!"#$% !

""#$%"&on
Gaud's project for New York
C/Ramn y Cajal 44 ! 08012 Barcelona (Spain)
T. 932 505 519 | E-mail: hola@gracery-store.com
www.gracery-store.com
INTRODUCCI
LHotel Attraction fou un projecte irrealitzat de larquitecte catal Antoni Gaud per a construir
un hotel-gratacels a la ciutat estatunidenca de Nova York, a la zona de Manhattan. Marc
Mascort i Box revisita el projecte el 2002 en motiu de lAny Internacional Gaud fent-ne una
recreaci virtual. Ara, desde Gracery Store i juntament amb el realitzador de Nova York
Christopher Rosales, ens disposem a fer una pea documental, un webdoc amb aires de nar-
raci 2.0, que refecteix la historia de ledifci analitzant-ne tant els aspectes arquitectnics
passant pel seu origen incert i pels events que al llarg de ms dun segle sha anat succent
al voltant daquest projecte magnfc, tot deixant una porta oberta a la seva construcci.
Els impulsors del flm son el realitzador/videograf de NY Cristopher Rosales i el Director dArt
de Gracery Marc Mascort i Boix, recollint la feina per aquest darrer realitzada 10 anys
enrere, feina feta i refectida al CDROM que va produr lany 2002i de la presentaci del
mateix que va tindre lloc a la James Gallery de la City University de NY en el marc de lAny
Internacional Gaud. Daltre banda i desde els EEUU lesmentat realitzador/videograf de NY
Cristopher Rosales, per tal i portar endevant aquesta pea documental al voltant dels somnis
americans del ms internacional dentre els nostres arquitectes. La idea de fer un documental
refectint la historia daquest edifci sorgeix den del seu pas per lAlbert Maysles Documen-
tary Centers Filmmakers Collaborative Studio i ha estat presentada al Catapult Film Fund i
a la Graham Fundation de Chicago especialitzada en arquitectura.
Histria
Gaud reb lencrrec de projectar un hotel-gratacels el 1908, de part de dos empresaris
estatunidencs dels qu no se sap el seu nom que estaven de pas per Barcelona. Project
un edifci de 360 metres dalada hauria sigut el ms alt de Nova York aleshores, amb
un cos central ms alt que els laterals, de forma paraboloide, rematat per un estel, i fanquejat
de vuit cossos laterals dedicats a museus, galeries dart i auditoris, amb formes semblants a
la Casa Mil.
A linterior dispos cinc grans salons superposats, de 14 metres dalada cadasc, que
portarien el nom de cadasc dels continents. Rematava tot el conjunt la sala Homenatge a
Amrica, que hauria tingut 125 metres dalada, quasi un ter de lalada total de lhotel, i
que albergaria una Esttua de la Llibertat de deu metres dalada.
Aquest projecte romangu oblidat fns al 1956, quan fou divulgat per lescultor i col-laborador
de Gaud Joan Matamala i Flotats, qui va treballar des de jove al taller de la Sagrada Famlia
i fu el clebre bust de Gaud el 1926. Ho public en una memria titulada Quan el Nou
Continent cridava a Gaud (1908-1911) on, junt a lexplicaci del projecte, afeg diversos
dibuixos realitzats per Gaud junt a daltres que ell mateix havia recreat segons les indica-
cions del seu mestre. Posteriorment, el 1960, public una monografa titulada Gaud. El meu
itinerari amb larquitecte.
La divulgaci del projecte per part de Matamala no va estar exempta de polmica, ja que
cap altre dels deixebles de Gaud ho coneixia ni havia sentit parlar dell al seu mestre, pel
qu alguns experts insinuaren una possible invenci per part de Matamala.[3] Malgrat tot,
laportaci de diversos dibuixos autgrafs de Gaud esbargiren quasi totalment els dubtes,
especialment desprs dels estudis realitzats per larquitecte mexic Marcos Meja Lpez a la
seva tesi doctoral Investigacin sobre un rascacielos de Gaud en Nueva York (1992), que
dna per autntics els croquis gaudinians. En particular, la secci transversal de ledifci re-
alitzada per Gaud mostra clarament la forma catenrica que tant agradava a larquitecte,
relacionada amb lestructura estereosttica que estava estudiant durant aquells anys a la Crip-
ta de la Colnia Gell. A ms, Meja troba diverses similituds estilstiques entre el projecte
novaiorqus i diverses obres de Gaud, especialment entre la volta del sal Homenatge a
Amrica i la del Palau Gell, entre els cossos laterals de ledifci i la faana de la Casa Mil,
i el conjunt de lhotel comparat amb la Cripta de la Colnia Gell.
Per desgrcia, el projecte no fou fnalment portat a terme, potser per lenvergadura de ledifci
dissenyat per Gaud, que hauria suposat una considerable inversi per part dels propietaris
(el temps de construcci es valorava en set o vuit anys), o potser per la falta de temps del
propi arquitecte, que hauria hagut de desplaar-se a Nova York per a supervisar les obres,
en una poca en la que treballava simultniament en diversos projectes, com la Sagrada
Famlia, la Casa Mil, el Parc Gell, la Cripta de la Colnia Gell i la reconstrucci de la
Catedral de Mallorca. A ms, la convalescncia per unes febres de Malta el 1911 mermaren
considerablement la salut de larquitecte.
La Reial Ctedra Gaud ofer a la Comissi encarregada de la reconstrucci de lanomenada
Zona zero de Manhattan, desprs de latemptat de l11 de setembre de 2001, el projecte de
lHotel Atracci desenvolupat per Marc Mascort i Boix per a substituir a les desaparegudes
Torres Bessones, per loferiment no fou acceptat.
DESCRIPCI
Ledifci perseguia tres objectius principals: residn-
cies, per al qu estaven destinats els cossos exteriors;
restaurants, de la segona a la cinquena planta del
cos central; i turisme, de la sisena planta a la remata-
da de ledifci. En el seu aspecte exterior, de forma
parablica-conoidal, destacava ledifci central,
rodejat de vuit cossos laterals ms baixos, amb un
total de quatre entrades.
Els materials de construcci haurien sigut el ferro
ferro, el ciment, lalumini, la pedra, el marbre i el
ma. La faana hauria sigut policroma, amb rics
mosaics de colors que anirien des dels tons verds
i marrons de la base, passant pel gris i el vermell
i culminant en unes cpules vidriades i una gran
estrella amb un foc feric que remataria ledifci. La
construcci cubriria una rea de 115 x 140 metres,
amb una alada total de 360 metres.
A linterior se situarien sota terra cinc plantes destinades a serveis, garatges, magatzems,
cuines, etc. A la planta baixa hauria una gran sala de recepci, de 17 metres dalada, i a
les segents diversos restaurants dedicats als cinc continents: a la primera, el Sal Amrica;
a la segona, el Sal Europa; a la tercera, el Sal Orient; a la quarta, el Sal Austrlia; i a
la cinquena, el Sal frica. A les segents plantes se situarien diverses sales destinades a
loci: a la sisena, un sal de festes, balls, concursos i passis de moda; a la setena, un museu
de curiositats americanes i diverses galeries dart; a la vuitena, una sala de concerts i espec-
tacles; a la novena, la sala Homenatge a Amrica, de 125 metres dalada, sobre la que
se situaria una llanterna-mirador. En darrer lloc, sobre la cpula, hauria una galeria circular
exterior, amb cabines per a vistes panormiques.
Gaud va concebre ledifci quasi com una catedral laica, amb un esperit humanista i flant-
rpic, on junt a lelogi del carcter emprenedor del poble nord-americ salabarien totes les
cultures del mn, representades als salons dedicats als cinc continents. Aix, tota la decoraci
de ledifci estaria realitzada amb motius allegrics, des duna gran quila a la porta princi-
pal de ledifci, simbolitzant la naci americana, fns a diverses representacions al-legriques
i mitolgiques, com les al-legories de lagricultura, la marina, la cincia, la indstria i les arts
a la gran sala de recepci de la planta baixa, o les fgures datlants, nereides i bacants al
Sal Europa. En darrer lloc, la principal representaci seria lEsttua de la Llibertat a la sala
Homenatge a Amrica, disposada en un podi central quasi com una esttua de la Verge
en una capella cristiana, junt a diversos motius al-legrics dels Estats Units i dels seus Pares
Fundadors, i escenes de la histria de la naci. Als murs de la girola shaurien situat grans
murals dels millors artistes del pas, mentres qu els fnestrals haurien albergat grans vitralls de
cristals de vius colors. Sobre aquesta sala estaria la llanterna-mirador que oferiria una mag-
nfca vista de la gran sala des de laltura, formada per vuit columnes de basalt rematades
en un entablament octogonal. A la part exterior hi hauria una galeria circular que oferiria
magnfques vistes de la ciutat, rematada per la gran estrella que culminaria ledifci, que
estaria il-luminada per la nit.
Mostra de treballs dels socis del Gaud & Barcelona Club inspirats en les obres de larquitecte
de la Sagrada Famlia
Temple de la Sagrada Famlia Claustre de Montserrat
23 Octubre 2003 - 17 Gener 2004
REFLEXOS INTERNACIONALS DE GAUD
Presentacions
Eduard Sol. President de lAssociaci
Gaud & Barcelona Club
Joan-Jordi Bergs. President-delegat
de la Junta Constructora del Temple
de la Sagrada Famlia
Organitza
Gaud & Barcelona Club
Comissari de lexposici: Josep Giralt
www.gaudiclub.com
Collabora
Junta Constructora del Temple de la
Sagrada Famlia
www.sagradafamilia.org
Patrocina
Mtua dAdvocats de Catalunya
mutua@mutua-advocats.com
REFLEJOS INTERNACIONALES DE GAUD
La Asociacin Gaud & Barcelona Club presenta en la Sagrada Familia una muestra de obras
de sus socios artistas de todo el mundo, admiradores de Gaud
Barcelona, 20 de octubre de 2003.- La Associaci Gaud & Barcelona Club inaugura, el
prximo jueves 23 de octubre, la exposicin Refexos Internacionals de Gaud -Refejos
Internacionales de Gaud-, una muestra de trabajos de inspiracin gaudiniana creados por
socios artistas de todo el mundo. La exposicin se podr visitar en el claustro de Montserrat
del Templo de la Sagrada Familia hasta el 17 de enero de 2004.
Arquitectura, escultura, vitrales, fotografa, pintura... desde Los Angeles hasta Barcelona,
pasando por Dubln, Buenos Aires o Amsterdam, Gaud ha servido como fuente de inspiracin
para muchos artistas de muy diversas disciplinas. Continuando con el afn de divulgar la fgura
y obra de este genial arquitecto, el Gaud & Barcelona Club pretende mostrar, con Refexos
Internacionals de Gaud, el alcance mundial que representa esta fgura de la arquitectura.
La inauguracin de la ex-
posicin se amenizar con
un concierto del prestigioso
coro sueco St. Olofskren.
En el acto tambin inter-
vendrn Joan-Jordi Bergs,
presidente-delegado de la
Junta Constructora del Tem-
ple de la Sagrada Familia,
y Eduard Sol, presiden-
te del Gaud & Barcelona
Club.
Gracias a su privilegiada
ubicacin, se prev que, en
dos meses y medio, la ex-
posicin ser visitada por
un milln de personas.
THE NEW YORK TIMES
Search All NYTimes.com

