa. Activitat oberta. (Possibilitats: lespontanetat duna persona; la traci dun amic; lherocitat dun soldat; un distribudor de begudes; lagrament dels companys; la ingenutat dels infants.
8.51 8.50

Fes una descripci breu daquests tres animals: un nec, un cavall i una serp. Imaginat que els descrius per a una persona invident, que no els ha vist mai; per tant, digues la forma que tenen, la mida, com s la part externa del cos, el color, de qu salimenten, on solen viure, com es reprodueixen, com es mouen, etc. Activitat oberta. Escriu el retrat del professor o la professora que thagi agradat ms. Detallan els aspectes fsics, els de carcter, la manera de treballar, els tics Activitat oberta.
8.53 8.52
Pgina 230. Entreteniment lingstic

Del dibuix al text Converteix en una historieta aquest cmic den Cams. Pots seguir, si vols, la pauta que et donem a continuaci: Un da en Cams anava tranquillament pel carrer i va trobar un pot de tinta i un pinzell. Com que no tenia pressa, comen a dibuixar . En primer lloc, va dibuixar un cartell ben gros, i tot seguit hi va pintar un gat i un cabdell de llana. Quan ja contemplava lobra, misteriosament el cabdell va rodolar cap a fora del cartell, i el gat va perseguir-lo. Un home que sho mirava, en veure que les coses dibuixades es transformaven en coses reals, va dir a en Cams que li dibuixs uns quants sacs de diners, esperant poder-los agafar. En Cams, obedient, li va dibuixar cinc sacs ben plens de diners i, quan va acabar, sen va anar tranquillament.
172
Rpidament lhome va intentar agafar-los, per no podia. Mentrestant en Cams sel mirava de cua dull dun tros enll. Cavall Fort, nm. 487.
Pgina 231. Avaluaci

Contesta les preguntes segents: a) Nord-occidental, valenci, septentrional, central, balear i alguers. b) Oriental i occidental. c) La manera de pronunciar les vocals tones o i e. Copia i completa la definici doraci gramatical: Una oraci gramatical s un conjunt de paraules amb sentit complet que sol constar de dos elements: el subjecte (all de qu parlem) i el predicat (all que diem del subjecte). Excepcionalment hi ha oracions que no necessiten subjecte: sn les oracions impersonals. Explica qu vol dir que el nucli del SN subjecte ha de concordar amb el verb del predicat. Demostra que aix s cert amb un exemple. El subjecte i el predicat duna oraci han de tenir la mateixa persona gramatical (1a, 2a o 3a) i el mateix nombre (singular i plural). Exemple: el gat menja; els gats mengen; nosaltres mengem Identifica les oracions gramaticals daquest petit fragment de la llegenda de sant Jordi (separa-les amb una barra i numera-les). Desprs subratlla els subjectes explcits (expressats) i escriu entre parntesis els subjectes ellptics (sobreentesos) de cada oraci. 1. Una vegada la sort va designar la filla del rei; 2. Llavors el rei va dir al poble aquestes paraules; (Vosaltres) Preneu tot el meu or i el meu argent; 4. Per (vosaltres) deixeu la meva filla; 5. I el poble li va respondre amb gran furor; 6. Tu vas fer aquesta llei; 7. I ara que sn morts tots els nostres infants, 8. (tu) vols salvar la teva filla?; 9. Quan el rei ho va sentir, 10. (el rei) va plorar desoladament; 11. i (el rei) va demanar un espai de vuit dies; 11. per (el rei) plorar la seva filla. Identifica el SN [subjecte] i el SV [predicat] de cadascuna de les oracions segents i digues la persona gramatical i el nombre en qu concorden. Si el subjecte s ellptic (no expressat), represental amb un pronom personal. a) (El gran drac) = SN; (seguia la princesa com un gosset mansoi) = SV 3a persona singular. b) (tu) = SN; (Posa la teva corretja al coll del drac) = SV 2a persona singular c) (La filla del rei) = SN (plorava als peus del seu pare) = SV 3a persona singular d) (Els ciutadans de la ciutat de Silena) = SN; ( havien de donar dues ovelles al gran drac) = SV 3a persona plural Separa les sllabes de les paraules segents amb un guionet i escriu-hi els accents i les diresis que calgui. a) Ve-, ve--na, ve-ns, ve--nes, ve--nat-ge. b) Llen-guat-ge, llen-ges, lin-gs-tic, llen-ge-ta, llen-gua-do. c) A-q-fer, a-qe-duc-te, pa-rai-gua, ai-ge-ra, ai-gua-moll. d) O-be-ir, o-be--es, o-be-s-sim, o-be-int, o-be-t. Quines sn les sis paraules que han de dur diresi? Escriu-les correctament. a) Avui, de quatre a vuit, lentrada al Museu Comarcal ser gratuta. b) Normalment s millor fer lhorari dirn que no pas el nocturn. c) Segueix una dieta molt baixa en calories, per rica en protenes. d) La criatura obea els pares i els feia companyia.
7 6 5 4 3 2 1
173
e) En la reuni de diumenge la Llusa i en Ral van defensar unes posicions que coincidien en molts aspectes. Fes una descripci breu duna persona o b dun animal. Activitat oberta. (Cal valorar especialment lordre expositiu, lexhaustivitat i la precisi lxica.)
8

