"EX-LI BRIJ: <8

Ati. laui cjue uiui_v^*uda......

o:
o e;

l l i * .4

'

I
o

!
' C \<a-.\m *Jti.:_ un cuc. -

I
cl

fi

v. ruciui uiu;o)..."-'-*-

II
o

UOAN AMADEU ,

j? G"?ne ?'?' Do.:>. >.

Centre M de l a uUi .

C. -' H"va

-ura
J

"ca f>puiar

LES CENT MILLORS LLEGENDES POPULARS

jra
d e ia G.;ii. .. i i p u i a r

JOAN

AMADES

LES MILLORS

CENT LLEGENDES

POPULARS

Generalitat ^ Catalunya Deps*. - r - it > Cultura

CantPE teO - = Pecerca de l a Cuiucci ii^'.' c o r al > Popular RDITORIAI. SELECTA, S. A .

B A BCELOf A
t 1/ Ifgurta l/# f'ranrrn Hmuii)

BIBLIOTECA SELECTA -

139

Edicions

de

I.KS

GENT

MILLORS POPULARS
Juan

NOTCIA
Amades i

BIOGRFICA
va la L'any de les nixer grafologia, afieious 1911, valors va perd, de la que a Barcelona a les maVesperanenlomolun fet i-ultura decisivahan

LLEGENDES
Primera:

Gelats

iXki

el 23 de juliol temtiques, to. giques fortut

de IS'M). De jove li desvetll

es dedic

l'astronomiu,

L'excursionisme i folklriques. el fi'n cap a la adonar les sera In qual

Encapala acjMM volum uai Uuabu al laaira .. la llr.--,, la il'liilibil i Mandoni. ibra de I r a n m c Alitium

tradicional. ment esdevingut L'any rin Barcelona, Popular verses Museu de

cota

el

decantar

recerques

folklriques,

cspecialit;aci. en la fundaci de a la l'Obra t's del de VAde didel

JO 15 collaborava i Folklore i el 1922 Catalunya,

d'Etnografia

Universitat efectu Populars. i de en i

en la de per

Canoner

la qual i Arts

missions. Municipal seva ol/ra, l'assenyala, una

Actualment d'lndiistrics vasta bona de

Conservador

PBOtVIET.il

l.l i i i; M I i \

l l i r u \ |) \

La mdgad,

i intima, ultra srie major el gran de

d'apostolat notnbre publicacions

diconels

Nebots de l.ripe/ ll.iberl i C."-0011110 de l'Aeiall. 63- Barcelona

ferncies, in-ii'Ht

culturals

importncia

mulla

to
d'altrelUUf

JO.IX
-. alguns

AMADES
dch i/uah undrci.ren Ics BUdio-

colleccioni de la Biblioteca Perenne i de la teca Selcla.'

Iiulliil i Mandoni
Quan els romans vau envair la pennsula tothom es v a sotmetre planerament i sense resistncia. Els catalans van sser els unies que no es van avenir al jou rom i que van aixecar-se en armes contra el gran imperi. Du- _ erman- anomenats 1111 i i i I i M a n d o n i , que uns diuen que eren v i l a t a n s i d ' a l t r e s barcelonins, van alar bandera contra Roma i van a p l e g a r un cos d'exrcit que va d o n a r molta l'eina als r o m a n s ; p e r l'esfor d'aqucll pilot de valents resultava un miserable esquitx davant de la fora del <rrnn m a r de l'imperi rom, i vau haver de sucumbir. Indibil i Mandoni van caure presoners junl a m b llur- famlies; els qui posseen bns l'oren SUquejats i les cases que habitaven a r r a s a d e s , i foren conduts a Barcelona i tancats en la pres ms rneira i ms l'osca. Indibil tenia tres filles boniques com un sol. i Mandoni tenia per muller la dona ms gallarda que podia trobar-se a ms de cent hores al voltant. L a bellesa d'aquelles q u a t r e doncs va enterbolir l'enteniment del cabdill r o m . Bscipid, el qual, de tote- passades, en volia a b u s a r . Les filles
r

i.

En la Biblioteca Perenne: Folklore

de

Catalunya.

I. Kondallislica (n.o I . I ) : Folklore de Catalunya, II. Canoner (n." 15). lin la Biblioteca Selecta: Les cent millors canons populars in." 4 3 ) ; Les cent millors rondalles populars nt'um-ros S ' - 5 J ) ; Les cent millors canons de Nadal in." 641; Refranyer catal comentat Mi." S j ) ; Les rent millors llegendes populars ni." 139).

O A X

A .1/ A D li &

LI'.S CF.NT MILLORS

LLEGENDES

d'Iudbil van preferir m o r i r i totes tres van sucidar-se a b a n s de lliurar-se a l'enemic mortal de la seva terra. La muller de Mandoni no va sser t a n virtuosa. Quan j a l'eia molt t e m p s que els catalans rebellats contra Roma esperaven quina fra la seva sort, van sser trets de la pres i conduts a la platja. E n t r e tots eren un g r u p d'uns q u a n t s cents. M e n t r e cl qui capitanejava els soldats que els guardaven esperava ordres, va sortir de la ciutat una dna que desesperadament va dirigir-se al g r u p i va cridar si entre ells hi havia Indibil i Mandoni. Els dos b r a u s g u e r r e r s van presentar-se de seguida, i Mandoni va reconixer en aquella dama la seva muller, molt envellida i passada. Ella li va contar que sabia que la muller d'un dels b r a u s que s'havien aixecat contra Roma havia estat estimada pel g r a n cabdill rom i que ella no havia tingut prou Cor per a desdenyar l'enemic i resistir a les seves pretensions, que havia deshonrat la seva fidelitat matrimonial i la seva p t r i a donant-se a I enemic i que acudia a ell perqu li digus quina justcia creia que li havia d'sser aplicada, Mandoni i toia la resta de g u e r r e r s van cridar, com u n sol home, que mereixia la m o r t . .V l'instant la dama va treure un punyal que duia a m a g a t entre la roba i el va lliurar al seu m a r i t p e r q u l'hi clavs, i ell. loll de rbia, en ,-aber la infidelitat de la seva esposa, li clav el p u n y a l i de seguida amb la mateixa a r m a va escometre amb t a n t a fria i amb tant b r a els soldats que el g u a r d a v e n , que en un moment va m a t a r - n e ms de la meitat. E l s altres, e s p a n t a t s d a v a n t d'aquella bogeria de valentia, van fugir i la g r a n collada de patriotes va poder salvar-se.

E l s dos g e r m a n s es van veure impotents p e r a tornar-se a aixecar conira Roma, perqu en re? coneixien la g r a n fora, per van j u r a r venjar la deshonra de la muller d'un i la mort dc les filles de l'altre. I n d i b i l i Mandoni, p e r no sser coneguts, es van t r e u r e la g r a n b a r b a que duien, vau buscar ocasi do p o d e r a r r i b a r fins a Escipi i el van assassinar a punyalades, com ho havia fet p r i mer M a n d o n i amb la seva muller p e r cansa del tir.

La Mare de Du de Montserrat
Aix que els j u e u s van clavar Nostre Senyor en creu, es va saber a Barcelona, i va haver-hi una g r a n consternaci i disgust. De seguida van aplegar-se gents de totes menes, riques i pobres, i van t r a c t a r d'enviar una nau c a p a terres dc Palestina per tal de p o r t a r ajut a la p o b r a M a r e de Du i de consola r-la en la seva g r a n tribulaci, i tal com van projectar-ho ho van fer. La M a r e de Du v a a g r a i r molt la finesa dels barcelonins i els digu q u e podien tornar-se'n descansats a llur t e r r a , puix que ella havia restat rodejada d'un g r u p de deixebles del seu Fill que no l'abandonaven per res. E l s va p r o m e t r e de tornar-los la visita i enviar-los u n dels deixebles del seu Fill ms aprofitats per tal d'iniciar-los en la nova doctrina. P a s s a t uii q u a n t temps, no p a s gaire, la M a r e de Du va enviar a Barcelona, sant P e r e p e r q u hi prediqus la doctrina del seu Fill i li va d o n a r

i.|

)ON

A MA

DES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

un retrat seu obral i lallal p e r s a n t Lln. Aquest sani no era escultor ni entenia res en l'art del cisell, car, segons la veu p o p u l a r , era m a r x a n t . .Jess se li va a p a r i x e r en somnis i li va encarregar i|iie obrs un rel ral de la seva Mare, p e r q u ls generacions venidores tinguessin coneixement de com era. Sant Lluc va a n a r a casa de la Mare de Du i li va fer saber el m a n a m e n t (ple havia rebut ilel seu Fill. Li va exposar tamb la dificultat que trobaria per a complir l'encrrec, perqu no era home d'Ofici, no entenia en art ni tenia enginy per a m a n e j a r eines. Maria li digu que m a n e j a r un pinzell no era p a s cosa gaire costosa. Kl sani li va respondr que no creia p a s convenient de fer-li nu retrat pintat, p e r q u la p i n t u r a s'esborra i al cap d'anys no en resta res. Perqu la seva fesomia resls per sempre, li digu qu creia que hauria de l'er una figura esculpida, i m a n e j a r el cisell era ms difcil que p i n t a r . Kl sant va demanar a la Mare dc Du que li deixs una eina de fuster qualsevol de les del seu difunt marit J o s e p , i. guiat per la grcia de Du, que l'inspirava, creia que sortiria b de la seva comesa, l ' n estol d'angelets va baixar del cel i van posar en mans de l'Kvangclisla les eines del sant P a t r i a r c a . I les eines van lliscar suaument per damunt de la Insta amb la ms g r a n senzillesa i harmonia, sense que l'improvisal escultor hagus de l'er sin tocaries. I no va t r i g a r gaire a definir-se i perfilar-se la figura divinal dc la Mare dc Du. Puix que tota la g r c i a li pcrvenia del seu Fill, Maria va d e m a n a r al seu retratista que j u n t amb ella obrs tamb la figura de J e s s . Kl desig de la bona m a r e fon cas d'embars per al novell artista. De la Verge, li era fcil de prendre'n la

fesomia, p e r q u la tenia al d a v a n t ; del model de J e s s , no en disposava. Maria li va dir que s'inspirs en els angelets que la voltaven, que eren graciosos i subtils com el seu Fill quan era xic i que no el represents p a s com un home, puix que li recordaria la seva trista li, sin com un infant que li torns el goig i l'emoci de quan va sser mare. La figuraci de la Mare de Du amb el seu Fill infant s deguda, p e r t a n t , a la voluntat de M a r i a . La imatge de qu parlem s l'nica que representa autnticament la Mare de Du tal i com era amb exactitud, i va servir de model per a totes les altres imatges marianes de lol el mn. Aleshores la eiutat de Barcelona estava formada p e r dos nuclis: la ciutat vella, assentada al cim del Montjuc, que baixava m u n t a n y a avall pel costat del Llobregal, i al peu de la qual hi havia el port, on s'arreceraven les n a u s , si l'a no l'a vers l'indret on avui encara hi ha el barri de Port. L'altre nucli era on avui hi na el cor de la eiual vella als voltants de la plaa de Sant J a u m e . Sani Pere va desembarcar al port d'enll a Montjuc i va a n a r a visitar un amic seu barcelon i jueu a qui va explicar que havia vingut a la nostra cinta i per predicar una religi novella. Kl seu amic li va dir que j a en sabien a l g u n a cosa, que uns quants companys es reunien en un soterrani molt amagat p e r no sser descoberts p e r l'altra gent i que all feien el que bonament sabien per p r o p a g a r i estendre aquella nova llei. P e r aquell t e m p s hi havia u n grau cam subterrani que comunicava les dues ciutats dc B a r celona i que anava des del cim del Montjuc fins a la plaa de Sani J a u m e . Aquest cam molts diuen que encara existeix avui i que va des de les Dl'as-

JO.IN

AMADES

LUS

CENT

MILLORS

LLEGENDES

<7

sanes al eastell de Montjuc, i dinen que s tan ample, qu lli poden p a s s a t ben b la cavalleria i els canons. l'er aquest cam, sense sser vistos, van a n a r said P e r e i el seu amic des de la Barcelona de Montjuc a la Barcelona de baix. i van l'er ca]) a l'indret ou avui s'escau la plaa de Sant J u s t , que era on hi havia el gran soterrani on es reunien els p r i m e r s cristians barcelonins, que, sense saber res ni haver estat iniciats per ning) professaven j a la llei de Crist. Sant P e r e els va p r e d i c a r l'Evangeli, els va iniciar en la celebraci de la S a n t a Missa i va ensinistrar-los en les oracions i prctiques religioses que havien de seguir p e r ben servir Du. E n m i g d'aquella mena d e plaa de sota terra va fer com una pila de pedres i, al damunt, va posar-hi la i m a t g e de la M a r e de Du que ella mateixa li havia donat p e r q u en fes ofrena i present a l s barcelonins. I, d a v a n t d'aquell altaret, rstic i senzill, ell mateix va celebrar la p r i m e r a missa i va consagrar els p r i m e r s cristians de tot E u r o p a , puix que ell fou el p r i m e r apstol que va deixar la T e r r a S a n t a p e r predicar i p r o p a g a r la nova religi. S a n t P e r e va restar a Barcelona un quant temps. D u r a n t la seva estada enlrc nosaltres, cada vespre es r e u n i a r o d e j a t d'adeptes, que cada dia creixien, puix que p e r la ciutat es va estendre tot seguit la llavor de la nova doctrina. Quan cl s a n t se'n v a a n a r va d e i x a r als creienls la imatge o. ms ben dit, el retrat, que la M a r e de Du li havia lliurat, i durant molts a n y s va sser aquest l'nic que van tenir els barcelonins per a retre-li culte. E l s cristians barcelonins van reunir-se en les catacumbes de sota la plaa de S a n t J u s t d u r a n t a n y s i ms a n y s , mentre el cristianisme fou per-

seguit, i all mateix en van morir a milers, puix que d a m u n t mateix de les catacumbes In havia les arenes o circ rom on eren t i r a i s a les feres els primitius lidels. I n'hi vau m o r i r tants i tants, que quan, t r i o m f a n t el cristianisme, els barcelonins van acudir a Roma a d e m a n a r relquies per consagrar la primera esglsia erigida a Barcelona, que fou la de S a n t J u s t , el Sant P a r e els va d i r que no els calien pas relquies; que agafessin sorra i t e r r a de la plaa on projectaven erigir el temple, que l'espremessin i que encara en rajaria sang cristiana de la molta que al seu damunt s'havia vessat, i que aquella era la millor relquia. I, en erigir el temple i poder professar el cristianisme I la llum del dia, l'altaret fet p e r sant Pere amb un pilot de pedres, que a travs de totes les persecucions s'havia conservat amagat a les catacumbes, fou traslladat al temple, i amb ell el retrat imatge de Maria Santssima, que va p a s s a r a presidir l'altar de l'esglsia, on fou venerada i adm i r a d a p e r tot. el poble de Barcelona. Passats a n y s i ms anys, els moros van envair salvatgeineut la nostra ciutat a m b l'intent d'arr a s a r esglsies i tot all que fes referncia n la religi, i els fidels, gelosos del retrat que sani P e r e havia donat a la ciutat p e r encrrec dc la Mare de Du, van a g a f a r la imatge i van anar-se'n a amagar-la d i n t r e d'una cova de la m u n t a n y a ms a b r u p t a i ms ferrenya de tot C a t a l u n y a , on creien que mai els moros no podrien p o s a r la petja, l ' n cop all, van cercar una coveta ben a m a g a d a entre el boscatge, van amagar-hi la imatge i. p e r q u ning no la pogus trobar, van tapar-la amb una p a r e t i al seu davant van p l a n t a r arbres, que a m b el r e m p - vau crixer fins a l'orinar un esps
2

JOAN

AMADES

UiS

CENT

MILLORS

LLEGENDES

ig

boscatge davant de la cova i la van deixar completament a m a g a d a i impossible de descobrir. Kl poble de Barcelona va sentir una g r a n devoci p e r la imatge dc Maria i l'anomenava la " J e r u s a l e m ! t a n a " i la " M o r e n a " , nom que en aquells temps volia dir mora o sarrana Davant d'ella van l'er les seves oracions i van intensifica? llur l'e. fins a a r r i b a r a assolir la palma del m a r t i r i , sant Sever, santa Eullia i sant Paria, Tamb diu la tradici que els qui van vetllar p e r a m a g a r la imatge de la fria sarrana van sser el senyor bisbe, el g o v e r n a d o r i el j u t g e . Quan l'eia cent seixanta-dos anys que la imatge eslava a m a g a d a , set p a s t o r e t s de can Riusec, de Monistrol a l t r e s dinen de can l.loberes van veure sel dissabtes seguits que p e r d a r r e r a de la m u n t a n y a sortia u n a gran resplendor com si hi hagus un sol ms gran que set sols i van veure un estel molt g r o s i llampurnnnt que queia a la terra i sempre c a p a u n mateix costat. Tamb van sentir com uns cants i unes msiques toies dolces i harmonioses que els van Semblar cosa celestial. Aquells sets p a s t o r e t s no se'n sabien avenir i tot era p a r l a r sempre del mateix, p e r no ho volien dir a ning, p e r p o r que la gent HO els voldria creure. P e r tantes vegades v a n veure el mateix, i t a n t i tant en van p a r l a r , que uns altres p a s t o r s ho van sentir i bo van contar 0 la gent del poble d e ' M o n i s t r o l , que de seguida va c r r e r a explicar-ho al senyor bisbe de Manresa, el qual. acompanyat dels canonges, del Captol i de molla gent de Manresa, va formar com una process. Tots a m b aixes i ciris encesos, van a n a r fins a la p o r t a de la cova. a travs de la paret dc la qual sortia aquella gran resplendor i se

sentien aquelles g r a n s cantries i musiques. Entre tots van t i r a r la paret a t e r r a i van t r o b a r la imatge de la Mare de Du de Montserrat tota voltada d'angelets a m b tot d'instruments que tocaven i cantaven i tota aurcolada d'una claror que l'eia ms resplendor <|Ue set vegades el sol. Kn veure la imatge, tots van restar enlluernats, van caure a terra de genolls, li van fer g r a n s oracions i tothom sentia un gran afany de tocar-la i de besar-la. El senyor bisbe la va p r e n d r e a m b les seves mans i tots van convenir que una joia lan g r a n no podia e s t a r sin a la Seu de Barcelona, i van o r g a n i t z a r una process p e r a portar-la. Per beus ac que, quan van a r r i b a r a l'indret on avui s'escau el Monestir, es van sentir cansats i van r e p o s a r p e r e m p r e n d r e la baixada de la muntanya a m b ms bra. Quan van t r a c t a r de reprendre el cam es van trobar que la imatge s'havia t'ft lan pesant que ning no la va poder moure d a l l . Van acudir-hi els gremis de la geni ms foruda i ms valenta, els baslaixos. els molcrs. els ferrers i d'altres, i entre tols no la van p o d e r moure ni un g r a del lloc on era. Davant d'aix, el senyor bisbe i els all res vau creure que era voluntat de la Mare de Du no moure's d'aquell lloc i all mateix li van aixecar una Capella, que amb el temps va convertir-se en esglsia i ms tard cu monestir.

0AA

I.RS
A M .-/ I) li .S

CENT

MILLORS

LLEGENDES

Santa Eullia
S a n i n Eullia a distingia p e r la seva g r a n c a n t a t . Kl p o b m t r u c a van tothora a la porta dc casa seva i mai no sa'n tornaven sense una almoina. Tanta prodigalitat va a r r i b a r a molestar Is pares de la donzella, i|ue diverses vegades l'havien renyada. Un dia nue la -nineta portava tota una l'aldada de pa per a una pobra dona. cl seu pari va dclurar-la i a m b aire imperis li pregunt qu portava l.a donzella, e -porugiiidn. cont i - t que duia B o n , i obri sense temena la taldada aN ulls del ien p a r e . que va veure i|iie, efectivament, eren Hora, eom li deia la -eva tlla. Vora dc la rasa de santa Kullia hi havia un pou d'aigua mnlt bona i fresca ou a n a v a a |M>uar d venat d'aquella rodalia, l'n dia van anar-hi duc- noieies i van Induir ipie el pou s'havia eixugat. Tcniorose- ilel es'.ig ipte el seu p a r c , que eia molt rigor, el infligiria en veure que no li portaveu a i g u a , es vau posar a plorar desesperadament. La donzella Kullia les va sentir, va a r r i b a r fins al pou, va estendre el seu mantell p e r sobre del brocal i l'aigua va revellir tan fortament ipic broll per damunt del p o u : aix aquelles noietes van poder omplir llurs eautirets sense gens d'esfor i vau estidv iar-se el cstig del seu pare, I.'aigua subterrnia mi sentir-se tan sotmesa a la voluntat de santa Kullia i reviiigiic amb tanta t o r a , que va a r r i b a r a formar un riu. que encara avui nbsistoix l alimenta tots els pons do la nostra Ciutat. Kl pescador- i la gent de mar de
1

la nostra platja el coneixeu molt b i l'anomenen el " r i u de s o t a " i el " r i u de santa Kullia". l l i I1.1 temporades de l'any que |Mirta un corrent tan fort que han d'anar amb compte a navegar, puix que podria perjudicar-lo. Els nostres avis. que se servien molt dc l'aigua dels pous. aleshores que le- fonts escassejaven, quan el pou se'ls eixugava invocaven santa Kullia perqu el- l'es revellir l'aigua: i el- pountaires 0 escurapous tenien p e r advocade- santa Kullia i la Mare de |(u de l'Aigua P r o p de la rasa de -aula Kullia lli havia Ull gran bosc dc xiprers. I n dia que Kullia s'hi passejava, se li va a p a r i x e r un ngel que li pronostic que seria santa i p a t r o n a de Barcelona. P e r tal que -eiiipre m- hi hagus record d'aquell prodigi, l'ngel va fer t o r n a r palmeres ell xiprers. Aleshores no hi havia en Iota aquesta terra cap p a l m e r a : aquelles l'oren les primeres que hi hagu, i totes les que hi ha avui en descendeixen. Amb el- a n y - aquell bo-c de palmeres es va perdre, i avui In ha n u - arbres molt g r a n s i ufanosos que donen molt de carcter 11 aquell p a r a t g e , conegui | m t "Desert de S a r r i " . Vu.111 l'emperador Dioeleoi decret la per-ecuci seu- treva dels cristians, santa Kullia tenia tretze anys. Amb tota valentia decid anar-lo a trobar al temple, i, davant d o tothom, increpar-lo i humiliar-lo. Abans de sortir de casa seva va fer un pet als seus pares, que dormien i 110 es van a d o n a r que se n ' a n a v a . 1111 pet a terra, a la Uosana de la porta i un all re a uns xiprers que hi havia part dc l'ora de la cisa. Arribada a Barcelona, va presentar-se al temple i va insultar Daei, que li va d i r (pic -i adorava el- falsoa dus

/ OA N

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

jj

la perdonava <i tot il <nie deia. Kullia. en comptes d'obeir-io, va collir nu g r a p a t de s o r r a d e terra i va tirar-lo damunt de l'aliar com un escarni i una befa. I>aei va m a n a r aleshores que ('agafessin, l'empresonessin i la torturessin. Daei la t'u t a n e a r a la pres del seu palau, que estava al capdavall del Call, al linal del carrer du la Itoqueria. I.a pres donava a l'indret de la Volta de Saula Kullia i del l.emei. i diuen que el sol. adolural perqu aquell lloc havia servit de pres de la nostra s a n t a p a t r o n a , mai ms n o bi ha volgut e n t r a r : per aix mai no toca cl sol en cl- do- carrerons indicats. En veure qne no volia a p o s t a l a r . va sser condemnada a p a t i r tret/.e martiris, tants com eren d - -cu- anys. En vista que santa Eullia no volia a b d i c a t la seva l'e. l'ou sotmesa O una tanda d'a-sol-; desprs, ami) uns gailis i uns a r p i o n s , li van e s t r i p a r la c a r n . E n veure que no defallia, li van p o s a r els peus d i n t r e d"un braser ardent de foc, i, perqu ni hn no renunciava, van posar-li-hi els pits. Fou manat que li freguessin les nafres i les l'crides amb pedra tosca, que desprs les hi ruixessin a m b oli bullent i finalment les lii reguessin and plom l'o-. C a p d'aquests m a r t i r i s no va l'er trontollar la seva fe, i aleshores fou ordenat que la tiressin dintre d'una bassa de cali; viva. t ' n a l t r e dels m a r t i r i s consist a posar-la tota nua dini re d'una Imta en la qual hi havia una g r a n quantitat de bocins de vidre, pedres cantelludes i claus de punxes eria d e s ; un cop ella n dini re. van t i r a r la bta t r e t / e vegades costa avall per la Baixada de S a n t a Eullia, q u e p e r aix va p r e n d r e el nun que porta. Kn record del martiri, al cim

de la p u j a d a hi ha una capelleta amb una i m a t g e de la s a n t a que t al costal una htn. Un altre dels m a r t i r i s consist a tancar-la Iota nua dintre d'un corral ple de puces que la van picar com feres i van n a f r a r i lacerar Ics seves carns tines i delicades, l'er a i x diuen que vers el dia de la seva l'esta les puces sn ms grosses que mai i piqueu ms fort i amb ms f r i a ; la gent diu " q u e sn les puces de santa Kullia". que volen recordar als botis cristians el martiri de la santa. E n t r e la Volta de Santa Kullia i la del Remei, de les q u a l - j a hem parlat, hi ha com un carrer estret sense sortida i amb l'entrada tapiada, que els nostres avis anomenaven el "Call de les P u c e s " i que segurament deu fer referncia al martiri de la santa. l ' n a l t r e dels m a r t i r i s fou p o r t a r - l a al suplici nua, damunt d'una carreta de bous que amb g r a u calma es passejaven per toia la ciutat por tal de l'or p a s s a r una forta vergonya a la pobra donzella. El Cel, per. va compadir-se d'ella, i, tol i e s t a r ben ser i fer un bon sol, es va p o s a r a nevar i ben aviat va cobrir la nuesa de la pobra santa un vestit de neu blanca i p u r a . Santa Kullia va escapar-se de la pres guiada per un ngel que la va a c o m p a n y a r . Els galifardeus de Daci la van cercar pertot a r r e u fins a trobar-la i la van t o r n a r a la pres, p e r p e r por que no s'escaps de nou l'ou decidit matar-la. Kl sacrifici consist a clavar-la en una creu en fornia d'X. I.a tradici assenyala tres p u n t s diferents de la ciutat on s a n t a Eullia fou clavada en c r e u ; la ms a r r e l a d a i persistent diu que l'ou al l'la de la Boquera, i diu que p e r aix el carrer dit avui de la Boqiicriu i el portal que va

*4

JOAN

AM AD E S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

obrir-se al seu comenament havien <lut el nom do Santa Kullia, tradici que explica una lpida, avui mig esborrada, q u e es pot veure a l'alada del balc de la casa que l'a c a n t o n a d a al l'la i al c a r r e r d e la Boqueria. Aix mateix es diu q u e va sofrir el d a r r e r m a r t i r i a la placa ilel P e d r i (pie p e r a i x li fou dedicat el monument que tots liem visi. I, finalment, hom diu t a m b q u e l'ou c l a v a d a en eren n la plaa de l'ngel. Aix (pic la s a n t a va t a n c a r els ulls, va sortir-li de la boca l'animcla en forma de colom que va volar c a p a l cel. H o m diu t a m b q u e va b a i x a r un estol d'ngels que s'emportaren cl cos de la santa c a p a la glria, l ' n a a l t r a tradici diu que, lan bon punt la santa va linar, va fer u n a nevada d e les ms g r a n a que mai s'hagin vist i q u e la tropa que guardava el cos de la m r l i r , empesa pel fred, v a fugir, i aix els p a r e s d'ella v a n p o d e r lor-se'n crrec i enterrar-lo. Q u a n els soldats van a d o n a r - s e que els havien p r e s el cos d e la santa, van assassinar els seus p a r e n t s , p e r q u es van n e g a r a d i r un l'havien p o r t a t . Una a l t r a tradici, encara, afegeix que va desencadenar-se una gran tempestat que fu e s c a m p a r cl- soldats i p e r m e t als p a r e - de la santeta escapar-se i salvar-se. A l'i d e g u a r d a r el record del m a r t i r i de la santa, mai nu neva el dia de la seva festa a la ciutat de Barcelona. Una llegenda poc coneguda explica de m a n e r a completament distinta el sacrifici de s a n t a Kullia. l'er instigar la gent a denunciar els cristians, l'Estat rom donava u n a p a r t d e la riquesa del denunciat a qui l'eia la denncia. Santa Kullia e r a moll rieu, i uu sacerdot p a g , en o b s e r v a r

que no acudia al t e m p l e n complir a m b les cerimnies do la religi dels falsos dus, va denunciarla p e r cristiana, p o r t a t p e r la cobejana de p e r cebre nua p a r t de la gran fortuna dels seus pares. D a r i a va f e r a g a f a r la donzella, i ella va m a n t e n i r davaul d'ell la seva fe. Un lill de Daci va cuamorar-se de la noieta en veure la seva fermesa i decisi i deman al seu p a r e (pic no la l'es martiritzar de seguida, perqu potser renunciaria al seu credo. Daci va l'er t a n c a r la donzella a la pres en espera de si es decidiria. A la cambra on va sser tancada es guardaven totes les eines i tots els i n s t r u m e n t s del m a r t i r i , la vista dels quals va i m p r e s s i o n a r tant la iiiiuyoneta. que va morir. L'endem, quan l'escarceller va a n a r a portar-li el m e n j a r , va trobar-la morta. Adolorat i irritat, el lill de Daci v a m a t a r cl sacerdot que l'havia d e n u n c i a d a . L'endem de la erucilixi de la santa uns cristians e n f e r v o r i t s desclavaren el seu cos d ' a m a g a t i van donar-li s e p u l t u r a cristiana en uu lloc -. cret ipic no fou conegut d u r a n t molts segles. Kn temps relativament moderns va Irobar-se el sepulcre a l'esglsia d e S a n t a .Maria. Tota la ciutaf va creure que el cos sani de la seva p a t r o n a enlloc no podin e s t a r millor que a la c a t e d r a l , motiu pel qual fou o r g a n i t z a d a una process per t r a s l l a d a r l'esmentat cos de santa Kullia a la Seu. Q u a n passava aix, es put d i r que la ciutat de Barcelona a r r i b a v a fins a la plaa de l'ngel, que aleshores s'anomenava del Kormenl 0 del Blat perqu s'hi l'eia el mercat. Knll d'aqueSl punt no hi havia sin ravals i, entre ells. l'esglesiela de les Arenes o de S a n t a M a r i a , tocant a la m a r . Q u a n l ' u r n a q u e condua cl cos d e la santa a r r i b

26

JOAN

AM .1 n r. S

LES

CENT

MIEt.ORS

LLEGENDES

al p e u del portal ona hi h a v i a p a r i d'avall de la Baixada de la p n - o , al nivell del c a r r e r de la Tnpineria, s a dir, aix que el 008 sani va a r r i b a r al peu de l'entrada de la ciutat, va t'er-se tan i lan pesat, que els qui el condueu es veieren impossibilitats, no solament d e poder -lo sostenir, sin d h u c de bellugar-lo. Van Ter-se esforoa a desdir, p e r t o t va sser d e b a d e s : el cos de c a p manera no volia seguir endavant. Lee d o t / m e s de bisbei g r a n s m a g n a t s <pie a c o m p a n y a v e n el cos de la santa van d e m a n a r a l a immensa gentada q u e havia vingui d ' a r r e u del mn per lal de p r e n d r e p a r t en aquella process, que va d u r a r hores i ms hores, que fes oraci beu devotament per d e m a n a r al ('cl que els volgus t r e u r e d'aquell mal p a s . Mentre tothom, de genolls en t e r r a , clamava la misericrdia i l'ajut, ilel Cel, es vei baixar u n ngel que, a m b un dit estes, Va assenyalar de manera molt insistent i porlidiosa uu dels canongea de la Seu que havien intervingut en el trasllat. Aquell canonge, capcot i avergonyit, va confessar que ell havia pres un dit. del peu de la santa per lal de t e n i r - n e una relquia. A m b g r n n cerimnia l'ou oberta l'urna que contenia el cos sant i hom aplic al lloc d e g u i c l d i t que li m a n c a v a ; al moment l'urna va fer-se lleugera com una |Killa i la process pogu seguir el seu curs lins a la Catedral. S a n t a Kullia n o va voler e n t r a r a la seva ciutat sense sser sencera. Ms t a r d , en el puni ou va p a s s a r aquest miracle, va aixecar -se una columna a tall de monument, al cim de la qual va posar-se la ligura de l'ngel amb el bra ests i assenyalant a m b el dit. i aquell lloa va p e r d r e el seu nom antic i va p r e n d r e el de Placa de l 'Angel", que encara a v u i porta.

U n a vegada q u e va visitar la nostra ciutat una reina, va obstinar-se a veure el cos de santa Kullia. Les a u t o r i t a t s i l'Esglsia s'hi van oposar. Uns deien que la santa no volia sser vista p e r ning perqu anava nua i aix era una v e r g o n y a ; d'altres deien que els cossos s a n i - no voleu sser vistos p e r ulls de mortal i de p e c a d o r ; per la reina va entossudir -e. va fer prevaler la seva forca de reina, i no hi hagu ms remei que obrir el sepulcre de la santa i deixar-li veure el seu c o s ; per aix que va abocar-se p e r veure'l rest cega. Tothom, i no cal d i r q u e la reina mateixa, va ininterpretar el cas com uu cstig de la santa. La reina, tota penedida, va l'er gran penitncia i molta oraci, d e m a n de tot cor a santa Eullia que li volgus t o r n a r la vista i li va prometre fer-li un bon present si la g u a r i a . I j i s a n t a va escoltaria: la reina recobr la vista i va fer a santa Eullia el present d'una faixa d'or, brodada p e r la mateixa reina, faixa que figura entre les joies que enriqueixen la custdia de la C a t e d r a l . Desprs de la rendici de Itarccloua, el 1711. l'ou manat que tothom deixs les armes al peu de les esglsies. S a n t a Eullia fu el miracle d'amagar les armes als ulls dels invasors, que noms vau t r o b a r les d c s p u u t a d e s , oscades, rovellades i inaprotitables. Van creure que la gent no havia complert l'ordre i v a n f e r molts escorcolls, p e r enlloc no van t r o b a r res. D e s p r s d'un temps, i quan ja havia passat el moment de ms perill, santa Eullia va fer veure a cada u la seva a r m a quan anava a missa i va fer tamb que la pogus recollir i emportar-se-la a casa seva sense sser vist de ning. Tothom recuper aix les armes. La gent se les a m a g d i n t r e de les bigues del sostre,

JO AH

AMA

DUS

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

-i

lno tothom va foradar, i va fer-hi uns eneaixoa ' uns amagatalls ,.., a d e n t s j , dissimumfa nue <'. impossible veure'ls ,,i trobar-los

La Fossa del Cegant

Kl mcglit aix anomenat j a no existeix; va sser desllut p e r n u s p a s t o r s de Setcases cercant un tresor que hi creien a m a g a t . E s trobava dalt dols estanys de ('nraii, a la p a r t de les Gorges del Freser, en un p a r a t g e que encara avui porta el nom do Fossa del Cegant. H o m hi creia enterrat el gegant moro Eerrugut, j u n t a m b el seu Iresor. Aquest g e g a n t e r a qui comandava los torces mores que van e n v a i r C a t a l u n y a pel costal dl I l'irineii. I.es torces catalanes a n a v e n comandades pel cavaller Kotl. l'er estalviar s a n g i evitar els estralls de la lluita els dos cabdills vau a r r i b a r a una e n t e s a : es barallarien tots dos Uns que en queds un de v e n e n t : el q u e p e r d r i a s'hauria de r e t i r a r i deixar el camp lliure al seu vencedor Kotl i Kerragiit es v a n b a r a l l a r set dies seguits sense p a r a r . Noms en fer-se fosc s'aparellaven cl s o p a r i menjaven i dormien j u n t s i amicalment. Koll era fort de carns, com si hagus estat de ferro, invulnernhlc, p e r tenia les p l a n t e s dels peu- febles i toves, tant qne, si hagus trepitjat la ms lleu p e d r e t a , s'hauria ferit i dessagnat en pocs moments. Coneixent-se la llaa, portava unes sabates a m b set soles de ferro i mni, p e r res del mn, no es descalava; dormia dret, p e r evitar qui- ning intents forfollar-li les soles dels peus.

Eerragut tamb era in vulnerable, per tonia dbil la part baixa del ventre, i p e r evitar-hi tot atac, se'l preservava a m b una grossa pedra a p l a n a d a que portava dissimuladament, l ' n vespre, en despullar-se el moro p e r a n a r a dormir, Kotl s'adon que sota les calces p o r t a v a una pedra i endevin la cosa. M e n t r e el moro dormia, Kotl agaf la pedra i an a llenar-la a ms d e cent lleges lluny. L'endem, en ve-iir-so el moro, la cerc intilment, p e r no digu res, p e r n o esi .un a i ' Kotl. En comenar la brega aquest d a r r e r li vent cop d e c a p a l baix ventre i el m a t . Kotl enterr el sou enemic en el dolmen que ens ocupa i els cristians restaren amos del l'irineu. La seva destrucci n'explica de la manera segent : L n c a p v e s p r e es p r e s e n t u n gavatx a u u pastor que g u a r d a v a la ramad al Gra de Eajol. I.t d e m a n si sabia on e r a u n a mona de b a r r a c a do pedres anomenada la Fossa del Gegant. El past o r men el g a v a t x al lloc que li d e m a n a v a . Ull cop davanl del meglit. el gavatx t r a g u uu llibrot, encengu u u gresol de tres becs q u e feia n u a llum verdosa i lleg el llibrot dient unes coses e s t r a n y i - . L a p e d r a ms grossa es va o b r i r pel mig i cl- do- homes e n t r a r e n dintre la baliua que va d e i x a r , o n t r o b a r e n unes grosses rims de psols. 101 gavatx digu al p a s t o r que en prengus uns q u a n t s p e r a l sou manyac i el p a s t o r se'n va p o s a r uns q u a n t s al s a r r , 'l'robaren nua alt r a p e d r a , que el gavatx fu c.-badcllar com la primera, i una altra baliua, on hi havia piles dc fesols, de les quals t a m b p r e n g u un g r a p a t el pastor. Encara u n a tercera pedrassn fou partida pel foraster com les altres dues. i ac van trobar faves. El gavatx en carreg tantes com va poder

JO

JOAN

AM AD I: S

I.F.S CI-NT

MILLORS

LI.F.GI'.SDI'.S

3>

i digu al p a s t o r qne p r e n g u s les que volgu Sortiren de la fossa, les pareix es tornaren a cloure, el p a s t o r se n'an eap a la jaa i e| gavatx l'u el seu cam desprs de d o n a r un d r b al p a s t o r periple li havia fet c o m p a n y i a . L'endem, en voler t r e u r e els g r a n s del s a r r p e r donar-los al manyac, vei a m b meravella <mc els psols se li havien tornat monedes de coure, els fesols d'argent i Ics taxes d'or. C o n e g u de seguida c a p a la fossa, per Iotes les p e d r e s estaven com sempre. Prova dc fcr-les obrir, per fou intilment. Baix a Seteases i cont el succet. Un i-slol de pastora p u j a r e n a la fossa i treballaren com negres per desfer-la, lins a aconseguir-ho, i res no van Irobar. A la i>art inferior de la ms gros sa. la que ms els va costar i on pensaven t r o b a r el- gratis munts de faves que havia vist el pastor, vau trobar-hi unes lletres que deien: Grcies a Du que m'he ioinbut! Feia a n y s (pic jeia d'aquest costat.

Munussa i Lampgia
En la invasi portada a c a p pels s a r r a n s , aquests no eren tots m o r o s : hi havia g r a n part de berebers. A r r i b un momeni en qu els l>orebers sentiren aversi pel fanatisme e x a g e r a t dels moros i litis en certes ocasions feien el j o c als cristians. Els berebers prengueren com a cabdill Munussa. que havia estat u n del ms b r a u s servidors del

rei moro de G r a n a d a A b d e r r a h m a n . Aquell es fu fort a Llvia, des d'on desafiava la fria del rei moro. Munussa va enamora r-se bojament de la cristiana Lampgia. filla d ' E u d i s , duc d'Aquitnia, ipic vivia a Tolosa, on s'havien refugiat gran nombre de cristians. E u d i s p r o m e t la ni de la seva filla a Munussa amb la condici que es converts al cristianisme i ajuds els cristians a la reconquesta. Munussa l'ou batejat i casal secretament en u n a esglsia de lesnnon i torn a Llvia, on es lliur n les dolors de la lluna de mel. Quan A b d e r r a h m a n conegu la traidoria de Munussa. foll d'ira, li envi uu fon cos d'exrcit dirigit p e r (iedliibeii-Zeyaan, amb o r d r e d'npoderar-se del castell i portar-li el c a p de Munussa, eost el que costs. E l s moro3 van a t a c a r cl castell de Llvia amb fria irresistible i sorprengueren Munussa mal p r e p a r a t , car les dolors de l'amor li havien l'el oblidar les rigors de la g u e r r a . Calgu retre el castell. Munussa tingu t e m p s de fugir amb Lampgia* Quan Gedhi s'adon que el cabdill se li havia escapat, don ordres rigoroses n la seva t r o p a de cercar-lo i p r o m e t un fort premi a qui el trobs, L'enamorada parella l'ou trobada a la Molina, al terme d ' A l p , p r o p d'una font dita, segons uns, d'En P l a n e s , i, segons altres, de la Reina, en record d'haver-hi Irobat els enamorats. A M u n u s s a . li van tallar el c a p , m e n t r e que Lampgia. la bellesa de la qual va d e i x a r sorpresos els soldats, l'ou r e s p e c t a d a i p o r l a d a j u n t amh la lesla del marit a presncia del c a p i t de les forces. Gedhi tamb rest meravellat de la bellesa de Lampgia i decid fer-ne p r e s e n t al seu senyor. I.a fu m u n t a r en u n cavall, a la cua del qual fou lligada i p e n j a d a la testa dc Munussa per c a u s a r

JJ

J 0.1 N

AM A D li S

LBS

CIINT

MII.I.OKS

LLEGENDES

33

mes dolor ii L a m p g i a . E n e m p r e n d r e la retirada la comitiva va trobar-se a Ribes de Freser amb el rei A b d e r r a h m a n , que acudia en ajuda de Gedhi. Va rebre el present dc Lampgia a m b g r a n goig i In va afegir al seu harem. Quan el duc d'Aipiitnia. p a r e do L a m p i g i a , sab el i|UC havia passat, l'ou p r e s de gran indignaci i arm un arran exrcit formal pels cristians fugitius de Catalunya i p e r molts berebers ipie sentien un gran odi contra els moros.

Els nou Barons de la Fama

La p r i m e r a vegada q u e els moros varen e n v a i r la nostra terra portaven tanta empenta que prou -'haurien fet amos de tot E u r o p a si de pertot a r r e u no haguessin vingut els g u e r r e r s ms valents por deturar-los. A l'indret dels l'irineus els vau p a r a r nua b a r r e r a . Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gaireb no va q u e d a r ning, per almenys varen tallar la g r a n fria dels moros, que no van poder avennr ni una passa enll de la grau carena. T o t s el- g u e r r e r - qu vingueren de fora van caure en la brega, excepte uu dels ms b r a u s i valents, que, g r e u m e n t ferit i ms mort que viu. rest perdut on una dc los a t r a u s ms aspres i al" tero-cs dol Kipolls. al eim de la muntanya de MontgTOny. E s deia O t g c r Catnlon. Visqu moll de t e m p s en una tenda sense u n s companyia que un gos que e| guaria llepant-li les nafres. S'alimentava de fruites del bosc i de la Ilel que li por-

ta ven les crvoles, les cabres i les ovelles que pasturaven soles p e r aquell m u n t a n y a m . Cada dia esmolava Ica armes a m b l'esperana de tornar-lcs a tenyir amb s a n g s a r r a n a . D e s p r s de mesos i d'anys dC fer vida solitria sense veure persona n a d a . i quan es sent p r o u refet d e cos i d'nima desprs de la gran desfeta, decid cridar la gent de la terra que havia sobreviscut la g r a n desfeta per tal d ' e m p r n i d r e la reconquesta de la t e r r a del poder musulm. I un bell mat de maig son el corn amb t a n t a fora que es va sentir ben b de pertot a r r e u , i Uns dels recons ms a l l u n y a t s i a m a g a t s van g l a t i r cors desitjosos d e lluitar fins a aconseguir treure els moros. El gos, q u e era ms lleuger que cl vent, enardit pel so del corn del seu a m o . es llen terres enll i a r r i b fins a les terres de los gents ms notables i prestigioses, i emps per \t fe i l'entusiasme que li havia comunicat cl seu amo els don cnlenent que calia a r m a r - s e , r e u n i r la seva gent i disposar-se n la brega. Tothom respongu a la crida. De nou indrets d i f e r e n t s feren c a p altres t a n t - cavallers seguits d'un estol de g u e r r e r s coratjosos, assedegats dc venjana; eren els senyors de Cervell. d'Erill, de PinS, de Hibelles, de Monteada. d'Alemany, de M a t a p l a n a , d'Anglesola i C e r v e r a , que, aplegats sota el comandament d'Otger, es van c o n j u r a r a lluitar fins a la mort per treure els rabs de la t e r r a . Davant de la i m a t g e de la M a r e de Du di'l Montgrony van estendre llurs espases i van j u r a r fidelitat a la seva voluntat i a la seva paraula. Cada un seguit dc la gran mainada de la seva gent va e m p r e n d r e un cam diferent i pos a contribuci l"t el seu esfor per assolir el seu

.11

JOAN

AM AI) V.S

LBS

CBNt

MILLORS

LLEGENDES

p r o p s i t ; tots ho v a n aconseguir. Otger s'encamin cap a la marina i mor lluitant contra els moros de Roses. F o u l'nic que va m o r i r en la lluita. Catalunya s vei neta de moros, per; hagu de p l o r a r la p r d u a del gran cabdill de la Reconquesta. En a g r a m e n t al gos, que amb el seu esfor tanl va contribuir a la victria, el cabdill Otger, mentre durava la lluita, a d o p t a com a escut la figura del gnguil corrent and) un collar daurat com a g u a r d del seu mril. D e s p r s de mort el g r a n capit, els nou cavallers que van segui r-lo es v a n t i t u l a r barons, i cada un B 'ensenyor de les terres que havia netejat de moros, i per h o n r a r el cabdill v a n a d o p t a r p e r a llurs armes el distintiu del gos. q u e havia p r e s l'heroi distingint so entre ell pel color del fons i del smbol. I tamb el van a d o p t a r com a escut dc la t e r r a , de manera que la p r i m e r a ensenya de C a t a l u n y a fou un gnguil amb u n collar d a u r a t i en actitud de crrer, fins que cl comte J o f r e el Pils li don les q u a t r e barres de la seva p r p i a sang.

La conquesta de Girona per Carlemany

Els moros es van fer f o r t s a Girona, que convertiren en capital del seu reialme a casa nostra. Q u a n Carlemany vingu per combatre els alarbs cregu que havia de comenar p e r r e n d i r Girona, per lal de d e s b a r a t a r la fora moral dc la nio-

raima. l'er tal de d e m o s t r a r la seva fora als moros i perqu veiessin amb qui se les havien, d'un cop d'espasa va p a r t i r el muutnuynm que separava l ' E m p o r d del Girons i va obrir un greny per on passen les aiges del T e r . a l'indret de Sant J u l i de Ramis, i el seu poders exrcit pogu a v a n a r cap a la ciutat p e r t e r r a plana sense haver de travessar aquell m u n i a nyam. FI rei moro de Girona r e s t astorat en veure aquella proesa sense p a r i . Perqu els ajudessin en llur c a m p a n y a els agareiis havien p o r t a t de les seves terres uns q u a n t s dracs ferotges i terribles que diriament es menjaven u n e s dotzenes de persones i de bsties grosses, que empestaven i mataven amb l'al i que, t a n t caminaven com nedaven o volaven. A b r a o n a ven un monstre d'aquests contra un exrcit i el desfeia en poca estona. E l cabdill moro dc Girona tenia un animalot d'aquests a l'estany dc Banyoles i se'n refiava p e r a a n o r r e a r les forces carolngies. A c o m p a n y a v a Carlemany un sant home anomena i Mer, que curava dels oficis espirituals dc la t r o p a i que l'aconsellava en els t r n s i t s difcils. Aix que la t r o p a va saber que campejava un d r a c p e r all a la vora fou presa dc g r a n pnic i tem m o r i r e m p e s t a d a pel seu al. El monjo Mer, ben sol, s'encamin c a p al cau de la l'era, la crid i ella sort m a n y a g a com un anyell i es deix lligar pel cngol benet del sant home, que, mansoia com una ovella, la condu al c a m p a m e n t , on la t r o p a l'esbocin amb gran aldarull i alegria, mentre els moros de Girona s'estiraven els cabells lel c a p desesperats. Aquell monjo fou sant i encara avui se'l figura a m b un d r a c al costat. La lluita per la conquesta dc Girona fou moll

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

i?

i l n r a : els sarran eren molta i moll b r a m i estaven bon encastcllats. Cada ilia sortien li- la n n t a l i fri ii estralls entro c\- cristians, q u e com nis anava ms veien minvar les seves forces. Kl rei moro, des del eini de la muralla, es burlava dc Carlemany i del- BCUB amb g r a n s riallades i ela deia mil insults i i m p r o p e r i s . Kl cabdill cristi duia un calze d'argent i una imatge de la Marc de Deu pic no desemparava mai, que servien per a presidir l'altar i p e r a celebrar la santa missa. Kl s a r r a en feia mol'n i deia a l'cmpiTador q u e faria servir de bac aquella copa a r g e n t a d a i ipic. d'aquella figura, en faria fondre un p u n y p e r al seu alfange. Kls eristiau- no perdien la fe ni les esperances malgrat sser cada dia menys, de tants com en morien. A m b tot fervor es lliuraven a l'oraci, que dirigia el bar de Carlell, que era el mes prestigis dels cavallers de la terra que ajudaven Carlemany. Veient q u e les forces minvaven t a n t . el cavaller decidi a c u d i r a d e m a n a r ajut a u n s q u a n t s cavallers amics seus, p e r tal de veure si feien un vaitot i sortien de l'anguniosa situaci en qu es trobaven. Heus ac que un c a p al t a r d va c a u r e u n a pluja menuda de s a n g i dins de cada gota hi havia nua creueta vermella. Aix que va fer-SC fosc, damunt mateix de l'indret ou s'esqueia cl palau del rei moro v a a p a r i x e r nl cel u n a g r a n creu blanca resplendent com un sol. fins a tal p u n t que a mitj a n i t semblava com -i talment fos de dia. Aquells -ignes cristians van e s p a r v e r a r els moros, per no |er aix deix de sortir el rei a la muralla a fer burla dels cristians Carlemany se li encar i li digu que la victria fora seva, perqu c o m p t a v a

amb l'ajul del Cel i que, de tots ells, no en deixaria sin un de viu perqu |>ogus e x p l i c a r la magnitud del seu triomf. Ku aquestes, a r r i b el cavaller de Cartcll seguit d'una g r a n t r o p a de g u e r r e r s a r m a t s Uns a les dents. Amb tot bra es van llenar contrn la ciutat, i les muralles van caure esbociuades i Carlemany s'apoder de ( i i r o n a , i, tal com havia d i l . noms deix viu un sol moro, q u e deix a n a r p c n p i p o g u s e x p l i c a r a l s a l t r e s l a seva victria. Davant d'aquella imatge de M a r i a i a m b aquell caixa d ' a r g e n t de q u tant s'havia burlat el rei s a r r a l , fu celebrar la primera missa d e s p r s de la Reconquesta p e r a g r a i r el favor del triomf. Tota la ciutat estava e n r u n a d a i calgu celebrac ela S a n t s Oficis a p l e a i r e , i l ' e m p e r a d o r f u servir una pedra de tinell imperial, q u e encara es conserva al c a m p a n a r de la Seu i s coneguda per Cadira de Carlemany. En el p a r a t g e on fou dita la p m u e r a missa fou aixecada ms t a r d la catedral. Kl cop i la imatge de la Mare de Du es v a n c o n s e r v a r lins fa q u a t r e dies. Carlem a n y deix a Girona u n a e s t t u a q u e era el seu r e t r a t , com a record, i ms tard. q u a n fou venerat com a sant, fou posada eu un dels a l t a r s principals de la Seu i la gent a n a v a a resar-hi al d a v a n t . Kn agrament al eu ajut i en record del r q u e dirigia. C a r l e m a n y conced al cavaller de C'artell les p r i m e r e s p a r a u l e s de l ' a v e m a r i a : Ave Maria
(/ralia plena, Dominus leenni, (ple s e m p r e nis os-

tent orgullosament en cl seu blas.

JOAN

AM AD

li S

w.s

CENT

MILLORS

LLEGENDES

Els Porcells de Barcelona

Una vegada cl eomte J o f r e el Pils va haver d ' e m p r e n d r e un llarg viatge i va deixar la seva esposa encarregada del govern de la ciutat. Un dia es p r e s e n t al palau una pobra doiieta a dem a n a r una almoina. L a comtessa, q u e no es distingia p a s p e r la seva generositat, s'adon que la c a p t a i r e estava en estat i se la va t r e u r e del davant amb mals termes, dient-li pic no havia de posar Ulls al mn si no els podia m a n t e n i r . La pobra doneta va sentir-se tota ofesa per les seves paraules i va maleir-la desitjant-li qne quan fos mare, p e r q u tamb estava en estat, ho fos d'una porcellana. I , en efecte, la comtessa va tenir set porcells. Horroritssada davant del cas, va fer-los posar dintre una cistella i m a n a un servent que els ans a t i r a r al mar. E l servent, per, va sentir eompnsi d'aquella pobra lludrigada i els port a la seva muller p e r q u els mantingus i els fes grans. P a s s a t un temps, el comte torn. E n p r e g u n t a r si era p a r e d'un niu o d'una nina, la comtessa li va d i r que tot s'havia d e s b a r a t a t i que no havia a r r i b a t a bou terme. M e n t r e s t a n t la muller del servent va p u j a r els set. bessonets, que en crixer es van t o r n a r persones, i tots ells eren tan iguals que gaireb no es distingien els u n s dels altres. La seva mainadera els feia vestir s e m p r e idnticament; tanl s aix que, per la fesomia, pel tirat i pel vestit, lots

semblaven el mateix. Un dia que el comte sort a caar, es va escaure p a s s a r p e r vora de la casa de la muller del seu servent i va adonar-se d'aquells sel noiets tan igualets. Li van fer tanta grcia, que se'ls va asseure a la vora i els don conversa. 1 la mainadera li va d i r : B us els podeu contemplar, que los set sn li lis vostres. Les paraules de la dona van deixar p a r a t el comte, que la fu p a r l a r , i ella li va c o n t a r la passada del naixement dels seus sel liils. El comte se'ls e m p o r t al palau i els va fer criar com a p r n c e p s , i de g r a n s van sser tols set uns g r a n s cavallers, es van casar tots, van tenir una llarga Ullada que va p o b l a r de cavallers i nobles la ciutat de Barcelona, i, com que tothom els coneixia i anomenava "els Porcells", d'ac ve que, als barcelonins, ens apliquin el qualificatiu de porcells i que hom consideri que de tota la noblesa barcelonina els Porcells siguin els ms antics i els d'arrel ms barcelonina i que, encara que el seu ttol no sigui p a s dels ms escaients, l'ostenlin amb honra i que tinguin per distintiu herldic un porcellet en l'escut.

La fundaci del monestir de Ripoll

Quan els s a r r a n s van envair la t e r r a , a r r i b a r e n fins u Ripoll i calareu foc al monestir, que, de lan grandis, va cremar set setmanes seguides. D'aquella foguera, se n'aixec una columna de fum tan alta i espessa, que es veia des de mitja F r a n c a .

4<>

JO A N

A M AD

li.S

LES

BNT

MILLORS

LLEGENDES

41

P e r les terres d'enll del Pirineu va c r r e r la veu que els moros havien arribat al peu de la serralada i que tot ho saquejaven i cremaven, de qu e i a testimoni aquella immensa columna de t'oc que s a i x e c a v a c a p al ce) com uu toc d ' a l a r m a per als pobles cristians. I.a nova va a r r i b a r ben aviat Bus a l'emperador Carlemany, que decid a r m a r rpidament un exrcit i sortir al pa- de la moraima p e r tal de delurar-la i contenir-la. Carlemany vingu a C a t a l u n y a i va batre elmoros lins a derrotar-los a Girona, i els fu recular c a p a la .Moreria. A b a n s de tornar-se'n a la seva terra volgu visitar les runes del monestir de Itipoll, que, com una talaia, havia donat amb la seva immensa fumera el crit d'alarma del perill q u e amenaava el cristianisme. De la gran*desfeta dol monestir, noms se'n van salvar set monjo-, que vivien mig a m a g a t s i com podien entre el pcdregall de les runes. Kn veure el magne emperad o r se li van acostar. Kl ms vell i venerable li va explicar que havien pogut salvar la imatge de s a n t a M a r i a ; la tenien a m a g a d a dins d'una cova posada al cim d'una pila de pedres que li feien com d ' a l t a r i cada dia li retien culte. P e r viure feien de pagesos i conreaven la, t e r r a . e n la mesura de llurs forces. Carlemany volgu v e n e r a r la imatge i va a n i m a r els monjos, que lins aleshores havien estat molt desolats. Tamb els don diners perqu poguessin construir com una pagesia p e r a BOplujar-se. mentre esperaven poder aixecar uu altre monestir tan ric i s u m p t u s com el p r i m e r , on venerar amb lotu dignitat la imatge de M a n a . i els va e n c a r r e g a r qne posessin a contribuci lot llur esfor per complir la seva voluntat. E l s set monjos, a n i m a t s p e r les paraules de

l'emperador i a j u d a t s a m b els diners que els va donar, es disposaren a d u r la tasca a terme, Van fer primer una casa i conrearen la t e r r a , per tal de poder-se assegurar el sant pa de cada dia. I, mentrestant, van construir un nou monestir. I . sobretot, cercaren gent jove que els segus p e r tal d ' a u g m e n t a r la comunitat i deixar successors que ]ioguessin continuar l'obra que ells havien comenat i p o r t a r a bon terme el desig de Carlemany. F o u , per, el cas que, quan j a tenien gaireb enllestida la nova obra, els moros van t o r n a r a e n v a i r casa nostra, i en a r r i b a r a Itipoll t o r n a r e n a calar foc al monestir, que rest de nou completament arrunat i destrut. Van p a s s a r molts a n y s , d u r a n t els quals els moros en van fer de les seves a tort i a dret. l,a gent de religi havia de viure a m a g a d a . Les imatges foren e n t e r r a d e s en coves per tal de salvnr-les de la profanaci. S'escaigu, per, que p e r aquells t e m p s el comte J o f r e el Pils va d o n a r una gran batalla als moros pels voltants de Itipoll i els derrot completament. Va establir el seu campament vora del lloc on nis t a r d s'aixec la poblaci. I conten que de nit va tenir un somni. Vei el g r a n Carleinany agenollat davant d'una imatge de santa Maria, posada davant d'un pilot de pedres. Q u a n l'emperador hagu fet les seves oracions, va aixecar-se i comen a p a r l a r al comte. Li digu que era voluntat -eva que aquella imatge fos venerada, com j a ho havia encarregat a uns monjos que ho havien c o m p l e r t : que volia que se li basts un g r a n monestir, el qual fos conliat a l'ordre dels fills de -aiit Benet : que cerqus sense p a r a r , que trobaria el que li deia. i que ofers a la M a r e de Du i al

JOAN

AMADES

Ll-S

CENT

MILLORS

l.LKCHNnr.S

13

monestir la j o i a que ms estims dc les que aleshores p o r t a v a . Kl comte J o f r e va despertar-se fortament impressionat pel somni que acabava de tenir, i, per ms que va r u m i a r , no va c a p i r l'abast dels termes " q u e cerqus, i trobaria, i ofers al nou monestir all que ms estimava del que portava al d a m u n t " . Com ipie j u n t amb el seu exrcit p o r t a v a el bisbe (iotmar, a ell va a c u d i r a veure si amb la seva clara visi podia i n t e r p r e t a r el significat de les paraules de l'emperador. Kl bisbe tampoc no va pas e n t e n d r e qu volien dir. Kl comte, aleshores, resolgu i n t e r p r e t a r les paraules al peu de la lletra i cerc, esperanat. J o f r e abandon la seva t e n d a i e s dirig a la multitud de soldadesca i al poble. Ben aviat va t o p a r amb u n monjo que predicava d a v a n t d'una g r a n muni de gent, convidant-la a v e n e r a r una imatge de Maria que justament aquella nit havia estat descoberta dins d'una cova t a p i a d a , toia a m a g a d a per a r b r e s i bosquim. T o t s els presents, i a m b ells el comte, van seguir el monjo per v e n e r a r la i m a t g e : reconegu lot seguit que era la mateixa q u e ell havia vist en somnis, davant de la qual eslava agenollat Carlemany. Aleshores el comte va c o m p r e n d r e clarament les paraules de Carlemany. A l'instant crid els mestres de cases ms acreditats entre els souS.Vassalls i els va e n c a r r e g a r que planegessin la construcci d'un monestir amb la s u m p l u o s i t a t i majestuositat que m i n e r i a la devoci centenria que la geni ainagadauicnt sentia per la imatge de santa Mar i a i la categoria del g r a n Carlemany, q u e li havia confiat l'execuci de l'obra. Va cercar uns

monjos benedictins p e r q u curessin de f e r p o r t a r endavant la construcci del monestir, el qual els va concedir com a estada. Mancava complir el d a r r e r encrrec de l ' e m p e r a d o r : d o n a r al monestir la millor joia de les que aleshores p o r t a v a . P e r a t e n d r e aquest manament va nomenar abat do la comunitat de Ripoll el seu lill Rodoli', que lins aleshores havia guerrejat al seu costat i que tamb havia p r e s p a r t en la batalla que va alliber a r el Ripolls de Ics urpes sarranes. l'oc a b a n s de morir, el comte J o f r e va escollir el monestir de Ripoll p e r sser-hi sepultat i el convert en el primer pante reial dels m a g n a t s i comtes-reis de Catalunya. Kll i els seus foren els primers d'sser-hi soterrats. F i n s a r a , cada a n y , la nit dels Moris, el comte .Jofre s'aixecava de la seva tomba i muntant nu cavall blanc qne j a l'esperava als claustres del monestir, rpid com el vent, donava una volia per tol el que havia estat l'antic domini de la Marca Hispnica, s a dir, de les terres conquerides per ell, p e r tal de veure si encara es mantenien unides i noies de s a r r a n s i d'infidels. E n veure que era aix, tornava al monestir, el cavall es fonia i ell s'ajeia altra vegada a la seva tomba a esperar l'any vinent, per repetir la mateixa correguda. Si algun any hagus vist qne la unitat de la terra perillava o que els moros tractaven de tornar-la a envair, hauria cridat toia aquella gent que havia lluitat al seu costat i els molls que p e r ella havien donat la vida. Tols, a t e n t s a la seva veu, s'haurien aixecat allra vegada de llurs tombes, haurien tornat a p r e n d r e les a r m e s i, comandats pol comte, novament haurien emprs la brega.

