PUBL Curriculum Batxillerat

currculum batxillerat
currculum batxillerat
Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions Elaboraci: Servei dOrdenaci Curricular dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat Disseny grc: Estudi Juste Calduch
ndex
Consideracions generals sobre el batxillerat
5 Introducci 5 Les competncies generals i les competncies especques com a marc de referncia curricular 6 Competncies generals 6 Competncies especques 7 Caracteritzaci de les modalitats 8 Modalitat darts 8 Modalitats de cincies i tecnologia 10 Modalitat dhumanitats i cincies socials 12 Projecte educatiu 14 Atenci a la diversitat 15 Acci tutorial i orientaci 16 Avaluaci i promoci 16
Estructura
Estructura del currculum Matries comunes Treball de recerca Matries de modalitat Matries optatives
18 18 18 19 19 21 23 24 33 101 104 401
Objectius generals Competncies generals Matries comunes Treball de recerca Matries de modalitat Matries optatives
Consideracions generals sobre el batxillerat

INTRODUCCI
Lordenaci dels ensenyaments del batxillerat establerta en el Decret 142/2008 t com a nalitat proporcionar a lalumnat la formaci, la maduresa intellectual i humana, els coneixements i les destreses que li permetin progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a leducaci superior i a la vida activa. El batxillerat es distribueix en dos cursos acadmics i sorganitza de manera exible en tres modalitats, amb matries comunes, matries de modalitat i matries optatives. Les modalitats sorganitzen en relaci amb els grans mbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen leducaci superior, tant universitria com no universitria. Aix permet, a ms de la formaci general de lalumnat, una adequaci a les seves caracterstiques i interessos de formaci, i una preparaci especialitzada per seguir estudis posteriors o incorporar-se al mn laboral, amb el benents que litinerari formatiu s encara prou obert per permetre, al nal dels dos cursos acadmics, construir el seu itinerari acadmic i professional futur. Les tres modalitats del batxillerat sn les segents: Modalitat darts Modalitat de cincies i tecnologia Modalitat dhumanitats i cincies socials Lordenaci curricular deneix les competncies generals i especques que el jovent ha de desenvolupar i consolidar en acabar el batxillerat. El centre educatiu s lmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currculum. s en laplicaci del currculum, a cada centre i a cada aula, on shan de concretar la exibilitat i lautonomia curriculars, dacord amb les caracterstiques del grup de joves, de lequip docent responsable de la seva aplicaci, de les caracterstiques del centre i de lentorn territorial on s ubicat, i de loferta destudis posteriors. El batxillerat ha de procurar, dacord amb la seva funci preparatria i propedutica, ladquisici de les tcniques i els procediments cognoscitius necessaris per poder-se adaptar adequadament a linici destudis posteriors. La profunditat i especicitat daquesta preparaci han danar acompanyades duna visi global i contextualitzada del saber. En laspecte orientador, el batxillerat ha de facilitar recursos perqu lalumnat canalitzi les seves preferncies i capacitats en un marc de referncia apropiat i amb lorientaci adequada. Des daquest sentit, les activitats de tutoria, lopcionalitat curricular, el treball de recerca, lestada a lempresa, etc., sn recursos que, amb independncia de la modalitat cursada, serveixen a aquesta funci orientadora. Finalment, semfatitza que en el batxillerat la llengua catalana s leix vertebrador dun projecte plurilinge que ha de formar part del projecte educatiu de centre.
Consideracions generals sobre el batxillerat 5
LES COMPETNCIES GENERALS I LES COMPETNCIES ESPECFIQUES COM A MARC DE REFERNCIA CURRICULAR
Les matries del batxillerat sorienten i estructuren, en coherncia amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competncia, entesa com a laplicaci de coneixements i destreses en la resoluci de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadmic, que sovint depenen de diverses disciplines o de lexperincia adquirida. La idea de competncia se sustenta en els diferents tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) i est relacionada amb la capacitat dactivar-los o mobilitzar-los per fer front a situacions diverses i actuar de forma eca. Les competncies contribueixen al desenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de la ciutadania activa, a la incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de tota la vida. El currculum considera que les competncies generals i les competncies especques establertes en el batxillerat sn els eixos del procs educatiu. Les competncies generals es deneixen per al conjunt de letapa. En cada matria es descriuen les competncies especques que cal assolir, aix com la contribuci de la matria a ladquisici de les competncies generals i a lassoliment dels objectius de letapa. Fomentar laprenentatge al llarg de tota la vida implica que el jovent ha de tenir una formaci completa, tant en coneixements com en competncies, que li permeti seguir aprenent i poder combinar lestudi i la formaci amb lactivitat laboral o amb altres activitats.
Connexions de les competncies

Competncies bsiques de leducaci bsica
Batxillerat Competncies generals Competncies especques de cada matria
Competncies genriques dels estudis posteriors
Competncies generals
Les competncies generals del batxillerat continuen el desenvolupament de les competncies bsiques de letapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera ecient en els estudis superiors. Els aspectes nuclears de les competncies generals del batxillerat shan dexercitar en tots dos cursos, des de totes les matries, en la tutoria i en les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.
Per al batxillerat sidentiquen com a competncies generals i comunes les sis competncies segents: 1. Competncia comunicativa 2. Competncia en la gesti i el tractament de la informaci 3. Competncia digital 4. Competncia en recerca 5. Competncia personal i interpersonal 6. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn
1. Competncia comunicativa Facultat de mobilitzar diferents dominis de llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement, quan calgui, daltres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plstic, etc.) en varietat de contextos i nalitats, com a eina per aprendre a aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el mn. 2. Competncia en gesti i tractament de la informaci Capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en lmbit acadmic com en la vida quotidiana. 3. Competncia digital Facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de carcter acadmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements terics i prctics bsics de la societat de la informaci, de la seva cultura i dels seus productes, aix com de les bones prctiques del seu entorn. 4. Competncia en recerca Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mtode lgic i raonable per trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants, que encara no shan solucionat en el nivell i en lmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. 5. Competncia personal i interpersonal Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, duna banda, lautoconeixement i el coneixement dels altres i, duna altra, treballar en entorns collaboratius. 6. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn Capacitat de mobilitzar diferents sabers escolars, referits, duna banda, al mn fsic i a la interacci entre les persones i la naturalesa; i, duna altra, a la societat i als valors de la ciutadania. Aquests sabers tenen per objecte la comprensi i interacci amb la societat i el mn on es viu i es creix, per tal de dirigir reexivament les accions cap a la seva millora. La competncia inclou la construcci dun sistema de valors propi, dacord amb un model de societat plural, democrtica i solidria, el comproms social i tic, i la valoraci crtica de les diferents manifestacions culturals i artstiques, evitant tota mena destereotips i prejudicis.
Competncies especques
Els currculums de les matries expliciten les competncies especques que shi treballen, aix com la contribuci de la matria al desenvolupament de les competncies generals.
CARACTERITZACI DE LES MODALITATS

Les modalitats del batxillerat tenen com a nalitat preparar lalumnat en un mbit de coneixement especc, desenvolupar les competncies que hi tenen ms relaci, i orientar-lo de manera oberta i exible per a una varietat destudis i camps laborals posteriors.
Modalitat darts
A qui sadrea i qu pretn
La modalitat darts sorganitza en dues vies, una referida a arts plstiques, disseny i imatge, i laltra a arts escniques, msica i dansa. La via darts plstiques, disseny i imatge sadrea a tot lalumnat interessat en les arts plstiques, les arts visuals o el disseny, al qual ofereix estudis destinats a lanament de la sensibilitat, la formaci de criteri esttic i lensenyament de les destreses necessries per a la realitzaci efectiva dobres dart i de disseny. La via darts escniques, msica i dansa sadrea a tot lalumnat interessat en les arts escniques, lanlisi musical, la histria de la msica i de la dansa, la cultura audiovisual, la literatura, etc., al qual ofereix estudis destinats a lanament de la sensibilitat, lexpressivitat corporal i la creativitat necessries per a la comunicaci escnica, el discurs musical i la dansa.
Quines sn les seves sortides

Respecte als cicles formatius de grau superior, els ms adients per a lalumnat que ha cursat batxillerat darts sn els que ofereixen la titulaci de darts grques, arts i artesanies, imatge i so, comunicaci i serveis socioculturals i a la comunitat. Tamb, prvia superaci duna prova daccs, lalumnat daquesta modalitat t la preparaci per accedir a diferents estudis superiors de msica, dansa, teatre, conservaci i restauraci i disseny. La modalitat darts prepara preferentment per continuar estudis universitaris de la branca de coneixement darts i humanitats.
Qu ha destudiar lalumnat daquesta modalitat

Litinerari ms adient per a lalumnat que desitja cursar estudis darts plstiques, imatge i disseny s el que inclou la tria de les matries daquesta via: dibuix artstic, dibuix tcnic, volum, tcniques dexpressi gracoplstica, disseny, histria de lart i cultura audiovisual. Litinerari ms adient per a lalumnat que desitja cursar estudis darts escniques, msica i dansa s el que inclou la tria de bona part de les matries daquesta via: arts escniques, anlisi musical, anatomia aplicada, histria de la msica i de la dansa, llenguatge i prctica musical, literatura i cultura audiovisual. Aquest itinerari facilita la simultanetat de cursar ensenyaments professionals de msica i dansa. Tamb cal tenir molt presents en qualsevol daquests itineraris les matries optatives de segona llengua estrangera, psicologia i sociologia i estada a lempresa. A ms, les matries optatives de centre permeten endinsar-se tamb en diversos mbits. Es tracta duna possibilitat de gran inters, sobretot en els centres que disposen, en la seva oferta acadmica, de cicles de formaci especca darts.
Ats que la nalitat ltima de tot itinerari s la de possibilitar la llibertat de lalumne/a a lhora de rebutjar o acceptar aquelles vies vocacionals que li resultin ms atractives, o sobre les quals mantingui dubtes, conv recordar el paper que el treball de recerca pot exercir en aquest terreny, per tractar-se duna de les activitats ms mplies i consistents de reexi assenyada i conclusions crtiques personals que el batxillerat permet, i per facilitar, sovint, una manera bastant efectiva, dendinsar-se en mbits no prou coneguts i, alhora, intutivament desitjats.
Com shauria denfocar aquesta modalitat des del punt de vista didctic
Aquesta modalitat incorpora matries amb continguts que no han format part dels aprenentatges a lESO (imatge, volum, arts escniques, dansa), o b han estat simplement introduts (expressi gracoplstica, dibuix artstic, dibuix tcnic, anatomia aplicada, literatura). Ats que les dues vies daquesta modalitat presenten un caire molt especc, conv fer avaluacions inicials al comenament del primer curs i matria, a que ajudin a establir les situacions reals daprenentatge de lalumnat. Sn objectius bsics de la modalitat darts: assolir capacitats de comprensi crtica del passat i del present de les obres dart i de disseny, i de les arts escniques, msica, teatre i dansa; interpretar correctament la informaci esttica i sgnica que ens arriba per via meditica; comprendre la relaci entre els espais i els objectes del nostre entorn quotidi, entre les cultures audiovisuals i escniques, i el context que impliquen o del que sesdevenen; adquirir les operatives necessries per a la vehiculaci de les ideacions, i capacitar-se per aportar obres reals i tangibles, valorables en els mbits de lart i del disseny, i per realitzar representacions i espectacles artstics, escnics i musicals. Lensenyament i aprenentatge daquesta modalitat sarticula sobre el triangle percepci-reexi-realitzaci, ns al punt que un enfocament de la modalitat darts que desvinculs la teoria de la prctica desvirtuaria els objectius pedaggics exigibles. Aix, intervenen en aquesta modalitat tres feixos bsics de procediments didctics. Un primer feix s leducaci perceptual i de la sensibilitat: lectura dimatge, anlisi dobres dart, percepci crtica dobjectes i espais, escolta musical, lectura literria, percepci crtica de les realitats escniques, percepci des del concepte (directa o meditica) dobjectes, superfcies i espais artstics, de representacions escniques i musicals. Aquesta educaci de la percepci ha danar acompanyada de la consulta dels repertoris bibliogrcs especialitzats. Un segon feix sn les reexions actives sobre aquestes percepcions: solucions alternatives quant a lexpressi, al judici esttic, la signicaci, la realitzaci material o corporal, les tcniques emprades, els aspectes funcionals, la correlaci entre obra i context. Aquestes reexions han destar subjectes a ls assenyat del llenguatge oral, escrit, graat, del cos i la veu. El tercer feix s diferent a la via darts plstiques, imatge i disseny i a la via darts escniques, msica i dansa. En la primera via, aquest tercer feix abasta tots els aspectes de la la realitzaci manual o meditica (domini dels mitjans expressius i de representaci, aprofundiment en les capacitats dideaci, educaci de les destreses...). En la via darts escniques, msica i dansa, abasta la realitzaci de la prctica musical, la representaci escnica i de lespectacle, el desenvolupament de capacitats expressives, creatives i comunicatives prpies del treball individual i en grup. En les dues vies aquests procediments, a ms dexigir una permanent conscincia conceptual, involucren sovint aspectes actitudinals (cura destris i materials, polidesa, rigor; cura del cos, la veu i la salut).
Tant la sensibilitat perceptiva com les capacitats de reexi i dexpressi i interpretaci de lalumnat, shan de vehicular per mitj de les destreses i les diverses operatives manuals, expressives o meditiques, per tal darribar a realitzacions dart o de disseny a partir de formulacions racionals o intutives, o duna barreja dambdues. I per mitj de les destreses creatives i comunicatives per tal darribar a realitzacions artstiques escniques i musicals.
Modalitat de cincies i tecnologia

La modalitat de cincies i tecnologia sadrea a lalumnat interessat per les cincies empriques, les matemtiques, els estudis relacionats amb continguts cienticosanitaris, el mn dels processos tecnolgics i dels materials, instruments, aparells i mquines utilitzats en la producci de bns i serveis. Lalumnat que cursa aquesta modalitat pot familiaritzar-se amb els mtodes de treball i les tcniques cientques i tecnolgiques que permeten un apropament rigors i crtic a la realitat humana: la fsica, la qumica, la biologia, les cincies de la terra i del medi ambient, les matemtiques, el dibuix tcnic, lelectrotcnia i la tecnologia industrial.

En relaci amb els cicles formatius de grau superior, els ms adients per a lalumnat que ha cursat batxillerat de cincies i tecnologia sn els que ofereixen la titulaci de tcnic especialista en famlies professionals, com ara la qumica, la sanitat, la seguretat i medi ambient, les indstries alimentries, la imatge personal, les activitats fsiques i esportives, les activitats agrries, ledicaci i obra civil, lelectricitat i electrotcnia, lenergia i aigua, la fabricaci mecnica, la informtica i comunicacions, les activitats maritimopesqueres, el txtil, confecci i pell, el vidre i la cermica, etc. Tamb, prvia superaci duna prova daccs, lalumnat daquesta modalitat t la preparaci per accedir a diferents estudis universitaris que permeten obtenir la formaci i titulaci de graduat. La modalitat de cincies i tecnologia prepara preferentment per continuar estudis en les branques de coneixement de cincies, de cincies de la salut i denginyeria i arquitectura.

La modalitat de cincies i tecnologia inclou diversos itineraris, cadascun dels quals t caracterstiques prpies. s per aix que, a continuaci, es mostren exemples dalgunes possibles combinacions de matries de modalitat: Itinerari de cincies: Matemtiques, fsica, qumica, biologia, cincies de la Terra i del medi ambient... Itinerari de cincies de la salut: Biologia, qumica, matemtiques, cincies de la Terra i del medi ambient... Itinerari cienticotecnolgic: Matemtiques, fsica, tecnologia industrial, dibuix tcnic, electrotcnia Tamb cal tenir molt presents en qualsevol daquests itineraris les matries optatives de segona llengua estrangera, psicologia i sociologia i estada a lempresa. Les matries optatives de centre permeten endinsar-se tamb en diversos mbits.
Com que la nalitat ltima de tot itinerari s la de possibilitar la llibertat de lalumne/a a lhora de rebutjar o acceptar aquelles vies vocacionals que li resultin ms atractives, o sobre les quals mantingui dubtes, conv recordar el paper que el treball de recerca pot exercir en aquest terreny, per tractar-se duna de les activitats ms mplies i consistents de reexi assenyada i conclusions crtiques personals que el batxillerat permet, i per constituir, sovint, una manera bastant efectiva dendinsar-se en mbits no prou coneguts i, alhora, intutivament desitjats.
Les matries daquesta modalitat parteixen dels continguts treballats en matries de lESO, com ara cincies de la naturalesa, matemtiques, tecnologia, educaci visual i plstica. Per aquest motiu, en el desenvolupament de la modalitat, shauria de tenir present duna manera global el bagatge adquirit en letapa educativa anterior. En aquest sentit, cal partir duna avaluaci inicial per comprovar els coneixements de lalumnat abans de comenar les matries de modalitat. Aquesta modalitat es caracteritza per la seva dimensi teoricoprctica (formaci conceptual i procedimental especca) i alhora per la seva voluntat de formar en les actituds que ajuden lalumnat a tenir una posici degudament informada i crtica davant dels mtodes, continguts i aplicacions de la cincies i la tecnologia en la societat. Des del punt de vista didctic, cal tenir en compte que laportaci de les matries que deneixen aquesta modalitat s de naturalesa diversa. Pel seu carcter instrumental, les matemtiques, la fsica i la qumica aporten coneixements bsics necessaris per a altres disciplines. Aix, les matemtiques proporcionen instruments necessaris per a la fsica, mentre que la fsica i la qumica en proporcionen per a la biologia. El dibuix tcnic facilita ladquisici dhabilitats dmplia aplicaci tcnica, fonamentals per a un gran nombre de professions. La tecnologia industrial proporciona lapropament a la realitat industrial. Lelectrotcnia s la base per a estudis professionals posteriors. Les cincies de la terra i del medi ambient tenen un alt valor formatiu, ja que integren diverses disciplines, i un elevat valor social. Aquests lligams entre les matries obliguen a una coordinaci entre el professorat, a que lalumnat assoleixi una visi ms integrada dels continguts de les matries. Des del punt de vista actitudinal, cal conscienciar lalumnat sobre lorigen i la limitaci de les primeres matries i els recursos energtics, i sobre la necessitat del seu reciclatge i reutilitzaci. Les matries daquesta modalitat comparteixen una srie de procediments que van des de la descripci de la naturalesa ns al plantejament de qestions, lemissi dhiptesis, la recollida i lanlisi de les dades, el disseny i la realitzaci dexperincies, lanlisi de variables, la resoluci de problemes, lestudi de casos, lelaboraci de projectes, etc. Lalumnat que cursa aquesta modalitat ha daprofundir en les cincies i en les tecnologies, i tamb familiaritzar-se amb els mtodes de treball que permeten apropar-shi de manera rigorosa i crtica. En aquesta modalitat de batxillerat, lalumnat trobar tamb estmuls i recursos per valorar duna forma crtica la relaci cincia, tecnologia i societat. Des daquesta modalitat es fomentaran les capacitats mplies dobservaci, danlisi, de cerca, de raonament lgic abstracte, de sntesi dinformaci tecnicocientca, la interpretaci desquemes dinstallacions i habilitats procedimentals relacionades amb la investigaci (com per exemple: el reconeixement de problemes, la capacitat de formular preguntes, lanlisi de dades) i tamb habilitats manuals relacionades amb ls del material de laboratori i el disseny, la planicaci i lavaluaci del producte nal tecnolgic i de les seves prestacions.
Respecte a les actituds, es proposa una reexi mplia i fonamentada dels valors i normes en general (com per exemple, les normes de seguretat en el laboratori); la valoraci positiva de la constncia i rigor en el treball, la valoraci crtica de les aportacions de la cincia i la tecnologia, i de les relacions entre cincia, tecnologia i societat (tica de la cincia i de la tecnologia, limpacte ambiental, etc.). Respecte a la imatge de la cincia, shan devitar determinades visions reductivistes, com ara les visions lineals, acumulatives, individuals (o elitistes) i exclusivament masculines. Cal avanar en la visi duna cincia global, paradigmtica, fruit dun treball collectiu, i emfasitzar les relacions entre la cincia, la tecnologia i la societat, tot prenent conscincia de les dimensions historicosocials i el seu aspecte canviant.
Modalitat dhumanitats i cincies socials

La modalitat dhumanitats i cincies socials sadrea a lalumnat interessat per les humanitats (literatura, llenges clssiques, art) i les cincies socials i econmiques (matemtiques aplicades a les cincies socials, geograa, histria, economia). Inclou tant estudis lingstics i literaris, com socials, histrics, econmics i empresarials. Lalumnat que cursa aquesta modalitat pot aprofundir en el passat i en el present del fenomen hum, en la seva histria, societat i cultura (llenges clssiques, art, literatura, histria del mn contemporani), i tamb familiaritzar-se amb els mtodes de treball i les tcniques cientques que permeten un apropament rigors i crtic a la realitat humana (geograa, histria, economia, matemtiques aplicades a les cincies socials). Fra bo que lalumnat que hi accedeixi estigui motivat pel coneixement de la histria i les diferents manifestacions culturals de lsser hum. Hauria de tenir un bon domini de lexpressi oral i escrita, com tamb de les tcniques de recollida i tractament de la informaci (subratllada, resum, esquematitzaci, etc.). Els coneixements i destreses que ofereix aquesta modalitat sn molt diverses i tenen un alt valor formatiu. La seva nalitat s preparar lalumnat per a una millor comprensi del mn on viu, enriquir el seu llenguatge i formaci cultural i consolidar la seva maduresa moral i social. Lalumnat hi trobar descripcions i interpretacions de fets culturals, per tamb estmuls i recursos per indagar, comprendre millor i participar en la societat en qu viu immers.

Respecte als cicles formatius de grau superior, els ms adients per a lalumnat que ha cursat batxillerat dhumanitats i cincies socials sn els que ofereixen la titulaci de tcnic especialista en sectors professionals com ara administraci i gesti, comer i mrqueting, hostaleria i turisme, serveis socioculturals i a la comunitat. Tamb, prvia superaci duna prova daccs, lalumnat daquesta modalitat t la preparaci per accedir a diferents estudis universitaris que permeten obtenir la formaci i titulaci de graduat. La modalitat dhumanitats i cincies socials prepara preferentment per continuar estudis en les branques de coneixement darts i humanitats i de cincies socials i jurdiques.

La modalitat dhumanitats i cincies socials inclou diversos itineraris, cadascun dels quals t caracterstiques prpies. s per aix que, a continuaci, es mostren exemples dalgunes possibles combinacions de matries de modalitat: Itinerari humanisticolingstic: llat, grec, histria de lart, literatura catalana, literatura castellana, literatura universal Itinerari de cincies socials: histria del mn contemporani, geograa, histria de lart, matemtiques aplicades a les cincies socials Itinerari de cincies econmiques: economia, economia de lempresa, matemtiques aplicades a les cincies socials, geograa Cal tenir molt presents en qualsevol daquests itineraris tamb les matries optatives de segona llengua estrangera, psicologia i sociologia i estada a lempresa. Les matries optatives de centre permeten endinsar-se tamb en diversos mbits. Com que la nalitat ltima de tot itinerari s la de possibilitar la llibertat de lalumne/a a lhora de rebutjar o acceptar aquelles vies vocacionals que li resultin ms atractives, o sobre les quals mantingui dubtes, conv recordar el paper que el treball de recerca pot exercir en aquest terreny, per tractar-se duna de les activitats ms mplies i consistents de reexi assenyada i conclusions crtiques personals que el batxillerat permet, i per constituir, sovint, una manera bastant efectiva dendinsar-se en mbits no prou coneguts i, alhora, intutivament desitjats.
Aquesta modalitat comprn matries els continguts de les quals no han format part dels ensenyaments comuns de letapa anterior ens referim a matries com ara economia, economia de lempresa, grec, juntament amb daltres matries alguns continguts de les quals s que van formar part, o si ms no van ser esbossats, en els estudis anteriors per exemple continguts de geograa, histria de lart, histria del mn contemporani, literatura catalana, literatura castellana, literatura universal, llat. En qualsevol cas, sempre s molt til partir duna avaluaci inicial per comprovar amb quins coneixements previs de les matries triades arriba lalumnat al batxillerat. A partir daquesta exploraci, el professorat ha de triar les metodologies didctiques que consideri ms adients a cada situaci grupal. Les matries daquesta modalitat sn molt diverses, per les seves relacions i interconnexions avalen loportunitat dagrupar-les en una mateixa modalitat. Avui, difcilment es pot obtenir una bona formaci en els estudis lingstics, literaris, econmics i empresarials si no va acompanyada de coneixements de carcter histric, geogrc i social. La histria del mn contemporani, leconomia i la geograa sn matries dun ampli abast formatiu. El llat, el grec, la literatura catalana i la literatura castellana, la literatura universal, la histria de lart sn matries de carcter formatiu i cultural. I les matemtiques aplicades a les cincies socials i leconomia de lempresa sn matries amb un fort component formatiu i instrumental. Amb la nalitat que lalumnat assoleixi una visi ms integrada dels continguts de les matries daquesta modalitat, es fa necessria la coordinaci entre el professorat.
Atesa la diversitat de les matries daquesta modalitat (des destudis de grec o llat ns a estudis deconomia de lempresa), no sen poden concebre les didctiques si no s a partir duns procediments molt diversos: anlisi i interpretaci de fragments i obres relacionades amb la matria; confecci desquemes, diagrames, resums i txes; elaboraci de textos propis, exposicions orals i debats, utilitzaci de diferents fonts bibliogrques, de les TIC, etc. Aquests procediments shan dintegrar amb els continguts conceptuals i actitudinals de cada matria, i shan de treballar de manera continuada i amb graus successius de complexitat per assolir-ne la competncia. Lobjectiu bsic daquesta modalitat s que lalumnat assoleixi una visi global i integrada dels distints elements que conformen la societat i la cultura, sassabenti de les seves relacions mtues i prengui conscincia de la dimensi histrica i canviant de qualsevol producci humana (llengua, literatura, art, poltica, religi, cincia...). Aquest objectiu es pot aconseguir millor amb una prctica docent que posi en primer pla la relaci entre els fets que sestudien i el seu context social i cultural, per sense descuidar la dimensi temporal. Els fets humans sn complexos i uents; cal, doncs, una metodologia analtica i activa per abordar-los. El professorat ha doferir tamb sntesis explicatives clares dels fets i esdeveniments que sestudien i, alhora, ha de despertar la capacitat de lalumnat per problematitzar-los i intervenir-hi, de manera que, tot actuant, acabi dentendre les coses. Pel que fa a la matria de matemtiques aplicades a les cincies socials, cal tenir en compte que una bona part dels seus continguts sn comuns amb la matria de matemtiques de les modalitats de cincies i tecnologia. Per b que aquesta coincidncia de continguts s del tot necessria, el professorat ha de tenir ben present que una part de lalumnat de la modalitat dhumanitats i cincies socials du uns bagatges de coneixements i de competncies molt diferents dels alumnes de la modalitat de cincies i tenologia. Aix requereix, per part del professorat, lorientaci de la matria a les necessitats especques de les matemtiques aplicades a les cincies socials i ladopci destratgies metodolgiques diferenciades en un cas i en laltre.
PROJECTE EDUCATIU
Els centres disposen dautonomia per xar objectius propis dacord amb el context on sinsereixen, que han de reectir-se en el seu projecte educatiu. Aquest projecte t compte dels valors, objectius i prioritats dactuaci del centre, aix com els aspectes singulars que lidentiquen. Ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre, fer pals el respecte al principi de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals, i establir els principis per a latenci a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que el centre adopti. Shan despecicar els principis bsics per al desenvolupament curricular, loferta de matries aix com el seu tractament transversal, les mesures necessries per a la millora dels aprenentatges i els acords sobre avaluaci i promoci de lalumnat. Inclou igualment el pla dacci tutorial, que concreta els aspectes organitzatius i funcionals de lacci tutorial i lorientaci a lalumnat. El projecte educatiu tamb recull tots els plans i projectes prescriptius i daltres que estigui portant a terme el centre, com sn el pla de convivncia, per fomentar les relacions positives i la resoluci pacca dels conictes en el centre, i el projecte educatiu plurilinge, per adaptar els principis generals i la normativa a la realitat sociolingstica de lentorn.
Els centres han delaborar un projecte lingstic amb lobjectiu fonamental daconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa, de manera que pugui usar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Aquest projecte plurilinge ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels continguts, objectius, aspectes metodolgics i criteris davaluaci, tot evitant repeticions en totes dues llenges. Les competncies lingstiques que tenen un carcter transversal han de tractar-se des de les diferents matries. El projecte lingstic ha destablir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i ha de garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, i larans, a la Vall dAran, han de ser emprats normalment com a llengua vehicular densenyament i daprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didctic, activitats daprenentatge i davaluaci, i comunicacions amb les famlies. Dacord amb el projecte lingstic, els centres poden impartir continguts de matries no lingstiques en una llengua estrangera. En sntesi, el projecte lingstic ha de fer possible el domini de les dues llenges ocials (catal i castell) i duna o ms llenges estrangeres; la transferncia daprenentatges duna llengua a les altres; el respecte per la diversitat lingstica; ha de fomentar el desig daprendre de totes les llenges i cultures, i potenciar valors i actituds positius davant les persones que les parlen.
ATENCI A LA DIVERSITAT
El batxillerat sorganitza dacord amb els principis datenci a la diversitat de lalumnat. Les mesures datenci a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne o alumna per poder assolir les competncies generals, els objectius educatius i els continguts i les competncies especques del batxillerat. Latenci a la diversitat de lalumnat sha de fonamentar en tots els elements que constitueixen el currculum, principalment en la planicaci i laplicaci destratgies metodolgiques i organitzatives i en la provisi de les ajudes tcniques necessries per facilitar laccessibilitat als aprenentatges a tot lalumnat. Per a lalumnat amb una capacitat intellectual elevada, identicada mitjanant una avaluaci psicopedaggica en els termes que determini el Departament dEnsenyament, shan de preveure les mesures necessries dadaptaci de la resposta educativa a dafavorir el desenvolupament de la seva potencialitat intellectual i creativa i la seva socialitzaci positiva. Tamb es pot exibilitzar la seva escolaritzaci en els termes que determini la normativa vigent. Per a lalumnat amb trastorns o dicultats especques daprenentatge o que presenta discapacitats, a de facilitar-li laccs al currculum, shan de preveure i facilitar les ajudes tcniques necessries, i shan dadaptar els materials daprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats daprenentatge com davaluaci. Sens perjudici de les adaptacions que el centre educatiu pugui decidir en aplicaci dels criteris datenci a la diversitat de lalumnat establerts en el seu projecte educatiu, el Departament dEnsenyament ha de determinar el marc normatiu dels plans individuals al batxillerat.
Finalment, amb lobjectiu de facilitar laccs al currculum de lalumnat dincorporaci recent al sistema educatiu catal, o del que compagina els estudis de batxillerat amb altres estudis o activitats reconegudes, o b per altres circumstncies personals, cal adaptar els materials daprenentatge i exibilitzar, si escau, la durada de letapa, per mitj dun pla individual.
ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

Lacci tutorial abraa el conjunt dactivitats dorientaci personal, acadmica i professional que sadrecen a lalumnat per afavorir-ne la maduresa i el creixement personal i la preparaci per a una participaci responsable en la societat. Tamb lha dorientar per prendre decisions dins lopcionalitat que ofereix lestructura mateixa del batxillerat i, en acabar-lo, respecte a la continutat dels seus estudis o laccs al mn laboral, tot considerant els seus interessos i els punts forts i febles del seu perl personal. Lacci orientadora ha de permetre identicar i desenvolupar les capacitats de lalumnat mitjanant la superaci destereotips i patrons de gnere. Lacci tutorial lexerceix el conjunt de professorat que interv en un grup dalumnes amb la coordinaci del professorat tutor del grup. Lacci tutorial sha de programar cada curs tenint en compte el conjunt de tota letapa. El centre ha de concretar, en relaci amb lacci tutorial, els objectius i les activitats que preveu dur a terme i ha dincloure, en lhorari de cada curs, una hora de tutoria setmanal. El pla dacci tutorial del centre concreta els aspectes organitzatius i funcionals de lacci tutorial i els procediments de seguiment i davaluaci, i ha desdevenir un referent per a la coordinaci del professorat i per al desenvolupament de lacci educativa.
AVALUACI I PROMOCI
Lavaluaci de laprenentatge de lalumnat ha de ser contnua i diferenciada segons les matries, tenint en compte els diferents elements del currculum. Els criteris davaluaci de les matries sn un referent fonamental per determinar el grau dassoliment de les competncies generals, dels objectius i les competncies especques de cada matria. Lequip docent, integrat pel professorat del grup dalumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha dactuar com a rgan collegiat en tot el procs davaluaci i en ladopci de les decisions que en resultin, i valorar levoluci de lalumne/a en el conjunt de les matries i la seva maduresa acadmica en relaci amb els objectius del batxillerat, aix com, al nal de letapa, les seves possibilitats de progrs en estudis posteriors. Cada professor o professora ha daportar informaci sobre el procs daprenentatge de lalumnat en la matria o matries que imparteixi. Lequip docent, en la valoraci dels aprenentatges dels alumnes, adopta les decisions per consens. En cas de no arribar-hi, sha de fer per les majories que es determinin per a cada cas. La sessi davaluaci s la reuni de lequip docent, coordinada pel professor o professora que exerceix la tutoria, per intercanviar informaci i adoptar decisions sobre el procs daprenentatge de lalumnat. Tamb poden participar en les sessions davaluaci altres professors o professores amb responsabilitats de coordinaci pedaggica i altres professionals que intervinguin en el procs densenyament i
aprenentatge de lalumnat. Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procs densenyament cal fer, almenys, una sessi davaluaci trimestral. En les sessions davaluaci, lequip docent ha de prendre les decisions que consideri pertinents respecte a les actuacions necessries per facilitar el procs daprenentatge de lalumnat. La persona tutora ha de coordinar i presidir les reunions davaluaci del seu grup dalumnes, aixecar lacta del desenvolupament, fer-hi constar els acords presos, i vehicular lintercanvi dinformaci amb els pares, mares o representants legals dels alumnes, quan correspongui. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els processos densenyament i la prpia prctica docent. Un dels elements daquesta anlisi del professorat el constitueixen els resultats de les sessions davaluaci. El professor o la professora de cada matria decideix, al nal del curs, si lalumne/a ha assolit les competncies i nha superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris davaluaci. Amb posterioritat a lavaluaci nal del curs, el centre ha de realitzar les proves extraordinries de recuperaci, ja programades prviament, de les matries suspeses, que es regularan per la normativa corresponent. Els alumnes i les alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matries de primer curs o tenen avaluaci negativa en dues matries com a mxim. Lalumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matries sha de matricular de les matries pendents del curs anterior. Els centres han dorganitzar les consegents activitats de recuperaci i lavaluaci de les matries pendents. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any ms en el primer curs, el qual han de tornar a cursar complet si el nombre de matries amb avaluaci negativa s superior a quatre. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs i tinguin avaluaci negativa en tres o quatre matries poden optar per cursar noms aquestes matries.
Estructura de letapa
ESTRUCTURA DEL CURRCULUM
El currculum s el conjunt dels objectius, continguts, metodologies i criteris davaluaci de les diferents matries, conjuntament amb la contribuci de la matria a ladquisici de les competncies generals i especques del batxillerat. Els apartats del currculum de cada matria sn les segents: Introducci Competncies especques de la matria Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat Estructura dels continguts Connexions amb altres matries Consideracions sobre el desenvolupament del currculum Objectius Continguts Criteris davaluaci A lapartat competncies especques de cada matria es concreten les competncies que es treballen amb ms intensitat des de la matria. Lapartat contribuci de la matria a les competncies generals recull laportaci de la matria a lassoliment daquestes competncies. A la resta dapartats sexplica lestructura dels continguts, les connexions que existeixen amb daltres matries i es fan consideracions sobre la metodologia didctica i lavaluaci. Els objectius de la matria sn el conjunt daprenentatges denits en termes de capacitats, que concreten per a cada matria el que sespera que lalumnat adquireixi. Els continguts sn els objectes daprenentatge i els coneixements, presentats de forma integrada (conceptuals, procedimentals i actitudinals), que collaboren a ladquisici dels objectius i de les competncies generals i especques. Els criteris davaluaci expressen el tipus i grau daprenentatge que sespera que obtingui lalumnat en cada matria dacord amb els objectius i continguts plantejats.
MATRIES COMUNES
Les matries comunes del batxillerat tenen com a nalitat aprofundir en la formaci general de lalumnat, augmentar la seva maduresa intellectual i humana i aprofundir en aquelles competncies generals que tenen un carcter ms transversal i afavoreixen laprenentatge continu.
Estructura de letapa 18
Les matries comunes del batxillerat sn les segents: Cincies per al mn contemporani. Educaci fsica. Filosoa i ciutadania. Histria de la losoa. Histria. Llengua catalana i literatura I i II. Llengua castellana i literatura I i II. Llengua estrangera I i II. Les matries dhistria i histria de la losoa shan dimpartir al segon curs. En el batxillerat en rgim nocturn i en el batxillerat a distncia no es cursa la matria deducaci fsica.
TREBALL DE RECERCA
Al batxillerat tot lalumnat ha de fer un treball de recerca. Aquest treball ha de contribuir decisivament a assolir la competncia en recerca i saber-la aplicar en les diferents matries del currculum. Atesa la importncia que t el desenvolupament daquestes capacitats i el seu inters didctic, en el currculum de lalumnat gura tamb la matria de treball de recerca, en la qual es concreta la contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat, es fan consideracions sobre el desenvolupament del treball de recerca i sestableixen els objectius i els criteris davaluaci.
MATRIES DE MODALITAT
Les matries de modalitat del batxillerat tenen com a nalitat proporcionar una formaci de carcter especc vinculada a la modalitat triada que orienti en un mbit de coneixement ampli, desenvolupi les competncies que hi tenen ms relaci, prepari per a una varietat destudis posteriors i afavoreixi la inserci en un camp laboral determinat. Les matries de la modalitat darts sn les segents: a. Via darts plstiques, imatge i disseny. Cultura audiovisual. Dibuix artstic I i II. Dibuix tcnic I i II. Disseny. Histria de lart. Tcniques dexpressi gracoplstica. Volum.
b. Via darts escniques, msica i dansa. Anlisi musical I i II. Anatomia aplicada. Arts escniques. Cultura audiovisual. Histria de la msica i de la dansa. Llenguatge i prctica musical. Literatura universal. Literatura catalana. Literatura castellana. Les matries de la modalitat de cincies i tecnologia sn les segents: Biologia I i II. Cincies de la Terra i del medi ambient I i II. Dibuix tcnic I i II. Electrotcnia. Fsica I i II. Matemtiques I i II. Qumica I i II. Tecnologia industrial I i II. Les matries de la modalitat dhumanitats i cincies socials sn les segents: Economia. Economia de lempresa I i II. Geograa. Grec I i II. Histria de lart. Histria del mn contemporani. Llat I i II. Matemtiques aplicades a les cincies socials I i II. Literatura universal. Literatura catalana. Literatura castellana. Els alumnes i les alumnes han de cursar en el conjunt dels dos cursos del batxillerat un mnim de sis matries de modalitat, de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat triada.
Amb carcter general, les matries de modalitat de nivell I shan dimpartir a primer curs de batxillerat i les de nivell II, a segon. No obstant aix, les matries de modalitat de nivell I tamb es poden oferir a lalumnat de segon curs, en el marc del projecte de centre. Les matries de nivell II shan de cursar desprs dhaver cursat les matries de nivell I corresponents. Excepcionalment, i amb el vistiplau del director o directora del centre, lalumnat pot cursar en el segon curs de batxillerat matries que tinguin continutat en els dos cursos, per ms que no les hagi cursat a primer. En aquests casos el centre lha dorientar pel que fa a la matria no cursada. En tot cas, les matries que es vinculen a les proves que regula larticle 38 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, shan dincloure en el segon curs.
MATRIES OPTATIVES
Les matries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formaci de lalumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat escollida o del centre, o ampliant les perspectives de la formaci general. Els centres oferiran un nombre sucient doptatives que permeti la possibilitat dopci de lalumnat. Les matries optatives sn les segents: Segona llengua estrangera. Psicologia i sociologia. Estada a lempresa. Matries daltres modalitats. Matries dissenyades pel centre. Dintre de loferta de matries optatives, els centres de dues o ms lnies han doferir una segona llengua estrangera amb una assignaci horria global de 140 hores. Entre les matries optatives del centre sha doferir una estada a lempresa. Aquesta matria t com a objectiu fer conixer a lalumnat la realitat del mn laboral. Aquesta matria consisteix, bsicament, en un perode de permanncia i activitat de lalumnat en una empresa, entesa com a unitat de producci, distribuci o de serveis. Durant lestada, lalumnat pren contacte amb un camp professional vers el qual se sent motivat, i pot, aix, enfocar millor el seu projecte de futur, acadmic i professional. Lestada a lempresa ha de tenir una durada mnima de 140 hores, de les quals es poden utilitzar ns a 70 per desenvolupar continguts teoricoprctics al centre educatiu. Els alumnes i les alumnes que acreditin, mitjanant els documents que sestableixin, una experincia laboral igual o superior a 280 hores poden sollicitar-ne lexempci, amb la presentaci prvia duna memria, que es considera corresponent a la matria optativa destada a lempresa. Els centres tamb han doferir la matria optativa de psicologia i sociologia, de 140 hores. La matria s especialment apropiada per als adolescents per aconseguir una millor comprensi dells mateixos i dels grups en qu estan immersos. Ats que els seus continguts pretenen consolidar la maduresa personal i social de lalumnat, aquesta matria, a ms, pot ser un bon ajut a lhora de perlar les futures opcions acadmiques i professionals de lalumnat, amb independncia de la modalitat cursada.
En una de les franges horries de modalitat de cada un dels dos cursos de letapa, els centres educatius poden proposar i oferir matries optatives. Aquestes matries, a ms de la segona llengua estrangera, lestada a lempresa, la psicologia i sociologia i les matries daltres modalitats, poden ser matries optatives dissenyades pels centres educatius, que han de tenir una assignaci horria mnima de 70 hores. s possible distribuir les matries optatives en els dos cursos de batxillerat a ra de 70 hores cada curs. En aquest cas es comptabilitzen com una matria en cada curs.
Objectius generals de letapa

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin: a. Exercir la ciutadania democrtica, des duna perspectiva global, i adquirir una conscincia cvica responsable, inspirada en els valors de la Constituci espanyola, de lEstatut dautonomia de Catalunya i en la Declaraci Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcci duna societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat. b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar duna manera responsable i autnoma i desenvolupar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre paccament els conictes personals, familiars i socials. c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar crticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat. d. Refermar els hbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessries per a laprotament eca de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament personal. e. Dominar, tant en la seva expressi oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana. f. Comprendre amb eccia una o ms llenges estrangeres i expressar-shi amb udesa i correcci. g. Usar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci. h. Conixer i valorar crticament les realitats del mn contemporani, els seus antecedents histrics i els principals factors de la seva evoluci. Participar de manera solidria en el desenvolupament i la millora del seu entorn social. i. Accedir als coneixements cientcs i tecnolgics fonamentals i dominar les habilitats bsiques prpies de la modalitat triada. j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigaci i dels mtodes cientcs. Conixer i valorar de manera crtica la contribuci de la cincia i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, aix com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient. k. Refermar lesperit emprenedor amb actituds de creativitat, exibilitat, iniciativa, treball en equip, conana en si mateix i sentit crtic. l. Desenvolupar la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, com a fonts de formaci i enriquiment cultural. m. Utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social. n. Refermar actituds de respecte i prevenci en lmbit de la seguretat viria.
Objectius generals de letapa 23
Competncies generals del batxillerat

Les matries del batxillerat sorienten i estructuren en coherncia amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competncia, entesa com laplicaci de coneixements i destreses en la resoluci de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadmic, que sovint depenen de diverses disciplines o de lexperincia adquirida. La competncia implica comprendre la lgica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a lacci i triar aquells que, en cada cas, sacosten ms i millor a lobjectiu. Aix signica posar en marxa tctiques de racionalitat prctica a lhora de prendre decisions i actuar. Des daquest punt de vista, la persona competent sap qu vol, coneix les seves aptituds, entn la situaci en qu es troba i actua de la millor manera possible per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competncia inclou sabers i destreses, per tamb un grau elevat diniciativa personal, responsabilitat, exibilitat i capacitat crtica. Lassoliment de competncies avana parallelament a ladquisici de coneixements, destreses i actituds. Aix, doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construt diferents actituds que poden anar des de la gesti de les prpies emocions ns al desenvolupament de les habilitats socials.
Ser competent inclou sabers, destreses, iniciativa, responsabilitat, exibilitat i actitud crtica.
La competncia s, fonamentalment, acci, i noms sarriba a ser competent posant en prctica els propis recursos. Lalumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprn a mesura que els va aprenent, a travs dexercicis en qu hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los dun context a un altre. Aix mateix, lenfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de xaci del que saprn s la vivncia de la seva utilitat. Saprn el que funciona a la prctica, el que s til i vlid per a la construcci de la prpia vida. Lalumnat hauria dexperimentar la utilitat dall que aprn, resolent qestions signicatives, i adonant-se que all que ha aprs s la condici que li permet continuar aprenent. Ats que una competncia comporta seleccionar els recursos ms adients per a cada cas, lalumnat hauria de conixer lentramat dall que aprn i entendre les possibilitats del seu s. Ha de tenir conscincia, doncs, de la relaci que existeix entre els diferents continguts daprenentatge i les condicions per usar-los. Normalment, la resoluci de problemes implica la integraci de diferents tipus de sabers; per aquesta ra shaurien de proposar activitats que relacionessin les rees del coneixement i mostressin la utilitat dusar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements dun context a un altre s la nalitat principal de laprenentatge per competncies. I ja que les competncies sn capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal. Tanmateix, com que la competncia s acci i lacci es dna sovint en un context social, cal integrar la reexi moral i leducaci en valors en el treball de qualsevol matria. Tamb cal afavorir la interacci
Competncies generals del batxillerat 24
social i, per tant, proposar a lalumnat la resoluci de qestions en qu hagi daplicar els seus recursos en collaboraci amb altres companys o companyes. Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competncies (saber, saber fer, saber ser i saber estar), vnen denits pel currculum. Lenfocament competencial daquests continguts recomana treballar-los de manera que lalumnat en comprengui la lgica interna i spiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quan els necessiti, evidenciant aix que s competent.
Per tot aix, conv idear tasques educatives en qu lalumnat pugui aplicar all que sap, en contextos diferents i en relaci amb qestions diverses, signicatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competncies pressuposa accentuar en la didctica de cada disciplina aquelles activitats densenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, prctiques de treball en grup cooperatiu, tutoria de recerques, resoluci de qestions en grup, plantejament de situacions que comportin lexpressi i interacci oral, etc. En denitiva, ensenyar i aprendre per competncies implica, doncs, accentuar la dimensi prctica i alhora global de laprenentatge. Aquestes recomanacions serveixen tamb per a les activitats davaluaci, que han de ser coherents amb lenfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competncies per mitj dactivitats en qu lalumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procs que ha emprat en la resoluci.
Ensenyar i aprendre per competncies implica accentuar les dimensions prctiques i globals de laprenentatge.
Tamb implica emfatitzar, en les activitats davaluaci, la mobilitzaci dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a laula. I, de manera compartida amb els membres de lequip docent, identicar i programar conjuntament tant com es pugui les activitats daprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competncies generals que preparen per a la incorporaci a la vida adulta i per continuar aprenent al llarg de la vida.
Competncies generals del batxillerat i competncies especques de les matries

Una persona s competent quan actua a la prctica activant de manera conjunta el seguit de competncies que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. A la prctica, les persones competents combinen les capacitats derivades de la prpia formaci tcnica o acadmica amb el correcte comportament social, laptitud per treballar en equip o la facultat demprendre iniciatives i ns i tot de crrer riscos calculats. Tanmateix, resulta pertinent distingir les competncies en dues gran tipologies: les competncies generals del batxillerat i les especques de cada matria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna. En el batxillerat cada matria posseeix una epistemologia prpia: el seu objecte de coneixement, el mtode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obt juntament amb les seves nalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials sn niques i integrades, el seu coneixement al llarg de la histria sha construt a partir de mirades especques sobre aquestes realitats. Daquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades
competncies especques, que sn les que es deriven de lepistemologia prpia de cada disciplina i que estan referenciades en els seus currculums respectius. Per tamb s cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competncies que tenen un carcter transversal o com. Tota matria del batxillerat promou, per exemple, lobtenci dinformaci o la seva comunicaci a travs de la llengua oral o escrita, proposa ladquisici dinformaci a travs dInternet i la seva comunicaci a travs de tecnologies digitals o b estimula en lalumnat la regulaci del propi aprenentatge i la interrelaci amb els altres. En el batxillerat sidentiquen com a competncies generals i comunes les sis competncies segents: competncia comunicativa, competncia en recerca, competncia en la gesti i el tractament de la informaci, competncia digital, competncia personal i interpersonal i competncia en el coneixement i la interacci amb el mn. Aquestes competncies generals continuen el desenvolupament de les competncies bsiques de letapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera ecient en els estudis superiors. Els currculums de les matries expliciten les competncies especques que shi treballen, aix com la contribuci de la matria al desenvolupament de les competncies generals. A continuaci es descriuen els aspectes nuclears de les competncies generals del batxillerat, que cal exercitar en tots dos cursos i des de totes les matries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.
Competncia comunicativa
La competncia comunicativa es fonamenta en ls de les lleges en contextos comunicatius diversos. Aquesta competncia suposa mobilitzar els recursos lingstics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstncies acadmiques i socials i constitueix una competncia imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el mn. s una competncia de totes i cadascuna de les matries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessriament lexpressi oral i escrita com a instrument per comunicar la informaci i per transformar aquesta informaci en coneixements cada cop ms complexos. Aquesta competncia suposa que al nal del batxillerat lalumnat sap relacionar-se amb els altres en catal i castell, i almenys tamb en una llengua estrangera, oralment, per escrit i tamb a travs de ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicaci no verbal i les tecnologies de La competncia la informaci i la comunicaci. Posseir la competncia comunicativa signica ser capa de mobilitzar totes les capacitats dexpressi quan cal en els diversos contextos acadmics i socials. En algunes circumstncies caldr expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en altres, convindr expressar correctament emocions i sentiments. La competncia comunicativa implica tamb una actitud destimaci de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sentiments. La competncia comunicativa, a ms, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competncies generals, com la personal i interpersonal, la competncia en el coneixement i interacci amb el mn i la competncia en la gesti i el tractament de la informaci, ats que amb la comunicaci es
comunicativa s responsabilitat de totes les matries.
relacionen les accions de cercar i gestionar la informaci, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el mn i conviurehi i desenvolupar el pensament i identitat propis.
Per b que hi ha diversos llenguatges (plstic, musical, corporal, etc.), tots els aprenentatges requereixen, poc o molt, la comunicaci oral i escrita. Totes les matries del currculum sense excepcions utilitzen lexpressi oral i escrita com a instrument de comunicaci i com a mitj imprescindible per a la descripci, lexplicaci, la justicaci, la interpretaci i largumentaci dels coneixements especcs de cada disciplina. La llengua tamb resulta imprescindible per a lorganitzaci i autoregulaci del propi pensament, i tamb per a la gesti de les prpies emocions i la conducta.
La competncia comunicativa comporta el domini oral i escrit de llenges en contextos diversos.
La competncia comunicativa possibilita el dileg i la interacci adequada amb altres persones i facilita laproximaci a altres cultures. Ls no sexista del llenguatge permet representar la realitat des de la diversitat i riquesa de les dones i els homes. s un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats daprenentatge, en les quals hi t un paper fonamental lexpressi oral. A travs de lestudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut especc de cada aprenentatge. El dileg s un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera ecient en el treball en grup. Aprendre a comunicar abasta ls dels registres lingstics i tamb dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicaci, tant des del vessant de proporcionar eines a lalumnat per descodicar-los, com de disposar deines per comunicar de manera creativa i personal els resultats duna recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica tamb una formaci en cultura audiovisual que permeti que lalumnat complementi la comunicaci lingstica amb altres estratgies comunicatives no lingstiques, que requereixin la mobilitzaci de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics en el seu vessant comunicatiu i dexpressi didees, experincies i sentiments. En sntesi, el desenvolupament de la competncia comunicativa comporta el diferent domini de llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement, quan calgui, daltres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plstic, etc.) en varietat de contextos i nalitats, com a eina per aprendre a aprendre.
Competncia en gesti i tractament de la informaci

La competncia en gesti i tractament de la informaci s el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en lmbit acadmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competncia important per obtenir coneixements tils o, en la seva prctica inicialment guiada, arribar al punt de ser autnom en els processos daprenentatge al llarg de la vida. Aquesta competncia inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer s de les biblioteques tradicionals o electrniques, incloent-hi les destreses de cerca dinformaci a les xarxes de tota mena (Internet i intranets). Tamb inclou la capacitat de valorar si la informaci obtinguda s pertinent dacord amb les preguntes formulades o en funci dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.
En el batxillerat les activitats centrals per a ladquisici daquesta competncia sn les que es desenvolupen duna manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matria i en tota mena de treballs acadmics autnoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitj del treball de recerca. Tot i que analticament s una competncia clarament distingible de les altres, es relaciona de manera directa amb la competncia en recerca i amb la competncia digital, atenent al lligam entre laccs, la gesti i la difusi de la informaci i les TIC. Existeixen dos nivells en ladquisici daquesta competncia, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: duna banda, el maneig de la informaci i, de laltra, la gesti daquesta informaci per generar coneixement. Pel que fa al maneig de la informaci, cal destacar en primer lloc la necessitat de construir acadmicament cada matria mitjanant La competncia en les activitats daprenentatge prpies que integren la capacitat gesti i tractament de la dinterpretar la demanda per decidir quina mena dinformaci cal cercar o b de denir de manera clara quin s el problema a resoldre informaci sadquireix per indagar-ne la soluci. Cal, en segon lloc, desenvolupar el conjunt en totes les matries. de procediments genrics adequats seguint aquests passos: identicar i localitzar la informaci, seleccionar la que s directament rellevant i necessria per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, nalment, avaluar-ne la qualitat i la abilitat. En relaci amb la gesti de la informaci obtinguda per generar coneixement, les activitats densenyament i aprenentatge de totes les matries han de preveure de manera comuna la construcci duna seqncia clara per tal de permetre que lalumnat assoleixi les capacitats dordenar i classicar la informaci, tant a travs dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informaci obtinguda aplicant les tcniques i els conceptes que caracteritzen cada font i lepistemologia prpia de cada matria; i, nalment, sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a travs dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competncia es relaciona, doncs, de manera signicativa amb les competncies comunicativa, digital i en recerca i sadquireix en el marc de totes les matries i, duna manera especial, en el treball de recerca. Aquesta competncia fa possible que lalumnat prengui conscincia de la dimensi tica en el maneig i s de la informaci, s a dir, de conixer la forma adequada de respectar els drets dautoria, la manera de citar adequadament les fonts consultades i ls tic de la informaci obtinguda.
Competncia digital
Lalfabetitzaci digital constitueix avui una necessitat prioritria. El seu dcit o absncia contribueix a lempobriment de les possibilitats personals tant en el mn acadmic, en qu el coneixement digital ja resulta prcticament imprescindible, com en el personal i, sobretot, en el laboral. En lanomenada societat del coneixement, la ignorncia digital pot provocar situacions de marginaci i dinjustcia social. La competncia digital s la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de carcter acadmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements terics i prctics bsics de la societat de la informaci, de la seva cultura i dels seus productes, aix com de les bones prctiques del seu entorn.
Per al desenvolupament daquesta competncia digital cal que les activitats daprenentatge de les diverses matries del batxillerat emprin i actualitzin els aspectes bsics de les eines tecnolgiques, el tractament de la informaci i les possibilitats comunicatives i creatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competncia cal disposar de capacitat i recursos tecnolgics i utilitzar-los en el tractament i la gesti de la informaci. A ms de ls individual actiu o passiu de les eines telemtiques dins o fora de laula, cal introduir-se en els entorns no presencials de la comunicaci digital i potenciar-los. Aquestes noves eines possibiliten, a ms, la comunicaci personal i tamb la interacci i la cooperaci. Mitjanant les activitats daprenentatge de les diverses matries del batxillerat, conv iniciar la creaci de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones prctiques i de conductes tiques en el seu s. En lhoritz duna alfabetitzaci digital bsica i coherent, aquesta competncia pressuposa orientar els esforos daprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisici, tant en ls estrictament operacional (obtenir informaci i comunicar-la) com tamb en una utilitzaci productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competncia cal que sigui operacional i funcional.
Competncia en recerca
Sentn per competncia en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mtode lgic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no shan solucionat en el nivell i en lmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. Aquesta competncia implica la construcci, dins lepistemologia de cada matria del batxillerat, de la capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes i de portar endavant les accions necessries per desenvolupar les opcions i els plans, en el marc dels projectes individuals o collectius, amb responsabilitat, rigor i perseverana. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb ls de les tcniques adequades comporta un grau dautonomia que sadquireix dins el marc de letapa del batxillerat i amb lorientaci i guia del professorat. La competncia en recerca est ntimament relacionada amb les competncies comunicatives i de tractament i gesti de la informaci, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i lesperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planicar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreuren conclusions.
Al llarg del batxillerat lalumnat ha de desenvolupar la competncia en recerca i ha de ser capa dexercir-la en les diferents matries del currculum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca, formulaci dhiptesis o dobjectius, tractament de la informaci obtinguda, argumentaci i interpretaci, redacci de conclusions en funci de la hiptesi i els objectius i exposici oral o escrita de resultats siguin presents i sexercitin des de les diferents matries. El procs creatiu tamb participa de la competncia en recerca, ja que les activitats creatives es construeixen des de la memria dall viscut i experimentat prviament, que s el que permet assentar els processos creatius i cercar nous camins.
La competncia en recerca inclou desenvolupar la creativitat, lesperit de recerca, lemprenedoria, la presa de decisions
A banda de les activitats daprenentatge de cada matria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, s prescriptiva al batxillerat la realitzaci dun treball de recerca, que esdev un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultniament saprn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituts, a ms de la facultat de formular-se preguntes, hiptesis i objectius i de determinar el mtode a seguir per a la realitzaci de treballs de camp o experimentals, la recopilaci i selecci de la informaci pertinent, lavaluaci dels resultats, lajustament dels processos i les metodologies, si escau, i lelaboraci i comunicaci del treball nal amb el contingut i la forma adients. La nalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sin a saber-los formular clarament i aplicar un mtode per respondrels i comunicar la investigaci feta encara que els resultats nals siguin reduts o parcials. Les virtuts educatives de lesfor que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats daprenentatge que sen deriven, si el procs es fa adequadament, sn dun valor indiscutible per consolidar de manera coherent lesperit diniciativa i lautonomia de laprenentatge. El treball de recerca, en denitiva, i la competncia que desenvolupa resulten particularment tils per determinar si lestudiant ha aprs a treballar de manera autnoma, una de les nalitats ms importants daquesta etapa educativa.
Competncia personal i interpersonal

La competncia personal i interpersonal s la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, duna banda, lautoconeixement i el coneixement dels altres i, duna altra, treballar en entorns collaboratius. El desenvolupament de la competncia personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepci de leducaci per a tota la vida, ja que en el mn davui les persones han dadquirir exibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns daprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar dhabilitats dialgiques i de mediaci i, nalment, han dexercir la ciutadania activa, s a dir, actuar amb comproms per millorar lentorn des de la seva acci individual. El procs creatiu tamb es relaciona amb determinats factors personals i interpersonals, com la capacitat dautocontrol emocional i de superaci de les prpies limitacions, la sensibilitat per captar i interpretar estmuls, lesperit emprenedor per posar a la prctica accions, per tamb la capacitat de treballar en equip i de reexionar sobre la prpia prctica, que ha de contribuir a la millora de la societat. Es tracta duna competncia que es relaciona de manera signicativa amb la competncia comunicativa i tamb amb la competncia de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de lalumnat per treballar de manera autnoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensi tica de la resta de competncies: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats ms justes i equitatives. Aquesta competncia sadquireix en el marc de totes les matries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre. La competncia personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitj de les activitats daprenentatge de cada matria que ajuden ms a cultivar la intelligncia emocional, s a dir, lautoconeixement, la
La competncia personal i interpersonal s fonamental per construir el propi projecte vital.
comprensi dels sentiments propis, lhabilitat de reexionar sobre les prpies experincies i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Aix, les activitats com ara escriure dietaris sobre el propi procs daprenentatge, distingint all que sentn i all que queda confs en constitueixen un exemple. Aquesta competncia s imprescindible per desenvolupar la capacitat dautoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superaci. En segon lloc, es construeix per mitj daquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals, entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en com, la capacitat assertiva i dialgica, la mediaci en la resoluci pacca de conictes, lacceptaci de la diferncia i de la diversitat cultural i la capacitat descoltar i daprendre dels altres a travs dactivitats daprenentatge i davaluaci que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.
Mobilitza diferents capacitats: treballar en equip, assertiva, dialgica, escoltar i aprendre dels altres
Atesa la transversalitat daquesta competncia, cal des de totes les matries i activitats del centre crear entorns daprenentatge que propicin la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi procs daprenentatge, adquirir les eines per intervenir de manera dinmica i activa en entorns collaboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conixer les tes a assolir i validar en conseqncia el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivaci per aprendre ms.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn

Aquesta competncia general est relacionada amb les diferents rees de coneixement, ja que regula els sabers que es consideren bsics de cada camp destudi, matria o grup de matries i que es vehiculen, en gran part, per mitj de fets i conceptes, per tamb de bases metodolgiques i valors i actituds. Per destriar quins daquests coneixements (conceptuals, metodolgics o actitudinals) sn veritablement competencials, cal veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontarse a la comprensi integral i integrada del mn natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resoluci de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges ms ecaos per donar resposta a les situacions, independentment de la disciplina de qu provinguin. Aquesta competncia mobilitza diferents sabers escolars, referits, duna banda, al mn fsic i a la interacci entre les persones i la naturalesa, i, duna altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensi i interacci amb la societat i el mn on es viu i es creix, per tal de dirigir reexivament les Inclou dues dimensions: accions cap a la seva millora.
En la dimensi dinteracci amb el mn fsic aquesta comi la cultural, social i cvica. petncia ha de permetre que lalumnat aprengui a utilitzar de manera responsable els recursos dins duna conscincia de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hbits racionals de consum i de gesti de la salut individual i collectiva. Tamb li ha de servir per comprendre fenmens de caire espacial, essent conscient de la incidncia de lactivitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir-hi la capacitat dintegrar conceptes i principis bsics procedents de camps diversos, per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat i el medi (producci, tecnologia, cincia, consum, sal, etc.) i per aplicar el marc teric en la
la interacci amb el mn fsic
resoluci de problemtiques reals o simulades, basades en aspectes de la vida quotidiana, del mn laboral o de contextos ms globals. Aquesta competncia, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperit crtic en lobservaci de la realitat, contrastar la informaci de lmbit de la disciplina amb informacions daltres contextos, valorar la diferncia entre el coneixement cientc i altres formes de coneixement, sense oblidar laplicaci i defensa de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic. Pel que fa a la dimensi cultural, social i cvica, aquesta competncia ha de permetre que lalumnat comprengui crticament la realitat social que lenvolta, analitzi els problemes socials des dun punt de vista local i alhora global, tot tenint compte de la multiplicitat de factors explicatius. Tamb li ha de permetre tenir una conscincia de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball collaboratiu com a forma denriquiment personal. La percepci a travs dels sentits proporciona informaci de la realitat, a la qual sha de donar signicat. Aquesta percepci depn Permet construir un de lexperincia acumulada de la persona i de la seva actitud davant sistema de valors propi els estmuls. Cal desenvolupar entre lalumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat destmuls externs, aix com una disposici en una societat plural, personal oberta per afrontar i superar obstacles i experimentar nous democrtica i solidria. camins, fent s de la llibertat delecci, de la intuci i de lexperincia o memria creadora. Aquesta motivaci s especialment important en els processos creatius relacionats amb les activitats artstiques. El procs delaboraci duna obra dart implica concebre una idea, escollir els procediments adequats per vehicular-la, organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o propostes esttiques i reexionar sobre la prpia prctica. Aquesta competncia tamb comporta la mobilitzaci de recursos tics de manera que en els valors de referncia sactu i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i doportunitats (en particular, entre homes i dones), es visualitzin les aportacions dels diferents collectius, es desenvolupi la conscienciaci de la pertinena social i comunitria i sapliquin els factors de cohesi social dins la diversitat. Finalment, aquesta competncia sorienta tamb a la construcci dun sistema de valors propi, dacord amb un model de societat plural, democrtica i solidria, al comproms social i tic, i a la valoraci crtica de les diferents manifestacions culturals i artstiques, evitant tota mena destereotips i prejudicis.
Matries comunes. mbit de llenges Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres
El batxillerat s la continuaci de lescolaritzaci obligatria i linici estructurat de la formaci cientca. Per tant, ha de tenir com a nalitat la consolidaci dels aprenentatges bsics que necessita qualsevol ciutad o ciutadana per esdevenir participant crtic en la vida social, i tamb ha de preparar lalumnat per a la recerca i el tractament de la informaci propis de lensenyament superior, tot garantint la necessria coherncia i equilibri de la formaci humanstica. En coherncia amb els currculums de leducaci primria i leducaci secundria obligatria, en el batxillerat tamb cal articular i coordinar els ensenyaments de les diferents llenges que sensenyen al centre. Per aix, lesquema del currculum s el mateix. Molts dels elements estan estretament relacionats i posen de manifest s essencial coordinar que lobjectiu central de lensenyament i aprenentatge de els ensenyaments de les totes les llenges s el desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural.
Per a la consolidaci dels aprenentatges bsics realitzats durant leducaci obligatria, les matries lingstiques, de llengua i literatura, shan de centrar fonamentalment en els aspectes de la cultura humanstica de la formaci de lalumnat i en el desenvolupament de les capacitats comunicatives afavoridores de les capacitats danlisi, sntesi i crtica per a laccs i elaboraci de la informaci que es genera en la nostra societat, cosa que es produeix sobretot en ls dels mitjans de comunicaci de massa i les TIC; shan de centrar tamb en el desenvolupament de la potenciaci de les actituds positives davant la diversitat i pluralitat de la nostra societat.
diferents llenges per desenvolupar la competncia plurilinge i intercultural.
Pel que fa a la iniciaci en la recerca, cal una articulaci eca de les propostes densenyament dels recursos lingstics des de les matries lingstiques i les no lingstiques, a que aquest desenvolupament sigui el ms harmnic i eca possible. Cal que, en nalitzar el batxillerat, lalumnat esdevingui un bon receptor i emissor que participa en interaccions comunicatives. Per tant, s necessari que domini els diferents tipus de discurs per, de manera especial, els discursos acadmics que li permetin interaccionar i construir el coneixement necessari en els mbits social, cientc, tcnic, cultural i literari. Es tracta de potenciar aquest domini en les llenges del pas, per tamb en una o dues llenges estrangeres, amb un enfocament clarament funcional en els mbits curriculars no lingstics. Els objectius daprenentatge lingstic i comunicatiu no sn exclusius del treball acadmic de les matries lingstiques, sin que han de ser compartits per totes les matries i mbits densenyament i aprenentatge del batxillerat. Lensenyament de les llenges sha de fer a partir del seu s en situacions comunicatives diverses que lomplin de signicat. Aix suposa que, en les activitats densenyament i aprenentatge de les diferents
Matries comunes. mbit de llenges 33
matries cal considerar com a element central els continguts propis de cadascuna. En el cas de les matries lingstiques, el contingut especc s la literatura (oral i escrita) i les construccions lingstiques i audiovisuals prpies dels diferents mitjans de comunicaci i tot all que es pot relacionar amb la funci esttica de la llengua. Lestudi de la literatura s un objectiu central de lensenyament i aprenentatge de llenges; a partir de la lectura, lanlisi, la reexi, la interpretaci i ls dels textos literaris ser possible mostrar les veritables capacitats de linstrument lingstic. El contacte i lestudi de les obres ms rellevants de la tradici literria dels nostres mbits lingstics ha de ser un motiu denriquiment que noms el professorat de la matria pot propiciar. A partir daquest context cal afavorir lanlisi i explicaci dels fets literaris, situats en el seu context social, histric i cultural, per poder procedir a la crtica que representa la interpretaci i presa de posicions. Les activitats es La lectura i les prctiques basaran sobretot en la lectura i la comprensi dels textos, la qual cosa far possible la redacci danlisis, comentaris, explicacions literries sn un objectiu i crtiques. Aix mateix, com a tasca complementria es poden central en laprenentatge tenir en compte tamb els exercicis de versionament i imitaci. Actualment laprenentatge lingstic no pot oblidar el paper que hi tenen els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Cal facilitar les eines necessries per comprendre i interpretar crticament els seus productes, com sn la publicitat i els diferents programes o gneres, amb una atenci especial a les especicitats de les llenges i els llenguatges audiovisuals amb qu es construeixen les seves produccions. Aix contribueix a construir tamb la capacitat per esdevenir productor i comunicador de missatges susceptibles de ser vehiculats mitjanant diferents mitjans i tecnologies (competncia meditica i digital). Un dels eixos fonamentals en les matries lingstiques (com ja sha vist en els altres nivells educatius) s la competncia plurilinge i intercultural, que ha de ser a la base de tots els processos densenyament i aprenentatge de les llenges i la literatura; les propostes del Marc Europeu Com de Referncia han de ser el substrat sobre el qual construir lensenyament i aprenentatge de les llenges. Laprenentatge de llenges estrangeres, i ms en un context de bilingisme, contribueix decisivament a leducaci lingstica integral de Laprenentatge de lalumnat de batxillerat, tal com es descriu en aquesta introducci, llenges estrangeres i aporta una perspectiva privilegiada per abordar la reexi sobre el binomi llengua-comunicaci des de la distncia a la llengua objecte contribueix a leducaci destudi, en qu se situa el parlant-aprenent. Des daquest emplaalingstica integral. ment distanciat, el parlant-aprenent es troba en posici per abordar, per exemple, les relacions entre llengua i cultura, reexionar sobre similituds i diferncies de tipus pragmtic o cultural entre llenges, prendre conscincia sobre les diferents interpretacions que des daltres societats es fan dels mateixos fets, o de les diferents formes que llenges i cultures tenen de congurar les regles de funcionament del sistema lingstic, ja siguin regles gramaticals, fonolgiques, pragmtiques o discursives. La lectura de textos en llengua estrangera es conforma, tamb, com a entorn privilegiat per a la presa de conscincia sobre estratgies de lectura i sobre formes diferents dabordar textos diferents. El currculum de llenges estrangeres participa dels mateixos objectius globals i fonaments metodolgics integradors que el currculum de llengua i literatura (catalana i castellana). Tanmateix, la limitaci
de llenges.
en quantitat i intensitat de contacte amb la llengua meta circumscrita a unes poques hores a la setmana obliga a una gradaci del conjunt de competncies meta plantejades i a la prioritzaci dmbits de competncies per sobre duns altres. Lobjectiu ideal a assolir no s el dun parlant que sacosti al parlant nadiu, sin el dun usuari eca de la llengua meta en activitats de comunicaci real. Aix, leccia en la comunicaci dels signicats desitjats pels parlants-aprenents es prioritza per damunt de la seva correcci formal. Les activitats dinteracci i producci oral es prioritzen per sobre de la producci escrita, i la comprensi funcional i crtica de textos autntics es ms rellevant per les necessitats dels usuaris que la lectura unvoca centrada en la descodicaci literal de paraules, oracions i pargrafs expressament construts per exhibir determinats aspectes formals de la llengua meta. El Consell dEuropa recomana que els pasos membres de la Uni Europea facilitin als seus ciutadans i ciutadanes formaci lingstica funcionalment operativa tamb en una segona llengua estrangera. En les aules de segones llenges estrangeres, la gradaci de metes s encara ms urgent. Sembla convenient que des de la segona llengua estrangera es faci un esfor per aprotar tots els coneixements i capacitats transferibles que els aprenents han adquirit o que estan en procs dadquisici en les altres llenges de les quals tenen un nivell ms avanat.
Competncies especques de lmbit de llenges

Una de les prioritats de tot el procs daprenentatge i, molt especialment, de les matries lingstiques s aconseguir dotar lalumnat de competncia comunicativa. El desenvolupament daquesta competncia comporta el diferent domini de llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. Per la seva naturalesa, ha desdevenir una eina important per aprendre a aprendre i ha de possibilitar la interacci eca amb lentorn. El treball amb una bona varietat de contextos i nalitats determinar lassoliment daquest objectiu. Aquesta competncia es desenvolupa en totes les matries i, per tant, demana la coordinaci del professorat del centre per afavorir-la. A ms, cal tenir molt en compte la importncia de la mediaci i interacci oral com a eines per a la resta dels aprenentatges. El Marc europeu com de referncia de les llenges s un instrument vlid que contribueix a denir de manera operativa les diferents subcompetncies i els diferents nivells dassoliment de la competncia comunicativa. Les matries lingstiques tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competncia esttica i literria, si tenim en compte que la literatura s la mxima expressi de les possibilitats duna llengua i una eina immillorable per a lanlisi, el coneixement i la reexi sobre lexperincia humana. Aix mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llenges i afavoreix el desenvolupament de la prpia competncia Les matries lingstiques comunicativa. A ms, s la base de construccions artstiques en altres formats expressius, com ara el cinema, les canons, etc. sn fonamentals per La competncia plurilinge i intercultural completa els plandesenvolupar la competncia tejaments monolinges presents en moltes de les propostes esttica i literria. lingstiques.. En lmbit de lensenyament de les llenges esdev un nucli articulador dels seus aprenentatges, ja que planteja lestudi de la diversitat i de la variaci lingstica com un eix per desenvolupar el pensament propi i la prpia identitat, i per aprofundir en la representaci, la interpretaci i la comprensi de la realitat que ens envolta. En aquest punt caldr tenir en compte les propostes del Marc europeu com de referncia, substrat sobre el qual cal construir lensenyament i aprenentatge de les llenges.
Les matries lingstiques participen tamb, com la resta de matries daprenentatge, en el comproms de dotar lalumnat de la competncia en la recerca i el tractament de la informaci. Els aspectes propis de lmbit se centren en la recerca i reexi sobre lentitat de la llengua i els llenguatges, i els mltiples aspectes de la reexi literria. Sens dubte ser necessria una tasca important de coordinaci amb la resta de lequip docent per consensuar estratgies i itineraris que facilitin els mtodes de recerca, la sistematitzaci de la informaci, ls de les diferents fonts i la planicaci i elaboraci del producte nal.
Contribuci de lmbit de llenges a les competncies generals del batxillerat

Lmbit de llenges contribueix de manera directa al desenvolupament de les competncies generals comunicativa, de recerca i tractament de la informaci. Aix mateix, contribueix tamb en el desenvolupament de les competncies digital, personal i interpersonal i en el coneixement i interacci amb el mn, ja que en lmbit de llenges cal considerar ls de les tecnologies, eina imprescindible en qualsevol dels camps destudi, professionals o del treball; el paper que t la dimensi plurilinge i intercultural en el desenvolupament de la competncia personal i interpersonal, i el paper de la dimensi esttica i literria com a constructora de representacions de la realitat: la metfora i la creativitat sn eines necessries, en general, per poder interpretar adequadament el mn i actuar raonadament.
Estructura dels continguts

Els continguts de les matries lingstiques es presenten en quatre apartats: dimensi comunicativa; dimensi esttica i literria; dimensi plurilinge i intercultural i dimensi de recerca i tractament de la informaci.
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

Els continguts de la matria de llengua i literatura (catalana i castellana), en el primer curs, se centren en la dimensi esttica i literria. Aquesta dimensi s un dels apartats propis i fonamentals de la matria i, tenint en compte la diversitat de suports en qu es poden presentar les obres, ha de ser lorigen i motor de moltes de les activitats de la matria. Els continguts tenen com a eix lhbit de la lectura i el desenvolupament de la La reexi metalingstica competncia de lector literari (aspecte fonamental i eix per a les activitats de reexi i aprenentatge de la llengua i la s fonamental per a la literatura); els tpics, els moviments i els gneres literaris; comprensi i correcci de les i lexpressi personal.
produccions orals i escrites.
En el segon curs, els continguts se centren en la dimensi comunicativa i la dimensi plurilinge i intercultural. La dimensi comunicativa planteja els eixos per a ls comunicatiu de la llengua i dels llenguatges (elements compartits amb la resta de matries) amb els recursos necessaris per a la participaci en interaccions i la comprensi i producci de discursos orals, escrits i audiovisuals. La reexi metalingstica necessria per al control, comprensi i correcci de les produccions apareix aqu com a clar referent de la funcionalitat que han de tenir aquests coneixements, superant una visi purament gramaticalista de laprenentatge duna llengua. La dimensi plurilinge i intercultural, que cal treballar coordinadament amb els continguts de la llengua estrangera, pren com a punt de partena la reexi metalingstica que afavoreix les transferncies daprenentatges necessries per al desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural.
Els continguts se centren en els coneixements, procediments i actituds que cal emprar per afrontar la pluralitat de la nostra societat. La dimensi de la recerca i tractament de la informaci, present en els dos cursos, es pot considerar com una part de la dimensi comunicativa orientada a la iniciaci en el camp de la investigaci, que s un dels objectius centrals dels estudis superiors. Per desenvolupar els continguts cal la coordinaci entre el professorat de totes dues matries de llengua i literatura. Cada centre ha de dissenyar un projecte propi, de manera que sevitin repeticions i safavoreixin relacions signicatives.
Llenges estrangeres
Els continguts de llenges estrangeres es presenten repartits en dos cursos. La seva organitzaci no es presenta en llistes desvinculades, sin ms aviat com un conjunt de continguts que saborden preferiblement a primer o a segon i que es reprenen de manera cclica en un procs daugment progressiu de la complexitat Els continguts de llenges de lactuaci de laprenent. Els continguts de la matria de llengua estrangera comparteixen amb les de catal i castell lestructuraci en quatre dimensions amb el benents que, en el cas de la llengua estrangera, el treball sorganitzar principalment a partir de la dimensi comunicativa.
estrangeres sn cclics i augmenten progressivament la complexitat.
Els continguts de primer i segon presenten petites variacions, i sha dentendre que la progressi de primer a segon curs ve marcada principalment per la prioritzaci a primer de batxillerat dels continguts integrats a lmbit de la comunicaci oral; les millores progressives en udesa, complexitat, cohesi, coherncia, adequaci i correcci formal dels enunciats produts o descodicats per laprenent; la progressiva capacitat dabordar temes ms allunyats de la prpia experincia personal, els quals poden ser presentats de manera ms abstracta, i dabordar tasques de ms alta demanda cognitiva; i la lleugera disminuci dels suports per a la comprensi i expressi de missatges durant la realitzaci de les tasques. En qualsevol cas, sha dentendre que tots els continguts propis de primer de batxillerat sn, per totes aquestes raons, continguts propis tamb de segon, i que el fet que determinats continguts estiguin situats preferiblement a segon no implica que a primer curs no es puguin portar a terme activitats introductries que preparin lestudiant per al treball ms sistematitzat a segon curs.
Connexi amb altres matries

Des de la perspectiva de la construcci dels sabers propis de cada matria, totes les matries shan de plantejar el treball coordinat de la competncia comunicativa. Per aquest motiu, tots els continguts daquesta dimensi shan dinterpretar en la clau de cadascuna de les matries. Si es pren com a referncia laprenentatge de llenges estrangeres, el seu domini facilita laccs i la transmissi de sabers en els diferents mbits de coneixement acadmic, alhora que aquests coneixements poden prendre noves perspectives en ser abordats com a temes de discussi en les classes de llengua estrangera. Aix, doncs, tots aquests aspectes shan datendre duna manera especial quan com a llengua vehicular de les matries no lingstiques sutilitzi alguna altra llengua que no sigui el catal.
El mateix que sha dit respecte a la dimensi comunicativa cal aplicar-ho a la dimensi de recerca i tractament de la informaci. Entre tot el professorat cal consensuar els continguts pensant, sobretot, en la realitzaci del treball de recerca. La coordinaci, i tant com es pugui la integraci, de totes les matries lingstiques s el primer que cal fer duna manera global per aconseguir un bon domini de les llenges. Com diu el Marc europeu com de referncia, els humans tenim una competncia subjacent comuna, la competncia plurilinge i intercultural, el desenvolupament de la qual demana una coherent coordinaci de tot el professorat. Hi ha un primer nivell de coordinaci, bsic i imprescindible, que consistiria en la informaci del que es fa en cadascuna daquestes matries lingstiques. Lideal, per, ser larticulaci dels objectius i continguts. En aquest camp hi ha molts elements que es poden compartir, tot evitant les repeticions intils. Per exemple, en aquests continguts: s de les estratgies necessries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i collaborant perqu la interacci sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals amb precisi i respecte vers les altres persones. Lectura i treball sistemtic de textos de tipologia diversa, amb interpretaci guiada de les idees complexes i posicionament crtic davant del text literari, dels mitjans de comunicaci o altres. Observaci atenta de discursos de tota mena, identicaci del registre lingstic i del gnere o tipologia, si escau, i anlisi pragmtica dels discursos per a una captaci rigorosa del contingut, a dadoptar una posici crtica en la seva interpretaci. En un altre mbit, les matries lingstiques tenen en com amb lmbit de cincies socials laproximaci a lactualitat poltica, econmica, social, cultural a travs de la lectura de la premsa impresa o en format digital. i el visionament de noticiaris. Aquestes activitats afavoreixen el debat sobre les causes i conseqncies dels esdeveniments del nostre entorn, amb la qual cosa sofereix un terreny de reexi totalment compartit amb les matries de losoa i ciutadania, histria de la losoa i histria. Amb aquestes matries caldr establir una coordinaci eca que eviti repeticions i que afavoreixi les necessries transferncies de recursos, principalment de coneixements i de procediments. Aix mateix, el treball sobre les manifestacions artstiques de la literatura universal o sobre el cinema permet explorar temes, obres i autors per mitj duna llengua estrangera i presenta oportunitats per abordar el valor de les diferents llenges i cultures.
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Laprenentatge de llenges no s el resultat de lacumulaci de sabers superposats, presentats de forma lineal sin que cal assegurar que es reprenguin en cada curs de manera cclica els diferents continguts. Per aix s important lelaboraci dun projecte propi de cada centre educatiu que precisi els continguts de manera que sevitin repeticions i safavoreixin relacions signicatives, tot evitant que cada un dels continguts sigui tractat alladament dels altres.
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura
Leducaci lingstica integral requereix la planicaci entre tot el professorat.
Per al desenvolupament del currculum s molt necessria la coordinaci de tot el professorat. Es tracta dafavorir lenfocament comunicatiu i la recerca i el tractament de la informaci en relaci amb tots els continguts de les matries. El fet que totes les llenges tinguin una mateixa estructura de currculum i que el catal i el castell prenguin,
a ms, els mateixos continguts, nhauria de facilitar lacord. Per aix, la planicaci coordinada entre tot el professorat de llenges i entre aquest professorat i el de les altres matries s essencial per garantir una millora substancial en leducaci lingstica integral de lalumnat de batxillerat. La llengua saprn mitjanant el seu s en situacions que incitin a ls de recursos variats. Per aix, cal plantejar unitats densenyament i aprenentatge-comunicaci que afavoreixin les interaccions per aprendre, la reexi sobre lelaboraci dels discursos i el treball collaboratiu per tal de comunicar el coneixements elaborat o assolit. Un element complementari afavoridor de laprenentatge de llenges s la presa de conscincia sobre la relaci entre els signicats i les formes lingstiques que vehiculen aquests signicats. El treball de sensibilitzaci sobre formes gramaticals, marcadors discursius, efectes pragmtics dels enunciats, de la sintaxi de la imatge, etc., cal fer-lo a partir de les activitats de comunicaci en situacions reals o simulades, que es desenvolupen a la classe de llengua. Segons aix, les seqncies de continguts no shan de fer a partir de la lgica de les teories lingstiques, literries o dels llenguatges audiovisuals, sin a partir dunitats comunicatives, per fer possible la construcci de la prpia conscincia dels mecanismes de funcionament de les llenges i els llenguatges dels diferents sistemes de comunicaci En lestudi de la que la vehiculen en la nostra societat.
literatura s fonamental
Lestudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les la lectura d0bres obres, la qual cosa fa necessari disposar de material que ajudi a la contextualitzaci i a la interpretaci dacord amb les coordenades completes o antologies. del moment de la creaci. El nucli del treball de cada matria (catal i castell) ha de ser la lectura dobres completes o antologies de diferents gneres. A partir daquestes lectures i lanlisi i contextualitzaci bsica per al reconeixement de les seves caracterstiques, cal elaborar treballs que podran ser en diferents suports i formats, amb la qual cosa safavoreix lassoliment de les eines bsiques per a la realitzaci del treball de recerca de batxillerat. La lectura dobres de literatura, de la premsa, lescolta de canons i recitals de poesia, lassistncia a obres teatrals i cinema, el visionament daudiovisuals o daltres, ha de permetre establir relacions entre textos, idees i situacions socials i histriques, com a eina per a la construcci de la prpia identitat en integrar-se en la cultura oberta, viva, actual i diversa de la nostra societat. Per tant, cal guardar lequilibri que contempli les obres de reconeguda vlua que facin presents diferents tpics, moviments i gneres literaris i que rastregi les manifestacions populars i ms properes a lalumnat per cercar-hi els elements que poden motivar-los. Els objectius fonamentals del treball sobre els textos seran lestudi dels mecanismes caracterstics del llenguatge literari, la vehiculaci de valors, la potncia expressiva, aix com lacostament a la realitat actual i a lexperincia prpia, per tal destablir un dileg que faci esdevenir ben viu el llegat clssic. Amb aquesta nalitat, entre altres, sembla adient tant el treball de recreaci i de transformaci en altres gneres i formats, com la comparaci, anlisi i crtica de les diferents versions existents de les obres que sn objecte destudi. Ats que lelement estructurador de les activitats docents s el conjunt de continguts relacionats centralment amb la literatura i tamb amb els mitjans de comunicaci cal assegurar que en les diferents llenges i cursos es tinguin en compte les diferents perspectives de lestudi de cada un daquests continguts: els diferents gneres/formats, els tpics, els moviments literaris, etc.
La matria es desenvolupa en dos cursos, per en fer-ho en les dues llenges, cal articular els continguts de manera que no es repeteixin innecessriament, sin que sestableixin relacions signicatives entre els aprenentatges.
Llenges estrangeres
Les llenges estrangeres saprenen principalment mitjanant ls. Laprenentatge de llenges segueix un procs no lineal on lusuari-aprenent construeix, posa a examen, verica i reconstrueix hiptesis sobre el funcionament de la llengua meta. Durant tot el procs laprenent, en el seu intent de codicar en llengua meta els seus propis signicats, crea enunciats que es desvien Els errors produts pels de la norma. El pas per fases de creaci denunciats agramaticals s un pas necessari en el procs daprenentatge, i els errors produts pels aprenents sn estadis usuaris-aprenents en les activitats comunicatives shan dentendre com a estadis indispensables en el procs dadquisici i, alhora, com a eleindispensables en ments que aporten al professorat pistes sobre el treball metalingstic que de manera ms o menys conscient porta a terme laprenent-usuari. el procs de domini La interacci entre aprenent i expert o entre aprenents s alhora objectiu i mitj essencial per a laprenentatge de llenges, per la qual cosa el fet de garantir ls normalitzat de la llengua meta com a llengua vehicular de laula s un principi metodolgic irrenunciable al batxillerat. Lelecci de temes de conversa i debat per a laula de llengua estrangera ha de defugir dels habituals tpics triats per exemplicar estructures gramaticals predeterminades i dassumptes inicialment interessants que queden desvirtuats per la utilitzaci de textos inautntics, i ha doptar per abordar temes que interpellin el jovent de manera que aquest simpliqui en les converses o debats. Lacostament a lxit comunicatiu ha de guiar de manera determinant la selecci dobjectius, continguts i activitats a les aules de llenges estrangeres. Pel que fa a la segona llengua estrangera sha dassegurar almenys la capacitat de laprenent per funcionar com un usuari bsic daquesta llengua. En el cas de la primera llengua estrangera la meta ha de ser el parlant en vies desdevenir un usuari independent, que pot comprendre les idees principals duna informaci clara sobre temes relatius a la feina, a lescola, a loci, etc.; afrontar la major part de situacions lingstiques que poden aparixer quan es visiten altres pasos o es reben visitants; produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li sn familiars o dinters personal; i descriure fets i experincies, somnis, esperances i ambicions, aix com donar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu. Ls de temes procedents de les matries de llenges i literatura com a objecte de discussi a laula de llengua estrangera s pertinent A laula de llenges i enriquidor, i dna peu a abordar de manera oberta continguts estrangeres cal fomentar emmarcats en les dimensions plurilinge i pluricultural, i esttica i literria de la matria de llengua estrangera. Al seu torn, aquest la lectura per plaer. procs contribueix de manera decisiva al desenvolupament de la capacitat de reexi metalingstica i metadiscursiva de laprenent, la qual cosa repercuteix favorablement en la millora de les seves habilitats lingstiques i comunicatives en les altres llenges que fa servir habitualment i/o que est en procs daprendre. Semblantment al que es fa en catal i castell, cal aplicar estratgies de promoci de lectura extensiva a laula de llengua estrangera (biblioteca daula, book-crossing, etc.) amb obres, adaptades o no. interessants per als lectors i lectores als quals van adreades que fomentin la lectura per plaer i
de les llenges.
millorin els hbits lectors. A ms, les activitats de lectura guiada de fragments dobres literries i la lectura dalgunes obres completes curosament seleccionades contribueixen al desenvolupament de la competncia literria i esttica. La nalitat comunicativa de les tasques proposades ha de ser compresa i compartida pels aprenents, nic cam perqu les activitats es portin a terme amb alguna garantia dxit. La inclusi de temes de conversa o debat a laula relacionats amb autors o personatges literaris pot ajudar a millorar la cultura literria i histrica dels aprenents. Les diferents possibilitats daccs a la llengua estrangera (activitats extracurriculars, viatges, etc.) dels estudiants duna mateixa aula de batxillerat fan necessria la previsi dajustaments per atendre la diversitat a laula.
Avaluaci de lmbit de llenges

En plantejar lavaluaci sumativa i certicativa, el criteri bsic ha de ser la capacitat comunicativa, ms concretament la necessria per al desenvolupament de les activitats daprenentatge. Les dades sobre el progrs dels estudiants obtingudes a travs de tasques davaluaci formal, exmens o altres formats, shauran de complementar amb activitats davaluaci semiformal o informal, com ara lobservaci sistematitzada de lactuaci dels estudiants durant les activitats daprenentatge, la valoraci de dossiers de treball o altres. El criteri bsic davaluaci Perqu les tasques davaluaci formal acompleixin la funci daclarir les prioritats de la matria, s essencial que inclogui, a ms dels escrits, tasques davaluaci de les competncies orals productives.
Per objectivar el grau dassoliment en cada mbit de comunicaci, oral, escrita i audiovisual es poden fer servir diferents instruments dobservaci, com ara les llistes de control, les escales o les graelles dobservaci. El Portfolio Europeu de Llenges ofereix un conjunt de descriptors de competncies dinestimable valor per a laprenent i el professorat.
sha de centrar en la capacitat comunicativa de lalumnat.
Les activitats davaluaci formativa o formadora sn essencials perqu el professorat pugui ajustar progressivament la seva acci docent a les necessitats dels estudiants i perqu lalumnat esdevingui agent del seu progrs. Les activitats dautoavaluaci i coavaluaci, a ms, sn essencials per al desenvolupament de lautonomia de laprenent, que li ha de permetre xar-se metes realistes daprenentatge, i planicar i executar les accions convenients i necessries per aconseguir-les. Les activitats dautoavaluaci i coavaluaci sn especialment protoses si es presenten associades al sistema davaluaci sumativa. Per aquesta ra, es recomanable que els estudiants aprenguin a fer servir les escales de descriptors que el professorat fa servir en lavaluaci sumativa, si cal, mitjanant versions simplicades.
OBJECTIUS Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