Postmodern, In a Manner Of Speaking; A Shape Out of 1908 Is Offered
Downtown
By GLENN COLLINS
Published: January 21, 2003
Halt the competition. Yet another world-class architect has created yet another design for
ground zero. It is futuristic in the extreme, nearly as tall as the Empire State Building, topped
with a star and polychromed in tile and marble. And it resembles nothing so much as a
stalagmite -- or a Buck Rogers rocket ship.
The architect? Antoni Gaud, the Barcelona visionary who was the greatest Spanish exponent of
the Art Nouveau style. And the plan, for a New York hotel, was conceived in 1908.
A group of Catalan artists and an American architect intend to enter the never-realized Gaud
plan in the formal ground zero memorial design competition of the Lower Manhattan
Development Corporation, scheduled to begin this spring.
For some of them make the extraordinary claim that the hotel was intended not only to be built
in Manhattan early in the last century, but specifically at the very site where the World Trade
Center was eventually built a half-century later.
''If they only knew about this building, the people of New York would come to love it,'' said Marc
Mascort i Boix, an artist who is co-editor of the Barcelona magazine Rojo and director of a team
that has made computer models of the Gaud building. ''Bringing this to New York would be
more important than the Olympic Games.''
He will present Gaud's hotel plan at the Graduate Center of the City University of New York on
Thursday at 6 p.m.
Paul Laffoley, an American artist and architect based in Boston, has mounted a separate
homegrown effort to win consideration for the Gaud hotel at ground zero, and he plans to
submit the project to the development corporation in April. ''It is a prime example of
posthumous architecture,'' he said.
Mr. Mascort thinks that the hotel's great hall could be adapted to a memorial for the victims of
the terrorist attacks, ''and could help the city to heal.''
But the Gaud boosters are flexible about the building's use -- as a hotel or a museum or an office
complex -- and allow that ''the building could be downtown, or on Fifth Avenue, or on Central
Park West,'' Mr. Mascort said. ''The main concept is to get together the different cultures of the
planet under a common dome.''
The cultified Gaud was celebrated with a rich calendar of events last year when Barcelona
declared the 150th anniversary of his birth the Year of Gaud. The hotel design, which was the
subject of one of the exhibitions, has elements of two of Gaud's Barcelona masterpieces, the
exuberant 330-foot-high Sagrada Familia church and the undulating Casa Mila apartment
house.
If the hotel had been built, it would have been 1,181 feet to the top of its star, the world's tallest
building. (The Empire State Building, at 1,250 feet, would then have claimed the title when it
was completed in 1931.)
Gaud's studio and files were destroyed by fire in 1936, during the Spanish Civil War. But Prof.
Juan Bassegoda i Nonell, curator of the Real Catedra Gaud at the University of Barcelona, the
state entity for Gaud study, said that seven small original Gaud pencil sketches of the American
hotel have survived.
They were in a large Gaud collection that the professor acquired for the university in 1971 from
Juan Matamala y Flotats, a sculptor and artist who had served as Gaud's assistant. The Gaud
works came from his father, Lorenzo Matamala y Pinyol, the principal model-maker and
sculptor for the Sagrada Familia.
Professor Bassegoda said that Juan Matamala, who would have been working in the Gaud
studio as a teenager in 1908, wrote a 64-page monograph in 1956, ''describing the hotel project
Archives
HOME PAGE TODAY'S PAPER VIDEO MOST POPULAR
EMAIL
PRINT
Subscribe Now
Subscribe Log In Register Now Help
Postmodern, In a Manner Of Speaking; A Shape Out of... http://www.nytimes.com/2003/01/21/nyregion/postmoder...
1 de 3 23/01/14 17:12
and making 10 additional drawings based on memories of what he had seen in 1908.'' Although
there is little independent corroboration of Matamala's monograph, Professor Bassegoda, 72,
said that ''for 40 years I have been studying Gaud's works, and I am sure the drawings are
authentic.''
Although the project is described as a hotel, its central plan resembles a Brobdingnagian
catering hall-cum-convention center, an all-purpose tourist attraction. Thus its name,
remembered by Matamala as the Hotel Attraction.
Gaud had planned something typically gaudy: like some of his works in Barcelona, the hotel was
to have been rainbow-hued in tile and marble. The hotel would have been a group of clustered
towers, of reinforced concrete over steel, in Gaud's sturdy trademark parabolic shapes that also
animate the 330-foot-tall Sagrada Familia. The hotel's 360-foot-by-360-foot ground floor was to
contain a titanic reception hall, surrounded by large saloons connected to a clutch of
outbuildings and towers containing meeting rooms, apartments and hotel rooms.
In the central tower there were to be five monumental dining rooms dedicated to five continents;
each was to seat 400.
Yet another dining room on the sixth floor was to be topped by an exhibition hall, and above that
was planned a theater and conference room.
Atop that was to be a cathedral-like 375-foot-high space honoring all the American presidents, in
a hall decorated with stained glass windows, mosaics and frescos.
The starlike top, which Matamala said was called the sphere of all space, would have afforded a
panoramic view for up to 30 tourists at a time.
Gaud designed the hotel after two American business executives came to see him in May 1908,
Professor Bassegoda said; they stayed for two or three weeks. Subsequently Gaud worked on the
project from 1908 to 1911.
But Matamala did not know the names of the Americans. ''I searched in the passenger lists of
ocean liners at that time, but couldn't discover who the Americans were,'' Professor Bassegoda
said.
One conceivable candidate was William Gibbs McAdoo, president of the New York and Jersey
Railroad Company, who built what is now known as the PATH tube system threading through
ground zero. He developed real estate in Lower Manhattan and built the Hudson Terminal
Buildings at Church and Cortlandt Streets.
But his collected papers at the Huntington Library in San Marino, Calif., make no mention of the
project. ''The American visitors could have been speculators who didn't own the land,'' Mr.
Laffoley suggested, ''and perhaps they never could get the project together.''
Matamala did not say why the hotel idea was dropped. Nor did the Matamala monograph say
precisely where the hotel was to be built. ''It says in New York,'' Professor Bassegoda said.
