n5

Gener 2014

Anlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya

Llions apreses dun GIF

Bombers x Colmbia: ms de 10 anys cooperant amb bombers colombians

Entrevista a Joan Canalias, Director Generau de Pompirs e Proteccion Civila deth Conselh Generau dAran

TIPSA- RIB, S UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES

Els primers a fabricar la mnega recoberta Armtex

Els inventors de la mnega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil dalta gama amb Rylstatic (produeix la gota daigua sense turbina giratria)

4 Editorial 5 Des de lASBOVOCA 6 Els Parcs 11 Eleccions 13 Lentrevista

16 Estat de la qesti
Joan Canalias

#5 SUMARI

Alerta Revistade lAssociaci de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) Edita ASBOVOCA Director Marc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salv Disseny i Maquetaci Oscar Gamell i Farr Foto portada Prctiques dels bombers voluntaris de Piera. Autora: Nria Curt Campderro Alerta s unarevistatrimestral, virtual i electrnica en format .pdf, gratuta i sense nim de lucre, que es distribueix per internet i mitjanant les xarxes socials. No sedita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col laboradors/res. La responsabilitat dels articles publicats s de cada autor/a. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a larevista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformaci de les obres sense lautoritzaci prvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvoluntaris.org Web http://www.bombersvoluntaris.cat @Alerta_Asbovoca @ASBOVOCA https://www.facebook.com/ groups/31728122751/ Telfon:+34 609 330 200 Fax: +34 937 398 272

Bombers i emergncies a Galcia Bombers x Colmbia: ms de 10 anys cooperant amb bombers colombians

22 Pel mn

25 Divulgaci tcnica

Els Bombers Voluntaris mereixen la nostra lloana

Llions apreses dun GIF: la resposta social i la gesti logstica local en una emergencia (primera part) Journal Club: Incendis en zona dinterfase urbana-forestal Anlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya Pla demergncia. Som-hi!!!

37 Opini

39 El consell 41 La DGPEIS
Notcies

DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

EDITORIAL

21 CONGRS DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA

l proper 23 de febrer celebrem el 21 Congrs de Bombers Voluntaris de Catalunya a la poblaci dAgramunt (Urgell). Sn ja vint-i-un anys ininterromputs els que lAssociaci de Bombers Voluntaris de Catalunya organitza aquest Congrs amb lobjectiu de trobar elements de coneixement i discussi per a assolir entre daltres, lobjectiu davanar en la millora dels membres del Cos de bombers voluntaris de Catalunya.

Si als seus inicis el Congrs ens serv per a conixer la realitat dels bombers voluntaris daltres pasos, en els darrers anys, malgrat les evidents dificultats, ens han servit per a mantenir encesa la flama collectiva. No hem doblidar que aquest esdeveniment segueix essent lnic daquestes caracterstiques que es celebra al nostre pas. Enguany hem decidit canviar la durada, reduint-lo a tan sols una jornada. Hi ha dues raons principals: la primera s doble i de carcter econmic a causa de la migradesa de recursos de la nostra entitat i per tal de minimitzar les despeses dels assistents; la segona obeeix a la necessitat doptimitzar els nostres recursos organitzatius. La poblaci dAgramunt ser la que enguany ens acull seguint la rotaci acordada al primer congrs de Lloret de Mar. Aix doncs aquest any a Lleida tanquem el cercle de seguir cadascuna de les quatre provncies. La Regi dEmergncies de Lleida s la que compta amb major nombre de parcs de bombers voluntaris i la que tradicionalment ha marcat el cam a seguir obrint nous projectes. Per aix la tria de temes i ponncies del Congrs no ha estat pas a latzar. Hem tingut en compte els temes tractats a la Jornada de Debat celebrada el passat 8 de Juny a Martorell i hem demanat la participaci dels bombers voluntaris mitjanant una enquesta electrnica difosa a les xarxes socials, als parcs i per correu electrnic. Dels vuit temes indicats a lenquesta, els tres que han obtingut major resposta han estat els escollits per a debatre a la Jornada. Aquests sn: Plantejar un Model de Bombers Voluntaris per a Catalunya; Definir el tipus dassegurana que volem i la Formaci que necessitem per a poder fer de bomber amb major seguretat i formaci. Tanimo a inscriuret i participar activament de les jornades per tal que amb la mxima collaboraci de tothom, en puguin sortir unes conclusions que marquin el futur del Cos de Bombers Voluntaris de Catalunya.

Joan Roma Salv President ASBOVOCA 4

EDITORIAL DES DE LASBOVOCA

Reuni ASBOVOCA Direcci General de Bombers

El passat 25 de novembre, Joan Roma, President de lAssociaci i Marc Ferrer, Director de la revista ALERTA! varen mantenir una reuni amb Ramn Pars, Director General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments, i Pasqual Gmez, Sotsinspector del Cos de Bombers de la Generalitat.

l primer tema a tractar va ser lassegurana i davant la nostra preocupaci duna manca de cobertura sanitria vrem entregar una cpia de larticle publicat lany 2001 al Butllet de la nostra associaci relatiu a la Cobertura que dona la Generalitat de Catalunya als bombers voluntaris en la seva actuaci. Aquest article fou elaborat pel Sotsdirector de Recursos humans de la DGPEISC, Jordi Vela, a petici dASBOVOCA. En aquest sentit vrem obtenir el comproms per part de lactual Direcci General, delaborat un nou document actualitzat per a publicar en un proper nmero dALERTA!. Tamb vam insistir que caldria una regulaci de lassegurana i la Direcci General ens van dir que estan buscant solucions, per que ho veuen complicat per un tema de pressupost i de legislaci. El segon tema tractat va ser en relaci al nostre Congrs a celebrar en el mes de febrer, on vrem demanar la collaboraci de la Direcci General en el sentit dexposar els resultats de lenquesta efectuada als bombers voluntaris a principis de 2013 i explicar lestat actual de les cobertures als bombers voluntaris.

Tamb es va comentar el procs i els criteris per al reconeixement de lexperincia per al cicle formatiu de grau mitj en prevenci, extinci dincendis i salvaments, sobretot en el que fa referncia a la diferncia de criteris i al compliment del Decret 172/2010 del Consell de bb.vv. de la Generalitat de Catalunya. Un altre dels temes tractats va ser la dificultat dels bombers voluntaris per conciliar la vida laboral amb els serveis urgents, amb el perill que representa lobertura dexpedients o les amonestacions dels caps/empresaris cap al bomber voluntari que ha acudit a un servei urgent. Tenint en compte que darrerament sinsisteix amb la Responsabilitat Social de lEmpresa (RSE) o de lAdministraci (RSA), que ASBOVOCA va promoure una resoluci al Congreso de los Diputados en aquest sentit i que daltres pasos ho han resolt favorablement, ens varem comprometre a presentar propostes davant la Direcci General. Per acabar, sens va comunicar que en breu quedarien desencallats els nomenaments de bombers juvenils pendents de resoldre.
CLI CA A PRE SS QU I WW UPOS DEMA W.P T ON NA N AU S.C LINE A AT

Enllaos a documents tractats en la reuni

(1) Article de Jordi Vela
https://www.dropbox.com/s/xbk1wljliu7qloj/20011120%20 coberturesbbvv.pdf (2) Carta adreada a lISP relativa al grau mitj https://www.dropbox.com/s/ nmnwu9jt1ivek6i/20131022%20Carta%20Grau%20 Mitja%20DirectoraISPC.pdf (3) Resposta de la Direcci de lISP https://www.dropbox.com/ s/9c4cxozvcem23je/20131120%20Resposta%20 Directora%20ISPCat.pdf (4) Resoluci Congreso Diputados https://www.dropbox.com/s/z2yblr9i51yndmf/20100415%20 Resolucio%20Congreso.pdf Enlla a RSE http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/

PLANS DAUTOPROTECCI
ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS PEL DECRET 82/2010

TCNICS COMPETENTS ACREDITATS PER LISPC

info@paus.cat +34 615 305 994

ELS PARCS

1 Diversos parcs de Bombers collaboren amb la recollida

daliments pel Gran Recapte

l Banc dels Aliments va organitzar la cinquena edici del Gran Recapte els dies 29 i 30 de novembre per recollir menjar per a famlies necessitades. Alguns parcs de bombers van collaborar, tant en la recollida, com organitzant diverses activitats adreades als infants, com els bombers de Mollerussa i els bombers dAmposta.

2 Prctiques dincendis dels Bombers de Piera

l darrer cap de setmana de gener, els Bombers Voluntaris de Piera varen realitzar una prctica dincendis dinterior al recinte de Font Gal - Autoescola Cano, on realitzen cursos contra incendis, tot fent un simulacre de foc dinterior (indstria o habitatge), en localitzar una vctima i realitzar el rescat a lexterior i en localitzar lincendi a linterior duna habitaci i realitzar-ne lextinci i ventilaci. En aquesta prctica es va intentar fer especial incidncia en aspectes que cal dur a terme en aquest tipus de serveis, per tal destar ms entrenats per les situacions reals.

3 Recollida de joguines

4 Primera Cursa

Bombers de Puig-Reig

ls passats dies 6,7 i 8 de desembre, els Bombers Voluntaris de Sant Antoni van fer una campanya de recollida de joguines per als nens mes necessitats de la poblaci. Durant tres dies tota la gent que va collaborar amb la iniciativa va portar joguines al parc de bombers, que era el lloc de recollida. Tamb els bombers de Terrassa van recollir del 27 de novembre fins el 19 de desembre, joguines noves per ser repartides pels nens hospitalitzats.

l passat 3 de novembre es va celebrar amb un gran xit de participaci la primera edici de la cursa organitzada pels bombers voluntaris de Puig-Reig, amb una distncia de 10km. Latleta Guillem Vilalta va ser el vencedor de la Cursa corrent amb un temps de 38 minuts i 45 segons. En la modalitat de dones, Alba Ausio va ser la vencedora fent un temps de 48 minuts i 5 segons. En total van participar una vuitantena datletes.

ELS PARCS

Els Bombers del parc de Badalona collaboren en el calendari solidari dASPACE

ls bombers badalonins han collaborat amb el calendari solidari que ha organitzat lAssociaci de Parlisi Cerebral (ASPACE), participant en la sessi fotogrfica que es va fer el 23 doctubre juntament amb els joves del centre. A les fotografies els joves i tamb personal del centre acompanyen els Bombers en diferents escenaris i contextos. Els beneficis de la venda daquest calendari es destinen ntegrament a la compra duna pissarra digital pels infants del Centre dIntegraci Social ASPACE-Badalona. Shan editat 700 unitats, que es podran adquirir a diferents punts de venda. Per a ms informaci podeu consultar el web de lassociaci: www.aspace.cat o be el seu canal de Facebook (facebook.com/Aspacebadalona).

6 Els Bombers tamb formen part de la comitiva

dels Reis Mags dOrient al seu pas per les seves poblacions

ls Bombers de la Generalitat han collaborat un cop ms en les Cavalcades dels Reis Mags dOrient que es van fer en diferents punts de la geografia catalana la tardanit del 5 de gener. A Manresa, per exemple, van particpar amb els vehicles antics de bombers que va restaurar personal del Parc amb motiu del 150 aniversari daquesta installaci. Es tracta del Chevrolet de 1936, lautoescala Magirus 10 de 1972 i el Mercedes Unimog de 2 places de 1973. El personal, a ms, va desfilar amb luniforme dpoca del servei. Vic, Calaf, Gironella i Sallent sn les altres localitats de la Regi Centre on els Bombers tamb van participar en les Cavalcades de Reis. A la Regi dEmergncies de Lleida, els Bombers de la capital del Segri van formar part de la rua reial amb una antiga autoescala automtica. En altres localitats, com ara Cervera, Sort, el Pont de Suert, Guissona, Organy, Montferrer i Castellb, Tor i Trrega, els Bombers de la Generalitat tamb van prendre part en la desfilada. A Matar, van desfilara amb una autoescala automtica de 1973; una Magirus que van restaurar els bombers del Parc. Tamb va haver-hi presncia dels Bombers en altres punts del pas; com ara Reus, Tarragona, Terrassa, Matadepera i Castellar del Valls.

ELS PARCS

7 Prctiques en accident

de trnsit dels Bombers Voluntaris dAlcover

8 Les obres del parc de

Bombers dOlot en marxa

l 21 de desembre, amb la participaci de bombers voluntaris de Cornudella de Montsant, de Santa Coloma de Queralt i del seu propi parc, els bombers dAlcover van realitzar tota una jornada dedicada a fer prctiques dexcarceraci en accidents de trnsit. El seu objectiu s tenir un bon coneixement de totes les tcniques i maniobres per poder-se enfrontar a una situacions real daccident de trnsit.

es obres del nou parc de Bombers dOlot tornen a estar actives desprs dun perdode dinactivitat causat per la lentitud en els pagaments de la Generalitat envers Paisa, lempresa constructora. Les obres amb alguns impassos van restar inactives durant gaireb tot el 2013. la previsi s que el nou parc entri en servei a finals del primer trimestre del 2014 o com a molt tard a principis del segon.

9 La continutat del parc de Bombers Voluntaris de Figar

ls consistoris de Figar-Montmany, lAmetlla del Valls, la Garriga, Aiguafreda, Cnoves i Samals, Sant Mart de Centelles i Tagamanent van signar en el mes de desembre un conveni amb la Generalitat de Catalunya per assumir les despeses de lloguer que suposa del parc de Bombers Voluntaris del Figar. Daquesta manera, sassegura la continutat del servei. Fa uns mesos es va anunciar que no es pagava el lloguer del parc de Bombers i que Interior no tenia diners per assumir la despesa. Ara, els set ajuntaments faran una aportaci econmica que garantiran que el parc de Bombers, amb ms de 20 anys dhistria, segueixi obert. Aix ser aix fins que el govern catal construeixi un nou parc de Bombers en un terreny municipal que lAjuntament de Figar ja ha cedit al polgon industrial La Cuspinera. El parc de Bombers Voluntaris de Figar est situat en un enclavament estratgic entre les comarques del Valls Oriental i Osona. Dna cobertura a tota lrea de la vall del Congost amb importants espais boscosos als Cingles de Bert i al Montseny i vies amb una elevada accidentalitat com la C-17.