Les matries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura del batxillerat tenen com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. Valorar les llenges com a mitjans per comunicar i per a la cohesi social, com a eines daprenentatge, i com a instruments daccs a loci i al plaer esttic. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crtica els textos literaris, per tal dentendrels i dinterpretar-los dacord amb els diferents contextos histrics i socials. Potenciar la capacitat dimaginaci i dabstracci, per descobrir la literatura com a via de representaci i interpretaci del mn i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer esttic. Expressar oralment, per escrit i amb ls daltres mitjans complementaris, la reexi que genera la lectura i lanlisi de textos literaris. Participar de manera activa, reexiva i crtica en interaccions comunicatives de diferent forma, necessries per a la realitzaci de les tasques, la construcci de coneixements o la participaci en la vida social. Comprendre discursos orals, escrits i audiovisuals propis dels diferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels mbits acadmics i dels mitjans de comunicaci. Emprar correctament la llengua i el llenguatge audiovisual en diferents situacions i amb diferents nalitats, especialment en lmbit acadmic. Prendre conscincia de la prpia manera dexpressarse per millorar leccia comunicativa. Fer del coneixement gramatical una eina eca per aprofundir en la comprensi, anlisi i comentari de textos i, en general, en la millora de ls de la llengua. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crtic les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
4. 5.
6. 7.
8. 9.
10. Conixer i valorar la riquesa de la realitat plurilinge i pluricultural del mn actual i ms concretament de Catalunya i dEspanya. Conixer les caracterstiques generals dels perodes de la literatura en llengua catalana i castellana, aix com els autors i les obres rellevants. 11. Analitzar els diferents usos socials de les llenges i evitar els estereotips lingstics que comporten judicis de valor i prejudicis.
CONTINGUTS Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

PRIMER CURS
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
Participaci en converses sobre textos literaris

Gesti uida i espontnia de les interaccions orals en la realitzaci de comentaris literaris i per a la construcci del coneixement. s de les estratgies necessries per adequar-se en cada moment als altres participants en la interacci i per collaborar-hi ecament. s de les estratgies necessries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i collaborant perqu la interacci sigui reeixida; tamb per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisi i respecte vers les altres persones. Participaci en converses sobre literatura amb exibilitat i eccia, matisant les opinions prpies i responent adequadament en situacions dhumor, doble sentit, formals o de caire colloquial. Coneixement del registre oral formal i el seu s en les exposicions individuals o de grup, en les manifestacions argumentades prpies de la interacci.
Comprensi de discursos literaris

Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos literaris, per tal dinterpretar lexpressi de diferents contextos histrics i socials, i a que ajudin a lenriquiment personal i a la descoberta del plaer esttic. Lectura en veu alta i comentari dobres breus i de fragments representatius de les diferents poques, gneres i moviments, de manera que es reconeguin les formes literries caracterstiques, es prengui conscincia de certs temes i de levoluci de la manera de tractar-los. Comentari interpretatiu de textos literaris rellevants de la nostra histria, tot relacionant-los amb els corrents esttics i literaris en els quals sinscriuen i per fer la comparaci amb altres obres de la literatura universal. Consolidaci de lautonomia lectora i valoraci de la literatura per al coneixement daltres mons, temps i cultures. Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de lentorn i tamb de biblioteques virtuals. Comprensi, anlisi i caracteritzaci dels recursos propis del mn de la cci (especialment de la literria) en la societat actual. Producci de discursos orals, escrits i audiovisuals Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partir de la lectura dels textos literaris, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica. Elaboraci de textos amb voluntat literria a partir de lanlisi i la imitaci tcnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte danlisi. Planicaci de lestructura del discurs en relaci amb els gneres tradicionals: prosa, poesia i teatre.
Composici escrita i audiovisual de breus seqncies de teatre, can, gui cinematogrc, cmic, publicitat, etc., amb especial atenci al llenguatge literari.
Coneixement dels textos clssics de la literatura

Coneixement de la tradici literria (oral i escrita) a partir del contacte directe amb el text i amb lajut complementari daltres mitjans. Identicaci de la simbologia, dels estereotips i dels tpics de limaginari collectiu en textos literaris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons, pellcules, etc.). Identicaci i contextualitzaci de manifestacions literries diverses en lestructura dels diferents gneres literaris, tal com apareixen en els contextos histrics i culturals: narratius, potics, teatrals o daltres. Reconeixement de les convencions, interpretacions i adaptacions dobres representatives de la nostra histria literria en el teatre, el cinema i en altres manifestacions esttiques. Identicaci de les formes retriques que constitueixen els recursos ms habituals del llenguatge literari. Reexi sobre els grans temes de la literatura, relacionant-los amb obres de gneres diversos i focalitzant-ho, bsicament, en autors i autores contemporanis. Coneixement de les convencions, interpretacions i adaptacions dobres representatives de la histria literria en el teatre, el cinema i en altres manifestacions esttiques.
Literatura catalana
Les formes i els temes narratius al llarg de la histria: de la prosa de Ramon Llull a la novella cavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa. Literatura popular: les rondalles. El desenvolupament de la novella realista i naturalista: Narcs Oller. Els nous models narratius en el segle XX: narrativa modernista (Caterina Albert Vctor Catal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), narrativa de postguerra i contempornia (Lloren Villalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo). Poesia: formes i temes. De la poesia trobadoresca a la poesia del segle XV: Ausis March. La poesia popular: el canoner. La Renaixena: poesia romntica (Jacint Verdaguer). La poesia del segle XX: la poesia modernista (Joan Maragall, lEscola mallorquina), la poesia noucentista (Josep Carner), la poesia avantguardista (Joan Salvat-Papasseit), la poesia de tradici simbolista (Carles Riba, J.V. Foix), la poesia de postguerra (Salvador Espriu, Pere Quart), la poesia contempornia (Miquel Mart i Pol, Gabriel Ferrater). Teatre: formes i temes. Dels orgens del teatre al teatre del segle XIX: la Renaixena (ngel Guimer). El teatre del segle XX: teatre modernista (Santiago Rusiol, Joan Puig i Ferreter), el teatre de Josep M. de Sagarra, teatre de postguerra (Joan Oliver), teatre contemporani (Joan Brossa). Lassaig i el memorialisme al llarg del segle XX (Josep Pla i Joan Fuster).
Literatura castellana
Les formes i els temes narratius al llarg de la histria: de lpica medieval i les formes tradicionals del relat a la novella: Poema de Mio Cid, El conde Lucanor, la novella sentimental, el Amads de Gaula. El Lazarillo de Tormes. Cervantes i la novella moderna. El desenvolupament de la novella realista i naturalista en el segle XIX. De la novella realista i naturalista (Benito Prez Galds, Leopoldo Alas-Clarn. i Pardo Bazn) als nous models narratius en el segle XX (Po Baroja, Miguel Delibes, Snchez Ferlosio, Camilo Jos Cela, Martn Gaite). La novella i el conte hispanoamericans en la segona meitat del segle XX. La poesia: formes i temes. De la lrica popular i culta de ledat mitjana (lrica tradicional i la cuaderna va, el Romancero, el Libro de Buen Amor, Jorge Manrique i la poesia de Cancionero) a les noves formes
i temes de la poesia del Renaixement i el barroc (Garcilaso, Fray Luis de Len, San Juan de la Cruz, Lope de Vega, Quevedo, Gngora). La poesia didctica del segle XVIII. Les innovacions de la lrica romntica: Espronceda. De les innovacions de la lrica romntica i el simbolisme a les avantguardes (Bcquer, Rosala de Castro, Juan Ramn Jimnez, Machado, Jorge Guilln, Federico Garca Lorca, Miguel Hernndez). Tendncies de la lrica en la segona meitat del segle XX: Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma, Claudio Rodrguez. La presncia de la poesia hispanoamericana. El teatre: formes i temes. Dels orgens del teatre en ledat mitjana al teatre modern. La Celestina i Juan del Encina. Lope de Vega i el teatre clssic espanyol (Caldern de la Barca, Tirso de Molina): caracterstiques, signicat histric i inuncia en el teatre posterior. Del teatre romntic (Duque de Rivas, Zorrilla) a la tradici i renovaci en el teatre del segle XX: Valle Incln, Buero Vallejo, Miguel Mihura. Lassaig: els orgens del periodisme i de lassaig en els segles XVIII i XIX (Feijoo, Jovellanos). Levoluci de lassaig al llarg del segle XX: Ortega y Gasset, lassagisme contemporani. DIMENSI DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACI Ideaci, planicaci i execuci individual o en grup de projectes de recerca en literatura, en la realitzaci dels quals calgui la captaci, selecci processament i interpretaci de dades i la comunicaci oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. Identicaci i localitzaci de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat. Elaboraci de continguts interpretant la vinculaci entre informaci diversa i ampliant el coneixement. Elaboraci del producte nal amb la forma i el contingut adients. Comunicaci pertinent del producte nal i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusi. s de les eines TIC per a lelaboraci i la comunicaci del coneixement. Conscincia de la dimensi tica del maneig i s de la informaci (conixer la manera adequada de respectar els drets dautoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, ds tic de la informaci obtinguda). CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES MATRIES Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals.
CRITERIS DAVALUACI
1. Llegir, analitzar, comprendre, interpretar i comentar els aspectes contextuals, referencials i vivencials dobres escrites o audiovisuals de reconeguda vlua literria o esttica, en la mesura que estableixen una clara relaci entre la cci, larticiositat i la realitat humana i com a expressi del context histric i social al qual pertanyen. 2. Identicar els diversos gneres literaris i les seves caracterstiques, i tamb els grans temes de la literatura, les icones de limaginari collectiu i els recursos literaris en les obres de la literatura, tant dins la nostra cultura com en altres manifestacions culturals universals. 3. Elaborar textos escrits amb nalitat esttica, a partir de lanlisi, imitaci o inspiraci en models dels escriptors i escriptores que han estat objecte danlisi, aportant elements de la prpia creativitat i de
la visi personal i collectiva de la realitat, utilitzant els gneres que sn pertinents en cada creaci i planicant el discurs adaptant-lo a les caracterstiques. 4. Conversar de manera raonada usant les estratgies necessries per superar collaborativament les dicultats que poden sorgir en les situacions comunicatives prpies de les tasques acadmiques, fent s dels elements verbals i no verbals adequats a cada situaci. 5. Realitzar treballs sobre temes literaris, tenint en compte els components dun treball acadmic i tenint cura de la comunicaci dels resultats, nous coneixements o el producte nal de forma oral, escrita o audiovisual de manera que respecti la formalitat prpia daquests treballs. 6. Planicar la captaci i selecci de ls informaci amb les valoracions crtiques de les fonts emprades; elaborar i organitzar la informaci obtinguda per tal que sigui susceptible danlisi i discussi, i afavoreixi la construcci de nous coneixements. 7. Llegir signicativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, tot valorant la capacitat de comprensi i dinterpretaci, aix com lenriquiment personal aportat. 8. Cooperar amb els companys i companyes en la realitzaci de tasques daprenentatge, tot demostrant capacitat dorganitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informaci i avaluar el funcionament de lequip de treball. 9. Aplicar sistemticament els coneixements metacognitius, lingstics, sociolingstics, pragmtics, discursius (adequaci, coherncia i cohesi) i de correcci en lelaboraci de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui lassoliment de lautonomia i el rigor en la correcci i autoavaluaci de les prpies competncies comunicatives.
SEGON CURS
DIMENSI COMUNICATIVA
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Gesti uida i espontnia de les interaccions orals escrites i audiovisuals per a la realitzaci de les tasques acadmiques i per a la construcci del coneixement. s de les estratgies necessries per adequar-se en cada moment als altres participants en la interacci i per collaborar-hi ecament, sigui quin sigui el domini que tinguin de la llengua. s de les estratgies necessries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i collaborant perqu la interacci sigui reeixida; tamb per defensar els punts de vista personals amb precisi i respecte vers les altres persones. Participaci en converses i discussions amb exibilitat i eccia, matisant les prpies opinions i responent adequadament en situacions dhumor, doble sentit, formals o de caire colloquial.
Comprensi de discursos orals, escrits i audiovisuals

Observaci atenta de la varietat de discursos, identicaci del registre lingstic i del gnere o tipologia, si escau, i anlisi pragmtica dels discursos per a una captaci rigorosa del contingut, a dadoptar una posici crtica en la seva interpretaci.
Lectura i treball sistemtic de diversos discursos, amb interpretaci guiada de les idees complexes i posicionament crtic davant el text literari, els mitjans de comunicaci o altres. Identicaci i contextualitzaci de manifestacions meditiques diverses, amb atenci especial a lestructura dels gneres literaris i periodstics. Interpretaci crtica de textos literaris, dels mitjans de comunicaci i de la vida acadmica on es desenvolupin missatges amb referncies socioculturals complexes. Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de lentorn i de les biblioteques virtuals.
Producci de discursos orals, escrits i audiovisuals

Cerca i elaboraci de conceptes o idees tils per a lorganitzaci i per al desenvolupament general del discurs, i posicionament o comentari crtic sobre la informaci elaborada. Coneixement i s de les tcniques de maneig de les idees per a lelaboraci de discursos, aplicant els coneixements adquirits tamb en altres matries: presa dapunts, pluja didees, ordenaci en esquemes i mapes conceptuals, etc. Planicaci de lestructura del discurs en relaci amb els gneres dins de cada registre, fonamentalment en els dels mitjans de comunicaci. Organitzaci del discurs en funci de ls de recursos verbals i no verbals (audiovisuals) de suport, atenent al nivell dinteracci amb altres parlants (dialctica, correcci, assertivitat). Coneixement i s de les tcniques de comunicaci audiovisual, tot relacionant els elements verbals i no verbals amb lexpressi i la presentaci de les idees, experincies o sentiments. Elaboraci de missatges orals, escrits i audiovisuals a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals o audiovisuals concretes. Aplicaci de la reexi metalingstica i metacognitiva (adequaci, coherncia, cohesi i correcci) com a base de regulaci en lelaboraci de les produccions prpies i en la seva presentaci nal.
Coneixements per a la millora de la comprensi i expressi

Anlisi i reconeixement de les exigncies dels diferents tipus de text que possibiliti la interioritzaci de les diverses regles de funcionament i el seu s conscient. Aplicaci reexiva de les caracterstiques lingstiques segons les diferents necessitats discursives: persuasi, explicaci, manament, expressi de la prpia opini, narraci, descripci objectiva de fets o situacions, etc. s de connectors, tant per fer front a les necessitats anafriques per aconseguir la cohesi textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments signicatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.). Anlisi de les relacions signicatives entre les paraules en relaci amb la coherncia dels textos i la seva adequaci al context, amb una atenci especial als contextos acadmics i socials. Reconeixement dels diferents nivells ds de la llengua i de les necessries convencions que cada s comporta. s de les normes ortogrques, gramaticals i tipogrques en la realitzaci dels textos propis. Reconeixement i s dels recursos lingstics i paralingstics dinclusi dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referncies, etc.).
Reconeixement i s de la correlaci entre la imatge, el so, el gest i la paraula en els productes comunicatius orals i audiovisuals. Capacitat dusar els coneixements sobre el funcionament de la llengua per a lautoavaluaci i correcci de les produccions prpies. DIMENSI DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACI Elaboraci de textos en la realitzaci dels quals calgui la captaci, selecci processament i interpretaci de dades i la comunicaci oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. Identicaci i localitzaci de la informaci contrastant el rigor i la credibilitat. Elaboraci de continguts interpretant la vinculaci entre diverses informacions i ampliant el coneixement. Elaboraci del producte nal amb la forma i el contingut adients. Comunicaci pertinent del producte nal i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusi. s de les eines TIC per a lelaboraci i la comunicaci del coneixement. Conscincia de la dimensi tica del maneig i s de la informaci (conixer la manera adequada de respectar els drets dautoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, ds tic de la informaci obtinguda, etc.). DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Estratgies per a lanlisi dels recursos verbals i no verbals de les llenges que sutilitzen en la construcci de la comunicaci o discurs oral, escrit o audiovisual. Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llenges, especialment de la seva organitzaci en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes descriptura), les paraules (creaci i derivaci, construcci de signicats, els manlleus, les paraules internacionals, etc.), la manera dorganitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oracions, etc.), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text). Reexi sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violncia i discriminaci sociocultural en els usos lingstics.
Coneixement de les llenges

Reconeixement i valoraci de la situaci de les llenges al mn. Famlies de llenges i la seva evoluci (naixement, vida i mort) i les poltiques que atenyen aquestes situacions. Coneixement de la situaci lingstica a Europa, Espanya i Catalunya: les famlies de llenges; llenges europees i les de lemigraci; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llenges europees.
Comunicaci en situacions multilinges

Percepci de les dicultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges, especialment amb les de lentorn ms proper. s de les estratgies necessries per resoldre aquestes dicultats i altres que es poden produir en situacions dinteracci multilinge o pluricultural, tot acceptant les peculiaritats de les altres llenges o cultures presents.
Identicaci i adaptaci a les caracterstiques de les diferents cultures presents en situacions multilinges; gesti de lalternana de llenges (o de les varietats duna mateixa llengua) presents en aquestes situacions i de les rutines conversacionals segons les necessitats de comunicaci, de manera que es faciliti la cooperaci per dur a bon port la interacci. Domini de la competncia comunicativa en ms duna llengua per realitzar intercanvis comunicatius amb parlants daltres llenges en situacions multilinges: quotidianes en els mitjans de comunicaci, al carrer o en ls de les TIC, en especial per a la realitzaci de tasques acadmiques. s del coneixement de les llenges romniques com a bagatge que facilita laccs a altres llenges de la mateixa famlia, especialment en la comprensi de textos escrits.
Actituds i llengua
Conscincia de pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural on el catal s vehicle de cohesi social i per a la construcci de la identitat i de la cultura. Alhora sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadasc mant amb les llenges i cultures. Valoraci crtica i rebuig dels prejudicis relatius a les llenges: llenges fcils i difcils; llenges primitives i llenges de cultura; llenges sense gramtica; llenges aptes per a la cincia; llenges superiors i inferiors; llenges riques i matisades, i llenges pobres. Valoraci positiva i respecte vers les persones que parlen altres llenges o varietat lingstica, amb inters per conixer i apreciar la cultura, histria, geograa, folklore, literatura i costums dels llocs dorigen de lalumnat nouvingut a les aules. Reconeixement i actitud crtica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci rebuig o negaci daltri, i voluntat de superar els prejudicis. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de la riquesa que comporta lacceptaci de la varietat lingstica i cultural.
CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES MATRIES Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comentar el contingut de textos orals, escrits o audiovisuals per tal de confrontar-los amb els propis coneixements o amb informaci obtinguda en altres fonts, i adoptar una posici crtica, ben argumentada i constructora de lopini personal. 2. Realitzar exposicions orals on es desenvolupin temes dun mbit curricular, social, cultural o literari, desprs dhaver realitzat un procs de documentaci, dorganitzaci didees i de planicaci de lestructura del discurs, i adequar les tcniques de suport audiovisual a la dinmica de lexposici i a les especicitats dels destinataris i destinatries. 3. Elaborar missatges escrits amb nalitats diverses, tot adaptant lestructura de cadascun dels textos al tipus de discurs que ms sadigui amb les necessitats comunicatives, tot valorant la reexi i laplicaci dels criteris dadequaci, coherncia, cohesi i correcci en el producte nal.
4.
Aplicar sistemticament els coneixements metacognitius, lingstics, sociolingstics, pragmtics, discursius (adequaci, coherncia i cohesi) i de correcci com a base de regulaci en lelaboraci de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui lassoliment de lautonomia i el rigor en la correcci i autoavaluaci de les prpies habilitats comunicatives. Realitzar textos sobre temes literaris o relacionats amb temtiques dactualitat social o cultural dels mitjans de comunicaci, tenint en compte els components dun treball acadmic i tenint cura de la comunicaci dels resultats, nous coneixements o el producte nal de forma oral, escrita o audiovisual, de manera que respecti la formalitat prpia daquests treballs. Llegir signicativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, tot valorant lenriquiment personal aportat. Planicar la captaci i la selecci de la informaci amb les valoracions crtiques de les fonts emprades; elaborar i organitzar la informaci obtinguda per tal que sigui susceptible danlisi i discussi, i afavoreixi la construcci de nous coneixements. Cooperar amb els companys i companyes en la realitzaci de tasques daprenentatge demostrant capacitat dorganitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informaci i avaluar el funcionament de lequip de treball. Analitzar i valorar crticament ls de la llengua com a transmissora de pensament objectiu i subjectiu i, en aquest sentit, subjecta a les normes socials i de convivncia, al dret de les persones, a les relacions digualtat i de tracte interpersonal, tot defugint els prejudicis associats a determinats usos lingstics que representen exclusi, rebuig o negaci daltri.
5.
6. 7.
8.
9.
10. Conixer i valorar la riquesa lingstica que representa la realitat social de Catalunya i dEspanya i establir relacions semntiques, lxiques i estructurals entre les prpies llenges ds i les altres llenges de la comunitat lingstica internacional. Conixer les caracterstiques generals de lespanyol dAmrica i algunes de les seves varietats.
OBJECTIUS Llenges estrangeres

La matria de llenges estrangeres del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Valorar les llenges estrangeres com a mitjans per comunicar, com a eines daprenentatge, tant per accedir a altres coneixements i informaci, com per transformar-los o crear-ne de nous i com a instrument que obre possibilitats daccs al lleure i al plaer esttic. Participar en converses cara a cara, telefniques o electrniques amb parlants nadius i no nadius sobre temes relatius a lentorn on es mou laprenent, com ara els estudis, el lleure, el dia a dia o els temes dactualitat, i fer front a la major part de situacions lingstiques que poden aparixer en el moment que la llengua objecte daprenentatge esdev la principal llengua de comunicaci (viatges, intercanvis, etc.). Produir un discurs eca, senzill i coherent sobre temes que sn familiars o dinters personal i descriure fets i experincies, somnis, esperances i ambicions, i aportar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu i entenedora. Comprendre les idees principals dinformaci oral i escrita clara sobre temes relatius a lentorn on es mou laprenent: els estudis, el lleure, el dia a dia, i de temes dactualitat. Comprendre globalment i gaudir dobres completes originals rellevants per als aprenents, com ara contes o novelles breus, pellcules, documentals, cmics, canons, produccions digitals, etc., fent servir, si escau, diferents tipus de suport (diccionaris, glossaris, subttols, etc.). Desenvolupar una actitud de reexi sobre la llengua en la comunicaci amb la nalitat de millorar les produccions prpies i comprendre les dels altres, mostrant una capacitat de raonament prpia i esperit crtic. Prendre conscincia del propi procs daprenentatge, de les estratgies per aprendre i dels recursos a labast, i desenvolupar un grau dautonomia tal que al nal de lescolaritat permeti prosseguir laprenentatge de les llenges estrangeres ensenyades al centre, i iniciar-se en laprenentatge daltres llenges. Valorar crticament diferents expressions culturals i artstiques lligades a la realitat lingstica i social de les comunitats que parlen la llengua estrangera, per tal daconseguir una millor comprensi de cultures diferents de la prpia, i una millor comunicaci amb els seus parlants, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals. Conixer i valorar la riquesa de la realitat multilinge i pluricultural del mn actual. Prendre conscincia de les varietats ds de la llengua meta com a llengua primera, segona o llengua de comunicaci internacional en diferents zones geogrques del mn, i en diferents mbits ds: comer, cincia, lleure, relacions personals, etc.
2.
3.
4. 5.
6.
7.
8.
9.
10. Acceptar com a part ineludible de laprenentatge lansietat produda quan es troben entrebancs en la comunicaci en llengua estrangera. Desenvolupar estratgies per superar la inseguretat dun mateix o mateixa, i sensibilitat envers les dicultats dels parlants allctons quan parlen la prpia llengua.
CONTINGUTS Llenges estrangeres

PRIMER CURS
DIMENSI COMUNICATIVA

Utilitzaci de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe. Participaci activa en converses reals cara a cara i a travs de mitjans electrnics, que abordin diverses situacions i temes rellevants per a laprenent. Ajustament de la manera dintervenir en la conversa tenint en compte el grau de familiaritat amb linterlocutor i el grau de formalitat del context. Presa i cessi del torn de paraula de manera apropiada. Comprovaci de la comprensi quan es troben dicultats en la conversa, i demanda i oferiment daclariments. Participaci activa en discussions o debats orals sobre temes familiars i rellevants per a laprenent, o en frums digitals, escoltant o llegint atentament, expressant de manera breu la prpia opini. Correspondncia informal simple amb nalitats diverses, tant en suport paper com per via electrnica, respectant les convencions de cada gnere i mostrant nivells de correcci formal sucients per a leccia del missatge.

Alt grau de comprensi del discurs propi de laula tant oral com per escrit: instruccions per executar les tasques de classe, organitzaci de la feina, explicacions del professorat i dels companys i companyes. Comprensi bsica de la funci i la intenci discursiva principal de diferents documents orals i escrits. Comprensi dels elements centrals de narracions, explicacions i converses autntiques enregistrades en udio o vdeo amb durada, complexitat cognitiva, lingstica i discursiva limitades, en condicions determinades: situacions de la vida quotidiana, en varietats estndard de la llengua, amb unes condicions daudibilitat i intelligibilitat favorables. Identicaci de les idees principals i extracci dinformaci especca principal de varietat de tipus de textos orals i escrits sobre temtiques dactualitat, dinters general i de divulgaci de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats. Inferncies a partir del context lingstic, paralingstic i no lingstic, en textos orals i escrits. Iniciaci a la interpretaci de titulars de premsa sobre notcies dinters per a laprenent. Lectura extensiva de novelles graduades i dobres amb valor literari accessibles, completes o adaptades.

Narraci oral o escrita simple i ecient depisodis biogrcs, ancdotes personals i relats histrics o de cci molt breus. Descripci oral o escrita de persones, objectes i llocs amb una nalitat comunicativa.
Explicacions senzilles a lentorn dun tema interessant prviament preparat, tot explicant raonadament les opcions personals, amb el suport delements visuals i/o dun breu esquema. Argumentaci bsica de les idees prpies en debats o discussions a laula. Exposici oral de treballs personals o de grup, elaborats amb anterioritat, on sestableixen relacions de causa i efecte. Recitaci o dramatitzaci de textos propis o aliens en actuacions en directe preparades amb anterioritat, o enregistrades en udio o vdeo. Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Reexi a partir dactivitats de comunicaci sobre algunes regles bsiques de funcionament del sistema gramatical (fonologia, morfosintaxi, semntica) i sobre normes pragmtiques i discursives bsiques, mitjanant processos dinducci o deducci. Interrelaci i integraci dels coneixements sobre la llengua i la comunicaci adquirits en diferents contextos daprenentatge formal i no formal (classes de llenges primeres i estrangeres, classes daltres matries, vida escolar i privada). Utilitzaci ecient dels coneixements sobre la llengua i la comunicaci adquirits en diversos contextos formals i no formals per millorar la comprensi i lexpressi en llengua estrangera. Presa de conscincia sobre els propis processos daprenentatge de la llengua, la utilitat de les estratgies desenvolupades en la comprensi i producci de missatges. Autoavaluaci de les prpies fortaleses, dicultats en laprenentatge i competncies en llengua estrangera assolides. Identicaci dels progressos i drees de millora prioritries. Presa de conscincia sobre la inuncia dels aspectes emocionals en laprenentatge de la llengua estrangera, i desenvolupament destratgies per superar la inseguretat prpia del parlant allcton. DIMENSI DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACI Interpretaci dinformaci presentada de manera grca, com ara en taules, diagrames o esquemes, similars als emprats en la vida quotidiana. s eca de material de consulta tant per trobar informaci (enciclopdies, revistes, llibres de divulgaci, pgines web) com per millorar les capacitats de comprensi i expressi (diccionaris i gramtiques). Discriminaci crtica de la abilitat de les fonts dinformaci consultades. Collaboraci per resoldre en equip tasques de tipus cognoscitiu o social, com ara resoldre un problema de lgica o decidir lorganitzaci ideal dun grup social, i autoavaluaci de la capacitat per treballar en equip. Elaboraci, individualment o en grup, de treballs de tipus acadmics sobre una rea cultural o cientca dinters per a lalumnat: histria, literatura, msica, cincia, tecnologia etc., respectant les caracterstiques formals dun treball acadmic, desprs dhaver cercat documentaci sobre el tema. Redacci i posada en com oralment dinformes breus i senzills explicant el procs que sha seguit per portar a terme una activitat determinada, com ara un petit experiment, i presentar pblicament els resultats. Planicaci i execuci, individualment o en grup, de petites recerques o fragments de recerques que impliquin la recollida, processament i interpretaci de dades, i la presentaci oral de resultats. s de les eines TIC/TAC per a lelaboraci i la comunicaci del coneixement.
Respecte pels drets dautoria i citaci de fonts segons algun dels estndards acceptats per la comunitat acadmica. DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL Valoraci de la riquesa de la realitat multilinge i pluricultural del mn actual i reexi sobre lefecte que ls de llenges dmbit internacional pot tenir en la preservaci de la diversitat lingstica. Presa de conscincia sobre les varietats de la llengua meta en les zones geogrques on es parla com a llengua primera o segona; de ls que sen fa com a llengua de comunicaci internacional; i de la no-correspondncia unvoca entre la llengua meta i les diferents cultures que utilitzen aquesta llengua com a vehicle dexpressi. Sensibilitat envers les dicultats dels parlants allctons quan parlen la prpia llengua. Coneixement i valoraci dels elements culturals ms rellevants. Reexi sobre les similituds i diferncies signicatives entre costums, comportaments, actituds, valors o creences que prevalen entre parlants de la llengua estrangera i de la prpia. s de registres adequats al context, a linterlocutor, a la intenci comunicativa, al canal de comunicaci, al suport, etc. Inters per establir intercanvis comunicatius i per conixer informaci cultural dels pasos on es parla la llengua estrangera. Valoraci de la llengua estrangera com a mitj de comunicaci i entesa entre pobles, facilitador de laccs a altres cultures, a altres llenges i com a enriquiment personal. Reconeixement de la importncia de la llengua estrangera com a mitj per accedir a coneixements que resultin interessants per al futur acadmic i professional de lalumne/a. DIMENSI ESTTICA I LITERRIA Lectura amb comprensi sucient, facilitada per ls de glossaris o daltres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu inters per als aprenents, el seu valor literari o histric i la seva complexitat lingstica. Lectura amb comprensi sucient dalguna obra completa original, amb valor literari, adequada i accessible (novella curta, conte, etc.). Reacci personal davant duna obra de valor esttic (literria, cinematogrca, cmic) expressada oralment o per escrit, usant com a suport anotacions, esquemes, etc.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprendre sense gaire dicultat les explicacions, instruccions i indicacions detallades del professor/a i les que apareixen en el material de treball escolar. 2. Comprendre les idees principals i els detalls essencials de converses, debats, narracions o explicacions on participen nadius i/o no nadius, tant si shi assisteix en directe com si estan enregistrats, sempre que es parli amb claredat i en varietats estndard de la llengua. 3. Comprendre el sentit general dobres audiovisuals autntiques en versi original amb subttols. 4. Iniciar i mantenir converses informals senzilles amb parlants de la mateixa edat sobre temes dinters com.
5. 6. 7. 8. 9.
Identicar les dicultats en el ux comunicatiu dins la conversa i desplegar recursos (reformulacions, demandes de repetici, etc.) per reparar els problemes detectats. Prendre la paraula i cedir-la de manera apropiada en converses i debats. Participar en converses i debats de classe per intercanviar idees i opinions, i arribar a acords argumentant breument la prpia opini. Explicar amb relativa udesa els propis interessos, experincies personals, plans i illusions. Explicar histries, trets biogrcs i ancdotes -personals o no-, i descriure persones, objectes i llocs.
10. Fer beus presentacions orals pbliques prviament preparades sobre un tema dinters (actualitat, contingut acadmic, petita recerca, etc.) fent servir estratgies per captar i mantenir latenci de laudincia. 11. Explicar breument el procs o el resultat dun treball propi o de grup, amb el suport de breus anotacions. 12. Llegir amb velocitat i comprensi sucient lectures graduades o novelles adaptades de nivell mitj. 13. Comprendre detalladament textos de tipologia diversa i dicultat controlada i realitzar tasques relacionades amb la lectura. 14. Comprendre el sentit global de notcies autntiques sobre temes rellevants per a laprenent, aparegudes en premsa tradicional o electrnica fent servir les informacions que aporten els elements textuals i icnics de la notcia: titular, entradetes, fotos, infograma, seccions del diari, etc. 15. Donada una nalitat determinada, trobar informaci rellevant, avaluar la abilitat de la font i citar-la de manera adequada. 16. Redactar un text dun o dos pargrafs breus sobre un tema prxim als interessos dels estudiants on sexpliqui de manera ordenada i coherent un fet, idea, opini, etc., amb correcci formal (ortogrca i morfosintctica) bsica. 17. Cooperar amb els companys en la realitzaci de tasques daprenentatge demostrant capacitat dorganitzaci, responsabilitzaci, compartir la informaci i avaluar el funcionament de lequip de treball. 18. Utilitzar els coneixements adquirits a laula de llengua estrangera i en altres contextos formals i no formals per millorar lactuaci en llengua meta.
SEGON CURS
Formen part del segon curs tots els continguts abordats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors de udesa, complexitat, correcci, cohesi, coherncia i adequaci, als quals shan dafegir els segents: DIMENSI COMUNICATIVA

Participaci en converses simulades que introdueixin a laula una varietat de situacions comunicatives que laprenent pot trobar en el present o en un futur prxim, com ara simulacions dentrevista de selecci, converses telefniques, presentaci de reclamacions, demandes de serveis o dinformaci, etc.
Participaci activa en discussions o debats orals o en frums digitals, sobre temes dalguna complexitat preparats amb antelaci escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les opinions prpies, tot respectant les convencions del gnere. Impartici dinstruccions de manera que linterlocutor pugui realitzar una acci de manera adequada en contextos cognitivament ms exigents, com ara aprendre a fer servir una eina determinada, etc., adaptant la manera de parlar al grau de comprensi. Correspondncia informal i amb un cert grau de formalitat, amb nalitats diverses (demanar informaci, demanar disculpes, formular una queixa, etc.), tant en suport paper com per via electrnica, respectant les convencions de cada gnere i mostrant nivells de correcci formal superiors.

Comprensi crtica de la funci i la intenci discursiva principal de diferents documents orals i escrits. Identicaci de les idees principals i extracci dinformaci especca principal de varietat de tipus de textos orals i escrits de ms gran complexitat lingstica i discursiva sobre temtiques dinters general i de divulgaci de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

En presentacions orals, s de recursos verbals i no verbals (gestuals, audiovisuals) per tal de captar i mantenir latenci de laudincia, i de facilitar la comprensi del missatge. s ecient del coneixement adquirit tamb en altres matries sobre les tcniques de maneig de les idees per a lelaboraci de discursos: pluja didees, organitzaci danotacions en esquemes i mapes conceptuals, etc. Organitzaci didees i planicaci de lestructura del discurs en pargrafs ordenats segons la funci que cada un compleix en el conjunt del text. Redacci de textos persuasius, com ara un assaig, article o discurs, recorrent a largumentaci i la contraargumentaci. Redacci dassaigs de tipus acadmic a lentorn dun tema dinters, on sexpressin raonadament les opcions personals, seguint un esquema o textos previs com a suport. Composici bsica de textos de gneres especcs que seran tils durant la vida laboral i/o universitria, com per exemple un currculum o una carta dautopresentaci amb organitzaci de la informaci, correcci formal i presentaci adequades. Familiaritzaci amb els principals gneres electrnics (correu, xat, missatgeria, SMS, frum, bloc, etc.) i amb les seves regles especques de composici i cortesia.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Presa de conscincia de les diferncies entre el valor literal i el valor pragmtic dels enunciats, i sensibilitzaci sobre alguns aspectes diferencials en les maneres dexecutar diferents actes de parla entre la llengua prpia i la llengua meta (demanar favors, compliments, acord i desacord, queixes, donar ordres, etc.). Identicaci dels trets bsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relaci entre emissor i receptor, nalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus de discurs generat. Diversicaci bsica de recursos lingstics per a lexpressi dels signicats volguts: s dalguns sinnims, algunes formes alternatives bsiques de codicar les relacions lgiques entre idees, breu selecci de frases fetes o modismes, etc.
Presa de conscincia sobre les principals dicultats en la producci denunciats i textos, i ideaci de formes autnomes de treball que facilitin la monitoritzaci i lautoedici de les prpies produccions per tal daconseguir productes de ms qualitat. Presa de conscincia sobre diferncies bsiques (lxiques, fonolgiques o daltres) entre les principals varietats geogrques estndard de la llengua meta i reconeixement de la seva legitimitat. DIMENSI DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACI Explicaci de processos histrics, tecnolgics o cientcs estudiats, a partir danotacions, diagrames o altres tipus de recursos. Planicaci i execuci, individualment o en grup, de breus recerques o fragments (per exemple, un fragment del treball de recerca ocial de batxillerat) que impliquin la formulaci dhiptesis, recollida, processament i interpretaci de dades, i la presentaci de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, duna manera clara i precisa. DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL Presa de conscincia sobre les manifestacions culturals arreu el mn i de les prctiques socials diferenciades que es vehiculen per mitj de la llengua objecte destudi. Reexi sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder. DIMENSI ESTTICA I LITERRIA Redacci de ressenyes crtiques senzilles sobre una obra literria o una pellcula, seguint un esquema o altres ressenyes crtiques com a suport.
CRITERIS DAVALUACI
Tots els criteris davaluaci explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en udesa, complexitat, correcci, cohesi, coherncia i adequaci, als quals shan dafegir els segents: 1. 2. 3. Comprendre crticament les principals idees dels noticiaris de rdio i televisi, i en articles de premsa sobre temes rellevants per als estudiants apareguts en mitjans de repercussi internacional. Comprendre el sentit general i les idees principals de cmics, histries, i altres tipus dobres autntiques dextensi limitada. Participar activament en discussions o debats orals o en frums digitals, sobre temes dalguna complexitat preparats amb antelaci escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les prpies opinions i respectant les convencions del gnere. Redactar textos de tipologia variada (narratiu, explicatiu, augmentatiu, epistolar, normatiu, dialogat, ressenya crtica, etc.) dentre 100 i 200 paraules dextensi sobre temes propers als interessos dels estudiants, temes dactualitat, inters general o acadmic, on sexpliqui de manera ordenada i coherent un conjunt dinformaci, fets, idees o opinions, amb correcci formal (ortogrca i morfosintctica) bsica, tenint en compte els elements essencials del context comunicatiu real o simulat.
4.
Matries comunes Cincies per al mn contemporani

Les cincies per al mn contemporani sn una matria comuna que simplanta al currculum del batxillerat en un moment en qu sest instituint un nou paradigma que el sistema educatiu no pot ignorar: la societat de la informaci i el coneixement. Aquesta matria ha dafavorir que lalumnat de batxillerat adquireixi les competncies necessries per comprendre el mn actual, tant en els aspectes relacionats amb el seu entorn immediat i vital com en aquells de carcter global que governen el funcionament de la natura i el sistema social. Un primer propsit del currculum ha de ser el reconeixement del carcter unitari -no compartimentat- de la cincia com un producte de cultura, com una obra collectiva del pensament i la imaginaci que ens allibera de la ignorncia i de la superstici, i com una activitat que fa possible, mitjanant les aplicacions tecnolgiques, la satisfacci ecient de les necessitats humanes. En segon lloc, cal fer comprendre i transferir a les aules, tant com es pugui, la manera de treballar dels cientcs. Aquest propsit implica un currculum ms fonamentat en les competncies que en els continguts prpiament dits. Aquesta opci exigeix una metodologia orientada cap a la recerca, que implica capacitats com ara descriure, mesurar, representar, argumentar i fer prediccions. En aquest marc, cal rebutjar la falsa atribuci de la cincia com a generadora de Es treballen veritats absolutes i proves irrefutables, presentada en un context sotms a competncies per revisi permanent, a lavaluaci crtica i a la impugnaci que la fa distingible de les creences i els mites. Per tot plegat, es tracta que lalumnat adquireixi entendre el mn hbits de treball, reexi i respecte vers les idees daltri que afavoreixin la actual amb una seva inserci en la societat de la informaci i el coneixement.
mirada cientca.
El carcter com de la matria demana aplicar de criteris de selecci dels continguts, en funci de la seva rellevncia en el context, evitant lexhaustivitat: Duna banda, cal presentar amb preferncia aquelles teories unicadores que qualsevol persona cientcament alfabetitzada hauria de comprendre en els seus trets generals, com s el cas dels conceptes Big Bang, evoluci, tectnica global, etc. Duna altra, cal cercar la proximitat als interessos vitals i culturals de lalumnat a lhora de plantejar temtiques relatives a la salut, medi ambient, sostenibilitat o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Cal advertir, per, que el currculum de cincies per al mn contemporani no es basa en la repetici o recapitulaci dels continguts ms importants de les matries de cincies experimentals que lalumnat ha cursat a lESO, ni sha dentendre com una matria de carcter compensatori pensada per a lalumnat que no opta per matries de la modalitat de cincies i tecnologia. Ben al contrari, aquesta matria t un sentit integrador i nalista que pretn ajudar tot lalumnat de batxillerat a bastir els fonaments necessaris per observar el mn amb una mirada cientca.
Matries comunes. Cincies per al mn contemporani 58
Competncies especques de la matria

En funci de la vocaci integradora de la matria, les competncies especques de les cincies per al mn contemporani simbriquen amb les competncies genriques del batxillerat, per es poden distingir tres competncies especques de la matria, algunes de les quals sn compartides amb altres cincies experimentals: la competncia en indagaci; la competncia en la dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia; i la competncia en la reexi sobre la naturalesa de la cincia. La competncia en indagaci comprn tot el conjunt doperacions que posen lalumnat en situaci dexplorar el mn amb eines instrumentals i intellectuals denides, i implica capacitats com la de fer-se preguntes amb orientaci cientca sobre la natura i els fenmens naturals, la de cercar evidncies, la de realitzar inferncies consistents amb aquestes i, en ntima relaci amb la competncia comunicativa, la dargumentar de manera crtica, racional i lgica. Leducaci cientca basada en la indagaci s un objectiu compartit per diversos sistemes educatius que, tot responent a la demanda social de crear ciutadans i ciutadanes amb capacitat per gestionar la societat del coneixement, tendeix a substituir la vella escolstica expositiva. Lassoliment daquesta competncia, comuna als currculums de les matries experimentals, ha de ser un dels ls conductors de la matria. La competncia en la dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia es pot denir com la facultat de comprendre la rellevncia social de la cincia i la tecnologia, s a dir, la relaci entre el paradigma cientc i els models econmics i culturals duna poca o territori. Implica capacitats com ara resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana dels individus, comprendre el paper de la cincia, per mitj de la tecnologia, reexionar sobre les intencions i les conseqncies de les accions humanes, individuals i collectives, i considerar els impactes ambientals i socials dun determinat model tecnolgic, situar el coneixement cientc dins el context histric. Suposa, nalment, el respecte degut al medi natural i als ssers vius, dins la conscincia de pertinena a lespcie humana, que implica una participaci activa, individualment i collectiva, en la preservaci i salvaguarda del planeta. La competncia en la reexi sobre la naturalesa de la cincia implica comprendre que la cincia, desprs de millennis de desenvolupament, ha procurat delaborar teories que expliquin duna manera simple i unicadora les grans preguntes i promoure la reexi sobre processos globals que afecten lespcie humana en diferents contextos (csmic, planetari i local). Suposa tamb laptitud per identicar i validar la qualitat cientca dun determinat coneixement, contraposat a altres explicacions. Inclou altres capacitats, com reconixer les fases formals del discurs cientc, distingir processos inductius de deductius, especulacions de teories, valorar la coherncia formal del discurs cientc, reconixer paradigmes cientcs, etc. Particularment, se cerca que lalumnat no faci servir La indagaci s un el concepte de teoria en sentit colloquial (com a sinnim de conjectura, opini o hiptesi) sin en el sentit dexplicacions completes sustentades dels ls conductors per evidncies i sotmeses a un procs permanent de discussi i revisi. Lluny de formulacions retriques, cal valorar la rellevncia de ls apropiat de la matria. del llenguatge en el discurs cientc.
Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat

Les cincies per al mn contemporani contribueixen de manera cabdal a les competncies genriques del batxillerat i, de manera especial, a les comunicatives, les referides a la gesti i tractament de la informaci, les personals i interpersonals i les del coneixement i interacci amb el mn.
cientca requereix ls apropiat del llenguatge.
Pel que fa les competncies comunicatives, el currculum de la matria preveu la realitzaci dactivitats que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin ms enll de la simple eloqncia, com largumentaci amb premisses clares, coherents i persuasives, ls dels smbols i codis lingstics i matemtics propis de la comunicaci cientca, lelaboraci deines de suport per a la comprensi del discurs cientc (taules, grcs, La comunicaci esquemes, etc.). La implementaci del currculum de la matria requereix en moments diversos capacitats relacionades amb la competncia en la gesti i tractament de la informaci: recerca i selecci dinformaci aplicada a lestudi de casos, contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de lobservaci amb altres fonts, laccs a bases de dades pbliques, com s el cas de les procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparaci de suports de presentaci i comunicaci dels resultats. Lassumpci de la manera de pensar dels cientcs com a estratgia curricular comporta el desenvolupament de la competncia personal i interpersonal, que implica assolir la capacitat de crtica, la descoltar i posar-se en el lloc de laltre, la de valorar la feina dels altres membres del grup, etc. Finalment, pel seu carcter integrador i globalitzador, la matria de les cincies per al mn contemporani contribueix signicativament a la promoci de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, per mitj de les activitats previstes en els diferents apartats en qu shan dividit els continguts, tant des de la dimensi del mn fsic com des de la dimensi social i cvica, mbits que sinterrelacionen i complementen.

Les cincies per al mn contemporani es presenten en cinc apartats, que no pressuposen una seqenciaci ni una temporalitzaci, si b es pretn orientar una programaci daula coherent: origen i evoluci de lUnivers; cincia, salut i estils de vida; desenvolupament hum i desenvolupament sostenible; materials, objectes i tecnologies, i Informaci i coneixement. A lapartat origen i evoluci de lUnivers, es pretn que lalumnat situ la humanitat dins el context de levoluci del cosmos, tot reemplaant la concepci antropocntrica per una altra visi que considera laparici i el desenvolupament de lespcie humana com una de les possibles histries evolutives. Aquesta aproximaci a una percepci objectivada -i, per tant, pretesament cientca. de la prpia espcie es fonamenta en un recorregut per les principals teories que han contribut a construir el pensament cientc modern: la cosmologia heliocntrica, el Big Bang, la tectnica global i la teoria de levoluci, entre altres, i que generen models explicatius el tret com dels quals s resituar lsser hum en lescenari universal. Alhora, se cerca facilitar la capacitat de reconixer evidncies i generar arguments a favor duna interpretaci crtica, racional i, en denitiva, cientca, dels fets i processos que tenen lloc a la natura, des de la formaci de lUnivers ns a la mateixa evoluci humana. A lapartat cincia, salut i estils de vida, es fonamenta en lentorn dexperincia immediat de lalumnat, tot mirat de fomentar laptitud de fer-se preguntes i indagar. En primer lloc, les qestions relacionades amb el metabolisme i els seus trastorns i amb la salut i la malaltia en general sestudien partint de la valoraci de la prpia dieta, per passar ms endavant a una generalitzaci on es consideren les implicacions sanitries i socials de determinats estils de vida, amb particular referncia als hbits saludables i a les addiccions. Se suggereix considerar la tipologia de les malalties a partir dalguns exemples tpics de
cada grup, per acabar estudiant la infraestructura cientca, tecnolgica i poltica que aquesta preocupaci social representa per a la salut.
Tamb es pretn en aquest apartat que lalumnat adquireixi uns fonaments conceptuals sobre gentica i les seves aplicacions, i una disposici al pensament crtic en un territori cientc que ha generat una gran atenci meditica, sovint alimentada per pors i falses creences, per no exempt de riscos i efectes no desitjats que cal considerar. Sense pretendre recapitular o repetir continguts propis daltres matries, es parteix duna introducci a les bases moleculars i siolgiques dels gens i dels processos relacionats, necessria per abordar els segents apartats, centrats en lanlisi de limpacte de les investigacions gentiques en la millora de la salut i lalimentaci, aix com dels riscos identicats i les implicacions biotiques de la investigaci biomdica i la manipulaci gentica.
Cal fomentar laptitud de fer-se preguntes i indagar.
A lapartat desenvolupament hum i desenvolupament sostenible, pretn identicar els principals dcits ambientals i deutes socials generats pel comportament malbaratador de recursos de la humanitat, tot partint de la consideraci del medi ambient com un sistema complex, on interaccionen les causes naturals, les accions humanes i ns i tot latzar. Lapartat sinicia amb una aproximaci a la teoria de sistemes com a eina dinvestigaci i reexi aplicada al medi ambient. Es reconeixen les principals tensions existents entre la civilitzaci humana i els sistemes naturals, relacionant-les amb el model energtic a la llum dels principis de la termodinmica. Sincideix, a tall dexemple, en dos grans efectes on aquesta relaci sembla clara: lescalfament global i la prdua de biodiversitat. La segona part daquest apartat ofereix una visi histrica sobre la incorporaci a la nostra cultura duna conscincia sobre els lmits del creixement de carcter global que genera un nou paradigma: el del desenvolupament sostenible. Sintenten situar els problemes de sostenibilitat a partir de lestudi de casos, en el marc dels diferents patrons de consum energtic. A lapartat materials, objectes i tecnologies, introdueix lalumnat a la cincia dels materials mitjanant una reexi sobre el paper daquests i les seves aplicacions en levoluci de les civilitzacions, des de la prehistria ns a lactualitat. Els diferents tipus de materials es presenten en el context tecnolgic, econmic i social que nafavor la introducci. Sestudien les propietats fsiques i qumiques dels materials en relaci amb els requeriments tcnics en la construcci dobjectes i mquines. Sanalitza el possible abast dels avenos de la nanotecnologia en la millora de la salut, el medi ambient o la disponibilitat de recursos. Es valora la versemblana i el grau despeculaci de les prediccions al voltant daquestes qestions. Finalment es relaciona la demanda de materials transformats amb la disponibilitat dels recursos naturals que constitueixen les primeres matries i la relaci entre aquesta disponibilitat i els models de tractament de residus. Finalment, a lapartat informaci i coneixement, considera les caracterstiques de la recent irrupci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en tots els mbits, posant mfasi en la signicaci de la possessi dinformaci i coneixement en el nou paradigma social i cultural. A ms de conixer-ne els fonaments cientcs i tecnolgics, lalumnat ha de saber valorar els benecis de laccs rpid i exible a informaci de tota mena, juntament amb els riscos derivats de la manca de bons ltres de continguts, de la decincia dels sistemes de protecci de dades o dels conictes psicolgics i socials associats a labs daquests tipus de recursos.

La matria de cincies per al mn contemporani comparteix alguns temes, instruments i espais de reexi amb la resta de matries del currculum, especialment amb algunes matries comunes, com la losoa i la ciutadania, la histria de la losoa, les llenges i la histria, aix com amb diverses matries
de la modalitat dhumanitats i cincies socials, com s el cas de la histria contempornia, la geograa, leconomia i les matemtiques aplicades a les cincies socials, i de la modalitat de cincies i tecnologia, especialment amb la fsica, la qumica, la biologia, les cincies de la terra i el medi ambient, la tecnologia industrial i les matemtiques. El propsit integrador i globalitzador fa possible que laprenentatge daquesta matria serveixi de marc perqu els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es congurin com una xarxa competencial que permeti a lalumnat reexionar sobre el que lenvolta, qestionar-se el que sap o creu saber, cercar una visi global i integrada dels diferents enfocaments cientcs sobre la condici humana i desenvolupar, en denitiva, una vida activa i crtica en lactual context de la societat del coneixement. Malgrat aquestes connexions, la matria no constitueix en cap cas una recapitulaci o sntesi dels continguts daltres matries, que sovint noms sn utilitzats a ttol dexemple o estudi de cas, ja que, per sobre dels continguts conceptuals, preval la consideraci de les interrelacions entre els diferents camps del coneixement en un context cientc global.

Mentre que en altres matries adquireix ms rellevncia el seguiment de seqncies completes daprenentatge, en el cas de les cincies per al mn contemporani, ms que un tractament exhaustiu dels continguts de la matria -la presentaci dels quals t un carcter obert i orientador, ja que shan de concretar dacord amb el context didctic del centre o de laula- shauria de donar preferncia a aquelles activitats que fomentin el discurs cientc i la comprensi del paper de la cincia en la societat. Caldr doncs seleccionar les temtiques ms rellevants i desenvolupar-les per mitj dactivitats connectades amb els objectius de la matria. Daltra banda, en el cas dels alumnes que han optat per cursar les matries de la modalitat de cincies i Cal prioritzar activitats tecnologia, caldria aplicar uns criteris de selecci adreats a evitar que fomentin el discurs la reiteraci de conceptes formulats amb ms profunditat en els continguts dalgunes daquestes matries. Igualment, per aquest carcter integrador de la matria, en el moment de dissenyar les activitats densenyament i aprenentatge caldr considerar, les implicacions tecnolgiques i socials del treball cientc, tant des del punt de vista de la rellevncia de la cincia en aspectes de la vida quotidiana de cada persona (salut, alimentaci, oci, etc.) com de la seva contribuci a la construcci i explicaci dels entorns i processos globals que deneixen la natura, la societat i la cultura. Tamb cal dissenyar activitats que permetin obtenir, calcular i interpretar sries de dades i grques, manipular de forma ordenada i crtica fonts diverses, formular interrogants i seleccionar evidncies en suport de teories, realitzar inferncies consistents amb la realitat observada, argumentar a favor o en contra de determinades hiptesis, aix com reconixer les idees principals duna explicaci cientca i diferenciar-la de la que no ho s. Aquests tipus dactivitats poden vehicular-se per mitj de la realitzaci de petites recerques o projectes dintervenci en la comunitat, individuals i en grup, per tamb a travs de la preparaci i participaci en debats. Aquestes recomanacions han de servir tamb per a les activitats davaluaci, que haurien de ser coherents amb lenfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris davaluaci que apareixen ms
cientc i la comprensi del paper de la cincia en la societat.
endavant, caldr mesurar el progrs de lalumnat a travs dactivitats integradores, en qu shagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, en qu lalumnat hagi de construir la seva prpia resposta, defensar el procs que ha emprat en la resoluci i demostrar actituds de rigor, creativitat intellectual, cooperaci i solidaritat.
OBJECTIUS
La matria de cincies per al mn contemporani t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Conixer les relacions entre les diverses cincies i la seva contribuci a la intelligibilitat de la natura i dels processos naturals, tot diferenciant entre la cincia com a activitat que genera coneixement i la tecnologia com a activitat destinada a satisfer necessitats. Valorar i posar en prctica actituds i hbits relacionats amb el procs dindagaci, construint argumentacions amb ls de la simbologia, el vocabulari cientc i els suports de comunicaci adequats. Plantejar-se preguntes sobre qestions cientques i problemes dactualitat socialment rellevants que tinguin incidncia en la vida quotidiana, tot valorant de manera crtica la informaci procedent de fonts diverses. Conixer les premisses generals de les principals cosmologies i teories cientques unicadores, el context histric i cultural en qu es van formar i les controvrsies vigents. Reconixer i avaluar la dimensi social de problemes i propostes cientques i tecnolgiques en relaci amb la salut, la biotecnologia, el medi ambient, els recursos naturals i les aplicacions de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Argumentar i debatre sobre la relaci entre el desenvolupament sostenible, els patrons de consum i el model energtic, identicant els conictes associats a les diferents percepcions, estratgies i alternatives proposades per als problemes socioambientals a diferents escales.
2. 3.
4. 5.
6.
CONTINGUTS
Origen i evoluci de lUnivers i de la vida
Valoraci del canvi de paradigma en relaci amb la representaci de lUnivers: del geocentrisme a lheliocentrisme. Interpretaci dels moviments aparents del cel nocturn. Diferenciaci entre cincia i pseudocincia en lexplicaci del cosmos. Exposici del Big Bang i levoluci de la matria. Coneixement dels instruments i mtodes de prospecci i estudi de lUnivers: dels telescopis als acceleradors de partcules. Valoraci de les aportacions de les cincies de lespai al coneixement de la natura. Comprensi de lestructura de lUnivers: galxies, estrelles i planetes. Contextualitzaci de la Terra dins el sistema solar i dels processos de formaci i evoluci dels astres. Establiment de relacions entre lestructura profunda de la Terra, la tectnica global i les seves manifestacions externes. Avaluaci, prevenci i predicci de riscos relacionats amb la geodinmica interna de la Terra. Discussi de les teories sobre lorigen de la vida. Comparaci entre arguments sustentadors de les idees evolutives: fets, teories i evidncies. Anlisi i signicaci dels fssils homnids i coneixement
dels principals mtodes de dataci. Valoraci del lloc de lsser hum dins la natura en el context de levoluci.
Cincia, salut i estils de vida

Relaci entre requeriments metablics i alimentaci humana. Valoraci dels components de dietes especques. Consideraci de la inuncia dels hbits culturals sobre els hbits dalimentaci. Identicaci de mites i errors sobre lalimentaci i les dietes. Coneixement dels efectes sobre la salut de ls dalgunes substncies addictives. Distinci entre malalties infeccioses i no infeccioses. Identicaci i estudi dalguna malaltia i del seu impacte social. Coneixement i valoraci dels hbits saludables en la prevenci de malalties. Consideraci del fenomen de les epidmies en un context histric i en lactual. Coneixement i classicaci dels mitjans de diagnstic (anlisis clniques, diagnosi per la imatge) i del tractament (farmacologia, cirurgia, quimioterpia, ls de radiacions i trasplantacions). Valoraci positiva de la donaci de sang, de teixits i drgans.
Biotecnologia i societat
Sinopsi de les bases moleculars i funcionals de la gentica: cids nucleics, estructura dels gens, codicaci i expressi de la informaci gentica. Identicaci del genoma com a tret distintiu dels organismes: relaci entre els gens i levoluci. Valoraci critica de les aportacions i aplicacions del projecte Genoma. Descripci de les principals tcniques i aplicacions de lenginyeria gentica. Valoraci de linters social i econmic dels organismes transgnics i de les tcniques de clonaci i valoraci dels riscos associats. Anlisi de les formes dintervenci de lsser hum sobre la diversitat gentica de la biosfera i valoraci dels riscos associats. Identicaci dalgunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i de les seves implicacions socials, tiques i jurdiques. Argumentaci sobre les controvrsies relacionades amb la reproducci assistida, la terpia gnica i ls de cllules mare.
Desenvolupament hum i desenvolupament sostenible

Aplicaci de la teoria de sistemes a la interpretaci de la natura com a sistema integrat. Caracteritzaci dalgunes crisis ambientals al llarg de la histria. Anlisi dalgunes interaccions actuals entre lsser hum i la natura: tipus dimpactes i valoraci de mesures correctores. Debat sobre la relaci entre activitat humana, escalfament global i canvi climtic. Identicaci de les causes naturals i antrpiques. Diferenciaci entre evidncies, teories i possibles escenaris. Aplicaci de lanlisi de dades i representacions grques a lestudi de levoluci del clima. Laigua com a recurs limitat i limitant. Avaluaci del consum daigua en diferents societats i activitats. Anlisi i valoraci del tractament de les aiges. Anlisi dels patrons de consum denergia. Clcul i comparaci del consum denergia en diferents societats. Ecincia en ls de combustibles per al transport. El consum i lestalvi denergia a la llar. Valoraci dels benecis i limitacions de ls de les energies renovables. Identicaci i anlisi dels impactes de les activitats humanes sobre la biodiversitat. Valoraci dels efectes de la introducci despcies exgenes en els ecosistemes. Caracteritzaci de les diferents concepcions del desenvolupament sostenible. Relaci entre estratgies de desenvolupament i conictes socials. Anlisi dindicadors. Valoraci crtica del paper dels moviments ambientalistes i de les poltiques mediambientals dmbit internacional i local.
Materials, objectes i tecnologies

Anlisi i debat sobre la inuncia de les revolucions tecnolgiques, que comporten innovacions en materials, objectes i serveis, i els canvis socials. La humanitat i ls de materials. Materials naturals i sinttics. Relaci entre les propietats fsiques i qumiques dels materials i les necessitats que satisfan. Classicaci dels tipus de materials: cermiques, metalls i polmers. Identicaci de materials presents en els objectes de la vida quotidiana: usos i riscos. Reconeixement de la contribuci dels nous materials en la creaci de nous camps tecnolgics: biomaterials i nanomaterials. Discerniment entre realitat i cci a lentorn de les nanomquines i la nanotecnologia. Establiment de la relaci entre materials i recursos. Anlisi de limpacte dels hbits de consum sobre la disponibilitat de recursos a partir dels clculs sobre el cicle de vida de diversos objectes i materials. Classicaci dels tipus de residus i el seu tractament. Valoraci de les estratgies destalvi, reducci, reciclatge i reutilitzaci de materials.
Informaci i coneixement
Classicaci funcional de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Anlisi de levoluci del tractament de la informaci en suports analgics i digitals: processament, emmagatzematge i intercanvi de dades, tractament de la imatge i realitat virtual. Descripci dels sistemes de comunicaci a distncia: tipus de senyals i la seva transmissi al llarg de la histria. Anlisi de limpacte social de les telecomunicacions. Coneixement dels sistemes i aplicacions actuals de la telecomunicaci: telefonia, GPS i teledetecci. Valoraci de les implicacions econmiques, socials i culturals de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Caracteritzaci de la societat de la informaci i el coneixement. Anlisi dels impactes dInternet i de la World Wide Web en la vida quotidiana. Reconeixement de la dimensi tica i dels riscos associats: la bretxa digital, la privacitat i protecci de dades i la cibercultura. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Biologia cids nucleics. Mutacions. Evoluci. Biodiversitat. Salut i malaltia. Cllules mare, clonaci i biomedicina. Balan fotosntesi/respiraci. Ecologia i medi ambient. Cincies de la Terra i del medi ambient Teoria de sistemes. Estructura interna de la Terra i tectnica de plaques. Volcans i terratrmols. Balan energtic. Avaluaci i prevenci de riscos. Origen i evoluci de la Terra. Mtodes de dataci. Els temps geolgics. Mtodes cartogrcs. Teledetecci. Atmosfera i hidrosfera: composici, estructura i evoluci, dinmica i balan energtic. Climatologia i meteorologia. Contaminaci atmosfrica.
Recursos naturals i reserves. El sls. Els residus. Gesti ambiental i desenvolupament sostenible. Fsica Espectre electromagntic. Comportament de la llum. Treball, energia i potncia. Conservaci i degradaci de lenergia. Moviments dels astres. Gravitaci. Astrofsica: evoluci de lUnivers. El model estndard. Qumica Lenlla qumic i les forces intermoleculars. Relaci entre estructura, propietats i aplicacions dalguns materials. Sntesi qumica. Valoraci de les repercussions en la societat de la indstria farmacutica. Lequilibri cid-base. Les reaccions redox. El polmers. Matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials Notaci cientca. Funcions a partir de taules i grcs. Els models exponencials. s de la calculadora i del full de clcul. Probabilitat i estadstica. Distribucions. Representacions grques. Tecnologia industrial Els materials: classicaci, descripci i aplicacions. Fonts denergia i recursos energtics. Processos i tcniques industrials: impactes ambientals. Procediments de reciclatge de materials. Educaci fsica Lactivitat fsica i la salut. Filosoa i ciutadania Dimensi biolgica i sociocultural de lsser hum. Relaci lingstica i simblica de lsser hum amb el mn. Anlisi i reexi crtica sobre alguns conictes latents i emergents de les societats actuals. Geograa Paisatge i acci antrpica. Recursos i sostenibilitat. Lndex de desenvolupament hum. Demograa i urbanitzaci. Economia Externalitats. Consumisme. Globalitzaci. Pobresa i subdesenvolupament. mbit de llenges Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals. Comprensi i producci de discursos orals, escrits i audiovisuals.
CRITERIS DAVALUACI
1. Construir una argumentaci completa que fonamenti una interpretaci sobre un fet o procs natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria cientca de les creences, opinions o interpretacions pseudocientques i usant diferents suports de comunicaci. 2. Presentar exemples actuals o histrics on la cincia i la tecnologia es relacionin amb leconomia i lorganitzaci duna societat determinada. Valorar la inuncia de les teories cientques unicadores en la construcci de la societat moderna. 3. Identicar, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre levoluci o sobre lorigen de la vida, ladscripci del seu autor/a a diferents camps didees, tot reconeixent si largumentaci s cientca basada en fets i dades observables. o especulativa. 4. Justicar ladequaci duna dieta amb criteris qualitatius (funci energtica, plstica, reguladora) i quantitatius (clculs de la ingesta calrica mitjana diria). Valorar la funci de la cincia, la cultura i les modes en lestabliment dhbits dalimentaci. 5. Diferenciar algunes de les malalties ms freqents i les seves causes valorant la importncia de la prevenci i les possibles tcniques de diagnstic per identicar-les. Valorar limpacte dels estils de vida sobre la salut. 6. Identicar i analitzar (causes, processos i conseqncies) a partir de dades i/o grcs alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals dels dorigen antrpic, i proposant mesures correctores dins un marc de desenvolupament sostenible. Valorar la contribuci dels hbits individuals o domstics a laguditzaci o mitigaci dels problemes descala global. Argumentar sobre ls i lexplotaci de recursos naturals i primeres matries. 7. Relacionar serveis o objectes ds quotidi amb els materials i la tecnologia emprada per fornir-los o construir-los, els principis cientcs que els inspiren i els impactes generats sobre el medi ambient o els recursos naturals. 8. Reconixer els canvis generats per les tecnologies de la informaci i la comunicaci en mbits cientcs, poltics, socials i culturals, prenent en consideraci els riscos que afecten la vida quotidiana dels individus. Valorar i aplicar alguns hbits i tcniques que garanteixin la seguretat de les dades i la privacitat de la informaci continguda als ordinadors. 9. Conixer les bases cientques de la manipulaci gentica i embrionria, valorar els pros i contres de les seves aplicacions i entendre la controvrsia internacional que han generat, demostrant capacitat per fonamentar lexistncia dun comit de biotica que en deneixi els lmits en un marc de gesti responsable de la vida humana. Es tracta de constatar si els estudiants han comprs i valorat les possibilitats de la manipulaci de lADN i de les cllules embrionries; si coneixen les aplicacions de lenginyeria gentica en la producci de frmacs, transgnics i terpies gniques, i si entenen les repercussions de la reproducci assistida, la selecci i conservaci dembrions i els possibles usos de la clonaci. Aix mateix, han de ser conscients del carcter polmic daquestes prctiques i ser capaos de fonamentar la necessitat dun organisme internacional que arbitri en els casos que afecten la dignitat humana.
Matries comunes Educaci fsica

Leducaci fsica s present en el currculum de lalumnat des de linici de la seva escolaritzaci. En el transcurs de leducaci primria i dacord amb el grau de maduraci dels infants, la nalitat de leducaci fsica se centra en el desenvolupament personal a travs de la millora de la forma fsica, la cura del cos i la salut, i lorganitzaci constructiva del temps de lleure, mitjanant la prctica dactivitats fsiques i esportives individuals i collectives. Saprn a valorar els
aspectes positius de les activitats fsiques.
Al nal de leducaci secundria obligatria ja es tendeix a fomentar ladquisici de les eines necessries per organitzar la prpia prctica duna manera autnoma, entesos els benecis que comporta ladquisici daquest hbit, practicat sistemticament i permanent per a la millora de la qualitat de vida. En el batxillerat es tracta de fer un pas ms cap a lautonomia de lalumnat en la planicaci, gesti i prctica de lactivitat fsica, aix com en la comprensi del mn en qu vivim, des duna perspectiva holstica de les activitats fsiques i esportives que contempli laspecte fsic i biolgic, laspecte social i laspecte psicolgic i emocional, amb la nalitat dadquirir un estil de vida saludable. Els nois i noies han desdevenir persones responsables, autnomes i integrades socialment, capaces dintervenir activament en la societat des de lmbit de la seva realitat corporal i dels hbits socials, i tamb pel que fa a lactivitat fsica i lesport. La nostra societat actual es caracteritza, entre altres aspectes, per laugment progressiu del sedentarisme en les ocupacions laborals, pels elevats ndexs destrs provocats pels ritmes de vida, pel desig dels homes i dones de mantenir al llarg de lexistncia una bona salut i una bona qualitat de vida, per la necessitat de gaudir i relacionar-se amb els altres compartint activitats comunes, etc. No s destranyar, doncs, que hi hagi un creixent inters per la salut i la cura del cos, aix com la necessitat docupar el temps de lleure duna forma activa, de manera que aquest temps exerceixi en molts casos una funci compensadora de les obligacions quotidianes. Per aquestes i altres raons les activitats fsiques esdevenen una eina i un producte cada cop ms generalitzats, al servei duna demanda creixent. Semblantment, cada cop hi ha ms gent que participa de lesport i la competici com a espectadors i s desitjable que aquesta participaci es caracteritzi per un comportament social responsable i respectus. Els joves shan de beneciar del que ofereix la cultura -i les activitats fsiques i lesport hi sn incloses- per tal de participar duna manera activa i crtica en la transformaci de la societat. Han daprendre a valorar els aspectes positius de les activitats fsiques, tant pel que fa a la salut com als valors implcits en lesport (esfor, superaci, cooperaci i respecte) i ser crtics amb les prctiques que hi incideixen negativament. Lobjectiu del currculum deducaci fsica del batxillerat s incorporar continguts amb major transcendncia personal i social, que facin el nostre alumnat ms competent i donar resposta a les noves demandes de la societat, aix com procurar la formaci integral tant dels nois com de les noies. Malgrat els canvis dels models tradicionals de gnere i, en concret, de situacions de desigualtat en lmbit de lactivitat sicoesportiva, simposa una reexi sobre certs estereotips de gnere que encara sn presents -sovint de manera inconscient- en la societat i que comporten situacions de discriminaci perqu
Matries comunes. Educaci fsica 68
les tasques o activitats considerades tradicionalment com a femenines -seguint els models tradicionals de gnere- han Es fomenta ladquisici dun estat sovint infravalorades per a ms aquests mateixos estil de vida saludable. models han suposat per a moltes dones una limitaci per a la seva formaci integral com a persones. En conseqncia, cal implementar estratgies que afavoreixin la igualtat de gnere en leducaci fsica i lesport, procurant incrementar la participaci i incorporaci de les noies a lactivitat sicoesportiva, de manera que tothom hi trobi el seu espai.

Les competncies que lalumnat ha dadquirir en el marc de la matria deducaci fsica del batxillerat es poden sintetitzar en tres: la competncia en el domini corporal i postural; la competncia en ladquisici dun estil de vida saludable i la competncia en locupaci activa del temps de lleure. La competncia en el domini corporal i postural implica lautoconeixement, el desenvolupament de les prpies capacitats fsiques, la utilitzaci de les habilitats i destreses motrius en diferents situacions i medis, lexpressi i lautocontrol corporals i la capacitat per gaudir de lactivitat fsica. La competncia en ladquisici dun estil de vida saludable comporta el coneixement, la valoraci i la prctica dels hbits saludables, aix com el reconeixement dels riscos que impliquin els hbits no saludables. La competncia en locupaci activa del temps de lleure permet la relaci respectuosa de la persona amb el medi social i natural, ja que comporta laprotament, lorganitzaci i la gesti de lactivitat fsica com a recurs docupaci del temps lliure i facilita tamb la interioritzaci dels hbits saludables a la vida quotidiana en general.

La matria deducaci fsica contribueix al desenvolupament de les competncies generals del batxillerat, especialment de la competncia comunicativa, la competncia personal i interpersonal i la competncia en el coneixement i interacci amb el mn. En relaci amb la competncia comunicativa, leducaci fsica hi contribueix per tot el que fa referncia a ls de les possibilitats dexpressi i comunicaci democions i sentiments mitjanant el gest, les postures i el moviment, aix com per la creaci i realitzaci dactivitats fsiques relacionades amb lexpressi corporal i la dansa. La competncia personal adquireix una gran importncia en lmbit de leducaci fsica pel que fa a lautonomia de lalumnat envers la cura de la seva persona i ladquisici dels hbits de vida saludables; tamb pel que fa a la capacitat dautoexigncia per aconseguir superar-se; pel que suposa la presa de decisions i lassumpci de les conseqncies; la feina i lorganitzaci en equip, mitjanant les activitats fsiques collectives i els esports dequip; el respecte i la solidaritat; la resoluci negociada dels conictes; lacceptaci de les diferents capacitats i habilitats dels altres i el seu aprotament per al b com, etc. Pel que fa a la competncia de coneixement i interacci amb el mn, des de la matria deducaci fsica es desenvolupa principalment amb lobservaci de lactivitat fsica i lesport com una prctica social i cultural caracterstica de la societat actual, pels valors i contravalors que sen deriven i per la possibilitat de les persones dinferir-hi.

Els continguts deducaci fsica del batxillerat es desenvolupen a primer curs per mitj de tres blocs, a ms dun primer bloc com: Lactivitat fsica i la salut; Lactivitat fsica recreativa i lexpressi corporal; i Lactivitat fsica i lesport. Tots tres mbits -salut, lleure i esport- estan interrelacionats en molts casos, per aqu es presenten separats per tal de visualitzar la seva especicitat. La salut no es pot concebre actualment deslligada de lactivitat fsica, que ha de constituir una prctica regular incorporada en la vida quotidiana. Igualment, el temps de lleure s lespai on normalment podem realitzar activitats fsiques amb un carcter primordialment recreatiu, per tamb orientades cap a la competici esportiva.

Leducaci fsica del batxillerat t connexions, en primer lloc, amb les matries comunes de losoa i ciutadania i cincies per al mn contemporani, en la mesura que lesport, lactivitat fsica i la salut formen part de la cultura que es genera en la societat actual. Es tracta de temtiques dactualitat que sovint plantegen debats sobre ltica de lesport o sobre els hbits saludables, on lalumnat ha didenticar i denir els conceptes que hi sn presents, argumentar les opinions prpies i contrastar-les amb les dels altres, sent capaos de presentar-les amb eccia, i usant, si escau, els mitjans tecnolgics al seu abast. Lenfocament que sha volgut donar a leducaci fsica en aquesta etapa es relaciona especialment amb determinades matries de les diferents Es comparteixen modalitats del batxillerat. En el cas del batxillerat dhumanitats i cincies continguts amb socials, leducaci fsica t connexions amb les matemtiques aplicades a les cincies socials, la histria del mn contemporani, leconomia, matries de diferents leconomia de lempresa o la geograa, amb les quals comparteix lanlisi modalitats. de la realitat social present, amb referncia a les activitats fsiques i esportives. Ms concretament, en el cas de les matries deconomia i economia de lempresa, la condici de lesport de competici com a agent econmic ens permet estudiar conceptes lligats al consum, loferta i la demanda, lorganitzaci empresarial i els recursos humans, entre altres. Pel que fa al batxillerat de cincies i tecnologia, leducaci fsica comparteix amb la biologia continguts que es relacionen amb el cos hum, els hbits saludables, els riscos i lactivitat fsica des del punt de vista teraputic. Finalment, leducaci fsica es relaciona amb algunes matries del batxillerat darts, especialment darts escniques, msica i dansa. Duna banda, comparteix continguts relacionats amb lexpressi corporal, la msica i la dansa i, duna altra, amb lanatomia i funcionament del cos hum.

La principal dicultat metodolgica en la matria deducaci fsica consisteix a mantenir la importncia dels procediments i les actituds, prpia de les etapes anteriors, i augmentar alhora lexigncia en les capacitats personals de lalumnat pel que fa a la responsabilitat, autonomia i visi crtica de la realitat. La metodologia emprada ha dimplicar cognoscitivament lalumnat per mitj dactivitats que, de manera simultnia a la prctica fsica, potencin la reexi, com per exemple fer preguntes durant el transcurs de les classes, demanar a lalumnat que cerqui informaci sobre algun aspecte treballat i el posi en com,
fer-lo participar en la gesti i presa de decisions al llarg de la sessi, fer-lo opinar sobre alguna qesti determinada al llarg de la classe i utilitzar lactivitat fsica per analitzar valors socials presents i que adopti una actitud crtica El fet de combinar la reexi amb la prctica donar sentit al que prviament han viscut els alumnes. La interdisciplinarietat pot ser til tamb per a aquest propsit, de manera que leducaci fsica pot oferir instruments i contextos prctics per treballar continguts ms conceptuals i actitudinals que provenen daltres matries i de la tutoria. Lalumnat ha de ser el protagonista del seu aprenentatge, mentre que el professorat ha de ser el facilitador daquest aprenentatge, Es potencia lautonomia guiant-lo i orientant-lo. Adquireix, per tant, una gran importncia en aquesta etapa lautonomia de lalumnat en la gesti de les de lalumnat en la gesti activitats fsiques. Lautogesti dels continguts deducaci fsica dactivitats fsiques. pot resultar una metodologia molt enriquidora en aquest nivell: el mateix alumnat elaborant i portant a terme projectes o programes de condici fsica i salut, organitzant i participant en diferents tipus dactivitats fsiques i competicions esportives en lmbit del grup classe i ns i tot del centre escolar, fomentant daquesta manera, el treball en equip, la socialitzaci, la participaci i la creativitat. Prviament a lelaboraci daquests programes de condici fsica i salut, lalumnat, amb la guia del professorat, ha de preparar proves de valoraci de la condici fsica, que de fet seran la base que condicionar lelaboraci i posada en prctica dels programes, els quals tamb han dincloure de manera coherent variables com la freqncia, la intensitat, el temps i el tipus dactivitats, aix com laplicaci de tcniques de relaxaci. s important fer propostes que motivin lalumnat, generant actituds positives vers lexercici fsic, de manera que puguin interioritzar aquests hbits i traslladar-los a qualsevol activitat de la seva vida quotidiana. Tamb cal que reexionin sobre les limitacions que els models socials o culturals els imposen, especialment en relaci amb el gnere, i intentin superar-les per adquirir les mateixes oportunitats per millorar la condici fsica i la salut. La implicaci de tota la comunitat educativa tamb s fonamental per a ladquisici dhbits saludables, com la disposici despais adequats per a lactivitat fsica i la higiene i la implicaci de lalumnat en el manteniment i la cura daquests espais. Tamb conv fer activitats fora del centre, on es valorar principalment la capacitat dobtenir informaci prvia sobre lindret escollit, que inclogui factors tan diversos com els elements naturals i humans del medi, els mitjans i implements necessaris per al desenvolupament de les activitats, aix com les mesures de seguretat. Ls de les noves tecnologies i dels mitjans audiovisuals permet tamb la millora dels aprenentatges. Suggerim, en aquest sentit, la utilitzaci de plataformes de discussi i debat que facilitin la relaci entre professorat i alumnat, Sinterioritzen hbits per lintercanvi dexperincies i lelaboraci de recerques. Tamb cal potenciar el disseny i lexecuci de composicions, preferentment traslladar-los a activitats collectives, que integrin lexpressi corporal i el ritme musical, valode la vida quotidiana. rant en aquest cas el procs de treball, el comproms dels diferents membres del grup i loriginalitat i creativitat en els resultats nals. Lavaluaci en educaci fsica ha de permetre obtenir informaci de diversa ndole en relaci amb el procs dadquisici de les competncies que shan denit com a especques de la matria. Aix mateix, ha de servir perqu lalumnat lintegri en el seu procs densenyament i aprenentatge, de manera que li permeti millorar aquest procs. En aquest sentit sn tils els instruments que fan possible lautoavaluaci i la coavaluaci, que impliquen lalumnat en la presa de decisions i aporten a lavaluaci una dimensi
central en el procs daprenentatge. Els instruments davaluaci tamb han de permetre el professorat, ms enll de la qualicaci de prctiques concretes, valorar la progressiva adquisici dautonomia i responsabilitat de lalumnat pel que fa a la prctica sicoesportiva i hbits saludables, a la cura del cos i a la integraci de lactivitat fsica en la vida quotidiana. Daquesta manera es posa en relleu el valor de leducaci fsica en el desenvolupament personal de lalumnat i en la participaci activa i crtica per a la millora de la societat.
OBJECTIUS
La matria deducaci fsica del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Conixer, experimentar i valorar els efectes positius de la inclusi de lactivitat fsica i les tcniques de relaxaci en els hbits personals, per a la millora de la salut i de la qualitat de vida i tamb per a la millora de les relacions interpersonals i socials. Elaborar i dur a la prctica un programa dactivitat fsica saludable, per a la consecuci duns objectius, ajustats a les necessitats i caracterstiques de les persones a qui estigui adreat, a partir de lavaluaci de lestat inicial. Organitzar i participar en activitats fsiques en el temps de lleure, valorant els seus aspectes positius i sent capaos doptimitzar els recursos disponibles, resolent les dicultats i/o els conictes amb el dileg i el treball en equip. Practicar habilitats motrius diverses i exercitar les capacitats fsiques per resoldre situacions motrius diferents, aconseguir un bon domini i autocontrol del cos i constatar la importncia de la responsabilitat, la perseverana i lesfor per aconseguir una millora. Participar activament en lorganitzaci i/o realitzaci dactivitats fsiques en el medi natural, respectant el medi ambient i adoptant les mesures de seguretat adequades. Adoptar una actitud crtica davant aquells aspectes de les activitats fsiques i esportives que no siguin adequats per a un correcte desenvolupament personal i social, com les prctiques nocives relacionades amb lmbit de la salut, la recreaci, o relacionades amb lesport i la competici. Dissenyar i executar activitats dexpressi corporal, sent capaos de valorar-les com a mitj de creixement personal i de comunicaci amb els altres, respectant la seva diversitat. Conixer i valorar les sortides professionals relacionades amb lmbit de leducaci fsica i lesport. Valorar, conixer i utilitzar les possibilitats que les tecnologies de la informaci i la comunicaci i els mitjans audiovisuals ofereixen en lmbit de lactivitat fsica i esportiva.
2.
3.
4.
5. 6.
7. 8. 9.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Continguts comuns a tots els blocs

Descripci i experimentaci de diferents tecnologies i implements per a la millora de lactivitat i la condici fsica. Utilitzaci de les TIC i les MAV per a la cerca, anlisi i contrast dinformaci relativa a leducaci fsica. Identicaci, descripci i valoraci de les diferents sortides professionals relacionades amb leducaci fsica i la salut, el lleure i lesport. Rebuig de situacions de desigualtat i discriminaci en lmbit de lactivitat sicoesportiva.
Lactivitat fsica i la salut

Anlisi i reexi crtica sobre el concepte de salut. Experimentaci, caracteritzaci i valoraci dels benecis i riscos de lactivitat fsica com a hbit de vida saludable. Planicaci i execuci del treball de les qualitats fsiques relacionades amb la salut i realitzaci de proves davaluaci de la condici fsica. Valoraci i anlisi crtica dels conceptes de prevenci i seguretat en lactivitat fsica. Experimentaci i execuci de diferents activitats que hi estiguin relacionades. Anlisi i reexi crtica de la inuncia dalguns hbits i prctiques socials negatius per a la salut. Descripci, valoraci i experimentaci dels elements que constitueixen lautocontrol corporal: la higiene, lalimentaci equilibrada, el descans i la relaxaci. Aplicaci de tcniques de relaxaci a la vida diria com a mitj de coneixement personal i recurs de compensaci de tensions i desequilibris. Valoraci i acceptaci de valors com la responsabilitat, la perseverana i lesfor per aconseguir una millora de la condici fsica i de la salut. Caracteritzaci de lactivitat fsica teraputica i valoraci i participaci en activitats fsiques adaptades.
Lactivitat fsica recreativa i lexpressi corporal

Anlisi i reexi crtica sobre el concepte de lleure. Reconeixement de la importncia de lactivitat fsica en el temps de lleure. Estudi crtic i valoraci de loferta dactivitats fsiques de lentorn. Collaboraci en lorganitzaci i realitzaci dactivitats en el medi, mostrant una actitud de respecte per la seva conservaci. Identicaci, anlisi i experimentaci dels elements que conformen lorganitzaci dactivitats fsiques: recursos, processos i avaluaci dels resultats. Valoraci de la importncia del treball en equip. Exercitaci de diferents i variades activitats recreatives i valoraci de les habilitats personals i socials que es posen en joc. Creaci, experimentaci i organitzaci dactivitats individuals i en grup que afavoreixin la comunicaci i lexpressi per mitj del llenguatge corporal, utilitzant si escau un suport rtmic. Valoraci de les activitats com a mitjans de creixement personal i respecte per les composicions dels altres.
Experimentaci, comprensi i prctica de diferents jocs i esports, modicats segons els objectius que es vulguin aconseguir.
Lactivitat fsica i lesport

Descripci i valoraci de lorganitzaci de lesport. Caracteritzaci de diferents tipus desports i competicions. Reconeixement de les implicacions personals i socials que representa practicar regularment un esport. Identicaci i anlisi crtica dels valors individuals i socials de lesport. Establiment de relacions entre els valors dels jocs daltres cultures i poques i lesport en les societats actuals. Anlisi crtica de lesport com a fenomen social i cultural i de la seva repercussi en els mitjans de comunicaci. Experimentaci, organitzaci i execuci prctica de diferents esports individuals i collectius amb aparells manuals i sense. Identicaci i exercitaci de les qualitats fsiques, habilitats motrius i principis tecnicotctics que es posen en joc en diferents activitats esportives. Coneixement i aplicaci dels principis i mtodes de lentrenament: volum, freqncia i intensitat. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Filosoa i ciutadania Els valors individuals i socials de lesport. Economia. Economia de lempresa. Geograa Lesport, un servei i un b de consum. Cincies per al mn contemporani. Biologia. Anatomia aplicada Estils de vida saludables i domini postural. Arts escniques. Llenguatge i prctica musical. Expressi didees i sentiments a travs del llenguatge corporal, amb suport rtmic o sense.
CRITERIS DAVALUACI
1. Realitzar i aplicar de manera autnoma un programa dactivitat fsica orientat a la salut, utilitzant els coneixements adquirits per valorar la condici fsica inicial i les caracterstiques o condicions prpies, establir objectius adequats, aplicar correctament els principis i mtodes dentrenament i assumir els valors de lesfor, la constncia i la perseverana en la consecuci dels objectius. 2. Organitzar i dur a terme en grup o de manera autnoma diferents tipus dactivitats fsiques, aprotar i optimitzar els recursos disponibles i consensuar les normes a seguir, en diferents mbits (escolar, entorn, etc.). 3. Resoldre situacions motrius diverses i en diferents contextos, utilitzar adequadament els elements tcnics i tctics dels diferents esports i respectar les normes del joc net i tenir cura dels espais i els materials. 4. Crear, organitzar-se i realitzar una composici expressivocorporal en grup, posant en joc els coneixements adquirits, mostrant capacitat dabstracci i expressivitat prpia, respectant i valorant laportaci dels altres per a la consecuci dun objectiu com.
5. Cercar informaci referent a lactivitat fsica utilitzant diferents fonts, suports i mitjans, analitzar i interpretar la informaci i reexionar de manera crtica sobre diferents aspectes relacionats amb lactivitat fsica, la salut i els hbits socials. 6. Conixer i valorar, mitjanant la cerca dinformaci, les sortides professionals que estan relacionades amb les activitats fsiques en els diferents mbits treballats: salut, lleure i esport. 7. Saber utilitzar i valorar les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci i els mitjans audiovisuals en activitats a laula i/o activitats complementries, com a suport per aconseguir els objectius de la matria, aix com identicar i valorar diferents aplicacions tecnolgiques relacionades amb lactivitat fsica.
Matries comunes Filosoa i ciutadania

La matria de losoa i ciutadania es congura amb un doble plantejament: duna banda, pretn ser una introducci a la losoa i a la reexi losca; de laltra, vol aprofundir en lestudi, ja comenat a letapa obligatria, de la dimensi moral i ciutadana de lsser hum i les seves implicacions de caire social i poltic. Com a introducci a la losoa, aquesta matria ha de familiaritzar lalumnat amb la manera de fer, crtica i radical, que caracteritza el penEs fomenta la sament losc, aix com amb els seus resultats, sempre provisionals i reexi losca per incerts, per de gran ajuda per confegir la prpia concepci del mn. En efecte, al llarg de la histria, la losoa ha plantejat mltiples qestions confegir la prpia relacionades amb la realitat, el coneixement, lsser hum, lacci, la concepci del mn. moral, la vida social i la poltica i hi ha donat resposta, alhora que, com a activitat intellectual, ha anat creant una manera prpia de reexionarhi: un enfocament crtic i analtic, basat en arguments i obert a la discussi. Des daquest punt de vista, lestudi de la losoa i la seva histria pot acostar lalumnat a la comprensi daquestes qestions, dels seus canvis i vicissituds, i alhora facilitar-li ladquisici dalgunes habilitats del pensament losc, com la denici i ls rigors de conceptes, lactivitat crtica, largumentaci i el dileg. Aquest potencial formatiu de la losoa justica la seva presncia com a matria comuna en el batxillerat, una etapa que perllonga i aprofundeix els aprenentatges assolits en leducaci secundria obligatria, tot preparant lalumnat per continuar estudis de caire especialitzat, en cicles formatius de grau superior o a la universitat. No obstant aix, la matria de losoa i ciutadania s tamb un mitj per identicar els ideals, principis, valors i normes de la convivncia ciutadana, les virtuts de lsser hum cvic, les exigncies i els deures que imposa la vida en com, i donar-hi una justicaci racional. En efecte, tot i que molts daquests temes ja han estat abordats en cursos anteriors, resulta necessari fer-los presents al currculum de batxillerat, ampliar la seva fonamentaci terica i obrir-los a la crtica. I encara ms perqu lalumnat daquesta etapa s a punt dintegrar-se en la societat com a ciutad de ple dret. Si durant leducaci secundria obligatria lalumnat ha tingut ocasi dinformar-se dels elements que conformen la cultura democrtica i ha Sidentiquen desenvolupat les actituds i valors cvics compatibles amb la convivncia, els ideals, principis, ara es tracta de comprendre la seva naturalesa, aportar raons i trobar arguments que els donin suport. En efecte, educar per a la ciutadania no valors i normes de la equival a explicar com sha de viure, sin a facilitar elements danlisi per convivncia ciutadana. valorar les diferents opcions existents. Lalumnat daquesta matria ha de conixer que la ciutadania, a ms duna relaci poltica de lindividu amb lEstat, s una virtut moral i que, per tant, troba la seva concreci en lsser hum cvic. Per tant, ja no es tracta noms de conixer els drets i deures poltics, socials, econmics i cvics dels ciutadans i ciutadanes, sin de comprendre que, en relaci amb qualsevol daquestes dimensions de la ciutadania, hi ha un catleg dexigncies morals que obliga a tothom, com a membres dun estat de dret, construt sobre la idea de justcia. Des daquest punt de vista, la matria de losoa i ciutadania pot collaborar
Matries comunes. Filosoa i ciutadania 76
al desenvolupament de persones cviques, s a dir, duna ciutadania activa i responsable, amb conscincia crtica, capa de respectar els altres, collaborar pel b de la collectivitat i participar-hi.
En fer reexionar sobre la condici de ciutadans i ciutadanes i els seus fonaments, la matria de losoa i ciutadania pot ajudar lalumnat a comprendre la complexitat de la realitat humana i de lacci, i propiciar el debat sobre els valors i normes que serveixen per ordenar la vida, aix com afavorir el desenvolupament cvic i poltic de lalumnat, practicant la reexi sobre un mateix i els altres, el dileg i la negociaci, largumentaci moral i la participaci en projectes comuns. Aquesta matria compliria, doncs, el doble ideal losc densenyar a pensar i ensenyar a viure en la diversitat, rebutjant la intolerncia i defensant de manera decidida lequitat, la justcia i la llibertat. Cal en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribuci de les dones en lesdevenir histric, reexionant sobre el procs de conguraci dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la histria i contribuint, en conseqncia, a una redenici daquests rols en el marc duna relaci entre iguals.
Sensenya a pensar i a viure en la diversitat.

Les competncies especques de la losoa i ciutadania sn essencialment dues: la competncia reexiva, crtica, dialgica i argumentativa, i la competncia social i cvica. s caracterstic de la losoa el seu enfocament (reexiu i crtic), el seu mtode de treball (anlisi, raonament, discussi) i els seus resultats (conjunts didees argumentades que aspiren a la mxima racionalitat i a la veritat), tot i que, com s sabut, la losoa mai no aconsegueix argumentar de manera concloent els seus resultats, per la qual cosa sassembla ms a una activitat de recerca intellectual que a un saber en sentit estricte. Per aquesta ra, si hagussim didenticar les competncies especques daquesta matria haurem de mencionar totes aquelles que tenen a veure amb la racionalitat terica i la racionalitat prctica. La competncia reexiva, crtica, dialgica i argumentativa implica la presa de conscincia de la incertesa que envolta el mn del coneixement, lhabilitat per identicar problemes loscs i abordar-los de manera losca, per relacionar els coneixements en una concepci global del mn i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per Es potencien les exposar les opinions prpies, respectant les dels altres i valorant-les competncies reexiva, si escau com a manera denriquir la prpia visi de la realitat.
crtica, dialgica La competncia social i cvica es refereix a la dimensi social dels comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, i argumentativa, a ser comprensiu amb els altres en un mn on els intercanvis i la social i cvica. mobilitat de les persones comporten contactes amb gent de diversa condici fsica, mental i cultural, a disposar de formaci en valors democrtics i exercir-los de manera constant en la prctica. Des daquest punt de vista, doncs, la matria de losoa i ciutadania desenvolupa aquesta competncia, compartida amb altres matries, subratllant la capacitat danlisi de les accions, les seves intencions, resultats i conseqncies, aix com la reexi crtica sobre els valors, les normes i les institucions. Ser cvic vol dir tenir criteri per decidir per compte propi ponderant les conseqncies de les decisions preses.