44

JOAN

AMADEU

/./:.V ( ENT

MILLORS

LLEGENDES

45

Fra Joan Gar

l-Ya J o a n Gar ora un sant home, catal pel dir d'uns, valenci segons altres, que, segons ens conta la llegenda, vivia a Moniserrai a b a n s de la descoberta de la Mare de Du. F e i a gran penitncia, S'alimentava noms d'herbetes dol bosc i d'aigua clara. Tot cl dia estava en oraci i contnuament es deixuplinava. Tenia el sl per llit i p e r eoix una rabassa. Vivia en una cova a sol ixent. p a r t damunt del cingle de la d r e t a de la vall on s'assenta el monestir i a les seves envistes, on un p a r a t g e a b r u p t e i escabrs, molt part damunt del cam que p o r t a a l'ermita de Sant Miquel, cova que encara es conserva i que la tradici encara assenyala. Fra Gar, en les seves fervents i constants oracions, contnuament demanava tres grcies al C e l : no caure en temptaci de luxria, sser g u a r d a t de pecat de crim i no caure en falsedat. Duia una vida e x e m p l a r i els pocs que el coneixien el tenien per sant. Cada vegada que e n t r a v a o sortia de la Seva cova, petita i encofurnada, la c a m p a n a de l'ermiteta de Sant Iscle tocava sola i el seu toc ressonava p e r tota la m u n t a n y a i anunciava a r r e u l'acci del g r a n penitent. F r a Gar anava cada a n y a visitar el p a p a a Roma, i, de totes les seves passes, en naixia una flor blanca i intensament perfumada de p u r e s a i de bondat. Aix que sentia set, d'arreu brollava una font: quan sentia necessitat de menjar, els

a r b r e s de la vora del cam abaixaven llurs branques i li posaven llurs fruits a r r a n de boca, i. fos el moment de l'any que fos. totes les fruites eren m a d u r e s , sucoses, dolces i ben assaonades per salisler-li la g a n a . Una b o i a a b a n s d ' a r r i b a r a Roma Iotes les campanes vogaven soles; aix el p a p a coneixia la proximitat del g r a n penitent de Montserrat i sortia a rebre'] en process tins al portal dc Roma, i, seguit de tot el poble, el condua lins al Vatic i l'allotjava en la millor cambra, lin- i tot millor que la del mateix p a p a . El p a p a tenia g r a n goig que fra Gar l'ans, a veure i cl prenia com a mirall dc penitents. La ciutat santa de Roma s e m p r e era plena de roineus i pelegrins que anveu i venien de T e r r a S a u t a . E n sentir tocar soles les c a m p a n e s de la ciutat, tols els romeus i els pelegrins acudien al Vatic per tal dc saber quin prodigi motivava un semblant miracle. El p a p a els ensenyava a tots el penitent de M o n t s e r r a t , els explicava les seves grcies i virtuts, i molts eren els qui el prenien per exemple i p e r mestre. Es comptaven per milers els devots i gent de religi que van voler imitar cl frare de Montserrat i que davant el seu exemple van lliurar-se a la vida asctica. Una de les moltes vegades que J o a n Gar va visitar la C i u t a t Santa, el p a p a li va d i r : - T u ets escollit del Cel p e r prodigar el b a la terra, i tot mal ser venut i redut per tu. I des d'aleshores fra Gar va g u a r i r de grcia i molt aviat es va estendre a r r e u la fama del seu do. De pertot acudien gents de tota mena a tro bar-lo a la seva cova perqu els torns la salut. Al c a p de set a n y s que feia vida santa, el diable eu va sentir enveja i es va fer el propsit de

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

47

perdre'l. Per 't icnal " P o u del Diable", de dins iie le.s coves ilel Xaluitrc, un dia va Sortir l'ngel inerlenc a Montserrat vestit com un ermit vell de testa pelada i llarga b a r b a i d'aspeete venerable. Va escollir per estada una cova que bi ha al cim di' l'ultra p a r t del b a r r a n c que bi ha al fons del pla del Monestir, d a m u n t del greny conegut per ''Roca del Diable", a les envistes dc l'ermita de Sani Dimas. Covela coneguda p e r " L ' E r m i t a " o p e r la "Cova del Diable", a la i|ual hom p u j a v a per uu caminoi molt dret i escabrs, l'a temps perdut i esborrat. Davant d'aquesta cova els monjos van aixecar una creu p e r esborrar-ne el record del diable per s e m p r e ms. Kl diable va presentar-se a fra G a r , q u e va restar s o r p r s de no haver-lo vist durant els sel a n y s (ple vivia a la m u n t a n y a . I.'ngel merlenc li va explicar que l'eia trenta a n y s que l'eia vida de penitencia i de sacrifici dins d'una cova encara u n s petita que la seva, per que noms sortia a fora un c o p cada deu a n y s i q n e p e r aix encara no el coneixia. Les paraules del diable eren tan dolces i convincents i la seva veu tan melosa i captiviulora. que aviat es va f e r seu el cor del penitent Gar, que el va p r e n d r e per mestre i rector. l l i ha qui diu que cl diable va presentar-se a fia Gar com un desenganyat del mn que dcsijava allunyar-sc'n i fer vida de penitncia i que. sabedor de la seva grcia, acudia a ell p e r rebr'n d mestratge. F r a Gar va acollir-lo, i. com que iots dos no cabien dins de la cofurna on vivia fra Gar, van c a v a r una cova a la roca viva que servs de posada al nou anacoreta. Molt aviat el novell penitent va excellir en virtut sobre fra

Gar, que es convert del seu mestre en el seu deixeble. Kl diable es desfeia per t e m p t a r i per fer sucumbir cl penitent lidel. la virtut, del qual moltes vegades flaquejava. Quan se sentia debilitat acudia a veure el seu mestre i company de penitncia i li demanava consell. F r a G a r feia i desfeia el cam de l'una cova a l'altra moltes i molles vegades, i la g r a n b a r r a n c a d a que separava nmbduc posades li fou molt familiar de tant trescar hi. I.a fe del bon ermit era molt ferma i els esforos del fals mestre no bastaven p e r a anorrea r-la. Amonat cl diable en veure que no podia fer desdir en Gar, va acudir a un ardit. Va endimoniar una gentil donzella lilla del comte de B a r celona, aleshores J o f r e cl Pils. Va introduir dins del cos de la nina un dimoniot que, cada vegada q u e l'exorcitzaven i conjuraven, exclamava a m b veu ben e n t e n e d o r a : No me n'anir d'aqu lins que me'n tregui fra Gar, penitent que viu a m a g a t a la m u n t a n y a d e M o n t s e r r a t . Ku veure cl comte J o f r e que des de Barcelona tallaven tots els remeis del cel i de la terra p e r a g u a r i r la seva estimada lilla Hiquilila, decid de portar-la a Montserrat perqu fra Qari li tragus els dimonis del cos. Acompanyat d'un llarg seguici de cavallers, de patges i de servents, un bell dia el comte J o f r e va presentar-se amb la seva lilla Kiquilda davant de la cova del penitent Gar, que quan va sentir t a u l a fressa tot es va e s p a n t a r ,

JOAN

AM AD li S

I.liS

CENT

MILLORS

LLEGENDES

perqu estava fet al silenci i a la solitu -i <le la muntanya. Kl comte va d e m a n a r per favor a en (iar (pic li g u a r s la lilla. Kl pcnilcut va lliurar-se a l'oraci amb tot fervor i amb tota fe i al cap d'una hora el diable .ja havia sorlil del cos de la donzella, (pic es trobava completament sana i tranquilla dels espasmes que la turmentveu lan durament. Kl comte i tol el seu g r a n seguici no se'n sabien avenir. Al comte, li semblava impossible tanta meravella i temia que aix que haurien reprs cl cam dc la ciutat cl diable t o r n a r i a a apoderar-se dc liquilda. P o r t a t per aquest temor, el comte va demanar al penitent que volgus admetre la donzella en la seva companyia per uns quants dies per tul d'evitar el retorn del diable. La donzella era jove i gentil com no se'n pogus trobar cap a l t r a de semblant. F r a Gar sentia Saquejar dins seu la virtut, a b a n s tan ferma, niinada aleshores pel qui ell tenia per mestre i conseller. F r a Gal es va n e g a r en rod a admetre la companyia de liquilda i va p r e t e x t a r que la cova era petita i incmoda i que gaireb ni ell sol no hi cabia. Kl comte va insistir i ms insistir i li ho va dem a n a r per l'amor de Du, lins al punt que cl penitent no trob a r g u m e n t s p e r a excusar-se. Va d e m a n a r al magnat que l'espers una estona a b a n s de decidir-se. V a crrer a visitar cl seu l'als mestre i li deman consell. Kl diable li digu que el Cel volia p o s a r la seva virtut n prova i que com ms sabs resistir tota temptaci ms gran 68 faria als ulls de Du. Que prengus el cas com uu desig del Cel, que sc supers i elevs, i que aix guanyaria la santedat com sant Antoni. Da-

vant d'aital consell, fra G a r va admetre la companyia de liquilda p e r una novena. E l comte se'n va t o r n a r a Barcelona. La gent del seu seguici, servents i patges, van r e s t a r pels pobles del peu de la m u n t a n y a i cada dia pujaven bons m e n j a r s a la princeseta. La donzella no era pas gaire pudorosa, parlava amb u n a certa lleugeresa i no es g u a r d a v a pas Oin ho hauria hagut de fer. F r a Gar no se sentia s e g u r d'ell mateix, la seva fermesa flaquejava P e r salvar-se es passava tol el dia fora de la cova i deixava sola la minyona. Riquilda deia que, si fugia d'ella, la seva estada a la cova no li serviria de res, perqu el diable podria (ornar a apoderar-se d'ella amb g r a n facilitat sense la seva defensa. Gar prou comprenia que tenia ra. La temptaci el rosegava i no se sentia segur a la seva vora. P e r a m a i n a r la 1 empesta que es congriava dins seu, fra Gar anava a cercar consell al seu ve i a deseansar-s'hi; per el diable, en comptes d'apaivagar-lo, encara l'enardia ms, p e r b que prou li parlava amb liugit amor i dolcesa. Rosegat per la temptaci, Gar vn caure en pecat. H o r r o r i t z a t del seu crim, mig enfollit i com esperitat, va salvar la profunda b a r r a n c a d a . va crrer a confessar el seu pecat al fals ermit i li va d e m a n a r consell. Kl diable, cofoi d'haver assolil el comenament del seu propsit, segu fingint. Va aconsellar -li qne el millor que podia fer era treure's del davant la donzella, que podria descobrir-lo, i el ya induir a m a t a r - l a . Com que fra Gar no sabia ni com fer-ho. el diable li va lliurar un ganivet molt beu esmolat i moll tallant i li digu

50

JOAN

A M A O F. S

LF.S CENT

MU.LOHS

LLEGENDES

Jl

q u e li talli' el rull abun nu m deixonds. Gar ae'l va creure. lli ba una variant qne iliu que li va enfonsar' bel vegades un coltell. H o r t a la donzella, se la va c a r r e g a r a coll i va s o r t i r de la cova per anar-la a e n t e r r a r a t'ora. Aix que va sortir, la c a m p a n a del miracle de Sani [solo va tocar a mori. Kl toc va ressonar per toia la m u n t a n y a a m b ms intensitat que mai i va i - b o m b a r a r r e u el crim terrible. G a r el pecador va s o t e r r a r la donzella al peu d'un a r b r e del molls q u e poblaven el pla qua Be p a r a v a els dos p e n v a l a r s . justament al mateix indret on avui -'aixeca el monestir. I."endem van venir els patges i servents del COmta a cercar la prinee-a. p e r q u aquell dia complia la novena. F r a G a r , conto i sense saber qu dir-lo, els digu que ge n'havia anat i que havia comenat a p a s s a r m u n t a n y a avall. Aix que va a c a b a r de d i r aquestes paraules, va seutir-se una riallada terrible que va l'er r e t r u n y i r tota la muntanya a m b ms lora que el t r o ms iuteii-. l-'.ra el diable, satisfet d'haver fet pecar G a r . precisament dels tres pecat- que ell tenia per ms abominables i del qual- ms demanava a Du qlle l'allunys i el s a l v s : d e luxria, d'assassinat i de falsedat. De la cova del diable es va aixecar una fumera espessa espessa, e n t r e m i g de la qual volava I Maligne lent mil contorsions i g a n y o t e - d'alegria, t ' u a l'clor i n s u p o r t a b l e d e sofre va e n v a i r toia la m u n t a n y a . Aleshores G a r va c o m p r e n d r e el que li havia passat i va adonar-se de la magnitud del -en crim. I l o r r o r i t z a t . va decidir a n a r a Rma a d e m a n a r - n e p e r d i a confessar-se a m b el p a p a .

J o a n G a r e m p r e n g u tot seguit el cam de Roi ' a . Vora dc Collbat se li va fer de ni! i e va ajeure damunt de la roca viva a d o r m i r i reposar. L'endem, q u a n va despertar-se, va trobar--!' d i n t r e d'un sol prol'undssim. La roca no va p o d e r resistir el pes del seu pecat i va enfonsar-se de mica en mica lins a a r r i b a r a formar-se uu sot dintre del qual cabia el cos del penitent, sot que encara avui es pot veure i pic la gent a n o m e n a " L i P e t j a d a de fra G a r " . La tradici encara assenyala un tros dc cam mol dret que deixa al cam normal de l'ermita de Sant Miquel i va a s o r t i r d a r r e r a de les p r i meres cases de Collbat, conegut per " L a Drecera de fra G a r " . que hom diu que fou el que segu el penitent desprs d'haver pecat. Kn a r r i b a r al Llobregat, es volgu r e n t a r les taques de s a n g que duia a les man-. Va tenyir tota l'aigua del riu, que va baixar roja, i les mans li van r e s t a r tacades igual. Com nis se lc- volia r e n t a r , m se li enrogia la s a n g que les lacava. P e r t o t a n e u on va p a s s a r , tantes herbes i plantes com va t r e p i t j a r van r e s t a r cuimetzinade i es van morir. La terra rest com rostida i mai ms n u hi va crixer c a p herba ni a l t r a p l a n t a , dc m a n e r a que tot el cam que va fer des de Montserrat a Roma va restar ben determinat. Va subsistir lins l'a q u a t r e dies i potser encara B0*n pot veure u n t r o s vora de S a n t a P e r p t u a de la Mog u d a . Kn tot el caini no va poder m e n j a r ui beure CCS, car, aix que tocava un aliment i se l'acostava a la boca, se li t o r n a v a c a r b i q u a n a p u n t a v a els llavis a un suc e li tornava vinagre. Van r e s t a r eixutes totes les fonta on va p r o v a r de beure i es

0A A

A MA

DBS

r.l-S

CF.NT

MILLORS

LLnCFKPF.S

53

Vall assecar Iota els pous ou va i n t e n t a r pouur aigua. Mig amagat i avergonyit va a r r i b a r lins a la porta del v a t i c i va t r u c a r . El porter, quan el va obrir, li va p r e g u n t a r qui era, i respongu quu ans al <lir al papa que hi havia t i a Gar de Montserrat, que cl volia veure. El porter torn al cap d'un moment i li digu que no podia p a s sser cert que ell l'os Ira Gar, perqu una hora a b a n s d ' a r r i b a r a loiua les campanes sempre s'engegaven solc- al vol per a n u n c i a r la seva arribada i el p a p a , seguit de tot Honia. cl sortia a rebre cu processo' fina al portal. Era Gar va dir al porter que digus al p a p a que ell era efectivament Ira Gar i que venia a demanar-li confessi d'un g r a u pecat que bavia coms. El p a p a el va fer e n t r a r ; el va confessar i, horroritzat del seu crim, li va dir: El teu picat - tan g r a n , que no s pas i t perd. M i r a : j o , amb la meva g a i a t a , far una rodona a terra al teu voltant, i, si el teu pecat no l remei, la terra s'obrir dintre de la rodona que h a u r l'el i t'engolir: si no passa aix. seia senyal que t p e r d , i aleshores j o et d o n a r penitncia. El Sant l ' a r c va l'er cl que li ya dir i la t e r r a 110 es va cllfonsar ni es va m e n j a r cl penitent. E n veure aix, el Sant l ' a r e li va d i r : Com una bstia has pecat, com una bstia has dc l'er la penitncia. Torna a Montserrat, camina sempre de maii- a terra. No et rentis mai ms ui toquis aigua si no s per beure. No diguis mai ms p a r a u l a , perqu les bsties tampoc no enr a o n i n . Menja herbes i arrels de la m u n t a n y a . No i posi- al d a m u n t cap lil de roba. rep del tot els

raig* del sol i la humitat de la serena. Viu dins de la cova on vivies, semblantment a un animal. F u i g i esquiva el t r a c t e de la g e n t i, si veus alg, procura allunyar-te'n. Ni miris mai al cel, perqu no n'ets digne, com no en sn les bsties, que tampoc no hi poden m i r a r , llevat del gall. en premi d'haver descobert la tradoria i la falsedat de sant Pere, i el be, p e r q u fou l'escollil per Jess i per sant J o a n per j u g a r - h i quan eren infants. F a r s aquesta vida fins que la veu ilel Cel, per boca d'un infant de poc temps, et faci saber que ests perdonat. Fra Gar sort de Itonia i, caminant de mans a terra, va e m p r e n d r e el cam de Montserrat. A j o r nades uns diuen que va estar-hi tres anys i d'altres diuen que n'hi va trigar set. Va t o r n a r a la seva cova, on va viure sol i vern durant set a n y s sense dir mai ui una p a r a u l a , sense posar-se dret per a res ni m i r a r al cel. El cos se li va cobrir de pls llargs que li feien com de vestit i que cl feien semblar un s. Heus ac que uu dia el comte J o f r e , seguit de tot uu estol de cavallers, de patges i de servents, va sortir a caar. Voltant voltant, van f e r c a p a Montserrat. I.a colla dels gossos vau descobrir la cova del penitent i amb els lladrucs van a t r e u r e l'atenci dels caadors, que hi van fer c a p i van restar sorpresos en veure u dins una bestiola estranya. En veure cpie no s'avalotava, la van creure manyaga i li van t i r a r uu lla per tal d'agafa r-la viva. Van presentar-la al comte. que. com lot cl seu seguici, la va p r e n d r e p e r nua bstia. I va tenir molt goig de veure-la, puix que mai no n'havia vista c a p altra de semblant. El conite va m a n a r

54

/ R> .1 \

AMAVES

I.F..1

CENT

Ull /.ORS

U.FCENDES

que no li fessin c a p mal i que In portessin al seu palau de Barcelona. F r a (inri fou menat al palau de Yalldaura, que es trobava vora de la vella Riera de Sant J o a n . al capdavall del c a r r e r Comtal, al qual va d o n a r nom. Perqu tothom el pogus veure, i p e r si hi havia qui conegus quina mena de bstia era, a m b una corda al col] el van lligar al monjo do la gran escala principal del palau que -'estenia pel pati. i el sotaescala li va servir do sopluig d u r a n t molt de temps. Tol el venat de Barcelona, sabedor del cas, va desfilar pol pati. Ning no va saber quina mena de bstia era. Kl comte va fer-lo veure per molts p a s t i n - , ramader-, bosquerols i g e n i - avesades a t r a c t a r i veure bestiar. C a p d'ells no havia vist mai una semblant bestiola... I.a mainada l'aporrinavn. l'atiava i li feia mil galindaines, eiiu si hagus estat nu mico o un s. Kl penitent, que j a ora ms bstia que persona, l'ou tancat dins d'una cambra de la part baixa do la torro del palau i all va viure molt de temps menjant herbes talment com nua bestiola. Heus ac que. quan j a feia molt pon', molt temps que el penitent vivia dins de la BCVa gbia, es va escaure que o| comte va d o n a r nn g r a n convit, lli ha qui diu que era uu dels que els antic- comtes i reis donaven cada any per Nadal als magnats i als consellers de. la ciutat i a les gents ms notables i distingides de la cort. i hi ha qui eren que l'ou en ocasi del bateig del p r n c e p Miri. A mig menjar, el comte va recorda r-se d'aquella bestiola que havia caat a Montserrat i va m a n a r als sens criats q u e la portessin perqu tothom la pogus veure, per si algun dels convidats sabia quina mena de bstia era. Kls criats van complir el manament

del comte i fra G a r va fer q u a t r e salts i q u a t r e magarrul'cs al voltant de la taula i va fer riure tota la t a u l a i l a . d e forma que lothom va r e s t a r molt contenl i tots van dir que mai no havien visi un animal semblant. Tothom li tirava pa i d'altres deixallc- del m e n j a r i Ira G a r les recollia i so les menjava com solen fer les bsties en casos -cm blaiils. l l e u s ac que la dida es passejava por all i por tava al bra el p r n c e p Mir, que lot just acabveu de batejar. Tot d'una l'iufant. que mig joia, es va posar dret i a m b veu beu clara, que tothom va sentir, va d i r : Ala I. ala't. Ira G a r , q u e Du j a t'ha per donat I 1 J o a n Gar va aixecar-se i es va posar dret com un home. I podeu c o m p t a r si vau q u e d a r - n e , K p a r a t s , tot- d - presents. Kl comte va p r e g u n t a r aleshores a en Gari qui era i com era que essent home es c o m p o r t a v a com nua bstia. F r a Gar va explicar-.-c i va d e m a n a r perd al comte, l o t s els presents vau restar p a r a t s i meravellats d'aquell doble miracle qne acabaven de presenciar. Aix qui liii Gar va posar-se dret i va r o m p r e a p a r l a r , li va caure com una crosta qne li cobria la cara a tall do careta i que li amagava la fesomia de persona. Kl comte d va p e r d o n a r ; car, si l'havia perdonat Du amb uu miracle tan patent com el que acabava do produir-se, no podia p a s negar-li ell el seu perd. El comte el lu polar i r e n t a r i el va vestir amb tota dignii.it i respecte. Va demanar-li ou havia enterrat la -eva lilla, de la qual no havia tornal a saber res dos del dia que la va deixar

JOAN

AMADES

I.ES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

a m b oli a la cova. F r a G a r va a c o m p a n y a r el comte i la seva gent fins a Montserrat i els va imlioar el punt just mi havia soterrat la princesa, pie desprs qued marcat a m b una llosa blanca. Kl conile va l'er cavar la t e r r a per tal de recollir les despulles de la seva lilla i eonduir-les a Barcelona. Amb gran meravella la van t r o b a r viva i eixerida, sense a l t r a diferencia de quan la va deixar el comte pie una ratlleta molt tnue al voltant del coll, com uu suau collaret roig, que recordava el p u n t p e r o n l'havia tocada el coltell en sser degollada. Kn preguntar-li amb gran sorpresa com era que havia viscut d u r a n t t a n t s a n y s sola t e r r a , la donzella va explicar que cada dia l'havia visitada la .Mare de Deu i li havia p o r t a t m e n j a r i tot el menester i li havia l'et bona companyia. Kl comte, foll d'alegria, volia emmenar-se la donzella c a p a ciutat i casar-la a m b u n gentil cavaller, que en veure-la j a manifestava la seva joia de prendre-la p e r esposa. Riquilda va expressar cl desig de no moure's de la m u n t a n y a i de consag r a r - s e al servei de la Mare de Deu, en a g r a m e n t d'haver-la salvada. D u r a n t l'espai de temps que fra Gar va estar a Barcelona va p r o d u i r - s e la invenci de la Mare de Du a la seva cova al cap de tres centries justes d'haver estat a m a g a d a , dia per dia. Va anar-la a cercar cl senyor bisbe de Vic, a c o m p a n y a t de gran nombre de clerecia i dc molta altra gent. Kl s e n y o r bisbe volia p o r t a r - l a a Manre-a en process. Tota la gran gentada que bi anava piulava ciri. E l s sacerdots i g e n t d'esglsia, amb els set pastorets que la van trobar, portaven els cent ciris encesos que voltaven la imatge i li feien llum dins d e la seva cova, la resplendor dels quals envaa

de llum tota la m u n t a n y a i va revelar el seu amagatall. Quan la imatge va a r r i b a r just al punt ou s'aixecava l'arbre a la soca del qual hi havia soterrada la prinecseta Riquilda, es va fer tan pesant, que fou impossible de portar-la ni una passa ms enll. Tothom va c o m p r e n d r e que era voluntat de la M a r e d e Du de no moure's d'all al costat de la donzella i li fou aixecada una capelleta moll tosca i molt senzilla ou primerament fou venerada. Q u a n la princeseta va d i r q u e no volia deixar Montserrat, el comte decid d'aixecar un monestir en aquell p a r a t g e i convertir la senzilla capella en un convent de monges, del qual Riquilda va sser la primera abadessa. F r a Gar va treballar ardidameut en la construcci del monestir i a m b les seves prpies mans, afanyosament, va a j u d a r n aixecar l'esglsia i la casa conventual, l ' n cop llest el convent, fra Gar va t o r n a r a fer vida asctica i eremtica, a la seva cova. Klliur altra vegada a la penitncia, al dejuni i a la vida s a n t a i cobr la virtut i el do de grcia divina de qu havia gaudit a b a n s de caure en pecat. Va m o r i r molt vell i el vau e n t e r r a r al peu mateix de la seva cova. Ms tard van traslladar les seves despulles al peu de la p o r t a principal de l'esglsia del monestir. T e m p s desprs les van dese n t e r r a r p e r g u a r d a r i e s d i n s d'una u r n a de vellut, que va conservar-se lins ara damunt d'un a n u a r i de la sagristia.

I OA A

A M

ADS

l.l-S

CENT

MILLORS

U.EGENDES

Les borres de sang

EU normands entaulareu una l'orla g u e r r a conira il comtat franc i envaren tnriosamenl cl seu terreny, tant que el comte franc Carles Calli, mele del nostre comte J o f r e , no es vei c a p a <le contenir la furiosa invasi i deman ajuda als catalans periple fessin quelcom a favor d'ell, veient de c o n j u r a r cl perill lerrilde que li queia al d a m u n t . El comte de Barcelona surti de Catalunya amli una gran host cam del camp de batalla del comte Cari-. Ui a r r i b i mentre aquest i els sens lluitaven furiosament c o n t r a els n o r m a n d s invasors; els nostres es posareu al moment a la brega a m b taula fria que fou detinguda l'empenta dels normands i poques hores desprs aquests fugien cames ajudeu m e . abandonant el c a m p , i aix qued restablerta la seguretat del comtat franc, salvat per armes i braos catalans. El comte J o f r e caigu mortalment l'crit en la palestra i tou condut en una tenda del comte Carles, mi aquest el visit i el consol aix que In batalla es decid a f a v o r dels francs. Veient que anava a morir, el comte J o f r e deman al comte Carles q u e fes quelcom p e r C a t a l u n y a i q n e veis i podia donar-li uu emblema per a les seves armes, j a q u e sols li dolia de morir sense haver pogut conquerir c a p llorer de glria per a poder-lo est a m p a r d a m u n t del c a m p llis del seu Ment. El Comte Calb li respongu que b prou q u e els acabava de g u a n y a r , els llorers, i que ell mateix se'ls

duia al damunt amb la sang que abundosament li brollava de les ferides. I, posant la BCVa niii damunt de la ms sagnant ferida de J o f r e , m a r c , amb el- q u a t r e dits sangosos q u a t r e b a r r e s o ratlles damunt de l'adarga llisa en camp d'or i a r g e n t , i, d e - d'aleshores, qued fundat i establert l'escut de Catalunya, fet a m b la s a n g del p r i m e r dels -cus comtes reis i fundadors del seu estat independent, cl comte J o f r e el l'ils d e Barcelona.

El cavaller Nin
Desprs de la mort del comte J o f r e el l'ils guerrejant contra els normands en terres de F r a n a, la seva vdua, la comtessa Vinidildn. va fer emlolnr tot el palau i va prometre que mentre ella visqus no - hi faria c a p ms l'esta ni s'hi sentiria cap me- msica, i que el faria estada i mansi dc pobres i desgraciats, que ella mateixa recolliria per places i carrers. Cada dia al mat sortia, tota sola del palau vestida de n e g r e i l'eia almoina a tols els pobrets que trobava. Els que li semblaven ms pobres i ms d e s v e n t u r a ! s , els p o r t a v a al seu palau, i all els donava estada i els feia t r a c t a r com a prnceps, l ' n dia vora d e la m a r va I r o b a r una gitana jove tota pobra i miserable que li vn a l l a r g a r la m. La comtessa li vn fer una almoina i al moment de donar-li unes monedes la gitana va fer un gran gemec i va i n f a u t a r un nin. La comtessa va recollir l'infant i se'n va a n a r al palau seguida de la mare. Al moment que anaven a ent r a r al p a l a u , la g i t a n a , m i g desvalguda, es vn

/ o

.v

: W

n i; s

LF.S C/:'AT MILLORS

LLEGliNDRS

d e t u r a r . \ a m i r a r Bramant el eel i, coui si llegs en un llibre, v a d i r a la c o m t e s s a : A q u e s t a terra d'on vs BOU comtessa ser molt rica i g r a n , ser presa pels moros, qne no lii e s t a r a n g a i r e , conquerir a l t r e s terri's ile m a n s ilels moros i ella en ser senyora i reina. Tindr reis, savis i mercaders tan bon- que de millors e n 11OC no se n ' h a u r a n vistos. I.a seva p a r a u l a pertot a r r e u ser estimada i respectada i els seus fills pertot a r r e u on vagin seran respectats i estimals. i a r r i b a r a sser uu dels primers p o b l e s de In terra. I dites aquestes paraules va caure a t e r r a m o r t a . I.a comtessa va p r e n d r e l'infant pel seu compte i el va p u j a r i educar. Va sser molt bon miny i tothom del palau se l'estimava molt. Com que no sabien com es deia ni qui eren els seus pares, l'anomenaven el "'Nin", y Nin li va quedar com a nom. De g r a n va sser un cavaller i u n home d'armes dels millors, ms braus, a r d i t s i estrems de la t e r r a , i s e m p r e va defensar la comtessa i la seva g e n t cu t o t i pertot, l ' e r les moltes proeses guerreres que havia portat u c a p hauria pogut tenir un dels escuts millors de lots i moltes riqueses, per tot ho va r e f u s a r ; va voler que s e m p r e li diguessin el Nin i no va voler a l t r e senyal a l'escut que uu infnut completament despullat. I encara avui la famlia noble dels Nins. que a ben segur deu sser descendent d'aquell cavaller, p o r t a en el seu escut un infant despullat.

Fundaci d'cl monestir de Sani Mart del < anig

Lli fundaci del monestir de Sant Marti del uig s'explica de dues maneres ben diferents, au els moros van envair la part baixa del Hossell i van c r e m a r Kina, el comte J o f r e de Cerdanya, que era un del- cavallers ms inllucnts i dc ms prestigi d'aquella rodalia, va a p l e g a r uu gran contingent de g u e r r e r s i entaul nua fera lluita contra els invasors. Kl seu nebot, lill d'una seva germana, anomenat B e r n a t de C e r d a n y a , sense dir-nc res a l'oncle, va m e n a r t a m b una forta batalla contra els moros, que malauradament perd. La d e r r o t a va segar la vida a molt- catalans i pos en greu perill l'esdevenidor de la t e r r a . Quan el comte J o f r e va saber-ho i s'adon de la situaci compromesa en qui' l'havia posat la lleugere-a del jove cavaller, el va cercar per esbravar en ell la seva fria. Dineu que trob cl miny diu- de l'esglsia d'un monestir benedict que aleshores s'aixeca\a a CoslOgeS. Kl jove cavaller estava abraat a una imatge del S a n t Criat en acte dc penitncia pel mal p a s que havia donat. Foll d'ira, cl comte, sense adonar-se del sagrat del Hoc, vent cop d'espasa al seu nebot, la sang del qual va esquitxar i t a c a r la imatge. H i ha versions de la llegenda que expliquen qne B - m a t de Cerdanya ern orfe de p -ire. Kl seu oncle va apoderar-se de tot el seu patrimoni, i, cn

JOA N

A MA D ES

LES

CENT

UILLORS

i.i.RCR\nES

trobar-se oncle i nebot lins del temple, aquest d a r r e r va t r a c t a r el comte dc lladre. Kl cavaller) irat. envest el nebot, que va abraar-se a una imatge de sant Mart. i. sense respectar el s a g r a t del temple ui de la imatge, li vent coltellada i el \ a matar, l'er aquest sacrilegi l'esglsia fou closa al culte, l ' n monjo i el comte van a n a r aleshores a Roma, el primer per d e m a n a r instruccions quant a la regla a -eguir i el comte per i m p l o r a r el perd. Kl p a p a Sergi V va disposar que el- monj o s fessin beneir altra regada cl temple i qe mi el tornessin a o b r i r al culte lins desprs. Al comte, li impos la penitncia d ' a b a n d o n a r l'exercici dc Ics armes, de f u n d a r un monestir dedicat a sani Mart, en desgreuge d'haver-lo ofs, i de lliurar-se a la vida d'oraci p e r sempre. Kl cavaller torn al l'irinen. va a b a n d o n a r cl seu castell, que segons uns tenia a Angostriua 0, segons altres, a Querforadat, i fu aixecar un monestir al cor del Canig, on es retir per e x p i a r el seu crim saerileg. Ks fu construir una cella al camp a n a r , de q u a t r e metres q u a d r a t s , moll baixa de sostre i sense c a p finestra ni obertura. All epassava el dia en constant oraci, fora de les hores que la comunitat oliciava a l'e-glsia. Mai ms no va sortir ilel monestir i ben poques vegades va a r r i b a r lins a la claustra. I.a seva espo-a es va r e t i r a r a m b ell a fer vida monacal i no el va deixar mai per r e s ; va morir primer que el comte, i aleshores ell es va fer monjo, amb la condici que mai no podria sser abat. Kl monestir l'ou ocupat per la mateixa comunitat benedictina del convent de Cosloges, on el comte va pecar. l'ari defora del monestir i tocant a les parets dc la construcci, hi ha una l'ossa que marca

j u s t a la ligura del cos hum. oberta diu- de la roca viva. Segon- tradici, -eixia d c doiiiiiilor del comte, i ell mateix la va b u i d a r j u - l a a la OTva mida p e r tal d e no poder-sc m o u r e ni menj a r per res mentre dorms, amb la intenci dc fer ms dura la penitncia. Algunes vcr.-ioii- dc la llegenda diuen que d crin fou coin- no a Cotogcs, simi a AugostriUu, on encara es conserva u n a laca d e s a n g ilel cavaller Bernat de Cerdanya, damunt d'una roca. al voltant de la qual s'aixecata el m o i u - l i r , enderrocat i destrut fa anys. Segons uua altra versi de la llegenda el collltc TalialeiTo, .-enyor ilel lios.-cll i la C e r d a n y a , lenia uu lill que era un brau miny anomenat Gentil. (Juan a r r i b a l'edat de poder guerrejar, fou nomena; cavaller pel -cu oncle, el comte Guifr. La cerimnia va fer-se amb toia la pompa i la solemnitat hom -ulia d o n a r a nqUCSta actes, truclant--e -obretot de persones de tan alta nissaga. Van assistir-hi moll- vaall- del comte, sobretot pa-tors i pastoretes dels que paixicu llus rainade- pel- altero-os cim- del Canig. E n t r e les pastorete- n i u havia uua d'una singular bellc-a, xamosa com c a p d'altra, que va emportar--c b - mirades del jove cavaller Gentil. BjUe I K-II aviat -e'n va sentir a g r a d a t . I, mentre tothom vessava de goig i d'alegria, enmig de les msiques de la l e - t a . van a r r i b a r Ulls camperols que. corrent i ailelerats, feren saber al comte (ple cl- moros havien desembarcat a la platja d'Arle- i (pie. a p l e g a t - en uu exrcit poders, es p r e p a r a v e n per e n t r a r terra endins. Els dos germn- Guifr I 'l'ulla l'erro, enec per la ira i per l'afany de combatre el- - a r r a n i s i dc

64

1OA N

A M A P li S

LliS

CENT

MILLORS

LLEGENDES

defensar la torra dc la invasi dels musulmans, decidireu a g a f a r les armes. Vau demanar al altres cavallers presents a la festa nue fessin tocar els corns de g u e r r a per llurs pagesies, i en poc temps a p l e g a r e n una gran host que, lira va i valenta, va sortir ii d e t u r a r el- moro. Bl jove Gentil, corprs per la mirada de la noia que l'havia enamorat, no es va a d o n a r de res del que passava, car se n h a v i a a n a t , convidat per ella, a trescar m u n t a n y a a m u n t , u travs dc prades i i -cries. Eii vesprejar es van perdre entre tes l rau de la m u n t a n y a del m a g n e Canig, i el fadr, poc avesat a r o n d a r per aquells roquissers, va sentir-se fatigat i s'adormi als braos dc la bella pastora. Quan va despertar-se es trob en uu mn de meravella. La seva p a s t o r e t s , que a l'i d'ciicisai-lo yolgtt presentar-se a la festa vestida humilment, s'havia transformat en una goja radiant dc foru . A r a vestia Ics gales que poden noms p o r t a r ie- goges, d'una riquesa i esplendor enlluernadores, l a la gran goja Griselda, reina i senyora de totes es encantades del Canig. l'i. es les goges feren cor, companyia i seguici .i llur reina i van omplir de grcies i d'atencions la jove parella. Griselda va conduir cl seu enamorat pels palau- immensos que possea sota I c s a i g c s del-- estany i el fu p a s s a r per sales auiplssunes que vessaven claror i irradiaven riquesa i on els esperaven milers d'altres goges a m b a r p c - i instrumenta que sonaven harmoniosament, inl'atigail . pi r tal dc fer ms agradosa al cavaller l'estada en uquclles mansions, de les quals havia d'sser ben n'-iat senyor, si no refusava le i - p ' b - amb la gran reina Griselda. El .jove Gentil rest encisat

dc tanta meravella i cada vegada se sentia enamorat.

ms

En sortir del palau reial, van t r o b a r la magna carrossa que els esperava, tota d'or i d'argent, cosida de perles i de d i a m a n t s i tirada per set daines blanques com la llet. Tot un estol d'encantades les varen cavalcar i van menar la carrossa a fer un bell viatge per totes les terres que es do minen des del cim ms alt del Canig, per tolels vells comtals de C a t a l u n y a i del Rossell, per l 'Arige. per PAude. per Foix i la Bigorra. I.a carrossa no tocava pas a terra. Les daines que la tiraven eren tan lleugeres, que de tant c r r e r la feien volar. P e r a r r e u on passaven sortien les encantades que hi vivien, seguides de llurs g r a n s corts de vassalles, i els saludaven, embadalides dc tanta bellesa i magnificncia. Gentil, encisat d'amor, es dispos tot seguit li casar-se amb l'encantada Griselda, sense recordar els seus ni que acabava d'sser nomenat cavaller; tampoc no arrib a saber que els moros amb una gran nau tractaren d ' e m p a r a r - s e del pas. Les encantades filles i vassalles de Griselda, al so de elarins i de corns, van difondre la nova de les noces del cavaller a m b la reina de les aiges dolces del Canig. Totes les altres goges es disposaren a h o n r a r la seva companya amb rics presents; la goja de Lans, In de Ribes, la de Caran, la d'ngolasters i totes les altres dels estanys de l'ample Pirineu. L'una li fu present de l'anell; l'ultra, del m a n t e l l ; l'altra. de la corona i de la flor de t a r o n g i u a . Tota la muntanya es va enriolar i es va vestir de festa per tal de celebrar la magna ccrimrNni.-i dc les noces.
5

I.l,

J0 A N

A M A D .S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

I beus ari que ris moros, que eren molls i moll forts, van e m p n y e r les hosts ilel comte terra emlins i Guifr i i' lla l'erro anaven reculant, ben reliats qu en a r r i b a r a la vall del Tec trobarien el cavaller Gentil, qne, and la host que hauria aplegat dels pagesos rornssagats. els aniria a a j u d a r , i entre tols podrien d e t u r a r l'empenta abassegadora dels s a r r a n s , qne, com una allau de feres impetuoses, anava a v a n a n t . Les esperances resultaren fallides, car p e r enlloc no va comparixer ni el rovell cavaller ni la host que hauria pogut aplegar. Kl comte Guifr, que s'havia adonat del- ulls d'enamorament amb qu es miraven cl -ou nebot i la pastoreta que havia acudit a presenciar la cerimnia del seu a r m a m e n t , es va tmer el que havia passat, f u r i s , va enfilar-se fins a l'estany, on va a r r i b a r al precs moment en qu ln jove i galant parella es disposava a unir-se en solemnes espo-alles. Guifr, foll d'ira en Veure que Gentil s'havia deixat seduir per l'amor en moments tan greus p e r n la lliberta! do la t e r r a , sense saber el que es feia es va nbalannr damunt del cou nebot i el va p r e c i p i t a r timba avall. Griselda. toia eshnrrnnndn. va m a n a r a les seves vassalles que correguessin a cercar-lo al fons de l'abismo. Un estol de garrides encantades van complir adelerades la indicaci de llur reina i p o r t a r e n cl cos del pobre cavaller, mort a cansa de la caiguda. Afectada p e r tan greu esdeveniment la reina Griselda va sentir-se talment ferida, que i iiid morir. Enfollonida, va aixecar el vol i fugi seguida de totes les seves filles. Mai ms no se n'ha sabut res ni s'ha vist cap ms encantada per tot el Canig. Guifr va m a n a r al petit g r u p dc gent que li

restava que toquessin el corn en i enll i que llancessin als q u a t r e vents els sons ms forts i aguts que poguessin, cridant la gent per tal que s'afanyessin a defensar la terra de la fria musulmana. De pertot arreu van fer-hi c a p pagesos a n n a l s , disposats a lluitar contra la moraima. Va aplegar uu fort exrcit i va crrer a cercar el seu germ p e r a j u d a r - l o . Mentre ell, per, havia a n a l en cerca de Gentil, Ttdlacrro, amb la poca gent que li restava, havia reaccionat i p r e s a v a n t a t g e als moros i el- havia retuts amb t a n t a fria, que, tots esferets, van emprendre la reculada lins a Argelers, ben disposats a t o r n a r a embarcar. Kl comte, que e's endevinava les intencions, va destacar Un escamot dels seus g u e r r e r s ms braus, els qual.-, coneixedors de les tresqueres, van g u a n y a r l'avantatge als sarrans, a r r i b a r e u a la platja abans que ells i calareu foc a les seves galeres. (Juan Ics d o s f e n v s de l'i xrcit r a b van a r r i b a r a la platja per tornar-se'n cap a llur t e r r a , es van t r o b a r les naus enceses. E l comte Tallaferro, que amb la SOva gent els seguia de molt a p r o p . els va c a u r e al d a m u n t i no en va deixar cap. I.a victria no podia sser ms g r a n . Ni una sola mitja lluna no trepitjava el sl dc la ptria p r o f a n a d a . Passades les angnies de la brega, l'a lla ferro volgu a b r a a r el seu lill. I g n o r a n t que no havia pres part on la lluita, pregunt al -ou germ com s'havia porla; en la masega i si havia l'et bon honor a les armes que li havien estat confiades tot just en comenar la g u e r r a . Guifr, atordit, no sabia com explicar-li que ell, en un rapte d'ira, l'havia p r e cipitat cingle avall. Temia la indignaci del seu germ i tamb haver-li dc d e c l a r a r el que havia

1OA N

A M A D I: S

LES

CP.NT

MILLORS

LLEGENDES

69

passat. N o pogu evitar, per, la confessi de la veritat i ho fu amb oi cor ben estret de temena. Kl eomle T a l l a f e r r o , amb els ulls plens dc llgrimes per la prdua del lill. que tant estimava, abra el seu germ, enr, malgrat tot, va pesar ms en ell el goig del d e u r e acomplert i el Irioml' d a m u n t la uioraiinu que la prdua del lill. Kl comte Guifr volgu e x p i a r p e r s e m p r e cl seu crim i en la i r a n aleshores ms agresta i emboscada del Canig va i'undar un monestir dedicat a sani .Mart p a l r dels cavallers. Se'n va fer abal i sempre ms observ vida dc penitncia. La comtessa, esposa seva, va b r o d a r amb or i a r g e n t unes riques tovalles per a la mesa de l'altar, que s'han conservat gaireb lins als nostres temps.

Els cavallers de Cervera, dc Cabrera i d'Aguilera

Quan els moros van envair les terres planes del Rossell van desembarcar a E l n a i. p e r tal de p e r t o r b a r cl seny dels cavallers catalans, anaven c o m a n d a t s p e r una reina mora, tan bella i tan gallarda que, noms veient-la una vegada, hom en restava follament enamorat. E l s tres cavallers ms forts de la contrada van reunir la seva g e n t i van sortir a d e t u r a r la riuada de moros que envaa tota la terra plana. P e r tots tres, aix que van veure aquella reina seductora, van r e s t a r - n e c a p t i v a t s i van sentir minvar en el seu esperit l'odi contra els moros que lins aleshores els havia animats.

La passi p e r la mora va sser lan forta, que aviat la concrdia entre els tres cavallers va tornar-se gelosia, lins al punt que un dia es v a n barallar amb les a r m e s i s'haurien mori si Nostre Senyor no els hagus enviat un cstig, que fou el de convertir-los l'un en crvol, l'altre en cabra i el tercer en guila, i, p e r escarni de la seva passi per la mora. els va fer casar tots tres amb femelles de la mateixa espcie i els fu tenir una muni de lills que vau convertir llurs mansions scnyoriuls en caus de crvols, cabres i guiles. D e s a p a r e g u t s els tres braus cavallers que a n a ven a sser campions de la defensa contra et. moros, els infidels vau a p o d e r a r - * del pas i van aconseguir el resultat que volien per electe de la gallardia i gentilesa de la reina mora encisadora. D e s p r s de set anys. Du retorn els tres cavallers a la condici h u m a n a i convert cu ssers humans la vasta ullada que havien tingut, i totes tres famlies, enardides de coratge i d'odi contra els moros, d a v a n t el que els havia passat, van g u e r r e j a r a m b valentia i van aconseguir l'expulsi dels infidels. Els castells dels tres herois van p r e n d r e els noms de Cervera, Cabrera i Aguilera, van a d o p t a r com a ensenya de l'escut un crvol, una cabra i una guila, respectivament, i van p r e n d r e per nom el mateix que la g e n t donava als seus castells Kl castell d e Cervera va d o n a r nom a la poblaci que va fundar-se a la seva vora, el de Cabrera encara s'aixeca en terme de Maanet de Cabrenys i d'ell conten altres llegendes, i el d'Aguilera fou ms tard anomenat de C a m p m a n y i encara se'n conserven restes en el poble e m p o r d a n s d'aquest nom. E l s tres cavallers i la seva descendncia van con-

LliS JOAN AMADES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

7'

s e r v a r dins de la figura humana una fesomia semblant a la de l'anima) en qu van sser convertits d u r a n t una setena. Kls de Cervera tenien una cara eom de crvol, un nas moll llarg, una boca molt sortida i nues orelles dretes i p e t i t e s ; els d'Aguilera, uu nas d'guila, llarg i corbat, i els de Cabrera es distingien per sser earallargs, barbuts i peluts i amb fesomia com de boc. E l s qui duen algun dels noms indicats sn descendents d'aquells que p r i m e r van p o r t a r - l o ; per. com que han passat tants anys i s'han barrejat amb moltes altres famlies, han perdut el deix de fesomia animal que a b a n s els distingia.

La reconquesta de Binelonu
Els moros van envair Catalunya i arribaren fins a fer-se senyors del Pla de Barcelona i de part del baix Valls; per la ciutat no havia estat encara atacada. Era esperada, d'un moment a l'alt re, l'envestida dels s a r r a n s , i els cavallers que hi havia a la ciutat, j u n t a m b llur comte, cregueren convenient de fer una sortida als afores p e r veure si podien batre els moros i evitar aix l'atac a la ciutat. Reunits el major nombre d'homes d'armes possible, sortiren un mat cap al castell de Q u a n t a , p r o p de Cables de Montbui, on les forces catalanes pensaven organitzar-se i reunir-se amb els cavallers, (pie, fugint de l'envestida mora. corrien dispersos pel Valls. El comte tenia al seu palau un pare i una lilla moros en qualitat d'esclaus, i aquests feren amb

llums uns senyal- a l - seu- c o m p a n y s q u e voltaven pels afores de la ciutat ; de manera que, quan sortia la fora catalana, els moro.- j a n'estaven assabentats i els esperaven. Al l'la de Malabous, situat cidre el t u r de Montcada i Cerdanyola, l'oren esperades los lorces barcelonines, i s'entaul una crua batalla, en la qual el- cavallers c a t a l a n s van sser delmats i quedareu ben pocs supervivents. Ei comte aconsegu escapar-se i va crrer cap a Quanta, ou havien quedat uns q u a n t s cavallers per guardar , : lastell. Els moros el vau perseguir. El comte cregu que fra aviat rendit el castell si ell hi entrava i que cauria presoner, l'er escapar-se del perill va amagar-se en uua cova de sota la fortalesa, coneguda encara avui per la " C o v a del Comte", p e r hi fou descobert. Segons els costums de g u e r r a moros, li van talinr el cap. La ciutat de Barcelona esperava conixer el residia! de la brega, car en depenia la seva sort. La nova no es fu e s p e r a r . E l s moros, triomfadors, van a r r i b a r lins a les portes mateixes de la ciutal i, amb una ballesta segons u n e s versions, liinb una bnsselja segons altres, van llanar la testa del comte des de fora de les muralles a dintre de la ciutat, f o u tirada des de l'mil re! on avui hi ha el carrer de Basen; es creena molt corrent (pie aquest mot, que no t c a p significat dini re del llenguatge actual, s una corrupci del mol " b a s s e t j a " , o p o t s e r de " b a l l e s t a " , en record d'haver-se servit els moros d'un d'aquests instruments per a llanar d i n t r e la ciutat la testa de Borrell I I . P e r aquells temps, el p a l a u comtal estava situal p r o p de la muralla per 1 indret que donava al carrer alludit; d e manera que la testa del comte an

7i

JOAN

AMADES

LF.S CENT

UI LLOES

LLEGENDES

73

a p a r a r on una de Ica terrasses del p a l a u , precisament als pon- dc la eomtessa esposa dc Borrell, q u amb nsia esperava conixer noves del seu marit. l'tia a l t r a tradici p a r l a de manera ben diferent. Ela larbs havien envat el nostre ferrer amb u n a fria t a n salvatge, q u e la ciutat dc Barcelona havia ipiedat gaireb a r r a s a d a i reduda a runes, havent-ne fugit tots els nobles cavallers i gent d'armes, j u n t amb el seu comte Borrell I I . A la ciutat de Manresa van Irobnr-sc un g r a n nombre de cavallers i nobles, i decidiren de r e p r e n d r e des d'all la c a m p a n y a contra els m o r o s : demanaren al papa <pie els fes a j u d a r pels altres cavallers cristians i prometeren, al mateix temps, de concedir ..raus honors i terres a tots els qui exposessin llurs a r m e s i genis al costat de les poques tropes amb q u comptava el comte Borrell. L'ajuda rebuda fon molt escassa, j a (pie lots els homes que varen poder r e u n i r eren en n o m b r e molt exigu p e r a poder p l a n t a r cara als moros, que eren molts i molt ngnerrite. Quan es disposaven a e m p r e n d r e la brega uu xic alacaiguts por l'escassetat del nombre, comparegu un jove alt i ben p l a n t a t , cobert de robes blanques, que p o r t a v a damunt del son pit una grossa reu vermella i una a l t r a d'igual al seu esenl i a r m a t d'una llana llarga i p u n x a n t . Aix (pie la batalla va comenar, el cavall blanc q u e muntava el g u e r r e r desconegut va esdevenir com do foc i es llan furiosament e n t r e les rengleres mores r e p a r t i n t a creu i contra creu furioses llanadea que feien c a u r e n cada cop dotzenes de moros e s m a p e r d u t - i ferits de mort n la seva sola vista. Aquell eavalb-r desconegut va lluitar furio-

samem i fu un estrall tan l o . ; entre els musiil mans, ipie a w a i es varen batre , u retirada i feren fcil i possibh la nova entrada d. i- c . - a n s a la Ciutat comtal dc Barcelona, perduda poc. d.cabaus. Tots els brau lluitador- restaren admirats del brau i la valentia del j o \ c guerrer dcsconog.il. i entre ells >- preguntaven qui podia . - s e r , puix que ning no el coneixia, i d'on ha ia pogu (sortir. L a host cl'i-liana fu la seva tia.mi'al entra d.; a la ciutat pel portal de Mar. situat aleshorc- en el lloc on avui hi ha la plaa de l'ngel, c a p i t a n e jada del cavaller desconegut, que. tol i la molla sang sarrana i.avia vessat, portava el seu vestit ms blanc que mai, i la seva creu vermella, de robes i d'escut trillant i relliient com si estigus animada dc meravellosa vidu. En a r r i b a r el cavaller enmig de la plaa d e S a n t .Intimo, aleshores petita i esgaiada, el seu cavall de l'oc esdevingu com de carn i alant, el cavaller, la seva llama enlaire i vers cl cel, hi fu tros vegades el senyal de la creu i d e s a p a r e g u . Tot els cavallers i les gents d'armes que el seguien cregueren que es tractava de sant J o r d i , que havia volgut defendre i salvar Catalunya de les hordes iuusiilmai.es. Els nostres cavallers i Catalunya toia el p r e n g u e u n per p a t r i la seva creu pass a f o r m a r p a r t de l'escut de Barcelona i de m o l l . - a l t r e - ciutats i viles, i els nostres g u e r r e r s , a b a n s d ' e m p r e n d r e Cap lluita, s'hi encomanaven i n'obtingueren semp r e g r a u protecci, sobretot si e s tractava d e moments on qu lluitaven contra geni agarena. La seva intervenci li s a t r i b u d a en nombroses batalles, i on molts lloes nlterosos i en ribes de nombrosos c o r r e n t s d ' a i g u a s'ensenyeu els se-

74

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

75

nyals de les ferradures del seu cavall de l'ne i la petja de les seves potes uo ferrades com a senyal del seu p a s i record de la seva miraculosa intervenci en diferents fels d'armes. Kls nostres guerrers lluitaven al cri de "Sant J o r d i , li ram!, Bram!'', amb qu s'enardien p e r a la lluita i cobraven la protecci del sant. En alguns casos, p e r la seva intercessi, el cavall del qui l'invocava esdevenia de foc com el del sant i follament trescava p e r e n t r e l'enemic, lent els ms terribles estralls, com si fos el mateix sant a m b ses protegides armes i el seu cavall el qui bravament lluitava.

La mort del Cap d'Estopa

Ramon B e r e n g u e r I I , el Cap d'Estopa, i Ber e n g u e r Ramon, el Fratricida, eren g e r m a n s i tots dos governaven alhora els destins de l ' E s t a t ; m i g any tenia el poder un dels g e r m a n s , i l'altre mig, l'all re. El que governava vivia al Palau comtal de Barcelona, mentre pic el que e s p e r a v a el t o r n passava a viure al Castell de P o r t , situat al cim de Montjuc, al vessanl que mira al Llobregat (<aslell del qual h a n existit encara unes runes lins fa una trentena d'anys i que fou totalment destrin en e i x a m p l a r el p e r m e t r e del Cementiri Nou i fer la tanca d'aquest p e r la seva p a r t ms a l t a ) . L'u any, p e r celebrar el t r a s p s del govern de l'un a l'altre, decidiren fer una gran cacera. E l C a p d ' E s t o p a tingu uu somni t e r r i b l e : somni la seva reial capa d'ermini tacada de s a n g i com si li prenguessin la corona. En e m p r e n d r e la marxa

i deixar el castell, damunt d'aquest i pel costat habitat pel C a p d ' E s t o p a , hi havia una l'orla nu volada, ment re que el sol ms brillant tocava a l'allra banda. Tot aix fou tingut com un mal averany, que mig indu el comte a a b a n d o n a r la c a c e r a ; per. decidit, tir endavant. Durant toia la marxa, el falc que portava lligat a la sella del cavall no p a r a v a de saltar-li a t e r r a , com voleni assenyalar-li un perill. A r r i b a t s al lloc de la cacera, p r o p d'Hostalric, tol hom va t i r a r pel seu cant. Quan feia poc que havien comenat la correguda, B e r e n g u e r Ramon fu ilir al seu germ que j a havia caat dues boniques a u s i que les anava a p o r t a r a la seva muller a Girona. El C a p d ' E s t o p a es va t r o b a r sol e n t r e uns c a n y a r s , p r o p d'un estany, tenint sempre a la vora el seu falc, que no p a r a v a de voletejar i l'er coses estranyes, que augmentaven el mal humor del comte i li feien tmer quelcom desagrads. De sobte, li sembl veure passar una ligura p r o p d'ell, mig a m a g a d a entre les canyes. El seu falc se li a b r a o n de potes al cor i el t a p amb les seves ales. Quan menys s'ho pensava, el comte se .-eni ferit p e r una m misteriosa armada d'un punyal. La capa del comte es tac de s a n g i tamb l'ala del pobre i lidcl falc, que de seguida es pos a xisclar i, voletejant, fugi c a p on es t r o baven els altres cavallers c a a n t ; no par de cridar-los lins a aconseguir que el seguissin i els men c a p a la vora de l'estany, on trobaren mort el comte Ramon Berenguer. Aquest, durant el cam c a p a la cacera, com pres d ' u n estrany pressentiment, havia donat la seva espasa al vescomte Folch de Cardona encarregant-li que amb ella el defens s si li passava quelcom.

