Dilegs dEducaci

NMERO 39 | GENER DEL 2014

Lescola i els avis teixeixen junts

El projecte Teixint mons aposta per la collaboraci intergeneracional
El 25 dabril es visualitzar un treball artstic que estan realitzant aquest curs quatre escoles i dos instituts de Figueres, amb la implicaci dun grup de dones voluntries del Casal de la Gent Gran i el suport dentitats i de ladministraci. Teixint mons pren forma a travs dunes llargues bufandes de llana fetes per alumnes i vies.
EDITORIAL

CNDID MIR
Assessor del CRP del Servei Educatiu de lAlt Empord

GENERACIONS
st b preocupar-se per les generacions futures, especialment en el nostre mbit laboral. Per fomentar aquesta preocupaci, ens ajudar la facilitat amb qu trobarem i potser generarem foscos pronstics per a aquestes generacions que ara per ara sestan formant. Es preparen per a un mn que els reclamar potser coses ben diferents de les que els oferim. Dentrada podrem estendrens sobre el poc esfor que han necessitat per garantir-se un nivell de confort i consumisme segurament insostenibles. Tamb sobre la facilitat daccs a tecnologies de la comunicaci i de lentreteniment, sense haver previst habilitats alternatives. I, sens dubte, tamb haurem de reexionar sobre la seva exposici prematura a tota mena de perills defectes desconeguts: ones electromagntiques, estrs i acceleraci consumistes, sobresaturaci dinformacions concentrades en titulars, dimatges impactants, exposici a continguts sexistes, classistes, racistes... Li podem donar moltes voltes. Per no podem mostrar-nos seriosament preocupats per les generacions futures sense estar seriosament ocupats per les actuals, per les nostres, per nosaltres mateixos. Hem devitar que parlar de futur sigui amagar el cap sota lala del present, que no sigui una manera de passar per alt les nostres dependncies i desorientacions, potser un comproms insucient amb el mn i la seva salut, potser una incapacitat de fer efectius uns valors que diem que s que tenim.

Un grup dvies shan acostat als alumnes de quatre escoles i de dos instituts per ensenyar-los la confecci de bufandes de llana. ESCOLES
FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El Servei Educatiu de lAlt Empord (SEAE) ha dinamitzat un nou projecte que porta per nom Teixint mons i en el qual es collabora amb un collectiu amb el qual encara no shavia treballat mai directament, com s el Casal de la Gent Gran de Figueres i lAssociaci de la Gent Gran de Figueres. Tret de les escasses i encertades iniciatives dalguns centres amb experincies directes de treball conjunt amb la gent gran, a la comarca de lAlt Empord no es coneixen experincies on escola, famlia, administraci i gent gran realitzin un treball conjunt. Teixint mons integra, en lmbit de la dinmica escolar, un treball amb la gent gran, que consisteix a confeccionar unes bufandes que decoraran, a partir del 25 dabril i durant dos mesos, els arbres

i el mobiliari urb de la plaa de lAjuntament de Figueres i les columnes de lentrada principal de la casa de la vila. En denitiva, la culminaci del projecte s una installaci artstica i educativa, obra dels alumnes de quatre escoles de la ciutat i de dos instituts, que hauran rebut lajuda de les vies del Casal de la Gent Gran i tamb de mares i vies del seu entorn familiar. Teixint mons sha posat en marxa aquest curs 2013-2014 i ha comenat a materialitzar-se el segon trimestre del curs. El grup impulsor daquesta iniciativa est format per representants dels sis centres educatius implicats les escoles Josep Pallach, Sant Pau, Salvador Dal i Carme Guasch i Darn, i els instituts Alexandre Deulofeu i Ramon Muntaner, que desenvolu-

pen el projecte associat a continguts curriculars. Teixint mons tamb enllaa amb una de les lnies de treball del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya pel que fa als projectes de Servei Comunitari i Aprenentatge i Servei (ApS), articulats dins del Pla educatiu dentorn (PEE) de Figueres. Alguns dels objectius a complir daquest projecte sn donar a conixer la riquesa de lintercanvi intergeneracional, aix com posar en relleu una manera de fer i entendre la societat, ms respectuosa amb lentorn, els moviments creatius i el comproms social, per una banda, i generar una inquietud transformadora dels espais pblics com a patrimoni propi i collectiu, on lespai de joc i de passeig esdevinguin un entorn amable dintercanvi social, per laltra.

