Hola a tothom, Acabo de corregir els vostres treballs i a continuaci us comentar els aspectes ms rellevants trobats en la primera PAC.

Abans de tot us vull dir que malegro que lenorme majoria de vosaltres hagueu triat lavaluaci continuada per superar lassignatura. Els que per diferents motius no hagueu optat per aquesta opci, us recomano que de totes formes seguiu el ritme de la resta de companys i companyes, fent les lectures i els debats, participant en el Frum, etc. Daquesta forma us ser ms fcil superar lexamen final que no deixant-tho tot per lltim moment. Voldria demanar-vos disculpes per haver-me demorat una mica ms del previst en la correcci de les PACs. Magrada sempre corregir-les i retonar-les amb celeritat, per aquest cop no mha estat possible. Com s la primera PAC magradaria insistir en aquells aspectes ms formals del treball ja que alguns de vosaltres sou molt poc curosos. En primer lloc, s important respectar les normes bsiques estipulades en lenunciat de la PAC pel que fa el nombre mxim de paraules. Alguns de vosaltres heu sobrepassat amb escreix el nombre perms (1.500), cosa que he valorat negativament. Un aspecte important que es treballa en les PAC s la capacitat de sntesi. En segon lloc, tot i que la majoria crec que heu fet almenys un reps abans dentregar el treball, encara hi ha gent que entrega el treball sense haver fet ni una petita revisi, ple derrors tipogrfics i faltes dortografia que fan mal als ulls: Sobre, en comptes de sobre; dona en comptes de dna; dels, en comptes de dels, immigrans en comptes dimmigrants, etc. Dna una impressi molt dolenta escriure incorrectament el nom dels autors (Smelsen; labon, etc.). En tercer lloc hi ha el tema de la bibliografia. Tot i que alguns heu estat curosos, encara hi ha mancances importants, especialment en les cites dins el text (sense any, sense pgines quant sn cites textuals) i a lhora de citar referncies electrniques (sense dates daccs). Tanmateix, les situacions ms greus sn aquelles on es nota que heu utilitzat diferents fonts per desprs no en citeu ni una. Tal i com ja sespecifica en lenunciat de la PAC, aix ha estat valorat molt negativament ja que es considera plagi. En quart lloc, hi ha aspectes de redacci i dordre de les idees que es podrien millorar: frases ms curtes, pargrafs desconnectats un dels altres, idees que es llencen i no es recuperen fins tres pargrafs ms endavant, etc. Finalment, encara hi ha gent que entrega els treballs sense el nom. Tots aquests aspectes sn fcils de millorar i us demanaria que els tingussiu ben presents pels propers exercicis. En relaci el contingut els resultats han estat fora desiguals. Tal i com sexposava en els objectius de la PAC, el ms important era fer una bona relaci entre el que sexposava a la vinyeta amb les teories, utilitzar-les correctament i aportar una argumentaci prpia a lanlisi. Com hem vist en els materials, una bona contextualitzaci del fenomen estudiat s molt important. Les anlisis descontextualitzades, ahistriques, no serveixen en cincies socials. Les teories basades en una falsa universalitat acostumen a amagar les seves posicions ideolgiques, tal i com hem vist amb les aproximacions de Le Bon. Molts de vosaltres heu comenat lexercici correctament fent una petita contextualitzaci dels fets. Altres ho heu anat introduint al llarg del text. En qualsevol cas, era important contextualitzar la vinyeta amb els fets ocorreguts a Frana al 2005 per tal de desenvolupar lanlisi. Aqu teniu un exemple de com ho fa una companya:

El dia 27 doctubre de lany citat anteriorment es van donar una srie de disturbis a prop de la ciutat de Paris, disturbis que ms tard es van anar expandint a la resta del pas. Tal i com diverses fonts dinformaci van apuntar, aquests disturbis es van produir arrel de la mort per electrocuci accidental de dos joves musulmans residents a una comuna pobre situada a lest de Paris quan fugien de la polica. Les conseqncies daquest succs van ser acreixentades amb les declaracions poc afortunades del ministre de linterior francs Nicolas Sarkozy, qui durant unes declaracions va arribar a denominar escoria als manifestants. Paraules que van augmentar el desig dempendre accions violentes per part del grup que va cometre els disturbis. Aquests disturbis es van caracteritzar per lincendi de cotxes i confrontaments violents entre joves i polica. Les causes subjacents daquests incidents sn les diferncies econmiques entre les zones riques i les zones marginals on molts dels ciutadans immigrants intenten sobreviure amb els pocs recursos de que disposen. Aquest fet sumat amb les tensions racials i religioses que existeixen van fer que sincrementessin el nmero dincidents. Mentre que alguns heu fet una escassa contextualitzaci, daltres nheu abusat amb notcies, cites, etc. Aix ha convertit el vostre exercici en un text excessivament descriptiu i no analtic tal i com es demanava. Encertadament, alguns de vosaltres heu comenat largumentaci categoritzant els disturbis com un episodi de comportament collectiu amb la cita dAPPELBAUM i CHAMBLISS, apuntant les caracterstiques de certa desogranitzaci, suspensi de les normes predominants i reacci dun grup que fcilment es podien veure en els disturbis de Frana. Tot i el poc dileg, la vinyeta donava marge per poder parlar de diferents teories. Les teories ms habituals que heu escollit han estat la del contagi, la tensi estructural o la de la identitat social. Un primer error ha estat no seguir lenunciat de la PAC i fer un reps de totes les teories sense aprofundir-ne en cap. El motiu principal de restringir lexercici a dues va ser intentar evitar aquesta superficialitat. Aix no vol dir que pogussiu citar a daltres autors o perspectives si us era til per enriquir la vostra anlisi en les dues teories escollides. El problema ha estat quan simplement les heu introdut per augmentar el llistat o intentar demostrar que les coneixeu totes. Aix doncs, combinant qualsevol de les tres teories podeu fer un bon exercici. El problema que si no utilitzveu la perspectiva de la identitat social era ms complicat introduir el text de Reicher, requisit exposat en lenunciat de la PAC. De totes formes, hi ha hagut persones que tot i citar la teoria de la identitat social han fet una aproximaci molt parcial, sense aprofitar tota la riquesa que aporta la lectura de REICHER. Segurament la relaci ms clara es podia fer amb la de laproximaci de la tensi estructural de SMELSER (1963). En la majoria de casos s la millor part dels vostres exercicis i heu estat capaos de fer una bona relaci amb els determinants que exposa aquest autor. Efectivament, la frase la descomposicin social produce metano, ve a fer referncia directa a la conductivitat estructural de Smelser. Fent una metfora amb el procs qumic que experimenta la matria orgnica quan es descompon, produint gasos inflamables com el met, el Roto fa un smil amb la situaci ocorreguda a Frana on la falta de cohesi social produeix una situaci propcia a lesclat de la violncia. Aqu teniu un exemple duna company:

Dins de la teoria del valor afegit shan de donar 6 condicionants per tal que es pugui donar el comportament collectiu, que desenvolupar amb els fets ocorreguts: 1. Conductivitat estructural: com ja he esmentat, es donen des de fa molts anys unes condicions en el s daquests barris que faciliten la conducta collectiva 2. Tensi estructural: moltes de les persones que viuen en aquest barris, no tenen cap opci de trobar feina (falta de preparaci, motivaci, racisme). Aquest noms s un dels molts exemples que podem trobar daquesta tensi o falta de privilegis amb la resta de la societat. 3. Desenvolupament i expansi de creences: les promeses poltiques de millores socials i econmiques sn moltes, per el cert s que la crisi social augmenta. 4. Factors desencadenants: la nit del 27 doctubre del 2005 dos joves de Clichy-sousBois, es van electrocutar amb un transformador dalta tensi, on shavien amagat fugint de la persecuci policial. 5. Mobilitzaci per lacci: la violncia sexpandeix a altres barris sensibles vens i aix progressivament. No existeix cap lder, per molts observadors destaquen la importncia que van tenir els mitjans de comunicaci en la propagaci de la violncia. 6. Control social: per part dels agents de control social, en els pitjors moments de la crisi es van mobilitzar 11500 policies i gendarmes per intentar evitar ms disturbis, encara que moltes vegades provoca lefecte contrari. Amb la teoria del contagi o les perspectives clssiques ja ha comenat a haver-hi ms problemes. En aquest cas a vegades no heu fet una bona relaci amb els fets o amb la vinyeta, fent una exposici de la teoria (sovint poc aprofundida) i habitualment amb poca capacitat crtica, tot i que les mancances de la teoria estan mpliament exposades en els materials. La manca de capacitat crtica amb les diferents teories ha estat una tnica general en els exercicis (sovint aplicant-les com a simples receptes), tot i que tant en els materials podeu trobar elements per qestionar la teoria del contagi i en el propi text de Reicher tamb hi ha elements autocrtics. En la teoria de la tensi estructural, segurament seria ms pertinent en un context on hi ha una major organitzaci collectiva que orienti el canvi, ja que en el cas que ens ocupa la falta duna certa infraestructura collectiva limita lacci collectiva a la visibilitzaci del malestar. Tornant a la teoria del contagi, com correctament heu fet diversos de vosaltres, podeu mostrar la desresponsabilitzaci dels participants en aquest tipus dactes amb la frase yo solo encend el mechero i la seva tendncia cap a la conducta violenta, primitiva, salvatge, antisocial i anticivilitzada, etc. tal i com LE BON lhauria interpretat. Tamb es podia apuntar com hi va haver un contagi de a diferents suburbis del mateix tipus de prctiques (desobedincia, crema de cotxes, comeros), enriquint les perspectives clssiques amb el paper dels mitjans de comunicaci o amb altres apreciacions. Alguns heu utilitzat intelligentment com a fil conductor entre les perspectives clssiques i la teoria de la identitat social, la relaci entre els conceptes de desindividualitzaci, despersonalitzaci (TURNER) i identitat social (REICHER) en el comportament de les masses i com aix t unes implicacions en com interpretar el comportament collectiu. Com b sabeu, per Reicher no hi ha un prdua de identitat en la massa sin un reforament de la identitat social, normalment conformada en lacci. En el cas que ens ocupa, era interessant utilitzar el concepte dautocategoritzaci entre grups per explicar els disturbis i la seva extensi per la formaci duna identitat exclosa (la dels habitants de les banalieus marginats socialment) enfront duna poblaci inclosa (els integrats en les estructures socials, laborals, culturals, etc.). A partir dun detonant, la mort dels joves perseguits per la policia i els primers disturbis, determinades persones que formen part de