JOAN

AMADES

LES

c ENT

MILLORS

LLEGENDES

77

iot seguit va organitzar-se una comitiva cap a Girona. E n presentar-se cl germ de la vctima, el comte B e r e n g u e r Ramon, lots els cavallers es van m i r a r i van entendre's sense p a r l a r . El falc del C a p d ' E s i o p a , que p e r res no s'havia separaI ilel eos del seu amo, es pos a xisclar, com volem dir q u e era ell l'assass. Tothom va veure encara en la c a p a comtal el rastre d'una taca de sang. E n c a n t a r l'absolta, el cabisco] de la Seu g i r o n i u a , portat p e r una fora irresistible i inconscient, no es pogu estar de d i r : 'Can, qu has fet del teu germ A b e l ? " Kl falc del C a p d ' E s t o p a , durant toia la cerimnia religiosa, no va p a r a r de volele,jar p e r d a m u n t la lesla del germ de l'assassinat. A la sala del Tinell del castell de P o r t de B a r celona es celebr el judici del fet estant assegut al seu tron el comte Berenguer Ramon, presents lots els cavallers que havien p r e s part a la cacera i tots els altres m a g n a t s i nobles de la t e r r a . Kl vescomte Eolcb de Cardona va fer de j u t g e , atenent la demanda ilel C a p d ' E s t o p a . E n t r e molies altres coses, va r e m a r c a r que el seu senyor havia estat mort per ni de punyal, arma que cap cavaller dels dc la cacera no duia, sin els dos c o m t e s ; que el p u n y a l no havia pogu sser pas el del mort, Car aquest el p o r t i n a al cint, ben net de Iota taca. i que a ms era ferit per l'esquena, ferida que ell mateix no s'hauria p o g u t fer; que, en canvi, el comte Berenguer, all present, no portava el seu reial punyal, puix que, lacat en s a n g del seu germ, li havia caigut a t e r r a al lloc. del crim. Kn electe, el germ, pllid, es pos la m al einl i no es Iroh l'arma. Digu tamb que creia que vindria ira a l t r e acusador ms eloqent que ell. Acabada l'acusaci, ning no havia dit res ms en

contra del comte; aleshores el dc Cardona deman que fossin obertes les finestres, puix que del Cel esperava un nou acusador. Obertes aquestes, comparegu el falc del difunt comte, que, entrant per la sala, don diverses voltes i acab p e r posar-se damunt la testa del comle Berenguer, li prengu amb les seves urpes la corona i la llen a t e r r a . Tothom cregu el falc com a enviat pel Cel, representant la divina ju.-teia. El vesconilc de Cardona r e p t i desafi el comte Berenguer davant de la cort del rei de Castella per demanar-li comptes de la mort del seu germ. Segons els costums d'aquells temps, quan un cavaller demanava a u n rei un judici contra un all re, aquest no podia negar-se a acceptar-lo, car, a l t r a m e n t , es t'eia ell maleix culpable del delicte a t r i b u t . Havia d'acceptar el duel, i si perdia era tingut com a culpable i atreia d a m u n t seu tot el pes de la culpa i tot el rigor de la justcia, car era creena q u e la cosa p r e n i a un carcter sagrat i que Du a j u d a v a i protegia cl bo i abandonava o castigava el dolent fenI-lo perdre en la brega. Berenguer, si us plau per fora, hagu d'aceeplar. d a v a n t de la cort de Castella, el repte que li havia llanat Folch dc C a r d o u a . Desprs del p r i m e r a t a c , Va caure a terra v e n u t ; aleshores el vescomte li a p u n t al cor l'espasa del seu germ i li fu confessar que ell era l'autor dc la seva mort. Desprs de tal afront i lal deshonra, el comte va renunciar In corona a favor del seu nebot, fill del C a p d'Est o p a , i se n'an a lluitar a les croades, on mati! moros i g u e r r e j com un senzill cavaller.

J O .1 :V

.1 17 .1 D I:

l.l-.S

CENT

MILLORS

LLP.GENDtiS

?v

El avall de sant Jordi i [''espasa del dur de Montcada

l l e u s ac qne, a la g u e r r a d les Croades, Iria per alliberar la Terra Santa de mans dc gents descregudcs i contrries a la llei de Crisi, lli \"I li a n a r el llorel dels cavallers catalans. Una de les batalles ms dures fou la de la presa de la ciutat d'Antioquia, en la qual els catalans prengueren part molt activa i van fer uu p a p e r molt llut. Entre ells hi anava el duc de Montcada, a i |ui van m a t a r cl cavall al ho i millor de la imisega i es trob caigut per t e r r a . Foll de rbia llen el <-ril de guerra tradicional dels g u e r r e r s catalans: S a n t J o r d i , liram, firant!!! I lot d'una es trob al costat un cavaller .jove i ardit muntat en un fogs cavall blanc cobert per una brunyida cuirassa a r g e n t a d a , enmig de la qual destacava una g r a n creu vermella. El cavaller desconegui li lliur el seu cavall. Kl Montcada es torn a t r o b a r muntat gaireb a l'acte i amb tota fria s'abraon contra les muralles dc la ciutat assetjada, brandant enlaire la seva espasa i tot p e n s a n t : ' ' P o t s e r , mentre j o em j u g o la vida per Ireure els moros d'una t e r r a (pic no s la meva. all a les terres nostres els s a r r a n s campegen a llur gust aprotitant-se (pic la flor de la gent n'est a l l u n y a d a " . I deix caure l'espasa amb tant de bra i amb t a n t a fria que va fer un gran esvoranc a la

muralla, i per aquella bretxa va e n t r a r dins de la ciutat seguit d'una gran muni de g u e r r e r s que en ii i t a n c a r i o b r i r d'ulls es van a p o d e r a r de la ciutat. Cansat de m a t a r moros i enmig de la fria de la brega, va adonar-se que la gent que no lluitava i que se li tirava als peu- per agrair-li qne clhagus alliberats de la inoraima no eren p a s gent asitiques d'Antioquia, sin compatrieis seus que parlaven com ell. Kl cavaller no entenia qu li passava, i parlant parlant va saber que la ciutat que havia conquerit no era pas Antioquia, sin Alcora. cu terres d'Osca: per ms que rumiava HO entenia pas qu li havia passat. Kl cavaller sant J o r d i , al qual va invocar en perdre cl cavall, el va escoltar, se li a p a r e g u i li lliur el seu cavall, i quan ell es dolgu de combatre a 'l'erra Santa m e n t r e potser el seu esfor era ms necessari a casa seva, va a t e n d r e el seu desig i cu una alenada de temps el t r a n s p o r t des de T e r r a S a n t a a Arag, i. l'espasa que va aixecar davant de les muralles d'Antioquia, ta deix caure contra Ics d'Alcora i p e r efecte del seu esfor les dues ciutats caigueren alhora del mateix cop d'espasa que esbadcll lo- muralles ac i all.

El sali dc la reina mora

U n rei moro s'havia fet fort a l'inexpugnable castell de S i u r a n a i no parava de fer g u e r r a contra els cristians, que ja eren amos de tota la ro-

I.F.S 8 JO A N AM AD

CENT

MILLORS

LLEGENDES

li S tesans dc mala muller i de sostenir relacions a m b uu altre cavaller. Aquest delicte, en una e m p e r a d r i u , comportava la deshonra del pas, i el cstig e r a rigorosssim. Kou p o r t a d a davant de la justcia, ipie decid dc sotmetre el delicte a un judici de Deu i fix el termini d'un any i un dia p e r veure si d u r a n t aquest temps sortia algun cavaller que pblicament i en torneig vulgues defensar l'honor de la d a m a d a v a n t dels seus a c u s a d o r s ; i, si no es presentava ning que abons la seva innocncia, fra cremada enmig de la plaa, per perj u r a i mala muller. L'emperadriu fou a b a n d o n a d a per les seves relacions, q u e temien la fria dc l'emperador. No hi hagu, nima vivent, a p a r t del seu joglar, q u e volgus ajudar-la en aquest cus, ja sortint personalment a del'ensar-ln o b cercant qui li volgus t o r n a r l'honor. Kl pobre dol seu joglar, compadit de la dissort do la seva -enyora, sort a c r r e r mn sense gen- de r e p s i divulg a r r e u a m b cauous la dissort dc la seva dama. Corregu moltes terres, lins a a r r i b a r a Barcelona, on. com pertot a r r e u , cant i cont enmig dc la plaa, i on ms gent hi havia reunida, la trista passada de hi seva senyora. E l cas va interessar a molls; ning, per, no hi va concedir i m p o r l n c i a . E l comte Berenguer, que estava a la finestra i va sentir la c a n t a d a del joglar, se sent ferit de compassi por la pobra e m p e r a d r i u Matilde. Aix que el j o g l a r h a g u acabat la seva can, el comte li t i r als peus nua g o r r a i una moneda d'or. El trobador i iprengu, p l e d'esperana, (pic alg havia escoltat el seu cant de manera diferent a la multitud. E n t r al p a l a u i a r r i b a la sala dol comte, (pitj a l'esperava. Llavors el j o g l a r li explic novament
6

'lalii. La seva muller, a n o m e n a d a Ahdel Assia, e r a d'una bellesa sense p a r i , ornada and) totes les g r a d e s i tots els encants. Kn certa ocasi en qu les forces mores estaven lluitant and I c s del cristi Amat de Claramunt, senyor de T a r r a g o n a , la reina m o r a , que estava segurssima pic el seu castell era inexpugnable, donava un esplndid banquet als seus cortesans i gent notable. La, lluita era tan p r o p e r a al castell, que des de la taula se .sentia perfectament la fressa. Kn comenar a I rinear, una lleixa cristiana va caure enmig de la taula i p r o d u un pnic terrible, puix que es \aii a d o n a r que els cristians havien p r e s el castell. T o t s van p r e n d r e les armes, per j a era t a r d . calcis cristians j a eren al p a t i . La reina fou p r o u llesta per a m u n t a r al seu .avall. Knmig de la confusi va escapar-se i es dirig c a p a la timba, seguida dels soldats cristians, els q u a l s , en veure que la reina els fugia, corregueicn p e r prendre-la. La reina, veient-se perduda i que anava a caure presonera, encar el cavall devers l'abismo i es llan daltabaix. F o u tal l'embranzida p r i s a per la bstia en escometre l'abime, q u e deix marcada a la roca viva de la vora la seva pulada, q u e encara avui la geni del pas ensenya.

I l'alliberament il<- l'emperadriu d'Alemanya

L'emperadriu Matilde d'Alemanya, muller de l'emperador E n r i c I V , fou acusada p e r uns cor-

JO.-IX

AMADES

LES

CENt

MILLORS

LLEGENDES

i a m b ms detalls la desventura de l'empciradrn; li ten avinent, al mateix t e m p s , que no m a m a v a -in un mes i u n diu per a a c a b a r cl termini fixat pels j u t g e s p e r a c r e m a r viva l ' e m p e r a d r i u si n o hi havia qui volgus de'eusar-la. L endem a trenc d'alba s o r t i r e u c a p a Alemanya i el j o g l a r guiava cl comte, que a n a v a armat am i l seva ms rica a r m a d u r a i seguit d'un altre cavaller dc la seva cort que es prest a ajudar-lo en la brega, j a que dos eren els acusadora i dos tamb havien d'sser els defensors. Tot el cam van c r r e r ; vau reposar com menys millor, car el t e m p s era molt j u s t i corrien el risc dc no a r r i b a r - h i a t e m p s . Aix i tot, van a r r i b a r tot just a la viglia. IS] comte volgu p r i m e r veure la d a m a : per l'emperador havia m a n a t que ning no pogus e n t r a r a la pres llevat d'un fraret que la confessava, que era l'nic q u e durant tol l'any de sofriment havia pogut a r r i b a r a consolar-la. Kl comte visit el f r a r e ; li digu que havia vingui de llunyanes t e r r e s , nicament p e r defensar l'honra de l ' e m p e r a d r i u M a t i l d e : per que desitjava parlar-li abans de s o r t i r en brega al camp i, com a cavaller, posar-se-li als peus. Kl f r a r e tingu un g r a n goig d'haver trobat qui sorts per l'honra de la seva confessada i ofer al comte un vestit de frare p e r q u pogus entrat a m b ell a la pres de la pobra dama. V:. c o p al seu davant, li digu- q n e ell era el comte de Barcelona, que. assabentat pel seu j o g l a r de la dissort que patia, havia vingut des de Barcelona expressament p e r defensar-la. I.'eiuperadriu estigu molt contenta de la seva gesta i li assegur que venceria, puix que Du b voldria ajudar-lo perqu sorts la v e r i t a t ben t r i o m f a n t .

I.a nova de l'arribada d'un cavaller e s t r a n g e r q u e venia a d e f e n s a r l'honor dc l ' e m p e r a d r i u eOrregu aviat p e r la ciutat, ple en senti un g r a n goig. Tothom, per. parlava molt del b r a i la valentia ilels seus dos acusadors i temia que el comte i el seu company no fossin venuts i cremada la pobra e m p e r a d r i u , la qual tothom Considerava innocent. La gran valentia dels dos acusadors, de qui tothom p a r l a v a , a r r i b a e s p a n t a r el cavaller que havia a c o m p a n y a t el comte, tins a l punt que la por el va vncer i. Bense dir res al comte, fugi corrents cap a Barcelona. Arribi'i el moment de d ' m a r c a m p i es present cl comte tot sol a b r e g a r contra dos. Els dos mantenedorg se sentien e n c o r a t j a t s en veure pie lluitaven dos contra nn i cregueren que per brau i valent que fos el comte la brega era g u a n y a d a , c a r , si aquest vencia el p r i m e r , fra necessriament venut pel segon. A l t r a m e n t , tots dos estaven frescos i descansats, mentre qe el comte acabava d'arribar desprs d'un mes <! viatge a cavall i anava encara tot brut de pols i de suor. cosa que no el disposava paa gaire b per a la lluita. Totes aquestes circumstncies, que animaven els los miinlonedors. feren que el comte es c a p t s la simpatia de tot el poble. pie. reunit a la plaa, esperava i'l resultat del torneig. I va comenar el combat. Quan d p r i m e r acusador va envestir el defensor de l'emperadriu, la seva llana es va t r e n c a r en mil bocins contra el pit ilel comte, que atac furiosament l'enemic i el fu caure dei cavall q u a n anava a t o r n a r a envestir-lo. L'acusador d e m a n n e v a i confess que. en efecte, l'acusaci era f a l s a : l'emperadriu Matilde e r a innocent. L'altre aensalor, eu veure la fria combativa del comte de

8<

JOAN

AUAPES

i.ns CR.KT Mn.r.oRs r.r.r.r.rxnr.s

s?

Barcelona, fugi espanta) sense voler ni e n t r a r en brega. BI comte p r e g u n t a a l s j n t g e s qu m s calia l'er p e r n sostenir la innocncia de l'emperadriu, i contestaren que no calia res ms, r a r .ja havia quedat demostrada. La foguera, que ! botx j a havia encs, fou a p a g a d a . Tot seguit fon deslligada la polir e m p e r a d r i u , que no p a r a v a de plorar de tanta joia. Kl comte sc"n torna cap al seu hostal i de seguida sortia a cavall eap a Barcelona, Tol cl poble sent una g r a n joia pel s a h n m c u l d e la innocent e m p e r a d r i u . Kl -cu marit d e m a n ipu era el brau cavaller que a m b t a u l a gallardia l'havia defensada, i volgu saber mi tema el -en hostal; per fou gran el seu disgust en saber que j a havia sortit c a p a la seva terra sense voler a c c e p t a r el- honors i les g r a n s gales que a honor seu anaven a sser fetes. L'emperadriu, per, digu al seu marit que era cl comte de Bai lona. l'n c o p enllestides les solemnes festes que p e r celebrar la victria de In daina foren fetes, l'emp e r a d o r va decidir fer un viatge a Barcelona a m b tota la seva cor. p e r a g r a i r i reconixer al seu comte la gesta i valentia que havia tingui a defendre l'honor de l'emperadriu, Kl- e m p e r a d o r s d'Alemanya vingueren a Barcelona a c o m p a n y a t s de ms de tres-cents cavallers. El comte, per obsequiar-los, fu g u a r n i r una taula dc ms de Ire- llegnes de llargada, qu anava des del pell del tur dc Montcada lins a la muralla dc la ciutat, f a d a noble i -enyor del terreny p e r ou jiassava aipiella taula t a n llarga eslava obligat, p e r manament del comte, a tenir-la ben proveda de m e n j a r delicat, de carn de ploma, dolces eontiturcs i b o n - v i u - : tota In gent i els cavallers q u e a c o m p a n y a v e n l'emperador i la seva esposa i els

molls nobles i corte.-ans del comte que havien sortit a rebre'ls podien menjar d'aquella llarga taula tol caniinaiil. Kl comte i la seva cort feren tamb g r a n s festes p e r a l e g r a r els e m p e r a d o r s , que estigueren a Barcelona molls dies. Quan partiren -'emp o r t a r e n molt bon record del nostre comte i dels cavallers catalans.

I.a princesa Dola de Provena

li'amon Berenguer va c o n t r a u r e matrimoni a m b la princesa Dola do I'rovena. En venir la dama a C a t a l u n y a , la van seguir un eslol d e cavallers provenal- p e r fer-li companyia periple no enyors la -eva terra. El comte el- conced terrenys | propietats p r o p de la ciutat, pel costat on bi havia la capelleta de Sant Mart, p e r la qual cosa Aquell indret va p r e n d r e el nom de Sant Mart de l'rovenal-. Kl comte hi eon-trui lamb com uua casa d e c a m p . encara siibsislent. si b molt r e f o r m a d a , situada p r o p del cam ipie avui mena de la ciutat a Montcada, i qne t p e r nom la T o r r e del F a n g . I.a dama provenal anava sovint a p a s s a r uns dies en aiplesta linca amb el propsit de t r o b a r - s e ms a la vora del- -cus paisans i viure a m b ells a l'estil de la -eva t e r r a . lli hagu un t e m p s en qu la comtessa feia sovintejar ms les visites, i a q u e s t . - eren mllargues .pic a b a n s no solien sser. I.a preferncia de la dama p e r la c u s i de c a m p va l'er cul rar en Sospites el comte, que mull al seu servei que la vigilessin 1 no van t r i g a r a s o r p r e n d r e les

) O .1 N

A M

ADBS

I.r.S

CBNT

MILLORS

LLEGENDES

87

visites d'uu j o v e i gentil trobador que, des del l>eu d'una finestra de la casa, dedicava a la comtessa els ms inspirats fruits de la seva lira. Kl comte, eu saber la infidelitat de la seva esposa, es pos furis i j u r venjar-sc'n. AI an que fos pres el t r o b a d o r sense fer fressa, de manera que la seva esposa no bo sabs. Un cop en p o d e r de la gent del comte, el fu m a t a r , man que li traguessin el cor, el fu g u i s a r pel seu coc i p o r t a r a t a u l a en u n p a t . I,a comtessa, ignorant d e qu es tractava, se'l va menjar. Desprs el comte li p r e g u n t si li havia a g r a d a t aquell plat tau l'i. que ell havia m a n a t g u i s a r expressament p e r a ella. L a Comtessa contest q u e li havia a g r a d a t molt. E l seu marit li fu conixer aleshores qu era cl que acabava de menjar. La comtessa en tingu un grau disgust i j u r no m e n j a r mai ms c a p altra cosa, c a r no volia p r o f a n a r la boca p e r on havia p a s s a t el cor del seu t r o b a d o r ingerint altres coses, que, p e r bones que Semblessin, toies foren bastardes c o m p a r a d e s amb el cpie acabava de m e n j a r . La comtessa mor dc g a n a . perqu no \ o l g u t a s t a r CSp e n g r u n a de res ms.

La

comlcssa

liercnfiiilla

El comte Berenguer tenia una lilla anomenada lerenguella, q u e e r a uu prodigi d e bellesa, d e gallardia i de saviesa. La fama de les seves virtuts i de les seves qualitats va a r r i b a r lins a terres de Castella, i l'emperador de Castella, creien) qne podia sser un bon partit, va enviar una ambaixada

al p a l a u de Barcelona a d e m a n a r la m de la comtesseta. Aquest casameut complagu en g r a u manera el comte B e r e n g u e r i en q u a t r e dies es van enllestir les noces. L a Comtessa Bcrenguella, acomp a n y a d a d'un g r a n seguici f o r m a t pels millors nobles i cavallers de la t e r r a , va s o r t i r al c a p de pocs dies c a p a terres de Castella fins a la ciutat de Toledo, ou aleshores era la cort. V a n fer-se une> noces com poques se n'hagin vistes de tan lludes i com p e r t o c a v a a tot un e m p e r a d o r de Castella i a un comte de Barcelona. I, acabades les g r a n s festes, tots els cavallers i nobles catalans que havien a n a t a a c o m p a n y a r In seva comtesseta se'n van t o r n a r . Al c a p de molt pocs dies del casament, heus ac q u e els moros van p e n s a r que l'emperador, lliurat a les dolceses de la lluna de mel. hauria negligit els negocis de la g u e r r a i que se'ls presentava una bona ocasi p e r a e n t r a r p e r terres d e Castella i fer tant d'estrall com volguessin, i tot d'un plegat van a r m a r una terrible g u e r r a Contra les terres i les gents de l'emperador, que a corre-euita va haver d ' a b a n d o n a r la seva esposa i crrer a g u e r r e j a r molt lluny de Toledo. Quan els moros van saber que Toledo havia quedat sense c a p cavaller ni homes d'armes i que noms hi havia dones, van creure q u e se'ls presentava una bona oca-i d'apoderar-se'n p e r sorpresa, i cu un tres i no res es van p l a n t a r amb u n p o d e r s exrcit d a v a n t de la ciutat. Aix q u e l.i comtesseta Berenguella, (pie enenra era una nena. va tenir esment del qne passava, va fer t a n c a r les portes de la ciutat i aixecar els p o n t - Uevadissos i crid al seu palau totes les dames i donzelles de la ciutat, sobrelot aquelles que sabessin tocar

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

89

instrumenta de msiea, a m b i'enerree <|ue efa portessin. Va l'or e i i l i i i m o i K i r i-l palau lan b 6091 va saber i va o r g a n i t z a r una r a n testa dc cants i de musiques com mul al m n se n 'hagus pugui fer d'altra de semblant. Quan els moros van sentir aquelles c a n t a r i e s i aquelles msiques e s van quedar lots sorpresos. Com ms a n a v a ms cants i m s musiques se sentien, i els g e n e r a l - moros es miraven els u n - a l s altres - n - e -a .|!i havici. de l'er. Tol d'una es va o b r i r la porta p r i n c i p a l de la ciutat i els moros van disposar-se a la brega, ben creguis que a n a v a a s o r t i r tot uu exrcit, i. a m b molla sorpresa encara, v a n veure que en sortia u u sol home vell vestit n o p a s com p e t lluitar, -in a m b robes de g r a n gala i festa, com -i ans a uua g r a n solemnitat. HI cavaller va avan a r lins on bi havia els moros i els v a d i r que la -eva senyora, que era l'emperadriu llerenguella. desitjava p a r l a r a m b el general del- mors. Kl general li va dir que torn ben escoltada, i tot seguit e| missatger va t o r n a r - s e ' n c a p a la c i u t a t , on no havien p a r a t p e r res els c a n t s i els sona, i al c a p (Tuna estona les p o r t e s es van t o r n a r a o b r i r i va Hirtir toia sola l'emperadriu vestida a m b les seves millors gales i a m b la corona d a m u n t de la testa, l'n cop encarada a m b el general dels m o r o s . li va parlar aix: S e n y o r , suposo que vs deveu haver vingut liiis davant d.- Toledo a m b l'intent de p r e n d r e la ciutat i p e r q u no deveu saber q u e el nien marit l'emperador i toia la neva geni sn molt lluny d'ac a g u e r r e j a r contra moros en terres moll separades, i a la ciutat n o hi ha sin dones ipie no e s poden d e f e n s a r ni o p o s a r la ms mnima resistncia i que no -abem fer a l t r a cosa (pie c a n t a r i sonar

mentre esperem a m b nsia el retorn dels nosires m a r i t s , i cerquem distracci a les n o s t r e - penes en el c a n t . Com I cavaller que sou no creo que ilesdigueu de la noblesa mora i (pie vulgueu t a c a r les vostre- a r m e s escometent pobres dones, perqu 110 fa cavaller lluitar contra qui 110 s c a v a l l e r : i si entressin a Toledo, com que res uo us costaria fer-ho. lo- vostres a r m o - , en lloc do t r o b a r glria i h o n o r . 110 t r o b a r i e n sin d e s h o n r a . Si les vostres armes volen lluitar, aneu a t r o b a r el meu marit i els seus. (pie b us esperen ben disposats a donarvos la Cara, i, si els vencen, p e r n vs tot ser glria i honor. Los p a r a u l e s de l'emperadriu-coiiitc-sa t'oren dites en un to per -ii.i -iu lan intens que. contra tota la seva intenci, el- m o r o - van aiiar -so'n dol davant de Toledo i van a n a r a d o n a r batalla contra els castellans a terres molt s e p a r a d e s do Toledo. Com que la lluita era molt desigual, els castellana van p e r d r e , i l'emperador, desprs d'una brega molt a t e r r i a d a . va morir. Les p a r a u l e - de l'emperadriu van fer, p e r , tant efecte d a m u n t de l'nim delmoros que, tot i sabor q u e Toledo havia |H-rdilt Iota la possible defensa, no es van pa.- a t r e v i r a a t a c a r i a i la van respectar. L ' e m p e r a d r i u Hereu gitella va g o v e r n a r l'imperi de Castella durant molts a n y - a m b una saviesa i un seny s o r p r e n e n t - , t a n t , (pie lins semblava impossible, i la gen: encara la recorda. Kn record d ' a i p n - l a llegenda, q u a n hom parla d'un t e m p s que s desdibuixat de tan vell i do qu hom s a p ben poques coses. s,,I d i r : " s del temps de Berenguella .

90

1 O ,1 A'

A M .-1

BES

LES

CP.NT

MILLORS

LLEGENDES

oi

La primera conquesta de

Mallorca

E l tribut de les cenl donzelles

El comte Berenguer IV havia proms d ' a j u d a r el rei de Castella per reconquerir la ciutat d'Almeria de poder dels moros. J u n t amb el nostre comte, lluitaven t a m b les forces del senyoriu de Gnova, amb les quals tonia feta una entesa per ajudar-se m t u a m e n t en les empreses guerreres q u e ambds pasos portessin a terme. Era ajudat tamb el de Castella pel rei de N a v a r r a , Garca Ramrez; per entre tots plegats no tingueren el bra de la n o s t r a gent, que a foc i a s a n g van p r e n d r e la ciutat d'Almeria de mans dels s a r r a n s , que la vau defensar valentament. El comte Berenguer, com a trofeu de g u e r r a , va a r r e n c a r les p o r t e s del portal ms i m p o r t a n t de les muralles i se Ics va e m p o r t a r a Barcelona per posar-los al portal del segon recinte de muralles, conegut p e r portal de S a n t a E u l l i a , que donava al unal ne l'actual c a r r e r de la Boqueriu. Les portes eren una preciosa obra d'art arabesc. Tot el nostre poble acud a t r o p c l l a d a m e n t a veure una obra tan meravellosa i rest bocabadat en eontemplar-les t a n t . que de tant o b r i r la boca d'xtasi aquell porta] l'ou anomenat de la " B o q u e r i u " . i perd el nom que lins aleshores havia p o r t a t . Caiguda la ciutat d'Almeria, els moros fngiren terra endins c a p a l s dominis del rei moro de Granada, que els a j u d a v a a r d i d a m e n t . Els catalans els van e m p a i t a r t a n t com van poder, c o m a n d a t s p e r l'almirall Galceran de Pins, seguit del seu

Berenguer I V cl Sant intent la conquesta de Mallorca del poder s a r r a , p e r la qual cosa a r m una g r a n lloia de galeres i galiotes. [/empresa, per, era molt g r a n p e r a les forces amb qu c o m p t a v a . D e m a n a j u d a a l s genovesos, prometent-los que els d o n a r i a la m e i t a t de la terra conquerida. L a c a m p a n y a , q u e fou molt d u r a , no va sser afavorida p e r l'xit, i catalans i genovesos van haver de tornar-se'n i d e i x a r l'illa d a u r a d a en mans dels moros. Els genovesos van d i r al comte Berenguer que els havia e n g a n y a t s i li reclamaren el p a g a m e n t de l'esfor que havien a p o r t a t a la c o m p a n y a . El comte els digu que havia perdut el seu cabal en l'empresa fracassada, que no podia donar-los res de valor material, p e r que els donaria la m e i t a t del seu escut, que s lot el q u e li quedava, que valia molt ms que tota la riquesa que pogus oferir-los, j a que l'escut de Catalunya p o r t a v a a m b ell un g r a n t i m b r e d'histria. De es (piatre barres de l'escut de Barcelona, en don dues als genovesos. L'escut de la ciutat comtal t, doncs, dos q u a r t e r s a m b d u e s barres, i no q u a t r e , amb qu sol representar-se'l, i dos ms la creu de sant J o r d i . H a v i a tingut, en efecte, q u a t r e barres en dos dels seus q u a r t e r s ; per el comte Berenguer en don dues als genovesos en pagament del seu ajut a la fracassada conquesta de Mallorca

JO A S

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

93

t r i b u t a r i <lel castell ile S u , el cavaller Bant Cern. l ' n i altre foren lan atrevits q n e . quan menys s'ho pensaven, es veieren rodejats de moros i presoper les forces del rei de G r a n a d a , que se'ls emport a la seva terra i els tanc en una fosca pres. Kl fel d'armes havia estat un Iriomf p e r aK c a t a l a n s ; per, dissortadament, dos dels seiic a p i t a n s ms braus havien quedat presoners. Kl comte de Barcelona i el rei de Castella feren treballs p e r obtenir la llibertat dels c a p t i u s ; p e r el rei de G r a n a d a demanava, p e r al seu rescat, cent cavalls blancs, cent vaques p r e n y a d e s , cent brocats teixits d'or fi i ceut donzelles cristianes. Tol e r a cosa de molt gran valor. Aix n<> obstant, la part material hauria estat fcilment r e u n i d a : per la p a r t ms d u r a e r a la de les cent donzelles, que havien de d o n a r llur honra i llibertat p e r salvar els c a p t i u s . A la baronia de Pins hi havia uu g r a n t r a s t o r n p e r la prdua del seu senyor, p e r els vassalls es v a u r e u n i r i decidireu de d o n a r pari d e . l e s seves ulles; el qui en tenia ducs en donaria u n a ; el de q u a t r e , dues, i aix reunirien les cent donzelles. Galceran de Pinfl tenia u n a g r a n devoci a sant Esteve, p a t r de la seva baronia, i a ell es dirig a m b fervents oracions demnuaut-li cpie volgus intercedir p r o p de Nostre Senyor p e r q u obrfl un miracle i volgus deslliurar-lo d'una pres tau terrible i did seu miserable estat. Sant Esteve acud a la seva crida i promet que faria el que pogus p e r ajudar-lo. Kl cavaller Sant Cern li deman que fes quelcom p e r salvar-lo a ell t a m b ; p e r el sant li contest q u e ell no li era devot, que cerqus l'ajut d'un a l t r e s a n t del qual fos devot. Els dos presoners van adormir-se a m b l'esperana

q u e el sant vetllaria p e r ells. Quan j a feia molt que dormien, lligats de peus en un c e p , v a n sentir com un suau ventijol que els feria la cara i es vau d e s p e r t a r ; a m b sorpresa es t r o b a r e n lliures de Iota lligadura i eugrillonaiueut. l'ora del rnec cutuu que els l'eia de pres i e n m i g d'una ampla i riallera platja, p r o p del trencant de les ones. El sant els havia escoltat- i els havia deslliurats tots dos. Nu sabien on es trobaven, per van pressentir que no era pas en terra m o r a , sin a llur p t r i a . P r o p de la platja s'endevinava u n caminat que menava terra e n d i n s ; el van seguir en espera d" I robar algun poblel 0 casa de pags en la qual els poguessin dir on es trobaven. Al cap de poca estona que caminaven van sentir un g r a n brogit, l'aat un revolt, es t o p a r e n and) u u a g r a n muni dc gent. mig plorosa, joves i vells, cavalls, vaques i d'altres que feien via c a p a la platja. Els van d e m a n a r qui eren i on a n a v e n . Contestaren que eren vassalls del bar Galceran de l'ins, caigut presoner del- m o r o s ; que constitueu el rescat que el rei de G r a n a d a havia demanat p e r la sevn lliberlat. Que, reunit tot, es dirigien cap a la platja de Salou, on havien d' inbarcar-se en uua galera p e r sser p o r t a l - a G r a n a d a i o f e r t s a i rei m o r o per obtenir la llibertat de llur senyor. Folls de joia, els dos captius es donaren a conixer; tothom tingu uua g r a n alegria en veure que el rescat no havia dc pagar-se. Donzelles i pares s'abraareu i tots se'n t o r n a r e n c a p a T a r r a g o n a , d'on venien. Al lloc de la platja on es despertareu els dos captius, que es troba entre V i l a s e c a i Salou, l'ou alada una capelleta dedicada a la Mare de Du de l ' O m b r a , p a t r o n a dels presoners. Foren concedides als vassalls dc l'ins g r a n s franqucies i

Oi

JOA N

A M A I: S

l.liS CENT MILLORS

LLEGENDES

os

d r e t s en agrament la seva g e s t a ; fou alada una esglsia molt g r a n i espaiosa, eoui a temple de la baronia. Fou dedicat a sant Esteve un precis altar, encara existent, i p a g a d a una bona pari de les despeses ipi ocasion la construcci del monestir dc Santes Greus: on la famlia de l'ins era enterrada en uu sarcfag del claustre, que encara es couserva.

I.a conquesta dc Tortosa

Toi C a t a l u n y a quedava j a neta de m o r o s ; havien estat expulsats de tot a r r e u , llevat do Tortosa. S'havien l'et f o r t s al castell i fortalesa de la udn, des il'on lluitaven amb desesperaci, calla prdua de| castell i la ciutat representava haver d ' a b a n d o n a r l'nic que els restava dc Catalunya i moltes all res t e r r i s de ms enll de Tortosa, ou no cs podrien -sostenir un cop p e r d u d a la ciutat. 1.1 comte B e r e n g u e r I V va assetjar la ciutat ajudat dels millors cavallers catalans i dols g e n o vesos, que mai no el deixaven. Els moros os defensaven com lleons: els esforos i l c i s cristians s'estavellaven contra les fermes parets dc les muralles i el gran bra dels sarrans, que frmenl les defensaven. Els vens de Tortosa, que eren cristians, ajudaven amb el que podien a la lluita; Ics dones, per, no hi venien g a i r e b, c a r deien que, si la llibertat havia de costar tan cara de s a n g . ms valia que seguissin mananl e l s moros-. Els homes, indignats per aquesta actitud de Ics dones, les vau amenaar amb

niatar-les totes si no els ajudaven. L'amenaa fu el seu efecte, c a r aquestes decidiren de prendre pari en la brega. E s van vestir de soldals i sorlircn a lluitar com ho feien els homes, l'er a m a g a r el seu sexe i fer-se tmer de l'enemic, van lligar-se els cabells a r r a n de barba, i dc lluny semblaven uns g u e r r e r s d'all ms ferrenys. 1. 'esfor dels cristians no podia pas vncer la resistncia dels moros, que es defensaven ardidauicnt. Els catalans van t r e u r e uu nou ardit de g u e r r a , una mena de castells de fusta m u n t a t s damunt de q u a t r e rodes, dintre dels quals s'amagaven un g r u p de soldats que podien acostar-se lins a tocar les muralles a m a g a t s sota dels castells que els protegien i els permetien d'atacar sense rebre dany de l'enemic. Aquest ardit fu g u a n y a r moll dc terreny a la nostra gent, p e r no era prou por a obtenir el triomf. Les forces dels catalans minvaven cada dia, i semblava que l'empresa h a u r i a d'sser a b a n d o n a da. Es decid de fer un d a r r e r intent i esmerar-hi iota la fora i energia de qu es disposava. La lluita l'ou terrible i els catalans no s'emportaven p a s la millor p a r t . Sobtadament, a p a r e g u un cavaller muntat en uu cavall negre, ami) uua a r m a dura ilel mateix color, amb la celada tirada perqu ning no cl conegus. E l seguia una dama ualuient t a p a d a . Es dirigiren cap a la muralla, on ei cavaller va lluitar com uu veritable lle. I.a fora del seu bra a r m a t aviat va fer estrall en els moros, que va semblar com si comencessin a cedir. Els cavallers catalans van a j u d a r el descouegul tant com pogueren i, c a p i t a n e j a t s p e r ell. a r r i b a r e u a p u j a r dalt de ln muralla, des d'on lluitaven com feres, i aconseguiren de fer recular

JOAN

A U A D li S

l.l-S

<'liN'J' MILI.OKS

U.l.aiiNVl.S

07

els moros, que no trigaren a desmoralitza r-se i acabaren per rendir-se. La d a m a mai no va deixar el cavaller desconegut i l'ou la segona a p u j a r a la muralla i a e n t r a r a la ciutat. L'admiraci i la sorpresa dels cavallers catalans envers el desconegut era g r a n , p e r ms ho era encara la curiositat de saber qui era. Un cop ben rendida la ciutat, grcies a l'esfor del seu bra. el cavaller es p r e s e n t a la tenda del comte Berenguer, se li agenoll als p e u s i li deman p e r d , al mateix t e m p s que s'alava la celada i mostrava el seu rostre. E r a P o n de Cervell, cunyat del comte, que, desatenent les seves ordres i els seus desigs, havia r a p t a t la seva g e r m a n a Ma balla i l'havia feta la seva esposa sense el seu p e r m s ; de la qual cosa el comte estava molt enutjat. Allunyat de la cort per la dissidncia amb el comte, ignorava la c a m p a n y a de Tortosa, on va acudir i m p e n s a d a m e n t i p e r casualitat i, trobant-se en cl mes l'ori de la brega, li manc t e m p s p e r a posarse al costat del comte i ajudar-lo en tot i per tot. La d a m a que l'acompanyava era M a h a l t a , germana del comte Berenguer i muller seva. El comte va p e r d o n a r la seva desobedincia i li a g r a cl -cu a j u t . E l s moros de Tortosa en fugir van a b a n d o n a r al castell de la Onda g r a n s tresors, entre altres u n a preciosa safata d'argent i maragdes, en la qual fou servit el S a n t S o p a r a Jess i als seus deixebles en l ' p a t celebrat a casa de Lltzer el llebres; safata que el comte va d o n a r en present als genovesos, a g r a t del seu ajut, i que encara es conserva a la ciutat de Gnova, on s t i n g u d a en gran estima. A g r a d a la Mare de Du a les dones tortosines

Pel seu ajut donat, a l s homes en la lluita contra els s a r r a n s , baix un dia personalment a la ciutat i ofer a les doncs una cinta mitjanant la qual les a j u d a a l'acle del deslliurament, p e r la qual cosa fou creada l'advocaci de la Marc de Du dc la Cinta.

Fundaci deJ monestir de Poblet

Al lloc on avui s'ala el monestir de Poblet bi havia, cu el segle X I I , un ermit que vivia cu una petita i uialendreada e r m i t a ; s'an enava l'oblet. El rei moro de S i u r a n a el fu presoner tres vegades i totes tres va desaparixer de la pres de m a n e r a miraculosa, sense que pogus c o m p r e n d r e el moro com se n'havia escapat. La cosa caigu en grcia al musulm, que, a l t r a m e n t , vei en el l'et un origen miraculs; decid deixar en llibertat l'ermit i li don certa franqucia periple es dediqus a les seves oracions, p e r la qual cosa li conced el t e r r e n y on tenia la seva ermita i altres t e r r e s del voltant, i encarreg a les seves tropes que el respectessin. La concessi feta a l'ermit l'oblet pel reiet de S i u r a n a a r r i b a coneixement del rei de Lleida, que no cregu en la virtut miraculosa de l'ermit i m a n a les seves t r o p e s que l'agafessin i el t a n quessin en una pres p r o f u n d a i a m a g a d a , per veure si tamb se n ' e s c a p a r i a . P e r , tal com ho havia fet del castell de S i u r a n a , Poblet s'escap de la pres mora dc Lleida, tamb tres vegades. Desprs d'aix cregu el reiet alarb de Lleida el 7

JOAN

AM A D 1! S

CES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

99

mateix que havia cregut cl de S i u r a n a i. com aquell, li conced llibertat i franqucia. L'existncia d'una ermita en ple t e r r e n y de domini moro afavoria els cristians p e r a i n t e n t a r la reconquesta d'aquella p a r t del pas envat pels musulmans. Poblet es pos secretament d'acord a m b el comte Berenguer, a m b el qual organitz una forta c a m p a n y a contra els moros, que acab per una assenyalada victria dels cristians El comte B e r e n g u e r , a g r a t a Poblet per la seva intervenci en la reconquesta d'aquella c o n t r a d a , volgu Convertir la seva p o b r a ermita en un ric monestir. Fu venir tretze monjos de l'ordre del Cster, que foren els que varen construir la p r i m e r a comunitat sota la direcci abacial de l'ermit Poblet, que va d o n a r tamb nom al monestir, el qual s e m p r e fou protegit i a j u d a t pels comtes, seguint l'exemple donat p e r Berenguer cl G r a n .

Construcci del monestir de l'nllci

El comte B e r e n g u e r I V fu construir Poblet i estava tol cofoi a m b la construcci del g r a n monestir i tot sovint a n a v a a veure com seguien les obres, l ' n dia trob el mestre d'obres tot amona), perqu, com que havien dc fer u n s fonaments molt profunds, calia l'er unes g r a n s rases, de les quals treien molla t e r r a i no sabien on tirar-la. Sabedor del cas, el comte digu al m e s t r e : E m sembla que j o a v i a t ho tindria resolt. Com us ho f a r e u ?

F a r i a u n sot ben pregon i hi posaria tota la terra que traieu dels fonaments. B e ; p e r i la t e r r a que fssiu en l'er el sot, on la p o s a r e u t Senzillament, faria un sot prou profund perqu m'hi cabs la t e r r a que results dc l'er els fonaments i la t e r r a del sot. 1, d a v a n t el bon humor dol comte, cl mestre d'obres no sab pas qu contestar. Quan les obres del monestir estaven molt endavant, lot d'una es van d e t u r a r en sec. L a g e n t va fer c r r e r que s'havien a c a b a t els diners, perqu l'obra era molt ms costosa que no semblava uu comenar. Aquest d i r de la gent va a r r i b a r a orelles del comte, que en va tenir un g r a n disgust i va m a n a r qui immediatament continuessin les obres amb tota pressa i activitat. 1, per tal de llemos rar que la suspensi no havia estal deguda a pobresa, va fer p o s a r damunt de la porta d ' e n t r a d a una pedra tota massissa i ben grossa, d'or pur. 1 d'aix ve que l'anomenessin " l a porta d a u r a d a " . l l e u s ac que quan j a feia molts a n y s (pie la g r a n pedra llua d a m u n t dc la porta i enlluernava tothom amb els seus esclats, ms forts que els del sol, els monjos van saber que uns Uadrcgols l lactaven de robar-la. L'nu nit havien projectat d'iinar-n'hi una gran colla, aixecar rpidament uua bastida i, amb p a r p a l s i d'altres eines, a r r e n c a r la p e d r a , i l'endem en o b r i r la porta els monjos j a no l'haurien trobada. Davant aquest perill, el p a r e abat la fu a r r e n c a r i la va fer p o s a r al creuer de l'esglsia, molt amunt del mur i a r r a n del cimbori, p e r tal que no fos ti-il de poder-hi a r r i b a r aix com aix. Diuen que llua tant, que omplia tota l'esglsiu d'nua claror d a u r a d a que

JOAN

A M A l) li S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

encisava. Kl valor material d'aquesta pedra era lan gran. que deien <|ii' >i il Mmic-tir s'hngu,'enfonsat, mentre no s'hagu perdo! la pedra d or, I que valia lianria bastat per a tomar-lo a aixecar. Kn construir-se el Monestir el comte en va sentir taui de goig, que volgu sser exclusivament ell sol a aixecar-io i va manar al mestre de cases i a tota la gent qne 11 intervenia que rebutgessin Ini ajut i toia cooperaci de la molia geni de per I o t a la rodalia que, entusiasmada pel g"'g dc poder fruir dels benilicis que el venatge del Monestir els havia dc reportar, volien contribuir a la -eva construcci. Kl manament del comte fou estrictament obet per tots els qui intervingueren en l'obra. I 0 cop estigu enllestida, el comte vn manar que damunt de la porta principal d'entrada l o - po-ada uua grossa pedra d'or. amb cl -cu nom gravat per n eterna memria que havia estat ell i ning ms e| qui havia pagat l'obra. Aix fou fet. l'er heus ac que l'endem del dia que solemnement havia e-tat posada la pedra va aparixer e| nom del comte tot esborrat. Quan ell bo va ,-abcr en \ a tenir un grossssim disgust i va manar d'indagar qui havia estal el gosat que havia volgut contravenir la seva voluntat de manera tan atrevida, 1 va manar que fos gravat novament el seu nom damunt li- la pedra. 1 tamb l'endem el van trobar totalment gratat i esborrat. La fria ilel comte no va tenir lmits. Va manar que es fessin noves indagacions. Tot l'ou debades. Kl comte va manar que l'os gravat una altra vegada el seu nom damunt de la pedra d'or i que f o - vigilada la porta per soldats, de dia i de nit, sense mai ile-empnrar-bl. Aixi va fer-se. l'er heu- ac que cl- soldats, a la

matinada, quan va comenar a clarejar el dia. van adonar-se que el nom del comte tornava a cr esborrut. T o l - tenien la completa seguretat que no havien abandonat el lloc i que ning uo s'havia acostat a la porla. Tots vau creure que es truclava d'un ca- sobrenatural, i aix ho vau manifestar al comte. Davant el cas, el comte va creure que no e1 ractava de cosa terrena. i va veure en el fet la m divina. Va creure que havia estat agosarat en voler pie ning uu'- que ell no ajuds a l'obra i sobretot en voler que consts que havia estat ell tol a aixecar-la. Va penedir-se de la sevu conducta i e s va proposar e-ineiiar-se'n. .Man que fos feia una crida pertot arreu demanant si alg. d'una manera o altru, havia ajudat a la coii-t rucci del monestir. Una velleta molt velleta dc l'Espluga es vn presentar als servents del comte i el.- va explicar que Du li havia tocat el cor perqu contribus amb la seva pobresa u l'ajut de l'obra, per l'ordre rigoro-a del comte l'havia privada de poderho fer de manera pblica i manifesta. Va cieure. per. que pruner havia d'escoltar la veu del Cel ple la del comte, i, per tal d'evitar el cstig, uu ha, quan va passar per davant de la porta de asa seva una de les carretes que traginaven els arreus emprats per a l'obra, vn tirar nua fulla de col als peus dels bous. que se la van menjar. Aixi van tenir ms fora i van poder arribar a terme uns moments abans, els mestres de cases van tenir el arreu una mica ms aviat i van poder treballar ms estona, van fer una engruna ms de feina i les obres vau acabar-se una e-toneta abans. Quan el comte va saber el cu-, tot es va avergonyir per la voluntat del Cel i per la te de la

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

>.i

seva vassalla, que va saber complir amb Du sense nancar a l'obedincia al seu con,.,. , . . y o r . V a p r e m i a r el gesl de la velleta i no teu p a s t o r n a r a g r a v a r el seu nom damunt d e la p o r t a , que va ; ' " V ,""!!' '' ".daurada", perqu bi havia '".nuni de la llmda el g r a u c a r i e u , ue havia d m o s t r a r les lletres gravades.
s c l n , l r , 1

Fundaci del monestir de \ allbona <!< les Monges

Una noble monja volia fundar u n monestir dintre dels dominis del monestir de l'oblet. L'abat, a b a n s de concedir-li el perms, l a volgu p r o v a r , per veure Uns u quin punt arribava la seva virtut, i li m a n q u e no p a r l s ni obrs boca per ics ni per ning m e n t r e ell no li mans el conti ari, i que, si complia el que ell li m a n a v a , li fra donada perillis-i p e r a alar uu convent d i n t r e dels d o minis de l'oblet i sota la seva protecci. A l c a p d e poca estona d e s o r t i r la monja del monestir, vei p a s s a r un g r a n i ric cuvaller muutat a cavall. E n p a s s a r pel seu davaul li caigu una rica bossa tota d'or i ben plena de moneda. La monja estigu' icmplada d'advertir-li la p r d u a , p e r recorda el m a n a m e n t i call. B e n aviat p a s s uu home tot mal vestit i espelleriugat que recoll la bossa i fugi. De seguida es p r e s e n t el cavaller, cerc d'ac d'all la seva bossa, sense t r o b a r i a , i p r e g u n t a la monja si l'havia vista. La mon fa arroii les espatlles i fu com si hagus estat

muda o no l'hagus ents. E l cavaller, furis, vei all u la . l'a un porqueret que menava un esearol de g a r r i n s i se les e m p r e n g u contra ell. dient-li que li havia robat la bossa. E l p o r q u e r b prou s esca i r a - s a dir q u e n o , i que uqiiellu, mouja Brou ho havia vist, i a demanar-li que testimonis la seva iuuocncia. l ' e r la uionju recordava el manament d e l'abat, i n o v a obrir la boca. El cavaller, furis, d'un cop d'espasa va m a t a r el pobre porquer. l^a m o n j a rest t o t a esborronada. no tant del l'el com d e p e n s a r q u e si ella hagus dit cl que sabia h a u r i a estalviat la mori del pobre miny. P a s s a d a la faccia, es p r e s e n t a la m o u j a l'abat de Poblet i l'exal p e r la seva g r a n virtut d'haver sabut callar davant I o t el que havia vist. 1 li cont que el cavaller e r a uu lladre que havia r o b a t la bossa d'aquell pobre home espelleriugat, que, en adonar-se que no la tenia, segui cl cavaller i, quan trob la bossa, la recoll i fugi. E l porquerel e r a un o r u t , ms decantat al mul que al b, encara que no tenia culpa en aquell a f e r , i que, si hagus viscut, h a u r i a m o r i a la forca. L a mouja don aleshores p e r ben fet el seu silenci i el p a r e abat li afeg que res del que havia vist no era cert i que tot era una farsa que li havia volgut fer p e r p r o v a r la -eva v i r t u t . 1 li fou concedit perms per a bastir un monestir en el terme de Vallbona, monestir encara existent amb cl nom de Convent de Vallbona d e les Monges.

JOAN

AMAPES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

l(*5

El naixement del rei Jaume

Bla pares de J a u m e I, que vivien a Montpeller, estaven s e p a r a t s , puix qne, al rei, no li a g r a d a v a prou la seva esposa. Sentia certa simpatia per Iotes les dones menys p e r la seva. I p e r aquesta m a n e r a lan espeeial de viure no tenia lilis; el poble es dolia d'aquest l'cl, car temia qne a la seva mort es q u e d a r i a el regne sense successi i que el cas donaria lloc a un g r a n conflicte. Kls cavallers i la noble gent de la cort del rei van t r a c t a r uu dia de veure si podien l'er de manera que el matrimoni reial tingus un lill. Van a n a r a veure la reina i li van p r e g u n t a r si voldria dormir uua nit amb el seu m a n t . Ella respongu que s. E l cas dilicil era que el rei lii vingus b. E l vau u n a r a veure a m b cert misteri i li contareu (pie una g r a u dama, casada, tindria g r a u goig de poder p a s s a r una estona amb ell; p e r que devia sser sota la rigorosa condici que l'entrevista havia de tenir lloc u les tosques, car la dama volia d e totes passades g u a r d a r secret (pii era. El rei, amic d'aventures amoroses, accept la p r o p o s t a i don la seva reial p a r a u l a que n o faria r e s p e r e s b r i n a r qui era la seva companya d'aventura. l'nu nit, i 8 l'hora convinguda, els c o n j u r a t s van fer que es trobs el matrimoni en una casa dels afores de Montpeller. E n uua cambra a les fosques tingu lloc el florit idilli. A mitjanit, el rei sent com uua remor que s'acostava, i aviat

vei com p e r sola la porta de la cambra entrava una resplendor. Cregu q u e li havien p a r a ) un engany, i al moment p r e n g u les seves armes per defensar-se. De sobte, la p o r t a s'obr i a p a r e g u al seu davant tota u n a g r a u genida, provet tothom d'una torxa encesa que deix reblerla de llum t o t a la cambra. E n el g r u p hi havia gent de tota m e n a : nobles, cavallers, soldats, dames, donzelles, plebeus, menestrals, j u t g e s , notaris, pagesos i tota altra gent que formaven la societat d'aquells t e m p s . El rei, p a r a t , no endevinava que Significava tot all. E l ms vell dels del g r u p li parl a i x : S e n y o r , perdoneu si us hem vingut a interrompre en un moment tan ntim. Nosaltres som el vostre poble, que es dol que vs i la vostra esposa no tingueu un fill que pugui heretar el vostre regne desprs de la vostra mori, i, desitjosos d'evitar els conflictes (pic podrien succeir-se si, en m o r i r , c a p lill vostre no us pogus heretar, hem volgut fer que vs dormssiu una nit amb la vostra muller, p e r tal de veure si podeu obtenir fruit, i, per -i d'aquesta estada resulta un Ull, hem volgut venir a er-vos veure com la dama que us crieu no conixer, i a m b la qual heu passat uua estona, s la vostra esposa. Sapigueu tamb que si teniu un lill ser vostre i que nosaltres, persones de tots els estaments, hem vingut ac per d o n a r fe que el lill que p u g u i nixer de la vostra esposa s lill vostre i hereu de la corona d e C a t a l u n y a . Si us hem ofs, perdoneu-nos, que ho hem fet pel b del vostre regne. El rei, q u e de p r i m e r no sabia qu li passava, vei com, en efecte, estava en companyia d e la seva esposa. Ho don tot per ben l'et i perdon

JO A S

A M

ADI-.S

u:s

r/r.vr MILLORS

LLEGENDES

IO

ela seus sbdits, q u e . animu'.s de I x i n intent, li havien p r e p a r a t aquella a v e n t u r a . D'aquella entrevista nasqu el rei J a u m e . Fins l'a pocs a n y s . de la ciutat de Montpeller Sortia encara, la m l que l'eia anys dc la faccia, una cavalcada o joc de cavallets que tigurava la comitiva que an a s o r p r e n d r e el rei i aquest q u a n . dati de cavall, s'emportava la seva cspo-a c a p al seu palau.

fu el viatge a cavall i a j o r n a d e s . Va p a s s a r una de les nits sota del l'i de les T r e s B r a n q u e s , i va tenir un somni que fra rei de tres regnes. I.a visi d'nquell somni, i n s p i r a d a i afavorida pel simblic p i , insgnia i emblema de la p t r i a , va donar al jove infant al i bra p e r a no p a r a r de lluitar tiii- a haver-ne aconseguit In realitzaci, o sia conquerir les Balears i Valncia per afegiries a C a t a l u n y a .

El batt'ij del r e i Jaume

J a al nun l'iul'unt, no sabien quin nom posarli, puix que li u volien posar uu que no records d dels a v i s . J a que havia vingui al mn de manera miraculosa, volgueren q u e tamb el s e u nom l'os lill de l'atzar capricis. Varen encendre un ciri dedeal a cada uu dels dotze apstol-, a m b l'intent de donar-li el nom de l'apstol el ciri del qual ms trigus a a p a g a r - s e . Kl que ms crem va sser el de sani J a u m e , i per aquest motiu va dona r-se aquest nom a l'inl'ant.

El cam del rei Jaume

Q u a n el rei J a u m e era e n c a r a noi i a u u v a a escola, t i n g u unes diferncies amb un altre noi com ell, i uquesl li d i g u : B p o t s c r i d a r , si no tens p a r e . El miny, que vivia sol amo sa mare i n o tenia record del seu p a r e , es senti ferit per les p a r a u l e s del c o m p a n y i a n a veure ga mare, li cont el que li Lavia passat i li deman que li conts lil p e r randa, sense amagar-li res, q u i havia estat del seu p a r e . Sa m a r e li digui' que s i que en tenia, de pare, per que els moros l'havien fel presoner i el tenien tancat a la cova de la (iruta de .Menorca. Aquesta nova colp profundament l'esperit del miny, i mai ms, d'aleshores endavant, no el veieren riure ui j u g a r . Quan alg li p r e g u n t a v a qu tenia, r e s p o n i a : Q u a n tingui setze anys, j a us ho dir. .jjiian el miny compl el= setze, va c r i d a r la -eva gent, nobles i cavallers, i els fu saber que havia decidit d ' a n a r a alliberar el seu p a r e , costs

I ..i \ iugiida del rei Jaume a Catalunya

Els a n y s de ms t e n d r a infantesa, v a passarlos a Montpeller, per encara molt nin va venir a C a t a l u n y a . Segons els COStuma d'aquells t e m p s .

JO A

.V

A M A li E S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

109

d sacrifici que costs; que d e m a n a v a l'ajut dels qui el volguessin seguir i que si ning uu volin ajudar-lo se n'hi a n i r i a sol. Tots els seu- sbdits i vassalls es posaren a les seves o r d r e - i emprengueren el cam d e l'dia de Menorca, cu la qual desembarcaren, i es dirigiren directament a comb a t r e els molts moros que defensaven la cova ou tenien pres el rei, p a r e del brau miny. D e s p r s d'una terrible lluita, en qu varen malnr els moros cciin mosques, el rei cristi i la seva gent aconseguireu de p r e n d r e la cova i e n t r a r ben endins, car era molt p r o f u n d a , lius a a r r i b a r al fon-, on es varen t o p a r a m b un homenet tot vell i carregat de grillons. Kl rei J a u m e li p r e g u n t qui era i qu feia all. Kespongu el v e l l : Sc un rei cristi. Els moros fa setze a n y s que em varen p r e n d r e i em vuren t a n c a t dintre d'aquesta cova. P r i m e r em t r a g u e r e n els ulls i d e s p r s em Carregaren de grillons. No m'han deixat sortir nis a la llum del sol. P e r a m e n j a r em donen tan sols p a i aigua, i encara no Cada dia. puix que moltes vegades se n'obliden. El rei li p r e g u n t : I 0 0 teuiu qui s 'interessi per VOS .' T i n c solament un lill, que ja deu tenir setze a n y s i que, si sabs on sc, prou que cm vindria n salvar, perqu deu sser valent i coratjs. Kl miny li contest que ell era e| lill enyorat. I.i fu a r r e n c a r les pesades c a d e n i - que l'atueu. el varen t r e u r e de la cova i el p o r t a r e n triomfalment assegut en reial cadira, seguit del seu till i de tota la gent que a m b ell anaven i dels molts cristians que, deslliurats del jou mii-ulin per les ari lel gran rei. varen a j u n t a r - s ' h i . E n t r e tots varen f o r m a r una llarga i inacabable corrua que.

presa de la m a j o r alegria, donava visques al gran rei. Alaren e n t r e t o t s u n a g r a n polseguera que \ a volar cel a m u n t i p r e n g u u u to brillant, fins a q u e d a r gravada p e r s e m p r e ms al cel. en record d'una gesta tan f a u s t a ; rastre llumins que encara avui es coneix a Mallorca per " l ' a m del Rei Kn J a u m e " , i a Catalunya p e r " C a r r e t e r a de Sant J a u m e " , i que cl- savis anomenen " V i a Lctia".