Mr. Laffoley said he first learned about the Gaud American hotel project -- and its Lower
Manhattan location -- as an undergraduate in the late 1950's at Brown University, in courses
taught by William H. Jordy, an architectural historian.
Professor Jordy's lectures presented detailed information about the hotel and its location in
Lower Manhattan, Mr. Laffoley said. And then, in the early 1960's, Mr. Laffoley was working in
the Manhattan design group of Emery Roth & Sons, doing blueprints of floor plans and elevator
banks for 2 World Trade Center for Minoru Yamasaki & Associates, the trade center's chief
architect. When Mr. Laffoley told Professor Jordy about his job, he recalled, ''Jordy said, 'What a
coincidence. That's the plot of land where they were going to build the Gaud hotel.' ''
Professor Bassegoda did not publish the Matamala monograph until 1989, but Matamala seems
to have shared his knowledge about the hotel project with several people. A book published in
English as ''Gaud the Visionary'' in 1969, by Robert Descharnes and Clovis Prvost, included a
chapter on the American hotel.
''I have to imagine that Matamala shared his information with Jordy, or with someone who gave
it to Jordy,'' Mr. Laffoley said.
The notion that the hotel could have been meant for the trade center site has given rise to a
campaign in both Spain and the United States to put up a Gaud-inspired building in New York.
Professor Bassegoda said that the existing sketches were sufficient to go ahead. ''The description
is very complete,'' he said, adding: ''with these drawings, an architect could do the project.''
Mr. Laffoley believes that adopting a Gaud-inspired plan might head off architectural
squabbling, ''since, instead of competing, everyone could acknowledge that Gaud is a master
Postmodern, In a Manner Of Speaking; A Shape Out of... http://www.nytimes.com/2003/01/21/nyregion/postmoder...
2 de 3 23/01/14 17:12
and collaborate on realizing Gaud's dream.''
If the hotel's modernistic shape may be a tough sell for New Yorkers who haven't seen the
Sagrada Familia in Barcelona, Mr. Laffoley said, ''remember that people in Bilbao loved the
futuristic shape of Frank Gehry's Guggenheim Museum.''
''The Sagrada Familia has become the symbol of Barcelona,'' he added, ''and Gaud meant his
hotel to be the symbol of New York.''
So far, the Lower Manhattan Development Corporation is arms-length toward the Gaud
proposals. Although the Catalan architects sent a description of the Gaud plan last summer and
said they received a welcoming response signed by Alexander Garvin, the vice president for
planning, design and development, in an interview Mr. Garvin said that he was not aware of the
Gaud plans and declined to comment on them.
Olvido Salazar-Alonso, cultural director of the Instituto Cervantes, the Spanish government
educational organization that is a co-sponsor of Thursday's presentation, said that, in the end,
the hotel project is ''an important Gaud link with the city.''
''But to put Gaud and Manhattan together?'' she asked. ''Only a specialist could say whether it
would work.''
Photos: Sketches, begun in 1908 by Antoni Gaud, above, for a hotel in Manhattan that would
then have been the world's tallest building, still exist.; If the hotel designed by Antoni Gaud
were built on the site of the World Trade Center, it would dominate the Lower Manhattan
skyline, as this collage prepared by an architect who wants to see it built there shows. The
building's design is reminiscent of a Buck Rogers rocket ship. (Paul Laffoley)
Home Times Topics Member Center
Copyright 2013 The New York Times Company Privacy Policy Help Contact Us Work for Us Site Map Index by Keyword
Postmodern, In a Manner Of Speaking; A Shape Out of... http://www.nytimes.com/2003/01/21/nyregion/postmoder...
3 de 3 23/01/14 17:12
LA VANGUARDIA
Europa endurece
su poltica contra
la inmigracin
ilegal
ROMA / BARCELONA. La UE reforzar el control de
fronteras para frenar la inmigracin ilegal. La cumbre de Se-
villa aprobar la creacin de una polica comn. Mientras,
unimnde Barcelona asegur que los catalanes sonracistas
incluso con los espaoles. PGS. 3, 4, 30 Y EDITORIAL
c Un imn de Barcelona asegura
que los catalanes son racistas
BARCELONA. La Generali-
tat teme que el motn del mir-
coles en Quatre Camins se re-
produzca en otras crceles cata-
lanas, debido al elevado aumen-
to de la poblacin reclusa, al en-
durecimiento de las penas y a la
reduccin de redenciones por
buena conducta. PGS. 27 Y 28
hLa pastoral conjunta considera que la ley
de Partidos agudizar el enfrentamiento
La Generalitat
teme que haya
ms motines
en las crceles
catalanas
El alcalde de
Ponferrada
dimite tras ser
condenado por
acoso sexual
PONFERRADA. Ismael l-
varez dimiti ayer como alcalde
de Ponferrada y diputado auto-
nmico del PP tras ser condena-
dopor acososexual a la ex conce-
jal Nevenka Fernndez. Deber
pagar una multa de 6.480 euros
y una indemnizacin de 12.000
euros. PGS. 13, 14 Y EDITORIAL
gLA HUELGA DE AUTOBUSES SIGUE SIN SERVICIOS MNIMOS x VIVIRh
VIERNES, 31 DE MAYO DE 2002 Nmero 43.309 1 euro
Los obispos vascos rechazan
la ilegalizacin de Batasuna
hLos prelados propugnan el dilogo y el
acercamiento de presos etarras x pgina 15
Una sobria ceremonia en Nueva York marc ayer oficialmente
el inicio de la reconstruccin de la zona cero, 37 semanas des-
pus del ataque del 11-S, que destruy las Torres Gemelas. Para-
lelamente, Barcelona fue el escenario de la presentacin de un
CD-Romen el que se recrea de forma virtual un rascacielos esbo-
zado por Gaud para Nueva York y que aparece insertado en el
perfil de la ciudad, justo en el lugar que ocupaba el World Trade
Center. Se trata del hotel Attraction, un gran rascacielos de 360
metros, que el arquitecto cataln ide en 1908 por encargo de un
grupo de empresarios de Estados Unidos. La imagen es el resul-
tado de un fotomontaje a partir de una fotografa del Arxiu Ca-
tal-Roca y de hotelattraction.com. PGINAS 4, 35 Y 36
La apuesta de Gaud para la zona cero de Nueva York
4
2
8
2
9
2
0
0
1
0
0
0
Fundada en 1881 por don Carlos y don Bartolom God
Un rascacielos para la zona cero
Christian Jacq rescata a la reina Ahotep en una
nueva triloga egipcia, pgina 39/ Una exposicin
recrea las relaciones enter Verdaguer y Maragall,
pgina 40 CARTELERA PGINA 47
OLGA SPIEGEL
Barcelona
E
l Park Gell, la Sagrada Fam-
lia o la Pedrera son algunos de
los ejemplos de la genialidad de
Gaud apreciables a simple vis-
ta; las exposiciones que se han
organizado con motivo de la ce-
lebracin del 150 aniversario del nacimiento
del arquitecto cataln contemplan diversos
aspectos de su obra, desde los secretos tcni-
cos de su singularidad y valiosa aportacin en
