TECNO 1r ESO Llibre - Alumne PDF

Tecnologies 1 ESO
El llibre Tecnologies per a 1r dESO s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada al departament dEdicions Educatives Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. ngels Andrs Casamiquela. En la realitzaci han intervingut:
M. Armada Simancas R. Blanco Gil M. Bl Berrio E. Cabezas Gmez J. G. Lpez de Guereu A. Lozano Mateos M. Krassimirov J. Lpez Werner M. I. Ortiz Ganda A. Pea Prez J. Prez Malagn I. Rouces Gonzlez C. Vallejo Martn-Albo O. Villanueva Garca
ASSESSORS TCNICS I CIENTFICS
E. Ferrer Batlle J. G. Lpez de Guereu M. I. Ortiz Ganda A. Pea Prez

EDICI
D. Snchez Gmez
DIRECCI DEL PROJECTE
R. Pichardo Gmez
Grup Promotor
Santillana
ndex
1
PLA DE TREBALL
Coneixers els usos de la tecnologia. Valorars les diferents rees amb qu est relacionada.
El procs tecnolgic
Per comenar, observa i respon

A les pgines segents trobars molts exemples tecnolgics. Abans, per, fes una llista dels cinc invents que et semblen ms tils. Desprs comenta la llista a classe. En quants coincidiu? Quin s linvent ms votat?
1
A
ACTIVITAT: mecanismes quotidians
1. El procs tecnolgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
En aquesta unitat
Tots sn objectes molt coneguts, encara que el seu mecanisme sovint passa desapercebut. Explica el funcionament de cadascun sense fer servir les mans mentre parles. B
Comprendrs el procs tecnolgic i les seves fases.
C La roda s un dels invents ms tils i antics. Ja sen tenen notcies aproximadament des de lany 3000 aC. Quasi mil anys desprs apareix la roda de radis. On s lavantatge de la roda amb radis davant la roda massissa? Descriu un mn sense rodes. Creus que s possible?
1. Per a qu serveix la tecnologia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 2. El procs tecnolgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 3. Una aplicaci de la tecnologia: la construcci de ponts . . . . . . . 14 4. Les lnies del temps de la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
2
PLA DE TREBALL
2. Dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Dibuix
Una imatge val ms que mil paraules... En aquesta unitat has dafrontar la interessant possibilitat que tofereix lexpressi grfica: labsoluta objectivitat que cal per descriure perfectament una pea tecnolgica, de manera que tots la puguem comprendre o reproduir.
En aquesta unitat
Fars servir correctament les principals eines de dibuix tcnic. Utilitzars instruments de mesura lineals i angulars. Mesurars i acotars un objecte correctament. Representars objectes senzills i les seves vistes: perfil, alat i planta. Treballars amb diverses escales. Coneixers les normes dactuaci.
ACTIVITAT: com representar un dibuix
1. Qu representa la figura?
Un ou ferrat. Una roda de front. Un barret mexic. Totes les respostes sn correctes.
3. Amb les vistes segents, series capa de

dibuixar lobjecte?
2. Troba el cam per arribar fins a la boleta des del

punt 0. Com el desxifraries?
4. Qu representa aquest dibuix de Leonardo

da Vinci?
Maurits Cornelius Escher va nixer a Leeuwarden (Holanda) lany 1898. s molt conegut pels seus dibuixos de perspectiva impossible. Aquest s un dibuix mosaic. Quina figura es repeteix? Observa la uni entre els caps: Quina figura geomtrica es forma?
20
21
1. Instruments de dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Sistemes de representaci. Vistes ortogonals: sistema didric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Sistemes de representaci. Vistes en perspectiva . . . . . . . . . . . . 4. Normalitzaci i metrologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Acotament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Escala de dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Esbs, croquis i plnol tcnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PROJECTE DE LA UNITAT: ombres xineses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22 28 32 34 36 38 40 48
3
PLA DE TREBALL
Aprendrs a aplicar els procediments del treball amb fusta. Valorars limpacte ambiental produt per lobtenci, la transformaci i ls de la fusta i els seus derivats.
Materials i fusta

L edat de pedra, ledat del bronze, ledat del ferro, ledat del silici En la histria de la tecnologia, la disponibilitat dels diversos materials ha determinat laven tecnolgic.
3. Materials i fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
1. Classificaci dels materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Propietats de la fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Classificaci de les fustes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Derivats de la fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Treball en fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Les regles dor al taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Limpacte ambiental i les seves solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 56 58 60 62 64 71 72 76
ACTIVITAT: com utilitzar els materials
En aquesta unitat
Coneixers les propietats dels materials. Estudiars les propietats i aplicacions de la fusta i els seus derivats.
1. Objectes impossibles. s possible un pneumtic de paper? I un llibre de granit o un pont de plstic?

I un ordinador de porcellana o una bombeta de fusta? I un martell de vidre? Sembla obvi que aquests objectes no es fabriquen amb aquests materials. Per qu? A B C D
2. Des de la mateixa alada, deixem caure una plomada sobre diversos materials.
En colpejar cada material, observem que: A B C D
Lany 2003 es va batre el rcord del mn de salt amb perxa, que va quedar en 6,14 m. La perxa era de fibra de vidre. Al llarg de la histria, les perxes shan fet de freixe, bamb, alumini Quines caracterstiques aporta la fibra de vidre a la fabricaci de les perxes?
El vidre es trenca.
La fusta resisteix limpacte.
Lacer tamb aguanta el cop.
El plstic es deforma.
Indicans quina propietat estem assajant quan fem aquesta experincia.
52
53
4
PLA DE TREBALL
Estructures

Al nostre voltant podem veure nombrosos exemples destructures. Unes sn naturals, com les dels animals o les plantes; altres, en canvi, les han construdes les persones. Algunes tenen formes complicades i sorprenents, per... per qu tenen aquesta forma? Qu fa que una estructura no sensorri? Per qu el pont no cau quan hi passem per sobre? Per qu les grues poden aixecar grans pesos sense doblegar-se? En aquesta unitat aprendrem tot aix i algunes coses ms.
4. Estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
1. Qu s una estructura? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Tipus desforos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Elements duna estructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Estructures resistents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Estructures estables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Perfils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Tipus destructures artificials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PROJECTE DE LA UNITAT: el pont dun sol pilar . . . . . . . . . . . . . . . . .
81
En aquesta unitat
Estudiars diferents tipus destructures. Aprendrs els esforos de tota mena a qu est sotmesa una estructura. Identificars els elements que suporten els esforos duna estructura. Podrs aplicar a estructures reals tot el que has aprs.
ACTIVITAT: com distingir estructures resistents
1. Identifica els elements que suporten el pes

en les estructures de les fotografies. A B
2. Quina de les estructures segents

et sembla ms estable? C
Una de les branques ms apassionants de lenginyeria s el clcul destructures. Calcular la resistncia mxima duna estructura utilitzant la quantitat ms petita possible de material s tot un repte. Els ponts destructura triangulada en sn un bon exemple. Observa la figura: Quina mena destructura subjecta el pont?
3. Quina estructura et sembla ms resistent?

E
82 84 86 87 89 90 92 98
80
5
102
Lordinador i els perifrics

Els ordinadors actuals sn capaos de fer milions doperacions matemtiques en un segon. Cada vegada sen construeixen de ms petits, i ja hi ha ordinadors de butxaca que ens caben al palmell de la m.
5. Lordinador i els perifrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

1. El llenguatge informtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 2. La histria de lordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 3. El hardware o maquinari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 4. CPU i perifrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 5. Installaci de perifrics: els controladors o drivers . . . . . . . . . . 110 6. Tipus de perifrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 PROJECTE DE LA UNITAT: installar una cmera digital . . . . . . . . . . . 122
103
PLA DE TREBALL
Les imatges inferiors corresponen a dues pellcules.
ACTIVITAT: els ordinadors al cinema
En aquesta unitat...
Veurs i estudiars les diferents parts que formen un ordinador personal. Identificars i connectars diferents perifrics dun ordinador. Aprendrs com sinstallen els perifrics utilitzant controladors (drivers) especfics. I estars al corrent de com funcionen alguns perifrics importants: la impressora, lescner o les cmeres digitals.
a) Quina sha fet amb lajuda dordinadors? En qu ho notes?
b) Quins avantatges aporten els ordinadors?
Escull lordinador adient per a cada tasca. Els cotxes amb qu circulem, els caixers automtics, els semfors... Tots estan controlats per un sistema informtic que en regula les operacions. Com creus que canviaria la teva vida si no existissin els ordinadors? Emmagatzemar les dades duna enquesta feta als usuaris del tren que esperen a landana. Visitar empreses per presentar el vdeo dun nou autombil. Dissenyar dibuixos per a una pellcula danimaci. B
ACTIVITAT: tipus dordinadors

A
6
126
El programari
Per comenar. Observa i respon

Perqu un ordinador funcioni necessita programes; s a dir, el software. Ara, utilitzar un ordenador s ben senzill, ja que podem seleccionar les icones, els mens, etc., en una pantalla plena delements grfics. I disposem de suports de gran capacitat per emmagatzemar textos, fotos, vdeos
6. El programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
1. El software o programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 2. Windows . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 3. Linux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 4. Installaci daplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 5. Manteniment de lordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 PROJECTE DE LA UNITAT: installar una aplicaci . . . . . . . . . . . . . . . . 146
127
PLA DE TREBALL
En aquesta unitat
Identificars els principals elements que apareixen a la pantalla de lordinador quan lobrim. Resoldrs fcilment les operacions ms bsiques amb lordinador i amb els fitxers informtics. Coneixers algunes caracterstiques dels dos sistemes operatius ms utilitzats: Windows i Linux.
Quines de les imatges corresponen al sistema operatiu Windows i quines al Linux? A B C
ACTIVITAT: laspecte grfic de la pantalla
Ordena els suports segents segons la seva capacitat. El sistema operatiu Linux s gratut. Forma part del que es coneix com a programari lliure. Lorigen de Linux lhem de situar en el projecte de fi de carrera de lestudiant fins Linus Torvalds. Qu et sembla el programari lliure? Indica quin s el suport ms adequat per emmagatzemar: El text daquesta pgina. Dues canons en format mp3. Una pellcula. 20 lbums musicals en format mp3. 100 fotografies digitals fetes amb una cmera de 5 megapxels.
ACTIVITAT: quin suport escollim?

B A
D C E
7
PLA DE TREBALL
El processador de textos

Fins a tal punt ens hem acostumat a fer servir el conjunt ordinador + impressora, que ja no valorem els avantatges que ens aporta, sobretot en comparaci de les mquines descriure antigues. Ara, quan imprimim un o diversos fulls i veiem que hem coms alguna errada ortogrfica o daltra mena, podem corregir el document a lordinador i tornar a imprimir-lo. De la mateixa manera, podem utilitzar lletres de diferents tipus, mides, colors
Coneixers les eines informtiques que es fan servir actualment en una oficina. Escriurs i editars textos utilitzant un processador de textos. Estudiars les eines bsiques que formen un processador de textos. Imprimirs cpies dun document utilitzant un processador de textos.
Observa les imatges i digues quins avantatges aporta lequip ms modern respecte a lantic. Penses que la mquina descriure mecnica naporta algun?
1
A
ACTIVITAT: eines per escriure
7. El processador de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

B
A ledat mitjana, molts monjos es dedicaven a copiar a m llibres sencers. Anys desprs, la impremta va representar una revoluci cultural sense precedents. Quines eines fan servir ara els escriptors? Quins avantatges ens aporten aquestes eines?
Observa i assenyala quin document ha estat escrit amb la mquina descriure i quin mitjanant un processador de textos. Digues quines pistes than ajudat a trobar la resposta.
ACTIVITAT: evoluci dels documents

A B
1
Hardware o maquinari.
1. Lofimtica i lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 2. El processador de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 PROJECTE DE LA UNITAT: crear una plantilla de documents . . . . . . . . 168
El llenguatge informtic
Qu s la informtica?
Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb l ordinador. Podem dir que un ordinador s una mquina capa de processar informaci; s a dir, de rebre-la, fer-hi clculs i presentar els resultats (tot a una gran velocitat).
La informtica s la branca de la tecnologia que estudia el tractament automtic de la informaci mitjanant ordinadors.
Parts dun ordinador

En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o maquinari i el software o programari. La paraula hardware sutilitza per definir el que es ven en una ferreteria, i es podria traduir literalment com trastos, andrmines o una cosa similar (hard vol dir dur.) El hardware o maquinari el formen totes les parts fsiques i electrniques de lordinador, com per exemple les unitats de disc, el monitor o els cables. Per contraposici, software fa referncia a les parts delicades, sensibles de la mquina (soft significa tou, suau.) El software o programari el formen el sistema operatiu i els programes (conjunt dinstruccions); per exemple, els processadors de textos o els jocs.
Software o programari.
Tipus dordinadors
Ls de lordinador sha ests tant que nhan aparegut de diferents tipus. Uns es poden transportar fcilment i daltres no.
Ordinador de taula. El que ms sutilitza a les oficines. Tot i ser volumins i pesant, s el ms barat i verstil.
Ordinador porttil. La baixada dels preus i el redut espai que ocupen ha perms que sintrodueixi a les cases.
Ordinador de sala destar (Media Center). Amb capacitat per mostrar canals de televisi, veure i enregistrar DVD, ensenyar fotografies, reproduir msica
Ordinador de butxaca (PDA). T un s limitat, per s molt til en mbits empresarials.
104
150
151
1
1
PROJECTE FINAL: la m 4
La m. Grapa els dits a la m. Enganxa la m a lavantbra amb la pistola de cola termofusible i encola els trossets de fusta a lavantbra.
La m humana s un prodigi del disseny: ossos, msculs, nervis i tendons sharmonitzen perfectament. Imitar-la s molt difcil. Aqu te nensenyem una de molt simple, per que pot doblegar els dits. Endavant!
El que necessites
Llist quadrat de 10 10 mm. Envs de plstic buit (flexible, per consistent). Llist quadrat de 10 10 mm (1 1 cm). Contraplacat de 3 mm. Cordons de colors. Grapadora. 5 anelles. Retolador permanent. Serra de vogir. Paper de vidre. Pistola de cola termofusible.
Ep! no et cremis!
PROJECTES FINALS
5
Muntatge dels tendons. Per introduir els tendons, subjecta els cordons a la grapa de la punta del dit i passals pels forats de les altres grapes. Posa ms grapes al canell i a lavantbra, amb el foradet adient perqu hi passin els cordons. Lliga una boleta o una anella al final de cada cord. Amb el retolador permanent o amb un punx, marca les tires de plstic i retalla-les amb les tisores. Dibuixa sobre el contraplacat les peces del palmell, del dors (2 peces) i dels avantbraos (2 peces). Talla-les amb la serra de vogir i poleix-ne les vores. Talla 20 peces (de 15 mm de llargada, ms o menys) del llist de fusta i poleix-les.
Les peces. Fes un esbs semblant al de sota amb les mides aproximades de la teva m.
1. PROJECTE: la m . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 2. PROJECTE: lestel collectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 3. PROJECTE: estoigs per als discos compactes . . . . . . . . . . . . . . . . 180
Un consell
El dit. Per treballar un dit, grapa una tira de plstic sobre tres trossets de fusta (ja tens les falanges). Perqu el dit es pugui flexionar, cal deixar un espai entre els trossets de fusta. Ara, giral i posa una grapa a la segona i a la tercera falange, per intercalant un tornavs entre la grapadora i la fusta. Aix tindrs un espai per on desprs passaran els cordons.
Per aconseguir-ho, posem el tornavs entre la fusta i la grapadora.
6
Final. Colloca la tapa, introdueix els dits a les anelles i ja pots moure aquesta fantstica m.
Ep! vs amb compte!
174
175
Esquema de la unitat
Doble pgina que introdueix a la unitat
Nmero i ttol de la unitat. Pla de treball. Descriu el treball que es desenvolupa a la unitat i destaca els punts en qu cal centrar laprenentatge. Peu de foto. Explicaci de la fotografia amb preguntes relacionades amb algun aspecte daquesta.
1
PLA DE TREBALL
El procs tecnolgic

Text dintroducci. Un text que ens ajudar a descobrir els continguts que es desenvolupen a la unitat.
1
A
En aquesta unitat
C La roda s un dels invents ms tils i antics. Ja sen tenen notcies aproximadament des de lany 3000 aC. Quasi mil anys desprs apareix la roda de radis. On s lavantatge de la roda amb radis davant la roda massissa? Descriu un mn sense rodes. Creus que s possible?
Per comenar, observa i respon. En aquesta secci es plantegen qestions senzilles i curioses que serviran com a punt de partida per entendre el que sestudiar a la unitat.
Pgines de desenvolupament dels continguts

Destacats. Els continguts fonamentals apareixen destacats sobre un fons de color.
3
Resistncia a esforos
Propietats de la fusta
La fusta no t unes propietats fixes. Fins i tot, els trossos dun mateix arbre sn diferents. Tot i amb aix, estudiarem algunes propietats generals de la fusta; s a dir, les que influeixen en les seves aplicacions.
Quan sescull una fusta per a una aplicaci determinada, la propietat ms important que cal considerar s la seva capacitat per resistir esforos.
Densitat
La densitat s la relaci entre la massa i el volum dels cossos.
En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a laigua, i s per aquest motiu que suren.
La resistncia de la fusta a la tracci depn de la direcci en qu es fa lesfor.

ASSAIG: resistncia a esforos de la fusta
Noguera
ASSAIG: densitat de diferents fustes A la fotografia pots veure blocs del mateix volum fets amb fustes diferents: faig, roure, pi i balsa. Quin senfonsar menys? densitat = massa volum
Pi 230 120 Balsa
Fusta
Faig Roure
Densitat (kg/m3)
680 820
La fusta aguanta molt b els esforos de tracci que segueixen la direcci parallela a les fibres.
En canvi, la resistncia a la tracci en sentit perpendicular a les fibres s molt dbil.
Illustracions. Imatges prctiques, amb instruccions que et permeten conixer els procediments relacionats amb la unitat.
La unitat de massa que reconeix el Sistema Internacional s el kg/m3, per s ms prctic el g/cm3.
Com en el cas de la tracci, normalment les fustes suporten b els esforos de compressi, sempre que segueixin la direcci parallela a les fibres. Conductivitat trmica i elctrica
Com que la fusta s mala conductora de la calor i del corrent elctric, s un material idoni per a lallament trmic. Els terres de fusta, com la tarima flotant o el parquet, sn ms clids a lhivern que els terres de materials cermics.
Duresa
La duresa s loposici que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que s ms dur. Hi ha fustes que presenten una gran resistncia a la flexi.
ASSAIG: resistncia a la flexi de fustes de diferents tipus Bamb ASSAIG: grau de duresa de diferents tipus de fusta Pi Faig
Assajos. Els assajos sn una innovadora manera daprendre a partir dexperincies senzilles que es resolen a la illustraci.
58
La duresa duna fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat daigua que cont.
Faig
Roure
Pi
Balsa
La fusta ms resistent a la flexi s la que suporta ms pes sense trencar-se.
Lluentor i color
Algunes fustes, com ara el castanyer i laccia, presenten, un cop polides, una superfcie brillant que les fa molt apreciades. Nhi ha daltres que tenen una coloraci especial que les fa diferents de la resta. s el cas de les fustes tropicals: caoba, bans, pal de rosa
Durabilitat
Quan es deixa caure la plomada sobre les diferents fustes apareixen marques de mides diferents. Quina fusta s la ms dura?
Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als parsits i els fongs, i daltres que no ho sn tant. Entre les ms duradores hi ha la noguera, la teca i la caoba, i entre les que ho sn menys hi ha el pi i leucaliptus.
59
Continguts per saber-ne ms

6
Perfils
PROCEDIMENT
Un altre recurs molt utilitzat per construir estructures sn els perfils, que sn barres de diferents seccions. Molts dels elements estructurals que hem estudiat (sobretot les bigues i els pilars) estan fabricats amb perfils. Si hagussim de fer bigues i columnes massisses, pesarien tant i serien tan cares que no podrem fabricar grans estructures.
Els perfils ens permeten fer les estructures resistents, lleugeres i, alhora, econmiques.
1. CONSTRUIR I UNIR PERFILS
SEGURETAT
Recorda que quan fas servir una eina de tall has de vigilar amb la posici dels dits.
En els projectes utilitzarem materials que ens siguin fcils de manipular. Analitzant el comportament daquests materials podrem comparar-los per saber quin respon millor en una estructura. Podem fer perfils de paper, cartolina o cartr de diferents formes. Tamb podem fer servir un altre tipus de perfils, com espaguetis o tallarines, canyes de plstic, palets de broqueta o fil daram. A continuaci veurem alguns procediments i treballarem amb ells.
G Perfils de paper.
Enrotlla un full de paper per un vrtex. Per protegir el medi ambient, recicla i fes servir paper usat. Quan acabis denrotllar-lo posa-li una mica de cola.
Oberts, amb forma de V, T, U, L, X, H.
Seguretat. Alguns consells per treballar al taller de manera segura.
Tancats, amb forma de , , .
G Com unir perfils de paper?

Enrotllant una tira de paper al punt duni dels dos perfils. Utilitza cola per fixar la tira.
ASSAIG: construcci de perfils
1. Construeix perfils de formes diferents. Enganxals

amb cinta adhesiva.
2. Colloca-hi una capsa de CD a sobre. 3. Desprs, vs collocant

ms capses fins que sesfondrin. Quin s el perfil ms resistent?
G Com unir en angles els perfils

de paper?
Enrotllant una tira de paper se subjecten els dos perfils formant langle que necessites. Vs amb compte que no sarrugui el paper. Finalment, fixa-ho amb cola.
Activitats per practicar i reforar laprenentatge dels continguts.

90
La L s el perfil menys resistent.
G Perfils
ACTIVITATS 9. G Per qu es fan servir perfils en lloc delements massissos? 10. G G Quina diferncia hi ha entre bigues i columnes? 11. G G Dibuixa una estructura que tingui, com a mnim, quatre unitats dalguns daquests elements: bigues, pilars, arcs i tirants. de cartolina o cartr.
Et ser ms fcil si al principi doblegues una mica la cartolina.
Amb moltes canyes de plstic unides amb paper adhesiu es poden construir columnes que suporten el pes duna persona.
91
Procediments. Fitxes amb activitats prctiques. Moltes daquestes estan relacionades amb les noves tecnologies.
Resum
Resum. Aquesta secci recull, en forma desquemes, els continguts estudiats a cada unitat.
Resum
MATERIALS I FUSTA
materials fusta
classificaci segons les propietats
obtenci tala transport tall assecatge
propietats densitat conductivitat duresa resistncia
classificaci dures toves
derivats taulers artificials paper i cartr
treball mesurar i marcar subjectar tallar i perforar desbastar unir acabar
Vocabulari de la unitat
Acoblar: unir dues peces de fusta fent encaixar luna en laltra. Aliatge: material metllic elaborat per fusi de dos o ms metalls purs (o dun metall i un material no metllic).
Fulla (duna eina): lmina de metall que normalment talla. Fusta: part dura dels arbres i arbustos que saprofita per a la fusteria i lebenisteria. Metxa o espiga: tac petit i prim de fusta que sutilitza per unir dues peces on sha fet un forat perqu encaixin. Plstic: material sinttic, resistent i lleuger que es treballa amb facilitat. Serrabiaixos: eina per subjectar un llist i tallar-lo a 90 o a 50 graus grcies a unes guies que orienten la serra. Tblex: tauler molt fi i fcil de treballar; t un aspecte semblant al cartr. Tauler daglomerat: pea de fusta plana i allargada feta amb trossos premsats de fusta i material adhesiu. Tauler DM: tauler daglomerat molt utilitzat per les seves altes prestacions i pel preu redut. Verns: dissoluci emprada per protegir i millorar lacabat de la fusta. Veta: llista o ratlla duna fusta que es diferencia pel seu color o tonalitat. Vidre: material frgil i transparent utilitzat per elaborar recipients, els vidres de les finestres... Xapa: fulla o lmina de fusta (fullola), metall o qualsevol altre material.
Vocabulari. Definicions dels termes ms importants que shan estudiat.
Arc: carcassa o estructura metllica que subjecta i mant en tensi la serra de tall duna serra de vogir. Cantell: part lateral dun tauler. Quan el cantell va vist (per exemple, el frontal dun prestatge), es recobreix amb una cinta molt fina (tapacantells) del mateix to que el tauler. Cola: pasta adhesiva molt utilitzada per unir peces de fusta. Contraplacat: tauler format per lmines fines de fusta que sencolen de manera que les fibres quedin entrecreuades. Corc: insecte petit de color fosc; les seves larves salimenten de la fusta rosegant-la i foradant-la. Darrere: part posterior del moble, calaix, etc. Normalment selabora amb fullola o, tamb, amb tblex. Desbastar: eliminar les parts ms bastes duna pea de fusta (les restes destelles que queden desprs del tall). Fibra: cadascun dels filaments que formen part de la composici dels teixits orgnics vegetals.
Pgines amb activitats finals

Activitats. Reforcen i complementen lestudi de la unitat. Sorganitzen com: aplicaci de continguts, anlisi dobjectes, activitats prctiques i investigaci. En cada activitat sindica el grau de dificultat. Senzilla Mitjana Una mica ms difcil
Activitats
Aplicaci de continguts 17. G G Imaginat que has descollir una taula per a una
terrassa. a) Nescolliries una dun material que es rovells amb facilitat? Per qu? b) Investiga de quin material es fan les taules per a exterior.
73
22. G G Indica si les afirmacions segents sn certes o

falses: a) Qualsevol fusta flota sempre a laigua. b) Les fustes no duren mai ms de cent anys. c) Els taulers artificials es fabriquen amb fusta natural i resines sinttiques. d) Les fustes resisteixen latac de parsits i fongs.
32. G Quines diferncies i similituds hi ha entre una llima

i una raspa?
39. G G Al llarg de la unitat hem anat repassant les eines

ms importants que es fan servir per treballar la fusta. Moltes les podrs utilitzar al taller. Abans de fer servir cap eina has dassegurar-te que saps com sutilitza i que coneixes les normes de seguretat apropiades. Per aix, fes una fitxa com la segent de les eines que utilitzars.
NOM DE LEINA
33. G G Qu has de tenir en compte per no tallar-te o ferte una rascada amb una eina de desbastar?
34. G G G Quines diferncies hi ha entre lacabat amb oli

i lenvernissat?
18. G Indica de quins materials estan fets els objectes segents: a) Paella b) Finestra c) Ampolla d) Banyera e) Llibre f) Bolgraf g) h) i) j) k) l) Tassa Aspirina Para-sol Biga Cullera Empastament
23. GG Indica les propietats que fan que els objectes segents estiguin fabricats amb aquests materials: Fusteria de banys i piscines amb fusta de teca. Maqueta dun vaixell amb fusta de balsa. Cadires i taules de la classe amb fusta contraplacada. Parquet duna casa amb fusta de roure. Mnec dun martell amb fusta de freixe.
35. G G Relaciona amb fletxes les eines i loperaci en qu

es fan servir: Flexmetre Serjant Llima Pinzell Serra de tall Barrina Verns Raspa Comps de puntes Metre de fuster Torn Fresadora Pistola de cola termofusible Serra de vogir Filaberqu Mesurar Marcar Subjectar Tallar Perforar Acabar Desbastar Unir
Un altre nom de leina: CROQUIS:
Peces que la componen:
Materials amb qu sha fabricat:
NORMES DS (com utilitzar-la): NORMES DE SEGURETAT (precaucions en ls): MANTENIMENT (atencions necessries perqu funcioni correctament):
24. G G Quines diferncies hi ha entre els diversos tipus

de taulers artificials?
19. G G Alguns objectes es poden fabricar amb materials diferents. Compara un bolgraf de plstic, un de fusta i un de metall. Emplena els forats buits de la taula adjunta. Si haguessis descollir un material, quins factors tinfluirien ms a lhora descollir-ne un o un altre?
Plstic
Propietats Es deforma i modela fcilment augmentant la temperatura. s tova i es pot treballar fcilment. Es pot modelar en mquines especials.
25. G Indica els avantatges de fer servir taulers de fusta

artificial en lloc dels de fusta natural. Indica alguns objectes que habitualment es fabriquen amb aquesta mena de fusta. Hi veus cap inconvenient?
Investigaci 40. G Dues fulles de serra per a fusta es diferencien en

la mida de les dents. Quina creus que far el tall ms fi, la de dents petites o la de dents ms grans?
Fusta
Metall
26. G G Indica amb quin tipus de tauler artificial es fabrica un veler, un tauler de cuina, un altaveu, un encofrat, una porta, un env decoratiu, i amb quin es folra una paret.
41. G Hi ha diferents tipus de broques:

a) Per a fusta. b) Per a metall. c) Per a paret.
Factors tcnics
27. G Per qu es diu que el paper s un derivat de la

fusta?
Anlisi dobjectes 36. G Posa deu exemples dobjectes que siguin totalment
o b en part de paper, i deu ms de cartr.
Factors econmics (preu) Factors mediambientals Factors esttics
28. G G Explica quin s el procs que es fa servir per fa0,50 3 3
bricar paper.
37. G G Fixat en algun moble de fusta que tinguis a

casa teva. Quin tipus dunions veus en les fustes que formen?
29. G G Per qu s important subjectar les peces de fusta?
30. G Quines sn les eines que sutilitzen per subjectar

peces?
38. G G Moltes peces de fusta es fabriquen mitjanant el

tornejat. Explica en qu consisteix aquesta tcnica i quines aplicacions t. Investiga quines caracterstiques t cadascuna i identifica-les a la foto. En qu es diferencien?
31. G G Si haguessis de tallar tots aquests materials i pe20. G Esmenta els passos que shan de seguir per obtenir
fusta, des de larbre fins a ls a les fusteries. ces, quina eina utilitzaries? a) Una pea petita de contraplacat. b) Una pea daglomerat de cantells rectes. c) Una pea gran de cantells rectes i fusta dura. d) Un llist de fusta que forma un biaix a 45.
42. G A la unitat hem vist limpacte ambiental que produeix el consum abusiu de fusta i els seus derivats. Tamb hem vist que reciclar paper s car i contamina. Una soluci possible potser seria lestalvi de paper. Pensa quatre maneres destalviar paper que tinguis al teu abast.
21. G G Quines eines es fan servir per talar els arbres al

bosc?
74
75
Projectes de la unitat
Projecte. Shi poden aplicar de forma prctica els continguts treballats a la unitat. El procs es presenta detallat i amb moltes illustracions.
PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc

Un cranc depn de les seves pinces per sobreviure. El seu sistema s menys sofisticat que la nostra m; en canvi, per, s senzill, efica i fcil dimitar. De fet, molts robots fan servir sistemes similars. Et presentem una manera daconseguir-ho, per nhi ha moltes altres. Busca-les.
Treballa amb el cap. Damunt la pea base, colloca cinc trossos de palet de broqueta (eixos) i enganxals noms per la part inferior. Als palets 2 i 3 posa-hi una volandera, les pinces i una altra volandera. Finalment, colloca-li la part superior del cap.
El que necessites
Fusta de contraplacat de 3 mm. Palets de broquetes o similar. Gomes elstiques i cordill. Llist de 2 1 cm de secci. Llist d1 1 cm de secci. 4 volanderes de plstic o metall. Ribet. Serra de vogir. Barrina. Material per decorar: boletes, sorra, cola i guaix.
Tirador, cordills i gomes. Passa el cordill pel forat (nm. 4) i segueix el recorregut que veus a la fotografia (perqu ho aprecis millor, hem tret la part superior del cap). Colloca les gomes com sindica a la fotografia i tensa-les b. Prova-ho diversos cops per comprovar que funciona. .
Poleix els marges.

Les peces. Marca sobre el contraplacat les siluetes de les pinces i talla-les amb una serra de vogir. Has de tallar quatre peces, dues per a cada pina. Fes el mateix amb el cap (pea nm. 1). Talla noms dues peces. Poleix-ne els marges. Fes els forats amb la barrina. Per fer els forats, tant a les pinces com al cap, has de posar les dues peces juntes.
Un truc
Fes els forats de les dues peces a la vegada.
4
Ep!, tensa b les gomes.
Per fer el tirador, talla un tros de fusta de 5 cm i fes-hi un forat al mig amb la barrina.
1
3
Munta les pinces.
Talla quatre cubs de fusta del llist d1 1 cm. Talla els palets de broqueta en trossos de 18 mm aproximadament. Uneix les dues peces de cada pina collocant els cubs de fusta entre elles. Enganxals amb la pistola de cola termofusible o amb cola. Els eixos de palet de broqueta no shan denganxar per poder canviar les gomes si es trenquen.
Lacabat. Colloca un ribet al final de cada pina. Decora el cranc: posa-li uns ullets sortits, etc. Fes proves per veure com atrapa objectes.
Ep, no et cremis!
Rac de la lectura
RAC DE LA LECTURA
TEXT A TEXT B
76
77
Fssil dammonits
Art geomtric
No solament a les aules o departaments de dibuix tenen importncia els traats geomtrics i el dibuix tcnic. Hi ha altres mbits en els quals tots en podem gaudir: la pintura, larquitectura o lescultura en sn noms alguns exemples. A lAlhambra de Granada, per exemple, els motius geomtrics es repeteixen una i altra vegada sobre parets i sostres, que produeixen un efecte meravells en lobservador. La repetici de polgons i laplicaci del color resolen el problema de la decoraci en aquest edifici, ja que segons la tradici musulmana no shi poden representar persones o animals. Escher es va inspirar en diversos motius geomtrics de lAlhambra per fer alguns dels seus gravats.
Cascada. M. C. Escher, Kesgre Art Museum, Universitat de Michigan (EUA). Aquesta litografia utilitza la perspectiva isomtrica per aconseguir un efecte sorprenent. Laigua sembla estar en moviment continu sense necessitat dun pendent que lajudi.
Mns impossibles
Rac de la lectura. Fragments de textos relacionats amb la tecnologia. Aquesta pgina inclou tamb un repertori de qestions que permeten desenvolupar la comprensi lectora.
TEXT C
Espirals naturals...
Les persones han aprs a dibuixar a partir dels models que han trobat a la natura. Una forma capriciosa, per que tamb es troba amb certa freqncia a la natura, s lespiral. Moltes closques danimals tenen aquesta forma, i tamb es corben en espiral les banyes dalguns ruminants. Les espirals tamb sobserven als huracans o quan laigua desguassa.
... i artificials
Tot i que s una forma complexa, el disseny basat en espirals tamb ha estat molt important en alguns casos. Els discos de vinil, per exemple, tenen un solc que segueix una espiral des del centre fins a la vora del disc. L obra dEscher s espectacular i original. s plena de formes geomtriques que es converteixen les unes en les altres, en una harmonia que cap altre autor no ha aconseguit. Les espirals tamb shan fet servir en lmbit de larquitectura com un recurs en espais limitats. Aix, una escala en espiral facilita laccs duna planta a laltra; o la rampa dun aparcament, que permet als vehicles descendir i ascendir sense recrrer un pendent excessiu.
WWW
LALHAMBRA DE GRANADA http://www.alhambradegranada.org s el web oficial de lAlhambra, amb informaci sobre la histria del palau, com visitar-lo, galeria dimatges, etc. Tamb inclou informaci sobre la ciutat de Granada. ESCHER I LES TESSELLES http://www.mcescher.com Aquesta pgina en angls i neerlands s fora interessant. Inclou imatges de les obres de Maurits C. Escher. Un goig per a la vista. http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates12/ dematesna0001/opciones/Teselaciones.htm
Si no ho puc dibuixar, s que no ho entenc

, fsic. ALBERT EINSTEIN
En altres casos, Escher va dibuixar objectes o perspectives impossibles, utilitzant amb absoluta precisi els seus coneixements de dibuix. Un exemple daix s el gravat de sobre.
ACTIVITATS
1. Per qu a la decoraci de lAlhambra noms sutilitzen motius geomtrics i color? 2. Qu significa tessellat?
B C
3. Intenta reproduir el gravat de la cascada dEscher, per amb la perspectiva real. Comparals. 4. Espiral i hlix sn el mateix? Comenta quina diferncia hi ha i, si ho fas oralment, no utilitzis les mans per explicar-ho. 5. Observa el teu voltant i troba alguns exemples despirals. 6. Com s lespiral dun disc de vinil? Qu passa si el disc es ratlla?
WWW. Relaci de pgines web interessants per completar la informaci de la unitat.
Tessel.lat a lAlhambra (Granada).
Aqu trobars idees interessants relacionades amb els tessellats.
50
51
1
PLA DE TREBALL
El procs tecnolgic
En aquesta unitat
La roda s un dels invents ms tils i antics. Ja sen tenen notcies aproximadament des de lany 3000 aC. Quasi mil anys desprs apareix la roda de radis. On s lavantatge de la roda amb radis davant la roda massissa? Descriu un mn sense rodes. Creus que s possible?

