Itinerari de Queralbs A Nuria

Per a lelaboraci daquest treball sha comptat amb una llicncia retribuda concedida pel Departament dEducaci de la Generalitat
de Catalunya (DOGC nm. 4182 de 26.7.2004)
Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria
ITINERARI 7.- De Queralbs a Nria

Sha triat aquest itinerari per a poder observar levoluci del paisatge, la fauna i la flora des dels 1000 m daltura fins als 1900. A Queralbs shi pot arribar amb el tren cremallera de Nria des de Ribes de Freser on tamb shi pot accedir amb RENFE o per la carretera N-152 fins a Ribes i, des dall, per la carretera local que mena a Queralbs. Cal deixar tant cotxes com autobusos a laparcament que hi ha a lentrada del poble, sota lestaci del cremallera. Una vegada a punt, hem de pujar les escales fins a lestaci, travessar la via i, per la carretera, arribar a la plaa del Raig, a lentrada del poble, on podrem prendre el cam marcat que ens deixar a Nria. s molt recomanable anar amb temps i poder fer una visita al poble: val la pena! Cal tenir present la possibilitat de fer noms un trajecte a peu lanada o la tornada i laltre fer-lo amb el cremallera. Si ho volgussiu fer aix, heu de pensar a incloure el bitllet en el pressupost: no s gens barat! En la descripci de litinerari, trobareu assenyalats en negreta els punts exactes als que fan referncia els temps, les distncies i les alades. Les paraules subratllades i de color blau corresponen als hipervincles que us portaran directament a la informaci inclosa al final de la descripci; en alguns casos coincideixen les dues condicions alhora en les mateixes paraules. En cursiva podreu llegir les indicacions dels rtols que es troben pel cam. Durant la ruta, el temps sha mesurat sense tenir en compte les parades; per tant, quan es planifiqui la sortida cal afegir-hi el que es consideri necessari, en funci de les activitats que es vulguin portar a terme: observaci del paisatge, identificaci de la flora o dels rastres danimals, recollecci de mostres, examen de les edificacions, comentaris histrics, narraci de llegendes o, simplement, les parades tcniques necessries per a reposar forces o menjar. Les distncies i les alades estan mesurades amb un gps. En el tram que sha de recrrer de carretera asfaltada noms shan tingut en compte les espcies ms evidents corresponents als estatges arbori i arbustiu. Shan incls unes propostes de treball. Cal tenir en compte que sn precisament aix: propostes. El que es pretn s donar idees o suggerir pautes; no es desitja, en cap cas, imposar qestions o mtodes de treball. Sha procurat que siguin ben variades i nhi hagi per a la majoria de matries i nivells, o que, si ms no, siguin fcilment adaptables a les necessitats de cadasc. Al final trobareu un llistat dels animals que podeu trobar i de les plantes que shan observat en aquest itinerari.
1
Gerard Carrin i Masgrau
Descripci de litinerari
TEMPS DISTNCIA ALADA
0 h 00 m
0 km
1180 m
Deixem el cotxe a laparcament del cremallera a Queralbs, pugem per les escales fins lestaci, anem fins al pas a nivell i pugem per la carretera.
0 h 06 m
0,5 km
1230 m
Plaa del Raig En entrar a la plaa, a lesquerra, a sota, es poden veure les runes del castell. Pugem pel cam de Nria i, a patir dara, noms cal anar seguint els rtols o les marques de GR.
0 h 16 m 0 h 23 m
1,2 km 1,8 km
1320 m 1350 m
Travessem la carretera que va a la Fontalba. Font de la Rura El cam passa pel mig dun bedollar i, poc desprs, travessa el torrent de la Rura. Est empedrat i continua en suau pujada, parallel a la via.
0 h 38 m 0 h 42 m
2,3 km 2,5 km
1420 m 1445 m
Travessem una petita tartera. Sarriba a les teles metlliques de protecci per evitar esllavissades a sobre de la via del cremallera. Si seguim recte, passem per sobre les teles; si girem a lesquerra, fem un xic de volta per el cam s millor, ja que les evitem.
2
0 h 47 m
2,8 km
1485 m
Creuem la via per sobre del primer tnel, que s conegut com el del Navarro. Tot seguit, el cam planeja una estona, molt per damunt del riu, i ens acompanya la remor llunyana de laigua. En alguns punts es veuen les cascades que es produeixen en salvar els sobtats desnivells. A la dreta, podem gaudir de la incomparable coma del Freser coronada, a trasmuntana, pels Torreneules i a migjorn, pel pic de Balandrau. Ms properes, al clot, la central hidroelctrica de la Farga i, ms amunt, la de Dai, amb la canalitzaci que recull laigua del canal i dels escorros de les roques de Tot lo Mn..... Refugi de St. Pau, la primera balma.
0 h 49 m
2,9 km
1485 m
El cam continua com abans, resseguint, per alt, el riu i amb vistes espectaculars. El sl ara s ms irregular. 1 h 05 m 3,6 km 1525 m Pont de Cremal sobre el riu de Nria. Un bon lloc per a prendre refor. Desprs del pont, el cam torna a ser ben enllosat i va pujant fent marrades, entre els matolls de gdues, gerderes, talictres, marclics i tot un catleg dumbellferes. Refugi de St. Rafel. La segona balma del recorregut.
1 h 13 m
3,9 km
1555 m
3
Cal continuar guanyant alada. Sort nhi ha de les marrades! 1 h 25 m 4,2 km 1670 m Travessem el canal cobert que porta laigua per a la central elctrica de Dai, i el cam continua pujant. Arriba a un tros perfectament enllosat, seguit dun altre amb taulons de fusta, ambds amb barana. El Salt del Sastre amb la cascada de Fontalba al davant. Quan hgiu pogut tancar la boca, continuareu caminant. A partir daquest punt, el cam va planejant una bona estona fins que remunta cap a la propera cascada.
1 h 32 m
4,4 km
1700 m
1 h 50 m
5,1 km
1740 m
Cascada de la Cua de Cavall: preciosa. Amb el vent, les diminutes gotes salcen segons don ve el sol, larc de St. Mart acaba darrodonir lespectacle i ens impacten en una dutxa suau que, per un moment, ens fa pensar en com es deuen sentir les goges quan hi baixen, entre rialles, la nit de St. Joan, mentre es remullen i estenen la roba a les roques del voltant. Per no ens podem distreure: les roques humides rellisquen dall ms! Deu metres ms amunt, trobem la tercera i darrera balma: el refugi de St. Pere.
4
Caminem per sobre de les gorgues de Nria, resseguint el riu per alt, fins que arribem al seu nivell. 1 h 56 m 5,4 km 1785 m Travessem el riu sota la via del cremallera.
Es passa el pla de Sallent, resseguint el riu una bona estona, enfilant-se, tot seguit, per una pineda de pi negre. 2 h 13 m 6,1 km 1870 m Mirador de la cascada de la Font Negra La veiem a laltra riba, des duna gran pedra. El cam continua pujant per la pineda.
2 h 17 m
6,4 km
1900 m
A sota nostre, podem veure el pont vell per on el cam travessava el riu.
5
El cam surt de la pineda i continua pujant fort. Aviat veiem el mirador que hi ha sobre la creu den Riba. Fent marrades, amb un enllosat descarnat, sacaba darribar a dalt. 2 h 35 m 6,9 km 1985 m Coll de la creu den Riba Val la pena arribar-se al mirador per a gaudir de la panormica abans de baixar cap a la vall. Arribem a les fonts: la de St. Gil i la del Dr. Bassols, amb taules. Lermita de St. Gil i, darrera, la font del Dr. Tarrs. Santuari de la Mare de Du de Nria
2 h 50 m
7,4 km
1960 m
La Coma del Freser, amb el Torreneules, el Balandrau, el canal i el salt daigua cap a la central de Dai 6
Queralbs
Si venim de Ribes de Freser, per la carretera que serpenteja vora el riu, veurem Queraups que diuen la gent del pas penjat al mig de la falda de la muntanya, com un poble de pessebre que la m de lEtern Pessebrista ha dipositat curosament enmig del muntanyam que lenvolta. En veurel hom pensa que alguna crescuda del riu degu influir en els habitants de la contrada a lhora de decidir lemplaament. Lloc de pas i frontera entre diversos regnes durant segles, shi ha fet palesa la profunda empremta de la fe dels seus pobladors. Quan els nostres avantpassats abandonaren frica per cercar nous mns es movien resseguint la costa o cursos fluvials. El Ter i el Freser sn prou importants com per haver sigut utilitzats per aquests primitius moviments migratoris. Aix es fa pals en les restes trobades en les coves que hi ha escampades per aquestes contrades que demostren lhabitaci des del Paleoltic Inferior, ara fa uns 80.000 anys (E. Carbonell et al., 1985). La riquesa de les pastures degu influir en lnim dels nmades que circulaven pel pas per a decidir-se a muntar casa i fer arrels. Aquests pastors devien estar integrats en els grups de qu parla Festus Avienus en la seva Ora Martima: Lluny de la costa del mar, hi ha una regi muntanyosa i embardissada. All, els aborgens, gent rstega i fero, vaguen amb molts i grans ramats. Salimenten de llet i de formatges grassos, i es passen la vida enfortint-se com a feres. (J. Janer 1985). I aix varen resistir el pas de cartaginesos, romans i visigots. Els francs i el feudalisme els portaren ms maldecaps. En lacta de consagraci de la catedral de Sta. Maria de la Seu dUrgell datada el primer dia de novembre de lany 819 i ara no entrarem a discutir la data Queralbs exacta del document, que alguns fixen el 831 i altres el 839 per solucionar les contradiccions que presenta el text en relaci als personatges que shi esmenten apareixen, entre tot el reguitzell de parrquies que se li cedeixen, les de ...Kerosalbos et Fustiniano, vel Pardinas..... Per la ubicaci en el document, sembla clar que hi havia un lloc anomenat Kerosalbos pels verals de Fustany i Pardines. Kerus Albos seria una romanitzaci del mot quer, dorigen probablement cltic derivat de larrel karr-, que significa pedra, penyal (Coromines, 1990) que, combinat amb ladjectiu llat albus, qualificaria una pedra o roca blanca. En el capbreu dels censos i altres drets redactat tres dies desprs de la consagraci de la catedral de la Seu, on consten els noms expressats en llengua parlada, shi llegeix Chers Albs. Ens trobem, per, amb un altre problema: en lacta de consagraci de lesglsia de ...Cheros Albos.....in onore sancti Iacobi apostoli... consta que lesglsia shavia construt anys enrera i que aleshores shavia demanat al bisbe Guisard de la Seu dUrgell que la consagrs, fent-ho en data 30 de juliol del 978 i deixant-la sota la jurisdicci de la parrquia 7
de St. Sadurn de Fustany. Aix voldria dir que de cap manera podia existir com a parrquia lany 839; aquesta seria una mostra ms de les moltes falsedats que sembla ser que shan constatat quan ha calgut utilitzar la famosa acta de consagraci de la catedral de la Seu dUrgell (A. Pladevall, 1987). En el testament dAuresza, datat lany 938, aquest personatge lleg unes propietats situades a Cairosalbos al monestir de St. Joan de les Abadesses. En aquest lloc, probablement situat a la demarcaci de Fustany, hi devien viure els que varen aixecar lesglsia de St. Jaume i els seus fills, quaranta anys ms tard, els que degueren demanar al bisbe Guisard que proceds a la seva consagraci. El territori que envolta el nucli de poblaci, penjat al mig del vessant sud de la muntanya, inclou tot el muntanyam fins la carena, recobert en bona part de pastures que a lestiu somplien i somplen de bestiar. Els pastors autctons, acostumats de temps immemorial a utilitzar lliurement les pastures, veuen amb desesperaci com els senyors feudals se les apropien. Efectivament, hi ha constncia de concessions a diferents monestirs, a partir del 961 i durant tres segles, pels comtes de Besal i de Cerdanya primer i, St. Jaume de Queralbs posteriorment, pels comtes-reis de Barcelona, de les Comes de Vaca i del Freser; malgrat aix, els ramats de Queralbs i Fustany sescapaven del control dels pastors i pasturaven sovint per aquestes dues comes. Rius, rieres i torrents baixen dels cims prop de la poblaci; tots ells sn corrents daigua propicis per a la installaci de molins, fargues i molines. Als meners de ferro, potser explotats ja en temps dels romans, shi va continuar extraient mineral durant tota lEdat Mitjana i ms enll, permetent el desenvolupament a la contrada de les indstries que sen deriven. Aix va ser com la poblaci del lloc de domini reial va anar augmentant, de tal manera que a les darreries del segle XI la primitiva esglsia es va fer petita i va ser reedificada. No tenim dades daquesta construcci, noms la dataci que A. Cirici fa de lafegit del magnfic nrtex o galilea, que situa al 1140. El desembre del 1194, el rei Alfons el Cast dna els molins de la vall de Ribes al monestir de Ripoll, on volia ser enterrat. Quan mor dos anys desprs, lenterren al monestir de Poblet. El seu fill, Pere el Catlic, arriba a un acord amb el monestir de Ripoll, pel qual quedaren pel monestir els molins de Queralbs, Pardines i Ventol, mentre que el rei es reserv el que hi havia sota el castell de Ribes. Per aquella poca Ramon de Ribes era el castl, pel rei, daquest castell. Vers el 1198 se li retreia que era detentor de les esglsies de Ribes, Fustany, Queralbs, Pardines i de totes les altres dintre la seva terra; a ms, juntament amb Hug de Nevs, va ser inculpat davant del rei dusurpar les albergues i prestacions que corresponien als capellans daquestes esglsies. No fou fins el 1273 que els habitants de Queralbs varen tenir ls exclusiu de les pastures del seu terme, per concessi feta en un privilegi atorgat per linfant Jaume a Perpiny el dia 22 dabril (A. Pladevall, 1987), desprs dun llarg plet entre la gent de Queralbs i Sibilla, la vdua den Ramon de Ribes (P. Catal, 1976). Poc desprs en Joan Pujol, de Queralbs es titul notari de la vall de Ribes per lIllustrssim Senyor Rei de Mallorca Jaume II, crrec
8
que sembla ser que ja existia el 1255, quan Joan de Capell signava un document en qualitat de notari pblic de lesmentat poble. A ms, se celebrava a la poblaci el mercat setmanal i una fira per la Mare de Du de setembre que durava vuit dies, privilegi que fou concedit el dia 24 dabril del 1326 per Felip de Mallorca, lintendent del rei Jaume III, previ pagament de 30 lliures barceloneses. Lany 1339 Ramon de Ribes, que era procurador de lhonor de Mataplana, constitut davant del cavaller Pere de Montclar, li deman lenfeudament de St. Jaume de Queralbs i St. Sadurn de Fustany, que ja havien tingut els seus antecessors; en senyal de la investidura, Pere de Montclar li don uns guants que duia i Ramon de Ribes li prest lhomenatge per ell i els seus hereus. Vint anys ms tard, en el fogatjament demanat per les corts de Cervera el 1359, sinclou Queralbs e la perroquia dintre de la vagueria de Serdanya amb 41 focs reials. Sembla ser que el duc de Girona, linfant Joan el futur rei Joan I havia donat disposicions sobre la forma com shavien delegir els cnsols i jurats per part de les universitats de la vall de Ribes. Els habitants de Queralbs i de Ribes no varen fer massa cas daquestes disposicions i consta que el dia 8 de gener del 1383, el cavaller Pere Galceran de Pins, senyor de Pins, Mataplana, la Portella i valls de Ribes, els lliurava de les penes en qu podien haver incorregut (P. Catal, 1976). El dit cavaller tenia Queralbs en feu, igual com lhavien tingut anteriorment els Montclar, ja que el poble era de domini reial, segons consta en un capbreu dels volts del 1370. Entre el 1342 i el 1344 la vall fou camp de batalla on varen dirimir les seves diferncies Pere III el Cerimonis i Jaume III de Mallorca ja que formava part de la frontera entre els territoris dels dos reis que acab amb labsorci dels comtats del Rossell i la Cerdanya amb la vall de Ribes inclosa per part del rei de Catalunya i Arag. Els atacs que havien sofert els castells de Ribes per part de la host de Pere III varen fer decantar els habitants daquestes poblacions cap al rei de Mallorca. En canviar de mans el territori alguns habitants hagueren de marxar i no es varen fer esperar algunes represlies. Aix va ser com de sotam varen fer arribar falses informacions al rei Pere, que varen acabar, malgrat tots els intents per a evitar-ho, amb el trasllat de la notaria, el mercat i la fira a Ribes. Per la gent de Queralbs no es varen acovardir i varen continuar omplint les pastures de vaques, xais, cabres i cavalls. No els feu falta el mercat quan el rei Joan I, anomenat lamador de la gentilesa i tamb el caador que pel que expliquen era un bon gurmet i un gormand es feia portar els formatges grassos des de Queralbs. Aix va fer que moltes de les famlies benestants, no volent ser menys que el rei, tamb hi anessin a comprar els formatges, que devien ser molt apreciats, com ho demostra un inventari fet en una casa de Bag lany 1415 on shi va fer constar: duos caseos, et unus est de Caralps (J. Janer 1985). I arrib el cataclisme. Ja shavien sentit tremolors abans, per aquell fou atro. El 2 de febrer dia de la candelera del 1428, a les 8 del mat, la terra es bellug de tal manera que en lo loch de Caralbs prop Camprodon son mors quasi tots quants hi habitavan, segons la comunicaci feta pel jurats de Girona al rei el 10 de febrer del mateix any (P. Catal, 1976). Efectivament, el terratrmol, que va causar vctimes fins a Barcelona, es va qualificar dintensitat X a lescala de Mercalli i lepicentre sha situat al mateix Queralbs. Segurament de resultes daquest terratrmol es degu refer la volta de lesglsia de St. Jaume, que es veu sensiblement apuntada. Malgrat la desgrcia, la fama es mant i el 1484 el procurador del bar de Pins rep un missatge del seu senyor des de Saragossa on li demana formatges de Queralbs i el
9
procurador, amatent, compleix lencrrec i fa constar en el seu llibre de comptes: Tramet a Caralps per formatges, comprarem-ne XX que pesaren 81 lliures, a sou per lliura. (J. Janer 1985). Durant el segle XVI la compra-venda dels cortals formatgers de les muntanyes de Queralbs va esdevenir un veritable joc de borsa en qu hi participaven les famlies que tenien les arques ben plenes. Aquest s un senyal inequvoc del prestigi que tenien els productes de la contrada, que encara es mantingu durant dos segles ms. Al segle XVII apareix Queralps ... del senyor rey pertanyent a la sotsvegueria de Ribes, de la vegueria de Puigcerd, amb nombroses ramades i una indstria esponerosa. La ramaderia havia de mantenir un nivell molt elevat, ja que consten vendes de llana, ovelles i formatges en grans quantitats i a uns preus que, segons comenten els experts, no eren gens menyspreables. Laprofitament de laigua va ser, com ja hem comentat, una de les raons del creixement inicial de la poblaci. La tradici es va mantenir al llarg del temps amb la installaci de molins fariners, batans i fargues vora el curs dels rius. Al segle XVII consten a Queralbs 17 paraires, 7 teixidors de llana i 8 teixidors de lli (cnem). La indstria del ferro tamb es va veure afavorida per la presncia dels meners del Puig de Queralbs. Els encarregats de localitzar-los, valorar-los i explotar-los eren generalment els menerons (de loccit menairon) que acostumaven a ser orinds del Conflent, del Vallespir o del Capcir. Sabem que membres de la famlia Peix, provinents de Tos, es varen establir a la vall de Ribes al segle XVI. Durant cinc generacions varen fer de menerons i traginers, sobretot a Queralbs (J. Mascarella, 1993). Els jaciments, encara que es varen explotar fins a final del segle XIX, no es devien considerar gaire importants perqu hi havia una forta preocupaci per la preservaci de les reserves de mineral. En els pactes darrendament de les fargues, al segle XVII, hi solien figurar clusules de preferncia en el provement de mena de ferro, de tal manera que el propietari es comprometia a servir mineral al fargaire o li arrendava directament els jaciments juntament amb la farga. Aquest fet el corrobora el plet que hi hagu lany 1635 entre Elena, vdua de Pere Santmiquel, propietria de la farga de Planoles, i els menerons del Puig de Queralbs Joan Arderiu, Andenis i Eudald Peix, pare i fills membres, aquests ltims, de la saga que hem esmentat suara perqu aquests meners alimentaven sis fargues i lesmentada vdua en tenia, segons E. Graells, lexclusiva. Aix de clar ho expressava un dels testimonis que intervingu en el judici: Que s ben cert que proveint sis fargues com sn de Castellar [de NHug], de Espinosa, de Planoles, de Roques Blancas, de Sagnar i la de Campdevnol de mena de dits meners que s cosa fcil y indubitada que dits meners vindria acabar y no trurer ningun profit dita Santmiquel. Les pastures del terme de Queralbs eren tractades com a bns comunals des de feia temps, per la primera notcia que en tenim s del dia 24 dabril del 1629 quan es va celebrar una junta per a tractar de laprofitament comunal de les muntanyes. En el llibre de Repartimiento de Queralps, Corregimiento de Puigcerd, un manuscrit del 1767 relligat en pergam que forma part de lArxiu Parroquial de Queralbs, hi consta la classificaci de les cases, terres i persones del poble, amb la descripci i els impostos que pagaven cadascuna. Segons el llibre, hi havia 10 pagesos, 11 pastors, 10 artesans, 2 comerciants, 28 jornalers i 21 dones. Hi ha algunes curiositats, com ara la descripci de les dones: 18 viudes, 2 donzelles i 1 malcasada; es veu que les bencasades no es comptaven. Siguem benpensats i creguem que no hi constaven perqu no pagaven impostos de forma independent. De les 20 persones que vivien fora del poble, una era qualificada com a vago
10
ausente. En aquella poca hi havia 90 cases habitades i 44 deshabitades, 23 de les quals eren de propietaris que vivien fora de Queralbs. La sensaci que donava la poblaci, per, no estava gaire dacord amb les dades que acabem dexposar, ja que Francisco de Zamora un jutge nascut a Villanueva de la Jara que li agradava molt viatjar en el seu llibre Diario de los viajes hechos en Catalua en lapartat corresponent al 30 dagost del 1787 escrigu: Al principio de la cuesta est el expresado pueblo de Caralps, con un antiguo castillote, con 150 casas. Sus vecinos son casi todos pastores y los pobres se van a invernar al Valls. (Mascarella i Sitjar, 2001). Ens costa de creure que en vint anys haguessin canviat tant les professions dels habitants del poble. Aquest mateix autor explica la utilitzaci comunal que es continuava fent de les pastures del terme per part dels habitants del municipi. Els problemes arribaren amb la desamortitzaci civil de Madoz, lany 1855, quan una bona part dels comunals de Queralbs figurava en els catlegs de bens alienables. El municipi va defensar-los amb les dents, allegant que eren necessaris per a usos venals i, al final, varen aconseguir que restessin en la mateixa situaci en qu es trobaven abans de la promulgaci del Reial Decret de 16 de febrer del 1859. A final del segle XIX hi havia especuladors que abusaven dels vens que no tenien bestiar, comprant-los els seus drets de muntanya a baix preu. Per acabar amb la situaci lAjuntament de Queralbs va modificar lexplotaci dels comunals: es donava lopci a triar si es preferien les pastures on shi podrien introduir 120 xais o 60 pessetes anuals. Daquesta manera, els vens que no tenien ramat, i que solien ser els ms necessitats, podien comptar amb una renda anual vitalcia i no amb el que els volguessin pagar els especuladors forans. Modernament, una vegada abandonats els molins, els batans i les fargues, lany 1903 es va inaugurar la primera central hidroelctrica. Desprs en seguiren quatre ms, fins a completar les cinc que t en aquests moments el municipi, totes elles petites, de menys de 3000 kW de potncia: Freser Superior, Dai, les Ielles o la Farga, el Mol i Rialb. Alhora, es milloraven les comunicacions amb el projecte que es feu el 1915 de la carretera de Barcelona a Ribes de Freser i Puigcerd, i el ferrocarril que enllaava Ripoll amb Ribes, que es va inaugurar el 1918. El transport de viatgers i de mercaderies es completava amb el projecte de la via funicular de Ribes a Nria, que shavia elaborat lany anterior; el tren cremallera no es va inaugurar fins el 1931. La bona gesti dels comunals, en aquest principi del segle XX, va permetre la construcci dun cam venal, la creaci de noves escoles, la installaci de fonts pbliques i la illuminaci elctrica. No es pot deixar de parlar del Dr. Joan Sol i Pla, metge homepata i poltic de Barcelona, que es va enamorar de Queralbs. Va fer treballs Central hidroelctrica de Dai dinvestigaci sobre la contrada i la va donar a conixer. Els seus estudis de la flora daquestes valls apleguen una quantitat de material enorme. Entre la multitud dancdotes que explica, apareixen els llobaters. Explica que els ramats de les valls sovint eren atacats pels llops.
11
Les eugues, per a defensar els poltres feien una rotllana al seu voltant i allunyaven els atacants a base de guitzes. Per a deslliurar els pastors daquest flagell hi havia uns personatges, que anomena llobaters, que solien viure en llocs apartats; eren els qui mataven o foragitaven aquestes feres, previ el pagament duna conducta quelcom similar al que fan alguns metges. A la gent els feien ms por que goig, ja que si no es pagava, tenien la seguretat que els seus ramats rebrien la visita dels llops. El Dr. Soler explica tamb que per assegurar-se que matarien els llops, els pastors utilitzaven bales benedes i que el darrer daquests animals el varen trobar a la Bauma de la Cova: era una lloba i dotze llobatons. Actualment Queralbs t el terme ms extens de la vall de Ribes, amb 93,81 km2, que inclou tots els cims de lolla de Nria i ms enll, des del pic de Gorrablanc fins al Bastiments, seguint la frontera i, ja cap al sud, pel coll de la Marrana fins el Balandrau i la serra de la Canya; baixa pel torrent de Serrallonga fins al Massanell, que ressegueix fins que sincorpora al Freser; per laltra banda, senfila per la serra de lEstremera fins al pic de Gorrablanc. Tot plegat inclou la vall de Nria, la Coma de Vaca, la Coma del Freser i el torrent de lExtremera. No saben el que tenen! Un parads pels excursionistes i pels esquiadors. I pel bestiar, ja que en els seus prats hi estiuegen una bona quantitat dovelles, vaques i cavalls que baixen a hivernar al pla a travs dantigues carrerades. Al revs del moment en qu es va formar, ara inclou el venat de Fustany, a ms del Serrat, i les caseries de la Farga, la de Vilamanya i la de Rialb, a part del complex de Nria que tractarem ms endavant. La poblaci ha anat disminuint des dels 602 habitants que tenia el 1860 fins els 200 actuals, un 75% dels quals sn jubilats. La resta treballen a les centrals hidroelctriques de FECSA-ENDESA i a Vall de Nria. Noms tres o quatre es dediquen a la terra, mantenen els seus ramats hivernant als masos i a lestiu omplen les pastures de les comes que tant varen reivindicar els seus avantpassats, juntament amb el bestiar de dos o tres propietaris forans. La majoria de les cases del poble es dediquen a segones residncies i estiueig i sn ocupades per 1200 nimes. La dria constructiva dels darrers anys tamb ha afectat el municipi que veu crixer els nous habitatges com bolets per la muntanya. Si es continua com fins ara, temps a venir, esdevindr un desert, habitat noms els caps de setmana i les vacances, com passar amb tants altres pobles de muntanya. Quan torneu cap a Ribes de Freser, si ho feu per la carretera, a la corba que hi ha sota laparcament de lestaci del Cremallera hi trobareu la Farga, que va ser erigida el 1843 per a lextracci darsnic i fou abandonada arran de la Primera Guerra Mundial. La riuada de 1940 sendugu bona part de les installacions. La resta ha sigut renovada i convertida en residncia dels Germans Maristes. Carretera avall arribareu a Rialb. Es va crear com a centre administratiu i estaci demmagatzemament del mineral que sextreia a la Farga, des don es traslladava mitjanant un tren de via estreta que es va construir per a aquesta funci. Entre els dos llocs, a dos quilmetres de la Farga hi ha la central elctrica del Mol, construda el 1914, amb dos edificis caracterstics de larquitectura industrial, amb detalls modernistes. El nom li ve de lantic mol fariner que hi havia en aquest mateix indret, on ngel Guimer va situar el mol del drama de Terra Baixa. Segons expliquen els vens de Queralbs, lautor shauria inspirat en un fet real: la histria damor entre en Jaume Constans i la Margarida. Davant els entrebancs que els hi posaven els respectius tutors, varen fugir a Frana, per retornar ms tard a la Casa Nova de Fustany. La innocncia den Manelic s una allusi clara a la puresa de la terra alta de les valls del Pirineu com
12
pot ser la de Nria que el nuvi esmenta a lescena VI de lacte I contraposada a linters i la corrupci de la terra baixa, simbolitzada per en Sebasti. Els temps canvien per no les persones, ni els simbolismes: els especuladors de la plana volen omplir dedificacions les zones verges de les nostres muntanyes. Ladministraci els ho permetr? Per, sn de la plana o de la muntanya? Sebastians o Manelics? Lesglsia de Sant Jaume de Queralbs Si aneu a Queralbs, no podeu deixar de visitar lesglsia de St. Jaume, una de les joies que guarden aquestes muntanyes, on shan fet diverses campanyes de restauraci i de neteja de la pedra durant el segle XX que lhan deixat en un estat admirable. Per arribar-hi haureu de travessar tot el poble, pujant pels seus carrers empedrats que sescolen entre les cases de pedra. Quan la veieu donareu per bona la feixuga costa. Edificada en un petit repl de la muntanya, presenta un aspecte entre rstec i majestus. No queda res de lantiga esglsia del segle X, que devia tenir absis quadrat com la majoria de les construccions de lpoca. Ledifici actual t el cos principal construt amb lloses allargades de la contrada, poc treballades i Galilea de St. Jaume de Queralbs collocades de forma ms o menys alineada. Originalment tenia una sola nau, amb absis a llevant, semicircular i molt ms estreta que la nau, igual que la majoria desglsies romniques de les rodalies. La finestra que shi obre s desqueixada simple, a diferncia de la que hi ha al mur de migjorn que s de doble esqueixada. En aquest mateix mur hi trobem la portalada, amb arc de mig punt adovellat, que dna accs a la nau; els batents de fusta encara conserven part de les ferramentes originals, que molt probablement varen ser forjades pels artesans de la zona, amb ferro sortit dels meners i de les fargues de la contrada. Posteriorment lentrada es va aixoplugar amb un magnfic porxo o galilea que dna al conjunt una confortable sensaci de refugi i acolliment. En poques ms tardanes es varen produir diverses ampliacions: es varen obrir dues capelles quadrades als murs de tramuntana i de Pedra datada el 1606 migjorn a ambds costats de labsis, a mena de creuer, que fan que el conjunt prengui la planta de creu llatina. La capella
13
septentrional fa de suport a un feixuc campanar de torre, de planta rectangular. La que sobre al mur meridional est adossada a la galilea i t com un petit campanar despadanya duna sola arcada i una finestra de doble esqueixada. La nau tamb es va allargar cap a ponent i en el seu mur de migjorn, adossada tamb al porxo, es va construir la sagristia; en una pedra cantonera hi ha esculpit el 1606, que podria ser la data de construcci de lafegit o que shagus aprofitat duna construcci anterior i, en aquest cas, la sagristia seria posterior a aquesta data. El cementiri, silencis i solitari acompanya encara lesglesiola per la banda de ponent. Linterior t volta sensiblement Absis i volta apuntada; aix fa pensar que el terratrmol de lany 1428 degu esfondrar la volta original i es va haver de refer. Labsis, molt ms estret que la nau, com ja hem comentat, shi obre directament, a travs dun suau plec en gradaci, noms en larc, sense que es reflecteixi en els bancals. Per tornem a lexterior i ms concretament al porxo. s el diamant de la vall. Realment s superb per la senzillesa amb qu lartista ha sabut mantenir lequilibri en les proporcions de les formes i lausteritat en la riquesa dels simbolismes. Est format per sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes, resolt a la manera dels porxos propis dels claustres romnics del segle XII. Les seves proporcions sn extremadament equilibrades i sacosten a una composici ad quadratum perfecta (J.A. Adell, 1987) en qu lalada de la columna siguala prcticament amb lamplada de lintercolumni, ambds propers a unes set vegades i mitja el dimetre del fust. A diferncia de la resta de la construcci el porxo es va bastir amb grans carreus de pedra de la contrada, perfectament tallada; els fusts sn de marbre amb vetes blancblaves totalment polits i allisats, i els capitells i les arcades sn de pedra calcria, tot plegat en molt bon estat de conservaci. Cadascun dels cinc capitells, que suporten bacs llisos, t una iconografia diferent. Si comencem pel que es troba ms a la dreta, hi veiem quatre lleons, esculpits amb una gran fidelitat, que Un arc de la galilea, de proporcions senllacen entre ells mitjanant una de les grapes, quasi perfectes i quatre cares en actitud de bufar. En el segon, hi podem veure quatre cares, dos homes que porten quelcom semblant a elms al cap i dues dones que representen edats diferents entre fulles de palmera. El tercer est decorat amb grius; el griu o grif era un animal
14
mitolgic tetramorf amb la crinera de lle, les ales dliga, el cos de brau i el rostre hum; se nhan trobat a les portes dels palaus assiris, apareixen a les visions bbliques dEzequiel, Isaes i tamb al llibre de lApocalipsi; representa alhora els quatre evangelistes ja que aquests sn els seus quatre smbols i les quatre formes, liga, lle, brau i home, shavien associat, respectivament, als quatre elements que, segons els antics, componen
Capitell 1
Capitell 2
lunivers material: aire, foc, aigua i terra. Nhi ha dos a cada costat, rampants, amb una cara humana que els xucla les ales, que podria simbolitzar un sser superior que domina lunivers. En el quart capitell hi tornem a trobar quatre cares, dues dones representant edats diferents i dos homes, que, en aquest cas, sembla que podrien representar reis, enmig de fulles de palmera i el que podrien representar ramells de dtils, que s el smbol de fecunditat present en els relleus assiris. En lltim hi ha representat lheroi solar, tal com el representaven els pobles astrnoms de Mesopotmia: un home despatlles amples abraant dues ligues, a cadascun dels quatre costats del capitell. Alexandre Cirici i Pellicer, en la seva obra Dues esglsies romniques: Queralbs, Fustany, editat a Barcelona lany 1975, en fa un estudi iconogrfic. Segueix lordre de dreta a esquerra, tal com els acabem de descriure: En el primer, els lleons que fan voltes contnuament simbolitzarien el pas del temps, leternitat, amb els vents de guerres, pestes, fam i desgrcies que bufen impetuosos; dins daquest la humanitat, representada pels guerrers i les dones del segon capitell. Ms enll, lharmonia dels elements que engloba lunivers, per sobre del Capitell 3 qual hi hauria els reis i, per damunt de tot, Crist, simbolitzat per lheroi que vola fins el Sol a cavall de les ligues. Senzillament captivador. I nic, ja que, pels seus capitells historiats, noms es pot comparar a la galeria elevada que es troba dintre de lesglsia del monestir de Serrabona. Es pot comprovar que tot el que hem descrit est relacionat amb la iconografia i la tcnica dels artesans rossellonesos que varen treballar durant el segle XII als monestirs del 15
Capitell 5 Canig, Cuix i Serrabona. Hi ha qui apunta la possibilitat que els capitells varen ser portats fets des Capitell 4 dels tallers rossellonesos; A. Cirici, en canvi, proposa fins i tot el cam que hauria seguit lescultor vingut des de Cuix. Sigui com sigui, si hem de situar la construcci de la galilea de St. Jaume de Queralbs dintre del segle XII A. Cirici fila ms prim i el situa lany 1140 vol dir que ledifici original cal datar-lo a linici daquest segle o potser, fins i tot, a final del segle XI. Pere Ribot rest tan encisat pel porxo daquesta esglsia que li dedic un dels seus poemes (Queralbs, 1985): Sc en el cor del Pirineu. En mi la llum, el verd de la vall i dels cims i laigua verge de les neus. Respiro lombra fresca del porxo de Queralbs i el silenci roent que em ve de lEsperit. Oh columnes de marbre i capitells de carn, harmonia de Du i m de lhome! I lhome, centre de la solitud, del cor de lUnivers. Tot jo penyal, abisme, arbre, fontana, foc i flama de la meva pietat. No acampa aqu la violncia. Aqu, la humilitat de lhome i el cntic de la pedra, el reps del combat del meu cor, tan breu i complicat, sedejant dinfinit. Visc el misteri que em penetra endins de les entranyes com una esponja daigua, i copso la presncia invisible i sensible de Du. Tot s aqu: el goig de la meva fe, leternitat en el porxo del Crist. De cor a cor, lal, la meva sang. De muntanya a muntanya, el meu amor. 16
El Castell Al poble hi ha les runes dun castell, del qual sembla que no hi ha massa notcies. C.A. Torras shi refereix dient: en un promontori avenat de la serra, en lloc estratgic per a defensa del poble i en seti enasprat, se veuen les trossejades runes dun castell feudal del segle XII, que no ofereixen en detall cap importncia, per ms que en conjunt i a distncia ofereixin un soberg aspecte. A. Pladevall opina que devia ser un petit castell o una torre de defensa ms que un castell termenat, malgrat que el 1375 el rei Pere III va dictar un privilegi per a la construcci duna fortalesa en aquesta poblaci. Efectivament, desprs que la vall de Ribes passs a mans del rei dArag, linfant de Mallorca fa un seguit dincursions sobre el territori perdut lagost del 1374. De resultes daquesta situaci els habitants de Queralbs demanaren al rei una fortalesa on refugiar-se per no haver-se de traslladar a les coves de Colomera, a la fora de Pardines o al castell de Ribes, com ho havien hagut de fer fins aleshores. Pere III dict el privilegi on encomanava a Pere Galcer de Pins el senyor feudal ms important de la contrada, que havia sigut nomenat governador general dels comtats de Rossell i Cerdanya que decids lemplaament del castell. Consta que shavia de construir en el puig dels Pujols on, sembla ser, que ja hi havia una torre de guaita o una fortalesa que necessitava ser fortificada i que el lloc tenia aigua, pedra i material de cal a labast. No queda clar si aquest emplaament s el de lactual castell o no, ja que hi ha un puig dels Pujols cam del Pas dels Lladres que compleix aquestes condicions, encara que no shi ha pogut constatar cap indici de construcci. Per altra banda, el lloc que ocupen les runes sembla complir perfectament amb totes les condicions i ser prou a la vora de la poblaci per a poder oferir refugi rpid als habitants en cas dincursions foranes en el territori. Cal acceptar, doncs, que es va produir un canvi demplaament respecte del que havia decidit Galcer de Pins. El rei don sis anys de temps per a la construcci del castell, durant els quals es podien cobrar impostos especials. Per el 1397 encara no shavien pagat del tot les despeses; per aix la reina Maria conced, el 5 de mar de lesmentat any, una prrroga de set anys ms en qu es podien continuar cobrant els impostos especials sobre el pa, el vi i les carns (B. Marqus, 1985). Es desconeix lefecte que pogu tenir sobre el castell el terratrmol del dia de la Candelera del 1428, per el que sembla clar s que a mitjan segle XV el castell estava acabat i en funcions, ja que en un document datat entre els anys 1450 i 1451 hi consta la queixa dels prohoms de Queralbs al veguer de la vall sobre el fet que aquest no El que resta del castell de Queralbs podia tenir presoners al castell sense el seu consentiment (V. Hurtado, 1985). En realitat, ms que defensa o habitatge, el castell degu utilitzar-se bsicament com a pres i, alguna vegada, com a refugi per als habitants de la contrada davant lamenaa de grups armats o bandolers. No es troben ms notcies sobre el castell. Tot observant les seves runes, la manca de paraments formant angle recte i la destrucci de les torres fan pensar en un treball de
17
demolici ben projectat que degu tenir lloc al segle XVII, segurament poc abans del tractat del Pirineus, probablement dins la campanya docupaci dels francesos dels anys 1654 i 1655. El que s ens ha arribat s una llegenda sobre aquest castell que recoll J. Amades lany 1935 de boca den Salvador Vilarrasa de la Pobla de Lillet. Conta que el senyor de Queralbs va casar-se molt jove i aviat rest vidu amb una nena. Com que no li volia donar una madrastra no es va tornar a casar. Passaren els anys i heus aqu que un dia va conixer una noia ms jove que la seva filla, sen va enamorar bojament i shi va casar. Poc desprs va haver danar a la guerra contra els moros i quan torn, al cap de set anys, es va trobar amb un nad al castell. Com que no hi havia manera de saber si era la seva filla o la seva esposa qui lhavia infantat perqu ning nhi volia parlar, va decidir fer-se el mort. En aquella poca, sembla ser que quan alg es moria es tenia el cadver exposat durant tres dies i, mentrestant, tots els familiars li anaven a explicar les seves faccies i els seus secrets, com si es confessessin. Molt ser va pensar ell que ning no em doni cap pista. Dit i fet. Quan la seva filla li parl, li va dir: Pobre pare, ara que sou mort, mentre jo plorar desesperada, no faltar qui saltar dalegria. En sentir aix, la madrastra es pos feta una fria i es llan sobre la filla, per el cavaller va aixecar-se i les va separar dient que ja en tenia prou per saber qui fou la que port la deshonra a casa seva. Va fer agafar la seva dona i la va fer matar per infidel i tradora.
El cam vell de Nria

