Definició d'art

L'art és l'activitat creadora humana, individual o col·lectiva, que

utilitza elements materials per expressar la percepció de la realitat,
les idees I els pensaments. L'art és, per tant, l'expressió de
l'esperit humà per mitjà del qual l'artista manifesta la seva
tendència natural cap a la creació.
 ESCULTURA I PINTURA
EGIPCIA
Les característiques de la pintura I escultura
de l'antic Egipte queden molt ben recollides a
l'enllaç següent:
http://aprendersociales.blogspot.com/2009/02
/get-your-presentation-pack-get-your.html

(cal consultar els power points del punt 1:

escultura egipcia I pintura egipcia)
 L'art com a creació
L'art sorgeix d'un procés de creació en el que intervé:
- una idea
- la realització
Aquest procés de creació forma part del procés artístic I es
duu a mans de l'artista o emissor. La seva consideració ha
canviat al llarg del temps
Cal també tenir en compte el paper del receptor o client.
L'art sempre té un objectiu, pot ser estètic (recerca de la
bellesa I la perfecció) o pot buscar l'atenció de l'espectador
(provocar rebuig)
 L'art com a objecte d'estudi
L'art ha esdevingut matèria d'estudi.
La història de l'art és la disciplina que té per objectiu descobrir I conèixer
els valors estètics que han predominat a cada civilització. També ha
analitzat sistemàticament els diferents llenguatges formals utilitzats a
cada època per expressar-se artísticament.
Així s'han definit els diversos estils I tendències.

Les metodologies per estudiar l'art són:

- formalistes: iconografia (estudi dels temes); iconologia (raó de l'ús d'un
tema determinat)
- metodològiques: qüestions més sociològiques, tècniques I de gènere.
Per fer un anàlisi, l'historiador pot fer-ho através de dos punts de vista:
- el formal o plàstic
- el de contingut o significat
 L'art com a document social

L'art esdevé un document gràfic:

- d'un temps.
- d'un país
- d'una cultura
- d'una civilització
Les imatges són una mostra de com ha estat
la vida de la humanitat.
 L'art com a patrimoni

L'art s'entén com a patrimoni ja que és un bé cultural.

Segons la UNESCO, els béns culturals són un dels elements
fonamentals de la civilització I de la cultura dels pobles.
Com a bé cultural, l'art s'ha de conservar, restaurar, promocionar I
mostrar-se.
Hi ha obres importants que són considerades Patrimoni Cultural
de la Humanitat.
Els museus són els llocs destinats a conservar, exposar, divulgar I
estudiar les obres d'art. Poden ser públics o privats.
 Les tipologies artístiques

Les anomenades Belles arts, s'han classificat en dos

grans grups:
- arts majors: arquitec., escult., pintura (inclou mosaic,
miniatura, gravat I dibuix)
- arts menors: orfebreria, tapís, ceràmica, vidre, moble.
Actualment aquesta classificació està en desús, ja que
totes les manifestacions artístiques es valoren igual. A
més apareixen continuament noves tipologies: art
digital, video art,...
 L'URBANISME

L'urbanisme és la disciplina que estudia la configuració

de les diferents tipologies arquitectòniques,
monumentals i paisatgístiques en l'espai.
L'urbanisme esdevé el marc on s'instal·len les
arquitectures i on es crea un paisatge urbà o skyline.
Trobem 3 tipus d'urbanisme:
- el puntual: places o petits espais públics.
- el de les ciutats: concepte més global que permet
crear un traçat urbà més ordenat.
- el de paisatge i jardins.
 L'ARQUITECTURA

Es defineix com l'art de projectar i construir edificis

o espais per a l'ús de les persones.
Es considera un art ja que comporta una recerca
estètica.