1
A
1
La tecnologia serveix per a...
Jugar amb la videoconsola. Fer la bugada amb la rentadora. Veure-shi de nit (enllumenat). Rentar els plats. Cuinar. Fer un suc. Navegar per Internet. Gestionar el correu electrnic. Utilitzar el processador de textos. Construir ponts. Obtenir energia de la natura. Parlar per telfon. Confeccionar vestits i roba. Veure la televisi. Escoltar la rdio. Fer potable laigua. Fabricar vehicles. Anar a la Lluna. Diagnosticar malalties. Curar malalties. Elaborar medicaments. Ajudar els discapacitats. Imprimir llibres. Transportar lenergia. Viatjar amb avi. Anar amb bicicleta. Construir edificis. Dibuixar i escriure. Utilitzar mquines. Fer experiments cientfics. Confeccionar mapes. Fer funcionar aparells elctrics. Elaborar materials artificials. Fabricar eines. Estudiar civilitzacions desaparegudes. Abastir daigua les ciutats. Fer mobles. Enviar satllits artificials a lespai.
Per a qu serveix la tecnologia?
La tecnologia ens fa ms fcil la vida. Ens ajuda a alimentar-nos, tamb en la nostra higiene, i a divertir-nos en els moments doci. Per no et pensis que socupa noms dels nous invents altament sofisticats. Una taula, un llit, un bolgraf... sn objectes creats per la tecnologia.
Qualsevol objecte que fem servir en la vida quotidiana comporta un procs de creaci que implica coneixements en rees molt variades.
Dibuixar les idees

Quan tenim una idea i volem que arribi a convertir-se en un objecte real, s imprescindible dibuixar-la en un paper; aix doncs, hem de saber dibuixar (si ms no, una mica).
Escollir el material
Quan ja hem decidit laspecte, la mida i el funcionament que tindr el nostre objecte tecnolgic, cal escollir els materials adients per fabricarlo. I aix implica conixer prou b els materials que tenim.
Conixer les propietats del material

Per saber com s el material que farem servir s imprescindible conixer-ne les propietats. Si es trenca fcilment. Si s flexible. Si es pot doblegar. Si es pot estirar. Si s fcil de tallar. Si s resistent als cops.
Fer assajos
Per aquest motiu hi ha tecnlegs que es dediquen a fer proves (assajos) per saber com es comporten els materials. En aquest llibre hem fet molts assajos. Alguns, tal com els duen a terme els experts; daltres, fent-los una mica ms fcils.
Escoltar msica. Apagar incendis. Predir inundacions o huracans. Sembrar cultius i tenir-ne cura. Fer la recollecci (collites). Cuidar animals. Projectar pellcules en un cinema. Viatjar per terra, mar o aire. Viatjar a lespai. Elaborar recipients. Portar el corrent elctric als habitatges. Despertar-nos al mat. Orientar-nos sense perdrens. Cuidar nens petits. Construir tnels. Fabricar productes de neteja. Viatjar amb cotxe. Crear pintures i obres dart. Prendre mides. Escalfar les cases. Climatitzar edificis. Protegir el medi ambient. Reciclar materials. Construir joguines. Consultar lhora. Extreure minerals. Fabricar imants. Elaborar circuits elctrics. Fer fotografies. Enregistrar sons. Enregistrar imatges en moviment. Pujar i baixar escales sense esfor. Pujar i baixar amb ascensor. Tenir cura de les persones. Custodiar i restaurar obres dart. Dirigir el trnsit. Saber qu passa en altres pasos. Manipular materials i donar-los forma. Utilitzar aparells elctrics porttils. Enviar i rebre missatges pel telfon mbil. Publicar llibres i revistes.
Construir robots. Elaborar aliments. Conservar els aliments precuinats. Fer clculs matemtics. Escoltar un concert de msica. Emmagatzemar moltes dades en poc espai. Compondre msica. Fer ulleres. Construir aparells per a sords. Predir el temps. Fer carreteres. Llanar vehicles a altres planetes. Veure ssers microscpics. Observar galxies molt llunyanes. Fer esport. Seqenciar el genoma hum. Construir motors. Barrejar materials. Obtenir materials de la natura. Protegir-nos de la pluja. Recollir les aiges residuals. Alimentar i cuidar el ramat. Dissenyar tota mena dobjectes i habitatges. Estudiar els animals i les plantes. Unir fulls de paper amb grapes. Enganxar uns objectes amb altres. Elaborar detergents i sabons. Passar-ho b en un parc temtic. Recobrir objectes amb pintura. Fer pellcules. Viatjar per sota el mar. Fabricar sabates (calat). Construir instruments musicals. Protegir les portes amb panys. Obtenir diners als caixers. Fer prtesis. Fabricar rgans artificials. Treure punta als llapis. Esmolar els ganivets. Penjar quadres. Aprofitar lenergia del vent. Aprofitar lenergia del sol.
Treballar la fusta
Aquest any el material que ms treballarem s la fusta. Tot i que nhi ha de molts tipus, al taller en farem servir noms algunes, per raons prctiques i, de vegades, tamb de preu. Com que farem servir eines, ens caldr conixer algunes tcniques i trucs per treballar amb eficcia i seguretat.
Analitzar estructures
Qualsevol objecte que vulguem construir necessita suports o b parets que permetin subjectar els mecanismes, o algun lloc on collocar-lo perqu serveixi dornament. Tot el que fa referncia a la manera de subjectar les coses ho estudiarem dins la unitat anomenada Estructures.
Lestudi de les estructures s duna importncia cabdal no solament perqu serveixen de base per a la construcci de ponts, cases, tnels, etc., sin tamb perqu grcies al seu coneixement podrem solucionar gaireb tots els problemes relacionats amb les mquines que construirem.
10
Veurem que les estructures, segons com siguin i com les utilitzem, hauran de suportar forces i crregues que faran que: Es retorcin. Es flexionin. Saixafin. Es dobleguin. Es trenquin. O vibrin. Sestirin (es donin). Es parteixin. Estudiarem els esforos de tracci, compressi, flexi, torsi i cisalla.
Si no suporta l'esfor de tracci, el cable s'estirar i es trencar.
Si no suporta l'esfor de flexi, el trampol es doblegar i es partir.
Si no suporten l'esfor de compressi, les potes de la taula s'aixafaran i es trencaran.
Si no suporta l'esfor de cisalla o tall, el tronc s'esberla i parteix. Si no suporta l'esfor de torsi, el cargol es retorar i es partir.
Fer funcionar lordinador

El mxim a qu pot arribar una aplicaci elctrica s lordinador. No en fabricarem un, per s que veurem quins elements el componen i aprendrem a acoblar-los. Si aconseguim que funcioni, podrem fer-lo servir per a: Escriure. Dibuixar. Explicar histries. Buscar informaci. Comunicar-nos amb altres persones. Tantes i tantes coses...
Aprofitar lenergia dels combustibles. Localitzar jaciments minerals. Incorporar frens als autombils. Reduir la mortalitat infantil. Utilitzar un equip de msica. Fer radiografies. Retocar imatges a lordinador. Enviar i rebre missatges escrits. Programar el rec dun jard. Installar alarmes. Allar parets, terres i sostres. Mesurar la qualitat de laire. Soldar objectes metllics. Treure arrugues de la roba. Escombrar i fregar el terra. Canalitzar les aiges residuals. Gaudir del cinema a casa. Dissenyar programes per a ordinador. Buscar vida extraterrestre intelligent. Conixer la composici dels astres. Mantenir videoconferncies. Resoldre avaries en installacions. Llegir els preus amb un escner. Jugar amb mascotes electrniques. Reutilitzar els residus. Obtenir aliments del mar. Dibuixar a lordinador. Avisar prement un timbre. Fer transferncies bancries. Fabricar monedes i bitllets. Elaborar objectes de cermica o vidre. Connectar diversos ordinadors en xarxa. Controlar satllits artificials. Fotocopiar documents impresos. Inflar i desinflar una roda. Fer forats i rases a terra. Arreglar un vehicle espatllat. Fer focs artificials. ... i per a moltes altres coses.
11
2
EL PROCS DE RESOLUCI TCNICA DE PROBLEMES 1. Identificar el problema que cal resoldre.
El procs tecnolgic
La tecnologia ens ajuda a resoldre els problemes i les necessitats que ens envolten. Amb independncia de quin sigui el problema que hem dafrontar, els passos que seguirem per resoldrel sn gaireb sempre els mateixos. El procs tecnolgic consta de les fases segents: 1. Identificar el problema o la necessitat. 2. Explorar les idees i dissenyar les solucions diverses que sens acudin. 3. Construir lobjecte. 4. Comprovar si funciona correctament. En lrea de Tecnologia seguirem aquest procs, que tamb saplica a la indstria. Estudiarem el procs tecnolgic amb un exemple de projecte que construirem a la unitat dEstructures: El pont dun sol pilar. Imaginat que sha de construir un pont com el del dibuix per creuar el riu, que t poca profunditat en una riba i molta en laltra.
2. Explorar les idees. Dissenyar lobjecte.
3. Construir lobjecte.
4. Comprovar lobjecte construt.
1. Identificar el problema
Identificar el problema s essencial per trobar-hi possibles solucions. Amb el pas del temps, la tecnologia avana i es troben solucions cada cop ms agosarades i enginyoses. El problema que hi ha en el nostre exemple s que no podem construir un pont amb dos pilars, ja que una de les dues ribes s massa profunda.
2. Explorar i dissenyar
s una fase en qu cal posar en joc la creativitat i els coneixements cientfics i tecnolgics, a ms de tenir en compte les caracterstiques funcionals i esttiques. Com que a la zona profunda no shi pot construir un pilar, hem de pensar en un pont que recolzi noms sobre una de les ribes. 12
Aquesta soluci tan original ens crea, per, un nou problema: com equilibrar el diferent pes a tots dos extrems. Hem de posar un contraps en un costat, fer els assajos necessaris i trobar el centre de gravetat. Amb les nostres idees, proves i assajos hem de dibuixar un esbs i un croquis del pont. Desprs escollirem els materials segons les seves propietats i farem una llista. En aquesta fase de disseny no hem doblidar el factor esttic ni leconmic. Un pont pot ser resistent i precis, per si es molt car probablement no es construir mai.
3. Construir
En aquesta part del procs les idees ja es concreten en un objecte real. Per tant, hem de fer servir totes les tcniques de treball que hem aprs. Amb les eines adients, es tallen i es preparen les peces necessries, seguint el nostre croquis. Desprs es munten i es construeix lobjecte en qesti.
Equilibrar el pes.
Prendre b les mides s primordial.
Les fases del procs tecnolgic no sn sempre tan rgides. Quan arriba lhora de la veritat i sha de fer el muntatge, sorgeixen problemes inesperats als quals cal trobar una soluci. Per aix es fonamental ser precs i previsor en la fase de disseny.
4. Avaluar
Lltim pas s comprovar si lobjecte construt resol el problema plantejat. En el cas que ens ocupa, consistiria a veure si el pont dun sol pilar i autoportant no cau i suporta el trnsit. Si hem aconseguit que el pont sigui ben resistent, el projecte s un xit; si no ha estat aix, haurem de repassar el procs per detectar en quin pas ens hem equivocat.
Resultat final.
13
Una aplicaci de la tecnologia: la construcci de ponts
Creuar els rius ha estat des de sempre una necessitat. La histria dels ponts avana en parallel a la de la humanitat; un llarg cam que ha unit les ribes i gent diversa, i que s un smbol de solidaritat: El llenguatge s un pont entre dues cultures, Passam un cable, etc. No s una casualitat que a les guerres un dels objectius prioritaris sigui destruir els ponts. El procs tecnolgic que acabem de veure a les pgines anteriors ha estat sempre present en la nostra histria. Des dun simple tronc fins al pont ms sofisticat davui dia, el procs s el mateix. Per per arribar fins als ponts actuals sha recorregut un llarg cam.
Pont de biga
Potser la primera enginyera de ponts de la histria va ser una tempesta. Qui no ha creuat un rierol per sobre dun tronc caigut entre les dues ribes? Per quan el pes que ha de suportar el tronc s gran comencen els problemes... La fusta s flexible, per es pot acabar trencant.
Quina s la soluci? Posar-hi pilars al centre. En aquest cas, nhi haur prou amb una bona pedra.
14
Pont de cordes
Per, qu podem fer si sha de creuar un congost o b el corrent del riu s molt fort? Ara no es poden posar pilars al centre... Aqu, el dubte sobre qui va ser el primer enginyer daquest tipus de ponts sel reparteixen Tarzan i la mona Cheetah, si b s cert que les lianes hi van jugar un paper important. El pes sequilibra per la tensi de les lianes o dels cables. Aix doncs, el material dels cables ha de ser ben resistent, com lacer.
Pont amb arcs

Ja han arribat els romans, amb els seus meravellosos ponts, sorprenentment resistents i duradors. Larc ns ara el protagonista. El pes i les crregues fan la fora sobre els suports del pont.
Tamb es pot alleugerir la matria que hi ha entre larc i la passarella, i queden ms elegants. Fixat novament on recolza el pont. Aqu caldr collocar-hi uns bons fonaments perqu suportin les forces.
15
Ponts triangulats
El triangle, com estudiars ms endavant, s lnic polgon indeformable. Aix doncs, trobem triangles pertot arreu, fins i tot als ponts. Les seves caracterstiques sn poca massa i molta resistncia.
Hi ha ponts, com aquest tan bonic, que integren les diferents solucions proposades: arcs, triangles i cables perfectament combinats.
Sydney (Austrlia).
Ponts de tirants o dobenc

Posar tirants a un pont s una idea genial. Els cables aguanten el pes de la passarella i permeten aconseguir un pont llarg, sense pilars al centre de la badia, que sautosost i s molt elegant.
Osaka (Jap).
Els cables estan sotmesos a tracci, i les columnes, a compressi.
16
Ponts suspesos
Tamb hi ha un altre sistema de repartir el pes de la passarella del pont: penjant-la dun seguit de cables distributs en tota la seva llargria. Lnic problema s que els cables poden oscillar amb el vent, com va passar amb aquest pont situat sobre el riu Tacoma. Tho creguis o no, oscillava com una serp fins que va acabar ensorrant-se.
Pont de Tacoma. Washington (EUA). Novembre de 1940.
La soluci? Construir un altre pont i reforar-lo amb triangulacions.
Com seran els ponts del futur? Tatreveixes a dissenyar-ne un de nou? 17
4
Els materials
Ara fa 500.000 anys. Aparici dels primers estris de pedra: destrals de m i raspadors. Tamb es feien servir altres materials com los i la fusta. 4000 aC. Primeres evidncies de ls dun metall, el coure. 3000 aC. Els sumeris, un poble de lOrient Mitj, descobreixen el bronze, aliatge de coure i estany. Aquest nou material s ms dur i resistent que el coure. 2300 aC. Primers utensilis fabricats amb ferro a lndia i lOrient Mitj. En un principi es considerava un metall precis, per ms tard es va popularitzar. Cap a lany 100. Invenci del paper a la Xina. 1862. Obtenci del primer plstic, la parkesina. 1882. Lacer, aliatge de ferro, es millora fins a aconseguir un material molt ms dur. 1924. Sutilitzen nombrosos tipus de plstics.
Les lnies del temps de la tecnologia

El transport La vida quotidiana
Fa 5.000 anys. Invenci de lescriptura, simultniament en diverses civilitzacions. Fa 4.000 anys. Utilitzaci de rellotges de sorra i de sol a Egipte i Mesopotmia. 1290. s de miralls i lents a Europa. 1800. Primeres fotografies obtingudes pel francs Niepce. 1833. Funcionament del telgraf, instrument de comunicaci mitjanant cables. 1876. Telfon de Bell. 1879. Edison i Swan inventen la bombeta.
Fa 5.000 anys. Invenci de la roda. Fa 4.800 anys. Primers vaixells de fusta a Egipte. 370 aC. Els xinesos utilitzen la brixola per navegar. 1769. Desenvolupament del primer vehicle impulsat per vapor. 1783. Ascens en globus dels germans Montgolfier.
1894. Telgraf sense fils de Marconi. 1895. Primera projecci duna pellcula cinematogrfica. 1803. Funcionament de la primera locomotora de vapor. 1903. Primer vol controlat amb motor dels germans Wright. 1913. Ford fabrica autombils (els famosos Ford T) en cadenes de muntatge. 1939. Primer avi de reacci. 1961. Primer sser hum a lespai: Jurij Gagarin. 1969. Arribada de tres astronautes nordamericans a la Lluna. 1984. Tren dalta velocitat francs (TGV). 1989. La sonda Voyager 2 envia imatges de Nept. 1994. Inauguraci de leurotnel, que comunica Frana amb Anglaterra. 2004. Dos vehicles es passegen per la superfcie de Mart estudiant-ne les roques. 1935. Primeres emissions regulars de televisi a Alemanya. 1981. Sortida al mercat de lordinador personal. 1995. Llanament del disc DVD i el seu aparell lector.
Actualitat. Sinvestiguen i es comencen a fer servir els anomenats nous materials.
Actualitat. Milions de persones de tot el mn es comuniquen mitjanant la xarxa dordinadors Internet.
18
Resum
LA TECNOLOGIA permet resoldre problemes
en diverses fases 1. Identificar el problema materials 2. Dissenyar lobjecte
amb diferents recursos
fonts denergia ha evolucionat estructures
3. Construir lobjecte
exemple ponts
perfeccionant invents
desenvolupant invents nous
4. Avaluar lobjecte
Acer: aliatge que sobt quan es mesclen ferro i carboni. En afegir altres substncies, sobtenen acers especials amb propietats especfiques (inoxidable, etc.). Avi de reacci: avi que es propulsa expulsant gasos calents per la part posterior dels motors. Aquests gasos es generen quan es crema un combustible. Bronze: aliatge format per una barreja de dos metalls: coure i estany. Brixola: instrument que incorpora una agulla imantada que sorienta a la Terra en direcci nord-sud, i que ens serveix per orientar-nos tant de dia com de nit. Cinema a casa: sistema de reproducci dimatges i so de gran qualitat que sutilitza a les llars. Ha estat possible grcies al desenvolupament del DVD (Digital Versatile Disc). Internet: conjunt de molts ordinadors connectats entre si que ofereix serveis destinats a la comunicaci entre les persones. Locomotora: mquina que es mou sobre rodes i que arrossega els vagons dun tren. Mquina de vapor: mquina que utilitza el vapor com a font denergia.
Ordinador: mquina electrnica amb una gran capacitat de clcul, capa de processar dades (numriques o no) a una gran velocitat. Plstic: material artificial obtingut per sntesi que es pot modelar amb facilitat, compost dhidrogen i carboni fonamentalment. Radiografia: imatge de linterior del cos hum utilitzada en el diagnstic mdic. Roda: pea mecnica, generalment en forma de disc, que gira sobre el seu eix i sutilitza per facilitar el transport per terra o b per a la transmissi de moviments en artefactes mecnics. Satllit artificial: mquina que gira al voltant de la Terra i que serveix per comunicar-nos amb regions llunyanes del nostre planeta, o b per prendre dades de diferent tipus i enviar-les fins a la Terra. Telfon: aparell utilitzat per transmetre el so a distncia entre dos interlocutors. Telgraf: sistema de comunicaci basat en la transmissi dimpulsos elctrics. Senvien missatges utilitzant un codi especial que coneixen tant lemissor com el receptor del missatge. Videoconferncia: comunicaci en la qual es transmet la veu i la imatge.
19
2
PLA DE TREBALL
Dibuix
En aquesta unitat
Fars servir correctament les principals eines de dibuix tcnic. Utilitzars instruments de mesura lineals i angulars. Mesurars i acotars un objecte correctament. Representars objectes senzills i les seves vistes: perfil, alat i planta. Treballars amb diverses escales. Coneixers les normes dactuaci.
Maurits Cornelius Escher va nixer a Leeuwarden (Holanda) lany 1898. s molt conegut pels seus dibuixos de perspectiva impossible. Aquest s un dibuix mosaic. Quina figura es repeteix? Observa la uni entre els caps: Quina figura geomtrica es forma?
20

Una imatge val ms que mil paraules... En aquesta unitat has dafrontar la interessant possibilitat que tofereix lexpressi grfica: labsoluta objectivitat que cal per descriure perfectament una pea tecnolgica, de manera que tots la puguem comprendre o reproduir.
ACTIVITAT: com representar un dibuix
1. Qu representa la figura?
Un ou ferrat. Una roda de front. Un barret mexic. Totes les respostes sn correctes.
3. Amb les vistes segents, series capa de

dibuixar lobjecte?
2. Troba el cam per arribar fins a la boleta des del

punt 0. Com el desxifraries?
4. Qu representa aquest dibuix de Leonardo

da Vinci?
21
Instruments de dibuix
Suport grfic: el paper

El paper s el suport ms emprat per dibuixar plnols. Dels molts tipus de paper que hi ha, per al dibuix tcnic utilitzem papers que compleixen determinades condicions de color, lluentor, porositat, gruix i mida. Aix doncs, normalment per dibuixar fem servir papers setinats de color blanc, que siguin suficientment porosos perqu absorbeixin i fixin la tinta.
Gramatge del paper. Anomenem gramatge el pes del paper per cada metre quadrat de superfcie (AO). Evidentment, com ms gran sigui el gruix del paper, ms alt s el gramatge.
Per denominar les mides utilitzem la lletra A seguida dun nmero. (De ben segur que ja has sentit a parlar de la mida A4.)
Suport Dimensions (mm)
A0 1.189 841 A1 841 594 A2 594 420 A3 420 297 A4 297 210
Si thi fixes una mica, tadonars que lamplada dun format coincideix amb la longitud de limmediatament inferior que el segueix.
A5 A3 A4
A1 A2
La superfcie de lA0 s d1 m2 exactament.
ACTIVITATS 1. Intenta calcular la mida dels formats segents. a) A5 b) A6 c) Dos A0 2. Agafa un full A4 i doblegal successivament per la meitat ms llarga. Quines noves mides aconsegueixes? Comprova si el teu carnet escolar o algun altre tipus de carnet coincideix amb la mida dalgun daquests formats. 3. Com mesuraries el gruix dun foli?
22
Llapis i portamines
El llapis s leina de dibuix ms bsica. s un cilindre llarg i prim de grafit (el que sempre has anomenat la mina del llapis) recobert de fusta. Els llapis es classifiquen segons la duresa.
Per a dibuix artstic. Taca. Molt tous
Ep! Tingues sempre el llapis ben afilat.
6B 5B 4B 3B 2B B HB F H 2H 3H 4H 5H 6H Durs Mitjans
El ms usual. Per a esbossos i croquis.
Molt dur. No taca, per ratlla. Per a delineaci.
El portamines s similar a un bolgraf, per t a linterior un mecanisme de pina que permet subjectar una mina i anar traient-la a mesura que es desgasta. Aquestes mines es classifiquen de la mateixa manera que les dels llapis, per la seva duresa, per tamb pel seu dimetre. La de 0,5 s la ms usual.
Gomes
Les ms habituals sn gomes elstiques fetes de cautx. El ms important s que no embrutin el paper. Com que sn autntiques esponges, no shan de tenir a la m gaire temps, ja que absorbeixen el greix i la suor. Quan les gomes sembruten, cal netejar-les fregant sobre un paper a part.
Estilgraf
Estilgrafs
El llapis es pot esborrar fcilment; la tinta, en canvi, no. Per aquesta ra sovint utilitzem els estilgrafs, que tracen lnies permanents de tinta xinesa. Es classifiquen tamb pel gruix del tra de la lnia, i els ms utilitzats tenen gruixos entre 0,1 i 1 mm.
Quan no facis servir el teu estilgraf, has de mantenir-lo net i ben tancat perqu no sassequi la tinta.
23
Instruments auxiliars
Aprendrs a utilitzar el regle, lescaire i el cartab, el comps i el transportador dangles.
Regles
Sn instruments que utilitzem per prendre i traslladar mides lineals. La seva graduaci sindica en millmetres. Podem trobar una gran quantitat de regles, per els ms habituals solen ser els plans bisellats de 20 o 30 cm de longitud.
Joc descaire i cartab

El bisell del regle serveix per facilitar la lectura de les mides sobre el paper.
Sn els estris que utilitzem per traar lnies rectes. Tenen forma de triangle rectangle (que t un angle de 90): lescaire s issceles (dos costats sn iguals) i el cartab s del tipus escal (els tres costats sn diferents). Sutilitzen sempre junts i permeten traar amb facilitat i precisi lnies paralleles i perpendiculars. Els cantells de lescaire i del cartab no han destar bisellats, per facilitar-ne ls, i no s necessari que tinguin graduaci. Recorda que per prendre mides s ms cmode utilitzar el regle.
Forma ds
Lescaire s un triangle issceles.
El cartab sha de subjectar amb la m esquerra, i no sha de moure sobre el paper mentre estiguem fent un tra. Sobre la hipotenusa del
600 45o
900 El cartab s un triangle rectangle escal.
24
900 300
cartab es fa lliscar lescaire. Quan dibuixem un tra, la m esquerra subjecta els dos regles mentre fem el tra amb la m dreta.
Un consell, si ets esquerr La m dreta s la que subjecta el cartab. Per traar una srie de lnies paralleles, utilitza lescaire i el cartab. Trigars la meitat de temps perqu solament haurs de prendre les mides una vegada per traar una recta.
La lnia es traa sempre sobre la hipotenusa de lescaire. El cartab es mant fix. Les lnies paralleles sobtenen fent lliscar lescaire sobre la hipotenusa del cartab. Tingues cura dels instruments de dibuix. Sn cars, i un escaire escantellat no serveix per a res. En canvi, si en fas bon s et pot durar tota la vida.
Combinant lescaire i el cartab es poden obtenir angles de 15, 30, 45, 60, 75, 90, 120, 135, etc.
60
15
30
1 2
90
45
120
60
135 75 90
6 7
25
El comps
s lestri que utilitzem per traar arcs de circumferncia o circumferncies completes. T dos braos units per una articulaci a la part superior, per on se subjecta.
A laltre bra shi poden collocar diferents accessoris, com portamines, un adaptador destilgraf o allargadors.
Un dels braos acaba en una agulla, que ens serveix per fixar el centre del nostre arc.
Longitud de les puntes: lagulla sempre ha de ser 0,5 mm ms llarga que la mina del llapis.
Tamb podem utilitzar el comps per transportar mides.
El transportador dangles
Tamb rep el nom de gonimetre. s linstrument que utilitzem per a mesurar angles. Pot ser semicircular o circular, i est graduat en graus sexagesimals.
Vrtex de langle sobre el centre del gonimetre. Un dels costats de langle es colloca sobre el zero de lescala. Laltre costat ens indica la mida sobre el regle graduat.
Consell, fes-li punta!

Per afilar la mina del llapis, fregala sobre una llima dungles. .
45o
26
Millora els teus dibuixos

Un bon dibuix s la base dun bon projecte. En aquest epgraf tens un mostrari dels errors ms comuns que se solen cometre en el dibuix tcnic. Tot bon dibuix comena per mesurar b les distncies. Procura marcar sobre el paper amb precisi.
Quan utilitzis el comps, procura no travessar el paper amb lagulla.
Si quan utilitzes lescaire tadones que les lnies no sn paralleles, s perqu se tha mogut el cartab. Pren referncies per a lescaire un altre cop i traa de nou les lnies.
Lescaire i el cartab es van impregnant de grafit i amb el temps comencen a embrutar el paper. Evita-ho netejant-los amb aigua i sab.
Si subjectes el paper amb cinta adhesiva pels cantons, no es mour quan facis servir el joc descaires. No facis gaire pressi amb el llapis. Pots ratllar el paper.
Pensa abans de dibuixar i evita esborrar. Els teus dibuixos quedaran ms bonics. Si, tot i aix, has desborrar i desprs repassar alguna lnia, traa de nou tota la lnia i no solament el segment que has esborrat.
ACTIVITATS 4. En el dibuix de la taula de billar, mesura langle amb el qual xoca la bola i dibuixa amb precisi el rebot. Colpejar laltra bola? 5. La vista ens enganya. Digues al teu company o companya que indiqui a la paret a quina alada arribar el teu llibre de Tecnologia si el colloquem dret a terra. Comprova si sequivoca. 6. Sn rectes les lnies verticals i horitzontals de la figura? Comprova-ho i dibuixa al teu quadern la mateixa figura. 7. En aquest dibuix, indica quin segment s ms llarg, a o b? Desprs, mesura els dos segments amb el regle. Ho has encertat?
a b
8. Dibuixa la inicial del teu nom en majscules sobre cercles concntrics. Fes ms gruixut larc que hi ha a linterior de la lletra. A continuaci, esborra totes les lnies entre cercles. Aquest procediment el pots fer servir amb qualsevol figura.
27
Sistemes de representaci. Vistes ortogonals: sistema didric
Imaginat que ests en una habitaci a les fosques i, amb la llum duna llanterna, projectes lombra dun objecte sobre la paret. Aquest s el fonament en qu es basa el sistema didric.
Un dedre s una de les parts en qu queda dividit lespai quan dos plans es tallen perpendicularment.
Un dedre es forma amb la intersecci de dos plans.
Projeccions
Hi ha, per tant, quatre dedres definits per dos semiplans i una aresta de dedre, on es tallen. El sistema didric utilitza els plans perpendiculars entre si (dedres) com a suports sobre els quals es projecten les vistes dun objecte. Normalment, es projecta sobre el primer dedre. Les vistes de qualsevol objecte que intentem obtenir es poden projectar sobre aquests plans.
La projecci dun punt. El punt es projecta a tots dos plans. Observa que les projeccions es troben a una determinada distncia des de laresta. Aquestes distncies sn les coordenades del punt.
La projecci dun segment. Per projectar un segment nhi haur prou de projectar-ne els extrems i unir les dues projeccions, lhoritzontal i la vertical, respectivament.
La projecci dun volum. Cal seguir el mateix procs que per al segment; s a dir, es projecten els punts principals que formen la pea.
Una projecci no s altra cosa, en el fons, que una vista en la qual la lnia visual coincideix amb algun dels eixos de coordenades prefixat.
28
ASSAIG: construeix un dedre Crea el teu propi dedre. Noms cal que uneixis dos folis i els colloquis sobre la taula, formant un angle de 90. 1
1. Colloca lobjecte dins

el dedre i observal frontalment. Aquesta vista seria lalat. 2
2. Ara situat sobre

lobjecte i observa la silueta. Aquesta vista s la planta. 3
4. Si obres el dedre formant un angle

de 180, obtens la representaci de lobjecte en el sistema didric.
PISTA
3. La projecci ortogonal
de lobjecte sobre el pla vertical s el dibuix de lalat, i sobre el pla horitzontal s el de la planta.
Objecte amb les seves projeccions didriques: alat i planta.
En resum, per mitj del sistema didric sobtenen les vistes descriptives (projeccions) dun objecte sobre els plans que constitueixen el dedre. Per, a ms a ms, s un instrument molt valus per al procs de disseny, ja que permet manipular objectes molt complexos a travs de les seves vistes, que sn ms senzilles.
ACTIVITATS 9. Dibuixa la planta i lalat duna pirmide. 10. Identifica un objecte lalat del qual sigui: a) Un cercle. b) Un quadrat. c) Un triangle.
29
Vista lateral
En alguns objectes determinats, a ms de lalat i la planta, ser necessria una tercera projecci per descriure completament la pea.
A
A la figura de lesquerra, i donats els objectes A i B: 1. Dibuixa lalat i la planta dels objectes. 2. Com es diferenciarien lun de laltre en el sistema didric? Per diferenciar els objectes necessitem una tercera vista sobre un pla perpendicular als dos que ja coneixem. Aix, el sistema didric que fem servir habitualment queda conformat per tres vistes, alat, vista lateral i planta, que descriuen completament qualsevol objecte.
ASSAIG: com obtenir vistes ortogonals en un tredre Pots crear fcilment un tredre de treball amb un foli. Aix podrs practicar les vistes de qualsevol objecte. Segueix aquests passos: 1. Es construeix el tredre i se situa lobjecte al davant. La vista ms representativa s lalat, i ens situarem davant seu. 2. Prenent com a referncia lalat, movem el punt de vista 90 a lesquerra, de manera que veiem el lateral esquerre. Aquest s el perfil. 3. Novament, tenint com a referncia lalat, movem el punt de vista 90 cap amunt i ens situem sobre la pea. Estem veient la planta.
ALAT PERFIL
El tall de tres plans perpendiculars dos a dos dna lloc a vuit tredres.
PLANTA
Es dibuixen sobre el paper les projeccions de forma normalitzada, prenent com a referncia lalat; a sota, la planta, i a la dreta, el perfil.
30
ACTIVITATS 11. Completa les vistes ortogonals que falten per representar la figura de la fotografia. a) b) c)
d)
e)
f)
12. Dibuixa les vistes ortogonals de les peces segents.
F D E
31
Sistemes de representaci. Vistes en perspectiva
La representaci en perspectiva consisteix a simular el volum dels objectes (que tenen tres dimensions) sobre un paper (que en t solament dues). Quina de les dues fotografies et suggereix profunditat? Quina de les dues et fa ms sensaci de realisme?
La vista en perspectiva t un gran avantatge sobre les altres, ja que proporciona una sensaci de profunditat i, per tant, de realisme als objectes representats.
La vista en perspectiva s una projecci en la qual la direcci dobservaci de la pea (sensaci de profunditat de lobjecte) sha de simular amb una direcci obliqua al paper del dibuix.
Posici dels eixos en la perspectiva cavallera

Per obtenir langle de 135 utilitza els 90 del cartab 45 de lescaire.
z
Perspectiva cavallera
La representaci cavallera s una vista en perspectiva construda sobre tres eixos coordenats. Dos dels eixos formen 90, i el tercer, 135 amb els dos anteriors.
z
135
90 y 135 y
x 90 x
45
Com podrs observar, la perspectiva cavallera coincideix amb lalat del sistema didric. Aix doncs, per fer una perspectiva cavallera hem de situar les mides reals sobre els eixos Z i Y, dibuixant les corbes tal com sn en lalat. Saplica un coeficient de reducci de 2/3 sobre les mides en leix X perqu els objectes no semblin deformats. Les arestes paralleles als eixos Z o Y es representen en la seva longitud real, mentre que les paralleles a leix X shan de reduir multiplicant-les per 2/3.
32
REPS ALS MTODES DE REPRESENTACI

Vistes ortogonals: sistema didric Per fora: alat - perfil - planta Vistes en perspectiva: cavallera
Z
X Un dedre i un tredre estableixen els plans de projecci. Projeccions didriques: vistes projectades sobre el tredre seguint els eixos coordenats. Alat, perfil i planta: defineixen completament lobjecte per fora. Es recolza en tres eixos: dos en angle recte (90) i el tercer a 135. Saplica un coeficient de reducci de 2/3 a les mides sobre leix X. Les vistes en perspectiva ens donen, a ms duna visi ms propera a la realitat, una possibilitat dentendre la relaci entre les parts de lobjecte.
ACTIVITATS 13. Observa les vistes ortogonals i fes el dibuix en perspectiva cavallera de la pea que representen. a) b) c)
d)
e)
f)
14. Dibuixa un prisma de 3 6 9 cm en perspectiva cavallera.
33
Normalitzaci i metrologia
En el dibuix tcnic hi ha altres normes que ens permeten dibuixar sense faltes dortografia. El llenguatge grfic s prcticament universal i tots parlem el mateix idioma. Un pla dibuixat al nostre pas sentn sense cap dificultat en un lloc tan lluny com pot ser el Jap. Per aconseguir-ho, cal complir unes senzilles normes que presentem tot seguit. La primera ja la coneixes. s la mida del paper que hem de fer servir. Normalment utilitzars el format A4 o A3.
El dibuix normalitzat sentn en tots els idiomes.
Les normes que hem utilitzat sn les UNE (Una Norma Espanyola).
NORMES: UNE
Tipus de lnies i gruixos

Contnua gruixuda Contnua fina De tra i punta fina Arestes visibles (A) Lnies de cota (B) Lnies de rosca (C) Eixos de revoluci (D) Eixos de simetria (E)
Caixet (quadre de retolaci)

Mida del paper
A4, mida 297 x 210 mm
Acotament
Sempre shan dacotar les dimensions totals de la pea representada: llargria, amplada i alada. Utilitzar la lnia contnua fina. Totes les puntes de fletxa han de ser de la mateixa mida (amb un angle de 15). El nmero de cota sescriu sobre la lnia de cota en horitzontal i a lesquerra en vertical. La lnia de cota ms propera a una aresta ha destar com a mnim a 8 mm. Per acotar el dimetre fem servir . Per acotar el radi fem servir R. No hem de duplicar cotes en vistes diferents.
C D
Escala
Lescala s el nombre de vegades que la mida del dibuix s ms gran o ms petita que lobjecte real. En aquest dibuix, lobjecte real t les mateixes dimensions que el dibuix original. Lescala s, per tant, 1:1.
1:1
BIELA
34
Metrologia
s la cincia que estudia com prendre mides. Es poden mesurar moltes coses, com ara el temps, la fora, lenergia, etc. En aquesta secci ens centrarem a mesurar longituds i superfcies. El Sistema Internacional dunitats (SI) utilitza el metre (m) com a magnitud fonamental de longitud. Com que s una entitat molt gran per fer els nostres dibuixos, fem servir els seus submltiples: el decmetre, el centmetre i, sobretot, el millmetre.
1 m 10 dm 100 cm 1.000 mm
Et presentem el cm2
Quants millmetres quadrats (mm2) hi ha en un centmetre quadrat (cm2)?
1 mm2 1 cm 10 mm
10 mm de base 10 mm daltura 100 mm2 1 cm2 1 cm2 100 mm2
ACTIVITATS 15. Dibuixa les vistes amb les cotes normalitzades del teu telfon mbil. 16. En el dibuix daquest cotxe, cada millmetre correspon a 50 mm del vehicle real; s a dir, lescala s 1:50. Ara, pren les mides i calcula: a) La llargria i lamplada expressada en metres. s de joguina? b) Les dimensions del cotxe en cm i dm.
12,7 mm 1,27 cm
Porsche 356 A Speedster (1957).
35
Acotament
Lacotament ens permet conixer les mides duna pea, evitant els errors de mesura sobre el dibuix, i ens ajuda a construir lobjecte dibuixat amb total precisi. Per determinar les cotes dun objecte, hem de tenir en compte la normalitzaci que acabem destudiar.
Acotar s donar les dimensions reals de lobjecte sobre un dibuix a escala, encara que el dibuix estigui a una escala determinada.
Cota. Expressa la mida real de la pea, encara que el dibuix estigui a escala.
Pea a acotar. Shan dacotar sempre les dimensions totals: llargada, amplada i alada.
Fletxa de la cota. Determina els lmits de la lnia de cota. Totes les puntes de fletxa han de ser de la mateixa mida (amb un angle de 15).
Lnia de cota. Normalment s parallela a la direcci de laresta que es vol acotar i t la mateixa llargria. Acaba en punta de fletxa. No ha destar ms a prop de 8 mm de laresta.
Acotament daltres magnituds: mtodes diversos per a cadascuna

Lnia auxiliar de cota. Estableix el lmit de lespai acotat.
Angle Nom Circumferncia

Contnua gruixuda
Tipus de lnia
Descripci-significat
Lnia que indica una aresta visible. Lnia de cota o auxiliar de cota. Lnia que representa una aresta no visible en aquesta vista. Lnia que representa leix duna circumferncia o un cilindre.
Contnua fina
Arc
De traos semigruixuda Punt i tra fi
36
Normes de lacotament
B Repassa la normalitzaci
Les lnies de cota i les lnies auxiliars han de ser notablement ms fines que les que representen les arestes de lobjecte. La lnia de cota: Es colloca parallela a laresta i suficientment separada. Queda delimitada per les lnies auxiliars i no pel contorn de la pea. Les fletxes que la delimiten sn fines, allargades i arriben fins a la lnia auxiliar. Les lnies auxiliars de cota: Sn perpendiculars a la lnia de cota. Sobresurten una mica de la lnia de cota. No tallen la lnia de cota. 30
20
Malament
Les cotes: 10 Representen la mida real. Sindiquen amb mm per mai no es posa la unitat. No varien si es modifica lescala. Es colloquen centrades i per sobre de la lnia de cota (o a lesquerra si la lnia s vertical i llegit de baix a dalt). Mai a linterior de lobjecte. 10 10 45 20
30 mm 10
10
10
45
Noms susa el nombre de cotes necessries per definir la mida de la pea. Els nmeros sn impersonals i de la mida apropiada.
EXEMPLE RESOLT 1. Dibuixa a escala 1:4 una calculadora i acotan les dimensions segons les normes que acabem de repassar. En primer lloc shan de prendre les mides en mm, i per a aix utilitzem el calibre. Les mides sn: Ample: 80 mm Alt: 145 mm Gruix: 10 mm cota: 80 cota: 145 cota: 10 E 1:4 E 1:4 E 1:4 dibuix: 20 mm dibuix: 36 mm dibuix: 2,5 mm
145 80 10
Dibuixa la planta, lalat i el perfil acotant les dimensions de lobjecte. Recorda que has de posar la cota i no pas la mida del dibuix.
37
Escala de dibuix
Observa els dos regles del marge i la relaci de mida que hi ha entre el regle de mida real i el descala reduda.
Anomenem escala la relaci de mida entre les dimensions del dibuix i la mida que t lobjecte real que representa.
Aix doncs, lescala ser el resultat de dividir la longitud del dibuix entre la longitud de lobjecte real que representa. 1 cm 2 cm Aix vol dir tamb que lobjecte real s el doble de gran que el dibuix a escala. Per exemple, en aquest cas: Dit duna altra manera, 1 cm daquesta representaci equival a 2 cm en el regle real. Aix s com sexpressen les escales:
Unitat del dibuix
1:2
A quines unitats de longitud equival en lobjecte real 1 unitat de dibuix.
Ls de les escales
Utilitzem escales per:
La imatge de lesquerra representa un regle de mida real. REAL 1 cm REDUDA 1 cm
Representar objectes massa grans, de manera que reduint-los amb el dibuix cpiguen al paper. Les escales ms utilitzades sn: Per a plnols dedificis: 1:200, 1:100 i 1:50. Per a mapes urbanstics (ciutats, barris): 1:25.000, 1:50.000. Representar objectes massa petits, de manera que ampliant-los en el dibuix quedin definits. Sutilitzen sobretot en les peces industrials. Les escales ms corrents sn 2:1, 10:1, etc.
EXEMPLE RESOLT 2. Tenim un mapa a escala 1:5.000. Quants quilmetres hem de caminar entre dues localitats que al mapa estan separades per 20 cm en lnia recta?
El regle de la dreta sha redut a la meitat.
2 cm real
1 cm real
Que lescala sigui d1: 5.000 significa que 1 cm del mapa correspon a 5.000 cm en distncia real. Passem els 5.000 cm a km:
Lescala daquest regle s d1:2; 1 cm del regle redut correspon a 2 cm reals
5.000 cm
1m 100 cm
1 km 1.000 m
5.000 100.000
0,05 km
Com que les localitats estan separades 20 cm al mapa: 20 0,05 1 km. Per tant, haurem de caminar 1 km.
38
Com escollir lescala de representaci?

