Etapes del catalanisme i Repblica catalana en el moment present

La incorporaci de la lluita pels drets nacionals s a dir, el catalanisme al programa i al combat diari del moviment obrer i dels i les comunistes, no s quelcom que vingui de nou. A pesar que part de certa esquerra, tant darrel espanyola com catalana, se sorprengui avui en dia de la necessitat per part de les forces revolucionries i progressistes del nostres pas, de dotar-se duna proposta prpia i dun projecte poltic concret per poder intervenir en el procs nacional que sest desenvolupant a Catalunya, el cert s que els i les comunistes daquest pas tenim una llarga i fecunda tradici en aquest camp; el camp de la vinculaci de la lluita pels drets nacionals i socials en una mateixa lluita, la lluita cap al socialisme. A aquestes veusi, que sota el paraiges reduccionista de que tots els problemes que avui en dia pateixen els treballadors i les classes populars dEspanya sn conseqncia nica i directa de la contradicci prin cipal del sistema capitalista, s a dir, la contradicci capitaltreball, o b, en un sentit ms ampli, de les seves conseqncies directes a partir de la crisis capitalista actual retallades, reformes laborals, destrucci del sistema pblic de pensions, desnonaments, aix com un llarg etctera, i que pregonen que qualsevol implicaci o participaci poltica en un procs de carcter nacional com el que vivim avui en dia a Catalunya, no s ms que fer-li el joc a la burgesia en les seves aspiracions, cal recordar-los certes llions histriques que ens brinda el nostre passat. s de la m del socialisme catal en contraposici amb lanarquisme o el socialisme espanyol, basat en una retrica federalista abstracta de principis del segle XX, que arribaran les primeres incorporacions teriques consistents que vincularan catalanisme i internacionalisme, lluita nacional i lluita social, no com a conceptes contraposats, sin com a elements que la classe obrera necessitava articular necessriament per portar a bon port la seva lluita. En aquest sentit, Gabriel Alomar, fundador i president de la USCii afirmava que lnica forma de progrs actual s el socialisme. Lnica matria o instrument de progrs actual sn els treballadorsiii. Per afegir-hi tot seguit: El programa seria aquest: reivindicaci del catalanisme per als obrers; s a dir, no que el catalanisme faci seu la conquesta dels obrers, sin que els obrers facin la del catalanisme, entenent per catalanisme la representaci de la voluntat collectiva de Catalunya. O que els obrers diguin: el catalanisme som nosaltresiv. Heus aqu un important canvi de perspectiva en la visi del moviment obrer pel que respecta a la lluita nacional, i que tindr les seves importants repercussions futures: Alomar planteja sostreure la bandera de la lluita nacional, el catalanisme poltic, de les classes socials que fins el moment lhavien sustentat, la burgesia i la petita burgesia, per donar-la a la classe obrera, que s a la vegada la classe majoritria i la que t lesdevenidor a les seves mans, de manera qu, la voluntat collectiva de Catalunya es transforma i no s ms que la voluntat majoritria del poble de Catalunya, necessriament progressista i revolucionari. Daqu sorgir la conceptualitzaci actualment oblidada de les tres etapes del catalanisme; teoria i a la vegada proposta prctica del desenvolupament del catalanisme poltic. Aquesta, recuperada amb fora per Joan Comorera tamb

