La Posesión

Els drets reals.
La possessi
Josep Ferrer Riba
P07/03030/02210
FUOC P07/03030/02210
Els drets reals. La possessi
ndex
Introducci.................................................................................................. Objectius....................................................................................................... 1. Els bns i els instruments jurdics per a la seva assignaci, explotaci i transmissi................................................................... 2. Els drets reals...................................................................................... 2.1. 2.2. 2.3. 3. 4. Seu normativa ............................................................................. Caracterstiques dels drets reals i distinci respecte dels drets de crdit ....................................................................................... Tipologia dels drets reals .............................................................
5 8
9 11 11 12 15 19 23 23 29 34 37 38 40 43 43 44 46
L'autonomia privada en la configuraci dels drets reals........ La possessi.......................................................................................... 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. Concepte, objecte i classes de possessi ..................................... Adquisici, exercici i prdua de la possessi .............................. Protecci de la possessi ............................................................. Funci legitimadora de la possessi ........................................... Liquidaci de la situaci possessria ..........................................
Resum............................................................................................................ Activitats...................................................................................................... Exercicis d'autoavaluaci........................................................................ Solucionari.................................................................................................. Bibliografia.................................................................................................
FUOC P07/03030/02210
Introducci
El dret de coses o dret de bns tracta dels instruments jurdics per mitj dels quals t lloc l'apropiaci i l'aprofitament de la riquesa. Juntament amb el dret d'obligacions i contractes, constitueix una de les parts essencials del dret patrimonial. De manera molt resumida, es pot afirmar que el dret d'obligacions i contractes s'ocupa dels instruments mitjanant els quals t lloc la circulaci dels bns (els contractes i les obligacions extracontractuals), mentre que el dret de coses s'ocupa dels instruments en virtut dels quals hom gaudeix dels bns i es beneficia de les seves utilitats. El dret d'obligacions pren en consideraci els bns prioritriament com a objecte de trfic, mentre que el dret de coses els analitza com a objecte d'apropiaci i explotaci. Per aix es diu tamb que el primer constitueix la vessant dinmica del dret patrimonial i el segon tracta ms aviat de la seva dimensi esttica. L'apropiaci i l'aprofitament dels bns s'articula primordialment encara que no exclusivament per mitj del sistema de drets reals. La pea central d'aquest sistema s el dretdepropietat, que faculta el seu titular per a aprofitar totes les utilitats del b objecte de domini i per a transmetre-les a d'altres persones sense ms restriccions que les imposades per les lleis. Moltes de les utilitats que presten els bns, per, sn separables, i la llei permet atribuir-les a persones diferents tot desmembrant el contingut de la propietat. Aquest desmembrament es produeix per mitj de la constituci de dretsrealslimitats, que poden coexistir amb el dret de propietat sobre un mateix b. Tradicionalment, els drets reals limitats es classifiquen en tres grans tipus: Dretsdegaudi, que faculten el seu titular per a utilitzar o explotar un b d'acord amb el contingut que la llei i el ttol de constituci estableixen en cada cas (dret d'usdefruit, dret d's, dret d'habitaci, servituds, dret de superfcie, dret de vol o elevaci). Dretsdegarantia, que faculten el seu titular per a realitzar el valor d'un b en cas d'incompliment de l'obligaci garantida (hipoteca, penyora, dret de retenci i anticresi). Dretsd'adquisici, que faculten el seu titular per a adquirir un b, amb preferncia a d'altres persones, en els supsits establerts per la llei i el ttol de constituci del dret (dret d'opci, dret de tanteig, dret de retracte).
FUOC P07/03030/02210
Al costat d'aquests tipus de drets reals, cal tenir en compte tamb la possibilitat de configurar com a dret real el dret a rebre una prestaci imposada com a crregareal sobre un b immoble. Respon a aquest model el dret real de cens. El tret ms caracterstic dels drets reals s el seu carcter absolut, que implica que es puguin fer valer enfront de qualsevol persona (erga omnes). Els drets reals no solament es poden exercir enfront de la persona que els va atorgar sin tamb enfront de qualsevol possedor o ulterior adquirent del b. Com veurem, per, aquest efecte es troba estretament condicionat per la funci legitimadora i de publicitat que, respecte dels bns mobles, compleix la possessi i respecte dels immobles, el Registre de la Propietat. Les necessitats de protecci del trfic, reflectides en les normes que fonamenten l'adquisici a non domino de bns mobles i immobles, constitueixen un important lmit a l'oposabilitat a tercers dels drets reals. D'altra banda, per, l'existncia del Registre de la Propietat permet conferir eficcia erga omnes o, dit en altres paraules, transcendncia real a posicions jurdiques que no constitueixen drets reals tpics, sempre que, d'acord amb la llei, puguin ser objecte de publicitat registral. Aix porta a plantejar-se tamb, com veurem, la qesti dels lmits de l'autonomia privada dels particulars per a constituir drets reals o per a dotar altres posicions jurdiques d'eficcia real. Aquesta qesti (la discussi sobre l'existncia d'un numerus apertus o un numerus clausus en matria de drets reals) ha estat abordada de manera particularitzada per les resolucions de la Direcci General de Registres i del Notariat. Abans d'entrar en l'anlisi del rgim jurdic de la propietat i els altres drets reals, s til abordar l'estudi de la possessi. La possessi dels bns s, normalment, reflex d'un dret del possedor, que el faculta precisament per a posseir. La llei, per, dna rellevncia jurdica a la possessi, deslligant-la d'aquesta correspondncia amb un dret subjacent, sobretot en quatre sentits: Atribuint a la possessi mitjansdeprotecciautnoms. El possedor s protegit enfront d'actes de pertorbaci o usurpaci de la possessi per mitj de les accions interdictals i de l'acci publiciana. Atribuint a la possessi una funcidelegitimaci. La llei permet presumir que el possedor s titular del dret en concepte del qual posseeix i protegeix, si es compleixen certes condicions, a qui confia en aquesta presumpci. Atribuint a la possessi efectes adquisitius de la titularitat en concepte de la qual hom posseeix (usucapi). Amb el transcurs del temps, si la possessi t els requisits establerts per la llei, el possedor pot arribar a esdevenir propietari o titular del dret en concepte del qual ha posset.
FUOC P07/03030/02210
Regulant les conseqncies de l'acabament d'una situaci possessria (liquidacidelasituacipossessria). Quan un possedor ha de restituir la cosa posseda pel fet d'haver estat venut per una persona amb millor dret a posseir, cal liquidar la situaci possessria i determinar a qui corresponen els fruits produts, qui s'ha de fer crrec de les despeses realitzades i qui ha d'assumir les conseqncies del deteriorament o la prdua dels bns possets.
FUOC P07/03030/02210
Objectius
Aquest mdul didctic pretn aportar una visi panormica del dret de coses i examinar els trets bsics de les posicions jurdiques que les persones ocupen respecte dels bns. En particular, els objectius que cal assolir amb l'estudi del mdul sn els segents:
1. Entendre la rellevncia del dret de propietat i els altres drets reals com a mecanismes jurdics d'assignaci dels bns i de les seves utilitats. 2. Conixer la seu normativa dels drets reals i del dret registral en els ordenaments espanyol i catal. 3. Assimilar les caracterstiques que es prediquen dels drets reals, conixer-ne la tipologia legal i distingir-los respecte dels drets personals o de crdit. 4. Conixer els lmits de l'autonomia privada en el dret espanyol en la constituci de drets de naturalesa real, tenint particularment en compte la doctrina de la Direcci General de Registres i del Notariat. 5. Conixer els trets essencials de la possessi com a instituci jurdica, els seus mitjans de tutela i la transcendncia de l'aparena que genera.
FUOC P07/03030/02210
1. Els bns i els instruments jurdics per a la seva assignaci, explotaci i transmissi
Tant el Codi civil de Catalunya (art. 511-1 i 511-2) com el Codi civil espanyol (art. 333 a 336) defineixen els bns i els classifiquen en bns mobles i bns immobles. En ambds casos, la nota que jurdicament caracteritza els bns s el fet que sn susceptibles d'apropiaci, s a dir, que poden ser objecte de drets de propietat. Com veurem en el mdul 2 (relatiu al dret de propietat), aquests drets faculten els seus titulars per a aprofitar els bns d'acord amb les lleis i per a transmetre'ls a qualsevol altra persona. L'aprofitament dels bns i la seva circulaci, per, poden tenir lloc de maneres molt diverses. Els bns poden tenir mltiples utilitats, que varien segons quina sigui la seva naturalesa, la seva destinaci econmica i les decisions que prenguin en cada moment els seus propietaris. Aquestes utilitats sn, en molts casos, separables i es poden atribuir a persones diverses. El sistema de drets reals permet fer aix darrer, i en aquesta mesura, facilita un aprofitament dels bns ms racional i ms intens.
Exemple El propietari d'un edifici pot atribuir el dret d'habitar-lo a una altra persona per mitj d'un dret real d'usdefruit; i a la vegada, pot atorgar a un ve un dret d'accs a una xarxa d'energia o de comunicacions per mitj d'una servitud; a una empresa, el dret d'installar un rtol publicitari a la faana; a una entitat financera, un dret d'hipoteca en garantia d'un crdit, o a una persona especialment interessada a adquirir l'immoble, un dret de tanteig en cas que decideixi vendre'l.
La configuraci de cadascuna d'aquestes diverses utilitats o formes d'aprofitament com a objecte separat de drets reals permet satisfer a la vegada molts interessos i facilita una assignaci ms eficient dels recursos econmics. Cal tenir tamb en compte que els bns es poden posseir i que se'n pot gaudir individualment o collectivament. En l'mbit domstic, s freqent que els cnjuges o convivents adquireixin conjuntament els bns d's quotidi i fins i tot d'altres econmicament ms rellevants, com l'habitatge. En la societat urbana actual, molts edificis sn ocupats conjuntament per diversos vens, que posseeixen separadament els apartaments o els locals de l'immoble, per comparteixen els espais comuns. En el mn empresarial, la realitzaci d'activitats econmiques requereix, per regla general, posar en com i gestionar collectivament recursos patrimonials molt valuosos. El Dret de coses dna compte tamb d'aquesta varietat de formes de comunitat o tinena collectiva dels bns i en regula, com estudiarem en el mdul 4, l'organitzaci i el funcionament.
FUOC P07/03030/02210
10
Finalment, cal no oblidar que els bns estan destinats a ser transmesos si ms no, per l'imperatiu biolgic de la durada limitada de la vida humana i, per tant, sn objecte de gaudi successiu per unes persones rere les altres. La regulaci dels drets reals t tamb en compte aquest fet i permet articular mecanismes d'atribuci successiva de la riquesa que, a vegades, resulten ms efectius que els purament contractuals amb eficcia personal.
La constituci en testament d'un dret... ... d'usdefruit vidual permet compaginar el dret del vidu o la vdua a gaudir dels bns durant la resta de la seva vida amb l'expectativa i l'inters dels fills comuns d'esdevenir plens propietaris en el moment en qu mori el seu progenitor.
FUOC P07/03030/02210
11
2. Els drets reals
2.1. Seu normativa El Codi civil espanyol de 1889 no fa un tractament sistemtic unitari dels drets reals. El llibre II tracta "dels bns, de la propietat i de les seves modificacions" (art. 333 a 608). En aquest marc s'inclou, a banda del dret de propietat, la regulaci dels drets d'usdefruit, d's, d'habitaci i les servituds, que vindrien a ser considerats "modificacions" del domini. En canvi, altres drets reals, concretament el cens, la penyora i la hipoteca, es regulen en el llibre IV, "De les obligacions i contractes": fent-ho aix, es posa en primer pla el fet que es tracta de drets que procedeixen normalment de la celebraci d'un contracte, i la seva naturalesa real queda menys realada.
Aquesta sistematitzaci s anmala: primer, perqu cal tenir present que els drets regulats en el Llibre II tamb poden tenir el seu origen en un acord contractual; i segon, perqu en mantenir separada la ubicaci legal d'uns drets i els altres, resulta ms difcil de copsar la seva pertinena comuna a la categoria dels drets reals.