este terreno hasta su impronta en las artes de-
corativas y como diseador. Univers Gau-
d, que presenta el CCCB,pretende comple-
mentar esa visinvaliossima pero fragmenta-
ria de su obra, poner la carne y la sangre en el
esqueleto que configuran todos esos aspectos
y mostrar que Gaud no es unpersonaje solita-
rio, incomprendido, sino que est en sintona
con sus contemporneos, segn Juan Jos
Lahuerta, comisario de la muestra. Obras de
Ruskin, Morris, Viollet-Le-Duc puntanel re-
corrido junto a las de Gaud, tambin se her-
manan los talleres de Rodin o Camile Clau-
del con el del arquitecto cataln, y finalmente
se ve la impronta de su obra en artistas y ar-
quitectos posteriores, as como su irrupcin
en el panorama internacional.
Organizada por el CCCBy el Centro de Ar-
te Reina Sofa de Madrid, donde se ver des-
pus, y coproducida en Barcelona por el de-
partamento de Cultura de la Generalitat y la
Fundacin BBVA, la exposicin es inslita e
irrepetible, representa un cambio profundo
en la interpretacin de Gaud y, sobre todo
una apertura histrica a su universo, donde
Lahuerta pone sobre la mesa todas las cartas
de la investigacin, enpalabras de JosepRa-
moneda, director del CCCB. Para ofrecer es-
ta panormica se hanreunido400 piezas pres-
tadas por diversas instituciones y colecciones
internacionales, que configuran una sonata
a lo largo de tres apartados.
En el primero, Las cosas vistas, se mues-
tran los aos de formacin de Gaud y las in-
fluencias que alimentaronno slosuarquitec-
tura, sino su concepcin esttica. Se abre con
sus dibujos de cuando estudiaba y ya mostra-
ba inters por los aspectos monumentales. Li-
bros, dibujos y pinturas de Rushkin y los pre-
rrafaelitas ilustran su mirada a una edad me-
dia idealizada. Viollet-Le-Duc y su amor por
el gtico es otro de los los referentes. Gaud
incluso viaj a Carcasona y a Toulouse para
estudiar las restauraciones realizadas por el
Arriba,
recreacin
virtual del
rascacielos
en el
Nueva
York de
hoy. Abajo,
el plano
GRAN EXPOSICIN PARA EL AO GAUD
El hotel Attraction es el proyecto de un
granrascacielos de 360metros para Nue-
va York que al parecer Gaud ide vaga-
mente en 1908, por encargo de un grupo de
empresarios norteamericanos, y que, aun-
que no lleg a buen puerto, fue desarrollado
por su discpulo Juan Matamala en los aos
50. Anoche, este edificio no construido fue
el protagonista de una fiesta en el Palau
Gell de Barcelona, donde se present el
compacto multimedia dirigido por el grafis-
ta Marc Mascort que hoy se pone a la venta.
Aunque las anotaciones originales slo con-
cretan que el edificio deba hacerse cerca
de unos parques, los autores del CD-Rom
se han permitido la libertad de ubicarlo en
la zona cero, en el lugar donde estuvieron
las Torres Gemelas porque los estudiosos
aseguran que deba hallarse en la zona baja
de Manhattan. Algunos invitados expresa-
ban su sueo de que en Estados Unidos se
decidieran a ejecutar el proyecto, sera una
inyeccin de moral ante el terrorismo.
Si Gaud slo realiz algn esbozo, y Ma-
tamala ya dibuj toda una serie de planos,
Mascort y su equipo han utilizado la tecno-
loga digital para concluir virtualmente la
obra, que aparece en tres dimensiones y con
texturas y acabados extrados de otras
obras, como los mosaicos del parque Gell.
Como no se trataba de una obra cerrada,
hemos incluido diversas variantes. Tam-
bin en cuanto a ubicacin: otra proyeccin
virtual permite contemplarlo en lugar del
Empire State Building, construido en 1931.
El multimedia incluye, adems del CD-
Rom, un CD con doce temas de msica
ambient. En el proyecto han colaborado la
Universidad de Nueva York y la Real Cte-
dra Gaud de la UPC, entre otras institucio-
nes. La semana que viene se activar la
web www.hotelattraction.com. Una exposi-
cin en octubre mostrar en Barcelona las
lneas esenciales del proyecto, que ser
presentado en diciembre en la misma Nue-
va York. XAVI AYN
ARCHIVO
CATAL ROCA/
HOTEL ATTRACTION
PGINA 37
Gaud, en su universo
Una muestra en el CCCBvincula al arquitecto con sus contemporneos
Contina en la pgina siguiente
Spielberg habla
de su nueva
pelcula
VIERNES, 31 MAYO 2002 LAVANGUARDIA 35
23/1/2014 Catalua propone construir en la 'zona cero' un hotel que Gaud proyect para Nueva York | Cultura | EL PAS
http://cultura.elpais.com/cultura/2003/01/17/actualidad/1042758001_850215.html 1/1
!"#$"%&
!" $%&'()*+% 17 ENE 2003 - 16:48 CET
!"#"$%&" ()*(*+, -*+.#)%/) ,+ $" 01*+" -,)*0 %+ 2*#,$ 3%,
4"%56 ()*7,-#8 (")" 9%,:" ;*)<
El Hotel Attraction fue concebido en 1908 por el arquitecto cataln pensando en la ciudad
norteamericana
,&'-./%0* (+1 "#$%&' $ (( )) (*#$+,* )-.+,* "#'-#$+,* #'//,/.*#$* 0$#$1&2$ "/%&.#'3#&/$ (*4$2$ "/#' 5'//,/.*6,
Catalua tambin tiene su propuesta para la zona cero, el enorme solar en pleno centro de
Nueva York en el que se convirti el World Trade Center tras los atentados del 11 de
septiembre. La Generalitat llevar a la ciudad de los rascacielos el prximo 23 de enero el
proyecto del Hotel Attraction, que el arquitecto Antonio Gaud realiz en 1908 pensando
especficamente en la ciudad estadounidense, segn ha informado la Conselleria de Cultura.
El Graduate Center de la City University of New York (CUNY)
acoger la presentacin del proyecto, en un acto organizado por el
Consorcio Cataln de Promocin Exterior de la Cultura (COPEC) con la colaboracin del
nstituto Cervantes.
El proyecto del Hotel Attraction se realiz a partir del encargo de un hombre de negocios
norteamericano y fue diseado por Gaud entre 1908 y 1911. ndito hasta 1956, el proyecto
muestra un edificio de 360 metros de altura, que habra sido entonces el ms alto de la
ciudad. La forma del edificio y la concepcin orgnica recuerdan el templo de la Sagrada
Familia de Barcelona.
Los cinco continentes
La construccin consta de grandes habitaciones y cinco grandes salones que
representaran cada uno la cultura de un continente. Asimismo, tambin destaca el inters
del arquitecto por integrar el culto religioso dentro del hotel, con la creacin de un espacio
reservado para actos religiosos.
El acto en Nueva York consistir en una conferencia titulada El Hotel Attraction de Gaud: un
proyecto de rascacielos para Nueva York, a cargo del licenciado en Bellas Artes Marc
Mascrot i Boix, quien dar a conocer los estudios en torno a los dibujos de Gaud, con el
objetivo de plantear la posibilidad de construir el edificio en la zona cero.
La conferencia de Mascort coincidir en el centro de la CUNY con la exposicin Antoni
Gaud: una visin polidrica, muestra itinerante organizada por el COPEC y comisariada por
David Balsells y Chantal Grande, que incluye 52 fotografas de siete artistas catalanes que
recrean la obra del arquitecto. La muestra se inaugur el 11 de diciembre y permanecer
abierta hasta el 7 de febrero.

