EL PUNT · Del 23 al 29 de desembre del 2007
●
TERE RODRÍGUEZ
A partir de la setmana vi-
nent aquest històric del nacio-
nalisme valencià inicia una sè-
rie de col·laboracions per al
Punt en què sorprendrà amb
la visió lúcida i àcida de l’ac-
tualitat valenciana.
— Què pensa dels colum-
nistes habituals de la premsa
valenciana?
— «Que són repetitius, recur-
rents i els falten idees. I això és ai-
xí per un motiu molt clar i és que
estan compromesos. Trobe a fal-
tar que els falta més llibertat
d’opinió. Els bons columnistes
crec que han d’intentar, almenys
ser més objectius, si vols, esfor-
çant-se a guardar les formes, per-
què a vegades lliges columnes
que semblen dictades pel Palau
de la Generalitat o per la Blanque-
ria.»
— I creu que són realment
creadors d’opinió?
— «Pense que no, perquè per
a crear opinió has de crear inquie-
tuds, perquè la gent es qüestione
les coses i vaja traient conclu-
sions.»
— Ha sigut de les persones
que tant des del front com des
de la rereguarda ha lluitat
molt per la llengua. Com creu
que ha evolucionat aquest pro-
blema?
— «Des de jove estic posat en
el procés de recuperació d’aquest
país i de la llengua i, per tant, tinc
una visió personal, però prou
contrastada. Crec que en aquest
país hem tingut molt mala fortuna
amb els polítics, a més del desin-
terés de la gent, però, malgrat tot,
vist en conjunt tota la nostra his-
tòria, encara ens hauria pogut
anar pitjor, i és un miracle que es-
tiguem ací i que no haja desapare-
gut aquest país i aquesta llengua.
Bé, no es tracta de cap miracle, si-
nó que, malgrat que ens han fallat
els grans dirigents, la gent que ens
hem cregut el país hem continuat
«EN AQUEST PAÍS HEM TINGUT MOLT MALA FORTUNA AMB ELS POLÍTICS, A MÉS DEL
DESINTERÉS DE LA GENT, PERÒ MALGRAT TOT, ENCARA ENS HAURIA POGUT ANAR PITJOR»
828575/815260F
ENTREVISTA ❙ 9
Josep Lluís treballant i seguim treballant.»
— Es refereix a la societat
civil, principalment, no?
— «Sí la societat civil, i els
Pitarch
intel·lectuals i més encara els pro-
fessionals sobretot de l’ensenya-
ment, concretament de la Univer-
sitat. Jo, per exemple, sóc d’aque-
lla generació que ens espavilà-
rem amb professors com Tarra-
dell, Reglà, Giralt, Dolç... El que
passà als anys seixanta a la Uni-
versitat es transmeté als instituts i
És un històric del nacionalisme i de la lluita per les escoles i ha anat quallant.
Continuant amb el meu testimo-
la llengua. Seu va ser el Pla Experimental per a ni, jo comencí la docència a l’ins-
titut de Silla amb una plantilla de
l’Ensenyament del primer govern d’Albiñana col·legues de les mateixes inquie-
tuds; per raons polítiques ens fe-
ren fora de l’institut al cap de tres
anys, però la faena que férem amb
aquells jovenets encara perdura.
O siga que, encara que no tant
com altres països, hem avançat...
I més que ho hauríem fet si no ha-
guessen passat coses catastròfi-
ques per al nacionalisme, com la
integració del PSPV en el PSOE,
per exemple, o la crisi del nacio-
nalisme... Ara bé, hem anat fent i
hem resistit, però estem molt llu-
ny d’assegurar-nos la supervi-
vència, perquè no sé si podrem
continuar molt de temps amb les
coses que encara tenim en con-
tra.»
— Quines?
— «La immigració, per ex-
emple, vull dir la no-integració de
la immigració. Ací la immigració
dels anys 60 no s’integrà —els
valencians no els integràrem— i
ara la immigració africana, o sud-
Pitarch és un gran referent del nacionalisme valencià des dels primers moviments embrionaris./ J.CUÉLLAR americana tampoc ho farà i això
és molt gros perquè València està
creixent en gran part gràcies a la
PERFIL immigració i ... tots parlen en cas-
tellà!».