A banda de les normes codificades, la seu normativa del dret espanyol de coses es completa, substancialment, amb la Llei hipotecria i el seu Reglament. L'actual Llei hipotecria, dictada el 1946 (i modificada posteriorment diverses vegades), tracta sobretot de l'organitzaci i la dinmica del Registre de la Propietat, per tamb del rgim substantiu del dret d'hipoteca (cf. ttol V, art. 104 a 197). Per la seva banda, el Reglament hipotecari, a part de desenvolupar la Llei, estableix expressament la inscriptibilitat en el Registre d'alguns drets, als quals reconeix aix eficcia real. s el cas del dret d'opci (art. 14 RH), el dret de superfcie (art. 16.1 RH) i el dret de vol o elevaci (art. 16.2 RH), que s'estudien en els mduls 6 i 7. El dret civil catal supera, en part, aquest model normatiu de fragmentaci i dispersi tot regulant els drets reals de manera unitria en el LlibreVdel CodicivildeCatalunya. Aquest llibre va ser aprovat per la Llei 5/2006, de 10 de maig, que va refondre, modificar parcialment i completar les normes que encara contenia la Compilaci del dret civil en aquesta matria i diverses lleis especials que s'havien anat dictant la darrera dcada del segle passat. El Llibre V del Codi, en efecte, constitueix l'etapa final almenys per ara d'un lent procs d'evoluci cap a un sistema complet a partir de materials precedents bastant fragmentaris.
FUOC P07/03030/02210
12
La Compilaci de 1960 noms contenia algunes especialitats de l'usdefruit de boscos i plantes i de certes servituds urbanes, i una regulaci completa de l'emfiteusi. A partir de 1990, en una segona fase que es va allargar durant ms de deu anys, es van anar dictant lleis especials que regulaven diversos drets reals (censos, servituds, retenci, penyora, usdefruit, s, habitaci, superfcie, drets d'adquisici preferent, anticresi) i altres matries del dret de coses, com l'acci negatria, les immissions, les relacions de venatge i els modes originaris d'adquirir el domini. Tot aquest material normatiu ha estat resistematitzat i refs en el Codi civil de Catalunya a partir de la Llei 5/2006, abans citada.
La normativa del Llibre cinqu del Codi catal no exhaureix completament el dret de coses vigent a Catalunya. Les disposicions que regulen els lmits de la propietat en inters pblic i que, en alguns casos, donen lloc a estatuts dominicals singulars de molta rellevncia, com el de la propietat urbana o rstica queden fora del Codi (vegeu art. 545-2 CCCat) i es troben en lleis especials, estatals o autonmiques, segons all que resulti del repartiment constitucional i estatutari de competncies. D'altra banda, la regulaci catalana de la hipoteca (art. 569-27 i seg. CCCat) es remet reiteradament a la "legislaci hipotecria", s a dir, a les normes del Codi civil espanyol i de la Llei i el Reglament hipotecaris en matria d'hipoteca. En matria de registres, finalment, regeix tamb la normativa estatal, que s d'aplicaci directa a Catalunya. 2.2. Caracterstiques dels drets reals i distinci respecte dels drets de crdit En la seva concepci tradicional, els drets reals es caracteritzen pel fet de conferir al seu titular un poder directe sobre els bns i pel seu carcter absolut, s a dir, pel fet que es poden fer valer enfront de tothom (eficcia erga omnes). Ambdues notes contribueixen a distingir els drets reals respecte dels drets personals o dels drets de crdit. a)Immediatesa Es diu que els drets reals confereixen al seu titular un poder immediat i directe sobre els bns que en sn objecte. Aix es manifesta particularment respecte del dret de propietat. El propietari, per exemple, no necessita la intermediaci d'altres persones per a gaudir dels seus bns i exercir totes les facultats del domini. El dret de propietat li dna el poder de prendre autnomament decisions relatives al dest dels bns i d'executar-les de la manera que cregui oportuna. En altres paraules, el propietari pot realitzar el seu inters respecte del b directament.
Competncia legislativa Cal tenir en compte la reserva constitucional, a favor de l'Estat, de la competncia per a legislar sobre l'"ordenaci dels registres i instruments pblics" (art. 149.1.8 CE).
FUOC P07/03030/02210
13
Els drets de crdit, en canvi, no atribueixen al seu titular el creditor poders directes o immediats sobre els bns. El seu objecte s una conducta econmicament valuosa a crrec d'un deutor: una prestaci de donar, de fer o de no fer (art. 1088 CC). Per a satisfer l'inters del creditor, cal la cooperaci d'una altra part en la relaci jurdica, el deutor, obligat al compliment de la seva prestaci.
Fins i tot en cas que la constituci d'una relaci obligatria tingui com a finalitat la transmissi d'un b (per exemple, per mitj d'un contracte de compravenda), el dret de crdit no t per objecte la cosa venuda, sin la prestaci de lliurament d'aquesta cosa a crrec del venedor. Una vegada complerta l'obligaci de lliurament, el comprador n'adquireix la propietat, s a dir, el dret real (cf. art. 1095 CC).
Aquesta caracteritzaci dels drets reals per ra de la immediatesa del poder que atribueixen als seus titulars ha estat, per, justament qestionada. Hi ha drets reals que no comporten cap mena de poder directe i immediat sobre el b. Aix passa clarament amb les garanties no possessries (hipoteca, penyora sense desplaament), en algunes servituds (per exemple, en les denominades servituds negatives, que comporten una restricci d'actuaci imposada a l'amo de la finca gravada), en el dret de cens i en els drets d'adquisici preferent. La immediatesa dels drets reals es pot predicar d'aquells que, pel seu contingut, impliquen la possessi del b tpicament la propietat, per tamb l'usdefruit i moltes de les anomenades servituds positives, per no de la resta.
El creditor hipotecari, titular del dret real d'hipoteca, no t cap mena de poder directe i immediat sobre el b hipotecat, sin noms la facultat de provocar-ne l'alienaci forosa si el crdit s impagat (art. 569-2.3 CCCat i art.1858 CC). Tampoc no t cap poder immediat sobre la cosa el titular d'un dret d'opci, que est simplement facultat per a adquirir-la, si aix li conv, en les condicions i dins del termini establert pel ttol. L'exercici d'aquests drets es desenvolupa igual que en una relaci obligatria, llevat que, en el cas del dret d'opci, s'hagi pactat l'exercici unilateral del dret d'acord amb la llei (art. 56812.3 CCCat).
Fins i tot en el cas dels drets reals possessoris, la possibilitat d'exercir un poder directe i immediat sobre la cosa s'ha de matisar. L'existncia de lmits al dret de propietat pot condicionar l'exercici de certes facultats al compliment de requisits legals que impliquin la intervenci de tercers o de l'Administraci (pensem, per exemple, en l'aprofitament urbanstic de la propietat immobiliria). Si es tracta de drets reals en cosa aliena, l'exercici del dret pot implicar legalment el compliment de deures respecte del propietari, anlegs als que es generen en una relaci obligatria ordinria.
Aix, per exemple... ... l'usufructuari ha d'inventariar els bns i prestar cauci en garantia del compliment de les seves obligacions (art. 561-7 CCCat), ha de notificar al propietari tot acte de tercers del qual tingui notcia que pugui perjudicar els bns usufructuats (art. 561-8.1 CCCat) i s'ha de fer crrec de determinades despeses que pot haver contret el propietari (art. 561-12 CCCat).
Aquesta reflexi ha portat la doctrina a posar primordialment la seva atenci en una altra qualitat predicable amb carcter general dels drets reals: la seva eficcia erga omnes.
FUOC P07/03030/02210
14
b)Eficciaergaomnes Una altra nota distintiva dels drets reals s, en efecte, el seu carcterabsolut. Es diu, en aquest sentit, que els drets reals es poden fer valer enfront de tothom. Aquesta caracterstica es pot manifestar de diverses maneres segons les circumstncies. D'una banda, es pot fer palesa en la facultat d'exclusi inherent al dret real: el seu titular pot excloure qualsevol altra persona del gaudi de les utilitats prpies del b.
Exemple Un exemple d'aquest poder material d'exclusi el trobem, en seu del dret de propietat, en la facultat de tancament de les finques (art. 544-8 CCCat): el tancament d'una finca s un acte material d'exclusi del gaudi del b que afecta tothom.
D'altra banda, la naturalesa absoluta dels drets reals es reflecteix tamb en una facultat inherent a aquesta mena de drets, que es coneix tcnicament com reipersecutorietat: el titular del dret real pot perseguir la cosa per fer efectiu el seu dret all on aquesta es trobi. Aquesta facultat de persecuci implica el poder de fer declarar i reconixer el dret, i si cal, d'obtenir la restituci de la possessi de la cosa de qui la tingui per fer-ne efectiu el contingut.
Reipersecutorietat L'acci reivindicatria permet obtenir la restituci del b "davant dels possedors no propietaris" (art. 544-1 CCCat), s a dir, davant de qualsevol persona que posseeixi el b sense ttol per a fer-ho.
Segurament, per, la manifestaci jurdicament ms fecunda d'aquesta eficcia erga omnes dels drets reals la trobem en all que es coneix com oposabilitat: diem que el dret real s oposable a terceres persones si el seu titular conserva la seva posici jurdica i la pot fer valer enfront de nous adquirents o de persones que, en endavant, tinguin posicions jurdiques respecte del mateix b, fins i tot si es configuren com incompatibles amb la del titular del dret real.
Exemple Aix, un cop constitut un dret real de servitud que faculti el seu titular per a transitar per la finca d'una altra persona, si aquesta finca s transmesa a un tercer, el nou propietari ha de respectar el dret de servitud i permetre al seu titular de seguir exercint el seu dret de pas.
Els drets de crdit, en canvi, no es poden fer valer erga omnes, sin noms inter partes, s a dir, enfront de la persona obligada i, eventualment, els seus hereus (art. 1257 CC). Es diu, en aquest sentit, que la seva eficcia no s absoluta, sin relativa. La definici dels drets reals a partir de la seva eficcia absoluta o oposabilitat a tercers s ms escaient que la seva caracteritzaci com a drets immediats o directes sobre els bns, per ha ser matisada en un doble sentit:
FUOC P07/03030/02210
15
L'eficcia erga omnes dels drets reals est subjecta a certs lmits relacionats amb la protecci de l'aparena i la seguretat jurdica. Si es tracta d'un b immoble, encara que un dret s'hagi constitut com a real i respongui a un dels tipus legalment previstos de dret real, la seva oposabilitat quedar fortament limitada si el dret no ha estat degudament inscrit en el Registre de la Propietat.
L'art. 34 LH Al tercer adquirent a ttol oners i de bona fe que inscriu el seu dret en el Registre no li sn oposables els drets reals sobre el b adquirit que no figuraven inscrits amb anterioritat al seu propi dret.
En sentit oposat, l'existncia del Registre de la Propietat permet estendre l'eficcia erga omnes prpia dels drets reals a drets o d'altres posicions jurdiques de naturalesa personal que, d'aquesta manera, poden arribar a adquirir "transcendncia real".
Exemple Aix, els contractes d'arrendament de bns immobles es poden inscriure en el Registre de la Propietat (art. 2, nm. 5 LH) i, si s'hi inscriuen, sn oposables enfront de tercers ms enll dels lmits establerts per la Llei d'arrendaments urbans i encara que no se'ls apliqui aquesta llei.
Aix, l'eficcia o transcendncia real esdev, a efectes prctics, ms important que la mateixa condici d'un dret com a real.
All que interessa a l'operador jurdic s saber quan un dret o posici jurdica t eficcia real, a banda de quina sigui la seva tipificaci jurdica. Els drets reals sn poders que tpicament presenten l'eficcia erga omnes que hem descrit, per aix no treu que hi hagi altres poders o situacions (de naturalesa personal o, si ms no, no tipificats expressament com a drets reals) que puguin gaudir del mateix grau d'eficcia per ra de la seva inscriptibilitat registral.
2.3. Tipologia dels drets reals El sistema dels drets reals gira entorn de la distinci entre la propietat, com a dret ms ple que incorpora el conjunt de facultats d's, gaudi i disposici que hom pot exercir sobre un b, i els dretsrealslimitats, que comprenen un nombre limitat d'aquestes facultats. Si sobre un b s'han constitut drets reals limitats, corresponen al propietari les facultats residuals no incloses en el contingut del dret real limitat (art. 541-1.2 CCCat). Els drets reals limitats, al seu torn, es poden classificar en quatre grans categories: a)Dretsdegaudi Sn drets que faculten el seu titular per a gaudir del b sobre el qual recauen. Dins del gaudi s'ha d'entendre inclosa qualsevol modalitat d'aprofitament de les utilitats de la cosa, sia el seu s, el seu consum o la seva fruci (s a dir, la destinaci a una activitat fructfera, amb apropiaci dels fruits). Naturalment,
FUOC P07/03030/02210
16
la modalitat i el grau d'aprofitament que confereixen els drets reals de gaudi varia en funci del tipus de dret i d'all que resulti en cada cas del ttol de constituci. Dels drets reals limitats regulats en el Codi civil de Catalunya, pertanyen a la categoria dels drets reals de gaudi els drets d'usdefruit (art. 561-2), d's (art. 562-6), d'habitaci (art. 562-9), d'aprofitament parcial (art. 563-1), de superfcie (art. 564-1), de servitud (art. 566-1) i de vol o elevaci (art. 567-1). D'entre aquests drets, el d'usdefruit s el que ofereix les possibilitats de gaudi ms mplies, perqu inclou el dret d'usar i gaudir plenament del b usufructuat, percebent-ne totes les utilitats, amb l'nic lmit de no modificar-ne la forma i la substncia. Els drets de superfcie i de vol, en canvi, poden facultar per a construir en una finca aliena i, en aquest cas, el seu titular adquireix la propietat d'all que edifiqui, sia amb carcter temporal (dret de superfcie) o definitiu (dret de vol). La resta de drets reals de gaudi atribueixen, com veurem en el mdul 6, utilitats ms restringides, que es poden circumscriure noms a l's o noms a la fruci, i generalment amb carcter limitat tant en el primer cas com en el segon. El dret de servitud mereix una menci particular. Les servituds sn drets connectats tant activament com passivament a un immoble, ja que atribueixen als propietaris o titulars de drets reals possessoris d'una finca l'anomenada finca dominant un s determinat d'una altra finca o b comporten una reducci de les facultats del titular d'aquesta altra finca l'anomenada finca servent (vegeu art. 566-1 CCCat i art. 530 CC). Quan la servitud inclou el dret d'usar d'alguna manera la finca servent (per exemple, una servitud de pas, que permet al seu titular transitar per la finca gravada), podem considerar-la, sens dubte, un dret de gaudi. En canvi, s qestionable que ho siguin tamb les anomenades servituds negatives, que comporten la reducci de les facultats del titular servent. Aquestes servituds poden incrementar el gaudi de la finca dominant, per no faculten, en sentit propi, per a gaudir de la finca gravada.