EDICIONES EL PAS, S.L.

EL PAIS
23/1/2014 Es presenta un edifici de Gaud per ocupar la "zona zero" de Nova York
http://www.324.cat/noticia/27246/ 1/2
Per poder millorar els nostres serveis i tamb poder mostrar publicitat relacionada amb les teves preferncies mitjanant l'anlisi dels teus hbits de
navegaci, utilitzem "cookies" prpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Ms informaci aqu.
El Consorci Catal de Promoci Exterior de la Cultura Catalana
(COPEC) presentar el 23 de gener al Graduate Center de la City
University de Nova York el projecte Hotel Attraction, que Gaud va
projectar entre 1908 i 1911 per encrrec d'un home de negocis
nord-americ. ndit fins al 1956, el projecte mostra un edifici de
360 metres d'alada, que hauria estat el ms alt de Nova York en
aquell moment. En l'acte es far una conferncia amb el ttol
"L'Hotel Attraction de Gaud: un projecte de gratacel per a Nova
York".
La presentaci del projecte a Nova York t per objectiu plantejar
la possibilitat de construir aquest edifici a l'anomenada zona zero,
i segons fonts del COPEC ha despertat l'inters d'alguna empresa
privada nord-americana. La conferncia anir a crrec de Marc
Mascort i coincidir al mateix centre de la City University de Nova
York amb "Antoni Gaud: una visi polidrica", una exposici
itinerant organitzada pel COPEC i comissariada per David
Balsells i Chantal Grande, que inclou 52 fotografies de set artistes
catalans que recreen l'obra de l'arquitecte. La mostra, inaugurada
l'11 de desembre, es podr veure a Nova York fins al 7 de febrer.
La presentaci, durant la qual es llegir tamb una comunicaci
del professor Joan Bassegoda i Nonell, conservador de la Reial
Ctedra Gaud de la Universitat Politcnica de Catalunya, es basa
en l'estudi de composici de l'hotel fet per Marc Mascort en suport
CD Rom. L'estudi recrea l'edifici a partir dels cinc croquis originals
sobre paper de carta que es conserven de Gaud i dels dibuixos
de l'escultor Lloren Matamala i Pinyol, amic i collaborador de
l'arquitecte. El projecte de l'Hotel Attraction va nixer arran de
l'encrrec d'un home de negocis nord-americ i es considera que
va ser dissenyat per Gaud entre 1908 i 1911. La forma i la
concepci orgnica recorden el temple de La Sagrada Famlia.
Consta de grans habitacions i cinc grans salons que
representarien cadascun la cultura d'un continent. A ms, destaca
l'inters de Gaud per integrar el culte religis dins la lacicitat de
l'hotel, amb la creaci d'un espai reservat per a actes religiosos.
L'arquitecte, conscient de la diversitat cultural de Nova York ja a
principis de segle, preveia la recreaci d'una esglsia catlica o
protestant, un temple budista, un temple hind, una mesquita
musulmana i una sinagoga jueva.
0
RSS
comentaris
Mida del text
mprimir notcia
Ms notcies d'Oci i
CuItura
Mor Andreu Coromina,
productor del film "La
plaa del Diamant" -
23/01/2014
Figueres i Cadaqus
recorden Salvador Dal
en el 25 aniversari de la
seva mort - 23/01/2014
Gaspar Hernndez
s'endinsa en el mn de
l'ansietat a "La terapeuta"
- 22/01/2014
BarceIona
Es presenta un edifici de Gaud per
ocupar Ia "zona zero" de Nova York
09/11/2006 - 09.48h.
Itims Ms llegits
JERUSALEM, CAPITAL
Por i autocensura a Egipte
Albert Elfa. Corresponsal de TV3 a
Jerusalem
LA PANAMERICANA
AIma GuiIIermoprieto, torna Ia
cronista de Ia dcada deIs
vuitanta i noranta
sabel Gal. Redactora de la secci d
internacional del Serveis nformatius
de TV3
EL BLOG DE JORDI CERVERA
EI cieIo ha vueIto - CIara
Snchez
Jordi Cervera. Periodista de
Catalunya Rdio i escriptor
EL TEMPS AMB NOMS I COGNOMS
Una setmana de vent amb
ceIIa aI Port
Secci de Meteorologia de TV3 i
Catalunya Rdio.
Port Aventura estrenar una nova atracci a l'abril
Rosell convoca una junta d'urgncia per presentar la
seva dimissi
Mor un nen de vuit anys desprs de salvar d'un
incendi sis familiars als Estats Units
Mas ironitza amb la petici de dileg de Navarro:
"Agafar la seva manera d'actuar"
Els Mossos busquen el "violador del cter" per tres
agressions sexuals a Barcelona
ANLISI
Oci i CuItura
TV3alacarta

