Full de promoci a Catalunya per a la subscripci popular dels estudis de Llus Ulloa sobre la catalanitat de Cristfol Colom

46
Butllet del Centre dEstudis Colombins (www.cecolom.cat) Any XVI / Nm. 46 /febrer 2009 / Preu: 3 euros

BUTLLET DEL CENTRE DESTUDIS COLOMBINS ANY XVI Nm. 46, febrer 2009 Director: Francesc Albardaner i Llorens Secretaria de redacci: Jaume Caadas Editor: mnium Cultural Imprimeix: Casa Boada. Carrer Comtal, 26. 08002-Barcelona Dipsit Legal: B- 16689/95 Pgina web: www.cecolom.cat

NOTA El contingut dels articles s responsabilitat dels autors i no ha de coincidir necessriament amb els principis que regeixen lassociaci. Sautoritza la reproducci, parcial o total, dels articles publicats en aquest butllet, sempre que shi faci constar la procedncia. Agrairem que sens fes arribar un exemplar de les publicacions on els nostres treballs hagin estat reproduts o esmentats o fins i tot una fotocpia que identifiqui la publicaci i la data dedici Tots els nostres Butlletins els podeu consultar a la nostra pgina web: www.cecolom.cat

Sumari
Editorial Vida del Centre Tribuna Ulloa Colom? Article de la revista Catalunya Rdio. Juliol 1933. Autor: Joan Gralla Articles 16 cartes indites de Luis i Bolivar Ulloa Per Francesc Albardaner i Llorens Qui fou Guillem Coma? Per Lloren Margarit i Torras La dictablanda del general Berenguer i Colom Per Sebasti Montsoriu i Gens Ms fonts documentals sobre el plet de Veragua Per Joan Llorens Sams

Editorial
El nostre Centre dEstudis Colombins ha estat molt actiu la tardor de lany 2008. En aquest perode es van esdevenir dos fets llargament esperats: Un, la publicaci als Estats Units del llibre, en llengua anglesa, que presenta la teoria del probable origen catal de Colom; i laltre, lexplicaci detallada dels resultats actuals dels estudis gentics comparats dhomes catalans cognomenats Colom i dhomes Colombo italians. La gestaci del llibre del Dr. Charles Merrill ha durat quasi b vint anys. i els resultats provisionals de les anlisis dels ADN dhomes Colom i Colombo han trigat tres anys a ser difosos. Desconeixem quants anys ms trigarem a treure tot el profit daquestes investigacions gentiques en relaci a lorigen geogrfic de Cristfor Colom. Mentrestant, volem reflexionar i posar en relleu lesfor que requereix tota tasca ben documentada i cientfica. El nostre Centre aspira a ser considerat una agrupaci de recerca histrica de carcter cientfic que defuig els cops defecte fcils per sortir rpidament als mitjans de difusi, per que amb la mateixa rapidesa, es demostren falsos o simples fabulacions derudits mal informats. En el cas de les proves dADN, aquest Centre es va arriscar molt, ja que segons quins nhaguessin estat els resultats, hagus pogut passar que la teoria catalana de

Revista de Llibres Cristbal Coln y Espaa Autor: M. Virgnia Martnez Costa de Abaria Per Joan Llorens Sams

lorigen de Colom queds definitivament deixada de banda per impossible. Els resultats no han estat els volguts, per no per haver resultat contraris als nostres desitjos, sin perqu sha provat que els homes catalans Colom i els homes italians Colombo pertanyen a la mateixa soca gentica. I aquesta, tan antiga com es vulgui pensar, fa per ara impossible diferenciar amb claredat els que habiten un territori o un altre. Aix doncs, aquesta recerca cientfica, queda doncs aparcada, fins que nous procediments danlisi permetin passar les dades aconseguides per un seds ms fi, que pugui destriar amb rotunditat uns homes dels altres. Tanmateix, aquest cul-de-sac temporal de les recerques gentiques no ens ha de privar de continuar fent recerca en els arxius que tinguem a la nostra disposici. Aix, desprs de la recuperaci de larxiu particular de Ricard Carreras i Valls, ens han arribat nombroses cartes indites de la correspondncia mantinguda entre Luis Ulloa i Cisneros i intellectuals catalans com Ferran Valls i Taverner, Enric Mitjana de Las Doblas, Ferran Soldevila o J.Ernesto Martnez-Ferrando. De lestudi detallat daquestes cartes podem extreuren com es va anar bastint la teoria de la catalanitat de Colom, malgrat els nombrosos atzucacs a qu portaren aleshores diverses hiptesis de treball. Tot amb tot, els primers seguidors de la nostra teoria no es varen pas desanimar, ans varen descartar all que era erroni o inservible i continuaren investigant altres camins ms encertats que, cal reconixer, varen produir fruits que sn avui encara vlids. Nosaltres hem de continuar la seva dedicaci i exemple. Francesc Albardaner i Llorens President

Colom of Catalonia Origins of Christopher Columbus Revealed. Lacte va tenir lloc a la sala dactes de la seu dmnium Cultural a Barcelona, tot inaugurant el cicle de conferncies de tardor daquest nou curs 2008-2009. No hem dinsistir gaire en la importncia del fet que es publiqui un llibre en llengua anglesa que defensa la teoria de lorigen catal de Cristfor Colom, i encara ms si es publica als Estats Units dAmrica. Lautor va exposar detalladament la seqncia de temes tractats en el seu llibre i va justificar la necessitat de destinar-hi tot un captol a les circumstncies histriques de la pennsula ibrica durant el segle XV. I aix perqu el pblic nord-americ en t un coneixement molt limitat, o senzillament equivocat. Els que ja hem llegit el llibre, el considerem de molt bona factura perqu hi explica, de forma entenedora, desprs de repassar tots els pros i els contres de les diverses teories ms difoses, lestat actual de la qesti. A qui vulgui tenir ms detalls del contingut del llibre, els recomanem la lectura de lapartat Revista de Llibres del nostre darrer butllet nmero 45. Acabat lacte, els assistents interessats en comprar el llibre ho van poder comunicar al vice-president Sr. Jordi Mar, qui ha fet les gestions oportunes per importar-ne dels USA i poder-los vendre al preu de 15.00 euros lexemplar. Informem els socis que estiguin interessats en la seva adquisici que encara queden dos ltims exemplars en venda. FELICITEM AL CEC (CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA) Acostumats a llegir un disbarat darrera laltre en articles i en llibres que tracten el tema de Colom, dna molt de gust poder llegir un article acurat i rod com s Les ermites de Montserrat publicat en el nmero 879 de la revista Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya. Felicitem al seu autor, Mossn Ernest Zaragoza i Pascual, per la precisi histrica amb qu ha tractat la biografia dun dels ermitans ms celebres de Montserrat: Fra Bernat Bol. El text diu:

Vida del Centre

PRESENTACI DEL LLIBRE DEL DR. CHARLES J. MERRILL El dia 14 doctubre del 2008 va tenir lloc lacte de presentaci del llibre escrit pel nostre consoci Dr. Charles J. Merrill intitulat

Del segle XV el ms fams dels ermitans fou Bernat Bol, fill de Said (Osca, per Bisbat de Lleida), nascut el 1445, home de confiana del rei Ferran el Catlic, ordenat prevere el 1481 i nomenat vicari dels ermitans. Estant a lermita de la Trinitat va traduir al castell el De Religione de labat Isaac dEstella. El 1492 es fu frare mnim, i el 1493 va acompanyar Colom en el seu segon viatge a Amrica, on va celebrar la primera missa en aquell continent nou i desprs va retornar a Catalunya, on va morir abat de Cuix el 1505. NOTES SOBRE LA CONFERENCIA DEL DR. JOS ANTONIO LORENTE

esmentat, no fou casual. La direcci daquest Arxiu ha estat estretament vinculada amb els estudis colombins; pel cap baix, en dues ocasions: de la primera destaquem el suport rebut per Lus Ulloa i Cisneros per part del Sr. Ferran Valls i Taberner, director daquest arxiu des de lany 1927 fins a la mort dUlloa el 1936. El Sr. Valls i Taberner no solament el va ajudar en les recerques que va efectuar linsigne professor a lArxiu, sin que en collaboraci amb altres entitats cviques barcelonines de lpoca com lAteneu Barcelons o el Centre Excursionista de Catalunya, va promoure una recollida de cntims a travs duna Subscripci Popular per tal de cobrir les necessitats econmiques dUlloa, que aix va poder continuar les seves recerques i assistir a diversos congressos internacionals americanistes, com el de Sevilla o el dHamburg, de lany 1930. La segona coincid amb la llarga etapa com a director del Sr. Frederic Udina i Martorell, el qual tamb va aprofundir lestudi dels documents relatius a Colom preservats a lArxiu Reial de Barcelona, fet que va dur-lo a publicar diversos treballs sobre la importncia i el significat de les capitulacions de Cristfor Colom amb la Corona i sobre altres documents relacionats amb el primer viatge del descobridor dAmrica. Finalment, subratllem que, com que aquest acte hagus pogut revelar resultats que espervem decisius per a la teoria de lorigen catal de Colom, la Junta Directiva del Centre dEstudis Colombins va sollicitar perms a lactual director de lArxiu, Sr. Carlos Lpez, per a utilitzar la sala, i donar aix ms rellevncia i el marc ms digne possible a tan important esdeveniment. Lobjectiu principal daquest acte era retre homenatge a totes les persones que havien collaborat en la campanya dobtenci de mostres de saliva, tant a les de llinatge Colom, com a les del grup de referncia. De bell antuvi, es varen lliurar uns diplomes personals a tots i cadascun dels collaboradors amb el resultat de les anlisis del seu ADN del cromosoma Y.

El dia 2 de desembre del 2008 va tenir lloc una conferncia del Dr. Jos Antonio Lorente Acosta, director del Laboratorio de Identificacin Gentica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, a la sala dactes de lArxiu reial de Barcelona (nom original de lactual ACA) amb el ttol: Lorigen de Cristfor Colom: resultat actual de les anlisis de les persones de cognom Colom i Colombo. Lacte, organitzat pel nostre Centre dEstudis Colombins, va comptar amb la presncia de nombrosos homes de llinatge Colom i homes del grup de referncia, que havien collaborat en la campanya dobtenci de mostres de saliva per poder realitzar aquest estudi. La sala estava plena a vessar i tamb hi havia la presncia de diversos periodistes i de la Televisi de Catalunya. El mateix dia, en va ser ems un reportatge al programa La Hora Q de TV3. El motiu dhaver traslladat lacte de la seu dmnium Cultural de Barcelona a la sala dactes del Palau del Lloctinent de larxiu

La conferncia del Dr. Lorente va estar enfocada, ms que a donar els resultats obtinguts fins al moment actual, a justificar les raons que fan que no es puguin donar ms resultats dels que comentarem a continuaci i exposar les circumstncies tcniques i aleatries que conflueixen en aquest estudi comparatiu dels ADN dels catalans Colom i els italians Colombo en relaci amb lADN del cromosoma Y de la famlia de Cristfor Colom. La primera constataci de lestudi efectuat s que els ADN dels homes Colom catalans i Colombo italians sn tan similars, que no s factible atribuir un origen geogrfic concret en base a les diferncies que shan pogut observar de llurs ADN. Per tant, caldr disposar en un futur de noves tcniques per a destriar-ne lADN, dels uns i dels altres. Daix, sen pot dir una mort per excs dxit. El Dr. Lorente no va dir en cap moment, explcitament, que aquest ADN dhomes Colom i Colombo fos igual al de Cristfor Colom, per de manera implcita varem entendre que s que es dna una concordana, al no exclourels de futures anlisis. En resum, creiem que podem dir que un grup nombrs dhomes Colom catalans i dhomes Colombo italians comparteixen, en principi, el mateix tipus dADN del cromosoma Y amb Cristfor Colom. La segona constataci fou que, per la major estructura i complexitat dels diferents tipus, grups i subgrups dADN dhomes Colombo, aquests semblen provenir duna soca gentica ms antiga que no el grup dhomes Colom catalans. El Dr. Lorente va donar una seqncia de propagaci daquest llinatge que semblava seguir la ruta: Llombardia, Liguria, Provena, Llanguedoc, Catalunya i finalment Valncia i Balears. No es van mencionar en cap moment les poques daquestes migracions o extensions dels llinatges Colom/Colombo. El doctor Lorente va presentar un diagrama que fou un mapa gentic de la freqncia del haplogrup R1b a tot Europa; shi podia veure que s un tipus dADN molt present a les parts ms occidentals dEuropa i que presenta un focus molt important al voltant del Pas Basc, a banda i banda dels Pirineus.