L'adolescncia ilel rei

Conta la llegenda que q u a n el rei J a u m e va venir a Barcelona tenia deu a n y s , i, com que era uu noi, tota la noblesa i els g r a u s m a g n a t s van creure que era massa jove per a posar-se al davant del govern dc la naci. E n t r e tots van decidir que, mentre e- feia g r a n i a r r i b a v a a una edat adequada per a poder r e g i r 1111 reialme, cur a r i a la noblesa de la direcci de l'Estat i cada comte, bar, duc, e t c , vindria a sser eom una mena de rei dintre dels seus dominis. E11 p r e m i n aquesta disposici no es vau recordar de compro metre's a d o n a r al rei quelcom que pogus subvenir a Ics seves necessitats, de manera que cl rei va q u e d a r pobre i gaireb miserable, m e n t r e que la noblesa que explotava la riquesa del pas nedava en l'abundncia. El rei va viure molt t e m p s sol en el palau. Com que gaireb 110 tenia res per a m a n t e n i r - s i . de mica en mica tots els p a l a t i n s i la gent dc la cort van a n a r s e p a r a n t - s e d'ell, i el servei, com que no els podia oferir bona taula ni bonu sol-

I IO

JOAN

A M A U 1. S

/./:.*

CBNT

MILLORS

LLKGIiNDm

ti

dada, el van a n a r deixant tamb, l'un d a r r e r a l'altre, fins que va q u e d a r noms a m b u n sol i nic servent molt lidel que mai no el va deixar. El rei sentia u n a g r a n atracci p e l maneig de les ar s ; p e r poder-s'hi exercitar decid dedicar-se a la cacera tot cl d i a , i e r a t a n t a la caa que matava i agafava, que no se la podia m e n j a r Iota, ni de bon tros, i el seu tidel criat, d'amagat, la venia al mercat p e r t a l de f e r u n s q u a n t s diners i poder c o m p r a r aquells menjars ms necessari* per a poder o m p l i r la taula, ms que pobra miscriosa, del rei i del seu servent. E s va escaure q u e d u r a n t una mesada la cacera gaireb es v a estroncar i, p e r molt que el sobir i el seu servent van esforar-se, ben poca cosa podien caar i ben aviat la g a n a va e n t r a r al palau del rei, que, p e r tal de poder a t e n d r e n les necessitats ms urgents de l'estiuac, va enviar cl seu servent beu d'amaga; a e m p e n y o r a r u n a tota a un j u e u usurer del Call. I heus ac que quan el criat t o r n a v a de la seva comesa, p e r un carrer estret del Call, va topar-se a m b un p a t g e dc l'arquebisbe de T a r r a g o n a que tenia el seu g r a n palau enll del Call, i, com que eren amics, es van detur a r , v a n fer conversa i el servent de l'arquebisbi va c o n t a r al seu c o m p a n y que aquell vespre el set; senyor donava u n a g r a n festa, a la qual havia dc concrrer tol el bo i millor de la noblesa. Li va c o n t a r lot el b de Du du m e n j a r s i de vins delicats que hi havia p r e p a r a t s , t o l un una quantitat q u e , al servent del rei, li va semblar immensa, i li va contar tamb que en aquest solemne p a t t a m b tindrien el seu p a p e r els servents dels g r a u s senyors que hi menjarien, p e r q u l'arquebisbe havia disposa; com a final dc la festa un

lavatori de mans i peus de tots els comensals, fet no a m b a i g u a , com era costum, sin a m b vi del millor i ilel ms vell dc les moltes menes de vins que omplien les btes del g r a n culler. Aquest lavatori havia d ' a n a r a crrec dels criats dels convidats i era Ofer un g r a n premi al qui deixs ms nets els peus i les m a n s del seu senyor i de la seva dama. I com que, segons diuen, el vi cu comp tes de r e n t a r embruta, tots els c r i a t s havien cerca; el seu enginy p e r poder t r i o m f a r de la feina qm tenien destinada. 1 el p a l g e no tenia prou boca p e r a p o n d e r a r la g r a n festassa. Amb el cor ferit de tristesa, el p a l g e del rei va a r r i b a r al palau i va explicar al rei la conversa que ha\ ia tingut a m b el seu c o m p a u y . La notcia \ a fer bullir la s a n g del jove rei, que va j u r a r que acabaria aquell eslal de coses, p e r que p e r o b r a r iunb justcia volia veure pels seus ulls la festa d'aquell vespre. A j u d a t pel seu servent, cl rei v a disfressar-se de pagerol. va e m b r u t a r - s e la cara i les mans, va desgreuynr-se els cabells i va canviar tant de fesomia que ning no l'hauria reconegui. El criat va acompanyar-lo al palau dc l'arquebisbe a g a f a n t - l o de la m com si ports uu noi de fora, T o t s dos van l'er c a p a la cuina, o n hi havia els cocs i tot el servei de lots els nobles de la cort i dels g r a u s m a g n a t s convidats a la festa, i el servent va dir que acompanyava uu parent seu que mai no havia estat a Barcelona i que mai no havia vist el mn p e r un forat, i que, aprofitant l'oportunitat de fer-se aquella festa, li a g r a d a r i a q u e veis el luxe i la riquesa en qu vivia la g e n t noble, i p e r aix havien acudit all en espera que podrien encabir-lo en algun indret des d'on, d'amagat, pogus veure cl fest. El rei Generaiit- i
H n

Catalunya
-uitura

Depar.c

U:NT

MILLORS

LLRGBUDBS

H3

JOAN

AM

DBS

va saber fur molt b el seu p a p e r e n t r e el criats i va l'er t r e s o q u a t r e bajanades que van L'er riure la gran colla de] servei i que el v a u a c r e d i t a r com' uu noi de l'ora. A r r i b a d a l'hora del convit, els criats van fcrl posar l'apcrif pagespt e n t r e els plecs d'una c o n tina d'una de les p o r t e s de In sala, on es l'eia l'apat, a m b l'encrrec que dissimuli'- ben b la seva presencia, puix que si el descnbrien podia pagar c a r l'atreviment. El rei va poder veure ben de la' vora la g r a n disbauxa material dels seus cortesans, l'opulncia i follia que r e g n a v a e n t r e la seva gen! i. sobretot, el pou respecte que tenien per ell, perqu a c a d a nou plat que el servei p o r t a v a a taula no faltava qui e n t r e riallades i mostres de poc respecte, asseulides i corejades per Iota la iaulalla, parlava nis o menys a i x : A i x si que s b o ! Si el rei pogus a r r i b a r - h i , coiii es t r a u r i a la fam de Ics d e n t s ! Per que s'esp i n y i , que aquest m e n j a r no fa p e r a reis lan poca-cosa i tan c u r t s de geni com ell. El rei, conservant s e m p r e el seu incgnit, se'n torn al palau esborronat de tot el que havia vist i a m b el ferm propsit d ' a c a b a r aquell estat de coses. Crid el c a p de la forca que g u a r d a v a e palau i li m a n , en to imperis i que no donava lloc a desobedincia, que reuns el mxim nombre possible de soldats i de geni d'armes, degudament provets de toies les armes, i que a m b toia discreci ell i la seva gent estiguessin a les seves ordres, sense que se sabs per la ciutat aquesta disposici reial. L'endem mateix va fer dir a iota la cort i a t o t s els g r a n s m a g n a t s de toia Dlena que el rei se sentia moll malalt, que desitjava fer testament i que, per t a n t , calia que acudissin

al palau per tal d ' a o n s e l l a r - l o a ell, i n f a n t inexpert en le- de la vida. El desig d'influir en la d a r r e r a .Imitat del rei fu acudir al palau tot la nob'cs.1 i ;eiil de p r o . El rei havia manat qne lits l'o.-n: ,oiidiii - a la -ala del Tinell i. quan j a hi foien t o t s . man al c a p dc In fora qne g u a r d s totes les sortides de la sala i que rodegs tot cl palau d't i >! lilera de soldati homes d'armes dels inv decidits i dels ms fidel-. Tota la cort. aplegada en la sala del 'l'inell. no sabia t o r n a r de la seva e : i r a n y e s a . perqu no s'explicava que si il rei e s t a v a malalt els hagus fets congregar a la sala m a j o r i n o a la seva c a m b r a dormidor, ni tampoc comprenia com per aeonse Dar-lo s'havia convocat t a n t a g e n t a d a , perqu cada U es creia -ser noms ell objete d'aquesta distinci. Quan hi foren tots els qui el rei desitjava pic hi fossin, va presentar--e vestit a m b t o t e s les g a l e s I ensenyes reials i. a n u a l a m b totes le- armes, es va asseure nl cadiral del tinell i a m b a i r e enrgic i vi (fors va m a n a r a lot- el- presents que n n darrer: l'altre li expliquessin q u a n t s reis de C a t a l u n y a i A r a g havien conegui d u r a n t cl cur- dc la seva vida. I.a d e m a n d a del rei va eai>*nr u n a g r a n sorpresa a tot el concurs, que ia se sentia inquiet i c o m p r e n i a que la seva c r i d a al palau no obea p a s al motiu pel qual havien estat eorvocnts i cl t o enrgic i .arrogant del rei els feia c o m p r e n d r e que es t r a c tnvn d'un a f e r molt i m p o r t a n t i t r a n s c e n d e n t a l T o t s van p a r l a r , i va resultar qne els ms velldels p r e s e n t s havien neons guit q u a t r e rei-. Q u a n tothom hagu p a r l a t , el rei els va d i r que ell. tot i sser el nis j o v e dc la r e u n i , n'iiivia aconseguits ms de cent. a m b l'estranya coincidncia que t o t s regnaven alhora F l s va explicar dpc, com a reis,
1

"4

JOAN

AMADES LS lENT MILLORS LLI.ENDI-.S 115

eU havia coneguts tota en un mateix moment cu un convit, t tol "-"'i *a nuar nnomensnt tots i'N present- i va repetir le- -evcs paraules de la nit abans, a m b In seva befa. por respecte i desobedincia on" havien demostrat lenir pel seu rei i pels s h d i s Vn nfe.r n u e mni nu s1invtn vist que en un reialme hi hagus ms d'un rei i qne. per tant. ealin treure del davant tol- els n'ui spnse dret, facultat ni llei s'havien erigit en rei-, per lal que queds com a tal noms ell. nue era el n i veritable.
s

Q u a n hagu parlat, enmig d'ona eran onada de pnic que va envair tota la cort, el rei va fer un senyal, van obrir-se les portes de Is -ala del Tinell i va entrar un "ros eseamol de soldats amb les armes desembeinades, que es van posar davant de les portes per tal de privar la Sortida. Kn aquell moment el rei va fer enretirar una cortina |iie penjava en un cap d n la -nia, i al seu darrera e s vn v e m i ' el botx recolzat en la seva destral, lluent i esmolada, qne s'aixecava arrogant als peus del pih'i de In iustein. Kl rei. amb veu imperi) - i. Va "'anar al p r o f i t s ruc l'un dnrrer* l'altre anessin di-sfllant per davant del botx, qne faria justcia al seu orgull i a In sevn desobedincia i que no pararia Ans a haver escapat tothom. Tots van Caure de genolls a terra i van demanar clcmcncin i mi-cricordin. sobretot els ms vells i ms vcwrnhli - Kl rei es motrivn rigors i inflexible i nianav.t imperiosfment al b'itx que fes la seva feina. Kl botx, veient nue cap no acudia a posar la testa damunt del pil, dl mateix va anar a agafar pel brae el primer deic cortesans, f.e llgrimes i els clams de pcrd<'> i de misericrdia d'aqu-a m u l t i t u d de gent d 'alta nissaga.

entre la qual hi havia molts vells de venerable Itgura, van e n t e n d r i r el rei i van a p l a c a r la seva irritaci, lins al punt que va accedir a pi rdonarlos. per b que va imposar u tots un correctiu molt d u r i molt rigors. Kl jove rei no va voler iniciar el Comenament del seu r e g n a t amb una BUrola de sang i de m a t a n a . Des d'aquell dia, Bulgrat la seva jovenesa. el rei J a u m e va a g a f a r les regnes de l'Estat i fou cl ms gloris cu gestes memorables de tots els reis de C a t a l u n y a i Arag, com b ens ho recorda la histria i la tradici

El b o par <l'- Tarragona

El regnat del j o v e rei J a u m e havia despertat e n t r e els seus sbdits, cn i ls p r i m e r s tomp-. certes enveges i malcies, car creu molts els ca M l l e n i nobles vells q u e no es sabien avenir a tenir p e r rei i senyor una c r i a t u r a : en canvi, d'altres c sentien entusiasmats en veure q u e . tan jove, j a li bullia el c a p pensant s e m p r e en conquestes i grandeses. |"n dia que cl jove rei vi-il la ciutat dc T a r r a g o n a , l'ou obsequiat amb un g r a u s o p a r pel noble t a r r a g o n J o a n Martell. T o t s els ms nobles cavallers dc la seva cort l ' a c o m p a n y a r e n . M e n j a n t i bevent, els n i m s es van e n a r d i r . i s'arm u n a forta dJBCUaai entre el- qui sentien pel j o v e rei el m a j o r entusiasme i els qui 110 es trobaven prou b sota del seu g o v e r n ; i fou t a n t a la discussi, qne in estava per a c a b a r a cops d'espasa : p e r el rei els digu <|ue, si tanta fria de g u e r r e j a r tenien, millor era q u e esmercessin el

RNT

MILLORS

LLUGNDES

JO.IN

AM

AD

I S

valor de llurs armes lluitant contra encaues i no entre ells, i que, .-i volien, ell armar aviat guerra contra els moros do Mallorca, que eren els qm mel a prop tenien, i q u i - s'esperessin per mesurar amb is llurs forces. I.es paraules del rei foren mol be:, acollides per i"ts els de la taula, i es decid d'emprendre eu aquell mateix moment la conquesta de les illes, sense ui tan s o l s acabar de sopar. K- conjurareu per acabar-lo un pop baurien aconseguit treure del tot e l s mOrOS de les a b . i r s . Tot seguit es M i l : alar i a tocs de "orus i irompetes van fer cap amb toia llur gent a Salou, ou In havia un gran nombre de naus, i tot seguit van emprendre el cam ili' Mallorca, Arribareu al davant de Sller desprs di' dot/.e hores de navegaci. Els criats \.111 tapar totes l e s ampolh - d e vi mig i neetades i van empaquetar tots els rics menjars i l e s delicades viandes, mentre arribava l'hora d'acabar l'pat. Durant aquella crua guerra de conquesta, els cristians van patir molta fam, per mai n o van sser (ocats el menjars sobrants, que t'oreu considera - pel rei i tots els suis cavaller Com a sagrats, car noms els podi i. tastar -i acom ptieu l'expulsi dels moros.

del seu l'erm propsit, van tractar d'embrutir lo. i uu vespre van l'er uu sopnr en qu tot c- >a vessar; vau l'er beure cl rei tant com van poder, i ell, com que era jove, no c- va adonar prou b del que t'i ui. i va acabar per no tenir la correcci i la gallardia que pertoca a uu rei. E l s cavallers van estar luult con uts de veure que haveu l'et trontollar la fermesa i la claredat del rei i van esperar que, fent-lo seguir per aquell cam. ben aviat cl pervertirien i se'l farien seu. L'endem, quan va despertar-se, el rei va tenir plena conscincia del que li havia passat el dia abans i vn convocar a cort lot- els nobles cavaller- que el dia abans vau sopar amb ell. El rei, assegui ul seu tinell, es va l'er oortur uu va- del vi millor que hi hav ia cu el celler del palau i el va fer passar de m en m per tots cl.- cavallers lins que va haver douai tota la volta a la -ala. l'n cop torn altr.i vegada a mans seves, cl- vn d i r : Vull demostrar-vs que el vostre rei n o s el noi inexpert i lleuger que vosaltres na penseu i que n o fareu de mi all qne vosaltres vulgueu, com us heu pensat. Vcg u aquest va- de vi: ser el darrer que beur en la meva vida, i . du aix. es va beure el vas dc vi davant de tota la cort, que va r o t a r muda de respecte i de sorpresa, I diuen que cl rei no va tastar ms ,.| vi en tota la seva vida.

La

fermesa

deJ rei

Quan va projectar la conquesta de Mallorca, el rei Jaume era gaireb un noi, i els nobles cavaller- que el rodejaven s'ho van prendre com una c r i a t u r a d a . Per tal dc veure si cl feien desistir

"

JOAN

AUAUhS

LES

CENT

MII.WKS

U..uiiSOh

<9

El duc de Cardona i cl duc de Montcada

Uu cop planejada la conquesta de Mallorca, calia uoliejar moltes naus i reunir uiolta gent. El rei n o tenia diners i va p e n s a r de d e m a n a r a j u t als nobles i cavallers de la t e r r a , l ' n dia va reunir-los tols al p a l a u i els va e x p o s a r la convenincia que li facilitessin alguns diners i que havia pensat posar los uu tribut de cinc sous a cada un cada any. El duc de Cardona de seguida es va aixecar i va d i r q u e p e r a una empresa tan g r a n com la que a n a v e n a p o r t a r a lerme i per n a f a v o r i r un reial me tau g r a u i tan t o r t com el d ' A r a g , donar-li cinc sous li semblava una misria, i que ell, quan uu c a p t a i r e trucava a les portes del seu pal.in i li demanava almoina, j a h'n donava deu, i que no era p e r a un rei d e m a n a r min suma tan petita, que ell ben de bona gana posava totes les seves hisendes i riqueses a la disposici del rei p e r q u en fes all que ms li convingus mentre fos en profit de la t e r r a . Al duc dc Montcada, que era del morro fort, no se li van assentar b ui les p a r a u l e s ilel rei ni la resposta del de Cardona, i va dir que el cas era greu i que a b a n s de deixar-se p o s a r Ull tribut al d a m u n t calia parlar-ne i pensar-s'hi molt. I. com q u e d o u a r diners sempre ve costa a m u n t i no p a g a r s cosa que convida, tots els reunits van t r o b a r millors les paraules del de Montcada que

h a del d c C a r d o n a , i van couveuir d e trobar-se fora d'ull, tenir una j u n t a i decidir qu huvien de fer. E l de Montcada els va r e u n i r tols al l'la de Matabous, al peu del tur on tenia el seu cast i:, i els va d i r : Nosaltres som cavallers de sang i no cavallers de bossa, i tenim el c o m p r o m s d e defensar i salviu el rei i le seves coses si conv amb la vida, que val molt uies q u e eis diners, l ' e r no som obligats a obrir le nostres bosses u les necessitats o al caprici del r e i ; si a r a ens a j u p i m i deixem imp o s a r n o - aquest tribut, dem cus podr demonai una a l t r a cosa ms grossa, i, com q u e j a haurem comenat, no cus hi podem negar, i p e r d e t u r a r les p r e t e n s i o n s del rei cus h a u r e m d'aixecar en contra seu. El que haurien) dc i r aleshores, doncs, fem-h j a a r a . E l rei, p e r , es el rei i s a m o i senyor nostre, i hem de veure com li donem a eu t e n d r e q u e no li volem d o n a r els cinc sous sense dir-ii que els hi lleguem, J o penso que el millor fra dir-li que estem prestos a donar-los-hi, per no a dur-los-hi al p a l a u : que, si vol, els vingui a c e r c a r ac, i que t o l s el pagrem a m b la p u n t a de les nostres llances. I.a p r o p o s t a t o u a c c e p t a d a i aix ho van e n v i a r a d i r al rei, qUe junt amb el duc de Cardona e s p e r a v a la resposta . palau. Aquestes parauli tau gosades van e n f a d a r moll el sobir, que volin e n v i a r t o t a la .-eva gent contra la j u n t a presidida i c a p i t a n e j a d a pel de Montcada, perd d de Car dona li va p a r l a r a i x : Millor ser que descarregueu tota la vostra l'riu c o n t r a els moros q u e no c o n t r a els vostres, p e r q u si ara ens barallem entre nosaltres no pod r e m p a s a n a r n conquerir Mallorca. Feu veure

120

JUAN

A M A I: S

Ll-S

CENT

MILLORS

LLEGENDES

121

que, do tot el que ha passat, j o en tinc la culpa, que jo us he aconsellat malament i q u e en cstig em bandegeu i em confisqueu lots els meus bns i les meves hisendes. A m b elles en tindreu prou per a tot cl que necessiteu, i no u s c a l d r a g r a i r los res m voler res p e r Cor: quan torneu de Mallorca ple de glria i de riquesa, amb una excusa o altra em perdoneu i, si podeu, em torneu el que ara l'cu veure que u u preueu i que j o us dono, de bon g r a t . Les paraules del de C a r d o n a van convncer el rei, el qual va descarregar la culpa de tot damunt del duc i \ a fer veure que r e li quedava tot el p a trimoni, i beu aviat tota la noblesa catalana va e m p r e n d r e la sortida cap a Mallorca, on vau guerr e j a r molt i molt fort i tots es vau o m p l i r de g l r i a ; tots menys el duc de Cardona, que el rei va exiliar u n t e m p s per consell seu mateix. 1 p e r aix tots els cavallers d'aquell temps van p r e n d r e pari cu la conquesia de Mallorca llevat del duc de Cardona, tot i sser potser el p r i m e r dels nobles catalans. E l rei, en a g r a m e n t del seu gest geners i a b n e g a t , li va concedir que pogus ostentar en el seu escut aquesta llegenda: Cardona, noblesa boua. duc entre reis i rei entre cucs. Auib el tempS la rebelli del de Montcada fou molt mal vista, majorment en veure la g r a n victria obtinguda a Mallorca, i tots els cavallers en viu baixa el titllaven d ' a v a r i deien que si el rei no a r r i b a v a a b a n d e j a r el dc Cardona i a quedarse-li els bns, p e r cinc sous n o es p o d i a conquerirMallorca.

El rei Jaume i sani Ramon de Penyaforl

A la c a m p a n y a dc Mallorca an amb el g r a n rei el seu confessor i conseller el dominic sant lamon de l'enyafort. Aquell s'emport, perqu li fes c o m p a n y i a , una d a m a aragonesa d i t a l'etronelln. E n t r e el rei i la d a m a hi havia certes franqueses, Ims al p u n t que diverses vegades el confessor reconvingu el rei r e r q u no comets certs a b u s o s ; per es comprn que el monarca es sentin ms a t r e t p e r les grcies de la d a m a q u e no pas per les p a r a u l e s del sant, i segui. i lent com abans. E n f a d a t sunt Ramon, amena cl rei amb abandonar-lo i tornar-se'n c a p a Barcelona, p e r la qual cosa el rei m a n a toia la gent de mar que uo lloguessin cup nau a c a p religis. El sani an al p o n dc Ciutat dc Mallorca acompanyat d'un altre religis dominic tom ell, disposat a l'er sortir una nau c a p a Barcelona. L a g e n t de m a r , p e r , li van dir que ho tenien privat del rei. B e n van a n a r c a p a Sller a cavall, creguis que la reial disposici noms afectaria els p a t r o n s de P a l m a ; per es i robaren que tamb els de Sller l'havien r e b u d a i com ells lots els d e l'illa. Aleshores saul li'amon decid de fer-se ell mateix uua barca, l'ir al m a r el seu mantell, que li fu de nau. el gaiato d'arbre, el cord com de vela i la i m a t g e del S a n t Crist de tim. El seu company d'hbit n o v a t e n i r confiana en u u a nau luu feble i v a

I 22

J O A A' AM AU li S

I.HS

GENT

MILLORS

LLEQENOEb

i.-.i

a b a n d o n a r - l o no disposant-se a segnir cl viatge om s ' h a v i a p r o p o s a t . Kn dotze hores d e eli navegaci es va p r e s e n t a r a Barcelona; v a dese m b a r c a r on avui hi ha la placa d ' A n t o n i ljpcz, d i t a aleshores plaa del Vi, p e r q u era el lloc on aquest era embarcat i on se'n celebrava el mercat a l'aire lliure. L'nu v a r i a u t de la tradici diu que desembarca en una plalgeta de Tossa de Alar coneguda encara avui per platja dc S a n t liamon, nom que t a m b tenia la d e Barcelona o u posa peu u t e r r a el sani. p r o p d'aquesta p l a l j a in havia uu gran rocam, d a m u n t del qual l'ou alada u n a capelleta p e r c o m m e m o r a r el t e l . Kn cavar la roca viva per assenta r-hi al d a m u n t els fonaments le la capelleta, tou t r o b a d a d i n t r e del Cor de la ro a una imatge de santa Caterina, per la qual cosa la capelleta tou posada sota l'advocaeio d'aquesta s a n t a , que fou considerada com a protectora dc sani liamon. Kn fundar-se el conveni de dominics, o r d r e a la qual pertanyin el s a n i , aquell fou t a m b posat gota l'advocaci d e s a n t a Caterina, Bis pescadors prengueren aquest sani om a p a t r i fundaren una confraria sota la seva advocaci, installada a l convent tic dominics alludit. C a d a a n y , el dia le la l i s l a del sant, celebraven una process presidida p e r la bandera dc la c o n t r a r i a , la qual era soleinnialincnt portada lins a la platja indicada, On feien tocar a l'aigua I c a p c i r de la b a n d e r a , c r e g u i s q u e aquesta p r c tica afavoria la pi-squeru i protegia les barques del t e m p o r a l . Aquest costum va d u r a r lins n l'any IH:C>, en q u v a sser incendiat el convent de Santa Caterina i cremada la bandera g r e m i a l . .

L'escut del duc de Montcada

Com t o t a la c a m p a n y a le la conquesta le Mallorca, el setge d ' A r t es va caracteritzar per la ms terrible i anguniosa fam. Feia molts dies que gaireb n o havien pogut menjar res, q u a n el rei sab pic ei ilue de M o n t c a d a havia rebut lirei lament i particularment provisions de C a t a l u n y a . Kl rei en persona CS dirig cap n la tenda del cavaller i li p r e g u n t si era ceri que havia rebut queviur e s . M o n t c a d a e n t r d i n t r e de la seva tenda i n tragu un paqiii't format per sel pans, que P S t e n gu d a m u n t de la seva c a p a . i digu al r e i : A q u e s t s set p a u s constitueixen t o t a la meva provisi, i quedeu a la disposici del rei i dils altres cavallers. Kl rei els va a c c e p t a r i els va r e p a r t i r e n t r e l'exrcit, dc m a n e r a que tothom en pogus menjar, i l'ou t a n t el bra que aquella engruna de pa va d o n a r a tots els lluitadors que, refent-se r p i d a ment de l ' a b a t i m e n t pie .-eir.icn, van d o n a r una valenta envestida a m b la qual aconseguiren le p r e n d r e la poblaci d ' A r t . Kl rei conced al Mon i cada com a escut, en record del gran servei que va fer-li, el smbol de set p a n s d a m u n t l'un fons vermell, hi qual cosa recorda la seva c a p a .

JOAN

A SI A P I. S

LES

CEN1

MILLORS

LLEGENDES

El cavaller sani Jordi i l'ajUi a la coii(|ucstu d; \ alcncia

BI rei J a u m e i tol <'l seu exrcit, llavors le la conquesta <t Mallorca, van p a t i r una fam terrible que va sser l'estrall d'aquella c a m p a n y a memorable, Q u a n , encs p e r l'entusiasme, el rei ta p r o j e c t a r la conquesta de Valncia, la idea de la l'a ni va sser Com una oinliru i com uu malson q u e va enterbolir e l s p r o j e c t e s i els p l a n s reials. L'u bell mat, al seu palau de Barcelona, es va a p a r i x e r al rei el cavaller sani J o r d i , li lliur uua ampolla de vi, un pa i un vcdellet i li va d i r que amb ells en tindria per a m e n j a r i beure tot el seu exrcit m e n t r e durs la campanya de Valncia, p e r llarga q u e l'os. Animal p e r la soluci miraculosa d'aquest greu eonllieio. el rei va escometre l'empresa. Crid tres cavallers d e la seva confiana i e l s don a l'un l'ampolla del vi, n l'altre el pa i al tercer el vedellet, i tol seguit van eoinonav la c a m p a n y a . Com que p o l l a r una ampolla de vidre d u r a n t molt dc temps i amb les incidncies i vaivens d'una g u e r r a resultava perills, p e r q u i s podia trencar, cl rei va cridar un baster i li va e n c a r r e g a r que li l'es una ampolla di' pell que no es trenqus passs el que passs, i el baster va l'er una ampolla de pell de gal en ! orina d e pera i bi pos p e r t a p u n galet l'et en banya. La pensada del baster del rei va s-er ben rebuda i va d o n a r origen a la botella 0 bta

dc cuir per a portar-hi \ i , que encara avui s'estila. Durant tota la guerra ma: no vau mancar als braus cavaller- i geni d'armes catalana el \ i , el p a i la c a r n . p e r q u la nota. p e r ms vi q u e -e'n tragus, s e m p r e eia plena igual, el pa sempre era g r o s de In mateixa mida, per ms milers i milers d c llesques i, ne se'n traguessin, i el vedell sempre era igual per ms tai!- i palpisso que se'n fessin. Bla tres cavallers que van l'er de rebosters durant aquella campanya [oreu a n o m e n a t s respectivament botcller, paner i vaquer, qualific a i i u s que cl- t o r c i adjudicats com a cognoms, i com a record del- -cus bons serveis el rei adjudic p e r a llurs escuts les ensenyes d'on havien pre il n o m : una bta. un pa i uu vedell.

El cavaller

Bou

La Conquesta de Mallorca va p o r t a r a | rei J a u m e molta glria, per va costar molts de diners, i quan el rei va i r a d a r d ' e m p r e n d r e la conquesta d e Valncia calia un g r a n cabal i no sabia d'on treure'l. Altra vegada va convocar lots els cavallers al palau i els va e x p o s a r la necessitat d ' a r b i t r a r d i n e r s : els d e m a n consell del cam a seguir per tal de lrobar-ne. Tols li vau dir que estaven molt malament i que els era difcil poder subvenir econmicament a la g r a u e m p r e s a . Kls cavallers VallesailS li vau p a r l a r d'un pags que mai no havia portat sabates, per que era riqussim, que tenia tot el sl d e la seva heretat p l e

126

JOAN

AUADES

LES

cent

millors

llegendes

i--7

de gerres d'or enterrades i que a m b els sens diners n'hi hauria i>r>>u p e r n conquerir cent ciutat-. Kl rei el \ a c r i d a r i li va d e m a n a r a j u t . Kl pags, en veure's d a v a n t del rei i pensar q u e , tot i essnl t a n rstec i t a n i g n o r a n t , li podria f e r u n servei, t o t es va a l e g r a r i posa t o t - els seus tresors n la seva disposici. Fu venir a Barcelona tot de carretea de bons carregades d e g e r r e s plenes d'or. FI pags va d i r al rei nue tenia molts fill- i ipie no tan sols li donava el seu cabal, sin q u e podia d i s p o s a r dels seus nois si els necessitava com a soldats. Kl rei li contesti q u e . com q u e no salden m a n e j a r les armes, poca cosa nodria fer-ne p e r a g u e r r e j a r , pern q u e els faria servir p e r a m e n a r aquelles Carretes p e r conduir b a g a t g e de guerra I aquell homenet estava l a n gels dels seus bous (pic mai no els d e s e m p a r a v a p e r res. 1 el rei qued t a n conten! dels seus servei-, q u e -empre deia q u e si havia pogut conquerir Valncia e r a mercs a l gran servei rebut d'aquell pags dels b o u s . i. p e r demostrar-li el seu a g r a m e n t un c o p t o r n a t s dc la g u e r r a , va voler donar-li un ttol. Kl rei el va c r i d a r i li va p r e g u n t a r q u era el que ms s'estimava de tot el m n . i el pags, sense peii -ar-s'hi ni un moment, va c o n t e s t a r :
Kls IKUIS.

La rat-pnyada
Mentre eslava l'exrci: catal a c a m p a t davant d e la ciutat de Valncia i sostenia a m b els moro valcntins dura guerra, una r a t a - p i u y n d u va fer el niu a la p a r t alta de la tenda del rei J a u m e , com vident coronar In i a u g u r a r la victria. Kl n i man que no l'esporuguissin, sin que, al contrari, l 'amanyaguessin i li f e s s i n agradosa la convivncia. Una uit que dormia t r a n q u i l i contiat l'exrcit c a t a l , va sentir-se tot d e s o b t e , p r o p de la tenda reial, un estrany copejar del t a m b o r , que despert cl rei i cl pos en g u r d i a . De seguida crid la seva g e n t . Les g u a r d e s es posaren a l'aguait n i c que no ho e.-lavcn, i veieren com cautelo-amen: els moro-, q u e j a estaven a q u a t r e passes del camp a m e n t , els p r e p a r a v e n una sorpresa q u e els hauria pogu costar cara. Kou donada la vu d ' a l a r m a , i t o . l'exrcit es despert, prengu Ics a r m e s i rebutj ferament els moros, que tingueren un gran nombre de morts. P a s s a d a la brega, el rei volgu saber qui havia estat cl qui havia salvat la sorpresa de l 'exercit tocant el tambor, p e r donar- li la merescuda recompensa, i s'assabent q u e havia estat la rata p i n y a d a , q u e , veient com e l s moros p r e p a r a v e n I emboscada, s'havia deixat caure moltes vegades datnuiK del cuiro del t a m b o r a m b t o t a la fora p e r p r o d u i r soroll, i n o p a r de fer-ho lins q u e vei realitzat el s e u p r o p s i t . E n c a r a <pie l'os

Kl rei va r e s t a r tot s o r p r s d e la resposta t a n ileeidida del seu sbdit, i. com que tenia desig de complaure'l, el va l'er cavaller del Bou i li va donar un bou per escut. S e m p r e ms tothom el va a n o m e n a r Bou i d'aix deriva el llinatge " B o u " .

Jo.is

AUADUS

I !.-

nera |

ho uua

;'V "

* ' '. ' f

n

1 1

1 11 , r ,

" ' altra mal'cdem,

!:

re:

l'agaf ', ;,,,1

presncia inesperada iswwia inesperada dintra " a ~ ? ' B,**y* Prevenia d'un perill Es , , ^ a . t e n d a el
B , | U <

wbr

uua

I,,,,,.,;
'T

g p r d i a i des
k

dc la qual, en cer , . , .

,PP'ven

Ueida ha foradal

'uronament, la ni-, , , i ' , Catalunya; p'] i - de ? Is < bjo pres ' r>or Por .,. ornament, un n ns -^ W f ' ne ..
p a d a
, m s

*> com a emblema i e n " e m , i . % l'T

P * " del seu escut-

i T T ^
, e s

* c u l ,|,. r.lcid, ( ne L ) i . " ms, les dues 'l>lres del nom ,1,. U e i d a

Vi
U

, !

T "'" '" "

* " * W**w

>

"" 1

,c

'"

Quan va saber-se a Barcelona la rendici de lu ciutat de Valenci al rei J a u m e , va haver-hi u n a g r a n alegria al palau, i la reina i los principals daines mullers i lill* . dels cavallers que estaven a la c a m p a n y a es van eniisiasmar p e r a a n a r a Valncia i d o n a r una sorpresa a llurs marits i p a r e s . 1 aix lu> van fer. Portades p e r l'entusiasmc regnant entre la nostra gent, van voler a r r i b a r lins al lmit ilel Hoc que s'havia lixal com a frontera a m b els nioroa, p e r tal de veure la mala carota q u e feien els s a r r a n s , i sense dir res a ning van o r g a n i t z a r una llarga cavalcada que va anar-se'n terres enll. Quan menys s'ho podien pensar, es van t r o b a r voltades de moros que se ls van a b r a o n a r , i segurament que les haurien fetes presoneres o les haurien mortes si no hagus estat per la diligncia i el b r a del cavaller de H e rois, que es Va a d o n a r de l'entremaliadnra i, acompanyat d'un estol de valents boines, va seguir la cavalcada de la vora p e r c o n j u r a r qualsevol possible c o n t r a t e m p s . P e r l'er fugir els moros els

j o

JOAN

A M A IJ I: A LF.S CENT MIU.tiKS LLEGENDES i.ti

guerrers ment.

van haver de

lluitar

molt

aferrissada?

Q u a n cl ici J a u m e i els altre e a v a l l e n interessats van s a b e r el q u e havia passat, van tenir un g r a u disgust, sobretot d e p e n s a r ''I dol ipie liaurin entelat In grau Victria si In reina i les lames ms principals hagu tau caigut en m a n s dels moros Kl rei va cridar cl cavaller le Merola i li va lir q u e se sentia obligat a m b ell. pie demaneu all q u e volgus, q u e li fora concedit, fos -1 q u e ' S, puix qi' p e r al rei no hi havia rea impossible. le M e n d a no s'atrevia a demanar, i, d a v a n t d c la insistncia del rei. li d i g u que. all n q u ell a s p i r a v a , el rei n o li l o voldria donar. Kl rei CS va p i c a r i li repet q u e demans all q u e vol'-, p e r q u per a un rei n " lli havia res impossible. Kl s e n y o r d e Merola li vn d e m a n a r una de les cinc barres q u e aleshores tenia l'escut reial d e Catalunya. Efectivament, el n-i va t r o b a r q u e rr.i mol! d e m a n a r ; perd, com que p a r a u l a de rei no torna e n r e r a , i li havia proms donar-li all q u e demans, li va 'onceilir el qne volia. l l e s d'aleshores que l'escut le C a t a l u n y a , q u e tenia cine burres o pals. va tenir-ne uonu's q u a t r e . L'escut del cavnl'er i senyor de Merola. qne feia unes n i g e . va ostentar enmig un pal vermell de sang. com el le l'escut d e C a t a l u n y a , concedit pel gran rei J a u m e .
c

l'.l.s Sants Corporals

i .a presa de Xi'iliva fou molt dura i cost moll d'esforc. i molta s a n g , lins a tal p u n t que els a r d i t s i b r a u s cavallers que tan ngiierridament havien batut la moraima de gaireb iot Valncia se sentiren defallir un xic d a v a n t de la resislncia furiosa dels moros de Xtiva. Kl rei J a u m e , indignat davant d'aquest defalliment del seu exrcit, apleg els p r i m e r s c a p i t a n s a la seva tenda i, desprs d'arenga r-los, acab dient-los que li fra ms fcil reduir el p o d e r dels moros de Xtiva que estovar aquella d u r a penya que feia dc recer a la seva tenda. I, dites aquestes paraules, vent un cop a la roca d u r a , que s'nblan i deix marcada l'empremta del b r a valent de l'ardit rei. empremta que encara avui s'admira i que s coneguda p e r " b r a del Rei Kn J a u m e " . Toi just reconquerida la ciutat, els moros reaccionaren tot d'una, es llanaren bravament al contraatac i feren t r o n t o l l a r seriosament el poder i la forca del rei, fins a fer un estrall sensible entre els catalans. Aquest c o n t r a t e m p s s'esdevingu en d i m a r t s , i s p e r aix que des d'aleshores aquest dia de la setmana s tingut p e r malastruc. La moraima fugitiva de Xtiva es fu l'orla en el p r o p e r castell de Xiva disposada a no recular ni lan sols un pam ms, sin a reaccionar p e r reconquerir Xtiva. Afer- d'Kstiit obligaren cl rei a a n a r a Montpeller i p e r mentre fra fora deix encarrega; el Comandament de l'exrcit al cavaller

JOAN

A .17 .4 1) li s

LMS CISNT MILLORS

l.l.l.GLNPL

I J J

Berenguer d'Kntena. Aquest c a p i t avi' s'adoni tir les concentracions dels s a r r a n s i cregu nua e l s devia a v a n a r i aiioderar-sc d i ! castell dc Xiva. Reun les seves forces i planej l'atac. V*a a p l e g a r la seva gent al cim d< la m u n t a n y a del Cdol Roig di'l terme do Luixent amb l'intenl de passar-hi nua ni i l'endem e m p r e n d r e l'atac, Eli moros disiobriren Ics intencions dels catalans i aprofitant-se de In fosca de la nit. a m b un poders exrcit, van assetjar el Cdol Roit. Abans d'emp r e n d r e la batalla el cavaller d'Kulona dispos pie fos celebrada missa i ipie ell i cinc a l t n c a p i t a n s prendrien la comuni en lloc de toia la t r o p a , j a q n e la urgncia de l'atac no permetia i i rombregus tothom. Kl sacerdot consagra les S a g r a d e s Formes i. q u a n es disposava a oficiar en plena, m u n t a n y a i amb un munt de pedres per a l t a r , els m o r o s van i r r o m p r e furiosament, tant pic els catalans hagueren d ' a g a f a r les armes tot seguit p e r r e b u t j a r l'escomesa. Kl sacerdot, pi tal d'evitar la profanaci de les Sagrades For e:i el cas q u e eN a l a r b s assolissin el cim ill C dol. Ics embolic amb el- corporals i es dispos . amagar-los entre el pedregam que cobria aquell cim Aviat s'adon que del- corporals t r a s p u a v a sang i en veure q u en podia i -ser la eausa trob les Sagrades Formes tintades de roig i tan adherides al teixit del corporal que semblava que en formessin p a r t .
:

Rpidament cont el miracle al cavaller d'Enlilla. q u e li d i g u ipie suspengus els S a n t s Corporals al cim d'una pica a tall de bandera, qui m u n t s un cavall blanc i q u e es barregs a m b els g u e r r e r s ostentant aquella ensenya. Kl sacerdot obe i les forces catalanes lluitaren ardilameut

guiades per aquella - a g r a d a senyera, la vista dc ta qual contorna la m o r a i m a . que fugia a t e r r i d a , atuida tamb p . i terrible estrall que en feiel els nostres g u e r r e r s , que lluitaven a ra d'un con t r a vint. l.a victria f o u t a n esclatant que els moros C veieren obligats a a b a n d o n a r el castell on s'havien fet forts i a recular molt enll de tota aquella contrada. Els sis cavallers que haveu de combregar reclamareu cada uu la S a g r a d a F o r m a que els estava destinada. Aix comportava p a r t i r la rel. quia del- S a n t s Corporals en sis bocins, i, com pic a i x no podia , r, decidiren resoldre-ho .. la sort. v'a a r a uu cavaller q u e era del lloc a r a g o n s dc Daroca KK a i i r c - cavallers van dubt a r de la lidelilat del BOrteig i volgueren repetir-lo i altra vegada sort de dins del cntir el pnperet que deia Daroca. La sort fon p r o v a d a sis vegades i sempre don cl mateix resultat. Aix no obstant, c o m que c a p dcLs cavaller- no estava content del resultat, decidiren recrrer a una altra prova. Fou convingut posar la relquia dina d'una preuada e a p s e t a i posar la damunt d'una mula ( ga que h o m a b a n d o n a r i a al seu albir. La bstia co nu u a c a m i n a r seguida d'una g r a n muni dc gent q u e s a n a v a engruixint a m e s u r a q u e caminava, puix qtie se li afegia el Venal dels pobled'arreu per ou p a - s . u a . Camin ms de quuran iii rues, lin- que a r r i b a la c i u t a t aragonesa de Daroca, on caigu' morta. Durant el c a m van pr- duir-se nombrosos miracles. Kl rei J a u m e man fer p e k millors argenter- uu reliquiari, que encara es conserva i que s tingu; com una de les obres ms bones de l'orfebreria catalana i dhuc de tot el mn.

JOAN

AM Al) li S

La ferotgia excessiva dels m o n . iori;a ms intensa que n i u aleshores, i la duresa insospitada de la lluita afebliren uu .xie e n t r e la nostra gent la l'e en l'ajut del cavaller sant J o r d i , i nis d'un g u e r r e r cregu que els havia a b a n d o n a t s . Per en la dura batalla del Cdol Boig els nostres b r a u s lluitadors van invocar novament l'ajut del sant n m b el erit de g u e r r a : Sant Jordi, finim!, finim! Kl sant g u e r r e r no es fu e s p e r a r i a m b el seu cavall i la seva Manca de foc acudi en ajut dels catalans i fu uu grau estrall e n t r e la moraima.

La llntia del rei Jaume

Com s sabut, el rei J a u m e r e p a r i la ciutat dc Valncia e n t r e e l s cavaller- q u e la van conquerir, a proporci d e l'esfor q u e vall a p o r t a r a la lluita. Kc .-ull q u e , e n <-sluhlir -stt i rcsidenciarSO e l s cavallers calainiis en la ciutat Valentina, no es podien casar perqu no hi havia a la ciutat donzelles cristianes casadores, l'er s u p l i r aquesta m a n c a , el rei t r a m e t sel matrimonis a Catalunya a m b l'encrrec de r e c l u t a r cent donzelles qne volguessin a n a r u viure a Valncia, a les quals a s signaria un dot p e r q u poguessin i robar marit fcilment. Les va dotar en proporci inversa a la seva bellesa, aix , a les ms boniques de roslre i escaients els va d o n a r uu dol ms xic q u e a les que no eren t a n afavorides. Segons la tradici, la gran majoria de les donzelles que a n a r e n a Valncia eren Ulles del llogarret t a r r a g o n d'Ulldemolins, puix q u e sn eons-

deradea com li ms fecundes de Catalunya, i el rei liugn' mol; d iiitc.Y- que ilels noUS matrimoni.derivs un bou planter de valents catalans. Les donzelles eutalanes vau trobar partit. Eli hagu cent casaments, tots cu un mateix altar de la S e u Valentina, conegut encara per Aliar deia Cosumetils. \ a donar-se, per, el cas dolors que qucsU matrimonis patrocinats pel rei no fruren de gaire felicitat; regnaven entre ella .contnues disputes. . o - a que va doldre moll al >ei, el qual es cregU en el deure de fer quelcom per lal d'iiilluir a l'er regnar uu xic ms de pau entre els casals dc nou. l'orlut per aquest intent, vu prometre que regalaria nua preciosa llntia d'or fi al primer matrimoni que es presents > proves nua durant tot nu any 110 havia tingui la ms petita discrdia, i la teli penjar a l'altar del- ca-ament-, ou acudi a veure-la l o t cl poble de Valenci. Van passar molls anys, tants, que ju el rei Jaume era mort, i encara ning no s'havia presentat a reclamar la llntia. J a <- desconfiava que pogus passar a sser propietat particular quau uu dia vu prcseiilar-se un dels marits i reclam la llnlia, ja que, segons deia, feia uua muni d'uuys que vivia en la major pau amb la seva muller. l'J ca pitol de la S e u li digu que faria les indagacions necessries i li lliuraria la llntia si -c la mereixia, l'er va resultar que el pobre home havia perdut el coneixement, precisament perqu li havia fugit la muller amb un altre cl dia abans. La reial presentada no pogu sser adjudicada, i va restar penjada davant dc l'aliar dels ca.-a ments lins u la guerra napolenica, cu qu, tement qne le- tropes franceses la robarien, com feren amb tol all q u e tenia algun valor, fou treia del

U6

JUAN

AM AD

US

LliS

CliNT

MIU.oRS

t.Lf.GKNDHS

137

seu lloc i, j u n t a m e n t a m b moltes altres joies i elements de metall precis, fou enviada a Eivissa. Des d'aleshores ge n'ha p e r d u t el rnstre. En el l'ris d'una de les portalades de la catedral d e Valncia es veuen catorze testes, sel de cada sexe. que, segons la veu p o p u l a r , sn els r e t r a t s dels set matrimonis ipte p e r m a n a m e n t del rei vingueren a Catalunya a corcar les cent donzelles q u e havien de constituir els p r i m e r s matrimonis destinats n repoblar de cristians la ciutat reconquerida.

I.a batalla de les Navs de

Polosa

I.a segona vegada que els moros es proposaven e n v a i r el mn p o r t a v e n u n a e m p e n t a tan g r a n que semblava que no trigaria gaire (I caure lot sota la seva u r p a . E s van a p l e g a r els reis de Castella, de Lle i de N'avarra per tal de veure si els podien d e t u r a r , p e r no s'hi van veure pas en cor. Aleshores van d e m a n a r a j u t ni rei J a u m e , que gaudia de g r a n crdit d e conqueridor, puix que havia tret els moros de Mallorca i de Valncia. E l rei J a u m e a p l e g u n poders exrcit i fu via cap a terres de Castella. El rei moro Maramamol, q u e m a n a v a els sarrans, s'eneaslell i es l'u fort a les Navs de Tolosa, on establ el seu campament, rodejat p e r M ' I valls, sel passadissos plens d'escorons i d'altres feres de picada m o r t a l i verinosa, set fos et (delies d'aigua emmetzinada que causava la mort noms d e tocar-ne una sola gola i -et Alades d e

cadenes de ferro gruixudes com la cuixa d'un hoiue, p e r a t r e n c a r les quals Calia que mailegessin ms de sel hores tol u n estol de braus forjadors. D i u s d'aquest clos incxpugnaole hi havia el lloret dels seus g u e r r e r s , eutre els quals cs comptava una g u r d i a le negres mig bsties mig persones pie feien tanta pudor com les guilles, sense u n lil de roba al d a m u n t i que brandaven tres espases, una a cada ni i l'altra a l a boca. Quan va arribar-hi cl rei J a u m e amb Iota la seva gent, trob e l s a l t r e s reis <|Ue iiscutien ,-i farien, si dirien, sense poder-se p a s entendre, puix pie la por anava a mitges; lots volien sser els primers d'atacar, pern c a p Telis no es movia. No sabien com encarar-se amb aquella fortalesa, i cl rei moro M a r a m a m o l es feia u n g r a n p a n x de riure amb tota la seva cort, lins que el rei J a u m e els d i g u : All a la meva t e r r a hi ha un g u e r r e r molt vell i molt ents de g u e r r e j a r que es diu Dalmau de Creixells. Si ell fos ac, b prou que sabria de quina manera podrem retre els moros sense gaire esfor. Tots van veure la salvaci en les paraules del rei J a u m e i eonvingueien enviar a c e r c a r el vell g u e r r e r tan ents. De seguida sort uu propi a cavall c a p a l ' E m p o r d p e r d e m a n a r al vell Dalmau pic es posi's le seguida III cam. El brau i savi g u e r r e r de Creixells tenia ms d e Vuitanta a n y s i no podia m u n t a r u cavall. Feren a p a r e l l a r una carreta de bous, que pels mals camins d'aleshores t r i g gaireb un any n a r r i b a r a les Navs. E l vell Dalmau amb una ullada vei tot el pan o r a m a i le seguida dispos la batalla. Estengu els Ires exrcits castell, lleons i navarrs a tall

i .i

JOAN

AU

AD

hi

LliS

i UNT

UII.LOKs

LLi.t.i.Mn

.:

d'arc de ballesta i els fu a t a c a r i a v a n a r tots alhora per cloure els moros com a m b unes tci. alies. Kl rei J a u m e s'enutj talment, que lins g a i r e b plorava m veure que no el feia entra* u la brega i que uo podria p a r t i c i p a r en a<pteiia g r a n victria. 1 se n'exclam a en Dalmau, trac? lant-lo le mal vassall, Per el vell li r e p l i c : -Deixeu-me fer, que reservo per a vs tota la glria. M i - n t r e els altre- exrcits batallaran de c a r a i s'estavellaran contra les lilades le cadenes i esbravaran tota la fora dels a g a r e n s , nosaltres eli a t a c a r e m le p a r t d a r r e r a i sense g a i r e esfor els aixafarem i ens en durem el triomf. 1 aix mateix va sser: els catalans van esboin a r les sei lilades de cadenes g r u i x u d e s com la CUixa d'un home, van vncer tots els altres obstacles com si res, vau s o r p r e n d r e per d a r r e r a aq teila monstres de negres mig bsties mig persones i no van d e i x a r ui un sol moro viu. I.a desfeta va sser tan forta que els s a r r a n s mai ms np s'han visi i n cor d ' i n t e n t a r la reconquesta de les terres iri>tiaues. ' l o t s els g u e r r e r s que vau p r e n d r e p a r t en aquella batalla es vau a d m i r a r del g r u i x i del pes d'aquelles cadenasscs i moll.-, en p e n j r e u un boci a llur escut com a trofeu. Als catalans, que foren els qui les vau esbocinar, no els feren ni fred ni calor, perqu llur pas era terra de ferro i estaven prou avesats a veure les g r a n s gmencs de cadena pic fermaven les esveltes naus solcadores de totes les m a r s . K donaren per ben p a g a t s a m b el goig de la victria.
1

LI cristi i cl jueu
E n certa ocasi el rei J a u m e volgu saber quin c o m c p i e tenia el poble d'el| i del seu governar i, disfre--.it. e m p r e n g u un viatge pel seu reialme. P e r , com que era tau alt i fornit, tem d'sset fcilment descobert, sobretot si anava pel viutati viles, ou moll fra que algun cavaller o noble no v\ reconegus: p e r aix decid de seguir les m u n t a n y e s p a r l a n t a m b gent senzilla. Com pic s e m p r e a n a v a p e r llocs deserts i uo acudia ala hostals, es vei a r i b molla feina per a poder menjar. I n dia es t o p a m b dos carboners que feien carb 'li un bosc. lli fu amistat i els digu si el Volien convidar a dinar. Kls carboners hi UCCCdi n u i cada un t r a g u la seva m i n e s t r a ; un d'ells, que i r a cristi, t r a g u cinc p a n s que tenia, i l'altre, q u e era j u e u , en t r a g u t r e s E n t r e tots tres e- varen p a r t i r els pans, i. q u a n cl rei els deix, vn donar-los \uit monedes d'or en p a g a m e n t . Kl jueu t r a g u aviat els comptes dient, que, j a que eren v nit el- p a n s que s'havien menjat i vuit li monedes, tocaven a moneda per p a , o sia cinc p e r al cristi i tres p e r a ell. Al cristi, no li van p l a u r e els compte-, i resolgureu d ' a n a r al poble ve. t r o b a r ei j u t g e perqu bo resolgus. El j u t g e vu o p i n a r que la partici uo era j u s t a i que devia fer-se d'una a l t r a m a n e r a . Suposem que, de cada p a . en feren tres llesques; result uu total de vint-i-quatre l b - q u e - , i com que, se-

J O .1 N

A M A D I. s

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

M I

gons deien, il crisi 1.1 i cl jueu tots havien menjat -i l'a no fa igual, cada u havia menjat la tercera part dc les llesques, b -ia vuit, Dels cine i>nns del ciisii. n'havien sortit quinze llesqus, dc l o quals se n'havia menjades vuil i n'havia donades -el al desconegut. Dels tres p a n s del j u e u , n'havien -ortit nou llesques, de les quals se n'havia meujndos Vit i n'havia donada una al rei. l'er lan!, de les vuit llesques que havia menjat el rei, n'hi havia set del cristi i una d ' ! j u e u ; doncs, en p a r t i r les monedes, j a q u e n'hi havia tantes com llesques, era de bon sentit que en toqus una per li -c,i. o sia set al cristi i una al jueu. I aix fou fettl la repartici.

mans a m b una revolada la corona, li contest amb energia: N o vull que em coroneu, perqu no en sou digne. De retorn a C a t a l u n y a , far veure qu aix que em d e m a n e u ; si s de ra; us ser donat, i, si no ho s. us quedareu sense, per l'apa que sigueu.

Kl rei i cl terrisser
Trobant-se un dia el rei J a u m e a m b tota la seva cort a P e r p i n y , cl seu trobador va sortir a fer uua passejada pels afores. Kn passar p r o p d'una mulla, va sentir com el terrisser cantava amb veu esquerd oli i amb gran di -entonaci una de les seves canons ms estimades. Kl poeta es va indignar en veure tan maltractada la seva obra preferida i, ple de Cria, va e n t r a r ou el pobre terrisser tenia la .-eva terrissa eixugant-se al sol i a cops d'espasa i a p u n t a d e s de peu la hi va t r e n c a r . Desprs de la trencadissa, se n'an t r a u quiHament. Q u a n el terri-ser va adonar-se que tot cl seu treball havia estat redut a testos, es va desesperar, p e r q u quedava a la runa. Kl pobre home va voler saber qui havia estat l'autor de In seva desgrcia i. assabentat que era el trobador del rei, se'n vn a n a r al palau a reclamar. Quan cl t r o b a d o r va Buber que hi havia el terrisser, va Sortir furis i, en lloc d'escoltar-lo, el va malt r a c t a r impietosament. Kl pobre terrisser. desesperat, no p a r a v a de cridar. Arrib la seva veu a

Kl rei Jaume i cl Pap

Una vegada el rei .laiiine va a n a r a Itoma i es fu el propsit de ler-se coronar pel l'apa, j a qui i - trobaria a la ciutat papa!, honor que tenien en molt els vells monarques. Quan tingueren parlades les seves Coses, el rei digu al l'n pa que tindria un gran goig d'sser coronat per ell; que havia portat del seu pas ia seva reial corona. Kl l ' a p a li digu que si, que amb g r a u g u s t ho faria, per que., ja que es trobaven reunits, potser h a u r i a estat millor que, a b a n s de COronar-lo, veiessin -i arreglaven unes diferencies sobre uns drets que el l'apa es creia tenir a la Seu de T a r r a g o n a . Kl rei J a u m e es va e n f n r i a r MI veure que el Papa volia abi a r d'aquella situaci i, prenent-li de les

JOAN

A M AD

I: S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

MI

orellc del rei, <|Ui' volgu saber qu passava. E n saber-ho, vu dir al seu t r o b a d o r que no tenia ra i l'oblig a p a g a r cl perjudici que havia causat. Un cop fou reparat el mal. t r a g u del seu crrec el poeta, c a r no volia tenir al seu servei ning que los lan a v a r de Ics seves obres que uo pogus gaiulir-se'n la pobra gent del poble.

Kl rei i el sabater
P r o p del palau reial de Barcelona vivia un >abater moll alegri' i cantailor. qne es passava tol el dia cantant i treballant amb g r a n delit. Com que ni un so] moment no p a r a v a de c a n t a r , va a r r i b a r n fer-se pesat i molest a les orelles del rei. el qual, volent treure-se'l del davant, resolgu' un dia donar-li una q u a n t i t a t p e r q u pogus viure sense treballar, es comprs una finca i ans a viure ric i feli en un lloc ben allunyat del palau on la seva enntria no [iogues ferir les orelles reials. Kn efecte, quan va sser ric. el bon sabater va anar-se'n. no es diu on, p e r en un lloc molt separat del palau, on va viure sense treballar. Per aquella nova vida no s'adaptava al seu temperament. S e m p r e temia que podrien r o b a r - l o ; creia que tothom que se li acostava podia sser un l l a d r e : temia que en m e n j a r no l'emuietzinessin: temia m e n j a r poc. per por de tornar-se anniie, i m e n j a r massa perqu no li fes mul. Acab per canviar-se

en tristesa aquella g r a n alegria que s e m p r e havia tingut. Veient un dia qne la riquesa li era cansa de tristor i malestar, resolgu t o r n a r els diners al rei i t o r n a r a la vida pobra Peni i ataconant sabates i c a n t a n t tot el dia. An a t r o b a r el rei J a u m e , li vn t o r n a r els diners i li explic el que li p a s s a v a : que era ms ric sene diners i amb tranquillitat que no amh fortuna i inquietud. Ks diu que el sabater vivia al carrer d ' A m a r g s : p e r t a n t . "1 p a l a u reial n qu alludia la tra dici devia sser el de V a l l d a u r a . o sia el nuo bi havia n l'antiga Riera de Sant J o a n . que. pel dar rera. donava al carrer Comtal i al d'Amargs, on ms t a r d hi bu"ti la procura del monestir de San tes Creus i on. segons la ven de l:i tradici, va tenir lloc e! miracle do fra Gar.