Leducaci losca en el batxillerat pot contribuir de manera cabdal a lassoliment de les competncies generals del batxillerat: la comunicativa, la referida a la gesti i tractament de la informaci, la personal i interpersonal i la del coneixement i interacci amb el mn, ja que es basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini daquestes competncies de caire transversal (obtenci i s dinformaci, estructuraci del coneixement, comunicaci didees, competncies socials i cviques), o de caire ms especc, com la denici de conceptes, la reexi crtica i largumentaci i fonamentaci didees. En aquest sentit, el currculum de la matria de losoa i ciutadania sha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de lexperincia i lexistncia humana, subratllant la seva connexi amb altres mbits del saber i mostrant la implicaci de lactivitat losca en el debat sobre la problemtica social i poltica del mn actual.
Facilita ladquisici duna visi integrada i transversal dels coneixements.
Per aquesta ra, la losoa i ciutadania tamb pot facilitar ladquisici duna visi integrada dels diferents sabers i propiciar una reexi sobre temes globals que equilibri la tendncia cap a lespecialitzaci del currculum, complint aix una de les principals exigncies de laprenentatge competencial: posar en relaci els continguts de les diferents rees daprenentatge i facilitar ls transversal dels coneixements. En aquesta mateixa lnia, la prctica de la reexi losca pot millorar la capacitat dels alumnes per denir conceptes i usar-los amb propietat, analitzar crticament les idees, argumentar i dialogar amb raons a favor o en contra.

Per complir aquestes funcions, la matria de losoa i ciutadania ha dacostar lalumnat de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals sha enfrontat la reexi losca universal: el coneixement, lsser hum, lacci moral, la societat i la poltica, i fer-ho amb una metodologia activa, reexiva i crtica, que ensenyi a pensar i ajudi a orientar la prpia vida. Els continguts de carcter metodolgic i actitudinal sexpliciten en un primer apartat de continguts comuns que, a la prctica, es treballen articulats en la resta de blocs. En segon lloc, sanalitza la problemtica del coneixement hum, presentant la losoa com un model de racionalitat terica i com una aspiraci a la veritat. Alhora, cal mostrar el potencial de la losoa en la vida prctica, com a reexi sobre interrogants relacionats amb els valors, el b i la poltica, i formular respostes personals raonades als problemes plantejats. El tercer nucli temtic s dedicat a lestudi de lsser hum, com a realitat intermdia entre la natura i la cultura, subratllant la seva condici danimal simblic que, per mitj del llenguatge, es representa el mn, pensa i es comunica. Aquest tema permet un acostament cientc a lsser hum (biologia, psicologia, antropologia) i tamb una reexi crtica sobre la seva naturalesa social i la seva condici de persona, revisant algunes concepcions losques sobre lsser hum que formen part del nostre bagatge cultural. El quart bloc de continguts estudia la dimensi activa de lsser hum i la seva capacitat per obrar amb conscincia i llibertat. Lanlisi de lacci humana permet introduir-nos en les peculiaritats de lacci moral i poltica, parlant dels ideals i valors que lorienten, aix com dels principis i normes per mitj dels quals sexpressa. Per donar-hi contingut i fonamentar-los es dedica un dels apartats a revisar algunes teories tiques.
Finalment, el currculum preveu lanlisi de la dimensi poltica dels ssers humans: la vida collectiva i les estructures de poder que la fan possible, en especial, les idees de lestat de dret i democrcia, on adquireix sentit la noci de ciutadania. En aquest apartat, doncs, sestudien els fonaments loscs de lestat de dret, els arguments que legitimen el poder poltic en democrcia, les raons que donen suport a la idea de ciutadania activa, participativa i responsable, i la necessitat de complir els compromisos quan la relaci entre drets i deures s, com en qualsevol societat democrtica, una relaci recproca.

La matria de losoa i ciutadania comparteix alguns temes i espais de reexi amb la resta de matries del currculum, especialment amb les cincies per al mn contemporani, les llenges i les matries de la modalitat dhumanitats i cincies socials, qestionant els seus fonaments, reexionant sobre tot all que sabem o creiem saber i cercant una visi global i integrada dels diferents enfocaments cientcs sobre la condici humana. Aquest horitz integrador fa possible que laprenentatge daquesta matria serveixi de marc a altres disciplines humanstiques, ja que lobjectiu ltim del coneixement duna matria com la losoa i ciutadania s la interdisciplinarietat. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perqu els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es congurin com una xarxa competencial que ens permeti desenvolupar una vida activa i crtica en lactual context de la societat del coneixement.

Aprotant lenfocament competencial dels continguts, el professorat ha de procurar que lalumnat vagi adquirint ms autonomia i criteri en el pensament, i millori la seva capacitat de dileg, empatia i argumentaci. Ladquisici daquestes competncies es pot afavorir collocant lalumnat en situacions en qu hagi de resoldre tasques signicatives, complexes i, preferiblement, en contextos dincertesa, en les quals pugui aplicar all que sap i adonar-se de com shi enfronta i les resol. Daltra banda, com que la competncia es manifesta per mitj de lacci, la qual es dna sovint en un context social, cal potenciar la reexi de lalumnat sobre la dimensi moral i cvica de les accions, aix com el seu comproms amb els valors i normes en qu es fonamenten la convivncia i el civisme. Tamb cal afavorir la interacci entre els alumnes i, per tant, proposar la resoluci de qestions en contextos on calgui aplicar els propis recursos en collaboraci amb altres companys i companyes i intercanviar experincies. Aquesta funcionalitat educativa que la losoa i ciutadania comparteix amb la resta de matries del currculum aconsella, doncs, formular preguntes que facin pensar, que convidin a lanlisi i la crtica, que comportin la identicaci i denici de problemes i el plantejament dhiptesis resolutives; aix com estimular la manipulaci ordenada i crtica de materials informatius -lectura, interpretaci i contrast de textos loscs, entre altres-; la realitzaci de treballs escrits i la preparaci i participaci en debats; la comunicaci i avaluaci de resultats, i les actituds del rigor, creativitat intellectual, cooperaci i solidaritat. Aquestes recomanacions han de servir tamb per a les activitats davaluaci, que haurien de ser coherents amb lenfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris davaluaci que apareixen ms endavant, cal mesurar el progrs de lalumnat mitjanant activitats integradores, en qu shagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, en qu lalumnat hagi de construir la seva prpia resposta i, ns i tot, explicar el procs que ha emprat en la resoluci.
OBJECTIUS
La matria de losoa i ciutadania t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Identicar i apreciar el sentit de problemes loscs relatius a lsser hum, lacci, la moral i la poltica, i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a lanlisi i la discussi. Adoptar una actitud crtica i reexiva davant les qestions teriques i prctiques que suggereix la matria, fonamentant adequadament les prpies idees i decisions. Argumentar de manera coherent el pensament propi de forma oral i escrita, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions. Practicar el dileg losc i valorar-lo com a procs daproximaci racional al coneixement i de cerca collectiva i individual de respostes als problemes plantejats. Analitzar textos loscs, identicant els problemes que plantegen, aix com els arguments i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la seva coherncia interna i el context histric al qual pertanyen. Utilitzar procediments bsics per al treball intellectual autnom: cerca i selecci dinformaci, contrast, anlisi, sntesi i avaluaci crtica de la informaci, promovent el rigor intellectual i loriginalitat en el plantejament dels problemes. Situar lsser hum en la conuncia de lherncia biolgica i cultural, i relacionar els conceptes dsser hum, persona i ciutad o ciutadana. Reconixer i valorar els components de llibertat i moralitat de les accions humanes. Adoptar una actitud de respecte vers les diferncies, i una actitud crtica davant qualsevol tipus de discriminaci social i la seva justicaci.
2. 3. 4. 5.
6.
7. 8. 9.
10. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la ra per construir una societat ms justa, en la qual hi hagi una veritable igualtat doportunitats. 11. Consolidar i fonamentar tericament la competncia social i ciutadana exercida en democrcia.
12. Desenvolupar una conscincia cvica, crtica i autnoma i compromesa amb la construcci duna societat democrtica, justa i equitativa, basada en el compliment dels drets humans, la convivncia pacca i la defensa de la natura.
CONTINGUTS Continguts comuns a tots els blocs

Obtenci, processament i anlisi crtica dinformaci. Expressi argumentada, oral i escrita, didees. Participaci en espais de reexi i intercanvi dinformaci, cerca, contrast i expressi didees, aprotant les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Participaci en debats mitjanant lexposici raonada del pensament propi. Comentari de textos loscs o que suscitin problemes loscs, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes. Racionalitat, empatia i respecte crtic envers els plantejaments aliens, individuals i collectius. Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a lhora de prendre decisions i actuar, assumint una visi crtica vers qualsevol forma dinjustcia i discriminaci. Posici crtica envers els valors, normes i actituds contrries als drets humans, la convivncia pacca i la defensa de la natura.
El saber losc
Caracteritzaci de la losoa com a activitat de coneixement, diferent de la cincia, la religi i el coneixement ordinari. Reconeixement i valoraci de la racionalitat terica i prctica de la losoa en relaci amb el coneixement, la veritat i els valors. Identicaci i plantejament dalguns problemes fonamentals de la losoa i de les seves principals solucions, com ara qestions relatives a la realitat, el coneixement, la veritat, lsser hum o el seu comportament.
Lsser hum: persona i societat

Descripci de la dimensi biolgica i sociocultural de lsser hum, entenent que les nostres capacitats naturals es desenvolupen en societat i es modelen culturalment. Caracteritzaci de la relaci lingstica i simblica de lsser hum amb el mn. Explicaci dalgunes concepcions losques sobre lsser hum i la polmica que comporten, i plantejament crtic del concepte de persona i les seves implicacions de caire legal i moral.
Lacci: llibertat i responsabilitat

Descripci de lacci humana, tipus i caracterstiques. Reconeixement del problema de la llibertat i el determinisme. Caracteritzaci de lacci moral i de lacci racional, i anlisi dels seus fonaments. Plantejament de la responsabilitat en contextos normatius, legals i morals. Explicaci dalgunes teories tiques en relaci amb els ideals de felicitat i justcia, i de la polmica que comporten.
La poltica: democrcia i ciutadania

Reconeixement de la dimensi poltica i ciutadana de lsser hum, de les diferents interpretacions de la ciutadania i de la seva dimensi moral. Explicaci de lorigen i de la fonamentaci losca de la ciutadania. Caracteritzaci del poder poltic, lestat de dret i la democrcia i reconeixement dels arguments loscs en qu es fonamenten. Plantejament crtic de les relacions entre la idea de justcia, la llei i el poder poltic. Anlisi i reexi crtica sobre alguns conictes latents i emergents de les societats actuals, com el problema mediambiental, els moviments migratoris, les desigualtats econmiques, la globalitzaci o les formes de participaci democrtica per mitj de les noves tecnologies. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Histria de la losoa Les concepcions sobre lsser hum, ltica, la poltica i la societat al llarg de la histria. Cincies per al mn contemporani Comprensi i valoraci de lsser hum en la seva interacci amb la natura i lUnivers. Avenos cienticotcnics, societat de consum i impacte mediambiental. mbit de llenges Comprensi i producci de discursos orals i escrits. Participaci en interaccions orals i en formes de comunicaci virtuals interactives. Histria. Histria del mn contemporani Anlisi crtica del nou ordre mundial, identicant els reptes de les democrcies actuals i de les diverses formes de participaci ciutadana. Anlisi i valoraci argumentada del fenomen de la globalitzaci.
CRITERIS DAVALUACI
1. Reconixer lespecicitat de la losoa i distingir-la daltres sabers o maneres dexplicar la realitat, diferenciant el seu vessant teric i prctic i centrant-se en les seves preguntes fonamentals. 2. Raonar amb argumentacions ben construdes, fer anlisis crtiques i elaborar una reexi adequada en relaci amb els coneixements adquirits. 3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals saconsegueixi una integraci de les diverses perspectives i savanci en la formaci dun pensament autnom. 4. Fer servir i valorar el dileg com a forma daproximaci racional al coneixement i com a procs intern de construcci daprenentatges signicatius, reconeixent i practicant els valors intrnsecs del dileg, com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerncia i, en denitiva, els valors democrtics. 5. Obtenir informaci rellevant per mitj de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la crticament en lanlisi de problemes loscs, sociolgics i poltics.
6.
Conixer i analitzar les caracterstiques especques de lsser hum com una realitat complexa i oberta, amb mltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialctica entre natura i cultura, i entre individu i societat. Conixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que sn lliures, responsables, normatives i transformadores. Comprendre i valorar les idees losques que han contribut, en diferents moments histrics, a denir la categoria de ciutad i ciutadana, des de la Grcia clssica ns a la ciutadania global del mn contemporani, posant un mfasi especial en letapa de la Illustraci i en la fonamentaci dels drets humans. Assenyalar les diferents teories sobre lorigen del poder poltic i la seva legitimaci, identicant les que fonamenten lestat de dret i la democrcia, i analitzar els models de participaci i dintegraci en la complexa estructura social dun mn en procs de globalitzaci.
7. 8.
9.
10. Reconixer i analitzar els conictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus assoliments i dicultats, canvis i reptes ms importants.
Matries comunes Histria

La histria s una disciplina cientca que t per objecte lestudi de les societats del passat a partir de la crtica de fonts primries i secundries. Actualment la histria es considera una disciplina multidimensional perqu ha integrat moltes de les dimensions epistemolgiques procedents daltres cincies socials, de tal manera que avui tendeix a convertir-se en Estudia la cincia de la complexitat de les societats humanes. Pel mateix objecte del seu coneixement situa els esdeveniments en el temps i intenta proporcionar-hi un marc explicatiu complex i alhora globalitzador des duna perspectiva dinmica, s a dir, des de la persona ns al grup social i des de la concreci de la font ns a la construcci dels models explicatius. A partir de la seva metodologia i de la seva didctica desenvolupa diverses habilitats intellectuals prpies del pensament abstracte i formal, com lobservaci, la comprensi, lanlisi, la sntesi, largumentaci, la interpretaci i lexpressi sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. Se li reconeix un alt valor educatiu perqu, a ms de les capacitats que desenvolupa, contribueix a la formaci de ciutadans i ciutadanes responsables i conscients de les seves obligacions amb la societat i collabora de manera ecient en la construcci duna ciutadania amb criteri propi que comprengui crticament la identitat prpia i la pugui contextualitzar en un mn global. Pel seu contingut i per les competncies que pretn construir, la histria collabora en el procs de maduraci intellectual i humana de lalumnat, proporciona coneixements i habilitats que li permeten desenvolupar funcions socials per incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat. En el sistema educatiu formal la histria sarrela tant en els coneixements introductoris de letapa de leducaci primria com en lestudi dels continguts de cincies socials de leducaci secundria obligatria. En aquesta nova etapa educativa es posa lmfasi en la conscincia de la complexitat i la parcialitat de les aproximacions al passat per mitj duna posici crtica i alhora una sensibilitzaci pel fet cultural que porti implcit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerncia i la defensa decidida de lequitat, la justcia i la llibertat. Caldr en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribuci de les dones en lesdevenir histric, reexionant sobre el procs de conguraci dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la histria i contribuint, en conseqncia, a una redenici daquests rols en el marc duna relaci entre iguals. Els objectius xats desenvolupen lassoliment de les competncies generals del batxillerat i a les competncies especques de la matria i tamb hi collaboren. En tots sevidencia la construcci duna comprensi de lestructura global de la disciplina, alhora que es proposen nalitats explcites daprenentatge del mtode propi de la histria, aix com de la capacitat de comunicar aprenentatges i resultats de recerca. Sinsisteix de manera expressa en les capacitats didenticaci, anlisi i interpretaci desdeveniments i processos socials en el passat i, nalment, safegeix la dimensi tica i dautoreexi sobre el procs daprenentatge propi. Sentn que les competncies especques no sassoleixen si en el procs didctic no es mobilitzen tamb els aprenentatges obtinguts per comprendre els problemes socials rellevants de lactualitat analitzats des duna perspectiva histrica. Per aquesta ra, el plantejament curricular dna prioritat als continguts dhistria contempornia i, duna manera especial, al segle XX, des del context
complexitat de les societats i collabora en la construcci de ciutadania.
Matries comunes. Histria 84
de creaci de la Segona Repblica en, en les seves dimensions poltica, social, cultural i econmica, amb un mfasi especial en la situaci a Catalunya, tot aplicant correctament algunes de les diverses interpretacions historiogrques actuals sobre aquesta etapa. Per construir de manera ecient les competncies especques, i a de facilitar el plantejament de problemes, davant el dilema entre amplitud i profunditat cal optar per la segona, ra per la qual tamb s pertinent centrar-se en pocs temes de la contemporanetat recent.

Les competncies especques de la histria sn essencialment tres: la competncia en la dimensi temporal de lexperincia social humana, la competncia en la crtica de les fonts histriques i la competncia social i cvica.
La competncia en la dimensi temporal de lexperincia social humana implica que lalumnat conegui, identiqui i apliqui a les informacions i fonts histriques les convencions cronolgiques habituals, les formes de la seva representaci i les categories temporals del temps histric (successi, durada, simultanetat i ritme). Aix suposa, duna banda, lestabliment de relacions entre els precedents i consegents dels perodes del passat que sestudien, aix com les seves possibles connexions amb el temps actual, i, duna altra, la iniciaci en la capacitat de distingir i analitzar lesdevenir histric de manera sincrnica, s a dir, la identicaci de la interdependncia de diversos factors histrics (econmics, socials, poltics i culturals) en estructures i processos histrics concrets. Pensar en el temps tamb implica pensar en lespai i tenir capacitat per relacionar els fets que es produeixen en un mbit local amb situacions ms generals. La competncia en la crtica de les fonts histriques pretn que lalumnat, a ms dels discursos estructurats sobre perodes histrics que sofereixen al seu coneixement, en veriqui la veracitat mitjanant lanlisi de diverses fonts (textuals, icniques, grques, estadstiques, cartogrques, orals, etc.) i tamb que sintrodueixi alhora en el mtode de lhistoriador intentant establir fets i interpretacions del passat a partir del contrast i comparaci de fonts dins dalgun dels models de la historiograa actual. En denitiva, es tracta que lalumnat sigui capa de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tcniques apreses davant de fonts de naturalesa primria i secundria dels perodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge lalumnat haur de disposar de les eines per accedir de manera lliure i crtica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en qu viu en la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de soluci.
Potencia la competncia en la dimensi temporal de lexperincia social humana.
La competncia social i cvica es refereix al desenvolupament de la facultat de formar-se una conscincia histrica, sentint-se partcips de la construcci de la realitat social mitjanant les diferents generacions, i de tenir inters a preservar les memries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a ssers histrics implica saber-se membres dun collectiu amb el qual es comparteix una histria, un territori, unes tradicions i una determinada visi del mn, oberta als altres. Aquesta competncia implica, tamb, comprensi i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democrtiques. Aquestes capacitats tenen especialment ra de ser per orientar-se en un mn globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referncia comuns compatibles amb les diverses identitats personals i collectives. Finalment, la histria ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsi i adaptaci als canvis, reforant la voluntat de construir de manera activa societats futures ms justes i equitatives.

La histria, per naturalesa, contribueix de manera notria a les competncies comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalitzaci, oral o escrita, i les formes dexplicaci o exposici estructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per a la construcci del coneixement de la disciplina. La histria collabora tamb en la competncia en recerca i competncia digital, en la mesura que planteja investigacions i resoluci de problemes, dimensions comunes de la construcci dun pensament crtic i cientc, i pot constituir un marc idoni per a lelaboraci del treball de recerca del batxillerat, a partir de fonts Es contextualitzen materials, fonts darxiu i fonts orals, entre altres. Tamb es pot armar fets passats i que les formes de comunicaci i dobtenci de la informaci precisen presents dels mbits sovint ls de tecnologies dinformaci digital i de mitjans audiovisuals per tal daccedir a un ventall ampli dinformacions. Finalment, ats que hispnic i catal. la histria implica la descripci i explicaci dels fenmens protagonitzats per persones i grups socials daltres temps i espais, facilita lassoliment de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, que es concreta en laproximaci emptica a altres cultures i poques sense pretendre interpretar el passat de manera acrtica des de la prpia percepci.

Lmfasi sobre letapa contempornia en una matria comuna per a totes les modalitats del batxillerat es justica per la necessitat de contextualitzar els esdeveniments ms immediats i de dotar de signicat la informaci ms rellevant i decisiva del present que ens arriba en gran part mitjanant els mitjans de comunicaci. Tot i que la histria contempornia es relaciona forosament amb un mbit universal cada cop ms interdependent, tamb s cert que els contextos ms immediats constitueixen el marc de referncia imprescindible per a la signicativitat del seu aprenentatge. Per aix, en el batxillerat, la matria comuna es refereix a lmbit hispnic amb un enfocament particular sobre el marc nacional catal. Per aquestes raons, el contingut sha articulat en un bloc de continguts comuns de carcter metodolgic i referits tamb a les actituds, que a la prctica es treballen articulats amb la resta de blocs, els quals estan seqenciats cronolgicament en quatre apartats: un de dedicat als antecedents histrics del segle XIX i els altres al segle XX i al mn davui. Lestudi de qualsevol disciplina comporta laprenentatge de la mirada especca que sobre la realitat fan els seus especialistes. I aquesta manera dobservar la realitat es fa amb la metodologia prpia de cada disciplina. En el bloc de continguts comuns shan especicat de manera sistemtica les tcniques i les habilitats cognoscitives derivades del mtode de lhistoriador i que, adequats al nivell de lalumnat, resulten dinters en la seva formaci, al costat de lassumpci duna capacitat crtica i uns valors per a la convivncia cvica. El segon bloc de continguts sha dedicat als esdeveniments del segle XIX, com a antecedents que permeten entendre moltes de les tensions i conictes que marquen les particularitats de la nostra histria. El tercer bloc est dedicat al primer ter del segle XX i emfatitza lestudi de la Segona Repblica i de la Guerra Civil. Finalment, els blocs quart i cinqu estan dedicats a lestudi de la dictadura franquista i a la transici democrtica posterior, que desemboca en els temps actuals.

En primer lloc, la histria t connexions amb les altres matries comunes del batxillerat i, especialment, amb losoa i ciutadania i amb cincies per al mn contemporani, amb les quals comparteix continguts referits a la comprensi de la realitat social actual -construda des dels processos histrics- en la seva complexitat, a lassoliment dhabilitats per viure en societat segons els principis democrtics acceptats i al desenvolupament duna responsabilitat cvica. Per la necessitat dutilitzar correctament els registres orals i escrits de la llengua catalana, castellana i estrangeres en la selecci, procs i comunicaci de resultats, la histria vehicula, estimula i consolida tamb lassoliment de les competncies lingstiques, especialment pel que fa a la descripci, exposici, interpretaci i argumentaci. En segon lloc, lestudi de la histria contempornia dEspanya en general, i de Catalunya en particular, collabora directament a Comparteix continguts laprenentatge daltres matries de modalitat, com la histria del amb altres matries mn contemporani, la geograa, leconomia, la histria de lart, la histria de la msica i la dansa i les literatures, amb les quals referits a la comprensi comparteix en gran mesura les competncies especques. En la de la realitat social. mesura que en els seus procediments sutilitza la lectura de fonts grques i estadstiques, aix com descales grques i numriques de les fonts cartogrques i shi realitzen clculs, la histria precisa i collabora tamb al coneixement matemtic. Finalment, per la utilitzaci dels llenguatges icnics i audiovisuals, tant en la lectura de les fonts com en la comunicaci de resultats, la histria collabora tant en ls de les TIC i de la MAV com en les matries relacionades amb el llenguatge plstic.

Lensenyament de la histria sha de basar en ls de les fonts primries i secundries adequades al nivell de lalumnat per tal de proposar vies daccs al coneixement, per processar-lo activament durant les sessions didctiques i en els moments daprenentatge autnom, i, nalment, per reforar i per comprovar ladquisici dels objectius didctics proposats. Cal evitar, doncs, tant com es pugui, labs de les classes expositives i, de manera especial, la transmissi tancada de les interpretacions dels fets. La histria s per naturalesa epistemolgica una cincia interpretativa i lalumnat ha de contrastar opinions diverses i si sadscriu a una ha de fer-ho duna manera slidament argumentada. Cal tenir en compte que lalumnat sacosta a la valoraci dels fets histrics, especialment els dhistria ms recent, no pas des del buit, sin amb unes idees prvies, tiques i poltiques que sovint poden haver estat adquirides de manera acrtica. Per aix resulta del tot important formar-se tant en la distinci entre els fets i les opinions com en la necessitat que les opinions en la interpretaci histrica no siguin equiparables a intucions, sentiments o prejudicis, sin enunciats que han destar fonamentats en arguments ben construts a partir de la crtica de fonts concretes. En denitiva, davant la histria ja escrita, es proposa estimular una forma densenyament que fomenti un aprenentatge que faciliti les eines a lalumnat per accedir a les fonts de coneixement histric, per tal de dialogar amb el passat i interpretar-lo crticament, i prendre conscincia alhora de les limitacions duna disciplina que est en revisi constant. En la mesura que saprofundeix en el coneixement del passat, tamb sincorporen posicions crtiques fonamentades i sadquireix una conscincia progressiva de la complexitat dels processos histrics. La histria, des daquest punt de vista, es constitueix en una eina intellectual de primer ordre per transmetre i fonamentar valors com la solidaritat, el respecte per la diferncia, la multiculturalitat, leducaci per la
pau i els drets humans i un posicionament decidit en pro de la justcia i de rebuig contra les diferents formes de desigualtat i discriminaci. s important, doncs, dotar lalumnat deines per llegir tot tipus de fonts que permetin crear coneixement histric. La histria es reescriu contnuament quan els historiadors i les historiadores replantegen els esdeveniments a partir duna lectura renovada de les fonts o b accedint a noves fonts dinformaci ns aleshores desconegudes o ignorades. Es faciliten eines per Aix, doncs, lalumnat ha de tenir accs als coneixements consensuats accedir a les fonts de per la comunitat cientca, alhora que sha de formar en la crtica de les fonts, tot plantejant-sen la abilitat. Per tot plegat s important que les unitats lectives contemplin sempre un espai dintervenci de lalumnat a proposta de diverses activitats sobre les fonts a que es puguin expressar i compartir els seus aprenentatges i tamb per identicar els components personals, socials i culturals que sovint condicionen les prpies percepcions sobre els fets. Tamb resulta important plantejar activitats dindagaci a partir de les fonts que comportin la necessitat darribar a conclusions, individualment o en grup, a partir de la formulaci dhiptesis de partena o dobjectius senzills clarament formulats. Cal dedicar igualment un espai al llarg de les unitats lectives perqu lalumnat pugui planicar les tasques que comporten un aprenentatge autnom, aix com lautoregulaci del procs daprenentatge. Pel que fa a lavaluaci, s del tot recomanable practicar lavaluaci inicial -que pot consistir en un dileg sobre el contingut de la unitat didctica- per tal didenticar les idees prvies sobre les quals lalumnat en construir de noves a partir del discurs del professorat. Conv tamb practicar lavaluaci formativa a de seguir el procs daprenentatge de lalumnat; en aquest cas poden ajudar lanotaci del grau dassoliment dels objectius en les intervencions i exercicis de lalumnat o b la realitzaci de petites proves de correcci objectiva; nalment cal procedir amb regularitat a lavaluaci sumativa, seguint dos principis fonamentals. En primer lloc, lactivitat davaluaci ha de ser similar a les activitats proposades per a laprenentatge i, en segon lloc, ha de referir-se a un o ms objectius didctics prviament coneguts per lalumnat. s important que lalumnat, abans de procedir al procs daprenentatge duna unitat didctica, conegui els objectius que es proposa assolir el professorat i que aquests marquin clarament el grau de complexitat que es demana i la forma o tipus com aquest coneixement sha de mostrar, de manera que els recursos i les activitats davaluaci siguin coherents amb la metodologia de treball a laula. Tamb cal diversicar els instruments davaluaci per tal dinterpretar i valorar lassoliment dels objectius des de diferents punts de vista i contextos.
coneixement histric, per dialogar amb el passat i interpretar-lo.
OBJECTIUS
La matria dhistria del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Identicar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en lespai, els esdeveniments i processos histrics ms signicatius, tant en lmbit dEspanya en general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i, sobretot, del segle XX, valorant la seva signicaci en el procs histric i les seves repercussions en el present. 2. Interpretar de manera mplia els principals processos econmics, poltics i socioideolgics, aix com alguns dels principals problemes histrics que conguren la histria de Catalunya en particular i la dEspanya en general, tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visi respectuosa del carcter plurinacional de lestat.
3. Referenciar, en el context de la histria europea i del mn, els principals processos histrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot relacionant-los, quan calgui, amb les arrels ms prximes del segle XIX. 4. Seleccionar, analitzar i interpretar informaci histrica de fonts directes i indirectes, valorar les diverses interpretacions historiogrques i realitzar algunes activitats dindagaci i sntesi per obtenir conclusions raonades sobre alguns aspectes de levoluci histrica de Catalunya i Espanya, aplicant la terminologia apropiada. 5. Conixer les normes bsiques que regulen les institucions democrtiques i participar activament, democrticament i crticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democrtiques de Catalunya i dEspanya. 6. Valorar la histria com a disciplina i lanlisi histrica com un procs en constant reelaboraci, i emprar el coneixement histric per argumentar les prpies idees i revisar-les de manera crtica, tenint en compte nova informaci i superant estereotips i prejudicis. 7. Realitzar activitats dindagaci i sntesi en qu sanalitzi, contrasti i integri informaci diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement histric adquirit per mitj de diversos suports i amb el rigor intellectual requerit. 8. Mantenir una actitud solidria davant els conictes de la societat actual, tot rebutjant les desigualtats i la intolerncia i valorant la pau, els drets humans i la democrcia com a drets fonamentals de tots els ssers humans.
CONTINGUTS Continguts comuns per a tots els blocs

Localitzaci en el temps i en lespai dels processos, estructures i esdeveniments ms rellevants de la histria de Catalunya i Espanya, contrastant crticament algunes interpretacions historiogrques sobre un fenomen o procs. Identicaci de continutats, canvis i retrocessos, aix com de les relacions de simultanetat en la successi dels fets dun mateix perode histric. Identicaci dels components econmics, socials, poltics i culturals que intervenen en els processos histrics i anlisi de les interrelacions que shi produeixen per tal delaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets locals i el seu context ms general. Identicaci de les causes i les conseqncies dels fets histrics i dels principals processos devoluci i canvi anteriors a lpoca contempornia que permetin lanlisi de situacions posteriors, aix com les particularitats de levoluci histrica de Catalunya i dEspanya. Valoraci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, com a subjectes de la histria de Catalunya i Espanya i exercitaci de lempatia histrica. Realitzaci de treballs dindagaci histrica -individuals o en grup- que comportin la recerca, obtenci i selecci dinformaci a partir de fonts diverses. Processament i interpretaci de la informaci obtinguda, tot comprovant la validesa de les hiptesis o objectius formulats i comunicaci dels resultats, combinant diferents formes dexpressi, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i elaborant un discurs rigors fent s del vocabulari histric pertinent.
Valoraci de les consecucions de la democrcia a Catalunya i Espanya, identicant els reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma dinjustcia, discriminaci, domini o genocidi. Assumpci duna visi critica vers les situacions injustes i valoraci del dileg i de la recerca del consens per a la resoluci de conictes.
Antecedents histrics i evoluci general del segle XIX

Anlisi i sistematitzaci dels fets poltics ms rellevants de la construcci de lestat liberal a Espanya (1808-1874). Identicaci de limpacte de la guerra del francs i anlisi dels punts ms signicatius de la Constituci de Cadis, en comparaci amb altres textos constitucionals del segle XIX. Valoraci argumentada de les continutats i canvis respecte de lAntic Rgim. Anlisi del procs demancipaci dHispanoamrica ns a la crisi del 1898 i identicaci de les conseqncies socials i econmiques del procs. Descripci i explicaci del procs dindustrialitzaci, de les transformacions econmiques i socials, i del canvi de mentalitats durant la segona meitat del segle XIX. Comentari de fonts estadstiques i grques sobre la industrialitzaci a Catalunya. Caracteritzaci del naixement i evoluci del moviment obrer durant la segona meitat del segle XIX. Anlisi i caracteritzaci del rgim poltic de la Restauraci i de les seves limitacions, aix com de loposici al seu sistema. Anlisi i caracteritzaci de la conscincia i recuperaci de la identitat nacional catalana i dels orgens del catalanisme poltic, aix com daltres nacionalismes, durant el segle XIX ns a lpoca de la Restauraci per mitj de la valoraci i comentari dalgunes de les seves fonts textuals ms representatives.
Poder i conicte al primer ter del segle XX: la Segona Repblica i la Guerra Civil
Identicaci i anlisi dels elements que conguren la crisi de la Restauraci i de les seves causes, des dels fets de 1898 ns a la Segona Repblica Espanyola (1931). Identicaci, anlisi i valoraci argumentada de levoluci del catalanisme poltic durant el primer ter del segle XX i, en particular, de les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya. Sistematitzaci de les fases poltiques de la Segona Repblica i valoraci argumentada de la poltica reformista i de les reaccions antidemocrtiques. Identicaci de les continutats i canvis de la Constituci de 1931 respecte de les anteriors en el perode liberal. Anlisi de levoluci poltica, els textos legals i de les realitzacions de la Generalitat Republicana. Identicaci de les causes de la revolta militar de 1936 i de les fases principals de la Guerra Civil. Descripci i anlisi de levoluci poltica i de la repressi social i ideolgica a les rereguardes dels dos bndols. Establiment de relacions amb la situaci internacional. Anlisi de la situaci de la Generalitat republicana durant la guerra i de la poblaci civil. Explicaci argumentada del desenlla de la guerra i de les conseqncies del conicte per mitj del contrast crtic de diverses fonts.
Catalunya i Espanya durant el franquisme (1939-1975)

Identicaci dels elements que deneixen el rgim franquista i anlisi de la seva gnesi i dels seus fonaments. Sistematitzaci de levoluci poltica i econmica des de la de la Guerra Civil ns al 1959. Anlisi i interpretaci de textos, grques i estadstiques i altres fonts histriques. Sistematitzaci de levoluci poltica i econmica del franquisme des de lexpansi dels anys seixanta ns al 1975. Sistematitzaci i anlisi de les transformacions socials i econmiques de Catalunya durant
aquest perode. Identicaci de les principals continutats i canvis respecte de letapa anterior per mitj de lanlisi, interpretaci i contrast de diverses fonts histriques, entre les quals les fonts orals. Anlisi de la repressi poltica, ideolgica i social en el conjunt dEspanya i de la repressi identitria en els mbits de les nacionalitats. Descripci i valoraci de levoluci de les diverses formes doposici al rgim franquista i reconeixement del paper de la memria histrica de la lluita per la democrcia, a partir de lanlisi i contrast de diferents fonts. Anlisi de la dictadura franquista en relaci amb lmbit internacional. Identicaci i descripci dels factors principals de la vida quotidiana, la cultura i les mentalitats a Catalunya i Espanya durant el franquisme. Anlisi i interpretaci de la condici femenina durant el franquisme i en relaci amb altres etapes histriques.
La transici cap a la democrcia (1975-2004)

Descripci i interpretaci dels fets ms rellevants de la transici poltica (1975-1981). Anlisi dels principis bsics de la Constituci de 1978 i comparaci amb els textos legals anteriors. Descripci del procs dorganitzaci territorial derivat del principi constitucional que preveu i regula les autonomies. Anlisi del procs de restauraci de la Generalitat de Catalunya i dels principis bsics de lestatut dautonomia de Catalunya del 1979 en el seu context histric. Sistematitzaci dels fets i de les transformacions ms rellevants de la histria recent en relaci amb levoluci poltica i econmica dEspanya (1981-2004) dirigides pels governs democrtics. Valoraci del procs dintegraci dEspanya a la UE i del paper de Catalunya dins el marc europeu. Anlisi dalguns processos en relaci amb el context internacional. Caracteritzaci dels fets i de les transformacions ms rellevants de la histria recent a Catalunya (1980-2004) en relaci amb la poltica, la societat, leconomia i la cultura, identicant els assoliments i els reptes pendents. Reexi sobre els reptes de la democrcia actual a Catalunya i Espanya i valoraci de la necessitat del comproms individual i collectiu amb les institucions democrtiques. Reconeixement dels valors de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatries i violentes.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Filosoa i ciutadania. Llat. Grec Caracteritzaci del poder poltic, lestat de dret i la democrcia. Cincies per al mn contemporani Anlisi histrica de la relaci entre societat, cincia i tecnologia. mbit de llenges. Cultura audiovisual s de tcniques i estratgies per organitzar i sistematitzar la informaci. Elaboraci del discurs propi de la histria a partir de les competncies lingstiques orals i escrites (descripci, explicaci, justicaci interpretaci i argumentaci) i de llenguatges icnics i audiovisuals. Histria del mn contemporani Localitzaci en el temps i en lespai dels processos, les estructures i els esdeveniments rellevants dpoca contempornia a escala local, europea i mundial.
Geograa. Economia Anlisi de levoluci histrica de leconomia catalana i espanyola a partir de la interpretaci dels principals indicadors socioeconmics. Funcions de les administracions pbliques en la gesti econmica i en la poltica social. Caracteritzaci del paper de Catalunya i Espanya dins les principals tendncies de leconomia internacional i de la UE. Anlisi dels fenmens des de diverses escales geogrques. Lorganitzaci territorial de lEstat espanyol. Caracteritzaci de Catalunya com a comunitat autnoma i naci. Reconeixement de la cultura i la identitat catalanes com a factors decisius de levoluci histrica i del present. Histria de lart. Histria de la losoa. Histria de la msica i la dansa. Literatura catalana. Literatura castellana. Literatura universal Context histric dels moviments i corrents loscs, esttics i literaris dpoca contempornia a Catalunya i a Espanya. Matemtiques aplicades a les cincies socials Obtenci i interpretaci de fonts grques i estadstiques aplicades a lanlisi de fenmens histrics.
CRITERIS DAVALUACI
1. Conixer i utilitzar les tcniques bsiques dindagaci i explicaci histrica, seleccionar i contrastar informaci procedent de diferents fonts, valorar crticament el seu contingut i comunicar els resultats amb rigor i usant el vocabulari adient. Relacionar la dimensi local dels fenmens amb contextos ms generals. 2. Reconixer, situar cronolgicament i valorar els processos i esdeveniments rellevants anteriors a lpoca contempornia que permetin lanlisi de situacions posteriors i les particularitats de levoluci histrica de Catalunya i dEspanya. 3. Analitzar i caracteritzar la crisi de lAntic Rgim a Catalunya i Espanya, aix com el procs de construcci de lestat liberal, reconeixent labast dels canvis i les seves limitacions, i relacionant les fases particulars amb el context europeu i hispanoameric. 4. Descriure i analitzar, per mitj de les fonts estadstiques i grques, la naturalesa i dimensi dels canvis socials i econmics que tenen lloc al llarg del segle XIX, posant un mfasi especial en les particularitats del procs industrial i del moviment obrer a Catalunya. 5. Descriure el sistema poltic de la Restauraci i identicar algunes de les realitzacions i fracassos de letapa. Caracteritzar els trets bsics de les formulacions culturals i ideolgiques del nacionalisme poltic a Catalunya. 6. Valorar la transcendncia histrica de la Segona Repblica, identicant els projectes modernitzadors i les realitzacions, a partir del contrast de diferents fonts histriques. Caracteritzar i analitzar lobra de la Generalitat republicana en el seu context histric. 7. Resumir les causes, desenvolupament i conseqncies de la Guerra Civil espanyola, amb un mfasi especial en levoluci del conicte a Catalunya i la situaci de la poblaci civil, i identicar les implicacions internacionals de lesdeveniment.
8.
Identicar els trets denitoris de la dictadura franquista, les particularitats ideolgiques i institucionals del rgim poltic i les fases principals de levoluci social i econmica. Valorar les conseqncies de la repressi poltica, ideolgica, social i identitria en el conjunt dEspanya i en lmbit catal en particular, i analitzar les formes doposici al rgim. Descriure les caracterstiques i dicultats del procs de transici democrtica i explicar els principis que regulen lorganitzaci poltica i territorial de lEstat espanyol. Conixer el procs de recuperaci de lautogovern catal i les funcions de les institucions que en formen part.
9.
10. Valorar positivament el procs de recuperaci de les llibertats i la necessitat de preservar la memria de la lluita per la democrcia. Analitzar els problemes socials pendents des duna visi crtica, proposant solucions per mitj del dileg i la cooperaci, i superant estereotips i prejudicis.
Matries comunes Histria de la losoa

Amb la histria de la losoa culmina el cicle deducaci losca en el batxillerat, ra per la qual sha de procurar que larticulaci daquesta matria amb la losoa i ciutadania de primer curs sigui rigorosa i coherent. Tant luna com laltra presenten b de manera sistemtica, b seguint el l de la histria, els grans temes de la losoa de tots els temps: el coneixement, la realitat, lsser hum, lacci i la societat. s funci dambdues crear el clima adient perqu lalumnat sexerciti en la reexi sobre aquests temes i faci de la seva reexi una experincia dautonomia i creixement personal. Ara b, s funci especca de la histria de la losoa anar aquesta reexi i ordenar-la per mitj dels exemples i models que ofereix la histria del pensament. En aquest sentit, la histria de la losoa ha daprofundir en els conceptes i la dimensi histrica dels problemes ja analitzats el curs anterior, proporcionar a lalumnat informaci bsica que li permeti contextualitzar les propostes teriques dels pensadors, i completar la seva formaci humanstica per mitj de lestudi i lanlisi dalguns dels textos Aprofundeix ms representatius de la losoa de cada poca. La funci informativa, per, no sha de confondre amb una mera historiograa, i encara menys amb un catleg dautors o autores, ordenats cronolgicament i presentats com a creadors dopinions ms o menys controvertides. Ning no nega la convenincia que lalumnat adquireixi una visi de conjunt de cada poca, per aquesta informaci, en el batxillerat i en el context daquesta matria, ha de funcionar com un marc general on situar les idees dun o dos representants del pensament de cada moment histric i analitzar-les. Per tant, els autors o autores que es puguin treballar amb ms detall al llarg del curs seran els que, en darrer terme, faran denlla i donaran sentit al curs dhistria de la losoa. La histria de la losoa, si b no abasta la totalitat de les manifestacions de la vida espiritual dels humans, es mant oberta a la interpretaci dels esdeveniments socials i culturals ms signicatius de cada poca, ats que el pensament losc forma part de la cultura i inueix en la construcci de les concepcions del mn en els successius moments de la histria. Cal que aquesta aproximaci al passat sigui crtica i alhora sensible pel fet cultural i porti implcit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerncia, i la defensa decidida de lequitat, la justcia i la llibertat. Caldr en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribuci de les dones en lesdevenir histric i cultural, reexionant sobre el procs de conguraci dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la histria i contribuint, en conseqncia, a una redenici daquests rols en el marc duna relaci entre iguals. Els textos sn la millor illustraci dels diferents corrents de pensament i, per tant, conv acostar-shi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Per en aquest nivell educatiu no podem fer de lerudici hermenutica leix del programa de la matria. s convenient, doncs, un acostament al pensament dels autors i les autores per mitj dels seus textos ms accessibles i signicatius, procurant mantenir viu linters dels alumnes per la matria i atenent, sempre que es pugui, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat.
en la dimensi histrica dels temes tractats a Filosoa i ciutadania.
Matries comunes. Histria de la losoa 94
Sobre la base, doncs, duna contextualitzaci esquemtica de carcter historicocultural, la matria dhistria de la losoa abordar lanlisi dalguns problemes tractats durant el curs anterior, explicats en el context dels corrents de pensament ms importants de cada poca, i tot aix mitjanant una antologia no gaire extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests recursos es pot completar aquest cicle deducaci losca, coneixent la histria de la losoa en les seves grans lnies de pensament, la qual cosa constitueix una base de formaci humanstica indispensable per a qualsevol alumne o alumna de batxillerat, amb independncia de quines sn les seves opcions futures.

Les competncies especques de la histria de la losoa sn essencialment tres: la competncia en lanlisi i sntesi crtica de textos loscs; la competncia reexiva, crtica, dialgica i argumentativa, i la competncia social i cvica. La competncia en lanlisi i sntesi crtica de textos loscs implica que lalumnat reconegui en els textos dels autors que sn motiu destudi qestions que es poden abordar de manera losca; que sigui capa danalitzar-los i comentar-los en relaci amb el moment histric i cultural en qu shan produt i, tamb, destablir relacions amb altres posicions losques coetnies o b anteriors o posteriors. Com a resultat daquesta capacitat, lalumnat ha darribar a la conceptualitzaci del problema plantejat pel text i ha de ser capa delaborar una sntesi crtica o resum raonat del problema. La competncia reexiva, crtica, dialgica i argumentativa implica la presa de conscincia de la incertesa que envolta el mn del coneixeEs desenvolupa ment, lhabilitat per identicar problemes loscs i dabordar-los de la competncia en manera losca, de relacionar els coneixements en una concepci global del mn i de les coses, daprendre a pensar amb ordre i criteri lanlisi i sntesi crtica i dexposar les opinions prpies, respectant les dels altres i valorantde textos loscs. les si escau com a manera denriquir la prpia visi de la realitat. Aquestes capacitats signiquen tamb utilitzar els conceptes i els arguments loscs de manera adequada i, per tant, entendre com opera la losoa i com intenta justicar les seves armacions. La competncia social i cvica es refereix a la dimensi social dels comportaments, a saber viure en una societat plural, on les persones tenen maneres de pensar diverses i poden enfocar les seves vides, tamb, de manera diferent. Lestudi de la histria de la losoa pot fer pals que aquestes diferncies de criteri, de teories i de prctiques vitals han estat una constant al llarg de la histria i que s difcil establir de manera denitiva quines sn les millors o les que estan ms ben fonamentades. El coneixement del passat i, per tant, el debat sobre la diversitat dopcions respecte a temes de gran importncia per a lsser hum han de comportar en lalumnat un desenvolupament de la seva capacitat crtica i, al mateix temps, de la comprensi envers altres maneres de pensar, tot alimentant els valors de la convivncia i la ciutadania.

La histria de la losoa pot contribuir de manera cabdal a les competncies generals del batxillerat: la comunicativa, la referida a la gesti i tractament de la informaci, la personal i interpersonal i la del coneixement i interacci amb el mn, continuant el treball especc iniciat en la matria de losoa i ciutadania i amb lobjectiu dafavorir la maduraci intellectual i humana de lalumnat, potenciant la seva
capacitat per adquirir i integrar nous sabers i habilitats, i una millor preparaci per desenvolupar funcions complexes que impliquin assumir responsabilitats com a persones actives en la societat.
Sestudien els problemes nuclears de la histria del pensament i alguns dels seus mxims representants.
En els continguts dhistria de la losoa shan seleccionat els problemes nuclears de la histria del pensament i alguns dels seus mxims representants, amb el benents que el seu tractament es pot completar amb lestudi daltres temes i autors. Ser preceptiu desenvolupar en profunditat com a mnim dos autors o autores de la llista proposada per a cada un dels apartats, ats que no hi pot haver comprensi i pensament genu sense un aprenentatge conceptual.
En lapartat de continguts comuns sexpliciten els continguts de carcter metodolgic i actitudinal que, a la prctica, es treballen articulats en la resta de blocs. El segon bloc sestructura a partir de dos temes bsics del pensament losc: el problema de la naturalesa i el coneixement i el problema de lsser hum com a subjecte dacci moral i poltica, qestions que van aorar en la histria del pensament des dels orgens. El tercer bloc planteja les relacions entre losoa i cincia en la modernitat, el problema del coneixement i de lacci humana i la justicaci de la poltica en el context de lEstat modern. El quart bloc dedica una atenci especial al tema de leconomia i el treball, la crisi de la ra illustrada i la idea de progrs, la nova problemtica creada per la reexi losca sobre el llenguatge i la cincia al segle XX, a banda de presentar les ltimes formulacions del pensament losc. Daquesta manera, la histria de la losoa continua el treball encetat per la matria de losoa i ciutadania en el curs anterior, dacostar els estudiants de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals sha enfrontat la reexi losca universal: el coneixement, lsser hum, lacci moral, la societat i la poltica, afegint-hi, per, la dimensi temporal i el context histric en qu aquests problemes sanalitzen. Tanmateix, la crrega conceptual de lassignatura no ens pot fer perdre de vista que lobjectiu cabdal continua sent afavorir la construcci per part de lalumnat dun pensament slid, crtic i autnom, i que la millor manera daconseguir-ho s utilitzant una metodologia activa, reexiva i crtica.

La histria de la losoa comparteix continguts amb diverses matries comunes de caire histric i cultural i, tamb, amb matries de la modalitat dhumanitats i cincies socials, com la literatura, la histria contempornia i la histria de lart. Per arribar a comprendre la histria de la losoa cal establir contnues relacions amb la cincia, leconomia, la religi, lart o la literatura de les diferents poques. Aquests aspectes, des de posicions diferents de les dels seus estudis especcs, ofereixen un suport inestimable al treball danlisi que s caracterstic de la losoa. s aquest horitz integrador el que fa possible que laprenentatge daquesta matria serveixi de marc a altres disciplines humanstiques, ja que lobjectiu darrer del coneixement duna matria com la histria de la losoa s la integraci de coneixements diversos en una concepci global del mn i de les coses. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perqu els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es congurin com una xarxa de coneixements, destreses i actituds que ens permeti desenvolupar una vida activa i crtica en lactual context de la societat del coneixement.

Com sha dit, els objectius plantejats comporten una metodologia activa i participativa, on lalumnat ha de ser protagonista del propi procs daprenentatge, amb la guia del professorat, b sigui aclarint i ajudant a remoure estereotips, oferint exemples i analogies, precisant conceptes i forant a la sistematitzaci i a la fonamentaci didees, per exemple estimulant el pensament creatiu o afavorint un clima comunicatiu i de treball a laula, per tal de fomentar laprenentatge signicatiu i funcional de la histria de la losoa. La presentaci del currculum per etapes histriques no pressuposa haver de treballar-ho necessriament seguint lordre temporal, sin que es pot optar per una ordenaci diferent, b sigui a partir de lanlisi de temes, preguntes o problemtiques, en la mesura que aquesta presentaci resulti ms signicativa per a lalumnat. En qualsevol cas, la histria de la losoa no sha de plantejar com un producte acabat, que pugui respondre adequadament a totes les qestions i que el professorat hagi de transmetre com un cos doctrinal. La losoa al batxillerat sha de constituir en una activitat reexiva individual i collectiva dels alumnes sobre preguntes i problemes signicatius que els concerneixen. Aix, doncs, la funci de la matria dhistria de la losoa en el batxillerat ha de consistir en el perfeccionament de lactivitat losca espontnia que realitzen tots els ssers humans, donant suport a lesfor dels i les alumnes per bastir un conjunt imprescindible de destreses cognitives, fomentar una actitud losca envers els complexos problemtics descrits, propiciant-ne laplicaci en lactualitat, i generar a laula una activitat prctica individual i collectiva per assolir les competncies especques de la matria. Amb aquest enfocament, la matria pot contribuir a desenvolupar en els alumnes la capacitat de fer-se preguntes i plantejar-se qestions importants per a la seva vida personal i collectiva, tant present com futura, i esdevenir protagonistes del propi procs daprenentatge. Aquesta funcionalitat educativa que la histria de la losoa comparteix amb la resta de matries del currculum aconsella, doncs, plantejar activitats que facin pensar, que convidin a lanlisi de teories losques i a la crtica, que comportin la identicaci i denici de problemes loscs i el plantejament dhiptesis resolutives. Tamb cal estimular la manipulaci ordenada i crtica de materials informatius -lectura, interpretaci i contrast de textos loscs, entre altres-; la realitzaci de treballs escrits i la preparaci i participaci en debats; la comunicaci i avaluaci de resultats; i les actituds de rigor, creativitat intellectual, cooperaci i solidaritat. Aquestes recomanacions han de servir tamb per a les activitats davaluaci, que haurien de ser coherents amb lenfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris davaluaci que apareixen ms endavant, cal mesurar el progrs de lalumnat per mitj dactivitats integradores, en qu shagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, en qu lalumnat hagi de construir la seva prpia resposta i, ns i tot, explicar el procs que ha emprat en la resoluci.
OBJECTIUS
La matria dhistria de la losoa t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. Identicar i comprendre els grans perodes en qu es divideix la histria de la losoa, aix com les diferents solucions que al llarg del temps shan anat proposant als problemes loscs. Contextualitzar els problemes loscs i proposar-hi solucions, amb la nalitat de contribuir daquesta manera a bastir un criteri personal slid i raonat. Llegir de manera comprensiva i crtica textos loscs de diferents autors i autores, comparar-los i valorar la importncia del dileg racional com a mitj daproximaci a la realitat.
4.
Desenvolupar i consolidar una actitud crtica davant les diferents opinions expressades pels pensadors i pensadores dpoques i corrents loscs que shan succet al llarg de la histria, analitzant semblances i diferncies. Conixer i valorar diversos mtodes de coneixement i investigaci i usar-los per avanar en lautoaprenentatge i elaboraci del propi pensament, basant-se en el rigor intellectual, la lliure expressi didees i el dileg racional davant de qualsevol forma de dogmatisme. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament losc dels diferents autors i autores i prendre conscincia que un punt de vista personal i coherent noms pot arribar a bastir-se mitjanant un exercici dempatia amb la diversitat dels raonaments. Apreciar la capacitat de la ra per regular lacci humana individual i collectiva per mitj del coneixement i anlisi de les principals propostes losques elaborades al llarg de la histria, consolidant daquesta manera la prpia competncia social i cvica. Valorar el debat entre posicions contrries com un mitj per practicar el respecte vers els altres i la tolerncia positiva contra qualsevol forma de discriminaci. Judicar crticament les conceptualitzacions de carcter excloent o discriminatori que han format part del discurs losc, com landrocentrisme, el sexisme, letnocentrisme, lhomofbia o altres.
5.
6.
7.
8. 9.
10. Desenvolupar una conscincia cvica, crtica i autnoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcci duna societat democrtica, justa i equitativa, i amb la defensa de la natura, desenvolupant actituds de solidaritat i participaci en la vida comunitria.
CONTINGUTS Continguts comuns a tots els blocs

Recerca, obtenci i selecci dinformaci a partir de fonts diverses, entre les quals hi ha les TIC. Processament i anlisi crtica de la informaci. Expressi argumentada, oral i escrita, didees i participaci en debats per mitj de lexposici raonada del propi pensament i respectant lopini dels altres. Comentari reexiu de textos loscs o que suscitin problemes loscs, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes. Racionalitat, empatia i respecte crtic envers els plantejaments aliens, individuals i collectius. Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a lhora de prendre decisions i actuar, assumint una visi crtica vers qualsevol forma dinjustcia i discriminaci. Desenvolupament duna conscincia crtica, compromesa amb la construcci duna societat democrtica justa i equitativa.
La losoa antiga i medieval

Plantejament del problema de la naturalesa i del coneixement en els inicis de la reexi losca, en Plat i Aristtil. Plantejament del problema de lsser hum, la moral i la poltica en els sostes, Plat i Aristtil.
Identicaci dels principals corrents de pensament hellenstic i valoraci de la importncia de la cincia alexandrina. Anlisi de les relacions entre losoa i religi en el perode medieval. Estudi del pensament dalmenys dos autors o autores daquest perode, entre els quals hi ha Scrates, Plat, Aristtil, Epicur, Sneca, Agust dHipona i Toms dAquino.
La losoa moderna
Anlisi de les relacions entre cincia, losoa i religi en la modernitat. Distinci entre racionalisme i empirisme en relaci amb el problema de lorigen del coneixement i la veritat. Valoraci dels intents per superar les visions contraposades mitjanant la sntesi. Comparaci de les teories tiques i poltiques de diferents pensadors moderns. Anlisi del concepte de ra illustrada i de la idea de progrs. Valoraci de la seva inuncia en la conguraci del pensament modern. Estudi del pensament dalmenys dos autors o autores daquest perode, entre els quals hi ha Maquiavel, Galileu, Descartes, Newton, Hobbes, Locke, Hume, Rousseau i Kant.
La losoa contempornia
Reconeixement de diferents alternatives ideolgiques sobre el treball hum i la riquesa que sen deriva en el context de la revoluci industrial. Anlisi de la crisi de la ra illustrada i de la idea de progrs al comenament del segle XX. Valoraci de les conseqncies daquesta crisi en la construcci de lindividu i la societat contempornies. Explicaci de la problemtica generada per la losoa del segle XX en relaci amb el llenguatge i la cincia. Anlisi dalguns problemes que afronta la reexi losca actual en el camp de ltica i la poltica. Estudi del pensament dalmenys dos autors o autores daquest perode, entre els quals hi ha Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Wittgenstein, Popper, Ortega, Sartre, Arendt i Foucault. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Filosoa i ciutadania Les concepcions sobre lsser hum, ltica, la poltica i la societat dins el context de lpoca histrica. Cincies per al mn contemporani Valoraci del canvi de paradigma en relaci amb la representaci de lUnivers. Anlisi de les relacions entre cincia i pensament. mbit de llenges Comprensi i producci de discursos orals i escrits. Participaci en interaccions orals i en formes de comunicaci virtuals interactives. Histria. Histria del mn contemporani. Histria de lart. Literatura universal. Economia Anlisi i interpretaci dels corrents de pensament losc dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments artstics i literaris. Grec. Llat Valoraci dels corrents de pensament grec i rom i de la seva incidncia en diferents etapes de la histria de la losoa.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Analitzar el contingut dun text losc, identicant els seus elements fonamentals i la seva estructura, i comentar-lo amb rigor metodolgic. Relacionar els problemes loscs estudiats amb les principals condicions socioculturals en les quals apareixen i a les quals han prets donar resposta, situant-los adequadament en la seva poca i correlacionant les seves caracterstiques principals. Ordenar i situar cronolgicament les diverses respostes donades a les preguntes losques bsiques, relacionant-les amb els lsofs anteriors i identicant la seva inuncia i permanncia en la reexi losca posterior. Comentar i jutjar crticament un text losc, identicant els supsits implcits que amaga, la consistncia dels seus arguments i les conclusions que planteja, aix com la vigncia de les seves aportacions en lactualitat. Comparar i relacionar textos loscs de diferents poques i autors, per establir-hi semblances i diferncies de plantejament. Aplicar en les activitats plantejades (comentari de textos, dissertacions, argumentacions, debats, etc.) el procediment metodolgic adequat a lorientaci cientca o losca dels temes. Obtenir informaci rellevant des de diferents fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la crticament en lanlisi dalgun aspecte o pregunta de la histria del pensament losc. Participar en debats o exposar-hi per escrit lopini sobre algun problema losc del present, aportant-hi les reexions prpies i relacionant-les amb altres posicions dpoques passades prviament estudiades. Analitzar crticament les conceptualitzacions de carcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs losc de diferents poques histriques, assenyalant la seva vinculaci amb altres plantejaments socials i culturals propis de lpoca.
3.
4.
5. 6. 7. 8.
9.
Treball de recerca
En el batxillerat, lalumnat ha de consolidar la competncia en recerca i saber-la aplicar en les diferents matries del currculum. Els procediments relacionats amb la recerca, la gesti i el tractament de la informaci obtinguda i lexposici de resultats sn presents, doncs, en les matries del batxillerat i cal que sexercitin en cadascuna. Atesa la importncia que t el desenvolupament daquestes capacitats i el seu inters didctic, en el currculum de lalumnat gura tamb la matria de treball de recerca. El treball de recerca al batxillerat s un recurs amb el qual lestudiant pot aplicar i contextualitzar els seus aprenentatges i, fonamentalment, desenvolupar competncies generals per a la recerca, largumentaci i lexpressi, i tamb s un recurs per a lavaluaci de lalumnat. El treball de recerca consisteix en un conjunt dactivitats estructurades i orientades amb vista a la investigaci que realitza lalumnat en un mbit que ha escollit i ha delimitat, amb lorientaci del professorat. Aix implica tant la realitzaci dactivitats de laboratori o de camp com activitats de documentaci bibliogrca. Lobjectiu del treball s que lalumnat posi en marxa determinats procediments, i que ho faci en mbits de recerca que poden ser diferents Posa en prctica daquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema dinters que estigui al seu abast. Daquesta manera, lalumnat es prepara per competncies generals adaptar-se a situacions semblants de la vida acadmica o professional per a la recerca. posterior, en les quals hagi daplicar diferents procediments, fer transferncia de coneixements dun camp a un altre i mostrar capacitat per organitzar-se i planicar la feina de manera autnoma. En cap cas lobjectiu principal del treball s obtenir resultats cientcs nous i homologables a la recerca en mbits educatius o professionals superiors, sin que la nalitat essencial s aplicar un mtode lgic per a la resoluci de problemes abastables que permeti laportaci personal de lalumnat i que sigui compatible amb la dedicaci horria dels altres components del currculum. El treball de recerca pot emmarcar-se dins lmbit duna matria o pot ser interdisciplinari o transversal, de manera que permeti a lalumnat adquirir una visi integrada de les diferents rees del saber. El treball de recerca t un carcter individual, llevat dels casos en qu sigui necessari fer un treball de grup atesa la dinmica mateixa de la investigaci. En aquests casos, quan es faci el seguiment del treball, caldr assegurar que cadascun dels membres del grup assoleix la competncia en recerca dacord amb els objectius plantejats, amb una avaluaci individual de cada alumne/a.

La realitzaci del treball de recerca contribueix de manera directa al desenvolupament duna de les competncies generals del batxillerat: la competncia en recerca. Al mateix temps, les peculiaritats dun treball de recerca posen tamb en acci les competncies de gesti i tractament de la informaci (cercar, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses), digital (cerca i s dinformaci en xarxes com Internet i Intranet), comunicativa (amb la presentaci escrita del treball i lexposici oral de la recerca), i tamb les competncies personal i interpersonal (autonomia,
Treball de recerca 101
emprenedoria, empatia i maneig encertat de les habilitats socials) i de coneixement i interacci amb el mn (en els vessants natural, social i cultural).
Consideracions sobre el desenvolupament del treball de recerca

Durant la realitzaci del treball de recerca, lalumnat rebr orientaci sobre les tcniques habituals emprades en qualsevol recerca. Cal, doncs, collocar lalumnat en situacions que li permetin triar i delimitar una rea de recerca concreta; analitzar lrea i distingir-ne els aspectes bsics dels secundaris; identicar problemes i formular-se preguntes; plantejar lobjectiu o objectius que es persegueixen amb la recerca; esquematitzar el procs de realitzaci de la recerca, planicar les accions que cal emprendre per assolir els objectius previstos; cercar la informaci adequada al tema triat en els seus diferents aspectes i processar-la; proposar explicacions provisionals o hiptesis Es treballen estratgies resolutives, si escau, als problemes plantejats; plantejar estratgies de resoluci; aplicar la metodologia i lestratgia triada i recollir els resultats; de recerca per arribar processar aquests resultats i contrastar-los amb la informaci de qu es a conclusions prpies disposava a linici; arribar a conclusions i argumentar-les. Si al llarg del procs lestratgia de treball no ha reeixit o els resultats sn minsos en relaci amb all que sesperava, lalumnat ha de ser capa, amb lorientaci del professorat, dexplicar per qu i articular lestratgia ms adient. I, nalment, presentar per escrit el treball realitzat i exposar-lo oralment en pblic, de manera ordenada i coherent. Lalumnat ha delaborar una memria escrita del treball realitzat, que constar duna introducci, en la qual sexplicitaran la justicaci i el procs de gestaci del tema escollit; el desenvolupament de la recerca, amb lexplicitaci de la metodologia emprada i els resultats obtinguts; elaboraci de conclusions i referncia de les fonts dinformaci (bibliograa, centres de documentaci, etc.). Lexposici oral en pblic que ha de fer lalumnat ha de consistir en una presentaci concisa, clara i rigorosa que sintetitzi el treball fet. Lalumnat ha dutilitzar les eines i recursos propis daquest tipus de presentacions. s en si mateixa una part important del treball i no pot reduir-se a una simple lectura de la memria escrita. Lorientaci a lalumnat sobre el treball de recerca ha dincloure la informaci adequada sobre els objectius i la metodologia del treball de recerca, el calendari i els criteris davaluaci. La realitzaci del treball de recerca comporta una dedicaci de lalumne/a duna certa entitat, per no una exclusivitat que pugui suposar una fractura amb el treball continuat en la resta de matries. La durada de la recerca hauria destar entorn de les 70 hores de feina per a lalumnat.
i comunicar-les.
OBJECTIUS
La matria de treball de recerca del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. Fer una cerca sobre un tema dinters personal i que sigui abastable, durant un temps determinat i de manera constant i aprofundida. Posar en prctica els coneixements adquirits en les diferents matries del batxillerat en relaci amb la metodologia de recerca.
3. 4. 5. 6.
Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius xats i seleccionar i tractar les fonts dinformaci i documentaci adients. Treballar de manera autnoma, mostrar iniciativa i creativitat, esperit crtic i conscincia de la dimensi tica dels processos. Usar les TIC durant el procs de recerca, tractament de la informaci, anlisi i presentaci nal dels resultats. Comunicar oralment i per escrit les idees principals amb coherncia, cohesi i correcci lingstica i estilstica i dacord amb uns criteris formals de presentaci dels treballs.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. Mostrar iniciativa en la formulaci de preguntes, hiptesis o objectius del treball. Mostrar responsabilitat, constncia i regularitat en el procs de realitzaci del treball. Planicar i temporitzar de manera rigorosa la feina dacord amb els objectius plantejats. Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius del treball, afrontar els problemes generats durant el procs de recerca i tenir capacitat per reconduir les estratgies. Seleccionar de forma correcta les fonts dinformaci, tot mostrant capacitat per accedir a fonts diversicades i contrastades, gestionar la informaci i aplicar de forma rigorosa, crtica i objectiva mtodes danlisi i interpretaci de les dades. Redactar un informe ben estructurat i amb rigor formal, on sexposin les idees principals amb coherncia, cohesi i capacitat de sntesi. Elaborar les conclusions de la recerca de forma personal i avaluar crticament el propi treball. Expressar-se oralment i per escrit amb correcci gramatical i estilstica, tot dominant el vocabulari tcnic especc. Exposar oralment els resultats de la recerca de forma ordenada, clara i concisa.
6. 7. 8. 9.
10. Emprar les TIC i els MAV durant el procs de recerca i presentaci dels resultats.
Matries de modalitat. Arts Cultura audiovisual

La rpida expansi de la societat de la informaci i les noves tecnologies digitals i els mitjans de comunicaci de massa, la interrelaci entre persones de diverses cultures i la immediatesa dels processos comunicatius han congurat un entorn en el qual la imatge audiovisual ha esdevingut una eina bsica per al desenvolupament de la creativitat, la mirada personal, la identitat i la construcci de valors socials. En aquest context, sentn Es fomenta la capacitat per cultura audiovisual el conjunt de representacions audiovisuals dobservar, analitzar, creades i produdes pels ssers humans amb nalitats esttiques, simbliques o ideolgiques. La matria de cultura audiovisual t com a objectiu fonamental lenriquiment de la capacitat de lalumnat dobservar, analitzar, relacionar i comprendre la diversitat delements i fenmens que conformen la cultura audiovisual del seu temps.
relacionar i comprendre els elements de la cultura audiovisual.
Aquesta matria cerca com a prioritat promoure la formaci de ciutadans i ciutadanes competents, reexius, participatius i selectius respecte de la realitat audiovisual que els envolta. Lalumnat ha dadquirir progressivament la capacitat dapreciar les creacions audiovisuals, ha desdevenir alhora productor, comunicador actiu, emissor i consumidor crtic de missatges audiovisuals, i ha de dirigir les seves reexions i propostes de treball cap a un mbit ms ampli, indagant i incidint en lentorn cultural, social i pblic en el qual est immers. Les lnies directrius que ordenen els continguts de la matria es dirigeixen, en conseqncia, a dotar lalumnat dels conceptes, llenguatges i procediments bsics pertanyents al mn de la imatge i els mitjans de comunicaci i producci audiovisual, entenent-los com a eines culturals dexpressi i comunicaci, i que es van interrelacionant i enriquint mtuament dins un espai i unes actituds decididament orientadores, transversals i interdisciplinries. La matria sentn com un espai delaboraci de coneixements integradors basat en un aprenentatge essencialment procedimental, sense obviar, per, la teoria i la conceptualitzaci. El mateix carcter de la matria fa que els continguts procedimentals esdevinguin fora rellevants, proporcionant a lalumnat les eines necessries amb les quals interaccionar dins el marc duna cultura audiovisual, dinmica i en evoluci constant. Atesa la diversitat dalumnat que cursa el batxillerat i en funci de la seva orientaci futura, cal tamb potenciar un ensenyament variat i motivador en el qual trobin cabuda els seus interessos i que els permeti experimentar creativament, individualment i en grup, amb els diferents llenguatges i tecnologies audiovisuals. La matria de cultura audiovisual, per la seva singularitat i especicitat, tamb es planteja com una plataforma ideal en la qual es desenvolupen continguts transversals de valors i actituds. Sn continguts que fan referncia a problemes i conictes socials, culturals i comunicatius com ara els relacionats amb leducaci per a la pau, la igualat de gnere, la solidaritat, la democrcia, els valors cvics, la convivncia intercultural, el coneixement daltri o la sostenibilitat ambiental.
Matries de modalitat. Arts. Cultura audiovisual 104
En aquesta matria lalumnat reprn el bagatge adquirit anteriorment, sobretot en les arts plstiques, les cincies socials i la tecnologia, i aprofundeix de manera ms conceptual i especialitzada en lanlisi, interpretaci, expressi i comunicaci amb les diferents variants del llenguatge tecnolgic de la imatge, tant visual com audiovisual, per tal dincrementar les seves aptituds creatives, emocionals, crtiques, comunicatives i dalfabetitzaci visual i audiovisual.

La matria de cultura audiovisual comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb la competncia comunicativa visual i audiovisual, la competncia en la sensibilitat esttica, la competncia en la creativitat artstica i la competncia cultural artstica.
Sentn per competncia comunicativa visual i audiovisual el coneixement i utilitzaci del llenguatge visual i audiovisual; dels processos de creaci, producci, distribuci i exhibici dels productes visuals i audiovisuals; ls de les tecnologies denregistrament i creaci visual i audiovisual; el coneixement de les audincies i el context de recepci dels productes i creacions visuals i audiovisuals.
Es treballa lautoconeixement i gesti del propi imaginari audiovisual.
La competncia en la sensibilitat esttica sentn com la facultat de percebre les qualitats plstiques i emotives dels productes visuals i audiovisuals. Aquesta competncia permet identicar els valors sensorials, formals i expressius daquests productes i actua com a estimulant per al desenvolupament de noves sensacions. Cal fomentar una actitud desinteressada i receptiva de lalumnat en el seu acostament a les experincies audiovisuals, que sn un element essencial en la conguraci i projecci de la prpia sensibilitat. La competncia en la creativitat artstica es refereix a lautoconeixement i gesti del propi imaginari visual i audiovisual com a persones productores, consumidores i usuries dins el context artstic i dels mitjans de comunicaci de massa. En aquesta gesti s important la recerca de lexpressi original de la prpia sensibilitat i ideologia, tenint com a objectiu nal el desenvolupament de la prpia personalitat en lalumnat. Finalment, la competncia cultural artstica sentn com la capacitat de conixer, comprendre, apreciar i saber analitzar des del seu context social i cultural, les diverses produccions visuals i audiovisuals. Inclou la interpretaci, reexi i actitud crtica envers els productes visuals i audiovisuals com a manifestacions que, a banda duna vlua esttica, tenen una dimensi social amb valors ideolgics i culturals.

La matria de cultura audiovisual, pel seu carcter integrador i pluridisciplinari, esdev un marc idoni per proveir lalumnat dels recursos bsics per assolir les competncies genriques del batxillerat. Pel que fa a la competncia comunicativa, es desenvolupa en la producci de missatges visuals i audiovisuals, amb el coneixement dels processos, estructures i produccions comunicatius i dels mitjans de comunicaci de massa presents en la cultura audiovisual. Igualment, la matria contribueix a desenvolupar la competncia en recerca, tant pel que fa a lmbit personal com metodolgic, emprant estratgies per conixer, interpretar i valorar els productes i les
creacions de la cultura audiovisual i ajudant a establir relacions entre diferents tipus de llenguatges. Tamb contribueix a ladquisici de la competncia en el tractament i la gesti de la informaci com a mecanisme fonamental per aprendre i valorar les creacions i els productes visuals i audiovisuals i consolidar el pensament relacional, aix com de la competncia digital, entesa com a domini de linstrumental bsic necessari per a les creacions i produccions visuals i audiovisuals, per tamb cultural, pel que fa al coneixement de les convergncies de continguts i mitjans que conformen el context social. La creaci i producci collectiva de productes visuals i audiovisuals, prpies dels nous processos de comunicaci, intercanvi i cooperaci global que possibilita la cultura audiovisual, contribueixen a desenvolupar la competncia personal i interpersonal. I, nalment, la utilitzaci de les eines telemtiques audiovisuals per al coneixement i la valoraci dels fenmens globals, didentitat collectiva i intercultural que ofereix la cultura audiovisual, participa en ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn.
Es desenvolupa un esperit creatiu i curis envers la cultura audiovisual.
Els continguts de la matria sestructuren en cinc apartats: la imatge tecnolgica xa; la imatge tecnolgica en moviment; la fotograa i la imatge audiovisual al llarg del temps; lart, la informaci i la comunicaci en la cultura audiovisual; i la cultura audiovisual i la societat contempornia.
Aquests continguts preveuen lanlisi tcnica i formal i la interpretaci de les imatges tecnolgiques, xes i mbils, com a producte histric, cultural i artstic; ls de les tecnologies prpies de les imatges fotogrques i videogrques; i la realitzaci prctica de treballs emprant els elements tcnics i narratius propis del llenguatge visual i audiovisual experimentant-hi. Tamb pretenen desenvolupar en lalumnat un esperit creatiu i curis envers les manifestacions culturals audiovisuals, com poden ser les exposicions fotogrques, el cinema, la publicitat, els productes multimdia, els videojocs o les noves tecnologies, tot afavorint una actitud crtica envers el mn de la imatge tecnolgica. Finalment, pel seu carcter procedimental, els continguts abasten tamb la cura del material i lentorn, lautoreexi sobre el procs de treball i la seva presentaci, aix com la responsabilitat individual en els treballs realitzats en grup.

La gran quantitat de productes visuals i audiovisuals de la nostra cultura i daltres fa que la matria de cultura audiovisual esdevingui fora interdisciplinria i transversal, tant pel que fa als resultats procedimentals emprats per altres matries com pel que fa a la recerca i gesti de continguts. Quant a les matries s una matria comunes, la cultura audiovisual comparteix continguts amb interdisciplinria i transversal. les llenges, pel que fa al coneixement de la varietat dels discursos adaptats a les diferents nalitats comunicatives. Tocant a les matries de la modalitat darts (arts escniques, msica i dansa; i arts plstiques, imatge i disseny), per b que es podrien establir lligams amb gaireb totes les matries, caldr potenciar especialment les interaccions i connexions amb la matria de disseny, sobretot pel que fa als processos densenyament i aprenentatge relacionats amb la realitzaci de projectes, i amb la matria darts escniques, enteses com a manifestacions culturals integradores de diverses expressions artstiques on els procediments audiovisuals esdevenen eines fora signicatives.

Pel carcter interdisciplinari i transversal de la matria, el seu ensenyament i aprenentatge suposa una metodologia basada en la implicaci activa de lalumnat i la responsabilitat en el seu procs daprenentatge. Lalumnat ha de comprendre que laprenentatge s tamb una activitat estratgica, planicable i controlable, i que s possible aprendre a aprendre. Cal fer un seguiment individualitzat, mantenint un dileg constant amb lalumnat al llarg de tot el procs daprenentatge. Tamb cal tenir en compte la diversitat dalumnat, els diferents nivells de coneixements previs i de capacitats de cada noi i noia i buscar la distncia ptima entre all que sap i all que se li proposa, s a dir, fomentar laprenentatge signicatiu. Sha de vetllar pel desenvolupament dels recursos propis de cada noi i noia, la qual cosa implica respectar i fomentar la diversitat destratgies daprenentatge davant duna mateixa situaci, i afavorir la pluralitat de respostes, entenent que la prctica creativa i de recerca no comporta una soluci nica i correcta, sin moltes de possibles. La valoraci i lanlisi collectiva dels treballs pot ajudar a considerar aquesta pluralitat. s molt important tamb acostar els coneixements que simparteixen dins laula a la realitat exterior en qu viu lalumnat, als seus interessos i a les seves expectatives, perqu prengui sentit all que se li demana i que senti la necessitat dampliar els seus coneixements. Es tracta datorgar funcionalitat als seus aprenentatges i potenciar el pensament i les actituds relacionals. Tamb cal integrar els diferents continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) en una mateixa activitat i vehicular aix els continguts per mitj dexplicacions i aportacions teriques en iniciar les activitats, amb comentaris durant el procs de treball i amb lanlisi i la reexi sobre els resultats individuals i collectius obtinguts. Tamb cal diversicar les activitats densenyament i aprenentatge (observaci i registre, anlisi i sntesi, treballs per projectes, etc.), aix com la seva durada, i tamb les maneres de treballar: individualment, en grups reduts, o collectivament. Lavaluaci de la matria de cultura audiovisual ha de preveure el grau dassoliment dels continguts i reectir el procs evolutiu de lalumnat. Sha davaluar la capacitat per identicar levoluci tecnolgica i esttica dels diferents productes audiovisuals i la seva inuncia social i cultural; la comprensi, per part de lalumnat, de les diferncies entre la lectura objectiva i subjectiva de la mateixa imatge. Es tracta de comprovar si se saben distingir els diferents elements que conformen els missatges audiovisuals i que incideixen en les persones receptores i usuries, tot emprant-los en la creaci de petits projectes audiovisuals. Lalumnat ha daprendre a emprar les eines tecnolgiques bsiques per a la resoluci amb un mnim dhabilitat i destresa tcnica, a valorar el coneixement dels components essencials que intervenen en la producci de productes audiovisuals, i que permeten realitzar senzilles produccions dimatge xa i en moviment. Ha dadquirir tamb lactitud apropiada a la dinmica i mtodes de creaci i producci audiovisual. Conv observar com lalumnat assimila la utilitat i les oportunitats que li ofereixen els mitjans audiovisuals, avaluant els aspectes positius per a la creaci, per tamb els possibles riscos, com la difusi de continguts illcits o illegals. Tamb, en fomentar una visi selectiva sobre loferta audiovisual dels mitjans de comunicaci de massa, lalumnat adquireix progressivament actituds i valors com a persones receptores conscients, selectives i crtiques enfront els missatges i les creacions audiovisuals. Cal promoure mecanismes per desenvolupar un procs dautoavaluaci, analitzant, comentant i debatent amb tot el grup classe els treballs realitzats en les diferents activitats. Tamb cal avaluar les sinergies que es generen amb les matries amb qu sestableixen connexions per tal doptimitzar el seu aprotament i contrastar els aprenentatges assolits.
OBJECTIUS
La matria de cultura audiovisual del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. 4. 5. Conixer els orgens i fonaments histrics de les tecnologies fotogrca i audiovisual, i de les seves interrelacions, evoluci i inuncia en el context cultural, social, artstic i comunicatiu. Reconixer i emprar amb propietat els codis especcs del llenguatge visual i audiovisual, especialment els del llenguatge cinematogrc, televisiu i multimdia. Conixer i analitzar els aspectes esttics, expressius i tcnics dels mitjans de comunicaci, per tal dinterpretar els productes visuals i audiovisuals. Produir imatges tecnolgiques xes i mbils amb correcci tcnica i expressiva, emprant tecnologia fotogrca analgica i digital, videogrca i altres tecnologies a labast. Realitzar missatges visuals i audiovisuals de diferent naturalesa i suport (fotograes, espots publicitaris, animacions, realitzacions multimdia, etc.), dins lmbit de la cci i la no cci amb els mitjans tecnolgics a labast. Cercar alternatives tecnolgiques adequades a determinades situacions comunicatives per a la producci de missatges visuals o audiovisuals i apreciar les diverses tecnologies de captaci i generaci dimatges, com un mitj adient per a lautoexpressi, la creaci artstica i la comunicaci didees. Valorar la importncia dels missatges visuals i audiovisuals dels mitjans de comunicaci de massa en la societat actual i mostrar una actitud crtica especialment envers els productes estereotipats, tant des del punt de vista de la persona emissora-creadora com de la receptora-consumidora. Mostrar inters per les obres de creaci realitzades o enregistrades amb mitjans tecnolgics i descriure-les correctament emprant la terminologia especca. Aplicar coneixements de producci dimatges tecnolgiques en la realitzaci de projectes, desenvolupant diferents dinmiques de treball individual i en grup, de manera activa, planicada i responsable.
6.
7.
8. 9.
10. Comportar-se de manera responsable a laula i als laboratoris, fent un s adequat dels materials, estris i maquinari i mantenint en bones condicions les installacions i els espais.
CONTINGUTS
La imatge tecnolgica xa
Identicaci dels elements bsics del llenguatge fotogrc i dels seus codis: espacial, gestual, escenogrc, lumnic, simblic i grc. s de metodologies per a lanlisi i la interpretaci de les imatges xes. Reconeixement dels fonaments tecnolgics de la imatge fotogrca: la reprograa, la cmera analgica i digital, la illuminaci i el laboratori analgic i digital. Experimentaci a partir de la creaci i el tractament dimatges xes.
La imatge tecnolgica en moviment

Identicaci dels elements bsics del llenguatge audiovisual i els seus codis: enquadrament, pla, moviments de cmera, transicions i seqncia. s de metodologies per a lanlisi i la interpretaci de les imatges en moviment.
Reconeixement dels fonaments tecnolgics de la imatge audiovisual: la cmera de vdeo digital i ledici no lineal. Caracteritzaci del muntatge audiovisual i de la noci de temps: el gui, la narraci i la continutat temporal i espacial. Experimentaci a partir de la realitzaci, edici i postproducci de documents audiovisuals senzills. Caracteritzaci de les tipologies, to i expressivitat del so en el mitj audiovisual. Experimentaci a partir de sistemes i equipaments de captura, registre, tractament i reproducci dimatges i sons.
La fotograa i la imatge audiovisual al llarg del temps

Descripci i anlisi de les principals etapes de la histria de la fotograa: els pioners, la cronofotograa, el pictorialisme i la fotograa directa, les avantguardes artstiques, o el fotoperiodisme. Classicaci i caracteritzaci dels gneres fotogrcs. Identicaci de les noves possibilitats tcniques i esttiques de la fotograa contempornia per mitj de lanlisi dexemples. Descripci i anlisi de les principals etapes de la histria de la imatge audiovisual a partir de lanlisi dalguns exemples: de les activitats precinematogrques al cinema pioner; el cinema i les avantguardes artstiques; lpoca daurada del cinema i els gneres cinematogrcs actuals. Caracteritzaci de limpacte de la televisi i de ls de la imatge publicitria. Identicaci de les noves possibilitats tcniques i esttiques de la imatge audiovisual: videoclips, videoart, animaci, imatge digital, videojocs, entre altres.
Lart, la informaci i la comunicaci en la cultura audiovisual

Reexi sobre el pensament i la sintaxi visual i audiovisual. Valoraci dels elements relatius a la percepci: sensaci i memria visual. Identicaci de les tipologies, caracterstiques i funcions de la imatge. Distinci entre imatge natural, imatge creada i imatge registrada. Caracteritzaci dels components expressius i comunicatius de la imatge. Distinci entre la lectura denotativa i connotativa de les imatges. Denici dicona, smbol i signe. Anlisi de la dimensi esttica i ldica dels productes audiovisuals. Identicaci de les possibilitats de la convergncia multimdia. Interpretaci dels valors ideolgics de les produccions audiovisuals i rebuig dels continguts que promouen situacions de discriminaci i exclusi.
La cultura audiovisual i la societat contempornia

Identicaci i anlisi crtica de les noves formes i funcions de la publicitat en la societat actual. Valoraci de la dimensi tcnica, artstica i social de la publicitat: de la imatge estereotipada a la denncia social. Valoraci dels contextos de recepci i s dels mitjans de comunicaci de massa: programacions, pblic i audincies. Reexi a lentorn dels components tics dels mitjans de comunicaci: la llibertat dexpressi i els drets individuals de les persones consumidores. Reexi sobre el paper de la xarxa en la socialitzaci de la informaci, la comunicaci i la creaci, i sobre el seu s responsable. Identicaci i descripci de les diferents sortides professionals relacionades amb la fotograa (fotograa artstica, fotoperiodisme, edici fotogrca, etc.), amb el mitj audiovisual (direcci, realitzaci, postproducci, etc.) i amb els nous camps multimdia (grasme electrnic, disseny daplicacions, animaci, etc.).
CRITERIS DAVALUACI
1. Identicar els avenos tecnolgics que shan produt al llarg de la histria dins els mbits de la imatge tecnolgica, xa i mbil, i en levoluci esttica de les creacions, produccions i missatges audiovisuals. Analitzar i interpretar els elements espacials, i temporals, aix com els trets formals bsics i els signicats principals en la lectura dimatges xes i en moviment. Reconixer i justicar les diferents funcions dels mitjans de comunicaci audiovisual, diferenciant els elements informatius dels que estan relacionats amb la capacitat de gaudi esttic i ldic. Saber utilitzar els recursos propis de la creaci i producci de documents audiovisuals ms adequats per a la resoluci duna tasca determinada o per als propsits dun objectiu concret. Identicar els elements bsics del llenguatge audiovisual i emprar-los en la lectura, anlisi i valoraci de determinats productes audiovisuals. Analitzar les possibilitats de les tecnologies audiovisuals de la informaci i la comunicaci per a la realitzaci dun projecte, aix com conixer els riscos de ls inadequat de la xarxa. Analitzar les produccions audiovisuals dels mitjans de comunicaci de massa, aix com les caracterstiques dels diferents gneres, distingint els estereotips ms comuns presents en els productes audiovisuals. Desenvolupar capacitats creatives i imaginatives tot valorant els productes audiovisuals com a manifestacions culturals i artstiques i saber emprar el lxic i la terminologia propis del llenguatge audiovisual. Mostrar hbits de creixement personal, respectant les dinmiques de treball individual i en grup i sent sensible a les tasques de cooperaci prpies del desenvolupament dels projectes audiovisuals.
2. 3. 4. 5. 6. 7.
8.
9.
10. Adquirir els hbits i les rutines necessaris per al bon funcionament i manteniment despais i material tcnic audiovisual i conixer algunes de les sortides professionals relacionades amb els mitjans audiovisuals.
Matries de modalitat. Arts Dibuix artstic

El dibuix artstic constitueix el recurs intellectual bsic per a lexpressi grca del pensament visual i interv en el medi cultural tant per transmetre coneixements com per contribuir a crear-ne. Permet elaborar imatges capaces de comunicar el resultat de lanlisi objectiva de les caracterstiques formals observades o inventades i esdev el vehicle sensible per a lexpressi grca de les idees personals, dels sentiments o de les emocions. El dibuix, tant en el vessant artstic com en el tcnic, esdev el llenguatge universal per a la comunicaci i la representaci grca de les experincies visuals. Lexperincia sensorial quotidiana, per, s complexa i els estmuls visuals sn seleccionats i ltrats amb criteris utilitaris. De tot all que es percep noms es ret el que interessa en cada moment, i bona part de lentorn visual passa desapercebut. En el moment de xar en imatges les percepcions visuals es posen de manifest aquestes omissions. Aleshores s quan el dibuix manifesta el seu potencial cognoscitiu com a concreci del pensament visual. Hom sadona que sols es pot dibuixar all que es coneix i alhora descobreix que s a travs del dibuix com pot conixer aspectes recndits de lentorn visual. Tant si es tracta de comunicar de manera objectiva un coneixement o una informaci com si es vol expressar la sensibilitat imaginativa personal, el procs redunda en un enriquiment del bagatge imaginatiu. Per al productor del missatge, el dibuix esdev el mitj creatiu immediat i directe per indagar, explorar, Consolida ladquisici analitzar i concretar els seus pensaments i aix s usat per artistes, bsica de les eines arquitectes, dissenyadors, escengrafs, productors audiovisuals, etc. Per al receptor, les imatges percebudes li fan possible ampliar lhoritz del llenguatge perceptiu i cognoscitiu del mn visual en qu viu, i aix sha esdevingut visual i plstic. a travs de lexperincia aportada per les produccions visuals de les diferents manifestacions culturals i artstiques al llarg de la histria. Aquestes qualitats destaquen el valor formatiu del dibuix que incideix directament en la comprensi de la comunicaci visual actual i, alhora, forneix lalumnat de la destresa necessria per intervenir-hi de manera creativa. En letapa de leducaci secundria obligatria el dibuix ha contribut a ladquisici bsica de les eines del llenguatge visual i plstic. En el batxillerat s el moment daconseguir-ne la consolidaci. Reeixir en aquesta formaci permet avanar en la maduraci intellectual i humana de lalumnat i generar les garanties necessries per afrontar amb xit etapes formatives posteriors.

Les competncies prpies daquesta matria sn: la competncia en la representaci grca objectiva, la competncia en la sensibilitat esttica, la competncia en la creativitat artstica i la competncia cultural artstica. La competncia en la representaci grca objectiva es refereix a la capacitat de descriure amb dibuixos dintenci analtica referents observats o imaginats. Aplicant la lgica dels sistemes de representaci
Matries de modalitat. Arts. Dibuix artstic 111
grca, lalumnat ha de mostrar habilitat en la interpretaci i transcripci de les formes visuals per comunicar les seves caracterstiques estructurals, funcionals i daparena. Aquesta capacitat ha de permetre la resoluci de problemes de representaci grca de referents observats directament o retinguts en la memria, i tamb daquells altres que sn fruit de la invenci i la imaginaci. En denitiva, es tracta de mostrar habilitat en laplicaci de convencionalismes dexpressi grca per obtenir representacions objectives de carcter descriptiu. La competncia en la sensibilitat esttica sentn, duna banda, com la facultat de percebre les qualitats plstiques de les formes de lentorn per tal de comunicar-les grcament amb el llenguatge visual i plstic; i, duna altra, la capacitat de reconixer la potica que inspiren les obres artstiques de diferents moviments, estils i poques. Aquesta competncia permet identicar els valors sensorials, formals i expressius Es desenvolupen la dun conjunt de dades visuals i actua com a estimurepresentaci grca objectiva, lant per al desenvolupament de sensacions noves. la sensibilitat esttica, la creativitat Bona part del valor formatiu daquesta competncia resideix en lactitud desinteressada i receptiva que ha i la cultura artstiques. de mantenir lalumne/a per acostar-se a fenmens esttics que impulsin i perlin la seva sensibilitat. La competncia en la creativitat artstica es manifesta en la recerca per part de lalumnat de lexpressi original de la seva sensibilitat. Es tracta de mostrar capacitat en ls adequat del llenguatge visual en la plasmaci de pensaments, emocions i sentiments que posi de manifest la intencionalitat esttica i comunicativa perseguida. Aquesta capacitat ha dorientar els seus tempteigs, illuminar les seves troballes i empnyer-lo cap a una actitud plenament creativa. Aquestes competncies apunten cap a lobjectiu nal de fomentar en lalumnat el desenvolupament de la seva personalitat. Finalment, la competncia cultural artstica sentn com la capacitat de conixer, comprendre, apreciar i saber analitzar, des del seu context social i cultural, obres gracoplstiques i visuals a partir dels diferents codis artstics emprats en cada poca. Inclou la reexi crtica envers aquestes obres com a manifestacions artstiques amb una vlua esttica intrnseca, i dels seus valors tcnics i funcionals, aix com de la seva consideraci com a productes culturals i socials, mantenint una actitud respectuosa envers les diferents manifestacions com a part del patrimoni de la humanitat.