Potser sigui agosarat, per ens va semblar que el Dr. Lorente volia indicar-nos que el haplogrup que cal estudiar s el R1b, ja que pot ser aquest el de Cristfor Colom i el dels seus germans i parents mascles. Tamb va merixer la nostra atenci la presentaci dun diagrama que comparava percentualment els diferents tipus dhaplogrups que han aparegut entre els homes catalans Colom i entre els homes italians Colombo. A primer cop dull, es podia apreciar que en el cas dels italians hi havia molts ms grups i per tant, diferents haplogrups, que no pas en el cas dels homes catalans. Aquests darrers presentaven pocs grups, entre els que destacava un grup de color vermell, que sol ser el que correspon als homes que presenten un haplogrup del tipus R1b. El Dr. Lorente no va detallar els percentatges de cada grup, per va destacar la diferncia bvia del repartiment dels haplogrups. En el cas itali, el grup dhomes amb lhaplogrup R1b era molt redut, respecte del total, fet que va portar a plantejar-nos si aix comportava una major o menor possibilitat de coincidncia en lmbit geogrfic dorigen de Cristfor Colom o no. Ho deixem en mans de qui domini ms el mn de les estadstiques que nosaltres. Altres punts importants de la intervenci del doctor Lorente varen anar destinats a desemmascarar errors o malentesos publicats en els darrers anys sobre aquesta recerca. En primer lloc, va deixar clar que no hi ha ADN jueus i que, per tant, no es pot deduir la pertinena duna persona a la raa jueva a partir del seu ADN. Per illustrar aquest fet, va projectar un mapa dels diferents haplogrups de la poblaci jueva de tot Europa, per veure com no era uniforme, ni molt menys. Un altre punt que va deixar clar el Dr. Lorente, s el fet que no es podran donar resultats definitius daquesta recerca fins que no naparegui un article en una publicaci especialitzada de renom (Nature, Science, etc.) que comporti el vistiplau de tots els cientfics que han collaborat en aquest estudi. Si per arribar a fer pbliques les conclusions finals del estudis gentics de la suposada mmia del Prncep de Viana a Poblet han hagut de passar deu anys, no volem ni podem

preveure quantes dcades passaran fins a veure publicats els resultats finals daquesta recerca. Tant de bo ens equivoquem i que ho puguin llegir els nostres ulls. Amb aquest acte i la posterior tramesa dels diplomes als homes Colom i homes del grup de referncia catalans que han participat en aquesta recerca cientfica, donarem per ben concloses les obligacions que el Centre dEstudis Colombins va contraure en aquest projecte de recerca a finals de lany 2005. El resultat de tot plegat s forosament agredol, ja que tenem posades moltes esperances en les conclusions finals; sense haver-hi arribat encara, per, hem dadmetre que tampoc sha donat el cas duna exclusi completa dels homes Colom catalans com a possibles candidats a parents del gran almirall. El resum final de la situaci actual podrem titllar-lo dEMPAT TCNIC entre la teoria catalana i la teoria genovista, des del punt de vista de la cincia gentica. CONFERNCIA DEL SR. JOAN PRIM I TERRADES

hansetica. No cal dir que el conferenciant va parlar amb coneixement de causa de la Coca, dita de Matar; aquest s el model naval ms antic conservat a Europa i que, tot i haver sortit de les rodalies de Matar, desprs de passar per vries mans i diversos antiquaris, tant europeus com nordamericans, va acabar al Museu Prince Hendricks dHolanda. El conferenciant fou molt explcit i taxatiu en contra de la hiptesi anunciada per Celso Garca de la Riega, segons la qual la Santa Mara, prviament denominada La Gallega, hagus pogut ser construda a les drassanes de Pontevedra. Tanmateix, el Centre dEstudis Colombins va fer donaci al Sr. Prim de ledici ms recent del text de Garca de la Riega, editat en llengua gallega per leditorial Toxosoutos, per completar la seva important biblioteca especialitzada en temes de construcci naval. Hem dagrair al Sr. Prim el present de diversos llibres que tracten de la reconstrucci de la Santa Maria (A bordo de la Santa Mara de Josep Maria Martnez Hidalgo, entre daltres), aix com diversos plnols daquesta embarcaci per a incorporar-los a la biblioteca del nostre Centre. Tamb ens va regalar un exemplar original de la revista La Campana de Grcia dedicat a la festa del quart centenari del descobriment dAmrica de lany 1892 (La Campana de Gracia a Coln). La conferncia va ser seguida per nombrosos especialistes de lart del modelisme naval que, en el torn de precs i preguntes, varen exposar diversos temes de construcci naval del ms alt inters. DONACI DEL SR. JOSEP COSTA AMICH El nostre benvolgut consoci Sr. Josep Costa Amich ha fet donaci al Centre dEstudis Colombins de quatre llibres, que foren publicats a Mxic pel seu germ Sr. Bartomeu Costa Amic, qui, exiliat a Mxic, va fundar lempresa editorial Costa-Amic. Aquesta donaci la fa en memria del seu germ, traspassat lany 2002, que fou una de les persones que ms va ajudar a difondre la teoria de la catalanitat de Cristfor Colom a tot el continent americ. Va editar llibres,

La segona conferncia del cicle de tardor es va celebrar el dia 25 de novembre del 2008 a la seu dmnium Cultural i va anar a crrec del Sr. Joan Prim i Terradas, mestre artes i ex-modelista i restaurador de models navals del Museu Martim de Barcelona. El tema de la conferncia fou: La Santa Maria de Colom fou una nau catalana?. Aquesta pregunta, que fou resposta afirmativament al final de la conferncia, va ser embolcallada amb un conjunt enorme de dades sobre els diferents tipus de vaixells del segle XV i de la seva construcci, tant mediterrnia com

tant en llengua castellana com en llengua anglesa. Cal destacar ledici de ms de 15.000 exemplars del llibre: Colom, fill del prncep de Viana, que fou editat en catal, castell, angls i francs, amb el seu propi esfor laboral i un elevat dispendi econmic; el llibre es va distribuir per tot Amrica. Donem a continuaci una relaci dels llibres recentment incorporats a la biblioteca del nostre Centre: 1 - El Navegant-Descobridor Colom era catal de Mallorca i nebot del Reis Catlics Sotstitulat: Ms de sang reial que els propis Reis. Editorial Costa-Amic; Mxic 1992 (Exemplar amb tapes grogues). 2 La Mallorquinidad (Catalanidad o Hispanidad) de Colom, el Almirante de la Mar Ocana. Editorial Costa-Amic; Mxic 1992 (Exemplar amb tapes verdes).

3 COLOM, Cataln de Mallorca, sobrino de los Reyes Catlicos. Editorial CostaAmic; Mxic 1989. (Exemplar amb tapes blaves. 4 The true Christopher Columbus (An ancient lie exposed) Editorial Costa-Amic. Primera edici en llengua anglesa. Mxic 1990. (Tapes blaves). En aquesta edici i al costat del ttol apareix una fotografia de Bartomeu Costa Amic al monestir de Poblet que, al peu de la fotografia, hi diu: Bartomeu Costa Amic beside the casket of Prince de Viana, father of Colom). Donem les nostres ms sinceres grcies al Sr. Josep Costa Amich per aquesta donaci que complementa els fons de la nostra biblioteca colombina.

Tribuna
Revista Catalunya Rdio, Any III N 65 29 Juliol 1933 Autor: Joan Gralla Pagines: 20,21 i 32.
Biblioteca de la nostra Universitat. Una taula massa petita per a encabir els nombrosos volums, labundor de nombrosos papers amb notes...... s all que el Sr. Llus Ulloa treballa, treballa amb illusi, treballa amb delit: treballa! Els cabells del Sr. Ulloa sn grisos, dun gris talment com si fossin impregnats del polsim venerable dels arxius. Els ulls negres que tenen lafectuosa virtut de mirar fit a fit, per amb dolcesa, fatigats de recrrer milers i milers de ratlles descriptura amb lletres pretrites, que a primera vista semblen autntics jeroglfics, els ha calgut la bona aliana dunes ulleres, per les ulleres del Sr. Ulloa sn unes ulleres senzilles, res de cap mena de complicaci, ulleres humils. El Sr. Ulloa t una veueta afalagadora, de tonalitats suaus; tant si sescauen les afirmacions categriques com si sescauen les negacions rotundes, la seva veu no varia el to, sempre la veueta suau i afalagadora, direu que gaireb absent. Els amics del Sr. Ulloa, i tamb els enemics enemics historiadors no poden negar la polidesa mxima i tamb la mxima distinci del tracte del savi peru, perqu Llus Ulloa s una cultura vastssima, la simpatia i lafabilitat personificades. Lus Ulloa s lhome abnegat que esperonat per una altssima inquietud porta a terme la grandiositat magnfica que significa documentar la seva tesi, que s el desmentiment de quatre segles derror histric. Quatre segles de glria per a un Cristoforus Columbus, fill dun cardador de llana.... que frua de prerrogativa dusar escut darmes.... que sense ms ni ms es pos a comandar naus.... Aquest s el descobridor dAmrica que han imposat per un costat la santa

cmoda perseverana daquells sortosament ja extingits mestres de les nostres primeres ll etres, per laltra la feixuguesa dels carssims textos dels nostres estudis superiors. Fou en lany 1926 que Llus Ulloa port la seva tesi de la catalanitat del descobridor dAmrica a la Societat dAmericanistes de Pars (sic). El segent any, el 1927, vingu a la tribuna de lAteneu Barcelons, i aquesta ltima dada s potser la ms interessant, perqu fou arran daquesta conferncia i de la verosimilitud de dades i proves que hi aport, que un valus aplec de catalans iniciaren les seves recerques: Bayerri, Carreras Candi, Carreras Valls, Mitjana i molts daltres. Fins ara la tesi de la catalanitat ha superat totes les altres peninsulars. Fins i tot ha fet trontollar la tesi secular de Gnova, que per tal dapuntalar-la, aquell municipi ha editat una luxosa collecci de documents tots coneguts i discutits que en honor a la veritat no s ni molt menys, cap cosa que palesi una conclusi definitiva. Nosaltres hem de servar una bona gratitud al Sr. Ulloa. s ell, que s peru, que ha fet, i fa, perqu Catalunya sigui el bressol conegut i acceptat tal i com en veritat li correspon de lhome que fou lautor del fet ms grandis de la humanitat desprs del naixement de Crist. Ara ens cal a nosaltres no oblidar-ho ni oblidar-lo. Llus Ulloa, fou nat a Lima (Per), el 27 de setembre de 1869, fill del doctor Ulloa, fundador de lAcadmia de Medicina del Per; estudi denginyer a Lima, i desprs vingu a Europa a perfeccionar els seus coneixements professionals. Retornat al seu pas fu un estudi de les mines de metalls i foneries primitives de la seva ptria, i aquests treballs de recerca i investigaci el colpiren de tal manera, que podem ben dir, que ja des daleshores deix els nmeros de la seva regla de clcul per endinsar-se en els misteris de la paleografia. En 1909, el municipi de Lima li atorg una medalla dor pel seu treball Algo de historia, on s desmentida lautenticitat dun document que era la causa duna imminent guerra entre Equador i Per (1). Aquest treball comprn una poca dhistria americana del 1821 al 1832. En 1913 guany el primer premi de la Societat Geogrfica de Lima i el 1914 fou nomenat Director de la Biblioteca Nacional del Per, crrec que gaud fins que el dictador Legua li fu lhonor de considerar-lo rebel a la seva poltica. Hem fet amb el Sr, Ulloa una llarga i profitosa conversa que no podem ni sabrem abreujar aqu, per s que reproduirem algunes dades que considerem interessants en la conversa suara finida amb lhome que ha portat la tesi de Colom catal als Congressos histrics de Sevilla i Hamburg. Concursos seriosos, naturalment, i on la tesi colombina del Sr. Ulloa ha merescut atenci, on el Sr. Ulloa ha estat calorosament felicitat, on els enemics historiadors els que no abandonen la tradici de Gnova han fet una protesta discreta i un xiu-xiu feble, temorenc. Seguia amb inters la tesi gallega de Garca de la Riega, on sn desmentits els cognom Colombo i Coln (sic). La terminaci m en fu nixer la sospita dalguna altra regi peninsular. El fill del descobridor fu un registre de la biblioteca del seu pare i en aquest registre hom esmenta una carta en catalan, que el descobridor adrea a Santngel. Tamb en el plet del Mayorazgo un dels pretendents aporta un escut darmes dels Colom catalans. s per tot aix que vaig fitar amb una lleu illusi esperanadora a Catalunya com a probable ptria de Colom. Fins ara he consultat Simancas, Arxiu Histric Nacional, Arxiu de les ndies, Biblioteca Nacional de Paris, Acadmia dHistria, la Cancelleria de Valladolid, els barcelonins de lAjuntament, Corona dArag, Baylia, Universitat i fins ara tinc cada dia ms ferma la convicci absoluta de la catalanitat de Colom. Penso dedicar-me als Arxius de Saragossa i tamb al de Medina del Campo. Manca un sol document definitiu per a palesar la ptria de Colom: El testament del descobridor fet a lany 1502 ha dassenyalar el bressol de Colom sense cap mena de dubte. Fins ara ha estat impossible descobrir-lo i les ltimes notcies que hem pogut obtenir de lesmentat testament s