Exemple Per mitj d'una servitud, es pot impedir al propietari del predi servent obrir finestres, edificar ms enll d'una determinada altura (servitud d'altius non tollendi), emetre sorolls o realitzar qualsevol altre activitat que, altrament, podria fer. Aquestes prohibicions s'estableixen perqu incrementen el gaudi de la finca dominant, que, d'aquesta manera, t ms privadesa, mant vistes sobre un paisatge, gaudeix de ms tranquillitat, etc., per no comporten, en cap sentit, un gaudi directe de la finca servent.
b)Dretsderealitzacidevalor Els drets de realitzaci de valor sn drets de garantia i faculten el seu titular per a alienar el b sobre el qual recauen s a dir, per a realitzar el valor del b en cas que el deutor de l'obligaci garantida la incompleixi. L'alienaci ha de tenir lloc pel procediment pactat, d'acord amb la llei, o pels procediments d'execuci establerts en la legislaci processal. Els diners que s'obtenen amb
FUOC P07/03030/02210
17
aquesta alienaci forosa s'apliquen al pagament del deute garantit, d'acord amb el que resulti del ttol de constituci del dret i respectant les regles sobre preferncia de crdits legalment establertes. Els drets reals de garantia poden comportar desplaament de la possessi (a favor del seu titular o d'una tercera persona) o no; en aquest darrer cas, l'eficcia real del dret es vincula a la seva inscripci en un registre pblic. Pertanyen a la categoria dels drets reals de realitzaci de valor el dret d'hipoteca (art. 1858 CC i art. 569-27 i seg. CCCat), el dret de penyora (art. 1863 CC i art. 569-12 CCCat), el dret d'anticresi (art. 1881 CC i art. 569-23 CCCat) i, especficament en el dret catal, el dret de retenci (art. 569-3 CCCat). Cal tenir en compte que, a banda de la hipoteca immobiliria i la penyora mobiliria amb desplaament possessori, l'ordenament espanyol tamb permet constituir hipoteques mobiliries i penyores sense desplaament de la possessi, d'acord amb la Llei de 16 de desembre de 1954. Aquestes modalitats de garantia sn aplicables a Catalunya, com tamb altres garanties reals regides per normes de dret mercantil (per exemple, la hipoteca naval). c)Dretsd'adquisicipreferent Sn drets que faculten el seu titular per a adquirir un b, amb preferncia a d'altres persones. Aquests drets no confereixen als seus titulars cap poder directe i immediat sobre els bns, sin noms una facultat d'adquirir-los en els casos i complint els requisits que estableixin la llei i el seu ttol de constituci. La seva naturalesa real deriva del fet que la facultat adquisitiva es pugui fer valer erga omnes, independentment de qui sigui el titular del dret en el moment del seu exercici. D'acord amb el llibre V del Codi civil de Catalunya, sn drets reals d'adquisici preferent el dret d'opci, el dret de tanteig i el dret de retracte (art. 568-1 CCCat).
Exemple Constitut sobre un b un dret real d'opci, el seu titular pot exercir la facultat d'adquirirlo dins del termini establert i pagant el preu que s'havia convingut, i ser irrellevant que el concedent de l'opci hagi transms el b a una altra persona o que li hagi estat embargat i venut en un procediment executiu, ja que el dret d'adquisici es podr fer efectiu enfront del nou adquirent.
FUOC P07/03030/02210
18
En el dret espanyol, la qualificaci dels drets d'adquisici preferent com drets reals s discutida, perqu no sn objecte de tipificaci com a tals en el Codi civil espanyol o en altres lleis. Cal tenir en compte, per, que l'article 14 del RH permet inscriure en el Registre de la Propietat els contractes o els pactes d'opci de compra, sempre que es compleixin els requisits establerts en el mateix article. Si s inscrit, el dret d'opci amb independncia de la seva naturalesa i qualificaci t transcendncia o eficcia real. El mateix es pot dir, en la mesura que admeten inscripci i poden tenir eficcia enfront de tercers, dels drets de tanteig i de retracte.
d)Crreguesreals Hi ha, finalment, drets reals que faculten el seu titular per a exigir a una altra persona la realitzaci d'una prestaci. All que els distingeix dels drets personals o de crdit s el fet que l'obligaci s'imposa per ra de la titularitat d'un b tpicament, un b immoble i aquest garanteix el pagament directe i immediat. Es diu, en aquests casos, que el b queda afectat al compliment de l'obligaci, la qual pesa com a crrega o gravamen real sobre aquest i es transmet a les persones que, en cada moment, en siguin titulars. Constitueix una crrega real entesa en aquest sentit el dret real de cens, que atribueix al seu titular la facultat de reclamar el pagament d'una prestaci peridica anual al propietari de la finca gravada (art. 565-1 CCCat). Cal tenir en compte, per, que el concepte de crrega o gravamen real s ambigu, i en el llenguatge jurdic es pot predicar tamb, en sentit ampli, de tots els drets reals limitats, ja que, certament, pesen sobre la propietat gravant-la, amb efecte erga omnes. Aqu utilitzem aquest concepte en un sentit ms estricte, referint-lo exclusivament als drets reals que faculten per a exigir el compliment d'una prestaci, drets que, en la seva vessant passiva, impliquen l'afecci d'un immoble al pagament de l'obligaci. Tamb es poden considerar incloses en la categoria de les crregues reals, en aquest sentit estricte, la d'invertir quantitats en obres benfiques, quan aquesta obligaci s'imposa sobre un b determinat (tal com preveu l'art. 788 CC) o l'obligaci de pagament de les despeses comunes en la propietat horitzontal, en la mesura que els elements privatius hi estan afectats amb carcter real (art. 553-5 CCCat).
L'expressi "lliure de crregues" En el trfic jurdic, l'afirmaci que un b s'aliena "lliure de crregues" implica la inexistncia de drets reals limitats de qualsevol tipus, i no noms de crregues reals en sentit estricte.
FUOC P07/03030/02210
19
3. L'autonomia privada en la configuraci dels drets reals
En matria de contractes, com s sabut, l'autonomia privada es pot desplegar amb molta amplitud. A l'hora de configurar una relaci obligatria, les parts poden establir els pactes, les clusules i les condicions que tinguin per convenient, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral o a l'ordre pblic (art. 1255 CC). Aquesta llibertat est molt relacionada amb l'eficcia relativa dels drets i les obligacions personals, que noms vinculen les parts que van celebrar el contracte i els seus hereus. En seu de drets reals, per, no hi ha una norma equivalent a l'article 1255 del CC, i per aix se suscita el dubte de si els particulars poden constituir les relacions jurdicoreals que tinguin per convenient dins dels lmits abans esmentats (sistema de numerus apertus) o si, en canvi, s'han de cenyir als tipus legalment previstos (sistema de numerus clausus). El dubte no es pot resoldre per aplicaci directa o analgica de l'article 1255 del CC, argumentant que els drets reals limitats es constitueixen en molts casos per mitj de contracte. Els drets reals estan cridats a produir efectes respecte de tercers que no van intervenir en la seva constituci, i per tant, la seva configuraci pot afectar substancialment la circulaci dels bns i l'ordre pblic econmic. La tesi favorable al numerus apertus dels drets reals recolza, sobretot, en l'article 2.2 LH i l'article 7 RH. D'acord amb l'article 2 LH, s'inscriuen en el Registre de la Propietat els ttols en qu es constitueixin "drets d'usdefruit, s, habitaci, emfiteusi, hipoteca, censos, servituds i qualssevol altres [drets] reals". L'article 7 RH afegeix que no solament s'hi han d'inscriure els ttols relatius als drets reals que s'esmenten en l'article 2 LH, sin tamb "qualssevol altres [ttols] relatius a drets de la mateixa naturalesa, com tamb qualsevol acte o contracte de transcendncia real que, sense tenir nom propi en dret, modifiqui, immediatament o en el futur, algunes de les facultats del domini sobre bns immobles o inherents a drets reals". La Direcci General de Registres i del Notariat (DGRN) s'ha hagut de pronunciar reiteradament sobre els lmits de l'autonomia privada en matria de drets reals en resoldre recursos governatius contra notes de qualificaci emeses per registradors de la propietat que s'havien negat a inscriure en el Registre actes, pactes o estipulacions perqu no tenien transcendncia real. La doctrina de la DGRN es decanta matisadament a favor de la tesi del numerus apertus dels drets reals i entn, per tant, que es poden constituir drets reals no especficament previstos pel legislador. Aquesta llibertat, per, s'ha d'ajustar
FUOC P07/03030/02210
20
a certs lmits i ha de respectar les normes imperatives de l'estatut jurdic dels bns. De les resolucions de la DGRN, se'n poden desprendre algunes conclusions: Per a la inscripci d'un dret en el Registre cal que s'hagi establert com a real o que aquesta naturalesa es pugui induir clarament de les estipulacions del negoci que el constitueix. Altrament, preval la presumpci de llibertat del domini i el dret en qesti es considera personal. El dret que es pretengui inscriure ha de presentar les caracterstiques prpies d'un dret real. El seu objecte ha de ser un b ja existent i susceptible de constncia registral.
Exemple Aix, no es pot inscriure com a estipulaci real el dret a adquirir una part d'all que es construeixi en virtut d'un contracte de permuta de solar per edificaci futura, si no s'estableix ja des de l'inici una comunitat sobre el solar (RDGRN 13.7.2005, RJ 2005\5654). Doctrina registral En aquest sentit, vegeu la RDGRN 6.3.2001 (RJ 2002\2172), que qualifica un dret d'adquisici preferent com dret personal.
La finalitat econmica que es pretn assolir amb la constituci d'un dret atpic no s'ha de poder complir adequadament recorrent a un dret real tpic. Si la necessitat que hom pretn satisfer es pot assolir per mitj d'un dret legalment establert si cal, modelant-lo en funci dels interessos del cas concret, es rebutjar la inscripci del dret atpic per raons de major claredat en el trfic i de seguretat jurdica.
Exemple En aquest sentit, la RDGRN 25.4.2005 (RJ 2005\5173) denega la inscripci d'un dret, constitut a ttol de donaci pel propietari del b, consistent en la facultat d'arrendar-lo i percebre'n la renda. La resoluci entn que, per a aconseguir la finalitat pretesa, es podia haver recorregut al dret real d'usdefruit, adaptat a les circumstncies del cas.
En la configuraci de drets o posicions juridicoreals atpiques, cal observar els denominats principis hipotecaris i, en general, les normes imperatives de l'ordre pblic econmic: Aix, la DGRN ha rebutjat la inscripci registral de drets o reserves de facultats que no respecten el denominat principi de determinaci o especialitat, o que tenen carcter perpetu i irredimible, si no hi ha una causa que en justifiqui la perpetutat.
Exemple Es poden veure, per exemple, les RDGRN 6.11.1996 (RJ 1996\7928) i 29.4.1999 (RJ 1999\2762), que rebutgen la inscripci de reserves de dret de vol, fetes a favor dels propietaris de l'edifici, sense concretar el termini d'exercici i sense precisar tampoc el nombre de plantes que s'han d'edificar, o b estenent-lo a tota l'edificabilitat que permetin en cada moment les normes urbanstiques.