1

Desprs de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes segents: Text 1 a) A Castelldefels, amb els amics. b) Han trobat un banc de meduses. c) La bandera groga. d) Perqu no la van veure. e) A la caseta de la Creu Roja. f) Inventar la bandera de perill de meduses. Perqu la situaci ja durava dies. g) Donar les grcies als socorristes. Text 2 a) Construccions Metlliques La Farga. b) Departament de vendes. c) Amb el senyor Dalmau. d) Perqu el senyor Dalmau no shi pot posar. e) El senyor Dalmau ha hagut de sortir. f) David Fernndez. g) Que li truqui al mbil.
2
Pgina 234. Expressions per comunicar-se:

a) Digues quina podria ser lexpressi adequada per a cada una daquestes situacions: Activitat oberta. Possibilitats: 1 Moltes grcies pel teu consell. 2 Grcies per haver-me ajudat. 3 No sho val; de res. 4 Li agram linters que ha mostrat pel nostre fill. b) Busca les expressions del quadre anterior que apareixen en el text 2 i classifica-les. Per exemple: (demanar disculpes); (acceptar disculpes). Demanar disculpes: em sap greu; perdoni; disculpi les molsties. Acceptar les disculpes: no es preocupi. c) Busca en el text 2 lexpressi en forma dexcusa que utilitza la secretria. s que ha hagut de sortir de loficina.
3
174

a) Llegeix en veu alta els mots segents remarcant-ne les sllabes destacades i, desprs, classificals: qesti, aquest, digui, llengua, ambigitat, amigues, segent, quota, dediquis, paraiguot, freqent, guerra, quilo, conseqncia, quedar, quan, barques, guant. La lletra u es pronuncia: qesti, llengua, ambigitat, segent, quota, paraiguot, freqent, conseqncia, quan, guant. La lletra u s muda: aquest, digui, amigues, dediquis, guerra, quilo, quedar, barques.
4
Pgina 235. Gramtica

a) Copia i completa adequadament les frases segents amb els verbs que sindiquen entre parntesis: 1. Els meus amics i jo volem donar les grcies a aquests socorristes que han tingut una idea tan bona. 2. Els socorristes van prendre una iniciativa genial i es van empescar una bandera nova. 3. El senyor Dalmau en aquest moment no el pot atendre. 4. Li vol deixar algun encrrec? 5. I tu, saps jugar als escacs?
5

a) En parelles. Elaboreu un escrit per ser publicat a la secci Cartes dels lectors per tal dagrair a una entitat, a un collectiu, a un grup de persones, etc., els serveis, les atencions o els ajuts que us puguin haver donat en una situaci difcil. Seguiu el model del text 1 Perill de meduses: presentaci, explicaci de lancdota i agrament final. Activitat oberta. b) En parelles. Escriviu un dileg en qu un dels interlocutors demani disculpes i doni excuses sobre un fet determinat. Per exemple: una alumna arriba tard a classe perqu sha espatllat el metro i es disculpa davant la professora; un alumne sexcusa al professor de no haver pogut fer els deures perqu el dia abans no es trobava b, etc. Desprs, llegiu el dileg en veu alta o representeu-lo davant la classe. Activitat oberta.
6
175
Unitat didctica 9
Com classifica els dies Christopher? En qu es basa per establir aquest ordre? Passen 4 cotxes vermells seguits: Bon Dia Passen 3 cotxes vermells seguits: Dia Fora Bo Passen 5 cotxes vermells seguits: Sper Bon Dia Passen 4 cotxes grocs seguits: Dia Negre Com afecten els anomenats Dies Negres en el comportament de Christopher? s un dia en qu no parla amb ning i sasseu tot sol a llegir llibres i no pren lesmorzar i no sarrisca. Christopher ens fa veure que hi ha moltes persones que actuen seguint un ordre establert, encara que sigui illgic. Explica un dels exemples que Christopher aporta daquest comportament. - Hi ha persones que treballen en un despatx que, quan surten de casa i veuen que fa bon dia, es posen contentes i, si veuen que plou, es posen tristes, tot i que lnica diferncia entre un dia i laltre s el temps i que, si treballen dins un despatx, el temps no t res a veure amb el fet que tinguin un bon dia o un mal dia. - El pare es lleva al mat i sempre es posa els pantalons abans que els mitjons; quan puja lescala sempre puja els graons de dos en dos i comena amb el peu dret. Quina diferncia hi ha, segons Christopher, entre ser observador i ser intelligent? Lobservador noms sadona de com sn les coses. Un intelligent observa com sn les coses i utilitza senyals per descobrir alguna cosa nova, com ara lexpansi de lunivers o el culpable dun assassinat. Com se sent Christopher si totes les coses es troben en lordre establert? Fora de perill. Acceptaria de bon grat algun canvi important en la seva vida? Quin? S, fer-se astronauta. Quina relaci mantenen Christopher i Terry? Terry est gels de Chistopher perqu el veu ms intelligent. Quina decisi pren Christopher en percebre que li espera un Bon Dia? Qu li proposa fer Siobhan, la seva educadora? Descobrir qui va matar el Wellington. Siobhan li proposa descriure un llibre sobre el cas.
9.8 9.7 9.6 9.5 9.4 9.3 9.2 9.1
Pgina 240. Histria de misteri

Christopher comena el seu llibre seguint les indicacions de la seva educadora: La Siobhan em va dir que el llibre havia de comenar amb alguna cosa que crids latenci de la gent. Per aix he comenat amb el gos. Tamb he comenat amb el gos perqu s una cosa que em va passar de deb i perqu em costa imaginar coses que no mhan passat mai. Escriu el comenament duna histria de misteri a partir duna ancdota personal. Fes que sobri un enigma que desperti intriga en el lector. Activitat oberta. (Possibilitats: el meu gos havia desaparegut; faltava lordinador i ning no havia forat la porta; feia una hora que no passava cap cotxe pel meu carrer)
9.9
177