que el tingu Felip II. Jo crec que la Repblica espanyola far possible descobrir aquest testament en permetre investigar entre els papers de la ex-casa reial, ja que s acceptable creure que aquest testament dherncia en herncia an a parar des de Felip II a la casa dels Borbons. Malgrat, per, la impossibilitat de retrobar aquest testament, amb un recull de proves serioses tamb pot assegurar-se la ptria del descobridor i aquesta abundor de proves a Catalunya s quelcom quasi definitiu. Quan vaig editar el meu Pre-descubrimiento del 1477, el meu editor, Maisonneuve, envi un exemplar castell a Primo de Rivera, als pocs dies vaig rebre una tarja daquell general, una tarja correcte dencoratjament. Quan vaig editar el meu primer llibre francs de la meva tesi, vaig adrear-ne un exemplar a Blgica, al Sr. Maci, per arrib el meu llibre el mateix dia que lHonorable President de la Generalitat de Catalunya havia partit vers lArgentina. Desprs madre una afectuosa llet ra per la meva Histria dAmrica. Ara, el Conseller Gassol mha fet la immerescuda distinci de fer me venir per tal de consultar els arxius i donar cursets i conferncies. El prxim curs dar un altre curset explicant la tesi de la catalanitat i del pre-descobriment. Curset que nosaltres recomanen a tots els catalans, no solament per a persuadir-se de la catalanitat del descobridor dAmrica, recomanem el curset perqu coneguin, per exemple, aquella reina Isabel la Catlica, que no podia pignorar joiells que ja no tenia disponibles per que sabia excloure els catalans del comer dAmrica. Colom s una de les figures duna de les poques que Catalunya ha lluitat per la seva llibertat...... Aneu al curset, desenteneu-vos si voleu de la catalanitat de Colom, aneu al curset, al menys, per a conixer detalls de dies sagnants de la nostra terra, dels dies gloriosos de la lluita per la seva llibertat! Nota 1 : El senyor Llus Ulloa, comissionat pel govern del Per, entre els anys 1897 i 1905 estudi la documentaci respecte als lmits del Per existents als arxius espanyols, i, ms endavant, demostr plenament la falsedat de lanomenat Protocol Pedamonte-Moquera, en el qual els colombians basaven la seva sobirania sobre els territoris del Putumayo.

Articles
16 CARTES INDITES DE LUIS I BOLIVAR ULLOA
Per Francesc Albardaner i Llorens Tot aprofitant la seva estada a Catalunya, aquest darrer mes doctubre, el nostre benvolgut consoci Sr. Charles Merrill va sollicitar una entrevista amb el Sr. Jaume Riera i Sans, entrevista que tingu lloc a lArxiu Reial de Barcelona. Vaig tenir lhonor de poder assistir a aquesta trobada i, al final de la conversa, el Sr. Jaume Riera ens va donar una referncia del seu arxiu, exactament Secretaria 150, en la que, ens va dir, que hi romanien guardades algunes cartes de Luis Ulloa dirigides al Sr. Ferran Valls i Taberner, antic director daquest arxiu a finals dels anys vint i principis dels trenta del segle passat. Lendem mateix ens presentrem a la sala de lectura daquest arxiu i demanrem la dita referncia. Tal com ens havia anunciat el Sr. Jaume Riera, en aquest dossier hi havia un conjunt de cartes de Luis Ulloa, algunes autgrafes i daltres mecanoscrites, dirigides principalment al Sr. Valls i Taberner, per daltres dirigides als Srs. Ferran Soldevila i Martnez Ferrando. El

10

contingut daquests diferents escrits ens illustra la trajectria de Luis Ulloa des de la publicaci del seu primer llibre, en francs i en catal, lany 1927, fins al seu retorn a Pari s del congrs de Hamburg celebrat lany 1930. No cal dir linters que presenten aquests escrits per a tots nosaltres, ja que, a ms dexposar-nos el periple exacte realitzat per Luis Ulloa pels arxius espanyols, apunta diversos camps de recerca que va seguir i que no varen transcendir en els seus llibres o en els seus articles, publicats fins a la seva mort, lany 1936. Seria massa feixuc publicar aquestes cartes amb tot el seu contingut, s per aix que a continuaci donarem una relaci dels diferents escrits, acompanyats dun resum dels punts ms importants que shi tracten i amb alguns comentaris nostres.

CARTA DE PARIS, 27 DE SETEMBRE DEL 1927 Es tracta duna carta manuscrita dirigida al Sr. Ferran Valls i Taberner, en la que li dna les grcies pel prleg que aquest havia escrit a petici del Sr. Luis Ulloa, per que no podria ser incls en la primera edici del llibre Colom fou Catal, perqu limpressor ja havia tirat els quaderns inicials de ledici catalana. El Sr. Ulloa li promet que sincl our en una segona edici, si arriba a fer-se, ja que el Sr. Maisonneuve considerava que aquesta edici catalana resultaria una prdua econmica completa. Aquest prleg fou publicat, com sabem, en el llibre intitulat Noves proves de la catalanitat de Colom, tamb de lany 1927. En aquesta carta ens assabentem que ledici francesa va entrar en circulaci per a la venda a finals de setembre i ledici catalana els dies 3 i 4 doctubre de lany 1927. El Sr. Ulloa tamb hi explica que fou el pare del Sr. Maisoneuve el descobridor de ledici prnceps de la carta a Santngel i que aquest editor estava molt entusiasmat amb la nova teoria de la catalanitat de Colom i que desitjava dur-la fins al triomf final. Explica tamb Ulloa que va presentar als membres de la Societat Geogrfica de Paris les fotocpies de les capitulacions de Santa Fe i dos altres documents inicials atorgats pels Reis Catlics a Colom, que li havia enviat Valls i Taberner, i que els va convncer del fet que Colom era noble abans del descobriment i del fet de la pre-descoberta dAmrica.

CARTA DE VALLADOLID, 22 GENER 1930 Es tracta duna llarga carta manuscrita dirigida al Sr. Ferran Soldevila, des de la fonda de Valladolid on residia (La Imperial, Calle Gamazo n.8). Inicia la carta explicant les quatre etapes en qu divideix el seu viatge de recerca per Espanya, que sn les segents: 1 Etapa: Burdeos Bayonne Irn (Fuenterrabia). 2 Etapa: Simancas Valladolid Madrid. 3 Etapa: Zaragoza- Barcelona Tortosa Valencia. 4 Etapa: Sevilla. Pel text, sembla que va a Bordeus a buscar dades sobre Guillem i Joan de Casenove-Coullon, i es pregunta si aquests dos personatges eren parents o no. Tamb ens sorprn en afirmar que Bartomeu Colom naveg amb Guillaume i que Cristfor Colom naveg amb Jean de CasenoveCoullon. Tot aix demostra que aquest tema el tenia poc madur, per, malgrat aix, es despenja amb una afirmaci, fora gratuta al nostre entendre, quan diu: En cualquier caso, los Casenove del Gers (antigua Gascua) descendan de los catalanes. Certament que no podem esbrinar don treu aquesta seguretat per fer aquesta afirmaci i encara ens sorprn ms la segent frase, que diu: Ya hace casi siglo y medio (1780-1790 aprox.) Labanisse-Rochefort sostuvo que Cristbal Coln era originario de la zona de Foix o alrededores.

11

s ben possible que els Casenove gascons tinguessin relacions amb el comtat de Foix, per aix caldr demostrar-ho, com tamb hagus calgut que Enric Mitjana de Las Doblas hagus demostrat les relacions familiars entre el seu Guillem de Casanova, originari de Mritain, al Barn, i la famlia Colom de Barcelona, abans de parlar dun possible matrimoni amb una dona Colom, que hauria donat origen als Casanova-Colom. Si algun soci del Centre dEstudis Colombins est al corrent de lautor francs del segle XVIII citat per Ulloa, Labanisse-Rochefort o Lavanisse-Rochefort, lanimem a que faci una notificaci per aquest butllet sobre aquesta nova teoria de ser Colom originari del comtat de Foix. Molt ms interessant s lapartat en qu Ulloa explica que ja ha descobert, a Simancas, que la carta de lambaixador Puebla sobre Cabot no existeix i que fou un invent de Bergenroth. El to de la carta, i el seu inters, augmenta molt a continuaci quan afirma que la reial confirmaci del fals testament s archifalso, cautelosamente fraguado durante el siglo XVI. Fins i tot Ulloa es va quedar esperant a Valladolid que tornessin el director de Simancas i Miss Gould dun congrs dhistria celebrat a Barcelona, per tal de convencels de la falsedat de les dues cpies trobades per Miss Gould. Ulloa tamb va aprofitar la seva estada a Valladolid per mirar larxiu de la Chancelleria de Valladolid que guarda els llargs processos contra D. Lus Coln, i esbrinar si hi havia les citades cpies del testament de Colom de lany 1498 o de les reals confirmacions daquest testament, per sense xit. Un altre punt que li va interessar fou tota la documentaci diplomtica mantinguda amb Gnova. Sense que hi trobs res despecial, Ulloa acaba aquest apartat tot afirmant: Puede afirmarse con nfasis: Colom no fu hijo de Domnico Colombo. Finalment, Ulloa acaba aquesta llarga carta amb uns comentaris negatius sobre la notcia que va donar el diari ABC de la recepci del denominat Document Borromeo per part del bibliotecari de la Universitat de Barcelona, Sr. Rubi i Borrs, tot dient: Antes dudaba del tal papel milans; ahora no, vistas toda esta serie de histerias estoy convencido de que no hay all nada serio. Es una lstima que se siga explotando el problema de Colom con tan insensible ligereza. En Madrid dir sta y otras verdades muy claramente.

CARTA DE MADRID, 16 DE MAR DEL 1930 Es tracta duna carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner. Ulloa comena la carta explicant el seu horari de treball en el que confessa que, a Valladolid, anava cada dia a Simancas i quan podia al Archivo de la Chancellaria de Valladolid. A Madrid s molt metdic i explica que de vuit del mat a dues de la tarda treballa a lArchivo Histrico Nacional i que de quatre a vuit de la tarda fa recerca a la biblioteca de lAcadmia de la Histria. Ulloa va topar de ple, a lArxiu nacional, amb tota la documentaci del Pleyto del Mayorazgo, que feia noms onze anys que havia estat incorporat al fons daquest arxiu i per aquest motiu, noms el Sr. Angel Altolaguirre lhavia estudiat superficialment fins aquell moment. Abans, aquesta documentaci havia estat dipositada en el Consell dEstat i no es podia consultar. Ulloa est molt orgulls de ser prcticament el primer que ha estudiat a fons aquesta ingent quantitat de documentaci i diu: Por eso, Irving, Navarrete, Harrisse, Fernndez Duro, Lollis y dems lo ignoraron completamente. A continuaci reconeix que tot el que havia escrit fins aquell moment sobre el plet del Mayorazgo ho havia tret del memorial imprs daquest plet existent a la Biblioteca nacional de Paris. Lestudi aprofundit de tota aquesta documentaci s el que li proporcionar una bona base per a defensar la tesi de la no-genovesitat de Colom i tamb, en un grau menor, la de la catalanitat de Colom.

12

A Madrid, Ulloa contacta amb diversos historiadors com Altolaguirre, amable per inflexible a favor de la teoria genovesa; Ibarra, Ballesteros i amb Don Manuel Serrano i Sanz, a qui considera el ms preparat i que opina, com ell, que la reial confirmaci del testament de Colom de lany 1498 s falsa. Ulloa avana a Ferran Valls que un dels temes que desitja estudiar, a Barcelona, s el Tractat amb Gnova del 5 dagost del 1493 i li expressa ja la seva intenci dassistir al Congrs dAmericanistes de Sevilla que siniciar el dia 1 de maig del 1930. Lhi comunica que el professor Riva i Agero tamb assistir a aquest congrs i que est dacord amb Ulloa en la identificaci de Johannes Scolvus amb Colom. Ulloa afegeix: Algo es algo. Ya irn rindindose todos

CARTA DE MADRID, 29 DE MAIG DEL 1930 Es tracta duna carta manuscrita dirigida al Sr. E. Martnez Ferrando, a qui va conixer durant la seva estada a Barcelona. La carta lescriu des de la Gran Pensin Florida, del carrer de Zorrilla nm. 11 de Madrid. Ulloa lamenta el poc temps que va poder destinar a lArxiu reial de Barcelona (ARB) i reconeix que noms va poder investigar-hi una pequea parte del reinado de Alfonso V y a otro fragmento de Juan II. Fixem-nos que Ulloa va cercar documentaci de la joventut de Colom o immediatament anterior. Sabem pels seus escrits al Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, que va seguir la pista de tota la famlia del cardenal Joan de Casanova. Ulloa confessa a Martnez Ferrando que est completament immers en lestudi del plet del Mayorazgo i remuga dhaver anat a Sevilla porque Sevilla estaba imposible de cara y de incmoda. Per tant, sembla que Ulloa ja havia fet les quatre etapes del seu viatge, tal com anunciava en la seva carta de Valladolid de 22 de gener 1930. Quatre mesos havien transcorregut des de Valladolid fins aquest retorn als arxius de Madrid.