10 Prctiques de rescat en edificis dels bombers voluntaris de Cornudella de Montsant

E
8

ls bombers de Cornudella van assajar diverses maneres devacuaci duna persona ferida en un habitatge amb dificultats despai per poder maniobrar. Una de les solucions s el rescat per la finestra utilitzant la taula espinal i lescala del cami. Amb la finalitat de conixer totes les maniobres possibles, aquest tipus de prctiques sn molt importants per estar sempre preparats.

ELS PARCS

11 Bombers de Sant Lloren

Savall amb la Primera Marat de Muntanya de Catalunya

l diumenge 27 doctubre el parc de Sant Lloren Savall va collaborar a la 19ena. Edici de la Primera Marat de Muntanya de Catalunya . Des de les 6 del mat, una dotzena de components del parc es van incorporar a diferents tasques organitzatives i de coordinaci juntament amb quasi dos-cents voluntaris i voluntries per fer possible lacollida de 1.800 participants de cinc curses realitzades simultniament (Marat, mitja marat, 15km, cursa de Sant Jaume i Cani-cross). Al parc dels bombers voluntaris hi havia la base logstica dels dotze controls i avituallaments; Tamb shi coordinaven les comunicacions daquests controls aix com els serveis mdics i dordre, grcies a la xarxa de comunicacions i a les emissores que va cedir lADF local El Piny.

12 Calendari solidari dels

Bombers de Malgrat de Mar

ls Bombers Voluntaris de Malgrat de Mar han collaborat amb la Fundaci Aspronis, una entitat dedicada a la inserci social i laboral de les persones amb discapacitat intellectual i del desenvolupament de la comarca de la Selva i lAlt Maresme. La seva participaci ha estat fer de model pel calendari i la recaptaci de la seva venda anir destinada a Aspronis. El seu web: http://www.aspronis.com/

13 Bombers de Terrassa
al Sal Juguem+

rganitzat per la Xarxa de Terrassa, amb la collaboraci de lAjuntament i la participaci de diverses entitats de la ciutat, el Sal Juguem + va tenir lloc del 29 de desembre al 4 de gener amb un ampli ventall de tallers, jocs, espectacles i activitats doci i de lleure, adreades als infants, amb un plus de valors socials i solidaris. Els bombers de Terrassa van participar amb un estand per donar a conexer de manera ldica la seva tasca als nens i nenes.

14 II Jornada dels Bombers de Cadaqus

mb la finalitat de donar a conixer la seva tasca i sensibilitzar a la poblaci i als infants en el mn de les emergncies, els Bombers Voluntaris de Cadaqus van organitzar el 29 de desembre al pavell de la poblaci una jornada dexhibici i participaci.

ELS PARCS LENTREVISTA

15

Bombers de Piera donen sang

l Banc de Sang de Catalunya va celebrar la 1a Gran Marat de Donants de Sang 2.0 del 17 al 24 de gener. Amb leslgan Siguis el donant que siguis, comparteix la teva sang. La Marat es va celebrar desprs de les vacances de Nadal, que s quan les reserves de sang estan en el punt ms baix i es diu 2.0 perqu es va fer molta campanya per les xarxes socials, animant a tothom a inscriures prviament. Els bombers voluntaris de Piera, tamb van collaborar i els seus membres van anar a donar sang.

16 Bombers de Sant

Lloren Savall collabora amb lexposici dels 10 anys del foc de Sant Lloren
l passat mes dagost es va escaure el des aniversari de lincendi forestal que manllev la vida de cinc vens de Sant Lloren Savall i va cremar quasi 5.000 hectrees de boscos. Aprofitant que el 28 dagost, el Director General estava de visita a diversos parcs de la comarca, el bombers el van convidar a lexposici commemorativa daquell incendi, juntament amb els tcnics que lacompanyaven, lalcalde i regidors de lAjuntament. El parc va collaborar aportant material i fotografies a lexposici i tamb al nmero especial de la revista LACERA editada pel Cercle destudis histrics de Sant Lloren Savall.

10

ELECCIONS

ELECCIONS ALS PARCS DE BOMBERS VOLUNTARIS. NOUS CAPS DE PARC

Dacord amb el Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el Reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, lelecci dels caps i sotscaps dagrupaci del cos de Bombers Voluntaris sajusta al procediment establert a larticle 36. Tenint en compte que les darreres eleccions van tenir lloc en lany 2009, en el mes de setembre del 2013 es va iniciar el procs per convocar eleccions, que van tenir lloc els dies 9 i 10 de novembre del 2013, per escollir nous caps i sotscap de parc. Aquest ha estat el resultat:
REGI D'EMERGNCIES RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida PARC DE BOMBERS Bellver de Cerdanya Castellfollit del Boix Gironella Llivia Manresa Montserrat Pins Puigcerda Puig-reig Sallent Sant Llorenc de Morunys Solsona Arbcies Cadaqus Camprodn Girona La Vall dAro LEscala Olot Portbou Ribes de Freser Sant Climent Sescebes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners Tossa de Mar ger Agramunt Almacelles Almenar Artesa de Segre Balaguer Coll de Narg El Pont de Suert Espot Esterri dneu Guissona CAP DAGRUPACI SOTSCAP DAGRUPACI Josep Antoni Chincilla Solano Eloy Dena Lorca Xavier Pons Pujol Joan Cabello Escude Josep Argelaguer Vilatarsana Joan Manel Ragus Miguel Tomas Berga Coris Juan Carlos Muoz Belzunces Enric Vilaseca Millan Joan Requena Sivila Gil Obradors Via Oriol Ferrer Serra Antonio Casas Cinca Josep Sunyer Brichs Francesc Corts Ribas Josep Maria Cunill Sevilla Alfred Muoz Guixaro Jordi Calveras Garcia Xavier Snchez Escud Unai Dalmau Mor Jaume Pascuet Pujante Ignasi Canal Tarres Josep Marla Solanellas Pujol Jordi Espuga Sole Mart Pastells Sncnez Jordi Gir Gonzlez Francesc Carola Pul Jordi Puig Niub Antonio Herrera Garcia Isidro Estefan Pelfort Barcel Xavier Violas Boix Gens Rubio Rodrguez David Sadurn Lopez Miquel Brunet Calpena Jordi Moragas Corbera Josep Maria Mass Ferres Xavier Colomer Tort Jaume Bergad Fornells Ramon Escud Argils Fernando Osuna Allu Ramon Roma Roure Benet Galceran Cuders Ramon Sauret Moreno Jordi Fabra Vidal Jos Miguel Ruach Jimnez Josep Maria Sebasti Canal Jaume Gallart Brue Francesc Andreu Boya Bobet Jordi Ribas Corbera Xavier Ramos Fornas Vicenc Lapedra Grabulosa Guillem Abalos Snchez Francesc Fuente Garange Robert Stoelzaed Prez Josep Juanola Coromina Angel Rico lvarez Antoni Domenech Valoix David Valverde Gonzlez Rafael Isidoro Perez Ruiz Enric Mas Margarit Francisco Jimnez Rodrguez Albert Porta Gast Llus Guix Sol Gerard Bonet Girn Rubn Merc Capell Ramon May Calvet No Ruiz Requena Josep Martn Ferrer Marc Ros Pedra Jos Lus Gonzlez Carmona Guillem Sopena Ardiaca Joan Manel Boya Gascn

11

ELECCIONS

REGI D'EMERGNCIES RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Terres de IEbre RE Terres de IEbre RE Terres de IEbre RE Terres de IEbre RE Terres de IEbre RE Terres de IEbre REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud

PARC DE BOMBERS Isona i Conca Dell La Granadella La Pobla de Segur La Seu dUrgell Les Borges Blanques Llavors Lleida Montferrer i Castellb Oliana Ponts Ribera de Cards Sers Sort Tarrega Tor Tremp Alcover Cambrils Cornudella de Montsant Falset Hospitalet de Ilnfant Prades Reus Sant Jaume dels Domenys Santa Coloma de Queralt Sarral Valls Vila-rodona Batea Flix Gandesa Horta de Sant Joan Tivissa Ulldecona Arenys de Mar Caldes de Montbui Castellar del Valles Malgrat de Mar Matadepera Montmany-Figar Sant Antoni Vilamajor Sant Lloren Savall Santa Maria de Palautordera Tordera Viladecavalls Begues Collbat Gelida Igualada Piera Sant Climent de Llobregat Santa Coloma de Cervell Sitges Vilafranca del Penedes

CAP DAGRUPACI Llus Laplaza Faidella Francesc Josep Vidal Franch Josep Seg Durro Flix del guila Serradell Josep Maria Andreu Navarro Jaume Catarina Bringu Josep Maria Alcal Espunyes Carles Solans Castells Josep Vila Alsina Antonio Herreros Angrill Lloren Snchez Abri Marcos Alb Mestre Roger Solanes Arnau Silveri Caro Cabrera Agusti Coscollola Andreu Eulalio Prez Munuera Macia Arbons Guinovart Francesc Muoz Rodriguez Jordi Nadal Bonet Josep Ort Piol Josep Ramon Arrufat Escoda Francesc Josep Puche Abell David Cordero Bel Mag Pallars Morgades Josep Gual Puras Jaume Forns Tadiu Jordi Fabregas Domingo Jordi Marti Figuerola Josep Antoni Frigola Centelles Antonio Jos Ariza Alfonso Jess Ferr Vallespi Vicenc Creus Freixa Eduard Cavall Fort Jos Luis Rodriguez Aneas Carles Prez Ruiz Jordi Soler Kopp Francesc Altarriba Gual Mariano Martnez Martnez Marcell Bosch Muntal Andreu Requena Lpez Manel Llanos Snchez Carles Borrell Higuera Francisco Javier Gutirrez Josep Luna Bass lgnasi Guayta Ros Salvador Tugas Molins David Colom Sangra Josep Nebot Navarro Magi Moyes Badia Francesc Fernndez Castao Mag Ravents Feu Mariano Cruz Laorden Ricard Rodriguez Sabater Santiago Amador Garcia

SOTSCAP DAGRUPACI Carlos Albert Estrada Ramon Pardell Pons Jordi Prats Alins Joan Vilanova Carmaniu Ramon Vilafranca Cao Isidre Ramon Palau Sergi Perna Tarroc Jos Oliva Aril Ramon Cosconera Camats Jordi Sangr Gibert Juan Abri Roca Josep Alb Mestre Jess Obiols Bailo Abraham Lpez Pascual Jos Manuel Garcia Quesada Josep Lluis Garcia Expsito Jordi Civit Gomis Carlos Segovia Cornago Marc Vallverd Campia Joaquim Gin Castellv Daniel Llorens Torres Marta Beltran Balaa Nria Gimenez Turco Ferran Abante Bou Jos Luis Moreno Garca Francesc Agusti Prez Ram David Muoz Rodriguez Jordi Menchn Roses Xavier Domenech Antolin Jordi Jou Reina Jaume Blanch Llop Albert Fabregat Samper Francisco Javier Gonzlez Rebolo Lluc Boveda Forcadell Sim Francesc Dominguez Jasa Josep Llavall Maosa Cristbal Corredor Navarro David Corts Gonzlez Jordi Puigdomenech Arnau Josep Parareda Puigdomenech Jose Manuel Ontiveros Garcia Pedro Tirado Centelles Enric Ramil Rodrigo Marc Ruscadella Gumbau Josep Maria Argila Mauri Jaume Morcillo Gonzlez Jordi Cruz Novell scar Snchez Delgado Cndido Vicente Luquin Claudi Gallardo Caellas Meritxell Ros Domenech Oriol Campa Bellsolell Lluis Trulls Ramos Tomas Duque Ginestet

12

LENTREVISTA

Pompirs dAran Voluntariat al cent per cent

Entrevista a Joan Canalias, director generau de Pompirs e Proteccion Civila deth Conselh Generau dAran

integren 105 bombers, adscrits als parcs de Vielha e Mijaran, Les i Bossst. Sn els Pompirs dAran, un cos format en la seva totalitat per voluntaris que depn orgnicament del Conselh Generau dAran. Els Pompirs formen part de la xarxa de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aix, el seu mbit dactuaci s la Val dAran, per tamb poden ser requerits per collaborar en serveis a la resta de Catalunya aix com tamb en territori francs. s per aix que mantenen una estreta relaci de cooperaci amb el Service Dpartemental dIncendie et de Secours (SDIS) Sapeurs Pompiers de la Haute Garonne, els Pelotons de Gendarmerie de Haute Montagne (PGHM) dels departaments dArige i especialment de lHaute Garonne, amb qui la Vall dAran comparteix la major part de la seva frontera nord, i amb la secci de muntanya de la Compagnie Rpublicaine de Scurit (CRS) nmero 29, amb seu a Lannemezan. El 2013 els Pmpiers dAran van celebrar els seu primers 50 anys.

oan Canalias s el director generau de Pompirs e Proteccion Civila de la Val dAran . Assegura que els Pompirs viuen un moment complex degut a la greu crisi econmica que travessen les administracions pbliques a casa nostra. s la ra per la qual des de fa anys sestan fent importants retallades pressupostries en tots els serveis pblics. La Val dAran no nha estat pas lexcepci. Aix, per exemple, el planter dels Pompirs no creix des que es va fer la darrera convocatria de voluntaris ara tot just fa un parell danys. Laccs al cos s idntic a com es fa als Bombers de la Generalitat. A partir daqu, es participa del procs que segueix qualsevol candidat que

vulgui ser bomber voluntari: el Curs Bsic i desprs, les proves de coneixement, les mdiques i les fsiques. El nomenament final, per, s com a membre dels Pompirs dAran.

