sexta augmentada

un VI amb una 6af especial

Vctor Sol

Origen
Lacord de 6a aug ve de la cadncia frgia. La cadncia frgia s una semicadncia molt especial del mode menor. Era molt utilitzada en el Barroc i, per aquesta ra, a partir del Classicisme ja no sutilitza perqu sonava a recurs antic, passat de moda. Recordem com s la cadncia frgia:

basso di lamento
s molt freqent que la cadncia frgia tingui la seva ruta. La ms tpica s la que t com a baix el basso di lamento (diatnic), s a dir els graus 1 7! 6! 5 de lescala:

basso di lamento 6af 8

v
6

VI

basso di lamento
Lexemple anterior era a 3 veus i funciona molt b, a 4 veus es complica una mica per la nota que cal duplicar al VI6af

basso di lamento 6af 8

v
6

VI

La fonamental del VI no es pot duplicar (el mib no podria anar al re 8p ni al fa# 2aug ni al la 5a dis), cal duplicar la 3a.
4

basso di lamento
laltra possibilitat s que aquest VI6af tamb tingui 5a, aleshores no hi ha cap duplicaci:

5es de Mozart

basso di lamento 6af 8

v
6

VI

Es poden fer aquestes 5es paralleles, anomenades 5es de Mozart.

6aug alemanya
per evitar que els sons a recurs antic, els compositors (a partir del Classicisme) fan una 6a aug (per acostar-la al seu dest):

5es de Mozart

v
6

VI

6aug

Normalment, la 6aug es troba a la veu de dalt, per no s imprescindible. Es poden fer aquestes 5es paralleles, anomenades 5es de Mozart. Quan el VI6aug t 5a es diu sexta alemanya.
6

6aug italiana
tamb pot funcionar sense 5a i aleshores es diu sexta italiana:

v
6

VI

6aug

6aug en una ruta cadencial

Aquest acord de 6aug sempre va abans duna V, per no necessriament preparant una semicadncia (com s que passa amb la cadncia frgia). Per tant, no t perqu venir dun basso di lamento i pot formar part duna ruta cadencial acabada en tnica:

VI

6aug

6aug en una ruta cadencial

I, com tots els acords que preparen b la V, aquesta pot tenir 6/4 cad (o les altres appoggiatures tpiques):

VI

6aug

6/4

6aug en major
De la mateixa manera que en major es pot utilitzar el iv (subdominant del mode menor) tamb es pot utilitzar el VI< (sis del menor). I, per tant, aquest VI< tamb pot tenir 6aug afegida:

VI<

6aug

6/4

10

Resum
Es tracta dun acord molt important que t una certa relaci amb la II per tamb algunes diferncies interessants: Lacord de II no t cap marca, si sona a II (i no a V o a qualsevol altra dominant secundria) s pel context. Per tant, si el context no s clar la successi II V pot sonar, per exemple, com a V I (especialment si ho repetim unes quantes vegades). En canvi, lacord de sexta augmentada per poc clar que estigui el context sempre va a parar a un acord que sona a V (mai a I o a qualsevol altre grau). Per aquesta ra s molt utilitzat pels compositors, ja sigui per fer una semicadncia elegant (una cadncia frgia moderna), sigui per aclarir la tonalitat en un fragment on hi ha hagut moltes modulacions i no queda clar en quin to estem. Hi ha una altra 6a agumentada que sanomena sexta francesa, molt menys habitual, que queda pendent dexplicar (no s un VI).

11