LA DADA

El projecte Teixint mons sestructura en aquests cinc eixos de treball:

TEIXINT ENTRE IGUALS Promoure la igualtat de gnere. TEIXINT DE 0 A 99 ANYS Fomentar les relacions intergeneracionals. TEIXINT DES DEL COMER JUST Impulsar el consum responsable i donar a conixer les condicions de treball infantil. TEIXINT DES DEL RECICLATGE Respectar el medi ambient i donar un valor afegit als objectes de consum. TEIXINT SENSE PRESSA Respectar els diferents ritmes daprenentatge, reflexionar i gaudir del temps de pausa.

146500

II

Dilegs dEducaci

DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014 | EMPORD

LESCOLA PARLA

LInstitut Ramon Muntaner ja prepara el seu 175 aniversari

FIGUERES | M. R.

A nals daquest curs, lAssociaci dexalumnes i exprofessors de lInstitut Ramon Muntaner de Figueres far un acte previ de la commemoraci del 175 aniversari: una gran trobada-sopar intergeneracional. El director del centre, Francesc Canet, explica que, ocialment, per, les activitats arrencaran just el mateix dia en qu es va iniciar lactivitat acadmica el curs 1839-1840: el primer doctubre, que aquest any ser un dimecres. Aquest dia es far, com fa 175 anys, un acte pblic. Els grans eixos de la commemoraci seran ledici de dos llibres i un audiovisual de la histria de linstitut, la celebraci dun simposi (4-5 dies) al voltant dun tema educatiu el juny de 2015, un cicle de conferncies (de periodicitat mensual) a crrec de destacades personalitats del mn cultural. A banda daix, moltes activitats protagonitzades pels alum-

nes actuals (matemtiques, cincies naturals i experimentals, art, msica, literatura, etc.) Tots els exalumnes i exprofessors de linstitut seran convidats als actes. Els considerem illustres a tots, si b nhi ha alguns que han excellit professionalment i, bviament, ja hem comenat a contactar amb ells per tal de poder-los implicar, especialment en xerrades-colloqui o conferncies, comenta Canet, i hi afegeix que es compta amb la implicaci especial dels alumnes actuals. El Ramon Muntaner s linstitut pblic continuadament en actiu ms antic de lEstat espanyol. Es pot dir que el centre educatiu ha estat un referent de la vida acadmica i cultural de la ciutat i de la comarca durant un llargussim perode de temps. Es creu que va ser ns a 1855 lnic institut de la provncia, i que ns fa menys de 50 anys, era lnic de la ciutat i de tot lAlt Empord.

El mestre David Coll acompanyat dun grup dalumnes a lEscola de Primria de Thill Boubacar. ARXIU DAVID COLL

LEscola Anicet de Pags i lescola de Thill, al Senegal, shan agermanat

El projecte t com a objectiu un intercanvi cultural i tamb introduir les TIC al centre afric
FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Els petits de la llar de Cadaqus juguen amb peces reciclades. LLAR ES PAPANELL

Jocs amb materials reciclables

CADAQUS | M. R.

Els petits de la llar dinfants Es Papanell, de Cadaqus, tenen com a diversi el joc amb material reciclat. Xapes dampolla, taps de plstic, ampolles, tetra-briks, tot s vlid perqu els infants manipulin, facin seriacions, diferencin les textures o construeixin estructures. Les educadores disposen duna mplia catifa a terra, on

els nens tenen a m tot all que els servir per jugar. Les famlies tenen un paper important en aquest projecte, ja que sn les que aporten a la llar dinfants tot aquest material reciclable. La idea s que els petits aprenguin a divertir-se amb elements de la vida quotidiana, sobretot aquells que tenen a veure amb les tres R (reciclar, reutilitzar i reduir). joritriament, sn molt positius i se subratlla la fora del teatre com a procs daprenentatge i com a activitat necessria a leducaci, per de forma paradoxal la presncia del joc dramtic o teatre als centres educatius de primria, secundria o universitaris s molt escassa, quasi simblica. s ms que demostrat que el joc s la base daprenentatge de les persones, ja que s la manera que tenim dexperimentar, explorar, expressar-nos, i engloba el treball fsic, emocional i intellectual. De manera contradictria,