FUOC P07/03030/02210
21
La necessitat de respectar les normes imperatives de l'ordre pblic econmic ha portat tamb a rebutjar els drets reals de garantia atpics, en la mesura que contravinguin les normes sobre prelaci de crdits o que pretenguin produir els efectes del pacte comissori, prohibit en l'ordenament espanyol (cf. art. 1859 CC).
Per aquesta ra, la DGRN impedeix la constncia registral de pactes d'opci de compra establerts a favor d'un creditor si el seu exercici es condiciona a l'impagament del deute i es pacta que el preu de compra en exercici de l'opci ser el de l'obligaci no satisfeta (RDGRN 10.6.1986, RJ 1986\3840; RDGRN 29.9.1987, RJ 1987\7646).
Finalment, per donar transcendncia real a un determinat dret o estipulaci, la DGRN acostuma tamb a tenir en compte la seva funci, utilitat i viabilitat econmica. Aix l'ha portat a ser relativament flexible a l'hora de permetre la inscripci de drets o pactes vinculats a necessitats urbanstiques o noves formes d'aprofitament dels bns.
Exemple En aquest sentit, vegeu la RDGRN 14.5.1984 (RJ 1984\2588), que permet inscriure el dret a expandir un garatge subterrani pel subsl d'una altra finca, encara que es tracti d'un dret de servitud atpic de carcter perpetu, en considerar-lo "una exigncia de les relacions sociourbanstiques que la realitat genera".
A Catalunya, la regulaci dels drets reals en el Llibre V del Codi reflecteix, i en bona mesura incorpora, aquesta orientaci general favorable al numerus apertus, tal com l'ha anat definint la jurisprudncia registral: D'una banda, el Codi catal integra en la llista de drets reals tpics alguns drets que en l'ordenament espanyol van guanyar carta de naturalesa o van adquirir transcendncia real de manera molt ms indirecta, a partir de la seva menci en el Reglament hipotecari com a drets inscriptibles o a partir de la doctrina aperturista elaborada per la DGRN. Aquest s el cas, en concret, del dret de superfcie, el dret de vol o els drets d'adquisici preferent. El fet de plasmar-los com a drets reals tpics en una norma amb rang de llei pot coadjuvar a incrementar la seguretat jurdica, i consegentment, la fludesa del trfic. D'altra banda, en la configuraci normativa dels drets reals de gaudi i d'adquisici preferent, el legislador catal dna tamb un paper molt rellevant a la voluntat privada, en consonncia amb el principi de llibertat civil que inspira l'ordenament catal (art. 111-6 CCCat). Aix es posa de manifest en la regulaci del contingut d'aquests drets, que remet preferentment a all que estableixi el ttol de constituci, i tamb en la previsi legal de pactes o estipulacions que els constituents del dret poden discrecionalment incloure en el ttol constitutiu com "rgim voluntari". La previsi d'aquestes normes de rgim voluntari compleix una important funci facilitadora de l'autonomia privada (cf., per exemple, els art. 561-3.2, 564-4 i 567-2.2 CCCat, en l'usdefruit, la superfcie i el dret de vol, respectivament).
FUOC P07/03030/02210
22
La rellevncia de la voluntat privada es posa de manifest, molt especialment, en el ms important dels drets reals de gaudi, l'usdefruit. D'acord amb l'article 561-1.2 del CCCat, les disposicions del Codi s'apliquen noms "en all que no resulta del ttol de constituci ni de les seves modificacions".
FUOC P07/03030/02210
23
4. La possessi
4.1. Concepte, objecte i classes de possessi a)Concepteirellevnciajurdicadelapossessi La possessi s una situaci de fet en la qual una persona subjecta un b a l'acci de la seva voluntat. L'article 521-1.1 CCCat, en efecte, descriu la possessi com a "poder de fet", i de l'article 521-2.1 es desprn que la possessi s'adquireix quan el possedor subjecta la cosa o el dret al seu poder o, si ms no, est en condicions de fer efectiu aquest poder per mitj d'un acte de voluntat.
Exemple Sn supsits de possessi, l'ocupaci d'un habitatge, l's d'un vehicle, el conreu d'una finca rstica, la conservaci d'un fons documental en un arxiu o la tinena d'unes mercaderies, a disposici prpia, en un magatzem.
Normalment, el poder de fet en qu la possessi consisteix s'exerceix en virtut d'un dret que faculta el seu titular per a realitzar actes possessoris. s una mxima d'experincia que els bns acostumen a ser possets per persones que hi tenen algun dret, sia real o personal: un propietari est facultat per a posseir els bns sobre els quals recau el seu dret de propietat, i el mateix es pot dir, per exemple, d'un usufructuari, un arrendatari o un comodatari. En tots aquests casos, la possessi exterioritza el dret del possedor, el fa aparent als ulls de tothom. Tanmateix, aquesta correspondncia entre titularitat d'un dret i possessi no s absoluta. Es pot tenir la titularitat d'un dret sense la possessi de la cosa de qu s objecte i, inversament, es pot tenir la possessi sense tenir cap dret sobre la cosa posseda. L'exemple ms simple s el del lladre, que posseeix la cosa furtada o robada per que no n's propietari, ja que el furt o el robatori no sn ttols adquisitius del domini. La mateixa dissociaci es pot produir en molts altres supsits. Els bns circulen a vegades a l'empara de ttols putatius o nuls no aptes per a transmetre la propietat o el dret que es tracti. En aquests casos, l'adquirent no tindr el dret, per s la possessi. Sn freqents tamb els casos en qu el ttol que legitima per a posseir s'extingeix, queda resolt o esdev inefica per una altra causa: si el possedor no restitueix la cosa posseda, es produir tamb aquesta dissociaci. L'aparena de titularitat que es fa pblica amb la possessi pot ser, per tant, enganyosa. s important ser conscient de la possibilitat que es produeixi aquesta divergncia perqu l'ordenament jurdic atribueix efectes jurdics a la posses-
Drets no possessoris Hi ha drets que no comporten possessi dels bns de qu sn objecte. Aix passa, per exemple, en els drets d'adquisici preferent o els drets de garantia no possessoris, com la hipoteca.
FUOC P07/03030/02210
24
si, amb independncia de la seva correspondncia amb un dret que li serveixi de suport. La possessi s protegida i produeix efectes com a tal, al marge que estigui sustentada o no en un ttol jurdic vlid i inatacable. Per a entendre-ho millor, pot ser til anticipar quins sn aquests efectes jurdics. Sistemticament, els podem classificar en quatre grups: Atribuci de mitjansdeprotecciautnoms. El possedor s protegit enfront d'actes de pertorbaci o usurpaci de la possessi per les accions interdictals o de tutela sumria de la possessi i de l'acci publiciana (art. 522-7 CCCat). La legitimaci per a exercir aquestes accions correspon a tot possedor, al marge de la causa en qu fonamenti la seva possessi. Atribuci d'una funcidelegitimaci. La llei tutela l'aparena que genera la possessi i presumeix que el possedor s titular del dret en concepte del qual posseeix (art. 522-1 CCCat). Naturalment, aquesta presumpci pot ser destruda i no preval enfront d'altres sistemes de publicitat ms sofisticats, com la publicitat registral. Dins d'aquests lmits, per, la possessi s un mitj de legitimaci en el trfic i la llei protegeix, si es compleixen certes condicions, a qui confia en la presumpci abans esmentada.
Exemple Aix, qui adquireix la possessi d'un b moble de bona fe i a ttol oners pot arribar a adquirir-ne la titularitat, encara que el seu transmitent no la tingus (art. 522-8 CCCat, que s'estudia en el mdul 3 relatiu a l'adquisici i la transmissi de la propietat i els altres drets reals).
Atribuci d'efectes adquisitius de la titularitat en concepte de la qual hom posseeix (usucapi). Amb el pas del temps, si la possessi t els requisits establerts per la llei, el possedor pot arribar a esdevenir propietari o titular del dret en concepte del qual ha posset (art. 522-6 i 531-23 a 531-29 CCCat). Per raons de seguretat jurdica, la llei facilita que certes posicions claudicants s'acabin consolidant i que l'aparena, transcorregut un cert temps, esdevingui una realitat jurdica inatacable.
Regulaci de les conseqncies de l'acabament d'una situaci possessria (liquidacidelasituacipossessria. Quan un possedor ha de restituir la cosa posseda pel fet d'haver estat venut per una persona amb millor dret a posseir, cal liquidar la situaci possessria i determinar a qui corresponen els fruits produts, qui s'ha de fer crrec de les despeses realitzades i qui ha d'assumir les conseqncies del deteriorament o la prdua dels bns possets (art. 522-2 a 522-5 CCCat).
b)Objectedelapossessi D'acord amb l'article 521-1 del CCCat, la possessi s un poder que recau sobre una cosa o un dret.
FUOC P07/03030/02210
25
La possessidelescoses s fcil de copsar per a qualsevol observador. Es manifesta amb actuacions que comporten contacte material amb elles com ara la seva ocupaci i s i tamb per mitj de conductes que, sense aquest contacte directe, impliquen la possibilitat d'exercir-hi discrecionalment una influncia immediata. La possessidelsdrets, en canvi, resulta menys evident, perqu es tracta d'una construcci jurdica. Quan el titular d'un dret sobre un b cedeix la possessi d'aquest a una altra persona, en virtut d'un contracte o de qualsevol altre acte jurdic, per en ret la titularitat, la llei segueix considerant-lo possedor: deixa de posseir la cosa que materialment passa a la persona a qui ha estat cedida, per continua posseint el dret. La possessi dels drets, atesa la seva manca de corporetat, no es manifesta per una relaci de contacte material sobre l'objecte posset (com passa en la possessi de les coses), sin per mitj d'actes d'exercici.
Exemple El propietari que arrenda una finca o que diposita unes joies en una caixa de seguretat bancria perd la possessi de la cosa, per mant la possessi del dret de propietat. La possessi del dret es manifesta, per exemple, en la celebraci del contracte d'arrendament o de dipsit, en la percepci de les rendes dels lloguers, en el pagament de les despeses de custdia dels bns dipositats o en el pagament dels impostos que graven la propietat.
El tractament com a possedor de la persona que, actuant com a titular d'un dret, cedeix la possessi material de la cosa a un tercer, s particularment til. Mantenint la condici de possedor del seu dret, aquesta persona pot fruir de la protecci possessria que correspon a tot possedor, pot fer valer la legitimaci inherent a la possessi i, si el dret t naturalesa real i el seu ttol no era vertader i vlid, pot usucapir el dret posset.
La persona que, actuant com a propietari, arrenda la cosa a un tercer pot arribar a usucapir el dret de propietat si es donen els requisits legals perqu es produeixi aquest efecte, encara que no tingui la possessi material de la cosa per haver-la cedit a l'arrendatari.
La distinci entre la possessi de coses i la possessi de drets no s reconeguda expressament en alguns ordenaments jurdics, que han de recrrer aleshores a la distinci entre possessimediata i possessiimmediata. D'acord amb aquesta construcci, quan el titular d'un dret cedeix la possessi de la cosa a una altra persona, tot conservant el seu dret, esdev possedor mediat i passa a posseir (mediatament) la cosa per mitj del cessionari, que en ser possedor immediat. Tant en el dret catal com en el dret espanyol, no cal recrrer a aquesta construcci perqu n'hi ha una altra d'alternativa: admesa la possessi de drets (en dret espanyol, vegeu art. 430 CC), s'ha d'entendre que poden concrrer la possessi de la cosa per part de qui la t materialment i la possessi del dret per part de qui l'ha cedida en virtut d'un contracte o un altre ttol jurdic. Ambdues possessions gaudeixen de protecci i produeixen efectes jurdics en els seus mbits respectius. c)Classesdepossessi
FUOC P07/03030/02210
26
No tots els fenmens possessoris es presenten de la mateixa manera ni produeixen els mateixos efectes jurdics. Ho acabem de veure amb la distinci entre la possessi de coses i la possessi de drets. Hi ha d'altres distincions que tamb sn rellevants en relaci amb els efectes de la possessi: la distinci que es pot fer entre el possedor en concepte de titular i el possedor com a detentor, i la que es pot fer entre el possedor de bona fe i el possedor de mala fe. Possessienconceptedetitulard'undretipossessicomadetentor L'apartat 2 de l'article 521-1 CCCat defineix el supsit anomenat dedetenci, que s'ha d'oposar a la possessienconceptedetitular d'un dret. Des d'aquesta perspectiva, la possessi es pot presentar de dues maneres diferents: Quan el possedor exerceix el seu poder de fet apareixent externament com a titular d'un dret, diem que posseeix "en concepte de titular". La manifestaci d'un concepte possessori s rellevant tant perqu es produeixi, si escau, l'efecte adquisitiu del dret ex article 522-8 CCCat (cf. l'apartat 1, que estableix que l'adquisici de la possessi pot comportar, en certs casos, l'adquisici del dret "en qu es basa el concepte possessori"), com perqu es pugui produir la usucapi, si hom posseeix en concepte de titular d'un dret real (cf. art. 531-24.1, d'acord amb el qual "per a usucapir, la possessi ha d'sser en concepte de titular del dret").