Christopher ens fa veure que no s igual ser observador que ser intelligent. Seguint el seu exemple, explica la diferncia de mats que hi ha entre els significats dels adjectius segents. Consulta el diccionari. Activitat oberta. Possibilitats: a) Trist (faltat dalegria) i deprimit (dominat negativament per una situaci) b) Ordenat (que aplica lordre) i polit (que t gran cura de les coses i els detalls) c) Lgic (que aplica la lgica) i llest (que resol els problemes gilment) d) Gels (que sent gelosia dels altres) i avar (que li costa gastar) e) Evident (es veu de seguida) i intelligible (es pot entendre) f) Content (amb alegria visible) i divertit (que comunica alegria) Explica el sentit de les paraules destacades: a) Esbrinar, descobrir els enigmes de la seva famlia. b) El dia segent va veure 4 cotxes vermells. c) Jo era una persona molt racional, que aplica un ordre mental. d) El sorprenia que actus daquesta manera. e) No em preocuparia que les coses canviessin. f) Aix s el que sanomena un canvi de tema.
9.11 9.10

Als autistes els costa molt relacionar-se amb les altres persones perqu tenen tendncia a tancar-se en ells mateixos i crear-se un mn interior allat de tot el que els envolta. Com que solen tenir un nombre molt limitat dinteressos, pels quals senten una gran obsessi, alguns autistes han esdevingut autntics genis en el seu mbit de treball, ja sigui la matemtica, la pintura, etc. Cerca informaci sobre alguna malaltia que, com lautisme, causi un cert grau de discapacitat i, en un full, explica en qu consisteix, quin origen t, quin tractament sha de seguir, etc. Activitat oberta de cerca enciclopdica i collocaci de la informaci en una fitxa amb les preguntes de lenunciat i altres que pugui suggerir el professorat. (Possibilitats: hiperactivitat, diabetis, epilpsia) Coneixes alg que tingui una discapacitat fsica o psquica? Explica qui s i com viu (si va a escola, si treballa, si fa activitats). Activitat oberta. Defineix amb el sinnim corresponent cada una de les paraules segents: torratxa, guilla, sobretot, calma, enllestir, acostar-se, gosar, reposar, escabellat, sorra, esgarrifs, flassada, amonar-se, aclucar, copsar. torratxa: test guilla: guineu sobretot: principalment calma: tranquillitat enllestir: acabar acostar-se: apropar-se gosar: atrevir-se reposar: descansar escabellat: despentinat
9.14 9.13 9.12
178
sorra: arena esgarrifs: espants flassada: manta amonar-se: preocupar-se aclucar: tancar copsar: entendre Agrupa les paraules segents en sis grups de tres paraules cada un. Desprs cerca un hipernim (la paraula que indica la classe dobjectes) per a cada grup. Per exemple: alzina, xiprer, figuera arbre (hipernim) alzina calaixera mosca desembocadura xiprer figuera grip martell ttanus tornavs papallona tauleta formiga badia serralada armari verola estenalles alzina, xiprer, figuera arbre desembocadura, badia, serralada accident geogrfic grip, verola, ttanus malaltia tornavs, martell, estenalles eina formiga, papallona, mosca insecte armari, calaixera, tauleta moble Escriu lhipernim que correspon a cada una de les definicions segents: drecera: Cam ms curt que el principal. entrar: Anar de fora cap a dins dun lloc. vi: Beguda alcohlica que es fa amb el suc del ram. quadrat: Figura geomtrica que t quatre costats iguals i quatre angles rectes. fera: Animal salvatge i perills. pelar: Tallar els cabells duna persona o el pl dun animal. pedrada: Cop donat amb una pedra. or: Metall precis de color groc brillant amb qu es fan joies. espasa: Arma dacer llarga acabada en punta. espasme: contracci dels msculs que es fa sense voler. Copia les definicions segents i completa-les fent una descripci aproximada dels objectes o de les accions que defineixen: banyador: Vestit de bany. barana: Barrera de fusta, de ferro, de maons, etc., al voltant duna escala, un balc, un pou, etc., que serveix per impedir que caiguem. guardiola: Recipient tancat de metall, plstic, terrissa, etc., que t una petita obertura per on podem ficar monedes i que serveix per guardar i estalviar diners. sentir: Percebre un soroll, una msica, un crit, etc., per mitj de lorella. prestatgeria: Moble que t molts prestatges. renyir: Trencar les relacions, lamistat amb alg. repensar-se: Canviar dintenci desprs dhaver-hi reflexionat. terrissaire: Persona que fa objectes de terrissa o en ven.
9.17 9.16 9.15
179
De les dues definicions que et donem per a cada paraula, tria la que correspon a la paraula donada. Desprs aparella cada una de les cinc definicions que has descartat amb una de les cinc paraules segents: esborrador, malastruc, migrar, menar i preg. maluc a) Cadascun dels dos ossos sortints de la pelvis que hi ha sota la cintura. minvar a) Disminuir, fer-se ms petita una cosa. esborrany b) Escrit que es fa primer i es corregeix abans de fer el definitiu. pregon b) Gran i profund. manar b) Donar ordres a les persones. malastruc b) Que no t sort, o que pot portar desgrcia. migrar b) Anar una persona dun lloc a un altre. esborrador a) Tros de drap, esponja, etc., que es fa servir per esborrar all que sha escrit en una pissarra. preg a) Discurs que es fa en la inauguraci duna festa menar a) Conduir, dirigir o guiar una bstia o un vehicle.
9.18
Pgina 244
Repassa b el contingut daquest apartat de gramtica i, desprs, completa amb les paraules adequades les explicacions segents. a) Una oraci que simplement ens informa dun fet s una oraci de modalitat enunciativa. b) Una oraci que ens pregunta alguna cosa s una oraci de modalitat interrogativa. c) Una oraci que expressa un mandat o que ens prohibeix fer alguna cosa s una oraci de modalitat exhortativa. d) Una oraci que ens transmet una emoci de manera emftica s una oraci de modalitat exclamativa.
9.19
Pgina 245
Classifica les oracions segents segons la modalitat: a) oraci enunciativa, b) oraci interrogativa, c) oraci exhortativa i d) oraci exclamativa. a) No llenceu les deixalles al riu; llenceu-les als contenidors: exhortativa. b) LAjuntament ha repoblat el riu dnecs salvatges: enunciativa. c) Quina alegria, a partir davui ja ens podrem banyar al riu!: exclamativa. d) Shi pot pescar en aquest riu?: interrogativa. Classifica les oracions segents en aquests dos grups: a) interrogatives totals i b) interrogatives parcials. a) Els bombers ja han aconseguit apagar lincendi?: total. b) On es va iniciar lincendi?: parcial. c) A quina hora van arribar els bombers?: parcial. d) La gent de la comarca ha collaborat en les tasques dextinci de lincendi?: total. e) Quanta gent hi ha collaborat?: parcial. f) La policia ha hagut devacuar la gent de les cases amenaades pel foc?: total. g) Qui ha acollit aquesta gent?: parcial. h) Les prdues humanes i econmiques seran molt elevades?: total.
