Les humanitats en lera digital www.uoc.

edu/digithum

DOSSIER La gesti de la cultura, una nova disciplina?

Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural des duna ptica europea
Alba Colombo Vilarrasa Assistent de direcci del World Cinema Fund, Festival Internacional de Cinema de Berln i German Federal Cultural Foundation Coordinadora del postgrau de Gesti cultural de la UOC Consultora dEconomia de la cultura dels Estudis dHumanitats de la UOC acolombo@uoc.edu Data de presentaci: gener del 2006 Data de publicaci: maig del 2006

CITACI RECOMANADA COLOMBO, Alba (2006). Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural des duna ptica europea . A: Glria Munilla (coord.). Dossier La gesti gt de d la cultura, cultu, una nova nva disciplina? dcpln? [dossier en lnia]. Digithum. Nm. 8. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa]. <http://www.uoc.edu/digithum/8/dt/cat/colombo.pdf> ISSN 1575-2275

Resum
La cultura t cada vegada un paper ms important en el desenvolupament econmic dels pasos industrialitzats. Per aix, la gesti de grans esdeveniments culturals i tamb la relaci entre gesti cultural i poltiques culturals seran elements clau en el desenvolupament de lanomenada economia de la cultura. Aquest article fa una aproximaci al terme economia de la cultura, considerant laparici del concepte i els diferents posicionaments metodolgics europeus que sen deriven. Es posa com a exemple el cas del Festival Internacional de Cinema de Berln per a mostrar la importncia de la gesti cultural per al desenvolupament econmic del sector. Aquest estudi de cas, a ms, ens permetr analitzar la complexitat cada cop ms gran que adopten les formes de gesti cultural, i tamb la seva transcendncia en la regulaci del mercat cultural i les seves connexions amb altres sectors econmics bsics en el desenvolupament urb.

Paraules clau
economia de la cultura, indstries culturals, festivals de cinema, finanament, cultura

Abstract
Culture is playing an increasingly important role in the economic development of industrialised countries. Thus, the management of large cultural events and the relationship between cultural management and cultural policies will be key elements in the development of the so-called cultural economy. This article looks at the concept of cultural economy, in terms of the appearance of the idea and the different European methodological positions. The case of the Berlin International Film Festival is taken as an example to show the importance of cultural management with regard to economic development of the sector. This case study also allows for the analysis of the increasingly complex forms of cultural management adopted, as well as their effects on the regulation of the cultural market and their links to other basic economic sectors in urban development.

Keywords
cultural economy, cultural industries, film festivals, funding, culture
Nm. 8 | Maig del 2006
Alba Colombo Vilarrasa

ISSN 1575-2275

Revista dels Estudis dHumanitats i dels Estudis de Llenges i Cultures de la UOC

3

Les humanitats en lera digital www.uoc.edu/digithum Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural

Introducci
Leconomia de la cultura o limpacte econmic que genera la cultura s un tema molt ampli que depassa lmbit daquest article. Tanmateix, es vol fer una primera aproximaci al concepte mostrantne la realitat actual perqu pugui servir de punt de partida per a reflexions i anlisis que permetin continuar endavant en lestudi de la intervenci econmica del sector cultural al nostre pas i a Europa. Actualment es dna molta importncia al desenvolupament econmic del sector cultural com a generador de capital i llocs de treball, per la qual cosa les poltiques culturals locals, regionals, estatals i europees estan en el punt de mira de la gesti daquest sector. Des dels anys vuitanta, alguns pasos europeus, sobretot Frana, aposten per una poltica cultural per mitj dajuts econmics estatals, mentre que altres pasos, com Anglaterra, aposten per finanar la cultura a partir de la integraci de capital privat. Ara b, no tan sols les poltiques culturals hi tindran un paper essencial, sin que els mercats tamb seran determinants. Quin s el model de gesti cultural ms adequat per a poder collaborar en el desenvolupament econmic del sector? Preguntes com aquesta no sn fcils de contestar, ja que es necessitaria una anlisi ms extensa, per shan de tenir en compte a lhora dendinsar-nos en lestreta relaci que hi ha entre la cultura i leconomia, on el binomi poltiques culturals i gesti cultural ser un element determinant en levoluci del mercat econmic del sector cultural.