la poblaci marginada per ra dorigen, religi, lloc de residncia, capacitat econmica, etc. passen a manifestar aquesta situaci de desigualtat a travs dels disturbis. Aix explicaria, seguint a Reicher, que els distrubis es concentressin en determinades zones, ja que la conducta estaria limitada per la naturalesa de la conducta social de les persones que pertanyen a la poblaci que s categoritzada com a discriminada (en aquest cas directament categoritzada per Sarkozy com a chusma). Aqu teniu un exemple de com ho ha abordat una de les vostres companyes: Aquesta metfora il.lustra molt b la teoria de la identitat social plantejada per Stepehn Reicher, en tant que: Els dos subjectes interpreten els fets contextualitzant-los i, en cap cas, volen donar a entendre que els disturbis sn fruit duna follia, dun impuls irracional o irreflexiu dun col.lectiu sin, ben al contrari, que darrera hi ha un context social explicatiu dels mateixos i que el comportament t un significat. Els qui generen els disturbis sn una massa que actua col.lectivament en nom duna identitat social que comparteixen. En aquest cas, es tractava dun col.lectiu majoritriament immigrant, resident en zones suburbials i caracteritzat per viure en situacions de pobresa. Aquesta identitat social cal entendre-la com una despersonalitzaci (en termes de J.C.Turner) i no com una desindividualitzaci. s a dir, no s que lindividu perdi la seva identitat social, en trobar-se dins de la massa, sin que el que prima, el que fa prevaler, s la identitat social que luneix i lidentifica amb la resta del col.lectiu. I s precisament aquesta identitat social la que guia lacci: daqu lhomogenetat aparent de la conducta col.lectiva, perqu en aquell context i situaci puntual augmenta la salincia de la identitat social (en comparaci a la individual) i ladhesi a les normes. Amb el terme descomposici social se sobreentn que partim duna situaci dinteracci social, en que com a mnim hi ha diversos col.lectius que es troben en conflicte. En aquest cas es tractava de la resposta col.lectiva que oferia el grup menys afavorit (en sentir-se i identificar-se en inferioritat doportunitats) respecte duna classe dominant (la que exerceix el poder i el control social sobre els primers). Seguint la vinyeta den Roto, els objectes cremats podrien simbolitzar aquesta classe dominant. Pel que fa a les accions realitzades pel col.lectiu, Roto sembla identificar-les de manera gaireb genrica amb el metano (resultant de la crema de cotxes). De fet, aquest acte va ser el ms caracterstic dels disturbis. Segons la reformulaci que Reicher fa de la seva teoria (el model elaborat didentitat social), aquest explicaria les accions com a resultant de les dinmiques relacionals que es generen entre les identitats socials implicades. En aquest cas, cal recordar que la primera cremada de cotxes es va produir durant lenfrontament duns grups de joves amb la policia (mentre uns tiraven pedres i bombes molotov, els segons llanaven gas lacrimgen). Posteriorment a la crema dels primers cotxes en van seguir ms i aquest comportament es va reproduir al llarg de les tres setmanes que varen durar els disturbis. Aquests mateixos actes es van reproduir en manifestacions similars a daltres pasos (Alemanya, Blgica i Grcia, per citar-ne alguns).

Finalment, he valorat positivament els treballs daquelles persones que tamb han estat capaces de transmetre alguna reflexi personal en relaci a lexercici, com per exemple la importncia de conixer el context per interpretar els fets, la importncia dutilitzar un enfocament o donades les conseqncies sociopoltiques que sen deriven (culpabilitzar un grup determinat, emprendre determinades poltiques o unes altres, etc.). Us recomano que una vegada llegit el feedback us torneu a llegir la vostre PAC i en feu una autoavaluaci. Us ajudar a saber quins sn els aspectes que s necessari que us repasseu, aprofundiu, etc. Felicitats pels que he superat b aquesta PAC i pels qui no han tingut bons resultats, simplement animar-vos a millorar en les segents proves ja que encara en queden dues ms i la prova de sntesi.