9.21 9.20
Pgina 245
Les ordres sexpressen en mode imperatiu (Amagat! ); en canvi, les prohibicions sexpressen en mode subjuntiu (No tamaguis! ). Converteix les ordres en prohibicions i les prohibicions en ordres:
9.22
180
a) b) c) d) e) f)
Plega aquest llenols Dorm ms. Obre la porta. No us poseu labric. No sacosti a la foguera. No temportis el barret.
a) b) c) d) e) f)
No pleguis aquests llenols No dormis ms. No obris la porta. Poseu-vos labric. Acostis a la foguera. Emportat el barret.
Les oracions exhortatives serveixen per manar un cosa (mandat) o b per prohibir-la (prohibici). Converteix els mandats segents en prohibicions. a) No et connectis a Internet a partir de les onze de la nit. b) No et refugis en aquella cova tan profunda dall al final. c) No diguis la teva contrasenya. d) No seguis al llindar de la porta. e) No canvi de test aquesta planta. f) No vinguin abans de les vuit. g) No obriu la porta de servei. En les oracions negatives, sovint hi apareixen mots amb valor negatiu, com ning, res, cap, gaire, gens, mai, enlloc. Fes servir aquests mots per respondre negativament les preguntes que tens a continuaci: a) Ha trucat alg? No, no ha trucat ning. b) Hi havia alguna soluci? No, no nhi havia cap. c) Que et fa por alguna cosa? No, no em fa por res. d) Tens gaire gana? No, no en tinc gens. e) Menges molt, tu? No, jo no menjo gaire. f) Lhas vist en algun lloc? No, no lhe vist enlloc. g) Ell sempre perd les ulleres; ella tamb les perd? No, ella no les perd mai. Converteix aquestes oracions enunciatives en exclamatives utilitzant marques de carcter exclamatiu com sort que, que b que, llstima que, tu rai que, tant de bo que, mira que ns de o altres de semblants. Per exemple: ENUNCIATIVA: La farmcia s oberta. EXCLAMATIVA: Sort que la farmcia s oberta! Activitat oberta. Possibilitats: a) Sort que la farmcia s oberta! b) Que b que avui no ens podrem veure! c) Sort que has aprovat tots els exmens! d) Tu rai que tens la vida assegurada! e) Llstima que lscar sigui un busca-raons! f) Tant de bo que es recuperi ben aviat!
9.25 9.24
9.23
Pgina 247
En aquest fragment del dileg entre diversos personatges de la novella Drcula, hem suprimit els punts (set), els interrogants (quatre), les exclamacions (tres) i els punts suspensius (dos). Copial en el quadern substituint els quadrets pels signes de puntuaci correctes. Lucy es troba molt greu. Sembla que pateix una anmia galopant. s com si el seu cos shagus quedat sense sang! Sense sang? se sorprengu Arthur. Per, com s possible?
9.26
181
No ho s! contest el doctor dall ms desconcertat. La seva pallidesa aix ho indica. A ms, aquests forats del coll Dieu que els hi ha fet un animal? S, aix mho va semblar contest Mina. Qu podem fer, John? Si la senyora Westenra sospita alguna cosa Du meu, quina barbaritat! Si aix s terrible! Digues si cal escriure amb majscula cada una de les paraules que tens a continuaci (raona la resposta): Noms propis: Ignasi, Eivissa, lHospitalet de Llobregat, la Creu Roja, Frana. Noms comuns: eivissenc, abril, dimarts, itali. Et reprodum un altre fragment de la novella Drcula en qu hem suprimit tots els punts (en total sn vuit) i les majscules (tamb sn vuit). Copia aquest fragment en el quadern, fenthi les modificacions que calgui i separant totes les frases amb un punt. No s si he embogit de veritat o si he tingut un malson. Una estranya sensaci mha despertat. La claror de la lluna omplia lhabitaci. Davant meu hi havia tres dones amb aspecte de bruixes. Tenien els ulls negres i unes dents blanques i punxegudes. Xiuxiuejaven entre elles i es llepaven els llavis com si estiguessin mortes de gana. Tenia tanta por que no em podia moure. Una delles se mha acostat i, desprs de llepar-me el coll, ha estat a punt de clavar-me les dents.
9.28 9.27
Pgina 248
En la novella, aquesta carta que et reprodum hi apareix dividida en tres pargrafs: el primer parla de larribada del pacient i lestat en qu es trobava; el segon, de les dificultats per saber qui era, i el tercer, de lestat actual i de les recomanacions. Primer, llegeix-la i separan els pargrafs amb una barra. Desprs, copia-la al quadern escrivint-thi els punts i seguit (nou), els punts i a part (tres) i les majscules (divuit). Benvolguda senyora: Li escric de part del seu proms, Jonathan Harker. El senyor Harker va arribar al nostre hospital fa unes setmanes. Aleshores estava en un estat calamits. Tenia molta febre i delirava en somnis, parlant de llops, sang, bruixes i dimonis. Els metges van dir que devia haver patit una impressi molt forta. A sobre tan sols duia una espcie de diari escrit en taquigrafia que cap de nosaltres no va saber llegir. Per tant, vam haver desperar que recobrs la lucidesa per a saber qui era. Per sort, ara el pacient es troba molt millorat. No obstant aix, encara necessita molt de reps i atenci. Seria convenient que, a lhora de tornar a Anglaterra, no ho fes sol. Ell ens ha parlat tant de vost, que estic segura que ho deixar tot per venir al seu costat. Si aix s, lhospital la rebr amb els braos oberts. Cordialment, Sor gueda
9.29
Pgina 249
Completa aquestes frases amb la forma de linfinitiu, el gerundi o el participi dels verbs que hi ha entre parntesis. a) Els bombers van arribar tan bon punt es va haver declarat lincendi. b) Els lladres devien entrar per la finestra de les golfes. c) Espera, que la fotocopiadora encara sest escalfant. d) No thauries equivocat si thi haguessis fixat ms. e) Els assistents a la reuni van anar acudint a poc a poc. f) La Bet mha confessat que no lheu ajudat gens.
9.30
182
g) El treball lhaureu de presentar la setmana vinent. h) LErnest anava perdent la confiana en ell mateix. i) T por de les aranyes. Les ha temut tota la vida. j) Havien construt un cabana amb les restes del naufragi. Classifica les combinacions verbals que apareixen en lactivitat anterior: passat perifrstic: van arribar, es va haver declarat, temps compostos: thauries equivocat, mha confessat, heu ajudat, ha temut, havien construt. perfrasis verbals: devien entrar, sest escalfant, van anar acudint, haureu de presentar, anava perdent.
9.31
Pgina 251. Lxic