En la majoria dels casos, lnica exigncia ser que la representaci cpiga dins el paper. Per tamb s possible que ens condicioni la definici dels detalls de lobjecte. Com ms detalladament dibuixem lobjecte, ms gran ser el dibuix, i a linrevs.
E 1:200 1 cm del dibuix equival a 200 cm en lobjecte real. En escollir aquesta escala, molts detalls de la representaci es perden perqu s massa reduda. E 10:1 El dibuix del xip s 10 vegades ms gran que lobjecte real. En aquest cas els detalls sn molt importants, i per aix augmentem lescala. El dibuix del camp de futbol s 500 vegades ms petit que un de real.
EXEMPLE RESOLT 3. A quina escala dibuixars un camp de futbol de 75 x 110 metres perqu et cpiga en un foli A4 (210 x 297 cm)? 100 cm El costat ms gran del camp fa 110 metres 110 m 11.000 cm. 1m El costat ms gran del full s de 29,7 cm, i encara nhem de descomptar els marges: 2 cm esq. 1 cm dret 26,7 cm. La ra de semblana ser: mida real mida paper 11.000 26,7 411,9
Ara hem descollir un nmero exacte (sempre ms gran); per exemple, 1:500.
ACTIVITATS 17. Dibuixa a escala 1:2 lalat dels objectes segents: Un disc compacte. Un esborrador de pissarra. Un vas per als llapis. Una barra de goma denganxar. 18. Calcula lescala a la qual shan de dibuixar els objectes de la dreta. Has de saber que les mides exactes dun tetrabrick d1 litre sn: 19 9 6 cm
39
7
ASSAIG: Identificar esbs i croquis
Esbs, croquis i plnol tcnic
Abans de definir-los farem lassaig segent:
Si volguessis explicar com s realment aquest objecte, quin dels dibuixos escolliries? Abans de dibuixar, pensa en lobjecte que vols representar. El teu dibuix ha de parlar per si sol; no hi has dafegir paraules. Si lobjecte ja existeix, com aconseguirs que els altres el reconeguin? I si el vols crear tu mateix, com tho fars perqu lentenguin?
Esbs
Caricatura
Croquis
Tcnic
Abstracte
Lesbs s la primera aproximaci a lobjecte estudiat, i es fa dibuixant-ne a m alada les lnies ms importants. Ha de proporcionar la informaci imprescindible per reconixer lobjecte.
El croquis s el pas segent, tamb dibuixat a m alada, tot i que ha de definir amb ms detall els volums i la proporci de lobjecte. Sapropa ms a la realitat i amb ms precisi.
MALAMENT
MALAMENT
MALAMENT
Al primer dibuix, la proporci entre el vidre i el casquet metllic no est gaire aconseguida, ja que el casquet s massa petit. El segon no t en consideraci la forma de la bombeta.
Tamb s molt important que el croquis aconsegueixi reflectir les proporcions de lobjecte, per sense que el teu dibuix sembli maldestre ni massa detallat.
Consells per fer un esbs Fer servir llapis tous. Prendre els marges del paper com a referncia per traar les lnies horitzontals o verticals. Dibuixar les lnies en un sol tra.
Per fer un bon dibuix a m alada (esbs i croquis), el ms important s la proporci entre les parts de lobjecte, que has dobservar atentament i entendre abans de comenar. El procs de representaci ha danar des dall ms general fins al que s mes propi i particular de lobjecte. El plnol tcnic s lobjectiu final per representar lobjecte. Es dibuixa amb lajuda de tots els instruments de dibuix que has estudiat en aquesta unitat. El plnol tcnic defineix perfectament totes les mides i caracterstiques de lobjecte, de manera que es pugui construir sense perdre cap detall.
40
Esbs
Un esbs s un dibuix fet a m alada. s a dir, no utilitzarem instruments de dibuix auxiliars per fer-lo. Noms necessitem un llapis, paper i goma desborrar. En essncia, un esbs s un primer esborrany de lobjecte que tenim ideat i que encara no hem definit totalment. Hi podem utilitzar les dues tcniques que ja hem vist, tant la perspectiva com les vistes ortogonals.
48
18
26
10
74
Esbs
Croquis
Plnol tcnic
Croquis
El croquis s el pas segent a lesbs perqu ja hi definim els detalls i les mides del nostre objecte. Per tant, cont tota la informaci necessria per fabricar-lo. Tot i que tamb es fa a m alada, ja hi hem de veure ben definides la forma i la mida. Hem de procurar dibuixar-lo, doncs, de forma proporcionada. En el croquis fem servir la representaci amb vistes, encara que sempre hi podem incloure una perspectiva per entendrens una mica ms. Quan dibuixem un croquis, hem dutilitzar les normes de dibuix tcnic que hem estudiat.
Plnol tcnic
L objectiu final de la representaci dobjectes s obtenir el plnol tcnic Aquest dibuix es fa amb lajuda de tots els instruments de dibuix, evitant fer cap tra a m alada. Fins i tot, podem utilitzar moderns programes informtics per obtenir un resultat ms rpid i precs. El plnol tcnic ha de permetre entendre perfectament la forma, dimensions i caracterstiques de lobjecte dibuixat amb la finalitat de poder-lo construir fidelment.
Un dels primers creadors que va descriure les seves idees de forma grfica va ser el genial pintor, cientfic i enginyer Leonardo da Vinci, que va fer esbossos de les seves invencions. Grcies a aquest fet, 500 anys ms tard som capaos de reproduir-les i constatar que moltes funcionen.
41
s molt important proporcionar al fabricant un plnol tcnic amb les tres vistes de lobjecte: alat, planta i perfil.
EXEMPLE RESOLT
4. Lobjecte de la dreta (en tres dimensions) est representat de forma correcta

i incorrecta. Observa els errors.
B Lnia incorrecta. La lnia deixos ha de ser de tra i punt. No shan de duplicar cotes. 90 Sempre que es pugui sha dacotar el dimetre. 40
30
MALAMENT Mida de la lletra excessiva.
30
30
70
90 Les lnies de cotes shan de separar 8 mm de laresta. No shan de duplicar cotes. El tra de lobjecte ha de ser ms gruixut que les lnies de cotes.
70
70
Les lnies no shan de creuar. Acota primer la de menys longitud.
ACTIVITATS 19. Ajudat del regle i duna cinta mtrica per prendre les mides i elabora un croquis dels objectes segents. Desprs passals a un plnol tcnic. a) Un regle. c) Una maquineta de fer punta. e) Un comps. b) La taula de laula. d) Una goma desborrar. f) Un estilgraf.
42
Resum
DIBUIX
instruments sistemes de representaci escala normalitzaci i acotament
de dibuix paper llapis portamines gomes estilgraf
auxiliars regles escaire i cartab comps transportador dangles vistes ortogonals perspectiva cavallera esbs croquis alat, perfil i planta plno tcnic
Acotament: conjunt de normes i smbols que utilitzem per indicar les dimensions i formes dun objecte en un dibuix tcnic. Alat: vista ortogonal corresponent a la vista frontal dun objecte; la que millor el representa. Cartab: instrument auxiliar de dibuix, en forma de triangle rectangle escal, utilitzat juntament amb lescaire per traar lnies paralleles i perpendiculars. Comps: instrument auxiliar de dibuix utilitzat per traar circumferncies i arcs de circumferncia o per transportar mides. Croquis: dibuix dun objecte fet a m alada, amb detalls i dimensions de la pea. Dedre: espai comprs entre dos plans que es tallen perpendicularment. Esbs: dibuix fet a m alada que representa un primer esborrany de lobjecte. Escaire: instrument auxiliar de dibuix, en forma de triangle rectangle issceles, utilitzat juntament amb el cartab per traar lnies paralleles i perpendiculars. Escala: s la relaci que hi ha entre la dimensi del dibuix i la mida de lobjecte real que representa.
Gramatge: magnitud que indica la massa de paper per unitat de superfcie. Metrologia: cincia que estudia com prendre mides. Normalitzaci: conjunt de regles que shan de seguir quan fem dibuixos tcnics. Perfil: vista ortogonal dun objecte, obtinguda en situarnos a la dreta del punt de vista utilitzat per dibuixar les vistes. Perspectiva cavallera: representaci dun objecte tridimensional en un pla sobre tres eixos coordenats, dos dels quals formen un angle de 90, i el tercer, de 135 amb els dos anteriors. Plnol tcnic: dibuix amb una escala definida fet amb instruments o ordinador que reprodueix fidelment totes les caracterstiques de lobjecte representat. Planta: vista ortogonal dun objecte obtinguda en observar-la des de dalt. Transportador dangles: instrument auxiliar de dibuix que permet mesurar angles. Tredre: regi de lespai limitada per tres plans que es tallen perpendicularment entre ells. Vista ortogonal: dibuix obtingut en projectar perpendicularment un objecte tridimensional sobre un pla.
43
Activitats
Aplicaci de continguts 20. Utilitzant lescaire i el cartab, fes una quadrcula
com la de la figura. Pren com a mida de cada costat del quadrat 1 cm.
23. Calcula les dimensions del teu llibre de tecnologia

i expressa-les en metres, centmetres i millmetres. Mesura tamb les dimensions del teu escaire i del cartab.
24. Dibuixa amb el regle els segments segents:

a) Un quadrat de 3,5 dm de costat. b) Un triangle issceles de 6 cm de costat. c) Un cercle de 9,5 mm de radi.
Aplicacions prctiques 25. Fes els dibuixos segents a la llibreta, amb molta precisi: a)
450
b)
Pots comprovar el grau de precisi amb el qual has dibuixat els quadrats traant-ne la diagonal. Passa per tots els punts?
c)
d)
21. Practica amb el teu company de taula i intenta esbrinar en pocs segons lobjecte que ell vol representar mitjanant un esbs molt senzill.
22. Determina de quina classe de representaci grfica parlen les imatges segents. a) b) e)
c)
26. Fes un esbs de:

a) Un telfon mbil imaginat per tu. b) Un autombil del futur.
44
27. Dibuixa un croquis de la cadira de laula taller. 28. Dibuixa a m les vistes de la figura segent:
31. Fes aquest delineat a escala:
32. Mitjanant lescaire i el cartab, aconsegueix 29. Dibuixa els delineats segents i pensa si es poden construir o no: un angle de 15 i un altre de 105. Comprova el resultat amb el transportador dangles.
33. Comprova que lrea dun A0 s un metre quadrat (m2) i calcula lrea dun A4.
34. Quants A4 entren en un A0? 35. Per conixer el teu grau de precisi, dibuixa un
a quadrat amb les seves diagonals i un cercle inscrit i un altre de circumscrit punxant al punt de tall de les diagonals.
36. A partir de dos parells de quadrats girats 45 lun

respecte a laltre, fes aquest dibuix:
30. Tens dues de les vistes en didric i la seva vista

en perspectiva. Ara completa la vista que falta i acotala seguint la normativa.
37. Observa aquestes dues fotografies i dibuixa la

plantilla dun dels elements del molinet.
45
38. Dissenya un logotip per a una marca de sabatilles. Hi has dincloure: a) Lesbs fet a m. b) El croquis amb cotes. c) El plnol tcnic normalitzat (normes UNE).
44. Fes lesbs i el croquis de:

Lestoig. Una grapadora. El llum de la teva habitaci. Una calculadora. El ratol de lordinador. La motxilla. Una ampolla de refresc. Els auriculars. Recorda les normes ms importants del dibuix, com ara la proporci i lexpressivitat. Posa a prova els teus dibuixos ensenyant-los als teus companys. Els entenen?
39. Observa aquestes dues figures, mesuran els

costats i respon la pregunta: quina creus que s un cub?
40. Si volem fer una roda amb la tapa dun pot, on

haur de tenir leix? Calcula-ho.
45. Dibuixa tots els angles de 210, 225 i 270 utilitzant

la combinaci de lescaire i el cartab. Pensa com sumaries els angles de lescaire i el cartab per obtenir-ne un de 360, i desprs dibuixal.
41. Dibuixa el plnol de la teva habitaci vist per sobre (planta). 1 m real = 5 cm al plnol.
42. Des don hem de mirar aquests objectes per poder representar-los mitjanant una circumferncia?
46. Tens lobjecte i les seves projeccions. Creus que estan ben representats en el sistema didric? Si no ho estan, indica lerrada.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
47. Aqu tens un altre objecte amb les seves projeccions.

Marca sobre les vistes els elements ombrejats en color vermell en la perspectiva. Escull un color per a cadascun dels elements i ombreja les seves projeccions amb el seu color.
43. Dibuixa el perfil, la planta i lalat del teu llapis.
46
48. Dibuixa les projeccions de lobjecte de la figura.
51. Observa el dibuix del pont i posa el nom de cada tipus de lnia. Desprs, comenta breument la funci que t cada lnia..
49. A partir de les vistes representades en sistema didric, reconstrueix lobjecte i dibuixal en perspectiva cavallera. Et pot ajudar molt recordar el procs que hem vist en aquesta unitat.
52. Representa lalat i la planta duna llauna de beguda. Segueix els passos segents: Tria b linstrument de mesura segons la dimensi de lelement. Escull lescala adequada perqu sajusti als marges del paper DIN A4. Representa noms els elements importants de lobjecte. Acotal correctament.
53. Observa el dibuix acotat i troba-hi els errors da50. Et proposem que enganxis a la finestra amb cinta
adhesiva un full DIN A4 dacetat i repassis a sobre amb retolador les lnies ms importants que hi figuren, destacant-ne els focus. Fixat sobretot en el carrer, la vorera i els edificis. No dibuixis les formes corbes. cotament seguint les normes que ja hem vist en aquesta unitat. Ara dibuixal en un full en blanc i acotal correctament.
47
PROJECTE DE LA UNITAT: Ombres xineses

No has jugat mai a fer ombres a la paret amb les mans? Ara et proposem construir el teu teatre dombres xineses perqu puguis visualitzar la planta, el perfil i lalat de qualsevol objecte que vulguis posar dins la capsa.
El que necessites
Llist quadrat de 10 10 mm. Paper vegetal. Contraplacat de 3 mm. Goma denganxar termofusible o cola. Llanterna. Objectes variats per ficar a la capsa.
Les peces. Del llist de 10 10 mm, tallan vuit trossos de 20 cm de llarg i quatre de 18 cm (per unir-los i construir un cub).
Marca sobre el contraplacat dotze quadrats amb la seva diagonal. Talla els 24 escaires resultants. (Si no tens contraplacat pots fer servir cartr dur o cartr-ploma.)
Uni de les peces. Uneix tres trossos del llist (dos de 20 cm i un de 18 cm) i refora la uni grapant els escaires. Fes-ne tres ms com aquest i unint-los entre si obtindrs un cub.
Muntatge i encolat. Talla tres quadrats de 20 20 cm de paper vegetal i enganxals en tres de les cares del cub que has construt.
Deixa assecar la cola.
Neteja el pinzell amb aigua desprs dutilitzar-lo.
48
La prova. Busca un lloc fosc, posa un objecte dins la capsa i illuminal amb la llanterna.
El resultat. Illumina lobjecte per qualsevol de les cares que t paper vegetal i nobservars el perfil, lalat i la planta. Potser tindrs problemes per veure b la planta. Troba-hi alguna soluci.
Un consell
No et refis ni de la teva ombra. El refrany t sentit. Tingues en compte que lombra solament ens defineix la silueta de lobjecte. Per tant, les vistes obtingudes no mostren tota la informaci.
Preguntes
Amb una sola vista no podem endevinar com s lobjecte. Per exemple, la fotografia de la dreta podria semblar la silueta dun gelat, una punta de llana... o la llntia dAlad! Quina de les tres vistes (planta, perfil o alat) correspon a lombra de la llntia? Dibuixa a la llibreta les altres dues vistes que falten.
49
RAC DE LA LECTURA
TEXT A
TEXT B
Art geomtric
No solament a les aules o departaments de dibuix tenen importncia els traats geomtrics i el dibuix tcnic. Hi ha altres mbits en els quals tots en podem gaudir: la pintura, larquitectura o lescultura en sn noms alguns exemples. A lAlhambra de Granada, per exemple, els motius geomtrics es repeteixen una i altra vegada sobre parets i sostres, que produeixen un efecte meravells en lobservador. La repetici de polgons i laplicaci del color resolen el problema de la decoraci en aquest edifici, ja que segons la tradici musulmana no shi poden representar persones o animals. Escher es va inspirar en diversos motius geomtrics de lAlhambra per fer alguns dels seus gravats.
Cascada. M. C. Escher, Kesgre Art Museum, Universitat de Michigan (EUA). Aquesta litografia utilitza la perspectiva isomtrica per aconseguir un efecte sorprenent. Laigua sembla estar en moviment continu sense necessitat dun pendent que lajudi.
Mns impossibles
L obra dEscher s espectacular i original. s plena de formes geomtriques que es converteixen les unes en les altres, en una harmonia que cap altre autor no ha aconseguit.
uc Si no ho p dibuixar, s que c no ho enten

ALBERT EIN sic. STEIN, f
En altres casos, Escher va dibuixar objectes o perspectives impossibles, utilitzant amb absoluta precisi els seus coneixements de dibuix. Un exemple daix s el gravat de sobre.
Tessel.lat a lAlhambra (Granada).
50
Fssil dammonits
TEXT C
Espirals naturals...
Les persones han aprs a dibuixar a partir dels models que han trobat a la natura. Una forma capriciosa, per que tamb es troba amb certa freqncia a la natura, s lespiral. Moltes closques danimals tenen aquesta forma, i tamb es corben en espiral les banyes dalguns ruminants. Les espirals tamb sobserven als huracans o quan laigua desguassa.
... i artificials
Tot i que s una forma complexa, el disseny basat en espirals tamb ha estat molt important en alguns casos. Els discos de vinil, per exemple, tenen un solc que segueix una espiral des del centre fins a la vora del disc. Les espirals tamb shan fet servir en lmbit de larquitectura com un recurs en espais limitats. Aix, una escala en espiral facilita laccs duna planta a laltra; o la rampa dun aparcament, que permet als vehicles descendir i ascendir sense recrrer un pendent excessiu.
WWW
LALHAMBRA DE GRANADA http://www.alhambradegranada.org s el web oficial de lAlhambra, amb informaci sobre la histria del palau, com visitar-lo, galeria dimatges, etc. Tamb inclou informaci sobre la ciutat de Granada. ESCHER I LES TESSELLES http://www.mcescher.com Aquesta pgina en angls i neerlands s fora interessant. Inclou imatges de les obres de Maurits C. Escher. Un goig per a la vista. http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates12/ dematesna0001/opciones/Teselaciones.htm Aqu trobars idees interessants relacionades amb els tessellats.
ACTIVITATS
1. Per qu a la decoraci de lAlhambra noms sutilitzen motius geomtrics i color? 2. Qu significa tessellat?
B C
3. Intenta reproduir el gravat de la cascada dEscher, per amb la perspectiva real. Comparals. 4. Espiral i hlix sn el mateix? Comenta quina diferncia hi ha i, si ho fas oralment, no utilitzis les mans per explicar-ho. 5. Observa el teu voltant i troba alguns exemples despirals. 6. Com s lespiral dun disc de vinil? Qu passa si el disc es ratlla?
51
3
PLA DE TREBALL
Aprendrs a aplicar els procediments del treball amb fusta. Valorars limpacte ambiental produt per lobtenci, la transformaci i ls de la fusta i els seus derivats.
Materials i fusta
En aquesta unitat
Coneixers les propietats dels materials. Estudiars les propietats i aplicacions de la fusta i els seus derivats.
Lany 2003 es va batre el rcord del mn de salt amb perxa, que va quedar en 6,14 m. La perxa era de fibra de vidre. Al llarg de la histria, les perxes shan fet de freixe, bamb, alumini Quines caracterstiques aporta la fibra de vidre a la fabricaci de les perxes?
52

L edat de pedra, ledat del bronze, ledat del ferro, ledat del silici En la histria de la tecnologia, la disponibilitat dels diversos materials ha determinat laven tecnolgic.
ACTIVITAT: com utilitzar els materials
1. Objectes impossibles. s possible un pneumtic de paper? I un llibre de granit o un pont de plstic?

I un ordinador de porcellana o una bombeta de fusta? I un martell de vidre? Sembla obvi que aquests objectes no es fabriquen amb aquests materials. Per qu? A B C D
2. Des de la mateixa alada, deixem caure una plomada sobre diversos materials.
En colpejar cada material, observem que: A B C D
El vidre es trenca.
La fusta resisteix limpacte.
Lacer tamb aguanta el cop.
El plstic es deforma.
Indicans quina propietat estem assajant quan fem aquesta experincia.
53
Classificaci dels materials
Els objectes que ens envolten shan fabricat utilitzant una gran diversitat de materials que podem classificar de diferents maneres com, per exemple, pel seu origen. No obstant aix, el criteri ms adient per classificarlos s segons les seves propietats. Les aplicacions possibles dels materials depenen de les seves caracterstiques.
Classificaci dels materials segons lorigen

Materials naturals: sn els que es troben a la natura, com ara el cot, la fusta i el coure. Materials sinttics: sn els creats per lsser hum a partir de materials naturals com, per exemple, el formig, el vidre, el paper i el cartr, i els plstics.
Culleres fabricades amb diferents materials.
Classificaci dels materials segons les propietats

Tenint en compte les seves propietats, els materials ms usuals els podem dividir en aquests grans grups: fustes, metalls, plstics, cermiques, vidres, materials petris i materials txtils.
Material
Fusta
Aplicacions
Mobles. Estructures. Embarcacions. Clips. Ganivetes. Coberts. Estructures.
Propietats
No transporta la calor ni lelectricitat. s fcil de treballar. Bon conductor de la calor i lelectricitat. Dctil i malleable.
Exemples
Pi. Roure. Faig. Acer. Coure. Estany. Alumini.
Obtenci
A partir dels arbres.
Metall
A partir de determinats minerals.
Plstic
Bolgrafs. Carcasses delectrodomstics. Envasos. Taulell de cuina. Faanes i terra dels edificis.
Lleuger. Mal conductor de la calor i lelectricitat.
PVC. PET. Porexpan (suro blanc). Metacrilat. Marbre. Granit.
Per mitj de processos qumics, a partir del petroli.
Petris
Pesats i resistents. Difcils de treballar. Bons allants de la calor i lelectricitat. Dur. Frgil. Transparent (noms el vidre). Flexibles i resistents. Fcils de treballar.
A les pedreres de roques.
Cermica i vidre
Vaixelles. Maons i teules. Finestres i portes. Vidres.
Pisa. Porcellana. Vidre.
Cermica: a partir dargiles i sorres per emmotllament i cocci. Vidre: barrejant i tractant sorra, pedra calcria i sosa. Es filen i teixeixen fibres dorigen vegetal, animal o sinttic.
Txtils
Roba. Tendals.
Cot. Llana. Nil.
54
Altres materials
En alguns casos necessitem combinar les propietats de diversos tipus de materials en un de sol, i per aix es fan servir materials compostos. Un exemple de material compost s el tetrabrick, que est format per capes de material plstic, cartr i alumini. El plstic fa que sigui impermeable, el cartr aporta resistncia i allament i lalumini conserva els aliments perqu no deixa passar la llum.
Laglomerat i el contraplacat sn materials compostos que farem servir al taller. Es fabriquen amb cola, a partir de lmines (contraplacat) o dencenalls i restes de fusta (aglomerat).
Tamb hi ha fibres dorigen mineral, com ara la fibra de vidre, que aporta resistncia a alguns plstics i dna lloc a materials molt resistents i lleugers que es fan servir per fabricar raquetes i bicicletes.
La goma denganxar termofusible s molt til al taller de tecnologia. Es tracta dun material adhesiu que saplica escalfant-lo amb una eina anomenada pistola.
La fibra ptica s el material de les telecomunicacions del segle XXI, perqu pot transmetre molta ms informaci i ms rpidament que el cable de coure. s un fil del gruix dun cabell format per dos vidres diferents duna gran puresa. Lun cont laltre.
Aliatges
Normalment, els materials metllics no es fan servir en estat pur, sin que formen part daliatges. Un aliatge el constitueixen dos o ms elements, un dels quals, com a mnim, s metllic. Un exemple: Lacer, compost de ferro i carboni. El bronze, barreja de coure i estany. El llaut, una mescla de coure i zinc.
ACTIVITATS 1. a) b) c) Indica a quin grup de materials pertanyen i si sn naturals o sinttics: Estany. d) Roure. g) Lli. Caoba. e) Seda. h) Marbre. Alumini. f) Acer. i) Llana.
2. Enumera cinc objectes fabricats, completament o en part, amb cada tipus de material; s a dir, cinc objectes de fusta, cinc de plstic, cinc de metall, cinc de vidre, etc. 3. Quan siguis a casa, observa quin material predomina a cada estana: els dormitoris, la cuina, la cambra de bany, etc. Per qu creus que sha fet aix?
55
2
Quants anys tens, tronc?
Cada any que passa, el tronc dels arbres augmenta de mida. A la primavera es produeix un gran creixement de la capa exterior del tronc, i quan sapropa la tardor el creixement s ms petit. Amb larribada del nou any el procs torna a comenar. Les capes interiors es van endurint a mesura que les dimensions de larbre creixen. Quan tallem un arbre, i si ens fixem en la seva secci, veurem capes de cercles concntrics que corresponen als creixements de cada primavera i cada tardor; les capes de la primavera sn ms clares i les de la tardor ms fosques. Si comptem les capes que t un tronc podrem saber la seva edat.
La fusta
Introducci histrica
La fusta s un material emprat per lsser hum des de sempre. Amb la descoberta del foc, la fusta es va convertir en combustible. Ms endavant, es va fer servir per elaborar estris diversos i armes. Les primeres cases es van construir amb branques i pedres, per ben aviat, a causa de la seva resistncia, la fusta es va emprar per fer bigues i pilars. Aquests ltims cent anys, la fusta tamb sha utilitzat per fabricar pasta de paper (fins aleshores es feia amb lli i cot). Actualment encara fem servir la fusta com a combustible, i tamb per elaborar eines, fer paper i en la construcci.
Descripci del tronc

Quan tallem un arbre, hi podem veure les parts segents:
Medulla. s la part central de larbre. Duramen, o la fusta prpiament dita.
Escora. s el recobriment extern que envolta el tronc.
Albeca o fusta jove. s la fusta en perode delaboraci; s la part viva de larbre i est plena de saba. T un color ms clar i s ms tova que el duramen.
Radis medullars. Des del cor del tronc surten uns radis que sencarreguen de portar la saba fins a la perifria.
La saba s un lquid que transporta aigua i nutrients des de les arrels fins a les fulles dels arbres. Quan sha talat larbre, conv eliminar la saba perqu la fusta no es vegi afectada per lacci dels fongs (putrefacci) ni envada pels insectes (corc).
Quan el van talar, aquest arbre tenia cinquanta anys.
56
Obtenci de la fusta
Avui dia, la fusta sobt darbres en ple desenvolupament (ni gaire joves ni gaire vells). Es talen a lhivern, quan la circulaci de la saba s mes baixa. Les fases per obtenir la fusta sn les segents:
1. Tala dels arbres. Es fa a m, amb destrals i serres, o b amb serres mecniques. Un cop talat larbre seliminen lescora i les branques. Els troncs es transporten a la serradora per carretera, ferrocarril o vies daigua. (Normalment, la fusta s menys densa que laigua i flota; per aquest motiu saprofita el corrent de laigua per transportar els troncs.) 2. Manufactura de la fusta. En aquesta fase es treu lescora del tronc (si en t) i desprs es talla el tronc longitudinalment amb serres verticals de vaiv o serres circulars. Daquest procs se nobtenen taulers, taulons, xapes, fulloles i llistons.
3. Assecatge. Sapilen les fustes de manera que quedin separades de terra i entre elles perqu hi circuli laire. Es pot accelerar el procs amb aire calent.
4. Distribuci cap a les ebenisteries, fusteries i fbriques. La indstria de la fusta elabora lobjecte final amb els taulons naturals. Les branques i lescora serveixen per fabricar fustes i taulons artificials. Lescora tamb es pot fer servir en la jardineria o com a combustible.
ACTIVITATS 4. Dibuixa el tall transversal dun arbre i indica les parts que shi poden apreciar. 5. Quins mitjans de transport es poden fer servir per transportar la fusta fins a les fbriques que la treballen? 6. Fes un esquema amb les fases a qu se sotmet la fusta des que es tala un arbre fins que arriba a lebenisteria. 7. Com es mostraria als anells dun tronc una poca de creixement lent de larbre?
57
Propietats de la fusta
La fusta no t unes propietats fixes. Fins i tot, els trossos dun mateix arbre sn diferents. Tot i amb aix, estudiarem algunes propietats generals de la fusta; s a dir, les que influeixen en les seves aplicacions.
Densitat
La densitat s la relaci entre la massa i el volum dels cossos.
En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a laigua, i s per aquest motiu que suren.
ASSAIG: densitat de diferents fustes A la fotografia pots veure blocs del mateix volum fets amb fustes diferents: faig, roure, pi i balsa. Quin senfonsar menys? densitat = massa volum
Pi 230 120 Balsa
Fusta
Faig Roure
Densitat (kg/m3)
680 820
La unitat de massa que reconeix el Sistema Internacional s el kg/m3, per s ms prctic el g/cm3.
Duresa
La duresa s loposici que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que s ms dur.
La duresa duna fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat daigua que cont.
ASSAIG: grau de duresa de diferents tipus de fusta
Faig
Roure
Pi
Balsa
Quan es deixa caure la plomada sobre les diferents fustes apareixen marques de mides diferents. Quina fusta s la ms dura?
58
Resistncia a esforos
Quan sescull una fusta per a una aplicaci determinada, la propietat ms important que cal considerar s la seva capacitat per resistir esforos.
La resistncia de la fusta a la tracci depn de la direcci en qu es fa lesfor.

ASSAIG: resistncia a esforos de la fusta
Noguera
La fusta aguanta molt b els esforos de tracci que segueixen la direcci parallela a les fibres.
En canvi, la resistncia a la tracci en sentit perpendicular a les fibres s molt dbil.
Com en el cas de la tracci, normalment les fustes suporten b els esforos de compressi, sempre que segueixin la direcci parallela a les fibres. Conductivitat trmica i elctrica
Com que la fusta s mala conductora de la calor i del corrent elctric, s un material idoni per a lallament trmic. Els terres de fusta, com la tarima flotant o el parquet, sn ms clids a lhivern que els terres de materials cermics.
Hi ha fustes que presenten una gran resistncia a la flexi.

ASSAIG: resistncia a la flexi de fustes de diferents tipus Bamb Faig Pi
La fusta ms resistent a la flexi s la que suporta ms pes sense trencar-se.
Lluentor i color
Algunes fustes, com ara el castanyer i laccia, presenten, un cop polides, una superfcie brillant que les fa molt apreciades. Nhi ha daltres que tenen una coloraci especial que les fa diferents de la resta. s el cas de les fustes tropicals: caoba, bans, pal de rosa
Durabilitat
Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als parsits i els fongs, i daltres que no ho sn tant. Entre les ms duradores hi ha la noguera, la teca i la caoba, i entre les que ho sn menys hi ha el pi i leucaliptus.
59
Classificaci de les fustes
Segons les propietats que acabem destudiar, hi ha molts tipus de classificacions possibles. La ms comuna les divideix en: Fustes toves. En general, es tracta darbres resinosos de fulla perenne (conferes), de color blanquins i fcils de treballar, com ara el pi o lavet. Fustes dures. Corresponen als arbres de fulla caduca: el freixe, la noguera, el roure, el faig i el bans.
Caoba americana
De color rosa clar, tot i que senfosqueix amb el temps. Generalment compacta, de Amrica Central gra fi, quasi sense porus i i del Sud amb vetes llargues. s fcil de serrar, polir i envernissar.
Mobles de luxe. Embarcacions, talles i fulloles.
Pollancre
Europa
Fusta molt comuna. s lleugera i dun color vermells groguenc.
Embalatges, pasta de paper i fusteria barata.
Faig
Europa i nord dsia
Pi silvestre
Europa i nord dsia
Fusta tova i resinosa, de color clar i amb vetes vermelloses.
Mobles, ebenisteria i treballs de construcci.
Fusta de color marr blanquins que passa a rosat; es comporta b davant la compressi.
Mobles, ebenisteria i treballs de construcci.
Balsa
Amrica del Sud
Fusta tova Fusta dura
La ms tova i lleugera de les fustes tropicals. s dun to rosaci o gris pllid i es treballa molt b.
Allament, reforos de flotaci, maquetes i embalatges.
60
Tell
Europa
Avet roig
Europa
Fusta gaireb blanca amb vetes de color blanc pllid.
Taules harmniques per a pianos i caixes de ressonncia de violins.
Fusta tova, lleugera i flexible que es treballa molt b. T poca resistncia mecnica.
Esclops, talles, llapis i bastons.
Roure europeu
Europa
Fusta de color marr clar, densa i duradora, bastant difcil de treballar.
Mobles, ebenisteria, parquets, talles i construcci dembarcacions.
Noguera
Europa, sia i frica
Fusta de color terrs amb vetes quasi negres. Es treballa molt b i permet un acabat excellent.
Mobles, ebenisteria de luxe, articles tornejats i fulloles.
Freixe
Europa i nord dsia
Fusta dura dun color blanc lleugerament rosat. T una gran elasticitat i tenacitat.
Mobles corbs, mnecs deines, equips esportius, ebenisteria i contraplacats.
Bans
ndia, Sri Lanka i frica tropical
Fusta tropical molt densa, dun to entre marr fosc i negre. Senvernissa amb dificultat.
Instruments musicals, mobles de luxe i petits objectes tornejats com ara els mnecs dels coberts.
Teca
Sud i sud-est asitic, frica i Carib.
Fusta de color castany daurat, textura regular i aspecte olis. Gran durabilitat i resistncia a la humitat i la calor. No es deforma ni sesquerda.
Ebenisteria dinterior i dexterior, embarcacions i mobles dexterior.
ACTIVITATS 8. Completa la taula segent:

Fusta Aplicacions Propietats
Color marr blanquins que passa a rosat. Suporta b la compressi. Embalatges, pasta de paper i fusteria barata. Noguera Parquets o empostissats. Avet roig Balsa Violins. Fusta tropical molt lleugera i tova. Es treballa molt b.
Mobles de terrassa.
Color castany daurat, textura irregular i aspecte olis. Gran durabilitat i resistncia a la humitat i la calor. No es deforma ni sesquerda.
61
5
Els taulers comercials
Els taulers es venen normalment en formats d1,22 2,44 m. Nhi ha de dos tipus: amb una capa externa de fusta noble, si es vol un aspecte ms esttic; o b de plstic, si es prioritza la seva resistncia a laigua.
Derivats de la fusta
De la fusta natural sobtenen altres productes, com els taulers artificials, el paper i el cartr.
Els taulers artificials

En general, els mobles que tenvolten i que fas servir no sn de fusta natural. Linterior dels mobles es fa de fustes artificials, i noms es fa servir la fusta natural, en forma de lmines, per al recobriment extern. Els taulers artificials presenten les caracterstiques segents:
1. Sn ms econmics que la fusta natural. Saprofita el 100% dels arbres. 2. Sn ms plans i llisos. 3. Poden tenir mides molt ms grans. 4. No es deformen, ni podreixen, ni es corquen.
Fonamentalment, poden ser de tres tipus: Contraplacat. Es fabrica enganxant entre si capes fines de fusta, collocades de manera que les fibres de la capa inferior quedin perpendiculars a les de la capa superior. Aix saconsegueix una resistncia uniforme del material. El nombre de capes s sempre senar, per tal que les vetes siguin paralleles. El material que es fa servir per enganxar-les s la cola.
Contraplacat.
Si tallem el tronc de manera rotativa, aconseguirem una capa de superfcie ms gran.
Aglomerat.
Aglomerat. Sobt a partir dencenalls i trossos de fusta tractats a pressi i desprs encolats. El producte resultant es premsa formant planxes i es deixa assecar. Lacabat final pot ser sense cobrir, plastificat o b xapat amb fusta natural. Premsat o de fibra. Es fabrica amb fibres de fusta seca, per compressi a alta pressi i temperatura, i suneix amb resina sinttica. El producte ofereix una textura fina i uniforme de cantells perfectes. Comercialment es coneix com tauler DM. s molt dur, fcil de treballar i de pintar. Si en la uni i compactaci es fa servir la resina de les fibres de la fusta en lloc de resina sinttica, el producte sanomena tblex.
DM (densitat mitjana).
62
El paper
El paper s una capa fina de fibres vegetals entrellaades entre si formant un llen que t les propietats de ser resistent, perdurable en el temps, higroscpic (absorbeix b laigua), lleuger i allant de la calor i del corrent elctric. El seu procs de fabricaci s el segent:
La cellulosa
La cellulosa s el constituent principal de la paret cellular de les plantes. Sobt en grans quantitats de la fusta, i especialment de larbre de leucaliptus.
2. Sobt la pasta de paper. 1. En primer lloc, cal pelar el tronc i separar la cellulosa dels altres components de la fusta. Amb aquesta finalitat es tritura la fusta i es barreja amb una gran quantitat daigua. 5. A continuaci, la pasta passa per uns rodets calents que ajuden a assecar-la. 6. Finalment, senrotlla formant bobines de paper.
4. Aquesta pasta blanca es reparteix duna manera homognia sobre una reixeta metllica que permet que laigua sescorri.
3. Shi afegeixen reactius qumics per blanquejar-la.
El cartr
Un altre derivat de la fusta s el cartr, que sobt a partir de lmines gruixudes de pasta de paper o b per lencolat de capes. El cartr ondulat s el ms com. El formen una capa interior de paper en forma dondes reforada per dues capes exteriors llises que sadhereixen amb cola. La disposici daquestes lmines dna una gran lleugeresa i resistncia al cartr. Una de les aplicacions ms importants daquest material s lenvasament o embalatge de productes. A ms, s net, admet diversos acabats i es pot reciclar.
ACTIVITATS 9. Com definiries el paper? Quines propietats t? 10. Com es fabrica el cartr? 11. Per qu el cartr s resistent i lleuger?
El cartr ondulat t la capa interior ondulada perqu sigui ms resistent i lleuger.
63
Treball amb fusta
La fusta i els seus derivats serveixen per construir una infinitat dobjectes. En el procs de fabricaci es fan diversos treballs i sutilitzen eines bsiques que permeten aconseguir els resultats esperats. Les operacions ms corrents que intervenen en la fabricaci dun objecte sn: mesurar i marcar, subjectar, tallar, desbastar, perforar, unir i acabar.
Mesurar i marcar
Material malbaratat.
El primer pas per fer una bona feina s prendre mides i marcar a la fusta la pea que sha de tallar. Per cal tenir en compte aquests consells: Una petita errada en les mides pot fer que tot el treball sen vagi en orris. Paga la pena, doncs, dedicar el temps necessari a prendre-les correctament. Cal aprofitar al mxim el material. Pensa que com ms material sen vagi en orris ms arbres es talaran innecessriament.
Metre de fuster. Tradicionalment s de fusta de boix i t un mecanisme que permet doblegar-lo i desplegar-lo amb facilitat.
Material ben aprofitat. Abans de fer la marca, assegurat que has collocat b lescaire.
Escaire metllic. Consta duna fulla metllica graduada, unida en angle recte a una pea de fusta, metall o plstic. Serveix per comprovar angles de 90 o per marcar lnies paralleles i perpendiculars.
Flexmetre. s una cinta metllica graduada que senrotlla en espiral mitjanant un mecanisme que permet mantenir-la enrotllada. Pot dur un fre per mesurar amb comoditat.
Comps de puntes. Serveix per marcar lnies corbes o circumferncies a la fusta. T dues potes amb puntes metlliques i s dacer.
ACTIVITATS 12. Dibuixa com marcaries correctament les peces segents al tauler de la figura, per tal daprofitar al mxim el material.
64
Subjectar
Abans de tallar, hem de subjectar el material per poder treballar amb seguretat i precisi quan fem s de les eines. Per fer aquesta operaci sutilitzen:
Serjant. Ens permet fixar les peces a la taula de treball o subjectar les que shan encolat.
Sha de collocar la pea de fusta sobre la taula, de manera que sobresurti la part que hem de treballar (tallar, perforar).
Cargol de banc. Aquest element consta de dues mandbules, una fixa i laltra mbil. La part mbil es mou amb un cargol sense fi i subjecta la pea amb la part fixa.
Sha dobrir el serjant fent girar el cargol sense fi, i sha de collocar de manera que per sota mossegui la taula, i per sobre, la pea.
Abans de collar-ho, cal collocar un tros de fusta o plstic entre la pea i el serjant perqu no quedi cap marca a la pea. Abans de posar-hi la fusta no toblidis de marcar.
Tallar
Quan tinguem la pea ben subjectada ja podrem tallar. Si la fusta s fina, es fa servir la serra de vogir o de marqueteria.
Serra de vogir. T un bastidor que permet mantenir en tensi el pl de serra, i dun mnec per agafar leina. El tall sha de fer amb moviments lents i uniformes. Cal aprofitar la longitud de tall ms gran possible de la fulla i mantenir-la sempre perpendicular a la pea.
Per collocar un pel de serra nou, hem dafluixar les dues papallones que el subjecten. Escollirem el pl ms adequat per a la fusta i la mena de tall que volem fer. Recorda que les dents han de mirar cap enfora i cap avall.
Pel que fa als talls interiors, hem de fer un petit forat amb el trepant, treure el pl de serra, introduir-lo pel forat i tornar a muntar la serra.
65
Quan haguem de tallar peces ms gruixudes farem servir el xerrac. La forma i disposici de la fulla determina els diferents tipus de xerrac. Per tallar fusta utilitzarem sobretot el xerrac de fulla flexible i el de costella.
Xerrac. Es compon duna fulla llarga i flexible que sol ser dun gruix decreixent i dun mnec de fusta o plstic per facilitar-ne el maneig.
Posem la pea de fusta de manera que ens permeti tallar amb un grau dinclinaci de 45 respecte a la superfcie, i mantenint la fulla alineada amb lavantbra. Un cop obert el tall, podem fer servir tota la llargria de la fulla amb moviments lents i uniformes. Serra a poc a poc i sense presses; s ms efica i menys cansat.
45o
Xerrac de costella. T la fulla i les dents primes i fines, i es fa servir per a treballs de precisi. Es caracteritza perqu a la part superior de la fulla hi ha una franja pesant dacer o llaut que serveix per mantenir la fulla recta i facilitar el tall.
Mquines elctriques
Serra de vogir porttil. s una eina molt verstil que sutilitza per tallar qualsevol mena de tauler i fusta massissa. T diferents fulles que tamb permeten tallar metalls i plstics. Leina consisteix en un petit motor acoblat a una serra prima que talla la fusta amb un moviment de vaiv. Serra circular de taula. Disposa duna taula que es pot inclinar per fer diferents talls. Funciona com les serres de vogir porttils, per deixa les dues mans lliures per guiar la pea.
Torn. Aquesta mquina fa girar la pea de fusta per poder-la treballar utilitzant la ganiveta, que a ms a ms pot canviar de posici. Tamb serveix per fer bols buidant-ne linterior.
Fresadora. Aparell que permet fer motllures i determinats encaixos. Disposa duna ganiveta especial, la fresa, que pot modelar formes diverses.
66
Desbastar
Loperaci de desbastar serveix per eliminar el material que sobra del tall duna pea de fusta. Hi ha dos tipus de desbastat: Llimar. Seliminen les estelles del tall i es deixa un acabat bast. Polir. Amb el paper de vidre serosiona la superfcie i sobt un acabat fi.
Paper de vidre. s una lmina de paper amb partcules de materials abrasius enganxades. El paper de vidre segueix una numeraci per indicar si s de gra gruixut o de gra fi.
La llima i la raspa sn dun acer dur per frgil. Si cauen a terra es poden trencar. Llima o raspa. s una barra dacer amb dents a la superfcie i un mnec de fusta. Pot tenir diverses formes o seccions. Sagafa amb les dues mans, una al mnec i laltra a lextrem de la barra, i es fa lliscar sobre la fusta.
Per polir amb ms comoditat, sembolica un tros de fusta o dun material rgid amb el paper de vidre. Es comena amb el de gra gruixut i sacaba amb el de gra fi.
Perforar
La tcnica de perforar ens permet fer forats a la fusta. Generalment sutilitzen el filaberqu i la barrina. El trepant elctric s molt efica, per el seu s s ms perills.
Filaberqu i trepant manual. Es componen duna manovella o maneta, que serveix per fer girar una broca situada al portabroques, i dun suport per subjectar-los. Serveixen per perforar la fusta. Al mercat es poden trobar diferents tipus de broques, segons el material i la mida del forat.
Trepant elctric. Consisteix, bsicament, en un motor que fa girar la broca. T una gran velocitat i permet una penetraci sense esfor.
SEGURETAT
Quan es treballa amb eines elctriques cal seguir sempre les normes segents: No portar roba folgada, penjolls o el cabell deixat anar; es podrien enganxar amb la mquina i provocar un accident. Fer servir sempre ulleres protectores. Subjectar la pea que estem treballant. Revisar peridicament que el cable i lendoll estan en perfecte estat. Desendollar leina quan no la utilitzem i sempre que hi fem algun ajust. No estirar mai el cable per desendollar la mquina. No fer servir maquinria elctrica en llocs humits.
Barrina. Es tracta duna punta helicodal inserida en un mnec de fusta. Aquest estri sutilitza per fer petits forats i per marcar el lloc on hem de perforar o introduir un cargol.
67
Martell.
Unir
Per unir dues peces de fusta sutilitzen diverses tcniques que tot seguit estudiarem. Aprendrem a clavar, cargolar, encolar i acoblar.
Tcnica per clavar