Ser, doncs, a mitjan dcada dels seixanta quan els economistes socuparan de lanlisi del sector cultural. El punt de partida ser la publicaci, lany 1966, de Performing Arts: the Economic Dilema, de Baumol i Bowen, que es fonamenta en un estudi previ del 1965. A partir daqu apareixeran diferents estudis sobre aspectes de lanlisi econmica de la cultura. El 1973 es crear la primera associaci deconomia de la cultura i el 1977 apareixer la primera revista especialitzada, que esdevindr la publicaci de referncia, Journal of Cultural Economics. La cincia econmica adoptar, aix, una nova especialitzaci interdisciplinria anomenada economia de la cultura, i els seus continguts es concretaran en els treballs de Throsby (1994), Frey (2000) i Heilbrun i Gray (2001), prioritzant la relaci entre cultura i mercat. Per dir-ho amb paraules de Frey: Leconomia de lart tracta temes molt diferents, un dels ms importants s la relaci entre la cultura i el mercat (Frey, 2000).

2. U  n posicionament actual: una perspectiva europeista

Per a fer una anlisi de leconomia de la cultura a escala europea hem de tenir en compte tant el carcter multicultural i multiestatal dEuropa com el moviment econmic que shi ha desenvolupat en els ltims anys. Diversos estudis ens mostren que a causa de les facilitats que aporten les noves tecnologies en la creaci, producci i distribuci, han aparegut un gran nombre de microempreses culturals, petites o unipersonals. Aquest fenomen econmic multiplica la producci i, per tant, genera moviment de capital en el sector cultural. Daltra banda, laugment del benestar social i la prosperitat han afavorit la dimensi econmica i el desenvolupament cultural en els darrers anys. Laugment del nivell de renda, del temps disponible per a loci i del nivell deducaci de la societat ha perms que la cultura se situ en el 6% del PIB dels pasos industrialitzats. Segons loficina Eurostat, actualment un 2,5% dels treballadors europeus estan ocupats en el sector cultural. Avui dia es considera que leconomia de la cultura es compon de diferents sectors econmics: el musical, el mercat de lart, el sector editorial, el de lespectacle, laudiovisual, la rdio i la televisi, larquitectura i el disseny. Aquests sectors sentenen com a independents i, per tant, leconomia de la cultura s el resultat del conjunt de diferents sectors econmics en relaci amb la producci, la distribuci i els serveis que aquests sectors generen. En conseqncia, hem dentendre el concepte deconomia de la cultura com un sistema obert, que es basa en gran manera en la producci de treballadors autnoms o petites empreses molt flexibles als canvis del mercat, amb una gran capacitat de reacci

1. L  economia de la cultura: laparici del concepte

La relaci entre economia i cultura ha estat molt difcil de definir i de plantejar en els ltims anys. En lactualitat tothom t clar que la cultura s una activitat basada en la creativitat, que a la vegada es fonamenta en una estructura productiva particular. Tanmateix, no ha estat fcil des de la disciplina econmica integrar la cultura com a objecte destudi propi. No ser fins al 1994 que lAmerican Economics Association reconeixer la cultura i lafegir a la seva classificaci de disciplines econmiques. Per a entendre per qu la disciplina econmica ha deixat en loblit la cultura fins a prcticament larribada de la societat del benestar, shan de tenir en compte diferents qestions. La cultura era entesa com un privilegi destinat a les elits i els bns de contingut simblic tenien una demanda limitada, de manera que es mantenia molt allunyada dels factors que generaven riquesa. En conseqncia, lanlisi econmica del sector es feia molt dificultosa (Saladrigues, 2003).

1. ; ; Espanya, 2%; Frana, ; 2,10%; Itlia, ; 2,20%; ; Alemanya, 2,70%; Regne Unit, 3,20%, i Holanda, 3,30%.