Sn 105 pmpiers, 73 de lescala activa

La manca de personal ja es comena a notar. Sense perspectives de poder accedir al Cos, deixen danar persones interessades a fer de pompirs. Tampoc no

13

LENTREVISTA

Els Pmpiers dAran tenen la competncia en transport sanitri de la Vall.

pots acceptar aspirants sense que la seva situaci estigui regulada, perqu no poden exercitar-se amb el material i fer prctiques si oficialment no pertanyen al servei. Tampoc no hi ha equipament per a ells perqu no hi ha diners, explica Canalias. El director generau no oculta la seva frustraci per aquest tema; costa molt fer-ho entendre a tot aquell que vol formar part del Cos, diu per amb un bri desperana davant la idea que saprovi el nou reglament que simplifiqui laccs de nous voluntaris i Interior convoqui un nou concurs per a 2015. Actualment, formen part de la secci activa 73 pompirs. Vint-i-tres sn veterans, de manera que, en els serveis, noms poden fer tasques logstiques i de suport. Els altres 9 sn pompirs de lescala especial, aix que noms sels requereix per a casos molt especfics; all on sels necessita per

la seva especialitat: metges, infermers, tcnics en socorrisme... Els Pompiers dAran tenen la competncia del transport sanitari a la Vall. Les ambulncies de lempresa pblica depenent del Conselh Generau tenen la seva base als parcs, i el personal s membre del Cos. s una manera doptimitzar recursos i que, a ms, ens possibilita oferir un servei datenci demergncies molt ms integral. Els resultats sn molt bons, assegura Canalias. La crisi tamb est deixant rastre en les installacions dels Pompirs, especialment a Vielha e Mijaran, el parc ms gran del Cos. Sens ha quedat petit, explica Canalias; caldria adaptar-lo als nous temps, perqu el vrem fer als 90. A ms dels parcs de la capital aranesa i dels que tenen a Les i a Bossst, el servei tamb disposa duna nau, davant el parc de Vielha, que utilitzen com a garatge, magatzem de material i aula de formaci. La complexitat a qu fa referncia el director generau sestn tamb lmbit operatiu:

14

LENTREVISTA
grcies a particularitat geogrfica de la Vall, els serveis que ms fan els Pompirs dAran sn els rescats de muntanya; esquiadors accidentats, vctimes dallaus, recerques... Al Cos hi ha Pompirs perfectament capacitats per treballar en aquesta mena de serveis per noms 14 poden exercir com a GRAE perqu han passat les habilitacions a qu obliga el Cos de Bombers de la Generalitat. Nhi ha almenys 12 ms que no la poden passar perqu Interior ha paralitzat, de moment, els processos dhabilitaci del personal GRAE de la Direcci General. Aix minva la capacitat de resposta dels Pompirs. Els efectius que esperen les habilitacions shan de conformar a collaborar en els serveis de muntanya fent tasques de suport, ja que, entre daltres coses, no estan autoritzats a fer rescats amb grua.

La crisi tamb ha afectat la gesti del Cos i aix sha traduit en mancanes
Tot i aix, els Pompirs no perden locasi de programar activitats de formaci contnua, reciclatge i prctiques, perqu no hi ha diners, per els serveis shan datendre igualment, sentencia. Per exemple, sn constants les trobades amb els efectius de la Gendarmerie francesa per fer rutes de reconeixement del territori amb esqu, didentificaci de punts de risc, per comparar procediments de treball, exercitar els sistemes de comunicaci i, principalment, mantenir el coneixement personal, ja que en qualsevol moment poden treballar conjuntament en un mateix servei, a una banda o a laltra de la frontera. Per tamb en aquest mbit la

crisi deixa rastre; per exemple, ara no poden disposar de lhelicpter del servei per poder fer prctiques de gruatge. Les mquines de qu disposa la Direcci General ara noms estan disponibles per a tasques estrictament operatives, cosa que afecta els GRAE de tot el pas. Tamb a causa de la crisi, els Pompirs no podran participar en un curs de 3 dies en qu sestudiaran els canvis experimentats en les tcniques i el material de treball darreu per tal dadaptar-shi. Prendre-hi part costa diners; el Conselh ajuda en tot el que pot i si

Hi ha molta i bona coordinaci entre els Pmpiers dAran i els Sapeurs Pompiers de la Haute Garonne
no, tamb hi ha lassociaci dels voluntaris. O en darrera instncia, les butxaques particulars, per aix acaba desmoralitzant a la gent, explica

CARLES SAVALLS Histriador i periodista, treballa a lOficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. s co-autor del llibre Bombers de Catalunya: histria i present.

15

ESTAT DE LA QESTI

BOMBERS I EMERGNCIES A GALCIA

Un bomber de Santiago auxilia una nena ferida en laccident de tren del 24 de juliol. XOAN SOLER / MONICA FERREIRS

Radiografia dels diferents cossos de bombers a Galcia, on ms del 75% estan gestionats per empreses privades i on noms hi ha un sol parc de bombers voluntaris.

alcia s un petit pas del nord-oest de la pennsula Ibrica, que constitueix una comunitat autnoma de lEstat espanyol. T uns 2.700.000 milions dhabitants i una superfcie duns 224.000Km2. El seu sistema de bombers s ben peculiar. Existeixen 31 parcs de bombers, la gesti dels quals s o pblica o privada. A ms dels bombers, a lestiu del 2013 van entrar en funcionament els Grupos de Emerxencia Supramunicipais (GES) uns cossos demergncies barreja de bombers, protecci civil i brigades dobres. Bombers municipals En les set grans ciutats galegues, els bombers sn municipals i tenen carcter pblic i per tant sn funcionaris fent torns de 24 hores. Aquestes ciutats sn les 4 capitals de provncia: A Corua, Lugo, Ourense i Pontevedra, a ms de la industrialitzada Vigo, la martima Ferrol i la sempre turstica Santiago de Compostela. Vigo s la nica ciutat que t dos parcs de bombers, un de central i un dauxiliar, amb un total de 120 efectius.

El Cos de Bombers dA Corua data de 1836 i s el ms antic de Galcia i t 106 apagafocs. Desprs hi ha Santiago de Compostela, amb 75 bombers, Ourense amb 70 efectius, Ferrol amb 55 bombers, Lugo amb 51 bombers i finalment el parc ms petit s el de Pontevedra amb 37 membres.

En les set grans ciutats galegues, els bombers sn municipals i pblics

Bombers comarcals i privats A Galcia hi ha 24 parcs de bombers comarcals, 23 dels quals sn gestionats per empreses privades. El parc de bombers de Silleda (Pontevedra), el ms antic de tots els comarcals s precisament lnic on la seva gesti s pblica, amb 20 bombers adscrits com personal laboral.

16

ESTAT DE LA QESTI

Quatre empreses privades gestionen a uns 400 bombers organitzats en 23 parcs. La privatitzaci va comenar lany 2002 quan el govern presidit per Manuel Fraga (PP) va externalitzar els serveis de bombers, sent la primera comunitat espanyola que ho feia. Valdeorras a Ourense, va ser el primer parc en tenir gesti privada. Veicar, una empresa gallega dedicada inicialment a les carrosseries, subministres i recollida de residus sha anat fent amb els serveis de la meitat dels Protesta dels Bombers de Betanzos. LA OPININ A CORUA. parcs. Actualment gestiona 12 parcs de bombers. A la provncia dA Corua, els dArteixo, BeNatutecnia a ms a ms, gestiona el personal de les tanzos, Carballo, Ordes, Arza, Boiro i el subparc de Ribrigades helitransportades, concedides per contracte a beria. En la provincia de Lugo sencarrega dels parcs de una uni dempreses en qu participa al costat de InaViveiro, Barreiros i Villalba, i en la dOurense dels parcs er, lempresa australiana que subministra els aparells, de Xinzo i Valdeorras. Cada parc t uns 17-18 bombers. tant pels incendis forestals com tamb per salvament martim. Natutecnia participa aix mateix en lelaboraci dels plans dextinci dincendis de la Xunta, en fixar les directrius de coordinaci dels mitjans aeris i fins i tot en analitzar la resposta dels mitjans desplaats amb anlisi tcnica.

4 empreses, Veicar, Natutecnia, Matinsa i Eimfor, gestionen 24 parcs de bombers comarcals

Natutecnia, una empresa galega, gestiona sis parcs de bombers, tres a la provncia dA Corua (Cee -Costa da Morte-, As Pontes Eume- i Santa Comba) i tres ms a la provncia de Lugo (Monforte de Lemos, Chantada i Sarria), amb una mitjana duns 18 bombers per parc.

La tercera empresa que externalitza els apagafocs a Galcia s Matinsa, una corporaci madrilenya dinfraestructures lligada a la coneguda empresria Esther Koplowitz, i sencarrega de quatre parcs, tots del Consorci Provincial de Pontevedra: Ribadumia, Vilagarca de Arousa, O Porrio i Bueu, amb una xifra entre 16 i 18 bombers per parc. Matinsa es va fer a principis de 2013 amb els serveis que fins aleshores prestava lempresa dA Corua Celta Prix, una empresa dedicada a la recollida de brossa i que lany 2002 va comenar a gestionar parcs de bombers de Pontevedra, sense cap experincia en les emergncies. Lany 2012 Celta Prix es va declarar en concurs dacreedors i va renunciar al concurs per gestionar els parcs de bombers. La quarta empresa que gestiona bombers gallecs s Eimfor, una empresa tamb madrilenya, constituda lany 1991 per la prestaci de serveis mediambientals, la assessoria tcnica i la formaci en la defensa forestal. Des de lany 2004, Eimfor t la concessi del servei contra incendis i salvament de la comarca de Vern (Ourense), un dels pocs comarcals que encara funciona amb torns

Bombers dEl Ferrol entrant al cami. RAUL SALGADO

17

ESTAT DE LA QESTI

Brigada de bombers forestal. GETTY

de 24 hores i t 16 bombers. Prcticament des dels seus inicis, els bombers privats han conviscut amb reivindicacions laborals. Desprs duns anys de relativa calma, actualment i des de finals destiu de 2013 aquests apagafocs privats han tornat a iniciar una srie de vagues i manifestacions en protesta per les condicions laborals. Entre daltres, protesten per la supressi de lhorari de 24 hores, canviat pel de torns de 8 o 12 hores en alguns parcs; per cobrar menys que un funcionari en cas de baixa; per poder tenir dret a jubilaci anticipada o per una homogenetzaci de tots els bombers gallecs, amb un mateix uniforme, mateixos protocols dactuaci o formaci, per exemple. El sou tamb s un 40% ms baix que els seus companys municipals.

cient. El parc de bombers de Silleda, s lnic dels parcs comarcals on la seva gesti s municipal i per tant, estan al marge de les reivindicacions de la resta de parcs comarcals. El parc de Valdeorras, tamb es mant al marge de les mobilitzacions per una decisi dels seus membres.

Grupos de Emerxencia Supramunicipais Per a ms a ms daquests 31 parcs de bombers, des lestiu de 2013 existeixen els anomenats Grupos de Emerxencia Supramunicipais (GES). La Xunta de Galcia, juntament amb les 4 diputacions provincials galegues (Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra) i 25 ajuntaments van crear a cada dun daquests 25 municipis un grup demergncies amb la finalitat dactuar en incendis forestals i urbans, fer tasques de prevenci dincendis forestals, tasques de prevenci daccidents de trnsit, i intervenci en situacions de riscos naturals. Els nous GES substitueixen els Grupos Municipales de Intervencin Rpida (GRUMIR), uns cossos de protecci civil, salvament i extinci dincendis creats a la dcada dels noranta per dotar dun servei demergncies als petits pobles de menys de 20.000 habitants que no disposaven dun servei de bombers. Els GRUMIR van estar en servei fins a principis de 2013. Hi havia 56

En els parcs gestionats per empreses privades hi ha una alta conflictivitat laboral i denuncies de precaritzaci.
Normalment aquests parcs tenen un torn de tres bombers per gurdia i aquesta tamb s una denncia dels treballadors, ja que consideren que s una xifra insufi-

18

ESTAT DE LA QESTI
municipis amb aquests grups dintervenci i ara, amb la reorganitzaci de les emergncies, sha passat a 25, organitzats i coordinats sota el nou nom de Grupos de Emerxencia Supramunicipais. Els GES estan distributs de la segent manera: 7 seus a La Corunya, 7 a Lugo, 6 a Ourense i 5 a Pontevedra. Cada seu t una dotzena de membres, i en total formen uns 300 brigadistes, que cobreixen a 169 concellos, les 24 hores al dia i 365 dies a lany. Estan contractats com a temporals laborals i la jornada laboral s per torns de 8 hores al dia, i tenen tamb unes gurdies de reguarda. Per amb els GES la polmica tamb est servida. A part de que aquests grups van entrar en servei amb mig any de retard, els mateixos components denuncien que a ms de les emergncies, fan tasques prpiament duna brigada municipal, de neteja o jardineria, i que molts dells no tenen ni lequipament ni els vehicles necessaris per fer front a una emergncia. Molts brigadistes es queixen que fer tasques de jardineria els hi pot restar temps i forces alhora de sortir per una emergncia. Tamb sha denunciat que realitzen serveis dambulncia i trasllats sanitaris sense tenir la formaci adequada. En alguns municipis tamb sha denunciat la manera de contractar el personal, amb amiguisme i greus irregularitats en els processos de selecci. avisos, els mitjans mobilitzats i la seva posici. Lexcusa del govern gallec s que sest treballant en una nova versi del programa. En canvi molts bombers estan convenuts que el que s vol s censurar possibles negligncies o errors de gesti, evitant que es filtrin a la premsa, com va passar amb el trgic accident de lAlvia.