A lAnicet de Pags, de Figueres, fa sis mesos van tenir un somni que avui s una realitat: lagermanament amb una escola de Senegal, al municipi de Thill Boubacar. Aquest projecte t com a nalitat principal intercanviar cultura en tots els aspectes. Tanmateix, est basat en la introducci de les TIC a lescola i al poble afric. A lescola guerenca, sincideix en les tasques que comporten aquest tipus de projecte educatiu solidari, de cara a lenriquiment que suposa per als aprenentatges i creixement personal dels alumnes. David Coll s un dels mestres que ha engrescat la comunitat educativa per fer possible que els nens i les nenes de Thill Boubacar puguin progressar socialment i desenvolupar un projecte pedaggic a la seva escola. Estic enormement feli de poder formar part de les vides daquestes persones, que elles formin part de la meva i veure-les somrient, haig de dir que s de les experincies ms maques que he tingut ns al moment i que probablement pues va reduint lespai i el temps del joc ns a desaparixer als nostres centres educatius, ja que existeix la falsa creena que jugar no s seris i sembla que es perd el temps! Jugar s seris, i fer teatre s el joc ms seris, complet i al mateix temps divertit que hi ha! El teatre permet un treball transversal amb el grup, lapodera i el fa partcip dun procs creatiu i democrtic. A ms, desenvolupa les habilitats socials, afavoreix la cohesi de grup i millora lexpressi oral, corporal i emocional. El teatre dna un context i

Amb el document que acredita lagermanament entre escoles. ARXIU DAVID COLL

gui tenir daqu en endavant, explica David Coll, el qual va ser convidat dhonor en la festa folklrica que van preparar els vens de Thill per ocialitzar lagermanament. El mes dagost, una representaci de lescola hi tornar, a desenvolupar la formaci dinformtica perqu el poble de Thill es pugui globalitzar i es pugui facilitar laproximaci dels uns amb els altres. David Coll es felicita sentit a laprenentatge. Augusto Boal, creador del Teatre de loprimit ens recorda: Si ets capa de fer el que fa un personatge a la cci, tamb pots ser capa de ferho en realitat. s com un entrenament de vida que es converteix en un acte de transformador, ja que els canvis en la cci sn el primer pas per canviar la nostra realitat. Com podem veure, el teatre s molt ms que el clssic escenari a la italiana, on hi ha una tarima elevada i un pblic assegut a laltra banda, model que vam heretar del segle XVIII. Hi ha moltes formes teatrals ms

que grcies a lagermanament les dues escoles intercanviaran diferents tasques acadmiques entre alumnes, que aprendran els uns dels altres. La lnia pedaggica de lescola Anicet de Pags est basada en els valors humans. Aix ha fet que fos molt fcil dirigir i focalitzar aquest projecte amb el Senegal, ja que all tamb tenen uns valors humans molt profunds, ha assenyalat el mestre guerenc. properes: Tothom pot fer teatre, ns i tot els actors (Boal). Afortunadament, la tendncia de leducaci, tot i que molt a poc a poc, est evolucionant i es comena a canviar una mica la percepci sobre el joc i el teatre. Actualment, el Teatre social i Teatre pedaggic va guanyant professionals que collaboren amb centres educatius amb molt dxit. Esperem que la paradoxa es dilueixi en un futur prxim a favor de ms Teatre. El teatro es un atajo pedaggico Federico Garca Lorca.