Se subjecta el clau amb els dits i se li donen uns cops suaus fins a introduir-lo una mica. Aleshores es retira la m i es continua loperaci amb martellades ms fortes.
Si volem introduir un clau gruixut en una fusta, hem de fer-hi abans un forat per evitar que sesquerdi. No shan de posar dos claus alineats. Sevitar que sobri la fusta.
Els claus han de travessar les fibres perpendicularment per aconseguir que la uni sigui ms forta.
Tornavs elctric.
Tcnica per cargolar

Per enroscar sha descollir el tornavs adequat a la ranura de la cabota del cargol. Sagafa pel mnec amb una m i es fa girar en el sentit de les agulles del rellotge.
Puntes recanviables. Cargols per a fusta o tirafons. Sn peces de metall de secci cilndrica que tenen una rosca helicodal que acaba en punta i cabotes de formes diverses.
Els claus poden variar en longitud, gruix i tipus de cabota.
Perns. Els cargols daquest tipus permeten collocar femelles estndard o dorelles. Sutilitzen quan es vol que les unions siguin desmuntables.
Tcnica per encolar

Cal recordar que si hem de collar un cargol gran la fusta es podria obrir. Per evitar-ho, abans hem de fer un forat amb la barrina.
Loperaci dencolar serveix per unir les peces de fusta mitjanant un compost que sanomena cola. Aquesta substncia sadhereix a les fibres de la fusta i sendureix formant una uni estable. Per encolar cal tenir en compte que: Les superfcies han destar ben netes, sense verns ni pintura. Mentre sassequen, les peces han destar sotmeses a pressi. Amb aquesta finalitat podem fer servir serjants o cargols de banc. Lexcs de cola sha de netejar amb un drap humit abans que sassequi.
68
Tcnica per aplicar cola termofusible amb pistola

Podem encolar peces de fusta amb cola termofusible mitjanant una pistola especial.
Aquesta pistola t una resistncia elctrica a linterior que escalfa una barra de cola termofusible. Quan la cola s calenta, es fon i la podem utilitzar. Per dosificar la quantitat de cola, la pistola t un gallet que empeny la barra slida de cola.
SEGURETAT
La cola termofusible que aplica la pistola surt a una temperatura molt alta. Per no cremar-nos, hem de tenir en compte aquests consells: No toquis la cola en estat lquid, ja que s molt calenta. No deixis la pistola en qualsevol lloc, ja que pot deixar caure alguna gota de cola sobre la taula i cremar-te. Cal utilitzar un suport.
Tcnica per acoblar

Aqu tractarem de les unions de les peces de fusta per fer que encaixin luna en laltra. Algunes formes dacoblament sn:
Acoblament amb espigues o tacs. La tcnica s la segent: 1. Es marquen uns forats del gruix de lespiga a les peces que shan unir. 2. Els forats han destar separats de la vora i centrats en la pea perqu encaixin perfectament.
3. Les espigues es colloquen, amb una mica de cola, com a element duni entre les dues peces. 4. Per acabar dencaixar les peces es fa servir un martell. Cal collocar una pea de fusta o plstic al punt on shagi de colpejar per evitar fer marques a la fusta.
Altres tipus dacoblaments.
Trau i metxa. En una de les peces de fusta shi fa un rebaix (trau). A continuaci, sencola i sacobla en laltra pea. Sutilitza, per exemple, per formar angles rectes entre les peces.
Acoblament encadellat. Es fa servir per unir dues peces de fusta pels cantells. En una de les fustes es fa un rebaix al llarg del cantell (femella) i en laltra es fa un sortint (mascle). Abans dencaixar-les, les peces sencolen. Els terres i parets de fusta es colloquen mitjanant aquesta mena duni.
Cua doreneta. Sutilitza molt per unir calaixos, ja que s una uni molt resistent. Les peces que suneixen sn amples i no gaire gruixudes.
ACTIVITATS 13. Quin tipus duni utilitzaries en un element que ha de ser desmuntable? 14. Quines precaucions cal tenir en compte a lhora de clavar perqu la fusta no sesquerdi?
69
Acabar
SEGURETAT
Farem servir guants sempre que utilitzem productes colorants. Les taques de tint sn difcils deliminar. Els tints amb alcohol contenen substncies dissoltes que poden ser perjudicials per a la pell. Mantindrem ben ventilat lespai on treballem amb aquests productes; els vapors que desprenen quan sassequen poden ser txics.
Loperaci de lacabat es fa per protegir la fusta i millorar-ne laspecte. s molt important que, abans daplicar qualsevol tcnica dacabat, la superfcie de la fusta estigui neta, seca i suau. Qualsevol imperfecci destacar ms amb lacabat.
Tintatge de la fusta
Es poden aplicar diferents tints per intensificar el color de la fusta o donar-li el to desitjat. Hi ha diversos tipus de tint: Tints amb aigua. Es venen en forma de pols i es dilueixen en aigua. Sn barats i shan daplicar generosament. Triguen molt a assecar-se. Tints amb alcohol. Se solen comercialitzar en pols o b lquids, presenten una mplia gamma de colors i sassequen rpidament.
Altres tcniques en lacabat amb fusta

Lenvernissat. El verns s una barreja de resines amb un dissolvent que sevapora durant lassecatge de la pea. En moltes ocasions protegeix la fusta de laigua. Es tracta dun acabat que canvia la sensaci tctil de la fusta. Lacabat amb cera. Se sol fer amb cera dabelles, que pot portar tint incorporat. Sha daplicar en petites quantitats amb un drap i deixar que sassequi tot un dia abans daplicar la segona capa. Lacabat amb oli. Loli ms utilitzat s el de llinosa, tot i que sen poden utilitzar daltres, com loli dans i el de teca. Lavantatge que presenten tots tres s que mantenen les qualitats al tacte de la fusta i sn fcils de restaurar. Sapliquen fregant la superfcie amb un drap amarat doli. En les fustes noves cal aplicar-hi diverses capes, per sempre sha desperar que sassequi la capa anterior. La pintura. Al mercat hi ha una mplia varietat de pintures amb aigua o amb dissolvents que, en aplicar-se, cobreixen la fusta amb una pellcula.
PROCEDIMENT
1. TINTATGE DE LA FUSTA
1. Comprova que
la pea de fusta est neta i perfectament polida.
2. Dissol el tint en laigua.

La quantitat que en necessitars dependr de la intensitat de color que vulguis obtenir.
3. Suca el pinzell al tint

i escorre lexcs de producte.
4. Aplica el producte amb

el pinzell, en direcci parallela a la veta de la fusta. Deixa assecar la pea el temps que calgui.
70
Les regles dor al taller
Al llarg daquest curs i dels segents passars fora hores al taller de tecnologia. A continuaci tindiquem algunes normes per optimitzar el treball en aquest espai.
1. Aprofita al mxim el material. Cal dibuixar les peces de manera que coincideixin amb les vores del material utilitzat.
2. Marca abans de tallar. Sha destar el temps que calgui per mesurar i marcar, ja que sempre dna ms feina tornar a tallar de nou.
3. Utilitza correctament les eines. Has de netejar-les i desar-les al seu lloc desprs dutilitzar-les.
4. Poleix desprs de tallar. s impossible unir peces que no tinguin la superfcie llisa.
5. Utilitza la quantitat de cola imprescindible. A ms de ser una despesa innecessria, quan sassequi caldr eliminar-ne el sobrant.
6. Mantingues net i endreat el taller. Daquesta manera et resultar ms fcil treballar i no es perdr mai cap pea ni cap eina.
71
8
Reciclatge del paper
Per obtenir paper reciclat sutilitzen productes qumics que eliminen la tinta i blanquegen el paper. Aquests productes sn molt contaminants. La soluci s utilitzar productes biodegradables.
Limpacte ambiental i les seves solucions
La fusta s un material que gaireb no contamina. s biodegradable i es pot regenerar fcilment plantant nous arbres. A ms, la fusta i els seus derivats es poden reciclar per a nous usos. Malauradament, no totes les conseqncies derivades de laprofitament de la fusta sn positives. Com deus haver endevinat, la tala incontrolada darbres pot destruir boscos sencers. Tamb algunes transformacions de la fusta produeixen contaminaci, com ara la indstria del paper o la combusti denergia. No obstant aix, podem minimitzar aquest impacte reciclant el paper, amb la tala selectiva darbres i la repoblaci forestal. La taula segent ens indica els problemes que pot generar lexplotaci i ls de la fusta, aix com algunes possibles solucions:
Activitat
Tala darbres als boscos
Impacte
Desaparici de lhbitat de certs animals. Impacte paisatgstic. Desertitzaci i erosi del sl, ja que els arbres contribueixen a mantenir la humitat i a palliar lerosi produda per la pluja. Augment de la quantitat de CO2 a latmosfera, ja que les plantes i els arbres sencarreguen de transformar el CO2 en oxigen.
Solucions
Per evitar la desforestaci sutilitzen dos mtodes: La tala parcial. Es talen algunes parcelles del bosc i es deixa la resta sense talar. El mtode dels arbres sembradors. Es talen noms alguns arbres i sen planten de nous als espais creats. Quan creixen, es talen els arbres que shavien deixat sense talar. Utilitzaci de productes biodegradables. Reciclatge de paper.
Fabricaci de paper
La indstria del paper necessita productes qumics per descompondre la fusta i per blanquejar-la. El procs necessita una gran quantitat daigua. Laigua es contamina en contacte amb els productes qumics.
Retirada a labocador
No suposa contaminaci, ja que la fusta s un material biodegradable. No obstant aix, els vernissos i pintures que es fan servir per tractar la fusta s que sn contaminants.
Utilitzaci de productes biodegradables. Reciclatge de la fusta i els seus derivats.
Bobina de paper reciclat.
ACTIVITATS 15. Quines sn les conseqncies mediambientals de la tala darbres? 16. Quines mesures se tacuden per evitar la desaparici dels boscos sense deixar de talar arbres per aprofitar-ne la fusta?
72
Resum
MATERIALS I FUSTA
materials fusta
classificaci segons les propietats
obtenci tala transport tall assecatge
propietats densitat conductivitat duresa resistncia
classificaci dures toves
derivats taulers artificials paper i cartr
treball mesurar i marcar subjectar tallar i perforar desbastar unir acabar
Acoblar: unir dues peces de fusta fent encaixar luna en laltra. Aliatge: material metllic elaborat per fusi de dos o ms metalls purs (o dun metall i un material no metllic). Arc: carcassa o estructura metllica que subjecta i mant en tensi la serra de tall duna serra de vogir. Cantell: part lateral dun tauler. Quan el cantell va vist (per exemple, el frontal dun prestatge), es recobreix amb una cinta molt fina (tapacantells) del mateix to que el tauler. Cola: pasta adhesiva molt utilitzada per unir peces de fusta. Contraplacat: tauler format per lmines fines de fusta que sencolen de manera que les fibres quedin entrecreuades. Corc: insecte petit de color fosc; les seves larves salimenten de la fusta rosegant-la i foradant-la. Darrere: part posterior del moble, calaix, etc. Normalment selabora amb fullola o, tamb, amb tblex. Desbastar: eliminar les parts ms bastes duna pea de fusta (les restes destelles que queden desprs del tall). Fibra: cadascun dels filaments que formen part de la composici dels teixits orgnics vegetals.
Fulla (duna eina): lmina de metall que normalment talla. Fusta: part dura dels arbres i arbustos que saprofita per a la fusteria i lebenisteria. Metxa o espiga: tac petit i prim de fusta que sutilitza per unir dues peces on sha fet un forat perqu encaixin. Plstic: material sinttic, resistent i lleuger que es treballa amb facilitat. Serrabiaixos: eina per subjectar un llist i tallar-lo a 90 o a 50 graus grcies a unes guies que orienten la serra. Tblex: tauler molt fi i fcil de treballar; t un aspecte semblant al cartr. Tauler daglomerat: pea de fusta plana i allargada feta amb trossos premsats de fusta i material adhesiu. Tauler DM: tauler daglomerat molt utilitzat per les seves altes prestacions i pel preu redut. Verns: dissoluci emprada per protegir i millorar lacabat de la fusta. Veta: llista o ratlla duna fusta que es diferencia pel seu color o tonalitat. Vidre: material frgil i transparent utilitzat per elaborar recipients, els vidres de les finestres... Xapa: fulla o lmina de fusta (fullola), metall o qualsevol altre material.
73
Activitats
Aplicaci de continguts 17. Imaginat que has descollir una taula per a una
terrassa. a) Nescolliries una dun material que es rovells amb facilitat? Per qu? b) Investiga de quin material es fan les taules per a exterior.
22. Indica si les afirmacions segents sn certes o

falses: a) Qualsevol fusta flota sempre a laigua. b) Les fustes no duren mai ms de cent anys. c) Els taulers artificials es fabriquen amb fusta natural i resines sinttiques. d) Les fustes resisteixen latac de parsits i fongs.
18. Indica de quins materials estan fets els objectes segents: a) Paella b) Finestra c) Ampolla d) Banyera e) Llibre f) Bolgraf g) h) i) j) k) l) Tassa Aspirina Para-sol Biga Cullera Empastament
23. Indica les propietats que fan que els objectes segents estiguin fabricats amb aquests materials: Fusteria de banys i piscines amb fusta de teca. Maqueta dun vaixell amb fusta de balsa. Cadires i taules de la classe amb fusta contraplacada. Parquet duna casa amb fusta de roure. Mnec dun martell amb fusta de freixe.
24. Quines diferncies hi ha entre els diversos tipus

de taulers artificials?
19. Alguns objectes es poden fabricar amb materials diferents. Compara un bolgraf de plstic, un de fusta i un de metall. Emplena els forats buits de la taula adjunta. Si haguessis descollir un material, quins factors tinfluirien ms a lhora descollir-ne un o un altre?
Plstic
Propietats Es deforma i modela fcilment augmentant la temperatura. s tova i es pot treballar fcilment. Es pot modelar en mquines especials.
25. Indica els avantatges de fer servir taulers de fusta

artificial en lloc dels de fusta natural. Indica alguns objectes que habitualment es fabriquen amb aquesta mena de fusta. Hi veus cap inconvenient?
Fusta
Metall
26. Indica amb quin tipus de tauler artificial es fabrica un veler, un tauler de cuina, un altaveu, un encofrat, una porta, un env decoratiu, i amb quin es folra una paret.
Factors tcnics
27. Per qu es diu que el paper s un derivat de la

fusta?
Factors econmics (preu) Factors mediambientals Factors esttics
28. Explica quin s el procs que es fa servir per fa0,50 3 3
bricar paper.
29. Per qu s important subjectar les peces de fusta?
30. Quines sn les eines que sutilitzen per subjectar

peces?
31. Si haguessis de tallar tots aquests materials i pe20. Esmenta els passos que shan de seguir per obtenir
fusta, des de larbre fins a ls a les fusteries. ces, quina eina utilitzaries? a) Una pea petita de contraplacat. b) Una pea daglomerat de cantells rectes. c) Una pea gran de cantells rectes i fusta dura. d) Un llist de fusta que forma un biaix a 45.
21. Quines eines es fan servir per talar els arbres al

bosc?
74
32. Quines diferncies i similituds hi ha entre una llima

i una raspa?
39. Al llarg de la unitat hem anat repassant les eines

ms importants que es fan servir per treballar la fusta. Moltes les podrs utilitzar al taller. Abans de fer servir cap eina has dassegurar-te que saps com sutilitza i que coneixes les normes de seguretat apropiades. Per aix, fes una fitxa com la segent de les eines que utilitzars.
NOM DE LEINA
33. Qu has de tenir en compte per no tallar-te o ferte una rascada amb una eina de desbastar?
34. Quines diferncies hi ha entre lacabat amb oli

i lenvernissat?
35. Relaciona amb fletxes les eines i loperaci en qu

es fan servir: Flexmetre Serjant Llima Pinzell Serra de tall Barrina Verns Raspa Comps de puntes Metre de fuster Torn Fresadora Pistola de cola termofusible Serra de vogir Filaberqu Mesurar Marcar Subjectar Tallar Perforar Acabar Desbastar Unir
Un altre nom de leina: CROQUIS:
Peces que la componen:
Materials amb qu sha fabricat:
NORMES DS (com utilitzar-la): NORMES DE SEGURETAT (precaucions en ls): MANTENIMENT (atencions necessries perqu funcioni correctament):
Investigaci 40. Dues fulles de serra per a fusta es diferencien en

la mida de les dents. Quina creus que far el tall ms fi, la de dents petites o la de dents ms grans?
41. Hi ha diferents tipus de broques:

a) Per a fusta. b) Per a metall. c) Per a paret.
Anlisi dobjectes 36. Posa deu exemples dobjectes que siguin totalment
o b en part de paper, i deu ms de cartr.
37. Fixat en algun moble de fusta que tinguis a

casa teva. Quin tipus dunions veus en les fustes que formen?
38. Moltes peces de fusta es fabriquen mitjanant el

tornejat. Explica en qu consisteix aquesta tcnica i quines aplicacions t. Investiga quines caracterstiques t cadascuna i identifica-les a la foto. En qu es diferencien?
42. A la unitat hem vist limpacte ambiental que produeix el consum abusiu de fusta i els seus derivats. Tamb hem vist que reciclar paper s car i contamina. Una soluci possible potser seria lestalvi de paper. Pensa quatre maneres destalviar paper que tinguis al teu abast.
75
PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc

Un cranc depn de les seves pinces per sobreviure. El seu sistema s menys sofisticat que la nostra m; en canvi, per, s senzill, efica i fcil dimitar. De fet, molts robots fan servir sistemes similars. Et presentem una manera daconseguir-ho, per nhi ha moltes altres. Busca-les.
El que necessites
Fusta de contraplacat de 3 mm. Palets de broquetes o similar. Gomes elstiques i cordill. Llist de 2 1 cm de secci. Llist d1 1 cm de secci. 4 volanderes de plstic o metall. Ribet. Serra de vogir. Barrina. Material per decorar: boletes, sorra, cola i guaix.
Poleix els marges.

Les peces. Marca sobre el contraplacat les siluetes de les pinces i talla-les amb una serra de vogir. Has de tallar quatre peces, dues per a cada pina. Fes el mateix amb el cap (pea nm. 1). Talla noms dues peces. Poleix-ne els marges. Fes els forats amb la barrina. Per fer els forats, tant a les pinces com al cap, has de posar les dues peces juntes.
Un truc
Fes els forats de les dues peces a la vegada.
1
3
Munta les pinces.
Talla quatre cubs de fusta del llist d1 1 cm. Talla els palets de broqueta en trossos de 18 mm aproximadament. Uneix les dues peces de cada pina collocant els cubs de fusta entre elles. Enganxals amb la pistola de cola termofusible o amb cola. Els eixos de palet de broqueta no shan denganxar per poder canviar les gomes si es trenquen.
Ep, no et cremis!
76
Treballa amb el cap. Damunt la pea base, colloca cinc trossos de palet de broqueta (eixos) i enganxals noms per la part inferior. Als palets 2 i 3 posa-hi una volandera, les pinces i una altra volandera. Finalment, colloca-li la part superior del cap.
Tirador, cordills i gomes. Passa el cordill pel forat (nm. 4) i segueix el recorregut que veus a la fotografia (perqu ho aprecis millor, hem tret la part superior del cap). Colloca les gomes com sindica a la fotografia i tensa-les b. Prova-ho diversos cops per comprovar que funciona. .
4
Ep!, tensa b les gomes.
Per fer el tirador, talla un tros de fusta de 5 cm i fes-hi un forat al mig amb la barrina.
Lacabat. Colloca un ribet al final de cada pina. Decora el cranc: posa-li uns ullets sortits, etc. Fes proves per veure com atrapa objectes.
77
RAC DE LA LECTURA
La naturalesa s una font didees ials, per dissenyar mater s un grapat de patent amagades
MANUEL ELICES, catedrtic als. denginyeria dels materi
TEXT A
TEXT B
El cientfic accidental
El cautx sobt a partir del ltex, una substncia natural secretada per alguns arbres tropicals. Aquest material, per les seves especials propietats delasticitat i resistncia, es coneix des de fa molts segles, per la seva utilitzaci massiva data de lany 1839. Va ser aleshores quan es va descobrir el procs de vulcanitzaci, que converteix el cautx natural, de gran viscositat i enganxs al tacte, en un material molt ms dur que recupera sempre la seva forma original. I, com passa sovint en el mn de la cincia, el descobriment es va fer quasi sense voler. Charles Goodyear, desprs de cinc anys desforos intils buscant un mtode que millors les propietats del cautx, va llanar a la llar de foc del seu laboratori una mica del material barrejat amb sofre. Sembla que la seva esposa no tolerava ms experiments costosos i sense cap resultat, i quan ella va irrompre al laboratori sense avisar, Goodyear va reaccionar amagant les proves. El resultat va ser que el material que va recollir del foc era el cautx vulcanitzat que havia estat buscant. 78
Fustes eternes
Alguns arbres es consideren prcticament immortals o, com a mnim, els experts no sn capaos de fixar-los una edat lmit. En condicions ptimes, sense agents agressors que puguin fer-los emmalaltir o matar-los, poden viure indefinidament. s el cas dels pins americans i les sequoies canadenques. De la mateixa manera, algunes fustes presenten una durabilitat i resistncia enormes. Per exemple, els sicmors amb qu els antics egipcis van fabricar els sarcfags, o la fusta de soca de boix, usada sovint en la fabricaci de pipes perqu aquesta fusta s prcticament ignfuga. Larbre europeu que viu ms anys s, sens dubte, el teix, del qual existeixen exemplars vius de ms de 5.000 anys. Lespcie Taxus baccatta va aparixer durant el Jurssic, i fa ms dun mili danys que s al planeta. La seva fusta es considera incorruptible i, entre altres usos, va ser utilitzada durant segles per fabricar arcs a causa de la seva flexibilitat i resistncia. El teix ha estat adorat per diverses cultures com a arbre de vida: sutilitzava una gota de saba de teix diluda com a tnic per curar determinades malalties, i la seva elevada toxicitat el va convertir en un ver molt emprat des de lantiguitat.
TEXT C
Un material caigut del cel

Molt abans daprendre a extreure el ferro de linterior de la terra, les persones ja treballaven un material que era tan valus com lor en lactualitat: el ferro dels meteorits. Els asteques, per exemple, consideraven que el cel era el seu provedor daquest valus metall, com recullen les crniques dels conqueridors. Els guerrers que lluitaven amb armes de ferro meteric se sentien protegits pels dus. No tots els tipus de meteorits sn tan rics en ferro, encara que s bastant habitual. A lespai, entre Mart i Jpiter hi ha una zona desteroides de la qual es creu que provenen bona part dels siderits que arriben fins a la Terra. Podrem considerar aquesta zona del Sistema Solar la nostra primera mina a lespai?
Meteorit de ferro.
Els raspalladors del parquet, Gustave Caillebotte, 1875. Museu d'Orsay (Pars).
ACTIVITATS
A
WWW
LA VULCANITZACI I ALTRES DESCOBRIMENTS CASUALS http://es.wikipedia.org/wiki/Vulcanizaci%C3%B3n Informaci sobre la vulcanitzaci. Amb enllaos que donen informaci sobre el ltex, Charles Goodyear i la comercialitzaci del cautx vulcanitzat. http://es.wikipedia.org/wiki/Serendipia Shi recullen alguns descobriments casuals molt famosos. ASTEROIDES http://astrogea.org/asteroides/asteroides.htm Informaci abundant sobre asteroides i cometes. Inclou enllaos sobre asteroides descoberts a Espanya. Saps que hi ha un asteroide que es diu Pedro Duque? El nom el posa el descobridor, i aquest es va descobrir des de Tarragona.
1. Don sobt el ltex? 2. Quines propietats presenta aquesta substncia? 3. En qu consisteix el procs de vulcanitzaci? 4. Investiga amb quina paraula es descriuen els descobriments cientfics casuals.
5. Quin s larbre que t la fusta gaireb ignfuga? 6. Saps quina s lespcie europea que viu ms anys?
7. Quina civilitzaci va ser la primera a utilitzar el ferro dels meteorits? 8. Quins asteroides hi ha entre Mart i Jpiter?
79
4
PLA DE TREBALL
Estructures
En aquesta unitat
Estudiars diferents tipus destructures. Aprendrs els esforos de tota mena a qu est sotmesa una estructura. Identificars els elements que suporten els esforos duna estructura. Podrs aplicar a estructures reals tot el que has aprs.
Una de les branques ms apassionants de lenginyeria s el clcul destructures. Calcular la resistncia mxima duna estructura utilitzant la quantitat ms petita possible de material s tot un repte. Els ponts destructura triangulada en sn un bon exemple. Observa la figura: Quina mena destructura subjecta el pont?
80

Al nostre voltant podem veure nombrosos exemples destructures. Unes sn naturals, com les dels animals o les plantes; altres, en canvi, les han construdes les persones. Algunes tenen formes complicades i sorprenents, per... per qu tenen aquesta forma? Qu fa que una estructura no sensorri? Per qu el pont no cau quan hi passem per sobre? Per qu les grues poden aixecar grans pesos sense doblegar-se? En aquesta unitat aprendrem tot aix i algunes coses ms.
ACTIVITAT: com distingir estructures resistents
1. Identifica els elements que suporten el pes

en les estructures de les fotografies. A B
2. Quina de les estructures segents

et sembla ms estable? C
3. Quina estructura et sembla ms resistent?

E
81
1
El primer pont construt amb acer
El pont sobre el riu Severn es va construir a Anglaterra entre el 1777 i el 1779. A partir daquell moment es van fer ponts dacer en altres llocs. La tecnologia per fabricar perfils en srie, apareguda en el segle XIX, va simplificar la fabricaci destructures.
Qu s una estructura?
Estem rodejats destructures naturals i artificials. Les persones, els animals i les plantes sn estructures. El nostre cos t una estructura formada pels ossos; els animals tenen ossos o closques, i les plantes tenen troncs i branques que suporten el pes de les fulles. Nosaltres construm estructures com ara cases i ponts. De la mateixa manera, molts animals construeixen estructures, com, per exemple, els nius dels ocells o les teranyines. Fins al segle XIX, lsser hum no va disposar duns coneixements tcnics prou profunds sobre el comportament de les estructures. No obstant aix, en lantiguitat sen van construir algunes de ben admirables, com les pirmides i les catedrals.
Definici destructura
Una estructura s un conjunt resistent i estable delements capaos de suportar forces i transmetre-les als punts de suport. Les forces que actuen sobre una estructura sanomenen crregues.
Les crregues poden ser: el pes mateix de lestructura, el pes dels elements que shi colloquen a sobre, el vent que lempeny, la neu que hagi de suportar, etc. Suposem que un tren est creuant un pont sobre un riu. Lestructura del pont haur de suportar el pes del pont ms el del tren i, a ms, traslladar aquest pes als punts de suport de la riba. 82
Materials i estructures
Es poden fer estructures amb molts materials, per els ms utilitzats al llarg de la histria han estat els segents:
poca
Prehistria
Materials
Fustes i pedres. Cabanes.
Estructures
Egipte
Pedra, fusta i morter.
Pedra, formant columnes amb llinda, als temples i pirmides.
Roma
Pedra, fusta, ma i morter.
Teatres, aqeductes, arcs, voltes i cpules.
Edat mitjana (romnic)
Pedra, fusta i maons.
Esglsies i fortaleses. Predomini de murs de crrega i arcs de mig punt.
Edat mitjana (gtic)
Pedra, fusta i maons.
Esglsies i palaus. Arcs ogivals i estructures ms lleugeres que permetien amplis espais per collocar vidrieres.
Revoluci Industrial
Acer.
Ponts, estacions de tren, naus industrials i vaixells. Formaci de grans estructures metlliques.
Actualitat
Acer i formig.
Gratacels, ponts, grans estructures que fan servir, sobretot, bigues i pilars.
ACTIVITATS 1. Qu s una estructura? 2. Identifica lestructura de cinc edificis del teu entorn. 3. Troba a les fotografies de la taula alguns dels elements que formen part de lestructura i digues per a qu serveixen.
83
Tipus desforos
Quan una estructura est suportant forces, anomenades tamb crregues, cadascun dels seus elements es troba sotms a esforos.
Anomenem esforos les forces que suporten els elements duna estructura quan es troba sotmesa a altres forces o crregues.
Cada element duna estructura pot suportar esforos diferents, que poden ser de tracci, compressi, flexi, tall o cisalla i torsi.
Observa el pont penjant de la illustraci. Els cables han de suportar forces que tendeixen a allargassar-los. (Pont dAlamillo, Sevilla.)
Una estructura o un element estan sotmesos a un esfor de tracci quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a augmentar-ne la longitud, s a dir, a estirar-los.
Les cordes que formen els vents estan sotmeses a un esfor de tracci; per aix cal tensar-les sovint.
Un element o una estructura estan sotmesos a un esfor de compressi quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a disminuir-ne la longitud; s a dir, a comprimir-los.
Les columnes del temple suporten la coberta. Estan sotmeses a un esfor de compressi. (Temple de la Concrdia, Siclia, Itlia.) La forquilla de la moto est sotmesa a esforos de compressi.
Una estructura o un element estan sotmesos a un esfor de flexi quan les forces o les crregues tendeixen a doblegar-los.
Aquest pont s un bon exemple per visualitzar lesfor de flexi sobre el tauler.
84
Un element est sotms a un esfor de tall o cisalla quan les forces que actuen parallelament al sentit de la secci tendeixen a tallar-lo; s a dir, tendeixen a desplaar una secci respecte a laltra.
L acci dunes tisores sobre el paper que van tallant s un exemple desfor de cisalla. Recorda que no solament suporten forces de cisalla els elements que volem tallar. En general, treballen amb talls gaireb tots els elements duni duna estructura.
Les metxes o espigues suporten esforos de tall o cisalla.
Un element est sotms a un esfor de torsi quan les forces que hi actuen tendeixen a fer girar una secci respecte a laltra; es a dir, a retorar-lo.
Sobre el cargol sest exercint un esfor de torsi.
Quan collem un cargol o fem girar el pom duna porta estem exercint un esfor de torsi. Observa, a la fotografia del marge, com es retora la goma si li apliquem forces de torsi als extrems.
ASSAIG: resistncia a la torsi
Agafa un fil de coure i un altre destany. Subjectals per un extrem amb un serjant, i vs retorant-los per laltre extrem amb les alicates.
Quin dels dos fils es trenca abans? Lestany, sens dubte. Per aix diem que s menys resistent a la torsi que el coure.
ACTIVITATS 4. Creus que les columnes dun edifici shan de fer dun material resistent a la tracci o a la compressi? Per qu? 5. Les claus per obrir una porta han de ser dun material resistent. Per, a quin tipus desfor? 6. Indica quins esforos suporten les molles de la illustraci. A B
C D E F
85
Elements duna estructura
Generalment, les estructures estan formades per la uni de diversos elements. Cadascun sha dissenyat per suportar tipus desforos diferents, de manera que el resultat final sigui una estructura resistent i estable. Podem distingir:
Els elements ms utilitzats a les estructures sn: fonaments, columnes o pilars, bigues, arcs i tirants.
Fonaments. Totes les estructures necessiten recolzar-se sobre una base resistent. Aquesta base la conformen els fonaments, que solen estar per sota del nivell de terra. s lequivalent a les arrels dels arbres. La major part dedificis saixequen sobre fonaments de formig per evitar que senfonsin pel propi pes.
Columnes o pilars. Sn barres verticals dissenyades especialment per suportar esforos de compressi. Bigues. Sn barres horitzontals que estan sotmeses a esforos de flexi. Les diverses plantes dun edifici se suporten amb bigues.
Arc. Element amb forma corba que serveix per cobrir un forat entre dos pilars, i que suporta una part de lestructura descarregant el pes als extrems. (Detall de lesglsia de Thira a Santorini, Grcia.) Tirants. Sn cables o barres que suporten esforos de tracci. Poden ser dacer i serveixen per augmentar la resistncia i lestabilitat duna estructura. (Pont de Carlos Fernndez Casado, Lle.)
86
Estructures resistents
El ms fonamental, bviament, s que lestructura aguanti les crregues (resistncia) i que no caigui (estabilitat).
Una estructura s resistent quan conserva la seva forma desprs daplicar-li crregues.
((
A continuaci estudiarem elements i recursos que proporcionen resistncia i estabilitat a les estructures.
Triangles
Lnica figura geomtrica que no es deforma si li apliquem forces als costats s el triangle. I aix ha servit de base per fabricar les estructures triangulars.
ASSAIG: maneig destructures Amb un cargol i una femella, unim perfils de fusta fent les formes segents: quadrat, triangle i pentgon. No els hem de collar gaire fort perqu els perfils puguin moures. Quines daquestes formes es poden deformar?
Dilataci de la Torre Eiffel

El Sol surt per lest i comena a escalfar aquesta cara de la Torre Eiffel. Els perfils de ferro que formen lestructura de la torre es dilaten i obliguen la torre a inclinar-se cap a loest. A la tarda passa el contrari. El Sol s a loest i la dilataci dels perfils situats en aquesta banda fa que la torre sinclini cap a lest. Aquest fenomen fa que la part ms alta de la torre no estigui sobre la vertical del punt mitj de la base, ja que al llarg del dia es produeixen oscillacions; a lestiu sn ms apreciables.
Lnica forma que no permet ser deformada s el triangle.
Prova de collocar un altre perfil a la diagonal. Es pot deformar?
Els dos primers no, per el tercer s. Per qu?
((
87
No obstant aix, tots els materials experimenten una petita deformaci quan sels aplica una fora. El problema sorgeix quan la fora s tan gran que produeix una deformaci permanent o fa que es trenqui lestructura.
Arcs
Un altre element que tamb aporta resistncia a una estructura s larc, que treballa sotms a compressi. Aquest element ja va ser utilitzat pels romans per fer ponts amb pedres i maons.
Pedra angular
Des del temps dels romans fins a lactualitat sha seguit utilitzant larc per construir ponts. (Pont rom dAlconetar, Cceres.)
Els arcs romans es mantenen grcies al suport dun ma sobre laltre, i no sutilitza cap adhesiu entre les peces. Solen tenir forma de tasc i encaixen perfectament. Al ma central se li diu pedra angular o clau; s el que subjecta larc i sol ser ms gran que la resta.
ASSAIG: resistncia de larc Forma dues fileres de llibres de la mateixa alada. Uneix-les per mitj dun parell de trossos de cartolina i colloca-hi monedes a sobre fins que el pont senfonsi. Repeteix lassaig collocant sota la primera cartolina una altra cartolina doblegada en forma darc, i torna a collocar-hi monedes. Comprovars que aquesta estructura s molt ms resistent.
ACTIVITATS 7. Analitza les estructures segents i indica si es poden deformar.
8. Qu vol dir que una estructura ha de ser indeformable?
88
Estructures estables
Les estructures estables sn aquelles que, quan sels aplica una fora, conserven la seva posici. Sn estructures inestables les que en aplicar-hi un petit impuls perden lequilibri.
Lestabilitat est relacionada amb el centre de gravetat. El centre de gravetat s un punt imaginari on estaria tota la massa de lobjecte si es pogus comprimir. Quan aquest punt se situa fora de la base de lobjecte, aleshores es converteix en inestable i bolca.
ASSAIG: determinaci del centre de gravetat Per saber la ubicaci del centre de gravetat dun objecte pots fer lactivitat segent: 1. Penja una plomada dun fil. 2. Marca la lnia vertical del fil sobre lobjecte. 3. Repeteix loperaci penjant lobjecte de dos o tres punts diferents.
El punt de creuament de les tres lnies s el centre de gravetat.
A la illustraci segent es descriuen alguns recursos per millorar lestabilitat duna estructura, per segur que en pots trobar alguns ms. Indicals:
Augmentar la distncia entre els suports. Fer servir tirants. Si sobrepassen un cert lmit, la cadira bolcar i caurem. Aix passa quan lombra del centre de gravetat ultrapassa les potes de la cadira.
Utilitzar escaires a la base.
Abaixar el centre de gravetat.
Augmentar la base.
89
Perfils
Un altre recurs molt utilitzat per construir estructures sn els perfils, que sn barres de diferents seccions. Molts dels elements estructurals que hem estudiat (sobretot les bigues i els pilars) estan fabricats amb perfils. Si hagussim de fer bigues i columnes massisses, pesarien tant i serien tan cares que no podrem fabricar grans estructures.
Els perfils ens permeten fer les estructures resistents, lleugeres i, alhora, econmiques.
Oberts, amb forma de V, T, U, L, X, H.
Tancats, amb forma de , , .
ASSAIG: construcci de perfils
1. Construeix perfils de formes diferents. Enganxals

amb cinta adhesiva.
2. Colloca-hi una capsa de CD a sobre. 3. Desprs, vs collocant

ms capses fins que sesfondrin. Quin s el perfil ms resistent?
La L s el perfil menys resistent.
ACTIVITATS 9. Per qu es fan servir perfils en lloc delements massissos? 10. Quina diferncia hi ha entre bigues i columnes? 11. Dibuixa una estructura que tingui, com a mnim, quatre unitats dalguns daquests elements: bigues, pilars, arcs i tirants.
90
PROCEDIMENT
1. CONSTRUIR I UNIR PERFILS

En els projectes utilitzarem materials que ens siguin fcils de manipular. Analitzant el comportament daquests materials podrem comparar-los per saber quin respon millor en una estructura. Podem fer perfils de paper, cartolina o cartr de diferents formes. Tamb podem fer servir un altre tipus de perfils, com espaguetis o tallarines, canyes de plstic, palets de broqueta o fil daram. A continuaci veurem alguns procediments i treballarem amb ells.
SEGURETAT
Recorda que quan fas servir una eina de tall has de vigilar amb la posici dels dits.
G Perfils de paper.
Enrotlla un full de paper per un vrtex. Per protegir el medi ambient, recicla i fes servir paper usat. Quan acabis denrotllar-lo posa-li una mica de cola.
G Com unir perfils de paper?