Nm. 8 | Maig del 2006

Alba Colombo Vilarrasa

ISSN 1575-2275
4

Les humanitats en lera digital www.uoc.edu/digithum Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural

i influts pels mitjans de comunicaci i els avenos tecnolgics. Aquesta fragmentaci de la producci sesdev en un escenari econmic de globalitzaci on tamb sn presents importants tendncies a la concentraci de capitals i a la integraci dels mercats a escala mundial.

2.1. Models conceptuals i danlisi

En lmbit europeu hi ha molts estudis, posicionaments i models sobre leconomia de la cultura, per exemple el model alemany (Kultur- und Medienwirtschaft), langls (Creative industries), el francs (Industries culturelles), el sus (Kulturwirtshaft) i el de la Comissi Europea/Eurostat (Kultursektor). Tanmateix, podem dir que hi ha dos grans enfocaments del concepte que en lactualitat es consideren bsics: duna banda, les anomenades Creative industries, que corresponen al punt de vista angloameric, i, de laltra, lanomenat Sector cultural, sostingut sobretot des duna tradici europeista-continental. El model de les Creative industries es basa en la creativitat com a punt inicial dels productes. Noves idees culturals i creatives que inclouran un ampli ventall de sectors que seran anomenats economia creativa, on senglobaran sectors que des daltres punts de vista no seran considerats culturals. La publicitat, els multimdia, el programari i la indstria dels jocs sinclouran en lmbit destudi, de manera que la integraci daquests nous sectors provocar una estreta relaci amb les noves tecnologies de la societat de la informaci i, per tant, tamb amb el complex sector de les anomenades indstries del copyright (Hartley, 2005). Grfic 1: El model creative cluster: indstries culturals, creatives i de copyright

la creativitat per a obtenir ms beneficis. Les fronteres entre el que s cultura i el que no ho s quedaran enrere i es donar pas a aquestes indstries creatives, en les quals es barrejaran la cultura popular i la cultura delit amb la tecnologia i la cincia, de manera que apareixeran en lescena cultural i comercial nous productes destinats al pblic convertit en consumidor. Laltre model de treball sobre el concepte deconomia de la cultura s el que lentn com un subsector del sector cultural, que es divideix en tres subsectors: el pblic, lintermedi i el privat (vegeu el grfic 2). Els dos primers no estan orientats a la creaci de beneficis; en canvi, el sector privat s determinat per leconomia del lliure mercat, per la qual cosa els seus objectius sn obtenir guanys i mant una visi comercial de la cultura. En aquest model, el nom deconomia de la cultura es reserva per a aquest sector (Weckerle i Sndermann, 2003). Grfic 2: El model dels tres sectors del sector cultural

ESTAT

SECTOR PBLIC Institucions culturals pbliques Museus Teatres peres

ARTISTES PRODUCCI ARTSTICA

eCoNoMia SECTOR PRIVAT Economia de la cultura en sentit concret Mercat musical Mn editorial Mercat de lart Mercat audiovisual Arts escniques Economia de la cultura en sentit ampli Economia de la cultura i els media Sector meditic de la informaci i la comunicaci

SECTOR INTERMEDI Organitzacions ds pblic Tercer sector Associacions Fundacions

Economia de la cultura Economia creativa (economia de la cultura ms el sector del programari i dels jocs)

soCietat CiVil

Font: modificat de C. Weckerle i M. Sndermann (2003). Erste Schweizer Kulturwirtschaftsbericht. Zuric: Hochschule fr Gestaltung und Kunst in Zrich (HGKZ).

Indstries del copyright (economia creativa ms les tecnologies de la informaci i la comunicaci)

Font: modificat de John Hartley (ed.) (2005). Creative Industries. Oxford: Blackwell Publishing Ltd.

Aquest model destudi est molt relacionat amb els mercats culturals de la societat de consum, ja que lobjectiu daquests mercats ser la comercialitzaci de la cultura prenent com a base Nm. 8 | Maig del 2006
Alba Colombo Vilarrasa

En una realitat ideal, aquests tres subsectors haurien destar relacionats entre ells, de manera que leconomia de la cultura es basaria, tamb, en la producci innovadora dels potencials creatius del subsector pblic i de lintermedi per a comercialitzar-los. La divisi dels tres sectors daquest model ens pot servir de base per a entendre les diferents esferes del sector cultural en relaci amb les seves estructures de finanament: activitats orientades al lliure mercat, activitats sense finalitat de lucre i activitats pbliques o estatals (vegeu el grfic 3).