POSTAL DE GIRONA, 21 DE JULIOL 1930 Es tracta duna postal autgrafa de Luis Ulloa al Sr. Ferran Valls i Taberner, dirigida al seu domicili particular del carrer de la Boqueria nm.1 de Barcelona. Ulloa desitja que el proper naixement del fill del Sr. Valls i Taberner vagi b i fa un petit comentari sobre lArxiu dioces de Girona, del que lamenta la poca quantitat de documents que aplega (sic) degut a les guerres passades. Lavisa que el proper dilluns ser a Barcelona, per noms de passada cap a Madrid.

SUBSCRIPCI PER ALS ESTUDIS SOBRE COLOM Abans de continuar repassant les cartes de Luis Ulloa, hem de fer esment del fet extraordinari que fou lanunci dobrir una subscripci popular per ajudar-lo en les seves recerques, i cobrir les despeses del seu viatge a Hamburg per assistir al Congrs Americanista. Aquesta iniciativa fou encapalada pels presidents de lAteneu Barcelons, del Centre Excursionista de Catalunya i de lAteneu Polytechnicum, que no eren altres que els Srs. Ferran de Sagarra, Francesc Maspons i Anglasell i Ferran Valls i Taberner, respectivament. El cartell anunciador daquesta inslita iniciativa deia: Les quantitats recollides pels peridics i per les societats excursionistes i culturals shauran de lliurar al Centre Excursionista de Catalunya: C. Del Parads, Barcelona, on tamb es rebran subscripcions individuals. La iniciativa tingu un xit extraordinari i, dac endavant, Luis Ulloa va anar rebent diverses quantitats, que consigna en les seves cartes, i que li permeteren viatjar fins a Hamburg per assistir a lesmentat Congrs.

13

CARTA DE MADRID, 6 DAGOST DE 1930 Carta mecanoscrita a Ferran Valls i Taberner, que presenta dues parts: en la primera, el Sr. Ulloa acusa rebut de dues transferncies monetries resultants de la subscripci popular. La segona part diu el segent: Estoy tambin en vias de un curioso descubrimiento, que es el de que los primeros P.P. o frailes que acompaaron a Colom fueron cannigos de la Orden de San Agustn, lo que no solo confirma mis afirmaciones sobre el P. Pons, sino revela que hubo otros P.P. catalanes, compaeros y correligionarios de Pons, quienes probablemente entraron en lucha con el P. Boil. Sera de desear que los actuales P.P. agustinos de Barcelona estudiasen el asunto. Un cop ms Ulloa ens desorienta completament, perqu no indica ni justifica la procedncia i les fonts que recolzen aquesta informaci. Si ja posem en quarantena, per no dir que rebutgen de pla la substituci de Fra Ramon Pan pel pare agustini Pons, que en cap moment demostra que fos company de Colom, encara menys comprenem aquesta notcia de la participaci dels pares agustins en la descoberta i colonitzaci del Nou Mn. Deixem, doncs, en mans dels nostres consocis investigadors la possibilitat de fer una incursi en els arxius dels pares agustins de Barcelona, com suggereix Ulloa. CARTA DE VALLADOLID, 27 DAGOST DEL 1930 Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner, suposadament des de Valladolid, ja que Ulloa utilitza un paper de carta de lhostal La Oriental de Valladolid, en la que tatxa tot el membret excepte la paraula Valladolid. En aquesta carta, Ulloa confirma la recepci dun gir postal per un valor de 2.500 pessetes i li comunica que dem sortir cap a Hamburg. Acaba la carta dient que afegeix unes declaracions sobre lestat del Per, que acabava de patir un cop dEstat militar, fet que ser motiu de preocupaci en diverses cartes posteriors i que prcticament podria haver convertit Ulloa en un refugiat a Europa. Critica la postura de lAcadmia Espanyola, tot dient: Pienso tambin hacer toda una campaa para que la Academia Espaola corrija su actitud respecto a Legua, pus no falt en ese cuerpo quien pidiera para l el premio Nobel.

CARTA DE PARIS, 5 DE SETEMBRE DEL 1930 Carta manuscrita dirigida al Sr. Ferran Valls i Taberner, escrita des del seu domicili de Paris (48, rue Ramponeau, Paris). Ulloa hi diu que est a punt de sortir cap a Hamburg i que retornar a Paris el dia 15 de setembre. Per tant, Ulloa preveu que la seva assistncia al Congrs Americanista dHamburg, inclosos els viatges danada i tornada, durar deu dies. El tema principal daquesta carta torna a ser la situaci que es vivia al Per desprs del cop dEstat, i Ulloa parla sobre la pressi nord-americana que, segons ell amenaza de daar todo. Quiera Dios no sea as. Com podem veure, lopini dUlloa sobre lestat de coses que passaven al Per no era gaire optimista.

CARTA DE PARIS, 24 DE SETEMBRE DE 1930 Carta mecanoscrita dirigida al Sr. Ferran Valls i Taberner, escrita des del seu domicili de Paris, desprs del retorn del congrs dHamburg. Aquesta s la primera duna srie de cartes molt continuades i prximes en el temps, en les que fa pals que el congrs dHamburg no va ser el

14

que Ulloa esperava i en les que explica extensament loposici que va trobar-hi per part de diversos assistents. En primer lloc, Ulloa critica la posici del Sr. Ballesteros, ja que, si b diu que a linici de la seva relaci semblava inclinat a les teories dUlloa, tant al Congrs de Sevilla com en alguna trobada a lAcadmia de la Historia de Madrid, diu que: lo encontr, no sin sorpresa, profundamente cambiado, sin aducir ninguna razn ni prueba para ello. El professor Ulloa estima que aquest canvi s degut a una aliana entre Miss Gould i el Sr. Altolaguirre. Ulloa considera que loposici dambds personatges rau en el fet de que ell considers apcrifa la reial Confirmaci que va descobrir lamericana en l Arxiu de Simancas. I ara ve la declaraci ms forta dUlloa: Lo cierto es que en Hamburgo el seor Ballesteros no opuso, como Ud. ver, sino sofismas y vaciedades a mis puebas documentadas, y que tuvo que callar y huir el cuerpo. Por su actitud es claro que hizo manifiesto al Presidente de la Seccin de Historia que la Espaa oficial no se aviene a reconocer la catalanidad de Colom. Daquestes declaracions i daltres informacions que dna aquesta carta es dedueix que les autoritats acadmiques madrilenyes duien la consigna de boicotejar al mxim possible la nova teoria dUlloa i que ho van aconseguir, tot i que diversos congressistes i mitjan s de comunicaci es mostressin interessats en la nova teoria i li demanessin articles per a ser publicats en llurs diaris. Ulloa va fer ell mateix una ressenya del congrs, que va enviar als diaris catalans La Publicitat, La Veu, La Vanguardia i El Mat, en la que va edulcorar, al nostre entendre, el poc xit de la seva intervenci, per evitar el desnim del pblic catal, que tant generosament havia contribut a la seva causa. La situaci al Per el continuava preocupant molt i ens diu: A m se me ha sugerido el regreso al Per, pero, como muchos otros, creo prudente esperar el rumbo que tomen las cosas, todava muy oscuras.

CARTA DE PARIS, 27 DE SETEMBRE DEL 1930 Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner. En aquesta carta es pot comprovar el desencant dUlloa respecte les notcies contrries i tendencioses que varen arribar al diari New York Times des de Madrid i Gnova. Transcrivim una part important daquesta carta, tot respectant els subratllats insistents, que demostren la contrarietat profunda que causaren a Ulloa aquestes crniques enverinades. Acabo de conocer la adjunta informacin cablegrfica publicada por el gran diario norteamericano The New York Times. Por ella juzgar Ud. el vivo inters prestado en Estados Unidos a mis estudios. Esa informacin es muy curiosa y reveladora; si se comparan los diferentes cablegramas provenientes respectivamente de Hamburgo, Madrid y Gnova, todos de la misma fecha, que es la del dia siguiente de mi comunicacin al Congreso. Parece que Gnova y Madrid hubiesen estado de acuerdo. Y ms sorprendente es la importancia dada en Madrid a la actitud de Ballesteros, quien fu incapaz de oponerme ni un solo documento, ni un solo argumento. Estoy profundamente agradecido a los catalanes por su ayuda material o econmica que acaban de prestarme. Pero en el estado a que ha llegado el asunto, que reviste ya carcter internacional, es indispensable que se me preste ahora cierta ayuda moral. Como en mi carta anterior le he dicho, muy proximamente voy a enviar grandes artculos a importantes diarios americanos; hoy considero que es necesario antes, que se me d el prestigio de esa solidaridad moral.

15

Fjese Ud. en los errores, indiscutiblemente tendenciosos, de la informacin salida de Madrid. All se pretende que la Academia de la Historia ha hecho un estudio a fondo sobre si Colom era o no espaol, as, en general, espaol. Se trata, adems, de crear confusin y equvoco alrededor del famoso concurso de ABC, a fin de inducir a los lectores americanos a suponer que en l tambin se presentaron trabajos cobre Colom cataln y fueron rechazados. En fin, se quiere hacer creer que la tesis catalana est al bajo nivel de la gallega, y que no se funda sino en el argumento del apellido Colom. Hay que desbaratar toda esa maliciosa maniobra. Por eso me permito dirigirme a Ud. para someterle una idea, y hacerle una splica. Yo rogara a un pequeo grupo de intelectuales catalanes, que podran ser Ud., los hermanos Soldevila, Carreras Candi, Nicolau dOlwer, Pers , etc. etc., que dirigiesen un cablegrama al New York Times, dicindole: que han tenido conocimiento de la informacin cablegrfica de Madrid y que consideran un deber hacer notar a ese diario y a sus lectores, que la Academia de la Historia no ha tenido nunca ocasin de ocuparse hasta ahora de la tesis catalana; que el fracasado concurso de ABC, no se refiri sino a Coln gallego; que yo he sido precisamente quien ms ha combatido esa falsificacin del Coln gallego; que mis estudios se fundan en gran cantidad de documentos hasta hoy absolutamente inditos y desconocidos de los historiadores y de la Academia ; que de estos documentos slo dos he puesto en conocimiento de la Academia, la que aun no los ha estudiado, pues se ha reservado hacerlo proximamente; y en fin, que mi comunicacin en Hamburgo est fundada en hechos nuevos sobre los cuales ningn sabio ni Academia tiene derecho a pronunciarse mientras no los conozca. En aquesta carta acaba sollicitant, un cop ms, lajuda moral de la intellectual itat catalana que el va recolzar, davant una influent Acadmia de la Histria de Madrid recia a canviar res del que deia la historiografia tradicional sobre Colom. CARTA DE PARIS, 13 DOCTUBRE DEL 1930 Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner, per feta pel fill de Luis Ulloa, Bolvar Ulloa, per malaltia greu del seu pare. En aquesta carta Bolvar es queixa de que el cablegrama que varen enviar els intellectuals catalans al New York Times encara no shavia publicat en els exemplars dels dies 1 al 3 doctubre. El fill confessa que no li ho ha dit al seu pare per no donar -li un disgust. Bolvar considera que aquesta no publicaci de larticle de recolzament es deu a algun error en ladrea enviada, ja que, segons ell, el New York Times no demostra mala voluntat contra Luis Ulloa, ans el contrari. Bolvar aconsella que donin larticle de suport a lagncia Associated Press de Barcelona, en comptes denviar-lo directament a la seu neoiorquina. Per contra, Bolvar Ulloa va trobar en ledici del New York Times del dia 3 doctubre un article provinent de Gnova referent als treballs del seu pare en el que fan grans esforos per defensar la seva teoria. I afegeix: Lo que es mentira es que hayan invitado a mi padre a ir a Gnova, pus nunca lo han hecho, y no tiene miedo pap de los documentos genoveses. Ojal Uds. hicieran publicar una traduccin de ese cablegrama en Barcelona, para que all vean la importancia que tienen estos estudios. Bolvar acaba la carta sollicitant, si s possible, la remesa de ms cntims, ja que el seu pare vol viatjar a Espaa, per a respondre a diverses ofertes de treball, entre daltres la de lInstitut Gallach. CARTA DE PARIS, 21 DOCTUBRE DEL 1930 Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner, redactada i signada tamb per Bolivar Ulloa. En aquesta carta repeteix que no ha estat publicat encara lescrit dels catalans al New York Times i que el seu pare, Lluis Ulloa, pensa respondre a larticle publicat pels genovesos el dia 3

16

doctubre aix que es trobi b de salut. La situaci familiar sembla fora precria, ja que insisteix en la tramesa de cntims i exposa que la seva mare tamb est malalta. CARTA DE PARIS, 26 DOCTUBRE DEL 1930 Carta mecanoscrita per Luis Ulloa i dirigida a Ferran Valls i Taberner. Aquesta s la primera carta que escriu Ulloa desprs de la seva malaltia i la comena agraint larticle escrit pels intellectuals catalans en defensa seva enviada al New York Times. A continuaci, per, es lamenta i no comprn que larticle no hagi estat publicat encara en aquest diari. Ulloa afegeix que va trametre aquest article dels intellectuals al diari La Prensa de Buenos Aires i que es va publicar el dia 7 doctubre. Ulloa sollicita a Ferran Valls que cancelli ja la subscripci popular, Ja que el seu objectiu principal era el de cobrir les despeses del viatge a Hamburg.