A FONS

DAVID MARTNEZ
Professor de les Universitats de Girona i Metropolia (Helsinki)

EL TEATRE I LEDUCACI

uan es fa teatre en un marc educatiu, sigui el format que sigui, els comentaris, ma-

EMPORD | DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014

Dilegs dEducaci

III

DIALOGUEM AMB...

Csar Flores ALUMNE EN PRCTIQUES DEL CICLE FORMATIU DE

GRAU SUPERIOR DE SISTEMES MICROINFORMTICS I XARXES.(INS CENDRASSOS)

La informtica s un camp que em permet fer moltes coses

mat a una del migdia.

ENTREVISTA
Csar Flores va nixer a Bolvia fa 18 anys, tot i que ha passat ms de la meitat de la seva vida aqu. La seva famlia es va traslladar a Figueres quan ell cursava primer de Primria i la seva escolaritat lha fet a les escoles Cor de Maria i La Salle. Ara estudia un cicle formatiu dinformtica als Cendrassos i compagina les classes teriques amb la prctica que desenvolupa a la seu del Servei Educatiu de lAlt Empord.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
P Per qu has escollit estudis dinformtica? R Perqu crec que s un camp que em permet fer moltes coses. Crec que se mobren ms portes de cara al futur estudiant informtica que no pas qualsevol altra cosa. Penso que manir b per una qesti de sortides professionals. P Quan has iniciat les prctiques al Servei Educatiu? R P R

P R

I les classes teriques a linstitut?

Hi vaig a les tardes, cada dia, des de tres quarts de tres ns quasi les vuit, menys els dijous, que comeno una hora ms tard.
P Inverteixes tot el dia en la teva formaci. R P

S, s molt important per a mi.

Csar Flores s un apassionat de la informtica, per t altres aficions, com jugar a futbol. M. RIVAS

Quina s la tasca que tens encomanada aqu, al Servei Educatiu?

Lngel [ngel Agust] est molt al meu costat en la feina que faig. Ell sempre majuda i em diu el que he de fer. Es tracta de resoldre problemes informtics que sorgeixen, bsicament, i tamb ens ocupem de la pgina web.
R

Magradaria poder-me dedicar professionalment a ser programador informtic

del servidor. Lngel, a ms, mensenya moltes coses que tenen a veure amb la pgina web, i amb el Google Sites, que jo no havia prcticament tocat mai. Ara estic aprenent molt. Em va dir lngel que em deixaria fer alguna cosa a la pgina web.
P Aquesta feina et permet posar en prctica tot all que aprens tericament a classe? R S, encara que en molts aspectes no t gaire res a veure. Aqu es tracta de practicar molt. Jo

pensava que seria el mateix que havem estat fent a classe per un cop thi poses veus que s molt diferent.
P Quina s lespecialitat que ests fent? R De moment, tcnic informtic. Desprs vindr el cicle formatiu on hi ha tres branques a fer, la de programador, la daplicacions i la dadministrador de xarxes. Minteressa molt poder fer tot aix i desprs anar a la universitat a estudiar informtica. El meu germ ha estudiat el mateix que estic estudiant jo i ara ell est a la universitat. P s fcil accedir a beques de prctiques com aquesta? R A linstitut ens diuen que hem de fer de forma obligatria les prctiques i hi podem accedir si

hem aprovat totes les assignatures del curs anterior. Per obtenir el ttol, has de fer totes les prctiques.
P Qu s el ms important que ests aprenent al Servei Educatiu? R El manteniment de xarxes, saber muntar ordinadors, administrar Windows Server i a fer pgines web. P R

Avui, per exemple, qu tha tocat fer?

P

Un plnol de les connexions que hi ha al Servei Educatiu. Ens hi hem passat tot el mat i ara el que volem fer era passar-ho tot a Excel.
R P Com s el dia a dia en aquestes prctiques? R Els primers dies destar aqu vaig muntar ordinadors, perqu els que hi havia estaven molt vells. Tamb he dadministrar el domini, fer altes i baixes dusuaris. Tamb faig el manteniment

On veus el teu futur professional?

Magradaria poder-me dedicar professionalment a ser programador informtic.