No es fa esment explcit daquest cam en cap document de la vall de Nria, encara que va haver de ser molt utilitzat tant pels romeus que pujaven a peu o a cavall dun mul de bast, com pels pastors que portaven el bestiar a estiuejar als prats de les parts ms altes de la vall. El pas de persones i ramats devia ser constant, ja que el 1449 en un privilegi reial signat a Perpiny, la reina Maria, entre diverses concessions que feia a la vall de Nria, prohibia explcitament a tots els que tenien bestiar que utilitzessin aquest cam pel pas de les ramades a fi que no es fes malb i advertia que si, malgrat tot, alg lespatllava, lhavia de reparar amb els seus propis mitjans. Arrenca a tocar del pont de la central elctrica del Mol i arriba fins gaireb les portes del santuari, salvant un desnivell de ms de 900 m en un recorregut Refugi de St. Rafel i marrades cap al Salt del Sastre aproximat de 8,5 km. s lnic cam natural daccs a la part alta de la vall i els seus orgens es remunten als primers pobladors de la vall. El seu estat de conservaci s molt bo; encara es poden apreciar molts trossos amb lempedrat, els marges i els murs dorigen medieval, malgrat que la zona urbana i les infrastructures construdes carreteres i cremallera sobretot han malms bastant algun dels seus trams. Durant els segles XV i XVI fou refet quan es va revitalitzar degut a la gran devoci que va sorgir envers el santuari en aquella poca. 18
La part de cam que puja des de la carretera fins a Queralbs, conegut com la costa, conserva trams amb lempedrat original. Ms amunt de Queralbs, pujant cap a la font de la Rura, serpenteja entre les cases del poble i travessa la carretera de la Fontalba. Ms enll de la font, travessa el torrent de la Rura i senfila cap a loratori de Corbell, sortejant les tarteres i fent equilibris per les teles metlliques sovint ancorades en el mateix cam que sha hagut de reconstruir, ja que loriginal gaireb ha desaparegut a causa del ferrocarril que shan installat per evitar les esllavissades sobre la via del cremallera. Una vegada travessada aquesta a lalada del primer tnel que es coneix com el tnel del Navarro el cam entra a lengorjat de Poc abans del Salt del Sastre sobserva lenllosat del la riera de Nria i baixa cap al pont de cam, els murs de contenci i el sistema devacuaci Cremal a fi de travessar-la. J. daigua Coromines cita un document dunes afrontacions de Prats de Balaguer datat a lany 962 que, segons explica, sembla falsificat on apareix Kermalo, que podria referir-se a aquest lloc. Letimologia seria evident: derivat de quer mal, voldria dir roca o penyal de mala petja. Ha sigut molt restaurat en el darrer arranjament del cam. Ja a laltra riba el cam senfila en fort pendent, que supera fent tot un seguit de marrades. En la darrera part daquest sector es poden veure els murs de contenci i el sistema devacuaci de les aiges que es varen haver de construir per tal de mantenir el cam. Una vegada dalt del Salt del Sastre, sens presenta lesplndida visi de la cascada de la Fontalba, en caiguda quasi vertical de ms de 300 m. La visi s espaordidora, amb la vall sota nostre, el pont de Cremal sembla de joguina. Corre una llegenda sobre lorigen del topnim daquesta penya molt semblant a la de la Roca Pastora de la muntanya del Mont: diu que una vegada hi havia un sastre que pelegrinava cap al santuari. Mentre contemplava el paisatge majestus des daquesta roca, el vertigen li va fer perdre peu i va caure. La Mare de Du el va socrrer i va evitar que prengus mal, dipositantlo amorosament al fons de la vall. Quan ho va explicar als seus companys ning no sel va Cascada de la Cua de Cavall creure. Per demostrar que era cert, els va fer tornar al lloc i es va llenar al buit, refiat que es repetiria lactuaci divina. Per el pobre sastre no sabia que al Cel no sel pot temptar! Naturalment, va morir esclafat contra les roques del fons de la riera.
19
El cam continuava amunt, passava pel Salt del Frare, la Cua de Cavall, el pla de Sallent, els ponts dels Tres Molins i el den Riba, per entrar a leixamplament de la vall i al mateix santuari. Daquests ponts poca cosa en podem dir: encara que sn dorigen medieval, en observar la seva estructura hom els situa entre els segles XVI i XVII (V. Hurtado, 1987). Com el de Cremal, sn petits i slids, tenen un sol ull i estan construts amb carreus grans posats en sec. La construcci del cremallera i del llac artificial ha afectat el tram final del cam que, en bona part, sha hagut de refer per Lantic pont dels Tres Molins sobre el riu Nria i un lloc diferent al que passava el cremallera, la construcci del qual, ha fet anteriorment. Tradicionalment sutilitzava desviar el recorregut del cam el cam que pujava per lengorjat vora la riera, no per la paret de ponent per on es puja actualment i que obliga a superar un desnivell ms gran fins al coll de la Creu den Riba.
Nria
Arribats al coll de la Creu den Riba o en sortir del darrer tnel si arribem amb el cremallera ens dna la sensaci que, de cop, sobre la capsa i apareix el joiell, curosament dipositat sobre un doms, suaument replegat, de color verd, al costat duna immensa llgrima argentada. Val la pena parar un moment, omplir els ulls i escoltar el silenci. Els boscos i els prats de pastura dominen la contrada. No s gens estrany, doncs, que la primera menci de Nria sigui una donaci al monestir de Ripoll per part de Guillem Ramon I, comte de Cerdanya, lany 1087, de septem valles que sunt in Annuria, propter alodium, ad pascere vestrum ovile.... Lany 1117 el comte Bernat I de Cerdanya va morir sense descendncia i el seu comtat, que incloa la vall de Ribes, va passar a mans del Casal de Barcelona. Per El santuari de Nria aix, el 1170 s el rei Alfons I el Cast qui dna pascheria ad totum vestrum bestiar in totis ellis calmis meis de Anuria et Comes de Vaca al monestir de Santes Creus. La deducci de letimologia daquest mot sembla que presenta veritables problemes. Desprs de donar-li moltes voltes J. Coromines opina que el topnim sembla dorigen pre 20
rom i provindria de larrel andor-, pertanyent a la famlia lingstica ibero-vasca-aquitana. s possible que es refers a labundncia de neu, aigua o bones pastures de la vall (Margarit i Fontanet, 2001). Uns anys abans, el 1162, shavia publicat una butlla del papa Alexandre III on es concedeixen indulgncies a tothom que visits la Ecclesia seu capellam Beatae Mariae Virginis de Nuria el dia 8 de setembre, diada de les Marededus trobades. Aix demostra que ja existia una ermita dedicada a la Verge en aquella poca, presidida, probablement, per la imatge actual, ja que lany 1079 va tenir lloc la invenci de tant venerada imatge (Montsalvatje, 1908). Malgrat aquesta afirmaci la imatge no s anterior al segle XII. Aix no vol dir que no nhi hagus pogut haver alguna danterior que es perds en algun incendi. El prevere Forti i Sol relaciona aquest anacronisme entre la imatge i la vinguda de St. Gil a la vall, amb els ctars. Segons explica, lany 1198 Ramon Roger de Foix i Arnau de Castellb, dos nobles del comtat dUrgell que es convertiren al catarisme, varen liderar una invasi en aquestes comarques, prioritzant com a objectiu les esglsies. s possible que arribessin a Nria i destrussin la primitiva imatge que segons la tradici havia tallat el mateix St. Gil? Pot ser una explicaci. Lactual s una talla en fusta de noguer, policromada, obra segurament dun pastor. El seu color fosc li valgu lapellatiu de Moreneta del Pirineu; la realitat s que la coloraci era deguda al fum de les espelmes que els devots Imatge de la Mare de Du li havien encs durant segles. El fet qued pals en la darrera de Nria restauraci. Tradicionalment ha sigut la patrona dels pastors i, amb motiu del 75 aniversari de lesqu catal, el 10 dabril del 1983, fou proclamada tamb patrona dels esquiadors catalans (Abel i Pladevall, 1995). Es troben notcies de llegats i donacions a lhospici o hospital i a la capella de Nria a partir de les darreries del segle XIII i durant els segles XIII i XIV es troba documentat el lloc com un hospital la butlla dAlexandre III ja parla dun Domus hospitalis sota la responsabilitat de diversos donats i dun capell. Probablement aquest degu ser el seu origen: un aixopluc per als pastors de la contrada, que va evolucionar cap a un hostal o un hospital on es poguessin aixoplugar els devots i pelegrins que passaven per la capella, alguns cam de Compostella, ja que fou una de les rutes secundries del Cam de Sant Jaume. Per si la histria no ens apropa al secret dels orgens del santuari, s que ho fa la llegenda i la tradici amb una gran riquesa de detalls. Pels volts de lany 700, St. Gil, atenenc, arrib al lloc de les Set Valls temut per la gent de la contrada perqu creien que albergava tota mena de forces malignes buscant la soledat per a fer oraci i meditaci. Durant tres o quatre anys va viure a la vall fent vida deremita i predicant lEvangeli als pastors que pujaven a lestiu amb els seus ramats, als quals aplegava amb lajut duna campana. Segons la tradici, cuinava el menjar, que compartia amb els pastors, en una olla i hauria tallat una imatge de la Mare de Du que presidia, juntament amb una creu, les seves pregries. Vingueren mals temps; les persecucions del rei visigot Vitiza (702-710) (J.L. Infiesta, 1998) varen arribar fins al capdamunt de la vall i leremita va haver de fugir. Abans, per, va amagar la imatge, juntament amb la creu, lolla i la campana. Tot plegat va restar oblidat fins que vers el 1072 va aparixer un pelegr, anomenat Amadeu, que venia de Dalmcia cercant una imatge que un somni li havia revelat que es trobava amagada a la
21
vall. Desprs de buscar-la sense xit, va demanar ajut als pastors de la contrada i varen construir una petita capella, on comen a acollir els primers devots que ja acudien a Nria. Amadeu se nan sense haver pogut trobar la imatge. I ara s on torna a aparixer el fet que es repeteix a la majoria de les llegendes de les Marededus trobades: un bou no parava de gratar sempre al mateix lloc fins que els pastors anaren a veure qu hi havia i varen trobar la imatge amb la creu, la campana i lolla que, segons la tradici, era plena de faves que es varen repartir entre els presents. Era lany 1079. Els objectes varen ser dipositats dintre de la capella construda per lAmadeu i els pastors. Un daquests, que era de Queralbs, va creure que la imatge estaria millor a la parrquia del poble. Va convncer els altres, es varen preparar i quan varen voler comenar el cam de baixada, la imatge es va fer tan pesant que noms la varen poder portar fins a la Creu den Riba alguns autors situen aquesta process el dia 9 de setembre del 1077 (Mascarella i Sitjar, 2001, p.112). Aleshores, varen interpretar que la Mare de Du volia restar a la capelleta i aix ho varen fer (J. Amades, 1950). El rector de Queralbs hi va oficiar la primera missa el dia 8 de setembre del mateix any, amb la presncia de la major part dels habitants del poble i de les rodalies. Aviat va sorgir la tradici de posar el cap dintre de lolla i fer sonar la campana mentre es demana la grcia que es vulgui aconseguir de la Mare de Du. Segons diuen, les dones que vulguin tenir descendncia, han de posar el cap dintre de lolla i fer sonar la campana tants cops com criatures vulguin infantar. Aquesta tradici sha mantingut fins als nostres dies i han sigut multitud les parelles que, al llarg dels segles, han pujat fins al santuari amb aquesta intenci. Fins i tot hi ha notcies de lagrament que feia el marqus de Villadarias el 6 de novembre del 1771 en nom de la casa reial espanyola per les novenes que shavien resat a Nria pregant pel La creu, lolla i la campana naixement de linfant Carles Climent de Borb i Parma, fill primognit de Carles IV que va morir poc temps desprs dhaver nascut. Tamb hi ha altres tradicions sobre aquests objectes: tocar la creu guareix els mals de cap, dulls, de coll i de queixals i posar el cap dintre lolla tamb soluciona els problemes de mal de cap. Captol a part mereix la campana que porta gravades una srie de lletres illegibles que el 1755 va desxifrar Francesc de Mora i Cat. Segons ell, hi ha escrit: Veni Creator Spiritus. Men.; el nom del fonedor s illegible per no passa el mateix amb la data: Fecit en lo any 618. Segons aix, es remuntaria a lpoca del rei Sisebut (612-621) i seria anterior a larribada de St. Gil. Sembla ser que el seu so apaivaga els oratges i protegeix del llamp a aquells que el senten (Mascarella i Sitjar, 2001). Els terratrmols de lany 1427 i, sobretot, el del dia 2 de febrer del 1428 varen deixar la capella feta un munt de runes. La seva reconstrucci es va poder portar a terme grcies a lafany de la reina Maria germana de Joan II de Castella que el 1406 shavia casat amb Alfons VI el Magnnim la qual va concedir privilegis perqu els almoiners del santuari poguessin portar a terme la seva activitat per tot el territori catal. Els continuadors de la tasca daquests almoiners de lEdat Mitjana varen ser els aplegadors que, com ells,
22
recorrien les diferents comarques demanant almoines pel santuari. Varen realitzar la seva tasca fins el segle XX. Lany 1925 el darrer dels aplegadors, el vellet de Cal Vigu, explicava les poques aventures que recordava a la fonda de Queralbs. El mateix any 1449 en un privilegi reial signat a Perpiny, la mateixa reina, prohibia explcitament que els ramats pasturessin als prats propers al cam, al santuari i a lalbergueria, per tal de no malmetre els edificis que no foren reconstruts del tot fins el 1460 i el seu entorn. La reina demostrava aix la seva devoci a la Mare de Du de Nria, potser influda pel fet que no va poder tenir descendncia. La cura i el zel que han tingut els habitants de Queralbs envers el santuari ha quedat documentada en ms duna ocasi. El 26 de mar del 1510 es varen formular els captols de lavinena entre Antoni Conill, capell comanador del santuari, i els cnsols i jurats de Queralbs que neren els patrons. En el document es fixava en cinc mesos el temps de residncia del capell a lermita, els procediments que shavien dobservar amb els donatius i els joiells de la Mare de Du i les condicions de manteniment dels edificis i lentorn. El 22 doctubre del 1599, a precs del rector, dels cnsols i dels prohoms de Queralbs, fra Andreu Capella, bisbe de la Seu, tenint en compte la gran concurrncia de romeus que acudien al santuari, aprov la creaci de la confraria de la Mare de Du de Nria, amb lobjectiu primordial dafavorir el culte i lobra del santuari (B. Marqus, 1985). La devoci va anar creixent i la gran afluncia de pelegrins que es produa en diades senyalades va fer que el santuari i lhospital es fessin insuficients. El dia 25 dabril del 1619 es va redactar un document pel qual es feia el tracte de la construcci de la nova capella a preu fet (Mascarella i Sitjar, 2001). El 1625 segons uns autors o el 1615 segons uns altres es va construir la primitiva ermita de St. Gil i el 1639 sinici la construcci dun nou edifici per al santuari que va ser inaugurat tres anys desprs (J.L. Infiesta, 1998). Lany 1658 es va refer laltar principal i es va decorar amb relleus que representaven els misteris del rosari i el 1666 les almoines dels devots varen permetre tancar el presbiteri amb una reixa de ferro. Eren temps de condemnes a galeres i de lluites contra els pirates sarrans. En la confessi dun ve de Queralbs, ex-convicte de galeres que havia declarat falsament contra un escrivent de Ribes anomenat Dami Camps, indut per Pere de Solanell, amb la promesa dalliberar-lo de la pres apareix la Mare de Du de Nria. Sembla ser que el galiot havia fet la promesa a la Mare de Du que si lalliberava de galeres aniria fins al santuari en acte dagrament i a confessar el seu fals testimoni. Devia anar embarcat en una de les dues naus pres Capitana o Patrona que varen ser preses pels sarrans al golf de St. Rafael els dies 17 i 18 de juliol del 1623 i es va poder escapar. Va complir la seva promesa i aix es recull en un document notarial del mateix any 1623 (Mascarella i Sitjar, 2001). Daquesta poca s tamb un relat que es pot trobar en el recull que fan els mateixos autors on es descriu el costum que tenien els pelegrins de cenyir-se el cap amb branques de neret florit. Es podria pensar en aquest fet com un record de vells costums precristians, com una reminiscncia de les Floraliae que algunes localitats adreaven a la deessa de la primavera. Lescrit tamb comenta la creena dels habitants de la contrada que el neret s til per a guardar dels llamps en les tempestes. El culte i la devoci a la Mare de Du de Nria tamb es va exercir en el mateix poble de Queralbs. Consten diversos breus del papa Innocenci X concedint grcies i indulgncies a laltar que hi havia sota la seva advocaci a la parrquia els anys 1646 i 1647 i, el mateix pontfex, tres anys ms tard, erig tamb altars privilegiats a lesglsia dels ermitans de Nria, situada fora del recinte emmurallat de la poblaci (B. Marqus, 1985).
23
Entre el 1709 i el 1728 es varen construir nous edificis al costat del santuari, que habitaven el capell i les persones que estaven a crrec de lalbergueria, noms durant lestiu, ja que passaven els hiverns a Queralbs. Aquest mateix any de 1728 es va construir el cambril de la Mare de Du grcies a un donatiu del comte de Peralada, Guillem de Rocafull i Rocabert que, en trobar-se sense descendncia, havia recorregut a la Mare de Du; poc desprs va nixer un hereu i el comte va demostrar el seu agrament amb un donatiu de 16.000 lliures de plata a lesglsia de Nria (Mascarella i Sitjar, 2001). Corria lany 1823 quan es va produir lofensiva contra la Regncia dUrgell, durant la qual, el general liberal Espoz i Mina es va allotjar al santuari de Nria, juntament amb els seus homes. A mitjan segle XIX, entre el 1850 i el 1880, es bastiren els edificis de Betlem o dels Cerdans i de Loreto (1863), amb dos menjadors, una cuina i dos pisos amb habitacions. La part noble estava reservada al bisbe dUrgell i als visitants de categoria. Poc desprs, el 1880, siniciaren les obres de transformaci del mol draper en la que seria la Casa de St. Ignasi i les de lesglsia actual, que el 1883 va veure com se celebrava la cerimnia de collocaci de la primera pedra. Aleshores el santuari estava obert durant tres mesos, del 29 de juny al 29 de setembre i acollia les colles que arribaven de tot Catalunya, tant des del nord com del sud. Lnica que es mantenia oberta tot lany era la santa casa, amb la famosa cuina rodona. Sempre estava ben proveda de llenya per poder encendre un bon foc al centre de la sala i resguardar-se del fred i les tempestes, asseguts als bancs al seu voltant, contemplant les flames i fent petar la xerrada. Envoltats pel fum que es negava a sortir per un forat que hi havia obert en el sostre, es podia menjar larrs o lollada Maqueta que reprodueix la cuina rodona patates, cols, mongetes i un tall de porc que es cuinava a les olles penjades dalgun dels vuit ganxos dels clemstecs, o es compartia el pa, el vi i la cansalada comprats al bar del senyor Pere, a la casa de Betlem, si era dins la temporada que estava obert. La casa de Loreto es destinava a albergueria; les habitacions, amb un mobiliari molt auster, disposaven duna taula, una gibrelleta i un llit molt gran amb tres matalassos, dues flassades gruixudes i una bona muni de xinxes i puces. A la planta baixa shi venien els souvenirs. En diades senyalades, els tres capellans que socupaven de la venda no donaven labast (Mascarella i Sitjar, 2001). Sembla que els records, escapularis, rosaris, espelmes, medalles.... sempre han sigut un bon negoci. Durant nou mesos de lany, la Mare de Du restava sola, tancada dins la capella. Aquest fet segurament degu inspirar els primers versos dels goigs que li va dedicar en Joan Maragall.
24