ISSN 1575-2275
5

Les humanitats en lera digital www.uoc.edu/digithum Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural

Grfic 3: El sector creatiu vist des duna ptica europea

n D  isseny: disseny industrial, visual, moda, txtil, fotografia publicitria, etc. Daltra banda, cal tenir en compte que leconomia de la cultura no noms crea ocupaci i genera capital, sin que tamb fa una gran aportaci al creixement de les identitats culturals locals i regionals. Per aix, les poltiques culturals daquestes regions seran definitives i lEstat adoptar un paper destacat en lajuda a les arts i a la cultura, de forma directa amb subvencions o b indirectament per mitj de desgravacions fiscals. Aix, doncs, la gesti tant de les empreses del sector privat com de les institucions culturals del sector pblic i les del sector intermedi ser essencial per a garantir el millor rendiment daquestes aportacions.

Suport i serveis (fundacions, xarxes de treball, etc.)

Activitats artstiques informals (comunitats damateurs)

Disseny, arquitectura

Indstries culturals i dels media (llibres, mercat de lart, pellcules, espectacle)

Nucli de les arts i la m dobra artstica (artistes autnoms, independents, empleats, etc.)

Art pblic o subvencionat i institucions patrimonials (orquestres, museus, etc.)

Administraci Indstries pblica i relacionades subvencions (edici, instruments (agncies culturals) de msica, turisme Educaci cultural cultural) i formaci (acadmies dart, escoles de msica)

Activitats comercials Activitats de nanament pblic Activitats sense nalitat de lucre Font: modificat dAndreas J. Wiesand i Michael Sndermann (2005). The Creative Sector: an Engine for Diversity, Growth and Jobs in Europe. An Overview of Research Findings and Debates Prepared for the European Cultural Foundation. Amsterdam: European Cultural Foundation.

3. G  esti cultural per al desenvolupament de leconomia de la cultura en lmbit local vers el global
Els grans esdeveniments culturals com exposicions i grans festivals de cinema, darts escniques, musicals, literaris o de poesia no noms sn plataformes de presentaci de lart local, sin que shan transformat en finestres de promoci de nous productes que es reflectiran en un gran mirall global. Aquestes caixes de ressonncia han de ser gestionades de manera coherent davant les necessitats del mercat a fi de no caure en simples estratgies de promoci i de garantir nivells de qualitat. s per aix que tendeixen a transformar-se en marques de qualitat que el pblic consumidor far servir com a criteri de selecci davant la facilitat daccs i la massificaci dels productes culturals que han perms les tecnologies de la societat de la informaci. Els festivals de cinema constitueixen un bon exemple daquesta gesti i tenen un paper molt important en la mesura en qu el cinema estableix relacions molt peculiars amb la indstria i el comer. Per tant, les estratgies de gesti daquests grans esdeveniments resultaran essencials per al desenvolupament econmic dels sectors culturals especfics, ats que crearan moviment de capital i beneficis tant directes com indirectes.

En el grfic sobserva que les activitats orientades al lliure mercat i, per tant, les que estan estretament lligades a leconomia sn noms una part del total dactivitats relacionades amb la creaci artstica. Aquest model amplia lobjecte destudi en tres camps ms respecte a lanterior: lestudi de les indstries de la cultura i de la comunicaci, la dimensi cultural del desenvolupament i les particularitats de la gesti artstica i patrimonial. Els segents sectors es consideren econmicament rellevants per a leconomia de la cultura en tots i cadascun dels models destudi europeus: n  Editorial: editorials, editorials de premsa n  Audiovisual: productores de cinema, de televisi i de vdeo, distribudores i cinemes n Rdio/televisi: televisions i rdios privades n  Msica, arts escniques i visuals: artistes autnoms, teatres privats, gesti i tcnics, etc. n Periodistes i oficines de notcies n B  otigues de museus i exposicions: activitats comercials als museus i les sales dexposicions n C  omeros de bns culturals: comeros especialitzats en msica, llibres, arts, galeries n Bufets darquitectes: arquitectura interior, exterior, etc. Nm. 8 | Maig del 2006
Alba Colombo Vilarrasa