procedent de la USC, primer secretari general del PSUC, plantejava que el catalanisme poltic la lluita nacional havia transcorregut fins el moment per dues etapes. La primera, la de Solidaritat Catalana i la Mancomunitat, pertanyent a la burgesia, i que havia fracassat estrepitosament, ja que aquesta, davant el dilema de defensar els drets nacionals o els seus propis drets, va vendre sempre els primers a canvi dels segons vegis el seu paper davant ladveniment i transcurs de la dictadura de Primo de Rivera. La segona, la de Maci i Companys, pertanyent a la petita burgesia, tamb va fracassar fruit de la seva indecisi i titubeig davant dels problemes que hagu dafrontar en el seu moment desplendor histric vegis la proclamaci de la Repblica i la guerra. Davant daquestes dues etapes histriques per les que havia transcorregut el catalanisme, Comorera i el PSUC proposaven una tercera etapa, que seria la de la classe obrera. El plantejament daquesta tercera etapa no va quedar tan sols com una proposta retrica o terica, sin que va tenir la seva plasmaci prctica en el programa i en la lluita concreta dels i les comunistes del moment. Ning millor que Comorera per sintetitzar la qesti: les etapes del moviment nacional catal sn ben clares. Solidaritat Catalana, Mancomunitat, Estatut, Repblica catalanav. I vet aqu lexpressi material dels diferents moments histrics: si lexpressi del poder de la burgesia va ser la Mancomunitat i el de la petita burgesia lEstatut de Nria, la dels treballadors i les classes populars hauria de ser la Repblica catalana. Per ser millor aturar-se aqu abans dextreuren conclusions precipitades. Per per a la consecuci daquesta Repblica catalana, primerament, la classe obrera i el seu partit comunista havia necessriament de prendre la bandera de la lluita pels drets nacionals de les mans de la burgesia i la petita burgesia. Aquesta tasca histrica no va ser ms que una quimera fins a la unificaci de totes les organitzacions socialistes i comunistes catalanes en el PSUC, partit nic de la classe obrera, que va donar un impuls tremend a aquest procs, consolidant-se durant el perode de la guerra i reafirmant-se durant els llargs anys de dictadura feixista. Comorera resumeix tot aquest procs afirmant que: El PSU de C () prengu en les seves mans la bandera nacional (...) el moviment nacional de Catalunya s avui una part del moviment obrer catal, una part indissoluble del problema de la revoluci proletria del nostre pas. Hem arribat a la darrera etapa i el moviment nacional catal no s ni ser ja un instrument en mans de la burgesia, amb el qual especulava i jugava per obtenir els seus fins de classevi. Les lnies precedents, no van ser en cap cas un joc de paraules retric, i aix la histria va demostrar-ho. Mentre que al Pas Basc, durant tot el transcurs del conflicte bllic i els seus anys precedents, el moviment obrer i els comunistes aix com els socialistes van ser incapaos dincorporar la lluita nacional al seu programa poltic i accionar diari, lhegemonia ideolgica i poltica del moviment nacional va recaure sempre en mans de la burgesia i la petit burgesia basca; situaci que sallargaria durant tot el perode de resistncia antifranquista i clandestinitat i que comportaria, de manera directa, laparici de nous moviments poltics que agafarien les regnes de la vinculaci entre lluita nacional i social i que, en gran mesura, serigirien com avantguarda dels i les treballadores daquesta naci, reduint-se el paper i grandria del partit comunista fins a nivells residuals. Tanmateix va passar a Galcia, on les forces revolucionries han gaudit