Larribada del tren a Ripoll el 1880 va facilitar molt laccs fins a Nria, de tal manera que segons explica C.A.Torras a la primera Guia de la vall de Ribes publicada lany 1902, durant els tres mesos que romania obert el santuari el visitaven una mitjana de 18.000 pelegrins a peu i 3.000 a cavall. Aquesta multitud va impulsar una nova ampliaci de lalbergueria, alhora que sacabava la construcci de lesglsia actual. Lany 1911 es va inaugurar, faltant encara el campanar, essent bisbe de la Seu monsenyor Joan Benlloch i Viv. Es va portar en process la imatge de la Mare de Du des de la vella capella que fou enderrocada tot seguit fins a la nova esglsia. El canvi no va agradar a tothom, lestil de la nova esglsia no semblava el ms adient per al lloc i lenyorana de lencs de la capelleta, lacoblament del daurat dels altars amb lennegriment produt pels ciris, lapilonament dels ex-vots ..... li donava un encant que dissortadament no cal cercar en la vasta i freda nau dara es reflecteix en els escrits de J.M. Guilera (J.L. Infiesta, 1998). El mateix J.M. Guilera fa una descripci genial i emocionada de la romeria dels francesos a Nria en la diada de St. Pere del 1919. No era estrany en aquesta diada, ja que era costum la presncia dels peregrins de Frana. El que era diferent era el grup que arribava, noms format per vells, dones i noies. Aquell any, amb llgrimes als ulls i un nus a la gola, anaven a donar grcies per la signatura de larmistici que va posar fi a la Guerra Europea i a pregar pels seus morts: pares, germans, fills, marits, xicots.... (Mascarella i Sitjar, 2001). Aquell mateix any va quedar enllestida la lnia de ferrocarril fins a Ribes de Freser, que va posar aquesta part del Pirineu a labast de tothom. Deu anys abans, pel gener del 1909 la vall de Nria ja havia vist larribada dels primers esquiadors que pujaven des de Queralbs, pel pont de Cremal, remuntant el cam de les gorges fins arribar al pla del santuari. Aquesta i la gran afluncia de pelegrins segurament varen ser les raons que, a partir del 1916, el santuari i lhostatgeria romanguessin oberts durant tot lany. Lany segent, mossn Jaume Oliveras, un dels ms grans excursionistes catalans, va organitzar la Missa del Gall dalt del santuari. Aleshores es feien els concursos dels esports dhivern a Ribes, per la manca de neu va fer que lany 1920 es traslladessin a Nria. Lany segent es va organitzar una cursa de Nria fins el Puigmal que va marcar el tret de sortida de lesqu de muntanya a la vall, reforat lany 1931 per la connexi amb Ribes a travs del cremallera. Lescalada de les Roques de Tot-lo-Mn, que es va assolir per primera vegada el 10 de setembre del 1944 completava el ventall dactivitats alpinistes a la contrada (A. Jolis, 1985). Laugment dafluncia de pelegrins i esportistes que va acompanyar la millora en les comunicacions varen induir el bisbe de la Seu dUrgell que aleshores era Just Guitart i Vilardeb a adrearse al ministre de Fomento lany 1922 sollicitant com a gracia especial i tenint en consideraci que El cremallera recorre cada dia el seu ferstec el culto catlico en Espaa es una itinerari necesidad pblica, la concessi duna part dels terrenys comunals del municipi de Queralbs per tal de poder ampliar el santuari i les dependncies annexes. La rapidesa amb qu es va tramitar la petici no t precedents, ja que el 3 de maig del 1922 es publicava la Reial Ordre per la qual els vens de Queralbs es varen assabentar de lassumpte, ja que
25
ning els havia dit res. El 13 dagost de lany segent una altra Reial Ordre complementava lanterior de tal manera que concedien al bisbe de la Seu dUrgell i als seus successors, a ttulo de gracia i per a temps indefinit 5182,57 rees dels comunals de Queralbs (M. Mol 1985). Rpidament es va procedir a lampliaci del santuari i es varen construir els edificis actuals, enderrocant les antigues construccions que emmarcaven un pati quadrat. A llevant de lesglsia es bast la casa de St. Just (1923-25), la de St. Antoni a ponent (1924-29) i tancant la plaa, a llevant la de St. Josep (1930) i la de St. Gil a ponent el 1931. Aix quedava formada lestructura actual del santuari. Curiosament, no hi ha coincidncia amb els noms de les cases i les dates de construcci entre els diversos autors consultats, aix com tampoc amb els usos que sen varen fer.
Lermita de St. Gil
Aquest any 1931 va ser prdig amb esdeveniments, ja que, no solament es varen acabar els treballs de construcci dels edificis del santuari, sin que, com ja hem comentat abans, va entrar en funcionament el tren cremallera que facilitava laccs a Nria des de Ribes i Queralbs, la construcci del qual shavia iniciat tres anys abans. A ms, aquest mateix any es va inaugurar lhotel a ledifici de St. Antoni (o en el de St. Gil, segons altres autors) i es va renovar i ampliar la capella de St. Gil, propera, com ja hem dit, al lloc on es varen trobar amagades la imatge, la creu, lolla i la campana. Tot el parament estava funcionant quan el 14 dabril del 1931 es va proclamar la II Repblica. La tranquillitat del paratge, ara ben comunicat i amb els serveis recent estrenats, va enamorar els parlamentaris catalans que havien rebut lencrrec de redactar lEstatut de Catalunya. El 16 de juny del 1931 shi varen installar per a romandre-hi durant tres dies mentre procedien a la redacci del que fou anomenat Estatut de Nria o Estatut del 32, ja que va ser aprovat pel Parlament de Madrid el 9 de setembre daquest any. El poble, que havia perdut la vall de Nria, la part ms valuosa dels seus comunals lany 1923, no es va resignar La font de St. Gil i, amb la formaci del nou Ajuntament, lany 1932, es va recrrer la concessi davant del Tribunal de Justcia i del poder executiu de la Segona Repblica. LAjuntament de Queralbs va buscar el recolzament de tots els estaments implicats en la gesti de la muntanya i va aconseguir una sentncia favorable, de tal manera que el dia 1 de juliol de 1932 va recuperar tots els terrenys no edificats de la vall. La part edificada va romandre en
26
propietat del bisbat de la Seu dUrgell que, a partir de lany 1941, en va concedir lexplotaci a la societat Nria S. A. (M. Mol 1985). La conjuntura econmica i poltica no va fer possible que es portessin a bon port els projectes de les noves installacions que tenia previstes la companyia explotadora de la vall. I amb aquestes, que arrib el juliol del 1936. Lesclat de la Guerra Civil va agafar per sorpresa a tota una muni de visitants que, com sempre, havien pujat al santuari. Sen varen assabentar quan es va suspendre el servei del cremallera. Lespant fou majscul: ja es veien allats dalt la vall o baixant a peu! Poques hores desprs es va reprendre el servei i tothom va poder tornar a casa seva. A principi dagost hi va arribar una columna de milicians que varen incendiar, saquejar i destruir edificis i installacions. Entre els objectes cremats hi havia una casulla que feia segles que es venerava al santuari i se li atribuen poders per a curar els mals de cap. Sexplica que un sacerdot es trobava un dia dhivern a la capella de la vall i volia celebrar missa amb als pelegrins que es trobaven amb ell, per no ho podia fer per manca dornaments litrgics. Aleshores, va veure que hi havia una casulla damunt laltar, laparici de la qual es va atribuir a una actuaci celestial. La tenien guardada dintre dun estoig i la posaven damunt del cap del malalt perqu el curs del seu mal. La imatge de la Mare de Du no la varen poder cremar. Mossn Bonaventura Carrera, el capell custodi, va tenir bons reflexos: el dia 22 de juliol, veient la situaci, va posar la talla dins duna motxilla, juntament amb un calze i una patena antics, i va tirar muntanya amunt, cap a Frana. Un cop all, com que encara li va semblar que era massa a la vora, es va emportar la La font del Dr. Tarrs preciosa crrega fins a Sussa, i la va dipositar a la caixa forta dun banc, on va romandre durant tot el conflicte bllic. Passades les primeres setmanes de guerra, la Generalitat va intentar protegir tant com va poder els santuaris i monestirs de Catalunya dels atacs incontrolats. Va confiscar els edificis de Nria i va encarregar la seva custdia a les milcies de lEstat Catal. Quan es varen dissoldre, el juliol del 1937, shi establ un hospital de convalescents i una escola de milcies alpines. Les tropes franquistes varen ocupar la vall el 21 de febrer del 1939. Tot estava en funcionament i shi varen installar un batall de muntanya i la Escuela Militar de Alta Montaa. Desprs de la guerra, per accedir al santuari shavia de passar tot un via crucis per aconseguir el salconduit. Fins i tot quan sorganitzaven pelegrinatges en calia un de collectiu amb les fotografies de tots els participants. La causa era la proximitat de la frontera: lexili de refugiats primer, la Segona Guerra Mundial, la invasi de Frana per lexrcit nazi i laparici dels maquis desprs, varen provocar un control exhaustiu de tota la lnia fronterera dels Pirineus per part de lexrcit franquista i la Gurdia Civil. A ms daix, els elements meteorolgics tamb shi varen afegir en forma de riuada, que el 1940 es va emportar una bona part de la via del cremallera en el sector de Rialb.
27
La imatge de la Mare de Du de Nria va tornar a la seva capella el 20 de gener del 1941. La restauraci que en va fer lescultor Rafel Forcada va eliminar les negrors produdes pels segles de fum de milers de ciris i espelmes dels devots i es varen redescobrir els colors originals: la Moreneta del Pirineu era ben blanqueta. Durant aquells anys es varen anar reparant els desperfectes de la guerra, es modific la faana de lesglsia (1946), es va construir el campanar (1948) i sacab el nou Via Crucis. Es va modernitzar lhotel i sinaugur lhotel Puigmal, amb un funicular que hi facilitava laccs. El 1952 (1953 segons altres autors) es va enllestir lestaci del cremallera, la ms alta de la pennsula, i tres anys ms tard es creava lestany artificial. Lestaci desqu funcionava a ple rendiment i shi celebraven nombroses competicions i campionats: no hem doblidar que era una de les poques que funcionaven a Espanya en aquells moments. La Mare de Du de Nria va ser nomenada patrona principal de la dicesi dUrgell pel papa Pius XII lany 1956. Aquest mateix any es va collocar la imatge de St. Bernat de Menthon, obra de lescultor Viladomat, en un dels altars de desglsia. A St. Bernat tamb lhem trobat a la Mare de Du del Mont i s el patr dels excursionistes. Lany 1965, Pau VI va autoritzar la coronaci de la imatge de la Mare de Du de Nria. Es va organitzar una gran cerimnia per al dia 13 de juliol del 1967 a la qual hi havien dassistir les ms altes autoritats de lEstat, incloent-hi el general Franco. La cerimnia es va haver de fer amb una cpia de la talla original, feta amb guix, ja que, uns dies abans, el 8 de juliol, un grup de joves no identificats varen segrestar la imatge, que no va ser retornada fins el 28 de gener del 1972, poc desprs que fos nomenat bisbe de Barcelona un home nascut a Catalunya, Narcs Jubany, que fins aleshores havia sigut el bisbe de Girona. Els anys 1970 varen representar el declivi de lestaci desqu. La generalitzaci de ls dels cotxes varen impulsar altres estacions a les quals shi podia accedir directament amb els vehicles particulars. Per aix, el 1977 sinici lobra de la carretera que, amb amples llaades senfila cap a la Fontalba, des don, segons el projecte, havia darribar fins a Nria. Sortosament es pogu aturar a temps desprs de loposici dels grups ecologistes i de diverses La font del Dr. Bassols accions tant a nivell legal com de boicot que varen permetre mantenir verge de la fressa dels motors un dels pocs espais del Pirineu que encara ens resten. El 22 de maig del 1985 la societat que explotava el cremallera de Nria, Ferrocarriles de Montaa de Grandes Pendientes FMGP que havia anat acumulant prdues any rera any, va autoritzar al seu president, el senyor Figuerola, a fer les gestions necessries per demanar un ajut de la Generalitat de Catalunya, que, finalment, es va fer crrec de lexplotaci. Aix, el dia 2 de gener de 1986 el cremallera de Nria sintegrava a la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest organisme des daleshores es va encarregar, no solament del manteniment i renovaci del material del cremallera, sin tamb de la transformaci i la modernitzaci de tots els edificis les darreres actuacions varen ser la construcci de lespadanya del campanar lany 1998 i la rehabilitaci de
28
lermita de St. Gil, que es va acabar el 1999 i installacions per tal de transformar la vall en una gran estaci turstica per a tot lany. Les tres grans festes que es celebren a Nria sn per St. Pere, St. Gil i el naixement de la Mare de Du. El 29 de juny era la diada en qu sobria el santuari que coincidia amb linici de lestiueig dels ramats a la muntanya. Actualment es fa una missa solemne i es beneeixen els pans i les farinetes que comparteixen tot seguit tots els assistents tal com, segons la tradici, va fer per primera vegada St. Gil amb els pastors (Mascarella i Sitjar, 2001). La diada de St. Gil, patr dels pastors, sescau el primer de setembre. Antigament en aquest dia es donava per acabada la temporada destiu i els ramats emprenien la marxa cap a les valls on anaven a pasturar a lhivern. Malgrat aix, el santuari no es tancava fins el dia 29 de setembre, diada de St. Miquel. s la festa dels pastors: tradicionalment hi assistien els pastors, gossos i ramats dels dos vessants del Pirineu. Aquella diada com deia S. Carrera al seu article Nria, santuari dels bells aplecs les barraques de pedra seca que hi ha escampades com bolets per la muntanya restaven soles, sense foc i sense vida, perqu la vida era a Nria (Mascarella i Sitjar, 2001). Finalment, el 8 de setembre se celebra el naixement de la Mare de Du amb la diada dedicada a les Marededus trobades. Hi participen nombroses persones batejades amb el nom de Nria. Acabada la missa es porta la imatge de la mare de Du en process fins a lermita de St. Gil, on se li canten els goigs. Pel que fa als goigs, tenen lorigen en la veneraci dels misteris de goig de la Mare de Du don els hi ve el nom. Els primers coneguts sn els de la Mare de Du del Roser que, segons diuen, va composar fra Bonifaci, germ de St. Vicen Ferrer. Si b hi ha notcies de cobles, lloances i altres cants dedicats a la Mare de Du des del segle XIII, no s fins a final del XV que els goigs arribaren a labast del poble que els utilitz per a demanar als sants, santes i Marededeus el remei per a tots els mals que els sotjaven. Amb larribada de la impremta tothom en va poder tenir un exemplar, no ja a lesglsia, sin fins i tot a casa; a partir del segle XVII s quan es va produir una expansi ms gran daquest cant. Normalment, utilitza sempre la mateixa Interior del santuari de Nria msica, adaptant-shi les diverses lletres que, en certes poques, es varen haver descriure en castell. La Renaixena va transformar la poesia popular en pea literria i s, a partir daleshores, quan comencen a aparixer nous textos per a ser cantats, alguns dells, amb msiques composades expressament. Molts han sigut els autors de lletres i msiques per als goigs de la Mare de Du de Nria, que varen proliferar molt degut a lempenta devocional dels romeus que varen fer necessari que sen repets ledici fins a vint vegades entre el 1820 i 1896. El mateix nombre dedicions es va produir entre els anys 1955 i 1965 (M. Montlle, 1985).
29
Esquiar, escalar els espadats, passejar per les valls o assolir algun dels nombrosos cims que senyoregen el santuari i lenvolten com lestoig dun precis joiell, fan les delcies de milers damants de la natura i romeus de la modernitat, que pugen a peu o amb el cremallera, a pregar als peus de la Mare de Du de Nria que, voltada de soledats escolta, corpresa, leterna cantria del seu poble, el vent i les tempestats.
Llegendes i supersticions
Des dabans de ser humans hem portat la por arrapada al cos, i amb ella, les supersticions. Lhome no podia explicar els fenmens naturals que observava i, sovint, patia. Aleshores els atribua a forces desconegudes i, normalment, malignes. En no poder arrabassar aquestes creences, profundament arrelades en les cultures precristianes, lEsglsia va adoptar-les, assignant sants protectors a unes i condemnant-ne unes altres perqu eren obra del dimoni. La humanitat continua veient darrera els sants els esperits ancestrals bons i darrera el diable lesperit del mal, de manera que continua dintre seu el caliu de la superstici que aflora tan bon punt t ocasi, com ja hem vist en els textos anteriors. Segons alguns autors lorigen de les llegendes sobre els akelarres i els ungents de bruixa sha de buscar en el desencs produt pel fracs de les croades i els excessos comesos pel rgim feudal sobre les classes populars que varen provocar un cert sentiment daband que els va portar a un intent devasi, sobretot per part de la gent ms jove, semblant al que es va produir els anys 1960. Aix va provocar que una part daquest jovent es lliurs, damagat, als plaers sexuals i a ls de certes drogues que sabsorbien a travs de la pell i saconseguien fent ungents amb greix de serp o llangardaix amb una barreja dalgunes plantes allucingenes com ara lherba queixalera, lherba taupera, la belladona, la mandrgora o la cicuta (D. Gri, 1985). No cal que ens estenguem ara a parlar de les bruixes i del tractament que els va aplicar lEsglsia Catlica: culpables de tots els mals que sobrevenien a la poblaci, aconseguiren condemnar a la foguera un munt de persones que shavien confessat bruixes o bruixots per obra i grcia de la tortura. La veu popular adjudicava a les bruixes, a part de poders per a poder volar, un munt de malvestats. Entraven a les cases i clavaven agulles al cos de les criatures mentre dormien; per a evitar-ho, calia penjar una carlina o creus de palma beneda o un tros de boix benet, o b encastar grans de sal beneda a les obertures de la casa per on poguessin entrar cerimnia anomenada salps o sin, fer beure un glop daigua beneda a les criatures que els servia com una mena de vacuna. Encara avui es poden veure creus de palma beneda penjades en algunes portes, o palmons benets penjats als balcons, tot i que la gent que encara mantenen aquest costum probablement en desconeixen lorigen. Per lliurar les collites de les pedregades es posaven branques de boix o creus de palmes benedes als quatre angles del camp. Quan hom veia que sacostava la negra nuvolada es cremaven branques de llorer o roman benet a la llar i, si no nhi havia prou amb aix, se sortia a la porta amb estris diversos (clemstecs de la llar de foc o destrals) que senlairaven encreuats mentre soferia una quantitat de gra per les nimes dels difunts. Si amb tots aquests trucs no nhi havia prou, calia recrrer a lEsglsia. Aleshores el rector feia tocar les campanes, es guarnia amb els ornaments de festa i sortia amb els escolans i els vens a fora de lesglsia amb la creu alada mentre recitava unes oracions en llat per foragitar les bruixes causants de la nuvolada. Aquesta cerimnia es coneixia amb el nom de comunir i tenia els seus perills, doncs es podia rebre la pedregada a sobre. Per a evitar-ho en alguns pobles que no disposaven de nrtex a lesglsia, es construen uns aixoplucs formats per uns teulats aguantats per quatre columnes, oberts als quatre vents, 30
des don es podia comunar la tempesta sense perill. Un daquests comunidors encara es pot veure a lesglsia romnica de Vallfogona. A la muntanya els llamps sn veritablement temuts i sels donava un altre tractament. Ja hem parlat de lefecte que satribua a la campana de Nria, per per evitar que caiguessin a les cases, a Queralbs es posaven pedres de llamp sota la teulada. Per a obtenir-les, calia fixar-se en el lloc on queia un llamp i tornar-hi al cap de set anys: en el moment de caure, el llamp shavia ensorrat set canes sota terra i cada any pujava una cana amunt. Al cap de set anys, hom trobava la pedra a flor de terra. Els pastors daquest poble estaven convenuts que si es penjava una daquestes pedres com a batall a lesquella del manyac que anava davant duna ramada, ja es protegia tot el bestiar que el seguia. A part de les bruixes hi ha tota una multitud dssers mitolgics que poblen totes aquestes contrades. Entre ells podrem destacar les encantades i els follets. Les primeres sn anomenades tamb goges, dones daigua, aloges i fades. Tenen arrels precristianes i provenen del mite de lesperit de les aiges. Les cultures celta i romana les han personificat com a nimfes, divinitats associades a les forces generatrius de la terra que representen el b i protegeixen els humans. Vivint als rius, als torrents, als rierols, als llacs, a les fonts o en coves que hi ha prop dels cursos daigua, normalment de difcil localitzaci, solen desaparixer quan sapropen els humans. Posseir una pea de roba de les que estenen a les mates vora els rius i torrents on les renten representa la mxima felicitat per lafortunat mortal que ho pot aconseguir, ja que mai ms li ha de faltar de res. Segons expliquen, aquestes peces es van regenerant a mida que sen tallen trossos, de tal manera que no sacaben mai. A ms, els vestits que es confeccionen amb aquesta tela no es fan malb. Aix s, si es renega del teixit, desapareix. A Fustany expliquen una rondalla segons la qual al poble es volia construir una esglsia, per les pedres quedaven molt lluny. Entre tots varen convncer les encantades que vivien a les coves prop dall que els aniria molt b tenir un refugi per a lhivern, tancat i prop del poble; asseguraven que ells mateixos el construirien si elles portaven les pedres. A poc a poc, una nit darrera laltra, les pobres encantades varen anar pujant els carreus ben tallats. Quan ja noms faltava cobrir ledifici es varen adonar de lengany; per aix els vens varen haver de bastir el campanar amb les pedres de pissarra que tenien a m. s una manera dexplicar la gran diferncia que hi ha entre els materials utilitzats en la construcci de la nau i en la del campanar. La literatura, la msica, el cinema i les arts en general shan encarregat deternitzar aquests personatges que, per ms que en algunes localitats hagin sortit una mica malparades i sels hagin atribut poders propis de les bruixes, en general sn realment encantadores. Mai us ha desaparegut res a casa com per art dencantament? De vegades no es canvien les coses de lloc, i quan pregunteu ning en sap res? Sn els follets. Sn tan petits que no es veuen, per nhi ha a totes les cases i vetllen perqu tot estigui en ordre. En general, sels considera protectors de la famlia i la segueixen vagi on vagi. Cada muntanya, cada riu, cada cova, cada poble, cada castell, gaireb matreviria a dir cada casa tenen la seva llegenda; noms cal buscar-les. A part de les ms esteses com la del comte Arnau que surt sovint a les nits fosques de tempesta muntant el seu cavall negre, precedit dels sons dels corns i els lladrucs dels gossos que lacompanyen, nhi ha moltes ms que els avis i les vies explicaven a la nit, vora el foc, als nts i ntes que els miraven embadalits mentre sarraulien a la falda amb els cabells de punta i la pell de gallina.