Escriu lhipernim (una paraula de sentit ms ampli) que correspongui a cada una de les definicions segents: peixera: Recipient que serveix per tenir-hi peixos. medicina: Cincia que estudia les causes de les malalties i la manera de curar-les. maduixa: Fruit de la maduixera. espardenya: Calat amb sola despart o de goma que a vegades es pot cordar amb vetes. punyal: Arma ms curta que lespasa. Copia i completa fent una descripci aproximada dels objectes o de les accions: guitarra: Instrument musical de sis cordes. pltan: Fruit allargat, de pell groga i gruixuda, que t el gust dol. rellotge: Instrument que serveix per assenyalar lhora que s i que consisteix en un conjunt de peces petites que fan moure unes agulles o busques que van corrent sobre un disc o esfera. rentar: Netejar tot all que s brut. son: Ganes de dormir. travessar: Passar a travs dalguna cosa, traspassar. ull: rgan del cos que serveix per veure-hi. Copia les frases segents i omple els espais buits amb la paraula adequada al context: a) He descriure una carta a la Marta; saps la seva adrea? Per anar a la Seu dUrgell, hem dagafar una carretera en direcci a Andorra. b) La marat s una cursa a peu de 42 quilmetres. Dubta entre fer la carrera dhumanitats o la de periodisme. c) T molts pls a les cames. El perruquer li ha tallat els cabells ben curts. d) No et fiquis els dits a la boca. Et demanen al telfon; posa-thi. e) Duia lescala de tisora penjada a lespatlla esquerra. Duia un sac de patates a lesquena. f) Li agrada sucar pa en loli de lamanida. Com que no duia paraigua ni impermeable, em vaig ben mullar. Escriu lhipernim que correspongui a cada una de les definicions segents: ebenista: Persona que treballa amb fustes fines i en fa mobles. smptoma: Senyal o manera amb qu se sol manifestar una malaltia. endur-se: Agafar una cosa i portar-la a un altre lloc. pondre: Fer els ous una femella docell. opinar: Tenir o donar una idea o una opini.
9.35 9.34 9.33 9.32
183
jeure: Estar estirat en un llit, a terra, etc. sucar: Ficar una cosa dins un suc o un lquid perqu quedi ben molla.
Completa aquestes definicions fent una descripci aproximada dels objectes o de les accions: bandera: Tela de roba amb colors i smbols que representa un pas, una ciutat, un partit, etc. oli: Suc o lquid que es treu de les olives o daltres fruits o plantes (cacauets, gira-sols, etc.) i que es fa servir per fer gustosos els menjars, cuinar, fregir, etc. teatre: Art que consisteix a representar una histria escrita per un autor per mitj duns actors que parlen i actuen en un escenari, dins un local amb pblic. entreveure: Veure una cosa a mitges. esquela: Escrit que es reparteix per les cases o es publica al diari per anunciar la mort duna persona. pany: Mecanisme que serveix per obrir i tancar una porta amb una clau. Completa amb la paraula adequada. a) Rut, eixugat les mans amb el drap de cuina. b) Els pares em van renyar perqu vaig suspendre. c) Si doblegues un full pel mig, queden dues parts iguals. d) Aquest llibre s molt gruixut; t moltes pgines. e) Les olives i les cireres tenen pinyol. f) Dem nosaltres vindrem a veure-us. g) Una cansaladeria s una botiga on venen embotits. h) Els accidents de trnsit han disminut. i) Les avellanes, les nous i els pinyons tenen clofolla.
9.37 9.36
Pgina 251. Gramtica