3.1. El cas de la Berlinale

El Festival Internacional de Cinema de Berln s gestionat per una empresa pblica anomenada Kulturveranstaltungen des Bundes in Berlin (KBB). Aquesta empresa gestiona diferents espais pblics i actes culturals de la ciutat, com ara el Berliner Festspiele, en el sector musical i teatral, i la Haus der Kulturen der Welt, que t com a objectiu donar a conixer cultures extraeuropees per mitj de diferents variants artstiques. El KBB gestiona administrativament i

ISSN 1575-2275
6

Les humanitats en lera digital www.uoc.edu/digithum Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural

financerament aquestes tres institucions culturals sense imposar-se en la seva organitzaci i producci. Per tant, la gesti organitzativa del festival quedar en mans de la gerncia i la direcci prpia. Des de larribada del nou director, Dieter Kosslick, el 2001, el festival sha anat transformant en una gran plataforma de desenvolupament, formaci, promoci i finanament cinematogrfic. Originalment, el programa del festival sestructurava en quatre seccions de competici, en les quals es projectaven aproximadament quatre-centes pellcules per edici, per des del 2001 shi han anat afegint projectes i se nhan engrandit alguns de ja existents que lhan transformat en una plataforma sense precedent. LEuropean Film Market, en funcionament des dels anys vuitanta, sha convertit en un dels mercats de cinema ms importants del mn. En lltima edici (febrer del 2006), hi van assistir 18.000 professionals, shi van mostrar 642 pellcules i hi van ser presentades 254 empreses en 4.179 m2 de superfcie. El Berlinale Talent Campus, que es va posar en marxa lany 2001, s una gran plataforma de formaci on els participants aprenen i tenen un contacte directe amb professionals en actiu. La darrera edici va acollir 520 nous professionals procedents de 101 pasos, escollits entre 3.600 sollicituds de participaci. El 2003 es va crear el Berlinale Co-production Market, una plataforma per a promoure la coproducci a escala internacional on normalment participen 300 productors. Finalment, el projecte ms jove del festival s el World Cinema Fund, un programa iniciat juntament amb la German Federal Cultural Foundation destinat al finanament de projectes cinematogrfics de pasos emergents. La identitat del festival es consolidar amb la interrelaci i el treball com entre cada una de les seccions i projectes del festival. Un exemple daix s el cas de la pellcula La gran final, de Gerardo Olivares, produda per Wanda Films (Espanya) i Greenlight Media (Alemanya), coproductors que es van conixer al Berlinale Co-production Market 2005 i van veure la seva producci projectada el 2006 en la secci oficial. I tamb s el cas de Paradise now, de Hany Abu-Assad, cofinanada pel World Cinema Fund i projectada dins la competici internacional el 2005. La transformaci dun festival amb una estructura tradicional en aquesta gran plataforma de gesti permet crear un acte multifuncional que satisf els interessos dun gran nombre de professionals del sector, de la mateixa manera que ajuda a levoluci de la indstria cinematogrfica nacional i internacional. Tota aquesta maquinria s finanada per lEstat alemany amb una participaci considerable dels patrocinadors (vegeu el grfic 4). Tanmateix, aquest augment de projectes no est previst en els pressupostos estatals, que cada vegada tenen ms retallades, de manera que aquests actes es recolzen en programes de finanament europeus (MEDIA), nacionals (Mitteldeutsche Medienfrderung, German Federal Cultural Foundation) i regionals (Medien Bord Berlin Brandenburg).
2. Competici internacional, Panorama, Frum i Kinderfilmfest.

Grfic 4: Fonts generals de finanament del Festival Internacional de Cinema de Berln

Font: A. Colombo (2004). Estudi de cas de la Berlinale. Formaci de postgrau. UOC.