31
La del gegant Puigmal, per exemple, que vetlla sempre per la natura de la contrada. Conten que una vegada un caador va pujar a les Set Valls a caar. Quan el gegant se li va encarar i li va retreure el que feia, ell li va contestar que necessitava menjar per als seus fills. Aleshores, el gegant va fer un formatge amb llet duna daina i li va donar al caador explicant-li que mentre no sel mengs tot, sempre en tindria. Tot content el caador sen va tornar cap a casa. Tal com li havia dit el gegant, cada vegada que en tallava un tros el formatge es refeia i en podien menjar cada dia tota la famlia. Per amb el temps es varen cansar de menjar cada dia el mateix i un bon dia sel varen menjar tot. Com era desperar, sels va acabar buidant el rebost i quan la gana es va fer sentir el caador va tornar cap a les Set Valls a veure qu trobava. Per mai ms ning no lha tornat a veure. Sovint apareixen llegendes per a explicar alguns fets dels quals sen desconeix lorigen, com ara la que hem vist abans referida a lesglsia de Fustany. s el que passa amb les creus que hi ha al coll de Nou Creus. En aquest cas la llegenda apunta que foren clavades en record de diverses persones que varen perdre la vida en intentar travessar el coll. Aqu s on les diferents versions entren en joc: segons uns eren excursionistes, altres diuen que eren pelegrins que anaven a Nria i tamb hi ha qui creu que eren exiliats que fugien per raons poltiques o econmiques. Tamb s possible que fossin simples fites que noms marquessin un punt en el cam de romiatge fins al santuari. Al costat del coll de Nou Creus hi ha el pic de la Fossa del Gegant, des del qual sobserva la vall de Coma de Vaca. Al final de la vall, quan el torrent es troba amb el Freser, hi ha la Fossa del Gegant. Sembla ser que per aquests verals hi havia hagut una construcci megaltica de tipus funerari, probablement un dolmen, amb el qual hi hauria relacionades dues llegendes. La primera ens parla dun gegant anomenat Ferragut, cabdill de lexrcit musulm, que corria per aquestes valls i muntanyes a lpoca de Carlemany. Heus aqu que varen decidir que senfrontessin Ferragut amb Rotllan un gran guerrer de lexrcit cristi que tres segles ms tard es convertiria en el protagonista de la Chanson de Roland per decidir qui es quedaria La Vall de Nria des del Salt del Sastre amb aquelles terres. Tots dos tenien els seus punts febles: Rotllan tenia els peus tous com un recuit i per aix es calava amb botes de ferro, mentre que el gegant tenia la panxa de mantega i per protegir-la es posava una pedra plana dintre de la faixa. Es varen trobar en una muntanya prop dels estanys de Caran on, per cert, diu que hi viuen les goges i sinici el combat. Tots dos eren molt forts i la lluita es va allargar; en les estones de descans menjaven per reposar forces i feien petar la xerrada. Tant va durar la baralla que varen acabar fent-se amics. No se sap ben b com, per el cas s que Rotllan va acabar sabent quin era el punt flac del gegant i heus aqu que un dia, mentre dormia, li va treure la pedra de dintre la faixa i la va llenar rost avall. Lendem al mat, en no trobar la pedra, el gegant es va preocupar, per no podia dir que no podia lluitar per no descobrir el seu secret i perqu no el prenguessin per un covard. Aix, doncs, com cada dia varen iniciar el combat. Noms de comenar, en Rotllan va tocar la panxa del gegant amb la seva espasa i aquest va caure mort. El varen enterrar all mateix; alguns diuen que era una construcci
32
megaltica. Daqu li vindria el nom de Fossa o tomba del Gegant. Forti i Sol apunta la possibilitat que en el meglit shi hagus trobat un esquelet de proporcions considerables i que aix hagus contribut a laparici daquesta llegenda. Jacint Verdaguer inclou en el seu poema Canig una llegenda semblant, per aplicant-la al seu personatge el comte Guifr. La segona de les llegendes relacionades amb la tomba del gegant explica que es va estendre la brama que el meglit amagava un gran tresor. Un bon dia un foraster va arribar a la vall de Ribes i va demanar un guia que lacompanys fins el lloc on hi havia lestranya construcci. Ell i el pastor que va contractar varen arribar on es trobava i, amb unes paraules mgiques el foraster va fer arraconar la pedra, deixant al descobert una cova. Varen entrar i hi varen trobar uns sacs plens de gra. Lhome va aconsellar que fes com ell i agafs tot el gra que pogus. El pastor va trobar que all era una bestiesa i, per no quedar malament, en va agafar un grapat. Quan va arribar a casa va tenir la gran sorpresa: tot el gra shavia transformat en or. El pastor sestirava els cabells per no haver fet el que li deia el foraster, per ja no hi havia soluci. La histria es va escampar per les rodalies i sexplica que fins i tot hi va haver qui va ensorrar la tomba per veure qu hi havia a sota. Naturalment, no va servir de res. Va existir la construcci megaltica? Alguns autors b que ho asseguren. Fins i tot he sentit explicar que varen venir gent de la plana que el varen desmuntar i sel varen endur! Conten tamb que, durant la invasi dels exrcits musulmans, a les coves de Ribes shi varen amagar un grup de cristians. Per segons una altra llegenda, algunes daquestes coves havien de ser conegudes per les hordes invasores, ja que segons expliquen, quan varen haver de fugir varen deixar un gran tresor amagat en una de les cavitats. Com que tenien por que els hi robessin, un dels caps rabs va convertir la seva filla en una serp horrible i la va deixar all perqu el vigils. Segons ens explica Mn. Cinto, al cap duns anys un noi de Ribes va arribar a Constantinoble i va anar a parar a casa del Sold que havia deixat la seva filla a la cova i que aleshores shavia penedit mil vegades del que havia fet. Quan el Sold es va assabentar de la procedncia del noi li va explicar el qu havia passat i li propos la m de la seva filla i la meitat del tresor si aconseguia alliberarla. Havia danar a la cova i posar una carta amb la frmula mgica per desfer lencantament a la boca de la serp, per havia danar en compte, ja que si la carta queia a terra, la noia continuaria encantada per sempre ms. El xicot hi va estar dacord i, molt content, sen va tornar cap a casa. En arribar a la cova va posar la carta a lextrem duna canya i va comenar a endinsar-se pel passads, que era negre com una nit sense lluna. De sobte, aparegu la terrible serp. El noi es va posar tan nervis que la canya va comenar a tremolar de tal manera que la carta va caure a terra. La serp va fugir esperitada cap a dintre de la cova llenant un esferedor esgarip de donzella. El mateix Mn. Cinto recull una altra llegenda, aquesta vegada referida a dos rius: el Ter i el Freser. Diu que el primer era tot seris, mentre que el segon era enjogassat com una criatura. Heus aqu que un dia el Freser li va suggerir al seu germ el Ter de fer una excursi plegats fins a Ripoll per anar fent petar la xerrada amb els animalets i les plantes que trobessin. El Ter va trobar que era una bestiesa i que si havia de fer cas al Freser no arribaria mai ms a Ripoll. Per aix li va dir que era millor que cadasc hi ans pel seu compte. El Freser ho va trobar molt avorrit i va proposar fer una cursa, de manera que el primer que arribs a Ripoll mantindria el seu nom fins arribar al mar i, a ms engoliria les aiges de laltre. Aquesta vegada el Ter hi va estar dacord. Cal explicar el que va passar? Naturalment, el Freser va anar saltironant entre les penyes, saludant als animalons, regant les flors, banyant a les goges i passant conversa amb els pastors que tenien cura del seu ramat. Mentrestant el Ter baixava tant de pressa com podia, sense ni mirar qu hi havia als
33
marges ni aturar-se ni un moment. Tant va crrer, que ni es va adonar que passava de llarg de Ripoll fins que va arribar a Pals i es va confondre amb el mar. Com podeu veure, nhi ha per tots els gustos.
Boscos
En Carles Bosch de la Trinxeria, en el seu llibre Records dun excursionista diu: s interessant observar en els nostres Pirineus les zones forestals en relaci amb llur altitud. Comena generalment a trobar-se lalzina, que puja fins a 500 metres; desprs ve el castanyer, roure, freixe, trmols, moixeres, tells, faigs, fins a 1600 metres; desprs lavet fins a 2000 metres i, per ltim el pi negre, Pinus uncinata, que puja fins a 2500 metres i ms. El Rhododendron ferrugineum o boixerica, cobreix els boscos de pins, puix que sense la boixerica amb dificultat podrien viure en les regions on regna a lhivern un fred polar. El pi, a ms de ser resguardat per la seva saba resinosa, necessita quan surt de terra un abric tutelar, puix que s delicat i li falta consistncia per a resistir les altes temperatures. Aquest abric li proporciona latapeda i robusta boixerica que es riu dels freds com el ginebr (Juniperus alpina) per glacials que siguin. Una grana de pi cau dins la mata de boixerica; a la primavera surt com un esprrec amb petites agulles laterals; a lhivern, la neu el cobreix; a la primavera segent, sallarga, busca la llum treu el cap sobre el matoll, va creixent, ja s adult, desafia els freds, la resina li regala pertot, i aleshores al seu torn serveix dabric al matoll de boixerica a qui deu la vida.
Terratrmols
El terratrmol del dia de la candelera del 1428, a les 8 del mat, dintensitat X a lescala de Mercalli, amb epicentre a Queralbs, va destruir del tot Queralbs, on mor gaireb tota la poblaci. A Camprodon hi hagueren uns dos-cents morts i tamb qued destrut. Les cases eren fetes, majoritriament, amb fusta de pi. Es not fins a Barcelona a Sta. M. del Mar es desprengu la rosassa que mat unes quantes persones que fugien, altres varen morir aixafades pel tumult. Tamb hi hagueren forts desperfectes a lAnoia, la Segarra, el Ripolls, la Garrotxa i lEmpord. A Ripoll va caure la volta de lesglsia, a Castell dEmpries moriren 6 persones i lesglsia de Nria qued molt afectada.
34
Els molins
Des dels temps ms antics es coneixen els cereals i el procs pel qual es poden transformar en farina. Des dels 1800 aC en qu es feia amb dues pedres, ha anat evolucionant la tcnica que ha perms als homes i les dones, haver de dedicar menys temps i menys esfor a realitzar aquesta tasca i, alhora, ha perms lespecialitzaci dalguns edificis i persones que la duen a terme. El romans ja varen introduir els molins giratoris i des del segle IX es parla de molins hidrulics a Catalunya. A lEdat Mitjana a ms dels molins fariners i els molins doli, es troben documentats els molins blanquers per a assaonar pells, molins paperers per a trinxar draps i fer-ne pasta de paper, molins drapers tamb anomenats batans de maces en els quals senfeltraven els teixits, molins polvorers en els quals es reduen a pols diverses roques i Mol den Quelet, prop de Beget minerals, etc. Un funcionament similar tenien les molines o antigues serradores hidruliques i el mateix sistema sutilitzava a les fargues que eren els establiments on es produa el ferro o a les fbriques del sector txtil. Posteriorment alguns daquests molins es varen transformar en centrals hidroelctriques.
Mol den Miquel a les Escaules, transformat en central hidroelctica, amb els seus canals Tots aquests processos sn hidrulics, s a dir, aprofiten la fora de laigua. Necessriament shavien de situar a la vora dun riu o corrent daigua que els en 35
proporcions. Per sovint no nhi havia prou, calia conduir-la i embassar-la. Els rius de la conca mediterrnia, en general, presenten uns cabals molt variables al llarg de lany i, sobretot, un estiatge molt accentuat. Per aix exigeixen la construcci de canals i de sistemes dacumulaci daigua, mitjanant la construcci de rescloses i de basses artificials. El primer pas, doncs, hauria de ser la construcci duna resclosa (1) que pot estar ubicada dintre de la mateixa llera del riu. Mitjanant un canal (2) es porta laigua fins la bassa (3) que t un sobreeixidor (4) per a desguassar-ne lexcs en cas de necessitat. Des de la bassa laigua inicia el descens cap a linterior del mol, que s provocat pel cup i la canal vertical (5) que comuniquen la bassa amb una mena de tnel, anomenat carcav (6), que, segons els llocs, tamb sel coneix amb els noms de cacau, caco, cacuet, caricau, carcau o mina (Donat i Sol, Esquema del cam de laigua en un mol 2003). Amb la bassa i el desnivell que hi ha fins que laigua impulsa la roda hidrulica, saconsegueix la pressi suficient perqu faci girar el mecanisme del mol, farga, molina, etc. Finalment laigua torna al riu pel canal de desgus (7). El mecanisme hidrulic de funcionament dun mol fariner s senzill. Ledifici, prpiament dit, consta de dues plantes, tal com es pot veure a la figura. La planta superior s lobrador i s on es produeix la mlta del gra per a transformar-lo en farina. El procs t lloc entre les dues moles: la inferior (4), anomenada mola sotana o jussana s fixa, mentre que la superior (3), que sanomena mola sobirana, corredissa o volandera, s mbil. Ambdues sn tapades per una caixa de fusta circular el riscle- que t damunt seu la Mol den Quelet, prop de tremuja (1), un dipsit Beget on saboca el gra que passa a travs del canalot (2) fins lull de la mola i daqu a lentremig de les dues moles. Una vegada mlt el gra i transformat en farina surt pel farinal (5) i cau a la farinera (6), des don ser ensacada per poder ser transportada ms fcilment. El cam que segueix el gra i Esquema dun mol fariner la farina es pot veure de color groc en el grfic.
36
A la planta inferior s on hi ha el mecanisme que permet fer girar la mola sobirana: el carcav, on hi ha el rodet (8), de ferro o de fusta amb un crcol metllic, que t unes paletes els leps o caixons- amb forma corbada sobre les quals cau laigua el cam que segueix lindiquen les fletxes blaves de la figura que entra a pressi per la canal (9) i fa girar tot el conjunt. Daquesta manera el rodet transmet el moviment circular a larbre (7) que el comunica a la mola sobirana. La part inferior de larbre porta clavada una punta metllica cnica, lagulla (10) que balla sobre el dau (11) que al Ripolls anomenen dineret. Tot el pes de la part mbil del mol la part verda de la figura recau sobre el petit dau de coure o ferro, que va encaixat en una forta biga de roure el banc o suport situada al fons del carcav. Aquest suport s accessible des de lobrador mitjanant lalador, que permet al moliner daixecar el suport i, amb ell, el rodet i la mola sobirana per obtenir una farina ms o menys fina. En alguns molins, batans, fargues, serradores o molines, en comptes del rodet sutilitzava la roda hidrulica vertical. El funcionament s el mateix per amb larbre situat en posici horitzontal. La fora motriu de laigua pot ser substituda pel vent en llocs allunyats de corrents daigua o rius, i dna lloc als molins de vent. La gran quantitat de topnims relacionats amb els molins i els cognoms que encara es mantenen, demostren la gran extensi en ls daquests enginys. La Molina, cal Moliner, el rec del Mol, el Mol den..., Molins, Molinars, Molinet, Molins, en sn algunes mostres ben esteses pel nostre territori.
Una serradora moguda amb rodes hidruliques verticals a Hexenlochmhle, a la Selva Negra alemanya
37
Els batans
Tamb sanomenaven molins drapers, molins flassaders o nocs. Segons la definici que en donava lenginyer i cientfic itali Giovanni Torriani, el nom del qual es va espanyolitzar com a Juanelo Turriano, establert a la cort de Carles V, en el seu fams manual Los veintin libros de los ingenios y de las mquinas, s una mquina, moguda per la fora hidrulica, amb unes maces de fusta molt gruixudes que batanen i maseguen els draps perqu es netegin dels greixos que contenen i sincorporin i quedin tupits. Antigament aquesta feina shavia fet amb els peus calats amb uns esclops especials. Els batans eren sempre fets de fusta i tots tenien les mateixes parts fonamentals: una roda hidrulica que movia un eix amb lleves, les quals feien moure unes masses que podien estar situades en posici horitzontal o suspeses duna estructura vertical que tenien forma de martell. La part que picava el teixit tenia forma cncava i permetia que els draps anessin girant sobre ells mateixos, de manera que les masses fessin impacte sobretota la seva superfcie. Moltes vegades saprofitaven les installacions dun mol fariner per a allotjar-hi un bat. Les primeres notcies documentades que es tenen daten del 1151. Es tracta duna memria dels censos que cobrava el comte de Barcelona per tres batans installats a Prats de Moll. A patir daleshores, es continuen trobant documents relatius a aquests molins fins que a final del segle XVIII o principi del XIX alguns es tanquen i altres es transformen en indstries txtils modernes.
La farga
s el nom que es donava al lloc on es produa el ferro. A Catalunya tenim multitud de topnims Martinet, la Farga, Ferrer, Ferrera que ens recorden que des del segle XI fins al XIX shi establ i es desenvolup un procediment genu per a obtenir material de ferro conegut arreu del mn occidental com a farga catalana. La primera notcia documentada data del 1031 i es refereix a la venda de la fbrica, fbrega o farga de Fontanet o de Piera a lAnoia. Durant tota lEdat Mitjana apareixen contractes i, fins i tot, la descripci de les eines dels oficis que sen derivaven, com els manyans i ferrers. Aquestes fargues devien ser molt rudimentries. La farga catalana prpiament dita degu aparixer juntament amb ls de la trompa per a insuflar laire, que es va comenar a utilitzar a Itlia lany 1640 i que segons El hierro: sus cortes i enlaces de Rovira i Rabassa arrib a Catalunya just al canvi de segle. Lesplendor de la farga catalana el podem situar en el perode comprs entre els segles XVII i XVIII en qu es produa un acer baix en carboni de tan alta qualitat que arrib a ser fams arreu. Podrem dir que, a casa nostra, una farga tenia tres parts principals: 1. El forn tenia forma de tronc de pirmide invertit i estava construt amb pedres fogueres revestides. Dins, la crrega es disposava amb carb vegetal a la part de baix del forn, i a tocar les porgues (10), una barreja de carb vegetal i mineral de ferro molt petit en capes intercalades, ocupant, ms o menys, les 2/3 parts del forn. Laltra tercera part, a tocar lore (9) que tenia forma convexa per tal de facilitar lextracci del producte final o masser, somplia amb mineral de mida ms gran.
38
2. La trompa era el mecanisme encarregat dinjectar aire a linterior del forn, per mitj de la tovera (7) que sobria a travs del piec del foc (8). Aquest aire es produa a la caixa de vents (4) quan hi queia laigua des dun dipsit botasset collocat a la part superior: quan es destapava la trompa aixecant el trompill (1) laigua passava per un estrangulament que li feia augmentar la velocitat i es produa una disminuci de la pressi per efecte Venturi que aspirava aire per lespirall (2). La barreja daire i aigua baixava per la trompa, uns tres metres normalment, i anava a caure sobre el banquet (3), dintre de la caixa de vents (4). Limpacte ajudava a separar els dos components: laigua restava a la part inferior del banquet i sortia per un desgus (5), mentre que laire passava a la part superior i era insuflat dintre del forn a travs del burro (6) i la tovera (7) amb la pressi generada per la mateixa caiguda. Aquest mecanisme est documentat per primera Esquema del forn i la trompa duna farga vegada a la farga de Planoles lany 1624. Anteriorment a aquesta data, sutilitzava el buf hum, primer, i les manxes desprs; aquestes darreres eren accionades pels manxaires encara hi ha la dita: tota la culpa s del manxaire quan alguna cosa no surt prou b i, ms tard, mitjanant lenergia hidrulica. 3. El martinet, que en cap cas fa honor al nom diminutiu que t, est format per un gran mall (11) mogut per una roda hidrulica solidria dun calaibre (17) que fa girar la bta (15). Les palmes (16) de la bta apliquen la fora sobre lextrem del martinet protegit per una placa de ferro el taco (18) que fa que selevi laltre extrem, oscillant per mitj de la boga i els mamellots (14). El mall que hi havia a lextrem del martinet podia arribar a pesar fins a 500 kg i percutia sobre el demet (12) que estava collocat sobre la dema (13) i ambds, encaixats dintre duna base de pedra soterrada. Tots els espais intersticials somplien amb sorra o amb plom. Tot plegat havia de pesar tres vegades ms que el mall per poder amortir b els cops.
Esquema dun martinet mogut per una roda hidrulica
A ms de laigua, les fargues necessitaven el mineral de ferro i el carb vegetal per a poder funcionar. Com a mineral, normalment sutilitzava loligist hidratat o limonita. El primer pas del procs era la deshidrataci trmica i, tot seguit, sintrodua dintre del forn de la farga per a ser redut amb el monxid de carboni que es formava en combinar-se loxigen de laire, que sinsuflava a travs de la tobera, amb lexcs de carboni que trobava dintre del forn. Daltra
39
banda, la mena utilitzada contenia carbonat de calci i xid de silici com a ganga que donaven lloc a reaccions secundries on es formaven els productes que es recollien en lescria. Les reaccions sn les segents (Molera i Barrueco, 1983):
LLOC Forn de deshidrataci Tovera
REACCIONS Fe2 O3 nH 2 O Fe2 O3 + nH 2 O