25 municipis tenen els Grupos de Emerxencia Supramunicipais, una mena de bombers i protecci civil i brigada dobres
Brigadistes i militars pels incendis forestals La Xunta de Galcia contracta el personal per lluitar contra els incendis forestals mitjanant les empreses pbliques SEAGA i TRAGSA. Lestiu del 2013 es van contractar unes 5.700 persones per la campanya forestal. SEAGA s una societat pblica gallega, adscrita a la Conselleria do Medio Rural que des de lany 2006, fa diverses activitats en la prevenci i extinci dincendis forestals. TRAGSA s holding pblic espanyol, amb ms de 35 anys dexperincia en el sector i amb presncia en la majoria de provncies espanyoles i a la tardor passada va presentar un ERE que afecta a uns 180 treballadors a Galcia. I tamb s un clssic dels estius gallecs, la presncia de la Unidad Militar de Emergencias (UME) i de la Brigada dInfanteria en les tasques de vigilncia i extinci

La presncia militar a Galcia s un clssic en les campanyes forestals

112 El telfon demergncies tamb est privatitzat. Treballen unes 90 persones, subcontractades per lempresa de publicitat telefnica de CastellaLle, Telemark, que tamb opera en aquella comunitat autnoma. El 112 avisa als parcs de bombers, tant els pblics com els privats, mitjanant un sistema informtic. Per desprs de laccident ferroviari dAngrois, els parcs de bombers shan quedat a les fosques i ja no poden visualitzar lalerta de les trucades, la descripci de loperadora en temps real mentre lintrodua en el sistema, el minutat exacte dels

Els GES de Val Mior. MARTA G. BREA

19

ESTAT DE LA QESTI

Bombers
PARC A Corua Arteixo Arza As Pontes Barreiros Betanzos Boiro Bueu Carballo Cee Chantada Ferrol Lugo Monforte de Lemos O Porrio Ordes Ourense Pontevedra Ribadumia Ribeira Santa Comba Santiago de Compostela Sarria Silleda Valdeorras Verin Vigo Vilagarcia de Arousa Villalba Viveiro Xinzo da Limia PROVINCIA A Corua A Corua A Corua A Corua Lugo A Corua A Corua Pontevedra A Corua A Corua Lugo A Corua Lugo Lugo Pontevedra A Corua Ourense Pontevedra Pontevedra A Corua A Corua La Corunya A Corua Pontevedra Ourense Ourense Pontevedra Pontevedra Lugo Lugo Ourense MBIT Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal EFECTIUS 106 17 17 18 18 17 17 16 17 18 18 55 51 18 18 17 70 37 17 11 18 75 18 20 16 16 120 17 18 18 17 GESTI Pblica Veicar Veicar Natutecnia Veicar Veicar Veicar Matinsa Veicar Natutecnia Natutecnia Pblica Pblica Natutecnia Matinsa Veicar Pblica Pblica Matinsa Veicar Natutecnia Pblica Natutecnia Pblica Veicar Eimfor Pblica Matinsa Veicar Veicar Veicar

dincendis. Lestiu del 2013 es van desplegar un miler de militars. Molts brigadistes denuncien que el model de campanya forestal a Galcia s un model desorganitzat i fragmentat per la participaci descoordinada dempreses, organismes i militars. Bombers dAENA A Galcia hi ha tres aeroports, dos en la provncia dA Corua, el dA Corua i el de Santiago de Compostela i el de Vigo a la provncia de Pontevedra, amb una trentena de bombers per aeroport. Tots tres sn gestionats per AENA, per ara, perilla les condicions laborals dels bombers, ja que AENA sha privatitzat en una nova so-

cietat anomenada Aena Aeropuertos, S.A, i que per tant pels seus bombers, la privatitzaci implicar canvis en el rgim jurdic dels treballadors, deixant-los fora de lmbit de la protecci civil. I els bombers voluntaris? En lany 2005 va tenir lloc al consello de Cambre, un poble de poc ms de 20.000 habitants de la provncia dA Corua, i molt a prop de laeroport de la capital, una iniciativa pionera i fins avui en dia nica a Galcia: la creaci dun cos de bombers voluntaris municipals sota lagrupaci de voluntaris de Protecci Civil de Cambre. El seu nom s Servizio de Emerxencias e Proteccin Civil i uns voluntaris fan tasques de protecci civil i

20

ESTAT DE LA QESTI

altres noms de bombers. Per accedir-hi com a bomber voluntari tots els candidats han de superar un examen teric, un altre de coneixements especfics sobre extinci dincendis i proves fsiques que exigeixen estar en forma, com no superar corrent els deu minuts en els 2.000 metres. Tenen un reglament especfic i el seu comproms s de fer gurdies almenys tres dies al

mes, en torns de vuit hores. No tenen cap relaci laboral amb lAjuntament i no cobren per la seva tasca, excepte unes dietes de desplaament. La seva manera dorganitzar-se s molt semblant a la dels bombers voluntaris portuguesos. Actualment sn una quinzena de membres i sest construint una nova base

Grupos de Emerxencia Supramunicipais

MUNICIPI A Estrada/Laln A Fonsagrada A Guarda A Gudia A Pontenova Baos de Molgas Becerre Brin Castro Caldelas Cervo Curtis Guitiriz Lobios/Muos Monterroso Mugardos Muros O Barco de Valdeorras Ortigueira Padrn Ponte Caldelas Ponteceso Quiroga / Folgoso Redondela Ribadavia/Avion Val Mior PROVINCIA Pontevedra Lugo Pontevedra Ourense Lugo Ourense Lugo A Corua Ourense Lugo A Corua Lugo Ourense Lugo A Corua A Corua Ourense A Corua A Corua Pontevedra A Corua Lugo Pontevedra Ourense Pontevedra EFECTIUS 12 18 12 12 18 12 18 12 12 18 12 18 12 18 12 12 12 12 12 12 12 18 12 12 12

MARC FERRER I MURILLO Llicenciat en histria i Tcnic Superior en prevenci de riscos laborals, en materia de seguretat. Tcnic operador del cecat. Bomber voluntari de matadepera @ferrer_marc

21

ESTAT DE LA QESTI

Bombers x Colmbia: ms de 10 anys cooperant amb bombers colombians

Bombers x Colmbia

Des de lany 2003, el parc de Bombers Voluntaris de Gelida encapala aquest projecte
a fa ms de 10 anys que un grup de bombers voluntaris del parc de Gelida treballem per millorar les condicions laborals i de seguretat dels nostres homlegs colombians. Amb ms de 9000 quilmetres de distncia i amb loce Atlntic entremig, grcies a les noves tecnologies aquesta collaboraci s ms fcil i dinmica del que un es pot imaginar.

reals, un cop es coneixen de primera m, no sn tant greus com els mitjans de comunicaci ens volen fer creure. Lany passat vrem estar a Colmbia del 17 doctubre al 7 de novembre. Durant la nostra estada, vam repartir una tona de material traslladat des de Barcelona, via aria i sense cap cost, grcies a la collaboraci de la

Enguany, el projecte ha rebut la mxima distinci en lmbit dels cossos de seguretat i emergncia del pas sudameric: El Blasn de Oro Especial en reconeixement a la tasca desenvolupada
Combinar la feina i la famlia es fa complicat sempre, i encara ms si s per marxar tres setmanes a un pas sud-americ, i potser ms si aquest s Colmbia, molt estigmatitzada per problemes interns que, si b sn

Bombers x Colmbia

22

ESTAT DE LA QESTI

companyia AVIANCA. De fet, el Parc de Bombers Voluntaris de Gelida participa en el programa de Responsabilitat Social Corporativa daquesta empresa. Es tracta de material divers com ara calat dintervenci, botes forestals, i cascos i guants dintervenci. Tamb material de primers auxilis, dimmobilitzaci i de trasllat de ferits. Aquest material era nou o de segona m per amb les condicions ptimes per seguir sent utilitzat en les millors condicions. En aquesta quarta expedici, a part del material procedent del nostre cos de bombers i de donacions de bombers de cossos de bombers europeus a ttol individual, shi ha afegit el Cos de Bombers del Principat dAndorra. Aquest fet ens motiva i ens anima a treballar ms i millor per seguir ajudant els companys colombians.

Durant lany 2013, el Cos de Bombers del Principat dAndorra sha sumat a aquesta iniciativa
Condecoraci amb el Blasn de Oro Especial i reunions de treball Durant la nostra estada al pas sud-americ, el Director Nacional dels Bombers de Colmbia, Germn Andrs Miranda, ens va rebre a la seu de la instituci i ens va condecorar amb la mxima distinci en lmbit dels cossos de seguretat i emergncia del pas: El Blasn de Oro Especial en reconeixement a la tasca desenvolupada des de fa ms de 10 anys. Daltra banda, vrem aprofitar el viatge per realitzar diferents reunions de treball amb collaboradors que tenim el pas colombi. En aquest sentit, vrem ser rebuts a la seu de la companyia aria AVIANCA aix com a la seu de lorganitzaci sense nim de lucre Conexin Colombia. Aquesta organitzaci ens havia ajudat durant tot lany i anys anteriors a realitzar enviaments de material. De la mateixa manera, vam poder organitzar diferents trobades amb cossos de bombers dels municipis de Envigado, Apartado, Yarumal i Amalfi, entre daltres, on trobar-nos, compartir experincies aix com metodologies de treball. Ms de 70 cossos de bombers colombians equipats

Bombers x Colmbia

El que va comenar com una petita aventura que va comptar en els seus inicis amb el recolzament de lAssociaci del Parc de Bombers Voluntaris de Gelida i lAjuntament de Gelida, actualment sha convertit en un projecte slid i estable que t al darrera el suport de multinacionals com AVIANCA, del ministeri de lInterior del govern colombi i del consolat de Colmbia a Barcelona. A ms, des de lany passat comptem amb la participaci activa dels Cos de Bombers del Principat dAndorra.

Grcies a aquest projecte sha equipat a ms de 70 cossos de bombers de diferents departament colombians
En lactualitat, ja hem equipat a ms de 70 cossos de bombers dels departaments dAntioquia, Cauca, Cundinamarca i Quindio. El nostre treball, per tant, va recollint els seus fruits, ja que grcies a aquest projecte, cossos de bombers voluntaris que van comenar al garatge dalgun dels seus membres, a dia davui disposen de mquina extintora (cotxe de bombers). Per sense cap mena de dubte el que ens encoratja a seguir endavant amb aquest projecte s la illusi i la motivaci dels nostres companys colombians per ajudar a la seva comunitat i prestar-li un servei el ms professional possible

JORDI JULI I PL Membre del Projecte Bombers x Colmbia bomber voluntari parc de Gelida Tcnic Operador de Sala a la REMS.

Per ms informaci: bombersxcolombia@gmail.com www.bombersxcolombia.blogspot.com

23

PEL MN

Els Bombers Voluntaris mereixen la nostra lloana

Eastern Fire Department

Aprofitant la celebraci del 50 aniversari dels Bombers Voluntaris de Solsberry, una poblaci duns 2.500 habitants, al comtat de Greene, en lestat dIndiana, als Estats Units, un diari local va fer un article en el qual trobarem molts parallelismes amb els bombers voluntaris catalans.

iumenge a la tarda, molts dels fundadors i actuals membres de lEastern Fire Department es van reunir al parc de bombers de Solsberry per intercanviar histries sobre els vells temps arran de la celebraci dels 50 anys de servei a la comunitat del departament de voluntaris. El fet de funcionar durant mig segle s una fita destacada per a qualsevol departament rural de bombers. Els homes i dones daquest departament i daltres companyies dextinci dincendis al comtat de Greene mereixen un munt delogis. Fan una feina meravellosa de protecci de les seves respectives comunitats i demanen poc a canvi. Els Bombers voluntaris sn el paradigma del voluntariat. Un dels fundadors del Departament de lEastern Fire Department, Larry Shute, que va exercir com a cap de

bombers durant ms de tres dcades, en sap molt sobre la lluita contra incendis, el lideratge i el voluntariat. Shute va dirigir la trobada la tarda de diumenge i va parlar sobre lorganitzaci i els problemes de creixement del seu departament. En el seu discurs va elogiar als voluntaris que van ajudar a iniciar el seu propi departament i els altres bombers voluntaris, que treballen a la resta de comunitats petites, com Midland, Owensburg, Little Cincinnati, Lyons, Newberry Worthington, Bloomfield, Jasonville, Switz City i Scotlands. Va dir que lnic cos de bombers a temps complert del seu comtat, els bombers de la ciutat de Linton [6.000 habitants], van ser molt tils en ajudar a entrenar i equipar al Eastern Fire Department en els seus inicis i que apreciava aquest esfor. Els desafiaments de mantenir un departament de bombers petit i rural sn molts. Thas de preocupar de com organitzar el departament, especialment durant les hores del dia en qu molts dels bombers estan fent

24

PEL MN

la feina amb qu es guanyen la vida. No obstant aix, aquest no s el major desafiament, va dir Shute. El major desafiament s tractar amb la paperassa del govern o de lestat s un tema clau a qu senfronta cada departament de bombers voluntaris, no noms el de Solsberry. Shute va assenyalar que hi ha hagut molts canvis en els nivells de formaci que han estat concebuts pels administradors de gran ciutat, que no tenen ni idea sobre els perills de lactuaci dun departament de bombers voluntaris de poble petit. Durant el parlament Shute digu que els que creen les regles no tenien prcticament cap idea de la dificultat del funcionament dun cos de bombers voluntari poc format i poc equipat. En el seu discurs tamb va dir: El nostre petit cos de bombers rural ha de reaccionar i fer front als mateixos problemes que el servei de bombers dIndianapolis [uns 850.000 habitants]. Els bombers voluntaris sn professionals Hi ha hagut un s de paraules que sempre tendien a

Eastern Fire Department

molestar una mica i era dir que un cos de bombers pagat era un cos professional, i un cos de voluntariat es considerava a vegades com un grup de pallassos, o noms voluntaris, va dir Shute. En algunes rees i departaments, aix podria haver estat el cas, per creieu-me, no sempre. Majoritriament, els nostres voluntaris serveixen com a professionals, tant com alguns cossos renumerats. Aix que la propera vegada que sentiu a alg