Lelaboraci dimatges per mitj del dibuix contribueix de manera evident a desenvolupar la competncia comunicativa. Duna banda, la descripci objectiva pretn comunicar les caracterstiques visuals de les formes observades. Duna altra, lalumnat troba en les representacions grques subjectives la manera dexpressar i comunicar els seus pensaments, els seus sentiments i la seva imaginaci. Aquest fet li permet descobrir que per a un mateix referent hi pot haver tantes respostes creatives com individus linterpreten. Llavors la matria incideix directament en la competncia de recerca, ja que noms un treball pacient i constant que explori els camins de la plasmaci grca a partir del pensament divergent, la intuci i latzar, pot desembocar en veritables creacions personals. I en la mesura que les solucions donades per altri sn enteses, valorades i respectades, la competncia personal interpersonal adquireix la justa correspondncia. Lacostament a les manifestacions artstiques ha de servir per desenvolupar la competncia en la gesti i el tractament de la informaci, ja que lalumnat ha de reunir, analitzar i seleccionar la informaci oferta per
les fonts per comprendre la riquesa cultural de les diferents poques i societats. La competncia digital i ls de les TIC afavoreixen aquesta investigaci i recerca de la informaci i, tamb, donada la presncia de les noves tecnologies en moltes obres artstiques actuals, s indispensable per comprendre i interpretar les manifestacions esttiques davui. Tot plegat esdev un conjunt deines dinteracci i dinterpretaci del mn que generen un procs cognitiu basat en el pensament visual.

Els continguts de la matria sarticulen a lentorn dels segents apartats dinterpretaci del mn visual: les formes planes, els objectes i els espais. Els continguts de primer curs pretenen acostar lalumnat a lobservaci sistemtica de formes planes i de referents simples i esttics, que propici la seva anlisi i la descripci objectiva per mitj de representacions que assoleixin ls expressiu dels mitjans gracoplstics. Lexploraci dels efectes de llum i ombra, lestudi de les qualitats cromtiques i la representaci codicada de lespai complementen els aprenentatges.
Aquesta formaci bsica ha de possibilitar a segon curs abordar lestudi de formes ms complexes. La natura i la gura humana sn els referents a partir dels quals la descripci de les formes visuals i la interpretaci de lestructura han de donar pas a representacions subjectives que fomentin lexpressi de la prpia sensibilitat amb decidida intencionalitat creativa.
Els tres apartats bsics dels continguts: les formes planes, els objectes i els espais.

Els continguts de la matria potencien la contribuci a la formaci de lalumnat en el moment que sestableixen lligams, en ambds sentits de la connexi, amb altres matries del currculum. Les ms immediates i evidents sn les matries de la modalitat prpia. Lestudi de la geometria i les seves transformacions, com a identicaci i concreci en el pla de les formes bi i tridimensionals, el coneixement i la prctica dels sistemes de representaci codicada de lespai i lelaboraci processual de projectes esdevenen els nexes ms notoris amb el dibuix tcnic, alhora que forneixen en aquesta matria destreses en els mitjans gracoplstics per a la plasmaci intutiva i la croquisaci. Lexploraci del llenguatge visual i plstic, especialment pel que fa als determinants expressius dels diferents procediments, estableix un intercanvi fructfer amb la matria de les tcniques dexpressi gracoplstica. I aquesta mateixa dimensi sestableix amb les produccions lligades als mitjans de comunicaci de massa relacionats amb la cultura audiovisual. El desenvolupament de la capacitat perceptiva permet consolidar les relacions que sestableixen entre la forma visual, lestructura i la funci prpia dun objecte. Copsar aquestes relacions o crear-les s el nexe que sestableix entre el dibuix, el disseny i el volum. El valor duna manifestaci artstica s el resultat de la correspondncia dels elements formals que la concreten amb la intencionalitat i el pensament subjacents. Aquest coneixement far possible alimentar, duna banda, el sentit crtic i, de laltra, el gust esttic. En aquest sentit, els continguts de la histria de lart afavoreixen la contextualitzaci dels moviments, els estils i les tendncies artstiques, aix com la consolidaci dels conceptes bsics de la teoria de lart.

Les activitats densenyament i aprenentatge de la matria tenen un carcter essencialment prctic, que necessita ser orientat i dirigit cap a ladquisici i lexperimentaci dels continguts conceptuals necessaris per a la formaci artstica.
La matria sorienta cap a ladquisici i experimentaci de continguts conceptuals.
Aix implica laprenentatge de procediments i mtodes de representaci que constrenyen el resultats per desenvolupen destreses necessries. Aquest condicionant suposa sovint per a lalumnat la percepci que la seva expressi es veu limitada. Cal fer veure la necessitat duna aproximaci al mtode com a pas previ a la seva superaci. Per aquest motiu, cal culminar laprenentatge de cada apartat amb propostes obertes que, sense abandonar els continguts treballats, donin cabuda a lexpressi de limaginari individual.
Conv que cada proposta de treball vagi exemplicada amb una variada collecci dimatges, reprodudes o executades pel professorat, que ofereixin un ampli horitz de les moltes respostes possibles. La referncia constant als i a les grans artistes s sempre de gran ajut, per tamb poden resultar tils els treballs dalumnes de cursos anteriors, que sovint sn ms propers i assequibles. Sha dinsistir en la necessitat de lexperimentaci per trobar la resposta adient als problemes plantejats. Concretar en imatges el pensament visual propi no es resol en la imitaci i la cpia, sin en un procs dinterioritzaci de les percepcions en el qual la imatge s lelement resultant. Aix suposa la realitzaci desbossos i dassaigs perseverants a lxit dels quals ha de contribuir el professorat. Cal que tot aquest procs investigador culmini en cada apartat en un treball nal per poder concretar amb solvncia els resultats obtinguts. En ladquisici de conceptes esttics i de la teoria de lart hi ajuda molt el comentari de textos dhistoriadors o de crtics, i tamb ha de ser una prctica habitual lanlisi i interpretaci, de forma individual i collectiva, daquelles obres dart ms adequades en cada etapa de laprenentatge. Lavaluaci ha de partir dels coneixements previs de lalumnat per tal dadequar el procs daprenentatge i aconseguir lassoliment dels objectius. A partir daquest moment lavaluaci formativa ha destablir el grau de seguiment i dimplicaci individual en les activitats. Lalumnat ha de saber que formen part de lavaluaci formativa lorganitzaci i el mtode de treball, linters per les fonts dinformaci icnica, la curiositat per lanlisi dels referents perceptuals, lautoexigncia en la recerca dimatges plstiques, lnim participatiu a classe, ls acurat de materials i utillatges, i la netedat i polidesa en la realitzaci de les prctiques. Finalment, el procs avaluador culmina establint el grau dassoliment dels objectius dacord amb els criteris davaluaci establerts. Cal que en cada activitat densenyament i aprenentatge lalumnat conegui els objectius concrets que ha dassolir i els criteris que saplicaran en lavaluaci daquella activitat. Daquesta manera, lalumnat tindr coneixement del nivell de dicultat que haur de superar i el grau dexigncia que comporta, la qual cosa li permetr efectuar lautovaloraci dels resultats que obtingui.
OBJECTIUS
La matria de dibuix artstic del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Conixer la terminologia i el vocabulari especc, els procediments tradicionals i les noves tecnologies, els materials i els estris propis, i saber-los emprar de manera adient en descripcions verbals o escrites i en realitzacions gracoplstiques.
2. Aprotar els mecanismes de la percepci aplicats a la memria visual i la retentiva per distingir en la realitat observada els trets essencials dels superus i enriquir el bagatge imaginatiu personal capa dimpulsar la creativitat. 3. Descriure grcament formes naturals i articials, a partir de lobservaci directa dels referents, tot atenent al seu aspecte visual, geometria i estructura dacord amb la intencionalitat representativa pretesa. 4. Representar en el pla formes tridimensionals, reals o imaginries, concretant-ne la posici en lespai, les proporcions relatives i els efectes lumnics. 5. Conixer els fonaments fenomenolgics i fsics del color i adequar la seva aplicaci plstica a la intencionalitat compositiva i expressiva de les representacions. 6. Compondre imatges amb mitjans gracoplstics bidimensionals per obtenir resultats esttics creatius que permetin transmetre continguts mentals, sensacions o emocions provinents de la realitat exterior o de limaginari personal. 7. Desenvolupar habilitat i destresa expressiva en ls dels mitjans gracoplstics, com a resultat de la recerca i lexperimentaci constants, de manera que possibilitin la millora de la sensibilitat i facilitin el desenvolupament de la prpia personalitat. 8. Saber identicar i explicar els elements formals i els valors semntics presents en obres del patrimoni artstic, atenent al context social i cultural, per tal que esdevingui recurs propedutic per a les prpies creacions. 9. Mantenir una conducta respectuosa i una disposici participativa en el desenvolupament de les activitats daprenentatge que possibiliti lintercanvi dexperincies creatives i promogui les diverses sensibilitats.
CONTINGUTS Continguts comuns per als dos cursos

Representaci gracoplstica de la realitat i de les idees. s ecient de la terminologia, els materials, les eines i els procediments propis de la matria. Aproximaci als conceptes fonamentals de la teoria de lart i a les obres rellevants del patrimoni artstic i cultural: diferents moviments, estils i autors. Valoraci de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni com a herncia cultural dels grups humans. Recerca, experimentaci i valoraci de solucions creatives en les concrecions plstiques. Valoraci reexiva i crtica envers les realitzacions prpies i les daltri, i interioritzaci de les experincies.
PRIMER CURS
Anlisi de la forma
Anlisi de la percepci visual: els hemisferis cerebrals, funcions i implicaci en la conceptualitzaci i interpretaci dels referents. Diferenciaci entre percepte i concepte. Experimentaci de lobservaci, la retentiva i la memria visual.
Anlisi dels elements que intervenen en lobservaci de les formes (contorn, dintorn, silueta). Utilitzaci de la lnia en el dibuix de contorns. Anlisi de la tipologia de la forma: forma orgnica i forma geomtrica; forma visual i forma estructural. Interpretaci de les formes i les seves proporcions per mitj de lencaix. Identicaci i caracteritzaci de la lnia com a element congurador de la forma tridimensional. Representaci de talls i seccions planes intudes a partir de formes tridimensionals observades. Experimentaci de lexpressivitat de la lnia i el tra en la interpretaci imaginativa de la forma. Organitzaci i composici de les formes planes. Estudi de les regles compositives i la seva expressivitat (gura-fons, proporci, nuclis, masses, equilibri, direcci, ritme i textura), i identicaci en obres dart representatives. Representaci gracoplstica amb intencionalitat descriptiva, esquemtica i simblica.
Dibuix descriptiu dobjectes

Anlisi de les caracterstiques de la illuminaci. Representaci del volum per mitj de la interpretaci dels efectes de llum i ombra. Classicaci de les escales tonals i valoraci de la seva expressivitat segons lharmonia o el contrast en el context. Conguraci grca de referents tridimensionals amb lajut de la taca i de la textura. Anlisi estructural de formes a partir de la representaci dobjectes tridimensionals utilitzant la perspectiva axonomtrica. Determinaci de les representacions segons la posici de lespectador en relaci amb lobjecte. s destratgies de conguraci grca en la representaci dobjectes, per mitj de la combinaci o la subdivisi de les formes volumtriques. Destresa en la concreci de les parts vistes i ocultes. Aplicaci dels efectes del clarobscur.
El color
Estudi del color com a fenomen fsic. Experimentaci de les seves qualitats i relacions (harmonia i contrast, interacci i color local). Elaboraci de barreges additives i substractives mitjanant procediments tradicionals i les noves tecnologies. Aplicaci de les qualitats del color en la creaci de composicions amb nalitats expressives. Anlisi de ls simblic del color.
Dibuix descriptiu despais

Representaci de la profunditat en el pla i anlisi dels seus indicadors grcs. Caracteritzaci dels elements denidors de la perspectiva cnica. Interpretaci i determinaci grca daquests elements a partir duna representaci fotogrca. Aplicaci dels efectes lumnics a la perspectiva cnica i en la representaci de les ombres. Realitzaci de perspectives intutives per a la representaci despais interiors i exteriors amb diferents intencionalitats expressives. Anlisi de ls de la perspectiva cnica en obres del patrimoni artstic.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Dibuix tcnic Realitzaci dactivitats danlisi i representaci de gures planes bsiques Identicaci i estudi de les posicions entre recta i circumferncia Estudi de la proporcionalitat i les transformacions geomtriques de gures planes Representaci creativa per mitj de formes poligonals i composici amb corbes Anlisi dels fonaments dels sistemes de representaci, de la projectivitat, de la seva reversibilitat Representaci grca axonomtrica de gures tridimensionals Coneixement dels fonaments de la perspectiva cnica i establiment de les relacions amb la percepci visual i la fotograa Variacions i tipologies segons posicions del pla del quadre i el punt de vista Construcci de perspectives cniques i anlisi grca de gures i espais amb diferents mtodes Tcniques dexpressi gracoplstica Identicaci i caracteritzaci dels elements bsics del llenguatge visual i plstic Identicaci dels materials, tipus de suport i de la tcnica emprada en diferents obres visuals i plstiques, histriques i presents Valoraci de lorganitzaci i el seguiment duna metodologia de treball en la creaci plstica Disseny Aplicaci dels principis compositius, estructurals i expressius bsics en la resoluci i presentaci de projectes, utilitzant els elements bsics del llenguatge visual (punt, lnia, pla, color, forma i textura) Reconeixement de la relaci bidimensi-tridimensi Anlisi dels sistemes de representaci de lobjecte tridimensional: objectes simples, objectes articulats, materials i tecnologia. Representaci de la modularitat tridimensional Resoluci dun projecte de disseny de lespai habitable Volum Reconeixement dels elements de la composici tridimensional: modulacions; forma aparent i forma estructural Identicaci dels elements bsics del llenguatge visual Reconeixement dels elements visuals, estructurals, materials i dinmics que conguren lobjecte o cos volumtric: moviment, ritme, tensi, proporci, orientaci, llum i espai Cultura audiovisual Identicaci dels elements bsics del llenguatge fotogrc i dels seus codis: espacial, gestual, escenogrc, lumnic, simblic i grc. s de metodologies per a lanlisi i la interpretaci de les imatges xes Identicaci dels elements bsics del llenguatge audiovisual i els seus codis: enquadrament, pla, moviments de cmera, transicions i seqncia. s de metodologies per a lanlisi i la interpretaci de les imatges en moviment Reexi sobre el pensament i la sintaxi visual i audiovisual. Valoraci dels elements relatius a la percepci: sensaci i memria visual
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Descriure els elements del llenguatge visual i plstic com a aplicaci prctica dels procediments, materials i estris, fent un s correcte de la terminologia i el vocabulari de la matria. Abstreure en la percepci visual els trets denidors de les formes observades i retenir-les en la memria per descriure-les posteriorment amb el llenguatge visual i plstic. Descriure grcament, i tamb oralment o per escrit, les formes naturals orgniques i inorgniques, atenent als seus elements estructurals interns i externs. Representar amb carcter descriptiu objectes senzills de lentorn prxim, determinar per mitj de la lnia la seva forma visual i lestructura i distingir-ne les parts vistes de les ocultes. Congurar representacions en el pla de formes volumtriques de lentorn amb interpretaci dels efectes de llum i ombra amb gradacions de valor. Representar en el pla gracoplstic espais reals interiors i exteriors amb ls de la perspectiva i dels indicadors de profunditat. Aplicar els principis de la teoria del color en la representaci dobjectes senzills i en lelaboraci de composicions amb diferents nalitats expressives. Analitzar verbalment i/o per escrit, missatges visuals amb interpretaci dels valors expressius transmesos pels elements formals i determinaci dels signicats dacord amb el context artstic, social i cultural en qu sn produts. Mantenir una actitud oberta i respectuosa envers els resultats plstics propers i els de les diferents tendncies artstiques i manifestar inters per la conservaci del patrimoni artstic catal i el de carcter universal.
9.
10. Lliurar les activitats dintre dels terminis acordats amb un grau delaboraci sucient que posi de manifest linters per lexperimentaci gracoplstica i la curiositat en la recerca creativa prpies de la matria.
SEGON CURS
Interpretaci i expressi subjectiva de la forma
Anlisi dels elements del llenguatge visual i plstic i de la seva sintaxi, i identicaci en obres dart representatives. Interpretaci dels signicants i els signicats en la lectura dimatges. Interpretaci imaginativa de les formes (transformaci, deformaci, variaci i juxtaposici) per a la recerca creativa de representacions grques. Anlisi dels antecedents histrics i estudi de les aportacions de les primeres avantguardes del segle XX. Experimentaci dalternatives lliures a la representaci realista: perspectiva per plans, estructuraci geomtrica, construcci per mitj del color, punts de vista mltiples, abstracci. Realitzaci dexpressions grques com a resultat de la transferncia de llenguatges, pensaments, idees i vivncies.
Representaci i descripci de la natura

Caracteritzaci de les formes naturals inanimades i de les formes vegetals. Identicaci de les formes i comprensi de la seva estructura.
Realitzaci desbossos i estudis del natural, i posterior concreci sinttica de les anotacions. Representaci grca delements de lentorn natural i urb: el concepte i els tipus de paisatge. Aplicaci de les lleis de la perspectiva i de la representaci de la profunditat de lespai en la construcci de paisatges. Establiment dels vincles i diferncies entre el dibuix cientc i el dibuix artstic. Comprensi i diferenciaci entre la representaci gracoplstica objectiva i lexpressi subjectiva. Elaboraci de representacions basades en la transformaci plstica de formes i entorns naturals amb nalitats expressives.
Anlisi i representaci de la gura humana

Caracteritzaci de la representaci del cos hum al llarg de la histria (cnon i mdul), mitjanant lanlisi dobres dart. Exploraci de lestructura, les mesures i les proporcions de la gura humana. Representaci grca de la gura humana observada del natural. Elaboraci de composicions de gures en moviment. Representaci expressiva del cos hum. Utilitzaci i intervenci del propi cos en la generaci de produccions gracoplstiques a travs de lacci i la gestualitat. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Dibuix tcnic Representaci grca de tangents a corbes cniques Construcci de gures planes a partir de dades diverses i amb conceptes de parallelisme i perpendicularitat Estudi dinterseccions amb concreci grca de parts vistes i ocultes Anlisi i construcci de gures de revoluci i poliedres regulars Realitzaci dactivitats dexposici escrita i grca del procs projectual Tcniques dexpressi gracoplstica Reconeixement de materials, eines, suports i formats no convencionals en diferents manifestacions artstiques contempornies Utilitzaci de tcniques de relaci, associaci, comparaci, analogia, metfora, amb diferents materials, llenguatges i referents, en la creaci artstica Disseny Coneixement i aplicaci prctica dels elements estructurals i compositius del llenguatge visual: la repetici, lordenaci i la composici modular, la simetria, el dinamisme i la desconstrucci Anlisi de manifestacions i projectes urbanstics i paisatgstics Volum Experimentaci amb tcniques, canals i mitjans expressius no convencionals aplicats en les diferents manifestacions artstiques Exploraci sensorial de lentorn natural i cultural proper i de la seva relaci amb lsser hum, per tal dobservar i analitzar les formes tridimensionals i els espais
Cultura audiovisual Identicaci de les tipologies, caracterstiques i funcions de la imatge. Distinci entre la imatge natural, la creada i la registrada Caracteritzaci dels components expressius i comunicatius de la imatge. Distinci entre la lectura denotativa i connotativa de les imatges. Denici dicona, smbol i signe Histria de lart Denici del concepte dart en el marc de la seva evoluci histrica. Identicaci i valoraci del signicat de lobra artstica Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context, aplicant un esquema metodolgic coherent i exible, utilitzant correctament el vocabulari especc de la disciplina i desenvolupant la capacitat del gaudi esttic Lart contemporani
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. Mostrar habilitat interpretativa en les representacions i destresa expressiva en ls dels mitjans gracoplstics a partir de lexperimentaci i la recerca de plantejaments innovadors. Abstreure en la percepci visual els trets denidors de les formes observades i retenir-les en la memria per descriure-les posteriorment amb el llenguatge visual i plstic. Representar en el pla gracoplstic espais reals interiors i exteriors, fent s de la perspectiva i dels indicadors de profunditat en el pla. Interpretar de manera lliure i imaginativa, amb diferents graus diconicitat, referents visuals que demostrin el desenvolupament de la prpia capacitat creativa. Representar grcament formes naturals amb descripci dels elements estructurals i els valors plstics, i modicar-les posteriorment amb diferents nalitats comunicatives tot argumentant-ne la intencionalitat. Descriure grcament lanatomia del cos hum amb concreci de la relaci de proporcions i lexpressivitat del moviment. Realitzar composicions bidimensionals que transmetin determinats valors expressius a partir de la interpretaci de referents reals o produts per la imaginaci. Analitzar oralment i/o per escrit missatges visuals amb interpretaci dels valors expressius transmesos pels elements formals i determinaci dels signicats dacord amb el context artstic, social i cultural en qu sn produts. Mantenir una actitud oberta i respectuosa envers els resultats plstics prxims i els de les diferents tendncies artstiques i manifestar inters per la conservaci del patrimoni artstic catal, espanyol i el de carcter universal.
6. 7. 8.
9.
10. Lliurar les activitats dintre dels terminis acordats amb un grau delaboraci sucient que posi de manifest linters per lexperimentaci gracoplstica i la curiositat en la recerca creativa prpies de la matria.
Matries de modalitat. Arts Dibuix tcnic

Dibuix tcnic s una matria de la modalitat de Cincies i tecnologia, i tamb de la modalitat dArts. El currculum es troba a les pgines 221-231 daquest volum. Introducci Objectius Continguts Criteris dAvaluaci
Matries de modalitat. Arts. Dibuix tcnic 121
Matries de modalitat. Arts Disseny

La matria de disseny pretn donar a conixer els mecanismes i les condicions del disseny dels espais, dels objectes i de les imatges grques que ens envolten, i aportar a lalumnat les eines necessries per a la seva comprensi i per abordar la seva concepci i prctica de manera introductria. Tanmateix, aquesta pretensi mai no ser de formar especialistes, per s diniciar lalumnat en el procs i la realitzaci dun projecte de disseny, aix com en la reexi i lanlisi daquesta prctica, sempre establint un pont de connexi amb els coneixements adquirits anteriorment i principalment els referits a les arts plstiques de dibuix i a la tecnologia. La modalitat darts del batxillerat pretn, a travs daquesta matria, que lalumnat assoleixi uns continguts densenyament i aprenentatge necessaris Inicia lalumnat per constituir un corpus propedutic que li permeti copsar la contnua implien el procs i la caci del disseny en la vida quotidiana, aprofundint en un camp que equilibra coneixements intellectuals i experincies intutives, realitzacions experimentals realitzaci dun i prctiques expressives, integrant conceptualitzaci i producci de manera projecte de disseny. coherent i signicativa. Igualment, aquesta matria prepara lalumnat per accedir a estudis posteriors propis dels mbits del disseny o que shi relacionen, alhora que constitueix un complement ptim per al seu desenvolupament com a persona, perqu afavoreix el seu potencial creatiu i els judicis de valor respecte a tot all que lenvolta objectualment i comunicativament. Pretn oferir tamb una dotaci de destreses i prctiques sistemtiques destinades a possibilitar lexpressi i materialitzaci daquesta creativitat, per tal que lalumnat, en adoptar-les, sigui capa dafrontar la resoluci de dissenys elementals. Aquesta matria vol ser un instrument per aprofundir en les experincies i accions educatives sintetitzadores daspectes tecnolgics, funcionals, esttics i comunicatius en productes i obres, ja que el mn del disseny ofereix un marc cultural com de referncia molt a labast de lalumnat, perqu els elements amb qu treballa sn principalment de lentorn proper i el fet de modicar, produir, i relacionar-los per trobar noves possibilitats s, per si mateix, estimulant. Aix mateix, la matria de disseny posa de manifest els vessants propis de tot disseny observables en productes i espais bi i tridimensionals; deneix els seus trets fonamentals i lespai disciplinari en relaci amb les altres matries curriculars; estableix les accions educatives adreades a introduir lalumnat en la seva comprensi i expressi projectual, sintetitzant i enriquint el seu nivell personal, no sols des del punt de vista conceptual, sin tamb des del punt de vista actitudinal, a travs de lhbit de lobservaci reexiva. Els continguts de la matria comporten estratgies dideaci racional i heurstica i contemplen el desenvolupament de capacitats reexives i dobservaci que requereixen la participaci activa i lesperit de recerca. Les propostes de treball impliquen ls de sistemes i recursos dindagaci i representaci grca i volumtrica, consolidant-ne aix el domini i posant en evidncia la seva utilitat en futurs camps professionals, aix com el paper de les noves tecnologies com a part implcita en els processos reals de disseny i com a recurs propi dinvestigaci i representaci i en constant revisi. Els processos particulars que segueix cada alumne/a en la realitzaci de les propostes s tan important com els resultats obtinguts, i tant els uns com els altres variaran segons la persona implicada, dacord amb la seva aportaci original.
Matries de modalitat. Arts. Disseny 122

La matria de disseny comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb la competncia cultural artstica, la competncia en el domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments de la producci artstica, la competncia en la sensibilitat esttica i tamb la competncia en la creativitat artstica. Sentn per competncia cultural artstica la capacitat de conixer, comprendre, apreciar i analitzar des del seu context social i cultural, obres de disseny a partir dels diferents codis artstics emprats en cada poca, tot identicant materials, eines, processos i tcniques. Inclou la reexi crtica envers aquestes obres com a productes que, a banda duna vlua esttica i uns valors tcnics i funcionals, tenen una dimensi com a productes culturals i socials. La competncia en el domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments de la producci artstica suposa el domini i la maduraci del llenguatge bsic corresponent a tcniques i procediments propis de la matria, per tal dobrir nous camins dintrospecci i dexperimentaci que estimulin la creativitat, que incorporin nous recursos expressius i que connectin amb altres tipus de llenguatges: sonors, verbals, corporals, visuals o tecnolgics, ajudant aix a la integraci de les diferents rees de coneixement. Aquesta competncia est focalitzada en el coneixement teoricoprctic de tcniques plstiques i visuals de producci artstica, per tamb incorpora un seguit dactituds indispensables en el procs de treball creatiu: la recerca, lorganitzaci, lanlisi de la informaci, el rigor, la destresa, la perseverana, la disciplina i el sentit crtic. La competncia en la sensibilitat esttica sentn, duna banda, com la facultat de percebre les qualitats plstiques de les obres de disseny; i, de laltra, la capacitat de reconixer la potica que inspiren les obres de diferents moviments, estils i poques. Aquesta competncia permet identicar els valors sensorials, formals i expressius daquests productes i actua com a estimulant per a la reexi sobre la prpia interacci quotidiana amb aquests productes i per al desenvolupament de sensacions noves.
Desenvolupa conceptes, procediments i actituds relacionats amb les competncies artstiques.
La competncia en la creativitat artstica es manifesta en la recerca duna expressi original de la prpia sensibilitat en els tempteigs i la proposta de solucions a necessitats funcionals i tcniques, sigui des dun punt de vista dusuari o de productor. s important la recerca de lexpressi original de la prpia sensibilitat i ideologia, tenint com a objectiu nal el desenvolupament de la prpia personalitat en lalumnat.

La matria de disseny, pel seu carcter integrador i pluridisciplinari, esdev un marc idoni per proveir lalumnat dels recursos bsics per a lassoliment de les competncies genriques del batxillerat. La matria de disseny contribueix a la competncia comunicativa, ja que facilita les bases del llenguatge bidimensional i tridimensional perqu lalumnat expressi oralment, per escrit i amb ls dels llenguatges propis del disseny, fets, conceptes, emocions, sentiments de manera creativa i tamb reexioni sobre la dimensi tica daquests processos. Igualment, la matria contribueix a desenvolupar la competncia en recerca. En el procs creaci dels projectes, la recerca s promotora didees i font dexcitaci de la creativitat. Aquesta recerca es desenvolupa a la part experimental de la matria i en la ideaci de propostes artstiques utilitzant tant mitjans convencionals com tecnologies digitals.
El disseny tamb contribueix a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn, ja que, a partir de lobservaci i la comprensi de lentorn que ens envolta, tant a escala fsica com de les relacions socials, podrem obrir-nos a la descoberta i implicaci en les manifestacions culturals i artstiques ms properes, respectant la diversitat cultural i de gnere i el patrimoni artstic. Les arts plstiques es mouen en un marc natural i cultural com de referncia a labast de lalumnat. Els elements de qu parteixen els alumnes per elaborar propostes creatives sn de lentorn proper i el fet dobservar, modicar, reinterpretar i relacionar-los per trobar noves possibilitats els fan comprendre crticament la realitat social, geogrca i cultural que els envolta. Finalment, el disseny tamb collabora en ladquisici de les competncies personals i interpersonals: en establir un dileg sobre diferents propostes artstiques es contribueix a la formaci de lalumnat com a persones i ciutadans i dna pautes per a la seva orientaci vocacional.

Els continguts de la matria sestructuren en tres grans mbits: el disseny i el seu context, el fet projectual i els mbits daplicaci del disseny. Aquests continguts contemplen lobservaci i la recerca de lentorn natural i cultural per tal de fomentar el sentit crtic, la Els continguts sn el iniciativa personal i la gesti de la informaci, aix com lestudi disseny i el seu context, del llenguatge plstic tridimensional, que ser bsic per establir el fet projectual i els mbits els codis necessaris per analitzar i desenvolupar projectes de disseny. Aquesta matria t loportunitat de posar mfasi en el daplicaci del disseny. procs de la creaci plstica experimentant en les diferents vies projectuals. Les propostes de treball impliquen ls de sistemes i recursos dindagaci i representaci plana i volumtrica, consolidant-ne aix el domini i posant en evidncia la seva utilitat en futurs camps professionals. Conixer els diferents materials i tcniques bsics de conguraci tridimensional ajuda lalumnat a entendre i projectar diverses propostes de disseny. Tamb sincorporen en els continguts de la matria les noves tecnologies com a part implcita en els processos reals de disseny i com a recurs propi dinvestigaci i representaci.

La gran quantitat de productes de disseny de la nostra cultura i daltres fa que la matria esdevingui fora interdisciplinria i transversal, tant pel que fa als processos emprats per altres matries com pel que fa als continguts. Per aquest motiu, es poden establir lligams amb gaireb totes les matries de la modalitat darts (arts plstiques, imatge i disseny), si b les connexions ms estretes tenen lloc amb el dibuix artstic, les tcniques dexpressi gracoplstica i el volum pel que fa als processos creatius, el color i les seves tcniques daplicaci, lesbs com a mitj dideaci, la representaci de les tres dimensions sobre el pla i la producci de cossos volumtrics. La matria de disseny tamb connecta amb la histria de lart en relaci amb els referents dobres artstiques ubicades en el seu context que proposa, sense que en cap cas es tracti de fer un recorregut histric de la producci del disseny. Tots els llenguatges comparteixen uns processos comunicatius comuns i tots poden ser font dinspiraci o formar part de manera activa de la producci plstica. En aquest sentit, el disseny connecta amb la
matria de cultura audiovisual, pel fet que es tracta de llenguatges de comunicaci no verbal, per tamb en els processos de creaci, el coneixement de lestructura i conguraci del cos hum i lexpressi i comunicaci en lespai. Aquestes relacions sn extensives a altres matries de la modalitat darts (arts escniques, msica i dansa), ja que en moltes de les noves tendncies de lart contemporani (body art -art corporal-, performance, videoart, etc.) les fronteres entre matries com disseny, volum, dibuix artstic, tcniques dexpressi gracoplstiques, cultura audiovisual o arts escniques, sn gaireb inexistents. Pel que fa a les matries comunes, el disseny comparteix continguts amb la losoa i ciutadania i amb la histria pel que fa a la dimensi pragmtica, simblica i esttica del disseny, aix com dels estudis que es fan sobre els vessants ds, de factibilitat, funcionalitat i contextualitat de tot producte de disseny. Tamb poden establir-se contactes amb matries daltres modalitats, com la histria contempornia, en el cas dhumanitats i cincies socials, i la tecnologia industrial, en el cas de cincies i tecnologia.

En el desenvolupament del currculum shauria de fomentar el vessant prctic, amb materials i tcniques variades, i lexperimentaci de diversos llenguatges artstics. Caldria estimular els processos de creaci i la metodologia del treball per projectes per tal de potenciar la recerca a partir de vies diversicades dexpressi, proposant activitats interdisciplinries Es fomenta on es posi mfasis en el fet comunicatiu a travs daltres llenguatges lexperimentaci (verbal, musical, teatral, dansa, etc.). El contacte amb professionals i artistes, la participaci en projectes artstics propers, les visites culturals on es pugui observar i gaudir directament de les obres plstiques bi i tridimensionals, sn necessaris per enriquir la formaci de lalumnat.
amb diversos llenguatges artstics.
Aix, s necessari sempre un espai especc per als continguts terics on sutilitzi un catleg extens i signicatiu dobres de disseny de referncia. Ladquisici del vocabulari especc i del desenvolupament de les capacitats dexpressi verbal es podria fer a partir de lanlisi daquestes obres o de les que es generin a laula, fomentant una actitud de respecte per les creacions daltri. Com ja sha dit, cal atorgar la mateixa importncia a lavaluaci dels processos particulars que segueix cada alumna/e en la realitzaci de les propostes que als resultats obtinguts. La valoraci de manera conjunta de processos i resultats contribueix a la formaci integral de lalumnat.
OBJECTIUS
La matria de disseny del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. Comprendre el fet del disseny, diferenciar-lo daltres manifestacions cientques, tecnolgiques o artstiques, i analitzar de manera crtica el disseny dobjectes quotidians i tamb els propis dissenys. Valorar els vessants funcionals, comunicatius, de context i de factibilitat propis de tota producci de disseny. Desenvolupar capacitats perceptives, analtiques i crtiques respecte a lentorn objectual, espacial i grc.
4.
Resoldre exercicis projectuals de carcter elemental referits al disseny grc, objectual i de lespai habitable, i daltres mbits, trobant solucions creatives i adequades a la intenci comunicativa o funcional. Adquirir hbits dinvestigaci i creaci que potencin respostes renovadores envers les necessitats materials, socials i culturals. Elegir apropiadament i utilitzar amb destresa els recursos de dibuix i les tcniques plstiques, emprarlos en la ideaci, projectaci i presentaci dobres de disseny, tot obtenint resultats valorables quant a la seva adequaci, correcci i expressi. Reconixer i analitzar obres i autors dels diferents mbits del disseny, en particular dels que ja formen part de la histria o del nostre entorn actual, i relacionar-los amb els fets i les caracterstiques prpies del seu context. Harmonitzar les experincies cognoscitives i sensorials de les diferents matries ans que conformen la capacitat per emetre valoracions constructives i potenciar la capacitat dautocrtica per desenvolupar el sentit del gaudi esttic. Comprendre i emprar amb propietat la terminologia prpia de la matria.
5. 6.
7.
8.
9.
10. Comportar-se a laula taller de manera responsable, tenint cura destris i materials. Collaborar duna manera activa, oberta i responsable en els treballs en grup i analitzar de forma constructiva els resultats daquells treballs o dels treballs daltri.
CONTINGUTS
El disseny i el seu context
Caracteritzaci del context dels orgens de la invenci: de lartesania a la indstria. Denici del concepte de disseny. Anlisi de la dimensi pragmtica, simblica i esttica del disseny: forma i funci. Anlisi del component de factibilitat en el disseny: el vessant material i la tecnologia implicada. Establiment de la relaci disseny-tecnologia al llarg de la histria a partir dexemples rellevants. Anlisi de la dimensi comunicativa del disseny: els objectes com a contenidors datributs. Identicaci de les nocions de signe i bellesa. Interpretaci dels productes de disseny en el seu context de creaci: el context com a contenidor de condicionaments econmics, geogrcs, culturals i personals. Reexi sobre el procs destandarditzaci: compatibilitat, normalitzaci i homologaci. Valoraci dels factors psicolgics i sociolgics del disseny: persones, espais i objectes.
El fet projectual
Caracteritzaci del disseny com a projecte. Aplicaci del sistema projectual genric per trobar respostes renovadores i creatives als problemes plantejats. Reconeixement de les vies projectuals: dibuix, maqueta, prototip i assaig-error, i aplicaci en els processos de disseny. Argumentaci dels aspectes referits a la funcionalitat, la viabilitat material i tcnica i ladequaci a les nalitats comunicatives i contextuals del projecte.
Aplicaci dels principis compositius, estructurals i expressius bsics en la resoluci i presentaci de projectes, utilitzant els elements bsics del llenguatge visual (punt, lnia, pla, color, forma i textura), els mitjans gracoplstics adequats a la projectaci i els seus codis tcnics, aplicant quan escaigui les tcniques informtiques i multimdia. Coneixement i aplicaci prctica dels elements estructurals i compositius del llenguatge visual: la repetici, lordenaci i la composici modular, la simetria, el dinamisme i la deconstrucci.
mbits daplicaci del disseny

Anlisi de les funcions comunicatives del disseny grc: identitat, informaci i persuasi. Caracteritzaci de la bidimensi com a llenguatge plstic. Coneixement i s de la tipograa en la composici grca: famlies tipogrques, coherncia grca i .taca. grca. Aplicaci i valoraci de la senyalstica en la concisi i legibilitat dels productes i en la seva signicaci representacional. Coneixement de les nocions bsiques de composici i maquetaci i aplicaci en el disseny de cartells, dptics i altres tipus de publicacions. Reconeixement de la relaci bidimensi-tridimensi. Anlisi dels factors deconomia despai i materials i relaci continent-contingut en el disseny denvasos i embalatges. Planicaci de les fases bsiques del procs publicitari. Resoluci dun projecte de disseny industrial a partir del coneixement de nocions bsiques sobre materials, colors, textures i sistemes de fabricaci i aplicaci al camp de la indumentria. Anlisi dels sistemes de representaci de lobjecte tridimensional: objectes simples, objectes articulats, materials i tecnologia. Representaci de la modularitat tridimensional. Coneixement i s de lergonomia, lantroponometria i la binica en el disseny dobjectes. Resoluci dun projecte de disseny de lespai habitable, tenint en compte els aspectes psicolgics de la percepci de lespai, la distribuci, laccessibilitat i la circulaci, els paraments i els materials i altres condicionants (seguretat, relaci interior-exterior, espai pblic-espai privat, illuminaci, temperatura, etc.). Anlisi de manifestacions i projectes urbanstics i paisatgstics, identicant la resoluci de problemes topogrcs, laccessibilitat i funcionalitat dels espais i la proxmica. Valoraci del component simblic dels espais. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Histria de lart Els orgens de lactivitat creativa humana. Les relacions disseny-tecnologia i forma-funci al llarg de la histria. Caracteritzaci dels components funcionals, expressius i comunicatius de la imatge, lobjecte i lespai Filosoa i ciutadania. Histria. Llenges Factors psicolgics i sociolgics implicats en els processos de disseny. Anlisi de la dimensi pragmtica, simblica, esttica i comunicativa del disseny Tecnologia industrial La relaci entre forma, funci i procs tecnolgic en el projecte de disseny
Dibuix tcnic. Dibuix artstic El disseny com a projecte. Coneixement i s dels elements bsics del llenguatge visual: punt, lnia, pla, color, forma i textura. Ordenaci i composici modular. La tipograa. La taca grca. Representaci de lobjecte Cultura audiovisual. Volum. Tcniques dexpressi gracoplstiques Processos creatius, materials, suports i tcniques del llenguatge plstic i audiovisual Caracteritzaci dels components funcionals, expressius i comunicatius de la imatge, lobjecte i lespai
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. Conixer i aplicar els elements del llenguatge plstic i visual inherent a tota manifestaci de disseny, valorant les relacions que sestableixen entre la forma, la funci i la comunicaci. Conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament productes de disseny quant al context, la comunicaci, la funci, i la seva factibilitat. Buscar informaci de manera creativa i transformar-la en coneixement propi, relacionant-la i integrant-la amb els coneixements previs i amb la prpia experincia personal. Saber utilitzar les eines i recursos ms adients per expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees a travs dels diferents llenguatges en tots els mbits del disseny, dacord amb la intencionalitat comunicativa. Elaborar dissenys bi i tridimensionals on es proposin projectes que combinin de manera unicada i coherent forma, funci i signicat. Representar, dissenyar i construir de forma esquemtica i sinttica propostes bi i tridimensionals amb la nalitat devidenciar-ne lestructura formal bsica. Reconixer les necessitats de lestandarditzaci i la modularitat i saber aplicar-les. Saber integrar elements i relacions compositives, tcniques i materials com a factors desencadenants de solucions de disseny de forma creativa, per tal de relacionar els elements que intervenen en la conguraci formal dels projectes tant en el seu vessant comunicatiu i funcional com en la seva factibilitat. Aportar solucions mltiples, creatives i originals davant un problema de projectaci, usant el propi bagatge personal i tenint en compte els condicionants externs. Desenvolupar un procs de disseny coherent davant una proposta, mostrant iniciativa i capacitat per aportar idees personals en el treball en grup, i respectant les idees dels altres, aix com els espais i materials de laula taller.
5. 6.
7.
8. 9.
10. Utilitzar les noves tecnologies com a eines integradores dels diferents llenguatges artstics, tant pel que fa al procs com en els resultats nals. 11. Comprendre les relacions del disseny amb altres mbits, com la natura, la societat, la ideologia o ltica: conixer i descriure les caracterstiques fonamentals dels moviments histrics, corrents i escoles ms rellevants en la histria del disseny i elaborar propostes fonamentals de disseny industrial o despai habitable.
Matries de modalitat. Arts Histria de lart

La histria de lart s una disciplina cientca que t com a nalitat la identicaci, descripci, anlisi i interpretaci de lobra dart, entesa com a producte resultant de la creativitat i actuaci humanes, que sexpressa amb codis propis i enriqueix la visi global de la realitat i les seves mltiples formes de manifestarse. La histria de lart s una disciplina de gran tradici educativa per les seves qualitats formatives, tant en el camp de les humanitats com de les arts. Ajuda lalumnat a construir una idea rellevant i signicativa del procs de continutats i canvis en la societat, i de la diversitat de respostes humanes a algunes de les necessitats i problemes profunds i comuns de les persones. La histria de lart, a ms, constitueix una eina privilegiada per afavorir la maduresa intellectual i humana, ja que facilita el treball autnom per mitj de tcniques dindagaci i investigaci sobre obres representatives i rellevants que ajuden a ladquisici dhabilitats dobservaci, anlisi, interpretaci, sistematitzaci, valoraci i comunicaci que tamb es poden aplicar a la vida prctica, especialment en el consum del lleure i en la formaci de la sensibilitat. Tot plegat contribueix a ampliar la mirada personal amb el consegent desenvolupament de la sensibilitat esttica i del respecte per la diversitat de manifestacions artstiques, superant certs prejudicis. Daltra banda, cal no oblidar que lobra dart es produeix en un marc social concret i en un context histric determinat que proporciona La nalitat s identicar, les claus fonamentals de la seva explicaci. Aix, doncs, lobra dart, al costat daltres fonts de coneixement histric, constitueix en si descriure, analitzar i mateixa un valus document i un testimoniatge indispensable i interpretar lobra dart. singular per conixer lesdevenir de les societats. Per aix resulta imprescindible lestudi de lobra dart en el seu context sociocultural com a punt de partena per a lanlisi dels diferents factors i circumstncies implicats en el procs de creaci de lobra artstica. Cal, doncs, ensenyar a apreciar lart contextualitzat en la cultura visual de cada moment histric, incidint alhora en el fet que les obres artstiques tenen una altra dimensi en perdurar a travs del temps com a objectes susceptibles dusos, lectures i funcions socials diferents en cada poca. Caldr en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribuci de les dones a la histria de lart i de la cultura, reexionant sobre el procs de conguraci dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la histria i contribuint, en conseqncia, a una redenici daquests rols en el marc duna relaci entre iguals. La introducci a la histria de lart troba el seu punt de partena en els continguts iniciats en etapes educatives anteriors i, duna manera especial, en les cincies socials de leducaci secundria obligatria i el grau de desvetllament de les sensibilitats personals desenvolupades a travs de lrea deducaci visual i plstica. Per la naturalesa del seu objecte, mtode, nalitat i potencialitat educativa, la matria dhistria de lart collabora activament en lassoliment de les competncies i dels objectius generals del batxillerat: facilita ls correcte de tcniques de comunicaci icniques, collabora en lobtenci dun bagatge cultural, facilita la comprensi de les continutats i els canvis de les societats passades i actuals, aix com de la rapidesa de les seves mutacions, ajuda de manera eca a la transferncia de lexperincia cultural adquirida, transmet i consolida el valor social del respecte i la defensa del patrimoni artstic del nostre pas i de la humanitat en general, i tamb s idnia per potenciar una orientaci cap a estudis
Matries de modalitat. Arts. Histria de lart 129
i professions diversos. Daltra banda, la importncia del patriEs contempla lart del mn moni artstic, els desaaments que planteja la seva conservaci i difusi, juntament amb el potencial de recursos que cont per actual de manera activa al desenvolupament present i futur de la societat, sn altres crtica i ben fonamentada. motius fonamentals que demanen una adequada formaci que promogui el seu coneixement, gaudi i conservaci, com a llegat duna memria collectiva que sha de transmetre a les generacions del futur. Finalment, la presncia i puixana de lart en el mn actual, com a objecte de consum cultural, demana una contemplaci activa crtica i ben fonamentada.

La matria dhistria de lart comporta el domini de bases teriques, procediments i actituds que es relacionen amb tres competncies fonamentals: la competncia en la dimensi temporal de les manifestacions artstiques; la competncia en lobservaci, anlisi i interpretaci de les obres dart, i la competncia en el desenvolupament de la sensibilitat esttica. La competncia en la dimensi temporal de les manifestacions artstiques implica que lalumnat conegui, identiqui i apliqui a les informacions, a les fonts histriques i, molt concretament, a les obres dart, les convencions cronolgiques habituals, les formes de la seva representaci i les categories temporals del temps histric (successi, durada, simultanetat i ritme). Aix suposa lestabliment de relacions entre els precedents i consegents de les obres dart que sestudien, aix com les seves possibles connexions amb les formulacions esttiques de lart actual. Finalment, tamb implica una certa competncia en la identicaci del fet que, al llarg de la histria, els estils artstics representen, des del punt de vista del ritme temporal, una de les maneres especques dentendre levoluci dels imaginaris socials i la tensi entre les continutats i els canvis, les similituds i les diferncies. La competncia en lobservaci, anlisi i interpretaci de les obres dart implica que lalumnat, a ms dels discursos estructurats sobre obres i estils artstics situats en perodes histrics que sofereixen al seu coneixement, sintrodueixi en el mtode de lhistoriador de lart i apliqui un sistema de comentari de les obres dart que inclogui la identicaci, comparaci, anlisi formal i interpretaci en relaci amb el context histric amb lajut de fonts de tot tipus. En denitiva, es tracta que lalumnat sigui capa de mobilitzar els coneixements obtinguts i les Desenvolupa la tcniques apreses davant les obres dart dels perodes estudiats que siguin sensibilitat esttica diferents a les presentades en les sessions lectives i alhora sigui capa tamb dinterioritzar un mtode per enfrontar-se a lobservaci i interpretaci dobres davant lobra dart. dart de manera autnoma, ampliant la seva capacitat de .veure. per tal de comprendre i valorar les manifestacions artstiques en la seva diversitat. Per competncia en el desenvolupament de la sensibilitat esttica sentn el desenvolupament de la capacitat del gaudi per les obres dart, com a exponents de la creativitat humana i testimoniatges duna poca i duna cultura, per tamb susceptibles de ser apreciades per si mateixes, amb independncia de la funci per la qual van ser concebudes en el seu origen. Aquesta valoraci de les obres com a vehicles per comunicar idees i compartir i verbalitzar sensacions, ms enll de les seves funcions socials, contribueix a generar actituds de respecte per la diversitat de manifestacions i agents creatius, aix com experincies democi esttica que ajuden lalumnat a conformar els seus gustos personals.

La histria de lart, per la seva prpia naturalesa, contribueix de manera notria a lassoliment de les competncies comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalitzaci, oral o escrita, i les formes dexplicaci o exposici estructurades sn un element formal per a la construcci del coneixement de la disciplina. La histria de lart, daltra banda, collabora en la competncia en recerca i competncia digital, en la mesura que planteja investigacions i resoluci de problemes, dimensions comunes en la construcci dun pensament crtic i cientc, i pot ser un marc idoni per a lelaboraci del treball de recerca del batxillerat. Tamb es pot armar que les formes de comunicaci i dobtenci de la informaci necessiten sovint ls de tecnologies dinformaci digital i de mitjans audiovisuals per accedir a un ventall ampli dinformacions que, en el cas de les manifestacions artstiques, es vehiculen sovint per mitj de les noves tecnologies. Finalment, ats que la histria de lart implica lestudi de les formes visuals produdes per agents de contextos histrics concrets, facilita el desxiframent de codis de signicaci que ajuden de manera notria a lalfabetitzaci de la imatge i, en conseqncia, a lassoliment de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn, la qual tamb inclou una dimensi social i cvica que, en el cas de la histria de lart, es concreta en laproximaci emptica a altres cultures sense prejudicis i estereotips, que permeti lapreciaci i valoraci de les seves creacions, aix com del patrimoni que ens s propi.

En aquesta matria, donat el seu carcter introductori, lestudi de levoluci de lart es congura a travs dels principals estils artstics de la cultura occidental. Ateses les nalitats del batxillerat, caldr emfatitzar ms la profunditat que no pas lamplitud. Per aquesta ra la selecci dels continguts dhistria de lart sinicia en els models clssics -patr i mesura de diversos moments de la histria i testimoni dels orgens dEuropa-, en lanlisi dalguns Es faculta lalumnat temes del mn medieval i modern, i en lestudi dalgunes lnies de lart contemporani del segle XX a partir dels seus precedents per llegir obres dart de vuitcentistes. El propsit fonamental consisteix a facultar lalumnat manera autnoma. per llegir obres dart de manera progressiva amb unes guies que li facilitin lautonomia i la introducci a la terminologia especca de la disciplina. Per aix shan seleccionat tres blocs relativament discontinus de la histria de lart, que complementin en part les poques histriques estudiades en altres disciplines, amb un bloc introductori de continguts comuns que pot ser treballat de diverses maneres, autnomament o b implicat en els altres blocs, ats el seu carcter transversal, i posant un mfasi especial en lestudi dels procediments danlisi i interpretaci de les obres dart. Lamplitud que comporta referir-se al conjunt de la creaci artstica occidental per mitj duna visi global posa de manifest la dicultat dabastar la complexitat dels continguts daquesta matria. Cal procedir, doncs, a una selecci equilibrada que en prioritzi laprofundiment, amb una especial atenci a lart contemporani, expressi de lpoca ms immediata en la qual estem immergits i que alhora permet a lalumnat disposar deines intellectuals per comprendre el paper de lart en el mn en qu viu. Dacord amb aix, i amb el que indiquen els criteris davaluaci, el primer bloc de continguts i el quart shan de desenvolupar obligatriament i, dels altres dos, a parer del professorat, sen desenvolupar un o b se seleccionaran aquells continguts de tots dos que es considerin ms oportuns segons el context educatiu en qu shagin dimpartir. Aix, sha optat per un currculum dhistria de lart redut en el seu mbit cronolgic, per intensicat en laprofundiment de les relacions, lectures i metodologies danlisi
de les obres dart, amb la nalitat que els aprenentatges es constitueixin en nuclis signicatius que permetin laven consolidat cap a progressives ampliacions en el futur.

La histria de lart t una connexi estreta amb diverses matries del batxillerat. En primer lloc hi situarem la histria de la losoa, la literatura, el grec i el llat, en la mesura que moltes de les explicacions de les obres arquitectniques i plstiques necessiten les aportacions de limaginari social o del pensament duna poca determinada. Molts temes de la plstica tenen la seva font en temes literaris o mitolgics o b narracions dimportncia universal. Connecta tamb de manera important amb la matria comuna dhistria i amb la histria del mn contemporani, ats que hi comparteix la dimensi temporal de lexperincia de la humanitat com a ssers individuals i socials. Aquesta darrera disciplina forneix el context del bloc obligatori de la histria de lart i proporciona fets, idees i situacions que en part es tradueixen en la formalitzaci La histria de lart t de les obres plstiques i arquitectniques. Cal recordar que, molt connexions amb matries especialment a lpoca contempornia, lart no s un mirall de la societat sin que sovint sorgeix en oposici a la societat en qesti.
comunes i de modalitat dels mbits humanstic, artstic i tcnic.
Daltra banda, la histria de lart mant relacions evidents amb la histria de la msica i la dansa, amb la qual salimenta mtuament, ja que comparteixen vincles estrets i conguren, com a fenmens artstics, concepcions esttiques caracterstiques dels diferents estils. Finalment, la histria de lart, en especial de lpoca contempornia, t connexions amb matries com cultura audiovisual, arts escniques, disseny, dibuix artstic, tcniques dexpressi gracoplstica i volum, ja que proporciona coneixements especcs per percebre i verbalitzar el llenguatge de les formes de les arts plstiques, que es veu enriquit progressivament en els seus aspectes formals, materials i tcnics i amb laportaci daltres manifestacions procedents de la creaci i la comunicaci visual.

Lensenyament de la histria de lart sha de fonamentar, lgicament, en el visionament esttic i dinmic de les obres dart per mitj de tcniques dobservaci directes i indirectes. Sempre que sigui possible, cal prioritzar el visionament directe de lobra en el seu entorn o b en contextos musestics, quelcom que redunda en lapreciaci del patrimoni ms proper, sovint poc conegut o infravalorat. Ara b, quan el coneixement directe de lobra no sigui possible caldr disposar tamb de les imatges que ens forneixen els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies. Cal evitar que la histria de lart del batxillerat es planiqui duna manera temticament enciclopdica i metodolgicament poc estructurada, s a dir, sense que lalumnat activi un mtode dobservaci coherent per interpretar les obres dart en el seu context. Aix, cal dotar lalumnat de les eines necessries per construir un esquema analtic de lobra dart que sigui susceptible de ser aplicat a obres artstiques diverses -una de les competncies que shan denit com a especques de la matria-, per tal de disposar dun model que li permeti mobilitzar aprenentatges en un marc de treball autnom per descriure, analitzar i interpretar les obres dart en el marc histric, cultural i esttic en qu es trobin. Si b lestudi de levoluci de lart occidental es congura per mitj dels principals estils, caldr fer notar a lalumnat les limitacions temporals i espacials que t el mateix concepte de estil, sovint construt des dunes categories subjectives. Cal evitar la memoritzaci no signicativa del comentari dobres dart sense relaci amb un esquema
previ, de la mateixa manera que cal evitar que el context histric es limiti a ser un afegit introductori sense cap mena de relaci Lalumnat estableix amb les formes, funcions, promotors o imaginaris de les obres relacions entre les obres dart que sestudien. En la mesura que sigui possible, cal establir les relacions pertinents de les obres dart amb la literatura, el dart i els seus condicionants pensament i altres manifestacions artstiques i culturals de histrics, culturals i tcnics. la mateixa poca, fent atenci tamb als aspectes tcnics i materials que sovint condicionen la naturalesa de les obres dart. Finalment, tenint en compte que el discurs histric es vehicula per mitj de la llengua oral i escrita, cal treballar les competncies cognitivolingstiques de descriure, narrar, explicar, justicar, interpretar i argumentar, que aporten solidesa als processos daprenentatge dels coneixements socials en general. s important dotar lalumnat deines per llegir tota mena de fonts que permetin crear coneixement histric. La histria de lart, com la histria, es reescriu contnuament quan els historiadors i les historiadores replantegen els esdeveniments a travs duna lectura renovada de les fonts o b accedint a noves fonts dinformaci ns aleshores desconegudes o ignorades. Aix, lalumnat ha de tenir accs als coneixements consensuats per la comunitat cientca, a la vegada que sha de formar en la crtica de les fonts, tot plantejant-sen la abilitat. Per tot plegat s important que les unitats lectives contemplin sempre un espai dintervenci de lalumnat a partir de diverses activitats sobre les fonts i les obres dart a que es puguin expressar i puguin compartir els seus aprenentatges, i tamb per identicar els components personals, socials i culturals que sovint condicionen lexperincia i el judici esttic. Tamb resulta interessant plantejar, a partir de les fonts o de les obres artstiques, de rutes historicoartstiques o delements patrimonials o musestics, activitats dindagaci que comportin la necessitat darribar a conclusions, individualment o en grup, a partir dhiptesis o dobjectius clarament formulats. Pel que fa a lavaluaci, s del tot recomanable practicar lavaluaci inicial -que pot consistir en un dileg sobre el contingut de la unitat didctica- per tal didenticar les idees prvies sobre les quals lalumnat en construir de noves a partir del discurs del professorat. Conv tamb practicar lavaluaci formativa a de seguir el procs daprenentatge de lalumnat; en aquest cas poden ajudar-hi lanotaci del grau dassoliment dels objectius en les intervencions i exercicis individuals o collectius de lalumnat o b la realitzaci de petites proves de correcci objectiva; nalment, cal procedir amb regularitat a lavaluaci sumativa, seguint dos principis fonamentals. En primer lloc, lactivitat davaluaci ha de ser similar a les activitats proposades per a laprenentatge i, en segon lloc, sha de referir a un o ms objectius didctics prviament coneguts per lalumnat. s important que lalumnat, abans de procedir a laprenentatge duna unitat didctica, conegui els objectius que es proposa assolir el professorat i que aquests professionals marquin clarament el grau de complexitat que es demana i la forma o tipus com cal mostrar aquest coneixement.
OBJECTIUS
La matria dhistria de lart del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. Comprendre i valorar els canvis en la concepci de lart i levoluci de les seves funcions socials al llarg de la histria. Conixer el llenguatge artstic de les diferents arts plstiques i visuals i adquirir una terminologia especca, utilitzar-la amb precisi i rigor i aplicar-la a lesquema dun mtode danlisi i interpretaci de les obres dart.
3.
Entendre les obres dart en la seva globalitat, com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i valorades com a documents testimonials duna poca i una cultura concretes. Conixer algunes de les metodologies i tipologies de fonts per a lestudi de lobra dart i valorar la seva contribuci a lanlisi i interpretaci de les diverses manifestacions artstiques. Identicar, analitzar, caracteritzar i diferenciar algunes de les manifestacions artstiques ms destacades dels principals estils de la histria de lart occidental, situar-les en les coordenades espaciotemporals, descobrir-ne les connexions explicatives amb el context social i histric i sintetitzar-ne les signicacions i els processos diacrnicament observables, tot relacionant-los amb els estils precedents i consegents. Conixer els grans corrents de la creaci artstica contempornia i reexionar sobre el paper de lart i dels i les artistes en el mn actual. Analitzar autors, obres i temes destils rellevants en la producci artstica dins lmbit de la histria de Catalunya, caracteritzant els elements particulars a partir de lobservaci directa i indirecta. Portar a terme activitats de documentaci i dindagaci a partir de diverses fonts en les quals sanalitzin, es contrastin i sinterpretin informacions i valoracions diverses sobre aspectes de la histria de lart. Conixer, gaudir i valorar el patrimoni artstic, contribuint de manera activa a la seva conservaci, com a font de riquesa i llegat que cal transmetre a les generacions futures i rebutjant els comportaments que el deterioren.
4. 5.
6. 7. 8. 9.
10. Adquirir criteris per conformar el gust personal, la capacitat de gaudir de lart i el desenvolupament del sentit crtic, aprenent a expressar sentiments propis davant les creacions artstiques, respectant la diversitat de percepcions davant lobra dart i superant estereotips i prejudicis.

Denici del concepte dart en el marc de la seva evoluci histrica. Identicaci i valoraci del signicat de lobra artstica. Coneixement dalgunes de les metodologies de la histria de lart i identicaci de les principals tipologies de fonts per a lestudi de les manifestacions artstiques. Identicaci de les funcions de lart en les diferents poques en relaci amb artistes, clients i promotors. Identicaci i valoraci del paper de les dones en la creaci artstica. Identicaci i classicaci dels vehicles, les tcniques, les materials i les tipologies artstiques. Denici del concepte destil i aplicaci de la seva perioditzaci histrica en obres artstiques concretes. Denici dels conceptes de patrimoni artstic i rutes historicoartstiques i valoraci de la necessitat de protegir el patrimoni com a herncia cultural dels grups humans i difondrel. s de la cronologia i codis per mesurar el temps historicoartstic. Representaci de lespai geogrc i del temps histric, amb inclusi pertinent de dades, obres, autors, fets historicoartstics i estils. Identicaci de causes i conseqncies dels fenmens artstics en el seu context histric, amb especial referncia als precedents i consegents estilstics i als processos de continutat i canvis, constatant els diferents ritmes evolutius de les societats i la varietat de manifestacions.
Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context, aplicant un esquema metodolgic coherent i exible, utilitzant correctament el vocabulari especc de la disciplina i desenvolupant la capacitat del gaudi esttic.
Lart occidental en el mn antic i medieval

Caracteritzaci de larquitectura a la Grcia i la Roma antigues, analitzant les formes, interpretant les funcions dels espais i valorant les aportacions tcniques de les diferents civilitzacions. Caracteritzaci i comentari metodolgic de les principals obres de la imatge a la Grcia i la Roma antigues. Identicaci i explicaci de les principals continutats i canvis en levoluci estilstica de la imatge grega i romana, en relaci amb els seus precedents i consegents. Identicaci, anlisi, interpretaci i valoraci de larquitectura i la imatge romnica. Localitzaci del .Cam de Sant Jaume. i valoraci de la seva importncia en la difusi de lestil. Caracteritzaci de lart romnic a Catalunya per mitj de lanlisi i comentari metodolgic dobres representatives, incidint en la concepci de lespai religis i en la lectura iconogrca de les imatges. Identicaci, anlisi, interpretaci i valoraci de larquitectura i de lart de la imatge dpoca gtica, en el context duna cultura urbana. Caracteritzaci de lart gtic a Catalunya, identicant les seves particularitats, per mitj de lanlisi i comentari metodolgic dobres representatives dins el context de la Corona catalanoaragonesa. Caracteritzaci de lart hispanomusulm, valoraci de les seves aportacions i inuncies per mitj de lanlisi i comentari metodolgic dobres representatives de lart islmic a la pennsula Ibrica.
Lart occidental en el mn modern

Caracteritzaci dels trets estilstics del Renaixement itali. Descripci i anlisi de la nova concepci de lespai arquitectnic per mitj de lanlisi i el comentari metodolgic dalguns exemples. Anlisi i interpretaci dels temes, formes i funcions principals de lescultura i la pintura renaixentista italiana, identicant-ne les fonts dinspiraci. Anlisi i comentari metodolgic dalguns exemples. Caracteritzaci general del barroc en la seva diversitat de manifestacions, cronolgica i geogrca. Descripci i anlisi de la concepci barroca de lespai arquitectnic i de la seva relaci amb lurbanisme, aix com de les funcions al servei dels poders poltic i eclesistic. Anlisi i comentari metodolgic dalguns exemples. Anlisi i interpretaci dels principals temes, formes, funcions i tendncies de la pintura i lescultura barroques a Itlia i a la pennsula Ibrica. Anlisi i comentari de levoluci estilstica dartistes barrocs representatius de tendncies diverses. Descripci i anlisi de larquitectura del segle XVIII, valorant la seva situaci entre la pervivncia del barroc i el neoclassicisme. Anlisi dels principals temes i funcions de la pintura del segle XVIII, identicant les novetats. Anlisi duna obra escultrica, pictrica o arquitectnica de lpoca moderna a Catalunya, situant-la en el context local i europeu.
Lart contemporani
Denici de lmbit cronolgic i geogrc de lart contemporani. Sntesi evolutiva de les arts plstiques vuitcentistes des del romanticisme ns al simbolisme, matisant les singularitats en els casos espanyol i catal. Anlisi de lobra de Goya i de la seva repercussi. Sistematitzaci de levoluci de larquitectura al llarg del segle XIX, analitzant algunes obres caracterstiques de lhistoricisme, eclecticisme i modernisme, amb especial atenci a la singular eclosi del
modernisme a Catalunya i la seva pervivncia. Valoraci de ls dels nous materials en larquitectura per a noves funcions i caracteritzaci de lurbanisme modern. Sistematitzaci, classicaci, anlisi i valoraci de les primeres avantguardes, valorant la inuncia de les tradicions no occidentals en la seva gestaci. Anlisi de lobra dun artista i duna artista europeus i catalans representatius. Anlisi dobres representatives dels principals corrents arquitectnics del segle XX: racionalisme, organicisme i estil internacional, entre altres, valorant la renovaci del llenguatge arquitectnic que aporten. Sistematitzaci, classicaci, anlisi i valoraci de la plstica a la segona meitat del segle XX, per mitj de lanlisi de la trajectria dalgun o alguna artista dmbit extraeuropeu. Identicaci del rol de lart i de lartista en la segon meitat del segle XX: de lart com a denncia social a lart com a b de consum. Caracteritzaci de la singularitat dalgunes manifestacions contempornies quant a la combinaci de llenguatges expressius, analitzant alguns exemples. Anlisi dalgun sistema visual contemporani: fotograa, cartellisme o cinema, identicant les particularitats del seu llenguatge. Valoraci de limpacte de les noves tecnologies en la creaci artstica i dels nous reptes de la difusi i la conservaci del patrimoni. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Histria. Histria contempornia. Geograa Localitzaci en el temps i en lespai dels processos, estructures i esdeveniments rellevants dpoca contempornia a escala local, europea i mundial. Filosoa i ciutadania. Histria de la losoa Caracteritzaci de la relaci lingstica i simblica dels individus i societats amb el seu entorn i context histric. Valoraci de la incidncia dels corrents loscs en levoluci artstica. Histria de la msica i la dansa. Arts escniques. Literatura catalana. Literatura castellana. Literatura universal Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments esttics i literaris i levoluci artstica. Relacions entre diferents llenguatges expressius. Valoraci de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni artstic i cultural com a herncia dels grups humans. mbit de llenges. Cultura audiovisual s de tcniques i estratgies per organitzar i sistematitzar la informaci. Elaboraci del discurs propi de la histria a partir de les competncies lingstiques orals i escrites (descripci, explicaci, justicaci interpretaci i argumentaci) i de llenguatges icnics i audiovisuals. Disseny. Tcniques dexpressi gracoplstica. Volum. Dibuix artstic. Anlisi musical. Llenguatge i prctica musical Relacions entre diferents llenguatges expressius. Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context. Identicaci i classicaci dels vehicles, tcniques, materials i tipologies artstiques. Valoraci de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni artstic i cultural com a herncia dels grups humans.
Identicaci de les funcions de lart en les diferents poques en relaci amb artistes, clients i promotors i del paper de les dones en la creaci artstica. Grec. Llat Valoraci del llegat patrimonial grec i rom i de la seva inuncia en diferents etapes de la histria de lart.
CRITERIS DAVALUACI
1. Exposar una denici del concepte dart, tot resumint algunes de les seves funcions al llarg de la histria a partir dexemples concrets i analitzant i comparant els canvis produts en la seva concepci en diferents moments histrics i en diferents cultures. Resumir lesquema dun mtode de comentari i lectura duna obra dart que tingui en compte els elements que la componen i la seva relaci amb el context histric i cultural, aplicar-lo a lanlisi i interpretaci de diverses obres arquitectniques i plstiques, emprant els diferents tipus de discurs lingstic i utilitzant la terminologia adequada per identicar els vehicles artstics i les tipologies. Identicar, analitzar i interpretar diverses obres dart representatives duna poca que no sigui la contempornia i tamb levoluci de lobra dun o una artista no contemporanis, tot assenyalant-hi les peculiars relacions entre el rol dels artistes i la societat en els casos estudiats i els canvis respecte dpoques precedents o consegents. Resumir i caracteritzar els components determinants i les lnies bsiques de les formes, temes i funcions dels estils duna de les poques de la histria de lart (llevat de la contempornia), situar-los amb la mxima precisi possible en unes coordenades espaciotemporals, establir-hi les ruptures i continutats pertinents i relacionar-los amb el context histric en qu es desenvolupen. Reconixer i analitzar obres signicatives dartistes rellevants, amb especial atenci a artistes espanyols i catalans, distingint tant els trets diferenciadors del seu estil com els elements que comparteixen amb artistes coetanis, aix com valorant la diversitat de corrents o models esttics que es poden desenvolupar en una mateixa poca. Explicar de manera resumida les continutats i canvis observables dels estils plstics vuitcentistes, aix com el tractament dels temes i les actituds de limaginari collectiu que shi poden observar per mitj de lanlisi i interpretaci dalguns exemples paradigmtics. Identicar, analitzar i interpretar obres signicatives del segle XX que revelin la diversitat de plantejaments i tendncies plstiques i visuals de lart contemporani, valorant les innovacions que aporten i les funcions socials en cada cas i argumentant el paper de lart en el mn actual. Resumir les tendncies arquitectniques dels segles XIX i XX a partir de lanlisi dalgunes edicacions caracterstiques. Identicar, analitzar i interpretar algunes obres arquitectniques contempornies. Observar directament i analitzar monuments artstics i obres dart en museus i exposicions, prvia preparaci amb informaci pertinent, apreciar la qualitat esttica de les obres i expressar, oralment o per escrit, una opini fonamentada. Planicar i realitzar petits treballs dindagaci a partir del patrimoni artstic o de rutes historicoartstiques.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8. 9.
Matries de modalitat. Arts Tcniques dexpressi gracoplstica

La matria de tcniques dexpressi gracoplstica pretn estimular lalumnat en la descoberta del mn grc plstic i visual i amb aquesta nalitat el dota, durant el procs densenyament i aprenentatge, deines, recursos, estratgies i metodologies. Pretn tamb despertar la creativitat, trencar esquemes i estereotips i convidar lalumnat a renovar Es dota lalumnat de lentorn o fer una nova mirada envers lentorn, amb esperit crtic, recursos i estratgies positiu i reexiu, obrint noves possibilitats dinteracci i comunicaci.
per la descoberta i interacci amb lentorn.
Al llarg de la histria, lart -en tots els seus vessants- ha estat sempre present com a mitj per expressar sentiments, emocions, necessitats i preocupacions vinculades a lentorn social i cultural. Les manifestacions artstiques sn una eina i un mitj dintrospecci per a lsser hum que lacompanya en el seu creixement personal, per tant, lalumnat en la seva descoberta pot experimentar canvis personals i establir noves maneres de comunicar-se, dexpressar-se i de relacionar-se. Els continguts de la matria estan pensats amb la nalitat dafavorir i facilitar la creativitat, tot fent noves interpretacions i descobertes, producte de la prpia imaginaci i de la relaci daquesta amb lentorn real, tot incorporant les experincies i els coneixements adquirits en aquest procs. A causa de lamplitud de lespai que sha dexplorar i de labast dels recursos, es tracta de subministrar a lalumnat una selecci de continguts, fets i manifestacions artstiques rellevants dartistes signicatius, alhora que es faciliten les eines, els materials i les tcniques gracoplstiques i visuals adients per analitzar, valorar i realitzar obres. Es tracta, en denitiva, de crear un espai ampli on tinguin cabuda nous processos dideaci i creaci, mitjanant la investigaci i la recerca rigorosa, tot experimentant i descobrint nous camins; en denitiva, crear un espai obert a noves experincies que tingui en compte la diversitat cultural, on lalumnat pugui expressar-se amb llibertat i respecte i pugui comprendre i aplicar la transversalitat de la matria, creant moments de trobada i intercanvi.

La matria de tcniques dexpressi gracoplstica comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb la competncia en el domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments de la producci artstica, la competncia en la sensibilitat esttica, la competncia en la creativitat artstica i la competncia cultural artstica. La competncia en el domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments de la producci artstica est focalitzada en el coneixement teoricoprctic de tcniques plstiques i visuals de producci artstica. Tamb incorpora una srie dactituds indispensables en el procs de treball creatiu: la recerca, lorganitzaci, lanlisi de la informaci, el rigor, la destresa, la perseverana, la disciplina i el sentit crtic. La competncia en la sensibilitat esttica sentn com la facultat de percebre les qualitats plstiques de les formes de lentorn per tal de comunicar-les grcament amb el llenguatge visual i plstic. Aquesta com-
Matries de modalitat. Arts. Tcniques dexpressi gracoplstica 138
petncia permet identicar els valors sensorials, formals i expressius dun conjunt de dades visuals i actua com a estimulant per a lacostament a fenmens esttics que impulsin i desenvolupin sensacions noves. La competncia en la creativitat artstica es manifesta en la recerca per part de lalumnat duna plasmaci original dels Es treballen les tcniques i propis pensaments, emocions i sentiments. A partir del domini procediments de la producci i la maduraci del llenguatge bsic corresponent a tcniques i procediments propis de la matria, es tracta dobrir nous artstica, la sensibilitat camins dintrospecci i dexperimentaci que estimulin la creativitat, que incorporin nous recursos expressius i que esttica i la creativitat. connectin amb altres tipus de llenguatges (sonors, verbals, corporals, visuals, tecnolgics, etc.), ajudant aix a la integraci de les diferents rees de coneixement en el desenvolupament de la personalitat de lalumne/a. Finalment, la competncia cultural artstica sentn com la capacitat de conixer, comprendre, apreciar i saber analitzar des del seu context social i cultural, obres gracoplstiques i visuals a partir dels diferents codis artstics emprats en cada poca. Inclou la reexi crtica envers aquestes obres, com a manifestacions artstiques amb una vlua esttica intrnseca, i dels seus valors tcnics i funcionals, aix com de la seva consideraci com a productes culturals i socials, mantenint una actitud respectuosa envers les diferents manifestacions com a part del patrimoni de la humanitat.

La matria de tcniques dexpressi gracoplstica contribueix en diferent mesura a assolir les competncies generals del batxillerat. Pel que fa a la competncia comunicativa, estableix les bases del llenguatge gracoplstic i visual perqu lalumnat expressi oralment, per escrit i amb ls de les eines gracoplstiques, fets, conceptes, emocions i sentiments de manera creativa i tamb reexioni sobre la dimensi tica daquests processos. La matria tamb contribueix a adquirir la competncia en recerca i competncia digital, ja que la recerca es desenvolupa en la ideaci i lexperimentaci de propostes artstiques, incorporant les noves tecnologies si escau. Tamb collabora a la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, ja que, a partir de lobservaci i comprensi de lentorn que ens envolta, tant a nivell fsic com de les relacions socials, podrem obrir-nos a la descoberta i implicaci en les manifestacions culturals i artstiques ms properes, respectant la diversitat cultural i de gnere i el patrimoni artstic. Les arts plstiques es mouen en un marc natural i cultural com de referncia a labast de lalumnat. Els elements de qu parteixen els alumnes per elaborar propostes creatives sn de lentorn proper i el fet dobservar, modicar, reinterpretar i relacionar-los per trobar noves possibilitats, li fa comprendre crticament la realitat social, geogrca i cultural que lenvolta. Finalment, la matria tamb collabora a ladquisici de les competncies personals i interpersonals: en establir un dileg sobre diferents propostes artstiques es contribueix a la formaci de lalumnat com a persones i ciutadans i dna pautes per a la seva orientaci vocacional.

Els continguts de tcniques dexpressi gracoplstica sestructuren en quatre blocs: Anlisi i evoluci del llenguatge visual i plstic com a canal de comunicaci; Tcniques i procediments gracoplstics; Interrelacions entre els diferents llenguatges; i El procs en la creaci artstica.
El primer bloc destaca la dimensi comunicativa que t i ha tingut el llenguatge visual i plstic. El segon bloc basa els continguts en laprenentatge teric i prctic de les diferents tcniques i procediments gracoplstics. El tercer bloc posa mfasi en les relacions que, sobretot en poca contempornia, sestableixen entre els diferents llenguatges i la necessitat dun aprenentatge pluridisciplinari i, nalment, el quart bloc incideix en la creaci plstica com a procs. Aquests blocs estan congurats perqu es treballin i desenvolupin de manera transversal. Hi ha apartats que sn essencials per entendre continguts posteriors, per cal tamb aprotar aquells moments espontanis que es deriven desdeveniments quotidians i relacionats amb experincies personals de lalumnat, i fets o manifestacions culturals temporals, que poden esdevenir una ocasi ideal i propcia per desenvolupar alguns dels continguts proposats.

Es podrien establir lligams entre les tcniques gracoplstiques i gaireb totes les matries de la modalitat darts (arts plstiques, imatge i disseny), si b les connexions ms estretes tenen lloc amb el dibuix artstic, el volum i el disseny, pel que fa als processos creatius i tcnics, a lesbs com a mitj dideaci, a la representaci de les tres dimensions sobre el pla i a la producci de cossos volumtrics. La matria tamb connecta amb la histria de lart en relaci amb els referents dobres artstiques ubicades en el seu context que proposa, sense que en cap cas es tracti de fer un recorregut histric de la producci plstica i visual. Tots els llenguatges comparteixen uns processos comunicatius comuns i tots ells poden ser font dinspiraci o formar part de manera activa de la producci plstica. En aquest sentit, les tcniques gracoplstiques connecten tamb amb la matria de cultura audiovisual, pel fet que es tracta de llenguatges de comunicaci no verbal, per tamb amb els processos de creaci, el coneixement de lestructura i conguraci del cos hum i lexpressi i comunicaci en lespai. Aquestes relacions sn extensives a altres matries de la modalitat darts (arts escniques, msica i dansa), ja que en moltes de les noves tendncies de lart contemporani (body art art corporal, performance, videoart, etc.) les fronteres entre matries com tcniques dexpressi gracoplstica, volum, disseny, dibuix artstic, cultura audiovisual o arts escniques, sn gaireb inexistents. Tamb es poden establir contactes amb matries daltres modalitats, com la tecnologia industrial, en el cas de la modalitat de cincies i tecnologia. Pel que fa a les matries comunes, la matria es relaciona amb les llenges, ats que comparteixen uns jocs comunicatius comuns, els quals poden ser font dinspiraci o formar part de manera activa de la producci plstica.

En el desenvolupament del currculum shauria de fomentar el vessant prctic, amb materials i tcniques variades, i lexperimentaci de diversos llenguatges artstics. Caldria estimular els processos de creaci i la metodologia del treball per projectes per tal de potenciar la recerca a partir de vies diversicades dexpressi, proposant activitats interdisciplinries on es posi mfasi en el fet comunicatiu per mitj daltres llenguatges (verbal, musical, teatral, dansa, etc.). El contacte amb professionals i artistes, la participaci en projectes artstics propers, les visites culturals on es pugui observar i gaudir directament de les obres plstiques i visuals, sn necessaris per enriquir la formaci de lalumnat.
Aix, s necessari sempre un espai especc per als continguts terics on sutilitzi un catleg extens i signicatiu dobres de referncia. Ladquisici del vocabulari especc i del desenvolupament de les capacitats dexpressi verbal es podria fer a partir de lanlisi daquestes obres o de les que es generin a laula, fomentant una actitud de respecte vers les creacions daltri. Com ja sha dit, cal atorgar la mateixa importncia a lavaluaci dels processos particulars que segueix cada alumna/e en la realitzaci de les propostes que als resultats obtinguts. La valoraci de manera conjunta de processos i resultats contribueix a la formaci integral de lalumnat.
OBJECTIUS
La matria de tcniques dexpressi gracoplstica del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. Conixer i valorar els recursos expressius i comunicatius que proporcionen les diferents tcniques dexpressi gracoplstica i visuals, aplicades en suports bi i tridimensionals. Escollir i utilitzar de manera adequada els materials i les tcniques adients en el procs de realitzaci duna obra, aprofundint en els valors formals, expressius i comunicatius que es vol aconseguir. Planicar i seguir, duna manera activa i responsable, processos de treball dacord amb una intenci o proposta prexada, tot desenvolupant de manera coherent les fases del procs: recollida dinformaci, maduraci de la idea, esborranys, proves tcniques i de materials, realitzaci de lobra denitiva i, si escau, valoraci de resultats i processos. Experimentar en la integraci de tcniques diverses, tant convencionals com tecnolgiques, en el projecte artstic, investigant nous formats i suports en la realitzaci de lobra, prenent conscincia dels nous valors esttics que es generen. Desenvolupar la capacitat creativa i comunicativa mitjanant lexploraci en els diferents llenguatges artstics (plstics, visuals, sonors, tctils, gestuals, etc.), evidenciant les interrelacions que es generen i les que hi ha hagut al llarg de la histria. Harmonitzar les experincies cognoscitives i sensorials de les diferents matries ans que conformen la capacitat per emetre valoracions constructives i potenciar la capacitat dautocrtica per desenvolupar el sentit esttic. Mostrar respecte i inters envers les persones, les obres i lentorn i context on es generen, amb predisposici a lintercanvi dopinions, experincies, i collaboracions davant de manifestacions artstiques i culturals diverses. Conixer levoluci de les diferents tcniques al llarg de la histria, analitzant el context sociocultural en qu es van generar i utilitzar, valorant-ne lherncia actual i les noves aportacions. Analitzar formalment i plsticament diferents obres artstiques, tenint en compte les tcniques, els suports, els materials i el context en qu shan realitzat, emprant amb propietat la terminologia prpia de la matria.
4.
5.
6.
7.
8. 9.
10. Comportar-se a laula taller de manera responsable, tenint cura destris, material i installacions. Collaborar de manera activa, oberta i responsable en els treballs en grup i analitzar de manera constructiva els resultats daquells treballs o dels treballs daltri.
CONTINGUTS
Anlisi i evoluci del llenguatge visual i plstic com a canal de comunicaci
Identicaci i caracteritzaci dels elements bsics del llenguatge visual i plstic: punt, lnia, pla, taca, forma, color, textura visual i tctil, equilibri, moviment, pes visual, direccions, ritme, proporcions, simetria. Descripci i explicaci de levoluci histrica dels components tcnics i metodolgics de les obres visuals i plstiques: de la tradici a les noves tecnologies de captaci, manipulaci i generaci dimatges. Identicaci dels materials, tipus de suport i de la tcnica emprada en diferents obres visuals i plstiques, histriques i presents. Reexi sobre els referents del context que condicionen el procs i el resultat nal de la producci. Valoraci del llenguatge visual i plstic com a generador democions i del seu s teraputic.
Tcniques i procediments gracoplstics

Identicaci i caracteritzaci de les tcniques i els procediments de producci de lobra nica. Identicaci i caracteritzaci de tcniques generadores dimatges seriades o reproductives. Reconeixement de materials (pigments, aglutinants i dissolvents), eines, suports i formats no convencionals en diferents manifestacions artstiques contempornies. Establiment de relacions amb llenguatges plstics associats (illustraci, cmic, grat, fotograa, videoart, escenograa, entre altres).
Interrelacions entre els diferents llenguatges

Reconeixement de moviments i artistes on conueixen i sexperimenten diferents tipus de llenguatges artstics. Establiment de relacions entre plstica, imatge, msica, expressi corporal i verbal. Valoraci de lexperimentaci i creaci a partir de la simbiosi i interrelaci entre els diferents llenguatges. Experimentaci de sistemes discursius en lactuaci plstica bidimensional i tridimensional dacord amb nalitats comunicatives diverses. s de tcniques de relaci, associaci, comparaci, analogia, metfora, amb diferents materials, llenguatges i referents, en la creaci artstica.
El procs en la creaci plstica

Valoraci de lorganitzaci i el seguiment duna metodologia de treball en la creaci plstica. Anlisi dels processos i recursos necessaris per a la realitzaci dels projectes. Valoraci del paper de latzar i el joc en el procs de creaci. Aplicaci del sistema projectual genric per trobar respostes renovadores i creatives als problemes plantejats. Valoraci de la noci de procs com a obra per si mateix. Aplicaci dels principis compositius, estructurals i expressius bsics en la resoluci i presentaci de projectes, utilitzant els elements bsics del llenguatge visual i els mitjans gracoplstics adequats a la projectaci i els seus codis tcnics, aplicant quan escaigui les tcniques informtiques i multimdia. Experimentaci a partir de lactuaci directa sobre la matria i en lespai. Constataci i reexi sobre els problemes de sostenibilitat en lmbit de la realitzaci dobres artstiques. Valoraci de la reutilitzaci de materials i reciclatge en la creaci artstica.
Responsabilitat en relaci amb les intervencions sobre entorn, cossos i objectes, cura dels espais i eines i observaci de les normes bsiques de seguretat. Predisposici per al treball en equip, mostrant iniciativa personal i respecte per les produccions daltri. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Dibuix artstic Elements del llenguatge plstic i tcniques gracoplstiques. Lesbs com a mitj dideaci. Dibuix tcnic Sistemes de representaci de les tres dimensions. Cultura audiovisual Videoart. La fotograa com a eina de treball i com a testimoni del fet artstic. Disseny La bidimensi (objecte). La tridimensi (espai habitable, urbanisme, paisatgisme). Volum Elements del llenguatge plstic. Tcniques i processos creatius. Tcniques daplicaci del color. Histria de lart Caracteritzaci dels components funcionals, expressius i comunicatius de la imatge, lobjecte i lespai. Respecte i valoraci del patrimoni artstic. Anatomia aplicada Coneixement de lestructura i conguraci del cos hum. Arts escniques Elements del llenguatge plstic i la seva interrelaci. Expressi i comunicaci a lespai. Relacions i vinculacions socioculturals entre les diferents arts al llarg de la histria. Tecnologia industrial Tcniques de producci dobjectes tridimensionals.
CRITERIS DAVALUACI
1. Conixer i aplicar els elements del llenguatge plstic i visual inherents a tota representaci, valorant les relacions que sestableixen entre la forma i la comunicaci. Emprar amb propietat la terminologia prpia de la matria. Conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions culturals en el seu context, aix com la producci, tant individual com collectiva, de projectes artstics. Buscar informaci de manera creativa i transformar-la en coneixement propi, relacionant-la i integrant-la amb els coneixements previs i la prpia experincia personal.
2. 3.
4.
Saber usar les eines, tcniques i recursos ms adients per expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees a travs del llenguatge visual i plstic i dacord amb una intencionalitat comunicativa. Elaborar projectes de creaci visual i plstica que combinin de manera unicada i coherent la forma, la tcnica i la signicaci. Representar i dissenyar de manera esquemtica i sinttica propostes grques i visuals amb la nalitat devidenciar-ne lestructura formal bsica. Utilitzar de manera creativa tcniques, materials bsics, acabats i tractaments cromtics en lelaboraci de composicions, establint una relaci unicadora entre ells, en coherncia amb unes intencions plstiques i comunicatives personals. Generar respostes mltiples, creatives i originals davant un problema de carcter bidimensional o tridimensional, aprotant diferents estmuls verbals, visuals, sonors o tctils i el propi bagatge personal. Desenvolupar un procs coherent davant duna proposta artstica, mostrant iniciativa i capacitat per aportar idees personals en el treball en grup, capacitat per planicar les tasques i una actitud oberta a lexperimentaci i sensible a la intervenci de latzar, tot respectant les idees dels altres, aix com els espais i materials de laula taller.
5. 6. 7.
8.
9.
10. Fer servir amb creativitat les noves tecnologies com a eines integradores dels diferents llenguatges artstics, tant pel que fa al procs com en els resultats nals.
Matries de modalitat. Arts Volum

La matria de volum pretn introduir lalumnat en la reexi i producci de la realitat tridimensional. Per atendre aquest objectiu, cal partir de lestudi i de la intervenci directa en aquesta realitat tridimensional, entesa com lentorn. Aquest acostament a lespai circumdant es proposa fer des de la percepci visual, tctil i motriu, i mitjanant la reexi de tots els aspectes que amplin els coneixements que lalumnat ja t interioritzats sobre el seu entorn, de manera espontnia o a partir de les valoracions i actuacions promogudes per altres matries curriculars. Per tant, s convenient mantenir les relacions amb altres rees del coneixement per fer que aquesta reexi sigui globalitzada. La matria sorienta cap al coneixement dels processos de la creaci artstica tridimensional i cap a lexperimentaci de les Sorienta cap a la creaci metodologies productives del fet volumtric, entenent aquest fet artstica tridimensional com la realitzaci objectual, lactuaci en lespai i tamb com a procs. Tanmateix, i en consonncia amb la singularitat de tota i lexperimentaci activitat artstica, t un paper primordial en la formaci harmnica, productiva. en potenciar la producci mental del tipus divergent, mitjanant la qual un individu s capa de produir solucions diferents, noves i originals. Aquesta capacitat per promoure respostes mltiples davant un mateix estmul i fomentar actituds actives i receptives davant la societat i la naturalesa impulsa el desenvolupament de la creaci i de la sensibilitat. Lestudi daquesta disciplina estimula i complementa la formaci de la personalitat en els seus diferents nivells i ajuda perqu els mecanismes de percepci sexercitin i es desenvolupi el pensament visual. Amb aix, lalumnat enriqueix el seu llenguatge icnic de carcter volumtric, pren conscincia del procs perceptiu i est capacitat per mantenir una comunicaci dinmica amb el medi sociocultural. Com a conseqncia, es fomenta lactitud esttica cap a lentorn. La creaci dimatges tridimensionals estimula lesperit analtic i la visi sinttica, en connectar el mn de les idees amb el de les formes a travs del coneixement i ls dels materials, procediments i tcniques. Per poder treballar la tridimensi cal que lalumnat conegui els elements bsics del llenguatge plstic especc, que adquireixi mtodes danlisi i sntesi, i que valori la importncia dels mitjans tecnolgics i sistemes de transformaci dels materials com uns dels factors determinants de lexpressivitat de lobra resultant. Cal ancorar, per, el coneixement i la valoraci daquests mitjans i sistemes, en el propi bagatge experimental i en les diferents solucions que han aportat les manifestacions plstiques tridimensionals al llarg de la histria, entre les quals podem destacar lescultura, i moltes altres lligades a altres disciplines plstiques relacionades amb les arts escniques, la comunicaci audiovisual, la moda, el tractament de lespai, les arts efmeres, entre altres. En sntesi, aquesta matria es proposa aconseguir nivells daprenentatges que permetin a lalumnat desenvolupar les seves capacitats perceptives envers la forma volumtrica, operar i intervenir en la realitat tridimensional, i adquirir una concepci de lactivitat artstica com a mitj que estableix un dileg enriquidor amb lentorn fsic, professional i cultural i que permet alhora expressar pensaments propis.
Matries de modalitat. Arts. Volum 145

La matria de volum comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb la competncia en el domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments de la producci artstica, la competncia en la sensibilitat esttica, la competncia en la creativitat artstica i la competncia cultural artstica. La competncia en el domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments de la producci artstica est focalitzada en el coneixement teoricoprctic de tcniques volumtriques de producci artstica. Tamb incorpora un seguit dactituds indispensables en el procs de treball creatiu: la recerca, lorganitzaci, lanlisi de la informaci, el rigor, la destresa, la perseverana, la disciplina i el sentit crtic. La competncia en la sensibilitat esttica sentn, duna banda, Es treballen les tcniques com la facultat de percebre les qualitats plstiques de les formes de lentorn per tal dexpressar-les i comunicar-les amb tcniques i procediments artstics, volumtriques; i, de laltra, la capacitat de reconixer la potica que inspiren les obres artstiques de diferents moviments, estils i la sensibilitat esttica i poques. Aquesta competncia permet identicar els valors senla creativitat artstica. sorials, formals i expressius dun conjunt de dades visuals i actua com a estimulant per al desenvolupament de sensacions noves. Bona part del valor formatiu daquesta competncia resideix en lactitud desinteressada i receptiva que ha de mantenir lalumne/a per acostar-se a fenmens esttics que impulsin i perlin la seva sensibilitat. La competncia en la creativitat artstica es manifesta en la recerca per part de lalumnat duna plasmaci original dels propis pensaments, emocions i sentiments. A partir del domini i la maduraci del llenguatge bsic corresponent a tcniques i procediments propis de la matria, es tracta dobrir nous camins dintrospecci i dexperimentaci que estimulin la creativitat, que incorporin nous recursos expressius i que connectin amb altres tipus de llenguatges (sonors, verbals, corporals, visuals, tecnolgics, etc.), ajudant aix a la integraci de les diferents rees de coneixement en el desenvolupament de la personalitat de lalumne/a. Finalment, sentn com a competncia cultural artstica la capacitat de conixer, comprendre, apreciar i saber analitzar des del seu context social i cultural, obres tridimensionals i visuals a partir del diferents codis artstics emprats en cada poca, identicant els materials, tipus de suport i tcniques emprades. Inclou la reexi crtica envers aquestes obres, com a manifestacions artstiques amb una vlua esttica intrnseca, i els seus valors tcnics i funcionals, aix com de la seva consideraci com a productes culturals i socials, mantenint una actitud respectuosa envers les diferents manifestacions com a part del patrimoni de la humanitat.

La matria de volum contribueix a la competncia comunicativa en establir les bases del llenguatge tridimensional perqu lalumne/a expressi oralment, per escrit i amb ls del llenguatge volumtric fets, conceptes, emocions, sentiments de forma creativa i tamb reexioni sobre la dimensi tica daquests processos. El volum tamb contribueix a adquirir la competncia en recerca i competncia digital, ja que la recerca es desenvolupa a la part experimental de la matria i en la ideaci de propostes artstiques, incorporant les noves tecnologies quan escaigui. Tamb collabora a la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, ja que, a partir de lobservaci i comprensi de lentorn que ens envolta, tant a escala fsica
com de les relacions socials, podrem obrir-nos a la descoberta i implicaci en les manifestacions culturals i artstiques ms properes, respectant la diversitat cultural i de gnere i el patrimoni artstic. Les arts plstiques es mouen en un marc natural i cultural com de referncia a labast de lalumnat. Els elements de qu parteixen els alumnes per elaborar propostes creatives sn de lentorn proper i el fet dobservar, modicar, reinterpretar i relacionar-los per trobar noves possibilitats, els fan comprendre crticament la realitat social, geogrca i cultural que els envolta. Finalment, el volum tamb collabora a ladquisici de les competncies personals i interpersonals: en establir un dileg sobre diferents propostes artstiques es contribueix a la formaci de lalumnat com a persones i ciutadans i dna pautes per a la seva orientaci vocacional.