Enrotllant una tira de paper al punt duni dels dos perfils. Utilitza cola per fixar la tira.
G Com unir en angles els perfils de paper?

Enrotllant una tira de paper se subjecten els dos perfils formant langle que necessites. Vs amb compte que no sarrugui el paper. Finalment, fixa-ho amb cola.
G Perfils de cartolina o cartr.

Et ser ms fcil si al principi doblegues una mica la cartolina.
Amb moltes canyes de plstic unides amb paper adhesiu es poden construir columnes que suporten el pes duna persona.
91
Tipus destructures artificials
Hi ha molts tipus destructures. Una manera senzilla de classificar-les s per la forma, o la dels elements que hi predominen. Seguint aquest criteri, podem trobar estructures massives, tramades, de voltes, triangulades i penjants.
Massives
Sn estructures en les quals predomina una gran concentraci de material.
Es caracteritzen pel fet de ser massisses, estables i molt pesants.

Els temples grecs sn exemples destructures massives. Els seus principals elements sn les columnes i les llindes. Les llindes es colloquen horitzontalment i es recolzen sobre les columnes. Serveixen per subjectar les cobertes. Temple grec de Segesta, a Siclia (Itlia).
Per construir-les sutilitzen materials molt resistents als esforos de compressi, com ara el granit, el marbre o el formig. Alguns exemples destructures massives sn les pirmides egpcies i les pirmides maies, els temples grecs, les preses dels embassaments, les muralles i els dics.
Les llindes estan sotmeses a esforos de flexi. Les columnes suporten esforos de compressi.
Exemple destructura massiva. Pirmide de lEndev, Yucatn (Mxic).
De voltes
En les estructures de voltes hi predominen els arcs, les voltes o les cpules amb elements de subjecci i suport.
La volta s una successi de diversos arcs, mentre que la cpula s una volta de forma semiesfrica. Aquests elements poden suportar esforos de compressi importants, cosa que permet cobrir grans espais amb materials petris com la pedra o el formig. El pes daquests elements reposa sobre els murs laterals, i per aix cal reforar-los amb contraforts o arcbotants.
Els arcs subjecten la coberta de la mesquita de Crdova i es recolzen en fines columnes que aporten lleugeresa al conjunt.
Els teatres, els circs i els aqeductes romans, les esglsies i les catedrals, algunes mesquites i determinades construccions actuals, com els tnels, sn estructures de voltes.
92
Tramades
Les estructures tramades estan formades per un conjunt de perfils de fusta, acer o formig que sentrecreuen entre ells. Els elements estructurals sn les bigues, els pilars o columnes i la fonamentaci.
Els gratacels
Al final del segle XIX, la disponibilitat de perfils dacer en grans quantitats i la invenci de lascensor elctric van permetre construir edificis de gran alria: els gratacels. Saixecava rpidament una estructura dacer i desprs es feien els tancaments. Aix es resolia el problema de la manca de temps i despai.
Els edificis, per exemple, sn estructures tramades que es cobreixen de maons o vidre desprs de collocar els pilars i les bigues. Aix suposa una considerable disminuci del pes respecte de les antigues estructures massives o de voltes, i permet augmentar lalada de les construccions actuals.
ASSAIG: construcci de tramats amb escuradents
1. Agafa uns escuradents o unes canyetes de plstic

i collocals, primer, com mostra la primera figura. 2. Ara, fes una mica de fora amb la m. 3. A continuaci, fes un tramat com el de laltra figura i repeteix la mateixa operaci. Quin s ms resistent?
Triangulades
Les estructures triangulades es formen unint molts triangles que construeixen xarxes planes o espacials.
Cada triangle est sotms als seus propis esforos de tracci i compressi, cosa que equilibra lestructura i fa possible que creixi tant com calgui.
C R R E G A
Els materials que se solen utilitzar per construir aquestes estructures sn la fusta i el ferro. Els triangles fets amb fusta sanomenen encavallada, i els dacer, cintres. Les torres dalta tensi, les grues, les plataformes petrolferes, els estadis esportius i alguns ponts sn clars exemples destructures triangulades, molt resistents i lleugeres perqu estan buides.
La triangulaci en les estructures aporta estabilitat i resistncia amb el nombre mnim de perfils.
93
Penjants
Les estructures penjants se sostenen amb cables o perfils subjectes a elements de suport.
En aquestes estructures hi predominen els tirants, que estan sotmesos a esforos de tracci. Els ponts penjants tenen un tauler o passarella, normalment metllic, per on passen els vehicles, i uns pilars de formig amb fonaments molt profunds. Els tirants subjecten el tauler recolzant en els pilars, i estan amarrats fermament a la ribera. El pont est penjat literalment dels cables. Si els cables es trenquessin el pont sensorraria. Aquesta tcnica permet construir ponts ms llargs amb menys pilars intermedis de subjecci, cosa que s summament interessant per creuar rius molt amples, badies, etc.
Altres estructures
Exemple destructura penjant. Pont del 25 dabril, Lisboa.
En la classificaci anterior no shi han incls altres estructures com ara les pneumtiques, les laminars i les geodsiques. Les estructures pneumtiques sn inflables, lleugeres i desmuntables. Estan sotmeses principalment a esforos de tracci. Les estructures laminars es caracteritzen pel fet destar constitudes per lmines de material. Els elements estructurals sn nervis que recorren lestructura o parts de la superfcie i que tenen un gruix ms gran. Per exemple, les carcasses dels objectes, els cubs de plstic i la carrosseria dun autombil. Les estructures geodsiques sn xarxes espacials formades per la uni de polgons i hexgons. Lleugeres i resistents, es fan servir en la construcci de formes esfriques o cilndriques.
Els globus aerosttics, les atraccions infantils inflables i els matalassos daire sn estructures pneumtiques.
Exemple destructura tramada. Hivernacle.
ACTIVITATS 12. Quina diferncia hi ha entre les estructures massives i les triangulades? 13. Per qu la distncia entre pilars pot ser ms gran als ponts penjants que als ponts tramats? 14. Una estructura pot ser alhora de voltes i triangulada? Qu et sembla? 15. Per qu sn ms lleugers els edificis actuals que els antics?
94
Resum
ESTRUCTURES suporten crregues de formades per fonaments compressi tracci flexi cisalla arcs torsi tirants penjants pilars o columnes massives de voltes tramades triangulades poden ser
bigues
Arc: element de forma corba que, en una estructura, cobreix lespai entre dues columnes. Arcbotant: arc que recolza per una banda en un contrafort, i per laltra, en una volta o cpula, contrarestant-ne el pes. Biga: element duna estructura que t forma de barra. Es colloca horitzontalment i recolza sobre columnes o pilars. Cintra: cadascun dels perfils metllics que formen una estructura triangulada. Columna: element vertical, generalment cilndric, que en la construcci t funcions dornament o suport. Contrafort: pilar o mur que depassa la base duna paret per subjectar-la. Cpula: coberta dun edifici que t forma de semiesfera (o similar). Escaire: element que t forma de triangle rectangle i refora algunes estructures. Estructura: conjunt de peces que serveix com a suport dun pont, un edifici o, en general, de qualsevol cos. Formig: mescla daigua, pedres i ciment que sendureix fins a adquirir la consistncia de la pedra i que pren la forma del motlle que la cont.
Formig armat: formig al qual shan afegit unes barres o varetes de ferro per millorar-ne la resistncia a la tracci. Llinda: biga massissa de pedra, formig o fusta que recolza horitzontalment sobre columnes, muntants o brancals i que tanca forats de portes i finestres. Llum: distncia horitzontal entre dos suports duna estructura o dun arc. Morter: mescla elaborada amb ciment, sorra i aigua que els paletes utilitzen per lligar les pedres, els maons, etc., duna construcci. Pilar: element vertical que sost altres elements duna estructura. Pont: construcci que permet passar duna riba del riu a laltra o salvar una depressi, badia, etc. Tirant: element allargat sotms a esforos de tracci. Tramat: estructura de fusta o de ferro formada per mltiples elements entrellaats. Viaducte: pont construt sobre una fondalada perqu hi passi una via de comunicaci: una carretera o les vies del tren. Volta: estructura arquitectnica corbada que sutilitza normalment per cobrir lespai entre dos pilars o entre dos murs.
95
Activitats
Aplicaci de continguts 16. Qu s el que anomenem crrega? 17. Digues tres estructures en les quals sigui imprescindible utilitzar tirants.
26. Els ossos del cos tamb sn estructures. Quina mena desfor creus que suporten, generalment, els ossos de les cames?
27. Fixat en les illustracions segents.

A B
18. Per qu creus que no es van construir gratacels

en lantiguitat?
19. Quin element constructiu feien servir els romans per

donar estabilitat i alada a les edificacions?
20. Es construeixen estructures triangulades i tramades de fusta? En saps alguna?
21. Una estructura triangulada pot ser de pedra o

de formig? Per qu?
a) Per qu t tantes potes la cadira doficina? b) Per qu sn tan baixos els cotxes esportius?
22. En quina poca es va comenar a fer servir lacer

com a element estructural?
28. Indica el tipus desfor que suporta cadascun daquests objectes: a) El pom duna porta. b) Larc de caa. c) La punta del bolgraf en escriure. d) Els fonaments dun edifici. e) Un tornavs en collar un cargol. f) Els tirants dun pont penjant. g) La llinda. h) Els cargols que subjecten un quadre a la paret. i) El cordill que subjecta una persiana. j) Leix que uneix els pedals de la bicicleta. k) Les bigues dun pont.
Aplicacions prctiques 23. Busca una soluci perqu la biga daquest pont
no es deformi per flexi.
24. Creus que es pot construir un gratacel amb bigues

de fusta?
29. Quina cadira s ms estable? Per qu?
Anlisi dobjectes 25. Indica a quin tipus destructura pertany cadascun

daquests elements: a) Un pneumtic. b) La funda rgida dunes ulleres. c) Una carcassa dordinador. d) Una bastida. e) La via del tren. f) Un castell. g) El quadre duna bicicleta.
30. Les antenes de televisi que hi ha als terrats tenen

problemes destabilitat. Observa alguna antena i indica com es resol.
96
31. Indica quins elements estructurals trobes en

aquestes fotografies:
A
33. Indica quins esforos treballen les estructures segents: a) La carcassa dun telfon. b) Un bast. c) El pal dun vaixell. d) La columna vertebral. e) Una cabina telefnica. f) Una escullera. g) El parquet dun escenari.
Investigaci 34. Quines sn les estructures ms grans que coneixes?

B
35. Alguns animals fabriquen estructures. Esmentan

alguna.
36. Fes la recerca segent: qu sn els aqeductes? Per

a qu servien? Qui els va construir? Quin era el principal element que sutilitzava per construir-los?
37. Busca, a casa o a laula, algun element o lloc on

sutilitzin escaires i explica les raons del seu s.
38. Saps qu sn les quadernes i la quilla dun vaixell

de fusta?
32. Observa la fotografia daquesta prgola de la Ciutat de les Arts i de les Cincies de Valncia i respon. a) Quins elements hi apareixen? b) Quin tipus destructura diries que s?
39. De quin material est fet un igl? Quin tipus destructura utilitza?
40. Cerca els tipus de pont que existeixen i descriulos breument.
97
PROJECTE DE LA UNITAT: el pont dun sol pilar

Posar pilars al bell mig duna badia no s una feina fcil, aix que et proposem fer un pont dun sol pilar i que, a ms a ms, se sostingui per ell mateix. Ara has daplicar el que has aprs a la unitat perqu el teu pont saguanti a peu coix i no caigui. Tot un repte...
Necessites...
Un llist de 2 1 cm. Un llist d1 1 cm. Contraplacat de 8 mm. Cordill. Tub o ampolla amb sorra. 2 abraadores. 4 cargols. Paper de vidre. Serra de vogir. Escaires. Pistola de cola termofusible.
Si ho mesures b, no haurs de repetir-ho.

Prepara les peces. Mesura i talla els sis llistons i els dos taulers: la base i el tauler o passarella del pont. Talla els dos escaires de fusta que suportaran el tauler del pont.
Acobla el pilar. En primer lloc, colloca els dos pals ms llargs i uneix el travesser de sobre amb la pistola de cola termofusible. Fes servir lescaire perqu quedi ben perpendicular.
Fes un croquis amb les mides que ha de tenir el teu pont. Fes el mateix amb laltre travesser tornant a fer servir lescaire.
Refora triangularment lestructura. Mesura i talla els dos trossos del quadradet d1 1 cm. Marca dues lnies a 45 als extrems, tal com mostra la fotografia.
Enganxa les peces a lestructura. Mesura b la distncia i subjecta els dos suports triangulats on ha de recolzar el tauler del pont.
Rebaixa els llistons amb paper de vidre o una llima fins a les marques (perqu encaixin b a les cantonades).
98
Munta la base. Enganxa el rectangle (1) de contraplacat com a base de lestructura del pont. Fes osques al tauler (2) per subjectar els tirants.
El contraps. Omple el tub amb sorra perqu serveixi de contraps i subjectal al tauler amb abraadores (2). (Com a contraps pots utilitzar una ampolla de 33 cl, ms o menys plena de sorra segons convingui.)
2 1
En els ponts de veritat cal fer-hi fonaments. Fes proves fins que els dos extrems sequilibrin.
Saguanta...
7
Ep! No s fcil.
Un truc
Com pots comprovar, aquesta estructura sassembla molt a les grues de la construcci, que consten dun pilar i un bra amb un contraps.
Muntatge final. Posa el tauler amb el contraps sobre els suports del pont. Mesura b els cordills i fes el nusos de manera que quan els colloquis quedin ben tensos (no s fcil!). Situals a les osques i ja tens el teu pont obert al trnsit.
99
RAC DE LA LECTURA
TEXT A
La Torre Binica
A les grans ciutats lespai s un luxe. Aviat no tindrem lloc per edificar. Una de les possibles solucions s la construcci de gratacels: estructures de gran alria que acullen milers de persones i ocupen poc espai. Entre les torres ms altes del mn hi tenim les Torres Petronas de Kuala Lumpur (Malisia), amb una alria de 450 m, la torre Sears de Chicago (EUA), amb 443 m, o lEmpire State Building a Nova York (EUA), amb 381 m. A Espanya, la Torre Picasso de Madrid, amb 157 m dalria, i ledifici dun hotel de Benidorm (Marina Baixa), amb 186 m, sn les torres ms altes. La Torre Eiffel, a Pars, t uns 320 m dalria. Aquestes torres, per, es veuran eclipsades per la Torre Binica. El projecte lhan dissenyat arquitectes espanyols prenent com a model el tronc dels arbres. Podr arribar fins als 1.228 m dalria i i tindr capacitat per a 100.000 residents. Inclour hotels, cinemes, oficines i, fins i tot, hospitals, i disposar de 368 ascensors que uniran les 300 plantes previstes. I es creu que ser possible arribar a lltima planta en dos minuts.
strut Si has con n laire no un castell e l temps, has perdut e hauria perqu s on hi has de ser. Ara de construir ts a sota. els fonamen r.
GEORGE B ip SHAW, escr ERNARD to
L aigua i lelectricitat viatjaran a travs de 92 columnes amb canonades, com la saba circula pel tronc dels arbres. Els fonaments es podran millorar a mesura que vagi creixent la torre, de la mateixa manera que creixen i es desenvolupen les arrels dels arbres. La base ocupar un espai una mica inferior a un camp de futbol, i estar rodejada dun llac artificial a fi dabsorbir les vibracions que provoquen els terratrmols. Per ara noms s un projecte, tot i que el govern xins ja hi est interessat. Podria ser la soluci als problemes de superpoblaci que pateix la ciutat de Xangai.
Carrers verticals En una ciutat vertical, els carrers tamb ho sn. A la Torre Binica, 92 daquestes columnes-carrers tecnolgiques transportaran laigua i lenergia necessries per als seus habitants. 1.228 metres. Una mica ms dalada i el moviment de la torre ja seria preocupant. 300 plantes en dotze nivells. 100.000 habitants. 2.000.000 m2. 15.000.000.000 deuros. 15 anys dobres. Lexterior de lestructura permet la circulaci de laire i redueix lempenta del vent.
Lestructura, de tipus membrana, s buida, amb parets molt primes de formig. Els plecs li donen una resistncia elevada. Laire circula lliurement entre les columnes-carrers.
La planta de la torre s ellptica. Lellipse de la planta ms gran fa 166 133 metres.
Torres Torre Sears Empire State Petronas 443 m 450 m 381 m (Kuala Lumpur) (Chicago) (Nova York) Torre Eiffel 320 m (Pars) Torre AGBAR 144 m (Barcelona)
50 % hotels 25 % oficines i habitatges 25 % dotacions
100
LHemisfric
El Museu de la Cincia
TEXT B
La Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia

El complex de la Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia el formen edificis diversos amb estructures visibles i sorprenents elaborades amb vidre, ciment i formig. L Hemisfric, per exemple, t forma de mig ull, amb una estructura mbil que imita una parpella i que es pot obrir i tancar amb mecanismes hidrulics per regular la temperatura i la llum. Vist des de lexterior, aquest mig ull es reflecteix al llac que lenvolta, dibuixanthi un ull sencer. Al seu interior shi projecten pellcules i documentals que suggereixen un efecte en tres dimensions. Ledifici del Museu de la Cincia s una estructura tramada amb recobriments de vidre que sembla la caixa torcica duna balena amb enormes tirants blancs de formig. Al seu interior hi ha nombrosos panells i podem viure-hi experincies que ens ajudaran a comprendre millor la cincia. L Umbracle s una volta parablica transparent que permet gaudir duna agradable passejada entre la vegetaci. La part baixa acull un aparcament de dues plantes. L entrada de lOceanogrfic s una estructura laminar amb formes curvilnies que introdueix el visitant en el mn aqutic a travs dun tnel submar transparent. s un dels aquaris ms grans dEuropa. I, per acabar, el Palau de les Arts, en forma de vaixell, sha pensat per celebrar-hi grans espectacles dpera, msica i teatre.
ACTIVITATS
La Ciutat de les Arts i les Cincies ha estat dissenyada per larquitecte Santiago Calatrava.
LOceanogrfic
1. Quines sn les torres ms altes del mn? 2. Quina s la torre ms alta dEspanya? 3. Quantes persones podran viure a la Torre Binica? 4. Quants ascensors tindr i quantes plantes? 5. Quina superfcie ocupar?
WWW
GRATACELS http://www.epdlp.com/rascacielos.php Un recull dels gratacels ms grans del mn, per ordre dalada. Mostra les imatges, informaci sobre els arquitectes i la ubicaci de cada edifici. CIUTAT JARD VERTICAL http://www.torrebionica.com/bvs/bvs.htm Informaci sobre la futura Torre Binica. LA CIUTAT DE LES ARTS I LES CINCIES DE VALNCIA http://www.cac.es Informaci sobre aquest espai cultural desplndida arquitectura. Amb dades sobre els edificis que formen el conjunt i que podem veure en cadascun.
6. Quins edificis comprn la Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia? 7. Quina forma t lHemisfric? 8. Com s lestructura del Museu de les Cincies? 9. Quina forma t lUmbracle? 10. Quina estructura presenta lentrada a lOceanogrfic? 11. Quina forma t el Palau de les Arts?
101
5
102
Lordinador i els perifrics
PLA DE TREBALL
Veurs i estudiars les diferents parts que formen un ordinador personal. Identificars i connectars diferents perifrics dun ordinador. Aprendrs com sinstallen els perifrics utilitzant controladors (drivers) especfics. I estars al corrent de com funcionen alguns perifrics importants: la impressora, lescner o les cmeres digitals.
Els cotxes amb qu circulem, els caixers automtics, els semfors... Tots estan controlats per un sistema informtic que en regula les operacions. Com creus que canviaria la teva vida si no existissin els ordinadors?

Els ordinadors actuals sn capaos de fer milions doperacions matemtiques en un segon. Cada vegada sen construeixen de ms petits, i ja hi ha ordinadors de butxaca que ens caben al palmell de la m.
ACTIVITAT: els ordinadors al cinema
Les imatges inferiors corresponen a dues pellcules.
a) Quina sha fet amb lajuda dordinadors? En qu ho notes?
b) Quins avantatges aporten els ordinadors?
ACTIVITAT: tipus dordinadors

A B
Escull lordinador adient per a cada tasca. Emmagatzemar les dades duna enquesta feta als usuaris del tren que esperen a landana. Visitar empreses per presentar el vdeo dun nou autombil. Dissenyar dibuixos per a una pellcula danimaci.
103
1
Qu s la informtica?
Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb lordinador. Podem dir que un ordinador s una mquina capa de processar informaci; s a dir, de rebre-la, fer-hi clculs i presentar els resultats (tot a una gran velocitat).
Parts dun ordinador

Tipus dordinadors
104
La histria de lordinador
Lordinador, tal com el coneixem avui dia, s un invent relativament recent. La primera mquina capa de fer clculs, per, ja es va construir cap al 1642. Es tractava dun aparell mecnic que no duia cables ni cap circuit elctric. El primer ordinador modern basat en elements electrnics es va construir lany 1939, i ocupava lespai equivalent a una habitaci enorme. La seva capacitat de clcul era milions de vegades inferior a la que t avui un petit ordinador porttil. Els ordinadors actuals incorporen circuits electrnics, per els seus antecedents cal buscar-los en les mquines de calcular, que utilitzaven engranatges.
Pascalina. Disposava duna srie de rodes dentades que representaven els dgits del 0 al 9. El moviment de les rodes, enllaades entre si, proporcionava el resultat de les operacions de sumar o restar. Aquest principi es va aplicar a les mquines registradores durant fora temps.
ANY
ESDEVENIMENT HISTRIC
Presentaci de la Pascalina, mquina de calcular inventada pel matemtic francs B. Pascal. Feia 36 cm 16 cm 9, i noms podia sumar i restar. Lalemany G. Leibniz la va perfeccionar i hi va afegir loperaci de multiplicar.
1642 Generalitzaci de lelectricitat a la segona meitat del segle XIX Segle XX
La generalitzaci de ls del corrent elctric va fer que les mquines guanyessin rapidesa i capacitat de clcul (els sistemes elctrics van substituir els engranatges). Durant els primers anys del segle XX van aparixer els primers processadors de vlvules o tubs de buit. Apareix lENIAC, el primer ordinador modern. Va ser desenvolupat seguint els postulats de J. von Neumann i incorporava memria. Tenia 18.000 vlvules i era capa de fer centenars de multiplicacions per minut. Ocupava 200 m2 i la seva unitat de memria era fora reduda. Larribada del transistor i del circuit integrat permet la miniaturitzaci progressiva dels equips. Cada vegada trobem sistemes ms petits, cosa que facilita integrar-los en qualsevol aparell. Es fabrica el primer ordinador personal, anomenat Altair. El seu aspecte era molt diferent dels ordinadors personals actuals i tamb era ms petit que els seus antecessors.
1945
Transistor (1948). Circuit integrat (a final de la dcada de 1960)
1948
1975
1977 Democratitzaci de la informtica (dcada de 1980) 1981
S. Jobs i S. Wozniac creen lempresa Apple Computer. Desenvolupen lApple I i lApple II, que ja disposaven de teclat i pantalla grfica. La interfcie grfica va permetre que moltes persones no expertes comencessin a utilitzar els ordinadors personals. Lempresa IBM treu al mercat el Personal Computer o IBM PC, comenant una lnia de treball que sha desenvolupat fins avui.
Eclosi dInternet
1995
Els dos grans fabricants (IBM i Apple Computer) suneixen per fabricar el Power PC, lalternativa dels IBM PC pel que fa als ordinadors personals. Un ordinador personal s aquell que fa servir una sola persona i que es pot utilitzar per navegar per Internet, escriure textos i moltes altres coses.
105
3
Sortida
El hardware o maquinari
Entrada Entrada i sortida de dades en un ordinador.
El hardware o maquinari el formen els components fsics dun ordinador: la caixa, el monitor, el teclat... Un ordinador consta duna caixa o bastidor i de perifrics, que sn els sistemes dentrada i sortida de dades. A la caixa o bastidor es processa la informaci i shi fan els clculs. Cont la placa base, el microprocessador, la memria RAM, la font dalimentaci i els sistemes demmagatzematge. Els perifrics dentrada ens permeten introduir informaci a lordinador. Els ms habituals sn el teclat i el ratol. Els perifrics de sortida presenten la informaci obtinguda desprs de processar-la. Els ms utilitzats sn el monitor i la impressora. El mdem i el router serveixen tant per rebre dades en un ordinador com per enviar-les a un altre. Observa les fotografies de la caixa dun ordinador:
Lector DVD-ROM Regravadora Caixa
Font dalimentaci
Microprocessador amb ventilador Memria RAM
Cables Connexions
Placa base Regravadora CD/DVD
Disc dur
Interruptor Presa de corrent Ventilaci
Lector DVD
Mdem
Teclat Ratol Connexi a la impressora Connexions dudio (altaveus, micrfon, sortida de lnia) Connexi al monitor Targeta de xarxa
Disquetera
Encesa i apagada Bot de reinicialitzaci Connectors frontals (USB i udio) Mdem Ports USB addicionals
106
La caixa o bastidor Quan parlem de CPU?

Tcnicament, una CPU s noms el processador. Tot i aix, per extensi, anomenem CPU el conjunt format pel processador, la placa base i la memria. Tamb sanomena CPU la caixa amb tots els seus elements.
L element principal que incorpora la caixa o bastidor s la placa base. Shi connecten el microprocessador, la memria, la font dalimentaci i les unitats demmagatzematge.
La placa base
Aquesta placa electrnica (motherboard, en angls) integra un conjunt de circuits, elements de control i connectors on es poden acoblar els dispositius segents: La font dalimentaci. El microprocessador. La memria RAM. Els sistemes demmagatzematge (disc dur, lector de targetes, gravadora de CD/DVD, lector de DVD-ROM...). Els perifrics (normalment sacoblen als connectors que hi ha a la part de darrere de la carcassa).
Ranures (Slots) Connectors IDE (sistemes demmagatzematge) Scol per al microprocessador A sobre shi colloca un ventilador.
Targetes dexpansi
Per ampliar les funcionalitats de la placa base shi poden afegir circuits especfics, com la targeta de vdeo, la de xarxa o la de so. Aquestes targetes es connecten en unes ranures anomenades ranures o slots.
Connexions externes
SEGURETAT
No obris mai lordinador sense desendollar abans els cables, i tampoc no manipulis mai la font dalimentaci. Hi ha el perill de rebre una forta descrrega elctrica.
Scols per a memria RAM
La font dalimentaci
Aporta corrent elctric a tots els dispositius de lordinador integrats a la caixa. La font dalimentaci subministra els diversos voltatges que requereixen els diferents components. 107
Unitat Byte (B) Kilobyte (KB) Megabyte (MB) Gigabyte (GB)
Equivalncia 8 bits (b) 1.024 bytes
Exemple Un nombre 10 lnies de text 50 pgines Enciclopdia de 40.000 pgines Biblioteca de 20.000 volums
El microprocessador
El microprocessador (micro, en largot informtic) s el cor de lordinador. Es tracta duna cpsula de color negre, connectada directament a la placa base i collocada sota un ventilador. Al seu interior hi ha milions de transistors comunicats entre ells amb fils. Shi fan mltiples operacions matemtiques i lgiques.
1.024 KB
La memria RAM
A la memria RAM shi emmagatzemen temporalment les dades que lordinador necessita per operar duna manera correcta. Entendrem millor el paper de la memria RAM amb un exemple. La CPU no pot fer en un sol pas la suma 2 4 3 8. 1. En primer lloc, el microprocessador agafar el 2 i li afegir el 4. El resultat ser 6. I aquest valor semmagatzemar a la memria. 2. Ara agafar el 3 i el 8. En sumar-los obt l11, que semmagatzema en un altre lloc de la memria. 3. El micro pren el 6 i l11 de la memria, els suma i obt el 17. 4. Aquest resultat es duu a un lloc especial de la memria que envia el resultat a la pantalla.
1.024 MB
Terabyte (TB)
1.024 GB
Unitats que es fan servir en informtica per mesurar la quantitat dinformaci.
Sistemes demmagatzematge
Suport
Disquet Targeta de memria Disc dur CD-ROM DVD-ROM DVDR, DVD-RAM, DVDRW Pastilles de memria RAM. HD-DVD Blu-Ray
Capacitat
1,44 MB Variable Centenars de GB 700 MB 4,8-17 GB 4 GB
Caracterstiques
Qu emmagatzema?
Lectura-escriptura Documents de text, altres documents. En dess. Lectura-escriptura Msica, imatges i dades. Lectura-escriptura Software de tot tipus. Noms lectura Noms lectura udio, software, imatges. Pellcules, dades, jocs.
CD-R, CD-RW 700 MB
Lectura-escriptura udio, software, imatges. Lectura-escriptura Vdeo digital, fotografies digitals, enciclopdies electrniques. Lectura-escriptura Pellcules, jocs. Lectura-escriptura Pellcules, jocs.
30-45 GB 46 GB
ACTIVITATS 1. Explica breument quina s la missi de la memria RAM. 2. Practica. Observa la caixa dun ordinador i identifica-hi: a) El bot per encendrel. b) Les unitats demmagatzematge de dades (CD-ROM, DVD-ROM).
108
CPU i perifrics
Lo rdinador el formen molts elements que ja coneixes: la placa base, el microprocessador, la memria, la font dalimentaci... Tots sn dins la caixa de lordinador. Els perifrics, en canvi, es connecten habitualment fora de la carcassa: ratol, teclat, impressora, monitor, escner, cmeres digitals... La informaci que processa lordinador sobt dels perifrics, i desprs hi torna per presentar-la a lusuari.
Els perifrics sn els instruments que permeten que el microprocessador es comuniqui amb lentorn.
Teclat amb sistema Braille. Amb la finalitat de satisfer les necessitats especfiques dels usuaris, alguns perifrics es transformen per donar-los resposta. Entre els perifrics adaptats hi ha els teclats amb el sistema Braille per a invidents.
Els perifrics es poden classificar de diverses maneres. Segons el flux dinformaci hi ha perifrics dentrada (ratol, cmera fotogrfica digital...), de sortida (impressora, altaveus...) i dentrada i sortida simultniament (mdem, controladora de sistemes robtics...).
Ordinador
Perifric
Comunicaci amb la CPU: ports

Perqu el microprocessador i la memria es puguin comunicar amb els perifrics calen una srie de camins intermedis, anomenats ports, pels quals circulen les dades.
Un port s un canal de comunicaci per on circulen les dades que intercanvien la placa base i els perifrics. Sanomenen ports externs tots els connectors que es poden veure des de fora de la caixa de lordinador.
Alguns ports externs sn especfics per a un tipus de perifric, com el PS2 per al teclat i el ratol. En canvi altres, com ara els USB, serveixen per connectar perifrics diversos: cmeres, impressores, etc.
Ports externs
Connectables directament (no cal reiniciar lequip) Taxa de transferncia de dades Aporta corrent?
Les connexions dels ports externs sobresurten per fora de la caixa, a la part del darrere, o com a ports frontals, per facilitar la connexi de perifrics autnoms com les cmeres fotogrfiques digitals, les impressores o uns simples auriculars per escoltar msica.
Srie
No 120 Kb/s No
Parallel
No 150 Kb/s No
USB 1.0
S 12 Mb/s S
USB 1.1
S 12 Mb/s S
USB 2.0
S 480 Mb/s S
Firewire
S 400 Mb/s No
ACTIVITATS 3. Practica. Observa lexterior de la caixa dun ordinador i identifica-hi les connexions, tant les de la part frontal com les del darrere. a) Quins perifrics hi podem connectar? b) Quins ens permeten intercanviar informaci ms rpidament?
Srie USB
Parallel
Firewire
109
Installaci de perifrics: els controladors o drivers
Els perifrics shan de connectar a lordinador abans dendollar-los a la xarxa elctrica (si necessiten alimentaci) per impedir un bloqueig del sistema o danys a lordinador. Els que s que es poden connectar amb lordinador endollat sanomenen connectables en calent. Sn, per exemple, els que sacoblen per mitj de la connexi USB. No obstant aix, perqu el perifric funcioni no nhi ha prou de connectar-lo, sin que sovint cal installar un controlador o driver a lordinador.
Un controlador o driver s un arxiu que indica al sistema operatiu com shan dintercanviar les dades entre el perifric i lordinador.
Si el controlador no sha installat correctament, el perifric no es podr fer servir, encara que estigui ben connectat a lordinador. Els controladors sn especfics de cada perifric i de cada sistema operatiu. Per tant, un controlador duna cmera digital vlid per a Windows no servir per a Linux. Aix doncs, quan installem els controladors dun perifric podem trobar-nos aquests dos casos:
Els sistemes operatius ja incorporen els controladors dels perifrics ms habituals. Aix, quan installem un perifric nou el sistema operatiu busca el controlador a la seva base de dades. Si s a la llista, el sistema el detecta i el perifric funciona de manera immediata.
Si el perifric s ms modern que el sistema operatiu, hi hem dincorporar els controladors. Quan venen un perifric, els fabricants inclouen un CD amb els controladors. Si el sistema operatiu no troba els controladors, sobre un assistent que busca el driver a les unitats demmagatzematge. Tamb ens podem descarregar el controlador a Internet, a la pgina web del fabricant.
ACTIVITATS 4. Practica. Ests treballant amb el sistema Windows. Obre el Panell de control (Inici, Configuraci) i escull Dispositius de so i udio. Desprs, fes clic a la icona Hardware, selecciona algun dispositiu (lector de CD o DVD) i entra a la fitxa del controlador corresponent seleccionant lopci Propietats. Quin s larxiu que serveix de controlador per al dispositiu que has seleccionat?
110
Botons
Tipus de perifrics
c Cli
Agruparem els perifrics segons la feina que fan.
Perifrics per introduir dades: el ratol i el teclat El ratol
El teclat
Cursor
Lelement dentrada per excellncia s el teclat, que ha anat evolucionant amb la incorporaci de tecles que possibiliten que tingui noves funcions. Prement les tecles sintrodueixen nmeros, lletres o altres carcters.
El teclat
Tecles de funci Escapar Cancella loperaci en curs. Sn dreceres per guardar un document, demanar ajut, etc. Intro Per escollir una opci dun men, inserir un salt de pargraf en escriure un text Correu electrnic i Internet Bloqueig de teclat numric Esborrar text Altres aplicacions Teclat numric
Tabulaci ( |) Per passar duna casella de la pantalla a laltra sense fer servir el ratol. Bloqueig de majs.
Control (Ctrl) Combinant-la amb altres tecles de carcters, permet seleccionar algunes funcions rpidament.
Majscules ( )
Inici Obre un men a la pantalla.
Alternativa (Alt) Per combinar amb altres tecles.
Barra espaiadora Introdueix espais en blanc per separar les paraules quan escrivim.
El ratol es va incloure als primers ordinadors Apple de Macintosh. Quan el ratol es mou sobre una superfcie, uns sensors tradueixen aquest moviment en impulsos elctrics que escenifiquen el moviment del llapis o cursor (amb forma de fletxa) per la pantalla. Aix permet assenyalar objectes que sactiven quan es prem un bot (fer clic).
Ratol. Tamb hi ha ratolins sense cables. Els de tipus ptic sn ms precisos i duren ms temps, perqu no tenen parts mbils que es desgastin.
El sistema QWERTY
Tots els teclats segueixen la norma QWERTY, com les mquines descriure tradicionals. El teclat dels ordinadors porttils sha adaptat a la mida ms reduda daquests aparells, i t algunes tecles menys.
Men contextual Obre un men segons el lloc de la pantalla on es posa el cursor.
Fletxes de desplaament Serveixen per moures amunt, avall, a dreta i esquerra de la pantalla.
111
SEGURETAT
Quan fem servir lordinador no parem de manejar el ratol i el teclat. Per aix s important adoptar la postura correcta per teclejar i moure el ratol. Si no, es poden produir lesions als canells. Mira el dibuix.
Com funciona un ratol?

