Edat mitjana

Pirmide feudal

Els reis vivien en els castells en les categories ms altes.

Els nobles vivien en el castell i eren propietaris dalgunes de les terres del regne.

Els senyors feudals vivien en els castells, i com els nobles, eren propietaris dalgunes terres.

Els cavallers vivien en els castells, els defensaven i anaven a les guerres.

Els serfs vivien en les parts fredes i humides dels castells, i eren esclaus dels reis.

Els escrivans eren molt importants, perqu grcies a ells hi havia llibres escrits a m, i vivien en habitacions dels castells.

Els doctors vivien en els castells per curar i mirar si la gent que hi vivia no estava malalta.

Els msics acompanyaven tots els pats, generalment entre plat i plat, per aix vivien en els castells.

Els bufons eren actors que divertien als senyors i a la seva famlia, amb canons i bromes.

Els camperols eren els que treballaven les terres del senyor feudal. Vivien fora del castell, per hi tenien aixopluc en poques de guerra o conflictes.

Art medieval
Lart paleocristi s lart produt pels cristians entre el 200 i 500.

Lart romnic comen sent molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada, per a finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentaci escultrica de finestres, portals, capitells, etc.

L art gtic s l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, i es caracteritza per ser edificis alts i prims amb molts vitralls.

L art bizant s el que es va fer a Constantinoble i es va caracteritzar per l's de lart de mig punt, aix com pel luxe en la decoraci dels interiors.

L art islmic s el produt durant ledat mitjana, a tot el mn islmic, molt orientalitzat. Pel que fa a larquitectura, es basa principalment en la construcci de mesquites.

Msica medieval

El cant gregori s un cant lliure de lalta edat mitjana en que els cristians cantaven en les esglsies

Un trobador s un poeta cantor de l'Edat mitjana que crea composicions literries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

Larpa s un instrument de corda, aquestes poden ser pinades amb els dits o les ungles i no te caixa de ressonncia.

Les flautes sn instruments de vent, tradicionalment de fusta.

El llat s un instrument de corda pinada amb la caixa de ressonncia en forma de mitja pera.

Lorgue portatiu s un orgue de mides redudes que permetia a qui el tocava dur-lo amb ell.

El sacabutx era un tromb de vares de ledat mitjana.

El tambor, la pandereta i altres instruments de percussi.

Oficis medievals
El paraire tenia com ofici comprar i preparar la llana per fer teles o vestits...

Els blanquers netejaven la pell de la llana amb un raspall i aigua fins deixar-lo blanc.

Lassaonador comprava la pell dovella als blanquers. Aquesta pell la convertia en cuir. I feien sabates, bosses, selles de muntar...

Els boters feien botes de fusta per al vi.

Els candelers treballaven la cera. Feien espelmes.

Els corders amb els budells de danimals feien cordes per a vaixells o instruments de msica.

Els cotoners recollien el cot i el filaven. Amb el cot feien matalassos.

Els forjadors, forjaven espases i llances.

Els flassaders eren fabricants i teixidors de flassades.

Parts del castell

La muralla s el cercat al voltant del castell i el protegeix. Est format per ladarve, que s la part transitable i des don ataquen les tropes i per merlets, que sn el quadradets.

El fossat s una canal excavada al voltant del castell que somplien daigua per impedir que els atacants arribessin al castell.

La Torre de lhomenatge era la torre ms alta i forta del castell i en general es podia allar de la resta de la fortalesa. Estava situada de tal manera que era lltim lloc del castell a atacar.

El pati darmes estava situat a linterior de les muralles, dna pas a totes les dependncies del castell i servia per a lesbarjo, mercat o formaci de tropes.

Les torres de guaita servien per a que les tropes vigilessin si venien els atacants, i atacar-los des de les finestres daquestes.

El pont llevads s una fusta que serveix per passar a linterior del castell i superar el fossat.