La possessi en concepte de titular d'un dret no implica necessriament que el possedor sigui efectivament titular. Si ho fos, no necessitaria mai usucapir, i tanmateix, el Codi estableix com a requisit per a la usucapi que la possessi sigui en concepte de titular (art. 531-24.1 CCCat i art. 1941 CC). A l'efecte de qualificar una possessi com a possessi en concepte de titular, all que s decisiu s el capteniment extern del possedor com a titular, no el fet que efectivament ho sigui.
Exemple Si comprem una bicicleta furtada i ho fem fora d'un establiment obert al pblic, sense saber que procedeix d'un furt, no n'adquirim la propietat (art. 522-8.3 CCCat), per ats que la possem comportant-nos com si fssim propietaris, podem arribar a adquirir-ne la propietat per usucapi (art. 531-27.2).
En cas que el possedor no exterioritzi cap concepte possessori o posseeixi per tolerncia del titular del b, la llei qualifica aquesta situaci com detenci. La detenci noms produeix els efectes que, per a cada cas concret, estableixen les lleis. El detentor, en concret, gaudeix de la protecci interdictal (art. 522-7.1), per no pot adquirir a non domino ex article 5228, ni tampoc pot usucapir (art. 531-24.2).
T la condici de detentor... ... el precarista, s a dir, aquella persona que posseeix per tolerncia del titular del dret, el qual pot reclamar la restituci de la possessi de la cosa a discreci.
FUOC P07/03030/02210
27
Es pot confrontar la distinci que formula l'apartat 2 de l'article 521-1 CCCat amb la que estableix l'article 430 CC entre possessinatural i possessicivil: "Posesin natural es la tenencia de una cosa o el disfrute de un derecho por una persona. Posesin civil es esa misma tenencia o disfrute unidos a la intencin de haber la cosa o derecho como suyos." La possessi natural es correspondria amb la detenci, en la qual el possedor no exterioritza la ra de la seva possessi (possideo, quia possideo), mentre que la possessi civil es correspondria amb la possessi amb voluntat d'actuar com a titular (animus rem sibi habendi). En aquest darrer supsit, el dret catal, encertadament, es fixa ms en l'aparena externa la "voluntat aparent externa" que no pas en la intenci, l'nim intern, del possedor.
Possessienconcepted'amoipossessienconceptedetenidor En el marc de la possessi amb voluntat d'actuar com a titular, s a dir, de la que s'exerceix manifestant algun concepte, el Codi civil espanyol introdueix en l'article 432 una ulterior categoritzaci: la que distingeix entre la possessienconcepted'amoi la possessienconceptedetenidor de la cosa o el dret "per a conservar-los i gaudir-ne pertanyent el domini a una altra persona". La doctrina espanyola ha discutit molt sobre el sentit d'aquesta distinci i la seva relaci amb la que formula l'article 430 CC entre possessi natural i possessi civil. La possessi en concepte de tenidor s una possessi que reconeix l'existncia d'una titularitat superior de la qual deriva el dret en concepte del qual posseeix el tenidor ("perteneciendo el dominio a otra persona").
Concepte d'amo i de tenidor Aix, hom pot afirmar que el propietari d'una finca arrendada s possedor a ttol d'amo, mentre que l'arrendatari ho s a ttol de tenidor, perqu el seu dret deriva del que correspon al propietari.
La categoria del possedor en concepte d'amo, per, s ms mplia, perqu el Codi exigeix aquesta modalitat de possessi per a usucapir (art. 1941 CC), i com veurem, es poden usucapir tant la propietat com els drets reals possessoris. Hom pot concloure, aleshores, que sn possedors en concepte d'amo tant la persona que posseeix com a propietari com la que ho fa com a titular d'un dret real possessori (la qual posseeix com a amo el seu dret). Per contra, seria possessi en concepte de tenidor la que tenen l'arrendatari, el dipositari, el comodatari o, en general, qualsevol altre titular d'un dret personal que impliqui possessi per que no pugui ser usucapit.
FUOC P07/03030/02210
28
El Codi catal eludeix encertadament aquesta distinci confusionria i evita qualificar la possessi ad usucapionem com a possessi en concepte d'amo. Enllaant amb la distinci que formula l'article 521-1 entre la possessi com a titular i la detenci, l'article 531-24.1 ens diu que la possessi apta per a usucapir ha de ser "en concepte de titular del dret". Addicionalment, per, cal que aquest dret sigui la propietat o un dret real possessori (art. 531-23.1). Possessidebonafeipossessidemalafe La possessi pot ser de bona fe o de mala fe. La distinci s sobretot rellevant a l'efecte de la liquidaci de les situacions possessries. En aquests casos, el possedor de bona fe s tractat de manera ms beneficiosa que el de mala fe, la conducta del qual resulta penalitzada.
En el dret espanyol, la distinci s tamb rellevant en seu d'usucapi, ja que els terminis de possessi per a usucapir sn ms curts si la possessi s de bona fe (vegeu art. 1940 CC). En dret catal, en canvi, la bona o la mala fe del possedor s irrellevant a l'efecte de la usucapi.
S'entn que la possessisdebonafe quan el possedor creu de manera justificable que s titular del dret en virtut del qual posseeix (art. 521-7.1 CCCat). A la creena en la titularitat caldria afegir, encara que el precepte no ho digui expressament, la creena que el ttol s inatacable, o si es vol, la ignorncia dels vicis que eventualment el puguin invalidar (tal com diu l'art. 433I CC). La creena a qu es refereix l'article 521-7.1 del CCCat ha de ser justificable. Aix significa que si el possedor ha incorregut en error, aquest ha de ser excusable; s a dir, ha de ser un error que no s'hauria d'haver pogut esvanir esmerant la diligncia exigible al possedor, que s'ha d'entendre com una diligncia mitjana. Confirma la idea que el possedor ha d'actuar de manera diligent el mateix article que ara citem en el seu apartat 3: els efectes de la bona fe cessen quan els possedors "poden raonablement saber" que no tenen dret a posseir. La bona fe es presumeix (art. 521-7.2 CCCat i art. 434 CC). Per tant, la prova que el possedor coneixia o podia raonablement conixer que no tenia ttol per a posseir o que el seu ttol estava viciat correspondr a qui vulgui fer valer les conseqncies de la mala fe (que ser normalment la persona que l'hagi venut en la possessi). La possessidemalafe es defineix per oposici al concepte de possessi de bona fe (art. 521-7.1 CCCat in fine). Aix doncs, posseeix de mala fe la persona que sap o pot raonablement saber que no s titular del dret en virtut del qual posseeix, s a dir, que no t dret a posseir (en aquest sentit,
FUOC P07/03030/02210
29
vegeu tamb l'apartat 3 de l'art. 521-7 CCCat). Tamb s'ha de considerar de mala fe el possedor que sap o pot raonablement saber que el seu ttol s claudicant, s a dir, que t algun vici determinant de la seva ineficcia. La possessi iniciada de bona fe pot esdevenir sobrevingudament de mala fe a partir del moment en qu el possedor sap, o pot saber raonablement, que no t dret a posseir (art. 521-7.3 CCCat). A partir d'aquest moment, es comenaran a produir els efectes de la possessi de mala fe. En aquest punt, doncs, s'aplica la regla del dret cannic que exigeix la permanncia de la bona fe perqu es produeixin els seus efectes (mala fides superveniens nocet). s discutit en quin moment es produeix el trnsit de la condici de possedor de bona fe a la de possedor de mala fe. Aquesta s una qesti de fet que depn de les circumstncies de cada cas, apreciades pels tribunals. El mer fet que el possedor sigui demandat no el converteix en possedor de mala fe si t raons per a creure que la seva posici est jurdicament ben fonamentada, encara que acabi perdent el procs (en aquest sentit, vegeu la STS 12.12.1994, RJ 1994\9437). 4.2. Adquisici, exercici i prdua de la possessi a)Adquisicidelapossessi L'article 521-2 CCCat s'ocupa de les formes d'adquirir la possessi. En distingeix dues: La subjeccidelacosaoeldretal'mbitdelpoderdelpossedor. Amb aquesta frmula s'inclou tant l'adquisici per ocupaci material del b, com l'adquisici pel fet de poder exercir una influncia immediata sobre el b, encara que no hi hagi contacte corporal (adprehensio ficta).
Exemple Serien supsits d'aprehensi ficta els d'adquisici de la possessi d'un b moble per lliurament de les claus del lloc on est emmagatzemat (art. 531-4.2.c CCCat) o els d'adquisici de la possessi dels bns incorporals mitjanant el lliurament dels ttols (art. 531-5 CCCat).
La posadadelacosaoeldretadisposicidelpossedor, segons es dedueixi de la relaci jurdica existent entre l'antic possedor i el nou. Aquesta modalitat d'adquisici de la possessi inclouria l'adquisici per tradici instrumental, el pacte de constitut possessori o l'acord entre el transmitent i l'adquirent d'un b (art. 531-4.2, lletres a, b, d CCCat). Aquestes classes de lliurament o tradici s'estudien en el mdul 3.
Si una venda es documenta en escriptura pblica, i d'aquesta no en resulta el contrari, l'atorgament de l'escriptura implica lliurament de la possessi, encara que el comprador no passi a ocupar materialment el b venut (art. 531-4.2.a CCCat).
FUOC P07/03030/02210
30
A banda d'aquestes dues maneres d'adquirir la possessi, s'ha de tenir present la possibilitat d'adquirir-la judicialment, en virtut de les accions que, a aquest efecte, regula la legislaci processal. Ens referim a l'acci per mitj de la qual es pretn obtenir la possessi de bns adquirits a ttol d'herncia (art. 250.1 LEC, nm. 3, equivalent a l'abans anomenat interdicte d'adquirir) o de bns adquirits per un ttol diferent de l'hereditari.
El dret catal no regula l'adquisici de la possessi per ministeri de la llei, tamb denominada possessicivilssima, que, en canvi, s que admet el Codi civil espanyol. L'article 440 CC entn, en cas de successi per causa de mort, que la possessi dels bns hereditaris es transmet a l'hereu des del moment mateix de la mort, en cas que arribi a acceptar l'herncia, sense que calgui, per tant, l'ocupaci material dels bns. En l'ordenament catal, contrriament, l'hereu que ha acceptat l'herncia noms t la possessi dels bns de l'herncia si l'ha presa (art. 6 CS).
Possessi civilssima Per a la possessi civilssima, vegeu l'article 438 in fine CC, d'acord amb el qual "la posesin se adquiere [...] por los actos propios o formalidades legales establecidas para adquirir tal derecho".
La possessi no es pot adquirir mai amb violncia mentre el possedor anterior s'hi oposi (art. 521-2.2 CCCat). En cas de violncia, la persona que ha estat usurpada de la seva possessi t acci per a recuperar-la durant un any per mitj de la pertinent acci de protecci possessria (art. 121-22 CCCat i art. 439.1 LEC). Mentrestant, conserva la seva possessi de manera incorporal. Si no exerceix l'acci, la seva possessi s'extingir un cop hagi transcorregut l'any (art. 521-8.e CCCat) i l'usurpador es convertir en nou possedor de la cosa. El vici de la violncia t carcter relatiu, s a dir, incideix en la relaci entre l'usurpador i l'usurpat: enfront de terceres persones diferents de la usurpada, s'ha d'entendre que l'usurpador s possedor de la cosa des del primer dia i, per tant, es pot defensar per mitj de les accions de tutela de la possessi si un tercer el pertorba en la seva possessi o l'usurpa. La llei regula tamb la capacitatperaadquirirlapossessi. Seguint el mateix criteri del Codi espanyol (art. 443), el Codi catal faculta els menors i els incapacitats per a adquirir la possessi (art. 521-3.1), i els ho permet en la mesura de la seva capacitat natural, s a dir, de la seva aptitud per a entendre el significat de l'adquisici de la possessi i per a voler-ho. Aquesta aptitud dependr del grau de maduresa intellectiva de la persona i de les circumstncies de l'acte adquisitiu. Si el menor o l'incapa no tenen prou capacitat natural per a adquirir ells mateixos la possessi, la podran adquirir per mitj dels seus representants legals. b)Exercicidelapossessi
La possessi illegtimament perduda... ... tampoc no es pot recuperar violentament: el propietari del b robat no pot recuperarlo del lladre per la fora, sin que ha de recrrer a l'auxili de l'autoritat.