En aquest cas, la participaci privada s essencial per a completar els pressupostos establerts. Com podem observar a la imatge segent, els patrocinadors sn tant nacionals com internacionals, de manera que el festival ha aconseguit limpacte necessari tant dins com fora de les fronteres alemanyes. Relaci de patrocinadors i collaboradors del 56 Festival Internacional de Cinema de Berln 2006

Font: Internationale Filmfestspiele Berlin (www.berlinale.de).

Nm. 8 | Maig del 2006

Alba Colombo Vilarrasa

ISSN 1575-2275
7

Les humanitats en lera digital www.uoc.edu/digithum Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural

Limpacte econmic que el festival genera el podem dividir en dos: limpacte sobre la ciutat i limpacte sobre la indstria cinematogrfica. Limpacte econmic sobre la ciutat de Berln es desenvolupar per mitj de beneficis directes a partir dempreses de serveis que mouen ms de vint mil persones que deixaran a la ciutat trenta milions deuros en deu dies (Mhlhans, 2005). En aquest primer impacte tamb cal considerar els guanys indirectes produts per la imatge i el prestigi de metrpolis moderna relacionada amb les arts contempornies a escala internacional que lacte donar a la ciutat. Aquesta imatge es transformar en un suport econmic al desenvolupament que es materialitzar en el turisme, el comer i lestabliment dempreses multinacionals. No podem deixar de valorar el valor simblic del fet que la seu de la Berlinale sigui a dues passes del Sony Center i de Daimler Chrysler, els mxims exponents de la centralitat de Berln en la xarxa de ciutats europees. El segon impacte econmic s el que el festival genera entorn de la indstria cinematogrfica nacional i internacional, directament mitjanant el moviment de capital a lEuropean Film Market i indirectament en els guanys econmics que una producci pot obtenir per haver participat en el festival o per obtenir un premi de reconeixement.

Grfic 5: Espectadors i quota de mercat per nacionalitats a Catalunya

1r. trimestre 2004

1r. trimestre 2005

4. Conclusions
Lexemple de la Berlinale ens fa veure que els grans esdeveniments culturals es converteixen en models de gesti cada vegada ms complexos, difcils de classificar en els sectors o subsectors dels models estudiats abans. El seu carcter de finanament pblic/ privat i les caracterstiques de les arts que presenta, bsicament indstria privada, ens situen en un punt intermedi dels models financers. Es tracta de nous models de gesti a cavall entre el sector pblic i el privat per a la millora dels mercats nacionals i internacionals? En segon lloc podem apuntar que, malgrat que les poltiques i les tendncies del mercat defineixen leconomia del sector cinematogrfic i que aquest est dominat per les indstries nord-americanes, aquests esdeveniments tamb incideixen en levoluci del mercat, tal com indica el fet que sobservi un augment de la quota de mercat de pellcules europees en el mercat continental. Vegem, per exemple, la quota de mercat per nacionalitats a Catalunya en el primer trimestre del 2005 (grfic 5). Si la comparem amb la del 2004 podem veure laugment de la producci europea i catalana en detriment de la producci dels Estats Units, de la resta dEspanya i la resta del mn. Potser hem de tenir en compte els festivals com a punt de partida daquesta millora de la situaci del cinema europeu en el mercat global? Tot i que s molt arriscat fer afirmacions, podem arribar a la conclusi que els grans esdeveniments culturals a Europa, com Nm. 8 | Maig del 2006
Alba Colombo Vilarrasa

Font: modificat de Dades de cinema a Catalunya del 2005 del Butllet de lICIC, revista dinformaci trimestral de lInstitut Catal de les Indstries Culturals (ICIC). Abril-juny del 2005.

el Festival Internacional de Cinema de Berln, shan convertit en una pea ms daquest engranatge que representa el desenvolupament econmic del sector cultural, ja que no noms generen un impacte econmic sobre la mateixa indstria, sin que tamb promocionen els productes a escala nacional i internacional, i esdevenen emblemtics per al mateix desenvolupament estratgic de la ciutat. Per tot aix, la gesti daquests grans actes culturals ha esdevingut essencial en la relaci del binomi poltiques culturals i economia de la cultura.