El ratol tradicional, o ratol de bola, t una bola que gira i es desplaa per una estoreta. Quan gira la bola, uns rodets Polsador interns tamb giren, i per mitj dun procs Dodes fora senzill, un xip transforma els senyals Detector rebuts en ordres que senvien Ratol de bola a la placa base.
Disc amb ranures Rodet
Correcte
Incorrecte
Bola
Cal saber que el forat on hi ha la bola i la bola mateix sembruten. Aix doncs, sha de netejar peridicament el ratol per aconseguir un bon desplaament del llapis o cursor per la pantalla.
Cmera Dode emissor de llum (LED)
Polsador
Lent Polsador Llum reflectida per la superfcie de la taula
Ratol ptic
Els ratolins ptics no tenen bola; disposen duna petita cmera que pren milers dimatges per segon. Desprs es comparen les imatges successives i es pren nota de les diferncies, que sinterpreten com a canvis en la posici del ratol. Els ratolins ptics no necessiten estoreta.
Un altre avantatge s que tampoc no shan de netejar: el cursor es desplaar sempre sense problemes ni salts a la pantalla.
ACTIVITATS 5. Relaciona cada perifric dentrada amb la tasca que fa. A) Enregistrar sons. 1. Escner. B) Escriure textos. 2. Micrfon. C) Dibuixar amb el llapis ptic. 3. Ratol. D) Moures per la pantalla. 4. Teclat. E) Digitalitzar fotos. 5. Tauleta grfica. 6. a) b) c) Practica. Identifica al teclat dun ordinador: El teclat numric. d) Algunes tecles especials: La barra espaiadora. Control. Alternativa. Les tecles de funci. Tabulaci. Escapar.
Tauleta grfica.
112
Perifrics per mostrar imatges: el monitor

Un dels perifrics sense el qual es fa difcil concebre lordinador s el monitor. Evidentment, es tracta dun perifric de sortida, ja que mostra a lusuari les dades processades per lordinador, com ara les imatges del seu joc preferit. La qualitat de la pantalla es mesura segons el nombre mxim de punts per polzada (una polzada equival a 2,5 cm aproximadament) que s capa de representar, el que anomenem la resoluci, i per la quantitat de colors que pot oferir; s a dir, la profunditat de color. Per exemple, una pantalla que pot representar 24 bits de profunditat de color (224 colors 16 milions de colors) i una resoluci mxima de 1.540 1.024 oferir imatges de ms qualitat que una de 24 bits que noms arribi a 1.024 768. Perqu la pantalla doni la seva resoluci mxima cal que ladaptador grfic, que s el component que realment genera les imatges representades, ofereixi igualment la mateixa resoluci i profunditat de color. De vegades, ladaptador grfic est incls a la placa base. Ladaptador grfic determina la qualitat de la imatge. Per als jocs dltima generaci, amb imatges en moviment i molts detalls, es necessiten potents adaptadors grfics. Per a altres feines, per, no cal disposar de la millor targeta grfica que hi ha al mercat.
Els monitors TFT

Des de fa uns anys, el mercat ofereix uns monitors ben plans i de pocs centmetres de gruix. Sn els monitors TFT (Thin Film Transistor). El seu funcionament es basa en el fet que unes partcules microscpiques que responen a estmuls elctrics salineen per formar la imatge a la pantalla.
Aquests monitors sn completament plans, cosa que facilita lobservaci, perqu les pantalles planes tenen menys reflexos que les corbes.
Connexi VGA Connexi S-Vdeo Connexi DVI (digital)
CPU
Monitor amb tub de raigs catdics (CRT)
Monitor TFT
Targeta grfica
Connexi a la placa base
Monitor
La imatge es genera a ladaptador grfic (o targeta grfica). La qualitat es mesura segons el nombre de pxels per polzada (resoluci) i el nombre de colors (profunditat de color) que pot reproduir.
La qualitat duna pantalla es mesura per: La resoluci que pot donar, que sindica en punts per polzada (ppp). La velocitat de refresc, que es mesura en megahertz (cicles per segon). Una pantalla capa de refrescar a una freqncia molt alta proporciona imatges de ms qualitat, i la vista es cansa menys.
113
Perifrics per imprimir documents: la impressora

Tot i que vivim en una societat digital, el paper s el suport ms adequat per llegir documents. Per aix, encara que els informes selaborin en un processador de textos, s habitual imprimir-los per llegir-sels.
Algunes impressores permeten imprimir directament des duna cmera fotogrfica digital, sense que hi intervingui un ordinador.
La impressora s un perifric que permet imprimir en paper els documents fets amb lordinador o, fins i tot, les imatges fetes amb una cmera digital.
La qualitat duna impressora depn de: La resoluci, o nombre de punts per polzada (ppp) que s capa dimprimir la mquina. La velocitat dimpressi, capacitat que es mesura en pgines per minut (ppm). Les impressores es connecten en un port USB.
La imatge ens mostra el capal dimpressi duna impressora de raig de tinta, amb un cartutx per al color negre i un altre per a la resta de colors.
Hi ha diversos tipus dimpressores, per les ms utilitzades sn les dinjecci o raig de tinta i les lser. Les impressores de raig de tinta han perms obtenir imatges amb qualitat fotogrfica. A ms a ms, sn econmiques, tot i que per aconseguir una qualitat bona cal fer servir paper setinat, que s ms car que el paper normal.
El capal deixa anar microgotes que es dipositen al paper. Com ms petit sigui el dimetre de les gotes i ms gran el nombre de gotes per polzada, la qualitat de la impressi ser ms alta.
El funcionament es basa en un capal, connectat a un o a diversos dipsits de tinta especial, que es desplaa duna banda a laltra.
La impressora es connecta generalment al port USB (o al port parallel).
Els LED indiquen si la impressora funciona, si t paper o la necessitat de canviar algun dels cartutxos de tinta quan sesgoten.
Amb papers especials, molt setinats, i tintes de colors saconsegueix imprimir imatges de qualitat fotogrfica. Impressora dinjecci de tinta.
A lalimentador shi posen els fulls per poder imprimir automticament textos que fan ms duna plana.
ACTIVITATS 7. Practica. Busca els connectors dalimentaci i USB (o parallel) de la impressora que fas servir a lescola, desconnectals i torna a connectar-los. 8. Practica. On sn els cartutxos duna impressora dinjecci de tinta? Busca alguna impressora que tinguis a m i identificals.
114
Perifrics per digitalitzar imatges: lescner

De ben segur que has vist alguna foto dels teus avis o besavis amb plecs, talls, ratlles, etc. En resum, feta malb. Saps com la podries millorar? Doncs utilitzant un perifric que converteixi la imatge en un fitxer informtic, que desprs podrs tractar amb una aplicaci de retoc fotogrfic. I aquest perifric s lescner.
Lescner s un dispositiu dentrada de dades que converteix a format digital la imatge estampada o impresa en un paper, perqu es pugui visualitzar a la pantalla i tractar a lordinador.
Els escners que es fan servir industrialment solen ser molt cars, grans i rpids, i alguns de molt especfics sn capaos de digitalitzar fins i tot figures tridimensionals. Sutilitzen sobretot en processos de disseny industrial, o en disseny de 3D, per a pellcules danimaci o per crear efectes especials.
Els escners es connecten a lordinador a travs del port USB (o del port parallel, en els escners ms antics).
Incorporen un mosaic sensible a la llum, anomenat CCD, i una bombeta que es desplaa al llarg duna superfcie plana i illumina el full.
La qualitat es valora pel nombre de punts per polzada que s capa de digitalitzar: la resoluci. A ms resoluci, ms qualitat. La resoluci sexpressa amb dues xifres: una indica la resoluci vertical; laltra, lhoritzontal. La llum de la bombeta incideix sobre el paper, i el contingut es reflecteix sobre el CCD. Aquest t una matriu de punts fotosensibles s a dir, que sactiven amb la llum, que sn els que realment digitalitzen la imatge.
Un cop feta la conversi, la imatge capturada es pot tractar amb qualsevol aplicaci de retoc fotogrfic o de dibuix (Paint o GIMP, per exemple).
115
Perifrics per digitalitzar imatges: les cmeres digitals

Probablement, moltes vegades has volgut introduir una imatge en un document elaborat amb un processador de textos. Ja coneixes una opci: digitalitzar-la amb lescner. L altra, cada vegada ms difosa, consisteix a fer directament la foto en format digital.
Les cmeres digitals permeten fer fotografies i emmagatzemar-les en fitxers digitals directament, en lloc dutilitzar una pellcula fotogrfica convencional, de negatiu o diapositiva.
Les cmeres fotogrfiques digitals han estat tota una revoluci en lmbit de les fotografies familiars. ltimament sn un dels perifrics amb ms demanda grcies a labaratiment constant dels preus. Avui dia hi ha altres aparells que inclouen una cmera digital: telfons mbils, agendes personals o videocmeres.
Un cop fetes les fotografies, cal transferir-les a lordinador per poder tractar-les digitalment o b imprimir-les. I aleshores les cmeres es converteixen en perifrics de lordinador.
La unitat que indica la resoluci de les fotos s el megapxel. Una imatge dun megapxel est formada per 1.000 1.000 punts: un mili de punts. Una cmera de 8 megapxels fa fotos de 3.264 2.448 pxels; s a dir, uns 8 milions de pxels.
El xip CCD s el cor de les cmeres digitals. s un mosaic de cllules fotosensibles encarregades de transformar la llum que reben en un llenguatge que lordinador entengui. La llum hi incideix a sobre i es genera la imatge digital, que es desar en forma de fitxer informtic.
Desprs, per mitj dun ordinador, podem gravar les imatges en un CD o DVD per veure-les en un televisor o imprimir-les.
Es connecten a un port USB.
A la pantalla de LCD hi veiem les imatges. Les cmeres digitals poden enregistrar fotografies en diverses resolucions. Com ms alta s la resoluci, ms qualitat tenen les fotografies, per ocupen ms espai a la targeta de memria.
El zoom ptic de lobjectiu indica els augments que podem aconseguir.
Les imatges semmagatzemen en una targeta de memria, i desprs es transfereixen de la targeta a lordinador.
Funcionen de manera autnoma. Per fer-ho, necessiten piles o una bateria recarregable.
116
Perifrics per digitalitzar imatges: videocmeres digitals

L arribada al mercat de les cmeres fotogrfiques digitals tamb anunciava la irrupci de les noves cmeres de vdeo, capaces de digitalitzar les imatges en moviment. Es tracta de dispositius autnoms que funcionen perfectament b allunyats dun ordinador, per que poden aconseguir un rendiment superior quan es connecten a un daquests aparells per transferir-hi imatges.
Lobjectiu t la capacitat dapropar-nos o allunyar-nos del motiu (zoom). La connexi amb lordinador es fa pel port firewire o per la connexi USB que porten algunes targetes capturadores. Aix permet importar els fitxers de vdeo a lordinador i guardar-los, normalment en format AVI, per a un tractament posterior. Podrem gravar el que ens interessi en un CD o DVD i reproduir-ho a lordinador o en un lector de disquets DVD.
Com a suport per a la gravaci, normalment es fan servir cintes de vdeo digitals (format mini DV, per exemple), per tamb hi ha cmeres que enregistren els vdeos directament en un disc DVD o en un disc dur intern.
La pantalla LCD ens mostra lescena.
Lordinador ens permet editar el vdeo i afegir-hi ttols, transicions entre escenes o, com a fons, una banda sonora. En lentorn Windows, laplicaci Movie Maker serveix per capturar i editar vdeos.
Lenergia duna bateria fa possible enregistrar les imatges que desprs transferirem a lordinador.
ACTIVITATS 9. Hem estat fent fotos i les imatges captades tenen aquestes resolucions. Indican els megapxels: a) 640 480 d) 2.048 1.536 b) 1.280 960 e) 2.272 1.704 c) 1.600 1.200 f) 2.560 1.920 10. Digues quina s la diferncia entre els suports utilitzats per emmagatzemar la informaci a les cmeres fotogrfiques digitals i a les videocmeres digitals. 11. Per qu creus que connectar les cmeres fotogrfiques digitals o les videocmeres en un port parallel dun ordinador no seria lopci ms indicada?
117
Perifrics per connectar-nos a Internet

Internet s una xarxa informtica enorme que connecta milions dordinadors a tot el mn. Per accedir a Internet necessitem mquines. Segons el tipus de tecnologia (RTB, ADSL, cable, etc.) i les tasques que volem que facin aquestes mquines, utilitzarem un dispositiu o un altre.
Mdem. El mdem es connecta a la lnia RTB per mitj dun cable telefnic normal, i a lordinador amb un cable srie o USB (si s un mdem extern) o amb una ranura (si s un mdem intern).
El mdem
El mdem modula i converteix el senyal digital en analgic, i a linrevs.
s a dir, el mdem tradueix el llenguatge digital que parla el nostre ordinador a una mena de senyal (audible) que viatja per les lnies telefniques. El nostre mdem parla amb el mdem del nostre provedor dInternet per transmetre-li la informaci. Per tamb sha dentendre amb el nostre ordinador per traduir la informaci que aquest envia o la que rep a travs de les lnies telefniques.
El router o encaminador
Router. Els encaminadors sense fils no necessiten cap mena de cable per accedir a Internet.
Un encaminador permet vincular diversos ordinadors entre si i connectar-los a Internet simultniament.
Per connectar un ordinador a un encaminador o router es fa servir un cable especial anomenat cable de xarxa, o un adaptador Wi-Fi en els cas dels encaminadors sense fils.
Altres perifrics
Tots els dispositius que es connecten a lordinador per completar o augmentar la seva funcionalitat tamb shan de considerar perifrics. La connexi pot ser fins i tot sense fils, que s molt ms cmoda, perqu no necessita cable per transmetre la informaci. Els sistemes capturadors de vdeo ens permeten utilitzar fitxers de vdeo digitals. Les webcams fan possible les videoconferncies per Internet. Les petites memries porttils poden emmagatzemar centenars de megabytes o uns quants gigabytes en un espai redut. Les tauletes grfiques ens permeten dibuixar amb comoditat sobre la pantalla. Els discos durs externs possibiliten el transvasament de dades dun equip a un altre.
ACTIVITATS 12. I aquest perifric, de quin tipus s? I un joystick? I un micrfon? 13. Una gravadora de DVD externa que es connecta a un ordinador pel port firewire, quin tipus de perifric s?
118
Resum
LORDINADOR
el formen maquinari inclou caixa que incorpora placa base shi connecten dentrada perifrics poden ser de sortida dentrada i sortida exemples programari
exemples
exemples
processador font dalimentaci
memria sistemes demmagatzematge
teclat ratol cmera digital
monitor impressora
mdem router
Caixa o carcassa: part dun ordinador que inclou la placa base, el microprocessador, la memria, la font dalimentaci i els dispositius demmagatzematge. Cmera fotogrfica o digital: perifric que pot capturar i guardar imatges en format digital. Controlador o driver: arxiu que permet la comunicaci entre lordinador i un perifric. Disc dur: dispositiu demmagatzematge on hi ha el sistema operatiu, els documents Hardware o maquinari: part fsica dun ordinador; la formen la caixa, els cables i els perifrics. Impressora: perifric de sortida de dades que facilita cpies impreses dels documents que es manegen a lordinador. Informtica: abreviatura dinformaci automtica, el tractament automtic de la informaci. Memria: part de lordinador que sencarrega demmagatzemar temporalment dades que intervenen en les operacions lgiques i/o matemtiques.
Microprocessador (tamb anomenat processador, micro o CPU): part que sencarrega de fer els clculs lgics i matemtics en una mquina. Monitor: perifric de sortida que mostra imatges. Ordinador: mquina automtica amb una gran capacitat de clcul capa de processar dades per mitj dun conjunt dinstruccions anomenat programa. Perifric: maquinari que afegeix alguna funcionalitat a lordinador. Placa base: circuit on sallotja el microprocessador, la memria, les targetes dexpansi i les connexions per als sistemes demmagatzematge. Port: canal pel qual es transmet la informaci entre la placa base i un perifric. Resoluci: nombre de punts mxim que pot representar la pantalla dun ordinador. Lexpressen dos nmeros, que indiquen el nombre de punts en sentit horitzontal i vertical (1.024 768, per exemple). Software o programari: part lgica dun ordinador; s a dir, el conjunt dinstruccions que fan que la mquina dugui a terme les tasques.
119
Activitats
Aplicaci dels continguts 14. Quan es considera que va nixer el primer ordinador
personal i quants anys tindria ara? Investiga-ho.
26. Quin dispositiu crea les imatges que desprs visualitzem a la pantalla de lordinador? Quins valors en determinen la qualitat?
27. Hi ha algun tipus de perifric que no necessiti estar connectat fsicament (amb el cable) a lordinador?
15. Indica lespai del temps en qu se succeeixen els esdeveniments ms importants del desenvolupament informtic. En quin moment creus que t lloc laven ms gran de la informtica?
Aplicacions prctiques 28. Busca en diferents diaris i revistes anuncis de venda dordinadors. Fes una taula comparativa de les caracterstiques de tots els ordinadors que hi figuren: a) Les caracterstiques del microprocessador. b) La quantitat de memria RAM que pot allotjar. c) La capacitat del disc dur. d) Els sistemes demmagatzematge. e) El tipus i la mida del monitor. f) Lexistncia daltres perifrics (impressora, etc.). g) El preu.
16. Escriu les diferncies entre:

a) Maquinari i programari. b) Placa base i carcassa. c) Disc dur i DVD.
17. Si volguessis muntar el teu propi ordinador,

quins components o peces hauries dadquirir? a) Enumera els que anirien dins la caixa o bastidor. b) Indica tamb els possibles perifrics.
18. Fes un esquema de les diverses unitats demmagatzematge, i indica la capacitat de cadascuna.
29. A partir dels anuncis de diaris i revistes, fes un

pressupost per comprar les peces que hi figurin.
19. Segons la seva funcionalitat, en quines categories

es divideixen els perifrics?
Anlisi dobjectes 30. Indica a la illustraci inferior els elements que

integren una placa base i escriu quina funci tenen.
20. Quin s el nom dels ports als quals connectem els

perifrics?
21. Ara, ordena els ports esmentats a lexercici anterior

segons la seva rapidesa en la transmissi de dades.
22. Qu s un perifric dentrada? I un de sortida?

Busca uns quants exemples de cadascun.
23. Per fer funcionar un perifric fa falta el maquinari,

la connexi i alguna altra cosa. Recordes quina? Descriu-la i digues per a qu serveix.
24. Creus que el controlador dun perifric s el mateix per a tots els sistemes operatius?
25. Sempre que esmentem les caracterstiques de

resoluci duna impressora ho indiquem en punts per polzada. a) Sabries explicar qu vol dir que una impressora t ms resoluci que una altra? b) I qu vol dir que una s ms rpida que laltra? Assenyala: a) El ventilador que hi ha sobre el microprocessador. b) Les ranures per a la memria RAM. c) Les ranures dampliaci.
120
31. Quin dels perifrics segents s dentrada i quin

s de sortida? a) Ratol e) Cmera digital b) Impressora f) Escner c) Teclat g) Mdem d) Webcam h) Monitor Recorda que alguns dispositius es poden fer servir tant per introduir com per treure dades.
34. Situat davant la impressora que fas servir a laula

dinformtica i assenyala: a) La connexi que permet transferir dades des de lordinador. b) Lendoll que subministra el corrent elctric. c) El nombre de cartutxos que incorpora.
Problemes 35. Fes els clculs corresponents (consulta la taula de

la p. 108 daquesta unitat) i contesta: a) Quants kilobytes caben en un CD-ROM de 700 MB? b) Quants gigabytes sn 20 MB? c) Quants kilobytes sn 2 GB?
32. Dels perifrics segents, quins sn dentrada?

Quins sn de sortida? I quins sn, simultniament, dentrada i sortida? A B
Investigaci 36. Busca informaci a Internet sobre diversos moAuriculars Reproductor de msica
dels de cmeres fotogrfiques digitals, i completa una taula com ara la segent per a dos o tres models diferents.
Cmera Resoluci mxima Zoom ptic Tipus de targeta de memria que admet
C
Webcam
E
Joystick
Alimentaci Preu
Lector de targetes
37. Els darrers anys han sortit

al mercat mduls GPS que es poden connectar a un ordinador porttil o a una PDA. Busca la informaci dels mduls i destacan alguna aplicaci til. a) Com es connecten a lordinador? b) Qu es necessita per utilitzar-los com a navegador en un autombil?
Altaveus
33. Identifica els ports externs de la fotografia i digues

quins perifrics se solen connectar a cadascun.
121
PROJECTE DE LA UNITAT: Installar una cmera digital

Una cmera fotogrfica digital s un perifric autnom, i es pot utilitzar sense connectar-la a lordinador. Les fotografies es guarden en una targeta de memria. Per per imprimir o tractar digitalment les imatges s imprescindible transferir els fitxers (normalment en format jpg) a lordinador.
Preparaci
Necessitarem: La cmera digital de fotos (amb les piles carregades). El cable de connexi (o b un lector de targetes de memria). El CD-ROM amb els controladors corresponents; normalment tamb incorpora alguns programes de retoc fotogrfic o de gesti dlbums de fotos. EI manual imprs, si el fabricant el facilita. En cas contrari, el CD sol incloure el manual en format electrnic, normalment amb lextensi pdf.
Realitzaci
Connectem el cable a la cmera, normalment amb un connector especial miniUSB, i per laltre extrem els connectors, en un dels ports USB de lordinador. Com que es tracta dun connector USB, la cmera es pot endollar en calent; s a dir, amb lordinador encs. Engeguem la cmera. El sistema reconeix que ha trobat un dispositiu nou. Si s la primera vegada que el connectem i el sistema operatiu no inclou els controladors apropiats en la seva base de dades, ens demanar installar-los. Noms haurem dintroduir el CD que proporciona el fabricant a la unitat lectora adient. Lassistent que sens obre permet triar entre el controlador duna llista i el millor controlador. Optarem per la segona opci, escollirem la unitat de CD o DVD com a font i deixarem que sinstallin automticament els fitxers que corresponen al nostre ordinador.
Sha trobat maquinari nou
4
C
Quan el procs sacaba, apareix un missatge a la pantalla que ens avisa.
122
Quan ja sha installat la cmera, sobre un assistent (a lentorn Windows) que permet copiar les imatges des de la cmera al disc dur. Per fer-ho caldr activar la pestanya que hi ha al costat de la imatge.
Desprs, escollim la carpeta de destinaci on volem copiar les imatges. Tingues present que les imatges ocupen fora espai (uns quants megabytes cadascuna).
Tamb podem copiar directament les imatges des dun lector de targetes (SD, Compaq Flash...) al nostre disc dur. Per fer-ho, ens hem de situar a lexplorador de fitxers i pitjar la icona El meu PC. Aleshores el lector de targetes de memria es visualitzar com una unitat externa demmagatzematge, i noms caldr arrossegar els fitxers fins a la carpeta de destinaci. s molt til mostrar les imatges com a miniatures a la finestra de lexplorador.
Ara ja podem obrir qualsevol programa de retoc fotogrfic i modificar oportunament les imatges abans dimprimir-les o dincloure-les entre els nostres documents. Desprs podem utilitzar alguna aplicaci especfica que permeti crear una presentaci de diapositives en un CD o DVD per visualitzar les imatges en un televisor, tot i que molts lectors de DVD poden reproduir fitxers jpg directament, sense cap transformaci.
123
RAC DE LA LECTURA
TEXT A
TEXT B
Ordinadors de sal (cubs)

Un ordinador al sal? Com a element decoratiu no sembla la soluci ms interessant. Gaireb tots preferirem posar-hi un quadre o un gerro. Per laven pel que fa als circuits i xips permet collocar un ordinador sencer (o com a mnim la caixa) en un espai redut. I aleshores podem tenir un centre doci al sal de la casa. L ordinador es connecta a un televisor per poder veure les ltimes fotos de les vacances, fetes amb la cmera fotogrfica digital, enregistrar el nostre programa preferit o visualitzar el darrer vdeo familiar enregistrat amb una cmera de vdeo digital dltima generaci. Tampoc no ens far falta un equip de msica. En un disc dur de 120 Gb hi caben, en format comprimit dudio, 30.000 canons! Nhi ha prou amb uns bons altaveus connectats al nostre ordinador per gaudir de milers dhores de msica.
Estan malalts, els xips?
Creus que la persona de la fotografia superior s un metge? Per qu porta mascareta? Doncs no treballa en un hospital, sin en una fbrica de xips. Has de saber que els mtodes delaboraci daquests components electrnics sn tan precisos que una simple brossa pot fer malb tot el procs de fabricaci. La soluci passa per fer servir vestits especials, guants, mascaretes... En fi, com si es tracts duna installaci de seguretat que investiga malalties molt contagioses. A ms, es fan servir les tecnologies ms avanades. De fet, els moderns microprocessadors que sutilitzen en qualsevol ordinador es fan en un nombre redut de fbriques a tot el mn a causa de lelevat cost daquest tipus dinstallacions.
Naturalesa morta davant duna finestra oberta, plaa de Ravignan (1911), de Juan Gris. Philadelphia Museum of Arts (EUA).
124
TEXT C
Quin cacau de cables!

A qui no se li ha enredat alguna vegada el cable del telfon, el del teclat o el del ratol? De fet, molts treballadors lluiten cada dia amb els cables de loficina. De ben segur que la pau arribaria a moltes oficines amb lajut de perifrics sense fils: ratolins, teclats, impressores, etc., sense cables.
Dun temps en els perifrics es poden comunicar amb un receptor acoblat als ports PS2 o USB de la placa base per mitj de les ones de rdio. En aquests casos, els perifrics porten una o ms piles. Primer van arribar els ratolins sense cua; desprs, els teclats i les impressores sense cables; ara podem connectar diversos ordinadors i formar, fins i tot, una xarxa informtica sense cables! La informaci viatja per les ones dun dispositiu a laltre. Mgia? No, senzillament, tecnologia.
TEXT D
Lordinador a la butxaca
La mobilitat ha arribat fins a la informtica. Tot i que dun temps en els ordinadors porttils faciliten la feina de moltes persones, encara pesen fora. La soluci arriba grcies a uns dispositius que caben al palmell de la m: els assistents personals o ordenadors de butxaca (PDA, Personal Digital Assistant). Amb aquests aparells podem gestionar la nostra agenda, llegir llibres electrnics, connectar-nos a Internet, escoltar msica, mirar vdeos, jugar, localitzar un autombil en combinar-lo amb un receptor GPS... I tot portant lordinador a qualsevol lloc. Vols escriure un text? No necessites cap teclat. Amb un llapis pots traar lletres que la mquina reconeix i digitalitza a linstant. I si no, pots triar el teclat virtual, un dispositiu que projecta la imatge dun teclat virtual sobre la taula, en el qual es pot escriure com si es tracts dun teclat real.
Ordinador de butxaca: PDA.
e dhomes No s dign erdre, excellents p us, hores com a escla clculs i hores fent r, ol podria fe que qualsev t, per mitj amb facilita s de mquine
BNIZ, W. VON LEI GOTTFRIED of i matemtic fils
ACTIVITATS
1. Repassa quina s la utilitat de tenir un ordinador a la sala destar com a centre multimdia. 2. Fes nmeros i determina quantes canons (3 MB cadascuna) i quantes fotografies (2 MB cadascuna) caben en un disc dur de 250 GB.
WWW
MEDIA CENTER http://www.microsoft.com/spain/windowsxp/mediacenter/default.mspx Dna informaci sobre els sistemes operatius de Microsoft adequats per a la sala destar, especialment de ledici Media Center de Windows XP. Indica com veure els DVD, com escoltar msica, com veure les fotografies i com enregistrar programes de televisi. TECNOLOGIA BLUETOOTH http://www.apple.com/es/bluetooth Informaci de caire general sobre la tecnologia sense fils Bluetooth i la seva aplicaci en el mn de la informtica mbil.
3. Quines mesures es prenen en la fabricaci de xips per evitar la contaminaci dels components electrnics? 4. Per qu sadopten aquestes mesures? Pot ser que la manipulaci daquests components afecti els operaris?
C D
5. Fes un esquema que expliqui com funciona un perifric sense fils, com ara el ratol. 6. Indica dues maneres possibles descriure text utilitzant un ordinador de butxaca.
125
6
126
El programari
PLA DE TREBALL
En aquesta unitat
Identificars els principals elements que apareixen a la pantalla de lordinador quan lobrim. Resoldrs fcilment les operacions ms bsiques amb lordinador i amb els fitxers informtics. Coneixers algunes caracterstiques dels dos sistemes operatius ms utilitzats: Windows i Linux.
El sistema operatiu Linux s gratut. Forma part del que es coneix com a programari lliure. Lorigen de Linux lhem de situar en el projecte de fi de carrera de lestudiant fins Linus Torvalds. Qu et sembla el programari lliure?
Per comenar. Observa i respon

Perqu un ordinador funcioni necessita programes; s a dir, el software. Ara, utilitzar un ordenador s ben senzill, ja que podem seleccionar les icones, els mens, etc., en una pantalla plena delements grfics. I disposem de suports de gran capacitat per emmagatzemar textos, fotos, vdeos
Quines de les imatges corresponen al sistema operatiu Windows i quines al Linux? A B C
ACTIVITAT: laspecte grfic de la pantalla
ACTIVITAT: quin suport escollim?

B A
Ordena els suports segents segons la seva capacitat. Indica quin s el suport ms adequat per emmagatzemar: El text daquesta pgina. Dues canons en format mp3. Una pellcula. 20 lbums musicals en format mp3. 100 fotografies digitals fetes amb una cmera de 5 megapxels.
D C E
127
El software o programari
Per dirigir les operacions que fa el maquinari cal disposar dun conjunt dinstruccions lgiques.
Anomenem software o programari el conjunt dinstruccions que lordinador entn i que li serveixen per resoldre els diversos problemes que se li plantegen (escriure un text, crear un dibuix, visualitzar una pellcula, etc.).
El programari bsic que permet que lordinador desenvolupi les funcions elementals s el sistema operatiu (SO), que s necessari per al funcionament de la resta dels programes, tamb anomenats aplicacions.
MAQUINARI
LLENGUATGE MQUINA
SISTEMA OPERATIU PROGRAMARI
APLICACIONS (PROGRAMES) Ofimtica, disseny, jocs, multimdia

Esquema del funcionament dun ordinador.
El sistema operatiu
Perqu un ordinador funcioni cal haver-hi installat un sistema operatiu. El sistema operatiu s el programa bsic, i les seves funcions sn les segents: Coordinar el treball de la computadora. Organitzar els documents i les dades, que reben el nom genric de fitxers, i desar-los als sistemes demmagatzematge. Determinar laspecte grfic de la pantalla. Tot i que hi ha diferncies en laspecte grfic dels sistemes operatius, avui dia tots es controlen amb facilitat grcies al ratol, que permet assenyalar amb el cursor els elements que es visualitzen a la pantalla. Actualment, moltes aplicacions es desenvolupen per funcionar amb diversos sistemes operatius. No obstant aix, cal tenir en compte que laplicaci que un fabricant subministra per a un sistema operatiu no es podr utilitzar en un altre de diferent.
Laspecte de la pantalla dels sistemes operatius ha evolucionat molt en els darrers anys. Saps quina daquestes imatges correspon al sistema operatiu ms actual?
128
Els sistemes operatius ms utilitzats

Sistema operatiu Windows, desenvolupat per Microsoft. s el ms ests en lmbit domstic i en les seves diferents versions (95, 98, 2000, NT, Millenium, XP i Vista).
Sistema operatiu Mac OS, desenvolupat per Apple Computer. Es fa servir, sobretot, per a feines de disseny, edici de vdeo i arts grfiques.
Sistema operatiu Linux, creat per Linus Torvalds. Es tracta dun sistema operatiu de codi obert: el seu s s gratut i no sha de pagar per utilitzar-lo legalment. Com que s gratut, cada vegada es fa servir ms en mbits educatius, administratius i daltres.
Les aplicacions o programes

Les aplicacions sn programes que funcionen dins els sistemes operatius i que resolen problemes especfics. Per exemple: Un processador de text serveix per escriure. Un programa de disseny grfic sutilitza per dibuixar. Un visor multimdia permet veure pellcules i escoltar msica. Els jocs serveixen per entretenir-nos, etc. 129
Lescriptori
Quan obrim lordinador i el sistema operatiu sha acabat de carregar, visualitzem a la pantalla una rea amb diferents elements grfics: lescriptori. El smbol que ens indica en quina part de lescriptori hi ha el ratol sanomena cursor. A lescriptori es veu una fotografia, una imatge o b un color de fons sobre el qual se situen els diversos elements: les finestres, les icones i la barra de tasques. Accedim a aquests elements per mitj del cursor.
Lescriptori
Color o fotografia de fons (taps) Drecera Es diferencia del fitxer amb qu est associat perqu a la part inferior esquerra hi t una fletxa, excepte quan est integrat al men dinici. Icones Si hi cliquem sobren aplicacions, documents
Finestres
Cursor Es desplaa per la pantalla quan movem el ratol.
Paperera Aqu es guarden, temporalment, les dades que esborrem.
Bot dinici Quan hi cliquem accedim a programes i documents.
Barra de tasques
rea daccs rpid per obrir cmodament les aplicacions, els documents, etc.
Aplicacions obertes
rea de notificaci, amb informacions que indiquen la data, lhora o el volum dels altaveus.
ACTIVITATS 1. a) b) c) Practica. Un cop el sistema operatiu sha carregat, identifica a lescriptori: Algunes icones. d) Les finestres ja obertes. El bot dinici. e) Les aplicacions que hi ha obertes. La barra de tasques. f) Lrea de notificaci.
130
Les finestres
Els sistemes operatius actuals es basen en un entorn de finestres. Les finestres sn els espais on sexecuten els programes, i es poden desplaar per lescriptori arrossegant-les amb el ratol. Lnica finestra que per la seva mida no podem desplaar s lescriptori prpiament dit, que sempre ocupa la pantalla sencera.
Una finestra
Minimitzar Barra de mens Canvia segons laplicaci o document amb el qual treballem. Ttol Icona o bot Quan hi cliquem, la finestra desapareix de lescriptori, per no es tanca. Maximitzar Si fem clic aqu, la finestra passa a ocupar tot lespai de lescriptori.
Tancar Barres deines Canvia en funci de laplicaci que tenim oberta. Si hi cliquem a sobre, la finestra es tanca i desapareix.
Les finestres i els entorns grfics Els ordinadors moderns sn fcils de manejar pels usuaris que no han estudiat informtica. I tot aix s possible grcies al ratol, un gran invent, i als entorns grfics amb finestres, propis dels sistemes operatius actuals. Si tenim un monitor gran, a ms, s cmode treballar amb diverses finestres obertes, perqu facilita lintercanvi dinformaci entre una aplicaci i laltra.
rea de treball
Marge
Barra de desplaament Quan treballem amb documents extensos, no podem visualitzar tot el seu contingut a la pantalla. Amb aquesta barra podem mourens pel document. Modificar la mida de la finestra
Barra destat Ens dna una informaci diferent segons lacci que estem fent.
ACTIVITATS 2. Practica. Amb lajuda dun cronmetre, controla el temps que triga a carregar-se el sistema operatiu dun ordinador des que es prem el bot darrencada fins que es mostra lescriptori a la pantalla. a) Creus que el temps s igual per a tots els ordinadors? b) Quan obrim ordinadors diferents, lescriptori t el mateix aspecte? Quines diferncies hi ha entre uns escriptoris i altres?
131
PROCEDIMENT
1. COM ARRENCA LORDINADOR?

Un ordinador no s com un batedora, que tan bon punt premem el bot comena a funcionar. Lordinador comprova primer el maquinari, i desprs carrega el sistema operatiu.
SEGURETAT
Mai no sha dapagar el sistema desendollant-lo directament del corrent elctric. Poques coses fan tan malb un sistema operatiu com els talls forats i successius del subministrament elctric a lordinador.
G Qu vol dir fer

clic?
Senzillament, prmer una vegada el bot esquerre del ratol (el dret per als usuaris esquerrans). Sutilitza per seleccionar elements o per iniciar programes.
I fer F doble clic?

Doncs prmer rpidament dues vegades el bot de lesquerra del ratol (el dret per als esquerrans). Es fa servir per arrencar programes o per obrir documents des dun accs directe de lescriptori.
G Per a qu serveix el bot dret del ratol?

Per desplegar un men anomenat men contextual. Es diu aix perqu les opcions que hi apareixen depenen de lelement que haguem seleccionat. A continuaci, hem de desplaar el ratol i clicar amb el bot esquerre sobre lopci escollida.
H Com sapaga lordinador?

A lescriptori, cliquem sobre el bot dinici (K o G a Linux) i escollim lopci Tanca lordinador. Lordinador tanca automticament les aplicacions i tot seguit sapaga. En els sistemes operatius moderns, ni tan sols fa falta tornar a prmer el bot dencendre i apagar.
132
G Com es crea una drecera?

Tamb a lescriptori, fem clic sobre el bot dret del ratol, escollim lopci Crea i, a continuaci, Drecera. Desprs seleccionem lelement (una aplicaci, un document...) al qual accedirem en clicar sobre laccs directe.
H Qu sentn per
arrossegar i deixar anar?
Quan fem clic sobre un element i desplacem el ratol, lelement tamb es mou. Daix sen diu arrossegar. Quan aixequem el dit del bot, lelement es queda en la nova ubicaci, i daix en diem deixar anar.
Com es desplaa una finestra? F

Posem el cursor sobre el ttol, larrosseguem fins a la nova ubicaci i deixem anar el bot. Per canviar-ne la mida, ens posem sobre un dels marges, cliquem i larrosseguem amb el ratol.
H Com arrenquen els programes?

Quan cliquem sobre el bot dinici sobre un men. En lentorn Windows, les aplicacions es troben a lopci Tots els programes i, dintre daquesta, sagrupen per categories: Accessoris, Eines, etc. Si fem clic sobre una icona, el programa o document sobre.
ACTIVITATS Practica 3. Obre lordinador. 4. Fes doble clic a la icona de lescriptori El meu PC. Arrossega la finestra per lescriptori, i desprs tanca-la. 5. Arrenca el programa OpenOffice.org Writer. Maximitzal, minimitzal i, desprs, tancal. 6. Crea una drecera per al programa OpenOffice.org Writer. 7. Apaga lordinador.
133
2
Els fitxers de Windows
En lentorn Windows, els fitxers sorganitzen en carpetes i subcarpetes (carpetes dins altres carpetes). La carpeta on es guarden els fitxers creats per lusuari es diu Els meus documents. Tots els arxius o fitxers sorganitzen a partir dun punt base: El meu PC. Tots els discos durs reben un nom de lletra (des de la C cap endavant). Les lletres A i B shan reservat per a les disqueteres de discos flexibles. Les unitats ptiques, com els CD-ROM i els DVD-ROM, tamb reben un nom de lletra. Per administrar els documents i els fitxers, lentorn Windows fa servir una eina anomenada Explorador de fitxers.
Windows
Perqu un sistema informtic funcioni necessita un conjunt dinstruccions que anomenem programa. El programa ms important de tots s el sistema operatiu, que cont el conjunt dinstruccions mnim perqu funcionin el processador i els perifrics. Aquestes instruccions controlen com senvien les dades al processador i des daqu als perifrics. El sistema operatiu tamb controla la manera de presentar la informaci en pantalla. Sol incorporar, a ms, un conjunt daplicacions bsiques que faciliten la feina inicial. Avui estem acostumats a treballar amb sistemes operatius que tenen un entorn grfic de treball que ens en facilita ls. Aquest entorn de treball rep el nom dinterfcie grfica. Per abans no era aix, ja que es feien servir les anomenades interfcies dordres o de text. Aqu veurem breument alguns aspectes de dos sistemes operatius diferents: Windows i Linux.
Les aplicacions de Windows

Cada sistema operatiu porta aplicacions que sinstallen per defecte. Tot seguit presentem algunes de les aplicacions que inclou el sistema operatiu Windows.
Calculadora T les opcions bsiques que incorpora qualsevol calculadora cientfica.
Explorador de Windows Per manejar els fitxers i les carpetes.
Bloc de notes s un senzill editor de text. Pot servir, per exemple, per escriure pgines i imprimir-les.
Internet Explorer Un navegador per utilitzar Internet.
Windows Media Player Outlook Express Un programa client de missatgeria electrnica utilitzat per gestionar els missatges enviats i els rebuts. s un conjunt reproductor multimdia complet. Permet veure pellcules i escoltar msica a partir de discos CD-udio o fitxers mp3. Paint s un senzill programa de dibuix. Wordpad Un processador de textos senzill que disposa de les opcions necessries per escriure text amb format.
134
El tauler de control
El sistema Windows accedeix a les operacions de configuraci a travs del Tauler de control. Per accedir al panell de control sha de clicar sobre el bot dinici i desprs a Tauler de control. All hi trobem les icones corresponents a les diferents parts que configuren el sistema operatiu.
Afegir maquinari. Sutilitza quan introdum algun element nou a lequip: impressora, escner, etc. Incorporar o treure programes. Per afegir, modificar o eliminar programari de lordinador.
Impressores i faxos. Sestableix quina impressora utilitzar lequip per defecte i es configura la qualitat dimpressi.
Pantalla. Per accedir a la resoluci del monitor, fixar els colors que es visualitzen a les finestres i els mens de lescriptori.
Opcions denergia. Si el monitor sapaga quan lequip est inactiu, estalviarem energia. Ratol. Permet configurar el ratol: velocitat del doble clic, de desplaament del cursor per la pantalla, etc.
Teclat. Es configura, per exemple, la velocitat de repetici de les tecles, o b la velocitat i intermitncia del cursor.
Sistema. Des daqu es controla el maquinari que forma el nostre equip, aix com els controladors utilitzats.
Opcions dInternet. Permeten configurar el navegador o algunes opcions del correu electrnic.
Configuraci de pas i didioma. Sindiquen les dades del pas on som.
ACTIVITATS 8. Si fossis esquerr, sabries preparar el teu sistema per treballar amb el ratol? 9. Practica. A partir del bot dinici, localitza aquestes aplicacions en un equip on sha installat el sistema operatiu Windows. a) Calculadora c) Paint b) Reproductor Windows Media Player d) Wordpad 10. Practica. Vs al panell de control i fes clic a la icona corresponent a la Barra de tasques i al men Inici. a) Quines opcions surten a la pantalla? b) Quines diferncies hi ha entre el men Inici i el men Inici clssic?
135
Lexplorador de fitxers
Leina que fa servir lentorn Windows per manejar els fitxers i carpetes s lExplorador, i la de Linux s el Konqueror, tot i que en aquest segon sistema operatiu hi ha ms programes per fer aquestes tasques. Per obrir leina Explorador, posa el cursor sobre el bot Inicia, fes clic amb el bot dret i selecciona Explora al men contextual que sobre.
En qualsevol ordinador hi ha una muni de dades. Per poder-les manejar, la informaci es divideix en blocs petits anomenats fitxers. Vistes Permet seleccionar com es visualitzen els fitxers: icones, nom, imatges en miniatura Botons de la finestra
Barra de mens
Barra deines
Unitats de disc i de xarxa En els suports demmagatzematge, els fitxers sorganitzen en forma darbre, i uns elements (carpetes o fitxers) depenen daltres de nivell superior. Fitxers dins les carpetes seleccionades. Cada fitxer sidentifica amb un nom i amb una extensi, que sn un conjunt de lletres, normalment tres, que canvien segons la mena de fitxer que es tracti. Per exemple, lextensi .doc correspon a un fitxer de text. Informaci sobre els fitxers: mida, data de la modificaci
Subcarpeta
Extensi txt, doc jpg, gif, tiff

Carpeta seleccionada Els fitxers sorganitzen en carpetes o directoris. En una carpeta hi agrupem fitxers que mantenen una certa relaci entre ells, com ara fitxers de text, fitxers musicals, fotografies o tots els fitxers que corresponen a una aplicaci determinada. Les carpetes o directoris poden contenir subcarpetes al seu interior. Barra de desplaament
Tipus de fitxer Text Imatge Fitxer comprimit Aplicaci So Pellcula Fitxer dajuda Pgina dInternet
zip, rar exe wav, mp3, mid, aiff avi, mov, mpg hlp
Les extensions corresponen a tipus de fitxers diferents.
htm, html
136
Maneig dels fitxers del sistema operatiu Mac OS X.
Maneig dels fitxers del sistema operatiu Linux.
Com semmagatzema la informaci?