25

PEL MN

la meva ment. Com a cap, la crrega es feia molt pesada. Tamb em pesava haver de prendre la millor decisi cada vegada que vas a un sinistre, s difcil daconseguir. Des del comenament del meu mandat fins a la meva jubilaci, el barret blanc ha esdevingut molt pesat amb les responsabilitats, especialment en les que giren al voltant de qualsevol decisi que impliqui la seguretat dels bombers . Paraules svies dun bon cap de bombers Aquestes paraules han de ser inscrites en els cors dels caps de bombers i en les parets dels parcs de bombers de tot el mn com un recordatori constant de la tasca en qesti. Shute i qualsevol altra persona involucrada Eastern Fire Department en el lideratge dun departament de voluntaris de lluita contra el foc porten una pesada crrega de responsabilitat quan es tracta dels homes i dones que serveixen en els seus cossos. Quan les flames sapaguen i el fum es desf aquests ciutadans bombers mereixen el nostre respecte. Es tracta simplement dun treball que els agrada fer. Nosaltres, com a ciutadans, els hi hem dagrair

criticar un bomber voluntari i es refereixen a ells com noms voluntaris, recordeu que aquests voluntaris exerceixen les seves funcions amb orgull i professionalitat. Fan la seva feina perqu volen ajudar a la seva comunitat i els vens de forma gratuta, habitualment en el seu temps lliure fora del seu treball professional ordinari i de les seves famlies. Shute va dir que la cerimnia de diumenge era un bon recordatori de com sn de grans els nostres cossos de bombers voluntaris i tamb va fer revifar en la seva ment lenorme responsabilitat que s dirigir un departament de voluntariat com a cap. Vaig tenir la sort dhaver estat associat amb algunes grans persones de la nostra comunitat, del nostre departament i dels departaments vens. Els que van arribar al cim sempre van voler aprendre a fer les coses b , va dir Shute . Com a cap, noms puc imaginar el dolor de perdre a un bomber en la lluita contra un foc, o pitjor encara, en el moment que respon per anar a un servei. Afortunadament, mai em vaig haver denfrontar a aquesta situaci horrible, per creieu-me, que estava constantment en

Eastern Fire Department

Article publicat al Greene County Daily World el 6 de maig de 2013. Traducci de Lourdes Grifol Guitart. NICK SCHNEIDER Co-Editor del Greene County Daily World
schneider.nick@gmail.com @GCDWSchneider https://www.facebook.com/EasternFireDepartment http://www.easternfire.org/_index.phpv

26

DIVULGACI TCNICA

Llions apreses dun GIF: la resposta social i la gesti logstica local en una emergencia (primera part)

Mapa de situaci de Sant Lloren Savall (Font: GoogleMaps)

El foc forestal de Sant Lloren Savall de lany 2003 ha estat un dels ms importants en la nostra histria recent. Aquest article lanalitza des de la vessant logstica.
INTRODUCCI El municipi de Sant Lloren Savall es troba situat al nord de la comarca del Valls Occidental, a la provncia de Barcelona. Tot i que est a lrea dinfluncia metropolitana de la capital, el 84% de la seva superfcie es forestal per tan sols el 4% durbana. Aproximadament la meitat de la superfcie forestal gaudeix de la protecci que li atorga la figura del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i Serra de lObac a ms de diverses zones afectades pel Pla dEspais dInters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya y la Xarxa Natura 2000 de la Unin Europea. Consta una poblaci censada de 2.400 habitants (cens de 2010), que en poca turstica arriben a ms de 5.000. Per la seva ubicaci geogrfica, anlisis histrica i caracterstiques topogrfiques i ambientals, el municipi est sotms a diferents riscos naturals com sn: Incendi forestal (1970, 1994, 2003) Nevades i gelades (1962, 1971, 1985, 1986, 1993,2010) Inundacions (1962) Terratrmol

Incendi Forestal 2003

per als que shan elaborat i homologat els preceptius plans dactuaci municipal. Tot i aix, al ser un municipi petit, sevidencia la manca de recursos humans, tcnics i econmics que fan del tot necessria la collaboraci ciutadana i la creaci dinstruments tcnics efectius per a la coordinaci daquesta participaci ciutadana.

27

DIVULGACI TCNICA

Nevada 2010 (Autor Bombers)

Riuada 1962 (Terrassa) (Font: Arxiu Tobella)

ENTORN SOCIAL Hi ha un elevat nombre dentitats i associacions, algunes delles amb llarga tradici en el municipi. Majoritriament tenen carcter esportiu o cultural, per totes elles participen activament en la vida local i constitueixen un actiu a considerar en qualsevol circumstncia que requereixi de la participaci ciutadana. Gaudeixen

SITUACI PRVIA A LINCENDI DE 2003 Climatologia Lestiu de 2003 es caracteritz per una successi donades de calor procedents del sud que afect a tota lEuropa Occidental. Aix va significar un augment de les temperatures i la disminuci de la humitat relativa, per

TAULA 1: Esdeveniments ms significatius, nombre dassistents i collaboradors. dautonomia i capacitat dorganitzar grans esdeveniments, que amb els anys ha donat experincia en situacions extraordinries. Tamb tenen algunes infraestructures i material que es pot utilitzar en aquestes situacions. Alguns daquests esdeveniments, els ms significatius estan indicats a la taula 1. tant un augment destrs hdric de la vegetaci que implicava al mateix temps la mortalitat de moltes espcies vegetals i, per tant, la disponibilitat de combustibles. La setmana abans de lincendi, es va mantenir la temperatura a la zona entre els 22 i 35 i la humitat no aconseguia recuperar-se durant la nit. Prevenci A lany 2003 el municipi disposava de la planificaci segent:

28

DIVULGACI TCNICA

Pla dActuaci Municipal contra Incendis Forestal homologat al 1999 Pla de Prevenci dIncendis Forestals, aprovat al 2001 Pla Bsic dEmergncia Municipal, en trmits dhomologaci Franges de baixa densitat de combustible realitzdes a la urbanitzaci Pla dAutoprotecci de la Urbanitzaci, en trmits dhomologaci Ban municipal sobre mesures de prevenci dicendis forestals. A ms, amb els acords signats amb la Diputaci de Barcelona i lAgrupaci de Defensa Forestal, cada estiu sestablien diversos sistemes de vigilncia i vehicles lleugers amb seguiment de rutes distribudes per tot el territori. Durant lestiu, hi havia una gurdia dentre tres i La superfcie afectada sobserva amb color marrons i els punts dinici estan cinc bombers amb una autobomba rural pesada assenyalats amb una fletxa verda (Font: Google Maps) al municipi i un equip disponible de cinc voluntaris de lagrupaci de defensa forestal amb vehicles Generalitat de Catalunya es desprenen les dades selleugers. gents: Com acci excepcional motivada per lalt risc dincendi forestal, els accessos al parc foren tancats als vehicles Climatologia: Situaci sinptica dOnada de Calor el mateix mat del dia fatdic. del Sud. Tipus de propagaci: Incendi dAlta Intensitat, foc Teixit associatiu de capades. Superfcie potencial dafectaci: 35.937 Ha. En aquells dies (agost 2003) noms dues entitats es- Dia dinici: 10/08/2003 a les 16:53 hora local taven activades: els bombers voluntaris i lagrupaci - Dia de control: 17/08/2003 a les 19:52 hora de defensa forestal, ambdues amb un retn de persolocal nal localitzables. Altres entitats estaven en perode de - Finalitzaci del servei: 19/08/2003 vacances, sota mnims i amb molts dels seus membres Superfcie final afectada: 4.558 Ha amb un perifora del municipi. metre de 58.000 m. Efectius de la Generalitat: 2035 bombers Poltica Vehicles terrestres: 291 dels quals 123 bombes pesades i 28 mitjans aeris. LAjuntament es va constituir tan sols dos mesos abans (al maig hi va haver eleccions municipals) produint-se A ms de bombers de la Generalitat de Catalunya, vaun canvi substancial en lequip de govern ja que estava ren participar efectius daltres administracions aporgovernant en minoria desprs de quatre anys a lopotant els seus mitjans. sici. Bombers de lAjuntament de Barcelona Aproximadament la meitat dels Regidors no tenia cap Agrupacions de Defensa Forestal experincia de govern per s havia fet un simulacre Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya de pla dactuaci sobre els incendis forestals i alguns Tcnics i guardes rurals de la Diputaci de regidors tenien experincia de lincendi de 1994. Barcelona Les eleccions autonmiques estaven previstes per Govern dEspaa (2 Hrcules i un grup de les BRIF) abans de final dany. Exrcit Espaol (maquinaria pesada) Guardia Civil LINCENDI DE 10 DAGOST DE 2003 Bombers del Principat dAndorra (1 Helicpter i 1 BRP) Dades Creu Roja i efectius del Sistema dEmergncies Mdiques de Catalunya De linforme de la Divisi Operativa de Bombers de la Diverses Policies Locals

29

DIVULGACI TCNICA

Evoluci dia 10

Evoluci dia 11

Evoluci dia 12

Evoluci de lincendi 2003 Sant Lloren Savall (Font: Bombers Generalitat. GRAF)

Policia de Catalunya Mossos desquadra Agrupacions de Protecci Civil Qestions principals de lincendi Varen perdre la vida cinc persones atrapades pel fum i el foc en intentar allunyar-se de la seva vivenda, que va quedar intacte. Urbanitzacions i nuclis urbans en el permetre i en linterior de la zona dafectaci. Aquest fet va implicar la reducci de mitjans operatius per a frenar lavan del foc. Coordinaci de diferents administracions i equips de treball Gesti logstica durant cinc dies per a ms de 5.000 persones Acollida i distribuci daproximadament 1.000 voluntaris al dia entre lonze i el tretze dagost. Primer Gran Incendi Forestal en el que el front es frena cada dia, provocant que hagi diniciar de nou. Estratgia de convertir el front en flanc per a poder treballar, nica possibilitat en incendis amb comportaments fora de la capacitat dextinci. Evoluci en els primers dies Dia 10/08/2003 16:53 hora local Focus inicial del foc en una vall en eix S-N. La disponibilitat de combustible 10 i 100 hores, afegit a la mortalitat del combustible viu provoquen un comportament de GIF des de linici. Incendi dalta intensitat en plena alineaci (3/3) amb el foc que puja per la part inferior de la vall i vessant cap a una urbanitzaci. Es protegeixen les cases amb mitjans terrestres, destinant els mitjans aeris a rescatar persones de les cases de la vall. Els dos fronts es transformen en un utilitzant foc tcnic, afeblint-se en arribar a les infraestructures existents

(carretera i dues masies). A la nit sataca el flanc esquerre amb lnies daigua i eines manuals fins aconseguir tancar-lo.

Evoluci dia 13

Dia 11/08/2003 A les 03:23 Apareix un segon focus, a dos quilmetres del primer. Incendi topogrfic amb llanament de focus secundaris. Es neutralitza lambient de foc amb crema deixamplament i senvolta per ambds flancs amb lnia daigua per tancar el front, deixant la installaci muntada i retn de personal. Amb els dos permetres estabilitzats amb lnies daigua, durant el dia es compten fins a 11 reproduccions (entre 12:25 i 20:21) que sn contrarestades per mitjans aeris en els flancs, foc tcnic sobre el front, lnies daigua per assegurar permetres i eines manuals per rematar aquests permetres No obstant aix, el permetre s encara inestable. Dia 12/08/2003 Durant el tercer dia noms hi va haver quatre reproduccions, permetent el treball destabilitzaci del permetre, passant a ser assegurat. Es fan installacions molt llargues seguint el permetre i treballs amb eines manuals en les zones ms inaccessibles. Des del 13 fins el dia 17, que es dna per controlat, els retens fan tasques de vigilncia, extinci de les poques reproduccions i assegurament de tot el permetre, sobretot amb eines manuals. Al proper nmero tractarem els aspectes organitzatius i logstics de lincendi des del punt de vista municipal

30

DIVULGACI TCNICA

Per a ms informaci
http://www.savall.cat http://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc http://sima.gencat.cat/Visors/PEIN_ XN2000/Inici.html http://www.rednatura2000.info/ http://www.xarxanatura2000.com/ Videos relacionats amb lincendi de referncia: Cendres. http://www.youtube.com/ watch?v=ihBH5qFUXXw Nou anys desprs. http://www.youtube. com/watch?v=Upd-zafxHu4 Reportatge a terrassadigital. http:// w w w. t e r r a ss a d i g i t a l . c a t /d e t a l l _ arxiu/?id=17802
Una de les columnes del dia 11 vista des del parc de bombers (Autor Josep Roma)

JOAN ROMA SALV Caporal bombers voluntaris Generalitat de Catalunya @joanromas

31

DIVULGACI TCNICA

Journal Club: Incendis en zona dinterfase urbana forestal

Resum de les converses i debat generat a la jornada. Journal Club celebrat a Vallirana el dissabte 19 dOctubre amb la participaci ds pblic de procedncia variada, des de membres de lADF, Bombers, tcnics dAjuntament, pastors, tcnics forestals del CREAF, CTFC i Diputaci de Barcelona, propietaris i treballadors forestals.
Quin s el marc legal actual? Segons el decret vigent les franges en urbanitzacions en contacte amb massa forestal han de tenir una amplada de 25 metres. Bombers que apaguin segons quins focs. El problema real s el combustible. Lestat daquest combustible, el conjunt de larbrat, matolls i herbcies, evidencia la manca de gesti forestal. Aix un dels problemes de base, sempre s lacumulaci de combustible... Per disminuir la vulnerabilitat daquests boscos fora bo baixar la crrega de combustible general, aix vol dir aconseguir que lincendi que cremi en aquesta zona ho faci amb una intensitat menor i que la severitat sigui ms baixa. Es important netejar la finca, sovint depn de la conscincia dels propietaris, hi ha visions ms urbanes que creuen necessari netejar el jard o pati per no pensen en la resta de la finca.