Ja Vitrubi va definir les tres qualitats que ha de tenir

qualsevol obra arquitectònica:
- Solidesa constructiva i resistència.
- Ha de ser útil i pràctica.
- Ha de tenir bellesa.
 TIPUS D'ARQUITECTURA

Classifiquem l'arquitectura segons la funció dels edificis:

ARQ. CIVIL: pot ser domèstica (cases, villes, palaus,
castells,...), lúdica (circs, teatres, termes...), institucional
(ajuntaments, jutjats,...), commemorativa (arcs de triomf,
obeliscs, ...), comercial (llotges, mercats,...) o grans
obres d'enginyeria (ponts, aqüeductes,...)
ARQ. RELIGIOSA: inclou qualsevol tipus de lloc de
culte. El més important és el temple en totes les seves
variants: catedrals, esglésies, capelles,... També podem
incloure els sepulcres o munuments funeraris.
 L'ESPAI ARQUITECTÒNIC

En qualsevol arquitectura diferenciem:

- l'espai interior
- l'espai exterior
- L'ornamentació (pot estar present en els dos
anteriors.)
 El llenguatge formal
La forma d'una arquitectura es descriu segons
l'aparença sensible de les coses. S'afirma que en el
procés de creació, la forma s'uneix a la matèria, ja que
sense aquesta, la forma no existiria.
Les formes arquitectòniques constitueixen un
llenguatge que té la posibilitat de transmetre missatges.
Els elements formals bàsics del llenguatge arquitectònic
són: la columna, el pilar, l'arc, la volta, la cúpula, els
dintells, motllures,... Tots ells formen part de sistemes
constructius diferents (arquitravat, voltat,...) i de
llenguatges arquitectònics concrets (cada un d'ell
s'articulen i s'apliquen segons l'estil)
 ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS

Cal analitzar una obra estudiant:

- els materials de què està feta.

- els elements tècnics que la constitueixen:
sustentadors i sustentats.

Aquests elements canviaràn segons si l'obra

és de coberta voltada, arquitravada o a
aigües.
 MATERIALS
Hem de diferenciar :

- els materials constructius: tradicionalment

han estat el fang cuit, la fusta i la pedra, però
a partir del s.XIX també el ferro, l'acer, el
vidre o el formigó.

- els materials ornamentals: els més utilitzats

han estat els marbres, porcellanes, mosaics,
alabastra, guixos i estucs.
 ELEMENTS TÈCNICS
SUSTENTANTS
- Murs: poden ser de càrrega o de
separació. Cal veure com és
l'aparell, la seva superfície i les
obertures (portes i finestres).
- Pilars: suport vertical de secció
rectangular, cruciforme o
poligonal. La Pilastra és un
pilar adossat a la paret.
- Columna: sustentador vertical
de secció corba, generalment
cilíndrica. Consta de 3
elements: base, fust i capitell.
- Contrafort: suport vertical
exterior adossat al mur.
SUSTENTATS
Cobertes arquitravades:
- llinda: element horitzontal que
transmet la càrrega de la
coberta sobre els elements
sustentadors verticals.
Cobertes voltades:
- l'arc: element corbat que
descarrega la coberta desviant
les càrregues lateralment.
Permet la formació de cobertes
de volta que permeten
alleugerir els murs.
 Arquitectures arquitravades