Els continguts de la matria sestructuren en quatre mbits: anlisi del llenguatge tridimensional com a canal de comunicaci; materials, tcniques i processos bsics de conguraci tridimensional; observaci i recerca; i el procs en la creaci plstica tridimensional. Aquests continguts contemplen lobservaci de lentorn i de la relaci cultura-natura per tal de fomentar el sentit crtic, la iniciativa personal i la gesti de la informaci. Lestudi del llenguatge plstic tridimensional ser bsic per establir els codis necessaris per analitzar i elaborar obres volumtriques. Aquesta matria posa mfasi en el procs de creaci plstica per mitj de lexperimentaci en les diferents fases projectuals. Conixer els diferents materials i les tcniques bsics de la conguraci tridimensional ajudar lalumnat a entendre i projectar les diverses propostes plstiques.

Es podrien establir lligams entre el volum i gaireb totes les matries de la modalitat darts (arts plstiques, imatge i disseny), si b les connexions ms estretes tenen lloc amb el dibuix artstic, les tcniques dexpressi gracoplstiques i el disseny, pel que fa als processos creatius i tcnics, lesbs com a mitj dideaci, la representaci de les tres dimensions sobre el pla i la producci de cossos volumtrics. La matria de volum tamb connecta amb la histria de lart en relaci amb els referents dobres artstiques ubicades en el seu context que proposa, sense que en cap cas es tracti de fer un recorregut histric de la producci escultrica.
Tots els llenguatges comparteixen uns processos comunicatius comuns i tots poden ser font dinspiraci o formar part de manera activa de la producci plstica. En aquest sentit, el volum connecta tamb amb la matria de cultura audiovisual, pel fet que es tracta de llenguatges de comunicaci no verbal, per tamb en els processos de creaci, el coneixement de lestructura i la conguraci del cos hum i lexpressi i la comunicaci en lespai.
Comparteix processos comunicatius, creatius i tcnics amb altres matries de la modalitat artstica.
Aquestes relacions sn extensives a altres matries de la modalitat darts (arts escniques, msica i dansa), ja que en moltes de les noves tendncies de lart contemporani (body art -art corporal-, performance, videoart, etc.) les fronteres entre matries com volum, disseny, dibuix artstic, tcniques dexpressi gracoplstiques, cultura audiovisual o arts escniques, sn gaireb inexistents. Tamb poden establir-se contactes amb matries daltres modalitats, com la tecnologia industrial, en el cas de la modalitat de cincies i tecnologia.

En el desenvolupament del currculum shauria de fomentar el vessant prctic, amb materials i tcniques variades, i lexperimentaci de diversos llenguatges artstics. Caldria estimular els processos de creaci i la metodologia del treball per projectes per tal de potenciar la recerca a partir de vies diversicades dexpressi, proposant activitats interdisciplinries on es posi mfasi en el fet comunicatiu per mitj daltres llenguatges (verbal, musical, teatral, dansa, etc.). El contacte amb professionals i artistes, la participaci en projectes artstics propers, les visites culturals on es pugui observar i gaudir directament de les obres plstiques tridimensionals, sn necessaris per enriquir la formaci de lalumnat. Aix, s necessari sempre un espai especc per als continguts terics on sutilitzi un catleg extens i signicatiu dobres dart de referncia. Ladquisici del vocabulari especc i del desenvolupament de les capacitats dexpressi verbal es podria fer a partir de lanlisi daquestes obres o de les que es generin a laula, fomentant una actitud de respecte vers les creacions daltri. Com ja sha dit, cal atorgar la mateixa importncia a lavaluaci dels processos particulars que segueix cada alumna/e en la realitzaci de les propostes que als resultats obtinguts. La valoraci de manera conjunta de processos i resultats contribueix a la formaci integral de lalumnat.
OBJECTIUS
La matria de volum del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Mostrar sensibilitat per lentorn natural i cultural, tractant-lo com a contenidor despais i cossos, i entenent-lo com a promotor dintervencions tridimensionals. Mantenir una postura activa dexploraci de lentorn. Aprendre a veure i sentir, aprofundint en les estructures de lobjecte i de lespai en la seva lgica interna. Emprar de manera eca els mecanismes de percepci en relaci amb les manifestacions tridimensionals, respecte al medi ambient i els objectes quotidians, i identicar les seves qualitats visuals, estructurals, matriques i descala. Conixer i comprendre el llenguatge tridimensional, assimilant els procediments artstics bsics aplicats a la creaci dobres dart i objectes volumtrics. Experimentar alternatives de conguraci tridimensional, dordenaci de formes i interrelaci buit-ple, de materialitzaci, i descobrir-ne les possibilitats expressives i comunicatives Realitzar composicions volumtriques en baixa tecnologia utilitzant mitjans dexpressi del llenguatge tridimensional. Conixer i fer servir els materials, les tcniques (incloses les TIC) i els recursos plstics ms comuns, amb la nalitat de descobrir les seves possibilitats expressives, tcniques i comunicatives. Planicar i seguir, duna manera activa i responsable, processos de treball dacord amb una intenci o proposta prexada, tot desenvolupant conscientment les fases necessries: recollida dinformaci, maduraci de la idea, esborranys, proves tcniques i de materials, prototips, realitzaci de lobra denitiva, si escau, i valoraci de resultats i processos. Expressar idees mitjanant la narraci plstica tridimensional, amb materials objectes i referents diversos. Practicar diferents metodologies dactuaci creativa en la forma tridimensional i en lespai.
2.
3.
4.
5.
6.
Seleccionar dentre les diferents metodologies processals, tcniques, materials i tractaments, les ms adients per a lelaboraci de propostes personals. 7. Analitzar les manifestacions plstiques tridimensionals i reconixer els valors que aporten, especialment les obres del patrimoni artstic proper, i la seva incidncia social: informativa, comunicativa i cultural. Desenvolupar una actitud reexiva i creativa sobre les aportacions contempornies en la concepci de la forma tridimensional i de lespai. Harmonitzar les experincies cognoscitives i sensorials de les diferents matries ans que conformen la capacitat per emetre valoracions constructives i potenciar la capacitat dautocrtica per desenvolupar el sentit esttic. Emprar amb propietat la terminologia prpia de la matria, pel que fa a materials, eines i tcniques per entendre i actuar amb la forma tridimensional i lespai.
8.
9.
10. Comportar-se en laula taller de manera responsable, tenint cura destris, materials i installacions. Collaborar de manera activa, oberta i responsable en els treballs en grup i analitzar de manera constructiva els resultats daquells treballs o dels treballs daltri.
CONTINGUTS
Anlisi del llenguatge tridimensional com a canal de comunicaci
Anlisi dels elements bsics del llenguatge tridimensional: cossos i espais, buits i plens. Identicaci del buit com a element formal en la denici dobjectes volumtrics. Identicaci delements i formes geomtriques: biomrques, naturals i articials. Aplicaci de les coordenades espacials i de lescala. Identicaci dels nexes i de la sintaxi dels elements: les estructures bi i tridimensionals; les forces internes; i els patrons i pautes de conguraci. Reconeixement dels elements de la composici tridimensional: modulacions; forma aparent i forma estructural. Identicaci dels elements bsics del llenguatge visual: punt, lnia, pla, volum, textures, formes i color. Reconeixement dels elements visuals, estructurals, materials i dinmics que conguren lobjecte o cos volumtric: moviment, ritme, tensi, proporci, orientaci, llum i espai.
Materials, tcniques i processos bsics de conguraci tridimensional

Anlisi dels materials i comprensi de les seves possibilitats i limitacions tcniques i expressives. Experimentaci del llenguatge plstic tridimensional amb materials diversos i de les metodologies de creaci en lespai. Aplicaci de tcniques additives (modelatge); subtractives (talla); constructives (conguracions espacials i tectniques); de reproducci (emmotllat i buidatge); de pressi sobre materials rgids i materials tous; aplicaci de mtodes de repetici per modulaci, seqenciaci o seriaci; i de relaci i ordenaci per atzar. Aplicaci de sistemes constructius de la forma tridimensional: desconstrucci i construcci amb formes geomtriques lineals, laminars i volumtriques.
Experimentaci de sistemes reproductius de formes tridimensionals. s de tcniques de transcripci per cpia, interpretaci o allusi, sobre materials adients. Experimentaci i s de tcniques que impliquin tecnologies digitals de projectaci, producci, tractament i reproducci dimatges, prenent conscincia dels processos, de les qualitats especques dels resultats i dels nous valors esttics que promouen. Experimentaci amb tcniques, canals i mitjans expressius no convencionals aplicats en les diferents manifestacions artstiques (collage, decollage, assemblatge, ready-made, installacions, intervencions, land art -art natura-, body art -art corporal-, performances, entre altres). Constataci i reexi sobre els problemes de sostenibilitat en lmbit de la realitzaci dobres artstiques. Valoraci de la reutilitzaci de materials i reciclatge en la creaci artstica.
Observaci i recerca
Exploraci sensorial de lentorn natural i cultural proper i de la seva relaci amb lsser hum, per tal dobservar i analitzar les formes tridimensionals i els espais. Observaci i anlisi visual, tctil i motriu dobres artstiques tridimensionals. Establiment de les relacions entre factors formals, funcionals i esttics de les obres volumtriques. Reexi sobre els referents del context que condicionen el procs i el resultat nal de la producci tridimensional. Descripci i classicaci dobres volumtriques, reconeixent les variants estilstiques, tipolgiques i funcionals, emprant la terminologia adient. Identicaci de la temtica i interpretaci de la funci simblica i comunicativa de les obres escultriques. Establiment de relacions amb altres disciplines artstiques. Valoraci de lexperimentaci i creaci a partir de la simbiosi i interrelaci entre els diferents llenguatges. Gesti i tractament dinformaci procedent de fonts diverses i en diferents formats (convencionals i TIC) per a lestudi de les manifestacions plstiques tridimensionals.
El procs en la creaci plstica tridimensional

Valoraci de lorganitzaci i el seguiment duna metodologia de treball en la creaci plstica tridimensional. Anlisi dels processos i recursos necessaris per a la realitzaci dels projectes. Aplicaci del sistema projectual genric per trobar respostes renovadores i creatives als problemes plantejats. Valoraci de la noci de procs com a obra per si mateix. Aplicaci dels principis compositius, estructurals i expressius bsics en la resoluci i presentaci de projectes, utilitzant els elements bsics del llenguatge visual i els mitjans gracoplstics adequats a la projectaci i els seus codis tcnics, aplicant quan escaigui les tcniques informtiques i multimdia. Aplicaci prctica dels elements estructurals i compositius del llenguatge visual: la repetici, lordenaci i composici modular, la simetria, el dinamisme i la desconstrucci. Valoraci del paper de latzar i el joc en el procs de creaci. Experimentaci de sistemes discursius en lactuaci plstica tridimensional dacord amb nalitats comunicatives diverses. Utilitzaci de tcniques de relaci, associaci, comparaci, analogia, metfora, amb diferents materials i referents, en la creaci artstica.
Experimentaci a partir de lactuaci directa sobre la matria i en lespai: deformaci, superposici, talls, abatiments, canvis de direcci. Responsabilitat en relaci amb les intervencions sobre lentorn, cossos i objectes, cura dels espais i eines i observaci de les normes bsiques de seguretat. Predisposici per al treball en equip, mostrant iniciativa personal i respecte per les produccions daltri. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Dibuix artstic Elements del llenguatge plstic. Lesbs com a mitj dideaci. Dibuix tcnic Sistemes de representaci de les tres dimensions. Cultura audiovisual Videoart. La fotograa com a eina de treball i com a testimoni del fet artstic. Disseny La bidimensi (objecte). La tridimensi (espai habitable, urbanisme, paisatgisme). Tcniques dexpressi gracoplstiques Elements del llenguatge plstic. Tcniques i processos creatius. Tcniques daplicaci del color. Histria de lart Caracteritzaci dels components funcionals, expressius i comunicatius de la imatge, lobjecte i lespai. Respecte i valoraci del patrimoni artstic. Anatomia aplicada Coneixement de lestructura i conguraci del cos hum. Arts escniques Elements del llenguatge plstic i la seva interrelaci. Expressi i comunicaci de lespai. Tecnologia industrial Tcniques de producci dobjectes tridimensionals.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Conixer i aplicar els elements del llenguatge plstic tridimensional inherent a tota representaci, valorant les relacions que sestableixen entre la forma i la comunicaci. Conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions i produccions artstiques i culturals en el seu context, aix com la producci, tant individual com collectiva, de projectes tridimensionals generats a laula.
3. 4.
Buscar informaci de manera creativa i transformar-la en coneixement propi, relacionant-la i integrant-la amb els coneixements previs i la prpia experincia personal. Saber usar les eines, tcniques i recursos ms adients per expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees a travs del llenguatge plstic tridimensional i dacord amb una intencionalitat comunicativa. Elaborar projectes tridimensionals que combinin de manera unicada i coherent la forma, la matria i el signicat. Representar, dissenyar i construir de manera esquemtica i sinttica objectes tridimensionals amb la nalitat devidenciar-ne lestructura formal bsica, prescindint dels aspectes superus o accidentals. Utilitzar de manera creativa tcniques, materials bsics, acabats i tractaments cromtics en lelaboraci de composicions tridimensionals, establint una relaci entre ells, en coherncia amb unes intencions plstiques i comunicatives personals. Generar respostes mltiples, creatives i originals davant un problema de carcter tridimensional, aprotant diferents estmuls verbals, visuals, sonors o tctils i el propi bagatge personal. Desenvolupar un procs coherent davant duna proposta artstica, mostrant iniciativa i capacitat per aportar idees personals en el treball en grup, respectant les idees dels altres, aix com els espais i materials de laula taller.
5. 6.
7.
8. 9.
10. Utilitzar amb creativitat les noves tecnologies com a eines integradores dels diferents llenguatges artstics, tant pel que fa al procs com en els resultats nals.
Matries de modalitat. Arts Anlisi musical

Lanlisi musical s una matria que es desenvolupa en els dos cursos de batxillerat i t com a nalitat familiaritzar lalumnat amb les caracterstiques del llenguatge musical a travs de lobservaci i lexamen detallat de lobra musical i dels contextos en qu es crea i sinterpreta, amb lobjectiu de comprendre els elements interns i externs que hi intervenen i que conguren la msica com a discurs sonor amb propietats expressives, comunicatives i creatives. Aquesta matria parteix dels aprenentatges musicals desenvolupats a letapa de leducaci secundria obligatria. El doble plantejament analtic i sinttic dels aprenentatges permet aprofundir en el coneixement del fet musical, la seva gestaci i els seus resultats. Tamb pretn afavorir que lalumnat comprengui els elements subjectius i psicolgics de lexperincia perceptiva musical a travs de lautoobservaci, la reexi i la generalitzaci dels processos.
Lacostament analtic ha de facilitar la reformulaci de la qesti inicial sobre lobjecte danlisi, en una direcci que permeti a lalumnat plantejar-se uns termes progressivament ms elaborats i abstractes per mitj del vocabulari adient i enquadrar les obres analitzades en el seu temps i valorar-ne les qualitats. Un altre aspecte important de lanlisi musical s valorar ls que els creadors han fet de les diferents estructures al llarg de la histria, conixer a grans trets levoluci daquestes formes i els usos i funcions comunicatius atorgats a la msica en els diversos contextos culturals i socials.
Es desenvolupen les capacitats danlisi, escolta activa i valoraci del fet musical, i sensibilitzaci musical.
Lanlisi musical ha dafavorir un acostament a la msica ms vivencial, on el gaudi hi sigui present, per que desenvolupi alhora les capacitats dapreciaci, descolta i formulaci de judicis argumentats, que incentivi la mobilitzaci dactituds propositives i creatives, i promogui la sensibilitzaci envers els valors socials de lart.

La competncia especca corresponent a lanlisi musical s la competncia artstica i cultural, que es pot subdividir en quatre mbits. En primer lloc, el desenvolupament de lescolta analtica habilita la competncia auditiva musical, transversal al tractament dels continguts de la matria, pel que fa a la capacitat de relacionar les parts amb el tot i al grau dinters i atenci que determina la qualitat de lexperincia musical. En segon lloc, lacostament analtic a lobra musical, de cadascun dels elements que conueixen en el fet musical i la visi global del producte, permet situar la comprensi de lobra en un nivell de complexitat capa de desenvolupar la competncia en la categoritzaci dels fenmens musicals, ja siguin sonors o audiovisuals, aix com els que se simbolitzen a partir de representacions grques. En tercer lloc, la competncia en lelaboraci de judicis i criteris en relaci amb les msiques, relacionada amb el desenvolupament duna actitud participativa en la vida cultural de lentorn, conforma un
Matries de modalitat. Arts. Anlisi musical 153
altre mbit de la competncia especca de la matria. Finalment, lanlisi musical, a partir de lestudi dels processos psicolgics que incideixen en la percepci i en la construcci dels aprenentatges implicats en les tasques analtiques realitzades, fomenta el desenvolupament de la competncia introspectiva i metacognitiva en relaci amb lactivitat musical.

La matria danlisi musical aporta coneixements, destreses i actituds que contribueixen al desenvolupament de les competncies genriques del batxillerat. Atesa la importncia de la comprensi dels elements de la informaci que permeten la comunicaci a travs del discurs, ja sigui verbal, grc o audiovisual, lanlisi musical contribueix al desenvolupament de la competncia comunicativa des de diversos punts de vista. Cal tenir en compte en aquesta matria el paper fonamental de largumentaci crtica i el raonament, aix com de la integraci i interacci mtuament enriquidora dels llenguatges verbal i musical. Lenfocament funcional de lanlisi musical t en compte les estretes relacions entre la msica i els processos didentitat social i cultural. El respecte per totes les msiques, antigues i modernes, occidentals o daltres cultures, possibilita la transferncia dels aprenentatges als contextos socioculturals quotidians en qu s present la msica, contribuint al desenvolupament de la competncia en el coneixement i la interacci en el mn. Pel que fa a la competncia en la gesti i el tractament de la informaci, lanlisi musical participa en el seu desenvolupament perqu comporta la capacitat de trobar, reunir, distingir, categoritzar i seleccionar informaci de fonts diverses, inclosa la informaci estrictament sonora i musical i ls dels mitjans per a la seva obtenci. Aquesta competncia es complementa amb la competncia digital, per mitj de la manipulaci dels diferents programes i maquinari musical bsic, el formats de so i daudiovisual o les tcniques de tractament i gravaci del so relacionades amb la producci de missatges musicals, audiovisuals i multimdia. Lanlisi musical es relaciona directament amb la competncia de recerca perqu implica la capacitat dimaginar i triar projectes amb criteri propi i creativitat, desenvolupant opcions i plans amb responsabilitat, perseverana i una actitud plenament propositiva. Respecte de la competncia interpersonal, lanlisi musical comporta la realitzaci de tasques individuals i collectives que fan necessari el desenvolupament de lempatia, lassertivitat i el foment dactituds dialgiques, aix com de les capacitats dautoconeixement, autocrtica i autoreexi.

Els continguts de la matria sestructuren en tres apartats en cada curs, amb continguts comuns per a ambds cursos. En el primer curs, en lapartat aproximacions al discurs musical sinclouen aspectes bsics que permeten conixer el funcionament de la msica com a ordenaci dels elements musicals disponibles a lentorn duna idea, aix com lanlisi del processos perceptius realitzats pels subjectes dins un context. En lapartat elements, estructures, formes darticulaci i representaci musical, es fa una concreci ms detallada dels aspectes formals i estructurals dobres estudiades i es posen en joc les diverses metodologies, estratgies daprenentatge i formats danlisi musical tendents a la comprensi global del fet musical. En lapartat
dimensi prctica de lanlisi musical els continguts es tracten des de la perspectiva del vessant aplicat, passant de lmfasi en la percepci a lanlisi crtica i contextualitzada de lexpressi i la promoci de la iniciativa i lautonomia en largumentaci sobre les implicacions de la msica com a fenomen social. En el segon curs, en lapartat estils, esttiques i gneres musicals es desenvolupen els continguts referits als canvis estilstics musicals des duna visi evolutiva de gneres vocals i instrumentals de tradici culta i popular. En lapartat les msiques contempornies i del mn en els seus contextos sespeciquen els continguts relatius a les msiques contempornies de consum massiu i de tradici popular, en el context de creaci i recepci vinculats als mitjans de comunicaci de massa. El darrer apartat es correspon amb el bloc de continguts esmentat de primer curs, dimensi prctica de lanlisi musical.

Ateses les evidents connexions epistemolgiques, lanlisi musical ha de ser un dels vrtexs del triangle format conjuntament amb la matria dhistria de la msica i la dansa, i amb la matria de llenguatge i prctica musical. Si b el llenguatge i la prctica musicals incideixen preferentment en laspecte interpretatiu i expressiu, i la matria danlisi musical en el vessant perceptiu i comprensiu, cal considerar la complementarietat no redundant dambdues matries com a vies daprenentatge, contemplant la prctica musical mateixa com a objecte danlisi i, a la inversa, el desenvolupament de lanlisi des de la seva implementaci prctica.
Mant connexions amb la histria de la msica i la dansa, i amb el llenguatge i prctica musical.
Pel que fa a la matria dhistria de la msica i la dansa, s evident la relaci de lanlisi musical amb els contextos socials i histrics que han condicionat els estils, esttiques i les formes dorganitzaci del discurs musical. Pel que fa a altres matries de la modalitat, lanlisi musical connecta amb la matria de les arts escniques, amb continguts com les formes musicals majors que sesceniquen, com per exemple lpera i el musical, i tamb en lmbit de la interpretaci escnica, que es relaciona amb lanlisi musical dels contextos de creaci i dinterpretaci.

Els continguts danlisi musical estan seqenciats partint dall ms genric a all ms concret, i dall ms senzill a all ms complex. Aix, sinicia amb el desenvolupament dels continguts referits als pressupsits que ordenen la msica i dels mecanismes que ens permeten percebre-la i comprendre-la, seguit del treball sobre les diverses maneres danalitzar la msica en relaci amb els contextos de creaci i els canvis evolutius estilstics. Finalment, es planteja labordatge global de lanlisi musical aplicada a la contemporanetat de les msiques davui i amb el tractament prctic dels continguts que sespecica en lapartat com, dimensi prctica de lanlisi musical. La metodologia didctica i la tipologia dactivitats que es duguin a terme per a lensenyament i aprenentatge dels continguts, sn tan importants com els continguts mateixos. En el cas de lescolta, que ha de ser un procediment perceptiu central en lanlisi musical, shan de fer servir suports grcs, videogrcs i multimdia variats, aix com procurar lassistncia a actuacions musicals en viu, que aportin una experincia enriquidora que potenci lactitud activa de lalumnat i lincentivi a crear-se opinions personals amb criteris
ben fonamentats i respectuosos envers les opinions o gustos musicals aliens. Aix no obstant, la percepci musical no sha de centrar nicament en lescolta musical en el format tradicional, s a dir, en situaci de recepci davant duna determinada font sonora, ja sigui en viu o enregistrada. Lescolta musical i la seva anlisi consegent tamb es poden aplicar a la prpia interpretaci, tant individual com grupal. Analitzar la prpia praxi interpretativa enriqueix la multiplicitat de vies dacostament analtic de la msica perqu incorpora la doble dimensi dexpressi-percepci i fa emergir en la conscincia dels subjectes processos psicolgics dintrospecci i metacognici que la percepci purament receptiva de la msica no pot oferir. Lescolta analtica i comparativa de la msica, tant per analogia com per contrast, permetr abstreure similituds i diferncies emprant processos inductius i deductius si sapliquen estratgies didctiques que en facilitin el descobriment guiat i autnom, ja sigui des del treball individual o en formats de petits grups cooperatius. Seguint la lgica metodolgica, lavaluaci ha de mesurar el grau de domini de la competncia analtica i de la qualitat de les aportacions i vinculacions que lalumnat realitzi en els procediments emprats, tot valorant la capacitat de relaci de les parts amb el tot, tant de lobjecte de lanlisi, del subjecte en relaci amb aquesta tasca, com de les implicacions que sestableixin amb els contextos ds social.
OBJECTIUS
La matria danlisi musical del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. Percebre els elements que conguren una obra musical a travs de lescolta, de lexpressi i de la creativitat musical, i saber discriminar les seves caracterstiques. Comprendre lorganitzaci del discurs musical a travs de lobservaci dels diferents elements que lestructuren, cercant les caracterstiques especques de cada element i la seva funci dinterrelaci en un nivell global. Analitzar les relacions de lobra musical amb els contextos de creaci i de recepci, aix com les seves connexions amb les altres arts, la cultura i els valors socials. Reconixer les caracterstiques que assignen una obra musical o un grup de caracterstiques a un corrent, escena, estil, gnere o esttica musicals. Conixer els usos i les funcions atorgats a la msica en les diverses cultures i en la histria. Analitzar lobra musical des de la perspectiva del subjecte que escolta, interpreta o crea. Desenvolupar les habilitats cognitives i emocionals relacionades amb lactivitat analtica de la msica a partir duna actitud activa, propositiva i creativa. Concebre i aplicar lanlisi musical com un procediment funcional i transferible a altres mbits i disciplines. Participar de manera activa en les activitats prctiques i en els projectes de treball fent s dels mitjans tradicionals i de les noves tecnologies en lobtenci, tractament, exposici i difusi de la informaci.
3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
10. Adquirir i usar un vocabulari adequat per expressar i descriure oralment i per escrit els procediments i els resultats de lanlisi realitzat amb criteri, terminologia precisa i formes de representaci adequades.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Aproximacions al discurs musical
Observaci del fenomen musical des del punt de vista dels components constitutius i estructurals que el descriuen i lorganitzen, i del paper dinterrelaci que t cada element en lestructura global. Anlisi dels principis que regeixen el discurs musical i comparaci del discurs amb el llenguatge verbal i amb la resta de llenguatges artstics. Anlisi i comparaci dels usos i les funcions de la msica a les societats histriques i contempornies: la msica com a factor cultural i educatiu i com a producte doci, de consum i teraputic. Comprensi de les diferents reaccions de loient davant la msica i dels diversos tipus descolta, i descripci dels processos de formaci del gust musical en les dimensions individuals i socials. Exercitaci en les estratgies de lescolta per afavorir lautoconeixement i optimitzaci dels recursos cognitius i emocionals que intervenen en el procs descolta musical. Conscienciaci de les possibilitats de progrs en lapreciaci i el gaudi musical a partir duna predisposici positiva per a laprenentatge. Valoraci dun acostament al fet musical que permeti abordar-lo obertament i gaudir-ne a partir del coneixement de la seva funcionalitat dins dun context determinat.
Elements, estructures, formes darticulaci i representaci musical

Identicaci auditiva i comprensi dels elements constitutius de la msica: lharmonia, la textura, el ritme, les dinmiques el timbre i la instrumentaci, les agrupacions musicals i els formats i contextos dinterpretaci. Percepci i comprensi de la funci que desenvolupen els elements musicals per si mateixos i en combinaci entre ells. Utilitzaci de partitures i daltres formats grcs i de recursos informtics i audiovisuals com a eines de suport per a lanlisi. Anlisi de les formes musicals, principis compositius i procediments destructuraci de la msica. Anlisi i comparaci de versions duna mateixa obra evidenciant i comprenent els elements que incideixen en lexpressivitat. Coneixement i s dels recursos per la cerca en les fonts dinformaci, tractament, exposici i difusi de la msica, i dels recursos electrnics, informtics i audiovisuals a labast en les activitats musicals. Anlisi i comparaci auditiva i contextual entre la msica en viu i lenregistrada, aplicant els aprenentatges assolits, i descripci dels resultats expressant opinions fonamentades i respectuoses amb els altres. Reexi sobre la transferncia a partir danalogies dels procediments danlisi musical a altres mbits i disciplines. Valoraci de la cerca en les fonts dinformaci, tractament, exposici i difusi de la informaci com a eina denriquiment de les habilitats danlisi musical.
Dimensi prctica de lanlisi musical

s de les noves tecnologies en els procediments danlisi, cerca i experimentaci dels elements constitutius de lobra musical. Interpretaci instrumental, vocal i amb s del cos, individualment o en grup, de fragments musicals relacionats amb els components que sn objecte danlisi. Aplicaci de lexpressivitat musical a partir de la tria dels elements prviament analitzats. Composici i improvisaci dexemples musicals variats i relacionats amb els elements musicals i les estructures formals treballades. Observaci i aportaci de comentaris, reexions o propostes, dels fenmens quotidians relacionats amb la msica i les arts en general que es vinculen amb els continguts i procediments daprenentatge de la matria. Adquisici dun vocabulari correcte i ampli sobre la terminologia musical i elaboraci descrits analtics, dopini i dinvestigaci amb criteris de qualitat. Realitzaci i presentaci dun breu treball o projecte, que tinguin com a nalitat laplicaci funcional dels aprenentatges danlisi musical assolits. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Filosoa i ciutadania Respecte per totes les cultures i expressions culturals. Valoraci de les manifestacions artstiques en la seva diversitat i complexitat. Llenges s de vocabulari especc referit a la msica. Expressi de missatges amb correcci, claredat i rigor. Expressi raonada dopinions i judicis musicals. Anlisi crtica de la informaci. Arts escniques Comprensi de les caracterstiques fonamentals de les diferents formes de les arts de la representaci escnica i de lespectacle en les seves diferents possibilitats. Cultura audiovisual s de diferents tipus de llenguatges (icnics, simblics, audiovisuals, etc.) per interpretar la realitat i per comunicar els resultats duna recerca. Llenguatge i prctica musical Interpretaci en grup o individualment de peces musicals, vocals i/o instrumentals, a partir de diversos procediments. Creaci rtmica, meldica i/o harmnica, i elaboraci darranjaments, segons els principis de les estructures formals o a partir de lexperimentaci. Recerca i elaboraci de projectes artisticomusicals. s de dispositius, programes i instruments informtics. Valoraci del fet musical amb actitud crtica fonamentada en valors esttics, culturals i socials.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Identicar els elements que articulen lobra musical i cercar la funci de cadascun en lestructura global. Reconixer els elements constitutius del discurs musical en lescolta, en la partitura i en altres formes de representaci de la msica. Comprendre lestructura i la forma musical mitjanant els procediments descolta, interpretaci i creaci. Comparar i establir diferncies entre versions diferents duna mateixa obra. Utilitzar eines i recursos tecnolgics per elaborar anlisis musicals de diversa ndole. Interpretar i crear msica, de manera individual o en grup cooperatiu, aplicant-hi criteris fonamentats en procediments danlisi musical. Distingir i reconixer la relaci entre els diversos tipus descolta musical i les variables contextuals, culturals i socials que els determinen. Explicar i relacionar els mecanismes de la percepci musical i els comportaments en relaci amb la msica. Proposar, elaborar i exposar adequadament un projecte danlisi musical a partir de lescolta, la interpretaci o la creaci, tenint en compte la seva contextualitzaci i les seves implicacions en lmbit de la realitat social.
10. Participar de manera activa i propositiva en les activitats expressant de manera assertiva les opinions prpies, en coherncia amb lmbit treballat i fonamentades en criteris esttics i en el respecte vers la diversitat.
CONTINGUTS
SEGON CURS
Estils, esttiques i gneres musicals
Anlisi dels canvis, les transformacions i les implicacions socials i de pblic dels estils i de les formes musicals en els gneres de la msica vocal, incloent-hi la msica escnica, a travs de la histria. Anlisi dels canvis, les transformacions i les implicacions socials i de pblic dels estils i de les formes musicals en els gneres de la msica instrumental a travs de la histria, tenint en compte el desenvolupament de lorganologia i el tipus dagrupacions. Reconeixement de les caracterstiques musicals que diferencien els diversos estils i esttiques musicals. Visi panormica de les msiques de tradici oral darreu el mn, tenint en compte els instruments i les agrupacions caracterstiques, els principis esttics i comunicatius i les seves funcions i usos socials.
Les msiques contempornies i del mn en els seus contextos

Reexi sobre la msica moderna de consum massiu: antecedents, estils, escenes, moda i identitat social, indstria i mitjans de comunicaci de massa, accessibilitat i formats de suport per a la creaci, difusi i reproducci. Anlisi de la diversicaci de loferta musical en lactualitat en funci del pblic i els mecanismes didenticaci social dels estils i les escenes musicals diverses. Coneixement de les caracterstiques formals i estructurals dels estils de la msica moderna. Comprensi de les analogies entre el llenguatge i la graa musical avantguardista i daltres llenguatges expressius i artstics desenvolupats des del segle XX. Anlisi de la funci de la msica en la publicitat, en el cinema i en altres productes audiovisuals, i observaci i reconeixement dels seus efectes comunicatius. Observaci, experimentaci i reexi sobre el paper de les noves tecnologies en els canvis i les transformacions musicals des del segle XX. Anlisi dels procediments variats de creaci musical, des de lmbit professional ns a lafeccionat. Coneixement i comparaci de les activitats professionals relacionades amb la msica, tenint en compte limpacte de les noves tecnologies en la creaci de noves professions.
Dimensi prctica de lanlisi musical

s de les noves tecnologies en els procediments danlisi, cerca i experimentaci dels elements constitutius de lobra musical. Interpretaci instrumental, vocal i amb s del cos, individualment o en grup, de fragments musicals relacionats amb els components que sn objecte danlisi. Aplicaci de lexpressivitat musical a partir de la tria dels elements prviament analitzats. Composici i improvisaci dexemples musicals variats i relacionats amb els elements musicals i les estructures formals treballades. Observaci i aportaci de comentaris, reexions o propostes dels fenmens quotidians relacionats amb la msica i les arts en general que es vinculen amb els continguts i procediments de la matria. Adquisici dun vocabulari correcte i ampli sobre la terminologia musical i elaboraci descrits analtics, dopini i dinvestigaci amb criteris de qualitat. Realitzaci i presentaci dun breu treball o projecte, que tinguin com a nalitat laplicaci funcional dels aprenentatges danlisi musical assolits. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Llenges s de vocabulari especc referit a la msica. Expressi de missatges amb correcci, claredat i rigor. Expressi raonada dopinions i judicis musicals. Anlisi crtica de la informaci. Histria de lart Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context, aplicant una metodologia coherent i exible
Arts escniques Comprensi de les caracterstiques fonamentals de les diferents formes de les arts de la representaci escnica i de lespectacle en les seves diferents possibilitats Cultura audiovisual s de diferents tipus de llenguatges (icnics, simblics, audiovisuals, etc.) per interpretar la realitat i per comunicar els resultats duna recerca. Histria de la msica i de la dansa Coneixement de levoluci i transformaci histriques en la funci, la temtica i lesttica en la msica.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Identicar els trets caracterstics que adscriuen lobra musical analitzada a una determinada poca o estil musical. Reconixer i comparar els estils i les formes musicals representatives dels gneres musicals instrumentals i vocals, histrics i en lactualitat. Comprendre la funci i ls social de la msica en les diverses cultures, tant les de tradici culta com les de tradici popular. Identicar i relacionar les diverses manifestacions musicals contempornies des del punt de vista de la seva organitzaci formal i de la seva vinculaci als contextos de creaci, interpretaci i recepci. Observar i identicar les relacions que vinculen la msica amb altres manifestacions i productes de la cultura. Identicar les possibilitats dinserci laboral al voltant de les activitats professionals relacionades indirectament o directa amb la msica. Valorar la transferncia dels diversos procediments de lanlisi musical a altres contextos a partir duna actitud activa i creativa davant la comprensi de la cultura. Saber formular i comunicar comentaris i crtiques sobre les msiques escoltades i analitzades amb un vocabulari musical adient, i de manera adequada i assertiva. Proposar, elaborar i exposar adequadament un projecte danlisi musical a partir de lescolta, la interpretaci o la creaci, tenint en compte la seva contextualitzaci i les seves implicacions en lmbit de la realitat social.
10. Participar de manera activa i propositiva en les activitats, expressant de manera assertiva les prpies opinions, en coherncia amb lmbit treballat i fonamentades en criteris esttics i en el respecte a la diversitat.
Matries de modalitat. Arts Anatomia aplicada

La matria anatomia aplicada de la modalitat darts escniques, msica i dansa combina els coneixements de la morfoanatomia i siologia del cos hum i laplicaci dels coneixements adquirits a la percepci del cos esttic i del cos en moviment, ats que el cos s el vehicle i linstrument per expressar-se, fsicament i emocional, en els tres dominis artstics que conguren les arts escniques, msica i dansa.
Pretn el coneixement i la cura del cos per al desenvolupament de les arts escniques, msica i dansa.
Lanatomia aplicada sincorpora, aix, als ensenyaments generals artstics i fonamenta, amb les aportacions de la cincia, la prctica artstica. Els coneixements anatmics i siolgics capaciten lalumnat per al coneixement, la millora i la cura del cos, amb plena conscincia corporal, i esdevenen un pas imprescindible per poder desenvolupar plenament les diferents especialitats de les arts escniques.
La matria incorpora de manera integrada diversos coneixements del camp de lanatomia, la siologia i la patologia sense perdre de vista la nalitat bsica que s la potenciaci i millora del rendiment fsic i artstic de lalumnat darts escniques, tot valorant i posant en acci els aspectes de protecci i prevenci dels accidents i les patologies que aquests coneixements incorporen als aprenentatges i faciliten posar-los a la prctica. Pel que fa als continguts, es parteix de lorganitzaci tissular i dels sistemes de producci denergia que permeten el manteniment de la vida i el moviment, als quals sincorporen els coneixements morfoanatmics i siolgics des dun punt de vista funcional, tant si estan relacionats directament com indirecta amb la prctica artstica. Els coneixements relacionats amb el sistema hormonal i la nutrici estan vinculats amb el creixement, el desenvolupament i la maduraci de lindividu, i els altres aparells i sistemes, com el cardiovascular, respiratori, ossi i muscular, i tenen una incidncia manifesta en la prctica artstica. La matria sha de desenvolupar des de la perspectiva teoricoprctica, ha de potenciar en lalumnat la curiositat per conixer el propi funcionament com a sser viu relacionat amb lentorn, aix com apropiar-se dels coneixements generals del cos hum a travs de la vivncia i experimentaci dels continguts amb la nalitat de comprendre el funcionament de la unitat de lintellecte-cos com a origen del procs artstic. Tamb, laprenentatge dels continguts contextualitzats ha de facilitar a lalumnat la valoraci de lexpressi artstica prpia i dels altres duna manera crtica i amb la voluntat de millorar els gestos artstics i creatius. Els coneixements que aporta la matria i les habilitats que desenvolupa lalumnat han de capacitar per a un adequat progrs de les seves habilitats artstiques i tamb per mantenir una relaci constant amb el seu lentorn, que s molt ms ampli que el mn de lart. Els coneixements aportats per la matria i assolits han dafavorir que lalumnat progressi i en la seva expressi artstica i lhan de capacitar per relacionar-se amb els altres com a ciutad o ciutadana.

Sn competncies prpies de la matria: la competncia en el coneixement i entrenament corporal, la competncia en loptimitzaci dels mecanismes dexpressi corporal i la competncia artstica i cultural.
Matries de modalitat. Arts. Anatomia aplicada 162
La competncia en el coneixement i entrenament corporal implica que lalumnat, per mitj de ladquisici dels coneixements morfolgics, anatmics i siolgics i lexercici pautat i conscient, ha darribar a un coneixement del seu propi cos i les seves possibilitats fsiques i expressives artstiques o no, valorant en tot moment la importncia dels hbits saludables i la prevenci dels accidents derivats de lexercici fsic, i tamb la capacitat de fer Es treballa el coneixement, autocrtica i crtica dels altres pel que fa a la prctica i a la capacitat dexpressar-se artsticament. entrenament i expressi La competncia en loptimitzaci dels mecanismes dexpressi corporal, i la competncia corporal suposa un pas ms enll per tal que lalumnat obtingui artstica i cultural. un rendiment ms bo de les seves aptituds innates i li faciliti la consecuci de les que li costa ms dadquirir. Aquesta competncia revertir directament en la millora de les habilitats inherents de cada especialitat artstica: la veu, el gest, la coordinaci del moviment, lequilibri o lorientaci espacial duna manera equilibrada. En relaci amb la competncia artstica i cultural, lalumnat ha de consolidar una postura desimbolta que li facilitar el domini del cos en les arts escniques, teatre, msica i dansa. Aix esdev natural quan lanatomia es treballa des de la part vivencial i senregistra en la memria corporal, procs que tamb afavoreix una desinhibici progressiva del moviment i del seu gaudi. A ms, afavoreix la capacitat autocrtica i crtica en valorar lesfor, les facilitats o les dicultats de laprenentatge pel que fa a la capacitat de lexpressi artstica.

La matria danatomia aplicada collabora en el desenvolupament de les competncies del batxillerat. La matria afavoreix el desenvolupament de lalumnat amb ls contextualitzat de la terminologia utilitzada en lanatomia aplicada. En expressar-se amb correcci i adequadament lalumnat progressa en la competncia comunicativa. Lanatomia aplicada desenvolupa la competncia interpersonal, ja que afavoreix que lalumnat creixi en autonomia, tingui Safavoreix una desinhibici cura de si mateix i a la vegada de la seva relaci amb els altres, especialment en el treball en grup. Parallelament al treball progressiva del moviment individual desenvolupat i lautoconeixement, savana en el corporal i el seu gaudi. treball en equip amb la realitzaci dactivitats collectives, la qual cosa permet valorar lacceptaci de les diferncies pel que fa a les habilitats i capacitats i a la capacitat dinserir-se duna manera emptica en el treball en com, fet que pot millorar o afavorir la qualitat de les relacions, enriquir-les i fer que la interrelaci i la comunicaci ajudin a compartir experincies. En relaci amb les competncies en el coneixement i la interacci amb el mn, el desenvolupament i la prctica de lanatomia aplicada facilita elements de valoraci de la prctica i lentorn artstic que conguren les arts escniques: dansa, teatre i msica. Aquesta competncia tamb collabora a fer avinent el paper de lanatomia aplicada com a eina i vehicle per a la desinhibici corporal i per a la lluita per a lemancipaci de les dones i dels diferents collectius socials, tnics i culturals. Laplicaci i lassoliment dels continguts afavoreix lacceptaci de les diferncies fsiques i de la diversitat cultural i daquesta manera desenvolupa les habilitats socials.
Respecte a la competncia en el tractament de la informaci i competncia digital, la matria treballa la cerca i selecci dinformaci de diferents fonts i naturalesa a Internet, relacionada amb aspectes especcs com per exemple sobre morfoanatomia del cos hum i sobre les diferents arts escniques.

El punt de partena sn els coneixements comuns adquirits a lESO en la matria de cincies dels continguts de la naturalesa. Ateses les nalitats del batxillerat, caldr emfatitzar els aspectes prctics sense oblidar els terics. En agrupar els continguts, sha tingut en compte la diversitat dalumnat que pot escollir aquesta matria de la modalitat darts escniques, els seus coneixements previs i les seves expectatives futures. Els continguts de la matria sestructuren en quatre apartats: Estructura i organitzaci morfoanatmica del cos hum. s una aproximaci a la posici anatmica i als plans de simetria en relaci amb moviments bsics i tamb a ls contextualitzat de la terminologia prpia de la matria; es descriuen els nivells dorganitzaci del cos hum i semfatitzen els teixits ms importants i es fa referncia a la cllula eucariota i al seu metabolisme. Els sistemes cardiovascular, respiratori i digestiu. En el funcionament dels cos hum es descriuen aquest tres sistemes i es relacionen amb lexercici i el rendiment fsic en diferents activitats artstiques. Tamb es fa referncia a lalimentaci adequada, i a la ingesta daigua en funci del tipus dactivitat fsica. Sistema locomotor i producci del moviment. En el funcionament dels cos hum es treballen acuradament els sistemes muscular i ossi duna manera passiva i activa. Es fa referncia a les articulacions, columna vertebral, cintures escapular i plvica, etc., i tamb es treballen aspectes prctics relacionats en la millora de la preparaci fsica i el manteniment de la salut. El sistema nervis i hormonal. En el funcionament dels cos hum es fa referncia a la incidncia que el sistema nervis t en la percepci dels estmuls i en la capacitat de resposta dels cos hum i a la incidncia del sistema hormonal en el seu desenvolupament. En tots els apartats semfatitzen les aplicacions i exercicis prctics, ja que la matria vol incidir en laprenentatge i la preparaci teoricoprctica dels estudiants darts escniques.
Mant connexions amb les dues vies dArts, per tamb amb leducaci fsica.
Els continguts de la matria anatomia aplicada, per les seves peculiaritats intrnseques, mantenen connexions de manera especial amb les matries de les dues vies de la modalitat darts: duna banda, amb la via referida a les arts escniques, dansa i msica; i de laltra, amb la via referida a les arts plstiques, imatge i disseny.
Pel que fa a la primera via, mant uns lligams estrets amb les arts escniques i dansa, que es reecteix en lanlisi de les caracterstiques anatmiques i funcionals, la collocaci i alineaci dels cos i lestudi de les amplituds i mobilitats en la prctica de la dansa. Tamb en lobservaci de les capacitats condicionals i dels factors morfolgics i estructurals relacionats amb les exigncies fsiques derivades de la prctica de la dansa, aix com en loptimitzaci de lactivitat respiratria i lentrenament fsic en dansa. Alhora incideix
en la sensibilitzaci i control corporal en art dramtic, en la utilitzaci i potenciaci ptima de lactivitat respiratria, i en la postura corporal, lemissi del so i lentrenament fsica inherent a lart dramtic. I presenta connexions amb la msica, ats que els seus continguts sn de gran ajuda per a intrprets dinstruments i cantants en tot all que respecta a lergonomia de la postura dels instrumentistes, respiraci en els instrumentistes de vent i la respiraci i la fonaci en els cantants; en denitiva, en la conscincia corporal i lentrenament fsic dels msics. En relaci amb la segona via esmentada, les connexions ms estretes sestableixen amb el dibuix artstic, el volum i el disseny, concretament amb els processos de dibuix i esbs com a mitj destudi en la representaci de les tres dimensions sobre el pla del cos hum. Tamb per raons bvies mant relacions amb leducaci fsica, amb els continguts relacionats amb la condici fsica general i la salut.

Lensenyament de lanatomia aplicada sha de fonamentar en els vessants, teric i prctic. Des del principi la base terica i lexperimentaci-vivncia del moviment del cos shan dentrellaar. Cal prioritzar lobservaci natural, tant del propi cos com del daltri per poder realitzar les observacions i comparacions de les diferents estructures morfoanatmiques i les valoracions que en resultin.
T un doble vessant: un fonament teric i lexperimentaci i vivncia del moviment corporal.
Cal dotar lalumnat de les eines destudi adients, dels models dels diferents aparells del cos i de les estructures desquelets, per poder-los visualitzar, tocar, mobilitzar i dibuixar. Tamb cal tenir en compte que lespai de treball ha de ser ampli i adequat per a lactivitat tant fsica com terica. En la mesura que sigui possible, cal establir les relacions pertinents amb les diferents opcions darts escniques que hagin triat els alumnes, aix, lanatomia aplicada esdevindr molt ms til i eca en laplicaci especca de lespecialitat artstica triada. Tamb cal establir les connexions amb les altres matries de la modalitat darts que tot i no tenir un component de fsic tan evident com les arts escniques, tamb es conformen a partir del cos i la seva mobilitat.
OBJECTIUS
La matria danatomia aplicada del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Adquirir un coneixement teric i prctic vivencial de lanatomia aplicada, entenent el cos com una estructura conformada per diferents aparells i sistemes que treballen en harmonia, tot valorant aquest concepte com a garantia de salut i dun millor rendiment fsic i artstic. Conixer i experimentar els requeriments anatmics i funcionals especcs de les diverses activitats artstiques en qu el cos s linstrument dexpressi i per afavorir-ne leccia.
2.
3. 4.
Relacionar les estructures morfoanatmiques i els requeriments siolgics amb lexperimentaci i prctica del moviment, i la cura i prevenci dels accidents i les patologies. Discernir entre el treball fsic, que s anatmicament i siolgica acceptable i que t cura del cos i preserva la salut, de les prctiques de risc que no ho sn, tot entenent la prctica o lentrenament fsic com una millora de les aptituds fsiques que potencien el rendiment artstic. Conixer i utilitzar amb propietat la terminologia bsica danatomia, siologia, nutrici i patologia en la comunicaci oral i escrita i poder accedir a la informaci relacionada amb lmbit de les arts escniques. Aplicar amb autonomia els coneixements adquirits en la resoluci de dicultats prctiques anatomicofuncionals prpies i daltri, en relaci amb el fet artstic. Reconixer els aspectes fsics saludables que incorporen la prctica de les arts escniques i identicar els efectes beneciosos sobre la salut i la cura fsica i mental.
5.
6. 7.
CONTINGUTS
Estructura i organitzaci morfoanatmica del cos hum. Nivells dorganitzaci del cos
Explicaci de la posici anatmica i els plans de simetria. Interpretaci i utilitzaci de la nomenclatura bsica. Aplicaci prctica en la descripci de la posici esttica i en els moviments bsics. Realitzaci de moviments en funci dels plans de simetria. Descripci funcional dels nivells dorganitzaci del cos hum: cllula, teixits, rgans, aparells i sistemes. Caracteritzaci de la cllula eucariota i dels sistemes dobtenci denergia. Comparaci de metabolismes aerobis i anaerobis. Relaci entre lexercici fsic i les necessitats energtiques en relaci amb la intensitat i durada de lexercici fsic. Classicaci i diferenciaci dels teixits ms importants en relaci amb les activitats fsiques.
Funcionament del cos hum. Els sistemes cardiovascular, respiratori i digestiu

Descripci del sistema cardiovascular: la seva participaci i adaptaci a lactivitat fsica. Valoraci de la salut cardiovascular, anlisi dhbits i costums saludables. Concreci dels principis i prctica de condicionament cardiovascular per a la millora del rendiment fsic en les diferents activitats artstiques. Descripci i experimentaci de laparell i moviments respiratoris i la seva mecnica. Coordinaci de la respiraci i el moviment corporal. Descripci i experimentaci de laparell de la fonaci. Coordinaci de la fonaci i la respiraci. Prevenci de les disfonies funcionals. Descripci del sistema digestiu i la seva adaptaci a lexercici fsic. Cerca dinformaci, classicaci i interpretaci dels aliments i nutrients en la seva relaci amb la preparaci fsica, lexercici i el manteniment de la salut. Valoraci de lestat dhidrataci i del concepte dalimentaci equilibrada en funci del tipus dactivitat fsica. Clcul i valoraci de la ingesta i el consum daigua. Valoraci qualitativa i quantitativa entre ingesta i despesa energtica.
Cerca dinformaci i anlisi del comportament alimentari i dels factors socials i artstics que poden desenvolupar algun tipus de trastorn.
Funcionament del cos hum. Sistema locomotor i producci del moviment

Identicaci, localitzaci i descripci dels ossos del cos, les articulacions i els msculs implicats en el moviment. Diferenciaci i localitzaci dels tipus de teixit muscular i de msculs. Descripci i anlisi de la columna vertebral, les curvatures i la mobilitat en funci dels plans anatmics. Identicaci prctica de moviments de la columna vertebral segons els plans de simetria. Diferenciaci de la funci de los, larticulaci, i el mscul en la producci del moviment i ladaptaci de les seves estructures a la funci que compleixen. Caracteritzaci del mscul com a rgan actiu del moviment: capacitats i lmits. Interpretaci i valoraci del cansament i recuperaci muscular. Descripci de la cintura escapular i els membres superiors, identicaci, anlisi i experimentaci de les mobilitats articulars. Descripci de la cintura plvica i els membres inferiors, experimentaci de les mobilitats articulars, anlisi de la marxa i mobilitzaci de la cintura plvica com a centre del moviment i lequilibri entre el tronc i les cames. Descripci i millora de la postura corporal en les diferents manifestacions artstiques. Anlisi de la prevenci de lesions en el desenvolupament de lactivitat fsica. Reexi sobre les autocorreccions. Anlisi i prctica de lentrenament fsic per a la millora de la qualitat del moviment i el manteniment de la salut. Justicaci de lescalfament previ i el refredament posterior a lentrenament fsic com a conceptes bsics de millora de rendiment i prevenci de lesions.
Funcionament del cos hum. El sistema nervis i hormonal

Descripci del sistema nervis central com a organitzador de la resposta motora. Establiment de relacions entre els estmuls i la resposta. Descripci del sistema hormonal. Relaci de les hormones amb lestat fsic i la salut mscul esqueltica.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. Descriure verbalment i per escrit, amb lajuda desquemes, dibuixos o models, lestructura i lorganitzaci dels diferents components de laparell locomotor en relaci amb la prctica fsica. Classicar les diferents arts escniques dacord amb els requeriments cardiovasculars, respiratoris i les diverses qualitats fsiques (exoelasticitat, fora i coordinaci). Explicar i justicar la relaci entre nutrici equilibrada i rendiment fsic, tot identicant mals hbits i prctiques nutricionals inadequades. Identicar i valorar les prctiques nutricionals preventives en lexercici fsic prolongat. Exposar raonadament i mostrar fsicament, en relaci amb les diferents arts escniques, alguns hbits o comportaments que millorin el desenvolupament fsic i artstic o shagi dincloure la seva prctica per preveure possibles lesions o patologies derivades de la prctica regular dexercici fsic o entrenament especc prolongats.
4.
5.
Explicar i mostrar fsicament, si escau, en relaci amb les estructures anatmiques que intervenen en la manifestaci artstica, la funci que desenvolupa en el conjunt del cos hum com a instrument dexpressi. Relacionar els gestos i moviments habituals i els principals esforos o postures dels diferents tipus darts escniques. Analitzar la qualitat dels hbits posturals generals i durant la prctica de les activitats artstiques i buscar alternatives per millorar-los. Justicar mitjanant documentaci els benecis fsics i mentals que proporcionen la prctica regular de les arts escniques. Planicar i posar en prctica els conceptes ms importants de la teoria de lentrenament fsic: escalfament, refredament, potenciaci muscular, etc., per a la prevenci de patologies i la millora de lestat fsic en general.
6. 7. 8. 9.
10. Analitzar i valorar el rol dalgunes hormones amb lestat fsic general, lactivitat metablica i laprotament de les substncies nutritives, aix com el sistema nervis amb la capacitat de resposta del cos.
Matries de modalitat. Arts Arts escniques

Lexpressi teatral, caracterstica singular i diferencial de les arts escniques, sentn com una manifestaci humana de carcter cultural i artstic, en la qual es produeix un acte comunicatiu entre actors o actrius i espectadors, entenent que aquests dos agents dun acte comunicatiu es poden aplicar a una gamma variada de subjectes, sense circumscriurels necessriament a lespai duna sala de teatre. Lalumnat que cursa la matria darts escniques aprn a expressar, comunicar i rebre pensaments, emocions, sentiments i idees, prpies i alienes, per mitj de ls de les ms variades tcniques i habilitats inherents a les arts escniques: treball dramtic, musical i dexpressi corporal. Els objectius i els continguts daquesta matria sarticulen entorn de tres eixos dactuaci fonamentals: en primer lloc, potenciar la formaci integral de lalumnat, a travs duna formaci artstica vivencial i eminentment prctica; en segon lloc, incidir en aspectes com la creativitat a travs dun muntatge relacionat amb les variades possibilitats que ofereixen les arts escniques (caldria incidir en el treball despectacles que aglutinin els tres eixos de Sexpressen la modalitat darts del batxillerat: drama, msica i dansa); i, en tercer sentiments i idees per lloc, contribuir al desenvolupament personal, ampliant lhoritz de lexperincia individual i afavorint actituds dempatia en relaci amb mitj de tcniques i les dinmiques de grup, que en aquesta matria sn molt importants, habilitats escniques. ja que es tracta dun treball en equip, i contribuir tamb a despertar la sensibilitat i linters de lalumnat envers les manifestacions artstiques.

La matria darts escniques desenvolupa les competncies segents: la competncia artstica i cultural, la competncia comunicativa i expressiva i la competncia social i tica. La competncia artstica i cultural comporta apreciar el fet cultural i artstic, disposar dels coneixements, procediments i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, aix com disposar de capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit esttic per poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-ne. Posar en funcionament la imaginaci i la creativitat, i, en la mesura que les activitats culturals i artstiques suposen generalment un treball collectiu, disposar dhabilitats de cooperaci i tenir conscincia de la importncia del treball en equip. La competncia artstica i cultural tamb comporta una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions artstiques i culturals, i un inters per participar en la vida cultural i contribuir a la conservaci del patrimoni cultural i artstic, tant de la prpia comunitat com de les altres comunitats i cultures, en especial aquelles a les quals pertanyen persones de lentorn del centre educatiu. En el context de la matria, la formaci humanstica, artstica i cultural no sadquireix duna manera passiva i unidireccional, sin que lalumnat sha de convertir en actor/artista/espectador alhora, i s per mitj daquesta prctica activa que lalumnat adquireix uns hbits per tal de poder apreciar les diferents obres artstiques dins el context que les ha creat, tot convertint-se en un actor/artista/espectador/consumidor crtic, receptiu i reexiu.
Matries de modalitat. Arts. Arts escniques 169
Respecte a la competncia comunicativa i expressiva, una adequada manera de treballar-la s a travs del teatre i la msica (cant). Desenvolupa les Cal treballar la lectura i la comprensi de textos literaris, lletres de competncies artstica i canons, expressi oral i dicci, sense oblidar els exercicis de dramatrgia amb la creaci de textos teatrals i lletres de canons. A cultural, comunicativa i part de la comunicaci verbal, cal explorar altres formes dexpressi, expressiva, i social i tica. com lexpressi corporal i la musical prpiament dita. Aquesta competncia es connecta directament amb lexpressi visual i plstica, des del moment en qu el moviment i el llenguatge del cos esdevenen un veritable quadre plstic. Per al desenvolupament daquesta competncia, cal el domini dunes tcniques de veu i expressi corporal i musical, per reexionant sobre el que hi ha al darrere, sabent quan i com shan dusar, aprenent a explicar la prpia elecci, estant obert a les variades possibilitats tcniques, sabent comunicar i expressar, tot canalitzant la prpia creativitat. La competncia social i tica sassoleix quan lalumnat assumeix de manera responsable els seus deures i exerceix els seus drets respecte als altres, entn el valor del dileg, de la cooperaci, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bsics per a una ciutadania democrtica. Les arts escniques shan dentendre com el resultat cooperatiu dun treball en equip, on cada alumne i alumna, dacord amb les seves capacitats, pot contribuir al resultat nal. La tolerncia i el respecte als altres sn aspectes presents en totes les activitats. A travs del teatre, dels textos i la msica, es pot comprendre la realitat social i les problemtiques que es presenten en diferents entorns, i permeten fer una aproximaci al coneixement daltres cultures (daltres temps o daltres espais) dins un context dinterculturalitat; es poden tamb apreciar i valorar les diferents manifestacions culturals i artstiques; valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats; rebutjar els estereotips que suposin discriminaci entre homes i dones. El treball amb les arts escniques posa en prctica la coeducaci, ja que moltes vegades, els rols estereotipats sn intercanviats en el desenvolupament de la prctica dramtica; aix, es materialitza el treball de lempatia perqu lalumnat rebutgi la discriminaci sexista duna manera activa i responsable. La competncia social i tica tamb promou gaudir i respectar la creaci artstica i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artstiques i utilitzar diversos mitjans dexpressi i representaci. Si tenim en compte que lobjectiu bsic que justica el treball transversal de la msica i les arts escniques en lensenyament secundari es troba en el fet de donar loportunitat a lalumnat de participar en el fet artstic des duna posici activa, convindr que els alumnes aprenguin a ser ms receptius i respectuosos amb la valoraci de diferents tipus de manifestacions artstiques (msica, dansa, teatre, cinema, literatura, etc.). Lesperit crtic els arribar des del coneixement i la prctica de lactivitat artstica.

La matria darts escniques desenvolupa la competncia comunicativa, ja que permet treballar tots els mltiples llenguatges duna forma, alhora, analtica i prctica: el verbal, el corporal, laudiovisual i el musical. La competncia de recerca s present tamb en aquesta matria, ja que les arts escniques poden ser leix vertebrador dun treball de recerca, ja sigui en els camp del teatre, de la dansa o de la msica. Aquesta
competncia tamb inclou la recerca introspectiva de les prpies capacitats i limitacions, de les enormes possibilitats expressives que ofereix lsser hum, a partir del coneixement del propi cos, tant en laspecte individual com dinteracci amb els altres. Lanlisi de les diferents manifestacions dexpressi artstica i la seva interioritzaci sn tamb una forma de recerca indispensable per a la creaci artstica.
La matria pot esdevenir leix de treballs de recerca.
Les arts escniques desenvolupen tamb les competncies de tractament de la informaci i digital: habilitats bsiques en ls de fonts dinformaci diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informaci amb sentit crtic. En aquest sentit es poden esmentar quatre objectius bsics: conixer i fer s de les possibilitats de la xarxa, tant pel que fa a la recerca dinformaci com una font de recursos inesgotable de partitures, arxius dudio (MP3, MIDI, etc.) i vdeo; conixer i usar els programes de programari per treballar la msica, els textos i les coreograes: editors de partitures, seqenciadors MIDI, editors dudio i vdeo; edici dimatges xes relacionades amb el grasme dels programes de m, dels cartells i dels projectes escenogrcs; i edici de vdeo digital. Enregistrament i edici despectacles i actuacions, aix com exercicis de veu, cant i expressi corporal. Videocreacions: curts cinematogrcs, vdeos de suport escenogrc, etc. Com les altres matries del batxillerat, les arts escniques tamb desenvolupen la competncia personal i interpersonal. En el treball diari de les arts escniques es requereix un progrs basat en el treball individual i collectiu; tamb s imprescindible la disciplina i lesfor en lexecuci dels exercicis. El coneixement de les prpies capacitats i limitacions, lesperit de superaci, perseverana, comproms amb les aspiracions individuals, tot aix es treballa en la matria Facilita eines per darts escniques des del moment en qu lalumnat ha de passar duna posici passiva a una dactiva, ha de posar en prctica davant de pblic aprofundir en les els coneixements i les capacitats treballades, i s en aquest moment quan habilitats socials i sadona de les seves limitacions i capacitats reals.
el treball en equip. Les arts escniques faciliten la capacitat per treballar en equip i desenvolupar projectes en com. s tamb un mitj idoni per aprofundir en les habilitats socials, de relaci i dileg, acceptaci de la diferncia i diversitat cultural, dinteraccionar amb diferents interlocutors i aprendre dels altres. Desenvolupa la conana en si mateix, les ganes de participar, la iniciativa personal, lautonomia i la capacitat per aprendre a aprendre, per saber planicar, per prendre decisions i per assumir responsabilitats.
Un dels objectius daquests ensenyaments s facilitar eines a lalumnat per tal dassolir una millor motivaci que condueixi a augmentar les ganes de participaci, lautoestima, la seguretat en un mateix, la responsabilitat, etc. Enfortir les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la relaci amb els altres, i rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conictes paccament. Per la prpia naturalesa daquestes disciplines, on el treball s molt actiu i experimental, en el camp de les emocions i sentiments, sestableixen lligams o vincles entre els participants que afavoreixen la soluci dels conictes de manera dialogada i pacca. Les arts escniques participen tamb en la competncia de coneixement i interacci en el mn des dun doble vessant: duna banda, per mitj de lexpressi corporal incidint en la correcta postura corporal, el coneixement del propi cos, el treball de respiraci i relaxaci, etc.; a travs daquestes prctiques es pot
millorar la salut corporal i psicolgica; conixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferncies, afermar Els continguts els hbits de salut i incorporar la prctica de lactivitat fsica. De laltra, conueixen en la idea assumint responsablement els seus deures i exercint els seus drets respecte als altres, entendre el valor del dileg, de la cooperaci, de la de lobra dart total, solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bsics per a una ciutadania democrtica. Les arts escniques sentenen com el resultat pel sentit transversal cooperatiu dun treball en equip, on lalumnat, dacord amb les seves de les arts escniques. capacitats, pot contribuir al resultat nal. La tolerncia i el respecte als altres sn presents en totes les activitats. A travs del teatre, dels textos i la msica, es pot comprendre la realitat social i les problemtiques que es presenten en diferents entorns, i permeten fer una aproximaci al coneixement, tant de la prpia cultura com daltres cultures.

Els continguts de la matria sorganitzen en quatre apartats: lexpressi i la comunicaci escnica; la interpretaci en les arts escniques; la representaci i lescenicaci, i lobra dart total: la transversalitat de les arts escniques. El primer apartat, lexpressi i la comunicaci escnica, sorienta cap al desenvolupament de les capacitats expressives i creatives per mitj dun conjunt dactivitats amb una dimensi fonamentalment prctica que permeten lexploraci, anlisi i utilitzaci dels diferents sistemes, mitjans i codis de signicaci escnica. El segon apartat, la interpretaci de les arts escniques, socupa de les destreses, capacitats i habilitats expressives i creatives amb la nalitat dabordar la recreaci i representaci de lacci dramtica a partir dels estmuls ms variats, en projectes de treball orientats a la construcci descenes que mostren personatges, situacions i conictes de tota mena. El tercer apartat, la representaci i lescenicaci, se centra especialment en la realitzaci dun projecte global de posada en escena dun espectacle concret, establint i estructurant els elements de signicaci a utilitzar i les relacions entre els mateixos. En el quart apartat, lobra dart total: la transversalitat de les arts escniques, cal entendre el treball des de leix transversal que ha daglutinar el drama (text), la msica, i la dansa, sense oblidar els exercicis propis de cadascuna daquestes disciplines. Aix, cal incidir en el coneixement dels trets caracterstics dels principals gneres de teatre musical: lpera, la sarsuela, el musical americ i el music-hall (el cabaret).

La matria darts escniques es connecta amb la matria de cultura audiovisual, ja que permet aprotar les tecnologies audiovisuals com una eina dautoaprenentatge, en el sentit que els alumnes poden autoobservar-se i, aix, fer una anlisi autocrtica i millorar, si cal, les seves capacitats. Tamb pot servir de font documental, per tal dillustrar les classes. La connexi amb la matria danlisi musical s patent en el cas del teatre musical (pera, dansa, musichall, etc.), on els contextos de creaci i dinterpretaci sn imprescindibles per a la posada en escena. De la mateixa manera, la connexi amb la matria de llenguatge i prctica musical s palesa quant als gneres de teatre musical i dansa, on la msica s un dels elements estructurals bsics.
Pel que fa a la matria danatomia aplicada, la relaci sestableix en la prctica de lexpressi corporal i oral, i en tots els exercicis que precedeixen i acompanyen el procs creatiu. El context histric i esttic s com a totes les disciplines artstiques, i per aquesta ra existeix una connexi evident de les arts escniques amb la histria de lart i la histria de la msica i la dansa. La matria darts escniques connecta amb la matria de disseny en tot el que fa referncia a vestuaris, escenograa, maquillatge, i grasme dels programes i cartells. En la matria darts escniques, un dels objectius nals s preparar i presentar un muntatge de teatre, msica i dansa, i s en aquest moment quan la connexi amb la matria de disseny s fa ms evident.
Consideracions sobre els desenvolupament del currculum

Els continguts sobre lexpressi i la comunicaci escnica han danar adreats a treballar les diferents tcniques dexpressi corporal i vocal, relaxaci, respiraci i entrenament actoral, a travs del joc dramtic i la improvisaci. Tot aquest seguit dexercicis obeeix a la necessitat de cultivar les competncies comunicatives i expressives, per tal dassolir les competncies artstiques i culturals, que es treballaran en el tercer apartat. El treball sobre la interpretaci en les arts escniques sha dentendre des de leix transversal que ha daglutinar el drama (text), la msica, i la dansa. Caldria treballar aquestes disciplines de manera conjunta i integrada, sense oblidar els exercicis propis de cadascuna.
En relaci amb la representaci i lescenificaci, shauria dintegrar el teatre, la msica i la dansa. Aix mateix seria convenient que en el desenvolupament daquesta matria safavors el treball en equip del professorat (msica, arts escniques i plstica). Caldria cercar alguna frmula perqu es pugui impartir aquesta matria de manera conjunta, on el professorat de msica i el darts escniques treballessin junts a laula, amb el mateix horari. El professorat de visual i plstica pot fer intervencions puntuals en les tasques descenograa, vestuari, maquillatge i grasme (cartells). Tamb requereix lorganitzaci i planicaci dels assaigs i la distribuci de tasques als equips de treball. Es tracta dexemplicar, amb casos concrets, el cam que porta del text, la msica i la dansa a lespectacle, i el paper que hauran de tenir els integrants de la nmina teatral, les seves funcions i responsabilitats. Finalment, per mitj de les diferents modalitats dexpressi escnica es poden recrear tot tipus de problemes, situacions i conictes. Lanlisi i elaboraci de discursos, ja siguin artstics, ideolgics, socials o dun altre tipus, permeten aprofundir en un coneixement reexiu del mn que ens envolta i en una relaci dinmica i crtica amb el nostre entorn, afavorint lautonomia personal i la transici a la vida adulta. Tot aix justica lassoliment de la competncia social i tica, especca de la modalitat.
El treball sobre la interpretaci aglutina el drama, la msica i la dansa.
En aquesta direcci, cal tenir en compte que la matria no t una dimensi professional, sin que sorienta al desenvolupament del potencial expressiu i creatiu de lalumnat, a la promoci dun coneixement divers i prctic de les arts escniques, per acabar formant persones autnomes, tolerants, participatives, solidries, creatives i amb Lobjectiu s la posada en una slida cultura artstica. El desenvolupament daquesta matria ha de ser eminentment prctic, la posada en escena nal ha de ser un dels objectius prioritaris, ja que suposa un element motivador de treball en
escena de manifestacions artstiques transversals.
equip, superaci personal i creaci artstica, aix com per la posada en prctica de la transversalitat amb altres matries. Es parteix sempre del triple eix: teatre, msica i dansa, ja que la matria darts escniques ha de ser lencarregada de lligar les tres matries que shaurien de treballar en la modalitat darts del batxillerat. El teatre musical permet englobar perfectament les tres disciplines escniques (text, msica i dansa), i alhora esdev un potent motor de motivaci per a lalumnat. Aquest enfocament no exclou les altres manifestacions teatrals: teatre de text, de mim, dobjectes (titelles), etc. Per ats que el nom de la modalitat fa referncia a les tres disciplines escniques, en aquest enfocament tamb shauria de treballar o incorporar dalguna manera el treball dels tres eixos (teatre, msica i dansa). Un altre punt en qu cal incidir s el fet que el departament consideri el treball en equip dun professor/a dinterpretaci, i dun professor o professora de msica, que puguin treballar plegats en la mateix aula i horari. Com en el mn professional, els espectacles de teatre musical sempre es desenvolupen amb un director/a descena i un director/a musical, que treballen plegats i alhora Per impartir aquesta matria conv disposar dun espai adient: sala gran, sense mobiliari, amb el terra tou, i amb un equip de so i teclat, focus direccionals i un can de projecci. Pel que fa a lavaluaci, sha de tenir en compte davaluar la capacitat per diferenciar les arts escniques a partir dels elements de signicaci ms caracterstics i recurrents en cada una. Sha de comprovar si sidentiquen els diferents tipus despectacle escnic en funci de les seves caracterstiques i si saben utilitzar adequadament fonts de documentaci en processos bsics dindagaci i investigaci. Tamb sha de tenir en compte la implicaci en el treball diari de laula i la participaci activa en les diferents activitats i tasques implcites en els processos daprenentatge. Sha davaluar el desenvolupament de les capacitats expressives i creatives de lalumnat i la seva disponibilitat i implicaci per millorar-les a travs del treball individual i collectiu. Tamb s important tenir la capacitat per construir personatges i situar-los en tot tipus de situacions, per desenvolupar les accions prpies dels personatges o elaborar, desenvolupar i resoldre conictes dramtics, en un procs permanent dinteracci collectiva. Aix mateix, sha de valorar la capacitat dusar diferents maneres de crear mons dramtics en funci de criteris esttics i artstics. Shaur de valorar la capacitat per utilitzar els recursos expressius disponibles, especialment la competncia per a la construcci de personatges a partir de ls dels recursos expressius que caracteritzen cada estil artstic. El professorat haur davaluar tamb la capacitat per participar activament en el disseny i realitzaci dun projecte escnic, identicant amb precisi els diferents rols i les activitats i tasques prpies de cada rol. I valorar la capacitat dimplicaci en la creaci i lexhibici despectacles escnics, assumint i realitzant les tasques del rol que calgui exercir en cada cas.
OBJECTIUS
La matria darts escniques del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Adquirir un coneixement slid i vivencial dels conceptes bsics de les arts escniques. 2. Comprendre les caracterstiques fonamentals de les diferents formes de les arts de la representaci escnica i de lespectacle en les seves diferents possibilitats de materialitzaci: el treball dramtic (text), la msica (veu i cant), i la dansa (expressi corporal).
3. Promoure el treball en grup, afavorint el coneixement i la comprensi de la identitat personal i laliena, aix com de la realitat social en qu es desenvolupen, a travs dels processos dexpressi, creaci i comunicaci propis de les arts escniques. 4. Estimular el desenvolupament i perfeccionament de les capacitats expressives, creatives i comunicatives prpies a partir del treball individual i en grup, experimentant i investigant diferents llenguatges i codis. 5. Desenvolupar les habilitats, capacitats i destreses en referncia amb els tres eixos bsics de la modalitat (teatre, msica i dansa) necessries per respondre amb creativitat i originalitat a qualsevol estmul, situaci o conicte en el marc de la cci dramtica, utilitzant llenguatges, codis, tcniques i recursos de carcter escnic. 6. Utilitzar les arts escniques (teatre, msica i dansa) per mostrar, individualment i collectiva, sentiments, pensaments i idees, insistint especialment en aquelles problemtiques i conictes que afecten la collectivitat. 7. Reconixer i utilitzar, amb rigor artstic i coherncia esttica, les mltiples maneres de produir, recrear i interpretar lacci escnica, i participar activament en el disseny, realitzaci i representaci de tota mena despectacles escnics, assumint diferents rols, tasques i responsabilitats. 8. Desenvolupar la capacitat crtica per valorar amb rigor i coherncia les produccions escniques prpies i alienes, tenint en compte els seus valors artstics i el context social, econmic i cultural en qu es produeixen, fomentant, amb tot aix, les qualitats dun futur bon espectador o espectadora. 9. Valorar i gaudir de les arts escniques com una manifestaci artstica que forma part del patrimoni cultural com dels pobles i participar activament en el seu manteniment, desenvolupament i projecci.
CONTINGUTS
Lexpressi i la comunicaci escnica
Exploraci dels instruments de lintrpret: expressi corporal, gestual, oral i ritmicomusical. Estudi de la veu i les seves possibilitats expressives. El diafragma i la respiraci. Cant polifnic i harmonia musical; la improvisaci. Exploraci del cos i les seves possibilitats expressives. Lequilibri i el moviment. Estudi de lescena com a espai signicant: composicions, moviments i direccions en lescena. Anlisi del rol i del personatge: de la conducta dramtica a la conducta teatral. Exploraci de tcniques dinterpretaci: joc dramtic, improvisaci, dramatitzaci i creaci collectiva. Estudi i anlisi de recursos plstics: disseny de lescena, indumentria, maquillatge, illuminaci i recursos sonors.
La interpretaci en les arts escniques

Exploraci dels elements de la interpretaci: personatge, situaci, acci i conicte. Desenvolupament de processos de caracteritzaci i construcci del personatge. Interpretaci a travs del cos i la veu.
La representaci i lescenicaci
Estudi de lespectacle escnic: concepte i caracterstiques.
Tipologies bsiques de lespectacle escnic: clssic, davantguarda, corporal, occidental, oriental, dobjectes, musical, dinterior, de carrer. Estudi daltres formes de presentaci escnica: happening, performance, video-teatre, teatre dansa, circ, etc. Disseny dun espectacle: equips, fases i rees de treball. Producci i realitzaci dun projecte de creaci escnica. Assaigs: tipologia, nalitats i organitzaci. Exhibici i distribuci de productes escnics.
Lobra dart total: la transversalitat de les arts escniques.

Estudi dels principals gneres de teatre musical: lpera, la sarsuela, el musical americ i el musichall (el cabaret). Treball de les diferents disciplines escniques i la seva integraci en una obra dart unitria i global. Treball del repertori musical i coreogrc integrat en una producci musical.
CRITERIS DAVALUACI
1. Mostrar coneixement crtic dels conceptes fonamentals de les arts escniques. 2. Identicar, comprendre i explicar les caracterstiques fonamentals de lpera, la sarsuela, el musical americ, el music-hall (el cabaret), el teatre de text, el teatre dobjectes, el teatre-dansa, etc. 3. Demostrar motivaci, inters i capacitat per al treball en grup, i per a lassumpci de tasques i responsabilitats en projectes collectius. 4. Demostrar les capacitats expressives i creatives necessries per a la recreaci de lacci dramtica, i dels elements que la conguren (text, msica i dansa), i actituds positives en la seva millora. 5. Conixer i utilitzar les diferents tcniques per a la recreaci de lacci dramtica, el disseny de personatges i la conguraci de situacions i escenes. 6. Identicar, valorar i saber usar els diferents estils escnics i paradigmes interpretatius. 7. Conixer i comprendre els processos i les fases presents en un projecte descenicaci, identicant i valorant les tasques i responsabilitats de cada creador/a individual. 8. Participar en el disseny i la realitzaci de projectes de creaci i difusi escnica, assumint diferents rols.
Matries de modalitat. Arts Cultura audiovisual

Cultura audiovisual s una matria de la via darts escniques, msica i dansa, i tamb de la via darts plstiques, imatge i disseny. El currculum es troba en les pgines 104-110 daquest volum. Introducci Objectius Continguts Criteris dAvaluaci
Matries de modalitat. Arts Histria de la msica i de la dansa

La nalitat principal de la histria de la msica i de la dansa s proporcionar a lalumnat una visi global del lloc que ocupen la msica i la dansa dins la histria de les manifestacions artstiques i la seva aportaci a la histria de la cultura humana en general, per mitj de la comprensi, lanlisi i la valoraci dun ampli espectre de creacions, manifestacions i estils que han tingut lloc al llarg del temps. Lalumnat que cursi la modalitat de batxillerat darts escniques, msica i dansa, tindr en la matria dhistria de la msica i de la dansa loportunitat dadquirir una visi del fet musical i de la dansa que li permeti aproximar-se a levoluci de les diferents creacions Es proporciona una des duna perspectiva global, ja que es tracta de dues disciplines que visi global del lloc de han estat relacionades entre si al llarg de la histria. Efectivament, la dansa ha estat considerada tradicionalment depenent de la msica, ns la msica i la dansa a laparici del ballet del segle XIX, quan la msica i la dansa prenen dins la histria. camins independents per interconnectats. A la inversa, alguns dels canvis que ha sofert la msica, han estat conseqncia de les necessitats de la dansa. s en aquest sentit que en els continguts de la matria, la msica i la dansa es presenten juntes en els primers blocs, per passar a separar-se en els darrers. Tanmateix, el carcter integrador de la matria possibilita una aproximaci a levoluci daquestes creacions considerant-les com un tot, sense oblidar el dileg i la connexi entre el fenomen de la msica i la dansa. En el currculum de la modalitat darts escniques, la histria de la msica i de la dansa facilita que lalumnat adquireixi una formaci mplia i una visi global del lloc que ocupen la msica i la dansa en la histria de lart, aix com criteris per establir judicis esttics. Aquestes bases teriques es vehiculen per mitj de la interpretaci dels documents i fonts histriques per tal de contextualitzar les diferents creacions culturals, per tamb des duna perspectiva prctica, en qu cal integrar la participaci activa de lalumnat i el contrast dopinions. Finalment, cal que lalumnat entengui que tant la msica com la dansa sn arts dinmiques en la seva prpia essncia i en la seva evoluci en el temps i que la interpretaci i reinterpretaci del repertori fa que aquest esdevingui contnuament actual. Finalment, tamb cal considerar, fer visible i valorar la contribuci de les dones a la histria de la msica i la dansa, i reexionar sobre el procs de conguraci dels papers socials assignats a dones i homes al llarg de la histria, contribuint, en conseqncia, a una redenici daquests rols en el marc duna relaci entre iguals.

La matria dhistria de la msica i de la dansa comporta el domini de bases teriques, procediments i valors que es relacionen amb tres competncies fonamentals: la competncia en la dimensi temporal de les manifestacions de msica i dansa; la competncia en lanlisi i interpretaci de les manifestacions de msica i dansa; i la competncia en el desenvolupament de la sensibilitat esttica. Sentn per competncia en la dimensi temporal de les manifestacions de msica i dansa el coneixement dels referents histrics de la cultura musical i de la dansa, amb lobjectiu que lalumnat distingeixi els trets ms signicatius de levoluci histrica daquestes manifestacions, aix com dels seus creadors
Matries de modalitat. Arts. Histria de la msica i de la dansa 178
i creadores, tot reconeixent la diversitat de gneres, estils i funcions socials, comunicatives i esttiques. Tamb implica la identicaci del fet que, al llarg de la histria, les diferents concepcions esttiques de la msica i la dansa representen, des del punt de vista temporal, una de les maneres especques dentendre levoluci dels imaginaris socials i la tensi entre les continutats i els canvis. Finalment, comporta lestabliment de relacions entre els fenmens musicals i de la dansa de cada perode i altres manifestacions artstiques i culturals.
Es desenvolupa la capacitat per analitzar i interpretar, dins el seu context histric, les manifestacions de msica i dansa.
Entenem per competncia en lanlisi i interpretaci de les manifestacions de msica i dansa el coneixement dun repertori signicatiu descoltes musicals i visualitzaci de coreograes de diferents estils, poques i autors. La prctica habitual descoltar, visionar o presenciar manifestacions musicals o de dansa per mitj dels instruments danlisi adequats ajuda lalumnat a enfrontar-se a la interpretaci de les manifestacions artstiques, ampliant la seva capacitat de veure i escoltar per tal de comprendreles i valorar-les en la seva diversitat. Aquesta anlisi inclou el coneixement dels diferents elements que intervenen en una producci escnica que inclogui manifestacions musicals i de dansa, com la interpretaci, lescenograa, la direcci, el vestuari o la illuminaci, la qual cosa ajudar lalumnat en lelecci de possibles camins professionals i acadmics en un futur. Aquesta competncia, a ms, obre expectatives i planteja la utilitzaci de noves i diferents tecnologies i suports aplicats a la creativitat artstica, com el disseny, lanimaci, la fotograa o la imatge digital. Finalment, la competncia en el desenvolupament de la sensibilitat esttica es refereix a la capacitat per elaborar judicis i criteris sobre all escoltat, vist i sentit, conjuntament amb lactitud de participaci en la vida cultural de lentorn, ja que les manifestacions musicals i de dansa, ms enll de les funcions socials, sn vistes com a vehicles per comunicar idees i compartir i verbalitzar sensacions. Aquesta competncia abraa la sensibilitat i linters envers les manifestacions artstiques de la societat i ladquisici de lhbit del consum cultural crtic i el seu gaudi. Com hem dit abans, la possibilitat dactualitzar constantment el repertori musical i de la dansa proporciona una gran varietat dexperincies democi esttica que ajuda lalumnat a conformar els seus gustos personals com a persones consumidores i creadores.

La histria de la msica i la dansa, per la seva prpia naturalesa, contribueix de manera notria a lassoliment de les competncies comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalitzaci, oral i escrita, les formes dexposici estructurada i ls del vocabulari tcnic adient constitueixen un element formal per a la construcci del coneixement de la disciplina, sempre tenint en compte la dicultat que comporta posar aquesta capacitat de comunicaci verbal al servei dun llenguatge, el de la msica i la dansa, que no ho s. La histria de la msica i la dansa tamb collabora en la competncia en recerca, en la mesura que planteja investigacions on concorren el contrast, la comparaci i la valoraci de les caracterstiques visuals i sonores dels diferents repertoris i versions, de manera que pot constituir el marc idoni per a lelaboraci del treball de recerca del batxillerat. Aquesta tasca tamb t relaci amb la competncia del tractament de la informaci i la competncia digital, que es concreta en la selecci i valoraci de les fonts per a lestudi de la histria de la msica i la dansa i de la seva abilitat, aix com en el coneixement dels suports digitals, tant visuals com sonors, en els quals es troben les creacions de msica i dansa i tota la gamma de programes de programari relacionats amb la creaci i la reproducci.
La matria tamb contribueix a les competncies personals i interpersonals en la mesura que, especialment la dansa, s una manifestaci artstica estretament vinculada a la concepci de la dimensi fsica de les persones a travs de la percepci i acceptaci del propi cos al llarg de la histria. Es tracta, doncs, duna eina a labast de lexperincia de tot individu, ja que el cos ns linstrument i, per tant, forma part del coneixement dun mateix, a ms de desenvolupar la integraci entre cos, ment i esperit. Tamb cal observar en aquest apartat ladquisici dun criteri personal per valorar diferents versions duna mateixa obra, tant de msica com de dansa, amb tot el que representa com a creixement personal i de lautoestima. Pel que fa a la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, a un nivell fsic hem desmentar els fenmens acstics generadors dels sons i, per tant, de la msica i, en un altre mbit, de la cura del propi cos com a protagonista actiu i passiu de la msica i la dansa. En la interacci amb el mn social, sha de fer avinent el paper de la dansa com a eina i vehicle per a la desinhibici corporal i per a la lluita per a lemancipaci de les dones i dels diferents collectius socials, tnics i culturals. No shan doblidar tampoc les diferents funcions i la conscincia de la rellevncia social de la msica i la dansa al llarg de la histria i en el mn actual i la seva valoraci com a reex dels comportaments socials. Finalment, cal esmentar la importncia que adquireix la participaci en la vida cultural de la instituci escolar i de lentorn, prenent conscincia que els productes musicals i audiovisuals que es generen al voltant nostre tamb formen part de la histria de la msica i de la dansa.

En agrupar els continguts sha tingut en compte la diversitat dalumnat que es trobar en aquesta modalitat darts escniques, els seus coneixements previs i les seves expectatives futures. En el cas de la msica, el punt de partena seran els coneixements comuns adquirits a lESO i, en alguns casos, els continguts ms especcs adquirits en el marc de la msica en el darrer curs daquesta etapa. Tamb cal comptar amb les matries especques de modalitat que estiguin cursant o que cursin ms endavant. En canvi, els coneixements relatius a la dansa sn menors i per aquest motiu es planteja un primer bloc de continguts comuns, adreat a unicar el vocabulari tcnic i els conceptes fonamentals, aprendre a classicar i reconixer tot tipus dinstruments i mitjans i comprendre les diferents funcions de la msica i de la dansa en el temps i lespai i la seva relaci amb les altres arts, si b aquest apartat introductori, ats el seu carcter transversal, pot ser treballat implicat en els altres blocs, posant un mfasi especial en lestudi dels procediments danlisi i interpretaci de les diferents manifestacions artstiques. Quant a la resta de blocs, lamplitud que comporta referir-se al conjunt de la creaci musical i de la dansa des duna visi global posa de manifest Es dna una la dicultat dabastar la complexitat dels continguts de la matria. Per rellevncia especial aquesta ra shan volgut minimitzar els continguts ms tradicionals en la historiograa de la matria, s a dir, levoluci estilstica i cronolgica, a la msica i a la i sha optat per una selecci equilibrada que en prioritzi laprofundiment dansa actuals. donant una rellevncia especial a la msica i a la dansa actuals, com a expressi de lpoca en qu lalumnat est immers i que alhora li permet disposar deines intellectuals per comprendre el paper i labast daquestes manifestacions artstiques. Aix, doncs, pel que fa al segon bloc, cal seleccionar els continguts que es considerin ms oportuns segons el context educatiu en qu shagin de desenvolupar, amb la nalitat que els aprenentatges es constitueixen en nuclis signicatius que permetin laven consolidat cap a ampliacions progressives en un futur.
Pel que fa al tercer i al quart bloc, es fa palesa lemancipaci de la dansa, que tradicionalment sha estudiat subordinada a la msica i, sovint, com a recreaci fsica i visual resultant duna estructura musical. Cal entendre, per, el carcter dart autnom de la dansa, sobretot a partir del segle XIX, per sobretot al llarg dels segles XX i XXi. A partir de la segona meitat del segle XX la dansa sovint s ms a prop de les arts escniques, la performance i ns i tot les arts plstiques que de la msica, precisament per aquesta autonomia que molts creadors han manifestat. Amb la consolidaci del teatre-dansa la multidisciplinarietat s la tnica general en la majoria de creacions actuals. Per aquest motiu, en els blocs de continguts que fan referncia a lpoca contempornia, la dansa i la msica es constitueixen en blocs independents, sense perdre de vista el plantejament de connexions en tot moment.

La matria ha de dotar lalumnat dinformaci i instruments que li permetin ordenar, contextualitzar i sistematitzar els continguts adquirits en altres matries de la prpia modalitat, com sn ara anlisi musical, llenguatge i prctica musical i anatomia aplicada. Tamb ha de poder establir relacions amb altres matries, com les arts escniques, la cultura audiovisual i la literatura universal, amb les quals salimenta mtuament, i amb matries Sestableixen relacions del subgrup de les arts plstiques, imatge i disseny, com s el cas de amb altres matries la histria de lart. Totes contribueixen a desenvolupar en lalumnat la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, i en el seu que desenvolupen la conjunt faciliten la seva formaci i enriquiment cultural. En relaci amb les matries comunes, cal esmentar especialment la i el criteri esttic. losoa i ciutadania, la histria de la losoa i la histria dEspanya, amb les quals comparteix la dimensi temporal de lexperincia humana com a ssers individuals i socials; leducaci fsica, amb la qual participa de la capacitat de valorar les manifestacions corporals rtmiques i expressives, i les llenges (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera), que proporcionen a lalumnat les eines dexpressi oral i escrita per verbalitzar lexperincia esttica.
sensibilitat artstica

Malgrat que la matria dhistria de la msica i la dansa t unes bases teriques, ha de plantejar-se eminentment des dun vessant prctic, en la mesura que cal cercar les vies dimplicaci i participaci de lalumnat. Lart sestudia i sentn essencialment a partir de lexperincia esttica, com a primer pas per a lanlisi, la contextualitzaci, la comparaci i lestudi transversal amb les altres arts. Aquest estudi analtic i contextual comporta, com sha dit, una transversalitat i parallelisme amb les altres matries de la modalitat darts i algunes matries comunes i determina una metodologia basada en les escoltes, visionaments, lectures de textos de referncia i treballs de recerca, que poden proposar-se com a tasques individuals o en equip. Tots aquests instruments han de dotar lalumnat de les capacitats bsiques per assolir els objectius i les competncies proposades. Cada context histric i social determina una manifestaci artstica concreta, per des daqu es proposa un cam a la inversa: lobra dart musical i de dansa es presenta com a continent duna poca, un pensament, unes formes i un context. Daquesta manera, aprenent a veure i escoltar saprn tamb a relacionar. Per tot plegat s important que les unitats lectives contemplin sempre un espai dintervenci de lalumnat a partir de diverses activitats sobre les obres i les fonts per al seu estudi a que es puguin expressar i compartir els seus aprenentatges i
tamb per identicar els components personals, socials i culturals que sovint condicionen lexperincia i el judici esttic. En aquest sentit, sempre que sigui possible, conv prioritzar el visionament o lescolta directa de lobra, aprotant loferta cultural disponible, quelcom que redunda tamb en lapreciaci de la msica i la dansa en un context ms proper que, en general, esdevindr el seu medi natural destudi o professi en un futur. En denitiva, la matria ha de fomentar en lalumnat linters per la diversitat de manifestacions musicals i de dansa, a les quals haur datansar-se sense prejudicis, superant i enriquint els referents personals de partida. Pel que fa a lavaluaci, s del tot recomanable practicar lavaluaci inicial -que pot consistir en un dileg sobre el contingut de la unitat didctica- per tal didenticar les idees prvies sobre les quals lalumnat en construir de noves a partir del discurs del professorat. Conv tamb practicar lavaluaci formativa a de seguir el procs daprenentatge de lalumnat; en aquest cas pot ser til anotar el grau dassoliment dels objectius en les intervencions i exercicis individuals o collectius de lalumnat o b fer petites proves de correcci objectiva; nalment, cal procedir amb regularitat a lavaluaci sumativa, seguint dos principis fonamentals. En primer lloc, lactivitat davaluaci ha de ser similar a les activitats proposades per a laprenentatge i, en segon lloc, ha de referir-se a un o ms objectius didctics prviament coneguts per lalumnat. s important que lalumnat, abans de procedir al procs daprenentatge duna unitat didctica, conegui els objectius que es proposa assolir el professorat i que li marquin clarament el grau de complexitat que demanen i la forma o tipus com aquest coneixement sha de mostrar.
OBJECTIUS
La matria dhistria de la msica i de la dansa del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. Comprendre les diferents formes de materialitzaci de la msica i de la dansa en les diferents cultures al llarg de la histria. Analitzar i identicar les funcions i els elements que la dansa ha desenvolupat en els diferents contextos artstics, socials i rituals. Comprendre, conixer i valorar la tradici musical i de dansa, tant acadmica com popular, aix com identicar els vincles, els inuxos creuats i els prstecs recprocs al llarg de la histria i en la creaci contempornia. Reconixer els diferents estils, gneres i poques de la msica i de la dansa, i emmarcar-los en el seu context social, artstic i histric. Conixer, analitzar i valorar les principals obres del repertori musical i de la dansa i algunes de les seves diferents interpretacions o adaptacions. Conixer i valorar la creaci i la interpretaci coreogrca i musical com un treball dequip, aix com els trets especcs de cada tasca: composici, coreograa, instruments i interpretaci. Analitzar laportaci musical i coreogrca dels creadors i creadores dEspanya i Catalunya del segle XX als nostres dies, dins el context internacional. Conixer, gaudir i valorar les diferents manifestacions musicals i de dansa com a part del patrimoni de la humanitat i, en especial, les relatives a lentorn ms immediat, com a font de riquesa i llegat que cal transmetre a les generacions futures.
4. 5. 6. 7. 8.
9.
Realitzar activitats de documentaci i recerca a partir de diverses fonts i exposar els continguts de la matria, tenint cura demprar el vocabulari adient que identiqui estils, formes i manifestacions de la dansa i la msica.
10. Adquirir criteris per conformar el gust personal, la capacitat de gaudir de les manifestacions musicals i de dansa i el desenvolupament del sentit crtic, expressant sentiments propis davant les creacions artstiques, respectant la diversitat de percepcions sense prejudicis i incorporant aquestes capacitats als hbits culturals i doci propis.