La societat no ha de pretendre estar segura sense assumir cap cost

De les franges de protecci en s, qu en podem dir? s necessari alguna cosa ms que les faixes, cal valorar el risc. Millor reduir en general la carrega de vegetaci, ara el bosc est impenetrable i es fa difcil exigir a

32

DIVULGACI TCNICA

Doncs, a gestionar i pasturar les franges! No s tant senzill, amb les pastures per franges es necessita una zona de suport ms mplia, estassades en punts concrets per mantenir el sotabosc, desprs es pot pasturar per franges i zones de suport per anar obrint, molts cops amb lajuda prvia de lestassada. Amb zones de suport ha de ser pasturat tot lany.

lextinci dincendis. Per, hi ha mercat? Falta crear mercat interior de biomassa, aquest model s sostenible a escala local. La societat no ha de pretendre estar segura sense assumir cap cost, el model hauria de ser de microeconomia. Quina visi en tenen els residents i propietaris? Pel que fa a les franges, si a un propietari li expropien 25 metres per decret, lestan condicionant en ls que vulgui donar a la massa forestal, aquests 25 metres tenen la funci de protegir lhabitatge per daltra banda, deixen desprotegit el bosc, ja que aquest es veu sacrificat en cas dincendi. Qu ens ha portat a tenir aquest model durbanitzacions a Catalunya?

Aquests 25 metres tenen la funci de protegir lhabitatge, per daltra banda, deixem desprotegit i vulnerable el bosc
Aprofitant-ne la fusta per biomassa sortiria ms a compte? Si al realitzar aquestes tasques es pot aprofitar per biomassa el producte extret, amb aquesta petita productivitat es poden equilibrar els costos de 3 a 6 mil /ha. Aix est en funci de trobar les densitats suficientment rendibles per les empreses de biomassa, sestan fent proves amb bons resultats al Perell. Sha de tenir en compte el valor afegit que aquestes infraestructures aporten ja que funcionen per a

A moltes parts de Catalunya van crixer les urbanitzacions molt de pressa, moltes de forma illegal, el planejament urbanstic dels municipis en aquests casos, en general est malament de base, heretat dels anys 60-70, i les franges en sn un peda en la soluci del problema. Els Ajuntaments hi poden tenir un paper clau? Els Ajuntaments tenen a labast les ordenances municipals per solucionar fets com no utilitzar tanques de material inflamable en zones de bosc. Forar a fer les actu-

33

DIVULGACI TCNICA

com terratrmols, etc. Haurien dexistir plisses dassegurances dhabitatge en aquest tema. Es important el tipus de tanca aix com la vegetaci de dins la urbanitzaci.

Actualment les asseguradores no tenen prou inters perqu no es prou gran el problema, per si seguim en aquesta lnia la crisi far que ho acabi sent
acions de les franges, requerir a empreses les actuacions necessries per mantenir les parcelles en millors condicions, etc. Fora bo avaluar leficincia real dels PPI, ara ho podem fer a Vallirana, la diputaci ho fa. Si, per shan cremat moltes cases? No, les cases amb la parcella neta s pot comprovar que sn les cases sense, o amb menys afectaci, altres parcelles brutes, han rebut ms afectaci pel foc, estant a menys baixa alineaci de lincendi. Com reacciona el sistema dextinci en una situaci dincendi en zona dinterfase? Els criteris per donar resposta a lemergncia en urbanitzacions estan en funci de la gran quantitat dincidncies a gestionar i elevada pressi de la poblaci Els bombers en general a nivell de planificaci, prioritzen el confinament. El temps devacuaci esta en unes dues hores i un collapse als carrers augmenta el risc. No acaba de percolar aquest tema a la societat. Les asseguradores tamb hi tindrien alguna cosa a dir... Actualment les asseguradores no tenen prou inters perqu no es prou gran el problema, per si seguim en aquesta lnia la crisi far que ho acabi sent. Enlloc diu que les cases han de tenir un control del risc dun incendi exterior, si per interior, i per altres riscos Qu s i qu passa amb el Crritx en aquesta zona? Es una espcie que es veu afavorida pel foc ja que rebrota de manera molt intensa desprs dun incendi. Daltra banda s una planta molt ben adaptada en ambients descassetat daigua, ja sigui per terrenys secs (Garraf) o amb alta competncia per aconseguir aigua com en la zona de Vallirana (Ordal). Es pot pasturar? Les cabres autctones tenen problemes perqu gran part daquesta gramnia es lignifica i acumula gran quantitat de matria morta a la base, convertint-se aix amb una espcie amb mala palatabilitat i per contra amb elevada inflamabilitat. No obstant shan fet exitoses proves amb cabres africanes de lAtlas, les quals se la mengen. Que ens nexpliqueu de lecologia daquesta zona? El pi blanc es larbre predominant i est adaptat al foc, per el volum de biomassa anual s tres o quatre vegades ms de vegetaci que la que lecosistema pot aguantar, per sustentar aquest volum de biomassa faria falta una pluviometria molt ms elevada, cosa que no tenim a la zona mediterrnia i que les previsions de canvi climtic sembla que empitjoren. A part daix, lestrat arbori est estressat degut a la alta competncia per aconseguir aigua, per les espcies presents al sotabosc, com ara el bruc, que necessita molta aigua, aix sumat al Crritx que creix lligat per estolons

Els vdeos de totes les ponncies es poden veure a la pgina web de la Fundaci

FUNDACI PAU COSTA www.paucostafoundation.org

@PauCostaF facebook.com/paucostafoundation

34

DIVULGACI TCNICA

Anlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya

Resum de la tesi que contribueix a la prevenci i la gesti dels incendis forestals amb un model matemtic amb lobjectiu principal de modelitzar locurrncia dels incendis i, en particular, analitzar la variabilitat del seu comportament en funci de lespai i el temps

es del punt de vista ambiental, els incendis representen una destrucci de boscos i matolls, una alliberaci a latmosfera duna part del carboni i dels nutrients acumulats prviament a lecosistema i importants efectes sobre la fauna. Tamb tenen un efecte directe sobre els processos geomorfolgics i hidrolgics. Daltra banda, molts estudis mostren alguns efectes positius del foc per a la biodiversitat per la realitat s que els incendis posen en perill els assentaments humans i faciliten lerosi del terreny.

tipus de coberta vegetal. A ms a ms, la tendncia climtica es decanta cap a un increment del nmero de dies estivals, amb altes temperatures i baixa humitat de laire i cap a una reducci de les precipitacions, que es tornaran episdiques i ms intenses. Lobjectiu principal daquesta tesi s modelitzar locurrncia dels incendis i, en particular, analitzar la variabilitat del seu comportament en funci de lespai i el temps tot coneixent quins sn els factors que, amb ms o menys intensitat, influeixen en el seu comportament. Les dades sobre les quals sha treballat al llarg daquest estudi van ser proporcionades directament pel Servei de Prevenci dIncendis Forestals de la Generalitat de Catalunya, organisme responsable didentificar, en cada incendi, les coordenades de lorigen de lincendi, lhora dinici, la causa, lhora de finalitzaci del foc, el tipus i el nmero dhectrees afectades i el permetre de lincendi. Al llarg daquest estudi, en lloc de considerar tots els incendis a la vegada, sha distingit entre les principals causes potencials dignici dincendis forestals. En particular, se nhan considerat quatre: (I) causes naturals, (II) negligncia i accidents, (III) intencionats o provocats, i (IV) causes desconegudes i/o revifats, que sn aquells incendis apagats que comencen a cremar de nou [figura 1]. Al llarg daquesta tesi shan considerat vries covari-

En els incendis forestals es descarta, en primera instncia, el comportament aleatori

El risc dincendis s molt important en la regi mediterrnia degut a una marcada estacionalitat, en la qual destaca un perode estival caracteritzat per les altes temperatures i una baixa humitat relativa de laire. Si en aquesta combinaci de factors climtics shi afegeixen episodis de vents secs i clids, propis daquestes regions, es reuneixen totes les condicions perqu es produeixi un escenari dincendi catastrfic que pot arribar a cremar desenes de milers dhectrees. Addicionalment, desprs de lestaci seca, moment propici pels incendis, succeeix una estaci amb pluges torrencials que actua erosionant els terres desprovets de tot

35

DIVULGACI TCNICA

figura 1
Figura 1 Distribuci dels incendis durant els anys 2004 i 2008, distingint entre les 4 causes dignici considerades. En general sobserva que els incendis ocorreguts per causes naturals subiquen en zones allunyades de les rees urbanes.

ables relacionades amb la ocurrncia dels incendis forestals. Inicialment es van considerar 3 covariables contnues: ombres, orientaci del terreny i pendent i 1 variable categrica: ls del sl. Desprs de la primera anlisi, per tal dafinar i millorar el model, es va incorporar laltitud, la distncia a les rees antrpiques, que s una variable que inclou informaci sobre la distncia a les zones urbanes i la distncia a carreteres i ferrocarrils, i una variable climtica, la temperatura [figura 2]. Sobre aquesta darrera variable sha tingut en compte la temperatura (mnima i mxima) en el moment de

lincendi i fins a set dies abans de locurrncia del foc al lloc de lincendi forestal. Les dades meteorolgiques van ser proporcionades per lrea de Climatologia i Servei Meteorolgic de Catalunya. La tesi planteja tres grans objectius. En primer lloc sanalitza si les dades, en aquest cas els incendis, segueixen un patr determinat o altrament tenen un comportament aleatori. Analitzant nicament els incendis de Catalunya produts en el perode 2004-2008 i aplicant la metodologia dels processos puntuals basada en

Figura 2 Covariables considerades. Desquerra a dreta, a dalt: pendent, orientaci del terreny, ombres i s del sl. A baix: altitud, distncia a zones urbanes i distncia a carreteres i ferrocarrils.

36

DIVULGACI TCNICA

Figura 3. Efecte de la dependncia espacial en el risc relatiu dun incendi forestal. A la part superior es mostren els resultats relatius als incendis provocats per causes naturals i a la part inferior als provocats per negligncia i accidents. Desquerra a dreta, els resultats sespecifiquen en 4 anys: 1994, 1999, 2004 i 2008 respectivament

Els grans incendis sn provocats majoritriament per lacci de lhome, ja sigui per accident o intenci per es descarta que siguin degut a causes naturals.

la comparativa dun model estocstic independent, es descarta, en primera instncia, el comportament aleatori. En segon lloc, sestudia que la distribuci dels incendis s variable en el temps i saplica un model que incorpora la component temporal. Daquest segon estudi sen deriva que les covariables afecten de manera diferent segons la causa de lincendi. Duna banda, els incendis forestals ocorreguts per negligncia, intenci o per accident estan relacionats amb llocs de baixa altitud coincidint amb rees de fcil accs per a la majoria de les persones, en particular els pirmans. Daltra banda, els incendis forestals causats per causes naturals

Figura 4. Efecte de la dependncia espacial en el risc relatiu dun incendi forestal. A la part superior es mostren els resultats dels incendis forestals intencionats o provocats i en la part inferior dels provocats per causes desconegudes o revifats. Desquerra a dreta, els resultats sespecifiquen en 4 anys: 1994, 1999, 2004 i 2008 respectivament.

37

DIVULGACI TCNICA

presenten un major risc relatiu (>1) en les zones allunyades de les rees antrpiques i tamb pels retards 1 i 4 de la temperatura mxima, associats a una humitat relativa baixa la qual facilita la generaci de combustible. Malgrat que les zones orientades al sud reben ms radiaci solar i per tant, tendeixen a ser ms seques, el risc relatiu en aquest tipus dincendis, s inferior a 1. Finalment, en els incendis forestals provocats per causes desconegudes o revifats, laltitud s lnica covariable que no t cap influncia significativa. No obstant, lelevaci i la distncia a les zones urbanes estan correlacionades i aix dificulta latribuci dels factors individuals a locurrncia dincendis forestals [figura 3 i 4]. Aquest segon treball amplia els anys destudi considerant els incendis ocorreguts des de lany 1994 fins al 2008. Finalment, es particularitza locurrncia dels incendis i sanalitzen nicament els incendis ms grans que una extensi especfica fixada (50ha, 100ha o 150ha) ocorregut a Catalunya entre 1994 i 2011 ja que, tot i no ser els ms abundants en nmero, sn els que ms extensi i ms mal mediambiental ocasionen. Daquest tercer anlisi se nextreu que els grans incendis sn provocats majoritriament per lacci de lhome, ja sigui per accident o intenci per es descarta que siguin degut a causes naturals. En particular, les desviacions estndard evidencien que el model utilitzat ajusta millor els incendis intencionats [figura 5].

Figura 5. Desquerra a dreta, a dalt: Mapes amb el nmero esperat dincendis referent als incendis ocorreguts per negligncia i accidents (causa 2) i pels intencionats o provocats (causa 3). A baix: desviaci estndard (sd) respecte la distribuci dels incendis per la causa 2 i la causa 3.

Els resultats obtinguts en aquesta tesi poden ser tils per la planificaci i la presa de decisions sobre els incendis i poden contribuir a la prevenci i la gesti dels incendis forestals
Els mtodes presentats en aquesta tesi sengloben dins la teoria de processos puntuals per, cada un dells, t les seves particularitats. El primer mtode analitza el

tipus dinteracci entre els punts analitzats (incendis en el nostre cas destudi) fent una comparativa grfica amb la funci K de Ripley, que suposa un comportament completament aleatori. El segon mtode es basa en una classe de models flexibles molt tils per modelitzar punts agregats amb informaci subjacent no observada. En particular, es tracta dels processos de Cox, que sn capaos de barrejar les dues principals branques de lestadstica espacial, els processos puntuals i la geoestadstica. Finalment, per tractar el darrer objectiu, sutilitza un model economtric en dues parts, concretament, el model Hurdle. Els resultats obtinguts en aquesta tesi poden ser tils per la planificaci i la presa de decisions sobre els incendis i poden contribuir a la prevenci i la gesti dels incendis forestals. A ms, la metodologia utilitzada en aquest treball s til per conixer quins sn els factors que fan que un incendi es converteixi en un gran incendi forestal

DRA. LAURA SERRA SAURINA. Personal docent investigador. Universitat de Girona. Departament ECONOMIA. rea de coneixement MTODES QUANTITATIUS PER A LECONOMIA I LEMPRESA. Grup de recerca Grup de Recerca en Estadstica, Econometria i Salut. GRECS http://www.lauraserra.cat

38

OPINI

PLA DEMERGNCIA. SOM-HI!!!

Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

La responsable de lEscola Bressol Xauxa de Sant Antoni de Vilamajor ens explica la seva experincia a lhora delaborar i de posar en prctica el Pla dEmergncia del centre. Pels bombers s una visi des de laltra banda.

uan em vaig assabentar, ja fa uns quants anys, de que a les Escoles Bressol shavia de fer un Pla dEmergncia i el simulacre corresponent, el cap sem va omplir de dubtes: quina cosa ms complicada, no sabia com comenar a plantejar-ho. Ho veia com una activitat gaireb impossible de portar a terme amb nens tant petits. Mho mirs per on mho mirs noms hi veia problemes. Mica en mica, desprs danar-hi pensant i reflexionant, la meva actitud va anar canviant, ms ben dit va fer un gir total. Perqu va arribar un moment que noms tenia una cosa clara: Que rem un dels collectius que ms ho havem de preparar. A les escoles bressol els alumnes tenen unes edats entre els quatre i els trenta sis mesos i, per part dels adults, sha de tenir molt clar qu fer en cas duna emergncia, noms aix es transmetr la mnima tranquillitat i es podr actuar en conseqncia. O sigui, que ens hi havem de posar quan abans millor. Es va comenar per la teoria. Havem de buscar models de Plans dEmergncia i tamb persones que ens poguessin ajudar. Vam omplir el Pla facilitat pel Departa-

ment dEnsenyament i vam buscar lassessorament dels Bombers Voluntaris de Vilamajor, que estan al nostre poble. Els vam ensenyar el nostre Pla teric, els vam mostrar els nostres locals perqu en coneguessin les caracterstiques i tamb els vam expressar tots els nostres dubtes. Ells ens van assessorar tant a nivell general com de temes bsics a tenir en compte.

En una escola bressol pel tipus dalumne, sha de tenir molt clar qu fer en cas duna emergncia
A nivell de programaci vam haver dincloure aquest tema. Els objectius eren dos. El primer i ms important, que els nens sacostumessin al so de la sirena que tenim a lEscola per tal de no espantar-se en sentir-la. El segon, que coneguessin mnimament els bombers, per si de cas. El primer ho vam solucionar posant la sirena

39

OPINI

Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

Els nens shan dacostumar al so de la sirena que tenim a lEscola per tal de no espantarse en sentir-la
un cop a la setmana, durant uns segons i, tot seguit, es posa, a cada classe, la can dels bombers; els nens que caminen fan un tren, els que no caminen noms shan dacostumar a escoltar-la. El fet de conixer els bombers, lhem aconseguit programant, dins de la nostra setmana cultural, i grcies a la collaboraci dels voluntaris del nostre poble, una visita. Venen un dia a la tarda, els veuen amb luniforme, tothom que vol pot pujar al cami, posar-se el casc... Amb tot aix, va arribar un moment en que la teoria estava a punt. Noms faltava la prctica. I el dia va arribar. Quan ens van donar la senyal, la maquinria es va posar en funcionament i en pocs moments estvem a lloc. Va ser una prova superada per, sha dadmetre, va tenir les seves errades. A partir daqu ms reunions parlant del tema, sempre amb la voluntat de millorar. I una valoraci final: havem aprs molt i volem continuar per aquest cam.

I aix estem. Anem pel tercer any de simulacres. Mica en mica anem aprenent ms coses. Comptant amb la collaboraci dels Bombers, hem organitzat xerrades del claustre sobre lactuaci en casos demergncia, hem fet mini-cursets prctics amb extintors i una mica de mnegues. Quan tenim dubtes, els intentem resoldre. Lobjectiu s saber, conixer i preveure cada dia una mica ms. Noms ens queda donar les grcies a totes les persones que, desinteressadament, ens han ajudat i ens ajuden i desitjar que mai els hgim de trucar per una emergncia!!

ROSA PASQUAL POU Responsable de lEscola Bressol Xauxa de Sant Antoni de Vilamajor

40

EL CONSELL

Reuni del Consell de Bombers/eres Voluntaris/ ries del 17 de desembre de 2013

En la sessi ordinria del Consell de Bombers/eres Voluntaris/ ries de la Generalitat de Catalunya que va tenir lloc el dia 17 de desembre de 2013 a la seu del Departament dInterior, es van adoptar els acords segents.
1. Funcions i tasques relatives a les persones membres del cos de BombersVoluntaris En relaci amb les declaracions envers els bombers voluntaris proferides pel representant sindical de CATACIAC, en el transcurs duna assemblea informativa que va tenir lloc a Bellaterra el proppassat 26 de novembre de 2013, la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments va manifestar el seu absolut rebuig a les mateixes i alhora reiterar, una vegada ms, el ferm comproms de mantenir i enfortir el model mixt de bombers que avui tenim a Catalunya. En aquest sentit, tot el Consell de Bombers/eres Voluntaris/ries va considerar oport recordar totes les lleis i reglaments que ens afecten o afectaven per tal que tothom tingui clar en quin marc jurdic i social ens trobem: larticle 5 de la Llei 9/1986, del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya, va crear el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 49/1982, del 22 de febrer, va aprovar el Reglament dels bombers voluntaris del servei dextinci dincendis i de salvaments de Catalunya. el Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el Reglament del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat, la Circular de la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments relativa a les tasques dels bombers voluntaris, de 30 dabril de 2010. Remetent-se a la legislaci actual, el Consell va recordar que els bombers voluntaris pertanyents a la Secci Activa, poden actuar en qualsevol tipus de sinistre, quan sn activats per alguna de les sales de control de les Regions dEmergncies, o b per la Sala Central de Bombers, sigui en primera sortida, o en collaboraci amb altres parcs de bombers. Aquest fet comporta que no noms fan serveis de rereguarda sin que tamb fan assistncies a sinistres. Aix mateix, les persones membres del cos de Bombers Voluntaris poden assistir, en qualsevol moment, al parc de bombers sense que aquest fet comporti el pagament de cap tipus dindemnitzaci per part de lAdministraci. La Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments s conscient que aquesta s la voluntat de la majoria de bombers de la Generalitat de Catalunya, que malgrat les dificultats del moment, volen mantenir el respecte i la convivncia. 2. Informaci sobre el resultat de les darreres eleccions de caps i sotscaps de parc. El president del Consell va felicitar els nous caps i sotscaps dagrupaci escollits en les eleccions que shan promogut enguany i, alhora, agraeix els serveis prestats als caps i sotscaps dagrupaci sortints. 3. Proposta de noves eleccions del representants del cos deBombersVoluntaris de la Generalitat de Catalunya en el si del Consell El president del Consell va informar que arran de les darreres eleccions a caps i sotscaps dagrupaci es van detectar que hi ha hagut bastants canvis pel que fa als caps dagrupaci que formen part del Consell de Bombers/eres Voluntaris/ries. Aix mateix, es va proposar promoure eleccions al Consell per tal que aquestes vagin en consonncia amb les eleccions a caps i sotscaps dagrupaci, ats que enguany shan fet eleccions a caps i sotscaps dagrupaci i fins mitjans de 2015 no shaurien de fer eleccions al Consell, havent-hi dos anys de decalatge entre unes i les altres on hi haurien representants dels bombers voluntaris en el Consell que a lactualitat ja no sn caps dagrupaci. Els representants dels bombers voluntaris de la Regi dEmergncies de Lleida van proposar al Consell que es tingui en compte lespecificitat del territori de Lleida i, en aquest sentit, que hi hagi dos representants dels bombers voluntaris de la Regi dEmergncies de Lleida en el Consell, un que defensi els interessos de la

41

EL CONSELL

part central i sud i, laltre, de la part nord de la provncia de Lleida. Es va acordar que aquesta petici ser consultada a la resta de membres del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya i en el proper Consell es decidir admetre-la o no.

totes les persones membres de la Secci Activa. Aix mateix, recorda que la setmana anterior el Govern de la Generalitat va aprovar la nova jaqueta forestal, que estar disponible per la propera Campanya Forestal dEstiu. 7. Compensacions econmiques tramitades

4. Aprovaci de la reforma parcial del Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya per tal que sigui elevada al Govern de la Generalitat Es va exposar a la resta de membres del Consell les ltimes modificacions dutes a terme en la modificaci del Decret 246/1996, de 5 de juliol, aix com les disposicions transitries que shan elaborat. Com que lesborrany de modificaci va ser aprovat en el darrer Consell de Bombers/eres Voluntaris/ries, ara ser elevat al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que sigui aprovat. Tanmateix, aquest document ha de passar les revisions jurdiques oportunes. 5. Conveni de collaboraci entre el Departament dInterior, el de Salut de la Generalitat de Catalunya i lInstitut Catal de la Salut, dassistncia alsmembres del cos de Bombers Voluntaris en cas daccident En el Consell del 22 doctubre de 2013 el president del Consell va donar a conixer a la resta de membres lexistncia dun conveni de collaboraci entre el Departament de Governaci, el Departament de Salut i lInstitut Catal de la Salut, per a lestabliment dun protocol dassistncia a les persones membres del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. Es va comunicar a la resta de membres que tal i com es va comprometre, que la DGPEIS ha mantingut els contactes necessaris amb les persones responsables del Departament de Salut i de lInstitut Catal de la Salut per tal de tractar aquest assumpte i han acordat amb el director de lInstitut Catal de la Salut que el seu interventor adjunt i el cap del Grup dEmergncies Mdiques de la DGPEIS seran els interlocutors i els encarregats de buscar una soluci rpida pel que fa a lassistncia sanitria dels membres del cos de Bombers Voluntaris que pateixin un accident en acte de servei. 6. Nou EPI i nova jaqueta forestal

Des de la Subdirecci General dAdministraci i Recursos Humans es va donar a conixer a la resta de membres del Consell que shan pogut tramitar dins els terminis marcats per la Intervenci Delegada i el Departament dEconomia totes les compensacions econmiques pendents dabonar fins al mes doctubre del 2013. 8. Estudi dun fons de compensaci econmica per incapacitat permanent o mort Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell van demanar a la DGPEIS que estudin la viabilitat de crear un fons de compensaci econmica per incapacitat permanent o mort. Des de la DGPEIS es va informar que en principi no es veu factible aquesta possibilitat per que, no obstant aix, es pot estudiar la proposta. 9. Estudi de la prevenci de riscos Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell van demanar que ats que no els s daplicaci Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, sestudi la implementaci dun codi bsic de garanties i responsabilitats necessari per establir un nivell adequat de seguretat i protecci de la salut dels bombers voluntaris davant els riscos derivats de les tasques que fan i als qual estan exposats. Des de la DGPEIS es va respondre que ss conscient de la preocupaci dels membres del cos de Bombers Voluntaris en aquest tema i, per tant, sestudiar la viabilitat de regular o recollir aquest fet en una norma o protocol. 10. Vespa asitica Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell pregunten com actuar davant lexistncia de la vespa asitica. La DGPEIS va informar que est en contacte amb els Agents Rurals i sest acabant de determinar qui socupar daquest tema, si Bombers o Agents Rurals. La subdirectora general Operativa recomana als representants dels bombers voluntaris en el Consell que informin la resta de membres del cos de Bombers Voluntaris que no han dactuar davant aquesta vespa perqu lequipament de qu disposem s insuficient.

Des de la Subdirecci General Tcnica es va donar a conixer a la resta de membres del Consell que aquest mateix dia el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat lexpedient plurianual per fer el concurs dEPIs industrials. Aquests EPIs industrials seran lliurats a

42

DGPEIS

DGPEIS - NOTCIES

Bombers de la Generalitat participen al 24 Congreso Nacional de Bomberos

Organitzat per lASELF, el congrs es va dur a terme del 29 al 31 doctubre a Donostia

Asociacin Espaola de Lucha contra el Fuego (ASELF) va organitzar el 24 Congreso Nacional de Bomberos, un congrs que sorganitza des de lany 1959 i se celebra cada dos anys. La Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments (DGPEIS) i lEscola de Bombers i Protecci Civil a travs de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya (ISPC) van participaran a travs de ponncies i tallers prctics, mitjanant les intervencions de la sots-inspectora del cos de Bombers, Merc Lpez, de la responsable de lrea dInformaci i Comunicaci de la DGPEIS, Nria Iglesias, de Maria Serrahima, cap del Servei de formaci en Riscos i Emergncies i de Jose Luis Lpez, cap lrea dInstructors i de continguts en Riscos, Emergncies i Protecci Civil.