Descarreguen càrregues
verticalment sobre elements
sustentadors.
En l'arquitectura clàssica la
componien: l'entaulament
(arquitrau, fris I cornisa) I el
frontó.
 L'arc
Les seves parts principals són:
- dovelles (destaca la clau= central
I el salmer)
- línia d'imposta: separa l'arc del
muntant
- La llum I la fletxa
Distingim els arcs segons la seva
forma o la seva funció.
Segons la seva funció poden ser:
formers, faixons, arcbotant,...
 La volta
És originada pel desplaçament
d'un arc al llarg d'un eix
longitudinal I cobreix l'espai
concret entre dos murs o uns
pilars o columnes. descarrega
el pes dels elements sustentats
sobre els sustentadors.
Permet obrir grans espais.
 La cúpula
Volta semiesfèrica formada pel
moviment rotatori d'un arc
sobre la seva clau.
Permet passar d'una planta
quadrada a una de circular. Es
pot fer mitjançant trompes o
petxines.
Destaca el la llanterna, el casquet
I el tambor.
Quan cobreix el creuer d'una
esglesia, s'anomena cimbori.
Pot ser de mitja taronja, el·líptica,
oval, lobulada,...
 Arts plàstiques
Engloba totes les Cal parlar de:
manifestacions - materials
pictòriques
(bidimensional) I - tècniques
escultòriques - formes
(tridimensional)
- temàtiques
 L'ESCULTURA
Tècniques:
Art pensat per ocupar un - modelatge: l'artista dona forma a la
lloc o espai concret. imatge amb els dits I amb
diverses eines posant I traient
És molt important la seva matèria. Els materials usats són el
relació amb guix, la cera o l'argila.
l'arquitectura. - tallat: amb materials com pedra,
marbre o fusta, cal treure i
Podem trobar obres rebaixar material d'un bloc
úniques (les de pedra) I compacte.
obres múltiples (les de - buidatge: tècnica necessaria per
bronze, ja que surten treballar el bronze, en que cal un
procés de fosa per tal
d'un motllo) d'aconseguir un motllo.
 L'escultor transforma la matèria
MATERIALS pressionant-la o colpejant-la
amb diversos instruments.
- Marbre
- Alabastra
INSTRUMENTS
- Debastat: es fa amb el
- pedra calcària o granit punter, el cisell (tall recte)
- fustes (talles) o les gúbies (tall corb)
- Allisat: segons el material
- metalls, ex. bronze s'utilitzen instruments
- policromia: acabat fet diferents (les llimes o el
amb pintura paper de vidre per la fusta
I la pedra tosca, l'esmeril
o abrasius pel marbre).
 TIPOLOGIES
Diferenciem dues formes de representació
escultòrica:
- l'escultura exempta o bulb rodó:
l'espectador pot observar-la desde diversos
punts de vista (diferenciem entre l'escultura
l'unifacial o la multifacial)
- el relleu: s'acosta a la pintura utilitzant
diversos tipus de relleu per aconseguir
perspectiva I profunditat. Diferenciem entre
l'alt relleu I el baix relleu.
 ASPECTES FORMALS
Hem d'observar quines característiques
formals té una escultura:
- tipologia: exempta o relleu
- punt de vista: unifacial o multifacial.
- ritme: equilibri entre buits I plens, ombres I llums
- composició: com es disposa l'obra (la figura, línies
de composició, simetria, proporció,...)
- grau de relació amb la realitat
- cromatisme I elements afegits.
- funció I temàtica
- material I procés tècnic.
 TEMÀTICA DE LES ARTS
PLÀSTIQUES
Hi ha una gran diversitat temàtica. La més
recurrent és la de caràcter religiós I mitològic.
En cada època hi ha una temàtica predilecte.
Trobem també:
- històrica
- retrats
- Escenes de gènere I costumistes
- natures mortes I bodegons
- paisatges I marines
- al·legories
etc.
 PINTURA

És la manifestació artística molt valorada I

amb un procés d'elaboració complex.

Art complementari a l'arquitectura(mural) I

l'escultura, tot I que la seva major importància
la trobem en la pintura portàtil (moble)
EL PINTOR I LES TÈCNIQUES
PICTÒRIQUES
El pintor utilitza El pintor pot optar per tècniques
artístiques molt diferents.
diversos
Cada tècnica té tres elements bàsics:
instruments:
- el suport (espai sobre on es pinta)
- la paleta - els pigments (proporcionen els
colors)
- els pinzells
- els aglutinants I diluents: dissolen I
- les espàtules enganxen els colors al suport.