Programaci

En directe

En directe

Programaci

udios

Notcies

El temps

Esports

nfantil

Les + IIegides Les Itimes Comarques
publicitat
!"#$%&'#%# ()*+,#) (& #./*)
(0 1' ,."#.
2%#%&$03% 4+"'.#%# 5+&6#'"% 780 ("+0+/'% 9."0+&+:'% ;"' ' "$&#$,% !0<&')' 4.,=.') (&/.$>?@
A6 1.+) B$1' +) (0C$.)#.) ()*."'%&) D%&.,'.) 9,'='%&)
Dijous 23/1/2014
E0'"'% ).))'8 F.:')#,%G#
Lleida 0 12
TELENOTICIES TV3
23/1/2014 L'hotel que va imaginar Gaud per a Nova York es presenta en aquesta ciutat nord-americana - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=63740&idioma=0 1/1
Temes Serveis Generalitat Catalunya Seu electrnica
Sala de premsa

Gaud per a Nova York
Enllaar | Enviar | Imprimir
16-01-2003 18.40
L'hoteI que va imaginar Gaud per a Nova York es presenta en aquesta ciutat
nord-americana
L'acte tindr lloc dijous vinent a la City University of New York
El Graduate Center de la City University of New York (CUNY), acollir dijous vinent, 23 de gener, a les sis de la tarda, hora de
Nova York, la presentaci del projecte Hotel Attaction, dissenyat per larquitecte Antoni Gaud el 1908 per a aquesta ciutat
nord-americana. Lacte ha estat organitzat pel Consorci Catal de Promoci Exterior de la Cultura (COPEC) amb la collaboraci
de lInstitut Cervantes de Nova York.
Lacte consistir en una conferncia, amb el ttol LHotel Attraction de Gaud: un projecte de gratacel per a Nova York, a crrec
de Marc Mascort i Boix, llicenciat en Belles Arts, que donar a conixer els estudis a lentorn dels dibuixos de Gaud. La
presentaci del projecte a Nova York t per objectiu plantejar la possibilitat de construir aquest edifici a lanomenada zona
zero.
La conferncia de Marc Mascort coincideix en el mateix centre de la City University of New York amb Antoni Gaud: una visi
polidrica, exposici itinerant organitzada pel COPEC i comissariada per David Balsells i Chantal Grande, que inclou 52
fotografies de set artistes catalans que recreen lobra de larquitecte. La mostra, inaugurada el passat 11 de desembre, es
podr veure a Nova York fins el dia 7 de febrer.
La presentaci, durant la qual es llegir tamb una comunicaci del professor Joan Bassegoda i Nonell, conservador de la Reial
Ctedra Gaud de la Universitat Politcnica de Catalunya, es basa en lestudi de composici de lhotel realitzat per Marc Mascort
en suport CD Rom. Lestudi recrea ledifici a partir dels cinc croquis originals sobre paper de carta que es conserven de Gaud i
dels dibuixos de lescultor Lloren Matamala i Pinyol, amic i collaborador de larquitecte.
El CD Rom, en catal, castell i angls, sinclou en el llibre Hotel Attraction: Una catedral laica. El gratacel de Gaud a New
York, editat per la Universitat Politcnica de Catalunya i coordinat per Josep M. Montaner i Pedro Azara. Lobra es presenta
aquest vespre, a les vuit, a la Sala Gaud del Centre Cultural Caixa Catalunya-La Pedrera.
El projecte
El projecte de lHotel Attraction neix arran de lencrrec dun home de negocis nord-americ i es considera que va ser
dissenyat per Gaud entre 1908 i 1911. Indit fins el 1956, el projecte mostra un edifici de 360 metres dalada, que hauria
estat, per tant, el ms alt de Nova York en aquell moment.
La forma i la concepci orgnica recorden el temple de La Sagrada Famlia. Consta de grans habitacions i cinc grans salons que
representarien cadascun la cultura dun continent. A ms, destaca linters de Gaud per integrar el culte religis dins la
lacicitat de lhotel, amb la creaci dun espai reservat per a actes religiosos. Larquitecte, conscient de la diversitat cultural de
Nova York ja a principis de segle, preveia la recreaci duna esglsia catlica o protestant, un temple budista, un temple hind,
una mesquita musulmana i una sinagoga jueva.
Barcelona, 16 de desembre de 2003
Ms informaci a:
www.hotelattraction.com
www.copec.es
www.gaudi2002.bcn.es
Arxius adjunts
Departament/s Cultura
GENERALITAT DE CATALUNYA, SALA DE PRENSA
23/1/2014 www.gaudi2002.bcn.es
http://www.bcn.cat/gaudi2002/catalan/noticia/noti57.htm 1/1


Presentat l'Hotel Attraction
de Gaud al Palau Gell
S'han presentat en el marc del
Palau Gell el doble CD
interactiu Hotel Attraction. Un
projecte de Gaud per a Nova
York. Es tracta d'un edifici ideat
per l'arquitecte l'any 1908,
d'uns 360 metres d'alada, fet
que el convertiria en un dels
ms alts de la ciutat. De
formes orgniques i amb una
silueta conodal prpia del
treball de l'arquitecte, el
projecte visionari i atrevit de
Gaud coincideix amb l'energia
metropolitana de Nova York de
l'poca. Pensat amb habitacions
a totes les faanes i amb cinc
grans salons superposats dedicats als cinc continents, l'Hotel Attraction
havia de ser culminat per un estel simblic per representar Amrica.
Marc Mascort, de la Universitat de Nova York, juntament amb un
important equip de collaboradors, ha dut a terme la recerca sobre
aquest projecte, realitzant una recreaci virtual que suggereix formes,
textures i fins hi tot simulacions espacials concretes.
Dels dos CD's, l'un s d'udio i inclou una selecci de msica compilada
per Verdes Records amb figures de primer ordre de l'escena musical
internacional. L'avantguardisme que represent Gaud a l'mbit
arquitectnic s homenatjat de nou per l'art musical ms actual.
L'altre s un CD-ROM que inclou una interfcie interactiva que recrea
virtualment l'edifici amb imatges indites, dibuixos originals de Gaud i
del seu collaborador Matamala, la histria de l'immoble i recreacions
visionries al cor de Nova York.
Produt per Satlite K (K. Indstria Cultural), ha estat editat en catal,
castell i angls.
La presentaci del doble CD va tenir lloc el dia 30 de maig al Palau
Gell de Barcelona. Davant d'un nombrs pblic que va poder
contemplar una exposici del projecte recreat, van intervenir Marc
Mascort, dissenyador grfic, Rossend Casanova, coordinador de l'Any
Internacional Gaud, i Joan Bassegoda, director conservador de la Reial
Ctedra Gaud.
Font: Any Internacional Gaud (1-6-2002)