Digues, per a cada un dels enunciats segents, si es tracta duna oraci (amb un verb conjugat) o b si es tracta simplement dun sintagma nominal (sense verb). a) Un reguitzell de bosses i maletes plenes de roba: sintagma. b) Aquest estiu els dos amics de lany passat no vnen al cmping: oraci. c) Les plantes estranyes que creixen entremig dels esbarzers: sintagma. d) La noia de davant de casa mha picat lullet: oraci. e) Un cotxe gros, negre i lluent, amb vidres fumats: sintagma.
9.38
Pgina 252
Classifica en enunciativa, interrogativa, exhortativa i exclamativa les oracions segents: a) Com tho has fet per entrar?: interrogativa b) Les botigues obren a les nou i tanquen a la una: enunciativa. c) Quina sort que hem tingut!: exclamativa d) Vigila els moviments dels sospitosos i, sobretot, no els perdis de vista: exhortativa. Imaginat que un company et presenta una amiga seva que ha aconseguit fer un viatge a lespai en un coet de la NASA. Activitat oberta. Possibilitats: a) Has tingut por? Hi tornaries? b) Quantes hores dormies? Qu menjaves? c) Quina sort que has tingut! Tant de bo jo hi pogus anar!
9.40 9.39
184
Imaginat que tens un amic que no sap anar amb bicicleta per que en vol aprendre. Activitat oberta. Possibilitats: a) Mira sempre endavant. Vs recte. b) No miris a terra. No frenis de cop. c) El canvi permet no cansar-se en terrenys difcils. Lalada del sell es pot regular. Fes expressions exclamatives amb aquestes paraules: que, com, quin (quina, quins, quines), quant (quanta, quants, quantes). Activitat oberta. Possibilitats: a) Aquest avi va molt rpid Que rpid que va, aquest avi! b) Aquesta moto corre molt Com corre, aquesta moto! c) Aquest vestit s molt elegant Que elegant que s, aquest vestit! d) Hi ha moltes granotes en aquesta bassa Quantes granotes que hi ha, en aquesta bassa! Lordre habitual dels elements de loraci enunciativa sol ser el segent: subjecte + verb + complement del verb. En les oracions interrogatives, en canvi, aquest ordre sovint s modificat. Digues en quin ordre apareixen els elements daquestes oracions. Fes-ho seguint aquest exemple: a) (El tren, subjecte) (arriba, verb) (a les vuit, complement). (A quina hora, complement) (arriba, verb) (el tren, subjecte). b) (El ve, subjecte) (ja ha tornat, verb) (de vacances, complement). / (Ja ha tornat, verb) (de vacances, complement) (el ve, subjecte). c) (Les falgueres, subjecte) (es fan, verb) (en llocs molt humits, complement). (On, complement) (es fan, verb) (les falgueres, subjecte). d) (Els roures, subjecte) (sn, verb) (arbres de fulla caduca, complement). (Sn, verb) (arbres de fulla caduca, complement) (els roures, subjecte). e) (LIsidre, subjecte) (vol estudiar, verb) (cincies econmiques, complement) (Qu, complement) (vol estudiar, verb) (lIsidre, subjecte). Les oracions exhortatives solen tenir el subjecte ellptic, ja que s la persona que rep el missatge (tu, vosaltres, vost, vosts, nosaltres); en canvi, al principi o al final, sovint hi apareix un vocatiu, s a dir, el nom de la persona a qui ens dirigim. Identifica els elements daquestes oracions seguint el model de lexemple segent: a) (Andreu, vocatiu) (compram un gelat, oraci exhortativa). b) (Senyor Josep, vocatiu) (acompanyim al despatx, oraci exhortativa). c) (No es mogui daqu, oraci exhortativa) (Enriqueta, vocatiu). d) (Senyors accionistes, vocatiu) (no es deixin influir per aquestes veus interessades, oraci exhortativa). e) (Creu-me, (Marta, vocatiu) no tarrisquis ms del compte, oraci exhortativa). Compara el qu amb el que en aquestes dues oracions: Qu diu aquest home! / Que espavilats que sn! (Que en sn, despavilats!). Seguint aquests models escriu qu o que per completar aquestes expressions exclamatives. a) Si que en farem, de feina! b) Que b que ens ho passarem! c) Per qu sha cregut, vost! d) Qu insinuen amb aquestes paraules! e) Mira que ben treballada, aquesta fusta!
9.45 9.44 9.43 9.42
9.41
185
Pgina 253
Les oracions es poden enllaar per mitj de conjuncions: el resultat ser una oraci composta. Escriu oracions compostes a partir dels elements que et donem. Per exemple: Avui fa mal temps. Haurem de suspendre lexcursi. Oraci composta: Com que avui fa mal temps, haurem de suspendre lexcursi. a) Si no tafanyes, perdrs el tren. b) Com que lescola em queda lluny, haig dagafar lautobs. c) Nevava tan fort que van haver de tancar lestaci desqu. d) Si tens ms gana, preparat un entrep. e) Posat un jersei perqu avui fa molt fred.
9.46