P En lmbit professional, qu s el que ms tagrada fer amb lordinador? R Magradaria poder fer xarxes, per el meu ordinador no mho permet. Magrada fer fotos i utilitzar el programa Adobe Photoshop.

El mes doctubre passat.

I com sestructuren?

Sn 350 hores. Vinc cada dia, de dilluns a divendres, de nou del

PRCTICA REFERENT

Editen:

Els esmorzars saludables de lOlivar Gran

Engeguen la campanya No esmorzis a corre-cuita, fes-ho amb calma, fes-ho amb fruita
FIGUERES | REDACCI

Els editors del suplement Dilegs dEducaci no tenen perqu compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a ms informaci adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Collaboren:

Els alumnes i el professorat de la USSE (Unitat de suport a leducaci especial) conjuntament amb els delegats verds de lInstitut Olivar Gran de Figueres hem engegat fa unes setmanes la campanya No esmorzis a corre-cuita, fes-ho amb calma, fes-ho amb fruita. Aquesta iniciativa pretn fomentar, sobretot entre els adolescents, el consum de fruita a lhora desmorzar per contribuir a una alimentaci ms saludable. Aprotant el taller de bar que fem a linstitut engeguem aquesta campanya de sensibilitzaci amb lobjectiu de fer els esmorzars ms saludables. Aix doncs, a banda doferir entrepans i brioixeria industrial, ara tamb es pot comprar, a un preu molt assequible, fruita per peces i macednies elaborades el mateix dia amb fruita de temporada. Tamb es fan sucs naturals per intentar minvar el consum de begudes ensucrades.

Una de les imatges del dptic informatiu dels esmorzars saludables.

INSTITUT OLIVAR GRAN

Ara per ara els resultats sn esperanadors per encara ens queda picar molta pedra. La barra saludable Els delegats verds sn els alumnes que socupen de la barra sa-

ludable, que s el nom que sha donat a lespai del bar de linstitut on es munta la parada de fruita. Ells mateixos, els dijous, van al supermercat a comprar les fruites per poder muntar divendres la barra on es venen les pe-

ces de fruita i les macednies convenientment elaborades i ben presentades. Els professors responsables daquest taller sn Joan Antoja i Alba Ribas. I han dissenyat un dptic informatiu sobre els benecis de menjar fruites. En un dels apartats sexposa, per exemple, que les 3/4 parts de la majoria de fruites i verdures sn aigua. Per tant, quan les mengem s com si begussim i, aix, tamb ens ajuden a estar hidratats. Ep! per aix no treu que beguis almenys 1 litre i 1/2 daigua al dia, uns 6 gots, shi afegeix. El dptic est molt ben illustrat i no hi falten missatges per conscienciar que cal una alimentaci sana i equilibrada: En un esmorzar com cal hi ha dhaver: fruita (un suc, una pea, macednia, melmelada), cerals (dels que van en caixes, galetes, pa, torrades...) i llet (iogurt, formatge, llet de soja, dametlles...)

IV

Dilegs dEducaci LACUDIT

DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014 | EMPORD

FLORA SECRETA

AUTORES: LDIA MEDINA CORREA I AIDA GMEZ LOZANO (OPTATIVA VISUAL I PLSTICA. 4ESO)
PROFESSORA: MARTA TEIXID RIBAS. INS ILLA DE RODES DE ROSES