La Mare de Du de la Merc
Una nit el rei J a u m e somni que la .Mare Du li p a r l a v a , que li retreia la convenincia que els cristians fessin ms del que feien per redimir els fidels que, p e r accions de guerra 0 presos pels vaixells corsaris en les seves continuades incursions p e r les nostres costes, queien en m a n s dels musulmans. Aquests presoners es consumien per les presons de Moreria, on els feien treballar en les feines ms dures i pesades, i gaireb no els donaven menjar, p e r la qual cosa la majoria emmalaltien i morien sense poder r e t o r n a r a l'escalf

144

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

de la seva llar. i.a Mare ile Du promet al gran rei de baixar un dia a veure'l personalment per s e u r e si lu havia manera d o r g a n i t z a r la redempci . b i s c a p t i u s , i li encarreg que mentrestant ans pensant quina podria sser la m a n e r a efica, d'assolir-ho. i.l plany dc la Marc dc Du sa colpir 1 esperit del 101, i qual cregu que, cu efecte, calia procur a r r e d i m i r els pobres cristians que queien en poder dels moros, dels quals mai ms no es tornava a saber r e s ; car, al mateix temps que p r e oeupar-se de llur salvament com a homes, calia no oblidar que creu ciutadans i soldats r c i n t c g r a t s u la vida d ' E s t a t . E l rei dubt dc la veritat del ..mini i cregu que no havia passat d'una de tantes coses que es somnien, si b la idea suggerida i trobada en somnis era moll lloable, l'er l'endem l'anaren a t r o b a r el seu confessor sant lamon de l ' e n y a t o r i i sant Pere Nolasc i li contaren ipio la Verge se Is havia a p a r e g u t i els havia p a r l a t dc la necessitat de redimir els c a p t i u s de Moreria. Davanl de la miraculosa coincidncia, tots tres convingueren q te no es t r a c t a v a d'un dc t a n t s somnis, sin que, en efecte, la cosa tenia un fons de realitat i era desig de la Mare de Du de p r o c u r a r el salvament i la redempci dels captius. Tots tres feren Oraci i prometeren d a v a n t d'una imatge de la Mare de Du que farien el que podrien p e r satisfer el seu desig i la seva voluntat, que era tamb la llur. La llit segent, la Verge es present vegada en somnis als tres iniciats i els l'endem (en una hora que els va fixar) sin reunits lots tres, beu sols, a la sala del palau reial, ou ella faria c a p per una altra digu que estiguesilel Tinell p a r l a r los

personalment. A l'hora a n u n c i a d a , embolcallada en un nvol blau i a c o m p a n y a d a de nombrosos angelets que li fieu escorta, a p a r e g u la Mare de Du a la sala del Tinell. La Verge repet als dos religiosos i al rei el seu desig i | convenincia d'organitzar, com ms aviat millor, un organisme especialment i i.carregat de la redempci dels captius. Acordaren la fundaci de l'ordre mercenria, la qual p r o c u r a r i a de r e c a p t a r diners, per tots els mitjans possibles, per tal de c o m p r a r la llibertat dels presoners cristians en poder dels musulmans, que aquests solien vendre a bon preu. L'ordre reb el nom de la Merc, j a que es consider com una g r a n merc la que es feia als captius obtenint llur llibertat, i fou creada tamb uua nOVa advocaci m a r i a n a , la Mare de Du de la Merc, sota la protecci de la qual fon posada la nova o r d r e , que p r e n g u tamb aquest nom.
u

Kl ret i l'argenter jueu

E n certa ocasi, el rei .laume desitjava c o m p r a r unes joies, i a c o m p a n y a t de la seva cort. perqu li donessin parer, va visitar la casa d'un a r g e n t e r j u e u . Al c a p d'una estona q u e hi eren, i q u a n ia havien vist moltes joies, l'argenter li digu que li m a n c a v a u n v a l u s anell. El rei r e s t s o r p r s de la nova i cregu que entre els seus cortesans devia haver-hi necessriament el l l a d r e ; p e r cregu tamb que fra intil que mans al delinqent que dons la joia, p u i x que ning no voldria qued a r deshonrat davant dels. altres. io

JOAN

AMAD

US

l.ES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

E x p o s cl cas als cavallers que l'acompanyaven i digne que a d o p t a r i a un mitj que p e r m e t r i a la restituci sense que el delinqent hagus de quedar descobert: p e r que si el mitj que ell adoptava no donava resulta! faria s del ms enrgic i ver gonys dels procediments. M a n al j u e u que poss enmig de la botiga una grossa marmita plena de serradures p e r q u no es pogus sentir el soroll del que pogus deixar-se caure al fons. i que tots els presents, comenant ner ell. posarien la m tancada dintre de la marmita i la'n t r a u r i e n oberta. Aix p o d r i a deixar l'anell el qui el tingus sense sser conegut i s'evitaria que c a p aprofitat el pogus p r e n d r e de l'olla. Si aix l'anell no sortia, de p i t j o r manera fra cercat, L'ordre del rei fou complerta. Comen ell mateix p e r p o s a r la m tancada sense m i r a r al seu fons, i la t r a g u o b e r l a ; desprs feren e1 mateix Iots els cortesans p e r ordre d'importncia, i, un cop ho hagueren fet, el jueu i el rei miraren al fons de la marmita i hi (robaren l'anell Hi ha v a r i a n t s (pic atribueixen el fel al rei Alfons el Savi.

EI rei i el carboner
A n a n t un dia de cam el rei J a u m e , la set l'abrusava, i no sabia com fer-se la passar. Aleshores va descobrir una barraca de c a r b o n e r ; sc n'hi va a n a r , va demanar-li a i g u a i aix es fu p a s s a r la terrible set. Satisfet j a el desig de beure, es va

a d o n a r de la g r a n pobresa d'aquella b a r r a c a i del dur treball del pobre carboner i pens que, t o t i la duresa de la seva feina, devia g u a n y a r ben poc. Va preguntar-li quin profit treia del seu treball, i el carboner respongu que no excedia de deu sous diaris. I a m b tan poc podeu v i u r e ? p r e g u n t el rei. N o tan sols visc. sin que p a g o el que dec, estalvio p e r a la vellesa i encara tiro nna p a r t del meus bns p e r la finestra. Les p a r a u l e s del bon home sorprengueren el rei. el qual deman qne li aclars com -'ho feia p e r a p o d e r obtenir un rendiment tan gran d'un guany tan xic. Senzillament, tinc una llarga famlia que mant i n c ; en forma p a r t la mare. la qual he de mantenir p e r p a g a r un deute c o n t r e t ; mantenint els meus fills, si sn bons com j o sc i com espero, puc s u p o s a r que quan a r r i b a r a vell i no p o d r t r e b a l l a r f a r a n amb mi com jo faig amb la mare, I aix. en certa forma, estalvio p e r a la vellesa. Tinc tres filles, de les quals poca cosa p u c esperar uan siguin g r a n s , i estimo que el cabal que els dedico s igual que si el tirs per la finestra. L'explicaci del carboner salisfu molt el rei, que la trob molt graciosa i e n g i n y o s a ; p e r li deman qne no la conts a ning ms abans d'haer-lo vist a ell cent vegades. Trobant-se u n dia el rei entre ln seva cort parlant de diverses coses, ofer als seus cavallers l'enigma de la vida del carboner i promet un premi al qui l'endevins, dintre d'un perode de lemps. U n dels cortesans que mig sabia la r u t a feta

 48

JOAN

A M A D LI S

UiS

CENT

MILLORS

LLEGENDES

pel rei temps abans, sospit que podia haver trobat durant aquella sortida el personatge a qui alludia, i e m p r e n g u l mateix eam per veure si el trobava. E n efecte, es t o p i a m b la b a r r a c a i fu conversa amb el carboner, que li cont il mateix ipie al r e i ; per. en deniunar-li iple li expliques l'endevinalla, va dir-li que no podia fer-ho, puix que, t e m p s a b a n s , un alt senyor bi havia passat i li havia proms que no la contaria a nin g ms sense haver-lo visi p r i m e r cent vegades, i q u e uo l'havia tornat a veure El cavaller troba aviat la soluci: don al pobre carboner ecilt monedes que portaven la figura del rei. les hi t.'u Comptar i m i r a r , i aix aquell va veure cent voltes la cara del rei i pogu, a m b tranquillitat d e conscincia, explicar al desconegut <! sentit del seu enigma. El cavaller t o m u Barcelona i esper cl dia que lnia el termini d o n a ' pel rei. Kn p r e g u n t a r -i hi havia alg que hagus endevinat l'enigma, !i eont la soluci; aquest rest meravellat i e n a p r e n g u que no havia estat obra de l'enginy d< i cavaller, sin que el carboner, mancant n la pa raula, havia revelat a un altre el sentit de l'endevinalla. F u r i s , man cridar el carboner amb el propsit de castigar-lo; p e r el p o b r e home digu que s que l'havia vist cent vegades, cu l'cu cuny de les monedes que li havia regalat el cavaller perqu li descobrs la soluci. Kl rei vei com bi havia bagul qui havia estat ms llest que ell i no pogu fer res al pobre carboner. Torncti-vos-en a la vostra cabanya, quo j o us perdono, p e r b mereixereu sser penjat, puix q u e pel vil d i n e r heu prodigat el X'ostrc secret que j o us havia m a n a t que conservssiu.

El rei Jaume i l'abat

d'Escala

i)n

Anant do cacera pel Priorat, uu dia el rei es va p e r d r e i queda sol a m b tres o quu dels seucavallers. Desprs d e moll c a m i n a r n-e s a b e r ou eren, van l'er cap al monestir d Escala Dci. \ au d e m a n a r que els neollissiu, i nu cal dir que ho van ier. i.'abal, volent-los regalar i obsequiar, uo pa rava de voltar el rei fent-li mil p r e g u n t e s i afalacs :. sobre! il, ponderant-se la saviesa i el talent, cercant poder t r e u r e de la reial visita algun proftl p e r ai monestir. El rei estava malhumorat perqu s havia pi rilut ; es sentia moll cansat i lema ganes de m e n j a r i descansar que no pas d'aguaut a r la pesada conversa de l'abat. E n u t j a t per la g r a n ponderaci del seu talent i saviesa, li digu, pe reuro se I del d a v a n t : J a que sou lan savi com dieu, l a a n y s que cerco pertot a r r e u saber tres COSCS que ning no em sap d i r ; si vs me les dieu, donar al monestir el ttol de reial; per, si no me les aclariu, lliure penjar. " Q u i n ser el d a r r e r dia del m n / " "Qiiaul do leuips e s necessita per a donar la volta al m n ? " " Q u i n a s aquella cosa q u e j o tinc p e r c e r t a i no ho s . ' " Deu dies us dono perqu em porten ui meu palau la resposta. Les demands del rei van capficar molt seriollinent l'abat, que, tal com el rei volia, j a no va t o r n a r a importunar-lo, El rei va o p a r i d o r m i r

JOAN

A M A U I: .1

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

>5>

al monestir. L'endem se'n vu a n a r tranquillament deixant l'abat . i n . . , . - . El dies puaau.cn . uqueat no encertava u c l a n r res del que el rei li havia p r e g u n t a t . Al conveni, tot eren quimeres i malest a r , i la comuuilut eslava toia utriboladn seuse saber com sortir-se n. l l i havia un dec m i g lieneit, encarregat de g u a r d a r L I S porcs, ei qual, veient el m u l e s l a r que d'cun d'uns dies h i havia, digu a un ull re Hec que, si ell es trobes al lloc de prior, li semblava que aviat ho tindria resolt. Les p a r a u les del p o r q u e r l'oren dites u l'abat, i, com que aquest no treia l'entrellat de res del que el rei li havia p r e g u n t a t , resolgueren, mul p e r mal. vestir ei p o r q u e r amb les rooes abacials i tramet re'l al p a l a u com si l'os el veritable abat. P r e s e n t a t al rei, aquest li repet les tres preguntes. E l Hec contest: S e n y o r , el mn s'acabar cl d a r r e r d i a ; la volta al mn, l a donaren j u s t en vint-i-quatre h o res, si podeu penjar-VOS de la lluna, i, amb tot aix, VS us penseu certament p a r l a r amb cl p a r e abat d'Escala Dci, i no feu sin p a r l a r amb el p o r q u e r de la comunitat. E l rei degu reconixer que les t r e s difcils i complicades p r e g u n t e s q u e haviu fet havien e s t a t j u s t e s i contestades degudament.

Kl rei dels oficis

U n a vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava ms enginy i quin era el que tenia ms mrit de lots, p e r nomenar-lo rei dels oficis.

Va cridar els set mestres de ms anomenada d e cada uu deia oficis ms i m p o r t a n t s i els va requerir p e r q u cada un ports u n a m o s t r a de la seva obra i l'eina ms i m p o r t a n t de Ics que necessitaven. Va convidar-los a u n gran d i n a r i, uu cop vau haver menjat, cada uu va p r e s e n t a r la eva feina, enseny l'eina que e m p r a v a ms per a fer-la i vn explicar les p a r t i c u l a r i t a t s i especialitats de l'ofici. El forner va p o r t a r un pa molt ros i la paia que necessitava p e r a enfornar-lo. El sabater va p o r t a r un parell de sabates molt polides i lluents i l'alena que g a s t a v a p e r a cosir. El sastre va p o r t a r uu vestit molt bonic i molt llampant i les tisores a m b q u l'havia tallat. E l f e r r e r va p o r t a r uu pany i una clau molt bonica i complicada i cl mall amb qu picava l'enclusa. El peilaire va p o r t a r uua pell assaonada molt suau i molt tina i la g a n i v e t a q u e e m p r a v a p e r a r e baixar-la i descarnar-la. EI fuster va p o r t a r una capseta molt polida i el ribot amb qu l'havia polida, i el mestre de cases, com que no podia p o r t a r c a p casa, p o r t uu m a i la p a l e t a i l'esc a r p r a i explic com treballnva. T o t s sel van explicar al rei com havien fet aquella pea de mostra que portaven, quin p a p e r hi havia j u g a t l'eina q u e li ensenyaven i nus a quantes altres eines havien necessitat p e r a poder fer all que li ensenyaven. El rei, desprs d'haver e x a m i n a t totes les mostres i totes les eines i d'haver-los ben escoltats, li sembl que l'obra dc ms mrit era el vestit fet tot de m del sastre, sense altra intervenci que una agulla petita i senzilla, m e n t r e que t o t s els altres, p e r a aconseguir la seva mostra, havien bagul de posar en joc un g r a n nombre d'cine-. Tota els a l t r e s van creure que el

JOAN

AM A II V. S

tltS

1 UN

MILLORS

LLliGRND-S

rei s'havia equivocat i que ia prpia (eina era de ms mril i de ms enginy qne la del sastre; per, davant del parer del rei, ning no va gosar replicar, i el sastre va ipinlar nomenat r e i de tots els olieis. Du tots eis convocats el ferrer va sser el q u e es consider ms trepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat .1 t < tir un sastre per rei i decid tanear la ferreria i anar- e'n. Al t a p de poe temps, al sastre si .uu desclavar Ics tisores, al sabater se li va espuutar l'alena, al peUisser se li va oscar la ganiveta, al lu er se li esmuss la l'ulla dc la garlopa i al mestre de cases se li v a < c i n tellar ia paleta. Tots v a n tenir necessitat del ferrer, perqu cap no es podia servir de In seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir n exposar les seves ineonveiiincie al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va l'er crides pertot arreu demanant al ferrer que es presents, que fra ats i dignificat com es mereixia. Per el f e r r e r no es presentava; fins que el rei va m a n a r que fos oberta la f e i n i i a , que s'encengus la l'ornal i que acudis tothom que s'hi veis en cor p e r tal de veure -i podia suplir el f e r r e r i adobar les cine- dels altres oficis, perqu cap d'elle. uo podia tlebaur -. . l'ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i vn provar d'ndobar-se la seva eina, per ning no -e'n ya pas sortir. Molies altres gents de diferents olieis es van presentar per veure si podien conjurar cl conflicte, per tot fon endebades, i com ms anava ms complicaci es produia, perqu cada dia que passava s'esgavellaven noves eines de gents d 'altres oficis, l'n dia, per l. va presciitar -sc el f e r r e r , car havien arribat a Orelles seves les crides fetes pel rei. Va adobar les cines

d e tothom 1 la pau i la tranquillitat vau renixer entre lot el- ..tic:-. 1.1 rei va convocar els -et ofici s l'altra vegada a un altre pat fraternal i. durant de tots. va o n i ' c s - a r que havia sofert un e r r o r i que la prctica havia demostrat que tots els altres oficis su dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se'ls malmeten. 1. davant de lots els presenta, el rei va nomenar el ferrer rei del- olieis. amb nvinenea i conformi tul de tothom. II -astre, com a acte de submissi i acatament al rei, se li vn agenollar als peus i anin les li-ores va l'er set queixa -a la part inferior del davantal dc pell que el ferr e r portava sempre per treballar per tal que I.espurnes de la fornal no li cremessin ia roba. Fins a temps moderns . - ferrers do fornal portaven set queixal- a la part inferior de) davantal, que, a ms de l'er bonic, eren l'ofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altre- oficis. Abans el treball de la lu -ia. dins del seu immens i variadssim camp, formava noms uu oflei, i els fusters tant feien una ca-a de fusta com uu armari, com uu vaixell. L'ofici de fuster era el pie requeria ms enginy i cl ms til de tols. perqu sabien fer ! tot i feien absolutament de iot mentre fos de fusta, ll rei. admirat de l'enginy prodigi.'.- dels fusters, volgu constituir-los aixi en uua mena de reialme i nomenar un rei entre ells. Vn l . i fer unes grans crides fent saber la seva voluntat i oferim el crrec de rei dels fusters, a aquell que fes al davant en i de la seva cort una obra ms perfecta i ms important. Va convocar lots els optar al ttol de rei dels fusters. Sc 'u \ : presentar tres. que davant de tot el bo i millor de la cort i dc lu gent ms svia
1

'54

JOAN

A U A D II S

mS

- INr

U1LI.OKS

LLBBNDUS

'55

i ms entesa van treballar una pila do dies, f.ns a tenir acabada cada un una o b r a escollida al seu gust. L ' u n va l'er unu escala de cargol, l'altre va l'er una barca i l'altre una roda de carro. Les tres obres van sser r e p u t a d e s com d'una g r a n perfecci, d'un enginy excepcional, d'un mrit notable, d'una g r a n utilitat, lins al p u n t que ni el rei m cap dels seus consellers no vun saber pas p e r quin dels tres decidir-se, i, desprs de moll deliberar, el rei els va n o m e n a r reis tots tres. Com que no era possible la convivncia de tres reis, fou a c o r d a t que des d'aleshores els fusters es dividissin les feines i que d'un ofici en fessin t r e s : el dels fusters p r p i a m e n t dits, que curareu de f e r la fusta necessria per a les cases, els mestres d'aixa o fusters de r i b e r a , que farien noms embarcacions, i els mestres de carros, que noms farien c a r r u a t ges, i cada un d'aquells tres reis va sser el rei del seu oliei. 1 fou des d'aleshores que un fuster va deixar de fer tota mena d'objectes de fusta.

d,-i sospie.-. Aquest c a p t a i r e va servir-lo amb una gruu fidelitat i, malgrat sser potser l'home ms ntim del rei i q u i millor el coneixia i l'havia tractat ms, tota la seva vida va sser c a p t a i r e i mai no va canviat- la seva condici, p e r q u aixi convenia ui rei. El Conqueridor don un anell molt valus al seu amic lidel p e r q u s e m p r e que necessites el seu ajut el fes servir, l'rcsentant-lo u qualsevol dels seus servidors, l'introduirien tol d'una d a v a n t del rei. Q u a n el c a p t a i r e va m o r i r , el rei e r a vell i j a no se sentia amb forces p e r a sortir a recrrer el reialme d'incgnit. El rei va protegir un Ull del c a p t a i r e i el va f e r noble Li don el ttol de cavaller dc l'nucli i li'n conced uu com a distintiu de l'escut. T a m b diuen q u e va d i s p e n s a r privilegis i f a v o r s a l s c a p t a i r e s , e n t r e d'altres el d'sser considerat el c a p t a r com un oliei i que poguessin f o r m a r gremi 0 confraria.

El Consolat de Mar El rei i els captaires

El rei J a u m e desitjava conixer de la vora els batecs del seu poble, i sempre qne li venia b es disfressava de c a p t a i r e i se n ' a n a v a a voltar pel seu reialme, es posava p e r t o t arreu i sentia tot el que la seva g e n t deia, creia i pensava, i veia com vivia i quines necessitats sentia. E n les seves anades i vingudes d'incgnit l'acompanyava un c a p t a i r e que el guiava i li p l a n e j a v a el cam per poder-se introduir entre la gent humil sense inl'onF i n a al regnat del rei J a u m e els afers de la m a r estaven molt a b a n d o n a t s i tothom feia all que volia, i el rei desitj endegar-los encarregant-ho al b r a d e la g e n t d e m a r . l ' u vell p a t r de barca molt rstec i molt senzill va sser qui va tenir ms bou lluc p e r a saber el que calia fer p e r a o r d e n a r la navegaci, i pot dir-se q u e el seu consell fou s e m p r e el que va prevaler i que lolhoni sempre va e s t a r pel que ell deiu. Q u a n els prohoms de la Kibera van presentat les ordi-

l.F.S

CF.XT

MTU.OPS

LLEGENDES

157

nacions de la m a r al rei, li van p o n d e r a r el gran lluc ipie havia tingut del cas aquell vell mariner humil i obscur, i el rei va voler-lo p r e m i a r i va nomenar-lo gentilhome del seu palau. Quan In noblesa que voltava el rei va saber-ho, iota se'n va e n u t j a r i va sentir-se u l t r a t j a d a teiiint per company a la cort un home tan senzill i tan rstec. Kl rei va saber-ho i, tot indignat, uu dia reun la cort i al seu davant Ien p o r t a r una taula i va l'er lii asseure el p a t r . 1 el rei li va servir tots els m e n j a r s qtte venien de gust al p a t r avergonyit, enmig de la gran admiraci de toia la cort, a la quaj ''I rei p a r l a i x : Vosaltres, nobles senyors, no us voleu barr e j a r ni t r a c t a r amb aquest bon home p e r q u uo s del vostre bra. Teniu Iota la r a ; vosaltres sou del bruc que serveix reis i ell s del bra que S servil per reis. i est molt. per damunt vostre. Aquell de vosaltres (pie d ' a \ u i endavant no el tindr pel que val sentir tot cl pes de la meva justcia.

I.a sopa d'all

l'n dia el rei -Inumc a n a v a de cacera i es va perdre i qued sol i separal de tota la seva g e n i . v olla, (pie voltars per tal de veure si podia orietilar-se, com nis voltava i caminava mes i u n s s'anava separant dels seus company-. Despus de moltes hores comenava a tenir gana de d e b ; per l'i va fer cap a una cusoua mig e n r u n a d a en la gual vivia una velleta sola pobra com una rata

i tau vella 1 ple gaireb uo es podia valer. Kl rei li deman si teuia alguna cosa per a m e n j a r : per aquella bona dona. tota e s p a n t a d a cu veure a casa seva un cavaller tan distiugit i elevat, ni \,. -aber que dir-li ni qu l'er. Kl rei, emps per la gana, va obrir uu calaix d'una laulota i va t r o o n r 1111 roseg de pa sec com un os. E n t r e mil altres ram pomes, va trobar una. cabea d'alls, i, sense havorse'n vistes mai de ms fresques, el rei va p sar al foc, un top iot limat que corria per all i va l'er una sopa d'all, que va t r o b a r honssima i gustosa com mai en iota la seva vida 110 hagus menjat res dc millor. Apiacada la gana, el rei se n 'an i avial va trobar-se amb un escamot de la seva geni que el cercaven. EI record delicis d'aquella SOpa d'all va maii Unir -se molt viu en ell. 1 s e m p r e pensava (pic si ell. que no entenia g e n s en guisolis. havia fel unes sopes lan suculentes i saboroses, com les faria el seu coc, que era u n g r a n mestre eu l'ari d, c u i n a r ! 1 (d dia (pie li escaigu crid el coc i li man que fes una sopa d'all. El coc, lot sorprs per aquell encrrec, compl el m a n a m e n t reial i p o r t les sopes a taula. Kl rei les tast i encara escup a r a ; les va t r o b a r inspides i sense cap mena de gust. Crid lot seguit cl coc. li preguntu com havia fet les sopes i man que cl pengessin per poca-Uaa i mal coc. Els cortesans (pic tenien ms iiilluiucia damunt del rei li van fer veure que si havia trobat aquelles sopes tan exquisides 110 era pas perqu fossin millors que les que li havia fet el coc, sin p e r q u aquell dia portava una gran gana. El u i es don per convenut i perdon el coc.

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

159

Kl rei i els cald'rers

Una ili' les molles vegades que el rei J a u m e , sol i mig disfressat, voltava p e r lal de sentir el que deia la gent i saber com vivia i quines necessitats tenia, vu topar-se per un cam amb quatre calderers que anaven pel mn adobant ealdcrs i tots carregats dc l'art'utalla de perols i casseroles per u adobar. Aix que el van veure el prengueren pel seu compte i comenaren a dir-l que no feia prou home p e r n ell, tan a l t i g r o s i t a n cepat, a n a r sense res i ben descansat, m e n t r e que ells, que eren moll ms petits, desnerits i ms vells que ell, havien d ' a n a r tan c a r r e g a t s ; i entre tots quatre el van voltar i comenaren a carregar-li tot l'embalum de ferralla que traginaven. E l rei prou va p r o t e s t a r i els digu que els costaria cara la broma i el descans de no haver dc t r a g i n a r aquella calderada, p e r q u ell era molt amic del rei, i si li explicava que l'havien fet servir d'atzembla b prou que els faria justcia, p e r q u era molt just i molt recte. E l s calderers ni se'l van escoltar. Tol el que els deia, s'ho prenien en broma i li contestaven que, si t a n t de bo tenia amb el rei. quan arribessin a Barcelona ans al palau a demanar-li que l'ajuds a descarregar-se. E l rei no es volgu d o n a r a conixer ni fer valer la fora com a home, p e r q u a m b una bufada els h a u r i a fets rodolar tots quatre p e r t e r r a com una palla.

Carregat com un p a l l a r d s i seguit dels q u a t r e calderers ben descansats, que li anaven al darrera bromejant i fent gresca, van a r r i b a r al peu de la ciutat. E l s p o r t a l c r s van reconixer el rei i dc seguida volien descarregar-lo de tot aquell embalum que duia al d a m u n t . Ell el llan amb menyspreu i m a n que prenguessin els calderers i que els pengessin. I aix l'ou fet, i les forques l'oren aixecades vers on avui s'escau la plaa de la Llana, que a b a n s se n'havia dit dels Calderers, tant perqu hi foren penjats aquells bergants com perqu i, havia hagut establerta la gent d'aquest ofici.

La sala del Tinell Reial

E n cl palau hi havia hagut una sala ou les parets 110 resistien la mentida. Quan el rei d u b tava de la fidelitat d'algun dels seus sbdits, el feia c o m p a r i x e r en aquesta sala i all li feia dir all que ell creia que no era cert. Si mentia, les pedres del sostre bellugaven, i, si tan grossa era la falsedat, dhuc perillaven de caure damunt del mentider com a cstig o acusaci de falsedat. Dineu que ms d'una p e d r a del sostre havia caigut per aquesla ra. Quan el tribunal de la Inquisici va viure en el palau va t r e u r e molt profit d'aquesta sala, on feia acudir a declarar els acusats.

 6o

JOAN

AM A D li S

LES

CENT

Mil.[ORS

LLEGENDES

l'o

L'abat !< Poble!

i l'emperador de la X i n a
Menin- el rei Jaume estava enfeinat en les 1 ivorses conquestes i empreses guerreres que vu portar a terme, reb un missatge dc l'emperador le lu Xina en el qual li parlava le cert- negocis que la llegenda uu e.\pli-a. Kl rei cregu de convenincia enviar un emissari a l'emperador, pern no hi po ha enviar cup avallcr ni home d'armes, ja que els ni'ii'ssilnva p-r.p: rujiu.lcssiu en les seves enip reses, i deeidi dTeovir-hj cl parc aliat de l'oblet, que eia molt savi i molt llest. L'emperador de la Xina reb mol b el pare abat, li enseny la seva cort i totes les -eves ri0 e- i |i fu una gran ponderaci le la meravella i del prodigi l In seva ciutat. Tantes ponderacions li'n va fer. pie el pare abat es va mig molestar i cwegu que en les paraules le l'emperador hi bavia un hn xic le malcia i de desdeny envers ell i cl qui representava, cl qual creia l emperador pic ui molt lluuyanainent no po.lria somniar la sumptiiosital i prodigiosa meravella de la BOya cort. BOU s i c molestat, el frare le l'oblel i-s propos tornar la pilota a l'emperador i li paria aix: lliii de saber, senyor emperador, que el rei . ...., mon si -nyor, viu e r una ciutat alaila dai. mol de l'aigua i tota voltada de foc Aquesta ciutat est feta amb ulls dc serp i fetges de

vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, tamb, ipie la tal ciutat est governada p e r porcell- i pie els morts efl passegen pels carrers. I.a tal ciutat t un riu damunt del qual hi ha un pont i p e r damunt del pont pasturen ms de cent mil c a p s l- bestiar. [ / e m p e r a d o r resta bocabadat. Bense saber que dir, i cregu pic el frare l ' e n g a n y a v a ; per no era p a s aix. Les paraules del p a r e abat constituren una mena d'enigma, el qual desxifrarem. I.a ciutat on vivia el rei J a u m e era Barcelona, que, segons t r a d i i . est assentada damunt l'un riu anomenat el "liu de s o l a " i el " U i u le santa Kullia". Ix-s muralles ! hi vella Itarcelona eren fetes de pedra foguera treta de Montjuc, i, p e r tant. la ciutat estava voltada le foc. Kls edificis de la Barcelona a n t i g a eren fets dc g r a n i t de Montjuc, pedra popularment anomenada ull de serp. i d'un altre t i p u s de pedra lila fetge de vedella, l'er temps hi hagu a Barcelona lues llargues famlies de mestres de cascs pic vau subsistir d u r a n t moltssim a n y s , anomenades l'una Gall i l'altra Conill, i, com q u e ells foren gaireb els nics que van construir In ciutat, l'ac que hom pogus dir que Barcelona havia estat feta pels Calls i pels Conills, l ' e r efecte il'nua antiga tradici, els barcelonins som qualificats de " p o r cells", i. com que barcelonins eren els ipii formnven el Consell de Cent, que regia la ciutat, es podin ben d i r que era governada p e r pon-ells. U n a de les antigues famlies nobles barcelonines pic g a u d dc ms prestigi fou la famlia Mor, i, p e r t a n t , es |K lia bon ntirmar que els m o r t s -s passejaven pels c a r r e r s . Com que el riu dc qu hem parlat passa p e r sota le la c i u t a t , tot Barcelona li fa

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

163

de pont i. p e r t a n t . en tot el t e r r e n y qne ocupa la g r a n ciutat b poden p a s t u r a r ms de cent mil r a p s de bestiar. llom diu que el p a r e abat engany "Vom un x i n o " l'emperador, i dna aquesta tradici com a origen de l'expressi ' ' E n g a n y a r com un xino". Nosaltres creiem, p e r , que no bi hagu tal eng a n y i que el frare es va limitar a pintar-li la ciutat de Barcelona sota un aspecte enigmtic.

Kl rei Jaume i l'abat de Polilci

Q u a n el rei J a u m e era molt vell es va fer el propsit de fer-se monjo del monestir de Poblet, l'er, avesat a u n a llarga vida de brega i de lluita, dubt de si so sabria avenir a la plcida vida monacal i decid d ' a n a r a viure una temporada and) els frares p e r tal de veure si la vida dc conveni li provava. Bes del moment en qu va e n t r a r al monestir l'abal no va t e n i r altra preocupaci que p e n s a r si quan hi hauria u n a gran cerimnia ell e p o saria a la dreta com sempre, o b si hi posaria el rei. en atenci n la seva reial dignitat. Aquesta idea no el deixava assossegar i el r a n - r a u d c la por de p e r d r e el seu dret abaeial no el deixava viure i tot era e s p e r a r a m b nsia que arribs nua o p o r t u n i t a t p e r aclarir quina era I actitud del rei en aquest p u n t . P e r el t e m p s passava i no es presentava ocasi d'aclarir aquest dubte que se li havia p r e s e n t a t ' l'er fi un dia no es pogu aguan-

t a r i p r e g u n t al rei qu pensava fer q u a n t al lloc que havia d ' o c u p a r el dia d'una g r a n solemnitat. El rei J a u m e , irat. li digu que dintre del monestir no e r a sin un frare com on altre sota la jurisdicci de l'abat i que en p a s s a r la llinda de la p o r t a del monestir havia deixat a fora totes les v a n i t a t s humanes, per que veia que l'abat no ho havia fel aix, puix que encara el rosegava el cuc de la vanitat. Les p a r a u l e s de l'abat vau fer veure al rei que les h u m a n e s passions no es perdien en p r e n d r e hbits i que, p e r a haver de p a t i r les passions mundanes, no calia subjectar-se a una regla monacal. Decid a b a n d o n a r el propsit de fer-se f r a r e i desposse l'abat del seu crrec en cstig a la seva enveja.

La mort del rei Jaume

Quan va morir el rei E n J a u m e , cl diable es volia e m p o r t a r la seva nima, puix que deia que en vida havia p e c a t molt. T o t seguit va baixar del cel l'arcngel s a n t Miquel, provet d e les seves balances, a m b qu p e s a les nimes, 1 seguit d ' u n g r a n estol d'gols. L'arcngel va sostenir, ell en p e r s o n a , les balances. E l s diables no p a r a v e n <te. posar, damunt d'un dels plats, pecats i ms pecats, que, segons deien, havia coms el gran r e i . Els ngels v a n p o r t a r noms una pedra i u n a fusta de cada u n a de les moltes esglsies que el rei havia l'et aixecar en les moltes ciutats, viles i pobles reconquerils als moros, i el plat dels ngels va pesar mil vegades ms que el dels diables, els

1O A N

AM A n r. s

LES

< ENT

LLOSS

LLEGENDES

165

quals se'n van haver le tornar ;i l'infern amb la cua entre cames, mentre qne l'nima del gran rei. a c o m p a n y a d a p e r milers i milers d'ngels, que havien vet Mal p e r ell, pujava triomfant al cel, semblant meni u com s'havia passejat el seu exrcit triomfant p e r ln t e r r a .

lluminosos. Aix que les tropes franceses vnn ent r a r en moviment agressiu, reflades de caure damunt de l'exrcit catal dcliuut per la desen i, l'ngel va fer el senyal convingut i els catalans van defensar-se tau a r d i d a m e n t , que l'exrcit francs rest desfet i la sort es decid a favor (b- Ics armes catalanes. El poble recorda encara aquest l'el memorable 111 la nostra histria per la dita t p i c a :

I.a batalla de Ponts

En la cruenta g u e r r a que Pera II sostingu amb cl rei de F r a n a Felip l'Ardit, aquest es valgu de tots els mitjans p e r combat re'l. lins a aconseguir la plena simpatia del l ' a p a , que es pos del tot al seu costat i c o n t r a el nostre rei Pere. Amb cl propsit de l'er que les Iropes catalanes abandonessin el seu rei i que el paisanatge i els religiosos es separessin del seu costat, el l'apa amena amb l'exComuni tothom que lluits a favor d'ell i l'ajuds en poe 0 en molt de qualsevulla manera que fos. La nova dc l'excomuuin arrib a casa nostra en nu moment en qu anava a lliurar-se una gran b a t a l l a ; la dispersi de les tropes per p o r de l'anatema papal podia sser p e r al rei Pere d'un resultat terrible. El punt on la brega es presentava ms greu era precisament els voltants le la poblaci empordanesa <le P o n t s ; el paisanatge que. al servei del rei, defensava aquella eastellania, davant de l'anatema papal el va t r a i r i a b a n d o n a r ; noms es van m a n t e n i r fidels els del torrie anomenat l'ngel, que era precisament l'encarregat de vigilar el moviment dc l'enemic i m a r c a r aquest amb senyals

A Ponts tots sn lladres i 1 padors, liicnos uu. inelios dos, ineiios l'ngel de Ponts.

I.a reina santa Elisabet

El rei l'en tenia una lilla ano nada Elisabet, que va casar-se a m b el rei de Portugal i que p e r le- seves virtuts va a r r i b a r .1 sser coneguda per santa Elisabet reina. La virtut d'aquesta reina 110 era guire plaent ni seu marit, que hauria preferit que hagus fet vida de eorl i de relaci i 110 s'hagus donat lant a l'oraci i a la religi. La reina no es trobava prou b a la cort de Portugal i venia a p a s s a r moltes temporades al costat del seu p a r e a Barcelona. Aquesta reina era hellssima i va d e s p e r t a r lu passi d'un cortes, que no parava d'anar-li al davant i al d a r r e r a ; per |a dama Uo i 'n feia gens de cas. El despit ilel cortes no tingu lmits. L a reina tenia uu patge de g r a u

JOAN

AMADES

:S CENT

MILLORS

LLEGENDES

167

confiana, profundament religis com ella. q u e era gaireb l'nica persona del i>al:iu a m b qui podia t r a c t a r se, p e r q u la comprenia i c o m p a r t s el -eu pensament. El cavaller, despitat, va d o n a r entenen! al rei P e r e que aquell patge era el galanl de la seva lilla. Kl rei es va e n u t j a r en g r a n manera i es dispos a l'er perdre aquell pobre i innocent servent. El rei va c r i d a r els frares inquisidors i els va d i r que al palau hi havia uu g r a n heretge que ealia fer perdre de pressa, perqu no perverts d alt res pohrcs que se l'escoltessin. Els va dir que l'endem tinguessin encesa la foguera per tirar-hi el qui es presentaria en nom seu a donar-los una lletra. Que no se l'escoltessin per res i no fessin cas de les seves manifestacions d'innocncia ni de protecci reial. L'endem el rei crid cl patge dc la seva lilla i li don una lletra t a n c a d a a m b encrrec que la ports amli Iota urgncia a l s pares inquisidors del convent dc S a n t a Caterina. El patge de seguida es dispos a complir l'encrrec reial. Aixi que va a r r i b a r a la plaa de la Seu. van tocar a missa, i el patge va p e n s a r que, p e r urgent qne l'os lu missiva del rei, mai uo ho fra ms que el servir D u , que era el rei i senyor de tot i de tothom, i se n'an la Seu u oir missa. Al c a p de poca estona, el cavaller t r a d o r que l'havia acusat i que havia malparlat de la princesa, ansis de saber si j a s'havia t r e t del davant aquell q u e tant . diava i go.js de veure'l morir cremat, s'encamin c a p a S a n i n Caterina. E n veure In foguera encesa, p e r sense ning, a n a trob a r els pares inquisidors i els p r e g u n t en nom del rei com era que no complien la seva p a r a u l a . E l s inquisidors vau creure q u e aquell que es pre-

seutava 1 1 nom del rei era el qui esperveu p e r cremar-lo i el van t i r a r a la foguera sense e s p e r a r ni escoltar ni a t e n d r e tot cl que els va dir. Una estona desprs hi va a r r i b a r el p a t g e , i aleshores els inquisidors van c o m p r e n d r e que potser s'havien equivocat, per j a era tard, p e r q u el mal cavaller ja cremava per heretge. I.a falsedat de l'acusaci del mal cavaller fou p r o v a d a , i la virtut de la reina en result encara ms p o n d e r a d a .

I-.I rei Pere < J < i Piinyalet

i.a tradici em parla tamb del rei P e r e del Pltuyalel 1 cus conta que, a mes dc les a r m e s que i pertocava d u r com a rei, s e m p r e p o r t a v a al damunt uu punyal penjat de la cintura, el qual no deixava per res, ni tan sols p e r dormir, volia sser ell qui sabs ms coses que ning, i aix que se li presciitava alg q u e li contava a l g u n a cosa que ell considerava de prou valor i prou important p e r a valer la pena d'sser s a b u d a , u n cop havia escoltat ben b el qui la hi explicava i se n'havia fet ben b crrec es treia cl piinyalet i li clavava p u n y a l a d a per tal que uo pogus explicar a ning nis all que havia explicat a ell. Diuen que havia mort molta gent fent-ho d'aquesta man e n , l l i havia qui tenia en g r a n honor p o d e r mor i r a mans del rei. p e r q u moria amb el mrit d'haver-li pogut explicar coses de prou valor i de prou importncia p e r a fer-lo m a t a r i que ell . ncara 110 sabia. Conten que era especialment la

 68

JUAN

AMADES

/./:.%'

( ..V7'

MII.I.OKX IAA.I.I Nl'liS

169

gent vella i zacruaa la 14ni a s p i r a v a n morir a mana del rei, 1 tamb aquells p e r als quals la vida j a mancava d'allicient. Aquesta pobra gent cercaven saber coses que al seu judici poguessin interessar el rei. Lo geni jove. en canvi, la que sentia el goig 1 .'1 deler de viure, procurava fer tot el qne podia per defugir el contacte amb e! rei per tal d'evitar tota ocasi de dir quelcom que el rei considers prou interessant per a baverbo de saber noms ell. l l i hagu' un fams vidrier barcelon que t r o b i la manera dc fer vidre que 110 es trencava, l'cu un.i ampolla de forma molt bonica, la p r e s e n t i al rei p e r demostrar-li la seva ductilitat i com era impossible de t r e n c a r - l a ; la tir diverses vegades per t e r r a , la mascg i abonyeg com si fos l l a u n a ; desprs, tornant a picar cl vidre talment com si ho fes amb l'erro, li don la seva primera forma. La cosa meravell cl rei. que s e sent jois de l'invent; per tot d'una clav p u n y a l a d a al -avi vidrier, gels que sab- ms .pi,- el rei. Mort l'inyeiitor que possea cl s i i - r c t , l'invent qued perdut i mai mes no hi ha hagut qui el descobrs.

de ms fama donant-los l'hora exacta i Ics circumstncies del n a i x e m e n t ; cl- digiic que es tract a v a d'un lill bastard i els deman que li fessn l'oracle. Tots els consultats van creure que es trac lava d'un lill illegtim del rei i li van fer uns pro n-tics molt falaguers i satisfactoris per acontentar-lo. Li van dir que fra uu gran prncep, un gran general, bisbe, cardenal i P a p a i tot. l'er tal de ridiculitzar-los, cl rei va fer saber a tothom l'horscop que els astrlegs havien fet del mul. Una vegada p r e g u n t u uu a s t r l e g : S a p s on p a s s a r s les festes de Nadal .' LI bruixot li contest que no, i el rei li replic que ell - que ho sabia, i li digu que les passaria a la p r e s , on el va fer t a n c a r . U n a a l t r a vegada que va consultar 1111 astrleg, li va dir que regnaria poc perqu la seva vida 110 fra gaire llarga. Ell li p r e g u n t si la seva ho era gaire, dc llarga, i el bruixot contest que si, que ell viuria molts anys. El rei li replic que anava molt equivocat, perqu aleshores mateix el faria p e n j a r pel botx i veuria com lu seva saviesa l'enganyava, i que fra el rei el qui viuria molts any-. 1 el va fer penjar.

Kl rei 1 els astrlegs

LI rei Pere havia tingut molla fe en els astrlegs i no feia pas n nse eonsultnr-los abans, l'er li van e r r a r algunes prediccions i a c a b i per tenirlos desconfiana i tractar-los amb molta duresa. U n a vegada, al palau una somera va tenir un mul. Kl rei va enviar una requisitria als astrlegs

Kl rei i la velleta
El rei P e r e era moll temut de tothom a causa de la vida turbulenta 1 accidentada que havia passat, i en el si de la majoria del seu poble era odiat i a v o r r i t . El rei. que era prou llest, no desconeixia el poc afecte que li tenia lu seva gent,

170

JOAN

AM AU li S

Lli

CliNT

MILLORS

LLEGENDES

'7-

encara que al sep davant li fessin la gara-gara l'adulessin. l-n dia va a r r i b a r . orelles seves que lii Liivia una velleta que cada nit, entre ei rengle iii' p a r e n o s t r e s que resava, en dedicava un a In bouu salut del rei i periple Du Nostre Senyor cs digns a donar-li fora a n y s de vida. r.l rei fu comparixer la do:.eia al seu d a v a n t i li p r e g u n t Com era que, mentre tothom el tenia per tau dur i p e r tan rig r>- i que desitjava la seva mort i perdien), en eanvi ella resava una oraci diria per la seva vida. La doneta li contest que b era cert tot all que deia el sobir, per que ella vetllava pel rei per por que el que vingus al seu d a r r e r a no fos encara pitjor que ell i per all q u e : Val ms un boig conegut que u i i savi per conixer. Du mantingui m o n senyor, p e r por de pitjor. BI rei rest confs davant d e les r a o n s de la doneta. va respectar la seva manera d'entendre i li fu passar una pensi per mentre visqus, periple segus resant per ell. encara (pie fos p e r por d ' n i altre de pitjor.

la seva fermesa, s e m p r e pie feia escapar algun contrari o algun vassall dissident feia posar la testa de l.i vctima damunt d'una alta p e r x a , que feia clavar davant de la porta del palau perqii ! tothom tingus esment del c a s i comprengus .quina sort l'esperava si es posava en contra del rei. Entre les molles testes que foren exposades d a v a n t del p a l a u hi hagu les dels seus propis g e r m a n s : J a u m e , rei de Mallorca: F e r r a n , comte le Tort o s a ; ies del rei I'ere el Cruel de Castella, pic va fer a r m e s contra d'ell i li volia i m p o s a r la seva llei; la del cavaller Bernat de C a b r e r a , la d'En Dalmau de Crulles i moltes d'altres. Acpie-t rei us amb preferncia als altres l'escut d ' A r a g , (pie p r e s e n t a la creu roja de Sani J o r d i amb quatre testes de reis moros venuts, una a cada piart e r ; p e r les testes de l'escut lel rei Pere no eren les dels reis moros r e t u t s a Alcora, segon- conta la tradici, sin que eren les dels enemics del rei P e r e venuts i escapats per ell mateix.

Juan cl Caador
El rei J o a n l el Caador tenia un a f a n y tan g r a n per la cacera que no pensava p a s en altra cosa, i al seu d a r r e r a a b a n d o n a v a els negocis lel reialme i lins s'oblidava de les obligacions i dc les etiquetes ms elementals .- qu In vida de la cort l'obligava. La reina era mlt a g r a d a d i de les lletres i de les a r i s i hauria desitjat que el rei hagus fet ms vida casolana i q u e li hagus fet costat i companyia en les festes i en les funcions que ella

L'escut del rei Lu Pere

El r e g n a t del rei Per.- fou molt accidentat i turbulent, ple le lluites : dc bregui -. que van conduir-lo a haver le t r a c t a r molts afers amb m molt ferma, l'er fer ostentaci del seu rigor i de

1O A N

AMA

I) h S

LF.S

CENT

MILLORS

LLEGENDES

llimava nl palau, kl ivi. per. uoin- p a r l a v a ile caceres, de perdiguers, de p n - e - i d a v e n t u r e s de cacera, i res mes nu el distreia ni l'alegrava, l'u dia lu reina va o r g a n i t z a r uua gran testa a la ipiul havia d e concrrer, a ms ilel bo i inilli-r de la cort, molta altra gent forastera <p"' havia eonvidal i que havia proms venir de molt llunyanes terres, i-i n i n a estava ben cicguda que aipiell ha -i que el rei h hauria fel c . - t a t . Per. quan j a eslava tol dlspo-.il i al palau toi eili aninaei i moviment, el rei va e n y o r a r la vida de bose, el r l a p i r del- gossos, el t r o t a r dels cavalls i la fressa dl la cacera, i, sense eom aquell qui diu ni adonar* .-e 'i,. va a p l e g a r t o l - el- elemeiil - iple lan familiars li eren i -e'n vn a n a r a caar, sense ui rrcordar-ae de la Festa ni dels convidats. Kl vescomte liamon de Perell estava la finestra del palau, i en veure m a r x a r el rei. neguit dels -cu- gossos i de tota la colla de caadors, va d i r en to p r o l t i e : Aquesta cacera perdr el rei. I.a reina el va s e n t i r i va cridar-lo perqu li expliqus quin sentit tenien les seves paraules. Kl vescomte li va d i r que uo volien sin cxprcssui que d ici. portal pel -cu afany p e r la c a u r , alia. donava els seus afers i qUC cada dia el patrimoni n-ial i el pblic ms aviat perdeu que no pas g u a n y a v e n ; -i no B'eamenava, el rei i la naci Bur> riiinarien. LeS p a r a u l c - del vescomt**, lol i sser moll ben dites, perqu era un del- millor- trobadors ilel -cu temps i un dels primers iple havien d e p r e n d r e p a r t en la festa, no van pas convncer la reina, que li va d e m a n a r que ans a cercar el rei i li pregus que tornes al palau. Kl vescomte Perell va s o r t i r de seguida fora muralles en cerca dc la colla de caadors. Cuin

enll va trobar un jni i li va p r e g u n t u r si sabia quina via havien fet. Kl vellet vn dir-li que s'havien prti en duc- colles i que havien seguit dos camins diferent-, i que nu havia vist en quina de les ducs anava cl rei. Kl vescomte no vn saber q u i fer i va a v a n a r a la deriva, volta que volia, cerca que cerca, 'fot d'una va sentir una fresaa e s t r a n y a , com d'un cavall desbocat, i va veure p a s s a r |>el seu davant, corrent com una alenada, el rei muntat en el seu cavall blanc, perseguint una presa. Kl cavall havia perdut el fre i van caure rebentats ell i el seu genet. Kl vescomte no vn poder fer res per salvar-los, i sols va sser a temps de recollir la corona reial, que el trot del cavall v a t i r a r enlaire. Kl vescomte va t o r n a r al palau, on tothom esperava ansis el seu retorn. Ui reina en sortir li havia imsat p e r | u n vora q u e si cl rei j a havia caat algun moix li ports la millor ploma i que, si no. li cants cu l o r n a r una bella troba d'amor. Aix que la reina el va veure li va preg u n t a r q u li p o r t a v a , la ploma o In can. I cl vescomte, sen-e contestar, li va lliurar la corona del seu marit tota ensngnada. l-a mort violenta del rei va privar-lo de rebre els S a n t s S a g r a m e n t s , i p e r aquesta r a molta gent deia que. tot i sser tan bo com era, no devia haver pogut e n t r a r al cel; hi havia, per, qui creia que la seva lionesa li bastava i sobrava per a entrar-hi, I.a pobra vdua estava t o t a com. piingdn en pensar que el pobre del seu m a n i . desprs de la desventura de la vida. encara podia patir la de la mort. Kl vescomte liamon de Perell li va d i r que ell havia estat Hilel i devot servent del rei en vida i que tamb ho fra en m o r t . i que,

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

175

Per tul de t r e u r e de pena ln seva reina i senyora, estava prest a qualsevol sacrifici. A n a r al cel no era possible, p e r q u noms els j u s t o s hi tenen e n t r a d a , i ell no sabia prou b si ho era, i, a l t r a ment, com que qui entra no en pot sortir, si l'haguessin a r r i b a t a deixar e n t r a r tampoc no hauria pogut t o r n a r p e r d u r a la reina noves del seu marit. 1 va decidir baixar al p u r g a t o r i . Quan hi va sser va revisar i p a r l a r amb totes les aninetes una p e r una i b prou que n'hi va t r o b a r de conegudes que ell en vida creia prou virtuoses p e r n haver d ' a n a r al cel tol d'una. E n t r e t a n t s mils de mils de reuns l'animetcs com va veure, no hi va t r o b a r el rei. I diuen pie, p e r poder veure-les totes i ben convncer-se que el seu rei no hi era, va b a i x a r al p u r g a t o r i essent ben jove i en sortir era vell, tan vell pie la b a r b a blanca j a gaireb li a r r i b a v a als peus. Molts dels qui havia deixat quan va e m p r e n d r e el viatge eren vius encara, i e n t r e el]s la reina. I a tots els va l'er sabor pie el rei j a era al cel, j a que no era al p u r g a t o r i .

La

mor

d c 'Mart

l'llum,-.

Mart l ' H u m m o r sense deixar successi. Aix plantejava un greu problema als consellers dc Barcelona, q u e aleshores assumieu el Govern de C a t a l u n y a , puix pie no sabien qui havien d'elegir eom a rei un cop mort d vellet M a r t . M e n t r e aquest flnava, rodejaven el seu llit els p r i n c i p a l s nobles i m a g n a t s de la t e r r a , els quals li lemanaveu amb insistncia que designs el seu successor;

per el rei, atordit, no sabia qu contestar. M e n t r e estaven aix, va sentir-se la c a m p a n e t a del comb r e g a r , que s'acostava per a d m i n i s t r a r al moribund el- S a n t s S a g r a m e n t s , i el rei, refent-se, contest que constitua com a hereu del seu reialme el qui aleshores es sentia, o sia el Santssim S a g r a m e n t . El- qui el rodejaven cregueren que la resposta del rei no resolia el conflicte, i amb insistncia li demanaren que indiqus qui havia de succeir-lo, per no li pogueren t r e u r e altra p a r a u l a sin que deixava com a hereu seu en > 1 reial tinell el qui aleshores feia sentir la seva veu. o sia la veu de la c a m p a n e t a que anunciava el combregar. M o r t el rei, es trobaren sense saber com interp r e t a r la seva voluntat, puix que el Santssim no podia g o v e r n a r l'Estat. V a sser convocat el P a r lament de C a s p , el r e s u l t a t del qual no va p a s sser del grat dels c a t a l a n s ; per, com que s'havien comproms a acceptar-ne la decisi, fidels 11 llur p a r a u l a , van acatar-la E l s consellers de Barcelona i els altres m a g n a t s van creure que l'elegit F e r r a n d ' A n t e q u e r a 110 era mereixedor d'ocupar el reial soli dels reis de C a t a l u n y a , i, i n t e r p r e t a n t los darreres p a r a u l e s del rei Mart, van cedir cl seu tron de plata massissa al tresor de la Seu p e r q u al seu damunl fos collocada la custdia guiinladora del Santssim S a g r a m e n t . E n certa forma fon Com' rtn b p a r a u l a dol rei Afart.

10 AH

AM A D li S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

'77

Kl vectigal

de

la

carn

F e r r a n irAiiU'ijui >ra ocup el tron de C a t a l u n y a contin In voluntat del poble, que no sentia p a s per ell In ms mnima s u n p a t i a , per qne, p e r un arrelat sentit <lc lleialtat :i la p a r a u l a d o n a d a , aeoept la decisi del conveni de C a s p , m a l g r a t no estar-hi conforme. Kl rei n o s'adon q u e e r a acceptat p e r fora i q u e l poble que el s u p o r t a y a com ,i rei eslava molt per damunt d'ell, i en lloc d'acal a r i a t e n d r e les lleis i els iisnlgos de la terra es cregu posseir poder absolut p e r a poder o b r a r tal i eom volia, prescindint de tot i de tothom. Entenent el governamenl des d'aquest punt de vista, un dels seus servents q u e an a c o m p r a r al mercat es neg a satisfer el vectigal imposat en aquell t e m p s al consum de la carn. Kl carnisser fu avinent al servent que havia de satisfer-lo, per aquest es rigu del carnisser i li digu q u e ell n o e r a ning p e r a m a n a r el rei, i q u e faria cl q u e millor li semblaria mentre fos de reial gust, i no t a n solament no va p a g a r el t r i b u t , siui q u e lins va p r e n d r e la carn q u e havia encarregat sense satisfer l'import. Kl carnisser acud al Consell de C e n t a d e m a n a r justcia. Aquest es dispos al moment a fer-la complir, encara que fos al mateix rei. Kl rei era tingut com un dspota, i el fet mateix que, refiat en la seva manera d'sser, cl seu servent es negus a p a g a r un tribut j a cl revelava com n tal. Tots els consellers creien que Calia ro-

a m a r - l i el respecte als drets i costums del p a s , p e r tothom refusava anar-hi i sentia c e r t a temena de presenta r-se-li al d a v a n t . J o a n Kivellcr es v a oferir p e r a n a r - h i , p e r sense deixar p e r aix de tmer que li podria costar la vida. Ei vest a m b la g m m a l l a de dol i as fu a c o m p a n y a r fins a lu porta del pa la i* reial p e r t o t s el macers i prohoms, i o t el poble el seguia a m b g r a n silenci i expectaci, l'.u a i u b a r al peu del r a i r e r dc Brocatcrs, o sia en e n t r a r a la plaa, es dirig al poble i li digu q u e ell defensaria els SC US d r e t s davant cl r e i , encara q u e li hagus de c o s t a r la vida. E l rei reb el conseller a m b tota insolncia i rigor i li digu que mai no s'havia vist que un simple conseller volgus r e p t a r lot uu rei. Eiveller li contest que ell UO cru ULL conseller, sin ULL representant del poble, i q u e 1:0 a n a v a a r e p t a r - l o , .-in a demanar-li el compliment dc la paraula j u r a d a de respectar u n - d r e t s i u-atges q u e no havia respectat. F e r r a n d'Antequera li indic q u e tanta gosadia podia costar-li cara i q u e la podia pagai a m b la vida. Eiveller li contesta q u e d a r r e ra seu tenia tol uu poble que sabria venjar-lo, (pic fora del palau esiierava el resultat de la seva visita i q u e desitjava conixer si el rei respectava 0 n o els seus dret-. (Juan F e r r a n sab q u e , en efecte, tot cl poble de Barcelona estava pendent de la - ' v . ; p a r a u l a per l l a n a r - , o no n la g u e r r a 1 llanar-lo del tinell q u e tan a plaer seu i desp l a e r del p o b l e o c u p a v a , depos la seva a c t i t u d absoluta de mal rei i. toruanl-se nan-oi com un anyell, fu q u e piigue--in a Eiveller cl t r i b u t o vectigal i pag tamb cl cost dc la carn.

13

178

JOAN

A M A US

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

179

Kl mal de pedra de Kerran d'Antequera

Kl i'ort disgust rebut p e r F e r r a n d'Antequera en sser-li reclamat el vectigal de la carn li provoc un fort atac de mal de p e d r a que el retingu greument malalt a la ciutat d'Igualada, o n es dirig en sortir de Barcelona. Molta g e n t i e n acudir el rei si us plau per fora, p e r q u li g u a rissin el terrible mal que no el deixava d o r m i r ui de nit ni de dia. l ' e r fi varen saber les reials persones que a Mallorca hi havia un j u e u que l'eia u n s pegats molt bons per n g u a r i r aquest mal tan dolent. Tot seguit fou m a n a t que uu missatger especial ans a l'illa en cerca del pegat que h a u r i a de g u a r i r el rei. Un missatger a cavall sort d'Igualada cam de Barcelona, on es fu a p a r e l l a r r p i d a m e n t una nau que fu r u m b c a p a Mallorca. A r r i b a d a all, desprs d'un llarg viatge, el missatger demana pel fams j u e u que tenia el secret dels pegats contra el mal de p e d r a , i desprs de molt preg u n t a r va saber qui era, per no vivia a Ciutat, on desembarc el missatger, sin en un poble! lluny, on hagu- d ' a n a r l'enviat, a cavall. Arriba 1 a casa del j u e u , aquest li digu que, en efecte, ell feia uns miraculosos p e g a t s que valien cent lliures cada u n . E l missatger, per, no portava c a p c n t i m ; no comptava amb c a p altra g a r a n t i a que la d'sser u n r e p r e s e n t a n t del rei. E l j u e u li

replic que ell, d'aix, no en menjava i que no sabia p a s de quin rei li p a r l a v a , ja que ell sols coneixia el comte de Barcelona. L'enviat no pogu obtenir de c a p manera que el jueu li dons el pegat a fiar ni trob qui li deixs els diners en tol Mallorca, on deien que j o coneixien el tal rei, i es vei obligat a t o r n a r a I g u a l a d a sense cl pegat. La reina, que j a esperava amb nsia el remei desitjat, en saber el que havia passat tingu un forl disgust i, traient-se un collaret de perles i or qne p o r t a v a , el lliur al missatger, encarregant-li que amb tota pressa torns a e m p r e n d r e el Cam. Aix ho fu l'enviat i. en sser novament :i casa del j u e u . li ofer en p a g a del pegat el collaret de la reina, d'una valor moll s u p e r i o r a les eent lliures demanades pel remei. El jueu no trob c a p inconvenient a donar-l'hi i el missatger, desprs d'nnn colla de dies. a r r i b a I g u a l a d a , on trob qne el rei j a s'havia mort e s p e r a n t el somniat remei d" virtut meravellosa.