Josep Lluís Pitarch i Tortajada treballa des de fa molts anys com a professor de valencià a l’Escola — La política, però, també
d’Infermeria de la Universitat de València, càrrec que va compatibilitzar la passada legislatura amb la juga un paper en tot això, no?
presidència de l’alcaldia de Silla. Militant actiu del nacionalisme valencià des de les seues primeres — «Per descomptat. Per a la
nostra desgràcia tenim una jerar-
fórmules (Partit Nacionalista del Poble Valencià) Pitarch és també l’autor de l’encreuat que diàriament
quia política, militar i religiosa
publica un diari de València. enemiga de la llengua . No podem
PUBLICITAT
10 ❙ ENTREVISTA / JOSEP LLUÍS PITARCH EL PUNT · Del 23 al 29 de desembre del 2007

confiar en cap dels dos partits he-

gemònics, ni en el PP ni amb el
PSOE.»
— Creu que pot comparar-
se la política lingüística del
PSOE i la del PP?
— «Jo, per a explicar-me mi-
llor en aquest punt, sempre recór-
rec al mateix exemple, que és
molt gràfic. Jo mantinc que, en
efecte, el PP és més perillós per a
la llengua que el PSOE, d’acord,
perquè el PSOE sols ens pega un
puntelló als collons quan pot,
mentre que el PP ens en pega dos,
quan pot, i encara que no puga.
Ara bé: quina diferència hi ha en-
tre rebre un puntelló o rebre’n
dos? I encara més, quin puntelló
et fa més mal, la primera, que et
deixa enrotllat, o la segona que ja
pràcticament ni la sents? Per ex-
emple, els socialistes feren la pri-
mera censura de paraules a televi-
sió, la primera censura de llibres,
també van ser ells els que van co-
mençar a perseguir TV3 i posar
obstacles, no «normalitzaren» la
llengua, malgrat que tenien majo-
ries absolutes... Quan arriben els A Pitarch li hauria
del PP la faena està iniciada i el agradat ser arqueòleg i
que fan és continuar-la, augmen- els seus inicis són en Coordinadora d’Ensenyants del cal tindre la majoria per a gover- aquests personatges; la meua
tant-ne la dosi, en efecte.» aquest sentit. Ara, amb País Valencià, el pla hagué de nar la Generalitat, però sí de fer- crec que tampoc. Estic molt satis-
el pas del temps, no es
— Ho diu amb coneixe- penedeix d’haver triat la continuar els següents anys i la nos imprescindibles en governs fet d’haver mantingut molt bones
ment de causa perquè vosté va lluita per la llengua i el llengua continuà ensenyant-se. de coalició. L’exemple més clar relacions personals amb tots ells.
ser l’encarregat de posar en País com a objectiu És tota una història, que no s’ha ha sigut el de la passada legislatu- En conjunt van aconseguir agitar
marxa el I Pla experimental professional i contat perquè allò, que durà 4 ra a Silla, on amb només un regi- i alertar aquest país i provocar
personal./ JOSÉ
per a l’ensenyament del valen- anys molestava a la doctrina ofi- dor, el Bloc ha ocupat l’alcaldia una revisió de la nostra realitat, i
CUÉLLAR.
cià? cial de l’aparat del PSOE, que vo- durant 4 anys i hem pogut fer una és gràcies a ells que la història
— «Sí. Quan en 1978 es cons- lia atribuir tots els mèrits a la Llei política nacionalista, malgrat que d’aquest país continua com con-
tituí el primer govern preautonò- d’Ús i Ensenyament del valencià; teníem un pacte amb el PP i UV. tinua, per a bé i per a mal; sense
mic, presidit per Albiñana, fou el Pla Experimental era, per a ells, És qüestió d’entrar en els cercles ells sols podia haver l’esterilitat
nomenat conseller d’Educació doncs, un problema. I Eliseu Cli- de poder i des d’allí fer coses.» més contundent.»