Digues si cal escriure amb majscula les paraules segents (raona la resposta): Noms propis: Merc, Olot, la Seu dUrgell, lAjuntament de Vic, Bolvia, els Estats Units, Venus. Noms comuns o adjectius: maig, dilluns, argent, britnic. Escriu la resposta correcta en cada cas. a) Amb quin signe de puntuaci acaben les oracions interrogatives?: un interrogant. b) Amb quin signe de puntuaci acaben les oracions exclamatives?: una admiraci. c) Amb quin signe de puntuaci acaben les oracions suspeses?: uns punts suspensius. Copia aquests textos, puntuals i escriu-hi les majscules. Recorda que els noms propis tamb sescriuen amb majscula. a) El meu germ ha marxat de vacances a Polnia, a un camp de treball. Han de reconstruir una antiga granja que es far servir descola. El meu germ, que es diu Santi, t divuit anys. s un pesat, per, quan no hi s, el trobo a faltar. b) Per, qu dius? Vols sortir al carrer a aquestes hores de la matinada? Si no sn ni les sis! On et penses que has danar? Apa!, vs!, torna-ten al llit! Copia les oracions que tens a continuaci i completa-les posant-hi un punt o punts suspensius. a) Sembla que facin un concurs a veure qui troba ms inconvenients a lestiu: que si la sequera, que si els mosquits, que si les mosques b) El pare no semblava satisfet amb cap dels vestits que shavia emprovat. Lun era massa ample; laltre, massa llarg; laltre, massa cridaner; laltre c) Ella s que no t problemes, perqu el seu pare li dna sempre els diners que vol; per nosaltres d) En Llovet t una mata de cabells negres que se li aguanten ben drets. El seu cap sembla una mena de raspall de pues. Copia les oracions segents (sn adaptades de lobra La casa de les accies, de Merc Canela), puntua-les i escriu-hi les majscules que hi faltin. Es tracta dun dileg entre el propietari duna casa i una parenta. Tot aix ja ho pots tornar a carregar al cotxe. Per, oncle, no ens ho pots fer, aix! Nosaltres noms et volem ajudar, fer-te una mica de companyia Ajudar-me a caure, voleu vosaltres! Per qu no torneu a Li, eh? No et pots quedar en aquesta casa tot sol: la teva salut, el teu cor Estic perfectament b de salut. O sigui que ja podeu tocar el dos. Que no en teniu prou, amb tot el que vau heretar? Colla de voltors!
9.51 9.50 9.49 9.48 9.47
186
Pgina 254. Avaluaci

El text de la unitat s un fragment duna novella. Explica amb paraules teves qu s una novella. Una narraci llarga i de trama ms aviat complexa. Recorda que Christopher, el protagonista de la novella El curis incident del gos a mitjanit, troba un gos mort al jard de la seva vena. Posat en la seva pell i escriu, en un text dunes 150 paraules, les sensacions que sent en trobar el gos assassinat. Pots comenar amb aquestes paraules: Vaig acaronar el Wellington i. Activitat oberta. (Elements a valorar: lordre expositiu, des de limpacte visual a lemocional; la separaci correcta en pargrafs; la precisi lxica del mn de les emocions) Escriu lhipernim (una paraula de sentit ms ampli) de cada una de les definicions segents. tovallola: Pea de roba que serveix per eixugar-se el cos. peixateria: Lloc on es ven peix. encongir-se: Fer-se ms petita una cosa. palau: Edifici molt gran i de molt luxe. teulada: Coberta duna casa normalment feta amb teules. Completa les definicions segents fent una descripci aproximada dels objectes o les accions segents: illa: Tros de terra voltada daigua per tots costats. telfon: Aparell que serveix per parlar a distncia, per mitj de fils elctrics que transporten el so. udol: Crit llarg i trist dalguns animals (llop, gos, etc.). expulsar: Treure alg dun lloc. Classifica les oracions segents segons la modalitat de cada una (enunciativa, interrogativa, exhortativa, exclamativa). a) Que b que neda, lAlba!: exclamativa. b) A la platja hi havia meduses pertot arreu: enunciativa. c) No us estigueu tanta estona al sol. Estigueu-vos all, en aquella ombra: exhortativa. d) Ja ens podrem banyar amb aquest vent i aquestes onades?: interrogativa. Converteix els mandats segents en prohibicions. Per exemple: Xavier, agafal. Xavier, no lagafis. a) Tu, no li donis llaminadures! b) Carla, no accentus aquestes paraules. c) Senyor Gomis, no es reuneixi amb els vens. d) Pere, no hi afegeixis gens de sal! Transforma les oracions enunciatives en exclamatives utilitzant aquestes marques de carcter exclamatiu que et donem: si que ns de, sort que, llstima que, quanta, mira que o altres de semblants. Per exemple: En Ral sha posat molt nervis. Mira que sha posat nervis, en Ral! Activitat oberta. Possibilitats: a) Sort que el tren no va arribar a descarrilar! b) Mira que ns dinnocent, en David! c) Quanta gent que hi havia, al mercat! d) Si que juga b a bsquet, aquesta noia! e) Llstima que no ens vam poder banyar ni un sol dia!
7 6 5 4 3 2 1
187
Puntua el text segent i escriu-hi les majscules tenint en compte que ha de tenir dos pargrafs. Vaig travessar la tanca de la senyora Shears i la vaig tancar al meu darrere. Vaig travessar el seu jard i em vaig agenollar al costat del gos. Vaig tocar el morro del gos. Encara estava calent. El gos es deia Wellington. Era de la senyora Shears, que era amiga nostra. Vivia a laltra banda del carrer, dues cases a lesquerra de la meva.