Sistematitzaci dels elements tcnics i del lxic propi de la composici i anlisi de la coreograa i de la msica a partir de lescolta i la visualitzaci, aplicant un esquema metodolgic coherent i exible que permeti apreciar les caracterstiques esttiques i estilstiques de les obres analitzades. Coneixement de les classicacions organolgiques tradicional i dE. Hornbostel i C. Sachs i identicaci auditiva i visual de les diferents famlies instrumentals i dels seus instruments, antics i moderns, i daltres cultures. Identicaci, anlisi i valoraci de les diferents funcions de la dansa i de la msica en les diferents cultures, societats i perodes histrics. Identicaci del paper de les dones en la creaci artstica. Coneixement i valoraci dinterrelaci de la dansa i la msica i de la relaci amb les altres arts dins un mateix context. Identicaci, valoraci i coneixement de les tasques generals i especques de les professions i ocis de lescena Apreciaci de les diferents manifestacions musicals i de dansa com a part del patrimoni de la humanitat i desenvolupament de la capacitat de gaudi esttic i delaboraci de judicis i valoracions esttiques prpies i raonades.
Identicaci, anlisi, interpretaci i valoraci dels estils i les formes de msica i dansa al llarg de la histria
s de la cronologia i codis per a la mesura del temps historicoartstic i processament de la informaci procedent de les fonts documentals per extreuren informaci referida als fets musicals i de la dansa. Identicaci de causes i conseqncies dels fenmens artstics en el seu context histric, amb especial referncia als precedents i consegents estilstics i en els processos de continutat i canvis. Coneixement de levoluci i transformaci en la funci, la temtica i lesttica en la msica i la dansa des de la Grcia clssica ns a ledat moderna, posant mfasi als processos que afecten lentorn geogrc i cultural ms proper. Reconeixement, identicaci i valoraci dels elements que conformen el cnon clssic i acadmic de la dansa i de la msica en ledat contempornia. Identicaci i anlisi del repertori de referncia i dels seus creadors i creadores, ubicant-los en el context histric corresponent i apreciant diferents lectures contempornies daquest repertori.
La dansa des del segle XX ns als nostres dies

Identicaci de causes i conseqncies dels fenmens artstics en el context histric del segle XX, amb especial referncia als precedents i consegents estilstics i als processos de continutat i canvis. Anlisi dels canvis en la concepci del moviment i les capacitats expressives del cos mascul i femen i les seves conseqncies en el llenguatge coreogrc en el segle XX. Coneixement, identicaci i valoraci dels canvis i transformacions en les estructures i formes compositives i coreogrques en relaci amb les altres arts escniques, plstiques i musicals. Coneixement, identicaci i valoraci de les principals escoles, tendncies i estils coreogrcs des del segle XX ns a lactualitat, per mitj de la visualitzaci directa i indirecta dobres i el coneixement del repertori i de creadors i creadores de referncia. Recerca sobre la creaci coreogrca contempornia a Catalunya i Espanya: dansa clssica, neoclssica, dansa contempornia i amenc, entre altres. Comprensi del procs de creaci musical i coreogrca per mitj de ls dels diferents suports de la creaci de la msica i de la dansa en la contemporanetat: escena, vdeo, cinema i noves tecnologies digitals, entre altres, per distingir els agents que inueixen en la seva difusi (intrprets, mitjans, enregistraments, recepci del pblic).
La msica des del segle XX ns als nostres dies

Identicaci, anlisi, sistematitzaci i valoraci de lampliaci de la tonalitat, el ritme, la textura, la instrumentaci i les noves formes i estructures en la msica contempornia, identicant els canvis i les ruptures respecte a les poques precedents. Coneixement i valoraci de les principals escoles, tendncies i estils musicals des del segle XX ns a lactualitat, per mitj de lescolta i/o visualitzaci del repertori i dels principals creadors i creadores. Recerca, anlisi i valoraci de les aportacions de les diferents .generacions. de compositors contemporanis de Catalunya i Espanya dins el context internacional. Identicaci, escolta, anlisi, sistematitzaci i valoraci del jazz, el rock, la msica popular urbana i els estils que sen deriven, amb especial atenci a la seva caracteritzaci a Catalunya. Caracteritzaci i anlisi de la msica tradicional en diferents cultures, identicant i respectant valors esttics daltres tradicions culturals i apreciant experincies de fusi. Coneixement del repertori per a sardana i cobla de creadors i creadores catalans i valoraci com a part integrant del patrimoni histric i cultural. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Anlisi musical Anlisi i comparaci dels usos i funcions de la msica. Identicaci dels elements constitutius de la msica. Anlisi i comparaci de versions duna mateixa obra. Reconeixement de les caracterstiques musicals dels diversos estils i esttiques musicals. Anlisi dels procediments variats de creaci. Coneixement de les activitats professionals relacionades amb la msica tenint en compte les noves tecnologies.
Llenguatge i prctica musical Comprensi, atenci i interpretaci del gest de direcci. Expressi didees, experincies o sentiments de manera creativa. Utilitzaci de recursos TIC i MAV com a eines per lescolta, el visionament, lenregistrament i la difusi. Recerca i elaboraci de projectes artisticomusicals. Exercitaci i s de la memria musical i lescolta interior. Anatomia aplicada Organitzaci estructural del cos. El sistema locomotor. Caracterstiques anatmiques i funcionals relacionades amb la dansa i la msica. Arts escniques Tipologies de lespectacle escnic. Disseny dun espectacle. Estudi dels principals gneres de teatre musical. Treball de repertori musical i coreogrc. Cultura audiovisual Identicaci dels elements bsics del llenguatge audiovisual. Caracteritzaci dels components expressius i comunicatius de la imatge. Valoraci dels contextos de recepci i s dels mitjans de comunicaci. Literatura catalana, castellana i universal Coneixement dels moviments esttics literaris. Lectura i interpretaci, amb criteri propi, de textos literaris. Anlisi de les relacions entre obres literries, obres musicals i coreograes. Histria de lart Identicaci de les funcions de lart en les diferents poques. s de la cronologia i codis per a la mesura del temps historicoartstic. Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context. Identicaci del rol de lart i de lartista en la segona meitat del segle XX: de lart com a denncia social a lart com a b de consum. Tcniques dexpressi gracoplstica Reconeixement de moviments i artistes on conueixen i sexperimenten diferents tipus de llenguatges artstics. Establiment de relacions entre plstica, imatge, msica, expressi corporal i verbal. Filosoa i ciutadania Expressi argumentada, oral i escrita, didees. Racionalitat, empatia i respecte crtic envers els plantejaments aliens, individuals i collectius. Descripci de la dimensi biolgica i sociocultural de lsser hum. Caracteritzaci de la relaci lingstica i simblica de lsser hum amb el mn. Histria Identicaci dels components econmics, socials, poltics i culturals, que intervenen en els processos histrics. Identicaci de les causes i les conseqncies dels fets histrics.
Valoraci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, com a subjectes de la histria de Catalunya i Espanya. Educaci fsica Creaci, experimentaci i organitzaci dactivitats individuals i en grup que afavoreixin la comunicaci i lexpressi a travs del llenguatge corporal Llenges Comprensi de discursos orals i escrits. Expressi oral i escrita amb discursos coherents. Relaci dobres de la literatura catalana i la literatura castellana amb obres musicals i coreogrques.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Analitzar de manera ordenada i rigorosa peces musicals i/o coreogrques, emprant la terminologia adient, per tal didenticar les caracterstiques destil, gnere o proposta esttica. Resumir els components determinants i trets rellevants formals, estructurals, tcnics i temtics de diverses poques de la histria de la dansa i de la msica, en relaci amb els elements del context histric, poltic, social i cultural. Identicar i valorar les aportacions ms rellevants de la msica i la dansa dEspanya i Catalunya dins el context internacional. Identicar les obres ms importants del repertori musical i de la dansa, reconeixent algunes de les adaptacions, modicacions i variacions interpretatives. Identicar i situar en un context histric un pensament o materialitzaci musical o coreogrca a partir descoltes, visionaments i documents, directes o indirectes, tot reexionant sobre les circumstncies culturals i socials en qu shan creat. Exposar els resultats duna recerca sobre repertori, creadors i creadores o perodes histrics, preferentment de lentorn ms proper, cercant les fonts pertinents, i comunicant els resultats per mitj de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Descriure i analitzar diverses propostes esttiques musicals i coreogrques contempornies, en qualsevol suport, essent capa dexpressar oralment i per escrit judicis de valor personals, fonamentats crticament. Identicar algunes de les relacions entre la msica i la dansa al llarg de la histria i explicar, per mitj dexemples concrets, diverses creacions on intervinguin la msica, la dansa, la literatura i les arts plstiques i visuals. Descriure de manera escrita i oral concerts, actuacions musicals, espectacles de dansa i altres manifestacions relacionades, esmentant tots els aspectes de la representaci: interpretaci, posada en escena, illuminaci, atrezzo, escenograa, disseny.
3. 4. 5.
6.
7.
8.
9.
Matries de modalitat. Arts Llenguatge i prctica musical

La matria de llenguatge i prctica musical aprofundeix en la formaci musical en lmbit del llenguatge des de dos vessants: el coneixement i la prctica, i proporciona les destreses comunicatives, expressives i creatives que sapliquen en el fet musical. El llenguatge musical, com a acte comunicatiu, se situa en la base de la prctica musical, tant individual com en grup. Laprofundiment en el seu coneixement possibilita una major capacitat dexpressi, augmenta la capacitat de gaudir de la msica en tots els seus vessants i permet acostar-shi amb un criteri ampli, afavorint la visi crtica i la comprensi La formaci daltres cultures musicals.
musical sadquireix
Les nalitats de la matria sn diverses i abasten el coneixement i la prctica des del coneixement de les destreses musicals, el cant i la interpretaci instrumental, lescolta signicativa i la creaci, i la dimensi esttica, social i cultural del fet musical. i la prctica. Dins el carcter terminal dels estudis de batxillerat, la matria continua i amplia els coneixements i les destreses desenvolupats en etapes anteriors i els aporta coherncia en relaci amb la comunicaci i la posada en escena. Lalumnat ha de poder prendre decisions davant situacions molt diverses: participar en projectes artisticomusicals, donar la seva opini amb esperit crtic i saber valorar lesfor en relaci amb els resultats. Aquests aspectes tan importants han de tenir el seu propi espai dins la programaci de la matria, shan de fer palesos i shan de poder avaluar no com una competncia a assolir a llarg termini, sin com a part dun procs de millora que cal observar i incentivar. La motivaci compartida, la constncia, la prctica, tant individual com en grup, el gust esttic i la comprensi de lexigncia dalt de lescenari saniran construint des daquesta base. La prctica musical en grup potencia lautoestima de lalumnat, que pren conscincia del paper decisiu que t individualment i amb tot el grup. Alhora implica respecte, participaci, corresponsabilitat, habilitats socials, atenci, memria, constncia, presa de decisions compartida, negociaci constant durant el procs i reexi crtica. Aquesta dimensi personal, social i comunicativa del fet musical situa lalumnat en el centre del protagonisme de la vida musical del seu entorn, i enriqueix la seva experincia dexpressar i canalitzar emocions i sentiments.

Les competncies especques de llenguatge i prctica musical sn la competncia artstica i cultural, i la competncia en la integraci de les tcniques i els recursos dels diferents llenguatges artstics. La competncia artstica i cultural implica interpretar i crear, que s lactivitat artstica de primer ordre. Situa lalumnat en una posici activa davant el fet artstic i millora la competncia de comprensi i gaudi de lart. El llenguatge musical augmenta les possibilitats expressives, ja que s un llenguatge polifnic. Aquesta caracterstica abasta lescolta, la interpretaci, la lectura i lescriptura, i situa lalumnat davant duna prctica i un aprenentatge especcs de la matria, que no es produeix en cap altra.
Matries de modalitat. Arts. Llenguatge i prctica musical 187
La creaci musical, contingut preferent de la matria, situa lalumnat davant la tasca dimaginar de manera abstracta el resultat sonor. Lalumnat anir millorant a partir de lexperincia, de lassaig i lerror, i anir construint un pensament musical cada cop ms ric i ecient i, per tant, ms competent. Lalumnat, com a intrpret de msiques daltres indrets i poques, esdev testimoni privilegiat de la riquesa i la diversitat cultural del mn que habita i aix lajuda a comprendrel. Aquesta prctica aporta valor a les aportacions musicals de totes les procedncies, pot esdevenir una activitat creativa i de recerca i refora la llibertat dexpressi com a Sapropa lalumnat valor universal.
a la riquesa i diversitat musical i cultural del mn.
La matria desenvolupa la competncia en la integraci de les tcniques i els recursos dels diferents llenguatges artstics, ja que situa lalumnat davant la possibilitat del treball per projectes en qu sinteraccionen i es coordinen els diferents llenguatges artstics. Aix implica un desenvolupament de la competncia de recerca, del coneixement de les diferents tcniques daquests llenguatges, i del criteri propi, la creativitat i la imaginaci per poder triar-los i relacionar-los.

La matria de llenguatge musical aporta coneixements, destreses i actituds que contribueixen al desenvolupament de les competncies genriques del batxillerat. Tant en la situaci dintrpret com en la de creador, lalumnat expressa idees i sentiments, propis o daltri, i enriqueix la seva competncia comunicativa amb una dimensi no verbal, que es construeix amb els elements que sn propis del llenguatge musical, com la dinmica, lestructura ritmicomeldica, la textura i el timbre. Lenfocament prctic daquesta matria, tenint en compte que hi ha una relaci molt estreta entre la msica i els processos didentitat social i cultural, i ja que simpregna del valor del respecte per totes les msiques, antigues i modernes, occidentals o daltres cultures, possibilita la transferncia dels aprenentatges als contextos socioculturals quotidians en qu la msica forma part, i contribueix al desenvolupament de la competncia en el coneixement i interacci en el mn. Quant a la competncia en autonomia i iniciativa personal, es fa pals que lalumnat que interpreta i crea ha de prendre decisions constantment i valorar el resultat musical de la seva actuaci individual i en grup, i tamb ha dassumir el comproms del treball personal i collectiu. Pel que fa a la competncia digital, llenguatge i prctica musical participa en el seu desenvolupament perqu comporta ls dels diferents programes i maquinari musical bsic per a lescolta, la interpretaci, la composici, ledici, lenregistrament i la difusi de produccions musicals. Pel que fa a la competncia interpersonal, cal tenir en compte que lassaig i el concert sn situacions daprenentatge immillorables, on t lloc el treball en grup, el respecte pel treball individual i collectiu, i on shan de seguir les indicacions interpretatives de la persona que dirigeix. A lassaig es valoren els resultats i les propostes de millora, i en el concert sexpressa tot el treball realitzat tant dmbit tcnic com de musicalitat i alhora saprn a conar en les prpies possibilitats.

Els continguts de la matria sestructuren en tres apartats: interpretaci, creaci i destreses musicals. Els continguts demanen un enfocament de valoraci constant del procs de millora en relaci amb lesfor individual i a laugment progressiu de coresponsabilitat amb el grup. La motivaci esdev leix duna prctica musical que busca la millora i la formaci del gust esttic. Aquesta motivaci pels resultats ser la que donar sentit a lestudi individual i a la prctica diria, amb constncia i autodisciplina. Els alumnes i les alumnes que toquen i canten junts comparteixen una mateixa ta, ja que desenvolupen aprenentatges cooperatius basats en la correspondncia, lajuda mtua, els criteris i el gust esttic compartits, la negociaci de signicats i la responsabilitat. El coneixement i el domini progressius del llenguatge musical permeten a lalumnat enfrontar-se a la tasca creativa i reforcen la seva competncia musical. Un aspecte com als tres apartats s ls i el domini de les possibilitats de les TIC i les MAV per a la comunicaci del treball realitzat, aix com a font de recerca i de coneixement i com a eina per a la creaci, lexpressi i la difusi de la msica.

Els continguts de la matria llenguatge i prctica musical tenen connexions especialment amb les matries de la modalitat darts, concretament amb lanlisi musical, pel que fa a leducaci de loda i la forma musical. Tamb comparteix continguts amb la matria darts escniques, ja que la msica s un component rellevant en la dansa i el teatre. La msica tamb s present en la matria de cultura audiovisual per les relacions que sestableixen entre msica, arts plstiques i el mn audiovisual. Tamb comparteix amb la matria danatomia aplicada els coneixements sobre laparell fonador (autonomia i funcionament). Aix mateix, la matria de llenguatge i prctica musical presenta fora relacions amb continguts propis dalgunes matries comunes, com sn leducaci fsica, la llengua i la literatura i la losoa i ciutadania. En efecte, mant relacions amb leducaci fsica pel que fa al control corporal: ritme i pulsaci. Amb llengua i literatura, pel que fa a diversos continguts com la intenci comunicativa, larbitrarietat i la linealitat del signe, i la mtrica i musicalitat del text literari. I amb la losoa i ciutadania pel que fa a lesttica i els contextos religis i prof on t lloc la cultura. Finalment, la matria e llenguatge i prctica musical presenta tamb connexi amb altres matries de modalitat del batxillerat, com la fsica (la fsica del so); les matemtiques (anlisi delements de la melodia, lharmonia i el ritme, la mtrica, les qualitats del so); i amb la geograa i la histria (cultures i contextos histrics).

La matria de llenguatge i prctica musical proposa un espai molt vivencial en qu la prctica se situa en la base de laprenentatge. s imprescindible comptar amb la motivaci de lalumnat per superar les dicultats tcniques i/o conceptuals i per assolir constncia en el procs de millora dels resultats individuals i collectius. Es proposa un espai vivencial La metodologia activa s la que ms sadiu amb aquestes necessitats de laprenentatge. s lalumnat qui actua i reexiona
dels aprenentatges musicals.
sobre el treball a realitzar i sobre els resultats parcials i nals. Tamb cal considerar la demostraci de models com a font dinformaci per a laprenentatge, ja sigui del model del professorat, dels altres alumnes, o de professionals del mn musical i artstic en general. La interdisciplinarietat es demostra en els diferents projectes i/o produccions artisticomusicals que poden esdevenir treballs de recerca propis de la modalitat. Aquests treballs exigeixen una actitud de recerca, competncia especca del batxillerat. Lavaluaci sha de concebre com un procs continuat i integral on lalumnat ha destar informat de les caracterstiques particulars i de la demanda de constncia necessria per a una millora progressiva. El professorat avaluar no sols el resultat nal -materialitzat en els concerts, escoltes o espectacles- sin tot el procs: lassaig, el treball individual i de grup, la cura de linstrument i de la prpia veu, el gust esttic i totes les actituds que envolten el fet musical.
OBJECTIUS
La matria de llenguatge i prctica musical del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Interpretar en grup o individualment peces musicals, vocals i/o instrumentals, a partir de la imitaci, la memria, la improvisaci, les bases rtmiques, meldiques i harmniques donades, la lectura de partitures o les composicions prpies i collectives. 2. Cantar a veus, parlar i declamar utilitzant les possibilitats de la prpia veu, msiques i textos de cultures, gneres i estils diversos, adequant la interpretaci individual a lacci collectiva amb una actitud respectuosa i de comproms amb el grup. 3. Adquirir un domini de la tcnica vocal i tenir cura de la posici corporal, la respiraci, la ressonncia, larticulaci i el fraseig. 4. Conixer els instruments de percussi, les seves possibilitats sonores i les del propi cos com a instrument rtmic, i aplicar les tcniques instrumentals bsiques per a la interpretaci, improvisaci i creaci musicals. 5. Conixer i utilitzar els elements del llenguatge musical -ritme, melodia i harmonia- i les formes musicals simples per a la comprensi, la interpretaci i la creaci. 6. Escoltar, interpretar i valorar msiques de cultures, poques, gneres i estils diversos i identicar elements del llenguatge musical. 7. Dissenyar i interpretar propostes musicals o artstiques on la msica es presenti interrelacionada amb altres arts, cercant el bon gust i el plaer esttic, amb actitud de recerca, comproms amb els resultats, responsabilitat escnica i esperit crtic. 8. Fer servir els recursos tecnolgics per escoltar, interpretar, crear, escriure i difondre la msica.
CONTINGUTS
Interpretaci
Prctica de la imitaci rtmica, meldica i harmnica. Prctica del cant collectiu: a lunson, cnons i a veus i lescolta del conjunt en la interpretaci coral i adequaci de la prpia veu. Prctica de la veu parlada. La declamaci de textos teatrals, narratius i potics. Interpretaci individualment i en grup de composicions vocals i/o instrumentals prpies. Utilitzaci dels instruments amb una tcnica correcta. Reexi i valoraci de lassaig com a activitat bsica en la interpretaci musical. Interpretaci dun repertori musical variat pel que fa a cultures, poques, gneres i estils diferents. Comprensi, atenci i interpretaci del gest de direcci. Interpretaci pblica de les obres treballades amb una actitud dexigncia i de respecte envers loient, envers la persona mateixa i el grup.
Creaci
Expressi didees, experincies o sentiments de manera creativa. Creaci rtmica, meldica i/o harmnica seguint les estructures formals simples: lied binari, ternari, frase quadrada, rond i tema amb variacions i obstinats. Elaboraci darranjaments de canons i peces instrumentals a partir dels coneixements del llenguatge musical adquirits. Coneixement i s de les caracterstiques de lescriptura a veus: escriptura vertical, tessitures i equilibri tmbric. Utilitzaci de recursos TIC i MAV com a eines per a lescolta, la interpretaci, la composici, ledici, lenregistrament i la difusi dobres musicals. Recerca i elaboraci de projectes artisticomusicals. Connexions entre els llenguatges artstics.
Destreses musicals
Coneixement i s dels elements constitutius del llenguatge musical: ritme, melodia, harmonia, textura, dinmica i timbre per a la interpretaci i la creaci. Coneixement de laparell fonador: rgans, funcions i higiene. Exercitaci duna tcnica vocal individual i collectiva: posici, respiraci, ressonncia i articulaci. Exercitaci i s de la memria musical i lescolta interior. Ritmicaci de textos potics i teatrals i de textos escrits per ser cantats. Seguiment de partitures a una o ms veus. Reconeixement dels llenguatges de les msiques de diferents cultures, poques, gneres i estils. Valoraci de la prctica musical com un mitj de gaudi esttic personal i de comunicaci. Valoraci del fet musical amb actitud crtica fonamentada en valors esttics, culturals i socials.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Anlisi musical Educaci de loda. La forma musical. Arts escniques La msica en el teatre. La msica en la dansa. Cultura audiovisual Msica i arts plstiques. La msica en el mn audiovisual. Anatomia aplicada Laparell fonador: anatomia i funcionament. Educaci fsica El control corporal: ritme i pulsaci. Llengua i literatura Intenci comunicativa. Arbitrarietat i linealitat del signe. Mtrica i musicalitat del text literari.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Interpretar amb partitura i de memria peces instrumentals i/o vocals treballades de cultures, poques, gneres i estils diferents. Interpretar una pea vocal amb acompanyament instrumental o sense, demostrant domini de la tcnica vocal. Llegir diferents textos en forma de dileg, prosa o poesia, demostrant domini de la tcnica vocal. Interpretar obres per a grup redut (trio o quartet). Fer arranjaments de canons i peces instrumentals a partir dels coneixements del llenguatge musical adquirits. Identicar auditivament estructures ritmicomeldiques i harmniques. Interpretar davant el pblic les peces treballades. Crear fragments musicals individualment o en grup a partir de premisses relatives a diferents aspectes del llenguatge musical. Cercar les relacions entre les arts entorn duna idea per tal de crear una experincia musical.
10. Utilitzar de manera autnoma i eca els recursos que ofereixen les TIC i les MAV per a lescolta, la interpretaci, la composici, ledici, lenregistrament i la difusi dobres musicals.
Matries de modalitat. Arts Literatura universal

Literatura universal s una matria de la modalitat dHumanitats i cincies Socials, i tamb de la modalitat dArts. El currculum es troba a les pgines 393-400 daquest volum. Introducci Objectius Continguts Criteris dAvaluaci
Matries de modalitat. Arts. Lliteratura universal 193
Matries de modalitat. Arts Literatura catalana

Literatura catalana s una matria de la modalitat dHumanitats i cincies socials, i tamb de la modalitat dArts. El currculum es troba a les pgines 377-384 daquest volum. Introducci Objectius Continguts Criteris dAvaluaci
Matries de modalitat. Arts. Lliteratura catalana 194
Matries de modalitat. Arts Literatura castellana

Literatura castellana s una matria de la modalitat dHumanitats i cincies socials, i tamb de la modelitat dArts. El currculum es troba a les pgines 385-392 daquest volum. Introducci Objectius Continguts Criteris dAvaluaci
Matries de modalitat. Arts. Lliteratura castellana 195
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Biologia

El coneixement de la naturalesa dels organismes i del fenomen de la vida ha progressat en les ltimes dcades de manera accelerada i les fronteres de la investigaci biolgica shan ampliant notablement. Del coneixement dels ssers vius com a individus sha passat a una millor comprensi dels nivells cellulars i moleculars, intentant interpretar els fenmens vitals en funci de les interaccions de les substncies que els componen. Els continguts de biologia del batxillerat es tractaran des daquests nivells ns als nivells dels organismes i sistemes. La combinaci daquests dos punts de vista, analtic i global, ha de permetre trobar explicacions als fenmens estudiats i el seu signicat biolgic. Sofereix
una visi mplia dels mecanismes que regeixen el mn viu.
Com les altres disciplines cientques, la biologia constitueix un element bsic de la cultura del nostre temps; en aquest sentit t un carcter formatiu general de coneixement cientc que ha de permetre a lalumnat entendre les relacions entre biologia, tecnologia, medi ambient i societat, i a ms a ms valorar labast dels coneixements cientcs i les seves aplicacions. Pel que fa al seu carcter propedutic, el currculum de biologia inclou tots aquells continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals que han de permetre abordar amb xit estudis posteriors, ats que la biologia s una matria que forma part destudis universitaris de caire cientc i s necessria per a un ampli nombre de famlies professionals que sn presents en la formaci professional de grau superior. El currculum de biologia ha doferir una visi mplia i profunda sobre els mecanismes bsics que regeixen el mn viu, i ha de promoure una actitud investigadora basada en lanlisi i la prctica de les tcniques i els procediments que han perms laven daquesta cincia, considerant els diferents models presents en el seu desenvolupament. A ms, ha de proporcionar eines per interpretar els fenmens biolgics de manera que lalumnat sigui capa daplicar els coneixements daquesta matria en situacions diferents de les estudiades a classe i en contextos diferents de lacadmic. Aquesta matria considerar tots els aspectes que fan de la cincia una activitat sotmesa a contnua revisi, amb grans possibilitats daplicaci i en directa relaci amb la vida quotidiana. Tot aix ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes informats i, per aix, crtics, amb capacitat de valorar les diferents informacions relacionades amb la biologia i les seves aplicacions, i tamb de prendre decisions.

Tot i que totes les disciplines del batxillerat desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competncies comunes, la biologia amb la seva particular manera de mirar el mn, ofereix la possibilitat de desenvolupar unes competncies especques: la competncia en indagaci i experimentaci, la competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia i la competncia en comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic. La competncia en indagaci i experimentaci implica la capacitat de portar a terme una investigaci en el context de la cincia escolar, tot adquirint les habilitats necessries, com ara: identicar problemes;
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Biologia 196
generar qestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; enregistrar i analitzar dades; treure conclusions; elaborar, comunicar i defensar hiptesis, models i explicacions; fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions cientques; i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les evidncies experimentals. La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia implica el desenvolupament alhora duna comprensi epistemolgica de la naturalesa de la cincia i de la construcci del coneixement cientc. s important que lalumnat arribi a comprendre que la cincia es distingeix daltres formes de coneixement per lelaboraci de models, per ls de mtodes emprics, darguments lgics i de lescepticisme com a actitud, per contrastar les hiptesis i validar les teories i models proposats. Amb aquesta metodologia els cientcs sesforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el mn real. Ats que lacceptaci de les idees cientques depn de la contrastaci experimental i observacional, i de la coherncia amb altres idees que constitueixen les teories acceptades, el coneixement cientc s, en principi, susceptible de ser revisat i canviat si es troben noves evidncies que no encaixen en les teories vigents. Cal considerar tamb els processos socials i els contextos que condicionen la manera en qu sobt el coneixement cientc, es comunica, representa i argumenta en la comunitat cientca i es divulga a la societat. Aquesta comprensi s molt important perqu els estudiants puguin discernir entre el que s cincia i el que no ho s. La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la cincia no noms per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, sin per prendre decisions informades de com fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hbits de vida saludables i un consum racional i responsable i comprendre el paper que la cincia pot tenir en el desenvolupament ms equilibrat de les diferents regions del mn.

La formaci de lalumnat en els continguts de la matria de biologia contribueix a lassoliment de les competncies generals del batxillerat. Pel que fa a la competncia comunicativa, aprendre a comunicar cincia signica descriure fets i fenmens, explicar-los i exposar-los, justicar-los i argumentar-los, i denir-los utilitzant diferents tipologies de llenguatge i formes de comunicaci, com el matemtic, el visual, laccional i donar conclusions amb eccia i esperit crtic. La biologia contribueix a aquesta competncia aportant el coneixement del llenguatge de la cincia en general Marc idoni per al debat i de la biologia en particular, que s indissociable al del coneixement cientc mateix. A ms, la biologia ofereix un marc idoni per al debat sobre ltica cientca. i la defensa de les idees prpies en camps com el de ltica cientca. Assolir la competncia en recerca implica saber analitzar situacions complexes, identicar problemes i actuar per solucionar-los. La recerca s part intrnseca de qualsevol matria cientca, de la seva construcci, dels seus avenos i desenvolupament i ha de ser-ho del seu aprenentatge. La capacitat creativa i imaginativa prpies de la recerca contribueixen a augmentar lautonomia. La biologia contribueix a lassoliment daquesta competncia, a travs de la utilitzaci dels mtodes i tcniques que li sn propis, com la identicaci de preguntes i problemes que es poden respondre a partir de la investigaci cientca, la formulaci de preguntes i hiptesis sobre un fenomen susceptible de produir-se o de ser produt, el disseny i la realitzaci dexperiments per obtenir resposta a problemes que es plantegin, lanlisi dels resultats experimentals i el contrast amb els terics, i la comunicaci dels resultats basant-se en les evidncies i les teories.
Adquirir la competncia en gesti i el tractament de la informaci La gesti i el tractament es refereix a la capacitat danalitzar i sintetitzar informaci cientca obtinguda a partir de diferents fonts i formats. Des de la matria de la informaci i les de biologia es pot contribuir a capacitar lalumnat per seleccionar competncies digital i de i analitzar aquesta informaci amb criteris de qualitat incloent-hi els propis de la biologia, recollir dades, transformar-les en grcs o recerca sn essencials. taules, aix com comunicar les idees de manera convincent, concisa, unvoca, utilitzant suports de tota mena. La competncia digital est molt relacionada amb lanterior pel que fa a la necessitat de cercar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informaci duna manera crtica, tenint en compte els coneixements adquirits per mitj de la biologia. Aix, la matria dna la capacitaci tcnica sobre el funcionament de programes i eines digitals, com sensors de captaci de dades i microscpia digital, aix com alguns programes de simulaci de fenmens i processos. La competncia personal i interpersonal fa referncia a la capacitat de gesti i organitzaci del temps personal; dautoregulaci del propi aprenentatge; i de sentir satisfacci en aplicar els mtodes i models cientcs per explicar el mn. Des de la biologia es contribueix a assolir aquestes competncies utilitzant la informaci procedent de diverses fonts per formar-se una opini crtica sobre els problemes actuals de la societat, com sn la salut, el medi ambient o la biotecnologia, mostrant una actitud oberta i crtica; sentir-se lliures per valorar crticament el treball propi i ali; adquirir un bagatge en epistemologia, tica, histria, sociologia i psicologia de les cincies, per tal dafavorir una posici crtica i reexiva basada en coneixements que tenen com a objecte la cincia i el seu desenvolupament; i comprendre la naturalesa de la cincia com a activitat humana que t un paper clau en la societat actual. Adquirir la competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic signica tenir una visi i una possible explicaci global dels fenmens naturals per aplicar-les a situacions reals i quotidianes. Lapropiaci dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la biologia pot contribuir a avaluar i opinar reexivament sobre les accions de millora de les condicions de vida de les persones i de tots els altres ssers vius, fent un s responsable dels recursos naturals, tenint cura del medi i adquirir hbits de vida saludables, aix com un consum racional i responsable. La biologia tamb pot contribuir a la comprensi del paper que la cincia pot tenir en el desenvolupament ms equilibrat de les diferents regions del mn.

Els continguts de la matria sestructuren en cinc grans apartats: els dos primers corresponen a primer de batxillerat i els tres darrers a segon. Cada un t correspondncia amb un gran mbit de la biologia, dinters per als estudiants de batxillerat com a ciutadans del segle XXi i tamb com a futurs estudiants de cincies. Lextensi de cada un dels apartats no s la mateixa, especialment en el cas dels apartats del segon curs, ja que el tercer s considerablement ms ampli pel que fa als continguts que shi tracten. Els apartats que es presenten sn: del genotip al fenotip; duna cllula a un organisme; Intercanvi de matria i energia entre els organismes i el seu entorn; bacteris i virus en acci; i biodiversitat. En del genotip al fenotip es desenvolupen continguts de gentica. Es tracta de construir les nocions fonamentals de lexpressi dels gens i la manera com intervenen sobre el fenotip. Lestudi del model dherncia aplicat a situacions concretes, amb la resoluci de problemes, permetr una visi a escala dindividu i lestudi de les molcules implicades, cids nucleics i protenes, ho far a escala molecular. En duna cllula a un organisme sestudia la cllula eucariota i el seu origen endosimbitic. Es posa mfasi en el treball prctic amb el microscopi tenint en compte les caracterstiques del treball cientc.
Sestudia el cicle cellular, aix com el seu control i relaci amb el cncer. En intercanvi de matria i energia entre els organismes i el seu entorn es presenten els organismes com a sistemes oberts que intercanvien matria i energia amb lentorn. Sestudia el metabolisme i saprofundeix en el coneixement de les biomolcules energtiques: glcids i lpids. En bacteris i virus en acci saborda el coneixement de bacteris i virus i la resposta defensiva tant a escala cellular i molecular com dorganisme. Sinclouen tamb aqu les principals aplicacions industrials dels microorganismes i la seva intervenci en cicles naturals. En biodiversitat es reexiona sobre la visi explicativa que ofereix levoluci a la biodiversitat. Saborda aqu el tractament conjunt de levoluci i lecologia. Els continguts de la matria es presenten dacord amb uns objectius que hauran de permetre a lalumnat ser competent en aplicar els coneixements de biologia a diferents contextos i realitats. El primer apartat presenta continguts de gentica, per no tots els continguts relatius a la gentica sn aqu, aix en el segon apartat de primer curs cal recrrer a la gentica per poder explicar la diferenciaci cellular. Tamb, lestudi de la transgnesi i dels cicles vitals dels virus a segon de batxillerat, proporcionar loportunitat de revisar els continguts de gentica molecular que shauran treballat a primer curs. Aquesta transversalitat de la gentica ha de facilitar la construcci del model. La biologia Lestudi de les biomolcules saborda en relaci amb lestudi de les seves funcions biolgiques; aix, cids nucleics i protenes es treballen en el context de lexpressi dels gens, i glcids i lpids en relaci amb el metabolisme energtic. Es posa mfasi en els aspectes ms biolgics de lestructura-funci de les biomolcules. El fet destudiar-les durant els dos cursos permetr anar augmentant el detall bioqumic de manera parallela al progrs dels alumnes en la matria de qumica.
i la qumica mantenen una estreta relaci.
La major part dels orgnuls cellulars es descriuen al mateix apartat, per mitocondris i cloroplasts es tracten en altres, en relaci amb les seves funcions. El procs de la fotosntesi saborda amb posterioritat a la respiraci cellular, fet que permet tornar a incidir sobre processos doxidoreducci en diferents moments, i ajuda aix a la consolidaci del model funcional. Es tracta, en resum, danar construint els coneixements biolgics en espiral, tornant tantes vegades com calgui a la mateixa qesti o a altres de relacionades, a i efecte danar sumant signicats. Sinclouen de manera explcita, dins els diferents blocs, continguts associats a les activitats prctiques, a ls de les noves tecnologies i a les competncies comunicatives.

Les cincies per al mn contemporani, la qumica, la fsica i les cincies de la Terra i del medi ambient comparteixen bona part del llenguatge, la metodologia i alguns conceptes amb la biologia. La matria de biologia mant unes connexions estretes amb la qumica, donat lorigen qumic de la vida i, per tant, la naturalesa dels seus constituents bsics, les molcules de la vida. A ms a ms, els processos cellulars, nutrici, relaci i reproducci, tenen en la seva base reaccions bioqumiques, enllaos i molcules que es comporten com a tals, tot seguint les lleis de la termodinmica. Els processos biolgics segueixen els principis i les lleis de la fsica, i impregnen especialment els continguts relacionats amb el metabolisme energtic.
Amb les matemtiques, la biologia comparteix el reconeixement de Cal partir de situacions funcions lineals bsiques, laplicaci de la combinatria i la probabilitat; ls dunitats de mesura i canvis dunitat, i ls i interpretaci de problema, de contextos representacions grques. Ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en la cerca i captura de dades i interpretaci de fenmens simulats o reals. s bsic en lensenyament duna biologia, grcies a les aportacions didctiques tant danimacions i simulacions com de la informaci mateixa que, procedent de la xarxa, ajuda a lactualitzaci dels continguts de la biologia. Ls de tots els tipus de llenguatge, oral i escrit, desquemes i dibuixos, programes de presentaci i daltres mitjans per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per escrit formen la base dall que coneixem com a .parlar cincia.. La comprensi de la cincia com a activitat humana que inueix en la societat i els contextos histrics en levoluci cientca ens acosta a la histria i a la losoa i ciutadania. Finalment, laplicaci dels coneixements per viure saludablement i el reconeixement de la relaci entre lalimentaci, i lexercici fsic sobre la salut permet establir relacions amb leducaci fsica.

Organitzar el currculum duna matria al voltant dun ensenyament i aprenentatge competencial, s a dir, en el desenvolupament i assoliment de les competncies implica la percepci de la utilitat dels continguts per part del qui aprn, aix com la capacitat de transferir-los i aplicar-los a diferents contextos i situacions rellevants. En aquest sentit, s aconsellable estructurar els continguts de les matries a partir de situacions problema, de contextos simulats i/o reals, a partir dels quals els diferents continguts saniran desgranant en la mesura que siguin necessaris per a la comprensi del problema. Cal situar lalumnat en un paper actiu davant el seu propi aprenentatge, per a la qual cosa cal preveure situacions daprenentatge i activitats diverses pel que fa a la forma i continguts. A ms dafavorir el coneixement, aquestes activitats han dajudar lalumnat a aprendre com aplicar-lo en un context de realitat. Una biologia amb sentit per als estudiants ha de mostrar-se vinculada des dun principi a les seves possibles aplicacions i en relaci amb els problemes que ajuda a resoldre. La realitzaci dun nombre signicatiu dactivitats prctiques en el desenvolupament de la matria s essencial i obligat per tal de lligar teoria i prctica i per contextualitzar els aprenentatges i perqu lalumnat assoleixi capacitats com ara: identicar problemes, formular una hiptesi sobre un fenomen susceptible de produir-se o de ser produt, dissenyar i realitzar experiments per obtenir la resposta a problemes plantejats, analitzar-ne els resultats de manera qualitativa o quantitativa, confrontar-los amb les teories o possibles explicacions fonamentades en les evidncies experimentals i comunicar-ne els resultats duna manera coherent i amb claredat en diferents suports. Cal facilitar i promoure el treball individual i en grup entre lalumnat i emfatitzar els aspectes que requereixen la discussi i el debat argumentats per resoldre i valorar problemes o prendre posicions davant situacions controvertides de caire cientc amb rellevncia social. s bsic que lalumnat adquireixi la competncia en ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, tant per a la recerca dinformaci contrastada com per a la comunicaci de les recerques realitzades. A ms a ms, aquests nous recursos tecnolgics tamb es posen a disposici del professorat i alumnat, proporcionant instruments per a la captaci de tota mena de dades i per a lexploraci microscpica, que avui ja sn utilitzats pels cientcs de manera sistemtica. Tamb cal recrrer a la discussi i el debat argumentat a partir de les informacions contrastades o les evidncies experimentals o, de manera ms general, a partir dels resultats obtinguts en el treball experimental
propi i daltres, usant els models cientcs disponibles, tot presentant les dades mitjanant taules, grcs, imatges, esquemes i presentacions de tota mena. Els alumnes han de ser igualment capaos didenticar preguntes que es puguin respondre mitjanant de la recerca cientca, distingir explicacions cientques daquelles que no ho sn, la qual cosa requereix un coneixement sobre la naturalesa de les cincies, a ms de coneixements cientcs sobre els temes tractats i la conscincia del poder i les limitacions del coneixement cientc. Pel que fa a lavaluaci, cal implementar-la com a manera de regular o autoregular el procs daprenentatge de lalumnat. Sha dutilitzar tota mena dactivitats que reprodueixin la complexitat que tenen les activitats de laula, ja que els alumnes aprenen fonamentalment dacord amb la manera com sels avalua.
OBJECTIUS
La matria de biologia del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Conixer i aplicar en diferents contextos els principals conceptes de la biologia i la seva articulaci en lleis, teories i models, apreciant el seu paper en el coneixement i interpretaci de la natura. Valorar en el seu desenvolupament com a cincia els canvis produts al llarg del temps i la inuncia del context histric, percebent el treball cientc com una activitat en constant construcci, aix com el seu carcter temptatiu i creatiu. Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida quotidiana, tot valorant els aspectes tics, socials, ambientals, econmics o poltics relacionats amb els nous descobriments i les seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives vers la cincia i la tecnologia. Utilitzar informaci procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opini crtica sobre els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una actitud oberta davant diverses opinions contrastades, i tenir capacitat per debatre i argumentar les idees prpies i les daltri. Utilitzar amb propietat la terminologia biolgica en la comunicaci en diferents contextos. Aplicar les estratgies de la investigaci cientca: plantejament de problemes, formulaci dhiptesis, cerca dinformaci, elaboraci destratgies de resoluci, disseny i muntatges experimentals, anlisi i comunicaci de resultats amb capacitat explicativa i predictiva dels fenmens que sestudien. Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars i cellulars de lherncia, interpretar els descobriments de la gentica i les seves aplicacions en diferents camps, i valorar les seves implicacions tiques i socials. Descriure les caracterstiques qumiques i les propietats de les biomolcules bsiques que conguren lestructura cellular per interpretar la seva funci en els processos biolgics. Interpretar la cllula com unitat estructural, funcional i gentica dels organismes, diferenciar els seus diferents models dorganitzaci i la complexitat de les funcions cellulars, i identicar estructures cellulars en preparacions microscpiques i microfotograes. Analitzar els mecanismes dintercanvi de matria i energia entre els organismes i lentorn. Analitzar les caracterstiques dels microorganismes i la seva intervenci en nombrosos processos naturals i industrials. Explicar lorigen infeccis de nombroses malalties provocades per microorganismes i virus i els principals mecanismes de la resposta immunitria.
2.
3.
4.
5.
6. 7.
8. 9.
10. Analitzar la biodiversitat en totes les seves dimensions. Interpretar els diversos models dorganitzaci dels ssers vius, i relacionar la seva estructura i funcionament com a resultat de levoluci. 11. Comprendre la visi explicativa que ofereix la selecci natural i levoluci a la diversitat dels ssers vius. Analitzar els problemes ambientals de diferent naturalesa en el context del debat cientc actual.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Del genotip al fenotip
Anlisi de la relaci entre genotip i fenotip i denici del concepte de gen. Estudi de les protenes. Descripci de lestructura dels aminocids i la seva relaci amb el medi aqus. Identicaci de la uni dels aminocids: formaci de lenlla peptdic. Diferenciaci i signicat dels nivells estructurals de les protenes. Desnaturalitzaci experimental de protenes i la seva signicaci. Relaci entre estructura i funci dels enzims. Anlisi dels mecanismes dacci i control de lactivitat enzimtica. Recerca experimental de lacci enzimtica en funci de diferents variables. Reconeixement dels cids nucleics com a portadors de les caracterstiques hereditries. Anlisi de la composici i estructura dels cids nucleics. Descripci de la morfologia dels cromosomes i anlisi de cariotips. Explicaci i localitzaci dels processos de duplicaci de lADN, transcripci i traducci. s danimacions i simulacions per ordinador i resoluci de problemes en lestudi daquests processos. Evidenciaci de la universalitat i signicat del codi gentic. Aplicaci del model dherncia dun sol carcter i resoluci de problemes dherncia dun sol carcter. Signicaci de les mutacions gniques, cromosmiques i genmiques. Valoraci argumentada dalgunes aportacions de la gentica a la salut humana: dilemes tics en relaci amb la detecci preco de malalties gentiques i la terpia gnica.
Duna cllula a un organisme

Caracteritzaci de la teoria cellular. Diferenciaci de la cllula eucariota i procariota. Explicaci de lorigen endosimbitic de la cllula eucariota. Reconeixement de lestructura i funci dels orgnuls cellulars. Concreci dalguns mtodes destudi de la cllula. Identicaci dalgunes destructures cellulars en preparacions microscpiques i microfotograes. s del microscopi i clcul de la mida de diferents estructures cellulars a partir de lescala o nombre daugments. Descripci de lestructura i la funci dalgunes cllules especialitzades: secretores, musculars, nervioses. Comunicaci entre cllules i missatgers qumics, secreci i excreci cellular. Descripci i anlisi dels diversos sistemes de transport a travs de la membrana cellular. Experimentaci dalguns processos de transport. Identicaci de les fases del cicle cellular. Descripci dels mecanismes que controlen el cicle cellular i la disfunci en les cllules canceroses. Reconeixement de les fases de la mitosi en preparacions microscpiques i/o microfotograes i/o esquemes o animacions. Diferenciaci cellular: totipotncia i especialitzaci. Anlisi del procs de diferenciaci de les cllules: expressi gnica diferencial al llarg del desenvolupament embrionari. Caracteritzaci del procs dapoptosi. Comparaci del tipus de reproducci dels organismes a partir dexemples de reproducci asexual i sexual. Descripci de lestructura i funci dels gmetes. Explicaci de la meiosi i justicaci de les
seves conseqncies biolgiques. Reconeixement de les fases de la meiosi en preparacions microscpiques, i/o microfotograes i/o esquemes i animacions. Identicaci i localitzaci de la mitosi i la meiosi en els cicles biolgics. Diferenciaci del diferents mecanismes de determinaci del sexe. Resoluci de problemes dherncia lligada al sexe. Aplicaci de les cllules mare en biomedicina. Distinci entre cllules mare embrionries i adultes. Valoraci crtica de les implicacions socials i tiques del seu s. Signicat i aplicacions de la clonaci. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Qumica Reconeixement de lestructura de les protenes i els cids nucleics. Catlisi enzimtica. Estudi experimental dels factors que modiquen lactivitat enzimtica. Fsica Utilitzaci del microscopi. Transformaci dunitats de mesura. Matemtiques Clcul de mides reals de cllules i estructures cellulars a partir daugments o descales grques. Aproximacions, errors i notaci cientca. Combinatria: gentica molecular i reproducci cellular. Probabilitat: gentica. Educaci fsica Hbits saludables. Filosoa i ciutadania Valoraci de les implicacions socials de la gentica. Llenges Obtenci dinformaci rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastant-la i usant-la en el plantejament dun problema o debat. Valoraci i argumentaci crtica sobre el binomi salut-malaltia, aix com sobre algunes de les implicacions socials de la gentica.
CRITERIS DAVALUACI
1. Mostrar actituds associades al treball cientc, com la curiositat en la recerca dinformaci, la capacitat crtica, linters per la vericaci dels fets, el qestionament dall que sembla obvi i lactitud oberta a noves idees, aix com el treball en equip i laplicaci i comunicaci dels coneixements. Obtenir informaci rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la en el plantejament dun problema o debat. Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les caracterstiques de treball cientc: plantejament del problema, formulaci dhiptesis contrastables, disseny i realitzaci dexperincies i anlisi, discussi i comunicaci de resultats.
2. 3.
4. 5.
Valorar les aplicacions actuals de la gentica en lobtenci de recursos i les seves aplicacions als ssers humans. Escriure textos argumentatius tot valorant crticament les aplicacions de la gentica. Analitzar les bases moleculars de lherncia i de lexpressi dels gens i descriure els mecanismes de transmissi dels carcters hereditaris dacord amb el model dherncia, aplicant-ho a la resoluci de problemes de monohibridisme i herncia lligada al sexe. Reconixer la composici i lestructura dels cids nucleics i de les protenes (posant mfasi en els enzims) i relacionar-los amb les seves funcions biolgiques. Aplicar els coneixements de gentica molecular a la resoluci de problemes sobre la sntesi de protenes. Realitzar experincies de laboratori tot quanticant la inuncia de diversos factors sobre lactivitat enzimtica. Elaborar i interpretar els grcs resultants de lexperincia. Considerar la cllula com unitat estructural i funcional de tots els ssers vius, diferenciar entre els diferents models dorganitzaci cellular. Identicar els orgnuls de la cllula eucariota i descriure la seva funci. Interpretar els mecanismes responsables de la transformaci de la cllula totipotent a cllules especialitzades, que t lloc durant la formaci dun nou organisme. Aplicar el model de cllula per interpretar estructura i funci en diferents cllules especialitzades. Analitzar els processos de comunicaci intercellular. Explicar les caracterstiques del cicle cellular i les modalitats de divisi del nucli i el citoplasma, comparar i justicar la importncia biolgica de la mitosi i la meiosi, descriure els avantatges i inconvenients de la reproducci sexual i de la asexual. Identicar les diferents fases de la mitosi i meiosi en preparacions microscpiques, microfotograes i/o esquemes i animacions.
6.
7. 8.
9.
SEGON CURS
Lintercanvi de matria i energia entre els organismes i el seu entorn
Caracteritzaci dels organismes com a sistemes oberts que intercanvien matria i energia amb lentorn i identicaci dels tipus metablics dels ssers vius. Clcul del balan energtic a escala dorganisme. Reconeixement de lestructura dels principals monosacrids i formaci de lenlla glucosdic; disacrids i polisacrids i de lestructura dels principals lpids. Interpretaci de la relaci estructura-funci dels principals glcids i lpids. Identicaci experimental de la presncia de glcids i lpids en els aliments. Valoraci de les aplicacions de la biotecnologia alimentria: aliments funcionals i transgnics. Reconeixement general de les rutes metabliques. Comparaci entre lanabolisme i el catabolisme. Anlisi del signicat biolgic, a escala molecular i cellular de les principals rutes catabliques. Diferenciaci de les fases de la respiraci cellular i relaci amb lestructura del mitocondri. Identicaci del paper de loxigen en la respiraci aerbica. Anlisi de les fermentacions com a degradacions parcials de les biomolcules i la seva aplicaci en lobtenci daliments. Recerca experimental dalguns factors que intervenen en el procs de la fermentaci. Anlisi del procs de regulaci de les vies metabliques.
Els bacteris i virus en acci

Caracteritzaci dels virus com a estructures acellulars. Descripci de la composici, morfologia i estructura dels virus. Descripci de cicles vrics. Caracteritzaci del procs de retrotranscripci en
comparaci amb els processos generals de transcripci, traducci i replicaci del material hereditari. Relaci del procs dinfecci vric amb la salut humana: exemples de malalties vriques. Valoraci dalgunes de les implicacions socials de malalties vriques. Descripci de la composici, morfologia i estructura bacteriana. Relaci de la diversitat bacteriana amb la seva ubiqitat, taxa de creixement i capacitats metabliques. Anlisi, signicaci i comparaci dels mecanismes dautoduplicaci i parasexualitat bacteriana. Anlisi i valoraci del rol dels bacteris en el cicle de la matria. Reconeixement de la presncia dels bacteris en la vida quotidiana i les seves aplicacions. s dels microorganismes en processos industrials: agricultura, farmcia, alimentaci, i bioremediaci. Caracteritzaci del procs de transgnesi. Valoraci de la seva importncia social i econmica. Caracteritzaci dels antibitics i dels problemes de resistncia. Caracteritzaci del binomi salut-malaltia. Descripci de les barreres de defensa de lorganisme. Anlisi dels tipus de resposta immunitria. Explicaci i contextualitzaci de la reacci antigen i antics. Interpretaci de lacci del sistema immune pel que fa a les vacunes, als processos allrgics i al cncer. Reconeixement dels avenos de la biomedicina en el tractament de malalties infeccioses, i valoraci crtica de laccs a aquests recursos.
La biodiversitat
Consideraci de la biodiversitat, a escala individual, poblacional i decosistemes. Denici del concepte despcie. Classicaci i caracteritzaci dels cinc regnes. Elaboraci de claus dicotmiques i identicaci prctica despcies. Anlisi comparativa de les caracterstiques morfoanatmiques i siolgiques dels cinc regnes. Plantejament i debat de levoluci com un fet. Revisi dels antecedents histrics: lamarckisme i darwinisme. Identicaci i anlisi de les fonts de la variabilitat gentica: mutacions i recombinaci gentica. Resoluci de problemes de monohibridisme i dihibridisme en casos dherncia autosmica i lligada al sexe. interpretaci de la recombinaci. Identicaci i anlisi dels mecanismes devoluci: selecci natural, ux gnic i derivaci i aplicaci daquests mecanismes a la interpretaci dels diversos mecanismes despeciaci. Interpretaci de levoluci com un canvi en la freqncia gnica, tot resolent problemes senzills de gentica quantitativa. Anlisi de la diversitat ecolgica en el context dels diversos ecosistemes. Interpretaci de la selecci natural i ladaptaci com a resultat del procs de relaci entre bitops i biocenosis. Anlisi del ux denergia com a motor dels ecosistemes i interpretaci de la seva complexitat en termes de producci. Representaci esquemtica i discussi de xarxes trques de diversos ecosistemes (terrestres i aqutics). Reconeixement de la importncia dels productors en el manteniment dels ecosistemes i de la vida a la Terra. Anlisi i signicaci de la fotosntesi. Revisi de lestructura dels cloroplasts. Experimentaci i/o simulaci del procs fotosinttic i indagaci dels factors que hi intervenen. Contrastaci de la fotosntesi amb altres formes de producci; signicaci de la quimiosntesi. Valoraci de la importncia del manteniment de la biodiversitat. Recerca dinformaci despcies en perill dextinci i accions per a la seva conservaci. Reexi i debat sobre algun problema ambiental global.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Qumica Clcul del balan energtic a escala dorganisme. Reconeixement de lestructura dels principals glcids, lpids i protenes. Experimentaci i/o simulaci del procs fotosinttic i indagaci sobre els factors que hi intervenen. Fsica Caracteritzaci dels organismes com a sistemes oberts que intercanvien matria i energia amb lentorn. Anlisi del ux denergia com a motor dels ecosistemes i interpretaci de la seva complexitat en termes de producci. Cincies de la Terra Anlisi de la diversitat ecolgica en el context dels diversos ecosistemes. Reconeixement de la importncia dels productors en el manteniment dels ecosistemes i de la vida a la Terra. Utilitzaci dels microorganismes en processos industrials: agricultura i bioremediaci. Valoraci de la importncia del manteniment de la biodiversitat. Reexi i debat sobre algun problema ambiental global. Matemtiques Aproximacions, errors i notaci cientca. Funci exponencial: creixements de poblaci. Taxes de variaci: taxa de creixement duna poblaci. Combinatria: gentica molecular i reproducci cellular. Probabilitat: gentica. Estadstica: evoluci. Histria i losoa Reconeixement dels avenos de la biomedicina en el tractament de malalties infeccioses, i valoraci crtica de laccs a aquests recursos. Valoraci dalgunes de les implicacions socials de malalties vriques. Plantejament i debat de levoluci com un fet i dels models explicatius dels mecanismes que la produeixen. Revisi dels antecedents histrics: lamarckisme i darwinisme. Llenges Obtenci dinformaci rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastant-la i usant-la en el plantejament dun problema o debat. Valoraci i argumentaci crtica sobre el binomi salut-malaltia, aix com sobre alguns dels problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqncies.
CRITERIS DAVALUACI
1. Mostrar actituds associades al treball cientc, com la recerca dinformaci, la capacitat crtica, la necessitat de vericaci dels fets, el qestionament dall que sembla obvi i lactitud oberta a noves idees, el treball en equip, laplicaci i comunicaci dels coneixements, amb lajut de tecnologies de la informaci i la comunicaci, en relaci amb la salut i la malaltia, aix com a lorigen i el manteniment de la biodiversitat. Obtenir informaci rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la en el plantejament dun problema o debat. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte les caracterstiques del treball cientc: plantejar de manera precisa el problema, formular hiptesis contrastables, dissenyar i realitzar experincies i anlisis i comunicar resultats. Valorar i argumentar crticament sobre el binomi salut-malaltia, aix com sobre alguns dels problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqncies. Identicar els diferents tipus de glcids i lpids, i reconixer la seva funci energtica, de reserva i estructural, tot relacionant-la amb la seva estructura. Valorar la relaci entre salut, alimentaci i lactivitat fsica. Analitzar els resultats obtinguts en les experincies en relaci amb la localitzaci i identicaci de biomolcules en diversos aliments. Analitzar el paper de laigua i les sals minerals en els processos biolgics i la relaci de les propietats biolgiques dels oligoelements amb les seves caracterstiques sicoqumiques. Explicar el signicat biolgic de la respiraci cellular, el dest dels seus substrats i el paper de loxigen en el procs respiratori aerbic i localitzar les estructures cellulars on es desenvolupen les diferents rutes metabliques. Resoldre problemes sobre catabolisme, anabolisme i balan energtic. Explicar les caracterstiques que deneixen els microorganismes, destacant-ne el paper en els cicles biogeoqumics, en la indstria alimentria, farmacutica i en la millora del medi ambient, i analitzar el poder patogen qu poden tenir en els ssers vius. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els ssers vius davant la presncia dun antigen, deduint a partir daquests coneixements com es pot incidir per reforar i estimular les defenses naturals. Conixer els processos desencadenants de les malalties infeccioses ms freqents i que produeixen taxes elevades de mortalitat en la societat actual, aix com valorar la prevenci com a pauta de conducta eca davant la propagaci de la malaltia. Comprendre la visi explicativa de la biodiversitat que ofereix el procs devoluci dels ssers vius. Aplicar els mecanismes devoluci per explicar situacions concretes i resoldre problemes aplicant el model dherncia (monohibridisme, dihibridisme en casos dherncia autosmica i lligada al sexe), interpretant la recombinaci gentica.
2. 3.
4. 5.
6.
7.
8.
9.
10. Caracteritzar les fases de la fotosntesi i considerar la seva importncia per la vida a la Terra. Cercar informaci sobre formes de la vida en ecosistemes aftics. Relacionar i comparar la complexitat de les xarxes trques amb lestabilitat i maduresa de diversos ecosistemes i valorar limpacte dels seus desequilibris.
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Cincies de la Terra i del medi ambient

Les cincies de la Terra i del medi ambient tenen com a nalitat proporcionar, a lalumnat del batxillerat cientc que la cursi, eines teriques i prctiques per al coneixement del sistema Terra, els subsistemes terrestres i les interaccions daquests amb els ssers humans. Lensenyament i aprenentatge daquests continguts t una doble funci: terminal i propedutica. Respecte de la primera, ha de facilitar a lalumnat lanlisi i valoraci dels Afavoreix la capacitat problemes rellevants relacionats amb els continguts de la matria i presents en els debats socials i, pel que fa a la segona funci, dinterpretar el passat preparar lalumnat per seguir els estudis universitaris o de grau i de reexionar sobre el superior on els coneixements daquesta matria sn imprescindibles.
futur del nostre planeta.
Un dels objectius de les cincies de la Terra i del medi ambient s afavorir la capacitat dentendre la dinmica del planeta i dels fenmens naturals, interpretar el seu passat i conjecturar el seu futur, aix com interpretar els fenmens naturals que ens envolten i les relacions causa-efecte (interaccions) que sovint sestableixen amb els ssers humans. Amb aquesta nalitat, shan anat construint models explicatius que donen suport a aquestes interpretacions i que han servit de base per a un gran desenvolupament cientc i tecnolgic. El desenvolupament econmic i el seu impacte a escala global sobre el planeta comporta no sols avantatges sin tamb, en molts casos, riscos per a tots els ssers vius. Cal, doncs, que lalumnat adquireixi una visi holstica del planeta i de la interacci amb els ssers humans i daquests com a part activa i compromesa amb el present. A ms a ms, s important que lalumnat adquireixi els coneixements i les habilitats necessries per participar en el procs danlisi i valoraci crtica dels problemes ambientals i la seva gesti, i tamb una sensibilitzaci fonamentada en la recerca i anlisi dinformaci contrastada i, si sescau, compromisos per a lacci, tant individual com collectiva, en defensa i millora del medi. Les cincies de la Terra i del medi ambient ajuden a reexionar sobre les relacions entre la cincia, la tecnologia i la societat, i a valorar algunes de les implicacions tiques que comporten aquestes relacions. Les cincies de la Terra i del medi ambient es desenvolupen bsicament en el marc de lestudi dels processos geolgics resultants tant de la dinmica interna com externa del planeta i les seves manifestacions, dels riscos que sen deriven per a les persones i tamb dels problemes ambientals, de les seves causes, processos i conseqncies o impactes resultants de la interacci dels ssers humans amb el planeta i sobre el planeta, i tamb la gesti dels seus recursos. Per assolir aquests aprenentatges, lalumnat necessita utilitzar models i simulacions simplicades que expliquin i permetin analitzar alguns daquests processos, problemes o impactes, abordant-los des de diferents mbits del coneixement i punts de vista. Shaur dincidir, quan escaigui, en la importncia que tenen per a aquesta matria els aspectes socials i tics amb la nalitat de prendre conscincia que les interaccions amb el sistema Terra i els diferents subsistemes poden tenir conseqncies i efectes positius o negatius i que accions individuals (microescala), en passar a ser collectives (macroescala) tenen efectes a escala planetria.
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Cincies de la Terra i del medi ambient 208

Es poden distingir tres competncies especques de la matria, algunes de les quals sn compartides amb altres cincies experimentals: la competncia en indagaci i experimentaci; la competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia i la competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn. La competncia en indagaci i experimentaci implica la capacitat de portar a terme una recerca, en el context de la cincia escolar, basada en Es pren conscincia lanlisi dels problemes ambientals, tot posant en prctica habilitats com: que els problemes identicar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conseqncies dels problemes ambientals, generar qestions susceptibles de ser ambientals sn investigades; dissenyar i realitzar investigacions; preparar i realitzar expesociolgics. riments; enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la llum de la bibliograa consultada, treuren conclusions; comunicar tot argumentant de manera crtica i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions cientques; i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les evidncies experimentals. A ms a ms, pel que fa a letiologia dels problemes ambientals, lalumnat ha de prendre conscincia que els problemes ambientals sn socioecolgics i que a la resposta cientca cal sumar-hi altres respostes com leconmica i la social i, en denitiva, la poltica, per tal darribar a respostes satisfactries i possibles solucions. La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia implica acostar-se a la naturalesa de la cincia i investigar com es construeix el coneixement cientc. s important que lalumnat comprengui qu distingeix la cincia daltres formes de coneixement. La cincia treballa amb lelaboraci de models i amb ls de mtodes emprics, anlisi dexplicacions i arguments fonamentats, anlisi i discussi de les evidncies obtingudes amb lobservaci i lexperimentaci, per tal de contrastar les hiptesis i validar els models i les teories proposats. Amb aquests procediments, els cientcs sesforcen a elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el mn real i en aquest context el coneixement cientc s, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidncies que no encaixen en les teories vigents; per tant, s un coneixement sotms a revisi. Cal considerar tamb la manera en qu el coneixement cientc s obtingut, comunicat, representat i argumentat en la comunitat cientca i divulgat a la societat. Pel que fa a la interdisciplinarietat, lalumnat ha dadonar-se que ha de posar en joc coneixements adquirits en el camp de les matries de cincies i sumar-nhi altres del camp de les cincies socials en el marc ampli de les relacions entre cincia, tecnologia i societat, per valorar alguns dels problemes tractats. La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la cincia per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, per tamb adquirir conscincia de les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les cincies i la tecnologia en donar resposta a les necessitats humanes, individuals i collectives, i tamb valorar els impactes de les activitats humanes en el si de la biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un desenvolupament sostenible. En un mn cada cop ms globalitzat, cal valorar i avaluar la dimensi social i cvica de les cincies de la Terra i el medi ambient.

El carcter transversal i la dimensi holstica de les cincies de la Terra i del medi ambient contribueix a lassoliment de les segents competncies genriques del batxillerat: comunicativa, en recerca, digital, personal i interpersonal i en coneixement i interacci amb el mn. Pel que fa a la competncia comunicativa, la matria contribueix al seu desenvolupament amb la utilitzaci de les diferents tipologies textuals, tant de manera escrita com oral, i amb ls dels recursos dels mitjans de comunicaci de massa i les tecnologies de la informaci en la descripci i exposici dels fets i fenmens. Tamb collabora en la promoci del dileg i els debats fonamentats sobre els fets i fenmens observats, les evidncies experimentals, la idonetat dels models emprats i lelaboraci de treballs o informes de caire cientc, a ms, de la seva valoraci tica quan escau i la proposta de possibles i alternatives. Aix mateix, la matria de cincies de la Terra i del medi ambient enriqueix el vocabulari general de la cincia amb termes especcs i amb el seu s de manera protocolaritzada, creativa i signicativa; en aquest sentit es posa un mfasi especial en contextualitzar de manera adequada termes com canvi climtic, deserticaci, energies alternatives i un llarg seguit de mots i expressions que tot sovint troben als mitjans de comunicaci. Amb el plantejament dhiptesis, la recollida i interpretaci de dades i lelaboraci de conclusions basades en evidncies es contribueix al desenvolupament de la capacitat de recerca. Cal, per, exercitar aquestes habilitats de manera contextualitzada i amb problemes de diferent abast, tot seleccionant les fonts dinformaci degudament contrastades. Sha dafavorir que els mbits de recerca estiguin integrats amb fets i notcies dactualitat que contnuament subministren els diferents mitjans de comunicaci i fonts dinformaci. La matria tamb contribueix a la competncia digital. Formen part del dia a dia de lalumnat a laula la recerca dinformaci a travs dInternet, la interpretaci i elaboraci de grcs amb fulls de clcul i la producci de presentacions amb diferents programes informtics. Les cincies de la Terra i del medi ambient necessiten aquesta competncia per fer un seguiment de la informaci disponible i actualitzada de temes relacionats amb la matria. El volum dels recursos Els fets i notcies fa que calgui una selecci molt acurada de les fonts i suports dinformaci. La dimensi global de la cincia actual i especialment en el cas de les cincies de la Terra i del medi ambient facilita lintercanvi dexperincies i opinions sobre temes cientcs entre professorat i alumnat i dels alumnes entre si, de manera gaireb immediata. Lintercanvi dexperincies, idees o projectes entre membres de diferents realitats socials afavorir i facilitar lestabliment despais de comunicaci enriquidors i positius per a la comunitat global, contribuint aix a lassoliment de la competncia personal i interpersonal. Finalment, la matria collabora a ladquisici de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, ja que un dels seus objectius prioritaris s que, un cop assegurats els coneixements sobre lestructura, el funcionament, els riscos i els impactes dels diferents subsistemes que formen la Terra, els alumnes sendinsin en el mn de la gesti ambiental animats a prendre decisions de manera simulada que potser en un futur hauran de prendre de manera real. Caldr, doncs, educar en la sostenibilitat, la preservaci dels recursos, el control dels impactes i la prevenci dels riscos.
dactualitat sn bons mbits de recerca.

Els continguts de les cincies de la Terra i del medi ambient estan estructurats en sis grans apartats, tres a primer i tres a segon de batxillerat. Els aspectes que es treballen comprenen, a ms del coneixement de
la Terra i els canvis causats per la transferncia de matria i energia, les interaccions dels ssers humans amb el medi ambient. Els apartats sn: el sistema Terra i el medi ambient, la geosfera, el temps en geologia. Els mtodes destudi de la Terra i la seva aplicaci, les capes uides de la Terra, riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes, i Gesti ambiental i desenvolupament sostenible. En lapartat el sistema Terra i el medi ambient sintrodueixen algunes de les idees fonamentals que es desenvoluparan de manera ms detallada en altres apartats. El caire general respon a la nalitat que lalumnat sintrodueixi en un conjunt de conceptes sota una perspectiva nova. Lestudi de situacions problema tant reals com virtuals, li ha de permetre assolir les idees bsiques de la matria i familiaritzarse amb una determinada manera de treballar. Es promour laportaci didees fonamentades, lanlisi acurada de les situacions, el debat en grup, el respecte vers lopini daltri i la presa de decisions argumentades. En lapartat la geosfera lalumnat sha de familiaritzar amb els coneixements geolgics bsics terics i prctics, aix com amb les eines que li han de permetre acostar-se al funcionament del planeta i els fenmens i processos que hi tenen lloc. Ladquisici daquests continguts proporciona els elements cientcs imprescindibles per a una anlisi i interpretaci correcta de les interaccions complexes que tenen lloc en els diferents nivells. Lapartat el temps i levoluci. Mtodes destudi de la Terra i la seva aplicaci tracta les tcniques especques emprades en lestudi del planeta des de diferents mbits. El coneixement, s i valoraci dalgunes daquestes tcniques proporcionar a lalumnat una visi global dels canvis en el pensament cientc i en la interpretaci dels processos que tenen lloc al planeta. Laplicaci daquestes tcniques en alguns casos prctics senzills el familiaritzaran amb la manera de fer recerca en aquest camp. Aquest apartat permet diferents graus dinteracci amb altres matries, com: matemtiques (estadstiques, grcs, resoluci dequacions), cincies socials (necessitat de leducaci en cincies de la ciutadania, presa de decisions fonamentada, repercussions globals de decisions i actituds personals), TIC (GPS, programes de simulaci ambiental), etc. Els continguts de lapartat les capes uides de la Terra es basen sobretot en el coneixement de la composici, estructura, dinmica i interrelacions de les dues capes uides (latmosfera i la hidrosfera) que embolcallen el planeta. Sincideix de manera particular en lestudi de la seva dinmica i laprotament dels seus recursos. Saprofundeix en la idea de la gesti racional dels recursos, que s un dels eixos vertebradors de la matria. Es treballen tamb els impactes de les activitats humanes sobre latmosfera i la hidrosfera com a conseqncia de les seves activitats. Lapartat riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes integra alguns dels aprenentatges adquirits en altres apartats per fer una sntesi del funcionament del sistema Terra. Cal que lalumnat conegui els riscos associats a la dinmica terrestre i les possibles respostes davant aquests riscos. Lestudi dalgunes interfases permet adonar-se que els subsistemes terrestres funcionen de manera conjunta: sovint, els canvis, naturals, provocats o induts per les persones en un subsistema tenen repercussions en els altres. En aquest apartat tamb sestudien els impactes humans sobre el medi, sovint com a conseqncia duna gesti decient de ls dels recursos naturals. En lapartat gesti ambiental i desenvolupament sostenible, lalumnat adquireix una visi a escala planetria dels grans problemes ambientals. Aquesta visi permet connectar, des duna perspectiva histrica, levoluci dels diferents models de desenvolupament que shan succet en el temps i la seva
valoraci crtica. Dins la gesti ambiental, lestudi de problemes com el tractament dels diferents tipus de residus permet aplicar el model de desenvolupament sostenible en un context proper. Aquest apartat ha dintegrar els coneixements adquirits en altres apartats de la matria i adrear-los cap a la idea que el futur del planeta depn duna gesti ambiental adequada i una actitud personal compromesa, i que petits canvis en els hbits quotidians poden contribuir a grans transformacions globals.
Sestableixen fora relacions amb daltres matries: biologia, matemtiques, fsica, qumica, etc.
El carcter integrador i de sntesi de les cincies de la Terra i del medi ambient afavoreix lestabliment de nombroses i complexes relacions amb altres matries.
Sota la perspectiva que els ssers humans formen part de la natura com una espcie ms entre totes les existents en lactualitat i les que han existit en el passat, el punt de vista biolgic resulta molt important estratgicament a lhora de plantejar la matria: cal detectar tant les conseqncies de les nostres activitats sobre la resta dels ssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en el medi en qu viuen per quanticar la importncia daquests impactes. Cal que lalumnat disposi dun mnim deines matemtiques que li permeti analitzar, quanticar, valorar i avaluar els fenmens estudiats. En aquest sentit, resulta especialment important el domini dels grcs en totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogrcs com temtics, blocs de diagrama, columnes estratigrques, talls geolgics) per representar de manera entenedora la informaci obtinguda o elaborada. Aix mateix, cal un bon coneixement de les eines matemtiques bsiques, com per exemple la resoluci dequacions, el canvi dunitats, la proporci, etc. A lhora destudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta resulta imprescindible un bon coneixement dels mecanismes fsics que els controlen. Sn especialment importants els conceptes termodinmics bsics per comprendre la dinmica tant de les capes uides dels planeta, com la de la geosfera; en ambds casos lescala temporal pot ser instantnia o extremadament dilatada. La qumica proporciona el suport necessari especialment quan sanalitzen els materials que formen el sistema terra. Els aspectes dinmics (reaccions i la seva velocitat, equilibri qumic i els factors que el modiquen, etc.) permetran superar el model dun planeta esttic. Ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en les cincies de la Terra i del medi ambient s tan necessari com en qualsevol dels altres mbits del coneixement. La recerca dinformaci a travs dInternet, la selecci de la informaci subministrada per la xarxa, la representaci grca de les dades recollides aprotant les potencialitats dels fulls de clcul i els diversos programes grcs, la presentaci de resultats de les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentaci multimdia serien algunes de les seves principals aplicacions. Les cincies socials (geograa, histria, histria contempornia, economia) constitueixen un referent en el desenvolupament de les cincies de la Terra i del medi ambient: en la histria de la humanitat sovintegen els exemples dinteraccions no desitjades de carcter catastrc, agudes i crniques, irreversibles o no, en el si del medi ambient. Es comparteix tamb amb les cincies socials linters pel temps i la visi histrica dels esdeveniments que marquen el nostre present.
Cal insistir tamb en els aspectes tics de les nostres actituds i prctiques envers el medi. Lalumnat ha dentendre causes, processos, conseqncies, valorar impactes i riscos, tot adoptant actituds crtiques i positives i de canvi, a escala individual i collectiva. Cap aspecte comunicatiu s ali al desenvolupament de la matria. Cal, doncs, interpretar crticament de manera cientca els textos periodstics relacionats, examinar de manera crtica textos produts per cientcs, tant actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen transmetre, debatre i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Aix mateix, cal posar molt dmfasi en el domini de la llengua, tant a escala oral com escrit, imprescindible per comunicar les idees i afavorir la comunicaci entre el professorat i lalumnat.

A lhora de desenvolupar el currculum de les cincies de la Terra i del medi ambient, un dels primers elements que cal tenir en compte s el seu carcter interdisciplinari i global (holstic). Cal que lalumnat construeixi els seus propis models mentals a partir de contextos quotidians. Aquests models shan denriquir amb laportaci del mtode cientc i amb la participaci daltres camps del coneixement.
Sovint, una part de la informaci que sutilitza en laprenentatge de la matria prov de fonts, properes o no, referides a fets quotidians que sn recollits pels mitjans de comunicaci de massa (premsa, revistes, televisi, rdio, etc.) i Internet. Seleccionar, analitzar i discriminar les informacions valuoses daquelles que no ho sn permet avaluar les capacitats i el grau de maduresa que va adquirint lalumnat. Afavorir el treball progressivament ms autnom ha de permetre que, a partir de lestudi prctic de situacions, siguin capaos dextreure els fonaments terics de la matria. Es valorar el desenvolupament dactituds positives envers el medi ambient i de creixement individual. Es procurar enfrontar lalumnat amb qestions i problemtiques que admetin respostes o solucions diverses per tal dafavorir el respecte a les idees dels altres. Es valorar, doncs, la seva actitud crtica, la seva capacitat dargumentaci, la tolerncia i el treball en grup. Aix mateix, savaluaran les capacitats adquirides en el domini de les TIC, de les tcniques prpies de la matria i daltres recursos aplicats als problemes ambientals.
Es valora lactitud crtica, la capacitat dargumentar i el treball en equip.
OBJECTIUS
La matria de cincies de la Terra i del medi ambient del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Adquirir els fonaments terics i prctics bsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre els fenmens locals i globals. Cercar informaci a travs de fonts i suports diferents sobre problemes ambientals dorigen antropognic i/o relacionats amb fenmens naturals i valorar la resposta dels ssers humans. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqncies, tant a escala local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un marc de cooperaci entre comunitats i pasos.
2. 3.
4. 5.
Conixer i aplicar els criteris per discriminar entre fonts dinformaci ables i no ables i per contrastar fonts de diverses procedncies. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a lanlisi i resoluci de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en lavaluaci de les solucions proposades, mostrant respecte, tolerncia i esperit crtic. Analitzar i avaluar els lmits dels recursos naturals. Valorar la necessitat dadaptar lexplotaci dels recursos a les taxes de la seva renovaci i a la protecci dindrets especcs que calgui preservar pel seu inters cientc i cultural. Formular i assolir els conceptes, teories i models ms importants i generals de les cincies de la Terra i del medi ambient. Adquirir una visi histrica dels grans canvis naturals en levoluci del planeta dins duna perspectiva global de la dinmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents. Reconixer lentorn natural com una realitat dinmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes, processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva discussi posterior. Analitzar levoluci dels fets en lespai i temps de manera que permeti hipotetitzar sobre el passat i els possibles canvis geolgics i mediambientals en el futur. Identicar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geolgic, les intervencions dels ssers humans en el medi natural i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de lexplotaci i s dels recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres.
6.
7.
8.
9.
10. Avaluar la importncia de la gesti ambiental com a resposta de present i futur que ha de permetre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemtiques actuals.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
El sistema Terra i el medi ambient
Coneixement i aplicaci de la teoria de sistemes a lestudi del medi. Identicaci de la Terra com un gran sistema. Evidncia de les transformacions energtiques en la dinmica terrestre interna i externa. Representaci de relacions causals en el diferents subsistemes terrestres. Histria del coneixement de la Terra. Exposici i comparaci dalgunes grans controvrsies geolgiques per mitj de lanlisi i valoraci de textos cientcs histrics. Descripci de lexplotaci dels recursos naturals al llarg de la histria. Diferenciaci i comparaci entre els recursos renovables i els no renovables. Identicaci dels recursos energtics convencionals i alternatius. Valoraci de ls racional en lexplotaci dels recursos. Relaci entre alguns consums i residus. Distinci entre riscos geolgics naturals i induts. Identicaci dels factors que intervenen en la valoraci del risc geolgic. Descripci de mtodes de previsi i prevenci de riscos. Aplicaci a casos particulars de risc. Denici del concepte dimpacte ambiental. Caracteritzaci dalguns impactes ambientals a diferents escales.
Caracteritzaci del concepte de gesti ambiental. Valoraci de les conseqncies de les accions humanes sobre el medi ambient. Identicaci de diferents postures ideolgiques davant els problemes ambientals. Relaci entre creixement econmic i problemes ambientals: comparaci entre el conservacionisme i el desenvolupament sostenible.
La geosfera
Caracteritzaci de la Terra dins el sistema solar. Exposici dels diferents mtodes destudi de linterior de la Terra, interpretaci i aplicaci de les dades que proporcionen. Esquematitzaci de lestructura interna de la Terra. Formulaci del balan energtic de la Terra. Descripci de les diferents manifestacions de les energies interna i externa i comprensi de la seva relaci amb la dinmica del planeta. Identicaci de canvis en la superfcie del planeta causats per lenergia interna i externa de la Terra. Representaci i interpretaci del cicle geolgic. Formulaci de la teoria de la deriva dels continents. Descripci de la teoria de la tectnica de plaques: representaci dels lmits entre plaques i dels fenmens geolgics associats. Comprensi dels diferents models de convecci en el mantell. Debat sobre les aportacions de la tectnica de plaques als coneixements actuals en geologia. Denici del concepte de vulcanisme. Identicaci i classicaci dels productes volcnics. Diferenciaci dels tipus derupcions volcniques. Denici del concepte de terratrmol. Identicaci de les ones ssmiques. Interpretaci de sismogrames. Comparaci de les diferents escales de mesura. Explicaci de la distribuci mundial de volcans i terratrmols. Aplicaci del mtode per a la localitzaci i clcul de la magnitud dels sismes. Aplicacions de lenergia geotrmica. Caracteritzaci dels processos geolgics interns. Representaci de grcs esfor/deformaci. Deducci dels mecanismes i tipus de deformaci. Identicaci destructures de deformaci: plecs i fractures. Explicaci de lorigen de les grans serralades de muntanyes. Representaci esquemtica i interpretaci destructures de deformaci en el camp. Identicaci dels processos geolgics externs bsics. Caracteritzaci de les grans conques sedimentries. Aplicaci dels processos geolgics externs en els diferents sistemes: vessants, uviotorrencials, aiges subterrnies, glacials, elics i costaners. Evidenciaci del relleu com a resultat de la interacci entre els processos geolgics interns i externs. Representaci esquemtica de diferents formes de relleu i deducci del seu origen. Descripci dels minerals ms importants. Generalitzaci de la formaci dels cristalls. Identicaci dels jaciments minerals i valoraci del seu aprotament. Caracteritzaci dels minerals formadors de roques. Identicaci i classicaci dels minerals. Representaci del cicle de les roques. Descripci dels processos formadors de les roques magmtiques, metamrques i sedimentries. Classicaci de les roques segons el seu origen. Formulaci de la composici i estructura dels diferents tipus de roques. Interpretaci de les roques en el camp: recollida i identicaci de roques in situ. Identicaci dels usos de les roques en la construcci, la indstria i lenergia.
El temps en geologia. Els mtodes destudi de la Terra i la seva aplicaci

Valoraci de la importncia del temps en geologia: dataci relativa i absoluta. Anlisi dels principis de dataci relativa. Descripci del procs de fossilitzaci. Aplicaci dels fssils com a indicadors de ledat i dels ambients sedimentaris. Identicaci i classicaci dalguns fssils caracterstics. Exposici sobre lorigen i levoluci de la vida a la Terra.
Interpretaci del passat a partir de models actuals: descripci dels diferents ambients sedimentaris. Denici del concepte destratigraa. Elaboraci i interpretaci de columnes estratigrques. Representaci de la taula dels temps geolgics. Caracteritzaci de lorigen i evoluci de la Terra. Interpretaci i usos del mapa geolgic. Anlisi, interpretaci i elaboraci de talls geolgics i blocs diagrama. Identicaci dels trets geolgics bsics de Catalunya i de la pennsula Ibrica. Identicaci, representaci i interpretaci del relleu de la Terra: sistemes cartogrcs. Localitzaci mitjanant fotograa aria. Aplicacions dels mapes temtics. Interpretaci de mapes topogrcs. Clculs de superfcies i pendents. Comprensi dels sistemes de determinaci de la posici per satllit: els GPS. Valoraci dels sistemes dinformaci geogrca (SIG). Interpretaci dimatges enviades per satllits. Coneixement dalguns programes informtics de simulaci ambiental. Utilitzaci prctica deines TIC.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Qumica Nomenclatura i formulaci de substncies simples i compostos. Descripci del procs dobtenci delements qumics a partir de minerals. Fsica Anlisi de forces. Relacions esfor/deformaci. Ones mecniques longitudinals i transversals. Energia i capes uides de la Terra. Balanos energtics. Matemtiques La notaci cientca. Les aproximacions i els errors en la mesura i clcul. Funcions a partir de taules i grcs. s de les funcions per a la interpretaci de fenmens cientcs. Representacions grques diverses. Clculs topogrcs. Tecnologia industrial Impactes ambientals. Fonts denergia i recursos energtics. mbit de llenges Expressi argumentada, oral i escrita, didees. Obtenci dinformaci rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborant-la i contrastant-la en el plantejament dun problema o debat. Cincies per al mn contemporani Aplicaci de la teoria de sistemes. La tectnica global i les seves manifestacions externes. Relaci entre els humans i els problemes ambientals. Tipus dimpactes i valoraci de mesures correctores.
CRITERIS DAVALUACI
1. Descriure i representar el funcionament bsic dels sistemes i la seva aplicaci a lestudi de la Terra i del medi ambient. Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements dun sistema i deduir la seva evoluci temporal. Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendren ls i les aplicacions prctiques. Contrastar crticament textos histrics i actuals sobre les grans controvrsies que han fet progressar la geologia. Deduir i argumenta que la cincia est sotmesa a revisi permanent i valoraci critica. Evidenciar i valorar alguns dels models de percepci social del medi ambient histricament explicitats a travs de lanlisi de fonts diverses (textos, documents i illustracions signicatives) i analitzar algunes de les actuacions rellevants actuals dels humans sobre el medi. Cercar i exposar algunes de les caracterstiques fsiques i qumiques de la Terra (en comparaci amb altres planetes del sistema solar) que fan possible lexistncia de la biosfera i permeten explicar i justicar els seus processos dinmics. Reconixer la Terra com un planeta sotms a canvis continus. Diferenciar entre les manifestacions de la dinmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat dalguns fenmens. Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinmica de la litosfera i deduir la seva relaci amb la distribuci actual i histrica dels continents, la distribuci ssmica i volcnica i de les grans estructures que conformen el relleu terrestre. Representar de manera esquematitzada el cicle geolgic tot explicitant les escales temporals i espacials dels esdeveniments que hi tenen lloc. Valorar la importncia dalguns models per a la comprensi del funcionament de la Terra. Identicar, descriure i classicar els principals minerals i roques. Obtenir informaci rellevant sobre els seus processos de formaci i distribuci espacial. Mesurar i valorar la importncia de la seva explotaci, aprotament i s. Denir i localitzar els processos dinmics interns i externs de la Terra per demostrar la relaci existents entre les seves manifestacions i levoluci de la superfcie del planeta.
2. 3.
4.
5. 6.
7.
8.
9.
10. Interpretar mapes topogrcs i geolgics. Construir i interpretar columnes estratigrques i talls geolgics senzills. Conixer i adquirir els hbits necessaris en el funcionament bsic dels GPS i els SIG.
SEGON CURS
Les capes uides de la Terra
Caracteritzaci de latmosfera: composici, estructura i evoluci. Comprensi del concepte denergia solar. Clcul del balan energtic. Coneixement de la funci reguladora de latmosfera i com a ltre protector. Exposici de la dinmica atmosfrica: identicaci dels agents i processos atmosfrics. Identicaci dels factors responsables dels canvis climtics. Diferenciaci entre clima i temps atmosfric. Actuaci dels factors de control climtic. Esquematitzaci de la circulaci general de latmosfera. Classicaci dels climes a la Terra. Comparaci dels climes
de Catalunya. Construcci i anlisi de climogrames. Esquematitzaci i interpretaci de mapes del temps. Classicaci dels riscos atmosfrics: tipus, previsi i prevenci. Localitzaci i comprensi del fenomen dEl Nio. Exposici dels recursos energtics relacionats amb latmosfera. Identicaci dimpactes a latmosfera. Evidenciaci i anlisi de la contaminaci atmosfrica: agents contaminants. Valoraci dels efectes de la contaminaci atmosfrica a escala local: el boirum i la pluja cida. Valoraci dels efectes a escala global: lafebliment de la capa doz i lescalfament del planeta. Anlisi dactuacions en defensa de la qualitat de laire. Denici del concepte de contaminaci acstica. Realitzaci dexercicis prctics sobre la contaminaci de laire i les seves conseqncies. Caracteritzaci de la hidrosfera: composici i evoluci. Esquematitzaci i anlisi del cicle hidrolgic. Formulaci i clcul del balan hdric. Coneixement de la funci reguladora de la hidrosfera. Aiges oceniques: caracterstiques, dinmica, font de recursos energtics. Aiges continentals supercials: la conca hidrogrca com a sistema. Les aiges subterrnies: laigua al subsl, els aqfers, el moviment de laigua i la seva extracci. Anlisi de parmetres relacionats amb la circulaci de les aiges: cabal, permeabilitat i porositat. Anlisi dels usos de les aiges. Valoraci dels recursos hdrics de Catalunya. Evidncia de laigua com a font denergia: aplicaci a les centrals hidroelctriques. Identicaci dels impactes a la hidrosfera. Anlisi de la contaminaci de laigua continental supercial i de les subterrnies. Valoraci de limpacte de la sobreexplotaci i contaminaci dels aqfers. Identicaci de lorigen de les aiges residuals i esquematitzaci del procs de depuraci. Descripci del procs de potabilitzaci i dels mtodes de control de la qualitat de laigua. Anlisi de la contaminaci de les aiges marines: marees negres. Debat sobre la gesti sostenible de laigua. Determinaci en el camp o laboratori de la qualitat de laigua. Caracteritzaci dels components i interaccions dels ecosistemes. Estudi de les relacions trques entre els organismes dels ecosistemes. Representaci grca i interpretaci de les relacions trques. Anlisi dalgun dels cicles biogeoqumics: oxigen, carboni i nitrogen.
Riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes

Tipicaci del risc volcnic i risc ssmic. Elaboraci i valoraci de mesures de previsi i prevenci. Representaci cartogrca de riscos relacionats amb processos geolgics interns. Exposici, anlisi i valoraci de casos prctics de risc volcnic i ssmic. Descripci i comprensi de riscos relacionats amb processos gravitacionals i provocats per les aiges. Elaboraci i valoraci de mesures de previsi i prevenci. Representaci cartogrca de riscos associats a processos geolgics externs. Exposici, anlisi i valoraci de casos prctics de riscos gravitacionals i associats a les aiges. Caracteritzaci i descripci dels recursos de la geosfera. Anlisi de clculs i estimacions de reserves dalguns recursos no renovables. Anlisi i valoraci dels impactes derivats de lexplotaci dalguns recursos no renovables. Reexi sobre ls racional i loptimitzaci dels recursos. Descripci i identicaci del paisatge com a recurs. Caracteritzaci de la pedosfera: composici, estructura i evoluci. Descripci de processos edcs. Identicaci prctica dhoritzons, perl i pedi dun sl. Identicaci de diferents tipus de sls. Realitzaci dexercicis prctics sobre la classicaci de la textura dels sls. Valoraci dels usos del sl: agrcola, ramader, forestal i urb. Anlisi del risc de contaminaci, erosi i desertitzaci. Anlisi de les causes de la prdua de sls a Catalunya. Valoraci de la gesti i preservaci del sl. Establiment de les principals caracterstiques dels sistemes costaners. Denici dels conceptes de dinmica litoral i morfologia costanera. Localitzaci i comprensi de la importncia ecolgica dels
aiguamolls, manglars i esculls corallins. Valoraci dels riscos i els impactes mediambientals en les zones costaneres: debat sobre la gesti del litoral. Estudi prctic i aplicaci sobre casos concrets de riscos, impactes i gesti del litoral catal.
Gesti ambiental i desenvolupament sostenible

Denici del concepte de residus slids. Identicaci i caracteritzaci dels residus: urbans, agrcoles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposici i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gesti. Anlisi de la producci i gesti dels residus urbans en una ciutat. Exposici i comprensi del concepte de gesti ambiental i dels seus instruments. Descripci i aplicaci de mesures preventives: s de les normatives i aplicaci a un estudi de cas per avaluar limpacte ambiental. Anlisi dalgun exemple de gesti ambiental. Identicaci i valoraci dels instruments de poltica ambiental a lEstat espanyol i a Catalunya. Anlisi de la relaci entre la conservaci i preservaci del medi i la millora de la qualitat de vida. Evidncia de la necessitat de preservaci de la biodiversitat i els espais naturals. Valoraci del conicte entre alguns sistemes econmics i el desenvolupament sostenible. Caracteritzaci dels trets bsics de leducaci ambiental i en la sostenibilitat. Anlisi crtica dalgunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible i de la viabilitat dels acords presos. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Biologia Biodiversitat i ecosistemes. Valoraci de la biodiversitat. Flux denergia i cicle de la matria. Qumica Contaminaci generada pels motors de combusti. Valoraci de biocombustibles. La duresa de les aiges. Relaci entre labsorci de la radiaci IR i lefecte hivernacle i entre labsorci de la radiaci UV i la concentraci doz a lestratosfera. La pluja cida. Sl, pH i agricultura. Fsica Rendiment i avaluaci de lecincia energtica de sistemes senzills. Lobtenci i el consum denergia. Mesures destalvi denergia. Anlisi de processos de conservaci i degradaci denergia. Contaminaci acstica. Matemtiques Funcions a partir de taules i grcs. Utilitzaci de funcions per a la interpretaci de fenmens cientcs. Distribuci bidimensional. Interpretaci de fenmens amb dues variables. mbit de llenges Lectura, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals. Identicaci i localitzaci, amb rigor, de la informaci.
CRITERIS DAVALUACI
1. Descriure i representar la composici, estructura i dinmica atmosfriques. Elaborar i interpretar mapes del temps i climogrames. Investigar sobre els riscos atmosfrics. Elaborar previsions i prediccions senzilles relacionades amb lestat de latmosfera i els riscos que sen poden derivar. Valorar els principals recursos energtics associats a latmosfera. Exposar i justicar la importncia del cicle de laigua i identicar-ne les modicacions antrpiques. Dissenyar i calcular balanos hdrics senzills. Representar i justicar el sistema conca com una unitat de gesti. Prendre conscincia i valorar laigua com a recurs limitat i limitant. Avaluar de manera crtica els impactes que provoquen els ssers humans sobre latmosfera, la hidrosfera, la pedosfera i la biosfera. Valorar i discutir hbits sostenibles en lespai i temps. Argumentar sobre les eines ms adequades per a la gesti dels seus recursos de manera sostenible. Situar les manifestacions ssmiques i volcniques en relaci amb les plaques tectniques tot valorant la capacitat de predicci i previsi daquests fenmens. Diferenciaci entre les escales de Richter i Mercalli i interpretar la informaci que proporcionen. Valorar i avaluar diferents situacions de risc volcnic i ssmic. Comparar els processos naturals formadors i destructors de sls. Distingir i classicar els tipus de sls a partir de lanlisi dels seus perls o pedions. Valorar el sl com un recurs indispensable. Seleccionar actuacions destinades a minimitzar els impactes de les activitats humanes sobre la pedosfera. Comparar i analitzar els processos dinmics que tenen lloc en els sistemes costaners amb la seva fragilitat, tant a escala del risc geolgic, com el de la importncia en la biodiversitat de les espcies, tot exposant les dicultats que comporta la seva preservaci. Avaluar limpacte ambiental i dissenyar mesures correctores. Relacionar la importncia econmica dels principals recursos geolgics amb el clcul dels impactes i la mesura dels riscos induts que genera la seva explotaci. Defensar ls racional dels recursos energtics i justicar ls denergies alternatives. Conixer i exposar les diferents activitats que generen residus i deduir de quin tipus sn en cada cas. Actuar davant de la importncia dun tractament adequat dels residus i de la seva complexitat. Dissenyar i discutir les diferents alternatives per al tractament de residus i valorar-ne la idonetat. Descriure els principals instruments de gesti ambiental. Elaborar de manera simplicada el protocol a seguir per realitzar una avaluaci dimpacte ambiental i valorar la seva utilitat a partir dexemples prctics. Prendre conscincia sobre la necessitat de la planicaci del territori i debatre-ho.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10. Formular les idees generals dels aspectes mes signicatius del debat ambiental. Denir i defensar el concepte global de sostenibilitat i de cooperaci en el desenvolupament sostenible. Valorar la importncia de leducaci ambiental.
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Dibuix tcnic

La matria de dibuix tcnic desenvolupa les estratgies necessries per a la comprensi i posterior soluci grca dels problemes, amb un component de recerca i planicaci dels processos. Els continguts de la matria proporcionen a lalumnat els coneixements propis del batxillerat i el prepara per afrontar estudis futurs ms complexos. Pel seu carcter instrumental, esdev una eina imprescindible per a la formaci acadmica i tamb per a futures activitats professionals. El dibuix tcnic s una eina amb un llenguatge propi, que sutilitza en disciplines que socupen principalment del disseny de la forma i la funci dels objectes i els espais, i esdev en molts casos un instrument dinvestigaci i de creaci de les solucions que demanen els projectes de disseny grc i industrial, darquitectura, denginyeria o durbanisme, entre altres.
El dibuix tcnic esdev un instrument que concreta les formes i els espais en qu viurem, i per aquesta ra el coneixement de les seves estructures, de les seves propietats i els seus processos de resoluci i construcci s fonamental per entendre lentorn ple delements i espais articials. Aquest fet implica la interpretaci i posterior racionalitzaci de les formes que sinterrelacionen i estructuren en una realitat sempre complexa. El camp dactuaci del dibuix tcnic s molt ampli. A ms dels mbits clssics on sacostuma a ubicar aquesta matria, el dibuix tcnic t un paper important tamb en el mn de les arts en general. Fugint de la dualitat de conceptes, com el dart i tcnica, el dibuix tcnic sintegra en lart actual principalment com a suport al procs creatiu.
El dibuix tcnic abraa molts mbits: els clssics i tamb els del mn de les arts.
Els continguts de la matria desenvolupen la visi espacial, mitjanant lestudi de les propietats geomtriques de les formes i les relacions que es produeixen sobre el pla i a lespai. El seu ensenyament ha de contemplar el desenvolupament daquesta visi espacial i de les capacitats dabstracci com a aspecte fonamental per a un assoliment posterior dels conceptes. Tamb desenvolupa la sistematitzaci dels procediments per trobar solucions tcniques a les propostes dactivitats. La combinaci entre teoria i prctica, dactivitats inductives i deductives, el desenvolupament de projectes on la imaginaci i el plantejament de problemes tenen un paper fonamental, esdevenen un conjunt delements pedaggicament motivadors que ajuden a la integraci dels conceptes, dels procediments i de les metodologies en els processos daprenentatge i creaci. El suport informtic s una eina motivadora, enriquidora i productiva, s a dir, educativa. El dibuix tcnic requereix una objectivaci de les concepcions formals i funcionals dels espais i dels objectes mitjanant un llenguatge de representaci normalitzat i universal, per incorporant en aquests processos lactitud reexiva i una visi crtica que contribueixi a formar la base dun futur professional responsable amb la societat i amb el disseny ambiental.
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Dibuix tcnic 221

Les competncies prpies de la matria sn la capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de lentorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tcnic. Tamb es considera una competncia de la matria ladquisici i el reconeixement del llenEl desenvolupament de la capacitat guatge propi i universal del dibuix tcnic, aix com la transferncia en laprenentatge personal de les creativa s una de les competncies capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades prpies de la matria. al dibuix tcnic.