Josep Lluís Barceló, un jove ad- ment col·laborà en l’ocultació — Per això es va ficar en — Després d’ells s’ha obert
voca que posà en marxa un «pla d’aquella gesta.» política des de ben jove? un gran debat lingüístic. Què
experimental» d’ensenyament — I vosté, què fa? — «És la idea que he tingut n’opina i, en concret, de les te-
del valencià a les escoles i insti- — «Quan veig que tota la fei- sempre. Em vaig clavar en políti- sis d’Abelard Saragossà, pre-
tuts. Barceló em nomenà Cap del na feta en la Coordinadora queda ca, des de jove, encara que la ma- cursor de la «tercera via»?
seu gabinet de Normalització i en suspens, perquè Climent i els jor part de la meua vida ho he fet — «M’agrada que em pre-
m’encarreguí d’aquest pla. Fou socialistes així ho acorden, enca- en la rereguarda, fins que fa 12 gunte pel meu amic Abelard,
un èxit, perquè era la primera ve- ra vaig continuar treballant, ple anys vaig anar de cap de llista Crec que la seua posició que re-
gada en la història que s’ensenya- de dubtes i desconfiances, és ve- amb el Bloc i he pogut treballar en cull propostes anteriors d’altres
va la llengua, amb un Decret del ritat, ara com a secretari territo- primera línia: en l’oposició, com lingüistes, pot ser molt encertada,
Govern central i tot. El pla, però, rial del PV en el II Congrés Inter- a tinent d’alcalde i finalment com perquè no és ni dogmàtica, ni tali-
provocà les ires de la dreta blave- nacional de la Llengua Catalana, alcalde. Jo sempre he pensat que bana com les posicions excessi-
ra i a Barceló el seu partit (UCD) fins que tinguí proves que la par- el nacionalisme ha de ser actiu i vament puristes, sinó, com ell li
ja no el tornà a presentar a les ticipació d’ACPV era per a obte- amb voluntat de guanyar poder.», agrada de dir, les seues són pro-
eleccions, de manera que fou el nir finançament... Vaig dir que — És una opinió part de la postes «raonades». Després de
suïcidi de Barceló i el meu, per- n’hi havia prou i vaig marxar.» influència de personatges com tant de treball fet, ara Abelard
què jo aní al carrer. Malgrat tot, — I ara, hi ha alguna ma- Fuster, Estellés, Ventura, San- proposa la revisió d’aquest tre-
Madrid no es va atrevir a suspen- nera de reconduir la situació? chis Guarner als quals va es- ball, i ho trobe raonable, perquè
dre’l i, amb la voluntat decidida — «És complicat i difícil, pe- tar molt lligat? estan fent-ho, d’una manera o una
dels ensenyants i dels centres que rò es tracta de no desanimar-se i — «La història d’aquest país altra, totes les llengües del món, i
havien participat, constituïts en la d’anar guanyant poder polític i no no es podria entendre sense nosaltres per què no? Per què ens

«PER QUÈ ENS HEM DE MANTINDRE EN POSICIONS EXTREMAMENT ESTRICTES? NORMALITZAR

LA LLENGUA HA DE SER AIXÒ, FER-LA D’ÚS NORMAL, NO EXTRAORDINÀRIA»
EL PUNT · Del 23 al 29 de desembre del 2007
hem de mantindre en posicions
extremament estrictes? Norma-
litzar la llengua ha de ser això,
fer-la d’ús normal, no extraordi-
nària.»
— Tornant a la política.
Com ha anat evolucionant el
nacionalisme valencià des
d’aquell embrionari Partit Na-
cionalista del País Valencià
del qual va formar part fins a
l’actual Bloc?
— «Abans li comentava que
en aquest país no hem tingut sort
amb els polítics i, en conseqüèn-
cia, amb l’Estatut que ens fan els
polítics, ni amb la llei electoral,
que ens ha impedit que estiguem a
les Corts amb el nostre propi es-
forç. Curiosament, som la tercera
força política en nombre de vots,
però la llei fa que un partit que té
menys vots tinga representació i
nosaltres no. Per això, la nostra
insistència al PSOE perquè en la
revisió de l’Estatut es llevara la
injusta barrera del 5%. Ara bé,
torne a insistir que som la tercera
força política i, per tant, no estem
tan malament; però ens juguem la
nostra supervivència, no en les
eleccions generals, sinó en les
properes autonòmiques. I aquests
tres anys que resten han de signi-
ficar la consolidació del naciona-
lisme municipal, per a entrar amb
les nostres pròpies forces a les
Corts.»
— Què s’ha perdut pel ca-
mí de les primeres idees i pro-
jectes?