Kl rei i 'I joglar

EI rei Alfons el Magnnim tenia un fams j o g l a r dit mossn B o r r a , que. segons la tradici, no era pas un joglar, sin el rei. i el que tothom tenia per rei era el j o g l a r . E l s p a p e r s estaven canviats. Q u a n el rei era e n c a r a de bolquers, el vell joglar dels seus pares tenia tamb un illet dol mateix t e m p s que el reiet. F n dia la seva muller va a n a r a palau i p o r t a v a el seu nin als braos. E l j o g l a r tingu una r p i d a p e n s a d a : canviar els

iK,,

JOAN

A.1/AD

US

/./;.s cv.vr

MILLORS

I.I.UCUNDUS

18

(los infants, deixar cl seu al bressoll del rei desprs d'baver-lo vest) and la robcta del reiet i portar-se'n aquest a casa seva com si fos el seu Mil. Aix l'infant del m e n y s p r e a t joglar gaudiria dels honors, fama i henviure de tol un rei. m e n t r e (|iie el veritable rei passaria desconegut i obscur i om un j o g l a r . Kl poble venerava i estimava el simple j o r l a r i el tenia pel seu r e i . Kl cas es dna com a passat al vell p a l a u reial de BeOesgnard, les ranca del qual ban subsisti t'n- t'n poqnssns a n y s d a r r e r a el S a n t u a r i de la Bonanova.

I.a conquesta

Npols

L a presa de la ciutat de Npols fou molt d u t a i costosa. Kl seu rei s'havia fet l'ori en el castell de l'Ou i des d'all es defensava com un lle disput a n t el terreny p a m a p a m . E l s catalans anaven c o m a n d a t s pel mateix rei i p e r l'almirall Arnau de Yilamar. Aquest havia arribat a m b melic- galeres plenes de b r a u s soldats i cavallers (pie pels c a r r e r s de Npols es jugaven la vida a cada p a s . E n sortir de Barcelona va deixar una galera a la seva esposa i li va e n c a r r e g a r q u e al c a p d'un parell de dies li tramets noves seves, puix (pie en la brega l'enyoraria molt i li torn un bon consol saber noves de la famlia. Com (pie j a l'eia dos dies que lluitava a m b els napolitana i encara no tenia noves de Barcelona, tramet un dels seus servents ms tidels a la p l a t j a

a m b encrrec de portar-li les noves esperades aix (pie arribs la n a u . Passades molles hores d'nsia, es vei p e r l i la n a u ; la seva gent t e u peu a t e r r a i v a p o r t a r l'er al seu senyor u n a grossa guila q u e la seva muller havia caat " la m u n t a n y a de Montserrat quan ell j a e r a fora. Kl servent prengu el g r a n ocell d esmolades ungles i, com pogu, el p o r t al seu senyor, que es trobava enmig d'una aferrissada brega en un c a r r e r p r o p j a del castell q u e es disputveu, donant bra a les seves t r o p e s . Kn rebre l'guila t i n g u una g r a n a l e g r i a ; l'agaf i a m b fria la lira p e r damunt do l'enemic; Ta bstia es tir d'ac d'all, fent esgarips i possiganl i e s g a r r a p a n t lot quant trobava. E n t r e els napolitana es produ la major confusi, q u e els catalans aprofitaren p e r a a p o d e r a r - s e cu bon poca estona del castell de l'Ou, t a n ardidament defensat. E n record del fet, el carrer 011 va sser tirada l'guila fou batejat a m b (d n o m d c Montserrat, que va p o r t a r lins en t e m p s bastant recent. El castell de l'Ou, reconstrut pels catalans, ostenti, incara 1111 g r a u escut en pedra a m b les barres catalanes. He la conquesta do Npols, se'n conta encara uua altra llegenda. Una nit es presentaren al campament del rei Al fou-, quan aquest e s t a v a assetjant aquella ciutat, dos napolitana demanant p e r veure 1. El rei es s o r p r e n g u q u e dos enemics volguessin parlar-li. per els don audincia. Li digueren (pie e r i q dos g e r m a n s q u e tenien un fort ressentiment a m b ttenat d ' A n j o u , 0 sia el rei francs de N p o l s , i (pic si s'entenien li donarien facilitats p e r a apoderar-se de la ciutat en poc temps i poca lluita.

JOAN

A ."/ A D I. S

U..S ll.NT UII.I.OKS I.LF.GKKDHS

iS.l

\ Breu <in i que r i e u dos mestres de cases de la poblaci que coneixien u u a construcci subterr m u d'oigiies que les portava d'una font de fora muralles per tal de proveir diversos pous de la ciutat, que a m b uu parell de cents boines podrien e n ! r a r per sola t e r r a u la ciutat, p u j a r p e r un dels pou* p r o p e r a una de les portes en un inouicu dc descuit, obrir-ne una i d o n a r entrada al rei Alfons i a les BOVCS forces. L u cop dintre la ciutat, no els costaria g a i r e ler-se seva la gent i vncer la situaci. L I nis g r a u dels mestres de cases, (pic era qui p o r t a v a la veu c a n t a n t , no demanava com a recompensa sin que el rei lcuat d'Anjoii fos condemnat a m o r t pel rei Alfons i (pic li deixs fer a cil dc botx. La proposici fou a e e i ptnda. E l napolit no volgu dir quin era el greu ressentiment que tenia a m b el d'Anjou, q u e el p o r t s lins ni punl de vendre la seva ciutat al rei Alfons d ' A r a g . Va Qxur-se un dia per d o n a r el cop. L'n dels dos mestres de cases havia du dirigir l'empresa i m e n a r les forces catalanes per l'aqucducte subterrani m e n t r e l'altre germ es quedaria al camp a m e n t com a ostatge. Els expedicionaris anirien deixant de tros en tros boines a p o s t a t s que cobririen tot el curs de lu r u t a seguida, i, aix que haurien aconseguit e n t r a r dintre la ciutat i apoderar-se d'un portal, farien c r r e r la veu de boca cu boca, i el rei, j a p r e p a r a t , donaria uu fort a t a c i e n t r a r i a . i.ls expedicionaris, provets de pales i picots, coiiles, atxes de vent i escales i a r m a t s lins a les dents, varen e m p r e n d r e lu m a r x a de ml i ben a m a g a t s . A r r i b a r e n tius molt a p r o p de la muralla, on varen l r o b a r un pou, i per all varen b a i x a r . u p .1 1111 reguerol s u b t e r r a n i , que

seguiren. L a m i n v e u a m b molt de compte 1 sense p a r l a r p e r no tci soroll i no sser descoberts. Vau a r r i b a r lins al peu dc la m u r a l l a ; ulli el forat es feia molt estret 1 l'aigua passava ms f o r t a : amb les eines varen e n g r a n d i r el forat lins a a r ribar a poder-hi passar b un home. .Seguiren reguen a m u n t i avial es t r o b a r e n enmig d'una mena dc plaa de la qual sortien uu g r a n nombre de recs i orinant com una espessa crulla de c a r rers. Varen escollir el que a judici del guia podia conduir a un p o r t a l . .Mentre feien cam a m b toia cautela, sentiren un gran terrabastall, com si haguessin caigut un g r a n nombre dc pedres produint un soroll sord que va ressonar per tota la volta del r e g m . o i : uu moment de pnic va a p o d e r a r - s e dels s o l d a t s ; cl soroll es repet diverses vegades. .So podi. 11 explicar-se qu era, ni sabien quin p a i n t p r e n d r e . E l mestre de cases decid a v a n a r se a descobrir ell tot sol cl terreny i veure si pudiu posa, eu clar qu pogus sser aquell estrany i Sospits -oroll. Al c a p de molla estona va t o r n a r . U uavien estat descoberts o s'havia e n t r a t eu sospita que per l'aqucducte s u b l e r r a n i podria sser presa la cuitat, h i cas s que, per assegurar-se que ics t a p e s de fusta que cobrien els pous nu foren alades s'havia maiial posar al d a m u n t de totes una quantitat dc pedres. El mestre de cascs, amo tot, havia a r n i 1 a tiobar-ne u n a que, segurament per manca dc .1 u . p - . - havia deixat dc c a r r e g a r uns l'eudem i que, p e r t a n t , era lcil d'aixecar. Aquest pou donava a casa d un .-astre que vivia p r o p de la torre de S a n t a S o f i a ; decidiren p u j a r hi el mestre de cases i el capit. Varen eiililar-sc pou uiniint tant com pogueren i a m b facilitat alaren la t a p a de fusta. Varen

84

JOAN

AM A f I: S /./TA CENT MILLORS LLEGENDES 185 pres la torre de Santa Sofia. Moltes forces acudiren all p e r a j u d a r el rei Kcnat, que lluitava per deseneastellar els valents catalans que s'havien fet forts. La p o r t a de Sant Genera rest mig desguar nida i les tropes catalanes, c a p i t a n e j a d e s pel rei, amb gran facilitat In varen e n s o r r a r i Os desbor (taren dini re la ciutat.

registrar la casa; noms hi havia duos dones que dormien, mare i tilln. Tol egnil foren tirades pel pou escales de corda i varen pujar la resta de la tropa, 1.1 bol del tona del pon, de tant trepitjar-lo, comentava a fer pudor. La vella dc la casa, en despertar -se a mitjanit, vn sentir la l'et or i va llevar -se per t a p a r el pou. que cregu que s'havia deixat destapat Kn veure t a u l a g e n i . es pos a cridar; el capit la convida a callar i li p r o m e t uua quantitat impi r i e n t . La vella no bo volia, p e la seva Ulla li l'on veure que. ja que la suri els liavia presentat a casa, calia aprotilar-la. Ks convenc i call. bon mat t o r n i cl sastre o casa d e s p r s d'havi r estat de gurdia tota ia nit. Truc a la p o r t a i. veient q u e no la hi obrien, es va p o s a r a c r i d a r i a a l a r m a r el venat. Cregueren que era millor obrir-li la porta i tancar-lo d i n t r e , l 'er, en obrir-se aquesta i v e u r e la ca a plena de t r o p a enemiga, fugi corrent c a p al castell nou o dc l 'Ou, on tenia In seva reial mansi el rei In n.-.i. i li cont el que li passava. Aquest acudi a m b la seva gent a casa el s a s i r e . Els c a t a lans, que ja havien sospitat el que anava a passarlos en v e u r e 1 a c t i t u d del s a s t r e , j a havien sortit de In usa i p r e s p e r s o r p r e s a la t o r r e de Santa Soli.:. on es varen fer forts, Aiuu iot ai.v els boines que bav ien dc quedar -se apostals per l'aqeducte p e r donar la veu del que passava no s'havien quedat i t o l s havien segui: il gllin i el Capit: el rei esperava saber nOVCfi de la seva gent, i j a era ben entrat el mati que encara res no ell sabia. Tem que liavia eslal vc i i nin d'un engany, i. impacient, don un fort a t a c contra la ciutat Kn aquesta hi havia bagul gran alarma, puix corria la ven que els catalans havien

Kl prncep de \ iana
El poble, d'nima tendra i subtil, eoroberl a tot sentimentalisme, es fu seva la dissort del malaurat prncep de Viana i el rodej de l'aurola llegendria que sublima i immortalitza els herois. La tradici diu que el p r n c e p de Viana mori emmetzinat. La seva m a d r a s t r a se'l volia treure del davant i li don un beuratge verins. Cercava qui li vengus unes metzines beu a c t i v i - 1 bru (lissimulaue a l h o r a . Kl bar d ' A r a m p r u i i y li parl d'un j u e u vassall seu molt ents en bruixeria i males a r i s . prou poc escrupols p e r a fabricar les metzines desitjades. Kl bar serv de mitjancer. EI j u e u deman tres mil unees eu or, (ple la m a d r a s t r a no trob inconvenient a p a g a r . Les metzines eren feies a m b un gran nombre d'herbes, i amb t r e s gotes n'hi hagu prou per a cansar la mort de l'estimat p r n c e p , En terme dc llegues', vora el destrut castell d A r a i n p r u n y , hi ha u n a pagesia a n o m e n a d a " C a n S o l e r ' , que Imm e m assenyala com la casa dol jueu que proporcion les metzines.

J U ,1 N

AMA

II I. S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

187

Era t a u l a iu passi que el poble sentia pel prncep de Viana, que aix que mori corregu l a l veu que, en premi al seu sofriment, l'havien santificat. El poble acudi tumultimsameul a la sala del Tinell del voli palau dels reis d ' A r a g , on fou exposat el seu cadver, ms amb l'a L'any de venerar el sant que d'honorar el p r n c e p . Tot Barcelona i molta gent de fora acud en muni al lloc que ahir era esglsia de monges dc S a n t a Clara, a! carrer dels Comtes dc Barcelona, davant de la porta dc S a n t l u de lu nostra Neu. on estigu exposat el cos del prncep, l l i an una m a r e amb la seva Ulla esperilada, que a la sol vista del cadver rest completament g u a r i d a . La nova c o n e g u rpidament per la ciutat, i t o t a mena de malalts acudiren ul palau, vids de t r o b a r la salut miraculosament. l l i h a g u dues altres circumstncies que contribureu a la creena eu la santedat del p r u c e p Carles. E l dia de la celebraci dels seus funerals, quan a l'esglsia s'anava a tocar les campanes per a n u n c i a r l'arribada al temple dc la m a d r a s t r a , causa de la mort del jove Carles, les cordes de les c a m p a n e s es van trencar i feren impossible que aquestes fossin llanades al vol. R p i d a m e n t vau posar-se a les c a m p a n e s unes noves cordes i tamb es trencaren al moment, de manera que _no es pogu a n u n c i a r l ' a r r i b a d a de la reina Maria Eurquez al temple. Succe tamb que d u r a n t ta funci religiosa una dc les columnes que sostenien el vel que cobria el celebrant caigu a t e r r a i es fu en mil bocins sense fer g o t a de mal a ning, tot i e s t a r l'esglsia plena com un ou. El poble i n t e r p r e t aquests fets com dos miracles obrat* pel prfncp elevat a la categoria dc sant.

E l culte al " b e n a v e n t u r a t C a r i e s " , com l'anouie nava el poble, p r e n g u tant increment que aviat es pos una esttua o imatge seva en una de Ics lapeUcs del claustre de la Seu, la segona a la dreta sortint de la capella de Santa Llcia, que dna l'esquena al c a r r e r del Bisbe, en l'ala del claustre immediata a aquest carrer, capella coneguda avui per ('usa dels Gats, p e r q u serveix d'estatge a l - gats que s'aculleu a recer de la Seu. Carles de Viana fOu, doncs, objecte de pblica veneraci en la Seu de B a r c e l o n a ; se'l tingu com a advocat contra tota mena de malalties i, segons creena popular, foren molls els malalts que g u a r . S'estamp una lmina o estampa, en la qual se'l present:; investit de les insgnies i els atributa reials i en moltes llars catalanes se la pos a la p a r e t i se li fu llum com si veritablement es tracts d u u sant i se li demanaven tota mena de favors. E n vida hom ja creia cl s a n t amb grcia per .1 g u a r i r de porc. llanes. Aquesta grcia s atribuda als reis de F r a n c a , els quals hom creu que lu posseeixen per do div i que els basla beneir o s e n y a r aquest mal per a cxtingir-lo lolalment. Carles de Viana per via mal e i n a era descendent dels reis de F r a n a , i p e r aquest motiu li era a t r i b u t el do de g u a r i r de grcia, reconegut a aquells, i s molt possible que basant-se en aquesta convicci hom l'elevs a la categoria de miracler un cop mort. La creena en la santedat del prncep arrib lins al p u n t d'incloure'l entre el seguit de sants que hom rel reia i anomenava en fer una crida 0 preg p b l i c ; aix s, doncs, que els pregoners del consell barcelon en llurs crides p e r i m p e t r a r el

/ 0 .1 N A M AD I- S
u s ci:.\'T MILLORS i.r.r.i;; Mai s
5

189

favor le sant J o r d i i el de M a d o n S a n t a .Maria, ii'i ilainaven, tamb, el del benaventurat Carles. El comte de Pallars, general de les forces populars qne lluitaven contra les de Maria Enrquez, que s'havia l'cl l'orla a Girona, eii una lletra dirigida als consellers de Barcelona explica que la seva geni cobr g r a n coratge, j a que veieren el benaventurat Carles, que, (les do dalt dels nvols, e|s animava i encoratjava en la brega. El cotnie l'a constar, tot a m b tot, que fou noms la tropa qui el vei, c a r ell no l'havia vist. L'odi a la mala m a d r a s t r a i al seu feble marit, el n i J o a n I I , van a u g m e n t a r encara ms i ms eu l'nim del poble, i, segons veu p o p u l a r , h tou tret el qualificatiu de Jn donel, que p r e n g u ens eu el llenguatge i que ha esdevingut proverbial als marits poc enrgics que es deixen g o v e r n a r per la dona. Molts a n y s desprs de mort d prncep Caries, acabades j a les dues guerres civils que van dividir i I pas. i a p a i v a g a t s els esperits, un dia el rei J o a n l i , a m b un g r a n seguici de cortesans, sort de cacera pel Baix Llobregat. Voltant pels sorrals de vora m a r es va perdre i sense adonr-se'n es trob sol i allunyat de la seva gent. A f a n y s de trobar els sens. camin i ms camin, per fou debades, car no assolia sortir d'un esps herbei on s havia e n t a f o r a t sense veure ning dels seus. Per l'i, es top a m b un desconegut que tamb caava, i li pregunt per on havia de tirar p e r a fer cap a poblat. El desconegui, moll sediment, li indic un cam. J o a n II el segui, per en lloc de menar-lo c a p a terra forta i lloc poblat l'endins ms encara en el sorral i el men a un gros estanyol, on, sense adonar-se'n. caigu. l ' e r

ms que mald no pogu alar-se !! i hagu do p a s s a r tota la nit en la mullena, L'endem, la seva gent, que eu tota la nil 110 havien deixat de cercar lo. el van t r o b a r lol capola! i mig mort. EI rei. que j a era vell i xacres, no pogn resistir l'estrall i al cap dc pocs dies mor. llom ' r e u que el desconegut , ne tan mnlamei t va guiar-lo era l'nima del prncep do Viana, que es venj dols mals tractes de qu el seu p a r e l'havia Pl objecte en vida. El clot on segons la tradici va caur J o a n TT ha subsistit Uns l'a po a n y s ; desaparegu a m b la c a m p a n y a do sanejament portada :l terme p e r la Diputaci de Barcelona a primoric del present segle. E n record d la tradici, era conegut p o r T/Ou del Rei. Mort Joatl 11, la corona, que havia de passa:' al seu lill Carles, pass al seu fillastre F e r r a n , fill de Maria Enrquez. Aquest p r n c e p mai no compt a m b la simpatia del poble, c a r hom li creia mal pervingndii In corona, l'n dia, on sortir del palau, mi pintada li clav tres punyalades mentre el tractava de lladre i li deia que havia de t o r n a r la corona mal adquirida, I diu la veu p o p u l a r que en el tercer gra del tram d'escales que des de la plaa del Rei menen a l'actual esglsia de Santa Clara, que, com hem dit abans, era palau reial dels reis d ' A r a g , hom pot veure encara les tres taqueies que hi deixaren les gotes de sang reial. H e m d'advertir que por a r n r e aquestes raquetes cal posseir la graciosa visi que posse eixen els qui estan popularment illuminats, do que nosaltres no tenim, i, p e r tant, no ens ha estat possible de veure-les, tot i baver-ls-hi cercades diverses vegades. Quan el cos del prncep de Viana l'ou t r a s l l a d a t

JOAN

A M A D li S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

191

ui monestir de l'oblet, les monges Vnlldonzella de Barcelona obtingueren |icrmissi per a conservar-ne uu b r a , que, com preada relquia, fou muntat en uu estoig d ' a r g e n t bo i deixant-ne solta la m. Les monges del convent de Montserrat dc la ciutat de Valenci reclamaren tamb una relquia de l'estimat p r n c e p i els fou concedit un dit. Fins ben entrat el present segle, cl dia de la festa lel convent de Vnlldonzella. le- monges exposaven u la pblica veneraci <1 b r a del p r n c e p i el poble acudia en muni per tul de tocar la m i d e fer-hi t o c a r lioquct- de cot. els quals, a m b el contacte, adquirien la virtut de g u a r i r el ma! d'ulls.

Les guerres de Joan II

Desprs d ' u u a de les duos guerres que va sost e n i r contra el poble, la c i u t a t de Barcelona, que p o r t a v a la direcci de la g u e r r a , va concordar amb el rei que es rendiria a m b la condicii que 1 rei liavia de r e s p e c t a r t o t s els t e u s d r e t s i privilegis, l'acatament del- quals havia de j u r a r solemnement. Pou convingut que es faria cl j u r a m e n t a la sala del 'l'inell del palau reial, q u e des d'nleshpres passaria a o c u p a r el rei. Kl rei. que es t i o b a v a a l'edralb ,, va venir a la ciutat a dalt d ' u n c a r r o tot d a u r a t tirat p e r q u a t r e cavalls blancs i assegut en una cadira d'argent masss disposada damunt del c a r r o , que a ben segur quo devin sser la cadira o tinell del rei M a r t . P e r hens ac quo, quan feia via c a p a Barcelona, va

crrer com un llamp la veu per tota la ciutat que el rei no volia j u r a r els furs i les llibertats d e la ciutat malgrat el que liavia proms. De seguida tothom va sortir al camp eu direcci opo-ada al portal p o r o n liavia d ' e n t r a r el rei, que va p a s s a r amb el seu c a r r o d a u r a t , que degu sser el pri mer vehicle que va e n t r a r a Barcelona. Tot el cam va t r o b a r el- carrers completament deserti com si mai ning no hi bagues viscut. Kn a r r i b a r a la sala del Tinell la va t r o b a r deserta. Kl rei. tot e s t r a n y a t , no -abia qu passava. Alg delbeu pocs que formaven p a r t del sou seguiei li va fer saber la causa de l ' a b a n d d e la ciutat i li va indicar que tothom l'esperava fora muralles. R| e i va t o r n a r a s o r t i r i a n n c e r c a r els barcelonins al c a m p . l ' n representant de la ciutal en nom d'aqnesta li va m a n i f e s t a r la desconfiana quo tothom tenia e n la seva p a r a u l a i li v a d i r que no tornarien a e n t r a r i que no li donarien possessi si no j u r a v a els furs i les llibertats all mateix, voltat do tota la gent d'armes, que estarin amatent, i obligant-lo tamb a segellar el j u r a m e n t damunt d'un document q u e el conseller e n c a p de la ciutat sostindria amb In punta de l'espasa El rei protest i va d i r otie all ora u n acte de desconfiana, p e r la ciutat li d i g u que si no s'avenia a fer-ho aixi tornaven a l t r a vegada a la g u e r r a . X o q u e d a l t r e r e c u r s al rei (ple avenir-o a aquest desig, i, un cop j u r a d e s los llibertats i segellat el j u r a m e n t , tots van e n t r a r triomfalment a la c i u t a t i els onn=eller* li van d o n a r possessi del palau reial.
r

'9-

1 OA S

AMADES

LES

CENT

MJLl.nin LLEGENDES

193

( l'i.-inlol

(loloni

A la sala i!<-| Tinell fou rebut en Colom pela Reu Catlics quan va retornar ilo descobrir les Amrques. Kl rei i la reina el van rebre asseguts al seu tron i rodejats de la geni ms principal de i i eort i van fer portar una gran cadira perqu en Colom segus al HCU davant, go-t que Iii aquells temps constitua una de les majors atencions i deferncies que podia tenir un rei. Kn Colom va explicar als reis tol de coses de les terres que havia descobert. Bis va dir que la gent no sabien do lletra ni gastaven moneda, que uo bi havia ui p*i ni vi. que ioi coneixien el forn) i quo tenien unes embarcacions iotes d'una peca molt petites i on forma de pastera. Tamb els explica que la gent anava despullada i que no coneixien Du Nostre Senyor i que es menjveu els uns als altres. Kls va l'or t l l lat' una mena d'espcia molt torta que usaven el- indi- que va fer molta picor a li llengua dels rei- i ela -cntM com si el- l'hagu cremada. Tamb els va fer menjar patates, que van trobar molt bones, i vu contar-los quo i Is americans se les menjaven en comptes de pa, Els enseny tota una gran colla do lloros i do moixons estranys qne port, de ms de trenta colors diferents molt vius. molt vistosos, com mai n o n'havien vistos de semblants, i tamb va mostrar-los una mena de conillets molt menuts amb cua de rata. Els rei- van quedar meravellats davant de tot aquell b de Du, i sobretot del gran

tresor d'or que va p o r t a r , tant qne fins les cadenes de Ics n a u s i les galledes i tots els atuells de cuina eren d'or de bon quirat. Tamb els van s o r p r e n d r e moll el-- is indis (pie p o r t , quo no eren ni blancs, ni negres, ni roigs, ni grocs, que aleshores eren tots els colors de gent (pie coneixien. l'er all que ms grcia va fer al rei va sser saber que n les terres q u e en Colom acabava dc di -cobrir no hi havia cavalls, ni ases, ni b o n , i (pie la bstia ms grossa q u e hi havia era com un gos. i t a m b la g r a n estranyesa q u e feia a les gents d'aquelles terres veure gent n cavall, p e r q u no comprenien que eren dos cossos d i f e r e n t s : es pensaven que ora una persona que tonia la meitat d'home i l'altri meitat d'animnl, i lots s'horroritsaven en veure'ls. En Colom va explicar al rei q u e el mn era r o d ; p e r q u l'entengus ms li present unn g r a n pilota com a exemple i la va fer rodolar diverses vegades davant del rei i de In reina. Com que el rei, on totes aquestes coses, no lii entonin, va cridar en F e r r e r de 1 llanes, que era uii g r a n navegant Que havia descobert, feia poc t e m p s , les illes Canries i les costes africanes dc Guinea, p e r q u en Colom li expliqus q u e el mn era rod. i en F e r r e r do Blanes, que era molt ents i molt savi, va e n t e n d r e a l'instant les explicacions d'en Colom. Als reis i a tota la cort, els costava de creure q u e el mn fos rod com una pilota, i els vn a r r i b a r a semblar (pie en Colom i en F e r r e r de Dianes -omiiinven t r u i t e s , i, p e r tal d'aclarir si cl mn era o no rod, el rei va cridar a una gran reuni toia la gent ms svia d'aquell temps. Kn Colom es va explicar davant de tota aquella colla de savis i (ds va deixar convenuts; per n tots l'enveja
1.1

o.i

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

>9S

i ls rosegava en veure que en Colom ern ms savi ell sol q n e tota plegats, i li van p r e g u n t a r eom era que ell liavia compres nue el mn era rod i que ms enll del m a r lli havia d'haver ms terra. E n Colom els- va d i r q n e tota Ift m a r havia d'estar voltada de terra p e r sostenir l'aigua, perqu si no fos aix l'aigua fuiririn i el m a r es buidaria, eom passaria amb n n vas o nmli una eopa plena d'aigna, qne si no bi h a g u s p a r e t tot al voltant l'aignn no s'hi podria a g u a n t a r i Pugirin. Tota la reuni va f e r una gran riallada i van dir que. aix, fins ho comprenien els nois que anaven n l'escola, nue aouesta pensada no tenia e a p mrit i que no n'hi havia p e r n fer-se p a s s a r p e r savi. eom n r e t e n a fer en Colom, segons el dir dels reunits. E n Colom, molt e n f a d a t , els v a c o n t e s t a t oue totes es coses ms difcils cman se snhien resultaven fcils i nue. si tan s e t ni", era, p e r qu no h o havien fet ells p r i m e r , i. ia que pretenien sst tan savis, a v e u r e quin d'ells sabria fer tenir dret un ou sostenint-se p e r la seva p a r t ms p r i m a . T de seguida va fer p o r t a t u n on. P i c a t s p e r l'amm- p r o p i , tots els presents van p r o v a r voyndos i m< vegades de fer so=tenir l'qu, per c a p no ho va aconseguir. Quan en Colom va veure n u e ning no so'n sabia sortir, vn a g a f a r l ' o n i e n posar-lo d a m u n t do la taula li vn d o n a r un eopol molt fluix, el suficient p e r a ens o r r a r la base do la closca i fr-li p e r d r e l'esfeticitat quo li impedeix do sostenir-se, i l'ou es va ngnan(nr perfectament, enmig do la g r a n admiraci dols circuinstants, que van h a v e r de reconixer la llestosa i la saviesa d'en Colom. I d'aix ve que. en p a r l a r d'una cosa complicada que ha e s t i l resolta

de m a n e r a fcil, hom digui que sembla l'ou d'en Colom. E n Colom portava tres indis que van c r i d a r molt l'atenci del poblo i tamb dpi rei. Un dels tres era g e g a n t , cosa qne s o r p r e n g u molt el monarca, que a d m i r ms en ell la seva talla i e s t a t u r a que la color i fesomia p r p i a de la seva raa. E l s consellers de Barcelona, davant l'admiraci del rei en veure aquell gegant, li v a r e n dir que molt a la vora de la ciutat en vivia un altre de ms alt i ms g r o s que el negre, del qual os contaven curioses faccies. El rei manifest el gust de conixer-lo. E s referien al fams Parell de Caldes de M o n t b u i , el qual enviaren a cercar lot seguit. E n a r r i b a r el missatger dol Consell de Cent de Barcelona a casa del P a r e l l , el g e g a n t estava fent una acci quo fa de moll mal explicar. L'enviat manifest el desig del rei i el F a r e l l li va contestar despectivament i negativa, amb u n a frase proverbial que t a m p o c no ens atrevim a t r a n s c r i u re. L'enviat se'n t o r n cap a Barcelona i manifest als consellers la mala resposta del g e g a n t . Quan el m i s s a t g e r fou fora, els p a r e n t s i vens de l'bomens li feren veure que havia fet mal fel de desatendre la demanda dol rei i que b p o d r i a sser que li costs cara la negativa. El gegant, llavors, es decid a venir a Barcelona per tal de complaure el rei. Arrenc un p i dels ms alts i corpulents del bosc, el qual fu servir de senzill bast, i amb q u a t r e g a m b a d e s es va p l a n t a r , mig saltant mig caminant, a Barcelona. P e l cam es trob amb un g r o s exrcit de soldats de cavall que anaven a cercar-lo p e r fer-lo seguir a la fora, per no calgu tanta cosa, puix que j a hi anava dc grat.

JOAN

AMADES

LES CENT MILLORS LLEGENDES

97

E n a r r i b a r al portal de la ciutat, els portalere li volien fer p a g a r el tribut de la llenya pel pi que p o r t a v a . El Enroli digu que no era pas un pi, sin un -iinple bast. E n t r a r e n en disputa i de e a p m a n e r a no volien transigir, lins que, enfadat, el gegant t i r el pi p e r damunt la muralla dintre do la eiutat eom si es tracts d'una feble palla, i d'una cantada pass ell tamb p e r dalt de la mural'n. E r a tan alt que sobresortia por damunt de totes los cases, de m a n e r a que sortint al terrat es veia eom caminava pel c a r r e r i tot el venat podin sabor fcilment a quin punt de la ciutat es trobava. El rei, quan el vei, rest meravellat i convingui' quo ora ms alt i ms ferreny que el gegant negre que on Colom liavia portal do los Amriqnes. Tingu un L 'rau goig de veure'ls m e n j a r i t.imb de veure com os- barallaven. E n el convit que fu por a ells dos, lli treballaren tots els cuiners de la eintnt. que no oren p a s a t e m p s a coure menjar p e r a aquell parell d'homenassos. El negre, que creia d'una bufada m a t a r el F a r e u , en to hiirlela no p a r a v a d e dir-li mentre m e n j a v e n : Monja, menja, F a r e l l s , quo mai ms no m e n j a r s . El Farell menjava tant com podin, sense contestar p e r res a les provocacions del negre. Acabat de m e n j a r es disposaren a barallar-se. La baralla os fu a la l'Iaoeta dels l'eixos. Tot el venat sort pols torrats p e r veure'ls. El Farell os plant ferm al mig de la placeta en espora que el negre env e s t s : aquest comen a cops de p u n y , mossegades i e s g a r r a p a d e s contra el F a r e l l . que restava immbil com si hagus estat de ferro. Quan el

negre estigu ja extenuat de lant de barallar-se, ja no sabia qu ms fer per a t a c a r . El F a r e l l , que restava immbil, es dispos a e n t r a r en BCCI i pregunt al rei qu volia pn- en fes, d'aquella joguina d ' h o m e ; el rei li digu que podia fer-ne el que millor li sembls, i segon- uns li comprim els dos costats alhora i l'aixaf com u n a m a n x a , i segons altres l'agaf per una orella i el va t i r a r enlaire p e r damunt de teulades i '.errats, e n g e g a n t lo altra vegada a les Amriques, d'on havia vingut, mentre c r i d a v a : " G e n t de les Amriques, aparteu* vos, que all ou caur tot ho a i x a f a r " . Aquesta passada va d o n a r lloc a la formaci . de la Corranda popular barcelonina : E l gegant a r a balla pel cl gegant de a r a hulla pel del pi cam. lu ciutat terrat.

El p r i m e r gegant alludit en la c o r r a n d a no s el de lu p a r r q u i a del l'i, com generalment es creu, sin cl Farell, que amb uu pi p e r busl vingu de Caldes tot ballant pel cam, i el g e g a n t de la ciutat s el negre que el Farell fu ballar pels t e r r a t s tirant-lo enlaire per d a m u n t les teulades, puix que ii es compren p u m que uu g e g a n t tan alt com aquell, que lins es veia p e r d a m u n t de les cases, no podia p a s a n a r a ballar pels terrats. El rei qued molt content dol comportament del Farell i li don una bossa de diners en premi, E l nostre home se'n torn c a p a Caldes, pel cam que voreja Colleerola, per quan hagu passat la collada se li fu de nit i es qued a dormir al ras.

LES JOAN AMADES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

'99

La nit era molt freda, i qued corgelat i mort. En electe, en d relleu que |. resen ta l'horitz dc d a r r e r a la m u n t a n y a de Vallvidrera, la lantasin p o p u l a r hi veia la silueta d'un g r a u homena ajagut e u actitud d e d o r m i r i e s deia q u e e r a el Parell tornat muntanyes. Nosaltres, d'infant . I lu havem vist diverses v e g a d e s ; avui no es distingeix, p e r q u la construcci de noves cascs ha alterat la lnia de l'horitz per aquell indret.

La Mare de Du de Nria
La i m a t g e de la Mare de It.'it de Nria, la va l'er sant ( n i . que era p a s t o r i ermit i que la venerava eu u u a capelleta que ell mateix li va aixecar a la vall dc N r i a . Q u a n van venir els muros, p e r salvar-la de la profanat i la soterr, l ' a s s a t s uns cent anys, uu home de Palestina va somniar que u n ngel li m a n a v a que vingus a C a t a l u n y a , qne cerques una vall del l'irineii enmig d c la q u a l hi havia u u a g r a n p e d r a blanca i a la vora naixien dus riuets. Tnmli li digu que en aquella vall hi liavia un g r a n tresor e n t e r r a t , el qual li va e n c a r r e g a r que cerqus, ajudat de la g e n t de la t e r r a , i q u e en l'indret on s'assentava aquella pedra blanca aixequs u n a capella a la Mar de Du. -\ ' I I hunie, 1111 - es deia Amadeu, es pos e n cam i . preguntant preguntant i desp r s d'un pelegrinatge molt llarg, va a r r i b a r tins a la vall de Nria, o u t r o b la pedra blanca i els dos riuets. C o m que anava vestit de manera molt diferent de la gent de la t e r r a , els pastora i ela

vena d'aquells verals van a c u d i r p e r veure'l i e els couta el que havia somniat. Tols es van p o s a r a cavar i a cercar cl tresor a m a g a t de q u 1 ngel h havia p a r l a t , i j u n t s alareu lu capella a la Mare de D u . E n p o c t e m p s la v a u tenir gaireb llesta, p e r no la podien acabar de cobrir, i m e n t r e s t a n t hi posaren com una teulada dc roba. Heus uc, per, q u e dos vena de Queralbs vuu agradar-se d aquella vela t a n b o n i c a ; la robaren i, p e r tant, d e i x a r e u la capella sense teulat. Aquella muieixa uit es desencaden una tempestat terrible i un llamp va m a t a r els dos lladres. E l s a l t r e s vens d e Q u e r a l b s , en desgreuge del dcli:.; coms pels seus c o m p a n y s , vau encarregar e C: iols d'acabar de cobrir la teulada ile ta cap.Ma. l'er ms que cavaven i regirveu Iota la vall, no Uobaven el tresor de qu havia parint 1 ngel, t gaireb j a es causaven de cercar quuu heus ac :,uo els p a s t o r s van r e p a r a r que eu desencadenars unu tempestat lot el bestiar de la vall es concentrava SO uu p u n t i que desprs d'ulli sortiu uu .narr m o l l g r o s a m b u n a g r a u esquella, q u e menava u cada r a m a t t o l el bestiar, sense que hi manqus ni es cuuvis ni uu sol c a p . Aix va semblar cosa de meravella, i els p a s t o r s vuu decidir cavar i cercar j u s t a m e n t u l'indret d'ou sortia aquell m a r i misteris. No f e u pas g a i r e que hi cavveu quan van t r o b a r com u u a volta d'una i n a i a d e cambra, d i n t r e dc la qual hi havia la imatge de la Mare de Du tota voltudii de llum i de p e r f u m , una creu, u n a c a m p a n a i una olla. q u e e r e n tots el estris q u e constituren el p a t r i moni del p a s t o r sant Oil. Van p o r t a r la imatge a la capella que ja li havien aixecat. Per beu-

JOU

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

- <"

ac q u e i-I p a s t o r q u e va trobar-la era d e Queralbs, i va voler p u r i a r la imatge a l'esglsia lel seu poble, l ' e r q u a n la van a n a r a treure le la capella, eu a r r i b a r al m a r x a p e u , va tornar-se tan pesant, que no bi va haver ning capai; de poder-la dur. i van creure que lu Marc de Du els volia . . i cpie desitjava quedar-se u la capelleta. E l s vens de Queralbs e s creuen tenir uns dreta d a m u n t la M a r c de Du de N r i a , p e r q u ells van d a b a r la capella, ona no es podia a c a b a r , i a ms penpi la imatge va sser t r o b a d a en terme del seu poble i p e r u n d'ells. T a m b es creuen tenir-hi uns drets els pastors, perqu la imatge s feta i o b r a d a p e r sant Gil, el seu sant p a t r i p a s t o r com ells, p e r q u ells foren els qui ms decididament van t r e b a l l a r p e r c o n s t r u i r la capella i cerc a r la imatge i perqu un p a s t o r va sser cl qui In va t r o b a r . La imatge s feta d" fusta de cor de noguer, com ja ho d.u el seu nom, puix q u e ' n r i a " . eu lu manera vella de p a r l a r d aquella temps, vol dir noguer. La corranda tamb ho e x p l i c a : La Mare feia de cor le- llunetes la Mare de de Du de Nria, de noguer; eren bones, Du tamb.

Fundaci del monestir dc Sant Pere de Roda

T e m p s era temps, voltava per la nostra m a r un pirata terrible que tol ho assolava, conegut per en " C o r d e P e d r a " , l ' n dia va desembarcar a Roses, va s a q u e j a r i i remar tant com va poder i s'emport captius uu reguitzell de geut, e n t r e ells uu uoiet d'una set a n y s . T o t s els presoners lliguts i c a r r e g a t s de cadenes ploraven i es desesperaven davant de la seva desventura i del trist esdevenidor que els esperava. L'inl'.iul, que deixaren deslligat, no plorava, nus al Contrari, anava consolant d - seu- pobres companys uns d a r r e r a els altres La conducta d'aquell infant va cridar l'atenci del pirata, que li va p r e g u n t a r com era que no plorava com e l s altres i q u e no j u g a v a com ho fan els i n f a n t s de la -eva edat. El noiet li respongu que Du Nostre Senyor de; del cel li hiivia Confiat la mis.-i dc p o r t a r una mica de consol als seus c o m p a n y s que patien el j o u del captiveri. Les paraules de l'infant van fer mig riure i mig i r r i t a r el pirata, p e r no se lea va poder t r e u r e del cup i torn a p a r l a r amb el minyouct, que raon en un to tan greu i tan elevat que el va commoure. Van p u s s a r dies i, ul pirata, en comptes d'esborra r-sc-li les paraules de l'infant, com ms a n a va ms li revivien, lins al punt que va sentir la necessitat de puriar-hi sovint i acab per veure

D a v a n t de lu imatge crema una llntia que no pot r e s t a r a p a g a d a . Hi alguna vegada s'apaga, p e r efecte del vent o p e r alguna a l t r a circumstncia, cal encendre-la d e seguida, c a r a l t r a m e n t passaria un grnn cataclisme, l l i ha qui creu que el mn s'acabaria. P e r a i x hi ha u n escolanet i un sagrist especialment e n c a r r e g a t s de p r o c u r a r que aquella llntia no -'apagui mai.

JOAN

A M A D 1. S

LF.S

CENT

MILLORS

LLEGRNDES

03

en c-il uu illuminat per un Du que ell no coneixia i la llum del qual va sentir desig de rebre, l'n dia pregunt a l'iuni.t: C o m te dius . Pere. Dones l'oro em dir j . i tamb i a b r a a r la teva religi i seguir la llum del teu Du. I el p i r a t a va convertir-se. A b a n d o n la vida a v e n t u r e r a dc- la m a r i de la p i r a t e r i a . Va reunir al seu e u t o r n tota la gent q u e volgu seguir-lo i els catalans pie liavia a r r e n c a t le llurs llars i liavia fot esclau-. I volgu a n a r a viure vora d'all on liavia trobat aquell angelet de Du. pie li liavia fet veure ia lluu del cristiaiii -uie. Kl p i r a t a l'ere amb la seva gent vu establir-se en la miiulanya ferotge le Vcrdora, on van m u d a r uu monestir del qual fou p r i m e r a b a t . i ei segon l'infant que va iHiiuiinar-lo. Ambdis van excellir en v i r t u t s i en grcies, que van mer'ixer el do de la santedat, s n c o n e g u t s ui el santoral tradicional p o p u l a r i no escrit, -ota els ttols lo sant l'ere i de s a n t Peret le Roda.

Kl c o m t e l'Arnau
La tradici no ens presenta la gran ligiira del l 'ointe l'Arnau prou dclinila. La veu p o p u l a r sovint es contradiu i ena en p a r l a d'una manera inoncordaiit. Unes vegades eu fa un heroi i d'uItres el considera uu monstre. Aquest concepte est fora mea ests que el p r i m e r . Explicarem all

que n'hem sentit dir, encara que uns conceptes no lliguin i d h u c s'oposin a uiis a l t r e - . Kl comte l ' A r n a u era bur de Malaplaiia. La seva baronia comprenia uua bona p a r t del Ripolls, i era senyor dels castells ! M a t a p l a n a , on tenia la residncia principal, del de Solans, del le les Dames i de Blancafort i del de Castellar de N ' H u g . Llavors de la invasi dels moros, els s a r r a n s van a r r i b a r fins al peu del Montgroiiy, per uo es van c r e u r e a m b prou forces p e r a envair aquell cim tau a g r e s l . Van imposar un tribut anyal a la pagesia que consistia en cent donzelles, cent cavalls blanc-, cent vaques lleteres i cent vedells. Aquest tribut era p a g a t amb molta recana, tant p e r q u resultava ouiiiios com perqu representava la r u n a del pas. E l comte l ' A r n a u va convocar els seus vassalls al s a n t u a r i de l i o n t g r o n y i els propos a r m a r - s e p e r tal d'abatre els alarits i alliberar-se del t r i b u t , tan vexatori. Tots els reunits, davant de la imatge de la M a r e d e Du, van p r o m e t r e a j u d a r el comte i posar-se a l seu costat. E l s moros de seguida de veure'.- a t a c a t s van reaccionar amb t a n t de bru, que els nostres es veieren obligats a fugir cap a Monegals, vila import a n t que diuen que hi hagu al cim del M o n l g r o n y . que era aleshores la capital l'a|ucsta contrada i le la qual avui noms resten uns q u a n t s enderrocs. EI comte l'Arnau tamb va fugir i, corrent om el vent, a r r i b fins a la Cova del M o n t , que encara s'obre en la cinglera dreta del Freser, ben a la vora lel riu, en terme <1' Campdevnol. Els moros cl van perseguir, per no es sentiren lleugers per a p u j a r en aquell cingle tan espadat i

JOAN

AM A D li i

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

vau idear uu enginy. Amuntegaren il brancatge dc molta a r b r e s i en feren u n a mena d'escala. Aixi pogueren assolir la cova. El comte, per, ds de ia boca, aruiat dc la seva espasa) els anava vens lant espasades a mesura que se li anaven presenl a n i . l'in va m a t a r tants, que encara lins n o fa pas gaire t e m p s noiu trobava per aquells vcruls OSSOS dels molt.-- - a r r a n i - morts pel comte. F i n a l ment vau c o m p r e n d r e que si persistien en llur a f a n y no en q u e d a r i a ni uu, i van decidir deixarlo e s t a r . .Mentre ela s a r r a n s tractaven d'abatre el comte, els seus pagesos havien reaccionat del c o n t r a t e m p s sofert. A tocs de c o m feren crrer la nova del que liavia passat. Tots novament van aplegar-se, plens de coratge i a r m a t s lius a ics dent-, i desfermi els g u a r d i a n s del castell on residia el rei moro i el van m a t a r . Aquesta batalla va produirse al p a r a t g e aiioinciial els Closos, que, segons veu p o p u l a r , en a l t r e t e m p s s'havia anomenat els E n cloSOS, fent referncia a l'exrcil moro que, de retorn de batre el comte, fou encls pels gombreneucs, que e l s esperaven. Hom ha trobat per aquells verals OSSOS humans i, sobretot, mitges llunes de ferro de les que havien p o r t a t els s a r r a n s eu llurs t u r b a n t s com a ensenya del mahometisme. l'er toia aquella rodalia va crrer la veu de la g r a n victria a-solida pels pagesos del comte cont r a els s a r r a n s , i foren molts els q u i van .-uinarse contra els moros, que d'aquella envestida hagueren d e recular lins u Alpens. Al Montgrony fou, doncs, segons la tradici, on s'inici la reconquesta de la terra del poder a g a r , i el comte l'Arnau en fou el cabdill i el p r o p u l s o r . Conla tamb la tradici que cl comte va f o -

r a g i t a r els moros de tota la c o n t r a d a , llevat d'un escamo; de molt valents q u e , menuts p e r un reiet, s havien lel t o r t s al castell de Lillet. T o t s els intents fets p e r desencastellar-los havien resultat intils. I n du) que feia una boira moll espessa, el comte apleg rpidament tota la seva gent i a corre-cuita vau construir el m o n e s t i r d e m o n j o s de la l'obla. L'endem, quan la boira s'esvai, els moros t r o b a r e n aquell eenobi com sorgit dc sota terra, tol radiant de creus i de signes del t r i s t , l'acci dels quals no van poder resistir, i abandonaren el castell. Altres tradicions conten que el cabdill Quintili, fugint dc- la invasi a g a r e n a , va refugiar-se al .Montgrony, que era prcticament inaccessible. All es sent segur i t r a c t d ' o r g a n i t z a r unes forces per tal d'emprendre la reconquesta. Com que no coneixia el pafs ni sabia on podia acudir ni de qui es podia reliar, va demanar ajut al comte l'Arnau, que gaudia d'un g r a n prestigi, p e r efecte del qual van a p l e g a r u n fort exrcit que va a c a m p a r a Coma A r m a d a , p a r a t g e que abans era conegut amb un altre nom i que pass a anomenar-se aix d' - d'aleshores. L'n altra tradici sobre l'esmentada reconquesta conta, encara, que el qui fu c a p nl Montgrony fou el comte Otger i que hi plant la seva tenda. P e r tul d ' a p l e g a r un exrcit poders p e r poder a f r o n t a r els moros, fu sonar el seu c o m dc guerra als qual re v e n t s ; per ni uu sol home no acudi a la seva crida, i Otger, que anava ben sol, sense altre company que un g o s Inici i intelligent, qued molt desolat. La bstia va c o m p r e n d r e l'estat d'nim del seu amo d a v a n t cl fracs i p e r ajudar-lo va crrer al castell de M a t a p l u n a , on

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

d o n a entendre que passava quelcom d'extraord i n a r i . T a n t i tant va porfidiejar que el eomte l'Arnau va m a n a r a un servent qne segus el gos per tal le Veure qu volia. La bstia va menar-lo a la tenda ilel seu amo i Otger li expos el seu l>la p e r q u en fes coneixedor el seu senyor. Quan el comte l'Arnau n'hagu esment li promet ajud a r lo en tot i per tot. l ' s a n t del seu prestigi crid els cavallers ms a g u e r r i t s i n'apleg Uns a nou, que s'aparellaren per combatre ds moros. Els nou cavallers j u r a r e n lidelitat a llur p a r a u l a d a v a n t la imatge de la M a r e de Du, que prengueren p e r testimoni. Tots es van t r e u r e les espases i les estengueren alhora d a m u n t de l'altar, disposats ells en rodona al voltant de la mesa. I van comp l i r el j u r a m e n t , puix que no p a r a r e n de lluitar Uns que assoliren llur propsit, Otger va reconixer que devia l'xit de la seva e m p r e s a a l'esfor i a la intelligncia del seu gos, i el volgu h o n o r a r com es mereixia. El premi a m b un magnfic collar, i p e r eterna memria va posar el gos a l'escut en actitud de crrer. L'origen dels ttols nobiliaris i dominis del comte l'Arnau tamb es presenta molt obscur. A m b tot, n'hem recollit ln versi s e g e n t : d comte, que era de la branca dels P i n s , en certa ocasi va fer armes contra el comte de Barcelona, i aquest, que result vencedor, el castig i desposse de tots els seus bns. El va exiliar set hores lluny del que havien estat els seus dominis vers el costat de t r a m u n t a n a : li don una pell de bou i li conced taida terra com a m b ella pogus cobrir. El eomte va s i t u a r - s e j u s t a l lmit de l'heretat que deixava i caminant set hores justes fu cap

a Gombrn. Un volta all tall la pell de bou en tires ben estretes, les a j u n t i va fer u n a cinta molt llarga, amb la qual rodej tota u n a porci de terra que li va p e r m e t r e d'aixecar un castell amb una g r a n era al davant i encara construir ms enll una capelleta dedicada a sant J o a n de Mata, que, segons sembla, era p a r e n t seu. E l castell p r e n g u el nom de M n t a p l a n a . puix que aquest era el nom de llinatge del eomte l ' A r n a u . D'aquesta manera esdevingu b a r de M a t a p l a n n i els seus dominis s'estengueren p e r u n a bona p a r t del Ripolls, p r o p de M o n t g r o n y . L a besvia del comte l'Arnau. Blanca d ' H u g , senyora ilel cartell de les Dames, o de Blancafort, era molt bona i liberal, fins nl punt que vn eximir els sons vassalls de tots els t r i b u t s i d r e t s abusius de qu nloshorea gaudien ds sonx-ors feudals i els don amples franqucies en tot sentit. El comte l ' A r n a u , mancat de tot hnver i sense altre patrimoni que ln pell do bou. escoll p e r a Patentar-hi la seva residncia lo= torres de la sex-a via. amb l'intent do reclamar dols sous sbdits els d r e t s que ln dama els havia fot francs i do n u v e r t i r - s e on senyor del vell p a t r i m o n i . Vn exigir nls sens vnssnlls el pagament de tots els tribnts fins nl d a r r e r diner. Aquest abs li congri l'nntipntin do tots ells. No tingu p a s inters u fcr-o a g r a d s als seus sbdits, ans al contrari, els tractava amb lot rigor, dhuc dins els costums feudals d'aqnell t e m p s , tnn vexntius. V a fer-se malvoler t a n t que rodej ln seva figura d'una aurola d'odi i de p o r quo encara p e r d u r a . La seva idea promou esgarri l'a na i entro la gent senzilla dels voltants de Gombrn encara trobarem qui

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

209

sent basarda noms de seniir p r o n u n c i a r el seu nom. Conten que el comte A r n a u era amic del dimoni i, sobro;:, enemic de Deu. En certa ocasi,! tnia molta pressa p e r q u les obres de eonstruc-l ei del castell s'acabessin aviat, i tot era a t i a r el; treballadors perqu s'afanyessin. Quan l'obra j a era mol a anoada, el mestre que la dirigia un dia va d i r : Dem s*acabar la torre, si Du vol". E l l eomte. eu s e i . ' i r - I o , c o n t e s t : " T a n t si vol com si; 0 0 v o l " . 1. per ms que tots s'hi van afanyar, la torre no s acab i mai no quedaren enllestides les obres del castell, malgrat lots els esforos. F i nalment s'enrun sense estar encara a c a b a t . tina variant d- la llegenda explica que un dia el comte, on una tertlia de cavallers, va dir qne ell tenia tant poder com id sol, ipie des d'una muntanya veia l'alt ra. Els companys i eren un gest mig despectiu que li l'er l'amor p r o p i . En arribar al seu castell, crid el mestre d'obres ms bo d'entre els seus vassalls i li m a n que aixequs una torre tan alta que des de casa seva, per damunt de la m u n t a n y a del M o n t g r o n y , pogus veure toia la plana de la C e r d a n y a . El mestre li digu que l'empresa era impossible; p e r ell, irat, li exig que la dugus a terme. L'enginy del mestre i les suades dels pobres vassalls l'eren possible aquella bogeria. I. q u a n j a gaireb la torre ora enllestida, va passar el que hem dit a b a n s , i. al moment en qu el comte digu el d a r r e r mot, l'obra es vai enfonsar. F e r proveir d'aigua el castell volia conduir la do les fonts del Llobregat, que aleshores arribaven lins a l'Espluga. T a m b hi volia m e n a r les de Maials, de Vilagran i de Vila-xica, les quals fu

arribar fins al pla de la F e r a . Al bo i millor de les obres, un dels treballadors "va d i r : " A v i a t acabarem la feina, si Du v o l " . El comte, furis, el reprengu, irat do manera semblant a com liavia contestat al mostro d'obres que aixecava la t o r r e , i a l'instant les aiges es van d e t u r a r j u s t a m e n t nl punt 011 es trobaven. Les font- dol Llobregat van recular lins a Castellar de N ' H u g , on encara ragen. A Serraoca hom pot veure un gros solc fet a cops d'escoda damunt de la roca viva. que recorda el conducte p e r on havia do p a s s a r l'aigua. EI comte, per altra banda, tamb era amic de la Mare dc Du i del- sants. Ona vaca de la seva vacada va t r o b a r la imatge de la Mare de Du del M o n t g r o n y . Aix que ho va saber, va m a n a r nl vaquer que la ports al castell, on li faria aixecar una capella com una catedral. Sense sabor com. per, la imatge fugi del castell i so'n torn a la lleixa, on encara avui es pol veure. El comte man al servei del castell quo hi fos tornada la imatge. Aix fou fet, p e r a l t r a vegada en fugi. El cas va repetir-se set vegades, tins qne comprengu que la Mare de Du no desitjava aquell a l t a r que ell li volia erigir, i decid fer-li aixecar uua ermita all mateix. El comte pag totes le- obres, amb el manament e x p r s que ning no dons ni un diner ni fes res que les afavors ni ajuds. L'accs al santuari de Montgrony era molt difcil, p e r no dir impossible, a travs del grony natural obert en la roca viva. Com que es pot dir que ning no hi podia p u j a r , el comte crid la seva gent i el? man qne a cops d'escoda fessin com uns g r a o n s que formessin escala. Els vassalls, q u e treballaven moll i a m b poc profit, en sentien desgrat. P e r estimular-los els promet que

14

J I O

JOAN

A M A D 1. S

t.r.s CENT mu.oRs

i.r.i;crxi>i:s

211

por cada cabs de pedru i | U C ari e n c a u e n ois a l donaria) uu de blat. Iji reina, per, tampoc no: - h i veia, malgrat el t e m p s que hi esmeraven. Kl comte cregut! q u e In gent treballava do muln gniiaJ i ela prometi' uu mesuro d'or per cada cabussada] <k terra. Kl mes vell dels vassalls que hi treballava va d i r al Comte qne i ' l - calia picar lunl, que no trOlCn sin pols, P U I X qne havien li'e-iuicolar la pedra. KM contesta que pagaria la pol com si l'os pedra. I la bona geni v a fer l'escala. Kl comte' cu va tenir un gran goig. per no es record ms lel pagament proms, l'n dels seus sbdits li'n tou memria, i ell r e p l i c : P a r a u l a donada, mai nu'- recordada. Compte d e m a n a t , j a est p a g a t , i no cl- don 111 u u mi-cruble maravedi-. D'altres version- de la llegenda diuen que en comptes d'una mesura d'or per cabs dc pedra ela pag a m b tres diners diaris, quantitat intima per a una feina tan d u r a . llon tamb diu que pag a m b blat barrejat a m b lerrn i pedres i tamb que, cu m e s u r a r lo, en comptes de d o n a r la mesura a caramull. segons llei i co-tuin d'aleshores, la feia massa ra-a. lli ha v i r - i o n s de la can en les quals quan la seva esposa li pregunta per qu pena. el comte r e s p o n : l'er soldades mal pagades. 1 a l t r e s versions d i u e n : l ' e r mesures mal rosades. l l o m diu que per haver aixecat l'esglosin del .Montgrony 'hi fu p o s a r el rel r a l com a record del sou altruisme, l ' e r tal es tenia un q u a d r e que hi hagu a la primeria del present segle penjat a les p a r c - del santuari, l'ortuvu u n a espasa a la

m i -emblava eslnr voltat de llames vermelles. IJI gent deia qne l'e-pasn era In rasota quo l'havia fot condemnar i per aixa estava tot voltat dc (liimos T.a figura representava, nua imatge de sant P a u . quo. eom a militnr. p o r t a v a espa-a i anava cobert a m b una capa vermella nuo nls nllpopulnr- -emblava los flames do l'infern. Kl bisbe de Vic fn r e t i r a r nqnesl on.idro. nuo avui <pot veure al mnsen episcopal d'aquella cinta!. FI comte era molt donat a In cacera i es pa sava ln ma ior part dol temps lliurat n aquesta expansi. T fou el CBS nuo una vegada que caava por Mnnthadm- -o li fu do nit i. com que tonia molta g a n a . corc un lloo "n poder menjar i re posar. Knmig do l i f all llunv l'iwv. va veure un llnmol. rSuiat por ln olarorela. fu u n a nu g r a n palau nuo s'aixooavn perdut enmig ne l ' e s p c i a hnscris TTi entr sense c a p recel i va trobar-se davant d'una gran taula molt bon parada i nlena do m e n a r s saborosos. Sonso pensat s*hi. os va asseure i - ttfff) n m o n i a r n ot uneixo-, !.<-- viandes i el- bon- vins anaven i venien tols sols-, i p o r ells mateixos os posveu n l'abast fla la seva m . Menj a compliment en qUantita' i qualitat. (Junn estigu -a'i-fot. atia' per la curiositat, e n t r p a l a u endins i fu c a p n u n a Cambra - u n i p toosa. ricament moblada, enmig de la qual bi havia un llit nuurnffle a m b set matalassos, r o m que os nen tia eansat, s'hi va ajeure i -'adorm bon aviat. Quan es desperta vn trobar-se nuo jeia al costal seu nnn p-entil d a m a , do grcia i de bellesa sonso p a r i . Kl eomte. sorpr- i a d m i r a t davant la inesperada pro-nein do la damn. agaf una de les candeles que cremaven on oncles canelobres i