Lequip dels Bombers del parc de Terrassa ha quedat 3r classificat en el concurs mundial dexcarceraci celebrat a Florida (Estats Units)
En el World Rescue Challenge (WRC) tamb hi ha participat un equip de Bombers del parc de Lleida que ha quedat 7 a la general.

equip format per Bombers de la Generalitat del parc de Terrassa aconseguir la tercera classificaci en el World Rescue Challenge (WRC), el campionat mundial dexcarceraci en accidents de trnsit, que enguany sha celebrat a Clearwater, Florida (Estats Units). Lequip egarenc, com a guanyador en el IX Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Trfico celebrat al Circuit Barcelona - Catalunya de Montmel i que organitzava lAsociacin Profesional de Rescate en Accidentes de Trfico (APRAT), es va classificar per a poder participar en el campionat mundial que sha realitzat entre el 28 doctubre i el 3 de novembre als Estats Units. Aix mateix, tamb va participar en el concurs mundial de rescat un equip de Bombers del parc de Lleida que, per la seva bona classificaci en el concurs nacional, tamb va obtenir una de les places adjudicades a lAPRAT. En aquest cas, en el mundial, lequip lleidat ha aconseguit la setena posici de la general. El primer i segon lloc de la classificaci general en aquest campionat del WRC ha estat pels equips de Bombers de Royal Berkshire i de South Wales, respectivament. Pel que fa a la classificaci segons les modalitats, lequip dels Bombers de Terrassa van aconseguir el 1r lloc en la maniobra rpida, el 3r lloc en la maniobra limitada i el 3r millor sanitari. En ledici denguany, el Cos de Bombers de la Generalitat tamb va estar representat pel sergent Roger Llins, que com a jutge de lAPRAT, va formar part de lstaff avaluador del Concurs.

43

DGPEIS - NOTCIES

Bombers de la Generalitat participen a la Fira del Llibre i de Muntanya de Vic

Van participar membres del GCR i del GRAE

ls Bombers de la Generalitat van participaran en els actes programats que es van organitzat en el marc de la 12a Fira del Llibre de Muntanya i 33ena edici de la Fira de Muntanya, que es van celebrar conjuntament a Vic durant els dies 8, 9 i 10 de novembre al Recinte Firal el Sucre. El Grup Can de Recerca (GCR) dels Bombers de la Generalitat va realitzar exercicis de recerca i membres del Grup dActuacions Especials (GRAE) van fer un exercici de rescat en escalada a la xemeneia de ledifici el Sucre. El responsable del GRAE del parc de Camprodon del Bombers de la Generalitat, Francesc Carola, va exposar les novetats en matria de rescats en allaus i el sergent dels Bombers de la Generalitat, Francesc Martnez, va fer una conferncia sobre la Seguretat a la muntanya.

Els Bombers de la Generalitat i els Bombers de Barcelona fan un exercici de rescat en una grua del Port de Barcelona
Es tractava devacuar un treballador ferit

l mat del 3 de desembre, al Port de Barcelona, els Bombers de la Generalitat conjuntament amb els Bombers de Barcelona van dur a terme un exercici de rescat al pont grua de descrrega de contenidors de lempresa BEST (Barcelona Europe South Terminal) que est situada al Moll Prat. En lexercici van participar efectius del parc de Bombers del Prat de Llobregat i membres del Grup dActuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, efectius dels Bombers de lAjuntament de Barcelona i personal de seguretat i manteniment de lempresa. Tamb es va comptar amb la participaci del personal del lempresa com a alertant qualificat de lemergncia, i tamb de la Policia Porturia, que ha facilitat laccs als equips dintervenci. Amb lobjectiu de millorar la resposta dels equips demergncies en cas que es produeixi una situaci semblant, amb aquest exercici es va posar a prova tamb la coordinaci entre els diferents grups actuants.

Bombers participa a la XII exhibici de cossos demergncia de lEstartit

L
44

Membres del GRAF i el GRAE van fer demostracions de les seves habilitats.

Associaci Ldico-Cultural els Reis de lEstartit va organitzar un any ms, i ja en van 12, lexhibici de cossos de seguretat i emergncia a la localitat. La celebraci va tenir lloc al port el 12 de gener. i va comptar amb la participaci de Bombers, Creu Roja, Mossos dEsquadra, Policia Local, Agents Rurals, Vigilncia Duanera, CTSC, SEM, Salvament Martim, GEAS de la Gurdia Civil, DYA, ADF, Giroprotec i Cecat. Una edici ms, la convocatria va

DGPEIS - NOTCIES

tenir un xit de participaci amb ple dactivitats per als ms petits, que van poder pujar en vehicles policials, ambulncies i de bombers, pujar a embarcacions i participar en tallers. Els Bombers de la Generalitat van participar amb un vehicle daigua i un vehicle autoescala amb personal operatiu dels parcs de Torroella de Montgr i lEscala. Tamb va participar-hi un vehicle i una embarcaci amb personal de la unitat de muntanya i subaqutica del Grup dActuacions Especials (GRAE). Dir que es va installar una carpa amb un circuit de fums com activitat ldica adreada als nens i els membres del Grup dActuacions Forestals (GRAF) van fer un taller didctic dextinci amb motxilles daigua, papers i cartr. Al final de la jornada, es va realitzar un exercici de simulaci dun accident de trnsit amb intervenci de Bombers Mossos dEsquadra i del SEM.

Els Bombers, el Parc Natural de Montsant, la FEEC i lAjuntament de Morera de Montsant treballen plegats en la millora de la seguretat a la zona
Una de les primeres accions dutes a terme ha estat la revisi, per part dels Bombers de la Generalitat, de les condicions de seguretat de la Via Ferrada
Ajuntament de Morera de Montsant, el Parc Natural de la Serra de Montsant, la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i els Bombers de la Generalitat han posat en marxa un nou grup de treball a travs del qual volen millorar la seguretat dels excursionistes a Montsant. Les diverses institucions tenen com a objectiu analitzar les possibles accions que es poden emprendre per tal dassolir una millor seguretat de totes les persones que accedeixen a Montsant per practicar tant activitats doci i lleure com lexcursionisme, lescalada o daltres esports de muntanya. Membres del Grup dActuacions Especials (GRAE) van realitzar, a finals doctubre, una inspecci tcnica de la via ferrada, mitjanant la qual han determinat els condicionants mnims de seguretat que ha de complir la via ferrada abans de ser reoberta. Totes les entitats tamb shan coordinat per donar mesures de tipus informatiu i divulgatiu consells per gaudir de la muntanya amb seguretat a les persones que fan s del Parc Natural de Montsant.

Calendari solidari 2014 Bombers amb causa

El calendari per objectiu recollir fons per als projectes de recerca mdica infantil que es desenvolupen a Sant Joan de Du.
res bombers sn els responsables del projecte calendari Bombers amb causa Arnau Fabregat, scar Snchez i David Colom, el qual ja fa tres anys que sedita i que podrem dir que ja s el calendari corporatiu amb ms xit i oficial. El calendari t una un objectiu clar: recaptar fons per a la recerca en malalties infantils que realitza lHospital Sant Joan de Du. En ledici del 2014 el jugador de basquet Pau Gasol tamb ha collaborat i participat.

45

DGPEIS - NOTCIES

Campanya per evitar els incendis causats per xemeneies i donar consells de seguretat
Els eixos de la campanya sn informar la poblaci sobre un bon s de les xemeneies i la publicaci duna instrucci tcnica adreada al sector professional
l 23 de desembre es va presentar la campanya, a Sort, amb la presncia de lalcalde de la ciutat i president del Consell Comarcal del Pallrs Sobir, Lltzer Sibs, del director general de la DGPEIS, Ramon Pars, de la directora dels Serveis Territorials dInterior, Anna Miranda, i del sotsdirector general tcnic dels Bombers de la Generalitat, Albert Vilanova. A ms, tamb hi han assistit responsables del cos de Bombers de la Generalitat aix com tamb tcnics i representants municipals. Des de lany 2000 i fins aquest novembre, els Bombers de la Generalitat han treballat en 8.864 incendis daquest tipus, principalment a la tardor i als mesos dhivern. Amb lobjectiu devitar els incendis de xemeneies, la DGPEIS ha iniciat una campanya de prevenci que es basa en dos grans eixos. Per una banda, la publicaci duna instrucci tcnica que en regula la installaci i, per una altra, la divulgaci de consells per al bon s i manteniment daquests elements. En aquest marc, sha editat un trptic informatiu amb informaci bsica per reduir al mxim els elements de risc dincendi all on hi ha una xemeneia en s. El trptic es pot consultar a: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/12/23/14/56/6ad72a40-46db-47e8aad7-6f75ac0319e3.pdf

Simulacre daccident dembarcaci al port del Garraf

Bombers, Protecci Civil i Ports de la Generalitat organitzen un exercici per comprovar el CAMCAT.
En collaboraci amb el Club Nutic Garraf, Bombers, Protecci Civil i Ports de la Generalitat van participar en un exercici de simulaci dun accident duna embarcaci, amb dos ferits, al port de Sitges el 18 de desembre. Lincident ha simulat la caiguda duna embarcaci que es trobava apuntalada a la zona de varada. En caure lembarcaci, ha atrapat una persona i sha produt una fuita de benzina. Com laccident sha produt al costat de la cubeta del travel lift (grua mbil) ha provocat un vessament a terra amb perill destendres al mar. Per contenir el vessament provocat per la fuita de combustible, treballadors del Club Nutic Garraf han llanat barreres de contenci des duna embarcaci. En aquesta maniobra un dels seus tripulants ha caigut a laigua durant les tasques de contenci del carburant vessat. Un cop detectat laccident sha iniciat el protocol de trucades al Centre de Coordinaci dEmergncies de Catalunya (CECAT) de Protecci Civil de la Generalitat i al telfon dEmergncies 112. Lobjectiu daquest simulacre era comprovar la comunicaci i la coordinaci entre els diferents mitjans i cossos demergncies que han actuat i com sintegren les accions del port amb el Pla Especial dEmergncies per Contaminaci dAiges Marines (CAMCAT). Al simulacre van participar els Bombers de la Generalitat amb dues dotacions; un vehicle daigua i una ambulncia del Grup dEmergncies Mdiques (GEM). Els Bombers han realitzat lexcarceraci del ferit atrapat a sota de lembarcaci per, tot seguit, immobilitzar-lo amb seguretat.

46

XXI CONGRS DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA XXa. ASSEMBLEA DE LASBOVOCA

hotel Blanc i Negre 2, Agramunt. 23 de febrer de 2014

Programa provisional horari previst

Diumenge, dia 23 de febrer 09:00 09:30 10:00 11:30 12:00 13:30 15:30 16:45 17:30 18:00 Acreditaci i lliurament de documentaci Inauguraci del Congrs. Un model de bombers voluntaris de Catalunya per al Segle XXI. Pausa-caf Lassegurana dels bombers voluntaris: present i futur. Dinar Necessitats formatives dels bombers voluntaris Presentaci de conclusions Clausura del Congrs XXa. ASSEMBLEA DE LASBOVOCA (en segona convocatria)

ESCOLA DEMERGNCIES I PREVENCI.

A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d emergncies. Les nostres activitats son diverses per enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contactins i parlem!

ESCOLA DEMERGENCIES SABADELL CAMP DE FOC AMB TNEL DE FUM TORRE DE RESCAT 8X3X3 AULA 120 M2 UNITAT MBIL (CAMI DE FOC) HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes? @risk_112 RISK112.COM 639 331 547

47

 Tf- 609 33 02 00

Web. http://www.bombersvoluntaris.org

Email. congres@bombersvoluntaris.org

Fax: 937 398 272

BUTLLETA DINSCRIPCI al XX I . CONGRS BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA

AGRAMUNT 23 DE FEBRER DE 201 4

EN/NA:

ADREA:

POBLACIO: CODI POSTAL: ADREA ELECTRNICA: TELFON: FAX: Soci dASBOVOCA Soci dASELF , ASBE, ABVB

Desitja inscriures al 21 Congrs de Bombers Voluntaris de Catalunya,

INSCRIPCIONS

IMPORT

N Total persones parcial

Congressista Soci ( asbovoca, aself, asbe) o juvenil 25,00 Congressista NO soci 50,00 La inscripci dna dret a la documentaci, pausa caf i dinar. Acompanyant (programa de visites i dinar) 20,00 Menor dedat (programa de visites i dinar) 15,00
Total Persones i =

Ingressar la suma resultant a: Referncia: 21 Congrs, INDICANT Nm soci, nom i cognom.

Enviar la cpia de la transferncia, i aquesta butlleta a: Fax: 937 398 272 congres@bombersvoluntaris.org

La Caixa NUM: 2100-2469-93-0200015314 IBAN: ES04 2100 2469 9302 0001 5314

ALLOTJAMENT LHotel Blanc i Negre 2 disposa dhabitacions i ofereix preus assequibles per als congressistes. Per a reserves i informacin: 973 391 213 www.blancinegre2.com

NOTES. - Les inscripcions anullades no tindran dret a cap devoluci. - La junta es reserva el dret defectuar els canvis necessaris per raons organitzatives. 48

FULL DINSCRIPCI A LASSOCIACI DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.

Una vegada emplenat i signat, cal enviar-ho per correu postal a alguna de les adreces segents: Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-7 08212-Sant Lloren Savall 08760-Martorell Tamb es pot fer per fax a: 937 398 272 O per correu electrnic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org

Nom i Cognoms: Adrea: Localitat:

Codi Postal:

Data Naixement: ___ / ____ / _______ D.N.I.: ______________ - ___ Correu electrnic: Parc:

Telfon: Secci: Professi:

Desitjo ser adms com a soci/a numerari/a a lAssociaci de Bombers Voluntaris de Catalunya, i far efectives les qotes corresponents amb crrec al compte: Nmero:_ _ _ _ - _ _ _ _ - _ _ _ _ - _ _ - _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Banc o Caixa: Agncia nm:

Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............ Signatura:

Adrea:

Banc o Caixa:........................................ Adrea: ................................................. Nom del Titular: ................................... Sr. Director/delegat: Li prego que, fins a nou avs, faci efectius a lAssociaci de bombers voluntaris de Catalunya, i amb crrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats. Atentament:

Signatura:

49

@emergenciescat

emergenciescat

Prova de sirenes
25 de mar de 2014

La frmula perfecta

En cas daccident qumic, qu cal fer?

Accident

Sirenes

Connar-se Informar-se

Sonaran 84 sirenes davs a la poblaci per accident qumic a 37 municipis de Catalunya. Ser una prova per comprovar-ne el funcionament i fer que tots els ciutadans en coneguin el so.

Si
Sirenes

B. 28941-2013

www. gencat.cat/interior/riscquimic