2 C + O2 2 CO
3 Fe2 O3 + CO 2 Fe3 O4 + CO2 Masser Ganga Forn de la farga Fe3 O4 + CO 3 FeO + CO2 FeO + CO Fe + CO2 CaCO3 CaO + CO2 FeO + SiO2 FeO SiO2 2 FeO + SiO2 2 FeO SiO2 MnO + SiO2 MnO SiO2 Escria FeO SiO2 + CaO CaO SiO2 + FeO 2 FeO SiO2 + 2 CaO 2 CaO SiO2 + 2 FeO MnO + SiO2 MnO SiO2 CaO + FeS CaS + FeO P2 O5 + 3 CaO Ca 3 (PO4 )2
Com es pot observar, lescria contenia una gran quantitat dxid de ferro (fins a un 63% en les anlisis efectuades a un tros descria de la farga de Setcases). Aquest fet fou una constant en el procediment siderrgic utilitzat a la farga catalana i va ser un dels factors decisius en la seva decadncia. El Ter, el Freser, els boscos i els meners de la Vall de Ribes, varen fer del Ripolls la comarca amb una densitat de fargues ms alta de Catalunya. La producci de ferro va propiciar la installaci de les indstries derivades a la mateixa zona: eines, encluses, reixes, ferradures, projectils, claus i armes de foc, convertiren Ripoll en la capital metallrgica de Catalunya durant els segles XVI, XVII i XVIII. Amb lempobriment dels boscos i els meners, juntament amb laparici dels alts forns, que proporcionaven un rendiment molt ms alt, la farga catalana inici una llarga agonia que la port a expirar a finals del segle XIX. En aquella poca, Toussaint Nigoul, en una conferncia datada a Foix el 1886 deia, referint-se a la farga catalana installada a la Catalunya Nord: Un alt forn, tot sol, feia ms feina que les nostres cinquanta-quatre fargues totes juntes...
40
La frontera amb Frana