BCN.CAT
CDROM
FITXA TCNICA
HOTEL ATTRACTION. GAUDS PROJECT FOR NEW YORK
No fcci / 52 min / HD-WEBDOC 2.0 / 2016
Dirigit per CHRISTOPHER ROSALES i MARC MASCORT I BOIX
Una producci de TV3, PBS, Ctedra Gaud - UPC, GRACERY STR, Marc Mascort i Boix,
Christopher Rosales.
Amb la participaci de Generalitat de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Ajuntament de
Barcelona, UPC, Consell Gaud, Fundaci Catalunya - La Pedrera, Casa Batll, Baslica de
la Sagrada Familia - Arquebisbat de Barcelona, Torre Bellesguard Gaud.
Amb la collaboraci de Graham Foundation, The Museum of the City of New York, The New-
York Historical Society, Gotham Center, Skyscrapper Museum, City University of New York,
New York University, The American Institute of Architects, Van Halen Institute, Hispanic Soci-
ety of America, Lower Manhattan Cultural Council, Center for Architecture Foundation, Institut
Ramon Llull, Institute for Advanced Architecture of Catalonia, US Consulate in Barcelona,
Barcelona Media.
Fitxa tcnica-artistica
Gui i direcci: Marc Mascort i Boix, Christopher Rosales.
Productor: Marc Mascort i Boix.
Productor: Christopher Rosales.
Director de fotografa: Christopher Rosales.
Director dArt: Marc Mascort i Boix.
Dades Tcniques
Ttol: HOTEL ATTRACTION. GAUDS PROJECT FOR NEW YORK
Durada: 52 min
Format: HD / Estreo . WEBDOC 2.0. APP.
Idioma original: Catal/Castell/Angls.
Subtitols: Catal/Castell/Angls.
Any: 2016
Productores: TV3, PBS.
ENLLAOS DINTERS
2002-2003
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=63740&idioma=0
http://www.bcn.cat/gaudi2002/catalan/noticia/noti57.htm
http://www.324.cat/noticia/27246/
http://www.gc.cuny.edu/News/GC-News/Detail?id=5912
http://www.nytimes.com/2003/01/21/nyregion/postmodern-in-a-manner-of-speaking-a-shape-out-
of-1908-is-offered-downtown.html?pagewanted=all&src=pm
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2002/05/31/pagina-1/33970951/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2002/05/31/pagina-35/33971049/pdf.html
http://cultura.elpais.com/cultura/2003/01/17/actualidad/1042758001_850215.html
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-23-02-2003/abc/Catalunya/gaudi-y-el-hotel-de-nueva-
york_163837.html
http://www.gaudiclub.com/esp/e_equipo/jun02.asp
http://www.gaudi2002.bcn.es/english/programa/fchas/prot_14.htm
http://www.gaudiclub.com/esp/e_links/ressenya.asp
2014 - 2016
http://www.gracery-store.com
http://es.linkedin.com/in/marcmascortboix
http://es.linkedin.com/in/xcastellnou
http://www.rosaleschristopher.com
http://www.tv3.cat/eldocumental
http://www.pbs.org
http:// www.maysles.org
http://catapultflmfund.org
http://www.graham-foundation.org
http://www.vanalen.org
http://www.skyscrapermuseum.org
CONTACTE
Comunitat de innovaci, creativitat estratgica i
desenvolupament dactivitats de creaci,
artstiques i culturals
C/Ramn y Cajal 44 | 08012 Barcelona (Spain)
T. 932 505 519 | E-mail: hola@gracery-store.com
www.gracery-store.com
Projecte Gracery
Graoory os una inioiativa oroada por Triard Systoms Group. Fundat ol 2013, Graoory
os una oomunitat do innovaoio, oroativitat ostratogioa i dosonvolupamont d'aotivitats do
oroaoio, art|stiquos i oulturals a orroo d'un oquip |ovo do dirootors oroatius i un grup do
oollaboradors assooiats, quo oporon on un ospai do 250 motros quadrats al oor dol nuoli
antio do La vila do Groia, Baroolona. Graoory to una vooaoio intornaoional i on dostaoa
la ramihoaoio a la oiutat do Sao Paulo a Brasil, d'on os originari ol Oirootor do Triard Sys-
toms Group Poborto Guardia i on s'ospora obrir una hlial a l'nivorn dol 2014
Graoory dona suport a la innovaoio, los arts digitals i l'oxporimontaoio aportant-t'ni
pro|ootos do oomunioaoio on-lino i d'altros dostinats a l'us on dispositius mobils, pro|ootos
portats a tormo mit|anant los novos oinos toonologiquos dol mon mobilo tot basant-nos
on oonooptos propis d'un nou modol produotiu propi do l'anomonat dosign tninking: on la
sova implomontaoio on pro|ootos oonorots ons sorvim do prooossos oom gamihoaoio; oo-
oroaoio intorna; oontostihoation; opon innovation; sooial modia, orowdsouroing; ooworking,
notworking., tot ont-no on mbits divorsos oom son la oultura (1); oomor (2); turismo (3);
oduoaoio; sorvois (5) (1-2-3-4-5 voiou momoria pro|ootos roalitzats 2012 -2013).
Graoory tambo os dosonvolupa in-situ, o-lino, quo sorgoix dos do la dotoooio do
la manoa d'ospais pormanonts do oroaoio, oborts a l'oxploraoio do la oroativitat oontom-
pornoa i dols ormats toonologios i d'innovaoio, programom oxposioions, tallors i prosont-
aoions do pro|ootos al nostro ospai on oollaboraoio amb d'altros ontitats, ostivals, inioia-
tivos i oroadors . Mit|anant ols nostros propis programos i la ool. laboraoio amb dioronts
agonts, s'aniran suoooint aooions multidisoiplinars dos d'una mirada lliuro i sonso pro|udi-
ois, apostant por la qualitat do oontingut, rolovnoia i intoros por part dol publio soguidor
dols prooossos oroatius, do la toonologia, la oomunioaoio, l'art i la oultura; Graoory dona
suport a la oroaoio mos innovadora, posa on rolaoio ol mon |sio i ol digital, aposta por ol
notworking oultura-omprosa-sooiotat i no a dos d'una oonoronoia amb ols movimonts so-
oials i ols oorronts oulturals quo apuntalon la nostra proposta.
Graoory os basa on la oroona quo la oroativitat i l'art son la millor manora do navogar
pol potonoial do la oultura on xarxa. Utilitzom un onooamont multidisoiplinari por oxam-
inar l'intormodiaoio do la toonologia i ols sous oootos on los nostros oomunitats, on los
rolaoions i on nosaltros matoixos. volom potonoiar manoros dosahadoros i oxporimontals
do oompromotro's amb ols nous mit|ans i do rointorprotar-no ols antios: dosonvolupamont
do apps por a dispositius mobils, dissony grho, multimodia i do produoto, vidoo, oto-
graha, tooniquos d'improssio oonvonoional i digital, tipograha, dibuix, pintura, osoultura,
instalaoions, stroot-art. totos aquostos ormos d'arontar la oroativitat i mos onoara tonon
lloo a Graoory, un ospai transvorsal quo oxamina ol pont ontro art, dissony, innovaoio