histricament duna escassa presncia, fins i tot a nivell parlamentari, existint en el marc de lesquerra tan sols partits de certa influncia i fora en lmbit del nacionalisme petit burgs darrel netament reformista. En contraposici, a Catalunya, la incorporaci de la lluita per les llibertats nacionals al combat de la classe obrera, elev la fora, el prestigi i la influncia del PSUC de manera immensa, convertint-se verdaderament en un partit nacional en totes les seves dimensions, baluard principal del poble de Catalunya en la seva lluita per la llibertat. Aquest paper central tot i la derrota en la guerra va perdurar en el temps, convertint-se en un dels partits comunistes ms vigorosos de tot Europa, a pesar de la clandestinitat i la repressi ferotge del feixisme, exercint davantguarda real dels treballadors i les classes populars i, fins i tot, creant una hegemonia importantssima en alguns camps com els de lart i la cultura, en altres temps tan allunyats de la influncia del marxisme. En resum, i per poder captar els efectes prctics de laplicaci duna o altra poltica nacional per part de les organitzacions comunistes dEspanya i poder-ne fer un balan histric, noms cal fer un reps a lactual correlaci de forces del comunisme als diferents indrets de la geografia es tatal. Tot i les successives derrotes histriques del PCE i la seva descomposici durant molts anys, podem veure com aquest segueix mantenint o ha recuperat recentment part de la seva fora poltica a indrets com, per exemple, Salamanca, Saragossa, Astries o Andalusia, s a dir, ubicacions on la qesti nacional no s un problema de primer ordre degut a la seva localitzaci dins la naci dominant de lEstat espanyol. Pel contrari, al Pas Basc, les organitzacions marxistes histriques i de tarann republic, ja fa molts anys que van perdre lhegemonia i la direcci del moviment obrer davant duna esquerra independentista darrel clarament nacionalista. Situaci idntica s la que existeix a Galcia, on lorganitzaci del PCE recentment ha recobrat cert prot agonisme a travs duna aliana amb daltres forces desquerres desprs de dcades de presncia testimonial. Pel contrari, a Catalunya, larribada de la transici es va presentar amb un PSUC de grandssima importncia, que fins i tot amb la descomposici provocada per leurocomunisme propugnat per la direcci encapalada per Santiago Carrillo i la posterior creaci del PCC, va mantenir durant llargs anys la vitalitat dun moviment comunista que llua ja feia temps per la seva absncia a les dems nacions oprimides de lEstat espanyol. En aquest sentit, no s fins quasi el tombant de segle desprs dun gran desgast i desintegraci de les organitzacions comunistes que les forces desquerres dorigen genunament nacionalista, com per exemple lesquerra independentista, comenaran a cobrar un cert protagonisme dins del moviment obrer i el mn de les forces anticapitalistes. Per tant, ara ms que mai es fa necessria la recuperaci de la nostra memria histrica; dels nostres encerts i errors com a comunistes; duna valoraci crtica de la nostra extensa lluita, que des dels temps de Comorera, ha requerit dun esfor afegit per tal dafinar la punteria i saber incorporar la lluita pels drets nacionals, en forma dun projecte propi per a Catalunya de manera estratgica, per a la vegada tenint en compte la correlaci de forces de cada moment, per no deixar en mans daltres classes socials que no es representen ms que a s mateixes, la direcci duna qesti, la nacional, que per ms que volgussim obviar, no desapareixeria de la nostra realitat, i en qualsevol cas, seguiria instrumentalitzada pels de sempre. Sn aquestes valuoses llions que ens ajuden en el moment present, on es fa

palesa la necessitat darticular un discurs propi i no fugir destudi davant la i rrupci evident dun moviment nacional que sacseja la realitat poltica catalana i t a la vegada importants repercussions a lesfera estatal. Com encertadament deia Joan Comorera, nosaltres no som nacionalistes. Nosaltres som internacionalistes, i pel fet d'sser-ho, som els nics capacitats per resoldre el problema nacionalvii i, en conseqncia, devem dotar-nos dun projecte concret amb el que orientar al poble de Catalunya, que en essncia sn els treballadors i les classes populars, en una resoluci de la qesti nacional que el situ en millors condicions poltiques, econmiques i socials en la perspectiva de la pressa revolucionria del poder i el socialisme. Aquest projecte concret del que hem de dotar-nos el comunistes, t dues vessants, una tctica i laltra estratgica, per que van ntimament lligades. Com s la perspectiva estratgica la que ens donar les eines per intervenir de manera tctica en el moment present, s imprescindible, en primer lloc, situar els termes daquesta. Aquesta estratgia dels i les comunistes de Catalunya ha de passar per la lluita i la consecuci de la Repblica Socialista Catalana, o com se la vulgui anomenar, que no s altra cosa que la plasmaci i representaci de la nova societat, del poder les treballadors i de les classes populars al nostre pas. Aquesta lluita, pot semblar per a alguns evident ja que no s altra que la lluita pel socialisme, per no ha sigut sempre aix. Durant llargues dcades, el moviment comunista de Catalunya, amb la pesada crrega de la memria collectiva esdevinguda en la derrota de la Repblica a la Guerra Civil i la frustraci daquell projecte esperanador, ha sigut incapa darticular propostes concretes per a la resoluci de la qesti nacional ms enll de en ocasions buides retriques sobre una quasi automtica soluci dels problemes nacionals dEspanya amb larribada duna inesperada III Repblica i el seu model pressuposadament federal, sense tenir en compte les condicions prpies de Catalunya, aix com els seus actors poltics, econmics i socials. Aquesta proposta estratgica concreta, es fa necessria, ja que s la que permet fondre la lluita pel socialisme amb la lluita nacional en un nic projecte, que pot ser presentat entre el poble per orientar la seva lluita, objectivant daquesta manera la lluita social a travs dun projecte nacional: la Repblica Socialista Catalana. Un cop definida la visi estratgica, la posici tctica vindr determinada per lanlisi concret de les condicions concretes en funci del moment histric de desenvolupament del moviment nacional, aix com del context estatal i internacional. Com es senyala correctament en un recent i encertadssim article de Miguel . Parraviii, el desenvolupament de lactual moviment nacional a Catalunya pot desembocar en un procs constituent dun hipottic nou Estat catal que, evidentment, resultar en un sentit o un altre; en una millora de les condicions objectives dexistncia dels treballadors i les classes populars, aix com de la seva situaci per desenvolupar ms profundament el seu programa revolucionari, en funci de la correlaci de forces que es doni i del paper que puguin imprimir les forces revolucionries i ms progressistes a aquest procs. Per tant, deixar de la m de la burgesia i daltres classes socials la direcci del procs i, en conseqncia, els seus resultats, seria un tremend error histric.