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

WEB RECOMANADA

INSTITUT RAMON MUNTANER DE FIGUERES

VOCABULRIA

CFGS dEducaci Infantil / CFGS dIntegraci Social

ls estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior dEducaci Infantil capaciten per dissenyar, posar en marxa i avaluar projectes i programes educatius datenci a la infncia. El cicle dura 2.000 hores (1.617 en un centre educatiu i 383 en un centre de treball) distribudes en dos cursos acadmics. Els principals continguts sn: didctica de leducaci infantil; autonomia personal i salut infantil; el joc infantil i la seva metodologia; expressi i comunicaci; desenvolupament cognitiu i motriu; desenvolupament socioafectiu; habilitats socials; intervenci amb famlies i atenci en menors, i projecte datenci a la infncia. Pel que fa als estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior dIntegraci Social capaciten per programar, organitzar, realitzar i avaluar les intervencions dintegraci social, tot aplicant estratgies i tcniques especfiques, promovent la igualtat doportunitats, actuant en tot moment amb una actitud de respecte cap a les persones destinatries i garantint la creaci dentorns segurs tant per a les persones destinatries com per al professional. La durada s de 2.000 hores (1.617 en un centre educatiu i 383 en un centre de treball) distribudes en dos cursos acadmics. Els principals continguts sn: context de la intervenci social; metodologia

WWW.UB.EDU/XDL/VOCABULARIA/

Estudiants del cicle deducaci infantil, confeccionant titelles. ROGER LLEIX

de la intervenci social; promoci de lautonomia personal; inserci sociolaboral; sistemes augmentatius i alternatius de comunicaci; atenci a les unitats de convivncia; suport a la intervenci educativa; mediaci comunitria; habilitats socials i projecte dintegraci social. Per accedir a un cicle formatiu de grau superior sha de complir un dels requisits se-

gents: Disposar del ttol de batxillerat; haver superat el COU; tenir el ttol de FP2; haver superat el curs de formaci especfic per a laccs als cicles de grau superior (CAS); tenir qualsevol titulaci universitria o una dequivalent; superar la prova daccs als cicles formatius de grau superior, o superar la prova daccs a la universitat per a ms grans de 25 anys.

Es tracta dun portal dels Serveis Lingstics de la Universitat de Barcelona destinat especialment als membres de la comunitat universitria amb lobjectiu de contribuir a millorar la qualitat lingstica de les comunicacions professionals pel que fa a la terminologia. El seu funcionament s de blog en el qual apareixen apunts sobre termes i expressions lingstiques i tamb sobre reculls terminolgics. Aquests apunts estan etiquetats per rees de coneixement, cosa que permet als usuaris la recerca del seu mbit temtic; educaci, per exemple. La interfcie permet tamb la consulta a Optimot per tal de resoldre els dubtes terminolgics, i tamb a la interfcie de consultes. Sens dubte.

La frase: Els educadors s'han de

qestionar per a qui i a favor de qui eduquen.
Paulo Freire (1921-1997)

INFORMACI Ins Ramon Muntaner ` 972 67 25 59 @ ies.muntaner@gmail.com W www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp

RECURSOS PEDAGGICS
LLIBRE
SERRANO, L. [ILLUSTRADORA] EN PATUFOT
BAULA

LLIBRE
CASSANY, DANIEL EN_LNIA: LLEGIR I ESCRIURE A LA XARXA
GRA

LLIBRE
TEIXIDOR, EMILI
LA LECTURA I LA VIDA. COM INCITAR ELS NENS I ADOLESCENTS A LA LECTURA: UNA GUIA PER A PARES I MESTRES COLUMNA

Prestigis autor de El llibre explora limpacte cabreta i els set llops, literatura infantil i juvenil, Teixidor aplega en aquest que t la xarxa en ls, La Caputxeta Foruda, llibre les reflexions que ha laprenentatge i La rateta que llegia a destillat al llarg danys sobre lensenyament de la lectura i lescaleta... pertanyen la incitaci a la lectura, el lescriptura, i ms a la collecci Contes sentit de la literatura juvenil, indirectament de la llengua i Desexplicats, on els grans llibres que tot la literatura i de la resta de trobareu personatges adolescent hauria dhaver matries que usen lescriptura i relats clssics llegit o, entre altres, el paper digital com a eina capgirats com un de lescola, les biblioteques, daprenentatge. Sadrea als mitj. Amb el teatre i les famlies en la docents que treballen avui a arguments plens de formaci de nous lectors que, amb la literatura, les aules, des de primria fins a la universitat, per sorpreses i molt dhumor que faran volar la arribaran a ser millors persones. tamb als interessats en la cultura i l'educaci. imaginaci dels primers lectors.

En Patufot, La