Bibliografia
BAUMOL, W.J.; BOWEN, W.G. (1966). Performing arts: the Economic Dilema. Cambridge: The MIT Press. BONET, L. (2000). Globalitzaci i indstries culturals. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.

ISSN 1575-2275
8

Les humanitats en lera digital www.uoc.edu/digithum Economia de la cultura. Limpacte econmic del sector cultural

FREY, B. (2000). Leconomia de lart. Barcelona: Caixa dEstalvis i de Pensions de Barcelona (Estudis Econmics; 18). HARTLEY, J. (ed.) (2005). Creative Industries. Oxford: Blackwell Publishing Ltd. HEILBRUN, J.; GRAY, C. (2001). The Economics of Art and Culture. Cambridge: Cambridge University Press. MHLHANS, T. (ed.) (2005). Kulturwirtschaft in Berlin. Entwicklung und Potenziale 2005. Berln: Senatsverwaltung fr Wirtschaft, Arbeit und Frauen in Berlin. RAUSELL, P. (2002). Els mercats culturals i el desenvolupament de la nova economia. A: Debats culturals. Cultura XXI: Nova economia? Nova societat? (2002: Barcelona) [ponncia en lnia]. UOC i Ajuntament de Barcelona. <http://www.uoc.edu/culturaxxi/cat/articles/rausell0602/rausell0602.html>

SALADRIGUES, R. (2003). El pensament econmic en lmbit de la cultura. Nota dEconomia. Dossier. Breus apunts al monogrfic. Nm. 76-77. THROSBY, C.D. (1994). The Production and Consumption of the Arts: a View of Cultural Economics. Journal of Economic Literature. Vol. 32, nm. 1, pg. 1-29. THROSBY, C.D. (2001). Economics and culture. Cambridge: Cambridge University Press. WECKERLE, C.; SNDERMANN, M. (2003). Erste Schweizer Kulturwirtschaftsbericht. Zuric: Hochschule fr Gestaltung und Kunst in Zrich (HGKZ). WIESAND; A.J.; SNDERMANN M. (2005). The tvct tvct Creative Sector: an Engine for Diversity, Growth and Jobs in Europe. An Overview of Research Findings and Debates Prepared for the European Cultural Foundation. Amsterdam: European Cultural Foundation.

Alba Colombo Vilarrasa

Assistent de direcci del World Cinema Fund, Festival Internacional de Cinema de Berln i German Federal Cultural Foundation Coordinadora del postgrau de Gesti cultural de la UOC Consultora dEconomia de la cultura dels Estudis dHumanitats de la UOC acolombo@uoc.edu
Llicenciada en Histria de lArt per la Universitat Autnoma de Barcelona. Actualment treballa en el Festival Internacional de Cinema de Berln, conegut com la Berlinale. Forma part del gabinet de desenvolupament del World Cinema Fund i s gestora assistent del mercat de coproducci del mateix festival. La cultura i la seva gesti han estat sempre les seves rees principals dinvestigaci, especialment en el camp de les belles arts, la dansa contempornia, el teatre, la msica i el cinema. s membre fundadora del Festival de Cinema a lAire Lliure de Barcelona (MECAL) i ha treballat com a assistent de direcci de lInternational Short Film Festival INTERFILM Berlin, del qual actualment s comissria i gestora externa. Ha estat intermediria cultural en lmbit internacional dartistes espanyols a lestranger, com en la Transmediale, International Media Arts Festival. Tamb ha estat membre de desenvolupament del canal de televisi cultural GUMtv produt per terra. com, com a crtica de la revista sobre noves prctiques artstiques ARTZIN, dirigida per Jos Luis Brea. Actualment s coordinadora del postgrau de Gesti cultural de la UOC i consultora de lassignatura Economia de la cultura dels Estudis dHumanitats de la mateixa universitat.

Aquesta obra est subjecta a la llicncia Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons. Podeu copiar-la, distribuir-la i comunicar-la pblicament sempre que nespeciqueu lautor i la revista on es publica (Digithum); no en feu un s comercial; i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca.

Nm. 8 | Maig del 2006

Alba Colombo Vilarrasa

ISSN 1575-2275
9