Desprs de vint-i-cinc anys de guerra, cansats de les despeses militars que aix els comportava, Espanya i Frana varen decidir negociar la pau. A lilla dels Faisans, al bell mig de la desembocadura del Bidasoa varen construir un pavell amb dues parts idntiques i una sala de conferncies, separades per la frontera. Cada pas va decorar la seva banda: amb austeritat la part espanyola i amb profusi dornaments la francesa. Desprs de tres mesos de negociacions maratonianes, quan el dia 7 de novembre de 1659 es va signar el tractat dels Pirineus, es va rubricar la pau entre Frana i Espanya que es va segellar amb el casament de Llus XIV amb Maria Teresa, filla de Felip IV per va comenar el llarg procs destablir els lmits fronterers que no va finalitzar fins el segle XIX. Desprs dinterminables discussions Mazzarino i Lus de Haro varen signar laddenda a larticle 42 a lilla dels Faisans, el 31 de maig de 1660. En aquells moments Frana havia incorporat al seu territori, el Rossell, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i trenta-tres pobles de la Cerdanya. Malgrat que la Generalitat no en va ser informada fins 43 anys ms tard, Catalunya havia perdut una cinquena part del seu territori i de la seva poblaci. Dun dia per laltre, amb la signatura dun paper, milers de catalans havien passat a ser estrangers; mireu si ns de relatiu aquest terme! Aleshores varen sorgir els problemes locals provocats pels lmits de les propietats encara avui dia hi ha propietats que estan partides per la frontera, com un mas de la Cerdanya, que t la casa a un pas i els corrals a laltre o per les confiscacions fetes en represlia del partidisme dels propietaris durant el conflicte. Tots aquests problemes es tractaren a les conferncies de Figueres que varen finalitzar el juny de 1666 sense haver acabat de resoldre tots els problemes. Els incidents que provocava el bestiar que pastura lliurement per la muntanya, que tant es troba en un vessant com en laltre, i el problema dels lmits al coll del Ports es varen anar eternitzant, i no quedaren solucionats fins als tractats de Baiona, signats en aquesta ciutat els anys 1856, 1862 i 1866. Lltim s el que es refereix a la divisria entre el Dpartement des Pyrnes Orientales i la provncia de Girona. Es defineixen exactament els lmits i es decideix atermenar la frontera amb fites, concretant les mides i les caracterstiques que haurien de tenir. La nm. 1 es troba al Pas Basc, a la vora de la Bidasoa. Muga entre St. Jean de Pied de Les actes de collocaci daquestes fites, o mugues, en Port i Roncesvalles, en el aquesta zona, daten de lany 1868. Segons aquestes Camino de Santiago actes, es descriu la fita amb el nm. 592 del coll de Banyuls: 592. Al Coll de Banyuls, creu horitzontal al nivell del sl, en la vora oriental del sender. La nm. 595: 595. Puig de Barba de Boc i coll dels Empedrats. Creu al coll, sobre la cara Nord i vertical duna roca grossa, a lEst de la bretxa que obre el pas. Malgrat els tractats i les mugues, els pastors shan continuat ajudant i les romeries als diversos santuaris dambds costats shan continuat fent amb lassistncia de catalans del
41
nord i del sud, aix com els intercanvis comercials, encara que la frontera els hagi transformat en una prctica illegal anomenada contraban. Actualment encara es fa, cada primavera, la comprovaci de la correcta ubicaci de les mugues per part de representants dels ajuntaments de les dues bandes de la ratlla. Ara, ms que un acte oficial de ratificaci de fronteres s una trobada dagermanament entre els pobles dels dos vessants del Pirineu; i com a bons mediterranis, no hi pot faltar lpat, b, un a cada banda de muntanya, s clar!
PEIN
Bona part daquest itinerari fa el trajecte per la zona inclosa en el PEIN sota la denominaci de Capaleres del Ter i del Freser. Amb una extensi de 12.411 ha, abraa la zona muntanyenca que va des de la serra dExtremera fins el Costabona, amb la carena del Pastuira i el Balandrau, fins al puig Cornador, excloent els nuclis habitats, aix com Nria i lestaci de Vallter.
Si vigileu, vora els recs i en zones humides, en dies de pluja o boira, podreu veure els colors brillants de les salamandres
No s fcil veure les marmotes, per s que podreu sentir els xiscles que fan per avisar de la vostra presncia
42
Propostes de treball
Hi ha dues peres que parlen de goges: La dona daigua, de Joan Trias i Fargas, amb msica de C. Casademont i La Fada de J. Mass i Torrents, amb msica de Morera. Pel que fa a canons de frontera nhi ha moltes, que van des de les ms tradicionals fins a poemes contemporanis, com ara Els Contrabandistes (1a Ronda de canons) comparantla amb El cant dels ocells El rossinyol (2a Ronda de canons), LEmigrant, o un poema de Miquel Mart i Pol musicat per Ramon Muntaner, Romano. Com a obres literries es pot treballar, entre moltes altres, el poema Canig de Mossn Cinto on tamb apareixen les goges i una llegenda sobre la Fossa del Gegant Terra Baixa dngel Guimer, o alguns poemes den Joan Maragall, com ara La vaca cega o els Goigs a la Mare de Du de Nria. Planifica la dieta que creus que seria la ideal per al dia que has de fer litinerari: lesmorzar abans de la sortida, els pats durant la sortida i el sopar quan arribis a casa. Per qu creus que hauria de ser aquesta i no una altra? I daigua, en beurs ms, igual o menys que un dia normal? Per qu? Per qu sues? Quina s lexplicaci des del punt de vista de la Fsica? Com explica aix que cal evitar els corrents daire quan estem suats? Per qu creus que deu ser convenient menjar pltans quan sues? Sovint, desprs danar dexcursi, tenim tiretes. A qu s degut? Les podem evitar dalguna manera? Abans de comenar a caminar compta quantes pulsacions tens. Camina durant 5 minuts sense parar per un lloc planer. Torna a comptar les pulsacions. Torna-les a comptar al cap dun minut. Qu observes? Compara les teves dades amb les dels teus/teves companys/es. Sn tots iguals? Qu vol dir aix? Fes el mateix per ara que els 5 minuts siguin de pujada. Qu observes? Quan has comptat ms pulsacions? Per qu deu ser aix? Fes una recerca bibliogrfica per a investigar quin s el medi fsic que engloba lespai incls en el PEIN. Quins motius shan tingut en compte per a inclourel en aquest pla? Connecta amb alguna altra espai natural incls en el PEIN? Consulta quins sn els diferents nivells de protecci del territori a Catalunya i amb quin nom sels qualifica. Quines parts del nostre itinerari estan inclosos dintre de la zona protegida? Busca en un mapa quins colls del Pirineu que comuniquin amb la Catalunya nord hi ha prop de la zona per on fem el recorregut. Observa les corbes de nivell i compara els pendents daccs des dels dos vessants. Quins creus que serien els colls ms accessibles? Quina s la causa dels terratrmols? Qu s lepicentre? Nhi ha sovint de terratrmols a Catalunya?
43
Mira les segents fotografies i comenta-les. Hi hauria alguna diferncia si alguna de les fotografies hagus estat feta dins de lespai incls en el PEIN?
Llauna de sardines llenada sota un grvol
Abocament incontrolat doli mineral Antenes al santuari de la Mare de Du del Mont
Pont de la carretera A-26 al seu pas per Cabanelles Lnia elctrica de 400 kV al mas Blanc, prop de Camprodon
Viaducte de Castellfollit de la Roca
Guixera de Beuda
44
Agafa mostres de laigua a diferents punts de lembassament de Nria, prop i lluny de la resclosa, on laigua est ms quieta i on hi ha ms corrent. Agafa mostres tamb de laigua que raja a les diverses fonts. Al laboratori, mira-la amb les lents binoculars o al microscopi. Classifica els ssers vius que hi observes. Hi ha alguna diferncia entre els diferents llocs don has agafat les mostres? Agafa mostres de terra a tres profunditats diferents en un punt qualsevol de la pujada a Nria. Analitza el contingut en aigua, la matria orgnica i inorgnica, el pH i la fracci gasosa de les mostres (veure bibliografia). A quines conclusions arribes? Per laspecte que t, diries que el terreny de litinerari s silcic o calcari? Comprova-ho fent assaigs sobre el terreny a diversos llocs del recorregut. Per les plantes que hi has observat, podries haver arribat a la mateixa conclusi que amb les anlisis? Per qu? En funci de les anlisis, consideres lgic que hi hagin les espcies de plantes que hi has trobat? Nhi ha alguna que creus que no hi hauria de ser? Per qu? Quina explicaci pots donar a la seva presncia? Fes un llistat de les plantes que has observat durant el recorregut (Segons el nivell amb el
qu esteu treballant, sels pot fer classificar noms com a arbres, arbustos, lianes i herbcies, o ja filant ms prim, en funci daltres carcters. Tamb els podeu fer elaborar un herbari o, simplement, una exposici de mostres de fulles. En aquests casos, sempre ha de ser un treball conjunt i vigilar que noms agafin una sola mostra per a tots, no una cadasc, per evitar que la sortida es transformi en una plaga).
Fes un llistat dels animals que has detectat durant el recorregut. Els pots haver vist o sentit, o en pots haver observat els rastres: petjades, egagrpiles, excrements, restes dhaver menjat..... Explica qu s una mula. Quines caracterstiques t? Qu volem dir quan parlem de qu un riu t un estiatge molt accentuat? Segurament actualment plou menys i fa menys fred que anys enrera, ja que les fonts que hi ha prop dels masos ragen poc, els torrents vora els molins sn secs i no es gelen els rius don abans sextreia el gla o no neva gaireb mai als llocs on hi ha pous de neu. Creus que s certa aquesta afirmaci? A qu creus que pot ser degut aquest canvi en el clima? Qu volem dir quan afirmem que cauen 600 mm daigua anuals de mitjana en forma de pluja? No s estrany mesurar laigua caiguda en mm? Seria ms lgic expressar-ho en l/m2. Podries calcular la relaci que hi ha entre els mm i els l/m2? Mesura el nrtex de lesglsia de St. Jaume de Queralbs. Quin volum ocupa? Cronometra el temps que tardes a omplir la cantimplora a cadascuna de les quatre fonts. Calcula el cabal daigua que raja de cadascuna i comparals. Et permet arribar a alguna conclusi? Pot tenir alguna relaci amb el terreny o el lloc on estan ubicades? (Si no vols utilitzar la teva cantimplora, porta alguna ampolla de capacitat coneguda per a fer els assajos) 45
Quant temps tardaries a omplir el nrtex de St. Jaume de Queralbs? Consulta el desnivell mxim que has superat, la distncia recorreguda per a fer-ho i el temps que has tardat. Amb aquestes dades calcula: el pendent mitj, la velocitat mitjana en el recorregut i la velocitat mitjana de desplaament vertical. Fes el perfil de litinerari complet en un grfic espai recorregut-desnivell superat. Fes un grfic temps-desplaament de litinerari complet. Comental tot observant el perfil de litinerari. Calcula la velocitat mitjana de tot el recorregut. Completa el grfic amb els noms de les diferents parts que formen un mol. Com saconseguia la pressi de laigua? Fes-ne un esquema. Quines transformacions energtiques hi tenen lloc? En els molins saprofita la pressi hidrosttica que es produeix en les basses i la canal vertical per a moure les rodes hidruliques. Calcula quina fora hidrosttica actua sobre una gota daigua que est situada tres metres per sota del nivell de laigua de la bassa. Dibuixa un esquema duna central hidrulica nomenant els diversos elements que la formen. Quines transformacions energtiques hi tenen lloc?
Esquema dun mol fariner
A la central de Dai de Baix arriba la canonada daigua que baixa des del canal. Si suposem que el cabal daigua s de 10 m3 per minut, calcula la velocitat que t laigua en el moment dentrar a la central i lenergia elctrica produda en una hora, expressada en kW.h i en joules, suposant un rendiment del 60%. De les reaccions que tenen lloc en una farga, indica quines sn doxidaci i quines de reducci. Quin s loxidant i quin el reductor a cadascuna delles? Escriu-ne les semi-reaccions doxidaci i de reducci. Explica el fonament fsic que fa que els cntirs refresquin laigua. Per qu no han destar pintats? Quina s lexplicaci des del punt de vista de la fsica que es digui les llars mantenen el davant calent per el darrera fred? Explica qu s lefecte Venturi. Quines aplicacions t? Explica a qu sn deguts i com es formen els llamps. Quina diferncia hi ha entre un llamp i un llampec? Explica com funcionen i en qu es basen els parallamps.
46
A qu s degut el tro? Com sobt la cal? Per qu creus que era important la seva fabricaci? Quin s el compost qumic majoritari que forma la cal? Escriu la reacci qumica que t lloc dintre dels forns. s endotrmica o exotrmica? Per qu ho creus aix? Quanta roca calcria necessitaries per obtenir una tona de cal, suposant que el rendiment del forn fos dun 70%? Quina diferncia hi ha entre cal viva i cal morta? Escriu la reacci qumica que es produeix en barrejar la cal viva amb laigua. Completa el grfic amb els noms de les diferents parts que formen una farga. Com saconseguia la pressi de laire que sinsuflava dintre dels forn? Com saconseguia la pressi de laigua que movia el martinet? Fes-ne un esquema. Quines transformacions energtiques hi tenen lloc?
Esquema del forn i la trompa duna farga
Esquema dun martinet mogut per una roda hidrulica
El martinet de les fargues funcionava com una palanca. En podries explicar el fonament teric? Fes un esquema del funcionament dun bat. Un ral del segle XVIII equivalia a 2 sous i cada sou eren 12 diners. Si considerem que una pesseta eren 4 rals suposarem que estem parlant dels mateixos rals en els dos casos- es poden fer els clculs que vulgueu de canvi de moneda. Per exemple: Un pags de Queralbs que el 1767 pagava 64,3 rals dimpostos, quants diners havia de pagar? Quants euros representaria aquest impost? Qu aporta la Revoluci Industrial a Catalunya? Fes un estudi de levoluci de les condicions de treball en la indstria durant els segles XIX i XX. Com ha evolucionat el treball infantil a Catalunya al llarg daquests segles? Relaciona el treball infantil amb ledat descolaritzaci.
47
Explica quina era la regla de St. Benet. Quina importncia va tenir en levoluci sociocultural de lEdat Mitjana? Quines diferncies presenta amb la congregaci de Cluny? Consulta la bibliografia i elabora un glossari amb el termes utilitzats en la descripci dels edificis i que es refereixen a lart o a larquitectura. Explica quines diferncies sobserven entre lart romnic i el gtic. Les podries explicar com la representaci de la situaci sociocultural i religiosa de les societats que els varen fer evolucionar? Quines varen ser les causes de larribada del renaixement? Quines en sn les caracterstiques com a moviment artstic i cultural? Com sevoluciona cap al barroc? Quines sn les seves caracterstiques com a moviment artstic i cultural? Hi ha ms duna tendncia dintre daquest moviment? Per qu els reis visigots perseguien els cristians? Quina religi practicaven ells? Busca les semblances i diferncies entre ambdues religions. Qui eren els ctars? Explica en qu consistia la seva ideologia. Com varen acabar? Qu sen va fer dels seus bns? Quin o quins motius creus que podia tenir lEsglsia per a desencadenar una persecuci daquesta magnitud? Cal que et posis dintre del context histric, religis i econmic daquell moment. En el context de de principis del segle XIX, explica qu va representar la Regncia dUrgell. Qui era el general Espoz i Mina? Quin paper va jugar a Catalunya durant locupaci francesa del 1823? Qu s un ermit? Existeixen encara? (Veure bibliografia) Com es caracteritzaven al segle XIX? Quina diferncia hi ha entre un ermit i un eremita? Qu sn els goigs? Intenta trobar-ne alguns de diferents i que tels cantin. Observes alguna cosa en particular? Explica qu s: el contraban, lestraperlo, les taxes i els impostos. Investiga quins han sigut els diversos grups de refugiats que han travessat la frontera en ambds sentits durant el segle XX i quines han sigut les causes que els han fet desplaar. Qui eren els maquis? Fes una recerca bibliogrfica i explican una mica la histria. Situa cronolgicament en Carles Bosch de la Trinxeria. A quin moviment literari lassignaries? T alguna caracterstica especial, aquest moviment literari? Podries citar algun altre autor adscrit al mateix moviment? Hi ha algun moviment que tingui alguna caracterstica similar a aquest dintre de la literatura espanyola? Podries citar algun autor que es pugui adscriure a aquest moviment? Situa cronolgicament a Mn. Jacint Verdaguer.
48
A quin moviment literari lassignaries? T alguna caracterstica especial, aquest moviment literari? Podries citar algun altre autor adscrit al mateix moviment? Hi ha algun moviment que tingui alguna caracterstica similar a aquest dintre de la literatura espanyola? Podries citar algun autor que es pugui adscriure a aquest moviment? Situa cronolgicament a Joan Maragall. A quin moviment literari lassignaries? T alguna caracterstica especial, aquest moviment literari? Podries citar algun altre autor adscrit al mateix moviment? Hi ha algun moviment que tingui alguna caracterstica similar a aquest dintre de la literatura espanyola? Podries citar algun autor que es pugui adscriure a aquest moviment? Els dies 22 i 23 dagost del 1894, en el seu poema Goigs a la Verge de Nria escrivia: Verge de la vall de Nria, voltada de soledats, que immbil en la foscria i en vostres vestits daurats, ou leterna cantria del vent i les tempestats. Verge de la vall de Nria, a Vs vnen les ciutats. Vers Vs avancen incertes per les altes quietuds i els camins desconeguts de les grans serres desertes. Troben rius que naixent van en els regnes dels pastors, i remats esquellejant lentament pasturadors. Van pels cims celestials sobre les muntanyes nues... Les congestes brillen crues amb blancures immortals. Van per augustes carenes on del buit amb els afanys troben, abocant-shi penes, al fons de les valls serenes les mirades blavoses dels estanys. I del vent sota la fria, menyspreuador dels sentits, amb els sentits desmaiats, sen baixen a la foscria de la vostra vall de Nria voltada de soledats. Aqu ens teniu, Verge tosca, vagament cercant reds
49
en el clos misteris de vostra capella fosca. Cau la nit pertot arreu... Nostre cor tornas psalteri pressentint el sant misteri tremols de vostra veu. Per qu ens mireu, Verge Santa, amb aquests ulls tan oberts? Doneu-nos lesgarrifana dels vells miracles complerts! Castigueu nostre sentit amb tant doblidades febres! Deu nima a les tenebres! Deu-nos la fe de la Nit... Que dem quan surti el sol, tornarem a emprendre el vol per les serres encantades, i els camins de les cascades seguirem de sol a sol... Les cascades que sestan all lluny canta que canta, tot trenant i destrenant llur blancura ressonanta sobre el negre mur gegant. Copsats per negres alries, eixordats per la remor, anirem avall com laigua per les goles solitries plenes dabims i frescor. Quan a lltima portella tot el cel seixamplar, amb alegria novella veurem la plana ms bella i la verdor que shi fa. (...) A lhivern quan neva i plou, i la ciutat se remou brillant dinsomnis i fria, nostres ulls enlluernats veuran, all en la foscria, la immbil Verge de Nria voltada de soledats
50
Llegeix el poema en veu alta. Per a llegir-lo correctament, recorda que has de fer les pauses en el lloc on el poeta ha decidit: mai al mig dun vers, sempre al final, naturalment, sense fer perdre el sentit a les frases; com hem de resoldre els signes de puntuaci, doncs? Si sn a final de vers, cap problema. Si sn al mig dun vers, on no podem fer la pausa, cal marcar-los amb un canvi dinflexi de la veu. Per la situaci cronolgica que has fet de lautor, creus que el llenguatge utilitzat s loriginal o sha adaptat a la parla actual? Analitza detalladament els recursos expressius del llenguatge literari que hi ha en el text, associant-los a les diverses figures de dicci i de pensament que coneixes. Explica qu vol dir el poeta amb les expressions segents: Van per augustes carenes on del buit amb els afanys troben, abocant-shi penes, al fons de les valls serenes les mirades blavoses dels estanys. I del vent sota la fria, menyspreuador dels sentits, amb els sentits desmaiats, sen baixen a la foscria de la vostra vall de Nria voltada de soledats. Deu nima a les tenebres! Deu-nos la fe de la Nit.... Copsats per negres alries, eixordats per la remor, anirem avall com laigua per les goles solitries plenes dabims i frescor. Quan a lltima portella tot el cel seixamplar, amb alegria novella veurem la plana ms bella i la verdor que shi fa. Explica el significat de les segents paraules: Esquellejant, congesta, reds, psalteri. Tradueix aquest text al castell.
51
Zoologia
Heus aqu un llistat dels animals que podeu trobar durant el recorregut. s purament indicatiu; no vol dir que els hgiu de veure tots ni que noms pugueu veure aquests. Tamb depn de lpoca de lany que hi passeu. No shi han incls els animals domstics ni les espcies cinegtiques introdudes. Pel cam cal estar atents mirant i escoltant per a no perdre cap detall. Alguns ocells o amfibis, s possible que noms els sentiu o en trobeu rastres (plomes, senyals dhaver menjat, nius, postes, egagrpiles, etc.). Pel que fa als mamfers no s fcil que en veieu cap i encara menys si aneu en grup per s que en podeu trobar rastres en forma de cataus, petjades, latrines, excrements o restes dhaver menjat.
OCELLS guila marcenca guila daurada Aligot Bitxac com Cardina o cadernera Cogullada vulgar Corb Cornella Cotxa fumada Cruixidell Cucut Cuereta blanca Cuereta torrentera Estornell vulgar Falciot negre Falciot pllid Falc pelegr Gafarr Gaig Garsa Grasset de muntanya Llucareta Mallerenga blava Mallerenga carbonera Mallerenga emplomallada Mallerenga petita Merla Merla de pit blanc Oreneta cuablanca Oreneta de ribera Oreneta vulgar Circaetus gallicus Aquila chrysaetos Buteo buteo Saxicola torquata Carduelis carduelis Galerida cristata Corvus corax Corvus corone Phoenicurus ochruros Miliaria calandra Cuculus canorus Motacilla alba Motacilla cinerea Sturnus vulgaris Apus apus Apus pallidus Falco peregrinus Serinus serinus Garrulus glandarius Pica pica Anthus spinoletta Serinus citrinella Parus caeruleus Parus major Parus cristatus Parus ater Turdus merula Turdus torquatus Delichon urbica Riparia riparia Hirundo rustica
52
Pardal com Pela-roques Perdiu blanca Pica-soques blau Pins com Pit-roig Puput Raspinell com Roquerol Rossinyol Tallarol capnegre Tord com Trtora turca Trencals Trencapinyes com Tud Voltor com Xoriguer com MAMFERS Fagina o gorja blanc Guilla o guineu Isard Marmota Musaranya Mustela Senglar Talp Teix RPTILS Escur pirinenc Sargantana roquera AMFIBIS Galpet o gripau corredor Granota roja Granota verda Salamandra Trit pirinenc
Passer domesticus Tichodroma muraria Lagopus mutus Sitta europaea Fringilla coelebs Erithacus rubecula Upupa epops Certhia brachydactyla Ptyonoprogne rupestris Luscinia megarhynchos Sylvia melanocephala Turdus philomelos Streptopelia decaocto Gypaetus barbatus Loxia curvirostra Columba palumbus Gyps fulvus Falco tinnunculus
Martes foina Vulpes vulpes Rupicapra pyrenaica Marmota marmota Crocidura sp. Mustela nivalis Sus scrofa Talpa europaea Meles meles
Vipera aspis Podarcis muralis
Bufo calamita Rana temporaria Rana perezi Salamandra salamandra Euproctus asper
53
Botnica
Tot seguit trobareu un llistat de totes les plantes que podeu trobar en aquest itinerari, primer ordenades segons el nom cientfic i desprs segons el nom popular. Si noms us interessa saber quines es troben en alguna de les cinc parts en qu sha dividit el recorregut perqu no el vulgueu recrrer tot, per exemple en aquesta mateixa web en qu us trobeu podeu accedir a lopci de consulta de plantes que us permetr fer-ho. A ms, tamb podreu identificar una mostra a partir de 84 carcters senzills que no tindreu cap dificultat en reconixer, o veure una planta i les seves caracterstiques si en coneixeu la famlia, el nom popular o el nom cientfic. Ara b, aix no vol dir que quan aneu a fer el recorregut hi trobeu totes les espcies indicades, ni tampoc que no nhi pugueu trobar alguna que no hi estigui inclosa. Dependr de lpoca de lany en qu hi aneu, de la climatologia i de si shan fet tales o neteges del bosc o del sotabosc. Enguany des de lestiu del 2004 fins lestiu del 2005 les pluges han sigut molt minses i aix sha notat en la quantitat i varietat despcies: prcticament no hi ha hagut bolets per aix no nhi trobareu i el nombre despcies primaverals, en general, ha sigut inferior al de la primavera del 2004, per exemple, que va ser molt ms plujosa. A ms, amb prou feines hem tingut primavera: el fred sha allargat fins molt tard i la calor ha vingut de cop; aix ha fet que shagi produt un esclat de vida en un temps molt curt que no ha sigut suficient per a fer tots els itineraris. Tot i amb aix, en aquest recorregut hem aconseguit identificar un total de 150 espcies diferents. En els casos en qu la manca de flors sobretot en el cas de les herbcies o lexistncia dhibridacions com en el cas dels roures, per exemple no ens han perms identificar clarament les espcies, les hem catalogat amb el nom del gnere (Quercus sp., per exemple). El mateix ha passat amb les espcies que hem considerat que, pel nivell en qu estem treballant, presentaven una dificultat ms gran a lhora de diferenciar-les a partir de fotografies hieracis i rosers, sobretot. Pel que fa a les gramnies, noms hem contemplat les que criden ms latenci. El que sempre cal tenir en compte a lhora de fer les identificacions s que els arbres i els arbustos, abans de ser adults, passen per una fase de plntula o plan que els fan molt semblants a les mates, amb caracterstiques que poden ser bastant diferents de les que coneixem i que ens poden fer ballar molt el cap. Si feu el recorregut daquests itineraris amb un inters botnic, recordeu que sha danar amb compte a lhora de recollir les mostres: amb una per a tot el grup nhi ha prou, no cal que nagafi una cadascun, sin, la sortida botnica es pot transformar en una plaga de llagosta. Recordeu tamb que hi ha algunes espcies verinoses i que sha dalertar els nois i les noies de no menjar res que no coneguin molt b, per ms temptador que sigui el seu aspecte. De tota manera, la manipulaci s una bona eina daprenentatge, la presncia de punxes o el tacte poden ser carcters importants per diferenciar algunes plantes.
54
Ordenades segons el nom cientfic:

Nom cientfic Acer opalus Achillea millefolium Aconitum napellus Aconitum vulparia Alchemilla alpina ssp. saxatilis Alnus glutinosa Anemone hepatica Angelica sylvestris Arctium minus Artemisia vulgaris Asplenium trichomanes Astrantia major Ballota nigra Betula pendula Bryonia cretica Buxus sempervirens Calluna vulgaris Campanula trachelium Carlina acaulis Centaurea calcitrapa Centaurea jacea Chaerophyllum aureum Chelidonium majus Chenopodium bonus-henricus Cirsium eriophorum Clematis vitalba Conopodium majus Coronilla emerus Corylus avellana Crataegus monogyna Dactylorhiza sp. Dianthus deltoides Dianthus hyssopifolius Digitalis lutea Dryopteris filix-mas ssp. oreades Echium vulgare Epilobium angustifolium Epilobium montanum Erodium ciconium Eryngium (hbrid) Eryngium bourgatii Blada Milfulles Tora blava Tora pirinenca Peu de crist, alquemilla alpina Vern Herba fetgera, viola de llop Anglica borda Llepassa, repalassa Artemisa vulgar, altimira Falzia roja Astrncia major Malrub negre Bedoll Carbassina Boix Bruguerola Campaneta d'ortiga Carlina cardiguera Obrills Centurea jcea Cominassa Herba d'orenetes Sarr Cardigassa Vidalba Anyol Coronilla boscana Avellaner Ar blanc Clavell deltoide Clavell de pastor Didalera groga Falguera mascle Llengua de bou Epilobi angustifoli Epilobi muntanyenc Bec de cigonya Panical hbrid Panical blau Nom popular
55
Eupatorium cannabinum Euphorbia cyparissias Fragaria vesca Fraxinus excelsior Galeopsis tetrahit Galium sp. Genista balansae ssp. europaea Gentiana campestris Geranium molle Geranium pratense Geranium robertianum ssp. robertianum Hedera helix Helianthemum nummularium Helianthemum sp. Helleborus foetidus Helleborus viridis Heracleum sphondylium ssp. pyrenaicum Hypericum perforatum Juniperus communis Juniperus communis ssp. nana Knautia dipsacifolia Lactuca perennis Lamium maculatum Laserpitium latifolium Lathyrus cirrhosus Lilium martagon Lilium pyrenaicum Linum perenne Lotus corniculatus Luzula nivea Malva sylvestris Mentha longifolia Myosotis sp. Ononis spinosa Origanum vulgare Orobanche sp. Parnassia palustris Pedicularis pyrenaica Peucedanum ostruthium Phyteuma spicatum Pinus mugo ssp. uncinata Pinus sylvestris Plantago lanceolata
Canabassa Lletera de fulla estreta Maduixera Freixe de fulla gran Tetrahit Espunyidella Blec Genciana campestre Suassana blana Gerani de prat Herba de St. Robert Heura Heliantem toments Heliantem Marxvol, ellbor Ellbor verd Pampa, belleraca Herba de St. Joan Ginebre Ginebr Xicoira gran Lami maculat Laserpici latifoli Psol cirrs Marclic roig Marclic groc Lli alp Lotus Lzula nvea Malva Menta boscana Miosotis, nomoblidis Gav espins Orenga Frares Fetgera blanca Pedicularis pirinenca Imperatria. Salsufragi Fiteuma d'espiga Pi negre Pi roig Plantatge lanceolat o de fulla estreta
56
Polygonum alpinum Polygonum bistorta Polypodium vulgare Populus nigra Populus tremula Prenanthes purpurea Primula integrifolia Primula latifolia Prunella grandiflora ssp. pyrenaica Prunus spinosa Pteridium aquilinum Quercus petraea Quercus sp. Ranunculus bulbosus Ranunculus repens Rhinanthus mediterraneus Rhododendron ferrugineum Robinia pseudoacacia Rosa canina Rosa pendulina Rosa sp. Rubus idaeus Rubus ulmifolius Rumex sp. Salix caprea Salix cinerea ssp. oleifolia Sambucus ebulus Sambucus nigra Sambucus racemosa Sarothamnus arboreus ssp. catalaunicus Sarothamnus scoparius Satureja vulgaris Saxifraga paniculata Scabiosa atropurpurea Scrophularia nodosa Sedum album Sedum anglicum Sedum brevifolium Sedum rupestre ssp. reflexum Sedum telephium ssp. fabaria Sedum telephium ssp. maximum Sempervivum tectorum Senecio adonidifolius
Fajol alp, caganiu, herba presseguera Bistorta Polipodi Pollancre Trmol Prenantes Prmula integriflia Prmula latifolia Herba de la prunella Aranyoner o ar negre Falguera aquilina Roure de fulla gran Roure Gata rabiosa Bot d'or Sorolla, fonollada, herba esquetllera Neret Robnia, accia Roser silvestre Roser alp Roser Gerdera Esbarzer, romeguera, bardissa Paradella Gatsaule Gatell vol Sac Sac racems Ginestell Gdua Clinopodi Onosma borda Escabiosa martima Escrofulria nodosa Crespinell blanc Crespinell pirinenc Crespinell brevifoli Crespinell rupestre Fabria Fabria Matafoc Seneci adonidifoli
57
Silene dioica Silene vulgaris Sorbus aria Sorbus aucuparia Stellaria holostea Tamus communis Teucrium scorodonia Thalictrum aquilegiifolium Thymelaea dioica Thymus serpyllum ssp. nervosus Trifolium alpinum Trifolium sp. Trollius europaeus Tussilago farfara Ulmus minor Urtica dioica Vaccinium myrtillus Veratrum album Verbascum sp. Veronica sp. Vicia cracca Vincetoxicum hirundinaria Viola tricolor ssp. subalpina
Silene dioica Petonets, colitxos, esclafidors Moixera Moixera de guilla Rvola Gatmaim Escorodnia Talictre aquilegifoli Bufalaga dioica Srpol nervs Regalssia de muntanya Trvol Rovell d'ou, flor de St. Patllari Pota de cavall Om Ortiga gran o major Nabinera, nabiu Veladre. Veratre Herba blenera Vernica Garlanda comuna Masera groga Pensament subalp
Ordenades segons el nom popular:

Nom popular Anglica borda Anyol Aranyoner o ar negre Ar blanc Artemisa vulgar, altimira Astrncia major Avellaner Blec Bec de cigonya Bedoll Bistorta Blada Boix Dactylorhiza sp. Knautia dipsacifolia Angelica sylvestris Conopodium majus Prunus spinosa Crataegus monogyna Artemisia vulgaris Astrantia major Corylus avellana Genista balansae ssp. europaea Erodium ciconium Betula pendula Polygonum bistorta Acer opalus Buxus sempervirens Nom cientfic
58
Bot d'or Bruguerola Bufalaga dioica Campaneta d'ortiga Canabassa Carbassina Cardigassa Carlina cardiguera Centurea jcea Clavell de pastor Clavell deltoide Clinopodi Cominassa Coronilla boscana Crespinell blanc Crespinell brevifoli Crespinell pirinenc Crespinell rupestre Didalera groga Ellbor verd Epilobi angustifoli Epilobi muntanyenc Esbarzer, romeguera, bardissa Escabiosa martima Escorodnia Escrofulria nodosa Espunyidella vol Fabria Fabria Fajol alp, caganiu, herba presseguera Falguera aquilina Falguera mascle Falzia roja Fetgera blanca Fiteuma d'espiga Frares Freixe de fulla gran Garlanda comuna Gata rabiosa Gatell Gatmaim Gatsaule
Ranunculus repens Calluna vulgaris Thymelaea dioica Campanula trachelium Eupatorium cannabinum Bryonia cretica Cirsium eriophorum Carlina acaulis Centaurea jacea Dianthus hyssopifolius Dianthus deltoides Satureja vulgaris Chaerophyllum aureum Coronilla emerus Sedum album Sedum brevifolium Sedum anglicum Sedum rupestre ssp. reflexum Digitalis lutea Helleborus viridis Epilobium angustifolium Epilobium montanum Rubus ulmifolius Scabiosa atropurpurea Teucrium scorodonia Scrophularia nodosa Galium sp. Sambucus ebulus Sedum telephium ssp. fabaria Sedum telephium ssp. maximum Polygonum alpinum Pteridium aquilinum Dryopteris filix-mas ssp. oreades Asplenium trichomanes Parnassia palustris Phyteuma spicatum Orobanche sp. Fraxinus excelsior Vicia cracca Ranunculus bulbosus Salix cinerea ssp. oleifolia Tamus communis Salix caprea
59
Gav espins Genciana campestre Gerani de prat Gerdera Ginebre Ginebr Ginestell Gdua Heliantem Heliantem toments Herba blenera Herba de la prunella Herba de St. Joan Herba de St. Robert Herba d'orenetes Herba fetgera, viola de llop Heura Imperatria. Salsufragi Lami maculat Laserpici latifoli Llengua de bou Llepassa, repalassa Lletera de fulla estreta Lli alp Lotus Lzula nvea Maduixera Malrub negre Malva Marclic groc Marclic roig Marxvol, ellbor Masera groga Matafoc Menta boscana Milfulles Miosotis, nomoblidis Moixera Moixera de guilla Nabinera, nabiu Neret Obrills Om
Ononis spinosa Gentiana campestris Geranium pratense Rubus idaeus Juniperus communis Juniperus communis ssp. nana Sarothamnus arboreus ssp. catalaunicus Sarothamnus scoparius Helianthemum sp. Helianthemum nummularium Verbascum sp. Prunella grandiflora ssp. pyrenaica Hypericum perforatum Geranium robertianum ssp. robertianum Chelidonium majus Anemone hepatica Hedera helix Peucedanum ostruthium Lamium maculatum Laserpitium latifolium Echium vulgare Arctium minus Euphorbia cyparissias Linum perenne Lotus corniculatus Luzula nivea Fragaria vesca Ballota nigra Malva sylvestris Lilium pyrenaicum Lilium martagon Helleborus foetidus Vincetoxicum hirundinaria Sempervivum tectorum Mentha longifolia Achillea millefolium Myosotis sp. Sorbus aria Sorbus aucuparia Vaccinium myrtillus Rhododendron ferrugineum Centaurea calcitrapa Ulmus minor
60
Onosma borda Orenga Ortiga gran o major Pampa, belleraca Panical blau Panical hbrid Paradella Pedicularis pirinenca Pensament subalp Psol cirrs Petonets, colitxos, esclafidors Peu de crist, alquemilla alpina Pi negre Pi roig Plantatge lanceolat o de fulla estreta Polipodi Pollancre Pota de cavall Prenantes Prmula integriflia Prmula latifolia Regalssia de muntanya Rvola Robnia, accia Roser Roser alp Roser silvestre Roure Roure de fulla gran Rovell d'ou, flor de St. Patllari Sarr Sac Sac racems Seneci adonidifoli Srpol nervs Silene dioica Sorolla, fonollada, herba esquetllera Suassana blana Talictre aquilegifoli Tetrahit Tora blava Tora pirinenca Trmol
Saxifraga paniculata Origanum vulgare Urtica dioica Heracleum sphondylium ssp. pyrenaicum Eryngium bourgatii Eryngium (hbrid) Rumex sp. Pedicularis pyrenaica Viola tricolor ssp. subalpina Lathyrus cirrhosus Silene vulgaris Alchemilla alpina ssp. saxatilis Pinus mugo ssp. uncinata Pinus sylvestris Plantago lanceolata Polypodium vulgare Populus nigra Tussilago farfara Prenanthes purpurea Primula integrifolia Primula latifolia Trifolium alpinum Stellaria holostea Robinia pseudoacacia Rosa sp. Rosa pendulina Rosa canina Quercus sp. Quercus petraea Trollius europaeus Chenopodium bonus-henricus Sambucus nigra Sambucus racemosa Senecio adonidifolius Thymus serpyllum ssp. nervosus Silene dioica Rhinanthus mediterraneus Geranium molle Thalictrum aquilegiifolium Galeopsis tetrahit Aconitum napellus Aconitum vulparia Populus tremula
61
Trvol Veladre. Veratre Vern Vernica Vidalba Xicoira gran
Trifolium sp. Veratrum album Alnus glutinosa Veronica sp. Clematis vitalba Lactuca perennis
62

Itinerari de Queralbs A Nuria

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Itinerari de Queralbs A Nuria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Per a lelaboraci daquest treball sha comptat amb una llicncia retribuda concedida pel Departament dEducaci de la Generalitat

de Catalunya (DOGC nm. 4182 de 26.7.2004)

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

ITINERARI 7.- De Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

El cam vell de Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Lermita de St. Gil

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Esquema dun martinet mogut per una roda hidrulica

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

LLOC Forn de deshidrataci Tovera

REACCIONS Fe2 O3 nH 2 O Fe2 O3 + nH 2 O

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

La frontera amb Frana

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Llauna de sardines llenada sota un grvol

Abocament incontrolat doli mineral Antenes al santuari de la Mare de Du del Mont

Viaducte de Castellfollit de la Roca

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Esquema dun mol fariner

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria

Esquema del forn i la trompa duna farga

Esquema dun martinet mogut per una roda hidrulica

Guia botnica i estudi integrat ditineraris de muntanya Itinerari 7: de Queralbs a Nria