CARTA DE PARIS, 6 DE NOVEMBRE DE 1930 Carta mecanoscrita per Luis Ulloa dirigida a Ferran Valls i Taberner, que inicia tota una tempesta originada per la publicaci dun article del Sr. Sebasti Cruset al diari New York Times, el dia 19 doctubre 1930, i que Ulloa titlla aix: todas esas mentiras y torpezas, en las que se va hasta ofenderme villanamente. Ulloa confessa que el corresponsal del New York Times el va persegui r a Hamburg perqu li facilits ms dades i que ell li va donar un llarg escrit sobre el pre-descobriment amb fotografies de valuosos documents indits i que encara no han estat publicats a aquest diari. Ulloa diu que ha llegit diversos articles del Sr. Cruset al New York Times i al diari La Veu de Catalunya recolzant la tasca del Sr. Ricard Carreras Valls i fa aquestes reflexions: De todos modos no alcanzo a explicame que Carreras Valls y Cruset hayan podido tener influencia suficiente para impedir en aquel peridico norteamericano la publicacin del cablegrama de Uds. y de mi artculo, y para conseguir en cambio la de sus vilezas y mentiras. Esto es tanto mas singular cuanto que ya en meses pasados Carreras Valls consigui hacer publicaciones similares en Lillustration de Paris, en el Intransigeant y tambin en La Veu. Ya puede Ud. comprender que si las intrigas tramadas contra mi en Madrid me contrariaban, las que se traman por catalanes y desde la misma Barcelona me duelen hondamente. I afegeix: Hablndole con toda franqueza, le dir a Ud. que me doy cuenta de que detrs de Carreras y Valls y de Cruset debe haber alguna entidad ms poderosa, ya que hasta La Veu de Catalunya se ha hecho eco muchas veces de esa misma campaa. Tot i que no hem trobat encara els articles suposadament difamatoris de Carreras i Valls, s evident que hi va haver un enfrontament molt fort entre Luis Ulloa i Ricard Carreras Valls, quan nosaltres, en principi, hagussim pensat tot el contrari. El fet que el New York Times censurs la publicaci dels articles dUlloa i del seu cercle damics, fa que Ulloa pensi que tot aix sigui degut a la intervencin de alguna muy poderosa influencia, cuyo centro radica en Espaa y tal vez en la misma Barcelona. Nunca convendr en que Carreras y Cruset con sus solas fuerzas puedan conseguir eso. Potser Ulloa pensava en lambaixada o consolat espanyol o en lesglsia catlica espanyola com a promotors daquesta censura, sense excloure tampoc que podria tractar-se del lobby italoameric de Nova York. La carta continua sollicitant lajuda del seu grup de catalans amics per tal que contrarestin amb articles dirigits a tota la premsa catalana les difamacions de Carreras i Valls.

17

CARTA DE PARIS, 15 DE NOVEMBRE DEL 1930 Carta mecanoscrita de Luis Ulloa a Ferran Valls i Taberner. El tema principal de la carta tornen a ser unes reflexions sobre el comportament de Ricard Carreras i Valls respecte la seva obra que, pel seu inters, i en certa manera parallelisme amb la situaci actual de defensa de la catalanitat de Colom en aquests inicis del segle XXI a Catalunya, mereixen ser transcrites integrament: El primero que acudi fu Carreras Valls, cuya posicin intelectual en Catalua yo ignoraba por completo. Ostent el mayor inters, viniendo hasta Paris a verme. Artculos con su firma aparecan en primera plana y casi a diario en peridico de tanta importancia como La Veu de Catalunya, considerado rgano del sentimiento cataln. Me mostr un libro suyo sobre el Sahara, con cartas elogiosas de Blasco Ibaez y el Mariscal Joffre. Tambin me mostr cartas del seor Camb y otras personalidades catalanas. Pens, pus, que se trataba de un hombre que tena all significacin y prestigio. En tales condiciones, no poda yo suponer que no obraba seriamente, ni con buena fe. Sin cesar remova archivos, sacaba a luz tal o cual papel y publicaba artculos, de que La Veu sola hacer grandes elogios. Al principio fu tomando lealmente en consideracin los datos que l produca, aunque vine poco a poco dndome cuenta de que incurra en inumerables errores y haca lujo de desenfrenada fantasa. Pero me vi obligado a callar todo esto y a juzgar que no llevaba ninguna mala intencin. Ms tarde comenc a dudar, y en fin, he venido a palpar que me haba equivocado completamente. Cmo iba yo a imaginar que Blasco Ibaez, La Veu y muchas personalidades catalanas garantizasen sin fundamento alguno a este seor? Lo de menos es que se atribuya gloria y mritos que est muy lejos de tener. Lo grave es la falsificacin de la historia, el dao que hace a los estudios serios. Ms grave todava es proceder como l y Cruset han procedido en el N.Y.T. falseando escandalosamente hechos y atrevindose a cruzar hasta el cablegrama de Uds. Yo veo algo mucho ms feo, contra lo cual, muy a pesar mo, me voy a ver obligado a protestar, en defensa de la Historia y del mismo prestigio de la intelectualidad catalana. No s con que proteccin ni con que fondos Carreras Valls ha lanzado a la circulacin muchsimos miles de ejemplares de un folleto que Ud. ha de conocer y que public en seis idiomas , hace unos nueve o diez meses, pretendiendo que Colom fu nativo de cierto lugarcillo cerca de Tortosa. Esta publicacin la hizo cuando ya se le haba advertido varias veces del error en que incurra y de la adulteracin que introduca en muchos datos y hechos histricos perfectamente averiguados. El mismo convino, no solo en cartas a m, sino pblicamente, que estaba fuera de la verdad. Sin embargo, lanza el tal folleto en el que aparece que hombre tan eminente como el P. Rods le prestan su apoyo y aprueban. Qu fin persigue con tal maniobra?....... Yo no puedo convenir, ni mi dignidad me lo permite, en que los estudios histricos que he hecho vengan a degenerar en la grosteca invencin de falsedades a que presta hoy su concurso el New York Times y en la propaganda a favor de un manuscrito, en el caso sin verdadera importancia, que no s por qu medios sea propiedad de Carreras Valls, segn se dice en el citado folleto.

CARTA DE PARIS, 19 DE NOVEMBRE DEL 1930 Carta mecanoscrita dUlloa a Ferran Valls i Taberner. En aquesta carta Ulloa parla mpliament del suport econmic que encara est rebent des de Catalunya grcies a la subscripci popular. Tamb comenta temes relacionats amb les vagues de Barcelona, i encara torna a parlar de la confrontaci amb Carreras i Valls, tot dient: He confirmado bien que Cruset no es sino un agente de Carreras Valls. Estoy esperando una respuesta de la agencia de aqu del N.Y.T. para proceder en la mejor forma posible a desbaratar intrigas, que mas dao que a m, estn haciendo al prestigio de los estudios histricos.

18

CARTA DE PARIS, 25 DE NOVEMBRE DEL 1930 Carta mecanoscrita dirigida tamb al Sr. Ferran Valls i Taberner, que comena amb lagrament dUlloa per la recepci de noves trameses econmiques, el que demostra el gran xit de la subscripci popular organitzada. Per el tema principal de la carta torna a ser el control de les notcies donades pel New York Times i lenfrontament amb Ricard Carreras i Valls. Entre altres coses Ulloa diu: lo que puedo asegurarle es que no queda duda ninguna de que el promotor de todo esto es Carreras Valls. Segn su mismo folleto, recibi dinero de un grupo de miembros de la Lliga Regionalista de Gracia y el P. Rods fu el iniciador del folleto en seis lenguas. Este folleto lo ha repartido con una profusin inaudita, y ha hecho mucho ms dao del que Uds. pueden imaginar. En Italia y en otras partes, al ver la forma en que se presentaba el folleto, han supuesto que esa era la verdadera tesis catalana, y que yo estaba de acuerdo con todos estos desatinos, que no resisten el menor anlisis de cualquiera que conozca superficialmente el asunto de Colom. Va a ser muy difcil reparar el dao causado . Aada Ud. a todo esto la audacia de Cruset, de introducirse en el N.Y.T, no slo para impedir la publicacin del cablegrama de Uds. y del artculo mo, sino para sustituirlos con el artculo publicado el 19 de Octubre y que Ud. conoce. Mucho le agradecer no olvidar advertir a La Veu el perjuicio que a la seriedad de estos estudios est causando ese diario al reproducir las publicaciones del N.Y.T. y publicar cosas anlogas. S que el autor de esto es un seor Bertran i Pijoan. Parece que para ellos es una tacha que yo sea extranjero; y creen que el patriotismo consiste en alentar a un cataln, aunque diga disparates. A mi esto no me parece racional. Ens dol molt el qu va haver de passar Ulloa, ja que no podia esperar totes aquestes intrigues per part espanyola, ni molt menys per part dun autor catal com Ricard Carreras Valls. Entre aquestes poderoses intrigues, la seva mort i la guerra civil espanyola, els esforos de Luis Ulloa per demostrar la veritat sobre lorigen catal de Cristfor Colom varen quedar prcti cament anorreats durant quatre dcades. Desprs duna generaci destudiosos del tema, que denominem com a segona generaci o la de la resistncia (1940-1980), la teoria de la catalanitat de Colom dUlloa ha anat ressorgint de les catacumbes per a reprendre nova embranzida intellectual i guanyar un cert prestigi en mbits acadmics. Fins que, un cop ms, ha hagut daparixer algun autor prolfic i meditic, com fou Ricard Carreras Valls a la seva poca, que, difonent a tort i a dret noves suposades teories sobre Colom, demostradament falses, ha tornat a fer perdre la credibilitat aconseguida amb penes i treballs. Tanmateix, malgrat totes les maltempsades, animem, una vegada ms, els nostres socis i collaboradors a continuar treballant, resseguint i recercant en els arxius, don creiem ha deixir la resposta per resoldre lentrellat de la veritable nacionalitat de Colom duna manera definitiva i inqestionable.

QUI FOU GUILLEM COMA ?