FUOC P07/03030/02210
31
La possessi es pot exercir per mitj de qualsevol mena d'acte que denoti l's del poder de fet en qu la possessi consisteix o, si ms no, la subjecci potencial del b a aquest poder. Com hem indicat, la possessi de les coses s'exerceix normalment per mitj d'actuacions materials que impliquen algun tipus de contacte fsic amb elles i la possessi dels drets es manifesta per mitj d'actes d'exercici d'aquests. Des del punt de vista subjectiu, la possessi pot ser exercida pel mateix possedor o "per mitj d'una altra persona" (art. 521-1 CCCat). Aquesta expressi s ambigua i pot interpretar-se en diferents sentits: Exercici de la possessi permitjderepresentant. Com qualsevol acte no personalssim, els actes possessoris es poden realitzar habitualment per via de representaci. La representaci en la possessi pot ser voluntria (per exemple, per mitj d'un mandatari), orgnica (en el cas de les persones jurdiques, per mitj de les persones que ocupen els seus rgans) o legal (en el cas dels menors i els incapaos, per mitj dels seus pares o tutors). L'apartat 2 de l'art. 521-3 faculta els menors i els incapacitats per a exercir les facultats prpies de la possessi "amb l'assistncia de llurs representants legals". En aquest context, la idea d'assistncia no pot ser entesa en sentit tcnic, com a complement de capacitat, sin en el seu sentit vulgar de prestaci d'ajut o auxili, que pot tenir lloc per mitj de representaci legal. Exercici de la possessi permitjd'undetentorod'unaltrepossedorde lacosaenunconceptediferent. L'exercici de la possessi per mitj d'una altra persona pot tamb donar cobertura a aquelles situacions en qu hi ha un possedor immediat, el tenidor material de la cosa, i un altre o uns altres possedors mediats, que posseirien per mitj del primer. Com hem dit abans, per, en l'ordenament catal com en l'espanyol aquesta construcci s innecessria, perqu podem entendre que el possedor mediat no posseeix per mitj del tenidor de la cosa, sin que posseeix el seu dret directament. Exercici de la possessi permitjdeservidorsdelapossessi. Ni el Codi catal ni l'espanyol esmenten la figura del servidor de la possessi, que t l'origen en el dret alemany. S'entn per servidor de la possessi aquella persona que es troba en una relaci de dependncia personal, familiar o professional amb el possedor en virtut de la qual pot entrar en contacte amb els bns d'aquest realitzant actes que, externament, tenen carcter possessori.
Exemple El dependent d'una botiga s servidor de la possessi dels bns que despatxa, els quals sn possets pel titular de l'establiment. Tamb ho s, segons la jurisprudncia, el contractista en el contracte d'obra, que ocupa l'immoble instrumentalment, amb l'nica finalitat d'executar el contracte (per exemple, vegeu SAB 3.5.2006, JUR 2006\261195).
Per als operadors jurdics pot ser important... ... detectar la realitzaci d'actes d'exercici de la possessi, sobretot a l'efecte de la usucapi, ja que aquesta exigeix una possessi continuada sense interrupcions (art. 53124 CCCat).
FUOC P07/03030/02210
32
El servidor de la possessi no s un possedor, ni tan sols a ttol de detenci. Ha d'actuar dins dels lmits que li permet el possedor i ho fa, eventualment, seguint les seves instruccions, sense tenir cap poder de fet autnom sobre els bns del seu principal. En la mesura que el possedor es pot valer d'un servidor de la possessi per a exercir aquesta, es pot entendre que el servidor queda incls en el cercle de les "altres persones" a qu es refereix l'apartat 1 de l'art. 521-1. Una qualitat essencial dels actes d'exercici de la possessi s el seu carcter pblic. En el dret catal, que en aquest punt tamb segueix el Codi espanyol (art. 444 i 1941), ho confirmen dos articles: 521-2.2, relatiu a l'adquisici de la possessi, afirma que "la possessi no pot sser clandestina", i 531-24.1 requereix que la possessi hbil per a usucapir (possessi ad usucapionem) sigui pblica. Aix doncs, el repudi de la clandestinitat s rellevant tant en l'adquisici de la possessi com en els actes d'exercici: En el primer cas, la manca de publicitat comporta que els actes clandestins no perjudiquin la posici jurdica de la persona pertorbada. En particular, el termini d'un any per a exercir les accions de protecci de la possessi (art. 121-22 CCCat) no comena a crrer mentre els actes de pertorbaci no esdevenen perceptibles als ulls de la persona legitimada per a exercir l'acci.
Exemple s clandestina l'actuaci d'un empleat que se serveix dels utensilis de l'establiment on treballa per a fins particulars, com si fossin seus, si ho fa d'amagat i el titular de l'establiment no pot raonablement adonar-se'n ni reaccionar-hi en contra. Mentre aquesta actuaci no esdev aparent, no comena a crrer el termini del principal per a exercir l'acci interdictal.
D'altra banda, l'acte clandest no t virtualitat adquisitiva de la possessi per a qui el fa: qui fa seva la tinena d'un b de manera oculta no n'adquireix la possessi, ni tan sols com a detenci, i no pot exercir accions en defensa de la seva posici. En el segon cas, la manca de publicitat impedeix que el temps que duri aquesta conducta no pugui ser aprofitat per a usucapir. L'usucapient s'ha de comportar com a possedor obertament, de manera que el titular del dret pugui advertir la presncia d'aquesta possessi contrria i defensarse'n amb la interrupci de la usucapi.
FUOC P07/03030/02210
33
Les qualitats jurdiques de la possessi, com tamb el concepte possessori, es poden modificar al llarg del seu exercici: una possessi inicialment de bona fe es pot convertir en possessi de mala fe; una possessi clandestina pot esdevenir pblica; una possessi en concepte de mer tenidor de la cosa pot passar a exercir-se en concepte de propietari. Aquest darrer supsit la denominada interversidelconceptepossessori s particularment important a l'efecte de la usucapi, perqu noms pot usucapir qui posseeix en concepte de titular d'un dret real possessori.
Actes d'interversi El massover d'una finca rstica que passa a comportar-se pblicament com a propietari de la finca, exercint actes de domini, ha intervertit unilateralment i illegtimament el seu concepte possessori.
c)Prduadelapossessi L'article 521-8 CCCat, reproduint en essncia la regla de l'article 460 CC, enumera cinc causes que determinen l'acabament de la possessi: La cessivoluntria del b que n's objecte a una altra persona, en un concepte incompatible amb la possessi del cedent. Aquesta cessi voluntria es produeix tant en el cas de lliurament material del b com en els de realitzaci dels altres actes que tenen valor traditori (art. 531-4). Perqu la cessi produeixi la prdua de la possessi, el cessionari ha de rebre la possessi en el mateix concepte en qu la tenia el cedent; altrament, es mantindran dues possessions en conceptes diferents. Ho confirma l'article 521-4, que considera admissible la possessi de dues persones sobre el mateix b, si els conceptes possessoris sn compatibles.
Quan el propietari cedeix la possessi del b arrendat a l'arrendatari, aquest passa a posseir en concepte d'arrendatari, per l'arrendador no perd la possessi: segueix posseint el seu dret de propietat, amb la intermediaci de l'arrendatari.
L'abandonament. Aquest acte no queda legalment descrit, per s'ha d'entendre que consisteix en una conducta per la qual es posa fi a la subjecci de la cosa o el dret a la voluntat del possedor, sense fer-ne cessi a una altra persona. Aquest acte ha de ser voluntari, i per tant, no hi ha abandonament en els casos de prdua o extraviament del b. L'abandonament de la possessi no comporta necessriament abandonament de la propietat (derelictio): la derelicci requereix un nim adreat especficament a aquest fi, que ni tan sols es presumeix per l'aband de la possessi (art. 543-1 i 543-2).
FUOC P07/03030/02210
34
La prdua o destrucci total del b. Prdua o destrucci sn aqu termes sinnims; no s'ha d'interpretar prdua com extraviament. En cas d'extraviament, no es pot considerar perduda la possessi de la cosa, mentre no l'ocupi i passi a posseir-la una altra persona.
Extraviament i prdua de la possessi Vegeu l'article 461 del CC espanyol: "La posesin de la cosa no se entiende perdida mientras se halle bajo el poder del poseedor, aunque ste ignore accidentalmente su paradero."
El fet que elbrestiforadeltrficjurdic. Aquesta eventualitat es produeix quan el b esdev de domini pblic. Encara que el titular anterior mantingui un poder de fet sobre el b demanial, s'haur d'entendre que n'ha perdut jurdicament la possessi i quedar privat de mitjans de tutela i de la resta d'efectes possessoris.
La possessiperunaaltrapersona, fins i tot adquirida contra la voluntat del possedor anterior, si la nova possessi dura ms d'un any. Aquest supsit recull la denominada possessi incorporal del possedor usurpat: aquest, tot i haver perdut el seu poder de fet sobre el b posset, mant jurdicament la possessi durant un any, en el transcurs del qual pot exercitar la pretensi de tutela sumria d'aquesta (art. 121-22 CCCat i art. 250.1 LEC, nm. 4). Mentre transcorre aquest any, en cas que el possedor estigus usucapint, no s'interromp la usucapi.
4.3. Protecci de la possessi D'entre els efectes legals de la possessi, en destaca, en primer terme, l'establiment per l'ordenament jurdic de mitjans de protecci del possedor contra qualsevol pertorbaci o usurpaci. Aquesta protecci es fa efectiva per mitj de les accions interdictals i de l'acci publiciana. a)Accionsinterdictals La regulaci dels interdictes, anomenats per la legislaci processal accions de "tutela sumria de la tinena o de la possessi" (art. 250.1 nm. 4 LEC), est vinculada al manteniment de la pau social. La preservaci d'aquesta pau implica que no es pugui recrrer a la fora per obtenir o recuperar la possessi dels bns, encara que la persona que els tingui no hi tingui cap dret, i fins i tot encara que els hagus obtingut per mitjans reprovats per l'ordenament. Si el possedor actual no vol cedir voluntriament la possessi, la persona que creu que hi t dret ha de recrrer a l'auxili de l'autoritat, com diu explcitament l'article 441 CC. Si l'obt o ho intenta sense consentiment del possedor actual, aquest pot interposar l'acci interdictal.
FUOC P07/03030/02210
35
A part d'un instrument de preservaci de l'ordre social, els interdictes sn tamb un mitj de tutela jurdica molt efica per la seva senzillesa i cost limitat. Si el possedor pertorbat t dret a posseir en virtut d'algun ttol jurdic per exemple, perqu s propietari es podria tamb defensar recorrent a les accions de tutela del seu dret en el cas del propietari, a l'acci reivindicatria, per la tutela interdictal pot resultar-li ms simple, rpida i econmica: es fa efectiva en judici verbal (art. 250.1 nm. 4 LEC) i requereix prova noms de la possessi, no del dret. A ms, en el procs no es podran discutir altres qestions que no siguin les estrictament vinculades al fet de la possessi.
Legitimaciactiva La legitimaci activa per a exercir una acci interdictal correspon a tot possedor, incloent-hi el detentor, com diu expressament l'article 522-7.1 CCCat. s irrellevant que el possedor tingui dret a posseir (ius possidendi): noms ha de provar la seva possessi de fet i la realitzaci d'un acte de pertorbaci o d'usurpaci possessria a crrec del demandat. Si la pertorbaci no ha derivat en la prdua de la possessi, l'interdicte s'anomena de retenir; si ha estat desposset s a dir, si ha patit all que s'anomena un "despullament possessori" l'interdicte s'anomena de recobrar. La legitimaci activa per a exercir l'interdicte correspon tamb al possedor mediat o possedor del dret, encara que no tingui la possessi de la cosa perqu l'ha cedit a una altra persona (per exemple, SAB 19.5.2005, JUR 2005\169501). En aquests casos, poden exercir l'acci, indistintament, tant el possedor mediat com l'immediat.
Pot constituir un acte de despullament possessori contra el qual es pot recrrer per via interdictal el fet de repintar les lnies que delimiten una plaa d'aparcament en un garatge privat, reduint-ne la superfcie, sense consentiment del seu usuari (SAB 23.3.2006, JUR 2006\231523).
Legitimacipassiva Les accions interdictals s'exerceixen contra la persona o persones que han dut a terme els actes d'inquietament o de despullament possessori. L'acci pot prosperar encara que el pertorbador hagi cedit la possessi material de la cosa a un tercer en un concepte possessori diferent del seu propi, si b, perqu la sentncia es pugui executar enfront d'aquest tercer, caldr que tamb sigui demandat. Ms dubts s que pugui prosperar l'interdicte si qui ha realitzat el despullament possessori s'ha desprs del b i l'ha transms a un tercer. Segurament, la resposta dependr de si el tercer coneix o no el vici possessori del seu transmitent: si el desconeix, l'interdicte no podr ser efectiu contra ell.