— «Crec que la història és
com és, hem anat madurant idees,
algunes les hem hagudes d’apar-
car perquè no prosperàvem i les
«CLIMENT ESTÀ A GUST AMB UN PAÍS COM EL QUE TENIM, TRAUMATITZAT, PERÒ MOLT BO PER
A FER ELS SEUS NEGOCIS, FUNDACIONS, ETC.; NO VOL UN PAÍS NORMALITZAT»
824672-801416B
hem anades corregint. Qui s’ha
quedat pel camí és perquè ha vol-
gut o perquè s’ha mort, perquè els
que continuem, treballem en el
mateix sentit de sempre. I com
que hi ha una voluntat clara i una
unitat extraordinària, com no ha-
víem tingut mai, crec que anem
pel bon camí.»
— I què diria a la gent que
els acusa de pactar amb qual-
sevol per aconseguir quotes de
poder?
— «Que són uns hipòcrites.
Les persones que exigeixen al
nostre partit una puresa d’actua-
ció, als altres partits els ho accep-
ten tot. Per exemple, pacten el PP
i el PSOE la llei de partits i els ho
perdonen; pacten l’Estatut de
vergonya que tenim i els ho per-
donen; pacten a escala local en al-
guns pobles i en contra del Bloc i
els ho perdonen; pacten impedir
que els nacionalistes entrem en
alguna institució i els ho perdo-
nen. Ara, a nosaltres, si arribem a
algun pacte amb qui siga, ja som
uns rèprobes. La meua posició és
claríssima: fer com fan no és pe-
cat.»
— Qué motivà una ruptura
tan radical amb Acció Cultu-
ral del País Valencià (ACPV)
després d’haver estat treba-
llant-hi tants anys?
— «T’ho deixe clar, d’entra-
da: Climent em mereix molt poc
de respecte i crec que és el gran
frau del nacionalisme d’aquest
país. Jo vaig estar 13 anys treba-
llant en ACPV —o siga, per a Cli-
ment— perquè em creia aquest
país i me’l crec i creia que ell ho
feia pel país. Deixí de treballar
amb ell, quan tinguí proves sufi-
cients, com els passà a altres per-
sones, de quines eren realment les
seues intencions. Resumint, jo
diria que Climent està a gust amb
un país com el que tenim, trauma-
titzat, però molt bo per a fer els
seus negocis, fundacions, etc.; no
vol un país normalitzat, perquè, si
no, s’acabaria el negoci. Si jo fóra
l’únic que pensara això podríem
pensar que estava equivocat, però
Joan Fuster o Vicent Ventura, per
dir-te dos noms, pensaven igual
que jo. Sanchis Guarner no hi
confiava; a Estellés l’he vist plo-
ENTREVISTA / JOSEP LLUÍS PITARCH ❙ 11
rar... pels drets d’autor. Jo me’n
vaig, a més amés, quan he vist que
tota la faena feta en la Coordina-
dora d’Ensenyants del País Va-
lencià queda en suspens, a partir
del triomf dels socialistes de
l’any 83, perquè Climent i els so-
cialistes així ho acorden. Encara
vaig treballar com a secretari ter-
ritorial del PV en el II Congrés In-
ternacional de la Llengua Catala-
na fins que m’adone què està pas-
sant i plegue, com he explicat
adés.»
— Ha capitalitzat ACPV el
moviment social nacionalista?
— «Sí i no, perquè el que ha
fet és el que ha volgut i, alerta!:
amb tot l’enorme dineral que ha
manejat i maneja! I entre altres
coses ha avortat tot allò que no ha
pogut controlar. I especialment el
que ha organitzat ha tingut, per al
nacionalisme, la perversitat de
distraure el personal en manio-
bres sense transcendència com
les emotivitats del 25 d’abril, al-
L’exalcalde del Bloc de gunes manifestacions... tot fum
Silla pateix una apnea de botja!, oblidant que el més im-
de la son i aquestes portant és fer política. Crec que a
hores les dedica a fer més de distraure el personal, Cli-
encreuats per a un diari
valencià i diverses ment ha comprat moltes cons-
col·laboracions com a ciències, de molta gent que paga
columnista./ JOSÉ la quota i així es queda tranquil-
CUÉLLAR. la, mentre ell fa el que vol.»
— I també s’aprofitarà del
que està passant amb TV3?
— «De diners, de segur que
en traurà, però curiosament ara
s’anuncia que un notari s’encar-
regarà de donar fe del fet que tot el
es recapte es destinarà a pagar la
multa. És molt curiós que per pri-
mera vegada hi haja un notari que
done fe del que fa.»
PUBLICITAT