Per Lloren Margarit i Torras Niccol Scyllacio (o Nicolaus Scyllacio), conegut a Castella com a Nicols Esquilache, va publicar en llengua llatina una relaci del segon viatge de Colom datada el desembre de lany 1494. Segons Scyllacio, tota la informaci continguda en aquesta relaci de 22 pgines lhavia obtinguda per cartes rebudes (per litteras) dun tal Guillem Coma, personatge que va viatjar amb Cristfor Colom en el segon viatge, el 1493 i que va retornar a Castella amb lexpedici dAntoni de Torres lany 1494. Scyllacio, sicili, natural de Messina, havia resi dit a Castella uns

19

quants anys, per retornar a Siclia i desprs desplaar-se a la universitat de Pavia lany 1494. Aquesta relaci del segon viatge de Colom la va signar daquesta manera: Ex Papia idib 9 decembris 1494, essent Papia la forma medieval de la ciutat de Pavia. Nosaltres no hem pogut tenir accs al document original, per nhem pogut llegir una edici facsmil impresa lany 1900, actualment dipositada a la Biblioteca Nacional de Frana (Cota: BNF RES P 1072-8). Aquesta relaci ha estat novament traduda al castell per Juan Gil en el llibre Cartas particulares a Coln y Relaciones coetneas (Pag. 177,Cap. VIII. Alianza Editorial 1984). Lobjectiu daquest article s el dintentar esbrinar lorigen i, si pot ser, la famlia a la que va pertnyer Guillem Coma. El propi Juan Gil ens innova el segent sobre aquest personatge: De Guillermo Coma se sabe muy poco; tan poco, que algunos estudiosos, especialmente italianos, han negado su existencia, con cierto ingenuo apriorismo. Hace poco propuse identificarlo con un mdico barcelons del mismo nombre, que an viva en 1513 o 1515. De ser cierta esta conjetura, las dos relaciones del segundo viaje, rayanas con frecuencia en el panegrico ms entusiasta de la islas del Mar Ocano, proceden de la pluma de dos mdicos, que cuando menos, tienen tambin otra afinidad, la de moverse en crculos de conversos: Coma envia su escrito a Nicols Esquilache, que despus de traducirlo al latn, lo endereza a su vez el 13 de diciembre de 1494 las notcias volavan- al poderoso marrano Alfonso de la Caballera.. Aquest intent de Juan Gil didentificaci de Guillem Coma amb un metge barcelon lexpos en la seva ponncia al congrs intitulat Los humanistas espaoles ante el Descubrimiento (1493 1498) celebrat a Granada el maig del 1980. Charles Merrill complementa aquesta informaci que ens don Juan Gil, en especificar que foren els historiadors italians Francesco Giunta i Alberto Boscolo els que varen dubtar de la real existncia de Guillem Coma i suposaren que podria ser un pseudnim de Pere Bertran i Margarit. Segurament aquesta conclusi la treuen de lapartat que diu que Pere de Margarit va veure amb els seus propis ulls una escena horrorosa de canibalisme. Nosaltres considerem que Guillen Coma va utilitzar aquesta expressi, ja que ell, tot i no ser present en aquesta expedici, va rebre la notcia directament de Pere Margarit, la qual cosa reafirma, a ms, la catalanitat de Coma i el coneixement mutu entre ambds. Per aprofundir en el coneixement de Guillem Coma hem fet una tria dels millors documents dels nostres arxius, relatius a membres de la famlia Coma i a ms a ms aquest estiu hem fet una campanya de recerca als arxius de Girona per tal de complementar les nostres dades. Trobem diversos focus de famlies Coma tot al llarg del segle XV en les localitats de Palau Sacosta, Girona, Torroella de Montgr, Camprodon, Darnius, Olot, Sant Lloren de la Muga, Cor, Castell dEmpries, Perpiny, Badalona i Barcelona. Sembla que la branca de Barc elona alternava el seu nom entre les formes Coma i a Coma. En qualsevol cas, es detecta una presncia molt important daquesta famlia a lEmpord i a la Garrotxa, per la qual cosa podem considerar-lo un llinatge giron en un sentit ampli daquesta expressi. Ja a principis del segle XV, trobem diversa documentaci sobre aquesta famlia a Torroella de Montgr. En un lligall del notari Francesc de Maruny (AHG. Fons notarial de Torroella de Montgr N.6), corresponent a lany 1402 (pag.16), hi surt un Andreu Coma, un Guillem Andreu Coma i una Johanna, muller de Guillem Coma, tots ells habitants a Torroella de Montgr. Un personatge homnim fou Guillem Coma, prevere del Captol de la Seu de Girona, de qui tenim diversos testaments, ja que els anava modificant al llarg dels anys. Aquest Guillem Coma va tenir un crrec amb Pedro de Luna, conegut com a Papa Benet XIII, i fou membre del captol de la catedral de Girona, on surt sempre relacionat durant molts anys. Un altre canonge, Joan Bertran, va ser canonge de Girona al mateix temps que ell. En el captol de 12 de setembre de lany 1438, ja no hi surt relacionat com a present, tot i que hi surt encara com a testimoni en un document datat el 20 de juliol del 1439 (AHG.Notari Pere Miquel; Girona 1.380 ; 1419-1444). En el seu testament de data 28 de Juny del 1435, Guillem Coma nomena els segents marmessors: Dalmau de Raset, doctor en decrets i ardiaca major; Pere de Bergad, prevere del captol de la Catedral de Girona; Thomas de Mieres, llicenciat en lleis, ciutad de Girona; Guillem Coma, prevere beneficiat in ecclesiam gerundem, nebot seu i a Bartholomeu Coma,

20

laicum in Castilionis Imporitanum, germ seu. Entre els parents a qui distribueix la seva herncia, hi podem trobar: Antonio Coma, nebot del testador; Joan Coma i Bartholomeu Coma, germans del testador; Guillem Coma, Pere Coma i Joan Coma, nebots seus i Caterina, Clia, Sclarmonda i Sibila, germanes i nebodes seves. (AHG; notari Berenguer Ferrer Sasala, Testaments 1434-1439). La branca barcelonina daquesta famlia la podem descobrir en el Registre dOrdinacions del Bisbat de Barcelona, quan en data 22 de desembre de lany 1425 rep la tonsura un escolar de nom Guillem Coma, fill de Guillem Coma, llibreter de Barcelona. Datat el 15 doctubre de 1440 trobem un document on surt un Guillem a Coma, llibreter, que posseeix una casa al carrer de Sant Honorat, llindant amb la casa de Joan Ros, que la t per Guillem Colom, fill de Jaume Colom i nt de Guillem Colom, canviador (Fitxes de Ricard Carreras i Valls). No ens sembla gaire arriscat dacceptar que el llibreter Guillem Coma sigui la mateixa persona que quinze anys ms tard s denominat Guillem a Coma, ja que mant la seva professi de llibreter, ofici gens usual en aquella poca. La seva relaci contractual i de venatge amb la famlia Colom de Barcelona s molt suggestiva. Molts anys ms tard, just desprs dacabada la guerra civil catalana, trobem tres documents de lany 1474 en els lligalls del notari Andreu Mir que ens parlen de lactivitat dun Guillem a Coma, que podria ser el mateix nen tonsurat lany 1425, que tindria uns 59 anys dedat, per que no sembla haver continuat lofici de llibreter del seu pare, sin que es dedica a lofici de mercader. Els tres documents tracten de: 1 - Captols de noliejament entre Pere Mart del Puerto, de la vila d Ondarroa, de Biscaia, patr de la nau de dues cobertes apellada Santa Maria amb Guillem a Coma, mercader de Barcelona. 2 Guillem a Coma i Joan des Valls, contracten noliejament per un viatge a Siclia en la nau de Franc Setant. 3 Guillem a Coma compareix a la llotja de mar, on t la escrivania el notari Andreu Mir i fa protestar una lletra. (Notari Andreu Mir,. 1474. Fitxes de Ricard Carreras Valls). Daquest Guillem a Coma, hi ha un document, a la Biblioteca de Catalunya, del Fons Histric de lHospital de Sant Pau (N. 12740), de data 30 de setembre del 1445, que ens innova que Guillem a Coma (o Sacoma), menor, mercader de Barcelona i la seva muller Isabel, venen un censal a Constana, vdua de Bernat Esplugues. (Notari Joan Osona de Barcelona). Aquest Guillem a Coma no pot ser el mateix Guillem Coma company de viatge de Colom per raons dedat, per s que podria ser el seu pare, ja que el trobem relacionat directament amb la famlia Colom de Barcelona i amb Francesc Setant, tamb anomenat Antoni Francesc Setant, qui fou capit de larmada de Ren dAnjou, a les ordres de Carles de Torrelles durant la guerra civil catalana. Colom podria haver comenat a navegar amb els Setant. Per avanant en el temps i retornant cap a Girona, hem pogut localitzar el testament de 5 de juliol de lany 1501 de Pere COMA, cirurgi de Girona (AHG; Notari Antoni Arnau: GI 3141,foli 63), qui tria com a marmassors: Bartomeu Company, prevere beneficiat a la Seu de Girona; Pere Ferrer, beneficiat a Castell dEmpries; Pere Coma, fill seu, de la cannica de Vilabertran i Joana, la seva muller. Entre els hereus nomena a Rafel Coma, fill seu i hereu universal; a Pere Coma de Vilopriu; a Joana Coma de Vilabertran i a Guillem Coma, de la vila de Banyoles. Aquest darrer personatge sembla que s que podria ser contemporani del Guillem Coma, el company de Colom. Finalment, volem destacar un altre Guillem Coma, notari de Perpiny, establert en aquesta vila en temps dels Reis Catlics, que noms va tenir un fill, segons ens innova Philippe Lazerme en el seu llibre Noblesa catalana: Cavallers i Burgesos Honrats del Rossell i Cerdanya (1977). Aquesta famlia Coma emparentaren amb els Torrelles al segle XVI. Aquest notari apareix com a

21

notari pblic de Perpiny per lautoritat reial en un pergam datat el 26 doctubre del 1498 de lArxiu del Castell de Vilassar. El Dr. Josep Danon ha tingut la gentilesa de trametrens una informaci sobre lexistncia dun Guillem Pere Comas, qui fou rector de lEstudi de Medicina de Barcelona cap a lany 1510. Tot i que deu ser aquest metge el que suposa Juan Gil que fou company de Colom, hem de fer constar el canvi de llinatge de Coma a Comas com un probable impediment a aquesta identificaci. Serveixi tota aquesta recerca per a demostrar, o si ms no intentar-ho, la probabilitat que Guillem Coma, que fou company de Colom en el segon viatge, fos catal i membre duna daquestes famlies analitzades. Nosaltres ens decantem de manera clara per la famlia de mercaders de Barcelona, descendents del llibreter del carrer de Sant Honorat i cap aqu encaminarem les nostres recerques, fins a poder demostrar-ho de manera completa.

LA DICTABLANDA DEL GENERAL BERENGUER I COLOM

Per Sebasti Montsoriu i Gens s evident que la maquinria de propaganda de la historiografia italiana del segle XIX va aconseguir que el descobriment dAmrica fos considerat el resultat de la cincia i civilitzaci italiana en tot el mn. Els historiadors italians han ressaltat la importncia de les aportacions de molts italians com Paolo del Pozzo Toscanelli, Joan i Sebasti Cabot, Amrigo Vespucci, etc. a lpoca dels descobriments, personatges que, ben estudiats i a la llum de tots els documents coneguts actualment, no deixen de ser, molts dells, res ms que una colla dimpostors que no tenien res de cartgrafs ni de navegants, com ja va exposar Henry Harrisse en els seus escrits. La historiografia espanyolista ha buscat sempre de contraposar a la figura de Colom, suposadament genovs, altres personatges i realitats poderoses de la histria castellana per tal dapropiar-se del descobriment dAmrica, amb molt ms dret que no pas la cultura italiana, i fer lo un producte final de la vitalitat emergent de Castella i Lle en els temps del final de la reconquesta. No cal dir que Catalunya no hi ha pintat mai res en aquest duel historiogrfic entre aquests dos grans corrents de la histria. Una demostraci fefaent de la catalanitat de Colom produiria, sense cap mena de dubtes, latac frontal i un enorme rebuig per part daquestes dues escoles enfrontades. Ja va quedar ben pals en els primers plets entre els descendents de Colom i la Corona de Castella, en qu els fiscals reials varen intentar demostrar que Colom no va ser lautntic descobridor del Nou Mn, apostant descaradament a favor de Martn Alonso Pinzn o els germans Pinzn en conjunt. Aquesta xenofbia espanyolista radical contra aquest estranger indeterminat anomenat Colom sha perpetuat fins als nostres dies. Quan es va celebrar el V centenari del descobriment dAmrica lany 1992 i es va organitzar una exposici cultural de primer nivell a la catedral de Sevilla (Magna Hispalense), la tomba de Cristfor Colom va quedar fora del circuit, com si Cristfor Colom i les seves restes no tinguessin res a veure amb aquests esdeveniments. Colom va quedar tractat com un proscrit de la histria per part dels historiadors espanyols, per qu? Avui i aqu, us volem presentar un cas ben paradigmtic de com es fila de prim en aquest tema de Colom en quant es posen en entredit les essncies ptries, fins i tot en detalls ben insignificants, difcils de copsar a primera vista. Amb motiu de la visita que va fer el Sr. Michel Pacou, membre

22

dirigent de la Christopher Columbus Philatelic Society (Fundada lany 1983), a la ciutat de Barcelona, ens vrem assabentar del cas segent: El Sr. Pacou, gran filatelista, ens va pregar que lacompanyssim a visitar diverses botigues de filatlia del centre de Barcelona i en una daquestes ens van mostrar un segell commemoratiu del 12 doctubre del 1930 de forma estranyament triangular. El senyor Pacou ens va comentar que ell havia aconseguit tenir en la seva collecci els dissenys originals daquests segells triangulars, que foren deguts a la m del Sr. Snchez Toda, gravador molt afamat daquella poca en temes filatlics. Com es pot apreciar en els croquis originals que adjuntem a aquest nostre article, i que tenim grcies a la gentilesa del Sr. Michel Pacou, el segell en qesti representa les tres naus de Colom navegant davant un sol ixent. La imatge central est envoltada per una orla en la que consta el valor del segell en el costat de la base, ms el text Espaa i Correos i el lema de lescut de Colom en els costats laterals superiors en la forma tradicional que diu: Por Castilla i por Len, Nuevo Mundo hall Coln, 12 Octubre 1492. No volem entrar ja a parlar del canvi de lexpressi utilitzada per Oviedo del nom del descobridor en la forma Colom, pel ja castellanitzat de Coln. Per el contingut daquesta orla, tot i ser la divisa de Colom que apareix en el fillacteri del seu escut en el llibre de Gonzalo Fernndez de Oviedo, no va ser del gust dels censors o controladors de la Casa de la Moneda y Timbre espanyola, ja que recordava que el descobriment dAmrica noms es va fer a benefici de Castella i de Lle i no de tots els diferents regnes hispnics i dels seus habitants, i ratificava a Colom com a nic actor en aquest descobriment. Per aix lorla final va dir: Por Espaa y con Pinzn Nuevo Mundo hall Coln.