Alguns podran argir que precisament la burgesia, al veures privada del suport social que necessita per tirar endavant la separaci de lEstat, recular en el seu pols amb la burgesia espanyola i recorrer al pacte, el que demostraria el seu vertader tarann i ens deixaria concentrar-nos definitivament en la lluita social. Aquesta s una situaci perfectament factible, per que no t en compte el poder de les masses per sobreposarse a lactual direcci del procs i desbordar-la per la seva debilitat i poltica titubejant. Aquest desbordament de la direcci burgesa del moviment nacional present ja est succeint, i aix ho demostra el malbaratament electoral que est patint CIU o el PSC en detriment daltres opcions poltiques amb una proposta nacional ms clara. Aix doncs, els i les comunistes necessitem dotar-nos duna proposta tctica que ens permeti intervenir entre el poble, davant del moviment nacional, i daquesta manera poder desemmascarar les veritables pretensions de la burgesia en la seva proposta nacional, conduint les forces constituents cap a un escenari dmplies millores democrtiques en tots els aspectes, que ens permeti situar-nos en unes condicions que, difcilment, seran tan regressives com les que ens ofereix actualment lEstat espanyol. Amb la perspectiva posada en la consecuci definitiva dun poder obrer i popular, la tctica comunista ha de passar per la lluita i defensa aferrissada duna Repblica catalana com a projecte concret i tangible que atorgui de manera ineludible mplies llibertats democrtiques de tota mena com a element desbordant de lactual rgim constitucional, convertint -se en la doble palanca de canvi que permetr, a nivell nacional, el debilitament de la burgesia catalana i la seva hegemonia, i a nivell estatal, la fractura de lEstat a travs de la seva pota ms dbil en conjugaci amb daltres factors, obrint la porta a la irrupci del moviment popular a Espanya, acomplint aix el nostre deure nacional i internacionalista al mateix temps. Tenim davant nostre la possibilitat dapartar-nos de la realitat nacional present i deixar a daltres subjectes socials la responsabilitat de les seves conseqncies i resultats o, pel contrari, la possibilitat dintervenir-hi, de desbordar-la, de dirigir-la en funci de les nostres capacitats i dimprimir en ella el segell de les necessitats del poble treballador de Catalunya.

Carles M. Masip Febrer de 2014

Penso que sn fora representatives opinions com les de Lidia Falcn (http://blogs.publico.es/dominiopublico/6076/donde-esta-la-izquierda-en-catalunya/) o Paco Frutos (http://franciscofrutos.blogspot.com.es/2013/10/catalunya-el-nacionalismo-el.html) ii Uni Socialista de Catalunya. Fundada al 1923 com a escissi de la Federaci Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol. iii Alomar, Gabriel: Negacions y afirmacions del catalanisme, Barcelona, Antoni Lpez, 1910, p. 11. iv Ibd., p. 12-13.

Comorera, Joan: La lnia nacional del PSU de C. Versi html a: http://www.marxists.org/catala/comorera/1939/04/19041939.htm vi Comorera, Joan: El problema de les nacionalitats a Espanya. Versi html a: http://www.marxists.org/catala/comorera/1942/03/xx031942.htm vii Ibd. viii http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/80215-los-comunistas-bullejos-y-el-procesosoberanista-en-catalunya.html