Terminid'exercici En els judicis de tutela sumria de la possessi, no s'admet la demanda si s'interposa transcorregut un any comptat a partir de l'acte de pertorbaci o de despullament possessori (art. 439.1 LEC). La inadmissi de la demanda
FUOC P07/03030/02210
36
de protecci possessria in limine litis, s a dir, en el moment d'iniciar el procs, sense possibilitat d'entrar en els mrits de la pretensi, no encaixa b amb la configuraci del termini legal per a exercir la pretensi que s d'un any com a termini de prescripci (art. 121-22 CCCat), ja que la prescripci ha de ser allegada a instncia de part i pot ser interrompuda (art. 121-4 i 121-11 CCCat). Les mateixes dificultats d'encaix presenta el dret espanyol (cf. art. 1968 nm. 1 CC). En el dret espanyol, la jurisprudncia entn que la limitaci del termini d'exercici a un any no opera si l'acci de tutela de la possessi es fa valer cosa que s'ha d'entendre admissible en un judici declaratiu ordinari. En aquest sentit, podeu veure, les STS 10.3.1994, RJ 1994\1729, i 8.11.2006, JUR 2006\276423. En aquest cas, per, com que no hi ha limitaci en les qestions que poden ser examinades, el debat jurdic se centra en el millor dret a posseir entre demandant i demandat, que s l'objecte propi de l'acci publiciana. b)Accipubliciana L'apartat 2 de l'art. 522-7 regula la denominada acci publiciana, en el marc de les accions de protecci de la possessi. D'acord amb la configuraci legal, l'acci publiciana correspon al possedor que usucapeix contra la persona que l'ha privat de la possessi sense dret o amb pitjor dret. L'exercici de la pretensi requereix: Que la possessi tingui els requisits propis de la possessi ad usucapionem, s a dir, que sigui en concepte de titular d'un dret (el dret en el qual es basa el millor dret a posseir), pblica i pacfica, per sense necessitat de ttol ni de bona fe (art. 531-24). Que el demandant identifiqui la cosa o el dret objecte de la possessi perduda. Que el demandant provi el seu millor dret a posseir (per exemple, adduint un ttol que no ha estat idoni per a adquirir el domini). Amb l'acci publiciana es tutela la possessi ad usucapionem un cop ha transcorregut el termini d'un any des que l'usucapient va perdre la possessi a mans d'una altra persona, s a dir, quan ja no pot fer valer l'acci interdictal. En cas que prosperi, s qestionable si el possedor que ha recuperat la possessi haur de tornar a iniciar el procs d'usucapi com a conseqncia de la seva interrupci (art. 531-25), o b, al contrari, s'entendr que el possedor continua la seva possessi anterior, ex article 521-6.3. L'excepci singular que cont
FUOC P07/03030/02210
37
aquest darrer precepte ("sens perjudici del que estableix l'article 521-8.e") fa pensar que, si la possessi ha cessat ms d'un any, caldr iniciar novament el termini d'usucapi. El Codi no estableix tampoc el termini de prescripci de l'acci publiciana. Per analogia amb l'article 544-3, es podria entendre que no prescriur mentre el nou possedor o un tercer no adquireixin la propietat del b o un millor dret a posseir-lo.
Jurisprudncia En aquest sentit, vegeu, amb cita d'antecedents histrics i de la jurisprudncia anterior, les STS 12.5.1992 (RJ 1992\3916) i 5.2.2004 (RJ 2004\1838).
En el dret espanyol, l'acci publiciana no es troba expressament recollida en el Codi civil, per la jurisprudncia ha reconegut reiteradament la possibilitat d'exercitar-la. A causa de la seva atipicitat, se l'ha considerat una faceta de l'acci reivindicatria, en qu no cal aportar una prova plena del domini, sin noms una prova del millor dret a posseir
4.4. Funci legitimadora de la possessi La possessi genera una aparena sobre la base de la qual l'ordenament jurdic dna una certa legitimaci al possedor, facilitant d'aquesta manera el trfic. Aquesta funci de legitimaci es manifesta en l'article 522-1, en presumir que el possedor s titular del dret en concepte del qual posseeix el b.
Exemple Ms grficament encara, l'article 448 del CC espanyol disposa que el possedor en concepte d'amo t a favor seu la presumpci legal que posseeix amb ttol just, i no se'l pot obligar a exhibir-lo.
Tanmateix, aquesta presumpci decau davant d'una altra forma de legitimaci ms depurada: la que confereix la publicitat registral. Per aix, la presumpci de titularitat no opera si aquesta est inscrita a nom d'una altra persona en el Registre de la Propietat o en el Registre de Bns Mobles. L'apartat 2 de l'art. 522-1, en el cas de les titularitats inscrites, preveu una excepci: "llevat que els possedors dels quals es presumeix la titularitat oposin un altre ttol que en justifiqui la possessi." L'expressi s literalment incorrecta perqu, si hi ha un titular inscrit, ja no es presumeix en cap cas la titularitat del possedor. Cal entendre que la norma vol deixar oberta la possibilitat que el possedor actual faci valer un ttol que justifiqui la seva possessi contradictria amb la publicada registralment, si b, per a fer-ho, haur d'interposar demanda de nullitat o de cancellaci de la inscripci (ex art. 38 LH). Una conseqncia important de la funci legitimadora de la possessi s la protecci, en determinades circumstncies, dels tercers adquirents. D'acord amb l'article 522-8, l'adquisici de la possessi d'un b moble de bona fe i a ttol oners comporta l'adquisici del dret en qu es basa el concepte possessori del
L'art.38 LH ho confirma... ... respecte dels bns immobles, que presumeix que els drets inscrits pertanyen al titular registral i que el propietari t la possessi del b.
FUOC P07/03030/02210
38
transmitent, encara que aquest no tingui poder de disposici suficient sobre el b. En el mdul 3 ens referirem a aquest mode d'adquirir el domini basat en l'aparena possessria i la legitimaci que aquesta aparena genera. 4.5. Liquidaci de la situaci possessria Quan un possedor perd la possessi a favor d'un altre possedor amb millor dret (sia o no titular del dret en concepte del qual posseeix), cal liquidar la situaci possessria. Aquesta liquidaci t lloc d'acord amb les regles pactades, en cas que hi fossin, o d'acord amb les normes que especficament regulin el tipus de conflicte en el si del qual s'ha produt la necessitat de liquidar una determinada situaci possessria. Sn normes d'aquest tipus, les que regulen l'accessi (art. 542-1 a 542-19 CCCat), que s'estudien en el mdul 3. A falta de pacte o de normes especfiques, operen unes disposicions generals que estableixen una srie d'efectes variables segons si la possessi sdebonafe odemalafe. En particular, la liquidaci d'una situaci possessria incideix en el rgim dels fruits, de les despeses fetes i del deteriorament o la prdua del b. a)Fruits (art. 522-3) El possedor de bona fe fa seus els fruits percebuts, per qui el ven en la possessi fa seus els pendents. Ambds han d'assumir les despeses originades per a produir els fruits que respectivament perceben, d'acord amb la regla general de l'article 541-3.2. Mentre al possedor venut no li siguin abonades les despeses fetes per a produir els fruits pendents en el moment de liquidar-se la situaci possessria, podr retenir el b en garantia del pagament, d'acord amb l'article 569-3 (entenent que aquestes despeses ho sn de gesti del b). El possedor de mala fe, en canvi, ha de restituir els fruits produts o el seu valor des que es va iniciar la seva mala fe i indemnitzar pels danys que hagi causat a qui ven en la possessi. Tanmateix, se li aplica la mateixa regla de l'article 541-3.2, i per tant, t dret a ser rescabalat de les despeses necessries per a la producci d'aquests fruits, per sense dret de retenci. b)Despeses (art. 522-4) Si el possedor venut era de bona fe, la persona que el ven en la possessi ha de pagar-li: Les despeses extraordinries de conservaci. Les despeses tils, sempre que en el moment de la liquidaci subsisteixin les millores o l'augment de valor del b. L'exigncia de la subsistncia de les millores o de l'augment de valor no sembla ben formulada: la norma probablement vol dir el mateix que l'article 453 del CC espaol, s a dir, que si l'augment de valor s inferior al
FUOC P07/03030/02210
39
cost de la despesa, el vencedor en la possessi pot abonar aquest augment i no el cost ntegre de la despesa, i que si no subsisteix cap augment, no ha d'abonar res. Si ho prefereix i s fcticament possible sense deteriorar el b, el possedor venut pot exercir el ius tollendi i retirar les millores subsistents, en lloc de reclamar-ne el pagament. Si opta pel seu abonament, el possedor venut t dret de retenci (art. 569-3). Si el possedor venut era de mala fe, el vencedor noms ha de pagar-li les despeses extraordinries de conservaci. El possedor venut pot exercir el ius tollendi i retirar les millores si aix no deteriora el b sobre el qual recauen. La part que ha venut en la possessi pot, tanmateix, optar per quedar-se les millores pagant-ne el valor. c)Deterioramentoprdua (art. 522-5) Si el possedor venut era de bona fe, no respon del deteriorament o de la prdua del b posset. El fet que alg li reclami la restituci allegant un millor dret a posseir no altera per se la seva bona fe, per li posa una crrega de diligncia: a partir d'aquest moment, respon del deteriorament o la prdua per dol o negligncia. La regulaci del risc de deteriorament o prdua del b quan el seu possedor s de mala fe (apartat 2 de l'art. 522-5) s particularment defectuosa. D'acord amb la llei, el possedor respon sempre del deteriorament o prdua "a partir del moment en qu es notifica la reclamaci", la qual cosa dna a entendre que, amb anterioritat a aquesta reclamaci, no respon, tot i saber que no t dret a posseir. Pel que fa a la seva responsabilitat desprs de la reclamaci, la norma diu que es produeix "fins i tot en el cas que el dit deteriorament o la dita prdua s'esdevinguin de manera fortuta si ha endarrerit maliciosament el lliurament de la cosa als possedors legtims". D'aix sembla desprendre's que, fora del cas de retard malicis, aquest possedor noms respon per dol o culpa, com el possedor de bona fe. La seva responsabilitat noms s'incrementa en cas de demora maliciosa, cosa que sorprn perqu, en principi, qualsevol deutor mors de bona o mala fe respon del cas fortut (art. 1182 CC). El ms raonable, seguint l'antecedent de l'article 457 CC espanyol, seria entendre que el possedor de mala fe respon sempre de la prdua o el deteriorament de la cosa, incloent-hi el cas fortut, i que si retarda maliciosament el lliurament, respon fins i tot en cas de fora major.