El bit, el byte, el megabyte, el gigabyte i el terabyte sn unitats demmagatzematge dinformaci. El text que correspon a aquesta unitat del llibre ocupa uns 100 KB. Una imatge captada amb una cmera digital omple alguns megabytes. La informaci que cont un DVD de vdeo ocupa uns quants gigabytes. Els fitxers i carpetes es guarden en unitats diverses: disc dur, CD-ROM, DVD-ROM, targeta de memria.
Per crear una carpeta, noms sha descollir la opci Fitxer, Crea, Carpeta a lExplorador de Windows, o lopci Crea, Carpeta, del men contextual que surt quan cliquem el bot dret del ratol.
Capacitat (GB) 1.000 100 10 1 0,1 Disquet 0,01 0,001 Capacitat dels diversos suports. DVD-ROM Targeta de CD-ROM memria Disc dur
ACTIVITATS 11. a) b) c) Indica el contingut dels fitxers segents: Florncia.avi d) Girona.html Aranjuez.mp3 e) Fotos.zip Linux.doc f) Impressi.hlp g) Fontana.jpg h) Llegeix-me.txt
12. Ara, fes aquestes dues tasques: 1. Crea una carpeta a lescriptori amb el nom La meva carpeta. 2. Obre-hi a dintre dues subcarpetes, i anomena-les respectivament Textos i Documents. 13. Obre la finestra Explorador i selecciona la carpeta Els meus documents. Observa les carpetes que inclou i les caracterstiques de cada fitxer: nom, mida i tipus. Desprs, per obtenir informaci sobre un fitxer, seleccional, fes clic amb el bot dret del ratol i escull lopci Propietats.
137
PROCEDIMENT
2. OPERACIONS BSIQUES AMB ELS FITXERS

Com es mouen F els fitxers i les carpetes?
Dins duna finestra de lExplorador de fitxers, i fent servir el sistema darrossegar i deixar anar, podem canviar els elements de lloc. Si mentre arrosseguem tenim pitjada la tecla Ctrl. , els fitxers es copien a la carpeta de destinaci. Per tant, una cpia segueix a la carpeta dorigen i la nova sarxiva a la carpeta de destinaci.
Carpeta destinaci
H Com es crea una carpeta?

1. Fem clic amb el bot dret del ratol sobre lescriptori. 2. Escollim lopci Crea i, desprs, Carpeta. Sobrir una carpeta nova a lescriptori. Si la volem crear en un altre lloc: 1. Des de lExplorador de fitxers, seleccionem amb el ratol el lloc de larbre de directoris que ens interessa. 2. Escollim lopci Fitxer del men superior. 3. Seleccionem Crea i, desprs, Carpeta.
Carpeta origen
G Com seleccionem diversos fitxers o carpetes?

Podem seguir dos camins: Fitxers consecutius. Seleccionem el primer fitxer i premem Majscula . Amb la tecla pitjada, cliquem sobre lltim fitxer que volem seleccionar. Fitxers alterns. Farem servir la tecla Ctrl. en lloc de Majscula .
Com es recupera F un fitxer esborrat?

Avui dia, els sistemes operatius inclouen diverses opcions que fan possible recuperar un fitxer (o una carpeta sencera ) que hem eliminat errniament. Quan esborrem un fitxer (prement la tecla Supr. o escollint lopci Suprimeix dun men), la informaci no es destrueix immediatament, sin que el fitxer es colloca en una carpeta anomenada Paperera de reciclatge o, senzillament, Paperera. Fent doble clic sobre la seva icona de lescriptori, sobre una finestra que ens mostra el contingut de la paperera. Per recuperar un fitxer o carpeta, el seleccionem, cliquem amb el bot dret del ratol i escollim lopci Restaurar. El fitxer o carpeta torna a aparixer, aleshores, en la mateixa
H Com es copia un arxiu en un disquet?

1. Obrim lExplorador de fitxers. 2. Seleccionem el fitxer que volem copiar. 3. Cliquem sobre el bot dret del ratol, escollim lopci Envia a i seleccionem la unitat Disc extrable de larbre de directoris.
ubicaci del disc dur, targeta de memria, etc., on era abans de suprimir-lo. El procs de restauraci de fitxers noms s possible si no hem buidat abans la paperera. Tampoc no trobarem el fitxer esborrat si en prmer la tecla Supr. per esborrar-lo tenem premuda tamb la tecla Majscula ; en aquest cas el fitxer sesborra immediatament, sense passar per la paperera.
138
3
Tipus de programari
Quan comprem un programa per installar-lo a la nostra mquina, el que aconseguim realment s una llicncia ds. Aix ens permet installar-lo i fer-lo servir en les condicions que estableix el que sanomena acord de llicncia. Hi ha molts tipus de llicncies: Comercial: Quan paguem a una empresa per fer-ne s. Shareware o programari de prova. Designa els programes que es poden installar per provar-los i, si ens agraden, pagar-los desprs. Freeware o programari gratut. Els programes que es distribueixen de manera gratuta. Codi lliure: Aquell programa en qu, a ms de ser gratut, sentrega el codi o lnies de programa perqu lusuari, si li interessa, pugui modificar-lo o afegir-hi algun element.
Linux
La configuraci de Linux
Una de les principals diferncies entre Linux i Windows s que el primer s un sistema operatiu amb una estructura de fitxers ms complexa que no pas Windows. Observa laspecte de la pantalla del sistema operatiu Linux. Com en altres sistemes, hi apareixen finestres, mens, icones
Linux no assigna lletres als discos durs ni a les disqueteres. Lestructura dels fitxers sorganitza a partir dun punt base anomenat root, que es representa amb la barra obliqua: /. Els elements es van distribuint a travs de directoris (com les carpetes de Windows), que es van enllaant a partir dels anomenats punts de muntatge. Cada disc t un nom establert per lusuari, que no ha de coincidir forosament amb una lletra o ser el mateix en tots els ordinadors que utilitzen Linux. El sistema operatiu Linux s molt utilitzat pels equips que ofereixen serveis dInternet i allotgen pgines web. Un dels serveis, anomenat XWindow i que t un aspecte molt similar a Windows, ens permet treballar en mode escriptori grfic. Aquesta manera de treballar permet escollir amb quin tipus descriptori volem operar. Els entorns descriptori ms coneguts sn el KDE i el GNOME. Configurar lordinador amb Linux s ms complicat que no pas amb Windows, perqu cal conixer millor els fitxers i saber on sn. s un sistema operatiu molt valorat pels experts, perqu els deixa arribar a un nivell de configuraci ms ampli, per per a alguns usuaris Linux s una mica ms complex. 139
Configuraci del sistema operatiu Linux.
Les aplicacions de Linux

Linux inclou, per defecte, moltes aplicacions que permeten comenar a treballar immediatament desprs dinstallar el sistema operatiu.
Mozilla. s un navegador dInternet que tamb incorpora una eina per gestionar la missatgeria electrnica.
La installaci del sistema Linux inclou una muni de programes classificats en diferents categories, i molts altres que ens podem descarregar dInternet. Tots ells es basen en la mateixa mena de llicncia: el programari lliure. Per tant, els podrem installar sense cap problema a lordinador, i respondran amb una seguretat gaireb total a les nostres necessitats.
GIMP. Excellent programa de disseny grfic. Tamb hi ha una versi per treballar des de Windows.
AbiWord. Un processador de textos fora complet.
Konqueror. s leina que sutilitza per gestionar fitxers i carpetes.
OpenOffice.org. Es tracta dun paquet dofimtica complet: full de clcul, processador de textos, programa per fer presentacions, agenda electrnica...
ACTIVITATS 14. Digues algunes similituds i diferncies entre els sistemes operatius Linux i Windows. 15. a) b) c) d) Practica. Treballant amb el sistema Linux, localitza i obre les aplicacions segents: El GIMP. El processador de textos OpenOffice.org Writer. Un navegador dInternet. I el Konqueror, laplicaci per manejar fitxers i carpetes.
140
Installaci daplicacions
Installar aplicacions al sistema Linux

Quan sinstalla Linux, el sistema incorpora moltes aplicacions. Per potser en necessitarem alguna de nova. En general, el procs s diferent que amb Windows. 1. Cliquem sobre el men Inicia i, desprs, a Afegir programes. 2. Escollim laplicaci que volem installar (o desinstallar) i comena el procs. 3. Al final, la nova aplicaci estar disponible en la categoria del men Inicia que hgim escollit. Les ordres poden variar lleugerament segons la distribuci de Linux que sutilitzi.
Quan sinstalla un sistema operatiu a lordinador, aquest adjunta igualment altres aplicacions que ens permeten fer certes feines: veure imatges, escriure i imprimir text, escoltar msica, mirar vdeos, navegar per Internet, enviar i rebre correu electrnic... Per tard o dhora necessitarem installar noves aplicacions per dur a terme altres tasques, com, per exemple, dibuixar, enregistrar discos, etc. Passem a veure com sinstallen aquestes aplicacions. Abans de comenar a fer la installaci has destar ben segur que funcionar amb el sistema operatiu del teu ordinador. Recorda que algunes aplicacions no funcionen amb els sistemes operatius antics. I, com sembla lgic, una aplicaci dissenyada per a Linux no anir amb Windows ni amb Mac OS. El que cal saber en primer lloc s que, generalment, perqu la nova aplicaci funcioni no nhi ha prou de copiar directament a lordinador els fitxers que vnen en un CD o DVD. El procs dinstallaci s una mica ms complex.
1. En primer lloc, insereix el disquet o localitza la carpeta on tens laplicaci que vols installar.
2. Quan introdum un CD, sovint sobre automticament una finestra a la pantalla que ens pregunta si volem installar laplicaci. Altres cops la installaci no comena automticament. Aleshores hem de localitzar el fitxer que comena la installaci a la carpeta o al disc. Sol ser un fitxer amb una extensi .exe que es diu installar.exe o setup.exe, i quan hi cliquem dues vegades a sobre comena la installaci.
3. Desprs, seguim les instruccions que surten a la pantalla. A vegades, en installar una aplicaci hem descollir entre algunes opcions: idioma de laplicaci, si volem crear a lescriptori una icona daccs directe a laplicaci, etc.
4. Quan sacaba la installaci surt un missatge a la pantalla i, normalment, una icona a lescriptori. Ja podem fer servir laplicaci.
141
Manteniment de lordinador
Peridicament shan de fer algunes tasques per augmentar la seguretat i el rendiment del nostre equip.
Seguretat
Internet ha fet possible la difusi de virus informtics que poden infectar milions dordinadors de tot el mn en poques hores. Per tant, i de manera preventiva, hem de: Actualitzar el sistema operatiu, installant-hi els pedaos de seguretat que ens recomanen peridicament. Actualitzar el programa antivirus, de manera que si apareix un nou virus informtic el nostre equip estigui protegit. Installar algun programa tallafocs. Un tallafocs s una aplicaci que barra laccs al nostre equip des de lexterior. Installar un programa antiespies per protegir les nostres dades. Barrar lentrada de correus electrnics de remitent desconegut. No obris missatges de procedncia estranya. Quan tarribi un missatge daquesta mena, llenal a la paperera sense obrir-lo! I, per no perdre dades, fes de manera regular cpies de seguretat de les fotos, els textos, etc.
A Windows, per mitj del Tauler de control podem accedir al Centre de seguretat, que ens permet configurar el tallafocs i altres opcions per administrar la seguretat de lequip.
Rendiment
Per aconseguir que lequip rendeixi amb lleugeresa, hem de: Esborrar fitxers temporals. Aquesta mena de fitxers (extensi .tmp) es genera quan lequip crea cpies de seguretat o es penja. Per localitzar-los cal fer una cerca (Inicia Cerca). Desfragmentar el disc dur. Consisteix a situar juntes fsicament les dades que corresponen a un mateix fitxer. Si el disc est molt fragmentat el rendiment baixa, perqu lordinador necessita ms temps per accedir a les dades. En lentorn Windows podem accedir a aquesta seguint la ruta Inicia Tots els programes Accessoris Eines del sistema Compactador de discos. Desinstallar aplicacions que no sutilitzen. Aix alliberem espai al disc i la memria. Es fa des de Inicia Tauler de control Afegeix o suprimeix programes.
El desfragmentador de disc ens ensenya duna manera grfica la distribuci dels fitxers al disc dur.
ACTIVITATS 16. Com podem augmentar la seguretat? Dit duna altra manera, com podem evitar que lordinador sinfecti amb virus i altres atacs indesitjables? 17. Qu volem dir quan indiquem que un disc dur est molt fragmentat? Qu cal fer per solucionar el problema?
142
Resum
LORDINADOR est format per maquinari programari lintegren el sistema operatiu aplicacions exemples exemples processadors de textos navegadors per Internet programes de disseny grfic gestors de fitxers i carpetes
determina laspecte grfic de
lescriptori
les finestres
Windows
Linux
Mac OS
Antiespia: aplicaci que evita lenviament no autoritzat dinformaci de lusuari a travs dInternet. Antivirus: aplicaci que intenta evitar larribada de virus a un ordinador i eradicar-ne els ja installats. Bit: Unitat bsica demmagatzematge de la informaci. Carpeta: espai on normalment sagrupen fitxers que tenen una certa relaci entre ells. Centre de seguretat: aplicaci del sistema Windows encarregada de configurar les opcions de seguretat de lequip: tallafocs, actualitzacions Desfragmentaci: procediment que agrupa al disc dur les dades que pertanyen a un mateix fitxer. Escriptori: rea de la pantalla on hi ha les icones i altres elements grfics. Explorador de fitxers: aplicaci encarregada de gestionar els fitxers i carpetes al sistema Windows. Finestra: cadascuna de les rees on sexecuta un programa. Fitxer: bloc elemental on es guarda la informaci en un ordinador. Fitxer temporal: creat temporalment a lordinador, habitualment amb lextensi .tmp. De vegades aquests fitxers no sesborren per ells mateixos i cal eliminar-los
peridicament perqu no redueixin lespai disponible al disc dur. KDE: entorn descriptori del sistema operatiu Linux que t un aspecte semblant a lescriptori de Windows. Konqueror: una de les aplicacions encarregades de gestionar fitxers i carpetes al sistema Linux. Linux: un sistema operatiu de codi obert. Mac OS: sistema operatiu utilitzat sobretot per professionals i empreses que es dediquen al disseny, el tractament digital dimatge i vdeo i les arts grfiques. Peda de seguretat: actualitzaci dun sistema operatiu pensada per millorar la seguretat de lequip, evitar intrusions no autoritzades o larribada de nous virus. Sistema operatiu: conjunt dinstruccions que regulen el funcionament de lordinador. Tots els ordinadors necessiten tenir installat un sistema operatiu. Software o programari: la part lgica dun ordinador. s a dir, el conjunt dinstruccions que fan que pugui dur a terme les seves tasques. Tallafocs: aplicaci que evita laccs a un equip des de lexterior. Tauler de control: una aplicaci del sistema operatiu Windows per configurar lequip: teclat, ratol Windows: el sistema operatiu que ms es fa servir a tot el mn.
143
Activitats
Aplicaci dels continguts 18. Escriu les diferncies entre fitxer i carpeta. 19. Com sabries quina s la diferncia entre un accs
directe i un fitxer executable dun programa? b) Crean una altra que es digui Les meves fotografies. c) Copia algun fitxer de la carpeta Les meves imatges i enganxal a la carpeta Els meus quadres, que acabes de crear. d) Retalla el fitxer que acabes de copiar a la carpeta Els meus quadres i enganxal a la carpeta Les meves fotografies.
20. Indica quin s el volum mxim que pot ocupar un

fitxer en cada dispositiu demmagatzematge. (Pista: pensa en la capacitat que t cada suport.) a) Disquet c) DVD-ROM b) CD-ROM d) Disc dur
27. Ara, davant dun ordinador equipat amb el sistema Linux, segueix els passos segents: a) Crea una carpeta nova a lescriptori. Anomena-la Els meus dibuixos. b) Crean una altra que es digui Els meus dissenys. c) Copia algun fitxer (de la targeta de memria duna cmera digital, per exemple) i enganxal a la carpeta Els meus dibuixos, que acabes de crear. d) Retalla el fitxer que acabes de copiar a la carpeta Els meus dibuixos i enganxal a la carpeta Els meus dissenys.
21. Respon:
a) Saps com sanomena, en lentorn Windows, la finestra de configuraci del sistema? b) I a Linux?
22. Perqu un sistema operatiu treballi correctament

amb tots els dispositius de la mquina, quin software cal installar-hi?
28. Utilitza els diferents models de visualitzaci que

permet lExplorador de fitxers de Windows:
23. Respon:
a) Qu vol dir shareware? b) I programari lliure?
24. Agafa la llibreta i fes una taula de tres columnes.

A la primera posa-hi una tasca, a la segona digues amb quin programa de Windows es pot fer, i a la tercera escriu el programa homleg de Linux. Per exemple: Tasca
Gestionar fitxers
Windows
Explorador
Linux
1,44 Mb Konqueror
25. Qu vol dir configurar un sistema operatiu?
Aplicacions prctiques 26. Posat davant dun ordinador equipat amb el sistema operatiu Windows i segueix els passos segents: a) Crea una carpeta nova a lescriptori i anomena-la Els meus quadres.
a) Obre lExplorador de fitxers i busca una carpeta on hi hagi imatges. b) Clica sobre la icona de la barra deines que correspon a Vistes. c) Escull Vistes en miniatura i fes clic. d) Ara, escull Detalls i clica-hi. Quines diferncies veus en la informaci que lexplorador de fitxers proporciona per a cada imatge? e) Com es visualitzen les subcarpetes que inclouen diverses imatges?
144
Anlisi dobjectes 29. Observa la imatge daquest escriptori de Linux i identifica-hi els elements bsics que tamb t lescriptori de Windows que has estudiat. a) Icones d) Men Inici b) Finestres f) Accessos directes c) Paperera d) Barra destat
d) En qu es diferencien unes edicions i altres? (Busca informaci sobre aplicacions, preus, etc.)
32. Busca informaci sobre ledici Media Center del

sistema Windows. Indican la utilitat en mbits domstics.
33. El sistema operatiu Linux es comercialitza en diferents distribucions (algunes es poden descarregar gratutament a Internet). a) Busca informaci a Internet sobre les distribucions de Linux ms utilitzades. b) En qu es dif erencien unes i altres?
30. Assenyala en aquest men contextual les opcions

segents: a) Imprimir un fitxer. b) Suprimir el fitxer. c) Canviar el nom del fitxer. d) Accedir a informaci sobre el fitxer. e) Crear una drecera.
34. Busca informaci de les distribucions LiveCD. Indica en qu consisteixen i com es diferencien dels sistemes operatius tradicionals.
35. Investiga fins a trobar laplicaci de Windows que

et mostra els carcters que corresponen als diferents tipus de lletra que t installats lordinador.
Investigaci 31. Les ltimes versions del sistema operatiu Windows

es comercialitzen en edicions diferents. a) Busca informaci a Internet sobre les diverses edicions daquest sistema operatiu. b) Quina est destinada a lentorn domstic? c) Quines creus que sn les ms adients per a lmbit empresarial?
145
PROJECTE DE LA UNITAT: installar una aplicaci

Una de les tasques que fem fora sovint per mantenir un ordinador actualitzat s installar-hi noves aplicacions. En aquest projecte aprendrs a installar un navegador (Mozilla Firefox); s a dir, una aplicaci til per navegar per Internet i visualitzar pgines web.
En primer lloc, necessitem el fitxer o els fitxers necessaris per dur a terme la installaci. En aquest cas, farem servir un fitxer que es baixa dInternet.
Cliquem en aquest fitxer i comencem la installaci. Lordinador ens demana la confirmaci per installar-lo, amb la finalitat devitar que sexecutin fitxers malignes.
A continuaci apareix una finestra amb recomanacions (mentre duri la installaci tanqueu les altres aplicacions). Cliquem el bot Endavant.
Desprs apareix la finestra que ens demana lacceptaci dels termes de lacord de llicncia (mbit ds, limitaci de cpia, etc.).
Abans de comenar ens pregunta pel tipus dinstallaci. Si escollim la Personalitzada, tindrem ms control sobre el que sinstalla.
Hem de decidir en quina carpeta volem installar els fitxers. Gaireb sempre conv acceptar la carpeta que sens proposa per defecte.
146
Desprs una finestra ens pregunta si volem que es cren accessos directes a lescriptori, al men Inicia i a la barra daccs rpid.
Finalment apareix un resum de les opcions escollides. Quan cliquem Endavant comena la installaci.
Una barra mostra lestat de la installaci.
10
Quan sacaba la installaci, un missatge escrit ens ho indica.
11
Podem executar laplicaci fent doble clic sobre la icona que surt a lescriptori. En aquest cas, el programa ens servir per navegar per Internet.
12
Ms tard podrem modificar algunes preferncies de laplicaci, i controlar, per exemple, la pgina web que sobrir quan arrenqui.
Amb altres aplicacions procedirem duna manera semblant. Hi ha alguns casos en qu haurem descollir lidioma i altres opcions durant el procs dinstallaci.
147
RAC DE LA LECTURA
TEXT B
Lordinador natural
El cervell hum s una mquina complexa i perfecta. Per encara no coneixem tot el seu potencial i la seva capacitat. El gran repte dels enginyers i programadors informtics s aconseguir un ordinador que imiti el pensament hum. Un ordinador no pensa com una persona, sin que computa. Imaginat, per exemple, com funciona un ordinador que s capa de jugar a escacs i denfrontar-se a tot un campi del mn com Vladimir Kramnik. El procediment que fa servir la mquina consisteix a calcular totes les posicions que es podrien produir, a partir a la posici inicial, al llarg de les jugades segents. El nombre de possibilitats creix exponencialment de posici en posici, i al cap de quatre o cinc moviments s molt elevat. Kramnik noms t en compte les posicions que li sn tils per a una finalitat determinada; en aquest cas, guanyar la partida. En canvi, dentrada la mquina no s capa de discriminar quines posicions sn absurdes o condueixen a perdre la partida. Aix s el que caracteritza el pensament hum: s un pensament heurstic, adreat a trobar una soluci. La mquina ha de calcular moltes ms opcions, totes les possibles, mentre que Kramnik noms satura per analitzar les que li seran ms favorables per guanyar.
TEXT A
Domtica: la casa del futur

El frigorfic ens indica, en una pantalla, la temperatura ptima, quins aliments estan a punt de caducar, qu cal reposar i, fins tot, pot fer ell solet la comanda del sper. A ms, inclou una base de dades amb receptes de cuina, un reproductor mp3 i una cmera de vdeo digital. La rentadora avisa el servei tcnic quan detecta un problema, i el forn prepara el menjar mentre no hi som perqu tot estigui a punt quan arribem a casa. Cincia-ficci? De cap manera. Els electrodomstics del futur ja sn al mercat i aviat envairan les nostres vides.
No sn s les mquine ueixen les que cond n el mn, i arrossegue s sin les idee
VICTOR HU ip GO, escr tor.
148
TEXT C
Si s petit, s bonic
Altair, el primer ordinador personal de la histria, era senzillament una caixa amb una srie dinterruptors per introduir-hi dades, i uns dodes per on es llegia la informaci. Daleshores en la tecnologia ha avanat amb rapidesa, i aix sha posat de manifest en la miniaturitzaci constant dequips i components. L any 1960, un xip de silici de 0,5 cm2 drea podia contenir entre 10 i 20 transistors i dodes, resistncies i condensadors. Aquests dispositius shan anat reduint de mica en mica, i la mitjana s de deu vegades ms petits cada cinc anys aproximadament. Avui dia en un xip daquestes dimensions hi caben milions de components.
TEXT D
ACTIVITATS
1. Fes una llista amb les tasques tils que podrien dur a terme, duna manera automtica, els electrodomstics duna cuina. Elabora una taula i situa un electrodomstic a cada columna. 2. Quin avantatge tenen els jugadors descacs humans davant les computadores? 3. I quin tenen les computadores davant les persones en aquestes tipus de partides?
Realitat virtual?
Des dels primers jocs dordinador, tan senzills com ara un front, fins als actuals, capaos de mostrar carreres de cotxes, personatges prcticament humans o sofisticades escenes dacci, levoluci del mn dels videojocs sembla prou evident. Els efectes i les figures cada dia ofereixen ms realisme i accentuen el carcter tridimensional dels objectes. Els moviments dels animals i de les persones simiten fins que sn difcilment distingibles dels seus models. Les figures que abans sarticulaven en quatre o cinc poledres ara ho fan en molts, i aix aporta naturalitat als moviments. Als primers plans dels nous herois ciberntics hi observem fins i tot els porus de la pell, i la seva gestualitat sha enriquit fins a gaireb poder substituir els veritables actors. Els responsables sn uns xips grfics molt ms potents, les noves tcniques dilluminaci i la imaginaci de dissenyadors i programadors.
C D
4. Quins avantatges creus que t la miniaturitzaci de xips? Digues exemples aplicables a la vida real. 5. Quina evoluci han experimentat els videojocs en les ultimes dcades? 6. Com sha aconseguit dur a terme aquestes millores?
WWW
DOMTICA http://www.casadomo.com El web presenta diferents recursos per saber ms sobre aquest tema, amb articles prctics relacionats amb la domtica i les tecnologies de la informaci a casa. ESCACS ON-LINE http://www.chessbase.com/espanola/index.asp Pgina centrada en el mn dels escacs que informa sobre els darrers esdeveniments, campionats, notcies, partides en lnia, etc. Tamb es poden jugar partides per Internet amb altres jugadors connectats. VIDEOJOCS http://www.videojuegos.com Un portal, dedicat als videojocs i a la msica, que tamb ofereix la possibilitat de jugar en lnia.
149
7
PLA DE TREBALL
Coneixers les eines informtiques que es fan servir actualment en una oficina. Escriurs i editars textos utilitzant un processador de textos. Estudiars les eines bsiques que formen un processador de textos. Imprimirs cpies dun document utilitzant un processador de textos.
A ledat mitjana, molts monjos es dedicaven a copiar a m llibres sencers. Anys desprs, la impremta va representar una revoluci cultural sense precedents. Quines eines fan servir ara els escriptors? Quins avantatges ens aporten aquestes eines?
150

Fins a tal punt ens hem acostumat a fer servir el conjunt ordinador + impressora, que ja no valorem els avantatges que ens aporta, sobretot en comparaci de les mquines descriure antigues. Ara, quan imprimim un o diversos fulls i veiem que hem coms alguna errada ortogrfica o daltra mena, podem corregir el document a lordinador i tornar a imprimir-lo. De la mateixa manera, podem utilitzar lletres de diferents tipus, mides, colors
Observa les imatges i digues quins avantatges aporta lequip ms modern respecte a lantic. Penses que la mquina descriure mecnica naporta algun?
1
A
ACTIVITAT: eines per escriure
Observa i assenyala quin document ha estat escrit amb la mquina descriure i quin mitjanant un processador de textos. Digues quines pistes than ajudat a trobar la resposta.
ACTIVITAT: evoluci dels documents

A B
1
Qu s la informtica?
Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb l ordinador. Podem dir que un ordinador s una mquina capa de processar informaci; s a dir, de rebre-la, fer-hi clculs i presentar els resultats (tot a una gran velocitat).
Parts dun ordinador

Tipus dordinadors
104
151
Lofimtica i lempresa
Les empreses necessiten guardar informaci sobre clients, projectes, treballadors, etctera, i per aix utilitzen els ordinadors.
El terme ofimtica (oficina automtica) defineix lautomatitzaci, per mitj de diferents eines i programes, de les tasques que es fan en una oficina.
Caracterstiques del programari ofimtic

Lbac encara es fa servir avui dia. Sabies que, actualment, al Jap sorganitzen concursos en qu les calculadores competeixen contra els bacs? Endevines qui guanya?
Las caracterstiques del programari ofimtic sn: Gran capacitat demmagatzematge dinformaci. Facilitat per a la consulta i la recuperaci dinformaci. Facilitat per modificar i tractar les dades. Una potncia de clcul enorme. Gran capacitat per gestionar informaci de tota mena: textos, nombres, imatges, sons, vdeo, etc.
Eines bsiques del programari ofimtic

El processador de textos: serveix per escriure textos, emmagatzemar-los, recuperar-los, modificar-los i donar-los un format. El full de clcul: permet fer clculs matemtics, monetaris, cientfics o estadstics duna manera rpida i senzilla. Tamb sutilitza per generar grfics. Els programes de presentacions: es fan servir per presentar projectes i informes duna manera molt visual i atractiva. Els gestors de bases de dades: permeten guardar i consultar grans conjunts de dades. Els programes de dibuix: permeten elaborar dissenys grfics, muntatges fotogrfics, etc. Els gestors de correu electrnic: serveixen per enviar i rebre missatges escrits entre ordinadors.
Full de clcul.
Programa per crear presentacions.
Gestor de bases de dades.
152
El processador de textos OpenOffice.org Writer Ara nosaltres treballarem amb el processador de textos OpenOffice.org Writer, incls dins el paquet de software ofimtic OpenOffice.org i desenvolupat amb llicncia GNU o de programari lliure. s gratut i sofereix en versions diferents per als diversos sistemes operatius. Per aix lhem escollit, i sinclou al CD. (Consulta amb el teu professor o professora.) Si aprens a fer-lo servir b, desprs et ser fcil manejar altres processadors de textos com el Microsoft Word.
El processador de textos s una eina ofimtica molt utilitzada. Es fa servir tant en les oficines com en qualsevol entorn, sigui empresarial o b domstic. El conjunt ordinador processador de textos impressora ha desplaat clarament i definitivament la mquina descriure. Escriure un text s tan senzill com fer servir una mquina descriure. Premem les tecles corresponents als carcters i aquests van sortint a la pantalla, a partir dun punt marcat per un senyal que fa pampallugues que anomenem cursor. A ms, en un processador de textos no hem de fer res quan sarriba a final de lnia, perqu, de manera automtica, el text es va escrivint a la lnia de sota. Per comenar a utilitzar el processador OpenOffice.org Writer nhi ha prou de clicar sobre el bot Inicia. A continuaci cal seleccionar el men Programes i, a dintre, lopci OpenOffice.org. Desprs sha de fer clic al men que correspon a OpenOffice.org Writer. (Des dara lanomenarem, senzillament, Writer.)
El processador de textos OpenOffice.org Writer

Regle s una referncia per saber les dimensions dels elements del document. Barra de mens Presenta diverses opcions que, quan hi cliquem, obren diferents mens. Barra deines Format Permet variar laspecte del text: mida, color, etc. Aqu van apareixent els carcters corresponents a les tecles premudes. Barra de desplaament Ens permet desplaar-nos pel document. Estil i format Permet modificar cmodament laspecte dels pargrafs, dels carcters, etc. Treball amb textos: copiar i enganxar text Facilita escriure textos que es repeteixen. Marge de la pgina Bot Barra deines Estndard Botons de la finestra Sn per ampliar, reduir o tancar la pgina.
rea de treball Es visualitza el text que escrivim.
Men contextual Sobre quan hi cliquem amb el bot dret del ratol.
Marges Indiquen els lmits del text. Lnia destat Ens dna informaci sobre la lnia o b la pgina on ens trobem, el zoom, etc.
153
La barra deines Estndard

A la barra de funcions hi trobem icones que fan possible dur a terme algunes operacions bsiques amb el document o el text.
Operacions bsiques amb documents

Inici del processador Writer. Per obrir el processador de textos OpenOffice.org Writer, cliquem sobre el bot Inicia i escollim les opcions que sens mostren aqu.
Quan obrim el programa, sobre automticament un nou document en blanc. Les operacions bsiques que haurem de fer amb els fitxers les trobem a la barra deines Estndard.
Nou document Crea un nou document en blanc. Desa el document Salva el document en qu sest treballant al disc dur, una targeta de memria, etc.
Obre el document Obre un document ja existent.
Imprimeix el document Envia lordre dimprimir el document.
Si vols desar un document clica sobre la icona . Sobre una finestra, en la qual haurs dindicar on guardars larxiu i el nom.
Operacions bsiques amb text

Les operacions que podem fer amb text sn: Escriure text. Nhi ha prou pitjant les tecles dels diferents carcters. Recorda que no cal fer cap acci quan arribes a final de lnia: el text passa de manera automtica a la lnia segent. Esborrar text. Ho podem fer de dues maneres: Situant-nos darrere el text i pitjant la tecla Esborrar . Posant-nos davant del text i prement la tecla Suprimir Supr. . Seleccionar text. Hem de clicar amb el ratol i, sense deixar-lo anar, arrossegar-lo fins a escollir el text desitjat. Moure text. Primer, seleccionem el text que volem moure, i desprs larrosseguem amb el ratol fins a la nova posici. Copiar text. En primer lloc seleccionem el text que hem de copiar, i desprs cliquem sobre la icona o polsem la combinaci de tecles. Ctrl C . El text es colloca a la memria. (Si en moure el text premem la tecla Ctrl , el text es copia i no desapareix del lloc dorigen.) Retallar text. Seleccionem el text i desprs cliquem sobre la icona o la combinaci Ctrl X . El text es colloca a la memria. Enganxar text. Posem el cursor all on volem collocar el text i cliquem sobre la icona o la combinaci Ctrl V . El text que hi havia a la memria sadjunta al document. Com pots veure, lopci de retallar i enganxar equival a la de moure el text. Canviar de pargraf. En pitjar la tecla Intro es crea un pargraf nou.
Desar documents. Escollim el nom i la carpeta on volem guardar el document.
El porta-retalls
Anomenem porta-retalls una zona de la memria reservada pel sistema operatiu en qu semmagatzemen temporalment alguns elements. Quan diem al sistema operatiu que volem copiar o retallar algun element, en fa una cpia i la colloca al portapapers. Lelement queda a disposici de lusuari perqu lutilitzi en aquesta mateixa aplicaci o en qualsevol altra.
154
Ledici de textos
El conjunt doperacions descriure i aplicar al text atributs diversos rep el nom deditar el text.
Cadascun dels nombres, lletres, etctera, que fem servir sanomena carcter. Els carcters sescriuen formant lnies, i aquestes sagrupen en blocs que anomenem pargrafs. En un text podem modificar els carcters, els pargrafs o el format de pgines senceres.
El format del text: els carcters

Si fas un cop dull a una pgina daquest llibre, observars que hi apareixen carcters de mides diferents (text, ttols, peus de les illustracions). I aix s fcil de fer amb un processador de textos. Tamb podem canviar el tipus de lletra, el color, etc., o modificar algunes caracterstiques del text clicant sobre lopci Format de la barra deines.
Mida. Per als ttols es fan servir carcters ms grans. Font Aqu seleccionem el tipus de lletra. Subratllat Men Format. Els punts suspensius darrere dalgunes opcions ens avisen que sobrir una finestra en escollir-les.
Negreta
Cursiva
Si volem buscar ms opcions, podem seleccionar la lnia Carcter al men Format. Aleshores sobre la finestra segent:
Espais entre carcters, superndex, subndex Altres estils Subratllada. VERSALETA. Amb Ombra. Ombra Text superndex Text subndex Mida o cos de lletra El text que ests llegint t un cos 9. Per als ttols, per, sutilitza un cos ms gran. Color de fons
6 punts
8 punts
10 punts
12 punts
14 punts
Tipus de lletra o font Algunes fonts que es fan servir molt: Arial, Comic Sans, Goudy (la del llibre) o la script. Estil Per destacar carcters, paraules o frases senceres: Normal. Negreta. Cursiva o itlica.
16 punts
18 punts
20 punts
22 punts
Text amb mides i colors diferents. Quan sedita un text amb un processador sutilitzen mides diferents per als ttols i subttols. Tamb podem jugar amb el color del text.
Visualitzaci prvia
Botons de la finestra
155
Interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill.
El format del text: els pargrafs

A la barra deines Format de Writer hi ha icones per accedir a certes propietats dels pargrafs. Per exemple, lalineament.
Representaci del text centrat entre marges. Representaci del text alineat al marge esquerre. Representaci del text alineat al marge dret.
interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble. Exemple dinterlineat entre pargrafs.
Representaci del text justificat entre els marges de la pgina.
Si volem un control ms ampli podem escollir lopci Pargraf del men Format. Aleshores sobre la finestra segent:
Alineament A lesquerra, centrat, a la dreta o justificat. Sagnat Lespai horitzontal que es deixa sense escriure-hi, tant a la dreta com a lesquerra. Espai s la distncia entre pargrafs. Interlineat Fa referncia a la distncia entre lnies dins dun pargraf. La sangria, lespai i linterlineat es poden mesurar en unitats diferents: millmetres, centmetres, punts, etc. Lletres inicials del pargraf Fons del pargraf (color)
ACTIVITATS 1. Practica. Fent servir un processador de textos: 1. Obre un document nou. 2. Escriu el teu nom i cognoms en una lnia. 3. Copia el text en una lnia diferent. 4. Colloca el text de la primera lnia i ajustal a lesquerra. 5. Situa centrat el text de la segona lnia. 6. Canvia el color dels teus cognoms. 7. Fes ms grans els carcters del teu nom. 8. Subratlla el teu segon cognom. 9. Desa el document. Escull el nom que li posars. 10. Tanca el document (men Fitxer, opci Tanca).
Processador de textos Microsoft Word.
156
El format del text: les pgines

Podem definir atributs diferents per a qualsevol pgina. Si escollim lopci Format de la barra de mens i desprs Pgina sobre aquesta finestra:
Encapalament Fons (color) Per al fons podem definir un color que no sigui el blanc. Conv, per, que hi hagi un contrast suficient entre el color dels carcters i el del fons per facilitar la lectura. s un espai, reservat a la part superior de la pgina, que normalment sutilitza per collocar logotips o capaleres dempreses i institucions. Peu de pgina Lespai reservat a la part inferior de la pgina, on normalment es colloquen les anotacions o els nmeros de pgina. Contorns de pgina. Aqu podem definir el gruix, el color, la distncia fins al text o b lombrejat de la pgina.
Contorn de la pgina
Mida de la pgina Orientaci Pot ser vertical (la pgina s ms alta que llarga) o horitzontal (la pgina s ms ampla que llarga). Sol seguir uns valors estndards: A4, A3, B5, foli, etc.
Carcters no imprimibles
Marges Sespecifiquen lesquerre, el dret, el superior i linferior. El marge s lespai en blanc que es reserva des de lextrem del full fins al text, i no shi pot escriure.
ACTIVITATS 2. Respon: a) Diries que linterlineat i lespai entre paraules sn el mateix? Si et sembla que no, quines diferncies hi veus? b) En qu es diferencien els marges i els sagnats? Qu passa si seleccionem un valor negatiu per al sagnat dun pargraf? 3. Practica. Obre el document en qu has estat treballant a lactivitat 1 i canvia-li els marges. Posan uns altres de ms amples, de manera que entre lextrem de la pgina i el text hi hagi ms espai en blanc.
Normalment, tots els carcters dels processadors de text no sn visibles ni imprimibles. Nhi ha que noms sn de control. Es coneixen com a no imprimibles, i serveixen per confeccionar el document. No es mostren si no sescull, de manera intencionada, la possibilitat de visualitzar-los. Per exemple, el carcter que defineix on sacaba un pargraf s aquest: . De vegades, per poder entendre per qu el text es colloca duna manera estranya i sorprenent quan es copia o es retalla un bloc, cal mostrar els carcters no imprimibles. Aix saconsegueix fent clic sobre una icona que hi ha a la barra deines Estndar: .
157
PROCEDIMENT
1. PER DONAR FORMAT A UN TEXT

Texpliquem, pas per pas, com sha de donar format a un text.
1. Inicia el programa OpenOffice.org Writer, que obre per defecte

un full en blanc on ja pots comenar a escriure.
2. Escriu el text segent:

