ACRÒSTICS

A l cel vola l’avió.

V ola molt amunt.

I l·lumina el cel.

Ó h quin avió més gran.

L a lluna és gran,
A l cel ple d’estels

N o se sent res
I tothom dorm
T ot és tranquil.
M ’has castigat i maldat.

E stic contenta perquè m’has ajudat

S i no entenc alguna cosa

T ornes a explicar-m’ho amb paciència.

R ara és la manera que t’estimem

A ixí que no digues res.

L es roses vermelles
E s veuen al jardí
S ’ han secat

R oses petites
O de color morat
S e veuen créixer
E s poden collir
S ón llargues i belles.
A legria és la Pau.

L a llum s’il·lumina.
E ls estels brillen dalt del cel.

G ermans somriuen quan hi ha alegria entre ells.

R ams de flors a la família.

I que bonica que és la vida sense guerra!

A i si al món tot pugués ser Pau i Alegria!

A i amics, amics de veritat

M olts no en tinc però són els millors

I l·lusions, alegria i records

C ompartim tots com germans i espero que

S empre sigue
L a mar és blava com el cel

A mor i pau en la mar

M ariners són lleials al capità

A mistat entre els mariners

R emo per la mar com si fos la meva casa.

E spanyol,

S ou uns

P eriquitos

A limochats

N o teniu color de

Y ema el teniu de

O les blaves com

L es del mar.
C
O
asa meva, contamines la vida
N
stres tu, que sensible és la vida
T o suporto la terra sensible
A ampoc la capa d’ozó
M i que prima estàs

I ai t’engreixaràs?

nútil! Això és culpa vostra!

N
o crec que engreixe!
A
i capa d’ozó...
C apullo que sóc jo,
I no la deixaria,
Ó stres prompte seré anorèxica.
P eriquito

E strellat

R oses al teu costat

I nquiet sempre has estat

Q uin plomatge t’ha quedat

U topia és el que tú vols

I l·lumines el meu cor,

T ots els cors

O cell vertebrat te quedes de vacances al poblat.