1

Desprs de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes segents: Text 1 a) El dissabte 5 dagost. b) Que li deixin el pati. c) Amb llums, globus i serpentines. d) Que porti la cmera de vdeo. e) Que compri un bon regal. f) Una foto del pare quan era un nad. g) A la mare. h) Sensacionals. i) Se li han acabat les idees. Text 2 a) El 2 doctubre. Dun atac de cor. b) Que lhauria danar a veure. c) Se nha alegrat molt. d) No es creu que el seu pare shagi mort. e) Una cosa positiva. f) Que sha equivocat.
2
Pgina 257. Expressions per comunicar-se

a) Digues quina podria ser lexpressi adequada per a cadascuna daquestes situacions: Activitat oberta. Possibilitats: 1. Et felicito pels teus xits. 2. Per molts anys. 3. Bon Nadal i feli Any Nou. b) Digues quina podria ser lexpressi adequada per a cadascuna daquestes situacions: Activitat oberta. Possibilitats: 1. Ho sento molt. 2. Lacompanyo en el sentiment. 3. Accepti el meu condol.
3
188

a) Llegeix en veu alta els parells de mots segents: bellesa - vellesa; bola - vola; ball - vall; beure - veure; bena - vena; botar - votar. Desprs, relacionals amb les definicions corresponents: 1. ball, vall; 2. bellesa, vellesa; 3. bola, vola; 4. beure, veure; 5. botar, votar; 6. bena, vena. b) Escriu una frase curta amb cadascun dels mots anteriors. Activitat oberta. Possibilitats: 1. un ball modern, la vall dAran; 2. t una bellesa oriental, les malaties de la vellesa; 3. una bola de paper, fa tres hores que vola; 4. no puc beure llet, vull veure aquesta pellcula; 5. vaig botar de lespant, sha de votar el delegat; 6. una bena per a la ferida, una vena del bra.
4
Pgina 258. Gramtica

a) Conjuga el present dindicatiu dels verbs emportar-se i anar-sen. Jo memporto Tu temportes Ell/ella semporta Nosaltres ens emportem Vosaltres us emporteu Ells/elles semporten Jo men vaig Tu ten vas Ell/ella sen va Nosaltres ens nanem Vosaltres us naneu Ells/elles sen van b) Dacord amb el quadre anterior, completa les frases segents amb lopci correcta donada entre parntesis. 1. Una ambulncia es va emportar el pare de la Sandy a lhospital. 2. El vent sha emportat els papers de la taula. 3. De casa noms cal que portem lesmorzar. 4. El Pete no sap si anar a veure la Sandy. 5. El Pete se nha anat i ha tornat ms tard. 6. No macabo de creure que lavi se nhagi anat.
5
Pgina 259. Lxic

a) Completa el quadre anterior amb els adverbis de temps que hi falten. Abans-dahir laltre / ahir / dem / dem passat b) Respon aquestes preguntes: 1. Dimecres, dimarts, dilluns. 2. Divendres, dissabte, diumenge. 3. Dissabte i diumenge.
6

a) Digues en veu alta el teu nom, la data de naixement i on vas nixer. Activitat oberta.
7
189
b) Fes un recordatori de laniversari dels companys i les companyes de classe. En una cartolina, escriu els noms, les dates de naixement i els anys que tenen ara. Activitat oberta. c) En grups. En una postal de felicitaci, cadasc escriur una dedicatria (una frase breu amb la signatura) per a un company o companya de classe que estigui a punt de fer els anys. Un del grup sencarregar de llegir en veu alta totes les dedicatries el dia del seu aniversari. Activitat oberta. d) Escriu el missatge que enviaries per e-mail a alg a qui se li hagus mort un familiar molt prxim. Activitat oberta. (Exemple: Estimada Mnica / Vaig saber la mort del teu avi ahir i em vaig quedar molt trista / Mimagino com deus estar tu / Molts petonets i spigues que pots comptar amb mi.)
190

Cat 1 ESOSol Uni Did

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Cat 1 ESOSol Uni Did

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cat 1 ESOSol Uni Did

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Solucionari de les activitats didctiques

Pgina 11. Resumim lancdota

Pgina 11. Paraules i expressions

Pgina 12. Expressi personal

Pgina 17. Activitats orals

Pgina 17. Activitats escrites

Pgina 22. Activitats orals

Pgina 22. Activitats escrites

a) L avi supersnic fa un aterratge fors.

b) En Joan duia una arracada d or a l orella esquerra.

c) Aix ens ho comunicaran oficialment per carta.

d) Aviat comenaran les obres i aleshores tallaran el carrer principal.

e) Ep, nosaltres hem acabat tota la feina, eh?

f) Si poses adob a les plantes, les tindrs ms ufanoses.

g) La tortuga verda viu al mar, per pon els ous a la platja.

Vosaltres no us nheu adonat. Ells/Elles no se n han adonat.

Vosaltres no us hi acostumeu. Ells/Elles no shi acostumen.

Pgina 26. Activitats orals

Pgina 26. Activitats escrites

Pgina 30. Literatura

Explica quina diferncia hi ha entre prosa i vers.

Pgina 30. Lxic

Pgina 30. Gramtica

Pgina 31. Ortografia

Pgina 32. Avaluaci

Completa les frases segents amb a o e segons correspongui:

Pgina 33. Parlem-ne

Pgina 42. Transformem un poema

Pgina 42. Paraules i expressions

Pgina 43. Expressi personal

Pgina 50. Activitats orals

Pgina 50. Activitats escrites

Pgina 53. Activitats orals

Pgina 53. Activitats escrites

Pgina 59. Literatura

Pgina 62. Avaluaci

Pgina 63. Parlem-ne

Pgina 74. Escrivim un dileg

Pgina 74. Paraules i expresions

Pgina 75. Expressi personal

Pgina 83. Activitats orals

Pgina 83. Activitats escrites

Pgina 89. Literatura

Pgina 89. Lxic

Completa la srie segent:

Morfema flexiu -ns -ns -s -es -es -a -ns -s

Pgina 90. Gramtica

Pgina 92. Avaluaci

Singular Masc. Fem. lleig lletja groc groga

Plural Masc. Fem. lletjos lletges grocs grogues

Pgina 93. Parlem-ne

Pgina 103. Canviem el final del conte

Pgina 103. Paraules i expressions

Pgina 104. Expressi personal

Pgina 110. Activitats orals

Pgina 110. Activitats escrites

Pgina 115. Activitats orals

Pgina 115. Activitats escrites