JOA N

AMADES LES GENT MILLORS LLEGENDES

la hi acost, i n v o l u n t r i a m e n t vn caure una gota de cera al pit dc la donzella, que es deixond i va explicar al comte que era uua lama encantada i que, per efecte d'aquella gota de cera que li liavia toeat al pit, restaria encantada set anys ms. I.i deman que al c a p d'aquell t e m p s tornes, que ami) la seva presncia la desencantaria, es casaria ami ella i fra senyor d ' u n s g r a n s tresors que lii havia en el palau, dels quals era ella la guurdadora. Kl comte l ' A r n a u esper aquells set a n y s amb inquietud, p e r tal de poder sser el maril d'aquella dama i senyor dels tresors i del palau. F o u , per, cl cas que no pogu tornar-hi el mateix dia (pie complia cl terme. H i va a r r i b a r l'endem i trob la dama casada i que els tresors t a m b j a eren d'un a l t r e que havia estat p u n t u a l a desencantar-la. Aix el contrari sensiblement i li va f e r perdre la jovialilat i la bonhomia que tin- aleshores l'havien distingit i (pic cl feien simptic a tothom. Dea d'aleshores nasqu en ell una a s p r o r que va congriar entorn seu un llarg rosari d'odis i malvolences. Aix com lins aleshores bavia servit Du en tot el que podia i havia fet aixecar moltes capelles i esglsies, des d'aquell moment va sentir-se desafecte a les coses sagrades i fu amistat amb el diable, amb el qual van fer molta lliga. Kl comte l ' A r n a u possea una atracci estranya i excepcional. F r a de fesomia molt ferrenya, per tenia el do de la persuasi i una bellesa tota especial i diablica que el feia a t r a i e n t a les dones, que se sentien captivades p e r la seva p a r a u l a i per la seva vista. Coneixien prou b els seus costums, llicenciosos i perversos, i tamb sabien el p r e u q u e els havia d e costar la seva amistat, p e r

una e s t r a n y a simpatia Ics decantava cap a ell i sentien goig dc parlar-li. Els homes, per, li tenien un odi implacable i eren u centenars els marits, els g e r m a n s i el- pares que, rosegats p e r la set de venjana, sentien avidesa de fer-li p a g a r a bon preu llur d e s h o n r a ; per c a p no s'atreviu a encarar-s'hi, puix que tots el temien t a n t com l'odiaven. H a v i a entrat p e r totes les llars dels seus dominis, i dels de fora ms enll encara, i no havia desdenyat d'sser hoste dc la cabanya del carboner i del llenyataire, de la mateixa manera q u e havia visitat la casa del pags que menava t e r r e s . L ' a g r o r d e c a r c t e r el condu a uu g r a u exagerat de gasiveria. El senyor del castell de .Milany fou p a r e d'un infant i el comte A r n a u a p a d r i n a el nad. El bar de M a t a p l a n a li fu present d'un vestit p e r al bateig. F o u el cas q u e , al c a p de pocs dies de batejat, l'infant es mori. 1 el comte reclam al senyor de Milany el vestit del seu lillol, car, com que havia m o r t . j a no l'havia de menester. E l comte aleshores encis el vestit nub uu malefici que produa la mort de tots els infants als qual- el posaven. El comte sentia molt de goig que dins dels seus dominis na-qiie--in fora noies. Sentin, cu canvi, desgrat que nasqtiessin nois, que el dia de dem es podien convertir en els seus i ncinics. I n m a fu saber als seus vassalls que volia sser p a d r dels nois que nasquessin dius dc la baronia. A t o t s els feia present del vestit i cl donava al lillol segent, q u e m o n a com els altres. Aix d u r a n t uns q u a n t s a n y s va aconseguir que no sobrevisqus c a p noi dins del territori de la b a r o n i a , fins que s'adon que. privant-se d'enemics per mitj

J U A A! A

MA

P I

S
el dc Ics egiies. 'fot el que s'havia d e t r a g i n a r i t r a n s p o r t a r buvia d'esser dut a eoll. El comte l'Ai nan se sentia amo i senyor de tots els conreus que - feien dins dels seus dominis i de lots els truil.- que es collien. E l blat s'havia d'anar :i batre en una g r a n era, i ell eu persona vigilava la tema. T o t s els sbdits, homes, dones i infants, hi haveu d'acudi i i de treballar u la desesper:.-.... d o n a n t Voltes p e r l'era a lall d e bou o d'egua i sota la fria del s e u tuet. R e p a r t i a el blat ui seu albir. Als pocs vussulls que tenia dc bon ull. els el donava en a b u n d o r , i als altre-, noms u n a miqueta q u e u o els a r r i b a v a ui per a uu parell dc mesos. 1, si algu dels qui eu tenien de sobres en donava g e n s als qui patien t ' a i n , el loiute li l'eia sentir tol cl pes del seu domini. BI eomte 1 A r u a u v a sentir-se malalt d.'uua malura e s t r a n y a que c a p metge uo li entenia. Peu acudir al castell els metges mes bons i els saludadors i adobadors que g u n d u u de mes fama. l'er tul (pic el guarissin els paixia i els tractava a cos de rei. Kn veure que no li endevinaven ,.| mul, s'enfellonia i els feia p e n j a r . l'er t i . acud al consell d'un bruixot mol anomenat que li ponder la virtut d'una aigua que rajava vora d'una m a - i u que es t r o b a v a damiiii: del cam \ull d'Olot a P e r p i n y , vora d'aquesta vila. El coiuto visit la l'.ul, vn b e u r e u aiguu i a l'instant recobr la salut. I.a font encara avui coneguda per l'oiil del Comte, i cl mateix om va p r e n d r e cl ma.- que s'aixeca al 11 u la vora. AI comte, li ugruda aquella aiguu, que volgu conduir lins al seu castell, i es propos que la font rags al puli. per tal d e |>odcr ne iiiirc t a n t a f i n en volgus -!. gens d'esfor.

d'aqiie-t sistema, lamb ps privava dc l ' i . . . . - i|ue coureessin les terrs. El comte p a g a v a t"- els i n but qui- havia de satisfer al rei < > a d'altres cavallers sempre amb bestiar: cavalls, vedells, moltons, porcells, ctc. Alians de lliurar-] os en paga nu ui els t'ein menjar un gra encisat, que feia que les bsties, aixi que es trobaven soltes, e m p r c n g U ' --in el cauii de llur corral 0 q u a d r a i q u e I, ii: i p altra \ e g a d a a la barouia. l ' e r lluny que fossin i per diticultats que lu bagues pel eaiui, un-- ;ard o ui.- d'hora, segons ets dies (ple durava cl viatge, els animals retornaven al seu corral. Aixi el comte satisfeia religiosament els -seus deutes : pagava puutualluent tot- els t r i b u t - , Sense i.iinvur cl -ell painmoui. Diuen que el comte 1 A r u a u no volia que dius dels seus dominis hi hagu- altre animal gros que el seu cavall. C a p dei- -cus vassalls no podia sser gSal d e tenir cap egua ui bou, ni dhuc c a p ase. Una vegada u n r u c p e r d u t e u t r cu el terme de lu seva jurisdicci, i u pags que el va veure va crrei a esquivar lo per por de la fria del senyor. El comte, en saber-ho, com que ell uo bo havia vist, dubta de si cl vuall tractava le t e r tugir l'ase o d'aiuoixar-lo i apodcrar-se'n. Davant el dubte, va creure convenient castigar-lo, i el fu p e n j a r del incrlet me- nit del castell, per tul que el cstig servis d'exemple a tots els vassalls. Com q u e lio lu podia haver animals dc fora, ni de tir dins dels dominis comtals, Iotes les feines de conrea de lu t e r r a i tot I t r a g s'havien de fer B forca de bra i dc s a n g humauu. En llaurar, els pagesos havien de fer l'onci dels bous, i en batre,

JOAN

AMADES

I.ES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

217

Crid els seus vassalls mestres de cases i els va dir me s'enginyessin per construir una mina <pie per sota de lu muntanya ports l'aigua des de P e r p i n y fins al seu castell. Tots li van dir (pic f o r a d a r t a n t a roca era impossible i (ple potser Pobra fora intentable fent un rec descobert en lloc d'una mina subterrnia. El comte volia que fos precisament una mina i no un rec, per por (pic d u r a n t el curs alg no li prengus l'aigua. Irat perqu contradeien la seva voluntat, el comta fu p e n j a r tamb els mestres de cases i decid l m p r e u d r e personalment lu direcci de l'obra. Fu a c u d i r tots els seus vassalls i els fu treballar oc nit i de dia ami) tota activitat. 1 diuen ipie bi van m a l d a r -et a n y s i ipte no van aconseguir fer ms que unes quantes canes de mina, i que la fria del comte no p a r a v a de fustigar-los i atiarlos a la l'eina. A la l'i (d comte va reconixer que ids mestres de cases tenien ra i desist del seu propsit. l'd eomte l'Arnau exercia damunt les dones dels -ens vassalls un domini senyoria] molt ms abusiu del que permetien els usos i costums del seu temps. Pots els seus sbdits, el dia que es casaven, en eixir de la cerimnia es veien obligats a p o r t a r la muller al castell i posar-la a la disposici del senyor. Kra corrent (pie l'endem el senyor la deixs t o r n a r amb el seu marit. Molt sovint, per, .1 comte l'Arnau les feia r o m a n d r e al castell dies, setmanes i d h u c mesos. S e m p r e (,11 al castell hi liavia un convit, el comte feia a c u d i r les donzelles ms gentils i ms boniques i, mentre ell i els seus companyons de boira menjaven, les pobres fadrines s'havien de passejar despullades pel voltant de la taula aju-

pides i recollir les cireres que els e n t a u l a t s els tiraven. E l temps de les cireres era de vexaci i de martiri per a les pobres donzelles vassalles del comte. 1 hom diu que, uu cop mort, per tal d'esborrar el mal record de l'abs senyorial, dur a n t molts a n y s 110 hi hagu c a p cirerer ni va entrar cap cirera dins dels dominis de Mataplana. E l comte va e n a m o r a r la graciosa dama Blanca de Pradell. Desprs d'havcr-la seduda, quan ella el requer per casar-se, ell li digu qu j a ho era i que tenia una llarga liilada. La dama, indignada, li tir en c a r a la seva vilesa i el tract de baix i d'innoble. Les seves paraules feriren l'amor propi del comte, que, foll de rbia, l'estimb daltabaix d'un dels ciugles del Montgrony, que la llegenda qualifica encara de Salt de la Dama. E n dies de calma, u migdia, hom encara sent el clam planyvol de la dama que puja del fons dc l'abisme. E l comte l ' A r n a u era amic de totes les encantades de la c o n t r a d a , que l'ajudaven i el protegien eu tot i p e r tot amb llur poder s o b r e n a t u r a l . L'encantada de les coves de Ribes li va d o n a r una espasa meravellosa (pie tenia cl do de ferir s e m p r e que era treta de la beina. Si el comte la desembeinava, feria alg o altre sense ni tocar-lo ni tan sols veure'l. Lu geut en parlava amb temena tot d i e n t : L'espasa del comte Arnau fereix s e m p r e que la trau. El senyor de Ribes tenia una lilla molt a g r a ciada. El cavaller del castell de Queralbs n'estava enamorat, per el p a r e de la donzella no hi venia b. El de Queralbs acud a d e m a n a r ajut al comte

JOA S

A SI A li li S

I.fs

cr.vr Minxrts

umgrndks

l ' A r n a u . Aquest deman la protecci de l'encantada del Prestill p e r poder p r o t e g i r el seu amiej (pie conced a la d o n / d l a el do d e p o d e r vular sense ales i s o r t i r des del castell del seu estimat, I roscant pel- aire-, sense t o c a r p - r r e - a terra. Aix pogu liurlar la g r a n vigilncia a qu estava

otmesa.
Una altra llegenda explica tot d'altra manera la intervenci del comte l'Arnau en els n de la i.. /.!la del senyor de Bibes amli el j o v e oavaller de Q u e r a l b s . BI de Itibes veia a m b mals ull- el festeig dels joves e n a m o r a t s , i un dia. i r a t , digu al galant q u e UO li d o n a r i a la m de la -eva tilla ni que es valgus 'lel comte l ' A r n a u . 1 el donzell li replic q u e el mateix eomtc en persona a n i r i a a demana i -la-bi. Aquella nil mateix al bell punt d e Ics iot/o p e r tots aquells verals - va s e n t i r la t're-sa del g a l o p a r dc.-entrenat! d 'un cavall, tul Voltat de llaniarades. q u e volava i snlliiva d 'un cim dc m u n t a n y a n l'altre. Kn a r r i b a r al peu del ea-iell - t r a g u una daga i clav un escrit al peu d c la tincstni de la torre major i se'n torn mig volant i mig saltant com liavia vingut. I.endem les guardo.- del ca-tcll trobaren aquell escrit i cl portareu al -enyor, que qiut' el lleg rost ms m o r t que viu. Kra ilel comte, quo li deia quo. dol sou nom. mai ning no II'haVia lot burla, i, j a que ell no el considerava com mereixia, el raptava per a la nit vinent, Kl senyor do Kibes e n llegir lo rest fred d'esglai i tant com ell la seva lilla. l'assada una estona, el cavaller reaccion; cregu q u e u n a nima no podia r e p t a r lo i pens quo devia sser Ull ardit dol g a l a n t . Crid la -eva gent i els mim q u e la nit

vinent muntessin una vigilncia beu estreta lot al voltant dol castell i q u e engeguessin contra qui es presents, fos qui fos. Totes l e - guarde- aix que fosquoj Os van e s tendre per l e s t o r n - i j>er l o s muralles euuuerletades del castell. 1 vers mitjanit sentiren la l'res.-a estranya del cavall infernal que mig volava mig galopava -aliant de cim a cim com uu esperit;.l tot Voltat d e llaniarades i llenant tot u u rastre de foc. L'esglai -'apoder dc t o t s . q u e no van tenir esma d'cngcgar-li cap ballesta, alhora que exclamaven: Kl comte l'Arnau!, el comte l'Arnun! La lilla del senyor, qUS des del mirador ho va veure, caigu desmaiada als braos dol seu pare i quau es deixond senti com el cavaller la besava i li deia: Sers l'esposa del j o v e cavaller de Queralbs I l'endem mateix v a n comenar els preparatius dc les noces. Des d'aleshores mai ms ning no s'atreveix a jurar pel eomte ni a treure'l en testimonial g e per por que no es presenti, L'encantada del Prestill lliur al comte una quuutitut de diner- d'una lm--a, a la qual tenien la propietat de tornar -empro. Kl nuiite se'lpodia gastar t a n t e s vegades com volgus, puiv que al moment j a e l - tornava a tenir dins. Aquestdiners meravellosos li donaven uua riquesa sense fi, que li permetia d'afrontar les empreses nis difcils, car mai no s'havia de deturar davant el cost. L i mateixa encantada tamb don al eomte uua pedreta bonica que, passada por la cara. li feia

LliS

CENT

MILLORS

LLF.CF.SDHS

220

JO A N

AM AD li S

adquirir atracci dc tota dona que se'l mirs. Quan volia provocar l'admiraci d'una dona, no li calin sin passar-se per la cara la pedreta., Kl senyor de M a t a p l a n a comptava, doncs, amb tres dons de meravella que posaven tot el mn sota els seus p e u s : l'espasa de virtut, els diners inexhauribles i cl talism de l'atracci. I, aquestes grcies. Ics devia al favor de les encantades, i no pas a l'amistat del diable. P e r a la follia del comte l'Arnau no hi havia res s a g r a t . I n dia que anava de cacera, pels voltants del monestir de S a n t J o a n de les Abadesses se li fu tard i e n t r al convent a demanar sopluig. Kl reb la m a r e abadessa, q u e e m d'una bellesa sen-e pari, i el comte si- n'enamor. Des d'aleshores cada nit l'anava a veure. Passava per una mina que. segons nus, s'obrin entre Gombrn i Campdevnol, i, segons altres, tenia l'entrada n la claustre del monestir de Ripoll, Hom creu que e n c a r a e s conserva t a p a d a a m b una g r a u llosa, de manera qne sembla uua* tomba, l'er n recrrer a q u e s t a mina calien set hores, i era t a u alta, qne el cavaller bi podia passar muntat eu el seu cavall de foc, q u e volava com el Ham]). Aquest cavall, l'hi enviava el diable per tal que pogus cometre el seu pecat de sacrilegi i t e n i r aixi ms segura la seva nima. A la sortida de la mina bi havia una grossa anella, o n lligava el cavall m e n t r e ell romania al convent. Quant a la sortida de la mina, segons u n s e r a als afores de l'edilici, i, segons altres, dins mateix ile la claUStra, on diuen q u e no fa p a s gaires anys encara es conservava l'anellassa. Kl comte havia de t o r n a r a M a t a p l a n a abans del cant del gall. puix que al punt de l'alba el cavall se li

hauria fos i hauria restat impossibilitat d e s e g u i r la seva via. H o m diu que la m a r e abadessa, espaordila davant la follia del comte, va t e n i r un sobresall tan g r a n . que es mori. i ell, fora de si. se l'emport dalt del seu cavall m u n t a n y e s enll. Les monges, per d e t u r a r el comte, van t a n c a r amb set p a n y s i set claus totes les portes i totes les finestres; per ell. com qne comptava amb l'ajut del diable, passava rabent a travs de les portes tancades igual com si no ho haguessin estat. Hi ha versions de la llegenda segons les quals el comte s'enamor d'una gentil pageseta que do totes maneres volia fer la seva esposa. Ksborronada la noia en snber-ho. a b a n s dc caure entre Ics urpes del senyor es fu monja per tal d'estar g u a r d a d a . Advertida que cl comte la volia r a p t a r del convent, va fingir-se morin. P e r ni aixi no se'n salv, p e r q u cl comte una nit va s a l t a r les tpies del convent i l'an a robar. Kl comte se sentia tan follauu nl enamorat d'aquella donzella, que j u r que fra seva viva o m o r t a . l'er aix com a cavaller que e r a . volgu complir la p a raula, i. en veure que no l'havia poguda assolir viva. se l'emport quan cregu que era m o r t a . D e s p r s de cometre el sacrilegi, se'n va a n a r a confessar. Kl sacerdot s'esfere d a v a n t d'una p r o fanaci tan execrable i li digu que no el podia absoldre. Kl comte, en to solemnial, li d i g u : Q u i no vol absoldr el -enyor no pot absoldre els servents. Clav un c o p d'espasa al sacerdot i el deix mort dins mateix del confessionari. P e r aquesta nova p r o f a n a c i i aquest sacrilegi rest condem-

JU.IN

AMA DUS

LES

CENT

MTLLOKS

LLEGENDES

--3

nat 11 nu poder oir mai ms mi--n ni lan sols e n t r a r dins de c a p esglsia, lli lia qui liu que aquesta damnaci li pe m o g u d'un dia que, menin- passava il rosari al castell '!< M a i a p l a n a . e b gals movien fressa i avalot i els tir els rosaris al damunt per tal d'esquivar-1. A l'instant va ntif-se uua v e u que baixava ilel cel que ileia: Qui tira els rosaris al gat del tel resta condemna) 1, des d'aleshores. a i \ i que tract Va cl'aenstarse a una esglsia, una fora irresistible e l n'apariava. l ' n a altra versi diu, encara, que el comte va e n a m o n i r - s e il'una monja que D O i ra pas l'ubadcssa. P e r tal d'esquivar les intencions del c o m t e la monja fu eom i s ' h a g u s m o i l . I.i v ,n g u a r n i r uu tiimiil enmig do l'esglsia, com se solia fer q u a n morin una monja. Kn p r e s e n t a r ' el cavalier por ra pla r-la. la va creure moria i se n'an, lli ha qui diu que el eomle e- va agenollar als poli- dol timiil i res unc oracions por a l'nima de la qui o-timava. Ella i B va poder contenir u n sospir que la delat. Kl comte vei aleshores que no era morta i so l'emport. Hi ha. encara, un a l t r a versi de la tradici pie suposa el comte l ' A n i a n prim- del convent do Itipoll i possedor d'una virtut i d'una castedat que ei menaven pel cam do la santedat, Kl diable en va tenir enveja i el volgu perdre. Va encendre en ell el foc de la luxria i el tempt fins a fer-lo pecar. Amb el pretext do convenincia de poder-se comunicar tothora p e r camins ignorats de la gent, per tal de poder-se defensar

eu ea-o- d. guerra, cl eointo havia fet construir uua mina que condua tius al conveni de Sant J o a n . i cada nit anava a visitar les monges, que, rosogade- tamb per le- temptacions del diable, havien caigut on aband de la regla i dol- pro aptes que els imposava. l ' n a a l t r a versi, de la llegenda diu que el convent que visitava el eomte no ora el de Sant J o b i . simi el do Sant Amaii. que os I robava al cim d 'una m u n t a n y a del terme d'aquesta poblaci, q u e encara avui s'anomena de Sani Aman. i q u e . segons la tradici, no \ a e s t a r coronat per uu conveni, sin |>er uu castell que ora dol comte l'Arnau i nue tamb era anomenat com cl convent. Aquella m u n t a n y a estava molt emboscada j oferia un lloc molt n propsit per a la cacera. Molls caadors, q u a n el- sorprenia la fosca pel bosc. davant la dificultat do b a i x a r a poblat, acudien a d e m a n a r posada al conveni. 1 hom diu que los monge- els acolllCII dc manera molt lliure i llicenciosa. D'aquestes monges es va dictar uua can, encara p o p u l a r , qne hi fa referncia, llom diu tamb d'aquest conveni quo el comte, m u n t a ' en el seu brau COrser, cada nit pujava a visitar li monges i. com on el do S a n t J o a n , lligava el cavall p a r t defora del convent on una grossa anella ela vada en una pedra, l'a uns qu m i - hh\ - que iinpagesos van baixar des d'aquell cim uua pcdni en la qual hi havia clavada una anella dc ferro que segons ven p o p u l a r era la quo feia servir el eomle. Aquesta pedra va restar molt de tompvora dol Rantnari del Montgrony, i la gent la mirava amb admiraci. Kl Cel volgu castigar les monges p e r llur viila llicenciosa; fu desencadenar una tempesta, i un

JOAN

AM AD E S

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

ll:ini|) caigu (lainiinl ilel convent, l'incendi i el convert en uu munt do pedregall que s'ha conservat lins ara. Hi ha certs moments, sobretot els dics quiets i vers migdia, que. si hom escolta amb tota atenci, de les prcgoncses insondables se seut el gemec profund i llastims de les monges, que es dolen ilel sofriment u qu les va conduir llur pecat, Versions menys esteses de la tradici conten el mateix dc les monges del convent de Vidabona, i la veu p o p u l a r diu que .justament el nom sing u l a r d'aques! convent prov do ia vida regalada i fastuosa qne es donaven les monges, oblidant-se de l'austeritat de la regla. D'altres versions, ms escasses encara, tamb fan el comte amic de la comunitat de monges penitents de S a n t a Magdalena de Solallong, les quals hom tamb explica quo visitava cada nit. El comte l ' A r n a u tonia al seu servei, o com a criats, dos gats negres molt grossos que, sobretot quan sopava, li feien llum amb dues candeles de cera negra qne com ms cremaven ms creixien, l ' n a nit, (pum el comte t o m a v a de les seves malifetes, trob un dels g a t s , que es deia A r n a u , que l'esperava dalt do la roca del Qall, vora dol g o r g dels Banyuts. El gat crid el comte i li va dir que cl segus. El cavaller desembein l'espasa i envest el gat, a m b el qual va sostenir una gran batussa i el m a t . E n a r r i b a r al castell va explicar a l'altre g a t el que li havia passat. El gat es va p o s a r fet una fria. I.i va dir que li havia mort el seu germ, que era l'nic que s'estimava en aquest mu. Se li tir al coll, l'agaf fortament amb les seves u r p e s i se'l va e m p o r t a r c a p a l'iufern.

H i ha qui diu quo aquesl cas no pass al castell de M a t a p l a n a , sin dins del pou o aven de S a n t Ou, que s'obre per damunt del Montgrony. Aquesl pou s tan profund, que mai no se n'ha pogut assolir el fons. Una vegada una p a s t o r e t s que Blava per aquells verals volgu sabor si ora gaire profund i va comenar a engegar fil pou avall. J a n ' h i havia amollat tretze l'usades i encara no n o t a v a senyals que arribs al capdavall Tot d'una va sentir una veuota tota ronca, estranya i rogallosa que des del fons de tot d e i a : T i r a fil, tira fil; b en pols t i r a r fins que el mn s'acabar. L a pastorets va fugir tota esporuguida. Aquest pou, el va fer b u i d a r el comte l ' A r n a u . A mig aire del can hi havia una cambra que li servia de catau i era on t e n i a p e r servents els dos gals. U n a variant de la tradici diu que els servents del comte no eren dos g a t s , sin dos bocs. que li feien companyia com a amics i emissaris del diable i que el vigilaven contnuament p e r tal que no fes c a p bona obra i sobretot p e r q u no adors Du. El boc germ del (pie el comte liavia mort precipit el cavaller al g o r g dels Banyuts, d'on hom creu que e n c a r a surt on t o r n a r a la t e r r a per e m p r e n d r e la seva carrera infernal de cada nit. Diuen quo aquest g o r g s una de les portes de l'infern. Els p a s t o r s temen p a s s a r amb la ramad per aquells verals perqu creuen que del fons del g o r g s u r t a voltes un boc o un m a r r negre que es barreja entre cl bestiar, damunt el qual t molta atracci, i que quan se l'ha fet seu es llana al g o r g i tot el r a m a t el segueix. Aquell

JOAN

AM AD E

LES

CBNt

MILLORS

LLBGBNDBS

boa o m a n i quo s e m p r e s negre, no s altre qne ol diable, q u o aix ha fot p o r d r o molts r a m a t s i mnli bestiar, TTntn prou qne cl pou do Sant On eomnnn amb los (Toves d o Rihcs i onp t a m b dna n In claustr dol eonvent de Banl -Tomi, por nn passava el hrau navaTler. TT ha nn conducte qne monn e a p a l'inforn. i p o r i ll oi cnmto eormmcsva nmh el diable, n i n s i l i ' ln cambra om' li oiiardaven ol g a t s , ol comte fnin le seves maqninaeinns >ntrp i diahlioups. TTi ha qui ovplPa In fi del enmto bon n l t m Pnr* d a m u n t dol pon do Banl On h havia nn a r a n castell nn practicava els mnls nsos. T ha on! diu nno or on "1 e n - M i do Blancafort, o do
1110111
-

leS

TV -iniPs.

P m i de los m a l a u r a d e s quo van onnvo sota la fornia dol cnmto fou u n a eoomfina do OTll On. PI enmlo. contra tntn llo i rn. ln volrn f e r la sovn esposa, T.a pobra dama lii vn consentir molt a ponlrnonr. p p r oonfiavn on In neva bona fo on los spves p n m n l e s mnnvn"iios. T n onp fnu ln s p v a mnllpr. ol onmlo ln trnet nmb tota ! durp^n. ol r i g o r i ol dosnfpoto qup li eron p r o p i s . T,n dnmn pnfin on silonpi. esperant ono ol sou m a r i t s'l menaria. Kl eomto, per. bon nl oonfrnri. eom mos anava a m b nis duresa la trnotnvn. T,n pobra ilnm.n. desesperada en venre qne no podin nennsp(rnr l'pntpndrimont dol s p u marit, noud nl sou g e r m on domnndn d'ajut. Rnnt Ou an nl pnsfoll ppr tal de rpponvenir el seu c u n y a t . E l onmle havia donat ordrp que no ol deixessin e n t r a r i q u e ol fossin m a r x a r a e m p e n t o - i calia. E l s servents \ n n pomplir rl manament de llur senyor.
T

Les p a r a u l e s dolees i convincents del sant no pogueren fer o b r a r els servents de manera cont r r i a a les o r d r e s quo havien rebut. El sant anatemitz el comte i el castell fatdic on s'havien vessat t a n t e s llgrimes de dolor i on s'havien ofegat t a n t s gemecs d'oprobi i vergonya. Aix quo hagu p r o n u n c i a t cl d a r r e r mot, tot el castell va precipitar-se nl fons de l'infern, engolit pel pou do S a n t Ou. P e r entre el terrorfic cataclisme s'aixec una ombra blanca que se'n p u j c a p al col. Era l'nima dc la pobra muller del eomte. Hom creu que el comte fou einmonat a l'infern do viu en viu i que encara no s m o r t avui. L 'ombra que molts ban sentit, i dhuc han vist p a s s a r , no s p a s la seva n i m a , com creuen la majoria, sin ell mateix on persona, que e n c a r a volia furis flnsfomnnt i maleint a desdir tal com feia un miler d'anys e n r e r a . La fi dol comte l ' A r n a u s'explica encara d'altres maneres. Honi diu que eren t a n t e s les seves malifetes, que superaven les del diable, i (pie aquest, temors quo no arribs a s u p l a n t a r - l o , se l'emp o r t c a p a l'infern. Diuen tamb que va emportar-se'l el mal esperit. I encara hi ha qui creu que, adolorit ol Cel per t a n t a m a l d a t , envi un ngel a la torra p e r q u ol fes desaparixer. Ln tradici no diu p a s com. per s que no se l'cmp irt p a s al cel. L'nima del comte l'Arnau tou condemnada a \ a g a r e t e r n a m e n t p e r tot el que foren els seus dominis. Totes les nits, cap al l a r d , s u r t do l'infern cavalcant ol cavall do foc, c a r r e g a t amb la monja que va sser la seva estimada, i, rnhont com el l l a m p , volia i ms volta d'ac d'all, esperita! i cufcllonit, sense reps ni descans.

lli

JOAN

AMADES

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

130

Vn seguit d'un estol de gossos qne clapeizen i lladren sinistrament quan passa sempre a altes hores de la nit, voltat de llames i traient foc pels ulls. p e r la boca i p e r les orelles, igual quo el seu cavall, que no se s a p hen b si corre o si vola, p o r q u e a m b cada potada estn un raig do foc com una flamant regnem. l'er la boca llana bromerades enceses q u e omplen d'una claror sinistra tot l'espai per on passa. -'.s molla la gent q u e l'ha sentit p a s s a r i que s'ha estremit dins del llil en Sentir cruixir Ics portes i les linestres, p e r efecte del \ c n t impetus que aixeca quan passa rahent eom el llamp. Per alliberar-se do la seva acci la gent sota els llenols fa '1 senyal de la creu i diu un parenostre. l ' n a versi do la llegenda eren que ol Cavall - negre i que on c r r e r rcnilla contnuament de manera sinistra, p e r quo els renecs i Ics blasfmies dol comte ofeguen els sous renills. Kl eomte surt sol do l'infern i ii >rrc en e s b o j a r r a d a carrera sonso sabor ni q u i fa ni on va. Kls gossos ol segueixen ndolorats. clapint i udolant foramoni. A llur pas se'N afegeixen tants llops com el senten, a u g m e n t a n t aix la cridria i els hramuls. Kl comte fa c a p a un engorjat del Freser, p r o p dc Campdevnol, on troba la seva estimada, que l'espera, i la puja dalt dol sou cavall. Tots dot segueixen la cursa e s b o j a r r a d a . Do sobte s'aixeca un crvol blanc quo gossos i llops empaiten adelcrats amb afany sinistre. Kl crvol, c a m a l l a r g i ms lleuger que els sous perseguidors, aconsegueix

escapar wi.

C a n s i llops. enfeUonita p e r la p r d u a do la prosa, s'abraonen damunt del comte i de la eva estimada i d l devoren i esmicolen a queixalades I aleshores el vent es detura i paren els

lladrucs dels cans, els renills del cavall de foc i les llastomics del cavaller esbocinnt, i uo se'l tornu a sentir lins l'endem, que reviu i .-un novament de l'infern, seguit de tota la t e n i m q u e li l'a comp a n y i a , per a repetir el mateix del dia a b a n s i de t a n t s i t a n t s dies, mesos, a n y s i segles com fa que dura. l l i ha qui creu q u e lu c a r r e r a infernal lineix al -Montgrony, on fa cup el comte, emps per la cursa desentrellada, i, sense saber qu es l'a, s'estimba cingles avall i aleshores p a r a cl vent. Kn a r r i b a r a l'abismi-, cl cavall dna una potada a la roca i deixa l'empremta do lu seva pota, indret que encara avui la gent assenyala i qualilica de " P e t j a d a del comte l ' A r n a u " . Kl comte i la seva c o m p a n y a moren, per tuut, estiuibuts i n o esqliarterats, segons rchilu l'anterior versi. l l i ha qui diu q u e el eomte l ' A r n a u volta contnuament, sense deturar-se ni de nit ni de diu, sin q u e de dia r o n d a per altres indrets molt allunyats i desconeguts i .pie per uix hom no cl sent. Noms | dues hores de reps diries, en premi de Ics moltes esglsies que fu aixecar i construir. T e r r a que conqueria, hi feia aixecar u l'instant min esglsia, que sempre dedicava a sant Pon-, 'fotos los del II i polls i de les contrades venes ou el comte tonia intlunciu i q u e estan posades sota l'advocaci del sant apstol t'oren aixecades p e r ell. H o m creu que el comte l'Arnau tamb volta p e r sota t e r r a . All volta i ms volta, tamb sense poder p a i u r mai. P e r testimoniar que ciicaru corr e , cada nit dna uu c o p bon fort a la roca dol masss del Montgrony, cop que molta gent ha

JOA N

AM AU I. A

IMS

VtSliT

MILLORS

LLEGENDES

sentit ben b. l l i ha qui diu qne s nn cop le pota del seu eavall, i qualifica el soroll de Po ladu del eomte l ' A r n a u '. T'run.-itar c a p nl t a r d pels p a r a t g e s per un sol voltar el comte s molt perills, puix que hom hi |M>t l o p u r , i els qui tenen aquesta desventura resteu eneisats eom ell i participen de lu seva damnaci, i, p o r t u l s pi -r un impuls q u e els dna el diiuoui, cl segueixen sense voler i s'afegeixen a la llarga corrua dc pobres dumiiuts que han caigut en la desventura d'haver -lo vist i qui-, com ell, bon de voltar i mS voltar mentre el mn ser mn. l l i ha qui diu que la g r a u fressa que se seut quan pas.a s pas el clapir dels gossos, com diuen molls, simi el bategar dels molts milers i miler- de p dires desventura:- pic, d u m n a t s com ell, li tau seguici. No se s a p de liillgl de la g e u l d ' a r a q u e 1 hagi visi. per., et diu de diversos vells, m e . - i alenis i Coratjosos pic cl jovent d'avui, que en sentir-lo pussar havien mirat p e r les escletxes del- porticons i havien ben vist com era, i n'havien p o g u t d o n a r r a a l'all ra g e n i , i per aix se - a p cl q u e se'n s a p .
III

El comte l ' A r n a u , en morir, des de l'infern sentia gelosia por la seva muller i per les sevenllos. Cada nit, cavalcant el seu cavall de f o c es presentava a la seva esposa per v i g i l a r i a , que no s'hagus t o r n a t a c a s a r ; li preguntava p e r les seves filles i per lu marxa del castell i li demanava q u e li dons una e les noies perqu li t e s comp a n y i a , encara que fos la ms xica de totes. Cada nit sostenien una llarga conversa que s e m p r e era la mateixa, de la qual es fu lu coneguda can. Cada vegada que lu dama pronunciava el sou nom. el comte, tol ell fet uuu tlamurudu, se li

a n a v a p e r t i r a t ul d a n i u u t p e r c r e m a r i a i pel p o l l a r .se ii lu seva uliuuu c a p a 1 iineru perqu ! ie-> > e ; . . j . . . . . . . . . . p e i o , aix que ella anomenava Deu i lu verge taria, el comte reculava, ferit pel mut q u e li i c i a noms de seutir els sants noms. l l u m diu que ia .Mur.' dc Du dc i l o u l g r o u y , Prenent wuu, visit la pobra m i . . . del mul couite i, coiupudiui-lu, li aconsell que q u a n se li presents pronuncies el nom del seu r Ul i q u e confis eu lu neva protecci, que mai no lu deixaria, l'er aix, quan cl eomte li p r e g u n t a qui t per comp a n y i a , ia muller li d i u : Du i lu Verge Maria,''. Segons iu creena, ais qui moren cu pecat uiortui, uo .-e is poUen dedicar oruclous ui se la p o . f e r b des d e la t e r r a i les misses i els s u f r a g i s els l a u m e s u w u l mul. l ' e r ui.x cl eomle demup a v a u la seva m u l l e r q u e u o li tes f e r l'oferta, perqu encara li uouuvu ms pena. L'oferia se sobu f a r d u r a n t tot u n uuy seguit, desprs de lu mort. Consistia eu uu pu posat dins d u u cisteli de forma especial i en cinc candeles que hom feia c r e m a t durant la missa. L muller dol eomte vu vendre lot el seu pu triuioui uls Pins i d e s n el producte a almoines per als pobres. E i n s no fa pas gaire t e m p s que a lu claustre del monestir de Kipoll feien una caritat u lu bona memria del comte. Els qui lu rebien no podien donar-ne grcies ui p r o n u n c i a r p e r n - cl nom de Du en rebre-lu. Al comte 1 A r n a u , com u a m i c del diable i enemic de Du. lins li sabia greu que la gent ois m i s s a ; |.er. mancat d e p o d e r d u r a n t el dia igual que el- ssers diablics, uo podia cvilar que la geni compls a m b cl precepte. I.a nit d e N a d a l .

JOAN

AMADES

LES CENT MILLORS LLEGENDES

aixequen enlaire les balladores en senyal de joia perqu han p o g u t alliberar llurs companyes del jou desptic del senyor i del mal us que eu tem. Aquesta dansa, que encara es balla avui a ( anpdevnol, s anomenada " I . a gala es a dir, la testa o la joia per l'assoliment de la llibertat.

per, que ]><><iia fer s <l<; la seva fora, frua del urani els qui anaven a les matines i a la missa del gall. Aquella nit voltava per tot el territori que liavia format els seus dominis i, cavalcant el seu cavall de foc, empaitava i volia encendre i a g a f a r els q u i trobava. I n i ran i molts anys, la pobra gent q u e viviu en masies i eu despobla! no pogueren a n a r a la missa del gall p e r p o r tple el eomte l'Arnau uu els a t r a p s . Un capell del .Montgrony, per, uu any el conjur i des d'aleshores que D0 se l'ha tornat a veure la nit de Nadal. Va -scr t a n t a la j o i a que van sentir els vassalls ilel comte eu seulir-se alliberats del seu j o u desptic, que, p o r t a t s p e r I entusiasme, feren uua dansa amb lu quul vau voler simbolitzar p r i m e r el domini del linat senyor i desprs l'esclat de j o i a d e veure's lliures. Kn aquesta dansa el c a p danser, que vol r e p r e s e n t a r cl comte, surt u ballar p r i m e r a m b In batllessa, la campessa o mcslressu del camp on es fa la dansa i les q u a t r e piivordesses, i, com un senyal de domini damunt totes les dunes vassalles, balla sol a m b totes elles alhora i de t a n t en tant Ics ruixa com en senyal de senyoriu i d e pertinena. Q u a n bi ha balla: prou, cedeix les seves companyes a d'altres balladors, que j a les esperen i als quals toca ballar-hi per dret p r o p i . Kl c a p d a n s c r , p e r , no a b a n d o n a cl ball i dc tant en tant segueix ruixant les balladores amb a i g u a d'olor, q u e p o r t a en u n a alraorratxa. Ell va a cercar la balladora escollida, li fa d o n a r u n s tombs de dansa i desprs la cedeix al ballador q u e ha manifestat desig de ballar hi. En acabar la dansa hom balla una c o r r a n d a . Dividits BO g r u p s de ipiutre. u la d a r r e r a nota els balladors

Elisenda de Montcada
Un p a t g e molt gentil i molt gallard va enamorar-se d'Elisenda de .Montcada quan encara era nina com ell. Un dia d patge va d i r a la seva graciosa i petita senyora que, si fossin g r a n s , d e molt bonu g a n a s'hi casaria, puix q u e sentiu per ella un amor fervent. La nina li contest que eren massa i n f a n t s , q u e a i x d e casar-se e r a cosa de gent g r a n i que quan fossin g r a n s ja es casarien. V a n p a s s a r a n y s i cl patge i la gentil pubilla de Montcada vuu fer-se g r a n s , i un diu el palge, en edat j a casadora, va repetir u la donzella el seu sentiment, i ella va dir-li que no li desagradava, per que el seu r a n g no li permetia casara m b un p a t g e , s i n q u e c o m p o r t a v a casar-se amb un noble cavaller. El patge replic que, si no trobava a l t r e impediment que aquest p e r a sser la seva muller, ell cercaria honors i noblesa per a poder-se c a s a r amb ella. Aleshores hi havia una g r a u g u e r r a amb els moros, i el p a l g e se n'hi va a n a r . Va lluitar amb t a n t a ardidesa i amb tant coratge, que el rei li don ttols i honors suficients per a poder-se enc a r a r a m b la gentil dama de Montcada. El p a t g e ,

'14

JOAN

AM AD li S

LHS i BJvT MII.I.OHS

LLBGBNQBS

coratjs i a n i m a t , t o m a a la seva t e r r a i tot seguit present a la <louzella dels seus amors, i li Conta Je seves u - . a t u r e s en la g u e r r a i els tiluls iue havia g u a n y a , g u e r r e j a n t , o,ue b eren p r o u perqu jKigus >ser la seva muller. La donzella li replica q u e li e r a cert el que li deiu, p e r que el rei havia d e m a n a t lu seva m i que b comp r e n d r i a q u e , si podia sser muller del rei, uo bi n miliciana p e r sser la d'un cavaller. L I p a t g e , l e n t del cor, torna u la g u e r r a dels uiwua i g u e r r e j a n t vu t r a c t a r d'apagui el L'OC dc I iiiuur q u e l'abrasava, i guany,, altra vegada lilols i houors a desdir, multa ms >|iie la p u n t e r a veg a d a q u e havia anat u g u e r r e j a r . V'n passa i molt t e m p s , liu.- q u e n n d i a va rebre i m . e s q u e el rei s'havia m o r t . l u t seguu t e u a l i r a vegada v i u c a p u Barcelona i novament a n a t r o b a r la gentil Elisenda, li explic q u e el l'oc del seu a m o r uo s'havia p u s a p a g u i i li digu qile nle-bores, vdua, res nu lu privaria dc donar-li lu m, q u e per q u u r t u vegada li demanava. La reina vdua li contest q u e no pertocava a una reina t o m a r - s e a casar, sim fer-se monja, com aix bo faria. l--i reina vdua va e n t r a r ul convent de l'edralbcs. E l cavaller, adolorit, cregu que noms el claustre podm d o n a r r e p s ul seu t u r m e n t amors i va fei -.-c i i u r e . Va p r a c t i c a t la regla a m b toia devoci, a m b tot fervor i unci religiosa, p e r tal de poder a r r i b a r a sser confessor, puix que, ja q u e no havia pogu sser l'esps de lu gcutil Montcada, a s p i r a v a almenys a sser el seu contes. I uu bell mati el cavaller frare va t r u c a r a la porta del convent de l'edi a l ' n - . La monja portera li va p r e g u n t a r qui e r a i q u i volia, i el frare contest q u e veniu p e r c i i i l c s - a r la mare .ihudcs-

sa, l'ex-reinn Elisenda 1 la monja. Ilagrimcjant, va dir-li q u e si volia beneir-la b podria fer ho, per confessar-la n o , puix que estava de cos present.

EI duc de Montcada
El duc de Montcada l'ou nomenal sene-.al de C a t a l u n y a , ttol de g r a u honor i marit, q u e uo vu o s t e u t a r n i n g m s q u e ell d u r a n t tota la viguriu de la nostra histria, i .pn- cl posava al cup dc tota la noblesa i de tols els cavallers de lu t e r r a . P o r t de geni com cru. aquesta distinci cl va e n v a n i r t a n t , q n e es va l'er dc tracte insuportable, considerava tothom ninli menyspreu i, convenut de la seva forca i grau influencia, r o s'hi mirava a cercar raons i brega B tothom p e r causes ftils i gaireb sempre injustificades. Eiiutjuilu la noblesa, decidireu u n i r se p e r tul dc veure si ubatien l'orgull del Montcada, i un bell dia, i n e s p e r a d a m e n i , els set nobles ms imp o r t a n t s , al davant cada uu d'ells dc la seva host ms a g u e r r i d a i valenta, van presentar-.-e al peu di'l castell de Montcada, a m b nim d'ussnltnr-|o i d'abatre cl seu senyor. Van aplegar-se el comte d'Urgell, cl comte d ' E m p r i e s , cl comte de liocaberti. el eomte de BoSSefl, el eomle de He-alli, el vescomte de C a b r c t a i el vescomte de l'iudes. Quan el d u c de Montcada i*a adonar-se dol cas va sortir com una fria d . v i n t de la seva gent, - se deixar a r r i b a r lin- al castell cl- seus cont r a r i s , i els va d o n a r una batalla t a n forta i t a n
1

LES JOAN AMADES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

dura que en poques hores els va vncer i els oblig u baixar la m u n t a n y a que corouava el seu Castell amb la testa baixa i desfetes llurs hosts. Aquesta batalla fou coneguda por la Batalla dels set Comtes, i la gent vella de la rodalia de Montcada encara en parla per tradici. El duc de Montcada, en record d'aquest g r a n l'et d'armes, va posar al seu escut els set vessants que li sn caracterstics on record dels set comtes venuts, la llor i nata dc la noblesa catalana. Kl seu escut mostra vuit vessants eu lloc de set, i aix fa s u p o s a r que els comtes que van atacar-lo foren vuit en lloc de set. Conta lu llegenda q u e l'actitud de la noblesa, aixecada contra ell, va allionar cl duc dc Montcada, que va aplacar la seva arrogncia i esdevingu ms cordial i tractable.

per tenir un p r n c e p de la branca dels Montcades era decidit, i. malgrat les dificultats, resolgueren casar la donzella a m b Gasto de Montcada, el nt de sis anys. Gasto, de molt jove, es mostr com un g r a n cavaller i, a pesar dels seus pocs anys, fu g r a var en tots els seus castells i fortaleses la divisa " E n t r a si goses", com un gest de valentia i bra, que a g r a d molt als bearnesos. Eu reconstruir tots els castells i despleg una g r a n activitat en tots els ordres, tant al comtat del Bearn com a C a t a l u n y a , i fu nixer el refrany, encara vivent, que d i u : Gasta, Gasto, que el Bearn j a et d a r pr. S'aplica al qui g a s t a molt sense g a s t a r del seu. i vol dir (ple. per ms despeses (pie l'es, el Bearn era prou ric per a p a g a r . Gasto va morir sense tenir rills. per deix la seva esposa grvida. Va tenir una bessonada de dos nens. Els m a g n a t s no sabien quin d'ambds escollir com a prncep i com a hereu del comtat, l ' n nasqu a m b les m a n s obertes i l'altre amb els p u n y s closos. Decidiren escollir el (pie nasqu amb les mans obertes, puix cregueren (pie aix demost r a v a que seria prdig i menys d u r amb ela seus vassalls. No es van equivocar, car fou un bon g o v e r n a n t elevat i a m p l e de mires, mentre q u e l'altre germ no tonia aquestes belles condicions.

Gasto de Montcada
La princesa de Foix va q u e d a r rfena i donzella. Kl seu poble volia casar-la i, no havent-hi en tot el Bearn cap cavaller que al seu gust i j u dici fos prou mereixedor del comtat, decidiren casar-la amb un Montcada, que en aquell temps tenia fama d'sser el ms noble i brau cavaller del mn. I ' n s enviats del Bearn vingueren al castell de Montcada a exposar al senyor el desig del seu p a s ; p e r aquest els digu qne ell no podia casar-se a m b la donzella bearnosii. p e r q u j a tenia vuitanta a n y s i era vidu, i que sols tenia dos nts, un de q u a t r e a n y s i un altre de sis, els quals els mostr quan dormien. L'inters dels bearnesos

; O A

.V

A M A

D ' S

Castcllvins i Cervellons
Durant un temps ta noblesa estigu dividida en dos p a r t i t s : el dels Castcllvins, del qual era l'nima Castellv de Rosanes, i el dels Cervellons, del (|ual el duc de Montcada era decidit defensor. El Castellv decid fer m a t a r el de Montcada per un sicari. S a b e n t que el duc, desprs d'entrevistar-se cada dia amb el comte de Darcelona, tornava sol a cavall al seu castell, una nit el de Rosanes el fu e s p e r a r per un malvat sicari amb l'encrrec de matar-lo. En trobar-se, el duc li preg u n t qui li feia fer el crim. i l'assass li contest q u e el comte de Rosanes. E l duc reneg dc rbia i li p r o m e t tres vegades ms del que li havia donat el comte perqu a n s a matar-lo a ell. L'assas va replicar que no tenia inconvenient a fer-li aquest servei, p e r (pic havia donat p a r a u l a que el m a t a r i a a ell, havia cobrat el p r e u fixat i no podin m a n c a r al (pie havia proms. Que, si p o r t a v a diners al damunt per a paga r-lo, acceptava el negoci, i si no en duia j a el deixaria a r r i bar fins al castell a cercar-ne. P e r havia de prometre, sota la seva p a r a u l a de cavaller, que tornaria al lloc on es citessin p e r q u ell pogus complir el comproms que havia contret. El duc de Montcada, (pic es tenia per un gran cavaller, li don p a r a u l a d'honor d'arribar-se fins al castell a cercar la p a g a p e r la vida del de Rosanes i dc t o r n a r amb els diners disposat a deixar-se m a t a r . El sicari no volgu c o b r a r al de Montcada ni un

cntim ms del que p e r la seva vida havia pagat el de Rosanes, perqu cregu que la vida de l'un no era ms cara que la de l'altre. El sicari tamb va m a t a r el comte de Rosa nep r o p del seu castell. llom creu que l'nima del duc es presenta sel nanalment al castell.

I. abal < iopons ile Poblet

Llavors de la reconquesta, el senyor de Copons \n sser (d qui ms (erres va r uupierir i va ulli bernr del poder - a r r a n l'er dret de conquesta i per llei d'armes molt ms de la meitat de la terra Cm -eva. Com (pie desprs de la lluita amh els moros l'Esglsia va restar molt a r r u n a d a i ben pocs edificis religiosos restaven, puix que els r a b s els havien destrut esglsies i monestirs, el cavaller de Copons va cedir a l'Esglsia ferreny com va necessitar p e r a aixecar nous temples i monestirs. I'l -enyor de C o p o n s noms va imposar als bisbes i als a b a t s , p e r cada esglsia o convent que aixecaven en terrenys dels seus. el pagament d'una q u a n t i t a t irrisria, noms com un testimoni de p r o p i e t a t d a m u n t cl terreny. Aquest tribut, l'havien de percebre ell i el- -cus descendents meni re portessin el seu nom. Dispos tamb que per c a p r a els bisbes, abats ni altres m a g n a t s religiosos que hi tinguessin obligaci no podien deixar de satisfer aquell tribut i (pie. si no ho feien, ell o els seus descendents es podien e m p o r t a r a m b lol

*4

JOAN

AMADES

LES CENT MILLORS LLEGENDES

f o r c e j a r u n a llarga c-tona i el p a r e abat d c c a p m a n e r a uo alluixava cl calze. El cavaller, decidit, desembcii... I e-pa -.i i, amb un cop t o r m i d n b l c , v .i tallar el bruc ul p a r c a b a t , ipic va c a u r e u t e r r a amb el calze, que tot es va abonyegar, E l cavaller immediatament es va a d o n a r de la magnitud del que havia lel, se'n v a penedir i en va d e m a n a r perd al p a r e abat de gciiolloiis i a m b els ulls plens de llgrimes, p e r p u r g a r el seu pe cat va a n . ; ..: la religi i volgu sser monjo del m a t e i x m o n e s t i r q u e havia oir*. I j i seva vida v a sser t a n e x e m p l a r i el seu zel pel b i pel profit del monestir va sser t a n t , que va a r r i b a r a sserne a b a t . T o t s e l s seus Ix'-n- van p a s s a r al monestir, i d'aix li venia la gran riquesa, tins al punt que m i g C a t a l u n y a e r a seva. El perode de ms prosperitat de Po'del c o r n - p o u a l'abadiat del cavaller de Copons. P e r r a del (ple pollem explicat, l'abat Copons mostrava cu cl seu escut u n s n i p o n s o calzes, i aix el trobem g r a v a t d a m u n t d e la seva tomba.

dret i p r o p i e t a t el calze o cop del temple que es negava a p a g a r . El senyor de Copons vingu a tenir en certa forma un |>eu de p r o p i e t a t damunt gaireb tots els eopons dc C a t a l u n y a , i per aquest motiu va p r e n d r e el nom de Cavaller de Copons, puix que a b a n s s'anomenava d'una a l t r a manera que la tradici no esmenta. L'n dels monestirs que vreu sser aixecats damunt de t e r r e n y s del senyor de Copons fou el de Poblet. I.n comunitat sempre va satisfer el tribut religiosament, fins que uu p a r e a b a l va creure que el dret j a havia prescrit perqu feia anys i p a n y s que d u r a v a i. d'altra b a n d a , el monestir de l'oblet, rpie tenia t e r r e n y s immensos en feu, era massa alt i podcr>s per a retre vassallatge a un simple cavaller, aleshores molt p e r sota en importncia al monestir. 1 decid no satisfer el tribut. El senyor de Copons va creure que, si t r a n sigia, encara q u e la q u a n t i t a t no teniu c a p valor ui i m p o r t n c i a , l'exemple de Poblet fra imitat | M T altres comunitats i p e r d r i a el seu senyoria tradicional, que havia de mantenir, i es dispos a fer s del Ben dret. l ' u bell dia, mentre el p a r e abat oficiava, cl cavaller es v a p r e s e n t a r al monestir, entr a l'esglsia i, sense que ning hi fos a t e m p s per a evitar-ho, va a g a f a r el calze i se l'emport. y u a n la comunitat va adonar-se del que liavia p i s s a t , tothom va disposar-se a r e c u p e r a r el calze de totes passades. El p a r e abat, que abans de p r o fessar liavia estat home (l'armes, va sortir fora del monestir, es va e n c a r a r amb cl de Copons i, en brega aferrissada, li va t o r n a r a p r e n d r e el calse. E l cavaller no va d o n a r el bra a trcer i es dispos a emportar-sc'l a tot vent. Tots dos vau

El drac l'En \ iiardell

Quan els moros hagueren d ' a b a n d o n a r Catal u n y a deixaren u n a colla de dracs monstruosos dc fais semblant ul de Banyoles, de qu hem parlat
cu explicar lu llegeliila de la presa de (iiroiiu in-r C a r l e m a n y . E n t r e d ' a l t r e s e u d e i x a r e n u n n! Valls q u e tenia el c a t a u eu u u a cova de la munt a n y a dc Sant Llon-n de M u n t , coneguda cu per C o v a del Drac, i un a l t r e que c a m p e j a v a per les a f r a u s del Montseny. Aquest drac devorava
16

10 AH

A SIA OUS

uis

u.sr

v.n.i.ous i.

tanta vianants com passaven pel cam ral de Barr . l . i n a a (iirona, lins a tal punt que feia impossible la eiiinuiiicaci entre aquestes eiutats, i e r a el t e r r o r de tota aquella c o n t r a d a , on la gent ni gosava sortir dc casa de t a n t a p o r . l l e u s aqu que un dia truc a la p o r t a del castell de Vilardell, del t e r m e dc Sant Celoni, un c a p t a i r e que deman una almoina p e r l'amor de Du. E l servent que li obr la porta se n'entr a cercar quelcom p e r a d o n a r d i i quan sort no trob ning i en lloc del pobre bi liavia una espasa lluent com uu e-pill, l'd servent comunic el cas al senyor, que sort tins a la p o r t a i es t e u crrec de l'espasa. Fetes indagacions, result que aquell c a p t a i r e era sant .Marti, que li liavia volgut d o n a r la seva espasa meravellosa i molt portentosa. Kn Vilardell i n t e r p r e t el cas com a voluntat del Cel que a m b aquella espasa virtuosa escomets i mats el d r a c i alliberes el pas del terrible llagell que tant de temps l'eia que l'utuu. Armat de totes armes en Vilardell sort al camp i abans d'encarar-se a m b el monstre desitj provar la virtut dc l'espasa. Vent uu cop d a m u n t d'una enclusa del ferrer del poble i la p a r l i pel mig. Desprs tir enlaire uu.i ploma d'oecll; en caure, li encar el lil de l'espasa i la fu en dos bocins. Convenut de la grcia de l'arma, es dispos a encarar-se a m b la l'era. La lluita fou ferotge, puix que i l monstre u r p e j u v a t a n furiosament que no permetia al cavaller ni tan sols poder-li acostar l'arma, l ' e r ti assol tocar-lo i d'una espasa du el p a r l pel mig m e n t r e volava. Foll de joia, el cavaller enlair l'espasa vers cl cel en un gest de victria, p e r tingu la mala ventura que

li rodols espasa avall u n a gola de la sang e u i niet/.ina.la de la fera, que en arribar-li al cos el gaiigrcn fulminantment i el fu morir poca estona desprs enmig dels sofriineiits nis terribles. li tradici encara assenyala cl lloc on caigu la fera mig partida, l'er commemorar uquclla gesta e x t r a o r d i n r i a , en construir-se ui catedral de Barcelona, en una dc les j a m b e s dc la portalada lateral de sant l u l'ou gravada l'escena de la mort del monstre. I.'espasa meravellosa d'en Vilardell p de sant Mart pass a mana del comte Ramon Berenguer I l , que la diposit a la capella reia] de S a n t a gata. .Mou- anys desprs pass a p o d e r del g r e m i de mestres espasers, que la prengu com u smbol i vingu a sser-ho de ia ciutat. Desp - pass al un -cu d'armes conegut p e r Armeria Estru, que tou venuda a l'estranger moll u la primeria del present si-gle. Aquesta espasa conserv la tradici de meravella lins a lu seva d a r r e r i a , puix .pie el personal del museu rebutj a v a netejar-la i dbiiu tocar-la p e r p o r dc ferirSe, puix asseguraven que cada vegada que la treien de ia beina feia mal. La llegenda barcelonina localitza aqucsia tradici al c a r r e r dels Cotoners de la nostra ciutat, que a n t i g a m e n t s'havia anomenat d'cu Vilardell, i suposa que l.i vivia el cavaller heroi de la mort del d r a c i que fou aci on el visit sant -Mart sota l'hbil de c a p t a i r e l li deix l'espasa al peu de la p o r t a , _ Sovint s'ha C O tf S aquest drac a m b el del Valls a qu ja ens hem referit i que fou mort pel comte J o f r e el l'ils, segons unc- versions, i p.-l cavaller anomenat Esps, segons d'altres.