- el cavallet
 TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES
Les tècniques més utilitzades en la història han estat:
Pintura mural al fresc:
- la pintura s'aplica sobre un mur cobert de diverses
capes de morter fetes amb calç, sorra I aigua.
- S'executa el dibuix I els pigments es dissolen en
aigua de calç I s'apliquen mentre el mur encara està
humit.
- A l'assecar-se absorbeix els colors I es fixen.
- És una tècnica que requereix molta rapidesa I
seguretat d'execució.
Pintura al tremp sobre taula: utilitza l'aigua com a
diluent pels colors I com aglutinants diverses
coles(làtex) I l'ou. L'avantatge és que s'asseca amb
rapidesa I permet pintar-hi a sobre. Es pot fer sobre
suports diferents: mur, metall, però sobretot sobre
taula.
Pintura a l'oli sobre llenç: és la més utilitzada des del
renaixement. Els aglutinants són l'oli de llinasssa o de
nou I els diluents com l'essència de trementina. Dóna
un acabat amb colors brillants I la possibilitat de
rectificar.
Altres tècniques més recents són l'aquarel·la, l'acrílic, la
matèrica, …
 EL DIBUIX
Esdevé la fase prèvia de la realització artística.
Defineix les formes I els conceptes d'una pintura per
transmetre una idea amb imatges. Pot ser minuciós,
poc detallat, esquemàtic, ben definit, imprecís,etc
A partir del s.XVIII agafa caràcter individualitzat que el
converteix en element artístic en sí mateix.
Es poden fer amb: llapis, ploma, carból o sanguina.
També s'hi inclou els pastels, I les ceres.
 ORGANITZACIÓ FORMAL
Composició: definir l'esquema compositiu I les línies de
composició, si és oberta o tancada, I on es situa la línia
de l'horitzó.
Espai I volum: com es representa. Al ser il·lusori cal veure
com es dona sensació de profunditat. La perspectiva.
Dibuix (idea) I color (emocions): definir què predomina, les
tonalitats dominants, combinació, gradació tonal,
sensació através de colors freds o càlids.
Llum: font d'il·luminació, focal o difusa, gradació de llums I
ombres.
Tècnica: definir el procediment utilitzat.
 L'art prehistòric
- Pintura parietal: feta a l'interior de les coves ens
permeten conèixer les creences i els costums de
l'home paleolític.Pintures polícromes que
representen animals aïllats de grans dimensions .
- arquitectura megalítica: la majoria són de
caràcter funerari. Trobem els menhirs, dòlmens,
alineaments, cròmlec
- escultura i art mobiliari: utensilis elaborats de
pedra i os i les venus esteatopígies que
personifiquen la fertilitat.
 PRIMERES CIVILITZACIONS
MESOPOTÀMIA EGIPTE
- ARQ: temples (forma de ARQ: obres de grans dimensions,
ziggurat), palaus i tombes. arquitravades. destaquen els
temples i les tombes
- ESC: figures exemptes de ple (mastabes, piràmides i
volum cilíndriques i hipogeus).
volumètriques. També
destaca el relleu que apareix ESC: Trobem baixos relleus I
en esteles o monuments estatuària, sobretot destaca la
funeraris. seva rigidesa I frontalitat.
Molts eren pintats.
- Arts sumptuàries:formaven
part dels aixovars funeraris. PINT: sobretot destaquen els
Podien ser estendards, frescos de la Vall dels Reis I
joies,... els relleus pintats al tremp.
El ziggurat és una torre de grans
dimensions amb un templet a la part
superior a la que s'accedia per mitjà de
rampes.
L'escultura sumèria va ser la base de
l'accadia I la babilònica. La de Gudea de
Lagash mostra les característiques de
l'escultura mesopotàmica ja que
normalment són figures orants,
hieràtiques, I frontals.
Els relleus són baixos, detallats, expressius
I solen representar escenes històriques,
quotidianes, o exalten al rei.
L'estela és un exemple de monument
commemoratiu recurrent. Té estructura
piramidal I sol exaltar una victòria, les
lleis o un rei.
MASTABA: primer tipus de
tomba utilitzada durant l'Imperi
Antic.Feta de pedra, té forma
de piràmide truncada.
PIRAMIDE: tomba que es crea al
superposar diverses mastabes.
Per això les primeres eren
esglaonades.
HIPOGEUS: tombes excavades
a la roca que s'utilitzaven
durant l'Imperi Nou.
El temple egipci
Construccions dedicades als
déus egipcis. S'accedeix
per una avinguda
d'esfinxs, s'atravessa
dues pilones, després hi
ha la sala hípetra, I
finalment la sala hipòstila
o de columnes que es
divideix en diferents naus.
Finalment trobem la cel·la
que és on hi havia la
imatge del déu.
 ESCULTURA I PINTURA
EGIPCIA
Consultar l'enllaç següent:
En concret, de l'apartat 1, els powerpoints de
Escultura egipcia i Pintura egipcia.
http://aprendersociales.blogspot.com/2009/02/get-y