La matria de dibuix tcnic contribueix a lassoliment de les diferents competncies generals del batxillerat. Els processos de reexi i discussi prvia al desenvolupament de projectes i activitats que requereixen un nivell dabstracci important contribueixen al desenvolupament de la competncia comunicativa. La reexi i investigaci, juntament amb la potenciaci del concepte de projecte i la sistematitzaci raonada dels processos esmentats, contribueixen a la formaci investigadora i de recerca en general, aportant elements formatius per al desenvolupament de les capacitats metodolgiques. La matria de dibuix tcnic implica un raonament constant que complementa i fa signicatiu el seu sentit. Aquest enfocament compta necessriament amb la recerca i tractament dinformaci complementria amb lajut de les tecnologies de la informaci i la comunicaci des dun punt de vista responsable, i amb transferncia i integraci en el procs daprenentatge. La competncia digital sintegra com a complement formatiu i resolutiu. Shi contribueix introduint en les activitats laprenentatge de programaris de dibuix de geometria dinmica i tamb de CAD, aix com els programaris ds ms com per a la recerca de la informaci. La matria de dibuix tcnic preveu activitats on la contrastaci de les propostes i dels resultats s una prctica habitual, promovent daquesta manera les relacions interpersonals de cooperaci. Els projectes compartits, lesperit responsable i la cerca delements de realitat per ser integrats en les activitats a laula afavoreixen tant la competncia interpersonal com el coneixement i la interacci en el mn.

El dibuix tcnic es desenvolupa en dos cursos. Cada curs sorganitza en mbits diferenciats: dibuix geomtric, geometria descriptiva, i un apartat com que sintegrar, sempre que es pugui, en la resta dapartats. El primer curs comprn un acostament als conceptes i procediments de geometria plana i dintroducci a la geometria descriptiva, fent especial incidncia en la representaci tridimensional mitjanant les perspectives. El segon curs amplia els coneixements impartits en el primer curs i aprofundeix en els continguts conceptuals i procedimentals ms rellevants i fonamentals per tal de consolidar un nivell de coneixement idoni, amb lobjectiu que lalumnat pugui afrontar amb xit els reptes futurs, preparant-lo, duna banda, per aplicar els coneixements rebuts amb prou competncia i, duna altra, per adquirir la maduresa necessria que li asseguri la continutat amb xit.

La matria de dibuix tcnic representa un suport important per a la comprensi de conceptes i plantejaments daltres matries que requereixen una visi espacial que ajudi a la conceptualitzaci i abstracci dels elements que hi intervenen. En aquest sentit hi ha una convergncia important amb la matria de dibuix artstic. Lestudi de la geometria i dels sistemes de representaci dna suport a la conguraci i ordenaci raonada de les formes i els espais en la matria de dibuix artstic. Lelaboraci de projectes on es combinen les tcniques manuals i els processos tecnolgics evidencia el desenvolupament de processos creatius similars amb concrecions prpies i relacions importants en laprenentatge de les dues matries. Tots dos currculums es desenvolupen amb continguts que contenen de manera implcita aquestes relacions, de manera que totes dues matries esdevenen un conjunt dinstruments que, coordinats convenientment, contribueixen a una millor comprensi dels conceptes impartits en altres matries del batxillerat. El dibuix artstic i el dibuix tcnic tenen molts punts en com i tamb es complementen. A partir de la comprensi de la forma i lespai i la El dibuix artstic i el posterior concreci grca del pensament, el dibuix tcnic representa un dibuix tcnic tenen pas ms enll cap a la concreci grca normalitzada, amb els aspectes geomtrics implcits i dacord amb codis i procediments consensuats, molts punts en com. aportant solucions funcionals i de disseny, amb lobjectiu de compartir, comunicar i fer reals aquestes concepcions mitjanant la seva fabricaci i/o construcci. Els principals aspectes comuns amb el dibuix artstic tenen relaci amb els processos implcits en la percepci humana i el pensament visual. Es poden plantejar processos daprenentatge comuns que afavoreixen el desenvolupament de lobservaci, de la visi espacial, i de la capacitat dinterpretaci de les formes, per arribar a la comprensi de les propietats geomtriques daquestes, ser capa dexpressarles grcament amb un llenguatge ms personal en el cas del dibuix artstic i amb convencionalismes grcs en el cas del dibuix tcnic. La seva prctica, sovint conjunta, ajuda a portar a terme amb xit la representaci grca de les solucions que tenen lorigen en la percepci i tamb en lexpressi de les idees. Pel que fa a la histria de lart, el dibuix tcnic sha congurat com una eina instrumental lligada a lart. Des de larquitectura i el disseny, on representa una base fonamental, passant per la pintura, on ha estat una de les bases de la composici i la representaci, ns a les ltimes manifestacions artstiques, on sovint sintegra en la prpia obra dart mitjanant les noves tecnologies. Aquests aspectes tenen una aplicaci docent directa en la comprensi de la histria de les arts des de la base de la prctica artstica. El coneixement dels conceptes geomtrics de les formes i la comprensi dels procediments de resoluci de problemes de representaci, mesura i composici, representen una de les bases fonamentals del disseny pel que fa a lorganitzaci de lespai gracoplstic i tamb a la representaci grca de les formes bi i tridimensionals en multitud de conguracions visuals estudiades a les matries dhistria de lart i de disseny. Podem establir ms relacions; una de molt evident s la representaci geomtrica dels problemes tant en la matria de dibuix tcnic com en la de matemtiques, on la necessitat de visualitzar comprensivament les situacions i les relacions que els elements tenen a lespai, s fonamental en molts casos per afavorir la seva comprensi i correcta soluci del problema plantejat. Aix mateix, en les matries de cincies i tecnologia en general, laplicaci del dibuix tcnic s un suport per a la visualitzaci dels conceptes, per al plantejament grc de problemes, i per afavorir els processos destudi dels fets i conceptes, de manera que esdev una eina didctica per als docents i coneixement previ de lalumnat sovint reivindicat per
El dibuix tcnic pot donar suport a les matries cientques i tecnolgiques.
aquest. Daquesta manera, el dibuix tcnic pot donar suport a les matries cientques i tecnolgiques, afavorint labstracci i la sntesi grca, esdevenint un recurs susceptible de ser integrat en el procs daprenentatge.
El dibuix tcnic planteja una visi mplia de les seves aplicacions, i per aix shan incorporat alguns aspectes de la tradici artstica del dibuix que shauran dintegrar en el procs daprenentatge. Aquesta visi no reduda del dibuix el fa encara ms instrumental i, per tant, pot esdevenir una bon bagatge per als estudis daltres modalitats en les quals no es preveu com a matria de modalitat. Aix, doncs, podem establir algunes connexions amb les matries comunes: Pel que fa a les matries de lrea de cincies socials, cal destacar la necessitat de valorar, preservar i conixer el patrimoni cultural i artstic tamb des la perspectiva que aporta una docncia contextualitzada del dibuix tcnic. La relaci dels conceptes de dibuix tcnic estudiats amb els moments histrics i els seus protagonistes, inventors o descobridors en els mbits de la geometria i la losoa, aix com larquitectura i lenginyeria o lart en general, relacionen aquesta matria amb els estudis generals de la histria i el desenvolupament de la humanitat. En lmbit de les llenges, lelaboraci de projectes audiovisuals i presentacions de projectes, lexperimentaci de les diferents fases de la producci: denici de les idees, la documentaci literria i grca i la reexi sobre aquesta, els mitjans emprats, les concrecions grques manuals i tecnolgiques, es relacionen amb els processos danlisi i elaboraci del discurs, sovint aplicat a les matries de llenges des dun punt de vista tecnolgic. A les matries de la modalitat darts escniques la capacitat dabstracci i lestructuraci espacial que aporten el dibuix i els conceptes geomtrics implcits afavoreixen la comprensi de conceptes relacionats amb la prctica artstica i musical. A la matria danatomia aplicada es collabora des de labstracci i posterior sntesi estructuradora de les formes. La interpretaci grca contribueix a la comprensi de la forma, la posici, la proporci, la diferenciaci, etc., i per tant al coneixement visual de les caracterstiques funcionals del conjunt i de les parts, aportant elements per a laplicabilitat en els mbits de les arts escniques i el disseny ergonmic. Concretament, en la matria darts escniques, les tcniques grques de representaci esdevenen una eina indispensable per al disseny i la concreci grca dels espais escnics i dels elements escenogrcs. Lescenograa i laplicaci a aquesta de les perspectives comporta una de les connexions ms evidents.

Cal tenir en compte la necessitat dun bagatge previ i adequat de lalumnat en comenar el primer curs de batxillerat, amb unes competncies en dibuix tcnic idnies. Tant al primer curs com al segon, els continguts integren aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals. La metodologia aplicada ha de tenir en compte les necessitats educatives dels alumnes sense perdre de vista una perspectiva amb visi propedutica que sinteressi pel potencial daquests alumnes. Per arribar a aquesta ta, fra convenient considerar la diversitat i exibilitat de les metodologies i la incorporaci deines dautoavaluaci presencials i no presencials. s un objectiu i una necessitat daquesta matria que els alumnes relacionin i contextualitzin les activitats educatives amb la realitat ms prxima. Dissenyar formes i espais i tamb conixer el seu procs
de fabricaci i construcci, aix com els implcits que qualsevol projecte real comporta, sn elements importants per arribar a una comprensi mplia de les dimensions de la matria. Conv incorporar en les activitats la reexi i el treball a partir de projectes reals propers ja realitzats. La cooperaci amb institucions i empreses privades del mn del disseny, la indstria i larquitectura afavoreixen la contextualitzaci i la comprensi dels problemes i les solucions aportades i milloren la transferncia dels coneixements. Per fer ms comprensible la complexitat i labstracci de la matria, conv que les activitats densenyament i aprenentatge integrin els aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals, i tamb que la reexi oral i escrita ajudin a evidenciar com han estat els processos daprenentatge. Com a prctica motivadora, cal destacar la importncia dels projectes efectuats, proposats pel professorat o lalumnat com a garantia dassoliment dels coneixements. Aquest aprenentatge ben tutoritzat i compartit a laula, contribueix a fer un pas ms enll en la soluci dexercicis, tant individualment com collectiva, i permet el ux didees, de propostes, de descobertes, i la prctica reexiva unida a la capacitat de comunicar oralment i per escrit, i concretar grcament dissenys i solucions constructives. Laprenentatge del dibuix tcnic pot preveure aquest vessant, no sols com a nalitat culminadora, sin de manera integrada i complementria que ajudi parallelament a relacionar tant els coneixements adquirits com aquests amb lentorn ms immediat i la realitat en general.
Cal incorporar el suport informtic com a nalitat representativa, i com a eina per a la comprensi, la complementaci i el desenvolupament de la part manual o tradicional del currculum, permetent a lalumnat nous mitjans dexploraci i dinvestigaci. Per aquesta ra, cal donar-li una presncia dalmenys una tercera part de la temporalitzaci. s imprescindible que els alumnes coneguin els programaris de dibuix assistit amb ordinador en els processos de construcci i visualitzaci de formes i gures, tant en dues dimensions com en tres.
Laprenentatge del dibuix tcnic ha dincorporar el suport informtic.
Pel que fa a lavaluaci, a cada curs cal valorar que lalumnat mostra una progressi adequada per tal darribar a un domini ptim que li permeti analitzar els problemes i presentar les activitats amb un grau de concreci grca dacord amb parmetres de comunicaci i de normalitzaci tcniques. Tamb conv valorar els aspectes relacionats amb actituds i hbits com linters i lesfor, la constncia, la continutat i la claredat organitzativa que lalumnat mostra. Pel que fa a lavaluaci es recomana una presentaci al grup classe dels procediments i les activitats davaluaci, i el valor de cada una daquestes. Pel que fa al professorat, fra interessant fer una avaluaci inicial, tant a primer curs com a segon, que ajudar el professorat a identicar els coneixements previs i les possibles mancances. Posteriorment es continuaria amb una prctica docent on lavaluaci formativa permeti tutoritzar el procs daprenentatge de cada alumne. Les proves teoricoprctiques, les activitats prctiques individuals i grupals de dibuix i la realitzaci de petits projectes aportaran dades al professorat que lajudaran a fer una avaluaci ms fonamentada. Lavaluaci sumativa suposa nalment un recull exhaustiu de lactivitat i el procs daprenentatge seguit per lalumnat. Aquest recull pot incorporar activitats davaluaci similars i consegents amb els continguts impartits i els objectius que es persegueixen.
OBJECTIUS
La matria de dibuix tcnic del batxillerat t a com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Comprendre els fonaments, els conceptes i els procediments de la geometria mtrica aplicada al dibuix tcnic, i els dels sistemes de representaci, i entendrels com a conjunts de continguts relacionats i susceptibles de ser emprats en qualsevol activitat o projecte. Reconixer el carcter comunicatiu i transmissor dinformaci del dibuix tcnic i del programari informtic, la seva terminologia prpia i la universalitat dels seus codis, i considerar-lo com una eina de coneixement, de recerca i concreci didees. Emprar el dibuix desbs i de croquis per al plantejament previ a qualsevol activitat tcnica, com a elements integradors del coneixement en els processos de recerca, disseny i soluci de problemes de dibuix tcnic, tot incorporant, si cal, els recursos de representaci provinents del vessant artstic del dibuix. Utilitzar els estris i els materials de dibuix tcnic reconeixent les seves propietats i possibilitats de rendibilitat dins els processos de resoluci i construcci, i utilitzar-los amb destresa sucient, desenvolupant la capacitat dexpressar-se grcament amb udesa i coherncia, i aportant explicacions i reexions vers les solucions observades en les concrecions grques. Emprar amb profunditat els recursos del dibuix geomtric i de la geometria descriptiva, fent especial incidncia en el sistema didric, a de plantejar i resoldre problemes i concretar grcament gures i conjunts bi i tridimensionals, aix com espais en el pla. Desenvolupar capacitats danlisi i raonament per trobar solucions coherents, alternatives, ampliant els coneixements propis, i aplicant estratgies i procediments metodolgics seqenciats amb processos deductius i inductius. Emprar els recursos informtics de representaci tcnica bi i tridimensionals, i de geometria dinmica ms habituals, com a eina de complementaci i ampliaci dels recursos tradicionals, per afavorir lapreciaci i la comprensi de la representaci, de les propietats de les formes i dels problemes geomtrics que aquestes plantegen. Treballar duna manera organitzada i desenvolupar les activitats amb constncia i responsabilitat, i tenir capacitat per concretar formes bi i tridimensionals en el pla amb claredat, correcci, rigor i competncia comunicativa. Plantejar projectes i activitats treballades amb exemples reals com a referents a partir dels quals es puguin identicar propietats geomtriques aplicables al dibuix tcnic.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10. Integrar en les activitats situacions de realitat i referents histrics i del patrimoni cultural, relacionades amb el dibuix tcnic i la geometria. 11. Valorar la universalitat de la normalitzaci en el dibuix tcnic i aplicar les principals normes UNE i ISO referides a lobtenci, posici i acotaci de les vistes dun cos.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Continguts comuns: llenguatge, contextualitzaci i recerca

Estudi de la terminologia, la simbologia, ls correcte de les eines manuals i informtiques i els procediments propis de la matria. Acostament a les obres del patrimoni artstic, cultural i tcnic, aix com als diferents moviments, estils i autors i als conceptes fonamentals de larquitectura i lenginyeria. Aplicaci del dibuix tcnic, com a aportaci de solucions en la tecnologia i en lart. Relaci daquests continguts amb els principals moments de la histria de lart i la tecnologia. Recerca, experimentaci grca i valoraci escrita de solucions creatives en els processos resolutius de problemes. Concepte de normalitzaci. Les normes fonamentals UNE i ISO.
Introducci a la geometria mtrica plana

El lloc geomtric com a desenvolupador del raonament lgic. Anlisi dels principals fonaments de la geometria mtrica aplicada fent s dels llocs geomtrics. Realitzaci dactivitats danlisi i representaci de gures planes bsiques fent s de restriccions (parallelisme, perpendicularitat, pertinena, distncies, etc.) i llocs geomtrics coneguts. Identicaci i estudi de les posicions entre recta i circumferncia i entre circumferncies amb resoluci manual i amb geometria dinmica i CAD de casos bsics de tangncies i enllaos. Estudi dels teoremes de Tales, Pitgores i Desargues. Exemplicaci aplicativa en exercicis de proporcionalitat, i de transformaci geomtrica de gures planes. Anlisi de la tipologia i propietats de les corbes: corbes cniques i corbes tcniques, i construcci grca i soluci de problemes a partir de dades diverses. Aplicaci funcional i creativa mitjanant formes poligonals i composici amb corbes i xarxes modulars.
Els sistemes de representaci bidimensional

Anlisi dels fonaments dels sistemes de representaci. Implicaci de relacions projectives, de la seva reversibilitat, i dels elements bsics propis i impropis, mitjanant la realitzaci dactivitats daplicaci grca dels principals casos. Estudi delements simples, punts, rectes, plans i volums amb anlisi grca de les veritables magnituds i pertinences. Realitzaci dexercicis de representaci normalitzada de la forma i la mesura de gures tridimensionals en els sistemes de representaci de vistes, a m alada i amb ajuda del CAD. Interpretaci de les propietats grques sobre un nic pla de projecci i identicaci grca de punts, rectes, plans, i del mdul i el pendent en lanlisi i representaci grca de corbes de nivell, perls, cobertes.
La representaci en perspectiva
Estudi dels fonaments axonomtrics: projeccions. Ternes i triangle de les traces. Determinaci descales i coecients de reducci. Realitzaci de perspectives incloent-hi punts, rectes, corbes, gures planes, cossos geomtrics i representaci de les ombres en les principals axonometries. Valoraci dels avantatges i les aplicacions. Representaci grca axonomtrica de gures tridimensionals a partir de la combinaci de cossos geomtrics de forma manual i amb ajuda del CAD. Coneixement dels fonaments de la perspectiva cnica i establiment de les relacions amb la percepci visual i la fotograa. Variacions i tipologies segons posicions del pla del quadre i el punt de vista. Construcci de perspectives cniques i anlisi grca de gures i espais amb diferents mtodes. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Tcniques dexpressi gracoplstica Identicaci del llenguatge de representaci grca dels elements. Els coneixements geomtrics previs i la seva aplicaci en lestructuraci espacial i la composici. Volum La conguraci grca de les formes, bi i tridimensional. Lanlisi grca del volum i la de la llum. Disseny Laportaci delements danlisi i estructura geomtrica de lespai compositiu i tamb de les formes bi i tridimensionals. La representaci geomtrica de formes a partir de mduls i xarxes modulars, i laplicaci de procediments de transformacions geomtriques per al disseny. Histria de lart Lestudi dels conceptes geomtrics implcits en les obres dart i les seves implicacions en la creativitat. El dibuix tcnic com a instrument de lart, larquitectura i el disseny al llarg de la histria. Dibuix artstic Ladquisici del llenguatge grc i la integraci en els projectes i les activitats de la creativitat, la subjectivitat i la personalitat prpia Lanlisi de les propietats geomtriques, les transformacions de les formes planes, rectes i corbes, i la creaci de composicions amb polgons mduls i xarxes modulars Lestudi dels fonaments dels sistemes de representaci i la seva aplicaci en les representacions grques bi i tridimensionals. La conguraci de les representacions grques de les formes i els espais bi i tridimensionals, atenent a criteris de proporcionalitat i semblana. Ls del dibuix a m alada -esbs i croquis-, com a element i eina dajut al procs creatiu i de reexi. La representaci grca de formes i espais a partir de les perspectives cniques i paralleles. La concreci grca del volum, la llum i lombra. Cultura audiovisual La representaci grca dimatges mitjanant les noves tecnologies. Lanlisi i comprensi dels processos de construcci de les imatges i dels plantejaments tcnics implcits.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. Emprar els estris tradicionals de dibuix tcnic i tamb les noves tecnologies informtiques amb competncia grca i resolutiva sucient. Resoldre problemes de geometria plana relacionant amb coherncia els conceptes i procediments que hi intervenen. Construir gures geomtriques planes a partir de dades diverses relacionades amb els triangles, polgons i quadrilters i tamb amb les tangncies. Resoldre problemes en sistema acotat i didric directe, amb coherncia en els procediments, demostrant competncia sucient en laplicaci dels conceptes en les solucions. Emprar el dibuix a m alada com a element de reexi i raonament que permet destablir plantejaments i programes de treball individual i collectiu, i madurar i denir els processos de creaci i de soluci de problemes. Realitzar activitats de construcci grca i resoldre problemes emprant el llenguatge normalitzat del dibuix industrial, amb la nomenclatura prpia i mostrant inters per la representaci integrada dels sistemes. Mostrar prou competncia grca en la representaci de gures i espais amb diversos mtodes de perspectiva. Representar amb correcci grca i aplicant mtodes i procediments raonats, gures geomtriques planes, corbes i poligonals, cossos geomtrics i gures tridimensionals en general, en perspectives axonomtriques i cniques que incloguin formes rectes i corbes. Lliurar les activitats dintre dels terminis acordats i reectir-hi un grau de qualitat sucient mitjanant el qual es pugui detectar una bona actitud i prou inters davant la matria.
6.
7. 8.
9.
SEGON CURS
Continguts comuns: aproximaci als referents histrics i a la contextualitzaci

Contextualitzaci dels principals continguts de la matria i exemplicaci de les seves aplicacions en les principals obres de la histria de lart, la tecnologia i el disseny. Incorporaci a les activitats teriques i prctiques de contextualitzacions a la realitat propera com a objecte i suport daquestes activitats.
Geometria mtrica plana

Aplicaci destratgies grques en la resoluci de problemes de construcci de triangles i de gures planes ms complexes, que impliquin conceptes i procediments de proporcionalitat, rectes i punts notables, arc capa, homologia, homotcia i semblana. Anlisi de casos de tangncies a partir de composicions amb rectes, punts, circumferncies i gures complexes.
Sistematitzaci en la resoluci grca dexercicis amb aplicaci deix radical, potncia i inversi. Anlisi de casos de tangncies en les corbes cniques. Exploraci i investigaci de tangncies fent s del programari informtic.
Aprofundiment en el sistema didric directe de representaci

Coneixement dels elements fonamentals per a loperativitat del sistema didric mitjanant lestudi de les tipologies dels punts, les rectes i els plans segons la seva posici entre ells i respecte als plans de projecci, i amb laplicaci grca dels conceptes implcits de pertinena i veritables magnituds. Construcci de gures planes partint de dades diverses, aplicant conceptes de parallelisme i perpendicularitat, amb aplicaci prctica de les rectes notables dels plans, i amb anlisi de les possibilitats aplicatives de les posicions favorables dels elements geomtrics. Estudi dinterseccions diverses entre rectes, plans i gures tridimensionals, i resoluci de problemes amb concreci grca de les interseccions amb parts vistes i ocultes. Anlisi de la tipologia de moviments, i aplicaci prctica en la resoluci de problemes amb gures bidimensional i tridimensionals. Determinaci dangles i distncies entre punts, rectes i plans. Estudi i construcci de poliedres regulars i gures de revoluci, en diferents posicions en lespai i traat de desenvolupaments.
Sistemes de representaci i dibuix industrial. Implicaci del dibuix en els projectes

Estudi de la simbologia i convencionalismes del dibuix industrial: aplicaci a la realitzaci dacotacions, talls, seccions i trencaments, representaci de rosques i elements normalitzats. Realitzaci de representacions axonomtriques normalitzades en DIN A5 i aplicaci de la perspectiva axonomtrica al dibuix especejat amb mitjans informtics. Realitzaci dactivitats dexposici escrita i grca del procs projectual Elaboraci de projectes de construcci, industrials i/o dinstallaci. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Tcniques dexpressi gracoplstica La incorporaci destratgies estructurals dorganitzaci i representaci grca de la forma. La transferncia i treball amb diferents llenguatges dexpressi tradicionals i de noves tecnologies. Volum Lanlisi de lestructura geomtrica de la forma, lespai i les relacions de transformaci i proporci que shi estableixen. Disseny La conguraci de les formes i els espais a partir de conceptes estructurals geomtrics. Laplicaci de les noves tecnologies en la recerca de solucions representatives aplicades al disseny bi i tridimensional. Histria de lart Lestudi dels conceptes geomtrics implcits en les arts i de la seva evoluci histrica La comprensi dels plantejaments compositius i estructurals de les obres dart
Dibuix artstic La conceptualitzaci i ls adient dels elements del llenguatge grc La interpretaci dels volums i espais en relaci amb el punt de vista La concreci grca de solucions diverses, les representacions dels conjunts de formes i volums, i les relacions geomtriques de distncia, posici i intersecci i mesura que es produeixen Cultura audiovisual El disseny dimatges tecnolgiques bi i tridimensionals amb nalitats comunicatives i expressives Anlisi dels aspectes implcits de caire informatiu, expressiu, i de contingut social de les imatges, i la seva relaci amb les opcions conguradores
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. Emprar els procediments manuals desbs i croquis, i tamb els estris de dibuix, amb prou competncia grca pel que fa a loperativitat dels escaires i a la concreci grca amb valor de lnia. Mostrar inters per la contextualitzaci i pel coneixement dels principals referents histrics daplicaci del dibuix tcnic. Resoldre problemes de geometria plana, i fer una valoraci raonada i contrastada de les propostes, dels procediments, de la metodologia i de les opcions de soluci triades amb rigor en el procs de resoluci. Mostrar coneixement i domini sucient dels recursos informtics i programari de dibuix assistit per ordinador per estudiar propietats, solucionar problemes i construir gures i espais en geometria plana, descriptiva i dibuix industrial. Resoldre problemes de tangncies amb aplicaci del concepte deix radical, potncia i inversi, i construcci grca de gures amb casos de tangncies integrats, i amb combinaci de gures geomtriques planes. Establir relacions de posici a lespai i mesura entre diverses gures bi i tridimensionals en representaci didrica, i tenir capacitat per relacionar conceptes i procediments en la seva construcci. Resoldre problemes plantejats amb diferents dades i establir els procediments correctes per concretar diferents solucions grques (veritables magnituds, interseccions, angles i distncies). Realitzaci grca de desenvolupaments de cossos geomtrics (poliedres i gures de revoluci en posicions rectes i obliqes i amb seccions. Realitzar activitats de construcci i resoluci de problemes emprant el llenguatge normalitzat del dibuix i la seva nomenclatura amb correcci i competncia comunicativa sucient, en les resolucions tant manuals com tecnolgiques.
5.
6. 7. 8. 9.
10. Representar amb correcci grca i aplicant mtodes i procediments raonats, cossos geomtrics i gures tridimensionals en general, en perspectives axonomtriques que incloguin formes rectes i corbes. 11. Trobar lligams i exemples de la realitat susceptibles de ser estudiats i treballats a laula com a propostes prpies dels alumnes, que relacionin i exempliquin la matria, i proposar activitats projectuals creatives i metodolgicament coherents.
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Electrotcnia

Sestudien les aplicacions prctiques dels fenmens elctrics i magntics.
En el darrer segle ha estat espectacular la gran quantitat de descobriments cientcs i dinnovacions tecnolgiques que shan desenvolupat, ns al punt que han modicat substancialment les condicions de vida de les persones, els processos industrials i econmics, la gesti del coneixement, la investigaci cienticotcnica i laccs, en general, a la informaci i a la cultura.
s innegable que levoluci tecnolgica s una part fonamental del desenvolupament global de la humanitat. I els fenmens elctrics i electromagntics i els seus efectes sn actualment un dels camps del coneixement que tenen ms capacitat dinuir socialment i humana. La utilitzaci dels fonaments daquests fenmens i les seves aplicacions constitueixen un element essencial de qualsevol procs tecnolgic. La matria delectrotcnia s una disciplina tecnolgica que t com a nalitat laprotament racional de lenergia elctrica. Sencarrega de lestudi de les aplicacions prctiques dels fenmens elctrics i magntics, les quals sestenen a diversos sectors de lactivitat humana, com ara lindustrial, el domstic, el de serveis o el cientc. Aix comporta, per tant, el disseny de dispositius elctrics i electromagntics i lanlisi i lexperimentaci dels que ja estan construts i installats. Al batxillerat, lelectrotcnia ha dafavorir la consolidaci dels aprenentatges sobre les lleis que permeten conixer els fenmens elctrics i magntics, predir-ne el desenvolupament i saber com emprar-los en aplicacions prctiques. Es tracta, doncs, de proporcionar aprenentatges globals de base que contribueixin a consolidar una slida formaci de carcter tecnolgic, oferint, a ms, un gran ventall de possibilitats posteriors en mltiples opcions de formaci electrotcnica ms especialitzada. Haur de tenir, a ms, una funci orientadora, de manera que els seus continguts tinguin relaci amb estudis superiors de tipus tcnic, cicles formatius professionals o estudis universitaris. Lelectrotcnia s una cincia aplicada, de carcter didctic i illustratiu, que utilitza coneixements procedents daltres matries, com ara la fsica, la qumica o les matemtiques, i els atorga una nalitat prctica i funcional. Aquest carcter de cincia aplicada li confereix, tamb, un valor formatiu, en integrar coneixements daltres disciplines cientques. Aix mateix, exerceix un paper aglomerador dels vessants cientc i tcnic que li sn propis, aprofundint i sistematitzant aprenentatges ans procedents de leducaci secundria obligatria. Lensenyament de lelectrotcnia ha de conjugar de manera equilibrada els tres eixos que la conguren. En primer lloc, la fonamentaci cienticotcnica necessria per comprendre els fenmens i les aplicacions bsiques. En segon lloc, el coneixement de les solucions tcniques que han perms la utilitzaci dels fenmens elctrics i magntics en una gamma mplia daplicacions. I, nalment, lexperimentaci i el treball prctic al taller, que permetin a lalumnat, de manera adequada i prou precisa, ls de dispositius electrotcnics amb destresa i seguretat. Per aconseguir lequilibri entre aquests tres eixos, s necessari treballar la matria en tres camps del coneixement i lexperimentaci: els conceptes i les lleis que expli-
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Electrotcnia 232
quen els fenmens fsics que tenen lloc en els dispositius elctrics; els elements que componen circuits i aparells elctrics, el seu principi de funcionament i la seva disposici i les connexions caracterstiques i, nalment, les tcniques danlisi, clcul i predicci del comportament de circuits i sistemes elctrics.

Les competncies especques de la matria delectrotcnia estan estretament vinculades a les competncies generals del batxillerat i contribueixen ecament a desenvolupar-les. Com a competncies especques ms signicatives podem establir les segents: competncia tecnolgica, competncia en experimentaci i competncia en modelitzaci i simulaci. La competncia tecnolgica implica desenvolupar una slida cultura tecnolgica de base, adquirir coneixements sobre mquines, Es treballen les circuits, instruments, installacions i sistemes electrotcnics, i competncies tecnolgica, assolir, essencialment, les diverses capacitats. Aquestes capacitats sn: abordar i resoldre problemes electrotcnics caracterstics amb dexperimentaci, creativitat i autonomia, analitzar dispositius i sistemes tcnics modelitzaci i simulaci. des de diferents punts de vista per conixer els elements que els formen i la funci que desenvolupen dins el conjunt, utilitzar amb precisi terminologia, simbologia, mtodes de representaci grca i instruments de processos i sistemes tcnics, analitzar i valorar crticament limpacte social, hum, econmic i mediambiental del desenvolupament tecnolgic i, nalment, actuar amb autonomia, conana i seguretat en la inspecci i la intervenci en mquines, installacions i sistemes electrotcnics. A ms, en un entorn cada cop ms tecnolgic, aquesta competncia tamb implica interaccionar fora amb les TIC: dominar-ne els conceptes necessaris per emprar-les ecament, utilitzar-les en la resoluci de problemes i en la realitzaci dactivitats tecnolgiques, i usar lordinador i altres tipus daparells computadors per recollir dades, mesurar magnituds i simular sistemes electrotcnics. La competncia en experimentaci est vinculada a competncies de carcter instrumental, sistmic i metodolgic, i implica adquirir capacitats per projectar, planicar i construir circuits, installacions i sistemes tcnics, aplicant les tcniques especques que li sn prpies i manipulant amb destresa els materials, les eines i les mquines necessaris. Tamb suposa desenvolupar habilitats per efectuar mesures correctament i realitzar proves de funcionament. Assolir la competncia en modelitzaci i simulaci implica adquirir coneixements sobre simulacions didctiques per mitj de programes informtics, els quals permeten qu lalumnat descobreixi les lleis que regeixen dispositius i circuits electrotcnics i que recren el funcionament duna mquina, circuit o sistema, alhora que representen una bona eina per potenciar el desenvolupament de les habilitats cognitives i facilitar la presa de decisions. Aquesta competncia tamb suposa adquirir capacitats per resoldre problemes electrotcnics que plantegin un model real, representar un model simulat amb un diagrama, identicar situacions que es puguin estudiar amb un model informtic i relacionar les simulacions amb situacions reals.

La matria delectrotcnia collabora en el desenvolupament de les competncies generals del batxillerat. Contribueix a lassoliment de la competncia comunicativa per mitj de ladquisici del vocabulari tecnolgic i electrotcnic especc, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anlisi, selecci,
sntesi i comunicaci de la informaci. I aix suposa saber interaccionar oralment, per escrit o amb ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir tamb les TIC. Aix mateix, la lectura, la interpretaci i la redacci dinformes i documents tcnics contribueix al coneixement i a la capacitat dusar textos de diferents tipologies. La contribuci a la competncia en recerca sassoleix per mitj del disseny i la realitzaci de circuits i installacions electrotcnics, amb autonomia i creativitat, fent servir metodologies i tcniques adequades. Comporta dur a terme un conjunt dactivitats estructurades i orientades a la investigaci per donar soluci a un determinat problema tecnolgic. A ladquisici de la competncia en la gesti i el tractament de la informaci shi contribueix per mitj del desenvolupament dactivitats tecnolgiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informaci, procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement til. Contribuir, des daquesta matria, a la competncia digital implica adquirir capacitaci tecnolgica i electrotcnica, s a dir, conixer qu s i com funciona la tecnologia i usar adequadament el maquinari, el programari i les xarxes de comunicaci per aconseguir objectius especcs.
Reexionar sobre problemes electrotcnics i aportar-hi solucions contribueix a desenvolupar la competncia personal.
La competncia personal i interpersonal inclou desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal, tamb en lmbit tecnolgic, abordar problemes electrotcnics de manera reexiva i plantejar alternatives i solucions, socialment i ticament justes i equitatives. Finalment, a la competncia en coneixement i interacci amb el mn shi contribueix amb ladquisici de coneixements sobre aparells, dispositius, circuits, installacions i sistemes electrotcnics, aix com desenvolupant destreses tcniques i habilitats per manipular aparells i mquines amb precisi i seguretat.

La matria delectrotcnia simparteix en un nic nivell i sestructura en cinc apartats de continguts, amb entitat prpia i relacionats entre si. Lorganitzaci dels continguts pretn contribuir a lassoliment dels objectius i de les competncies daquesta etapa. El camp disciplinari de lelectrotcnica abasta lestudi dels fenmens elctrics, magntics i electromagntics, des del punt de vista de la seva utilitat prctica, les tcniques de disseny i construcci de dispositius elctrics caracterstics (aparells, mquines, circuits o sistemes complexos), i les tcniques de clcul i mesura de magnituds. Els continguts se centren, primer de tot, en la revisi teoricoprctica dels fenmens elctrics, magntics i electromagntics, per passar desprs a lestudi de circuits elctrics, mquines elctriques i installacions elctriques. Lapartat conceptes i fenmens elctrics serveix dintroducci a la matria i desenvolupa conceptes bsics i fenmens electrotcnics elementals. Descriu, tamb, les magnituds i unitats fonamentals, les lleis bsiques del circuit elctric i els efectes del corrent. En lapartat magnetisme i electromagnetisme sesbossen les propietats magntiques dels materials, els fenmens magntics ms importants i els conceptes ms rellevants de lelectromagnetisme.
Lapartat de circuits elctrics i electrnics incideix bsicament en lanlisi, les lleis i els procediments de circuits elctrics de corrent continu i corrent altern monofsics, les caracterstiques i les magnituds del corrent altern, i els sistemes electrnics analgics i digitals. Lapartat de mquines elctriques se centra en lestudi de les mquines elctriques de corrent continu i corrent altern. Finalment, en lapartat dinstallacions elctriques es descriuen les caracterstiques bsiques de les installacions domstiques, comercials i industrials, aix com les normes de seguretat i protecci en installacions elctriques.

La connexi entre continguts de matries diverses mostra les diferents maneres dabordar una mateixa situaci, dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. La matria delectrotcnia esdev un espai de treball interdisciplinari amb altres matries de la modalitat de cincies i tecnologia, particularment amb les matries de tecnologia industrial I i II, fsica, qumica, dibuix tcnic, i fsica i qumica. Tamb s rellevant la connexi amb la matria de matemtiques, ats que les eines matemtiques sn presents en aquesta matria i resulten imprescindibles en la resoluci de problemes prctics.

La matria delectrotcnia contribueix a lassoliment per lalumnat dun cabal ms elevat dhabilitats i competncies en tecnologies de la informaci i la comunicaci, creativitat i innovaci, operacions i conceptes electrotcnics, anlisi i resoluci de problemes, pensament crtic, aprenentatge i treball en una societat digital, presa de decisions i experimentaci, i simulaci i muntatge de circuits i installacions. Els aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals del currculum shan de treballar de manera integrada, i les activitats daprenentatge tamb han de ser formulades en aquesta mateixa lnia. A ms, les metodologies i estratgies emprades han de ser diverses i han de tenir en compte les necessitats educatives de lalumnat perqu laprenentatge sigui signicatiu. s important que lalumnat relacioni i contextualitzi les activitats educatives amb la realitat ms propera i lentorn tecnolgic i electrotcnic ms habitual.
Les activitats han de tenir en compte lentorn tecnolgic i electrotcnic ms habitual.
Es recomana desenvolupar, sempre que sigui factible, continguts procedimentals que incloguin ls deines i aplicacions informtiques i la realitzaci de projectes tecnolgics de caire electrotcnic per facilitar laprenentatge de la matria. Tamb resulta de gran utilitat fomentar lanlisi, lexperimentaci, lobservaci, la investigaci, la prctica, la simulaci, el muntatge i la manipulaci de circuits, mquines i sistemes electrotcnics, aix com la visita dinstallacions elctriques i electrniques. El fet demprar el mtode de projectes per desenvolupar alguns continguts de la matria pot resultar molt eca. El desenvolupament dels continguts de la matria delectrotcnia ha de generar i propiciar situacions daprenentatge adequades per a lassoliment de les competncies que shan denit. El professorat ha de diagnosticar i avaluar el procs daprenentatge de lalumnat i ha danar adaptant-lo contnuament per aconseguir els nivells de competncies desitjats.
OBJECTIUS
La matria delectrotcnia del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. Analitzar i interpretar el comportament i la funci de dispositius elctrics senzills i dels seus elements, dins el seu entorn daplicaci, i reconixer els principis i les lleis en qu es fonamenten. Deduir el funcionament de circuits elctrics caracterstics i electrnics senzills que tenen com a nalitat realitzar una funci determinada, aix com el funcionament dels seus components. Aplicar les lleis generals de lelectricitat i de lelectromagnetisme per tal defectuar clculs, que permetin obtenir el valor de les principals magnituds, i realitzar representacions grques daparells i circuits elctrics. Expressar les solucions a un determinat problema amb un nivell de precisi coherent, fent s de les unitats corresponents del Sistema Internacional. Analitzar, confeccionar i interpretar esquemes de circuits i plnols dinstallacions i equips elctrics caracterstics i electrnics senzills, entenent la funci de cadascun dels elements o grups funcionals delements dins el conjunt i respectant i emprant la normativa internacional sobre ls de la terminologia, els smbols i les representacions grques. Seleccionar i interpretar informaci adequada per plantejar i valorar solucions, en lmbit de lelectrotcnia, a problemes tcnics comuns. Reconixer el funcionament dels aparells de mesura en la realitzaci de mesures de les magnituds elctriques dels circuits i aparells elctrics i utilitzar-los adequadament, estimant-ne lordre de magnitud, valorant-ne el grau de precisi i expressant els resultats amb les unitats corresponents del Sistema Internacional. Proposar solucions a problemes en el camp de lelectrotcnia amb un nivell de precisi coherent amb el de les diverses magnituds que hi intervenen. Enumerar descripcions i caracterstiques dels dispositius elctrics i transmetren amb precisi coneixements i idees utilitzant vocabulari, smbols i formes dexpressi apropiats.
4. 5.
6. 7.
8. 9.
10. Seleccionar correctament els components de valor adequat, dacord amb la seva funci, i connectarlos correctament per tal de muntar o simular un determinat circuit elctric o electrnic caracterstic daplicaci habitual. 11. Manipular adequadament les eines, els aparells i els instruments en les installacions electrotcniques, respectant en tot moment les reglamentacions tcniques i les normes de seguretat corresponents.
12. Actuar amb autonomia, conana i seguretat en la inspecci, la manipulaci i la intervenci en circuits i mquines.
CONTINGUTS
Conceptes i fenmens elctrics
Descripci dels conceptes i dels fenmens elctrics fonamentals. Identicaci de les magnituds i de les unitats elctriques. Reconeixement de la funci dels elements dun circuit elctric. Enumeraci de les lleis bsiques. Caracteritzaci i experimentaci amb components elctrics passius: resistors, condensadors i bobines. Identicaci i manipulaci de piles i acumuladors. Reconeixement dels efectes del corrent elctric. Clcul i mesura de magnituds elctriques. Selecci dinstruments i de procediments de mesura.
Magnetisme i electromagnetisme
Descripci dels fenmens magntics. Caracteritzaci dimants. Relaci entre camp magntic, ux magntic, inducci i intensitat magntica. Enumeraci de les propietats magntiques dels materials. Denici de permeabilitat relativa. Denici de camps magntics i forces magntiques creats per corrents elctrics. Diferenciaci i explicaci de fora electromagntica i electrodinmica i de fora sobre un corrent en un camp magntic. Descripci dinducci electromagntica. Enumeraci de les lleis fonamentals de magnetisme i electromagnetisme. Explicaci del concepte dautoinducci. Enumeraci daplicacions. Anlisi i clcul de circuits magntics. Denici de fora magnetomotriu i de reluctncia. Anlisi del cicle dhistresi.
Circuits elctrics i electrnics

Enumeraci de les lleis dels circuits de corrent continu. Reconeixement de la funci dels elements dun circuit de CC, de la seva simbologia i de les magnituds que hi intervenen. Interpretaci de lacoblament de receptors. Anlisi de circuits de CC i resoluci de problemes. Descripci de divisors de tensi. Caracteritzaci de les magnituds del corrent altern. Interpretaci dels efectes de la resistncia, lautoinducci i la capacitat. Denici de reactncia i dimpedncia. Predicci de la variaci de la impedncia amb la freqncia. Representaci grca de magnituds i senyals de CA. Descripci de circuits de corrent altern monofsics i enumeraci de lleis. Comparaci de circuits resistiu, inductiu i capacitatiu. Caracteritzaci de circuits srie i parallel RL, RC i RLC. Denici de potncies, factor de potncia i correcci del desfase. Reconeixement de sistemes trifsics: generaci, acoblament, tipus i potncies. Representaci grca de circuits de CA i resoluci de problemes. Resoluci de circuits elctrics de CC i de CA. Muntatge i experimentaci. Mesures de magnituds en circuits. Descripci de sistemes electrnics analgics. Caracteritzaci de semiconductors: dodes, transistors, tiristors. Identicaci dels valors caracterstics i reconeixement experimental. Anlisis de circuits bsics, representaci grca i resoluci de problemes. Descripci de sistemes electrnics digitals. Explicaci de llgebra de Boole. Anlisis i disseny de circuits combinacionals i seqencials. Representaci grca i simulaci de circuits.
Mquines elctriques
Descripci de transformadors. Enumeraci de tipus, identicaci de la constituci i interpretaci del funcionament. Identicaci i quanticaci de les prdues i del rendiment. Reconeixement de les diverses connexions. Resoluci de problemes. Descripci de mquines de corrent continu i de corrent altern. Enumeraci de tipus, identicaci de la constituci i interpretaci del funcionament. Identicaci i quanticaci de les prdues i del rendiment. Reconeixement de les diverses connexions. Resoluci de problemes. Comparaci de lecincia energtica dels dispositius electrnics.
Installacions elctriques
Descripci dinstallacions elctriques domstiques, comercials i industrials. Reconeixement i s de les normes de seguretat i de protecci en installacions elctriques. Interpretaci de la reglamentaci. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Tecnologia industrial I i II Elements i circuits elctrics. Representaci esquematitzada de circuits. Muntatge i experimentaci de circuits elctrics. Magnetisme i electromagnetisme. Mquines elctriques i circuits daplicaci. Sistemes electrnics digitals. lgebra de Boole. Circuits combinacionals i seqencials. Fsica Energia elctrica i elements i circuit elctrics. Electromagnetisme i motors elctrics. Qumica Estructura atmica dels elements. Enllaos qumics. Piles i bateries elctriques. Dibuix tcnic Representaci grca.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Reconixer els conceptes, les magnituds i els fenmens elctrics fonamentals i enunciar les lleis bsiques delectricitat i electromagnetisme. Analitzar i descriure quantitativament i qualitativa circuits elctrics bsics i assenyalar les relacions i les interaccions entre els fenmens que es produeixen. Seleccionar elements o components de valor adequat i connectar-los correctament per formar un circuit caracterstic senzill. Descriure els fenmens derivats de lalteraci dun element dun circuit elctric senzill i explicar les variacions que sespera que prenguin els valors de tensi i corrent. Calcular les magnituds bsiques de diferents circuits elctrics i magntics, expressar-les de manera adequada i representar-les grcament.
3. 4.
5.
Analitzar i interpretar plnols de circuits, installacions i equips elctrics caracterstics i identicar la funci dun element o grup funcional delements. Representar grcament en un esquema de connexions o en un diagrama de blocs funcionals la composici i el funcionament duna installaci o equip elctric senzill ds com. Interpretar les especicacions tcniques dun element o dispositiu elctric i determinar les magnituds principals del seu comportament en condicions nominals. Mesurar les magnituds bsiques dun equip o circuit elctric/electrnic i seleccionar laparell de mesura adequat, sabent connectar-lo correctament i escollir lescala ptima. Interpretar les mesures efectuades sobre circuits elctrics o sobre els seus components per vericar la correcci del seu funcionament, localitzar avaries i identicar-ne les possibles causes. Muntar, experimentar i simular circuits elctrics i electrnics senzills a partir desquemes, amb autonomia i seguretat.
6. 7. 8. 9.
10. Identicar les situacions de risc que comporta el treball amb mquines, circuits i installacions sota tensi elctrica i aplicar adequadament les normes bsiques de protecci i de seguretat.
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Fsica

La fsica com a cincia construeix models explicatius del comportament de la matria, la seva estructura i les seves transformacions, des de lescala ms petita a la ms gran, passant per les intermdies, s a dir, des dels quarks, electrons, protons, nuclis, toms, xarxes cristallines entre altres, ns a les estrelles, galxies i lUnivers mateix. La matria de fsica t un carcter formatiu i preparatori, el seu estudi ha de promoure en lalumnat linters per cercar respostes cientques en coherncia amb els aprenentatges realitzats a letapa anterior i tamb ha dincloure aspectes com les complexes interaccions entre fsica, tecnologia, societat i ambient i contribuir perqu lalumnat sapropi de les competncies que suposen la familiaritzaci amb la naturalesa de lactivitat cientca i tecnolgica. Com les altres disciplines cientques, la fsica constitueix un element fonamental de la cultura del nostre temps, que inclou tamb els coneixements cientcs i les seves implicacions. Aix mateix, el currculum de fsica ha dincloure els continguts que permetin abordar amb xit estudis posteriors, ats que la fsica s una matria que forma part dels estudis universitaris de caire cientc i tcnic i s necessria per a un ampli nombre de famlies professionals presents en la formaci professional de grau superior. La fsica del batxillerat ha de proporcionar una visi mplia dels coneixements, dels instruments i de les possibilitats que la fsica utilitza en el segle XXi i ha de donar tamb les eines que ajudin lalumnat a interpretar els fenmens fsics de manera que siguin capaos daplicar els coneixements adquirits en situacions diferents a les estudiades a classe i en contextos diferents de fsica s present lacadmic. Els estudiants han de poder establir relacions entre la fsica i lentorn: cal evidenciar la presncia de la fsica en contextos de tota mena, i seleccionar els continguts de tal manera que desenvolupin les competncies que aplicaran en situacions i contextos diversos amb la nalitat que facin seves les eines que es fan servir actualment en el treball cientc i que tinguin idees sobre els problemes que es planteja aquesta disciplina.
La en contextos de tota mena.

Les competncies especques de la fsica sn essencialment tres: la competncia en indagaci i experimentaci, la competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia, i la competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic. La competncia en indagaci i experimentaci, molt relacionada amb la competncia de recerca, es desenvolupa des de la fsica proporcionant als alumnes la capacitat de portar a terme una investigaci en el context de la cincia escolar, tot adquirint les habilitats necessries, com sn ara: identicar problemes;
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Fsica 240
generar qestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; treure conclusions a partir de les evidncies; elaborar, comunicar i defensar hiptesis, models i explicacions; fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions cientques; i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les evidncies experimentals. La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia suposa que lalumnat ha de desenvolupar alhora una comprensi epistemolgica de la naturalesa de la cincia i de la construcci del coneixement cientc. La fsica ha dajudar lalumnat a identicar preguntes que es puguin respondre per mitj de la recerca cientca i distingir les explicacions cientques de les que no ho sn. Aix requereix comprensi sobre la construcci del coneixement cientc a ms dels continguts cientcs. Comporta la comprensi de la cincia com a activitat humana i del poder i les limitacions del coneixement cientc. La matria de fsica ha de contribuir a comprendre que la cincia es distingeix daltres formes de coneixement per lelaboraci de models i per ls de mtodes emprics, darguments lgics i de lescepticisme com a actitud, per contrastar les hiptesis i validar els models i les teories proposats. Cal considerar tamb els processos socials i els contextos que condicionen la manera en qu el coneixement cientc s obtingut, comunicat, representat i argumentat en la comunitat cientca i divulgat en la societat. Aquesta comprensi s molt important per tal que els estudiants puguin discernir entre el que s cincia i el que no ho s (distingir entre cincia i pseudocincia). La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la fsica i dominar en un cert grau els mtodes i tcniques propis de la matria. Aquests ltims inclouen de manera especial les activitats experimentals, ls deines matemtiques adequades i el tractament de dades experimentals. La fsica ha dajudar a posar en prctica aquesta competncia, tant en explicacions argumentades i prediccions com per prendre decisions informades en situacions relacionades amb el seu entorn ms proper i amb els grans problemes que afecten tota la humanitat.

La formaci de lalumnat en els continguts de la matria de fsica contribueix a lassoliment de les competncies genriques del batxillerat de la manera que es detalla a continuaci.
La competncia comunicativa consisteix a aprendre a comunicar cincia signica descriure fets i fenmens, explicar-los i exposarlos, justicar-los i argumentar-los utilitzant els models cientcs existents, la qual cosa requereix ls de diferents tipologies de llenguatge i formes de comunicaci. La fsica contribueix a aquesta competncia aportant el coneixement del llenguatge de la cincia en general i de la fsica en particular, que s indissociable al del coneixement cientc.
Amb els seus mtodes i tcniques, la fsica contribueix a la competncia en recerca.
Tamb hi collabora amb lelaboraci de treballs o informes de caire cientc, amb la promoci del dileg i els debats fonamentats sobre les evidncies experimentals i els models emprats, aix com en les controvrsies en qu s rellevant laplicaci de la fsica. Aix mateix, la complexitat dels fets i fenmens objecte destudi requereix la utilitzaci daltres llenguatges comunicatius, com per exemple el multimdia.
Competncia en recerca. La recerca s part intrnseca de qualsevol matria cientca, de la seva construcci, dels seus avenos i desenvolupament i ha de ser-ho del seu aprenentatge. La fsica, mitjanant ls dels mtodes i tcniques que li sn propis (identicar preguntes i problemes que es poden respondre a partir de la investigaci cientca, formular una hiptesi sobre un fenomen susceptible de produir-se o de ser produt, dissenyar i realitzar experiments per obtenir la resposta a problemes que es plantegin, analitzar els resultats experimentals i confrontar-los amb els terics, comunicar els resultats basant-se en les evidncies i les teories), contribueix a aquesta competncia. Competncia en gesti i tractament de la informaci. Els alumnes han de ser capaos dobtenir informaci de temes relacionats amb la fsica a travs de diferents fonts. Les caracterstiques de les diferents fonts (llibres, revistes, premsa, material audiovisual, suports electrnics, Internet). Cal treballar la capacitat per seleccionar i analitzar aquesta informaci amb criteris de qualitat incloent-hi els propis de la fsica, recollir dades, transformar-les en grcs, taules, etc., aix com comunicar les idees de manera convincent, concisa, unvoca, utilitzant suports de tota mena. Competncia digital. Aquesta competncia est molt relacionada amb lanterior pel que fa a la necessitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informaci duna manera crtica, tenint en compte els coneixements adquirits a travs de la fsica. Aquesta matria dna capacitaci tcnica sobre el funcionament dalguna part del maquinari, com per exemple els sensors de captaci de dades i alguns programes, com ara els de modelitzaci de fenmens, de simulaci, fulls de clcul, etc. Competncia personal i interpersonal. Laprenentatge de la cincia en general i la fsica, en particular, comporta tenir capacitat per plantejar-se problemes rellevants i de donar-hi respostes sovint provisionals i sotmeses a lautocrtica. Aquesta matria necessita posar en prctica un pensament divergent i creatiu, assumir que lerror forma part de laprenentatge i mantenir lautoestima, autoexigncia i perseverana davant les dicultats. Aix mateix, es posa en acci en el marc de projectes de treball sovint collectius que comporten tenir iniciatives, organitzar-se de manera efectiva, negociar i prendre decisions, etc. Lexercici de la ciutadania activa necessita tenir coneixement del camp de la fsica en temes relacionats amb la investigaci bsica, la gesti de lenergia, la contaminaci del planeta, el canvi climtic, la bioenginyeria, la investigaci espacial, etc. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Aquesta competncia est especialment vinculada amb la fsica i es desenvolupa a travs de lapropiaci del coneixement integrat dels models i procediments de la fsica i la seva aplicaci a situacions, familiars o no, aix com la valoraci de les implicacions tiques, socials, econmiques, tecnolgiques i ambientals. Tamb amb el desenvolupament i aplicaci de lesperit crtic en lobservaci de la realitat, contrastant la informaci de lmbit de la fsica amb informacions daltres contextos, valorant la diferncia entre el coneixement cientc i altres formes de coneixement; i amb la comprensi de la contribuci que, al llarg de la histria, la fsica ha fet a lexplicaci del mn i la manera com ha inut en la cultura i el pensament.

Els continguts seleccionats shan distribut al llarg dels dos cursos de batxillerat a partir de consideracions sobre lordre necessari del coneixement duns continguts per tal dabordar els segents, la complexitat matemtica i el nivell dabstracci, que han de seguir una progressi. Shan assignat al primer curs i al segon cinc apartats de continguts a cadascun. Shan incls de manera explcita continguts associats a les activitats prctiques, a ls de les noves tecnologies i a les competncies comunicatives, dins els diferents apartats de continguts.
A primer curs: Les imatges. El moviment. Lunivers mecnic. Lenergia. El corrent elctric. En lapartat les imatges sestudia lptica geomtrica i alguns elements dptica fsica. Lestudi de la llum es relaciona amb el funcionament i els problemes de lull hum, aix com amb les altres bandes de lespectre electromagntic. Lapartat el moviment estudia les principals magnituds cinemtiques, especialment per als moviments ms senzills i rellevants. Lanlisi dels moviments inclou lestudi experimental, ls i interpretaci de les diferents representacions, la resoluci de problemes i la comunicaci dels resultats. Lunivers mecnic presenta les forces i el model de la dinmica clssica, incloent-hi limpuls i la conservaci de la quantitat de moviment, i aplicant-lo a situacions dinmiques dinters. Les situacions en qu lacceleraci s variable sestudien noms de manera qualitativa. Lapartat lenergia pretn capacitar els estudiants perqu puguin analitzar des del punt de vista energtic processos utilitzant les idees de conservaci i degradaci denergia, amb la intervenci de transferncies denergia mitjanant treball o calor. El corrent elctric estudia circuits i elements elctrics en condicions de corrent continu i aplica les idees a la descripci del funcionament de sensors basats en la transformaci duna magnitud en un senyal elctric. A segon curs: Les ones i el so. Els planetes i satllits. La nova imatge de lUnivers. Les mquines electromagntiques. El camp elctric. Lapartat les ones i el so presenta el model dones mecniques, centrant-se en el so. Es caracteritza el moviment harmnic simple, MHS, dels objectes vibrants i posteriorment les ones sonores. Sestudien les propietats de les ones, amb una incidncia especial en les ones estacionries i la seva relaci amb la msica. Tamb sestudia lescala descolta humana, els ultrasons i la contaminaci acstica. En els planetes i satllits sestudia la interacci gravitatria a partir de lestudi del moviment de planetes i satllits i les interaccions que determinen les seves rbites. Es caracteritza la intensitat del camp gravitatori i lenergia potencial gravitatria per analitzar desprs els llanament de satllits. Tamb es demana una recerca dinformaci sobre ls i les aplicacions dels satllits articials. En lapartat la nova visi de lUnivers es pretn aportar una visi de la fsica generada en el segle XX i comenaments de lactual: es tracten aspectes de cosmologia i fsica de partcules, la fsica nuclear i les
seves aplicacions, amb la discussi argumentada sobre la utilitzaci de lenergia nuclear. La crisi de la mecnica clssica dna peu a lestudi de la relativitat especial i la mecnica quntica. Les mquines electromagntiques comena per la descripci de generadors, transformadors i motors. Es caracteritza la interacci magntica generada per crregues elctriques en moviment. Lobservaci de forces magntiques en motors senzills introdueix la fora de Lorentz, que saplica a lestudi de diferents aparells, aix com a la construcci dun motor. Sanalitza i es caracteritza la inducci electromagntica i les seves aplicacions. Al camp elctric es presenta el tub de raig catdics dun televisor com un accelerador delectrons. El camp elctric es caracteritza a travs de la intensitat, el potencial i les seves representacions grques i sestudia laplicaci dels camps elctrics en els acceleradors i lanalogia amb el camp gravitatori. Sanalitzen camps elctric no uniformes a partir de consideracions de simetria i sarriba a la llei de Coulomb. Sestableix la relaci entre camp elctric i camp magntic i la sntesi electromagntica de Maxwell. Lordre en qu es presentaran els continguts dins de cada curs no ha de coincidir necessriament amb lordre en qu apareixen en la relaci anterior; per exemple poden presentar-se en unitats basades en els contextos que combinin continguts de diferents apartats dels aqu presentats o en altres criteris.

Els continguts de la fsica estableixen relacions amb les altres matries que els alumnes estan cursant en el mateix moment: La comunicaci i largumentaci de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crtica de textos cientcs, en la llengua prpia o en llenges estrangeres estan relacionades amb els continguts de llenges. El llenguatge i els recursos matemtics sn imprescindibles en fsica a nivell de batxillerat, en particular pel que fa a la resoluci dequacions, la trigonometria bsica, la notaci cientca, els vectors, les grques de les funcions ms habituals i les derivades aplicades a funcions senzilles. Les cincies per al mn contemporani, la qumica, la biologia, lelectroctcnia i les cincies de la Terra i el medi ambient comparteixen una part del llenguatge, la metodologia i els conceptes amb la fsica; aix, lanlisi de problemes cientcs, les idees sobre conservaci i degradaci de lenergia, lestructura atmica i les propietats ondulatries dels electrons, el sistema solar, lestructura i lorigen de lUnivers, els camps elctrics i magntics, les radiacions electromagntiques i el seu espectre, les propietats de les crregues i els corrents elctrics, les mquines elctriques, les magnituds i les seves unitats, el treball de laboratori i els instruments que sutilitzen. El llenguatge i els
recursos matemtics sn imprescindibles en fsica.
Tamb han dassenyalar-se les relacions cincia-tecnologia que vinculen la tecnologia industrial i la fsica, especialment en all que es refereix a lenergia i el corrent elctric i en la valoraci, contribuci i limitacions de la cincia i la tecnologia al mn actual.
Els aspectes tics, el pensament crtic, i la vinculaci entre les revolucions cientques i la histria del pensament estableixen ponts entre la fsica i la losoa i ciutadania, la histria de la losoa i la histria. Ms temes amb relaci amb altres matries, sense nims de ser exhaustius, sn la sntesi additiva i subtractiva del color (dibuix artstic) o les propietats del so (anlisi musical).

Alguns aspectes que cal destacar i potenciar en el currculum de fsica sn: El caire experimental. Les activitats experimentals sn una part essencial de la matria i la seva presncia ha de ser rellevant. Els estudiants han dassolir capacitats com ara: formular una hiptesi sobre un fenomen susceptible de produir-se o de ser produt, dissenyar i realitzar experiments per obtenir la resposta a problemes que es plantegin o sels plantegin, tractar les dades experimentals, analitzar els resultats experimentals i confrontar-los amb els terics, comunicar els resultats basant-se en les evidncies i les teories. Aquests continguts estan integrats en el nucli del currculum. La relaci entre les teories i els experiments. El desenvolupament de les cincies s un dileg entre lobservaci i lexperimentaci duna banda i Les activitats la conceptualitzaci i la modelitzaci de laltra. En lobservaci dun fenoexperimentals sn men sn molt importants les representacions mentals que ens fem de la realitat observada. Aquestes representacions sn tils i indispensables per una part essencial entendre el comportament dun sistema. Les fases de qestionament sn de la matria. els moments en qu les imatges mentals dels alumnes sn reelaborades, a travs dun procs de confrontaci entre les seves hiptesis i els experiments. La formalitzaci ajuda a la formaci de les imatges mentals. La modelitzaci dun sistema, per mitj de lelecci dels parmetres pertinents, procedeix daquesta reconstrucci dall real pel pensament. Aquesta modelitzaci precedeix la formalitzaci matemtica, sha de fonamentar en una descripci de la situaci fsica amb lajuda de la llengua natural. El resultat de lanlisi matemtica ha de ser sempre tradut a la llengua natural. Els instruments i les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). La investigaci i el treball cientc i tcnic disposen dinstruments per a la captaci de tota mena de dades per a lexploraci de sons i imatges, per a lanlisi dels fets que avui sn utilitzats pels cientcs de manera sistemtica. Internet pot subministrar una gran quantitat dinformaci rellevant per tal dexplicar o fonamentar un determinat fenomen o comprendre una teoria. Les simulacions informtiques troben aplicacions en tots els camps cientcs i tenen alhora grans possibilitats didctiques. Cal utilitzar en diferents objectius i contextos aquestes tecnologies. La comunicaci i largumentaci. Els alumnes han dargumentar els resultats generals i els que aconsegueixin a partir de les evidncies obtingudes del treball experimental propi i daltres, utilitzant els models cientcs disponibles, i tamb analitzar i presentar les dades mitjanant taules, grcs, imatges, esquemes i presentacions de tota mena. Adoptar decisions basades en les evidncies i les teories cientques. La contextualitzaci. La fsica ha aconseguit resoldre multitud de problemes des de qestions molt concretes ns a desaaments per a tota la humanitat i continua aplicant-se de manera sistemtica en situacions quotidianes i professionals de tot tipus. Una fsica amb sentit per als estudiants ha de mostrar-se, des del principi, vinculada a les seves aplicacions i a la seva relaci amb els problemes que ajuda a resoldre. Les matemtiques com a eina essencial. Els estudiants han dhabituar-se al treball amb eines matemtiques tils a la fsica i reconixer la naturalesa quantitativa de la disciplina, veient com la transcripci al llenguatge de les matemtiques dels fenmens naturals potencia enormement les seves possibilitats. La naturalesa de la cincia. El coneixement cientc implica tant el coneixement de les cincies com el coneixement sobre les cincies. Aquesta segona part suposa comprendre la naturalesa de la cincia com a activitat humana, aix com el poder i les limitacions del coneixement cientc. Els alumnes han
de ser capaos didenticar preguntes que es puguin respondre a travs de la recerca cientca, distingir explicacions cientques daquelles que no ho sn. Aix requereix coneixement sobre la naturalesa de les cincies a ms de coneixements cientcs sobre els temes. Les aportacions de la fsica a la visi del mn. En especial els continguts relacionats amb la fsica del segle XX: les partcules elementals, el Big Bang, lequivalncia massa-energia, la dualitat ona-partcula o el principi dindeterminaci han de ser incorporats, encara que sigui a un nivell molt qualitatiu, a les idees que els estudiants tinguin. La metodologia ha dincorporar la realitzaci dactivitats cientques per part de lalumne/a. Una activitat cientca parteix dun context problemtic comprensible en el qual es planteja un objectiu que pot ser un problema a resoldre. Per assolir lobjectiu cal realitzar un conjunt daccions, de manera que cada acci pot constituir una subactivitat. A lactivitat hi ha una part orientadora (establir condicions i objectius, estratgies i operacions), una part executora i una part reguladora en comparar els resultats obtinguts amb els previstos.
OBJECTIUS
La matria de fsica del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. Comprendre i aplicar els conceptes, lleis, teories i models ms importants de la fsica, aix com les estratgies que sutilitzen en la seva elaboraci i contrastaci experimental. Comprendre la importncia de la fsica per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com la manca de recursos energtics, el canvi climtic i lescalfament global. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratgies de recerca prpies de les cincies (plantejament de problemes, formulaci dhiptesis, cerca dinformaci, elaboraci destratgies de resoluci, disseny experimental, tractament de dades experimentals, anlisi i comunicaci de resultats, etc.), per a la construcci de models fsics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenmens que sestudien. Reconixer i evidenciar el carcter temptatiu i creatiu del treball cientc, en particular en la fase delaboraci dhiptesis i construcci de models, analitzant i comparant hiptesis i teories contraposades amb la nalitat de desenvolupar un pensament crtic, aix com valorar les aportacions que els grans debats cientcs han aportat al desenvolupament de la fsica. Familiaritzar-se amb la terminologia fsica actual i utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en lmbit cientc, i conixer la diferncia de signicat de molts termes que sutilitzen en lexperincia diria amb un signicat diferent. Emprar linstrumental bsic dun laboratori de fsica, aix com conixer algunes tcniques especques aplicant les normes de prevenci i seguretat a ls en el marc del laboratori. Planicar i realitzar treballs de recerca que impliquin el disseny dexperiments i ls dequips informtics per contrastar hiptesis o resoldre problemes terics i prctics plantejats en el desenvolupament dels continguts daquesta matria. Obtenir i analitzar la informaci sobre fsica disponible en diferents fonts per tal de realitzar recerques sobre temes de fsica dinters, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats.
4.
5.
6. 7.
8.
9.
Adquirir una visi global del desenvolupament teric i prctic de la fsica i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la consecuci dun futur sostenible, a travs de la conservaci, protecci i millora del medi natural i social, i conixer alguns dels reptes actuals a qu senfronta la investigaci en fsica.
10. Reconixer la dimensi cultural de la fsica per a la formaci integral de les persones, aix com les seves repercussions en la cultura i el pensament, la societat i el medi ambient, i prendre conscincia de la importncia dimpulsar desenvolupaments cientcs que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat. 11. Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i estudiants de cincies, en la necessria presa de decisions entorn de problemes locals i globals a qu senfronta la humanitat en els quals la fsica pugui fer alguna aportaci.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Les imatges
Anlisi i aprofundiment del model de raig de llum en la visi i en situacions i aparells en els quals hi hagi miralls i lents. Construcci geomtrica dimatges de manera grca i mitjanant programes de simulaci. Determinaci de la distncia focal en miralls i lents i la potncia de lents convergents i divergents. Disseny i construcci dalgun instrument ptic. Anlisi del comportament de la llum en canviar de medis i en travessar-los: canvi de la velocitat de propagaci, reexi, refracci, absorci/transmissi i dispersi. Descripci de lull hum com a sistema ptic. Caracteritzaci de lull sa, lull miop, lull hipermetrop. Correcci mitjanant ulleres o lents de contacte o cirurgia. Observaci de lespectre de la llum visible. Descripci i anlisi de lespectre electromagntic. Aplicacions i caracterstiques de les diferents bandes de lespectre. Caracteritzaci de la llum com a ona. Observaci qualitativa i aplicacions de la polaritzaci de la llum. Observaci experimental de la difracci i les interferncies amb llum. Anlisi qualitatiu de la difracci i les interferncies utilitzant el principi de Huygens. Aplicacions de les interferncies a la lectura amb lser. Mesura de la distncia entre pistes en un CD o DVD per difracci amb lser. Aplicaci de la difracci de Raigs X.
El moviment
Anlisi de moviments reals, uniformes o no, utilitzant equips de captaci de dades, programes danlisi de vdeo digital o altres procediments experimentals. Coneixement de les magnituds del moviment: sistema de referncia, posici, desplaament, velocitat i acceleraci (en una i dues dimensions) en contextos reals. Anlisi quantitativa de moviments rectilinis amb velocitat o amb acceleraci constant. La caiguda lliure com a cas particular de moviment rectilini amb acceleraci constant. Anlisi de moviments circulars uniformes emprant algun programa de simulaci (arc recorregut, angle girat, velocitat angular, perode i freqncia, relaci entre velocitat angular i lineal, i acceleraci centrpeta).
Estudi experimental dun moviment parablic. Els moviments en dues dimensions com a composici de dos moviments. Representaci del moviment a travs de llenguatge grc, verbal, matemtic i relaci entre les diferents representacions. Interpretaci de les diferents representacions del moviment (grca, verbal, matemtica) i utilitzaci daquestes representacions per resoldre problemes. Comunicaci dels resultats dels experiments de manera ordenada i utilitzant el vocabulari especc i les eines informtiques (fulls de clcul, generadors de grcs, processadors de textos, etc.) adients.
Lunivers mecnic
Identicaci de la fora com a interacci entre parells dobjectes. Anlisi de les forces que actuen sobre diferents sistemes. Caracteritzaci de fora normal, pes, fregament esttic i dinmic, forces elstiques i tensions. Reexi en cada cas sobre com aquestes forces es produeixen per interacci amb altres cossos. Plantejament de situacions experimentals dinters en qu hi hagi equilibri de forces. Caracteritzaci vectorial de les forces. Suma i descomposici de forces. Comprensi i aplicaci de les lleis de Newton a partir de situacions reals, amb la realitzaci dexperiments i/o utilitzaci de vdeos. s de programes de simulaci-miniaplicacions per tal de modelitzar la relaci entre les forces i el moviment. Aplicaci de les lleis de Newton a lestudi de situacions dinmiques interessants i al clcul de les magnituds del moviment dobjectes materials (restringint lestudi al centre dinrcia del cos: punt material), quantitativament pel que fa als moviments amb rapidesa o acceleraci constant. Estudi qualitatiu en el cas de moviments rectilinis amb acceleraci variable. Utilitzaci de sistemes de captaci de dades i/o de vdeos per a lestudi de problemes dinmics, com per exemple: la fora que actua sobre el cable dun ascensor en diferents moments del seu recorregut, lestudi del moviment dun paracaigudista en relaci amb les forces que hi actuen, etc. Aplicaci de la relaci entre limpuls i la quantitat de moviment en situacions com ara: els xocs de vehicles, la funci dels sistemes de seguretat passiva, la elasticitat de les cordes descalada. Principi de conservaci de la quantitat de moviment. Aplicaci del principi a situacions dinmiques dinters en una dimensi, com xocs i explosions.
Lenergia
Aprofundiment dels conceptes de treball i calor com a maneres de transferir energia. Anlisi de sistemes en qu hi hagi intercanvi denergia mitjanant calor i/o treball. Caracteritzaci de les diferents formes denergia mecnica: energia cintica, energia potencial gravitatria i energia potencial elstica i les seves transformacions. Determinaci quantitativa de les variacions denergia cintica, potencial gravitatria i/o elstica en situacions preferentment reals, i del treball realitzat per les forces que hi intervenen. Diferenciaci de transformaci i transferncia denergia. Realitzaci dexperiments reals i/o simulats en els quals es mostrin de manera qualitativa i quantitativa processos de transferncia i de transformaci de lenergia. Mesura i determinaci de la calor que interv en un procs en qu canvia la temperatura o lestat fsic dun sistema. Determinaci experimental de la potncia de mquines en funcionament i de persones realitzant activitats fsiques. Rendiment: avaluaci de lecincia energtica de sistemes senzills. Anlisi de processos de conservaci i degradaci de lenergia. Comprensi de les limitacions als processos possibles derivades de la conservaci i la degradaci de lenergia.
Elaboraci dun treball sobre lobtenci i el consum denergia a diferents escales a partir duna recerca documental i fent argumentacions basades en consideracions energtiques, criteris quantitatius o semiquantitatius i valoraci de mesures concretes destalvi denergia o altres.
El corrent elctric
Aplicaci dels conceptes de corrent elctric, corrent continu i corrent altern, circuit, intensitat del corrent, diferncia de potencial i resistncia elctrica i de la llei dOhm. Reconeixement de dispositius basats en lefecte Joule. Anlisi de la calor i potncia transferida. Coneixement de generadors de corrent continu: piles, piles de combustible, cllules fotovoltaiques, fonts dalimentaci. Relaci entre energia i potncia aportada al circuit. Clcul de la fora electromotriu, FEM, i de la resistncia interna. Balan energtic de circuits en corrent continu amb generadors i resistncies elctriques, a partir de la mesura experimental de diferncies de potencial i intensitats. Rendiment energtic dun circuit. Determinaci experimental de la fora electromotriu dun generador de corrent continu i de la seva resistncia interna. Reconeixement i aplicaci de lassociaci de resistncies en srie i en parallel. Caracteritzaci dels elements i lestructura que formen una installaci elctrica domstica. Descripci del funcionament dels sensors basats en la transformaci de la magnitud que es vol mesurar en un senyal elctric, com per exemple, els sensors de temperatura basats en un termistor o els sensors de llum basats en fotoresistncies o en fotododes. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Llenges La comunicaci i largumentaci de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crtica de textos cientcs, en la llengua prpia o en llenges estrangeres Matemtiques La notaci cientca. Les aproximacions i els errors en la mesura i en el clcul de vectors. Trigonometria. Les funcions lineal, de proporcionalitat inversa, polinmiques i les seves grques. Taxes mitjanes de canvi i aproximaci i interpretaci de taxes instantnies de canvi. s de calculadores i/o programes informtics que faciliten i tant el clcul simblic com la representaci grca. Cincies per al mn contemporani Clculs i valoracions sobre processos energtics. Idees sobre conservaci i degradaci de lenergia. Tipus de senyals de transmissi dinformaci. Qumica Els conceptes de cinemtica en relaci amb la teoria cintica. Energia cintica i potencial, lenlla qumic i les reaccions qumiques. Treball, calor i energia en canvis denergia en les reaccions qumiques. El corrent elctric, lelectrlisi i les piles. Lespectre electromagntic, la seva relaci amb lestructura atmica i amb determinades tcniques danlisi.
Biologia Lptica i els microscopis. Lenergia i la seva relaci amb el metabolisme hetertrof i la fotosntesi. Lespectre electromagntic i la fotosntesi. Cincies de la Terra i el medi ambient Lenergia en relaci amb la dinmica de les capes uides i de la geosfera de la Terra. Formulaci del balan energtic de la Terra. Representaci de grcs esfor/deformaci. Forces en relaci amb les estructures de deformaci: plecs i fractures. Tecnologia industrial Circuits elctrics. Forces en relaci amb mquines i mecanismes de transmissi del moviment. Recursos energtics i transformaci de lenergia. Energia til, potncia duna mquina i rendiment. Valoraci contribuci i limitacions de la cincia i la tecnologia al mn actual. Electrotcnia Conceptes i fenmens elctrics fonamentals. Identicaci de les magnituds i de les unitats elctriques. Elements dun circuit elctric. Enumeraci de les lleis bsiques del corrent elctric. Clcul i mesura de magnituds elctriques. Installacions elctriques domstiques.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. Analitzar situacions en qu intervenen fenmens fsics utilitzant els mtodes i tcniques propis del treball cientc. Utilitzar tant linstrumental bsic dun laboratori de fsica com els sistemes informatitzats danlisi i captaci de dades. Obtenir i analitzar informaci sobre fenmens explicables a travs de la fsica, aix com saber argumentar i comunicar sobre aquests fenmens. Comprendre la naturalesa de la cincia com a activitat humana, aix com el poder i les limitacions del coneixement cientc. Utilitzar el model de raig de llum i el model dones per tal dexplicar els fenmens associats al comportament de la llum i la seva interacci amb la matria i el funcionament dels aparells ptics senzills, aix com lull hum. Entendre que la llum s un cas particular dona electromagntica i conixer les altres bandes de lespectre electromagntic, amb algunes de les seves caracterstiques. Analitzar moviments, mesurar posicions i velocitats, descriure mitjanant taules, grcs i equacions, analitzar els resultats i considerar les implicacions daquests resultats.
6. 7.
8.
Identicar les forces que actuen sobre els cossos com a resultat dinteraccions entre ells i relacionar-les amb el seu moviment. Analitzar, tamb de manera experimental, la dinmica de cossos en situacions amb equilibri de forces o sense. Aplicar el teorema de limpuls i el principi de conservaci de la quantitat de moviment per explicar situacions dinmiques quotidianes.
9.
10. Analitzar de manera qualitativa i quantitativa transferncies i transformacions denergia tant en els sistemes en qu es conservi lenergia mecnica com en els que no. Aplicar a situacions senzilles les idees de conservaci i de degradaci de lenergia i assenyalar els lmits que imposen als processos possibles. 11. Aplicar lanlisi energtica a sistemes rellevants per tal de relacionar els processos estudiats amb les seves implicacions tecnolgiques, mediambientals i econmiques.
12. Dissenyar i construir circuits senzills de corrent continu i mesurar i calcular els valors de les principals magnituds elctriques. Comprendre el funcionament dels sensors que transformen una magnitud en un senyal elctric.
SEGON CURS
Les ones i el so
Realitzaci dexperincies de captura i enregistrament de sons generats per objectes vibrants amb micrfons. Caracteritzaci de les magnituds associades: perode, freqncia, fase, amplitud, caracterstiques sinoidals. Estudi experimental de la posici, velocitat, acceleraci dun moviment harmnic simple (MHS). Interpretaci de les transformacions energtiques en un MHS. Caracteritzaci de les ones sonores: model basat en la vibraci dun objecte i la transmissi de la pertorbaci per laire ns a arribar a les nostres orelles. Reconeixement de la transferncia denergia sense transferncia de matria com a caracterstica general de les ones. Utilitzaci de models mecnics i simulacions per tal dajudar a la comprensi del model. Realitzaci de clculs sobre la velocitat de propagaci duna ona. Identicaci de diferents tipus dones: mecniques (en diferents medis) i electromagntiques. Diferenciaci dones longitudinals i transversals. Caracteritzaci de les magnituds duna ona peridica: amplitud, perode, velocitat de propagaci, freqncia, longitud dona i fase. Interpretaci de la doble periodicitat espai-temps. Comprensi i aplicci del principi de Huygens. Reexi i refracci. Interferncies: constructives i destructives. Observaci experimental i interpretaci dels fenmens de reexi, refracci, interferncies i difracci. Reconeixement de lefecte Doppler i les seves aplicacions. Caracteritzaci del so: intensitat, to i timbre. Interpretaci de grcs de sons captats per mtodes informtics o electrnics i determinaci de les magnituds rellevants. Observaci dones estacionries en instruments musicals de corda i vent. Interpretaci de la producci duna ona estacionria. Aplicaci del principi de superposici. Reconeixement de sons fonamentals i harmnics. Observaci de la representaci dun so pur i dun so complex. Construcci dun so complex a partir de sons purs. Identicaci de sons purs en sons complexos. Reconeixement de lescala descolta humana. Aplicaci dels ultrasons. Diferncia entre so i soroll. Mesura del soroll. Contaminaci acstica.
Els planetes i satllits

Descripci i interpretaci del sistema solar vist des de la Terra. Observaci de planetes, el Sol i la Lluna i del seu moviment aparent al cel nocturn o en planetaris o en planisferis informtics. El sistema solar des dun sistema de referncia heliocntric. Comprensi i aplicaci de la gravitaci universal. Clcul de la fora gravitatria sobre un cos a la superfcie i a diferents altures sobre la Terra i daltres astres. Relaci didentitat entre la fora gravitatria i la fora centrpeta en les rbites (suposades circulars) dels planetes i dels satllits. Aplicaci al clcul de parmetres orbitals per a rbites circulars: perodes, velocitats i radis. Reconeixment i interpretaci de la intensitat del camp gravitatori: relaci entre la intensitat del camp gravitatori i lacceleraci de la caiguda lliure. Coneixement de la variaci de g al voltant dun astre. Determinaci experimental de g a partir de la mesura de lacceleraci duna caiguda lliure. Comprensi i aplicaci de lenergia potencial gravitatria. Determinaci de lenergia necessria per enviar un satllit a una rbita circular o per enviar-lo fora del camp gravitatori de la Terra. Velocitat descapament. Caracteritzaci de naus espacials i satllits articials. Aplicaci en camps diversos. Recerca dinformaci de dades de les naus, dels seus llanaments i de detalls orbitals. Estudi, mitjanant simulacions, de diferents parmetres orbitals duna nau espacial. Anlisi de diferents tipus drbites en funci de lenergia mecnica.
La nova visi de lUnivers

Reconeixement de sistemes planetaris i galxies. Interpretaci de lUnivers en expansi. El Big Bang. Levoluci de lUnivers. Caracteritzaci de la fsica nuclear: dimensions i caracterstiques dels nuclis; desintegraci nuclear. Aplicaci dels radioistops. Reconeixement de lequivalncia massa-energia. Diferenciaci entre ssi nuclear i fusi nuclear. Valoraci de lenergia nuclear com a font denergia. Discussi argumentada dels pros i contres de ls de lenergia nuclear. Caracteritzaci de la fsica de partcules: els quarks i els leptons com a partcules elementals i els bosons com a portadors de les interaccions. Reconeixement dinstruments per a la recerca en el camp de les partcules elementals: acceleradors i detectors. Classicaci de les quatre interaccions fonamentals. Evidenciaci de lenergia recollida per una cllula fotoelctrica. Caracteritzaci de lefecte fotoelctric: quanticaci mitjanant simulacions o experiments reals. Diferenciaci entre la fsica clssica i la fsica quntica a partir del reconeixement de les limitacions de la fsica clssica per explicar fenmens com lefecte fotoelctric i els espectres discontinus: hiptesis de Planck i de De Broglie i Principi dindeterminaci. Valoraci del desenvolupament cientc i tecnolgic que ha suposat la fsica quntica. Descripci de levoluci dels models de la llum: model corpuscular i model ondulatori. Discussi dalgunes situacions en qu la fsica clssica no s aplicable: la relativitat especial. Efectes de la nitud i de la constncia de la velocitat de la llum. Lectura i resum darticles o textos curts sobre idees actuals en cosmologia, fsica de partcules, fsica quntica o relativitat.
Les mquines electromagntiques: generadors, transformadors i motors

Observaci i descripci de generadors, transformadors i motors: les seves parts, la seva funci i la importncia en la societat actual. Caracteritzaci de la interacci magntica i evidenciaci a travs dimants naturals i articials, la brixola. Visualitzaci de les lnies de camp magntic a partir de petites experincies. Denici del vector intensitat de camp magntic. Realitzaci de lexperiment dOersted. Realitzaci de petits experiments amb brixoles i distribucions de corrent, com ara una espira, una bobina o un electroimant. Observaci i interpretaci de les lnies de camp a travs dexperiments i simulacions informtiques. Evidenciaci de forces magntiques en motors senzills. Realitzaci de petites experincies on es posi de manifest la relaci entre el camp magntic i la fora produda sobre corrents elctrics o sobre crregues elctriques en moviment. s de simulacions per tal de visualitzar els vectors (F, v i B). Mesura experimental de la fora exercida sobre un corrent rectilini per un camp magntic mitjanant una balana. Aplicacions de la llei de Lorentz: acceleradors de partcules, espectrmetre de masses. Construcci i interpretaci del funcionament dun motor. Identicaci experimental dels efectes de la inducci electromagntica en un circuit elctric, investigant els factors que inueixen en el valor de la FEM induda. Flux del camp magntic. Llei dinducci de Faraday i llei de Lenz. Identicaci dels efectes i aplicacions del corrent indut: Fabricaci de corrent altern. s dalternadors i dinamos. Clcul de la fora electromotriu induda alterna. Reconeixement dels corrents de Foucault i aplicaci als frens magntics i a les cuines dinducci. Caracteritzaci del motor dinducci. Relaci de voltatges en un transformador, determinaci experimental de la relaci de transformaci.
El camp elctric
Descripci del funcionament dun tub de raigs catdics de televisi. Reconeixement quantitatiu de la transformaci denergia en un can delectrons. Comparaci de la transformaci denergia en un can delectrons i la que es produeix en un camp gravitatori uniforme. Caracteritzaci del model dinteracci a travs dun camp com a alternativa al model dinteracci a distncia. Caracterstiques del camp elctric: intensitat del camp elctric com a fora per unitat de crrega. E = F/q, carcter vectorial del camp elctric. Comparaci amb el camp gravitatori. Identicaci del potencial elctric com a energia potencial elctrica per unitat de crrega i del seu carcter escalar. Reconeixement de lnies de camp i superfcies equipotencials. Utilitzaci de simulacions per tal de visualitzar-les. Determinaci experimental de superfcies equipotencials. Relaci entre fora i gradient denergia potencial i entre camp i gradient de potencial per a un camp elctric uniforme. Aplicacions de la desviaci de partcules carregades movent-se en el si de camps elctrics uniformes: acceleradors lineals i circulars. Comparaci amb la desviaci de masses moventse en un camp gravitatori uniforme. Descripci del detector Geiger-Muller, per a la introducci a lestudi de camps elctrics no uniformes amb simetria cilndrica i esfrica. Anlisi de la dependncia de la intensitat del camp amb la distncia a partir de consideracions de simetria. Caracteritzaci del camp elctric (intensitat i potencial) creat per crregues puntuals. Llei de Coulomb. Relaci entre el camp elctric i magntic i sntesi electromagntica de Maxwell. Caracteritzaci de les ones electromagntiques.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Llenges La comunicaci i largumentaci de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crtica de textos cientcs, en la llengua prpia o en llenges estrangeres. Matemtiques La notaci cientca. Les aproximacions i els errors en la mesura i en el clcul. Trigonometria i vectors. Les funcions lineal, de proporcionalitat inversa, polinmiques, exponencials i trigonomtriques i les seves grques. Derivades. Introducci al concepte dintegral denida a partir de laproximaci del clcul de lrea sota una corba. s de calculadores i/o programes informtics que faciliten tant el clcul simblic com la representaci grca. Cincies per al mn contemporani El Big Bang i levoluci de la matria. Instruments i mtodes de prospecci i estudi de lUnivers: dels telescopis als acceleradors de partcules. Comprensi de lestructura de lUnivers: galxies, estrelles i planetes. Caracteritzaci de la Terra dins el sistema solar. Qumica Model ondulatori i corpuscular de la llum. Model quntic dels toms i de les seves interaccions amb la radiaci. Camp i potencial elctric en relaci amb lenlla qumic, els moments dipolars i les forces intermoleculars. Cincies de la Terra i el medi ambient Identicaci de les ones ssmiques. Interpretaci de sismogrames. Contaminaci acstica. Tecnologia industrial Lelectromagnetisme, els transformadors, els generadors i els motors elctrics. Valoraci, contribuci i limitacions de la cincia i la tecnologia al mn actual. Electrotcnia Camp elctric i potencial elctric. Magnetisme i electromagnetisme: imants, camps magntics, forces magntiques sobre corrents elctrics, inducci electromagntica. Mquines elctriques: transformadors, generadors i motors.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. Analitzar situacions en qu intervenen fenmens fsics utilitzant els mtodes i les tcniques propis del treball cientc. Utilitzar tant linstrumental bsic dun laboratori de fsica com els sistemes informatitzats danlisi i captaci de dades. Obtenir i analitzar informaci sobre fenmens explicables mitjanant la fsica, aix com saber argumentar i comunicar sobre aquests fenmens. Comprendre la naturalesa de la cincia com a activitat humana, i tamb el poder i les limitacions del coneixement cientc. Utilitzar el model de moviment ondulatori per tal dinterpretar diferents fenmens naturals i desenvolupaments tecnolgics. Relacionar les magnituds de les ones sonores amb all que es percep. Conixer les maneres de mesurar la contaminaci acstica i els mtodes per protegir-sen. Explicar quantitativament algunes propietats de les ones com la reexi i la refracci, grcament les ones estacionries i qualitativament les interferncies, lefecte Doppler i la difracci. Aplicar la teoria de la gravitaci a lestudi dinmic de situacions senzilles interessants. Fer clculs senzills a partir de dades experimentals o aconseguides per mitj de vdeos o fotograes dalguna magnitud astronmica. Descriure processos nuclears mitjanant equacions nuclears i efectuar clculs relacionats amb els temps de semidesintegraci i amb lenergia involucrada, aix com conixer les aplicacions dels processos nuclears i valorar-ne les possibilitats, les dicultats i els riscos. Descriure lorigen i evoluci de lUnivers com un sistema en expansi amb estructures a diferents escales i aportar arguments a favor daquest model. Conixer el model estndard, les interaccions com a intercanvi de partcules entre partcules, aix com els sistemes que sutilitzen en aquest tipus dinvestigaci.
6. 7.
8.
9.
10. Identicar i reconixer a partir dels sistemes i situacions en qu la fsica clssica deixa de ser aplicable, la necessitat de revisar conceptes com lespai, el temps, les ones i les partcules. 11. Aplicar els models bsics de lelectromagnetisme per tal dexplicar els funcionament dalgunes mquines electromagntiques, aix com daltres fenmens dinters.
12. Justicar la utilitat del concepte de camp elctric per superar el dinteracci a distncia. Saber representar grcament els camps elctrics, aix com fer clculs de camps en situacions senzilles. Utilitzar els conceptes de camp elctric i camp magntic per tal dexplicar algunes aplicacions dinters.
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Matemtiques

En la formaci matemtica de lalumnat hi ha un perode on ha de predominar el seu carcter educatiu, anant ms enll del carcter instrumental que predomina en lensenyament de la matemtica a primria, per sense arribar al carcter professional propi de la fase universitria. Aquest perode no t per qu coincidir exactament amb letapa secundria, per s al llarg daquesta etapa on aquest perode s predominant. Un cop superada la fase ms instrumental, que prioritza laprenentatge duns certs continguts fonamentals per a la vida en la nostra societat, Es fomenta un hbit la formaci en lensenyament secundari prioritza la formaci humana i creativa dels alumnes, aix com el seu pensament crtic. Des del treball dautoaprenentatge, experimental i conjectural amb la incorporaci progressiva del rigor, que anlisi, creaci... predomina en lensenyament de la matemtica a les etapes obligatries, ns al professional, que caracteritza els estudis superiors, el batxillerat constitueix el primer perode postobligatori que ha de donar resposta a uns alumnes per ser terminal i a uns altres per ser propedutic. No obstant aix, els estudiants que comencen lensenyament postobligatori no necessriament tenen decidit el seu futur desprs daquesta etapa educativa. Lensenyament de la matemtica al batxillerat ha de permetre que lestudiant copsi aspectes estructurals de la disciplina i la relacioni amb daltres, per el mer assoliment duns objectius i unes competncies, com els que es presenten en aquest currculum, no s sucient. Cal, a ms, afavorir la ms correcta elecci en el futur educatiu, formatiu o professional de lestudiant. Al llarg de la vida, lalumnat es trobar en situacions que no es resolen de manera algorsmica. Lensenyament de la matemtica a travs de la resoluci de problemes situa lestudiant en una posici sovint incmoda que fora la seva capacitat autnoma. Les estratgies heurstiques, que sovint no garanteixen efectivitat de resoluci, permeten afrontar cada problema tot forant el pensament crtic i creatiu de lalumnat. El tipus de raonament que generen aquestes estratgies ser dutilitat per a lalumne/a ms enll de laula de matemtiques. En un mn en canvi constant, lensenyament de la matemtica ha de seguir camins en els quals lelecci sigui inevitable, la correcci un hbit i lerror un motiu per a laprenentatge. La resoluci de problemes, entesa com una activitat de construcci de coneixement i no sols com la resoluci rutinria dexercicis, pot i deu conduir a lestabliment de patrons generals que posteriorment siguin tils. A ms, com a estil daprenentatge servir a lalumnat en els seus estudis superiors, en la investigaci, en el mn laboral i, en general, al llarg de la seva vida, ja que els hbits que engendra tenen un valor que no es limita exclusivament al mn de la matemtica. Tot el currculum ha de quedar informat del carcter transversal que permet imprimir en lensenyament de la matemtica la resoluci de problemes i les diferents estratgies de resoluci. Reconixer situacions reals i concretes on la matemtica s un instrument necessari per organitzar informaci i interpretar-la, i per prendre decisions ben fonamentades s una prctica ineludible. Des daquest enfocament, lensenyament de la matemtica permet generar entorns daprenentatge que afavoreixen un treball mental que fomenta un hbit dautoaprenentatge, anlisi, decisi, descobriment i creaci til ms enll de lmbit dacci disciplinria.
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Matemtiques 256
Tot i que el que saccepta en matemtiques s el que est provat, la matemtica en el seu procs de gestaci Saplica el raonament matemtic est formada per experincies, observacions i intucions que, en alguns casos, condueixen a descobriments per resoldre problemes en plausibles. Contrastar aquests descobriments a travs situacions diverses. de lestudi de casos concrets conduir a modicar-los, rebutjar-los o acceptar-los. Posar a prova les conjectures descobertes i potser refutar-les s una activitat que facilita una correcta interpretaci de lerror, forma part del procs de millora del raonament i educa el pensament crtic dels nostres alumnes. La necessitat del rigor quedar justicada quan lalumne/a descobreixi i defensi, oralment i per escrit, conjectures que posteriorment ell mateix pugui refutar. Aquest procs de gestaci de la matemtica ha de ser viscut per lalumnat. Plantejar problemes, experimentar-los, comprendrels, establir plans de treball, descobrir invariants, conjecturar resultats, generalitzar casos observats, suggerir altres problemes anlegs, reconixer conceptes matemtics de situacions concretes, errar i corregir per experimentar i conjecturar de nou ns a obtenir resultats plausibles, proposar solucions als problemes plantejats, cercar arguments per consolidar els resultats conjecturals, redactar les conclusions, exposar-les en pblic, defensar-les i acceptar els suggeriments i les crtiques dels altres, sn activitats prpies duna dinmica de treball que fa de la matemtica una matria til en la formaci integral de tots els alumnes i necessria en el batxillerat com a etapa terminal per a una part de lalumnat. Els continguts introduts en lensenyament obligatori des dun punt de vista experimental i conjectural es reprenen i es retorna al seu estudi a partir de motivacions concretades en problemes que faciliten el descobriment per part de lalumne/a. La construcci gradual i progressiva de coneixements sha de produir sota un ensenyament que facilita entorns daprenentatge que connectin amb la matemtica dels estudis superiors. Sense abandonar lexperimentaci, lobservaci i el treball conjectural propis de les etapes obligatries, lensenyament de la matemtica a batxillerat ha de facilitar entorns daprenentatge en els quals sorgeixi la necessitat de rigor i la concreci daquest. La formalitzaci de resultats haur de ser introduda com a punt darribada del procs de construcci de coneixement matemtic.