LES -<44 JOAN AMADES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

Nyerros i Cadells
Lu dama del castell de N y e r i la de la T o r r e d ' A r a n e a a Bellver d e C e r d a n y a eren g e r m a n e s i totes dues eslaven en estat alhora, l l e u s ac que iii liavia dues g e r m a n e s molt polires, t a n t , que es veien obligades a viure de la c a p t a i havien d ' a n a r p e r p o r t e s . 1 s'escaigu ipie totes dues lamb estaven g r v i d e s a l mateix t e m p s i |ue les senyores referides. L'u mateix diu c r u d'hivern, sense saber-ho l'una d e l'altru, les dues geruiuues c a p t a i r e s van t r u c a r a la p o r t a del castell de .Nyer l'una i de la torre d ' A r a u a l'altru i van p a r a r la m eu dem a n d a le caritat. Com si s'ho haguessin dit, les dues dames, en veure l'estat le les pidolaires, les vau a p o r r i n u r i els varen d i r q n e si n o tenien per m e n j a r i havien de c a p t a r uo havien de posar lills a l mn. Les dues mendicants, en sentir aquestes paraules, r o m p e r e n ui g r a n s p l o r s i, desesperades, vau maleir les dames pie les havien ultrntjadcs. La que va t r u c a r a la p o r t a lel easlell de Nyer va desitjar a la castelliinn que infantes set g a r r i n s en lloc d ' u n infant, i la seva g e r m a n a , cu maleir la d a m a d e la t o r r e d'A r a n c a , li desitj que dons a llum set cadells. Ambdues lumes se Ics van treure del lavanl and) g r a n s rialles i a empentes. P a s s a t el t e m p s corresponent, les q u a t r e dones es vuu sentir ferides de mal d'infant el mateix dia. La le N y e r va tenir set infants mig g a r r i n s

mig p e r s o n e s ; la d a m a d'Arana, set nois tamb m i g cadells; les dues germanes c a p t a i r e s infant a r e n eada u n a un miny eom u u a rosa. Les dues daines van morir de pena i de vergonya en veure's m a r e s d'aquella Ullada mig bsties mig persones Lis catorze cosins, cu lloc d'estimar-se i le compadir-se p e r la desgrcia d'uns i altres, es tenien un odi a mort i es reien els uus dels altres. Els le N y e r deien pie valia ms sser g a r r que cadell, puix que la carn del porc a r r e u s cercada i estimada, mentre pic ln d e ca s immunda i m e n y s p r e a d a . E l s d ' A r a n g a replicaven que s'estimaven m s sser cadells pie g a r r i n s , p e r q u els uns, p e r llur lleialtat i ldelitat, a r r e u sn considerats i estimats, m e n t r e que els porcs a tothom fan fstic i r e p u g n n c i a per bruts. I a mesura que -'anaven l e n t g r a n s ms s'anaven odiaut, fins a a r r i b a r a f o r m a r dos g r a n s p a r t i t s anomeuail'un dels nyerros, que vol dir porcell o g a r r , i l'altre dels cadells o gossets, pae d u r a n t molts a n y s van t r a s b a l s a r toia la uoblesa catalana, que formava p a r t d'un dels dos bndols. E l s lills de les c a p t a i r e s es van afiliar un a cada u u dels dos bndols i de manera dissimulada posuven en j o c tot llur enginy p e r a t i a r els u n s c o u t r a dels altres i encendr la discrdia entre ells.

L'abat Viure dc Sani Cugat del \ alies

El senyor de .Snllells e r a molt bo a m b el- SCU3 sbdits, lleis quals era molt estimat. Lu seva bonesa contrastava a m b la duresa i els mals instints

JOANA

M A P li S LES LENT MILLORS LLBGENDES

347

<l'l -in flll, que noms trobava goig fent mal, l ' n ili.i e n t r e ela seus vassalls es celebrava nn bateig enmig do gran alegrin. Kl lill ilel- -enyor- i- p r o |H> ili-lorli .ii la t i - l a i man que fi>- agafat cl p a r e de l'uifant q u e es batejava i que fos t a n e a l a la pres del castell. All pass el pobre bomo una eolla de dic. Bus q u e nn servenl del tenyor <!< S a ltelis va eoutar-li <-l cas. Indignat cl -nynr. crid cl . c u lill i li p r e g u n t ol motiu do In seva acci. Aijuc-t li contest que ell tamb -'havia volgut divertir com feien els Vassalls i q u e , no -nbent iiim for-ho. havia lot t a n c a r el paro dc l'infant qOS es batejava, on i|ii havia trobat g r a n goig. Disgustat el p a r c davant dels mals instints dol -ou lill, volgu remeiar ol -ou mal. Man q u e al moment fos trot do la pres ol pobre vassall indegudament tancat, ol fu c o m p a r i x e r si ara davant i oblig ol seu till que se li agenolli's als p e u s i li demans p e r d . Kl fi'l. dospr- dc re-itir--'lu molt. no tingu ms rcinoi qne obeir el I I I H iiainciit ilel sou p a r e . La vexaci soferta pel jove Berenguer de Saltelis davalli d c | - -!] - b d i t - s'avenin p o c al sou carcter altiu. I.a nit segent, on companyia d'un criat, fugi d e casa. i els -ou- p a r e s no > saberen mai ms ros. Kl senyor de Saltells deix les seves hisendes nl monestir ilo S a n ' Cugat, Berenguer es fu capit de lladro- i durant moll- ,nr. os dedic al robatori al front d'una gran partida de gent. Quan j a feia any que el sou p a r e era difunt, va presentar-se nl seu castell i va sabor que cl seu paro liavia doixal tol el patrimoni al convent, l l i a c u d i i r - l n n i la seva herncia. Li fou comunicat que p e r voluntat dol sou p a r o lo! havia p a - s a t al convent i i|!io no tonia tos n reclamar.

Li resoluci no va sser del g r a t de Berenguer, e! qual reun la seva gent en una cova que es trobava en un torrent anomenat l'in aleshores il'Umbria i. desprs de la c o n j u r a , del Mal Coii-ell, que va iles de S a n : Cugat a Sabadell, 1 ali decidiren p r e n d r e ' - la ju-iicia p e r llur m . I.n nit dc Nadal, mentre la comunitat cantava le m a t i n i s al cor, B e r e n g u e r t c l - - n i . e n t r a r e n .1 m a r m a d a dintre del temple de Sant Cugai movent grau avalot. Kl p r o p i c a p i t , a r m a t d ' n u p u n y a l , es dirig a l'abat, que dirigia la c a u t r i a , p e r ferir-lo mentre e l - seu- companys sembrav ui cl p n i c e n tre cl fidel. Kn veure que anava a sser agredit, el p a r e abal eorregu a l'altar i p r e n g u u n a imatge de J e s s crucilicat, a m b la qual os proteg el p i t , on cl criminal li anava a clavar l'arma. La imatge p r e n g u vida i va bellugar cames i cos p e r p r o t e g i r el p a r c a b a t . Kn veure que 110 el | M d u ferir pel p i t . li clav t r e s p u n y a l a d c - a l'e-quena i cl deix mort a Pacte. !. campano de les e.-glsie- ipic hi ha e n t r e Sant ( ugat i Mont-crrat b r a n d a r e n solos p e r p r o p a g a r a r r e u cl sacrilegi, i cl gall d e f e m dc l'agulla del c a m p a n a r del molic-tir va c a n t a r . l_a capa i el snhrepells de l'abat, quo s'anomenava V i u r e , encara a v u i es conserven a m b els forats dol p u n y a l 1 ! taques dc sang. qne mai ms 110 s'han e s b o r r a t . Kl text d " los dues planes on la comunitat llegia en er s o r p n - a pel criminal s'ha esborrat completament i ha deixat del tot n e t i blanc cl p e r g a m ; diversos vegades hom ha intentat escriurc-hi. per al c a p de poc temps la t'ntn s'ha fos i cl p e r g a m ha quedat altra vegada completament blanc. A l a p a r t i d a q u e v a p r e n d r e p a r t al fet hi

JOAN

AMAD

ES

LES l ENT MILLORS LLEGENDES

4 9

havia malfactors le totes les poblacions dels volta!' ,-. [)e S a n t Lloren Savall n'hi havia t r e s : de les cases conegudes pel Borrell, el Vguer i el Carner, damunt les quals caigu la maledicci le perdre % ahaiis le trenta u n \ s . I. 'n efecte, la generaei \ a extingir--!-, l . s c a s i s restaren a b a n d o n a d e s i mai ms no han estat habitades. Tamb hi havia dos vens de M u r a , de le- cases conegudes encara avui pi-l Div i el Solar. Aquests los vens s'adonaren le lu m a g n i t u d <1<! crim en q u e estaven a punt d'intervenir i no van acudir al lloc Convingut d dia lid fet. La maledicci caiguda damunt d'aquestes cascs no fou rigorosa; sols estan damn a d e s a n> |Hider sser habitades molt t e m p s sci-utt p e r la matciva gent. Berenguer le Saltells t'i.T c a p al l'irineu i e s torn foll. Visqu pels boscos meniant h> rhrs i a r n i s , fins pie un dia caig u rodolant u n a grossa r o t a lel cim runa muntanya i cl vn a i x a f a r . Aquesta tradici, moll estesa, t variants, l l i ha versions que diuen pic cl l'et .-'esdevingu la d a r r e r a nit d e l'any i que els assassins n o eren una g r a n p a r t i d a , simi tres n o m ' s , i que per no infondre sospites anaven vestits de pelegrins. L'ub. : Viure fou a gre d it, uo m e n t r e untava les m a t i n e s , simi m e n t r e deia missa i en el precs moment d'elevar la sagrada forma. Tamb es diu que no fou agredit amb p u n y a l , sin per tres i ' l . i i i g i '..!! - per caila uu dels tres agressors. E s p a n t a t s p e r llur crim. e l s agre.-sors fugiren, per pel p i - de llur pecat totes h's herbes i ds vi c.al que l n pitjaven a llur pa.- cuv v n i e s morien, l'el lloc on van p a - - . i r . mai nu's no ha tornat a crixer-hi c a p mena d'herba i s'hi m a n a uu cam Cremat pel pes lel pecat. A|uest
1

cam, el poble encara l'assenyala sortint de lis p a r e t s del monestir dc Sant Cugat lins a cau Gibert d c P a l a u sobta. La n a t u r a els va n e g a r tot ajut. Kl pa i ela a l t i i s menjars que rebien als hostal- se'l- torna v i n carlii i b fonts se'ls assecaven < i u a n hi anaven n beure aigua. D a v a n t d'aquest terrible cstig, ca sentiren al damunt el pes do l l u r pecat i leiidiren a n a r a Boina a d e m a n a t perd, al p a p a . A dos d'olls, le els vau mancar i moriren pel c a m ; noms va arribar-hi B e r e n g u e r de Saltells. Kl p a p a . en sentir cl d e licte, li digu que uo sabia p a . i hi hauria p e r d p e r r ell. Li fu amb la p u n t a le la seva oro un cercle al seu v o l t a n ' i li digu que, si ln t o n a el sostenia, aix era senyal quo hi havia p e r d , i aleshores li marcaria la |H nitnin; p e r q u e si no hi havia p e r d In t e r r a s'obriria i l'engoliria. Aix va s s e r : la torra va obrir-so i va ensorr a r h> fins a l'infern. lli ha una versi quo no l'a culpable del l'et Saltells, sin tres innominnts quo sentien a n t i p a t i a p e r un monjo que 00 era l'abat, nl qual van e n g e g a r tres In-ts li nit do N'ailal. T a m b vn a r r i b a r firi- n Roma noms m i dels t r e s . el q u a l digu al pap:', que havia mort un monjo, i aquest li lontesta pi. un monjo ms nn monjo menys no venia d'ac. Aleshores li afeg qne va matar-lo mentre celebrava, i el pontfex li repli pu n venia d ' u n a missa ms 0 menys. P e r en indica r-li que caigu mort ul p r e e u moment d e In consagraci, aleshores f o u quan cl p a p a don i m p o r t n cia al fet i fu el cercle al seu voltant. La tradici t origen on nn fot histric ouo la ven p o p u l a r ha poetitzat. T i n g u lloc d u r a n t el regnat de P e r e el Gran, el qual es pos en lloc de

JOAN

AMADES

LBS

CENT

MILLORS

LLEGENDES

Berenguer le Saltells i perceb p e r al fisc la quantitat de q u a r a n t a mil sous, q u e l'abat A r n a u Ramon V i u r e devia satisfer a Saltells. P e r aquest motiu es produ el erim. Kl rei fu e n r u n a r lins als fonaments | castell, volt de fites el t e r r e n y q u e ocupava i el ced al monestir de Sant Cugi
r

Kl Ball d c les almorratxes

Un dia de g r a n festa, en q u 'a la plaa del poble In havia balles, el senyor del castell va sortir a veure-lcs i va q u e d a r e n a m o r a t de la bellesa d'una donzella que ballava graciosament. Desitjs de manifestar-li la seva simpatia, li va oferir un vas de vidre de delicada i escaient form a , p l e d'aromtica essncia. I.a donzella, q u e j a tenia a m a d o r i va sentir-se ili-gustniln pel present del -enyor, llen de-denyosa cl vas al mig dc la pi.'ca i en presncia d c tots. Kl gest d e la donzella \ a sser tingut en gran estima pel venat, ipie, volent recordar-lo, institu el haU ile \tt altnormljia, en el qual Ics donzelles t r e n q u e n les almorratxes que els ofereixen llur- balladors. La dansa va p r o p a g a r - s e a diversos pobles de la cos'n de Llevant. lli ha variants pie volen que el fet passs iii un moment en pi el castell es trobava cn mans dels a l a llis i <|uc cl senyor que ofer a la donzella la delicada almorratxa fos nn rei moro. Altres, el c a p i t d 'una nau de turcs corsaris pje van dCCUiban.ar a m b males intencions; es t r o -

baren al poble en un dia de g r a n festa i cl Iure s'enamor de la don/.ella pie ballava. H i h a una altra tradici, a t r i b u d a tamb al senyor del ca.-till. que explica l'origen lel ball le les almorratxes. Un dia fu un g r a n fest, en el piiil va convidar els nobles i cavallers de hi rodalia. Acabat l'pat i com a senyal d'alegria i expansi, els convidats van r o m p r e tots els rics VaSOS i objecte- de vidre (pie van sser present ati t a u l a , feta q u e xa c a u r e en g r c i a i (ple c s volgu r e p r o d u i r cada a n y traduda en una dansa.

La guerra dels

r e n t e n e e s

l ' n miny vassall del s e n y o r d e Montsoliu va Casar-se a m b una de Ics noies ms precioses dc la rodalia. P e r satisfer el vell tribut de vassallatg e , celebrades les noces cl nuvi va p r e s e n t a r la nvia al senyor. Kn clarejar, el nuvi va fer via al castell p e r r e c u p e r a r lu seva esposa. Kls g u r d e s del castell reberen 'I miny a m b mals termes, li digueren que el senyor encara no s'havia llevat i qne hi torns l'endem. A m b males raons cl feren p a s s a r tres dies. Kl dia (pu- feia quatre, el jove, encs d'ira, puj al castell disposat a l (pie calgus. Kn caure cl pont. cl propi senyor es present al portal i li lliur la seva esposa a m b paraules burletes i BScarnidores. Kl j o v e es t r a g u la daga i travi el c o r del senyor de Montsoliu sense que els - 1 1 1 rvents ho poguessin evitar. Mentre al castell regnava la major confusi i desordre d a v a n t del

JOAN

A U A D I: S Llis CENT MILLORS LLEGENDES -'53

SUCeit, els n u v i s van fugir m u n i a n v a avall. E u "''i.a. a l poblo tothom els e s p e r a r disposat a i n a i - s c al c a r r e r en defensa de la ra .lel jove m a t r i m o n i D'aquell movimenl le poble va nixer a g u e r r a dels remences, en qu els Vassalls van alar-se contra el poder abusiu dels nobles i senyors.

La duquessa dc Cardona
y u a n lu nostra t e r r a encara era envada pels moros, la dama del castell vu enamorar-se d'un moro senyor del castell d c M a l d . Aquest es convert secretament al cristianisme i d'amagat es nul a m b ella. l'er no podeu viure plegats, puix pie la fermesa dels g e r m a n s dc la lama uo hauria tolerat 1 e n t r o n c a m e n t ie lu BBVa lauuiiu amb uu home de ruca s a r r a n a . Kl cabdill moro, a n o m e n a t A b d a l , vivia al seu Castell dc Mald i de lanl cu t a n t , \ e s t i t le Cavaller cristi, salvava a ca vull lu distncia pie s e p a r a v a els dos castells i, un cop p r o p lel dc C a r d o n a , e s p e r a v a pie la seva esposa li l e s un senyal a m b un llum les le la torre <lc l'nomenatC, amb cl qual li indicava que podiu acostar-se nl castell. Kl m o r o deixava el cm all lligat en u n ai ire i n'urostavu cu uu lloc anugul on d o n a v a uua p o r t a falsa que la seva muller obria. Llavors e n t r a v a dintre i passava algunes h o r e s al costut dc la seva muller. Quan cl dia s'acostava, tornava al seu castell. Kls g e r m a n s de la dama van assabcutar-se del cas, i un dia, aixi que ella tancava la porta d a r rera del seu esps, fon s o r p r e s a pel g e r m g r a n . F o u p o i l a d a a la cambra d a u r a d a , la ms p r i n cipal del castell, on j a l'esperaven els altres g e r mans seu-, i all l'ou sotmesa a un consell le famlia. Dels q u a t r e g e r m a n s n'hi havia, tres de cavallers i un pie cru bisbe le G i r o n a ; aquest es

La dama de Tous
Lu lama lel castell le T o u s era llainenea i (lesmenjndn, Bns al [.un- que no li a g r a d a v a a l t i u ineuja que molls i U . M I - frescos le vaca. l ' e r a alimentar-la havien b- m a t a r una vaca cada dia, de la i |iial n<> s'aprolitava s i n el simple moll de l'os, j a que la d a m a no permetia que el servei i ds f a m i l i a r - mengessin di la mateixa bstia que ella menjava, s i b el patrimoni lel senyoria era i m p o r t a n t , a m b u n a le-ji, :i t a n grossa eom representava la mort diria d'una vaca. la d a m a va empobrir-se fina al punt d ' h a v e r l'anar a dem a n a r ah lina. l ' n diu cu una c '.sa li donareu u u g r a p a t d e m m - i u n a llesca le p a . i bo t r o b tau bo, qm no es pogu c l a r d ' e x c l a m a r : S i hagus sabut el bo que creu pu i nous encara seria -enyora le T o u s .

*S4

JOAN

AM AD US

LES

l/.Vr

MILLORS

LI.KIIXPIS

sentia compassiu envers la p o b r a d a m a i comp r e n i a lins on p o t p o r t a r cl scutimeut amors. E l s a l t r e s tres entenien L'afer de diferent m a n e r a i es decidiren pel cstig mes rigors. La van t a n c a r e n u u a fosca i estreta pres que bi tia a la torre de l'homenatge, que t una doble p o r t a , lu qual s absolutament impossible d'obrir. L a van castigar a p a i aiguu, pic li p o r t a v a un servent mut que bi liavia ttl castell. Els seus germinis mai ms n o la v a n voler n i veure. N o veia c a p a l t r a persona que cl servent mut, i, per tant, no pogu p a r l a r amb ning ms en tota la resta le la seva vida. l l i ha versions pic la fan presonera noms tres dies, altres uu a n y i altres molts. Abdnl va s a b e r el ple liavia passat p e r u n servidor del castell que havia intervingut en el seu casament i que li feia dc con li dent. El moro vu j u r a r venjar-se. A l c a p de poc temps dc morta la d a m a , cl seu g e r m mitj fou ferit per una sageta, que no se s a p d'on vingu, m e n t r e a n a v a de cacera pels voltants del castell. P r o p seu es trob uu escrit en u l a r b , cl qual deia que recordessin la mort d ' A m a l l r u d i s , nom d e lu p o b r a castellana. Ei seu g e r m g r a n , que fou cl ms rigors cu el cstig, un dia fou trobat mort a l llit a m b cl m a t e i x escrit a l costat, sense que n i n g sabs qui era l'assass. El tercer g e r m i ms petit, que es deia Eolc, fou assassinat u n dia en un c a r r e r de Barcelona i p r o p seu tamb fou trobat uu escrit semblant uls que hom liavia t r o b a t al costat dels cossos dels seus d o s a l t r e s g e r m a n s . L a muller d'aquest tingu un gran disgust per la mort, i com a memria d'ell promet que els seus descendents p o r t a r i e n , a ms h'l nom d e fonts, com a segon nom, cl de Eolc, i d'aix ve que tols

eis a u i c s hereus de la famlia es diguin r'ole de segon nom. P a s s a t s molts anys, un dia el lill g r a u de Eolc, amb un seu lill, va sortir a passejar pels voltants del castell. Vora d'una font es van a d o r m i r , i tol d'una sentiren un g r a n avalot que els va despertar. E s veieren voltats de moros, pic els van fer presoners i els van p o r t a r al castell de Mald. Desprs de tres dies de tenir-los presos foren p r e s e n t a t s al caid, moro vell i xacrs, que els fu tullar cl cup i penjar-los del merlet ms nit le la torre. Era Abdal. que s 'havia fet vell, per que cucaru sentia set le venjana. Coneixedors del fel, els nobles catalans amics dels Cardona van a r m a r un g r a n exrcit que p r e n g u per assalt d castell de M a l d i van t a l l a r d r a p del seu caid nl mateix pati on dies a b a n s ell havia fet tallar d lels Cardona.

El cavaller dc Milany
El cavaller de Milany era brau i molt fort, possedor d'una g r a n riquesa i molt vid de viure una llarga vida. l ' n dia u n mendicant t r u c n la p o r t a de iasa seva en demanda d'hospitalitat. M e n t r e conversava a m b d cavaller vora del foc de la l l a r , p a r l a r e n d e la m o r t . El cavaller s'indign pel plantejg de la conversa i manifest pie sentia desig de viure s e m p r e . El desconegut c a p t a i r e li assenyal un t r o n c dels pie estaven a p u n t d'sser t i r a t s a l foc i li d i g u que la seva vida estava lligada amb la d'aquell t r o n c . El cavaller l'agaf

i o A

LLS CENT MILLORS LLF.GLXPrS

A n i. S

i l'an u e n t e r r a r dalt de lea golfes eo on Hoc ben a m a g a l ou mai ning no imgus trobar-lo. Van passar molts a n y s , cl cavaller es fu vell i les l r i c s i el bra se li acabaren. Arrib B \ i i i r e t a n t (,uc e s m o r i r e u t o t s e l s seus. N i n g no el coneixia. La casa pass a sser d ' a l t r e s p r o p i e t a r i s , pie per compassi cl respectaren, per sense sab e r ipii e r a . Tothom s e m p r e l'havia vist i g n o r a n t el seu origen. A r r i b a viure t a n t , quo j a no es parlava com ipian ell era jove, de manera que n i n g no entenia cl q u e deia. Kl pobre es desesp e r a v a , avorrit del viure feble i sense poder-se valer, l'er morir-se no menjava, p e r el t e m p s pa Sava i uo es moria mai. l'res de desesperaci, uo p a r a v a d 'i .ssoiiynlar <- Inire volent indicar on bi liavia el tronc, per ni";.' uo l'entenia. I n dia visit la casa un vell molt savi que entenia eu les velles m a n e n d e p a r l a r . I-.U amos li digueren que a la casa ln havia uu vellct que ning no eniiiia. Kls varen fer conixer, i cl savi entengu la parla del vell cavaller. Aquest li cont el q u e li passava i li deman (ple, per l'amor de Du, destrus el tronc, i li indic on era a m a g a t . F o u cercat i tirat a la mateixa llar d e foc ou mil a n y s a b a n s havia d s w r cremat. A manera que el foc consumiu el tronc, la vida del dissortat cavaller a n extingint-se, lins (pie mor dolament, d e s p r s de tants a n y s de m a r t i r i .
1

Kl S a n i

Cisi

de |

Galera

Kl portava en la proa la nau c a p i t a n a de la batalla de L e p a u t , (pie comandava J o a n d'ustria. La imatge est un xic decantada a u n costat i cu posici uua mica violenta. Conta la tradici que durant la brega aquesta imatge era cl blanc de tots els trets dels turcs i (pic una bomba li va p a s s a r a frec, p e r q u e la imatge, p e r q u no la toqus, es va d e c a n t a r un xic i a d o p t la posici violenta (pie encara conserva. l'nu a l t r a llegenda diu que uua lleixa turca se li va clavar enmig del p i t i q u e J o a n d'ustria fu enfilar un mico qne p o r t a v a a bord a a r r e n c a r la sageta de la imatge. P e r q u no la tornessin a ferir, el c a p i t , cu plena ma.-ega. va fer treure la imatge de la p r o a i la va fer c o n d u i r a la bodega, ou pogu e s t a r a cobert de tot d a n y . Finida la batalla, el capit man que fos a l t r a vegada posada la imatge a lu p r o a . per en a n a r - l a a cercar la van t r o b a r decantada a una banda dc la nau i en la posici forada que encara avui conserva. Ku t r a c t a r dc treurc-lu notaren que estava fortament a f e r r a d a a uu costat i (ple es feia difcil poder-la a r r e n c a r . Per fi la van treure, i aix que fon s e p a r a d a dc la fusta va e n t r a r un g r a n doll d aigua dinlre de la bodega (ple va posar cu perill la galera. Kls turcs, a m b nua bomba, havien fel un forat molt gTOS a la n a n . i la imatge, per tal d'evitar l'estrall i que la galera capitana amb tot l'estat m a j o r se n'ans a fons i compromets

10 A N

A il A /> i: s

LES

CENT

MILLORS

LLEGENDES

l'xit lel m a g n e fet d ' a r m e s , volgu a m b cl ten r o - t a p a r In via d'aigua i salvar la nau.

La missa de Sani Miquel de Montserrat

Durant uu temps es presentava al \ n <le la p o r t a d a d e l'ermita ili- S a n t Mii |iii l eom u n a ombra blanca que restava ans m i n u t s dreta davant di- la porta i q u e amb veu moll pianyivola d e i a : Qui m ' a j u d a r ? Aqimsta a p a r i c i sortia n i p u n t d e mitjanit i durava lot cl t e m p s que nwe-'taviu Ics campa in dci m o n e s t i r p e r a s o n a r Ics dotze batallades ile Ics hores. Ning no sabia d ' o a s o r t i a ; noms e s veia d a v a n t d e la p o r t a , mai ning uo I havia vista a n a r ni venir, un podia e n t r a r a l'ermita ui sortir-ue perqu la p o r t a era tancada. I.a nova d'aquesta aparici va c r r e r r p i d a m e n t |K -r tota In contrada i els ulls dc la p o r i de la fantasia aviat la vau veure u toies Ics hores del dia pertot a r r e u de la m u n t a n y a . K| cas feia molt t e m p s que d u r a v a i la gent tenia por de p u j a r a la m u n t a n y a p e r temena de topar-se a m b aquella f a n t a s m a , d c la qual tothom p a r l a v a dc forma que cada ii. sense adonar-se'n i sense voler, hi afegia una mica ms d'all que li havien dit. I.a veu del cas e s va a n a r estenent i molts foni CUS s i t a ven d c p u j a r a la m u n t a n y a p e r p o r . i aix la devoci se'n va ressentir. Kl- monjos de Monts e r r a t , p e r tal dc no p e r j u d i c a r el m o n e s t i r , van

oferir un mesuro de xinxons al qui l'encars amb la fantasma i arribs a fer-la desaparixer.. Al poble del B r u c hi havia un home que havia dona: proves de gran bra i coratge, cl qual, atret per la riquesa que oferien els monjos, cs disposa a a n a r una nit n Sant Miquel p e r veure i p a r l a r amb la fantasma. P u j al cim a m b claror de dia, sop i. assegut al peu de lu p o r t a , va e s p e r a r la presncia de l'ombra misteriosa. Aix que va caure la primera batallada dc les d o t / c , entre lu fusta de la porta va t r a s p u a r unu ombra blanca Iota Subtil, com si los una boira, i cl qui l'esperava va poder ben veure que era uua calavera seca, lletja i espaordidora que, com cada diu, repet la pregunta : - Qui m ' a j u d a r ' . I l'home li c o n t e s t :

Jo.
Veniu amb mi. A l'instant la porta de l'ermita Cs va obrir de bat a bat i vu a p a r i x e r tot l'interior ple de llums i de claror. L'ombra es va posar el roquet, obr el issal i comen a oficiar. L'bonic del Bruc. molt i -pautat i ms mori qne viu, va ajudar I fantasma a dir missa; no la vu o i r ning, car uo hi havia sin l'ombra i el qui l'ajudava. Quan fou linida l a celebraci, l'ombra va fer u n p e t a la m del Iton home del B r u c l'er. eom que la fantasma no tenia llavis, les dent- i cl- ossos dc la boca van tocar la m del qui havia fet d'escol, i estaven tan freds que tol el van gelar, tant de fred com de por, i creu tan durs. qne en comptes de fer-li una grcia li van l'er mal a In m. Fet el pet, l'ombra va p a r l a r a i x :

/ O AN

A M

ns

.F.S CENT MILLORS

LLEGENDES

J o sc l'nima l'nu capell d'ones terres molt llunyanes). I na' m o r i b u n d a , en la s e r d a r r e r a hora, em va e n c a r r e g a r que en sufragi dc la seva animeta digus uua missa en una ermita de la m u n t a n y a du M o n t s e r r a t , i la bona dona me In va p a g a r . A b a n s d e p o d e r c o m p l i r cl seu e n c r r e c , cm vaig m o r i r i la meva n i m a nu podia e n t r a r al cel perqu liavia Cobrat una missa que no havia dit i l'eia p a t i r u u a a l t r a a n u n c i a . J a feia t e m p s que a c u d i a caila nit a c , desitjs dc complir la meva missi, per nu lu podia satisfer perqu no trobava qui m'ajuds a oficiar. A r a la meva coIIII'-II est in omplerta mercs al teu a j u t , pel ipinl et desitjo la glria del cel. Dites aquestes p a r a u l e s , va beneir el qui li va fer d'escola i v desaparixer. 1 mai ms uo l'ha tornada a v i u r e ning, perqu devia e n t r a r al cel. L ' h o m e del B r u c va r e s t a r t a n satisfet d ' h a v e r ajudat a e n t r a r una n . u i a eu pena al cel, que es don per prou ben pagat amb aquesta bona obra i va renunciar al mesuro dc xinxons que oferien els monjos del monestir. Lu proesa d'aquell home es va estendre per tota lu rodalia de la m u n t a n y a i des d'aleshores tothom torn., sense por a M o n t s e r r a t . A l'heroi, li fon aplicat el qualificatiu d e Valent", que li v a r e s t a r com a nom i que van p o r t a r d u r a n t molts a n y s els seus descendents, i diuen que no fa pas gaire temps que al Bruc cucara cs conservava ia casa de l'heroi p o p u l a r , coiiegudu p e r " C a l Valent".

Mas del Comte

l-'.s troba vora del cam ral que mena de la Jonquera a P e r p i n y Molt a la seva vora hi ha una font amb una aigua que t virlul per a g u a r i r mals d ' e m b n i i v a m e n t . Una nit un b a r r e t i u a i r e d'Olot tornava de P r a t s de Moll de vendre barretines, i en passar pel Coll d ' A r e s , al Pla J u g a d o r i davant de In Roca del Gall. se li fu tan fosc que no va atrevir-se a seguir el seu cam i decid passar la nit en una b a r r a c a de p a s t o r all p r o p e r a . P r o p de mitjanit vei venir dc diferents indrets tol d ' e - t r a n y s moixonots negres que feien gran cridria i q u e s'anaven a p o s a r damunt de la Roc del Gall, i al moment de tocar a t e r r a c- t o r n a v e n doncs e s p a r r a c a d e s , brutes i despentinades. Dc seguida va c o m p r e n d r e que a n a v a a sser testimoni l'una reuni de bruixes. De sobte es present uu nan negre qne s pos a sonar el flabiol i amb u i a batuta portava el comps d'una dansa, que Ics bruixes van ballar a m b g r a n entusiasme, 'fot l'una s'esbadell la roca i -ori el diable enmig de llaniarades, roig i pelut, i ds p r e g u n t a totes una per una quines malifetes havien fet des que no s'havien vist. T o tes explicaren mi] trapelleries i dolenteries, i u n a n'hi hagu que va dir que havia e m b r u i x a t la pubilla de l'<Miva de P e r p i n y , que no t o r n a r i a la salut si no prenia un beuratge fet a m b t e r c e r a pela de freixe bullida nou vegades a m b aigua de In font del Mas del Comte. Explicades les mal i fe-

J OAN

AMA

/>

11 S

LES CENT MILLORS

LLEGENDES

163

tes t o r n a csluidcllar-sc In rocn. p e r on vn onfonsar-se el iliulile, i sort nllrn vegada el negre provet d'una grossa olla d'untets p e r mullar l'esquena de les bruixes, que van t o r n a r u p r e n d r e figura d'ocell i van fugir cada una pe] -..u costat. Kl b a r r e t i n a i r e es propos g u a r i r la pubilla le ea l'Oliva de P e r p i n y , sabent eom s'havia de fer. Decid a n a r c a p a P e r p i n y a Tendre barretines. Kn p a s s a r p e r la font del Mas del Comte va portar-se'n aigua i va fer el remei que la bruixa liavia dit. Es present a casa l'Oliva i, previ perms dels sens pares, va fer beure n la noia aigua de la qne duia. i lot d'una va posar bona. Kls pares de la donzella estigueren t a n contents de veure's guarida la noia, que tots els metges eU havien desnonat, que. no sabent COOl p a g a r el miny, li van d o n a r la m de la donzella, que e r a (illa nica, I el b a r r e t i n a i r e va p a s s a r sser un polenlat. essent eom era n "Oliva In casa nis rica de tot .cl Rossell. E l b a r r e t i n a i r e tenia un germ que era un gandulol i un poca-pena. Envejs de la sort del seu germ, decid veure si ell tamb descobria algun remei p e r n g u a r i r alguna altra minyona embruixada, i u n a nit se n'an n amagar-se a la barraca de vora la Roca del Gall Vingueren lebruixes totes furioses perqu s'havia guarit la pubilla de ca l'Oliva, i totes convingueren que hi havia alg que d'ainagal escoltava les seves converses. Decidiren cercar-lo i lingnr-li n n a mala passada. Kl primer 'be- on van m i r a r fou la barraca on hi havia ' pallards germ del barretinaire. Amb gran fria van agafar-lo i el van arrossegar p e r t e r r a , cl van t i r a r enlaire i el van entomar com si fos una pilota, lins que el va-

deixar mig mort i sense ganes de t o r n a r ms a p r o v a r fortuna a m b les bruixes..

F.l Soler rl*' Secabeefl

Masia famosa coneguda p e r Iota la contra 'a, enclavada en t e r m e de S a u t P e r e de Riudebitlles U n a freda vetllada d'hivern que estaven r e units al voltant de la llar 1111 g r a n nombre d treballadors, va sentir-se de dalt de la xemeneia una veuolii tota cslrnnyn que deia:: Q u e baixo.' Que baixof La s o r p r e - a i la p o r cs va a p o d e r a r d e tots els r e u n i t s ; la veuotn no p a r a v a de r e p e t i r la p r e g u n t a ; els ms atrevits van m i r a r xemeneia amunt i 110 van vcrc res, pera la veu no parava de r e p e t i r la p r e g u u t a . >'> sabeu) quin determini p r e n d r e , i creient que b e i c n prou p e r a resoldre et qne pogus p a s s a r , van decidir dir al desconegui que b podia baixar. Donat el perms, caigu .01 grps fio d- fnsta que po<) n'hi manc com nu v a caure dintre la porola del s o p a r que es coa. La sorpresa dels r e u n i t s fou g r a n . i cregueren q u e devia tractar-Se d'una broma jugndn potser p e r u n company absent. L'amo p r e n g u el t i . desdenyo a n e u el lira en Ull ree de la cambra i segui la conversa, Per, tan I on punt havia mig p a s s a t la p o r . 1 - r- pet la p r e g u n t : Q u e baixo.' Que baixo? Passada ja la p o r , i coneixent el resultat de la resposta, n o van d u b t a r a dir al desconegut que j a podia baixar, i altra vegada caigu un ti nou
1

9*1

J o .1 N

.1

M. i /)

/; .v

l.l.S i ENT MILLORS

LLEGENDES

Inc. com l'anterior, fon llenat en un reco de la llar. Kl cas e- n'pel tres vegades nis, < > sia (pie v a n caure cine tions, qne foren llenats al mateix r e r n n n t : per quan forci tots reunits prengueren vida i moviment lins al punt d'njuutnr -sp i convertir-se en un home pctil i rabassut (pie dirigint-se a l 'amo li m a n en to imperis qne el segus. \ o cal dir (pie la p o r va sser g r a n ; p e r davant del seu lo l 'amo no cs pogu negar a seg u i r lo. Kl desconegut el fu p a s s a r al davant i cl men c a p al celler: all li assenyal un lloc i en el mateix to li d i g u : Cava ac.
J o n o ; c a v a tu.

Kl Noguer de Sagar
I^ vella masia del " N o g u e r " , segons n u s . o del Xocr". segons altres, cs troba eu el terme del poble de S a g a r , en el Girons, i p e r aix s'anomena correntment el " N o g u e r de S a g a r " . L'hereu del Xogucr de S a g a r volia casar-se, per preferia u n a noia humil i p o b r a a una del seu bra. Va vestir-se de p a s t o r , a m b robes velles i atrotinades, i se'n va a n a r a la casa de Caritat d e Girona, on manifest que desitjava casar-se a m b u n a asilada. Feren sortir totes les noies casadores qne hi havia u l'asil i les feren p o s a r cu llarga renglera, p c n p l el p o b r e pastor tris la (pic li fos ms s i m p t i c a ; l'hereu les mir Iotes, una p e r u n a , i ipian hagu trobat la quo al- seu. ulls tenia ms atractius li tir uu mocador de seda als peus, senyal d'elecci dc promesa, segons u n vell costum de la t e r r a . L'escollida, a ipli no a g r a d el pastoret, brut i mal vestit, en lloc de collir cl mocador, com havia d e fer p e r a donar senyal de conformitat a l'elecci, li vent cop de peu i el fu p a s s a r al davant d'una altra de Ics noies qn formaven el rengle, i a mpiella li manc temps per a collir-lo. Kl ric hereu la fu sortir del rengle, indicant (pie a m b ella cs casaria, ja (pic ella havia e s b o r r a ' el menyspreu ipie li havia l'et la seva c o m p a n y a , i en prendre -la p e r la m d i g u : T u sers la pubilla del Noguer de Sagar, i tu sabrs ipiante- UUCS caben eu un mesuro.

X o ; has de cavar tu. J o n o ; cava tu. Kls m a n a m e n t s i les rpliques foren r e p e t i t s nombroses vegades, puix (pic l'amo es resistia n c a v a r ; per p e r fi acced i va cavar a t e r r a en cl lloc on cl desconegut li indicava. Aviat aparegui'' als ulls del Soler un g r a n d i s i fabuls tresor. Kl desconegut li man qne el recolls ben curosament i (pie el dons ben ntegre a u n a c a p t a i r e nue l'endem mateix passaria a c a p t a r : (ple s f h o feia aix la major fortuna s e m p r e el protegiria, p e r qne, si mancava u n a sola malla en la caritat qne liavia de l'er-ne, la ms terrible desgrcia canria al s e u d a m u n t . Kl desconegut desaparegu. Kl Soler recoll el tresor, (pie lliur a la c a p t a i r e (pie es presenta l'endem a d e m a n a r almoina, i, tal com va predir l'home fet de cinc tions dc fusta, sempre ms ha brilla* damunt la famlia In maj o r ventura.

/ OAN

AMADES

E! S <./..%7 MILLORS

LLEGENDES

L a sorpresa dels presents Con gran en sentir eom aquell rstec p a s t o r e r a i'heme ms ric de toia aquella contornada. No cal que ponderem el desesper de la qui l'havia menyspreat. La qui va acceptar el moca.ho- i amb ell la m del pastor va r e s u l t a r que era eoixeta. per aix i lot . 1 Noguer s'hi va casar.

Kl Pont del Diable

El meglit que es troha en un c a m p p r o p de l'alau-solit. el diable el portava a coll des del Montseny, on l'havia arrencat, a Martorell, p e r acabar-hi el fams pont rom conegui p e r Poi nel DibU, que travessa cl Llobregat, l'art d'ena del riu hi havia un g r a u hostal on no hi liavia c a p pou p e r a proveir-se d'aigua. Ui havia u n a serventa que s'havia de passar gaireb tot el dia anant a cercar l'aigua a l'ultra banda del riu en una t'outeta. Un dia (pic el riu baixava molt ple va d i r que ms valdria donar-se al dimoni que haver de l'er tants viatges a la font. A l'instar se li present un cavaller ipie li promet t'cr-li un pont en una sola nit a canvi de In seva nima. La serventa va acceptar. El diable, c a r no crit altre el cavaller, es pos tot seguit a treballar i tota fria. Nom.'.- hi mancava una pedra. I a matinada s'acostava. Kn p a s s a r el diable p e r davant de can f o r t e s , el gall d'aquesta casa es pos a c a n t a r anunciant el dia. Kl diable, que noms pot t r e ballar durant les hores de fosca, en sentir c a n t a r el gall cregu .pic j a e r a dc dia. No havent tingut

t e m p s d'acabar el pont. deix caure a m b rbia la pedra a t e r r a , i qued dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set ..mes. l l i ha variant- segons les quals la serventa e.-tava inquieta, cs va llevar poc ms enll de mitjanit i vei amb paiira que cl pont j a estava gaireb llest. Crid l'hostalera i plorant li cont el q u e li passava. La mestressa promet salvar-la. Tir u n a galleda d'aigua al damunt del pobre gall, qui dormia. Ln bstia es pos a c a n t a r . Kls gall- vens li contestaren lins a a r r i b a r a c a n t a r el de can Corts de P a l a u , quan el diable passava p e r all.' davant. Hom dna el mateix nom i conta la mateixa llegenda de la pedra superior del dolmen de Vilassar.

El mal caador
Temps era t e m p s que hi liavia un caador tan donat a caar, que de nit i de dia no pensava en altra cosa, i, davant de la perspectiva de poder a t r a p a r una presa, no el deturava res. l ' n a n y an a les matines de Nadal al S a n t u a r i de Montserr a t . Hi havia t a n t a gentada, que no cabia dintre del t e m p l e , i molt- Bdels hagueren de restar fora. El caador, com (pic portava una gran lldria de gossos, va sser dels qui no van poder e n t r a r , l l e u s ac (pie al precs moment en qu el sacerdot aixecava el Santssim cs va escaure p a s s a r per all davant una llebre blanca corrent cames ajudeu-me. L'home no es va poder contenir i li va

"*

JOAN

AMADES

engegar escopetnda. A l'instant tota la muntanya va ressonar i va trontollar i e] so corregu d ' m a penya a l'all ra i va semblar que tot el mn s'havia d'enfonsar. Kl caador, iv.ll de ganes d ' a t r a p a r aquella llebre tan grossa i tan bonica, va crrer al seu d a r r e r a atiant ela gossos, que. lladrant com desenfrenats, l'empaitaren. Pel g r a n sacrilegi d'haver preferit a t r a p a r una llebre a a c a b a r d'oir la Santa .Missa, torbant amb els seus trets i'l silenci de toia la muntanya al prec is moment d'alar Du Nostre Senyor, aquell caador i els seus gossos van sser d a m n a t s a crrer s e m p r e mentre el mn ser mn, empaitant la llebre, (ple tothora els anir q u a t r e p a - - e - al davant, corri que corre, sense deturar-se. i que no podran a g a f a r ni caador ni gossos, corrent uns i altri's per tota l'eternitat. Kl .Mal Caador no corre tan sols per la muntanya de Montserrat, sin p e r tot el mn, i triga set a n y s a d o n a r Iota la volta. l'er aix cada se! a n y - hom cl sent p a s s a r semblant n una ventada. Se sent b com xiula i com atia els gossos i el clapir desesperat dels p o b r e s llebrers, que adelen i l s criden i corren amb un pam de llengua l'ora i sense poder-se d e t u r a r min. l'asseu brunzents com un hurac, i molta gent hi ha que els ha sentits passar b a r r e j a t s amb l'udolar del vent. S e m p r e ha estat en una nit freda i borrascos.i del cru hivern. N'o sabem, per, de ning que els hagi vistos i tothom ho defuig, puix s creena que el qui s'hi trobs restaria encisat i, emps l>er una forca misteriosa, tamb correria furient al seu darrera meni re cl mn forn mn. Diuen que la llebre blanca era el dimoni, que va voler t e m p t a r i l'er p e r d r e el caador.
1

INI) E X
Notcia biogrfica indibil i .Mamloii I.a Mare de Du oc Montserrat . . . Santa Kullia La Fossa del liegan .Munussa i Lampgia Kl- nou Uarons de ia I'i,..:.-. La Conquesta de Girona per Carlemany Kls Porcells de Barcelona . . . . . I.a fundaci del monestir de Ripoll. . F r a J o a n (inri Les barres de s a n g Kl cavaller Nin Fundaci del mones...] uu S a n i M a r t i Canig Kls cavallers de Cervera, de Cabrera i

. . .

de d'A

La reconquesta d" Barcelona La mort del C a p d'Estopa El cavall de S a n i J o r d i i l'espasa dei du de .Montcada Kl sali de la reina mora . . . . . . L'alliberament de l'emperadriu d'Aiemanyl La princesa Dola de l'rovena . . . . La comtessa Bereiigueiia La i rimi ra conquesta dc Mallorca . El tribu! de les cen donzelles . . . . , ; conquesta de Tortosa Fundaci del M uu dit de l'o' let , Construcci del Monestir dc Poblet . . Fundaci del .Monestir de Vallbona dc a Monges

El naixement lel rei J a u m e El bateig ilel rei Jaume La vinguda del rei J a u m e a Catalunya . . El eami ilel rei J a u m e La adolescncia ilel rei El s o p a r de T a r r a g o n a La fermesa del rei l'J duo de Cardona i e| due de Montcada . . El rei J a u m e i Sani Ramon de Pcnynfort. l.'eseul del dur de Montcada Kl cavaller sani J o r d i i l'ajut a la conquesta de Valncia El cavaller Hou La r a t a - p i n v a d a Lleida lia foradat El cavaller de Merola Eia S a n t s Corporals La llntia del n i J a u m e La batalla de les Navs de Tolosa . . . . El cristi i el jueu El rei J a u m e i el l ' a p a El rei i el terrisser El rei i cl sabater La Mare de Du dc la Merc Kl rei i l'argenter jueu Kl rei i el carboner Kl rei J a u m e i l'abat d'Escala Dei . . . El rei dels olieis El rei i els c a p t a i r e s El Consolat de M a r La sopa d'all Kl rei i els calderers La sala del Tinell Reial . L'abat dc l'oblet i l'emperador de la Nina. El rei J a u m e i l'abat de Poblet La mort del rei J a u m e La batalla de Ponts

104 106 106 11)7 10!l 118 llli US l'JI 123 124 126 127 128 12!) 131 134 136 139 140 141 142 143 145 146 14!) 150 164 155 l-ii 158 169 ItiO 162 163 104

La reina santa Elisabet El rei P e r e del Piinyalet Kl rei i els astrlegs El rei i la velleta ' . . - . L'escut del rei En P e r e J o a n el Caador La mort de Marti l'Humil Kl Vectigal de la carn El mal de pedra de F e r r a n d'Antequera . . El rei i el j o g l a r La conquesta de Npols BI prncep de Viana Les guerres de J o a n II Cristfol Colom . . i.a m a r e de Du dc Nria Fundaci del Monestir de Sant l'ere d, o d a . K l comte l ' A r n a u Elisenda de Montcada El duc de Montcada '.llist de Montcada Castcllvins i Cervellons L'abat Copons de Poblet El d r a c d'En Vilardell Nyerros i Cadells L'abat Viure de Sant Cugat del Valies . . El Ball de les almorratxes La guerra dels reinenees La dama de 'l'ous La duquessa de Cardona El cavaller de Milany El Sani Crisi de la Galera I.a missa de Sant Miquel de M Mas del Conde El Soler de Sccnbecs El Noguer de S a g a r El Ponl del Diable El mal caador

105 167 168 169 170 17i 174 170 178 179 lSu 185 190 192 10S 201 202 233 235 230 238 23!) 241 214 245 250 251 252 253 255 257 258 261 203 205 200 207

BIBLIOTECA SELECTA V M C I .M S l''UI.Il A I S

VIU

l.UAL, ADRI 56 D o n z e l l q u i c e r c a ii:uller i Antologia potica GUIMER, NGEL 47 A n t o l o g i a p o t i c a 59 T e a t r e s e l e c t e : Mar 1 Cel. La Reina i La Bal-

eVI

OLLER I RABASSA, JUAN 120 H i s t r i a d u u s secreta 1 iRS, E U G E N I D' 4 - G u a l b a , la d e mil v e u s S - L a ben plantada 46'. O c c a n g r a f i a del t e d i

PALAU.

JOSEP
Ul. " i

direna

t K lH K I A I . I A l T I "
f>5 - V i d a m l t a 85 - J u b i l e u 100 - S o l i t u d

I.LATES. D'AI rf-RS

i,'i I S S E N I I popular: l Is l'ascatal

94 - T e a t r e

ALCOVER. JOAN 39 - P o e s i e s c o m p l e t i s AMADES, JOAN 42 L e s c e n t m i l l o r s c a n o n s populars S i - 5-' - L e s c e n t m i l l o r s r o n d a l l e s p o p u l a r s (2 v o l s . I 64 - L e s c e n t m i l l o r s c a n o n s de Nadal. 82 - R e f r a n y e r catal comentat 1 9 - l . c s c e n t milcia tlcgenQCfl p o p u l a r s A R I i E K I I . I l-IJ.vi INA 1 i<i - P o e s i e s c o m p l e t e s ARiS, JOAN 1 - I.lihre d'amor A R X I D U C I . . S A I . V A W '< 88 - O b r e s c o m p l e t e s ( u cura

torets
135 L l i b r e d e l ' h u m o r LLOR. MIQUEL

112-Llibre de Tossa l'EUROLO, MANUEL 121 - E l p i u n . . i t e r a t - ] coses

ptN
9 PLA, o 75 C U 83 90 92

1 SOLER, J.
1i fs ;a d e l s G a r r i g a JOSEP C o s e s \ :stes Rodcgo -mb p e i x o s L'illa d e l s c a . - t a n y c i s Pa i Ram U n senyor dc Barcelona Et carrer Estret

clopas

t i A i L i . i : . 1. 124 A n e c d o l o i o g de Fr.ircesc Pujols COLI.. BALTASAR 119-Llibre dels Sanis 1 -ci* d'l I r i c n t COROMINAS, PKRE 87 . L e s g r c i e s d e l ' E m p o r d i Jardins de Sant Pol COSTA I LLOBERA, M. 37 - A n t o l o g i a potica DOL, MIQUEL 104 - L l i b r e d e S a n t J o r d i DURAN Ki:\ ALS. E. 107 - P r o s e s c o m p l e t e s ESCLASANS. AGUST 11 o - L a m e v a v i d a ESPRI. SALVADOR 96 A n y s d'aprenentatge FOLC.UEKA. JOAQUIM 79 - P o e s i e s c o m p l e t e s GARCS, TOMS 11 - E l c a a d o r 73 - L l i b r e d e l a M a r e d e 1 dc Nria 93 - L l i b r e d c N a d a l GAV DE MONTELL. R. 8.1 Llibre de la C e r d a n y a

9:-Laura a ia ciutat dels sanis 95 - T o l s e l s c o n t e s 9 7 - EI s o n i i i i i r c d e l s s a n t s L P E Z - P I C . .1. M . i S - Llibre dels bons MANENT, MARIA auguris de

74 - L l i b r e de la Marc D u d e la Merc 98 L l i b r e d e l ' E u c a r i s t i . MARTNEZ 1-ERRANDO, 31 - P r i m a v e r a UAS -*3 MES j 38 45 inquieta J. S 1 TORRENTS, - Croquis pirinencs TRES. APEL-LES Li'iana - Tots els contes - Tote. !c, canons (a

15.

de Miquel

DalO

HAI.MKS, JAUME 41 - E l c r i t e r i BERTRANA, PRDENCI .14 - L ' H c r c u BOIX. DOM M A U R M. 6 8 - L l i b r e d c l a M a r e d. D u dc Montserrat (. A R N E U . JOSEP 'Si A r h r c s CASELLAS, RAIMON 20 - E l s s o t s ferstecs 1 ' - I.es m u l t i t u d s CATAL, VCTOR 40 - D r a m e s r u r a l s 48 C a i r e s v i u s

101 - E i v e n t d e g a r b i n i - Els pagesos 115 - i , i r o i . a n i n l l i b r e d c 1 : cords) 120 - L l a g o s t a i p o l l a s t r e 125 - L e s hores 1j o - Nocturn de primavera 137 - \ e l a t i c M a n o . u PLANA, ALEXANDRE 26 - A t ' o m b r a d e S a u l a M a * tia d e l M a r I . mirall imaginari PLANAS, RAMON 03 - E l c e i c l c d c f o c 114 - L l i b r e d e Situes OUS I PAGS, JOSEP 2S - l . a v i d a i l a m o r t d ' l ' u J o r d i I-'raginals

METGE, BERNAT 69 O b r e s c o m p l e t e s

.u/,i

de SI. dc
MIR.\t LE,

Riquer)

JOSEP 123 Llibre i l c l a s a i u a n a lON IOI.IL-. M A N U E L I>l 127 L l i b r e d c Tan-s*'ua ' I L I V E R , M . S. 44 - P o e s i e s c o m p l e t e s OLLER, NARCS 13 - P i l a r P r i m 21 - L a Papallona

8 6 - 'l'catre

selecte:

L'endem

de budes, Kci i Tardania

...\ ENTtiS, RAMON RIBA, CARLES 10 - D e l j o c i d e l 27 E s t a n c e s

senyor,

GAZ1EL
134 - U n a vila ilel viitcent-

foc

18

R I B O T ,

.' - l.i.s d'Ert Matias>tu Ui li i .U. LLX>RKN 49 - Poesies completes

I - . * l.lilirc

.ivciituics > > C I f t

l'erof I

i i.rk

PU^M

i j6 Llibrc dc la mori RfUG I RAVENTS, ) . 7 Flama

vivent

1 4 - Montnesrc

t\ - 1,'Krmii.i M i m
ulll-rtr-i 55 Ksbarzer 07 Kl Koig dc la Pineda 11 7 Marvia t < (MEU, JOSEP .^9 Obm potica ii.-I.lihi' rle la mui'lanya I J I !.!':. ilt niar u r s i s o i . . SANTIAGO 6 - L'illa de la ca'ma in - Del Born ni Plata 22 Kl poble pri* M - Kl catal de la "Mancha" 35 Kn Josepct dc Sani Celoni ?7 >ractn 62 -Teatre selecte: /"/ Mstic, La Mart, f'I f'ati Hla. Ccntc Birn So - L'auca del Senyor LfliCVc i os Teatre selecte II: L'anca del senyor Esteve, l.a honri Qllt. Els ST7S dc l'ilitrt*t\i. L'alegria 1711 fossa RUYRA, JOAQUIM 17 - La Parada 10 20 Pinya dc rosa (2 volums) - Kntrc flames
43
f

l'iCSuiis

SAC \RRA, J O S K P M l"

30 Canons dc rem i dc vela Etltn l'Equador i els trpics 50 Poema dc Nadal

0 Kl Comte Arnau Teatre selecte: L'Hcrcu i la Forastera, La Corona d'Esfines, Can dr Taverna 77 - Teatre selecte II: Les vv nyes del l'riorat. La filla del Carmes, La careta I U Teatre s'icete III: L'alcova vermella. El presagi dels morts. Can d'una n.t d'estiu MiRRA, KRANG.S 1 .-n - L'aventura de l'ari conlemporant .OLDKVILA, CARLES 8 - Eanny 54 Moment musical 70 Histries barcvi':,ine> I O J B0I1 cs a Pa: to8- Teatre selecte: ".' -.v.nt Slondor, Els mtl''>s de V'mclf. fola dc n. : ii als tanmateix -i.EK. IREHEKIC I <H Tcatn selecte: Les iv'ei de ia i?. s:r. El ii'.e' dc Ul. El castell dels Tres l'taontu M ' S O U CLIA 71 L'home de les fires i altres contes 1 ASI.S. RAFAEL -,X - Antologia dc la poesia catalana. (Dc Llull . 1 Verdaguer) I RIADC. J. 78 Antologia de la poesia catalana (1900-1950) VAYREDA, MARIAN 1- I-a punyalada 7J - Records dc la darrera carlinada VERDAGUER, JACINT 1 - L'Atntida 3 Canig
-

3 - Montserrat 63 - Antologia potica <a cura de Carles Ribal 100- Eucarstiques 1 0 9 - Prosa antolgica

Sant Krttnccs Elors de! Calvari tseiiuiis de I.-' tragdia dc Mossn \ 11 daguer, pel I'. Miquel i'Esplujues)

li I I ! I. I I ) T E CA

SELECTA

IN1VKKSAI.

Vol.t'yS 1 T B U C A T S
ANDERSEN. II. C. 7 - Contes. Tnii/. Juan d'Al* bajlor I1AUHET. Al.PilONSl (i - Tanar dc Farasci Tra ducci de .S'unii,/" Knsinol. ERCK.MANN-CIIATKIAN 11 - L'amic K-rtts .....MON. I.IH IS -. - Maria Chapdels ne. / ra de Toms (iarcs. IAMES. l'K \ N l l S i-Ll-bu- >V Sant ! Trad- dc J. i". Rai'ls IEROME K. .IIRiiME 9 - Tres angles.- s'esbargelxcn. Trad. SI. I .->.> d. i J. SI. Sluslieles
1

KPL1XG. KC1 ) vR .1 Primer l.lilm de , gla. 7>fl'iin-i..' de Slai. Slanent KIII.IM,. RUDYAUO 1 Segi-n Uiorc dc la Jun la. Traduecti de SL'n.

SIllHCUl
POE. El 'GAI! A. 8 - Els assassinats del carrer tic la Morguc. VV.i.l. Carles Riba. rAGORE, RAB1KDKAN/ I - El Jardiner 7> . i. dc Maria ne Quadi: I ,'.' \ l \ . M ARK

10-Les aventures dc 1
S.iwycr. Carner. Trad.
1

li I li I. 1 O T E . A

I' E II i: N \ I

V i l. t ' H S I i a L I C A T S
\I.CH\ I.K. JOAN 14.Obres cn-wt-Me* AM \HES. JOAN Romi-iilistica AMADES; .1' AN ,-.I',.!' ]..rf de Cataiui'ya

13. - I-'.11 <le Catalunya

( atKiliei IIAI.MES. JAIMi: i j/ta.Obras eotnplui (a vol.) COSTA 1 LLOBERA, 1 ..' ll.rea complele-

GUIMER, Af CEL o.Obres selectes MARAbALL. JOAN t.Obres comptites MARTORKLL. IOAH 5.Tirant lo Hlare OLLER, NARCS 8.Obres coiui'ii'tt's K l ' S I S o t . . SAN 11 At

RITYRA. JOAQUIM to.fibres completes

TORRAS I i.AGKS, J.
7-1 Ibres completes VERDAGUER. JA* NT i.Obres completes I t VILANOVA. KMII.l 0.Obres ef-mplcir. nl 1

II I II I. I <> T E I

!'. \ < E !. - \

voit 'us rusucATs CATAL, \ tCTOR 9 Obres compl. les UERAU DE LIOST 4 Obra potica c o i n p l e t a L<5PE2 PIC, JOSEP M i Obres comrletcs" O I . I V K R . M i o i i i L D>Ets S. Obres ccmplelcs ORS . EUGENI D
-

SAGARRA, JOSEP M 3 Obres complit I Teatre SAGARRA. JOSEP M.a 5 Obres compb le* I I . Teatre* SAGARRA, JOSEP M..i i o o b r e s compl les III T e a t r e * " l'ora ele srie SAGARRA. .li ISEP M... Obra pohca 1 RIAD. JOAN 8. Antologia de contiste*.

;Obra

catalana

completa

>'
(Je-i

'
-

mya ejra
-"cerca

d e la Cui.a I r a d r C i i Popular