i toonologia i no a dosdo la proximitat, a pou do oarror, a Groia; on un mbit looal alora
quo global, sompro amb un osguard oap a l'oxtorior vors ol oontoxto intornaoional oontom-
porani oroatiu i d'innovaoio.
Oorint l'aooos a oroadors i dissonyadors, Graoory os alora un ospai do ooworking
quo ooroix multiplos soois potonoials por alimontar l'osporit oollaboratiu onoara mos i or
part|oops als oroadors on rosidonoia do la nostra oxporionoia i modus do troball, oroant
sinorgios positivos quo protonon apropar-los tambo al moroat laboral. El nostro os tambo
un ospai do troball oontomporani, toonologioamont oquipat amb tot allo nooossari por on-
trar-ni i posar-so a or oina on un ambiont aoollidor i proossional, trobant ol roquorit oqui-
libri ontro la oonoontraoio i la llibortat d'oxplorar idoos amb ols altros. Graoory os aquost
modi ambiont. Hom oanviat ol oonoopto do l'ohoina i do la galoria por un lloo do troball i
do pro|ootaoio basat on l'ahliaoio oborta do porsonos soriosos on la sova oina amb am i
onorgia por produ|r i oollaborar.
Graoory os al Carror Pamon y Ca|al, 44. Baroolona 08012
PROJECTES REALITZATS
Sellecci de projectes signifcatius en mbits com el desenvolupament corporatiu de marca,
el turisme, educaci, cultura, innovaci i startups.
- Rellanament de la marca Triard Ceative Strategy
www.triard.com
Triard Coativo Stratogy os llona al moroat oorint una sorio do nous sorvois i abaroant nous
noritzons amb l'inoorporaoio d'un oquip ormat pol Oirootor Croatiu Xavior Castollnou, la Oi-
rootora Croativa i do Comunioaoio Barbara Zoo Blano Corbolla, ol Oirootor Comoroial Pubon
Lopoz i do los Oissonyadoros Grhquos Lidia Po|o i Julio Esooriza. Al Novombro do 2013
s'inoorpora i ol Oirootor Croatiu i d'Art Assooiat Maro Masoort i Boix.
Es d'aquosta manora oom a l' Ootubro do 2012 s'ostabloix a l'ospai do Talont & Co dol gra-
oiono oarror do La Llibortat, poro sortosamont ol pro|ooto oroix i arribat l' Abril do 2013, Triard
Coativo Stratogy passa a ooupar un nou ostudi ubioat a la vila do Groia, un ospai dian
do 250 m2 als baixos d'un odihoi singular al oaso antio d'un dols barris mos oroatius do Bar-
oolona, momont on ol quo os oomona a gostar l'antoriormont osmontat pro|ooto Graoory
- oxplioat on dotall on dooumont ad|unt - .
En ol momont do rodaooio d'aquosta momoria Triard Coativo Stratogy ost pondont d'una
sorio do lioitaoions a Sao Paulo, Brasil, l'obtonoio do los quals pormotrrion l'obortura d'una
hlial al pais. CEO do Triard Croativo Stratogy.
- En Residncia
www.enresidencia.triard.com
Pro|ooto on ours. Croaoio do la nova wob dol pro|ooto EN PESiOENCiA, Croadors als nstituts do
Baroolona. Croadors EN PESiOENCiA als instituts do Baroolona introduoix l'art oontomporani als
oontros publios d'oduoaoio sooundria a travos dol oontaoto dirooto i oontinuat d'un oroador
amb ols ostudiants. EN PESiOENCiA proposa als artistos quo oonoobin una obra propia os-
poo|hoamont ponsada por sor duta a tormo |untamont amb un grup d'ostudiants d'ESO, quo
partioipon on la idoaoio i roalitzaoio do l'obra al llarg do tot ol ours i dins l'norari lootiu.
EN PESiOENCiA os un programa do l'nstitut do Cultura do Baroolona i dol Consoroi d'Eduoaoio do
Baroolona, idoat on oooporaoio amb l'Assooiaoio A Bao A Qu.
- Usual Q: UsualQ Smart Buying
www.web.usualq.com
UsualQ os una innovadora aplioaoio por a smartpnonos doson!
"#$%&'(' '*+ ,-./#$#01' &23&1' 4%- &-2*-, %/' /#"' *'/-2'
do oomprar produotos i sorvois dos do suports grhos i mit|ans
improsos. Amb aquosta aplioaoio, ols usuaris podon, dos dol
sou smar- tpnono, roalitzar oompros, oontraotaoions, pagamonts
o donaoions mit|anant la oaptu- ra d'un oodi QP ospoo|ho.
Pormot dotar do vida i intoraotivitat ol mit| osttio dol suport im!
pros, tot oonvortint-lo a travos do la toonologia d' UsualQ on un
.'/'$ (- "-/(' (1/5*1.6 501$ 1 7-0%28
- Jausas Advocats
www.jausaslegal.com
Ponovaoio do l'idontitat oorporativa, prosontaoio digital animada do la omprosa y app tost
rosponsivo on ntml5 por al dopartamont do Publi Farma. JAUSAS os una Firma ols or|gons
do la qual os romunton a l'any 1965. Al llarg d'aquosta oxtonsa tra|ootoria la Firma na adquir-
it prostigi groios a oorir un assossoramont multidisoiplinar als sous olionts a travos d'una
solida prosonoia naoional, amb ohoinos a Baroolona i Madrid.
Framo proviow do l'animaoio oorporativa
Proviow do tost HTML5 por Publi Farma
- D-IVE Festival
www.d-ive.com
Triard Coativo Stratogy os l'onoarrogat do oroar la wob dol ostival i do dinamitzar-no los
xarxos sooials. Adomos l'ospai |sio do Triard Coativo Stratogy aoolloix on rogim do oo-work-
ing l'oquip dirootiu i oroatiu intogrant dol ostival O-vE.
O-vE Fostival: L'odihoi Oissony Hub do Baroolona aooll| durant ol mos d'Abril ol primor os-
tival do l'Estat dodioat nomos a la otograha mobil. La hlosoha d'aquosta otograha na anat
guanyant torrony on ols darrors anys amb la irrupoio dols toloons intolligonts quo ooroixon
omoros do gran dohnioio i la possibilitat d'oditar dospros los otograhos amb programos
d'odioio, molts gratu|ts.
El ostival va oomptar amb moltos aotivitats al llarg do tros dios, oom ara oonoronoios,
tallors, roos d'oxposioio i "pnotowalks", passo|ados organitzados on quo ols partioipants
varon oaminar oquipats amb la sova omora i otograharon allo quo ols sombl intorossant.
Algunos do los oonoronoios giraron ontorn la rovoluoio quo na suposat l'aplioaoio por a
mobils nstagram on ol mon do la otograha o sobro oom aquostos plataormos sorvoixon do
trampol| por a moltos marquos.
En ol momont do rodaooio d'aquosta momoria O-vE Fostival ost nogooiant l'implomontaoio
dol ostival a Montroal, Quoboo. Canad.
- Mobile World Capital
mobileworldcapital.com
Partioipaoio on ol pool d'ostudis solloooionats por l'olaboraoio d'una app ospoo|hoa por
la Mobilo World Capital. La proposta por App do Graoory va quodar hnalista.
Monu usuari i monu Apps:
Monu promos i dotall promo:
!"#$% !""#$%"&on
Gaud's project for New York
C/Ramn y Cajal 44 ! 08012 Barcelona (Spain)
T. 932 505 519 ! E-mail: hola@gracery-store.com
www.gracery-store.com