Ja veieu com filava de prim la censura de la dictadura militar! Fins i tot en un segell calia deixar ben clara la unitat de lestat espanyol, encara que en aquella poca no existia cap Estat o regne denominat prpiament Espanya i tamb calia manifestar de manera rotunda, que el descobriment del Nou Mn, si es va poder fer, va ser grcies als mariners andalusos que hi participaren amb Colom, representats simblicament per Martn Alonso Pinzn. Serveixi aquest petit exemple per a demostrar les misries de les manipulacions interessades de la histria i per fer que sempre estiguem amatents als interessos espuris que poden amagar-se darrera el fet ms nimi, com pot ser el contingut en un segell de correus.

23

MS FONTS DOCUMENTALS SOBRE EL PLET DE VERAGUA

Per Joan Llorens i Sams Perdoneu la meva insistncia en tornar a tractar el tema del Plet de Veragua, que ja vaig tractar en el meu article: El manuscrit 431 de la universitat de Yale del nostre butllet nm. 43, per seguint els passos iniciats per Luis Ulloa lany 1930, considero que de lestudi daquesta documentaci podem obtenir alguna prova interessant, que ens ajudi a comprendre lorigen de Cristfor Colom. Caldria anar a lArchivo Histrico Nacional de Madrid, com han fet recentment Mara Virgnia Martnez Costa de Abaria o el nostre consoci Jordi Mar i Salvad, i enfrontar-se a la quantitat ingent de paperassa que el composa, tant manuscrita, com, a vegades, impresa. Es tracta dun repte molt gran, que difcilment es pot realitzar sense desplaar-se a Madrid durant una bona pila de mesos i, aix, de moment no est al nostre abast. Sortosament, encara resten molts arxius desconeguts per buidar, per, precisament per ser desconeguts, mai se sap quan hom tindr loportunitat de poder-hi accedir. Aix ens va passar a la Biblioteca Beinecke de Yale, quan, tot buscant altres coses, ens vrem trobar amb lagradable sorpresa de lexistncia del manuscrit 431. De forma similar vrem descobrir, el juny de lany 2007, que a la Biblioteca Apostlica Vaticana, hi ha un manuscrit de les allegacions que Don Balthasar Colombo va presentar al fams Plet de Veragua, datat el dia 12 de gener del 1583. Un mes desprs la Biblioteca Vaticana var ser tancada per tres anys, ja que es volia fer una remodelaci profunda de les seves installacions i, per tant, vrem haver de crrer molt i fer servir les nostres mximes influncies romanes, per poder obtenir una cpia daquest document abans de la fatdica data del 17 de juliol del 2007. No hi ha com tenir bons amics, aix aquesta aventura romana va acabar b i ja tenim a disposici dels nostres consocis i amics una cpia daquest document, que, malauradament no diu res de nou, ni diferent, del que diuen els documents de lArxiu Histric de Madrid. La ra del perqu va arribar aquest document a la Vaticana s per nosaltres encara tot un misteri.

EL FONS FRANCESC DE CARDONA Seguint el proverbi catal de roda el mn i torna al born, desprs de Madrid , Yale i Roma, ara resulta que a la sala de reserva de la Biblioteca de Catalunya tamb hi ha documents originals i autntics relatius al Plet de Veragua! Es tracta del fons documental denominat Francesc de Cardona, provinent de lantic arxiu de la famlia Cardona de Valncia, marquesos de Guadalest i almiralls dArag, entre molts altres ttols nobiliaris. Els nostres consocis ms espavilats ja deuen

24

haver descobert que es tracta de la branca dels Cardona que varen emparentar amb la famlia Coln, grcies a lenlla de San de Cardona amb Maria de Coln, nta del descobridor. Aquest fons va arribar a lArxiu Histric de la Biblioteca de Catalunya per una compra feta lany 1963 al Sr. Raimundo (o Ramon) Sureda de Mallorca. Formant part de la documentaci daquest fons, hi ha una carta mecanoscrita i amb signatura autgrafa del Sr. Sureda, en la que diu, al final de tot: Ahora resulta que tengo otro lote del Archivo, todava ms voluminoso que el anterior, casi el doble de tamao. No contaba con ello, ni mucho menos. Mi hermana me cedi su parte del archivo. No le extrae que tenga tanto. Lo pongo tambin a la venta y se lo ofrezco a Vd. por la razn de que me favoreci comprndome la otra parte. Ha aparecido un seor valenciano que se interesa por mis papeles, etc..... Desconeixem completament si aquest segon lot de larxiu va ser comprat tamb per la Biblioteca de Catalunya o no. Pel volum de lactual fons, no sembla que shi hagi incorporat el fons de la germana del senyor Sureda.

DONACI CARME FORTUNY DE RUESTA I SALAS Fa uns quants anys, ja havem descobert un fons de la famlia valenciana Coln i Cardona a lArxiu Histric de la Universitat de Valncia que porta el nom de la mare de qui en fu donaci: Carme Fortuny de Ruesta i Salas. Passem, a continuaci, a transcriure la introducci feta pel Sr. Francesc de Pola Barcel i Fortuny, ja que s prou explicativa de les aventures i desventures que ha sofert larxiu de la branca valenciana dels Cardona-Coln: Els documents que formen aquesta donaci sn una quarta o cinquena part de larxiu de la famlia Cardona, marquesos de Guadalest i de Castellnou i almiralls dArag. Larxiu sencer estava dipositat a Palma de Mallorca, a la casa de Pere Morell i Fortuny i pertanyia a parts iguals als hereus dElionor Fortuny, esposa de Salvador Maria Cardona, ltim descendent de la branca valenciana dels Cardona. Aquest matrimoni no va tenir fills. Cap als anys 60 es va dividir larxiu. La meva tia Teresa, germana de la meva mare, va ser qui va pressionar perqu es fes el repartiment. Havien desaparegut alguns llibres valuosos dels almiralls dArag, i cadasc dels cosins donava la culpa als altres del poc control de larxiu. Loncle Pere Morell va estar dacord a repartir-lo, entre altres raons perqu era un arxiu que no pertanyia directament a la famlia i perqu ocupava molt de lloc al seu propi arxiu familiar. Vaig assistir al repartiment. Els criats del meu oncle van portar sacs i van anar omplint-los procurant que tots tinguessin aproximadament el mateix pes. No es va establir, per tant, cap criteri. En van fer quatre (o cinc) lots i es repartiren a latzar entre els descendents dels hereus. La part de larxiu que va tocar a la meva mare i les seves germanes va estar anys a casa de la meva tia Teresa. Antiquaris i familiars van anar traient-ne tot all que els va semblar valus. Cap al 1978 la meva mare i la meva tia accediren a qu passs a mans meves. Des daleshores, aquesta part de larxiu ha quedat intacte. Les altres parts de larxiu: Per si pot ser dinters pels investigadors saber on es troben les altres parts daquest arxiu, els dono la relaci de quins eren els hereus al moment de repartir -lo. Com que fa molts anys que no visc a Mallorca i he tingut poca relaci amb els meus parents, no s si encara conserven la part que els va correspondre. Els hereus van ser: Pere Morell i Fortuny. Va morir sense fills. El seu hereu va ser el seu nebot Salvador dEspaa i Morell, que tamb ja s mort, casat amb Pilar Fortuny. El casal s al carrer de la Portella de Palma de Mallorca. s fcil de localitzar, perqu als jardins de la casa hi ha les restes dels banys rabs. Ramon Sureda i Fortuny. Va morir. Els seus fills es diuen Sureda i Obrador. Va escriure un opuscle, que adjunto, sobre Los Coln (Instituto Salazar y Castro (C.S.I.C.) a partir dinformacions tretes daquest arxiu.

25

Teresa Fortuny i Truyols. Els fills es diuen Sancho de la Jordana i Fortuny. Viuen al carrer de lAlmudaina de Palma de Mallorca. Rom Fortuny. s frare de lordre dels Sagrats Cors de Mallorca. s possible que la seva part sigui a larxiu del monestir de La Real de Mallorca. Un cop llegit aquest text ja sabem on va anar a parar la part de larxiu del senyor Ramon Sureda i Fortuny, que no s altre lloc que la Biblioteca de Catalunya. Hem posat en cursiva dues frases del text, que demostren que aquest arxiu va tenir un degoteig de prdues o vendes a antiquaris, la qual cosa ens ha fet pensar per fora en el Libro Copiador comprat per la llibreria antiquria Catedral de Tarragona a una famlia mallorquina. No en tenim la prova plena, per la possibilitat s molt alta, al nostre parer. De tot el que hem explicat, sembla que es van fer cinc parts daquest arxiu, de les que coneixem, el seu dest final de dues o, com a mxim, tres parts. On sn les altres dues o tres parts? Una part deu ser, segurament, a la casa del carrer de la Portella de Palma. Per i les altres parts? Hem fet una curta prospecci a larxiu-biblioteca del monestir de La Real de Mallorca i no hem pogut treuren laigua clara. Sembla que Fra Rom Fortuny no hi va aportar el seu fons. On deuen ser aquests documents? Animem als socis del Centre dEstudis Colombins a fer una recerca aprofundida i a localitzar totes aquestes diverses parts de larxiu dels Almiralls dArag. Un cop estudiats els fons de Valncia i de Barcelona, no sembla que hi pugui haver gaires documents colombins a part dels documents referits al Plet de Veragua. Hem de recordar que s un arxiu patrimonial duna famlia noble i que, per tant, la seva major part seran escriptures de propietat de bns i ttols, i tamb cartes de gran inters. Aix i tot i, cal tenir present que Don Cristbal Coln de Cardona fou considerat com a tercer duc de Veragua (tot i que posteriorment fos conegut dins la famlia com el usurpador) i que, com a tal, VA TENIR ACCS a TOTS ELS DOCUMENTS PROVINENTS DE CRISTFOR COLOM! Si alg va tenir a les seves mans el testament de Cristfor Colom de lany 1502, aquest personatge havia de ser amb seguretat Don Cristbal Coln de Cardona, resident a Valncia i propietari daquest arxiu, actualment esquarterat. No creieu ara que ha valgut la pena tota lexplicaci i que encara val ms la pena fer un esfor per tenir accs als diferents fons documentals derivats daquest arxiu? Per completar i reblar el que venim dafirmar, citem a Maria Virgnia Martnez, que en la pgina 722 del seu llibre Coln y Espaa ens diu: Desprs de la mort de D. Diego, IV Almirall, i segons el seu testament, calia entregar tots els documents de la famlia a D. Cristbal de Cardona i Coln, Almirall dArag, cos seu i, per residir aquest a Valncia, es varen entregar al seu germ petit D. Luis, amb escriptura pblica davant del notari San Martn, lany 1578. Lany 1583 D. Cristbal de Cardona i Coln declara que t en el seu poder totes les escriptures que li leg D. Diego Coln, ja que pel seu testament les hi va fer entregar, i que en el inventari daquestes escriptures hi havia relacionat el testament de Colom de lany 1502, que reclamaven D.Baltasar i els dems pretendents. D. Lluis de Cardona va demanar un aplaament per permetre al seu germ retornar els documents que ell li havia enviat a Valencia el dia 27 de fevrer de lany 1578. Considerem que, abans de retornar aquests documents, D. Cristbal Cardona i Coln, va poder treure cpies dels ms importants, entre els que no faltaria el testament de Colom de lany 1502, cpia que encara pot estar guardada entre alguna daquestes colleccions documentals resultants de la divisi de larxiu dels Marquesos de Guadalest i Almiralls dArag.