FUOC P07/03030/02210
40
Resum
L'apropiaci i l'aprofitament dels bns s'articula, principalment, per mitj del sistema de drets reals. Aquests drets faculten els seus titulars per a aprofitar els bns, extraient-ne totes les utilitats d'acord amb all establert per les lleis, i per a transmetre'ls a d'altres persones. En el dret espanyol, els drets reals no han estat objecte d'un tractament sistemtic unitari sin que es regulen en els llibres II i IV del Codi civil, la Llei hipotecria i el Reglament hipotecari. Pel que fa al dret catal, s'han regulat, de manera unitria, en el llibre V del Codi civil de Catalunya, si b cal tenir en compte les lleis especials, estatals i autonmiques que regulen els lmits de la propietat en inters pblic i la normativa espanyola sobre hipoteques i registres. Els drets reals es poden classificar en: 1) Dretsdegaudi: sn drets que faculten el seu titular per a gaudir del b sobre el qual recauen (usdefruit, s, habitaci, aprofitament parcial, superfcie, servitud i vol o elevaci). 2) Dretsderealitzacidevalor: sn drets de garantia que faculten el seu titular per a alienar el b sobre el qual recauen en cas que el deutor incompleixi l'obligaci garantida (hipoteca, penyora, anticresi i retenci). 3) Dretsd'adquisicipreferent: sn drets que faculten el seu titular per a adquirir un b, amb preferncia a altres persones (opci, tanteig i retracte). 4) Crreguesreals: sn drets que faculten el seu titular per a poder exigir a una altra persona la realitzaci d'una prestaci (cens). La principal caracterstica distintiva dels drets reals s el seu carcter absolut, s a dir, que es poden fer valer enfront de tothom (eficciaergaomnes). Aquest carcter es manifesta mitjanant la facultat d'exclusi, la reipersecutorietat i l'oposabilitat. La manca de normes que defineixin expressament els lmits de l'autonomia privada en matria de drets de naturalesa real ha donat lloc a la discussi sobre l'existncia d'un sistemadenumerusapertusodenumerusclaususdedrets reals. La tesi favorable al numerus apertus s'ha fonamentat principalment en els articles 2.2 LH i 7 RH. La Direcci General de Registres i del Notariat tamb s'ha decantat per aquesta tesi, permetent la inscripci en el Registre de la Pro-
FUOC P07/03030/02210
41
pietat de drets reals atpics, sempre que es compleixin els requisits de certesa en la definici del dret com a real, i es respectin els principis hipotecaris i, en general, les normes imperatives de l'ordre pblic econmic. Pel que fa a la possessi, es pot definir com un poder de fet que s'adquireix quan el possedor subjecta una cosa o un dret al seu poder o, si escau, est en condicions de fer efectiu aquest poder per mitj d'un acte de voluntat. Segons el seu objecte, es pot fer una distinci entre la possessidecoses i la possessidedrets. La inexistncia en alguns ordenaments jurdics d'aquesta distinci ha donat lloc a una nova categoritzaci: la possessimediata i la possessiimmediata. Des d'aquest punt de vista, quan el titular d'un dret cedeix la possessi de la cosa a una altra persona, per conservant el seu dret, passa a ser possedor mediat i posseeix la cosa per mitj del cessionari o possedor immediat. La possessi tamb es pot classificar a partir dels criteris segents: 1) Possessienconceptedetitulardeldret, si el possedor exerceix el seu poder de fet apareixent externament com a titular d'un dret, o enconceptededetentor, si el possedor no exterioritza cap concepte possessori o posseeix per mera tolerncia del titular del b. 2) Possessidebonafe, si el possedor creu de manera justificable que s titular del dret en virtut del qual posseeix, o demalafe, quan sap o pot raonablement saber que no s titular del dret en virtut del qual posseeix. La llei regula les diferents formesd'adquiririperdrelapossessi, i tamb la manerad'exercir-la. Sobre aquest darrer punt, es diu que l'exercici de la possessi correspon al mateix possedor o a aquest per mitj d'una altra persona, sia un representant, un possedor de la cosa en un concepte diferent o un servidor de la possessi. Finalment, la possessi produeix una srie d'efectes jurdics, que es poden agrupar en: 1) Atribuci de mitjans de protecci autnoms: el possedor s protegit enfront dels actes de pertorbaci o usurpaci de la possessi mitjanant les accions interdictals o de tutela sumria de la possessi i l'acci publiciana. 2) Atribucid'unafuncidelegitimaci: la possessi genera una aparena sobre la base de la qual l'ordenament jurdic presumeix, respecte dels bns mobles, que el possedor s titular del dret en concepte del qual posseeix el b. 3) Atribucid'efectesadquisitiusdelatitularitatenconceptedelaqual homposseeix: pel transcurs d'un determinat perode de temps, sempre
FUOC P07/03030/02210
42
que la possessi compleixi els requisits establerts per la llei, el possedor pot esdevenir propietari de la cosa o titular del dret posset (usucapi). 4) Regulacidelaliquidacidelasituacipossessria: quan un possedor perd la possessi a favor d'un altre possedor amb millor dret, cal liquidar la situaci possessria. Aquesta liquidaci es duu a terme segons all pactat i les normes especfiques que regulin el tipus de conflicte, i a falta d'ambdues, s'apliquen les disposicions generals de liquidaci que regulen el rgim jurdic dels fruits, de les despeses fetes i del deteriorament o la prdua del b, que atribueixen diferents efectes segons si el possedor s de bona fe o de mala fe.
FUOC P07/03030/02210
43
Activitats
1. Compareu la sistemtica del Codi civil espanyol (1889) i la del Llibre V del Codi civil de Catalunya (2006) en matria de drets reals. Quines similituds i quines diferncies hi advertiu principalment? 2. En la venda d'un immoble, les parts van incloure el pacte segent: "No forman parte de la venta [d'un immoble] y se considerarn siempre del vendedor todos aquellos objetos ocultos o cuya existencia se ignora, de valor artstico o histrico, y cuanto se entiende por tesoro segn el Cdigo civil." La clusula es va fer constar en la inscripci de l'adquisici de la casa en el Registre de la Propietat. L'adquirent, ms endavant, va vendre la casa a un tercer, sense fer cap reserva. Uns operaris contractats per aquest segon adquirent hi van trobar 249 monedes d'or. Creieu que la clusula transcrita havia de tenir transcendncia real i ser oposable als successius adquirents de l'immoble? Llegiu la STS 27.6.1988 (RJ 1988\5134) i valoreu els arguments que dna el Tribunal. 3. Llegiu la STS 5.2.2004 (RJ 2004\1838) sobre l'acci publiciana en el dret civil espanyol. Compareu-ne les caracterstiques i el rgim jurdic amb la regulaci que en fa l'article 522-7.2 del Codi civil de Catalunya. Per a conixer altres antecedents jurisprudencials, el context histric d'aquesta acci, el marc processal en qu es desenvolupa i els seus requisits, pot ser molt til la lectura del comentari d'E.RamosChaparro (2005) a la sentncia esmentada, a Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil (nm. 67, pg. 61-78).
Exercicis d'autoavaluaci
1. Cobreix el llibre V del Codi civil de Catalunya tota la regulaci del dret de bns o s'ha de completar amb normes del dret de l'Estat? 2. Podeu citar algun dret real en qu no es compleixi la nota de la immediatesa respecte del b que n's objecte? 3. Qu implica la facultat anomenada de reipersecutorietat? 4. Com es poden classificar els drets reals limitats? Poseu-ne un exemple de cada tipus. 5. Poden els particulars constituir drets reals de garantia fora dels tipus legalment previstos? Raoneu la resposta. 6. Com es diferencien el possedor com a detentor i el possedor en concepte de titular d'un dret? 7. En qu es diferencien el possedor de bona fe i el possedor de mala fe? En quin cas la possessi de bona fe es pot convertir en possessi de mala fe? 8. Com es transmet la possessi dels bns hereditaris? 9. Quins actes comporten la prdua de la possessi? 10. Qui est legitimat per a exercir les accions de tutela sumria de la possessi? 11. Quines notes diferencien l'acci publiciana de les accions interdictals? 12. T dret el possedor de mala fe a fer seus els fruits que ha percebut durant la seva possessi? T dret al reembossament de les despeses que hagi fet en els bns?
FUOC P07/03030/02210
44
Solucionari
Exercicis d'autoavaluaci
1. El Llibre V del Codi civil de Catalunya regula els drets reals de manera unitria, si b la seva normativa s'ha de completar amb les lleis especials, estatals o autonmiques, que regulen els lmits de la propietat en inters pblic; les normes del Codi civil espanyol i de la Llei i el Reglament hipotecaris en matria d'hipoteca, i finalment, la normativa espanyola en matria de registres i instruments pblics. 2. La immediatesa dels drets reals no es predica de les garanties no possessries (hipoteca, penyora sense desplaament), les servituds negatives, el dret de cens i els drets d'adquisici preferent (opci, tanteig i retracte). 3. La reipersecutorietat faculta el titular del dret real a perseguir la cosa per fer efectiu el seu dret all on aquesta es trobi. Aix implica el poder de fer declarar i reconixer el dret i, si cal, d'obtenir la restituci de la possessi de la cosa de qui la tingui per fer-ne efectiu el contingut. 4. Els drets reals es poden classificar en: drets de gaudi (usdefruit, s, habitaci, aprofitament parcial, superfcie, servitud i vol); drets de realitzaci de valor (hipoteca, penyora, anticresi i retenci); drets d'adquisici preferent (opci, tanteig i retracte); crregues reals (cens). 5. La tesi favorable al numerus apertus la recolzen els articles 2.2 LH i 7 RH, i tamb la doctrina de la Direcci General de Registres i del Notariat. 6. El possedor en concepte de titular del dret exerceix el seu poder de fet apareixent externament com a titular d'un dret. En canvi, el possedor com a detentor no exterioritza cap concepte possessori o posseeix per mera tolerncia del titular del b. 7. El possedor de bona fe creu de manera justificable que s titular del dret en virtut del qual posseeix. En canvi, el possedor de mala fe sap o pot raonablement saber que no s titular del dret en virtut del qual posseeix. La possessi de bona fe es pot convertir en possessi de mala fe a partir del moment en qu el possedor sap, o pot saber raonablement, que no t dret a posseir. En aquest moment es comenaran a produir els efectes de la possessi de mala fe. 8. En el dret espanyol, l'article 428 in fine del CC estableix que la possessi dels bns hereditaris es transmet a l'hereu des del moment de la mort del causant, en cas que arribi a acceptar l'herncia, sense que calgui l'ocupaci material dels bns (possessi civilssima). En el dret catal, d'acord amb l'article 6 del CS, l'hereu que ha acceptat l'herncia noms t la possessi dels bns si l'ha presa materialment. 9. Sn causes que determinen la prdua de la possessi (art. 521-8 CCCat): a) La cessi voluntria del b del qual s objecte a una altra persona, en un concepte incompatible amb la possessi del cedent. b) L'abandonament de la cosa o del dret per voluntat del possedor, sense fer-ne cessi a una altra persona. c) La prdua o destrucci total del b. d) El fet que el b resti fora del trfic jurdic. e) La possessi per una altra persona, fins i tot adquirida contra la voluntat del possedor anterior, si la nova possessi dura ms d'un any. 10. La legitimaci activa per a exercir les accions de tutela sumria de la possessi o accions interdictals correspon a tot possedor, incloent-hi el detentor (art. 522-7.1 CCCat); tamb al possedor mediat o possedor del dret, encara que no tingui la possessi de la cosa per haver-la cedit a una altra persona. En aquests casos, poden exercir l'acci, indistintament, tant el possedor mediat com el possedor immediat. 11. Les accions interdictals sn mitjans judicials de tutela possessria que tenen per objecte o b el cessament de la pertorbaci que pateix el possedor mantenint la seva situaci possessria (interdicte de retenir), o b la recuperaci de la possessi de qu ha estat privat (interdicte de recobrar). L'acci publiciana, en canvi, s l'acci que t el possedor que usucapeix contra la persona que l'ha privat de la possessi sense dret o amb pitjor dret. En les accions interdictals, el legitimat actiu noms ha de provar la seva possessi de fet i que el demandat ha realitzat un acte de pertorbaci o d'usurpaci possessria. En l'acci publiciana, el legitimat actiu, s a dir, qui usucapeix, ha de provar que t millor dret a posseir. Finalment, les accions interdictals s'han d'interposar en el termini d'un any comptat a partir de l'acte de la pertorbaci o del despullament possessori. L'acci publiciana, de la seva banda, no t un termini de prescripci i es pot entendre que no prescriur mentre el nou possedor o un tercer no adquireixin la propietat del b o un millor dret a posseir-lo.
FUOC P07/03030/02210
45
12. El possedor de mala fe no t dret a fer seus els fruits percebuts durant la seva possessi, sin que haur de restituir els fruits produts o el seu valor des que es va iniciar la mala fe (art. 522-3 CCCat). Pel que fa a les despeses, el possedor venut de mala fe noms pot reclamar les despeses necessries per a la producci dels fruits i les despeses extraordinries de conservaci (art. 522-4 CCCat).
FUOC P07/03030/02210
46
Bibliografia
Bibliografia bsica Llegiu els captols introductoris als drets reals i els captols dedicats a la possessi en algun dels manuals de drets reals citats com a bibliografia general d'aquesta assignatura. Bibliografia complementria Per a una exposici general i ms profunda de la doctrina dels drets reals, la seva tipologia, configuraci i eficcia, i de la doctrina de la possessi, s molt recomanable la lectura de: Dez-Picazo, L. (1995). Fundamentos del derecho civil patrimonial, Las relaciones juridicoreales. El Registro de la Propiedad. La posesin (4a. ed., vol. III, captols I a V i XXV a XXIX). Madrid: Civitas. Sobre les matries d'aquest mdul, es poden consultar tamb les monografies segents: Busto Lago, J. M.; lvarez Lata, N.; Pea Lpez, F. (2007). Acciones de proteccin de la posesin. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi. Daz Romero, M. del R. (1997). Gastos y mejoras en la liquidacin del estado posesorio. Madrid: McGraw-Hill. Fuenteseca, C. (2002). La posesin mediata e inmediata. Madrid: Dykinson. Pena Lpez, J. M. (1998). Concepto del derecho real (Revisin crtica de su caracterizacin en la doctrina moderna). La Corunya: Trculo. Romn Garca, A. (1994). La tipicidad en los derechos reales: autonoma privada en la creacin, modificacin y extincin de relaciones juridico-reales, sistema de numerus apertus, sistema de numerus clausus. Madrid: Montecorvo. Sobre el rgim de la possessi en el Codi civil de Catalunya, s til consultar els treballs prelegislatius: Observatori de Dret Privat de Catalunya, Secci de Dret Patrimonial (2003). "Treballs preparatoris del Llibre cinqu del Codi civil de Catalunya". A: Els drets reals (pg. 45-62). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justcia i Interior.

La Posesión

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Posesión

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Els drets reals.

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

2. Els drets reals

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

3. L'autonomia privada en la configuraci dels drets reals

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

Els drets reals. La possessi

You might also like