Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

NDEX
12345678Presentaci Com sn els cavalls Alimentaci. Com neixen els cavalls. On viuen els cavalls. Races. Com en tenim cura. Per qu els fem servir.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

PRESENTACI
Ja hem arribat al final dun altre projecte. El projecte s una metodologia que es fa a lescola a tots els cursos, des de P3 fins a sis de primria. Shi treballen aspectes tan

importants com ara el treball en grup, la recerca i tria dinformaci, lexposici oral, experincies noves i motivants, ladquisici de coneixements nous, etc. Aquest any hem treballat els cavalls. El tema fou triat a partir duna votaci secreta. Segons les seves preferncies, vam organitzar els

grups que van quedar de la segent manera: COM SN ELS CAVALLS ALIMENTACI ON VIUEN COM NEIXEN RACES

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

COM EN TENIM CURA PER QU ELS FEM SERVIR Vam buscar informaci i desprs de

seleccionar la ms important, vam comenar a redactar el text. Per fer lexposici oral vam preparar unes cartolines que ens van ajudar a explicar el tema a la resta de companys. Lexperincia lhem aprofundit escoltant les explicacions de lEva, una veterinria de

cavalls, i den Carles, el tiet den Bernat, que ens va portar un poni al pati de lescola. En podeu veure les fotografies al bloc de lescola. Penseu que aquest treball elaborat amb molt desfor i amb moltes ganes per conixer coses noves sobre els cavalls. Esperem que us agradi tan com a nosaltres ens ha agradat fer-lo.

Classe de les Roselles

Curs 2010/2011

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

COM SN ELS CAVALLS?

Gens, lex, Sulayman i Agns
Els cavalls sn mamfers. Un mamfer s un animal vertebrat que alimenta els seus petits amb la llet que surt de les mamelles de les femelles. Gaireb tots els mamfers sn terrestres, per alguns, com les balenes i els dofins, viuen a laigua. Nosaltres com a ssers humans, som mamfers.

El cavall s gran i fort. Grcies a les seves potes llargues pot crrer de pressa. Els pls llargs i durs de la cua i la crinera sanomenen crins. Un cavall domstic pot arribar a viure entre 25 i 30 anys.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

Vista
Els seus ulls sn els ms grossos de tots els animals terrestres i estan situats als costats del cap. Aix li permet veure tot all que passa al seu voltant.

Olfacte
Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres! Sempre i quan el vent estigui en calma.

Tacte
Els cavalls tenen un sentit del tacte fora desenvolupat. Sn molt sensibles a travs de la pell i el pl.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

Gust
El sentit del gust en els cavalls s molt important. Els serveix per triar les herbes del seu voltant que pot menjar.

Oda
Loda dels cavalls s molt millor que la dels humans. Poden orientar les orelles girant-les davant i darrera.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

ALIMENTACI
Milena, Slvia K., Cristina i Carla
Del cavall acabat de nixer en diem poll. Els pollins mamen durant ben b mig any i unes 50 vegades al dia. La llet de leuga s molt nutritiva i cont moltes defenses que ajudaran al cavall a crixer sa.

Quan sn ms grans, els cavalls mengen fenc. El fenc s una planta herbcia que fa una tija molt dreta i alta, amb flors de color vermell o granat.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

A ms del fenc els cavalls tamb mengen pomes, pastanagues i pa sec.

El

cavall

no

pot

menjar

alguna

planta

perqu s verinosa: el teix, la didalera o la pluja dor. Tampoc pot menjar terrosos de sucre perqu se li fan malb les dents.

Els

cavalls beuen

diriament entre 25 i 50

litres daigua fresca.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

COM NEIXEN ELS CAVALLS?

Marc, Pol, Sheila i Nil
El cavall munta leuga i espera el seu fill durant onze mesos. Pareix el seu poltre ajaguda i daix sen diu pollinar. Entre les dues potes del darrera apareix la bossa amnitica amb el poll dins. Aviat li podrem veure les potes del davant i el cap.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

El part dura noms mitja hora. La mare es queda tombada al terra i llepa el seu poll. Lasseca i li fa un massatge suau. Quan el poll saixeca per primera vegada sembla molt insegur.

Un cop dret sobre les potes tremoloses, el poll busca les mamelles de la mare. Els cavalls poden crrer poc desprs dhaver nascut.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

ON VIUEN ELS CAVALLS?

Mnica, Suracata, Arshad i Adri
Els cavalls viuen als estables. Un estable s un lloc cobert on es guarden animals com les vaques, les ovelles o els cavalls.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

A lestable hi ha molta feina a fer i moltes persones que hi treballen. Al cobert shi guarden les eines: forques, pales, escombraries, carretons i el carret elevador per repartir el menjar. Tamb shi guarden els sacs de pinso per alimentar els cavalls.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

RACES DE CAVALLS
Neus, Nico, Biel i Robert
Cada cavall es diferencia per la forma del cos i del cap, el color del pelatge i la mida. Hi ha ms de 200 races de cavalls.

El Poni
El poni sassembla molt al cavall per en petit. Els ponis ms alts fan 1,47 metres; ms o menys la mida dun nen de 10 anys. Els ms petits fan 75 centmetres, que s la mida dun gos gran.

El Cavall rab
El cavall rab s el cavall ms antic del mn.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

Cavalls de llegenda El Centaure

El centaure t el cos de cavall i el bust dhome.

El Pegs
El pegs s un cavall volador i de color blanc.

LUnicorn
Lunicorn s un cavall fabuls que t una banya damunt del front.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

COM EN TENIM CURA?

Slvia D., Jlia, Bernat i Daniel
Els cavalls sn animals que necessiten molta atenci per tenir el pl cuidat i est ben sa. La cua sha de pentinar perqu perdria molt de pl. Si t el cos suat cal netejar-lo amb una esponja humida. Fem servir diferents eines per cuidar el cavall i deixar-lo ben guarnit: Amb les tisores, manuals o elctriques, tallem el pl al cavall. Les pintes serveixen per igualar i pentinar la crinera i la cua.

Per escarpir el pl fem servir un estrjol. Desprs de lestrjol passem una raspallada enrgica amb una brusesa.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

Amb el ganxo netejador de pelles netegem els peus del cavall tot evitant les zones sensibles.

Fem servir el raspall per deixar enllustrat el pl.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

PER QU FEM SERVIR ELS CAVALLS?

Gala, Abril, Lluc i Guillem
Al llarg de la histria, els humans hem utilitzat i utilitzem els cavalls per diferents coses:

Equitaci
Lequitaci s un esport que vol molta prctica. La doma clssica s una disciplina on lhome o la dona entenen els moviments del cavall i el fan anar endavant o enrere, de costat, etc.

Cavall de treball
Els cavalls poden fer tot tipus de treball perqu sn forts i es mouen rpid. Alguns cavalls de treball sn els cavalls de loest, cavalls de tir o els cavalls de policia.

Projecte dels cavalls

Roselles curs 2010/2011

Cotxes de cavall
Els un cavalls estiren amb Els o a carruatge rodes. quatre al

viatgers poden seure damunt linterior.

Cavalls de salt
El salt s una disciplina hpica on els cavalls i lhome salten diferents obstacles.