26

ELS FONS DE BARCELONA Desprs de comprar la part de lArxiu pertanyent al Sr. Raimundo Sureda, la direcci de la Biblioteca de Catalunya va encarregar a Mossn Josep Maria Marqus que proceds a inventariarlo i classificar-lo. Marqus va donar a conixer pblicament el contingut daquest fons en un article seu intitulat: Larxiu de Francesc de Cardona i la seva famlia valenciana (Segle XVII), publicat a lAnalecta Sacra Tarraconensia Vol. 71 (1998). En aquest article, Mossn Marqus ens dna a conixer el fet que el Sr. Raimundo Sureda i Fortuny havia publicat un article intitulat Los Coln a la revista Hidalgua n.107 de Madrid (1971; pp.533-544). El primer grup de documents daquest fons agrupa els referents a la famlia Coln i Cardona, dentre els quals destaquem els segents. N. 1/34 Es tracta duna allegaci impresa del Plet de Veragua de Don Cristbal Coln de Cardona, en el que es fan diversos raonaments, fins i tot gramaticals, per trobar el sentit exacte de les paraules del descobridor en el seu darrer codicil. Una part del text diu: ... que no ha de heredar mujer mientras hubiese alguno de los varones comprehendidos en la regla y disposicin precedente, en la qual estan llamados solos agnatos. Alis ver si, como se pretende por parte del Conde (Balthasar de Cucaro), se entendiesen las dichas palabras Salvo si faltasse o no se hallar hombre, de qualquier varon cognato, esto no seria ser modificacin, sino nueva regla mas universal y odiosa que la pasada, y esto contra la naturaleza propia de las palabras, etc.. Com es pot comprovar, el que es discutia era lordre de preferncia de lherncia entre hereus agnats o cognats, hereus transversals i dones. Sobre aquest tema, el comte de Gelves opinava que lordre correcte seria:que sucedan primero los varones agnatos, & hic deficientibus los cognatos & in deffectum omnium foemina. Per lopini de lalmirall dArag era la segent: La primera; que la sucessin se ha de deferir entre hijos y hermanos del fundador, y sus descendientes de uno en otro, ordine successivo, & successorio. La segunda; que guardando la dicha orden, siempre ha de suceder el pariente mas llegado su linea. La tercera; que esta orden de suceder ha de ser perpetua. La quarta; que no ha de poder heredar muger, mientras hubiera algunos de los dichos varones agnatos, llamados por la dicha disposicin. La quinta; que cuando acaeciere no aver ninguno de los dichos varones agnatos, que suceda la muger, que fuere mas allegada a la linea de dicho fundador. Per els problemes no tan sols tractaven de decidir lordre agnats-cognats-dones, sin que tamb calia decidir si un cop traspassat lltim duc agnat calia considerar com a lnea ms propera de dones a les germanes o filles daquest darrer o calia tornar a buscar la lnia de la filla ms gran del segon duc de Veragua. Contra les pretensions de Don Balthasar, aquesta allegaci de lalmirall dArag diu: Y aunque, conforme a la segunda y tercera declaracin de la dicha regla, pretende don Balthasar, que estan admitidos y llamados todos los agnatos transversales, descendientes del patruo magno del fundador, modo agnati sint. Pero la verdad es. Que no se entiende, ni puede extender ultra testoris fratres, & ipsorum descendentes, quos etc. N. 1/35 : s una relaci cronolgica molt detallada de linici del procs del Plet de Veragua fet a Santo Domingo.

27

N. 1/37: s una allegaci en defensa de la Marquesa de Guadalest, germana de D. Crsitobal Cardona i Coln. En destaquem els pargrafs segents: No es verosmil que ignorara a lo menos todos, que la descendencia, origen y naturaleza de Don Christoval era de Cucaro y imposible, que sabiendolo, dixessen que fu vezino de Genova. No es verosimil que un hombre cuerdo excluyere toda su descendencia en el caso presente por un extrao pariente transversal al suyo, in millessimo grado, de tan diferente condicin, como la que presupone que habia de tener el que hoviese de suceder en el Estado y dignidades que dex. N. 1/38: s un informe dALEXANDER RAUDENSIS de 29 de Juliol de 1598, que sinicia daquesta manera: Christoforus Columbus Genuensis inventor novi Orbis instituit maioratum anno 1505 in testamento, nocans primo Didacum....etc. No sabem si aquest comenament de frase va plaure o no a qui li va encarregar linforme. Al nostre entendre, altres documents que poden ser de linters del lector sn els 1/39, 19/4 i el ja citat 19/5. Tot estudiant les diverses allegacions presentades per tots els pretendents a lherncia del Ducat de Veragua, podrem arribar a entendre la complexitat daquest procs, que dur ms de trenta anys i que va anar patint diverses alteracions en la composici dels pretendents, per mort de diversos personatges actors dels plet durant tan llarg procs. Aquest fons documental de la Biblioteca de Catalunya s noms una part molt petita del Plet de Veragua, per que pot servir de complement a la documentaci conservada en lArchivo Histrico Nacional de Madrid.

Revista de Llibres
CRISTBAL COLN Y ESPAA
Autor : Mara Virginia Martnez Costa de Abara Editor: Prsopon Editores (Belgeuse Grupo Editorial); Madrid 2008 Per : Joan Llorens i Sams Pel mes de febrer del 2008 sortia a la venda un nou llibre sobre Cristfor Colom de ms de 800 pgines i duna autora absolutament desconeguda dins lmbit dels estudis colombins. Ja noms pel ttol, que ens porta clares reminiscncies de la literatura franquista, i pel gruix del llibre, vrem considerar que es tractava duna daquestes histries novellades a la q ue ens tenen acostumats autors com Gabriel Verd, Marisa Azuara o Jordi Bilbeny, que noms serveixen per augmentar la confusi general sobre Cristfor Colom i la seva poca, sense cap base documental seriosa, ni ser producte de pacients recerques als arxius documentals. Si fullejant el llibre, abans de comprar-lo, ens assabentem que lautora diu que la seva hiptesi s la de la teoria de Joan Cerd, consistent en afirmar que Colom fou fill del Prncep Carles de Viana i duna dona mallorquina de nom Margalida Colom de Felanitx i, a ms a ms, nascut lany 1460, les ganes de llegir-lo desapareixen immediatament. Perqu, al nostre entendre, est prou clarament demostrada la falsedat daquesta teoria. El llibre encara sens fa ms dur de pelar, quan la seva autora resulta defensar les teories blaveres ms arrauxades sobre lorigen independent

28

de la llengua valenciana respecte la catalana, o quan, com diu el ttol, el seu objectiu s que Coln era espaol i que els Reis Catlics varen aconseguir fer realitat la Unidad de Espaa. Per acabar dinhibir la nostra dria compradora de llibres colombins, noms cal anar a la pgina 748, on hi ha una reproducci de la carta enviada per Carles de Viana al Governador de Palerm de 8 doctubre del 1459. S, ho heu llegit b, lautora s conscient i accepta que la carta que va enviar el Prncep de Viana, preocupat per si va deixar prenyada a una amistanada seva, va anar dirigida al governador de Palerm i no al de Mallorca, com pensava Joan Cerd en anunciar la seva teoria. I malgrat aix, lautora defensa que Colom fou fill de la Margalida Colom de Felanitx, mallorquina! Com es pot caure en un disbarat i en una contradicci tan flagrant? Si afegim a aquesta barreja explosiva el tarann antisemita i ultradret de tot e l llibre i laferrissada defensa que fa lautora de la impossibilitat de qualsevulla relaci de Colom amb el mn jueu o hebreu, sembla clar que us haguem de desaconsellar ben radicalment la seva lectura. La teoria defensada no pot ser ms desgabellada i, per tant, aquest llibre no t cap mrit com a construcci intellectual global. Un cop dit aix, per, veiem que hi ha publicat un document indit, com s un segon codicil al testament de Diego Coln, fill del gran almirall. Tamb ens dna una relaci dels arxius visitats per lautora i que sembla versemblant, ja que hi ha nombrosssimes cotes o topografies de documents dels diferents arxius, que demostren que hi ha hagut un autntic treball de recerca arxivstica, o, si ms no, de comprovaci directe dels diferents documents que cita. Tamb podem comprovar, per lextensa bibliografia, que lautora est al corrent de tot el bo i millor que ha estat publicat sobre Colom en llengua catalana, la qual cosa no ens encaixa amb el seu perfil. Aix no obstant, ens assabentem que va viure a Tortosa durant una part de la seva vida. Si per una part hem de ser molt crtics en diversos punts defensats per l autora, com quan diu que Colom va tenir orgens rossellonesos duna famlia ria occitano-mallorquina (sic!), per laltra hem de reconixer que per fer aquest llibre ha calgut un gran esfor i un gran treball de recollida de dades i de comprovaci de documents, que, malauradament, s poc usual en molts dels treballs colombins. Lautora diu que aquest llibre s el fruit de quinze anys de treballs i, vist el resultat final, considerem que queda ben palesa aquesta ingent tasca, amb la immensa quantitat de dades i cites que hi apareixen. Estem davant dun llibre en el que el lector no pot abandonar fcilment la lectur a, sin que ha danar fent lesfor contnuat de separar el gra de la palla i mantenir el seu sentit crtic ben alerta. En aquest llibre, hi ha informacions molt interessants i daltres plenament sobreres. Deixem de banda la palla i volem destacar-ne alguns punts que considerem que poden ser del nostre inters: En primer lloc, hem de posar en relleu el captol denominat Introducci perqu shi fa una presentaci dels punts ms importants que desgrana el llibre. Lautora admet i defensa que Colom fou sbdit de la Catalunya, i per tant, foraster a Castella. Ens ennova del descobriment dun codicil en el testament de Diego Coln de lany 1520, que desmenteix de manera rotunda, segons lautora, el fraudulent testament de 1498, que fins ara havia passat com article de fe i el que s pitjor, que encara ho continua sent per a moltes persones. Lautora considera que les ocultacions de la vida de Colom no eren degudes a un secret particular o de famlia, sin que es tractava dun autntic secret dEstat. Tampoc no exclou un origen bastard del gran almirall i proposa una bastardia reial, dalgun home del llinatge dels Trastmara, que justificaria la concessi dels dos quarters superiors de lescut concedit pels reis a Colom. Dna per evident que el llinatge del descobridor fou Colom, aix com la seva noblesa, ja que els seus fills foren patges de lhereu de la corona abans de la descoberta, etc. Hi ha punts daquest llibre que pocs autors shan atrevit a tocar en profunditat, com s el fet del per qu Colom no fou nacionalitzat castell, contravenint els denominats Ordenamientos de

29

Alcal, o les raons que feren que els Coln, a Santo Domingo, fossin denominats com a Faraones i quines relacions tenia aquesta expressi amb la revolta de forenses i ciutadans de Mallorca del segle XV. Tamb mereix la seva lectura i una bona reflexi tot lapartat destinat a esbrinar les raons que portaren Colom a batejar lilla Hispaniola amb aquest nom i no com a la Castellana, fet que est lligat amb el delicat tema desbrinar si Colom considerava o no, que la descoberta del Nou Mn havia de beneficiar per igual a Castella i a la Confederaci catalana. El llibre va curull de dades que creiem originals o noves, com pot ser el fet de considerar Francesco de Bardi mallorqu, encara que la seva famlia fos dorigen florent, per afincada a Ciutat des del segle XIV. Lautora considera que tot el relacionat amb lafer Toscanelli s una faula, opini que compartim des de fa molt de temps. Un altre punt al seu favor s que la senyora Maria Virginia Martnez ha estudiat en profunditat tota la documentaci del Pleyto de Veragua de lArchivo Histrico Nacional de Madrid, tasca realment ingent per la quantia de documentaci que cont. Suposem que aquest estudi fou conseqncia de la lectura completa de tots els escrits de Luis Ulloa i Cisneros. A ms a ms, cal remarcar, i aix s cosa encara menys freqent, que lautora tamb ha llegit articles dUlloa apareguts a diaris catalans i en catal. Malauradament, malgrat la seva recerca de documents sobre el Plet de Veragua a larxiu histric de Madrid, la Sra. Martnez no ha aconseguit trobar aquell full solt del testament autntic de lany 1502 del que parla Ulloa, que hauria de contenir la declaraci de Colom referent al llinatge familiar dels de Colom. Potser haurem dencaminar les nostres recerques sobre tan apreciat document a la Collecci Salazar y Castro de la real Academia de Historia de Madrid. Malgrat tots els errors i defectes daquesta obra, hem de reconixer que tamb hi ha moltes aportacions interessants i dignes de crdit, que compensen a bastament els primers. La seva lectura ha de ser pacient i atenta i sobretot, cal que el lector spiga passar per alt alguns exabruptes, que podrem titllar de franquistes, que ens inclinen a llenar aquesta obra directament al foc. Si ho fssiu us equivocareu; parcialment, s clar.

30