La meva primera frase t una paraula en negreta, una en cursiva i una altra de subratllada. Tot el pargraf lhe centrat a la part superior de la pgina. (Perqu el text ompli lnies senceres, pots seleccionar la font Arial i un cos o mida de 17 punts.)
Seleccionar text amb rapidesa En lloc de fer clic i arrossegar, per seleccionar text podem: Fer doble clic, i se selecciona una paraula sencera. Fer triple clic, i se selecciona un pargraf sencer.
3. Selecciona la paraula negreta. Per fer-ho, colloca el cursor

davant, clica sobre el bot esquerre del ratol i arrossegal. Deixa-ho anar quan acabis la selecci.
4. A la part superior de la pantalla pitja sobre la icona que t

dibuixada una N (de negreta) .
5. Selecciona les paraules cursives i subratllada i clica,

respectivament, sobre les iconees i . Lopci Desfer Una opci molt prctica quan estem escrivint o editant un document s la possibilitat danullar lltima acci, si ens penedim del que hem fet, amb una operaci anomenada Desfer. Writer, com altres processadors de text, inclou la possibilitat de desfer moltes accions. I aix s un avantatge important quan editem un text, perqu permet solucionar amb comoditat els errors comesos. Per fer-ho, noms cal prmer la combinaci de tecles Ctrl La barra de funcions tamb inclou icones per desfer lltima acci o refer-la:
Z
6. Centra el pargraf. Per fer-ho, no fa falta seleccionar-lo

sencer: noms cal collocar el cursor en algun lloc i fer clic amb el bot esquerre del ratol. Ara clica sobre la icona de centrar: . Desprs de les operacions el text queda aix: La meva frase primera t una paraula en negreta, una en cursiva i una altra de subratllada. Tot el pargraf lhe centrat a la part superior de la pgina.
7. Canvia el color de la lletra clicant sobre la icona 8.
o, des del men Format, sobre Carcter, la pestanya Efectes de font i Color de font. Canvia el tipus de lletra. Escull la Times o la Comic Sans, per exemple. Pots fer-ho des de la mateixa finestra que has utilitzat a lapartat 7, a lopci Font.
9. Selecciona tot el pargraf, copial i enganxal ms avall. 10. Posa en estils com ara versaletes, subndex o ombrejat algunes
paraules del segon pargraf.
11. Canvia el format de la pgina. Orienta-la horitzontalment i afegeix-li

un fons blau.
Desfer
Refer
158
El format del document

En ocasions concretes, ens interessa collocar el text dins duna estructura quadriculada formada per diferents caselles (celles) anomenada taula. Una taula es pot crear de dues maneres: amb el bot Inserir taula de la barra deines Estndard, o amb el men Inserir i, desprs, clicant Taula. Observa laspecte duna taula en Writer:
Color de fons Taula Fila Taules. Una manera cmoda dinserir una taula s clicar sobre la icona Taula de la barra deines. Llavors es desplega una quadrcula perqu escollim el nombre de files i columnes de la taula. En el cas que sens presenta ms amunt, sinserir una taula amb 3 columnes i 4 files (3 4).
Columna
Cella
Vora
Quan inserim una taula, apareix la barra deines Taula:

Marge Dividir celles Unir celles Alineament del text Suma numrica de les celles Eliminar files Eliminar columnes
Estil de lnia
Color de fons
Inserir fila
Inserir columna
El format de la taula (marges, colors, etc.) es pot modificar des de lopci Propietats de la taula del men Taula.
Dades de la taula Mida, alineament general, nom de la taula, etc. Amplada de les columnes Color de fons de les celles Marges interns de les celles Vora de les celles Color de les lnies de la vora Estil i gruix de les lnies del contorn s lespai en blanc que es deixa entre els extrems del full i el text.
Posici, gruix i color de lombra en una cella
159
El format dels documents: els grfics

El nostre document pot incloure tamb, per aconseguir un impacte visual ms gran, elements grfics. Les imatges i els grfics els podem elaborar amb les eines prpies del processador de textos, o b inserir-los dels fitxers que hi ha a lordinador. Per afegir elements grfics amb el processador Writer, farem clic a les diferents icones de la barra deines Dibuix.
Rectangle Selecci Treball amb imatges. Des del men Inserir, podem introduir imatges ja existents clicant lopci Imatge. Ellipsi Lnia Lnia a m alada Sector dellipsi Animaci del text Polgon Corba Arc de cercle Segment de cercle Text Llegenda Formes bsiques
Captures de pantalla
Tamb podem incloure grfics o imatges que haguem fet nosaltres mitjanant les anomenades captures de pantalla. Per fer una captura de pantalla noms cal prmer la tecla Impr Pant . Daquesta manera el porta-retalls guardar una cpia de la imatge i la podrem introduir en qualsevol aplicaci fent Ctrl V .
Quan inserim algun dibuix, laspecte de la pantalla canvia:
Funcions de dibuix
Rectangle
Barra deines de dibuix
Lnia Ellipsi
A la barra dobjectes hi trobem opcions per donar format als elements grfics que hem incorporat:
Estil de lnia Color de lnia Estil de farciment Rotaci de (homogeni, degradat, etc.) lobjecte Enviar al fons
Alinear Lnia Estil de final de lnia Ample de lnia Portar al davant
ACTIVITATS Practica 4. Crea un document nou amb Writer i insereix-hi una taula de cinc columnes i quatre files. 5. Vs al men Format i escull lopci Autoformat. Qu hi apareix? Selecciona un format per a la taula. Desa el document. 6. Ara crea un document nou i intenta reproduir-hi el dibuix de la dreta.
160
PROCEDIMENT
2. TREBALLAR AMB TAULES I GRFICS

En un document elaborat amb el processador OpenOffice.org Writer treballarem taules i grfics. La taula s senzilla, per ens servir per aprendre a centrar el text en una cella, per afegir-hi fons de color, etc. Crearem un document que disposi duna taula a la part superior de la pgina i que tamb incorpori elements grfics en algunes celles o caselles. Observa, ms avall, la taula que sha de reproduir i segueix els passos segents:
1. Executa laplicaci OpenOffice.org Writer i obre un

document nou.
2. Fes clic al bot superior de la barra deines, a continuaci selecciona la icona corresponent a Inserti taula i colloca una taula de 3 columnes i 6 files al document.
3. Segueix les indicacions que sespecifiquen a la taula.
A la columna central, selecciona cada paraula, fes clic amb el bot dret del ratol i tria lopci Carcter. A dins, la pestanya Fons permet escollir entre molts colors de fons. Escriu el text en cada casella de la taula.
El text de la primera fila de la taula ha danar en font Arial, estil negreta cursiva i 16 punts de mida. Aquestes celles han dincorporar, a ms, un fons de color.
La primera columna (files 2 a 6) ha danar en font Arial a 14 punts de mida i estil normal. El text ha destar centrat verticalment. Per fer-ho, selecciona les celles, desprs clica al bot dret del ratol i escull lopci Cella, Centrat. Afegeix-hi un color de fons.
Finalment, per inserir les imatges de la darrera columna clica sobre la icona Gallery de la barra de funcions i selecciona els elements que tinteressen, dins lapartat Fons. Laltura de les files es modificar automticament fins a mostrar la imatge dins les caselles.
161
La impressi de documents
Un cop hem acabat deditar el nostre document, el pas segent s imprimir-lo. Per imprimir un document des del processador de textos Writer podem triar dos camins. El ms immediat s clicar sobre la icona dimpressi , dins la barra deines Estndard. En aquest cas, el document simprimir tot sencer. Per si escollim lopci Imprimeix, dins el men Fitxer, sobre una finestra i podem escollir diverses opcions:
Impressora
Propietats de la impressi Aqu seleccionem la qualitat de la impressi.
Imprimir el document sencer Imprimir algunes pgines Un exemple: per imprimir les cinc primeres pgines escriurem 1-5. Diverses opcions Per escollir si volem imprimir les imatges o les notes del document.
Nombre de cpies
Abans dimprimir conv, si ms no, fer un cop dull al document per veure com quedar la impressi. Per aix sescull lopci Vista preliminar, igualment dins del men Fitxer. En aquest cas es visualitzaran a la pantalla miniatures que corresponen a les pgines del document. Per tornar a laspecte normal de la pantalla, clica una altra vegada sobre lopci Vista preliminar.
ACTIVITATS Practica 7. Obre algun dels documents que has creat al llarg de la unitat (un que tingui unes quantes pgines) i imprimeix-lo sencer. Abans de fer-ho, selecciona lopci Vista preliminar per veure com quedar el document. 8. Sense tancar el document anterior, selecciona el bot Opcions del men dimpressi i imprimeix noms les pagines senars. 9. Ara, dissenya amb el processador la pgina inicial dun treball monogrfic que thagin encarregat, i desprs imprimeix-ne dues cpies (amb una sola ordre).
Vista preliminar. Sutilitza per fer una ullada a laspecte general del document (ubicaci de les taules, grfics, marges, etc.) abans dimprimir-lo.
162
Altres eines dinters

Els primers processadors de textos noms oferien algunes opcions per canviar el format del text i imprimir-lo. Avui la situaci ha canviat, i tots els processadors inclouen opcions ms avanades. Ja hem estudiat les taules i els grfics. Ara veurem daltres: La revisi ortogrfica. La cerca i la substituci automtiques. La numeraci i les vinyetes.
Revisi ortogrfica i gramatical

Quan escrivim al teclat s fcil cometre errades. Per aix, alguns processadors moderns destaquen, en el text de la pantalla, les paraules que hem escrit malament i ofereixen ajuda per rectificar-les. En general, sempre que acabem descriure un document cal fer-hi una revisi ortogrfica. Pel que fa al processador Writer, la revisi es pot seleccionar des del men Eines, clicant sobre lopci Revisi ortogrfica, o mitjanant la icona corresponent a la barra deines Estndard: . Llavors apareix una finestra com aquesta:
Correcci ortogrfica. Quan hi ha una paraula que hem escrit malament es ressalta a la pantalla. Si hi fem clic a sobre amb el bot dret del ratol, podrem escollir la paraula correcta o obrir la finestra Ortografia.
Desar com a pgina web

Els documents fets amb un processador de textos es poden convertir en pgines web. Noms cal escollir lopci Document html del men Anomena i desa.
Paraula mal escrita Ignorar No fa cap canvi i mant la paraula escrita. Suggeriments per substituir-la
Canviar Canvia la paraula escrita per la suggerida.
Altres opcions Per revisar, o no, paraules en majscules, amb xifres.
Diccionari Es poden fer servir diferents diccionaris per a la correcci ortogrfica.
Idioma del document o duna part En un mateix document es pot escriure text en idiomes diferents.
Tot i aix, cal tenir en compte que els diccionaris que porten els processadors de textos no sn perfectes, i alguns cops ens ressalten com a incorrectes paraules ben escrites. Si volem afegir una paraula al diccionari, cliquem sobre el bot Afegeix. 163
Buscar a tot el document
Cerca i substituci
Una altra eina molt til per a la recerca i la substituci automtica, perqu ens permet modificar fcilment una paraula, una frase Amb el Writer, accedim a aquesta funci pel men Editar, on trobem lopci Cerca i substitueix, o b cliquem a la icona de la barra deines.
Paraula que busquem
Paraula que substitueix la que busquem Propietats del text (font, mida, color...) Format dels pargrafs (alineament, espai...)
Numeraci i vinyetes
En aquest llibre sovint trobareu activitats numerades, pargrafs introduts amb puntets, etc. Els processadors de textos permeten incloure numeracions i puntets automticament. Per fer-ho amb Writer, escollirem lopci Numeraci i vinyetes del men Format.
Podem diferenciar ms b els pargrafs fent servir puntets.
Els nmeros faciliten la lectura de textos que segueixen una seqncia temporal.
El text el podem organitzar com un esquema, amb nmeros, lletres i puntets.
ACTIVITATS Practica 10. Escriu el text de lapartat Revisi ortogrfica i gramatical, de la pgina anterior, utilitzant un processador de textos. a) Fes una revisi ortogrfica automtica del text. b) Tot seguit, canvia el verb seleccionar pel verb escollir fent servir lopci automtica de Cerca i reemplaa. 11. Escriu uns quants pargrafs diferents i, desprs, posa-hi puntets amb leina Numeraci i vinyetes.
164
Resum
OFIMTICA
fa servir aplicacions diverses
fulls de clcul
programes per crear presentacions programes de dibuix
gestors de bases de dades
processadors de textos per
gestors de correu electrnic
escriure i editar text modificant
imprimir text
carcters definint tipus de lletra mida exemple cursiva negreta amb ombra estil color
pargrafs definint
pgines definint
alineament sagnats
espai
mida marges
encapalament peu de pgina
Cella: cadascuna de les caselles duna taula. Columna: conjunt format per les celles duna taula que comparteixen la mateixa vertical. Editar: donar format a un text, utilitzant un o ms tipus de lletra, mides i colors diferents, etc. Espai: referit a un pargraf, la distncia que hi ha entre aquest pargraf i els seus adjacents. Estil: propietat dun carcter o dun grup de carcters que determina laspecte del text: negreta, cursiva, omombra bra Fila: conjunt format per les celles duna taula que comparteixen la mateixa horitzontal. Font: tipus de lletra que es diferencia de les altres pel seu aspecte grfic.
Full de clcul: aplicaci que es fa servir per gestionar dades numriques i estadstiques amb un ordinador. Interlineat: distncia que hi ha entre les lnies dun mateix pargraf. Marge: espai reservat en blanc entre lextrem de la pgina i el text. Ofimtica: abreviatura doficina automtica. s lautomatitzaci, mitjanant lus deines diverses, de les tasques que es fan en una oficina. Processador de textos: aplicaci utilitzada per escriure i editar text amb lordinador. Sagnat: referit a un pargraf, la distncia de marge que hi ha des de la vora del foli fins al text, a dreta i esquerra. Taula: conjunt de celles juntes que permet organitzar les dades de manera fcil en un processador de textos.
165
Activitats
Aplicaci dels continguts 12. Indica quins sn els passos que has de seguir per
seleccionar, copiar i enganxar un fragment de text en un altre lloc del document.
19. Moltes vegades fem servir un document com a

base per elaborar-ne un altre. Si guardem el document nou amb el mateix nom que lantic, perdrem tota la informaci continguda a la primera versi. Qu hem de fer per evitar-ho?
13. Si has coms una errada descriptura, has esborrat un pargraf o thas repensat alguna modificaci feta en un text, quina eina o combinaci de tecles has de fer servir?
20. Algunes de les funcions que incorporen avui

dia els telfons mbils sinspiren en els processadors de textos. De manera complementria, algunes eines dels telfons mbils shan incorporat als processadors de textos. Una s lopci Completar paraula. Series capa de trobar on es configura aquesta opci en el processador Writer? Per aconseguir-ho fes servir laplicaci dajuda.
14. Digues quines utilitats valores, com a estudiant, en

un processador de textos.
15. Pel que fa al processador de textos OpenOffice.org

Writer, qu diries que s lEstil i format.
21. A ms de les opcions de Completar paraula,

nhi ha moltes altres que fan molt ms fcil la feina deditar textos. Esbrina com pots utilitzar leina dAutocorrecci. Intenta fer que quan teclegis les teves inicials sescriguin, de manera automtica, el teu nom i cognoms sencers.
16. Quins elements del format dun pargraf podem

modificar?
17. Investiga quina s la funci de les combinacions de

tecles segents:
Ctrl C
Ctrl X
Ctrl V
22. Indica els aspectes positius, i tamb els negatius,

de ls de la revisi automtica de lortografia.
I relaciona-les amb les icones segents:
23. Un text electrnic t un munt de possibilitats de

treball per a un estudiant. Un dels avantatges principals s que hi pots fer modificacions diverses de manera rpida i, a ms, fer servir les mateixes estratgies destudi que amb els apunts de paper. Com tho fars per ressaltar text en un document dOpenOffice.org Writer?
18. Indica, al quadre inferior, quines funcions fan les

combinacions de tecles. Tecles
Control L Control T Control R Inici (en una lnia) Fi (en una lnia) Inici (en una taula) Fi (en una taula) Re pg. Av pg.
Funci
24. Ms dun cop escrivim unes dades de manera errnia i desprs hem de modificar-les a tot el document. Quina eina faries servir?
25. Quan volem crear un document de text hem de

pensar sempre a simplificar la feina. I aix saconsegueix fent un plantejament previ de com han de ser els nostres documents. Quins passos cal seguir a lhora de dissenyar un document?
26. Com tho fars per escriure un carcter dun document en superndex si treballes amb el processador Writer?
166
Aplicacions prctiques 27. Utilitza el processador OpenOffice.org Writer

per crear una pgina que sassembli al mxim possible a un diari, amb columnes, titulars, textos de mides i destils diferents, etc.
33. Busca el fitxer Idees importants al CD (consulta

amb el teu professor o professora). Marca-hi les idees ms importants i desprs fes-ne un resum utilitzant les ordres de retallar i enganxar. Guarda els dos documents amb noms diferents.
28. Si anem al men Visualitza de lopci Barra

deines, fem clic amb el ratol i desmarquem lopci Format, qu passa? Com es modifica laspecte de la pantalla?
34. Busca informaci, en revistes, llibres, etc., sobre la histria de lordinador personal. Indica quan es va fer el primer, qui el va fabricar i per qu es dna tanta importncia a aquest fet. Aporta imatges i intenta fer un cronograma. Especifica tamb on has trobat la informaci. Finalment, presenta-ho tot en un document elaborat amb el processador de textos Writer.
29. En el document Cmic del CD (consulta amb el professor o professora), afegeix bombolles a les imatges.
35. Obre el document Recerca i substituci del CD. 30. Escriu un pargraf de quatre lnies. Amb el cursor a sobre, fes clic successivament sobre aquestes icones: (Consulta amb el teu professor o professora.) Busca-hi el terme verd i substitueix-lo per vermell.
36. De vegades conv escriure un text en columnes

Observa lefecte en el pargraf i anota els resultats que hi veus. (les activitats daquesta pgina sorganitzen precisament en dues). El processador Writer permet aquesta funci des de lopci Columnes, dins el men Format. Obre un document de text i escull dues columnes. Com sha modificat laspecte del document?
31. Reprodueix aquesta taula amb un processador de

textos.
Anlisi dobjectes
Suport
Disquet
Equivalncia
Lectura-escriptura
Capacitat
1,44 Mb 1,44 MB
37. En quin men de lOpenOffice.org Writer hi ha les

opcions per definir els marges esquerre i dret duna pgina?
Targeta de memria Lectura-escriptura Hasta 16 MB-8 GB 1 Gb Pendrive CD-ROM DVD-ROM HD-DVD Blu-Ray Disc dur Lectura-escriptura Uns quants GB Cientos de Mb Lectura Lectura-escriptura Lectura 700 MB 700 Mb 8,5 GB 700 Mb GB Hasta30 17 Gb
38. Aconsegueix un diari. La manera de presentar

el text en aquest tipus de document s prou caracterstica, i rep el nom destil periodstic. On pots definir aquest estil amb el processador Writer?
Lectura-escriptura Hasta46 GB 17 Gb Centenars Lectura-escriptura Cientos de Gb de GB
39. Els processadors de textos tamb disposen

deines de recerca. Mira de trobar la del processador OpenOffice.org Writer.
Utilitza estils, fonts de color i marges diferents.
40. Explica quin s el significat de cadascuna de les 32. Reprodueix el teu horari setmanal de classe en un
document de text, per en format de taula. Desprs, guardal al disc dur i imprimeix-lo. icones de la barra deines Estndard:
167
PROJECTE DE LA UNITAT: crear una plantilla de document

Preparaci
Una plantilla de document s un fitxer dOpenOffice.org Writer que permet treballar amb documents predefinits. s a dir, que ja tenen el format que volem: encapalament, logotips, peus de pgina, formats de text i pargraf, etc. Aix ens facilita la feina i fa ms atractiu el nostre document. Aquest projecte consisteix a fer una plantilla en tres etapes: 1. Determinar les propietats de la pgina. Els marges. Els fixem a 2,50 cm per tots els costats de la pgina. El contorn. Assignarem un contorn dun punt de gruix situat a 0,35 cm del text. 2. Determinar les propietats del text a Estil i format. El format dels pargrafs. Lalineament: en aquest cas, justificat. Lespai: deixarem 0,25 cm abans del pargraf i 0,10 cm desprs. Linterlineat: deixarem linterlineat senzill, per defecte. El format de la font: El tipus de lletra: farem servir la font Arial Black. El cos o mida: utilitzarem carcters de 10 punts. 3. Guardar la plantilla amb el nom de La meva plantilla.
Desenvolupament
Configurar la pgina
Obrim el men Format i seleccionem Pgina. Escollim la pestanya Pgina a la part superior de la finestra.
Escollim la pestanya Contorns.
Seleccionem la distncia de la vora del text (0,35 cm).
B
Cliquem sobre el bot Dacord.
A
Modifiquem els marges (tots a 2,5 cm)
168
Estils i formataci
Amb Estils i formataci modificarem el format dels pargrafs i canviarem lestil que correspon al cos del text. Clicant amb el bot dret del ratol escollim lopci Modifica.
A
A la pestanya dAlineaci, escollim Justificat.
D
Assignem el tipus i el cos de lletra: Arial Black 10 punts. Desprs, cliquem Dacord.
Abans i desprs del pargraf, modifiquem el sagnat i lespai.
Guardar la plantilla
Anem al men Fitxer i seleccionem Anomena i desa... A la finestra que sobre escollim OpenOffice.org 1.0, Plantilla de text (.stv).
Per tornar a utilitzar la plantilla, escollim el men Fitxer i all lopci Nou, Plantilles i documents, i desprs seleccionem la plantilla a la carpeta Predeterminats.
169
RAC DE LA LECTURA
TEXT A
Signes i significats
Les emoticones sn petits grfics formats per carcters de text (signes de puntuaci, lletres, etc.), que es fan servir per expressar humor, ironia i altres emocions que duna altra manera no quedarien prou explcites i clares en el text. El correu electrnic nha estimulat ls i la difusi, fins a convertir-les en icones populars. La ms coneguda s lsmiley :-). Van aparixer de manera casual quan, ja fa unes dcades, els primers usuaris de les comunicacions en lnia es van adonar que en fer un comentari de carcter irnic es podia crear fcilment un malents. Va ser aix com linformtic Scott E. Fahlman va proposar incloure aquesta successi de signes en aquest tipus de comentaris ;-) , Naturalment, no simaginava que la idea sestendria per tot el mn. Els estudis de Fahlman se centren en la intelligncia artificial i, ms concretament, en com ensenyar a les computadores el sentit com.
:)
:(
Emoticones
Sescriu Sinterpreta Sescriu Sinterpreta UN COP GIRAT EL SMBOL
:-) :-)) :-D :,-( :-[ <:-, :-I :-] :-{ :-v :-b :-) :(
:-} :-( ;-) :-x :-@ :-P :-> |-I :/) :-e :* :-O :,( :)
:-) :-)) :-D :,-( :-[ <:-, :-I :-] :-{ :-v :-b :-) :( :< :D
170
Somrient Molt somrient Molt alegre Plorant Enutjat Mmmmm Indiferent Amists Poruc Parlant Ensenya la llengua Plorant dalegria Nen trist Nen molt trist Nen que riu
:-} :-( ;-) :-x :-@ :-P :-> |-I :/) :-e :* :-O :,( :) |I
Borratxo Trist Fent lullet Callat Cridant Udolant Feli Dormit Descontent Desillusionat Petons Molt sorprs Nen que plora Nen que somriu Nen que dorm
Somrient Molt somrient Molt alegre Plorant Enutjat Mmmmm Indiferent Amists Poruc Parlant Ensenya la llengua Plorant dalegria Nen trist Nen molt trist
Borratxo Trist Fent lullet Callat Cridant Udolant Feli Dormit Descontent Desillusionat Petons Molt sorprs Nen que plora Nen que somriu Nen que dorm
:< :D
|I
Nen que riu
TEXT B
La revoluci de Gutenberg
Quan es parla de tipografies ens hem de remetre als temps de laparici de la impremta, lany 1450, per obra i grcia de Johann Gutenberg. Algunes lletres, per, sn anteriors i van ser adaptades al nou sistema de tipus mbils. Linvent de Gutenberg va ser tot un xit, ja que va permetre popularitzar la lectura i treure als llibres el seu carcter elitista. Entre lany 1450 i el 1500 es van obrir a Europa ms de 1.100 impremtes. Fins a aquell moment els llibres es copiaven a m, principalment als monestirs i als castells dalguns nobles. Copiar un llibre podia suposar anys de feina. Aix doncs, tenir una bona biblioteca era un senyal de poder i riquesa. Els copistes podien fer llargs viatges per complir lencrrec de copiar un llibre per a una determinada esglsia o noble. TEXT C
La lletra gtica, de formes pesants i condensades, era la ms usual i requeria les mans dun veritable artista. Els tipus mbils van reproduir aquestes lletres simplificant-les i dotant-les duna llegibilitat ms gran. A partir daleshores es van comenar a utilitzar tipografies ms senzilles, com les versals dels tipus antics romans i les minscules de les lletres carolngies, que facilitaven la lectura. L any 1550 ja van aparixer alguns grans tipgrafs. El primer de tots, Claude Garamond, s el creador dels tipus anomenats venecians, duna gran llegibilitat i que encara es fan servir.
acabat Quan has n captol descriure u a descriure in u q m la i ix... no taplaude itjor. Aix s el p
ORSON W tor ELLES, ac i director.
Escriure al dictat
Els humans parlem set vegades ms rpid que no pas teclegem en una mquina descriure. Per aquest motiu shan creat programes diversos de reconeixement de veu, que poden escriure al dictat amb fora fiabilitat en un processador de textos. Nhi ha que requereixen dun petit entrenament per reconixer les inflexions de la veu de lusuari; altres, per, sn independents del locutor. En qualsevol cas, el procs de perfeccionament i de millora daquests sistemes ja ens permet tenir el nostre secretari informtic propi.
WWW
EMOTICONES http://www.emoticones.com/iconos_yahoo.htm Una collecci dicones ben extensa. Nhi ha fins i tot danimades, que podem utilitzar quan ens comuniquem amb els nostres amics per lordinador. PROJECTE GUTENBERG http://www.gutenberg.org/browse/languages/ca El web del projecte Gutenberg. Aqu es poden obtenir de manera gratuta molts llibres en catal .
ACTIVITATS
1. Qu s una emoticona? Explica-ho amb alguns exemples. 2. Per qu, en lloc de fer servir dibuixos ms reals, sutilitzen les emoticones? Quins avantatges ens aporten? 3. Escriu un missatge breu en qu dius a un amic teu que ests molt feli i sorprs perqu has tret unes notes excellents en totes les matries. Illustra el text amb emoticones per ressaltar el teu estat dnim.
4. Explica la diferncia entre el procs delaboraci de diferents cpies dun llibre abans de laparici de la impremta de Gutenberg i desprs. Per qu creus que va tenir tant dxit la seva impremta? 5. Explica, en poques paraules, com funcionen les aplicacions automtiques que teclegen el text que diem en veu alta a lordinador.
171
Projectes finals
1. La m 2. Lestel collectiu 3. Estoig per als discos compactes
1
1
PROJECTE FINAL: la m
La m humana s un prodigi del disseny: ossos, msculs, nervis i tendons sharmonitzen perfectament. Imitar-la s molt difcil. Aqu te nensenyem una de molt simple, per que pot doblegar els dits. Endavant!
El que necessites
Llist quadrat de 10 10 mm. Envs de plstic buit (flexible, per consistent). Llist quadrat de 10 10 mm (1 1 cm). Contraplacat de 3 mm. Cordons de colors. Grapadora. 5 anelles. Retolador permanent. Serra de vogir. Paper de vidre. Pistola de cola termofusible.
Les peces. Fes un esbs semblant al de sota amb les mides aproximades de la teva m. Amb el retolador permanent o amb un punx, marca les tires de plstic i retalla-les amb les tisores. Dibuixa sobre el contraplacat les peces del palmell, del dors (2 peces) i dels avantbraos (2 peces). Talla-les amb la serra de vogir i poleix-ne les vores. Talla 20 peces (de 15 mm de llargada, ms o menys) del llist de fusta i poleix-les.
Un consell
El dit. Per treballar un dit, grapa una tira de plstic sobre tres trossets de fusta (ja tens les falanges). Perqu el dit es pugui flexionar, cal deixar un espai entre els trossets de fusta. Ara, giral i posa una grapa a la segona i a la tercera falange, per intercalant un tornavs entre la grapadora i la fusta. Aix tindrs un espai per on desprs passaran els cordons.
Per aconseguir-ho, posem el tornavs entre la fusta i la grapadora.
Ep! vs amb compte!
174
La m. Grapa els dits a la m. Enganxa la m a lavantbra amb la pistola de cola termofusible i encola els trossets de fusta a lavantbra.
Ep! no et cremis!
Muntatge dels tendons. Per introduir els tendons, subjecta els cordons a la grapa de la punta del dit i passals pels forats de les altres grapes. Posa ms grapes al canell i a lavantbra, amb el foradet adient perqu hi passin els cordons. Lliga una boleta o una anella al final de cada cord.
6
Final. Colloca la tapa, introdueix els dits a les anelles i ja pots moure aquesta fantstica m.
175
PROJECTE FINAL: lestel collectiu (1)
Qui no ha fet volar encara un estel? Ara tens loportunitat de fer-ne volar un de propi i, a ms, et proposem unir esforos i fer un superestel collectiu amb tota la classe.
El que necessites
Pals de broqueta. Fil de cosir. Cola. Polister / nil / paper / tybek / mylar. Cinta mtrica. Tisores. Cinta adhesiva. Bramant (per a la brida). Esparadrap.
Per fixar la brida (la corda que sost lestel). Sha de reforar el vrtex on es lliga la brida amb esparadrap (al voltant del vrtex inferior). En aquest cas, lestructura triangular s la que dna la resistncia a lestel.
Aquesta estructura es fa amb pals de broqueta perqu sn lleugers. s molt millor el bamb, que s ms resistent, per resulta fora difcil daconseguir.
176
Per a les unions es fa servir fil, perqu no pesin, i es reforcen desprs amb cola.
Lestel pesa. Laire empeny. La brida aguanta i est sotmesa a tensi.
SEGURETAT
Utilitzeu guants per evitar tallar-vos o cremar-vos amb el fregament de les cordes.
Lliga la brida i refora el vrtex.

La vela de lestel ha de ser lleugera i resistent. Lhem fet amb polister, nil, paper, tybek i mylar.
Alguns consells
Poseu-vos desquena al vent. Deixeu anar uns 20 m de corda. Subjecteu lestel entre uns quants i deixeu-lo anar quan un de vosaltres estiri la brida. Per si no hi ha vent ho teniu ben difcil!
177
PROJECTE FINAL: lestel collectiu (2) 1

Munta lesquelet. Tallem sis pals de broqueta iguals. Els unim amb fil de cosir fort i els reforcem amb cola, o un altre tipus de pega, formant un tetredre.
Els extrems que sobresurten permetran lligar uns estels amb els altres.
Mesura la tela. Mesurem la tela, i marquem i retallem un rombe del teixit escollit, de manera que la vora sobresurti 3 cm respecte de les mides dels triangles.
Escull el teixit ms idoni. Consulta lassaig de la pgina 179.
Enganxa la tela. Doblega-la i, desprs, enganxa-la amb cinta adhesiva sobre dues cares del tetredre (si utilitzem el teixit tybek, hem de fer servir cola). I el teu estel ja pot volar! s ms divertit, per, unir-lo amb els dels altres.
Unir els estels. Els lliguem els uns amb els altres pels vrtexs i hi posem cola una altra vegada.
178
La resistncia dels teixits

Fes un bastidor en forma de rectangle. Grapa-hi el teixit. Amb les tisores, fes un tall petit en forma de set al teixit. Posa un clip no gaire a prop del vrtex del tall. Penja-hi les ampolles i afegeix-hi aigua fins que el teixit es comenci a esquinar.
TIPUS DE TEIXIT Mylar Nil Polister Paper
0,7 kg
2 kg
4 kg
0,3 kg
Classifica els quatre teixits, en progressi creixent, pel seu grau de resistncia a lesquinament. Prova-ho amb altres materials.
179
3
1
PROJECTE FINAL: estoig per als discos compactes
Moltes revistes dinformtica i de videojocs regalen discos compactes (CD). Si ets aficionat a aquest tipus de revistes, segurament en deus tenir molts. El problema daquests CD s que no solen tenir un estoig adequat: a vegades estan protegits simplement amb un plstic, daltres amb una cartolina, i en altres casos no tenen ni estoig. Per tant, cal que pensem en algun sistema per guardar-los, de manera que estiguin ordenats i protegits. Aquest s lobjectiu del projecte.
El que necessites
Materials Cartolina de colors. Cinta de tela. Fil doble o cordill fi. Tub rgid o semirgid (plstic, metall, cartr). Botons amb ulls grans. Eines Eines de dibuix. Retoladors. Tisores. Cter. Passador de cabell o filferro fi.
Dibuixa sobre una cartolina el disseny de cada estoig individual, incloent les solapes per tancar-lo.
Solapa
12,5 cm
3
12,5 cm
Enganxa la cinta de tela en el centre del quadrat, orientant-la cap a linterior i desprs doblegantla cap a fora.
Encoleu-ho
Cartolina
2 cm
Cinta de 25 cm Solapa
Passeu un fil de 25-30 cm per linterior del llom de lestoig.
Encoleu-ho
Passeu un fil per aqu
Estireu la cinta per extreure el CD
Alguns consells
No encoleu les solapes fins que la cinta i el fil estiguin ben posats. Manteniu les dues cares de lestoig pressionades amb lajuda duns clips.
180
Passeu, amb lajuda dun passador, agulla o filferro un dels extrems del fil de lestoig pel tub. Lligueu els dos extrems del fil amb un parell de nusos.
Passeu els fils pel tub 1,5 cm Els botons es lliguen als extrems del tub
12,5 cm
Per millorar lacabat passeu un fil per dins del tub, collocant un bot en cada extrem.
Suport acabat
Feu un petit informe amb un processador de textos que reculli els materials i eines, el procediment de construcci, les incidncies i el resultat obtingut. Afegiu-hi fotografies o dibuixos explicatius.
Detall del suport Botons grans
Alternatives i innovacions
Podeu variar el disseny bsic proposat amb formes semicirculars, amb decoracions, amb obertures per veure el disc de dins, etc. Cada alumne pot adoptar una o ms propostes alternatives.
181
Direcci dart: Josep Crespo Projecte grfic: Portada: CARRI/SNCHEZ/LACASTA Interiors: M. Garca Illustraci: B. Segu, F. Moreno, P. Prez, D. Benito, D. Cabacas Cap de projecte: R. Marn Coordinaci d illustraci: C. Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: J. Tejeda Desenvolupament grfic: R. M. Barriga, J. L. Garca, R. de Andrs Direcci tcnica: . Garca Encinar Coordinaci tcnica: A. Retana Diagramacin: A. Retana Confecci i muntatge: DiScript, S. L., Quality SGE, SA Mapes: A. I. Calvo Cartografia: B. Hernndez, J. M. Solano, J. L. Garca Correcci: Quality, SGE, SA Captures informtiques: Quality SGE, SA Documentaci i selecci fotogrfica: N. Marinas Fotografies: A. Toril; A. Vias; Algar; Bill Osment; C. Contreras; D. Lpez; D. Snchez; E. Marn; F. de Madariaga; F. Ontan; FOTO LPEZ; G. Rodrguez; GARCA-PELAYO / Juancho; J. Bou; J. C. Muoz; J. Jaime; J. Lucas; J. M. Escudero; J. V. Resino; Krauel; M. Blanco; M. J. Pedregal; Michele di Piccione; O. Torres; P. Garca; Prats i Camps; R. Manent; S. Cid; S. Enrquez; S. Yaniz; A. G. E. FOTOSTOCK / SFH, Volker Steger, Jerry Whaley; ARCHIVO SAHATS / Domench-Azpilicueta; COMSTOCK; CONTIFOTO / IMAPRESS / J. Bolmendil, PRESSE SPORTS / Clippet, Pochat; COVER / SYGMA / Bernard Annebicque, Jean-Marc Charles, Raymond Reuter; COVER / CORBIS / Museum of History&Industry, TempSport / Gilbert Iundt, Michael T. Sedam, Philip Gould, Philadelphia Museum of Art, Bettmann; DIGITALVISION; EFE / Disney Enterprise, Inc; EFE / SIPA-PRESS / Justin Sutcliffe; EUROPA PRESS REPORTAJES / ACTION PRESS / Krueger; FOCOLTONE; HIGHRES PRESS STOCK / AbleStock.com; I. Preysler; MARGEN FOTOGRAFA; MICROS / J. M. Blanco; MUSEUM ICONOGRAFA / J. Martin; PHOTO RMN; PHOTODISC; STOCKBYTE; STUDIO TEMPO / J. Snchez; MATTON-BILD; DIGITAL BANK; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID / Laboratorio Biblioteca Nacional; BNF / Ph. Bibl. nat. de France / Clam / Christine de Coninck; C. Reyero; Canon; CREATIVE LABS; FUJITSU / SIEMENS; HP / Hewlett-Packard; INSTITUTO GEOLGICO Y MINERO DE ESPAA; LEXAR; LINKSYS; M. Vives; Magellan; MSI / Micro Star International; MUSE D'ORSAY, PARIS; MUSEO POSTAL Y DE TELECOMUNICACIONES, MADRID; NETGEAR; PALAIS DE LA DCOUVERTE, PARIS; PALM IN.; PHILIPS; Porsche Espaa; RENFE; SanDisk; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD / PHOTOALTO / Laurence Mouton; SHUTTLE; SPERRY, S.A.; ARXIUS SANTILLANA El nostre agrament a les famlies que han perms de realitzar les fotografies dels alumnes del collegi Santa Cristina (FUHEM) que apareixen en aquest llibre, aix com al centre mateix per haver autoritzat ls de laula-taller de Tecnologia.
2007 Grup Promotor/Santillana Educacin, S.L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica) 08005 Barcelona Imprs per
ISBN: 978-84-7918-245-8 CP: 877446 Dipsit legal:

Queda prohibida, tret de les excepcions previstes per la Llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra si no es desposa delautoritzaci dels titulars de la propietat intelectual. La infracci dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intellectual (art. 270 i seg. Del Codi Penal).

TECNO 1r ESO Llibre - Alumne PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

TECNO 1r ESO Llibre - Alumne PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TECNO 1r ESO Llibre - Alumne PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tecnologies 1 ESO

E. Ferrer Batlle J. G. Lpez de Guereu M. I. Ortiz Ganda A. Pea Prez

Per comenar, observa i respon

ACTIVITAT: mecanismes quotidians

Comprendrs el procs tecnolgic i les seves fases.

ACTIVITAT: com representar un dibuix

3. Amb les vistes segents, series capa de

2. Troba el cam per arribar fins a la boleta des del

4. Qu representa aquest dibuix de Leonardo

Per comenar, observa i respon

ACTIVITAT: com utilitzar els materials

1. Objectes impossibles. s possible un pneumtic de paper? I un llibre de granit o un pont de plstic?

La fusta resisteix limpacte.

Lacer tamb aguanta el cop.

Indicans quina propietat estem assajant quan fem aquesta experincia.

Per comenar, observa i respon

ACTIVITAT: com distingir estructures resistents

1. Identifica els elements que suporten el pes

2. Quina de les estructures segents

3. Quina estructura et sembla ms resistent?

Lordinador i els perifrics

Per comenar, observa i respon

5. Lordinador i els perifrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Les imatges inferiors corresponen a dues pellcules.

ACTIVITAT: els ordinadors al cinema

a) Quina sha fet amb lajuda dordinadors? En qu ho notes?

b) Quins avantatges aporten els ordinadors?

ACTIVITAT: tipus dordinadors

Per comenar. Observa i respon

Quines de les imatges corresponen al sistema operatiu Windows i quines al Linux? A B C

ACTIVITAT: laspecte grfic de la pantalla

ACTIVITAT: quin suport escollim?

Per comenar, observa i respon

ACTIVITAT: eines per escriure

7. El processador de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

ACTIVITAT: evoluci dels documents

Parts dun ordinador

Ordinador de butxaca (PDA). T un s limitat, per s molt til en mbits empresarials.

Per aconseguir-ho, posem el tornavs entre la fusta i la grapadora.

Ep! vs amb compte!

Per comenar, observa i respon

ACTIVITAT: mecanismes quotidians

Comprendrs el procs tecnolgic i les seves fases.

Pgines de desenvolupament dels continguts

La resistncia de la fusta a la tracci depn de la direcci en qu es fa lesfor.

En canvi, la resistncia a la tracci en sentit perpendicular a les fibres s molt dbil.

La fusta ms resistent a la flexi s la que suporta ms pes sense trencar-se.

Continguts per saber-ne ms

1. CONSTRUIR I UNIR PERFILS

Oberts, amb forma de V, T, U, L, X, H.

Seguretat. Alguns consells per treballar al taller de manera segura.

Tancats, amb forma de , , .

G Com unir perfils de paper?

ASSAIG: construcci de perfils

1. Construeix perfils de formes diferents. Enganxals

2. Colloca-hi una capsa de CD a sobre. 3. Desprs, vs collocant

G Com unir en angles els perfils

Activitats per practicar i reforar laprenentatge dels continguts.