Ser competent en matemtiques requereix tenir uns coneixements, capacitats i habilitats que han de facilitar que lalumne/a pugui i vulgui afrontar els reptes que se li plantegin. Amb el tipus de treball exposat, centrat en la resoluci de problemes, es desenvolupen i sn objectiu datenci del treball docent a laula els cinc vessants segents de lactivitat matemtica: Resoldre problemes matemtics. Comunicar-se matemticament. Raonar matemticament. Valorar la matemtica i la seva construcci. Tenir conana en la prpia capacitat matemtica. Aquests vessants han de ser sempre presents en lactivitat matemtica i per aix conformen els processos que caldr desenvolupar de manera general al llarg de tota letapa.
La competncia matemtica s lhabilitat per desenvolupar i aplicar el raonament matemtic amb la nalitat de resoldre problemes en situacions diverses. Ladquisici de coneixements matemtics a partir de la resoluci de problemes integrats dins lunivers dinteressos de lalumne/a s necessria, per no sucient. Cada alumne/a ha de tenir, a ms, loportunitat de posar en acci el coneixement adquirit en la resoluci de problemes que siguin un repte per a ell, problemes actuals o histrics per culturalment signicatius, situacions no allades que tenen un reex sobre el seu mn, que requereixen tractaments heurstics i que faciliten la interpretaci de la realitat. Les competncies matemtiques sn una combinaci de coneixements, capacitats i actituds adequades al context que presenten diverses dimensions que sovint sentrellacen. Ser matemticament competent requereix, entre altres coses, lassoliment gradual de la capacitat i la voluntat per pensar en la recta, el pla i lespai (analogia), cercar arguments que aportin solidesa als patrons descoberts, representar construccions, grcs o diagrames, construir, interpretar i emprar adequadament frmules. En resum, copsar la naturalesa de la matemtica i dels objectes amb qu treballa aquesta cincia. La competncia en modelitzaci matemtica sentn com el procs pel qual sinterpreta matemticament una determinada situaci per tal de conixer el seu comportament i controlar-la. La capacitat de modelitzar una determinada situaci est vinculada amb la possibilitat de considerar relacions lligades al comportament duna o diverses variables i a la possibilitat destablir relacions sistemtiques entre diferents sistemes de representaci. La comprensi del mn real est lligada, en gran mesura, al coneixement de la matemtica. Sentn grcies a les matemtiques i a models matemtics de la cincia que en fan s. En els primers anys daprenentatge s molt ms factible que lalumne/a aprengui dun problema matemtic simplicat que no pas dun problema real; la complexitat daquest de ben segur que el desborda. La matemtica facilita la creaci de models simplicats del mn real que permeten una interpretaci acotada daquest i alhora generen Es facilita la problemes adequats al moment educatiu de lalumne/a tot facilitant el seu creaci de models esperit crtic i despertant la seva creativitat. Cal facilitar entorns daprenentatge en els quals la resoluci de problemes forci lalumne/a a xar latenci en la simplicats del situaci plantejada, cercar relacions entre les variables implicades i descobrir mn real. patrons generals per tal dobtenir un model que, amb un nivell de sosticaci gradual, permeti interpretar el problema plantejat. La competncia en contextualitzaci s consubstancial al treball matemtic en el batxillerat. Laprenentatge de la matemtica a lensenyament obligatori es produeix en contextos especcs i a travs de problemes concrets. Les activitats sn properes al context de la vida personal dels alumnes, el context pblic i el context cientc. La contextualitzaci de les situacions-problema participa en la motivaci de lestudiant i alhora s un instrument que permet validar el coneixement aprs. Tamb facilita la interpretaci de la realitat fsica i social a partir del coneixement matemtic propi, ajudant a entendre i explicar aquestes realitats. Les referncies a situacions de la vida real shan de fer sota estratgies denides que assignin amb cura on i com sempren aquestes situacions. Aquests tipus dactivitats shan presentat al llarg de lensenyament obligatori vinculades a situacions contextualitzades en la vida real. En el batxillerat els entorns daprenentatge han de facilitar que, a partir daquestes situacions vinculades amb la realitat de lestudiant, es puguin generar entorns daprenentatge que permetin lestabliment de resultats tils ms enll dels models concrets emprats. Cal que lensenyament al batxillerat no caigui en una simplicaci emprica de la matemtica i del seu ensenyament. De manera progressiva i sota entorns daprenentatge que parteixen de situacions-problema contextualitzades, lalumnat obtindr coneixement matemtic ms general que li facilita donar resposta a situacions que van ms enll de cada model concret i contextualitzat emprat. Laprenentatge de la matemtica possibilita, per tant, que lalumne/a sigui competent en contex-
tualitzaci fent-li veure que s necessria aquesta competncia, per no sucient. Cal que el coneixement matemtic construt sigui til dins els models concrets contextualitzats emprats, per tamb fora dells. La competncia en experimentaci impregna tot el treball cientc. Si lalumne/a no crea no genera coneixement. En aquest cas hi pot haver assimilaci de continguts per no necessriament evoluci intellectual. Lensenyament de la matemtica pot contribuir a un dels grans objectius del batxillerat: la formaci de persones autnomes i crtiques que spiguen acceptar els propis errors i, alhora, les virtuts de les altres persones. Mitjanant la resoluci de problemes, la matemtica ensenya a saber actuar quan ens equivoquem, i a no mantenir una postura inexible a causa de no voler assumir els errors comesos. Ensenyar una frmula o un algorisme i resoldre exercicis que sn aplicaci immediata hauria de requerir poc temps. Ara b, experimentar, plantejar problemes, comprendrels, establir plans de treball, conjecturar, equivocar-se, corregir, tornar a errar per experimentar i conjecturar de nou ns a obtenir-ne una que sigui plausible, proposar la soluci, redactar les conclusions i exposar-les en pblic requereix temps per al qual cal una bona planicaci. La presncia de calculadores i ordinadors en el context educatiu de la matemtica permet les proves i els assajos en la cerca de patrons de comportament matemtic, anlogament al que es realitza en les cincies experimentals. Les activitats dissenyades des daquest punt de vista i orientades cap a la construcci de coneixement, difcilment sn possibles amb els mitjans tradicionals del llapis i el paper. I la potncia que ens permeten aquests mitjans tecnolgics no ha de quedar reduda al clcul: s possible i desitjable realitzar activitats en les quals la representaci grca reveli regularitats i variacions. Les noves tecnologies han de contemplar lexperimentaci i la comunicaci de les idees matemtiques per donar pas al raonament matemtic i a la comunicaci oral i escrita de les idees. Ser competent en experimentaci requereix acceptar-la com a punt de partena de la construcci de coneixement i alhora requereix lextracci informaci que, tractada adequadament condueix, a la construcci de coneixement matemtic curricular.

Lensenyament de la matemtica a travs de la resoluci de problemes contribueix decisivament a lassoliment de la competncia comunicativa. Aquest tipus densenyament parteix de lexperimentaci i lobservaci, i facilitant el descobriment arriba a lestabliment de conjectures. La intuci de lalumne/a li diu si sn certes i el seu contrast a travs de lestudi de casos li diu si les pot refutar. Defensar, oralment o per escrit, un resultat que sobt per aplicaci duna frmula o dun algorisme t un efecte ben diferent a no defensar una conjectura. Aquesta darrera opci porta lalumne a exposar els arguments que lhan condut a establir-la per sabent que no t la seguretat que sigui certa. Aquesta incertesa s molt ms propera a all que succeeix en la vida real, que no pas la seguretat a qu es pot arribar en determinats resultats obtinguts per laplicaci rutinria de frmules i algorismes. Per aix aquest enfocament metodolgic de lensenyament Els estudiants de la matemtica participa en lassoliment de la competncia comunicativa ms enll de lmbit dacci disciplinria. estableixen conjectures, Lensenyament de la matemtica a travs de la resoluci de procontrastos i adquireixen blemes facilita la formulaci dactivitats que encaminen lestudiant competncia en recerca. cap a lestabliment de conjectures i llur contrast. Aquesta prctica educativa facilita la capacitat creativa i impulsa la competncia en recerca. Lexperimentaci, lobservaci, lestabliment de resultats conjecturals (hiptesis), lestudi de casos concrets sobre aquests tot acceptant-los o refutant-los, la reformulaci de conjectures i la cerca darguments que donin transparncia als resultats descoberts, sn activitats que participen en ladquisici
de la competncia en recerca. Les capacitats que potencia el currculum de matemtiques faciliten lestabliment de raonaments quantitatius sobre situacions de la vida real i sobre el mn que ens envolta. Lapartat destadstica constitueix el marc teric que dna solidesa a tota recerca quantitativa. Des de la recollida de dades ns a la seva anlisi i presentaci de resultats, aquesta branca de la matemtica constitueix el punt de suport de tota recerca emprica quantitativa. Pel que fa a lassoliment de la competncia en gesti i tractament de la informaci, s clar que la matemtica hi t molt a dir, per Els recursos tecnolgics cal evitar alguns paranys. La cerca dinformaci a travs de fonts diverses (tradicionals o electrniques), i la seva posterior estruchan desdevenir eines al turaci, s una competncia necessria per a tot alumne/a en el servei de la creativitat en mn actual, i les activitats obertes com les que es proposen en currculum requereixen sovint recursos tecnolgics que la resoluci de problemes. aquest fomenten lautoaprenentatge de lalumne/a. Aix fa que, en el treball matemtic del batxillerat, aquesta competncia estigui fortament enllaada amb la competncia digital. Cal incidir en la comprensi dels processos matemtics per procurant no caure en lexecuci de rutines que amb tanta facilitat poden inundar el temps disponible dels alumnes. I la millor manera devitar-ho s fer-ne s tot ensenyant, des de lexperimentaci, amb les aplicacions que ens ofereixen les TIC. En la realitat daquest moment, lalumne empra aparells tecnolgics amb facilitat i freqncia; per tant, i a que en faci un s correcte cal que disposi de la guia i lorientaci del professorat. Les noves tecnologies poden integrar-se en lensenyament de la matemtica amb nalitats diametralment oposades. Aix, el programari que permet efectuar clculs numrics o simblics pot conduir a incrementar lexposici de resultats tancats, ja que les seves aplicacions poden ser exemples reals que, tot i ser rutinaris, requereixen gran potncia de clcul. La selecci dels recursos tecnolgics ha de permetre, a ms, que siguin una eina que sempri en la resoluci de problemes per experimentar, observar, proposar conjectures i contrastar-les, en denitiva, una eina al servei de la creativitat. El disseny dactivitats que participen de la capacitaci tecnolgica i la competncia digital sn mplies i s desitjable afavorir aquelles que faciliten el descobriment per part de lalumne. No es pot perdre de vista que lestudiant t una gran facilitat en ls de les noves tecnologies i, en conseqncia, hem dorientar la seva utilitzaci per tal que estiguin al servei de lalumne/a i no aquest a disposici delles. Lactivitat matemtica que genera la resoluci de problemes ofereix una intensa contribuci a la formaci integral de lalumne/a ms enll de lmbit disciplinari, en particular a lassoliment de la competncia personal i interpersonal. Per tal que aix sigui possible, cal dissenyar entorns daprenentatge en els quals, amb la guia del professorat, els alumnes observin comportaments, intueixin regularitats i descobreixin patrons generals, conjecturin resultats, els contrastin i refutin o consolidin, argumentin els seus raonaments, presentin el treball efectuat, defensin les activitats emprades, les construccions realitzades i conclusions obtingudes, per arribar a aplicar el coneixement construt a aquest i daltres mbits. Cal que prenguin decisions, discerneixin all que s essencial dall que s prescindible i aprenguin dels propis errors. s fonamental que lerror sigui una font daprenentatge i lestil densenyament i aprenentatge ha de facilitar la seva acceptaci i superaci. Els entorns daprenentatge han de possibilitar la transmissi de les intucions bsiques dels problemes matemtics, lessncia del fet matemtic, i conduir a la construcci de coneixement matemtic i a la consolidaci de resultats conjecturals. Potser hi haur resultats que no seran tils per als alumnes que no continun estudiant desprs del batxillerat, per el procs de construcci de coneixement s que ha de ser til per a tots ells. Defensar una conjectura s molt diferent a defensar un resultat que sobt per
aplicaci duna frmula o dun algorisme. Lalumne/a exposa els arguments que lhan condut a establir-la per sabent que no t la seguretat que sigui certa. Aquesta incertesa s molt ms propera a la vida real que no pas la seguretat a qu es pot arribar amb el raonament logicodeductiu propi dels resultats ferms. Aquest tipus dactuaci a laula de matemtiques participa del que anomenem proactivitat, entesa com la capacitat per planicar, organitzar la feina i, en el treball en equip, liderar, delegar, informar o comunicar. Aprendre a prendre decisions est relacionat amb lesperit crtic i la visi global. Si a lalumne li diem que un problema no t soluci, poc haur aprs. Si a ms fem que experimenti (amb un paper essencial de les TIC) i que descobreixi la utilitat de les diverses eines, haur aprs molt ms. Si un problema no es pot resoldre, potser variant les condicions o emprant ms recursos, s que ser resoluble. I aquesta dinmica no s daplicaci exclusiva a la matemtica, sin traslladable a altres mbits, ja que lalumne/a aprn a no limitar la presa de decisions a unes condicions i recursos esttics. Hi ha tamb altres factors que intervenen en la presa correcta de decisions en la resoluci de problemes, laprenentatge i la correcci dels quals participa de manera important en la formaci de lalumne/a com a persona: inexibilitat a lhora de considerar alternatives, rigidesa en lexecuci de procediments, manca de previsi de les conseqncies duna certa acci, manca davaluaci del que sest fent, etc. La proactivitat inclou la capacitat per determinar els punts forts i febles dun mateix, dassumir riscos, aix com davaluar les capacitats prpies. En denitiva, lactivitat matemtica associada a la resoluci de problemes no noms permet validar laprenentatge de lalumne, sin que participa plenament en els processos de creixement personal i de relaci amb els altres i permet incrementar la motivaci de lalumnat.
El treball matemtic de resoluci de problemes en entorns daprenentatge propers i signicatius contribueix a lassoliment de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Lensenyament de la matemtica ha de facilitar entorns daprenentatge que facilitin un pensament matemtic que no sigui purament formal i prou: la generalitzaci de casos observats, el replantejament de problemes per analogia, lextracci o reconeixement de conceptes matemtics a partir duna situaci concreta, etc. Aquest tipus de treball permet plantejar problemes que estan inspirats en el mn real per que es presenten en models simplicats. La seva resoluci i posterior traducci al mn real permet una interpretaci del mn que possibilita adoptar nous punts de vista i tenir-ne un coneixement ms ampli. Aplicar resultats tancats no permet treballar la facultat dintuir, ja que lalumne no ha de decidir ni crear sin que ha de mimetitzar raonaments i/o aplicar resultats coneguts. La resoluci de problemes fora lalumne/a a decidir, a preveure les conseqncies de les seves decisions, a avaluar el que est fent i a defensar les seves conclusions sense poder-les fonamentar en un resultat prviament exposat. La participaci de lensenyament de la matemtica en lassoliment de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn es pot concretar en la resoluci de problemes emprant la generalitzaci, particularitzaci, analogia i inducci. Aquests tipus dactivitats faciliten la traducci dun problema a un altre quan la via de resoluci que sobre facilita lobtenci de resultats tils per a lenunciat inicial i per a altres situacions.
Els entorns daprenentatge han de facilitar un pensament matemtic ms enll del purament formal.

Els continguts de la matria de matemtiques expressen els aspectes ms rellevants pel que fa als conceptes que cal que lalumne/a aprengui, als processos matemtics que orienten com lalumne ha danar desenvolupant aquest aprenentatge i a les actituds que cal desenvolupar en lalumnat. Aquesta estructura
ha de facilitar entorns daprenentatge que condueixin a lassoliment dels objectius i de les competncies generals i especques. Encara que els continguts es presentin organitzats per apartats, s convenient establir relacions entre ells, tamb entre apartats de diferents cursos, i facilitar entorns daprenentatge que atenguin els processos comuns. Per aix, atenent als tres vessants de les matemtiques (formatives per elles mateixes, aplicables en contextos reals i instrumentals per a altres matries), la relaci de continguts ve encapalada pels processos Cal saber integrar el matemtics que han de desenvolupar els alumnes en treballar els conpensament numric, tinguts de tots els apartats, i en tots dos cursos.
mtric, espacial, variacional i aleatori.
Les capacitats que es pretenen assolir en lmbit de la matemtica fan que els continguts sovint es relacionin i que no tingui sentit un ensenyament fragmentat per aconseguir un aprenentatge global. Tot i que es presentin els continguts per apartats, cal entendre que lensenyament ha de facilitar que lalumne vinculi el coneixement aprs en cadascun i sigui competent en la seva utilitzaci integrada. El desenvolupament de les competncies matemtiques requereix partir de situacions que possibilitin la integraci del pensament numric, mtric, espacial, variacional i aleatori, aix com larticulaci amb altres branques del coneixement. Els continguts, que enllacen amb el currculum de matemtiques de lESO, shan organitzat en diversos apartats per curs. Aix no ha dimplicar un repartiment del temps del curs en parts iguals: la reducci del nombre dapartats respecte a lESO ha de facilitar una comprensi i un tractament ms globalitzat del currculum de matemtiques. Un bon coneixement del nombres no es limita noms a aconseguir que lalumne/a spiga calcular correctament o aproximar. Tamb cal que identiqui la seva utilitzaci segons cada situaci concreta. Acceptar els nombres naturals, les seves operacions i les seves propietats permet dissenyar entorns daprenentatge que facilitin la construcci dels nombres enters, racionals, reals i complexos. No es tracta de presentar aquestes construccions fetes sin de facilitar que, a travs de la resoluci de problemes, lalumne/a comprengui amb claredat que les propietats i les operacions en els diferents conjunts de nombres sn una conseqncia natural de lextensi de les operacions acceptades pel conjunt de nombres que, en cada cas, acceptem com a punt de partena.
De la mateixa manera, les successions, les mesures, el llenguatge algbric, Cal trobar arguments i la trigonometria, la geometria analtica, les cniques i lestadstica no shan de limitar a la comprensi de les terminologies i dels conceptes avaluar-ne la validesa. matemtics. s desitjable facilitar que lalumnat connecti aquests coneixements amb la seva estructura cognitiva prvia, que -en la mesura que sigui possible- descobreixi el que es pretn que aprengui i que doni signicat al coneixement construt per tal que sigui hbil en la seva utilitzaci en diferents contextos, tot participant de lassoliment de les competncies matemtiques. La concreci dactivitats a laula es pot alimentar de les diferents matries de la modalitat. Alhora, la matemtica participa del creixement daquestes matries. Els estudiants haurien de comptar amb les capacitats necessries per aplicar els principis i els processos matemtics bsics en situacions quotidianes de la vida privada i professional, aix com per comprendre i avaluar cadenes argumentals. Els estudiants han de ser capaos de raonar matemticament, comprendre una demostraci matemtica i comunicar-se emprant el llenguatge matemtic, aix com emprar els recursos ms adequats. Una actitud positiva en matemtiques es basa en el respecte a la veritat i en la voluntat de trobar arguments i avaluar-ne la validesa.
Connexions amb les altres matries

Pel seu carcter instrumental, molts dels continguts de matemtiques es relacionen amb continguts daltres matries del batxillerat. Al nal de la relaci de continguts de cada curs es concreten les connexions que es poden establir amb altres matries; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap s exhaustiva, i ha de servir per treballar continguts de manera conjunta sempre que sigui possible o, si ms no, acordar un enfocament com des de les diverses disciplines implicades (per exemple, quan aquests continguts es tractin en moments diferents de letapa). Hi ha connexions molt evidents, per exemple, amb fsica o amb dibuix tcnic, per cal tenir en compte qualsevol espai com que puguem trobar amb altres matries, ats que ens poden proporcionar els entorns daprenentatge propers i signicatius que es necessiten per a lactivitat matemtica de resoluci de problemes, i les sinergies que es puguin generar impulsaran la millora de laprenentatge tant de la matemtica com de laltra matria que ens forneixi lentorn daprenentatge. s per aix que, si b aquest currculum presenta una relaci de possibles connexions, no haurem de deixar de banda altres oportunitats de treball conjunt amb matries no esmentades en la llista.

Cal fomentar que lestudiant primer descobreixi on vol arribar i desprs raoni ns a consolidar els resultats prviament conjecturats. Cal facilitar que sigui lalumne/a qui, a travs de la resoluci de problemes, vagi requerint les eines teriques necessries, i no pas que aquestes li siguin donades com a fets esttics. El pensament viu que acompanya la matemtica no pot ser transms a partir de resultats tancats i morts. La construcci del coneixement ha de traslladar la transparncia dall que per a lalumne s indubtable als resultats nals, tot evitant el que Les activitats han podria considerar, des del seu punt de vista, maniobres matemtiques de vincular el sentit desvinculades del seu sentit com. Aquesta activitat vincula el sentit com de lalumne/a amb el rigor matemtic. Si no es dna aquesta construcci, com amb el rigor aleshores no hi ha comprensi efectiva. Si lensenyament es reitera en la matemtic. falta daquesta comprensi, llavors arriba a lalumne com una collecci de lleis, normes o manaments que el converteixen en un sser obedient sense independncia intellectual, cada vegada ms com ms avana el seu procs daprenentatge. El clima de laula dirigit pel professor, suggerint i facilitant la participaci de lalumne/a fomenta el descobriment per part daquest i el posa en la situaci que els grans matemtics van viure en el seu moment. La reexi individual acompanyada pel treball en parelles o en grup redut sn un bon preludi que permet culminar en la posada en com a tota la classe. La defensa oral i per escrit dels descobriments propis o resolucions ha de ser una prctica habitual, si ms no, sobre el coneixement construt en cada unitat didctica. Lactivitat, la creaci, la motivaci, la participaci, les conjectures, les correccions i errors en el sentit ms positiu, lexposici per escrit i oral dels resultats, la crtica i autocrtica raonada i exposada educadament i respectuosa sha de facilitar que siguin prctiques habituals entre els nostres alumnes. Considerant les dimensions esmentades de la competncia matemtica, el desenvolupament daquestes en un estudiant ser un indicador del nivell de competncia matemtica assolit. En el marc de lavaluaci permanent, lavaluaci formativa s especialment destacada, ja que permet comprendre el desenvolupament de les competncies matemtiques amb informaci sobre la qualitat de les activitats proposades.
El treball amb competncies condueix a interpretar lavaluaci com una via per recollir informaci que serveixi de base per prendre decisions. Les activitats davaluaci han de facilitar que lalumne/a sapropi dels coneixements. Si una activitat davaluaci no facilita un aprenentatge aleshores no s adequada. Lavaluaci sha de fer al llarg del procs densenyament i aprenentatge, tot permetent a professors i alumnes obtenir informaci sobre els avenos i les dicultats per tal de dissenyar els ajustos necessaris. Cal concebre per tant lavaluaci com un procs al llarg del qual la informaci recollida permetr prendre decisions que facilitin accions de millora. El treball amb competncies requereix avaluar per ensenyar, no sols ensenyar per avaluar.
OBJECTIUS
La matria de matemtiques del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. Reconixer situacions reals concretes on la matemtica s un instrument necessari per organitzar i interpretar informaci, i per prendre decisions ben fonamentades. Aplicar i relacionar els conceptes i procediments apresos, en diferents mbits de les cincies i de la tecnologia, resolent situacions-problema que facin palesa la interconnectivitat de les diferents parts de la matemtica i els diferents rols que aquesta pot tenir. Decidir quins models matemtics, dentre els estudiats, sajusten millor a determinades situacions que puguin plantejar-se en la vida quotidiana de lalumnat, saber representar-los simblicament, aplicar-los i extreuren conclusions. Usar les eines tecnolgiques com ara els fulls de clcul, programes de clcul simblic i de representaci grca que permetin lexploraci, la simulaci i la representaci per tal de fer emergir i entendre conceptes i procediments matemtics. Consolidar la idea que la matemtica s un bon instrument per a laplicaci del mtode cientc, explorant situacions que comportin planicaci, experimentaci, formulaci de conjectures i la seva consolidaci. Reconixer diferents tipus de raonaments propis de les matemtiques: analogia, inducci, deducci i reducci a labsurd. En particular, incorporar al propi bagatge cultural tot el que suposen les demostracions deductives. Saber fer clculs senzills, tant aritmtics com algbrics per, entre altres, poder fer estimacions raonables i controlar possibles errors en laplicaci dels nous procediments apresos. Distingir entre fenmens certs i probables, i caracteritzar-los quantitativament amb la consegent capacitat danlisi i estructuraci de la informaci continguda en un conjunt de dades. Valorar la potncia dels recursos i models estadstics per analitzar i interpretar dades, i conixer que cal tenir en compte les seves limitacions i ser crtic amb el seu mal s. Incorporar al propi vocabulari elements propis del llenguatge matemtic per tal de transmetre missatges en contextos on s especialment necessria la comunicaci cientca.
3.
4.
5.
6.
7. 8. 9. 10.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Processos que es desenvolupen durant el curs per mitj dels diferents continguts
La resoluci de problemes, entesa com un estil densenyament i aprenentatge que facilita la construcci de coneixement matemtic a partir de lexperimentaci, la cerca de patrons i regularitats i la formulaci de resultats conjecturals. El raonament i la prova, que pren sentit quan lalumne/a ha descobert la necessitat de consolidar resultats prviament conjecturats, pel fet dhaver-ne descobert prviament derronis. La defensa oral i per escrit dels propis raonaments, lacceptaci dels errors comesos i la comprensi davant els errors dels altres. Es tracta destablir plans de treball individuals o en grup que facilitin la comunicaci entre els estudiants. La utilitzaci de diferents recursos tecnolgics (ordinadors, calculadores, recursos audiovisuals, etc.) que facilitin el descobriment dinvariants, la cerca de patrons i regularitats, la representaci i interpretaci de les dades, lobservaci, exposici, contrast i, si escau, la consolidaci de propietats que sobtenen de les seccions o manipulacions de diferents gures, etc. La integraci de la cultura matemtica en el procs densenyament i aprenentatge, entesa com una activitat que permet que lalumnat conegui moments histrics rellevants connectats amb els continguts que es desenvolupen en cada moment. Els apartats epistemolgics que es tractin no shaurien de limitar a una exposici purament anecdtica. ARITMTICA I LGEBRA
Classicaci i representaci dels conjunts numrics

Ampliaci dels conjunts numrics dels naturals als reals: problemes i equacions que es poden resoldre en cada conjunt. Representaci dels nombres reals sobre la recta. Els nombres complexos com a solucions dequacions quadrtiques que no tenen arrels reals. Diferents representacions.
El clcul amb nombres decimals: notacions, aproximacions i errors en funci de la situaci objecte del clcul
La notaci cientca per treballar, amb calculadora i/o ordinador, en contextos cientcs. Les aproximacions i els errors en la mesura i en el clcul. El clcul amb calculadora i ordinador. Resoluci de problemes que impliquin desigualtats amb una incgnita. Ls dels intervals com una manera dexpressar-ne els resultats.
El clcul amb polinomis: la transformaci dexpressions algbriques, per aplicar a lestudi de funcions
La simbologia dels polinomis i les seves operacions. Arrels. Descomposici en factors. Alguns clculs senzills amb fraccions algbriques.
Les progressions: un model per a lestudi de linters simple i del compost. El comportament a linnit duna successi: un pas previ a lestudi en una funci
Estudi de situacions on es presenten colleccions ordenades de nombres. Regles de recurrncia i termes generals. Les progressions aritmtiques i geomtriques. Inters simple i inters compost. El comportament a linnit en casos elementals. Suma dels termes duna progressi geomtrica decreixent. GEOMETRIA
Les funcions circulars en lestudi de fenmens peridics i la trigonometria per resoldre problemes mitjanant triangulaci
Langle com a gir. Unitats de mesura dangles. Raons trigonomtriques dun angle qualsevol. Les funcions sinus, cosinus i tangent. Lestudi, amb ordinador, de les funcions trigonomtriques sota canvis descala: perode i amplitud. Aplicaci a lestudi de fenmens peridics. Resoluci grca i analtica de triangles: els teoremes del sinus i del cosinus. Problemes geomtrics que es poden resoldre per triangulaci. Els procediments de clcul en la topograa.
Els vectors, una nova eina per resoldre problemes de geometria. Les cniques en mbits no matemtics
Els vectors com a manera de representar una magnitud i una direcci. Els vectors lliures com a translacions en el pla. Equacions de la recta. Direcci i pendent. Problemes dincidncia i parallelisme. Angles i distncies. Aplicaci a la resoluci de problemes geomtrics. Llocs geomtrics: les cniques. Les cniques en lart i larquitectura. ANLISI
Estudi de les caracterstiques de certs tipus de funcions que poden ser models de fenmens cientcs, tecnolgics i socials
Funcions a partir de taules i grcs. Aspectes globals duna funci. Utilitzaci de les funcions per a la interpretaci de fenmens cientcs. Funcions a trossos. Una primera idea de continutat, en contextos que comporten salts. La funci valor absolut. Les funcions de proporcionalitat inversa en fenmens fsics. Comportament asimpttic. Estudi, amb ordinador, de les funcions homogrques com a translaci de les funcions de proporcionalitat inversa. Situacions que mantenen el tant per u de variaci constant: models exponencials. Les propietats de la funci exponencial. El creixement exponencial enfront daltres models de creixement. Concepte de logaritme lligat a la resoluci dequacions exponencials. La funci logartmica: aplicaci a lestudi de fenmens cientcs o tecnolgics.
Interpretaci fsica i geomtrica de les taxes de canvi en contextos cientcs diversos

Taxes mitjanes de canvi. Aproximar i interpretar taxes instantnies de canvi en models cientcs. Clcul grc del pendent duna corba en un punt a partir del pendent de la recta tangent: construcci grca de la funci derivada. Clcul analtic de derivades per aproximaci de pendents de secants.
Clcul de funcions derivades: derivades de les funcions elementals, les derivades i les operacions amb funcions. Derivades successives. Clcul de la recta tangent a una corba en un punt: aproximaci lineal a una corba. s de calculadores i/o programes informtics que faciliten tant el clcul simblic com la representaci grca. PROBABILITAT I ESTADSTICA
Anlisi del tipus i grau de relaci entre dues variables en contextos cientcs i socials
Distribucions bidimensionals. Relaci entre variables qualitatives: taules creuades. Interpretaci de fenmens socials i econmics en els quals intervenen dues variables i estudi del grau de relaci que tenen: nvols de punts, correlaci i regressi, interpolaci i extrapolaci mitjanant la recta de regressi. s de les calculadores i fulls de clcul o programes estadstics per al clcul dels parmetres i les representacions grques.
Aplicaci de les tcniques de recompte i del clcul de probabilitats per resoldre situacions i problemes en mbits tant cientcs com socials.
Tcniques de recompte en casos senzills: de les llistes ordenades i els diagrames en arbre a lestudi de les combinacions. Independncia desdeveniments. Experincies successives i proves repetides. Probabilitat condicionada. Lajust duna distribuci estadstica a un model de probabilitat: la llei normal. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Fsica I Aproximacions, errors i notaci cientca: en tot el currculum de fsica i particularment quan es fan prctiques quantitatives o es tracta el tema de la sensibilitat dels instruments de mesura. Vectors i trigonometria: cinemtica, dinmica, camp gravitatori, camp elctric, electromagnetisme. Fenmens peridics: moviment circular. Cniques: camp gravitatori, camp elctric. Les funcions polinmiques, de proporcionalitat inversa, exponencials i trigonomtriques: en tot el currculum de fsica. Taxes de variaci i derivades: prcticament en totes les parts per especialment en la cinemtica i el moviment ondulatori. Estadstica: tractament de dades experimentals. Qumica I Aproximacions, errors i notaci cientca: en tot el currculum de qumica i particularment quan es fan prctiques quantitatives o es tracta el tema de la sensibilitat dels instruments de mesura. Resoluci dequacions: problemes dequilibri qumic. Estudi de funcions a partir de taules i grcs. Funcions polinmiques i de proporcionalitat inversa: llei dels gasos de Gay-Lussac, llei de BoyleMariotte.
Logaritmes: equilibri qumic, ph. Taxes de variaci i derivades: cintica qumica, gasos ideals. Estadstica: tractament de dades experimentals. s de la calculadora i de fulls de clcul en bona part del currculum. Biologia I i II Aproximacions, errors i notaci cientca: en tot el currculum de biologia i particularment quan es fan prctiques quantitatives o es tracta el tema de la sensibilitat dels instruments de mesura. Funci exponencial: creixements de poblaci. Taxes de variaci: taxa de creixement duna poblaci. Combinatria: bioqumica i reproducci cellular. Probabilitat: gentica. Estadstica: evoluci. Dibuix tcnic I Geometria plana: construccions geomtriques i resoluci grca de problemes. Cincies de la Terra i del medi ambient I Trigonometria: clcul drees. Funcions trigonomtriques: fenmens peridics. Fsica II Cniques: interferncies, camp gravitatori i elctric. Derivades: moviment ondulatori. Funcions trigonomtriques: moviment harmnic simple, pndul simple, moviment ondulatori. Funci exponencial: fsica nuclear. Electrotcnia Derivades, funcions trigonomtriques i nombres complexos: corrent altern.
ELS CONTEXTOS HISTRICS Es presenta una llista no exhaustiva, i per tant ampliable, de possibles aproximacions histriques relacionades amb els continguts del curs. 1. Lacceptaci al llarg de la histria dels diferents nombres reals. La irracionalitat darrel de 2. 2. Introducci histrica als nombres complexos. Leonhard Euler. 3. La mesura del meridi terrestre i el naixement del metre. Una mesura universal sorgida de la Revoluci Francesa. Jean-Baptiste Delambre i Mchain. 4. La resoluci dequacions i el teorema fonamental de llgebra. 5. Resoluci analtica dequacions i resoluci grca. El mtode de Descartes per resoldre equacions quadrtiques geomtricament. 6. La funci exponencial i el clcul amb logaritmes. John Napier i Henry Briggs. 7. Abraham de Moivre i el clcul de les probabilitats.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprendre les ampliacions successives dels conjunts numrics, amb una atenci especial als nombres reals. Distingir els nombres reals de les seves aproximacions. Saber calcular i comprendre el signicat del concepte intutiu de lmit duna successi. Aplicar i saber identicar en problemes prctics les relacions entre la descomposici de polinomis i la resoluci dequacions polinmiques. Comprendre i utilitzar la relaci entre els zeros dun polinomi i les solucions de lequaci polinmica. Operar amb soltesa amb exponents i logaritmes com a primer pas per a la futura comprensi de les funcions exponencials i logartmiques, i entendren el signicat. Resoldre triangles rectangles amb soltesa. Saber plantejar i resoldre problemes prctics de trigonometria tot fent servir les eines apreses sobre mesura dangles. Estar familiaritzat amb la resoluci de triangles. Aplicar a situacions reals les tcniques de resoluci de triangles, amb un mfasi especial en el cas de triangles rectangles. Transcriure situacions geomtriques al llenguatge vectorial bidimensional i fer servir les tcniques per resoldre problemes. Utilitzar amb destresa la relaci entre direcci i pendent duna recta, tot lligat amb la comprensi del concepte de parallelisme. Transcriure al llenguatge algbric el concepte de lloc geomtric, i saber interpretar les expressions algbriques corresponents. Conixer les equacions de les cniques referides als seus eixos principals. Interpretar i utilitzar el concepte de funci, la seva expressi algbrica i les operacions amb funcions. Tenir capacitat per traduir el llenguatge de les funcions a situacions de lentorn i, a linrevs, capacitat per construir funcions a partir de dades reals. Conixer i identicar els tipus bsics de funcions, aix com les seves propietats, i distingir entre les propietats dels diversos tipus de funcions. Comprendre i saber usar els conceptes lligats a la variaci duna funci. Saber utilitzar en problemes prctics el concepte de taxa de variaci duna funci i la seva aplicaci a contextos de la realitat, comprendre el concepte de derivada duna funci en un punt i ser destre en el clcul de funcions derivades senzilles.
2.
3. 4.
5.
6.
7.
8. 9.
10. Aplicar tcniques senzilles de recompte a situacions de la vida real. Resoldre problemes en qu intervinguin els conceptes de probabilitat i dependncia o independncia desdeveniments, en casos lligats a conceptes elementals de combinatria. 11. Interpretar la possible relaci entre variables fent servir el coecient de correlaci i la recta de regressi, i aplicar els conceptes bsics de lestadstica descriptiva i bivariant a situacions senzilles.
12. Utilitzar amb soltesa la calculadora i lordinador per facilitar clculs, fer representacions grques, i explorar i simular situacions. Fer servir intelligentment les TIC i interpretar els resultats duna operaci automtica en el context del problema que sest resolent.
SEGON CURS
Processos que es desenvolupen durant el curs per mitj dels diferents continguts
La resoluci de problemes, entesa com un estil densenyament i aprenentatge que facilita la construcci de coneixement matemtic a partir de lexperimentaci, la cerca de patrons i regularitats i la formulaci de resultats conjecturals. El raonament i la prova, que pren sentit quan lalumne/a ha descobert la necessitat de consolidar resultats prviament conjecturats, pel fet dhaver-ne descobert prviament derronis. La defensa oral i per escrit dels raonaments propis, lacceptaci dels errors comesos i la comprensi davant els errors dels altres. Es tracta destablir plans de treball individuals o en grup que facilitin la comunicaci entre els estudiants. La utilitzaci de diferents recursos tecnolgics (ordinadors, calculadores, recursos audiovisuals, etc.) que facilitin el descobriment dinvariants, la cerca de patrons i regularitats, la representaci i interpretaci de les dades, lobservaci, exposici, contrast i, si escau, consolidaci de propietats que sobtenen de les seccions o manipulacions de diferents gures, etc. La integraci de la cultura matemtica en el procs densenyament i aprenentatge, entesa com una activitat que permet que lalumne/a conegui moments histrics rellevants connectats amb els continguts que es desenvolupen en cada moment. Els apartats epistemolgics que es tractin no shaurien de limitar a una exposici purament anecdtica. LGEBRA LINEAL
El llenguatge matricial com a eina per expressar i resoldre problemes relacionats amb lorganitzaci de dades
Les matrius com a eina per resoldre sistemes, representar algunes transformacions geomtriques i, en general, per treballar amb dades estructurades en taules. Operacions amb matrius. Aplicaci a contextos reals.
Els sistemes lineals, una eina per plantejar i resoldre problemes

Determinants dordre 2 i 3. Rang duna matriu. Clcul de la matriu inversa. Discussi i resoluci de sistemes dequacions lineals (amb un parmetre com a mxim). Plantejament de problemes. GEOMETRIA A LESPAI
La interpretaci geomtrica dels sistemes lineals amb tres incgnites

Vectors lliures a lespai. Dependncia i independncia lineal. Equacions del pla i de la recta. Posicions relatives. Interpretaci geomtrica de sistemes lineals amb tres incgnites.
El plantejament i la resoluci de problemes mtrics a lespai

Producte escalar. Perpendicularitat i angles.
Producte vectorial i mixt. Interpretaci geomtrica i aplicacions al clcul drees i volums. Clcul de distncies. ANLISI
Laplicaci de lestudi local i global duna funci a situacions geomtriques, cientques i tecnolgiques
Una aproximaci al concepte de lmit duna funci en un punt i a linnit. Asmptotes verticals i horitzontals. Continutat. Classicaci dels punts de discontinutat. El teorema de Bolzano: un mtode per aproximar arrels. Estudi, amb ordinador, dels punts de no derivabilitat duna funci. Estudi de funcions: domini i recorregut, signe, punts de tall amb els eixos, simetries, lmits a linnit, asmptotes, intervals de creixement i decreixement, mxims i mnims relatius, mxims i mnims absoluts, concavitat i convexitat, punts dinexi. Representacions grques. Aplicaci a situacions geomtriques, cientques i tecnolgiques. s de calculadores i/o programes informtics que faciliten tant el clcul simblic com la representaci grca. Problemes doptimitzaci.
El clcul drees planes, una de les situacions que requereixen el clcul integral
Antiderivades o primitives duna funci. Clcul de primitives quasi immediates que es puguin fer directament aplicant les dues regles bsiques del clcul integral o amb canvis de variable senzills, i el mtode dintegraci per parts. Introducci al concepte dintegral denida a partir de laproximaci del clcul de lrea sota una corba. Aplicaci al clcul drees. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Fsica I Vectors: cinemtica, dinmica, camp gravitatori, camp elctric, electromagnetisme. Les funcions polinmiques, de proporcionalitat inversa, exponencials i trigonomtriques: en tot el currculum de fsica. Producte escalar: treball i energia, camp elctric. Qumica I Resoluci dequacions: problemes dequilibri qumic. Estudi de funcions a partir de taules i grcs en bona part del currculum. Funcions polinmiques i de proporcionalitat inversa: llei dels gasos de Gay-Lussac, llei de BoyleMariotte. s de la calculadora i de fulls de clcul en bona part del currculum. Biologia I i II Funci exponencial: creixements de poblaci. Cincies de la Terra i del medi ambient I Funcions trigonomtriques: fenmens peridics.
Fsica II Producte vectorial: electromagnetisme. Funcions trigonomtriques: moviment harmnic simple, pndul simple, moviment ondulatori. Funci exponencial: fsica nuclear. Dibuix tcnic II Geometria a lespai: Construccions geomtriques i resoluci grca de problemes. Electrotcnia Resoluci de sistemes: lleis de Kirchoff. Derivades, funcions trigonomtriques i complexos: Corrent altern.
ELS CONTEXTOS HISTRICS Fsica II Es presenta una llista no exhaustiva, i per tant ampliable, de possibles aproximacions Producte vectorial: electromagnetisme. histriques relacionades amb els continguts del curs. Funcions trigonomtriques: moviment harmnic simple, pndul simple, moviment ondulatori. 1. El teorema fonamental del clcul. La controvrsia sobre dos camins a Newton i a Leibniz. Funci exponencial: fsica nuclear. 2. Mtodes numrics xinesos en la resoluci dequacions. El mtode de Horner. Dibuix tcnic II 3. Karl Friedrich Gauss i la resoluci de sistemes lineals dequacions. La resoluci de sistemes Geometria a lespai: Construccions geomtriques i resoluci grca de problemes. en la matemtica xinesa. Electrotcnia 4. Arquimedes i el clcul drees i volums. Resoluci de sistemes: lleis de Kirchoff. 5. El mtode dels indivisibles de Bonaventura Cavalieri per al clcul drees. Derivades, funcions trigonomtriques i complexos: Corrent altern. 6. El naixement de les geometries no euclidianes: Gauss, Bolyai i Lobatxevski.
CRITERIS DAVALUACI
1. Utilitzar el llenguatge matricial i els determinants com a eina per representar i identicar estructures de dades. Fer servir les matrius amb destresa per organitzar informaci i per transformar-la mitjanant les operacions corresponents. Resoldre i interpretar geomtricament el signicat de sistemes dequacions lineals, i saber aplicarlos a situacions concretes, i fer servir les tcniques de resoluci de sistemes dequacions lineals per resoldre problemes del context real, i per calcular posicions relatives de rectes i plans. Desenvolupar els coneixements de geometria plana per comprendre, interpretar i resoldre situacions vectorials tridimensionals, comprendre els conceptes de perpendicularitat i angle de dues direccions, i aplicar els conceptes bsics de geometria de lespai a la resoluci de problemes de distncia i perpendicularitat. Aplicar els conceptes de lmit i de derivada per conixer en profunditat les funcions, i aplicar aquests coneixements a problemes reals; interpretar i aplicar a situacions concretes la informaci obtinguda de lestudi de les funcions. Especcament, analitzar de manera detallada el comportament local i global duna funci. Modelitzar i resoldre problemes de la vida real lligats a la derivaci. Mostrar destresa en el plantejament i resoluci de problemes lligats a la vida real en qu es facin servir els conceptes lligats a la derivaci, en particular problemes doptimitzaci, i interpretar els resultats que sobtinguin.
2.
3.
4.
5.
6.
Reconixer situacions que requereixin el clcul integral per a la seva matematitzaci. Interpretar la integral com a rea, i aplicar aquesta interpretaci a situacions concretes. Dominar tcniques senzilles dintegraci i utilitzar-les per mesurar lrea duna regi plana senzilla. Usar amb soltesa la calculadora i lordinador per facilitar clculs, fer representacions grques, i explorar i simular situacions. Fer servir intelligentment les TIC, i interpretar els resultats duna operaci automtica en el context del problema que sest resolent.
7.
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Qumica

La qumica s una cincia present en molts dels mbits de la societat, estudia les substncies i els materials, la seva estructura i propietats i les reaccions que les transformen. Les mltiples aplicacions abasten diferents rees, com el disseny de materials i de frmacs, el disseny i millora de nous combustibles, lobtenci de fertilitzants i insecticides per a lagricultura, lelaboraci de pigments i colorants sinttics, etc. La qumica tamb aporta elements conceptuals i tcniques molt valuoses a altres disciplines cientques, com ara les cincies de la vida i de la salut, les cincies de la Terra i del medi ambient i lenginyeria. La qumica opera tres nivells. En el primer, el nivell macroscpic, mira de descriure i explicar la matria i les seves transformacions En el segon, el nivell microscpic, mira dinterpretar aquests fenmens mitjanant models atomicomoleculars, que impliquen la consideraci dentitats submicroscpiques com els toms, les molcules i els ions i de les seves propietats. En el tercer, el nivell representacional o simblic, es representen les substncies i els seus canvis i les entitats microscpiques que les constitueixen, mitjanant smbols, frmules, equacions, diagrames i models. A travs dels tres nivells, en la matria de qumica saborden progressivament la teoria atomicomolecular i la cineticomolecular de la matria, lestructura atmica i molecular, la qumica orgnica, la reacci qumica, la termoqumica, lequilibri qumic, lespontanetat de les reaccions, la cintica qumica i lelectroqumica. Tanmateix, laprenentatge dels continguts conceptuals sha de desenvolupar de forma contextualitzada, de manera que la presentaci dels fenmens i de les situacions-problema siguin els que justiquin la introducci i lelaboraci dels conceptes i La qumica models necessaris per a la comprensi dels fenmens que sestudien aporta conceptes i i la resoluci dels problemes que es plantegen.
tcniques valuosos a altres disciplines cientques.
Pel carcter formatiu i preparatori de la qumica, cal que lalumnat comprengui la importncia que els conceptes, teories i procediments apresos tenen per poder valorar les aplicacions actuals de la qumica en els diferents camps i la seva relaci amb altres cincies, i per tenir una opini fonamentada de les seves implicacions socials. Aquests coneixements i actituds han de permetre als estudiants poder actuar com a ciutadans en formaci preocupats per a la millora de la qualitat de vida i del medi ambient, i per a la consecuci dun desenvolupament sostenible.

Les competncies especques de la qumica sn, essencialment: la indagaci i experimentaci en el camp de la qumica, en la comprensi de la naturalesa de la cincia i de la qumica en particular, i en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn sicoqumic. La competncia en la indagaci i experimentaci en el camp de la qumica implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessries:
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Qumica 274
identicar problemes, generar qestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hiptesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions cientques, i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les evidncies experimentals. La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia implica la distinci entre cincia i altres formes de coneixement per a lelaboraci de models, i per a ls de mtodes emprics i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els qumics i les qumiques sesforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el mn material. Com que lacceptaci de les idees cientques depn de lobservaci i la contrastaci experimental i de la coherncia amb altres idees que conformen les teories acceptades, el coneixement cientc s, en principi, susceptible de ser revisat i modicat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents. s important que lalumnat comprengui els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement cientc i, tamb, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en qu aquest coneixement s obtingut, comunicat, representat i defensat en la comunitat cientca. Aquesta comprensi s molt important per discernir entre La indagaci i el que s cincia i el que no ho s, o sigui, per distingir entre cincia i pseudocincia. lexperimentaci sn La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre del mn fonamentals en el fisicoqumic implica apropiar-se dels conceptes, models i principis camp de la qumica. fonamentals de la qumica per tal dutilitzar-los per explicar i interpretar el mn sicoqumic i, daltra banda, aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la qumica per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnolgics, tics, socials i ambientals de la qumica, tant pel que fa a lentorn ms proper com al mn i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions cientcament fonamentades.

Competncia comunicativa: aprendre a comunicar cincia signica saber descriure fets, i explicar-los, justicar-los i argumentar-los utilitzant els models cientcs que es construeixen en el marc escolar. A ms a ms, tamb suposa la capacitat dinteraccionar i dialogar amb altres persones. La qumica hi contribueix en promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics, la lectura i interpretaci de textos i illustracions, la realitzaci de mapes conceptuals i diagrames illustratius dels processos, lexplicaci oral o escrita de la resoluci dun problema o de la realitzaci duna investigaci, etc. Daltra banda, la qumica aporta el llenguatge simblic que utilitza per descriure i explicar les propietats i estructura de les substncies i els fenmens qumics: smbols, frmules, equacions, models moleculars, diagrames, etc. Competncia en recerca: la qumica hi contribueix aportant les capacitats que saprenen en la realitzaci de treballs experimentals on cal cercar informaci, fer hiptesis, planicar la investigaci, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades, extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats. Tamb aporta capacitats prpies de la competncia de recerca com saber construir models explicatius dels fenmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa dexplicacions a la llum de les evidncies experimentals i reconixer les limitacions.
Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital: implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informaci duna manera crtica, tenint en compte els coneixements adquirits. Des de lmbit de la qumica sutilitzen les fonts bibliogrques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informaci, per exemple, sobre el desenvolupament histric dels conceptes qumics, sobre tcniques especques o sobre aplicacions prctiques. Daltra banda, sutilitzen fulls de clcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes dadquisici de dades a travs de sensors per a la realitzaci de treballs experimentals. Tamb susen visors moleculars i simuladors de processos qumics. Competncia personal i interpersonal: aquesta competncia sassoleix donant pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir lautoavaluaci i lautoregulaci dels aprenentatges. Tamb es promou la reexi sobre les dimensions socials i tiques de les aplicacions de la qumica, valorant els canvis que ha provocat en la societat lobtenci i s de nous productes i materials, a travs de debats que impliquen saber escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les prpies, i saber arribar a posicions de consens. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn: la qumica contribueix a aquesta competncia ajudant els estudiants a apropiar-se daquells models que permeten comprendre el mn material i fsic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir tamb per saber prendre decisions responsables sobre lexplotaci i s dels recursos naturals, el medi ambient, els hbits de vida saludables i un futur sostenible. Daltra banda, dna una visi de quina ha estat la contribuci de la qumica a la societat al llarg de la histria i de com el seu desenvolupament ha inut en la cultura i alhora ha estat inuda per la cultura de cada poca.

Els continguts shan distribut al llarg dels dos cursos de batxillerat tenint en compte consideracions sobre la lgica interna de la disciplina i el nivell dabstracci dels continguts, intentant aconseguir una progressi adequada. El punt de partena en el primer curs sn els models de la qumica que shan treballat en lassignatura de fsica i qumica del tercer curs dESO i que samplien en lassignatura optativa de quart dESO. La qumica de primer curs est estructurada en sis apartats: Els orgens del model atomicomolecular de la matria. Els gasos, lquids i solucions. Un model per als toms. Estructura dels materials. Lenlla entre toms i molcules. El mn de la qumica orgnica. Les reaccions qumiques. En els orgens del model atomicomolecular de la matria es pretn comprendre les hiptesis i les evidncies experimentals que van donar lloc a lelaboraci del model atomicomolecular de la matria en el segle XIX i a la mesura de la quantitat de substncia a travs duna nova unitat, el mol. Qestions com la determinaci de les masses atmiques i moleculars relatives, la determinaci de les frmules empriques i moleculars dels compostos i la determinaci de la constant dAvogadro sn resoltes en el marc daquesta teoria.
En els gasos, lquids i solucions sestudien les lleis experimentals dels gasos i selabora el model cineticomolecular de gas ideal. Aquest model es modica, introduint el concepte de fora intermolecular, per poder explicar propietats dels lquids com la pressi de vapor i la viscositat. Sestudien les diferents maneres dexpressar la composici de les solucions. A continuaci sintrodueix el concepte de pressi parcial dun gas i saplica per trobar la relaci entre solubilitat dun gas en un lquid i la seva pressi parcial. A lltim, saborden les propietats colligatives de les solucions. En un model per als toms es pretn comprendre les hiptesis i les evidncies experimentals que van permetre elaborar els primers models atmics. Es compara el model ondulatori i corpuscular de la llum i es justica el model atmic de Bohr com a model explicatiu dels espectres de ratlles de ltom dhidrogen. Finalment, sintrodueix de forma molt qualitativa el model quntic i les regles per predir les conguracions electrniques dels toms. En lenlla entre toms i entre molcules i lestructura dels materials es proposen diversos models per a lenlla qumic que permetin explicar la uni dels toms en les molcules i la diversitat de propietats dels slids moleculars, reticulars covalents, inics i metllics. Aquest apartat permet destacar la gran relaci existent entre lestructura qumica i les propietats fsiques de les substncies i dels materials. Sespecica la convenincia dutilitzar visors moleculars i el programari adient com un recurs per representar lestructura de les molcules i dels slids.
Es treballen les
En el mn de la qumica orgnica es pretn aportar una visi general reaccions qumiques de la qumica orgnica, des dels hidrocarburs ns als compostos bsics de lestructura de la matria viva. Tamb es posa mfasi a exposar les ms importants de repercussions socials i econmiques de lexplotaci del petroli i el gas la vida quotidiana. natural com a fonts denergia. Saborda la diversitat de compostos orgnics existents, tot aprotant alguns exemples per introduir els conceptes disomeria i de macromolcula. s un apartat molt adequat per establir lligams amb les macromolcules orgniques que sestudien a Biologia. Tamb per destacar la importncia de la sntesi orgnica en lobtenci de medicaments. En les reaccions qumiques saborda el canvi qumic des de diferents perspectives. En primer lloc, es pretn aconseguir la representaci i interpretaci mitjanant equacions qumiques, la capacitat de clcul sobre les quantitats de substncies que reaccionen i es formen, i la determinaci experimental i la interpretaci de la calor de reacci i de la velocitat de reacci. En segon lloc, es pretn una familiaritzaci amb les reaccions ms importants en la vida quotidiana, a travs de lobservaci experimental i la interpretaci de diferents tipus de reaccions: cid-base, de precipitaci, redox, polimeritzaci i la consideraci de les seves aplicacions, com les aplicacions domstiques dels cids i de les bases i els mtodes deliminaci de la duresa de laigua. La qumica de segon curs est estructurada en sis apartats: La radiaci, els toms i les molcules. Els canvis denergia en les reaccions qumiques. Equilibri de fases i equilibri qumic. Equilibris qumics inics. Lespontanetat i velocitat de les reaccions qumiques. Les piles i celles electroltiques.
En la radiaci, els toms i les molcules es pretn explicar els nivells denergia dels electrons com a conseqncia de la hiptesi del carcter ondulatori de lelectr i del fet de trobar-se connat en un espai, i el concepte dorbital com a conseqncia del principi. Es dna una importncia cabdal a la interacci entre les radiacions electromagntiques i la matria, per explicar, per exemple, lefecte hivernacle com a conseqncia de labsorci dels raigs infraroigs per determinats gasos i el paper de loz a latmosfera. Aix mateix, samplia la teoria cineticomolecular dels gasos introduda a primer curs. En els canvis denergia en les reaccions qumiques es tracta dels aspectes energtics de les transformacions qumiques i de la seva utilitzaci per satisfer les necessitats energtiques de la societat. Saborda lestudi del primer principi de la termodinmica i sintrodueixen els conceptes denergia i dentalpia de reacci, dentalpia denlla i dentalpia reticular. Laplicaci de la llei de Hess permet calcular entalpies de reacci que no poden determinar-se experimentalment a travs de les entalpies de reaccions, que constitueixen un altre cam per arribar als mateixos productes. En lequilibri de fases i lequilibri qumic saborden lequilibri de fases duna substncia i els sistemes qumics homogenis i heterogenis que evolucionen ns a una situaci dequilibri caracteritzada per la constncia en les concentracions o pressions parcials dels components del sistema, cosa que correspon a nivell microscpic a una situaci dequilibri dinmic. Aquests conceptes permeten calcular les concentracions de les espcies presents en lestat dequilibri i predir com evoluciona un sistema qumic en equilibri, com el de la formaci de lamonac, quan es varia la concentraci, la pressi o la temperatura. En els equilibris qumics inics es tracta daplicar el concepte dequilibri qumic a les reaccions cid-base i als equilibris de compostos inics insoEs fan prediccions lubles. Sintrodueix un nou model dcid-base, el model de Brnsted-Lowry i es mostra el carcter feble de molts cids i bases a travs de les mesures sobre levoluci de de pH. Lacidesa o basicitat de les solucions de sals es raona en funci de sistemes en equilibri. lacidesa o basicitat dels ions resultants de la dissoluci daquestes sals. Lestudi experimental de les valoracions cid-base a travs dindicadors o de sensors de pH permet comprendre les aplicacions analtiques daquestes reaccions. Daltra banda, la introducci qualitativa del concepte de soluci reguladora del pH saplica a comprendre la importncia de sistemes reguladors del pH en la sang i en els oceans. En lespontanetat i velocitat de les reaccions qumiques sintrodueix el concepte de variaci dentropia total com a criteri de predicci de lespontanetat dun procs. En els processos a pressi i temperatura constant el criteri anterior pot ser substitut amb avantatge amb el de variaci de lentalpia lliure del sistema. Tamb sestudia la velocitat de les reaccions i els factors dels quals depn, el mecanisme duna reacci i la interpretaci de la velocitat duna reacci elemental a travs de dos models moleculars que cal diferenciar: el model de collisions, basat en el model cineticomolecular dels gasos, i el model de lestat de transici. El concepte de catlisi s fonamental per entendre moltes reaccions industrials i biolgiques, mentre que el concepte de reacci en cadena permet comprendre el procs que provoca la desaparici de loz a latmosfera. En les piles i celles electroltiques es revisa el concepte de reacci redox introdut al primer curs i saplica a la comprensi de les piles electroqumiques i a la determinaci experimental de la fora electromotriu duna pila. El concepte de potencial delctrode estndard permet calcular FEM estndard i predir lespontanetat de la reacci redox en qu es fonamenta la pila. s important ressaltar la relaci entre la fem duna pila i la variaci dentalpia lliure de la reacci i la importncia actual de les piles de combustible.
En aquest apartat tamb sestudia experimentalment el procs delectrlisi, que t aplicacions en lobtenci de metalls, en el recobriment per metalls i en la renaci electroltica, i es fan clculs sobre processos electroltics. s important tenir present que els diferents apartats en qu sestructura el currculum de qumica no impliquen forosament que la seqenciaci dels continguts hagi de ser la que es presenta.

Els continguts de la qumica impliquen connexions amb les altres matries del batxillerat. Ls del llenguatge, en la llengua prpia o en altres, s imprescindible per comunicar per escrit i oralment lelaboraci de models, les interpretacions, les argumentacions i, en denitiva, la construcci i compartici de coneixement qumic. Aix mateix, la lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges.
Les connexions amb la biologia, les cincies de la Terra i del medi ambient i la fsica sn nombroses.
El coneixement sobre la naturalesa de la qumica i els aspectes socials i tics de les aplicacions relacionen la qumica amb els continguts de losoa i ciutadania. La histria de la qumica contribueix a la comprensi de les revolucions cienticotcniques que han canviat la visi del mn i mostra la cincia com a motor de progrs i com una activitat humana enquadrada en la cultura de cada poca. La biologia, les cincies de la Terra i del medi ambient i la fsica comparteixen amb la qumica, a ms de la metodologia, les grans idees sobre la conservaci i degradaci de lenergia i laugment irreversible de lentropia. En el cas de la biologia, hi ha continguts compartits amb la qumica orgnica en particular, lestudi de les macromolcules naturals, les forces intermoleculars, lenergia denlla, losmosi, la catlisi enzimtica i les solucions reguladores de pH, entre altres. En el cas de les cincies de la Terra i del medi ambient sn continguts compartits la composici de les roques i minerals, i determinats processos geolgics de canvi. Tamb hi ha connexions amb lanlisi i soluci de problemes mediambientals com la pluja cida, la disminuci doz a lestratosfera o laugment de lefecte hivernacle. Les connexions amb la fsica sn nombroses: els models atmics, les propietats de les partcules elementals, el comportament dels gasos, la termodinmica qumica, la interacci entre la matria i les radiacions electromagntiques, lelectroqumica i la relaci entre lestructura de les substncies i les seves propietats fsiques. La qumica fa s de les matemtiques en la construcci i anlisi de taules i grques, en ls del llenguatge matemtic per a la denici de magnituds i lexpressi de relacions, lleis i principis qumics, en la resoluci dequacions i en les eines de clcul. A lltim, la qumica comparteix alguns continguts amb les cincies per al mn contemporani pel que fa a les propietats i s dels materials i, als recursos energtics i, en general, a la gesti sostenible del planeta.

Alguns aspectes que cal considerar i potenciar en el desenvolupament del currculum de qumica sn: Contextualitzaci. La qumica, com altres cincies, s una activitat que est ntimament lligada a aspectes del pensament i del desenvolupament cultural, artstic, econmic, losc, social i poltic. Un currculum contextualitzat t per nalitat poder explorar les connexions entre les cincies, la tecnologia i les cincies socials amb la nalitat de comprendre com la cincia i la tecnologia sn inuenciades per factors humans i com, alhora, aquests factors humans condicionen el coneixement cientc. Per tant, la contextualitzaci implica dotar els estudiants de capacitat per interaccionar amb el seu entorn, acostant-los al coneixement dels problemes cientcs i tecnolgics que els afecten en la vida diria. En els apartats de continguts del currculum sinclouen propostes que permeten treballar aspectes contextualitzats. A primer hi guren temes com lobtenci delements a partir de minerals, la sntesi de medicaments, els polmers, lexplotaci dels combustibles fssils i la contaminaci generada pels motors de combusti. A segon es tracten temes com lefecte hivernacle de latmosfera, la fabricaci damonac, lacci dels CFC sobre la capa doz, els enzims, la fabricaci de lacer i les piles de combustible. La modelitzaci i largumentaci. La representaci dels sistemes qumics mitjanant diagrames, esquemes i dibuixos ajuda a la formaci de les imatges mentals, base de la seva comprensi. Aquesta representaci sha de completar amb la descripci i interpretaci dels fenmens amb lajuda del llenguatge com i del llenguatge qumic, que ha de precedir la formalitzaci matemtica, en el cas que aquesta sigui possible. Lalumnat ha de ser capa dargumentar a partir de les evidncies obtingudes del treball experimental propi i daltres, per justicar i conLalumnat aprn a trastar els models cientcs. Tamb ha de saber utilitzar la informaci argumentar sobre contrastada per argumentar sobre temes sociocientcs.
temes sociocientcs.
El treball prctic experimental. Una de les nalitats de lensenyament de les cincies s ladquisici de procediments i habilitats cientques des de les ms bsiques ns a les ms complexes. Les activitats experimentals sn part inherent de la qumica. Per aquesta ra sinclouen com a activitat obligatria en tots els apartats de continguts diferents treballs prctics, que tenen un paper fonamental en lelaboraci dels models. Les activitats prctiques, s convenient que es plantegin de manera .oberta., com a activitats investigatives, de manera que lalumnat tingui ocasi de planicar el seu disseny a partir dels seus coneixements amb lajuda del professorat. Les noves tecnologies de laprenentatge i la comunicaci. Actualment disposem dinstruments per a la captaci de tota mena de dades, per a la simulaci de processos, per al dibuix destructures, per a lanlisi de dades, que sn utilitzats pels cientcs de manera sistemtica. Internet ofereix una gran quantitat dinformaci cientca que lalumnat ha daprendre a seleccionar i avaluar. Els visors moleculars ofereixen grans possibilitats didctiques, en particular, en la visualitzaci de lestructura de molcules i cristalls, i dels processos moleculars. s molt recomanable utilitzar sistemes dadquisici de dades amb sensors en experincies en qu s important veure levoluci duna propietat del sistema amb el temps. Avaluaci diversicada. Tenint en compte que lalumnat ajusta el seu aprenentatge en funci del tipus de proves davaluaci que es proposen, s important que aquestes es relacionin amb la diversitat de situacions i dactivitats que es plantegen a laula i al laboratori. Cal evitar que lavaluaci es faci exclusivament a travs de proves que demanin als alumnes un coneixement memorstic i descriptiu o unes habilitats de resoluci de problemes numrics que, malgrat ser importants, no sn les niques activitats rellevants per a lestudi de la qumica.
OBJECTIUS
La matria de qumica del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models ms importants de la qumica, aix com les estratgies que sutilitzen en la seva elaboraci i contrastaci experimental. Comprendre la importncia de la qumica per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com lobtenci daliments, de materials, de medicaments i denergia amb el mnim impacte en el medi ambient. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratgies investigatives prpies de les cincies (plantejament de problemes, formulaci dhiptesis, cerca dinformaci, elaboraci destratgies de resoluci de problemes, disseny dexperiments, anlisi i comunicaci de resultats, etc.), per a la construcci de models qumics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenmens que sestudien. Reconixer el carcter temptatiu i creatiu del treball cientc, en particular en la fase delaboraci dhiptesis i construcci de models, analitzant i comparant hiptesis i teories contraposades amb la nalitat de desenvolupar un pensament crtic, aix com valorar les aportacions que els grans debats cientcs han implicat per al desenvolupament de la qumica. Familiaritzar-se amb la terminologia sicoqumica actual per poder utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en lmbit cientc, i conixer la diferncia de signicat de molts termes que susen en lexperincia diria amb un signicat diferent. Familiaritzar-se amb ls de linstrumental bsic de qumica, aix com conixer algunes tcniques especques, tenint en compte les normes de seguretat per a ls dels productes qumics i el maneig del material i de les installacions. Planicar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny dexperiments i ls dequips informtics per contrastar hiptesis o resoldre problemes terics i prctics plantejats en el desenvolupament dels continguts daquesta matria. Obtenir i analitzar la informaci qumica disponible a Internet per tal de fer recerques sobre temes qumics dinters, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats. Adquirir una visi global del desenvolupament teric i prctic de la qumica i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la consecuci dun futur sostenible, a travs de la conservaci, protecci i millora del medi natural i social, i conixer alguns dels reptes actuals a qu senfronta la investigaci qumica.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10. Reconixer la dimensi cultural de la qumica per a la formaci integral de les persones, aix com les seves repercussions en la societat i en el medi ambient, i prendre conscincia de la importncia dimpulsar desenvolupaments cientcs que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat. 11. Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, si escau, com a futurs cientcs, en la necessria presa de decisions al voltant de problemes locals i globals a qu senfronta la humanitat en els quals la qumica pugui fer alguna aportaci.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Els orgens del model atomicomolecular de la matria
Objectius i mtodes de la qumica com a cincia. Caracteritzaci dels tres nivells de la qumica: macroscpic, microscpic i representacional. Valoraci de les evidncies experimentals que van permetre lestabliment de la teoria atomicomolecular de la matria. Diferenciaci entre substncia elemental i compost, i entre estructura molecular i estructura gegant. Introducci a la nomenclatura i formulaci de les substncies simples i dels compostos: xids, hidrurs, hidrxids, cids i sals. Denici de massa atmica relativa, massa molecular relativa i massa frmula relativa. Utilitat dels conceptes de quantitat de substncia, de mol i de massa molar. Determinaci experimental de la massa atmica relativa dun metall i estimaci de la mida duna molcula i de la constant dAvogadro pel mtode de la pellcula supercial. Clculs amb magnituds molars i amb magnituds atmiques i moleculars. Determinaci de frmules empriques i de la composici centesimal dun compost. Descripci dels primers intents de classicaci peridica dels elements i establiment de la taula peridica de Mendeleiev i del concepte de periodicitat dels elements a partir de les seves propietats.
Els gasos, lquids i solucions

Diferenciaci entre fets, hiptesis, experiments, lleis, models i teories, prenent com a exemple la teoria atomicomolecular de la matria i la teoria cineticomolecular dels gasos. Determinaci experimental de la relaci pressi-volum i volum-temperatura. Caracteritzaci de les lleis experimentals dels gasos. Establiment de lescala de temperatura absoluta. Elaboraci del model cineticomolecular per explicar la pressi i les lleis experimentals dels gasos. s de simulacions per illustrar el model. Investigaci experimental de la massa molecular relativa dun gas o duna substncia voltil, fent s de la hiptesi dAvogadro. Caracteritzaci de les propietats dels lquids .tensi supercial i pressi de vapor. i interpretaci mitjanant el model cineticomolecular. Descripci dels tipus i estructura de les solucions. Caracteritzaci de les dispersions collodals. Expressi de la composici de les solucions: percentatge en massa i en volum, ppm, concentraci en massa i concentraci en quantitat de substncia. Preparaci duna soluci duna concentraci determinada. Elaboraci del concepte de pressi parcial i aplicaci a lexplicaci de la solubilitat dels gasos en lquids en contextos reals (per exemple, en les begudes carbniques). Caracteritzaci de les propietats colligatives de les solucions i interpretaci mitjanant el model cineticocorpuscular. Valoraci de la importncia de losmosi en les cllules, la conservaci daliments i en les centrals dessaladores.
Un model per als toms

Interpretaci de les experincies que van portar a lelaboraci dels primers models atmics i al descobriment de les partcules subatmiques. Evidenciaci experimental dels istops a travs de lespectroscpia de masses. Caracteritzaci del nombre atmic com a criteri identicatiu dels elements.
Observaci despectres atmics demissi. Descripci del model ondulatori i corpuscular de la llum. Interpretaci qualitativa de lespectre atmic demissi de lhidrogen mitjanant el model atmic de Bohr. Justicaci del model atmic de capes de Lewis. Representaci de la deslocalitzaci dels electrons mitjanant el model de nvol electrnic. Evidncia experimental de lexistncia de subnivells denergia en els toms a partir de la variaci de les successives energies dionitzaci. Relaci entre la distribuci dels electrons per nivells i subnivells i la posici dels elements representatius en la taula peridica.
Lenlla entre toms i entre molcules i lestructura dels materials

Investigaci experimental de les propietats dels diferents slids (moleculars, covalents reticulars, inics i metllics). Modelitzaci de lestructura i de lenlla daquests slids per explicar-ne les propietats. Caracteritzaci de lenlla covalent a travs del model de Lewis. Evidncia experimental de les molcules polars. Interpretaci de la polarilat de molcules diatmiques a partir del concepte delectronegativitat. Predicci de la geometria de molcules senzilles, mitjanant el model de la repulsi dels parells delectrons de valncia. Interpretaci de la polaritat duna molcula en funci de la polaritat dels seus enllaos i de la seva geometria. Evidenciaci experimental de les forces intermoleculars. Diferenciaci entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersi. Caracteritzaci del comportament anmal de laigua i explicaci a partir de lenlla dhidrogen i reconeixement de la seva importncia per explicar lestructura espacial de les protenes. Relaci entre estructura, propietats i aplicacions dalguns materials: metalls, cermiques i vidres, nanotubs, cristalls lquids.
El mn de la qumica orgnica
Valoraci de la importncia del petroli i dels productes que sobtenen per leconomia actual. Relaci entre les propietats fsiques i qumiques i lestructura dels compostos del carboni. s de frmules, models moleculars i simulacions informtiques per a la representaci de molcules orgniques. Formulaci i nomenclatura bsica. Identicaci dels diferents tipus disomeria. Caracteritzaci de macromolcules naturals dinters biolgic. Caracteritzaci de les propietats dun bon combustible per a motors dexplosi: poder calorc i ndex doct. Identicaci dels processos per millorar les gasolines: craqueig, isomeritzaci i reforma. Valoraci de la contaminaci generada pels motors de combusti i mtodes per reduir-la. Anlisi de les alternatives a la gasolina: els biocombustibles. Caracteritzaci dels processos de sntesi dalguns compostos orgnics i, en particular, dalgun medicament. Descripci dalguns mtodes emprats per identicar principis actius en un frmac, com ara cromatograa en capa na. Realitzaci experimental duna separaci de components per cromatograa en capa na. Valoraci de les repercussions en la societat de la indstria farmacutica.
Les reaccions qumiques

Interpretaci molecular i representaci duna reacci qumica mitjanant una equaci qumica. Investigaci experimental de la calor i de la velocitat duna reacci i dels factors dels quals depn. Interpretaci mitjanant el model cineticomolecular. Realitzaci de clculs estequiomtrics en reaccions en qu intervenen slids, lquids, gasos i solucions. Identicaci del reactiu limitant. Reconeixement dels cids i bases ms comuns al laboratori i en la vida quotidiana. Caracteritzaci i determinaci experimental de les propietats dels cids i de les bases, i interpretaci mitjanant la teoria
dArrhenius. Denici i aplicaci del concepte de pH. Determinaci experimental de la quantitat dun cid o una base que cont un producte quotidi. Caracteritzaci i valoraci dels efectes de la pluja cida. Predicci i observaci de reaccions de precipitaci. Caracteritzaci de la duresa de les aiges i aplicaci de mtodes deliminaci de la duresa per mitj de reaccions de precipitaci o resines bescanviadores dions. Observaci experimental de diferents reaccions redox. Caracteritzaci de levoluci del concepte doxidaci des de la combinaci amb loxigen ns a la prdua o separaci parcial delectrons. Elaboraci del concepte destat doxidaci i identicaci de les reaccions redox per observaci de la variaci dels estats doxidaci. Identicaci dels oxidants i reductors ms comuns. Descripci del procs dobtenci dalgunes substncies elementals a partir de minerals. Realitzaci experimental duna valoraci redox per determinar la quantitat duna espcie qumica present en un producte qumic o un frmac. Relaci entre propietats, estructura i aplicacions dels polmers. Caracteritzaci de les reaccions de polimeritzaci i identicaci experimental dels polmers a partir de les seves propietats. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Biologia La qumica dels compostos orgnics: alcohols, aldehids, cids carboxlics, sters, amides. Estereoisomeria i activitat ptica. Macromolcules naturals: polisacrids, glcids i protenes. Medicaments. Osmosi. Cincies de la Terra i del medi ambient Obtenci delements qumics a partir de minerals. Composici qumica de les roques i minerals. Duresa de les aiges i mtodes deliminaci. Comportament anmal de laigua. Pluja cida. Filosoa i ciutadania Coneixement sobre epistemologia (naturalesa de la cincia), aspectes tics de la cincia, histria de les cincies. Comprensi de la naturalesa de la cincia com a activitat humana. Fsica Unitats. Factors de conversi. Xifres signicatives. Gasos. Models atmics. Naturalesa de la llum. Interacci entre matria i energia. Radiaci electromagntica. Crregues elctriques i moment dipolar. Tecnologia Materials. Cristalls lquids. Producci i comercialitzaci de frmacs. Combustibles.
Llenges s de textos en diferents llenges (catal, castell, angls) per trobar informaci, per comunicar i argumentar oralment o per escrit. Lectura comprensiva de textos. Matemtiques Resoluci dequacions. Construcci de taules de dades, de grcs. Interpretaci de grcs i treball amb funcions. s de la calculadora i de fulls de clcul.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Analitzar i resoldre situacions-problema en qu intervenen fenmens qumics, utilitzant els mtodes i les tcniques propis del treball cientc. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma de grcs, diagrames, frmules qumiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes. Analitzar la descripci duna investigaci experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions. Interpretar les lleis experimentals de la qumica i la hiptesi dAvogadro mitjanant el model atomicomolecular de la matria. Utilitzar les normes bsiques de nomenclatura i formulaci per anomenar i formular les substncies inorgniques i orgniques ms comunes aplicant les regles de la IUPAC. Aplicar el concepte de quantitat de substncia per calcular magnituds molars, de concentraci de solucions, de determinaci de frmules empriques i moleculars, i calcular la quantitat de reactius o de productes en una reacci, emprant, quan calgui, el concepte de reactiu limitant. Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels gasos ideals, justicar aquest model a partir de les evidncies experimentals i valorar-ne les seves limitacions. Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats prctiques, com sn ara la preparaci duna soluci lquida duna determinada concentraci i lanlisi senzilla dun producte ds habitual mitjanant una valoraci cid-base o redox. Justicar levoluci histrica dels models en relaci amb les evidncies experimentals disponibles, valorant el seu carcter temptatiu, i relacionar les propietats fsiques de les substncies amb el tipus destructura i enlla qumic.
3. 4. 5. 6.
7. 8.
9.
10. Relacionar les propietats i lestructura dels compostos orgnics ms comuns. Identicar algunes macromolcules dinters biolgic. Conixer les propietats fsiques i qumiques dalguns compostos orgnics, aix com la seva importncia social i econmica.
11.
Interpretar a nivell atomicomolecular les reaccions cid-base, de precipitaci i redox, representar-les mitjanant diagrames i equacions qumiques, fer clculs en exemples dinters prctic. Interpretar les dades duna investigaci sobre lefecte de la concentraci i la temperatura en la velocitat duna reacci.
12. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials rellevants i en la soluci dalguns problemes mediambientals.
CONTINGUTS
SEGON CURS
La radiaci, els toms i les molcules
Descripci de la interacci de les radiacions electromagntiques amb algunes de les molcules de latmosfera. Relaci entre labsorci de radiaci IR i lefecte hivernacle i entre labsorci de radiaci UV i la concentraci de loz a lestratosfera. Caracteritzaci del model ondulatori de ltom i de la quanticaci de lenergia. Concepte dorbital. Predicci de les conguracions electrniques. Explicaci de la periodicitat dalgunes propietats dels toms (volum atmic, energia dionitzaci, electronegativitat) en funci de la seva estructura electrnica. Descripci dalguns dels mtodes actuals emprats per lanlisi de substncies: espectroscpia IR i ressonncia magntica nuclear. Fonament de lespectroscpia de masses. Relaci entre la temperatura i lenergia cintica mitjana de les molcules dun gas. Interpretaci de les velocitats de difusi dels gasos a partir de la seva massa molecular. Elaboraci del model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament ideal. Caracteritzaci del procs de liquaci dun gas.
Els canvis denergia en les reaccions qumiques

Valoraci de la importncia de laspecte energtic de les reaccions qumiques, en particular, de les reaccions de combusti de compostos orgnics. Elaboraci del concepte denergia interna duna substncia a escala microscpica. Denici dentalpia duna substncia. Determinaci experimental de la calor duna reacci i interpretaci com a variaci denergia interna o dentalpia. Relaci entre lenergia i lentalpia duna reacci. Establiment de la llei de Hess. Visualitzaci de lentalpia duna reacci mitjanant un diagrama dentalpies i clcul a partir de les entalpies de formaci dels compostos que hi intervenen. Elaboraci del concepte dentalpia denlla. Consideraci dels factors dels quals depn la fortalesa de lenlla: longitud, polaritat i carcter simple, doble o triple de lenlla. Predicci qualitativa del carcter exotrmic o endotrmic duna reacci i estimaci quantitativa de lentalpia duna reacci a partir de les entalpies denlla. Elaboraci del concepte dentalpia reticular en relaci amb el model electrosttic de slid inic. Determinaci de lentalpia reticular dun compost inic binari a partir de les entalpies de formaci, datomitzaci i dionitzaci dels seus elements.
Lequilibri de fases i lequilibri qumic

Representaci de lequilibri de fases duna substncia en un diagrama de fases: lexemple de laigua i del dixid de carboni. Interpretaci de laugment ebulloscpic i del descens crioscpic per comparaci del diagrama de fases duna dissoluci amb el del dissolvent pur.
Caracteritzaci de lequilibri qumic. Diferenciaci entre equilibris homogenis i heterogenis. Expressi de la constant Kc i Kp en equilibris qumics signicatius com la reacci de formaci de lamonac, la reacci de descomposici del carbonat de calci i una reacci destericaci. Establiment de la relaci entre Kc i Kp. Utilitzaci de la comparaci entre el quocient de reacci, Qc o Qp, i la constant dequilibri per predir el sentit duna reacci. Clcul de les concentracions en lequilibri a partir de la constant dequilibri i les concentracions inicials. Deducci dels factors que inueixen en lequilibri: concentraci, pressi i temperatura, a partir de lexpressi de la constant dequilibri duna reacci i predicci i observaci experimental del sentit del desplaament dun equilibri quan es varia algun daquests factors.
Els equilibris qumics inics

Revisi de les propietats i estructura dels cids i les bases. Modelitzaci de les reaccions cid-base segons la teoria de Brnsted-Lowry. Establiment de lequilibri inic dautoionitzaci de laigua. Comparaci de la fora relativa dcids i bases mitjanant les constants dacidesa i de basicitat. Investigaci de la variaci del pH en diluir un cid fort i un cid feble. Predicci qualitativa i clcul del pH en solucions dcids, bases i sals. Valoraci de la importncia del pH del sl en agricultura. Observaci dels canvis de color de diferents indicadors cid-base i interpretaci terica. Interpretaci de la corba de valoraci dun cid i duna base forta i obtenci mitjanant un equip de captaci de dades o dun programari de simulaci. Diferenciaci entre punt nal i punt dequivalncia duna valoraci. Observaci de la capacitat reguladora del pH de certes solucions. Concepte qualitatiu de soluci reguladora del pH. Investigaci experimental de la capacitat reguladora del pH de laigua mineral carbnica. Valoraci de la importncia de la soluci reguladora CO2/HCO3-/CO32- en sistemes com la sang i els oceans. Interpretaci de lentalpia de dissoluci dun compost inic a partir de lentalpia reticular i lentalpia dhidrataci dels ions. Observaci experimental i caracteritzaci dels equilibris de solubilitat de compostos inics poc solubles. Relaci entre la solubilitat dun compost inic poc soluble i la constant del producte de solubilitat, Kps. Predicci de la formaci dun precipitat en barrejar dues solucions iniques a partir de la comparaci entre Qps i Kps. Observaci experimental i interpretaci qualitativa de la redissoluci dun precipitat mitjanant reaccions cid-base i de formaci de complexos. Valoraci de la importncia dels complexos en la indstria i en molcules dimportncia biolgica, com lhemoglobina i la clorolla. Lespontanetat i velocitat de les reaccions qumiques Caracteritzaci del concepte despontanetat duna reacci qumica. Construcci del concepte dentropia duna substncia. Establiment de la variaci dentropia de lUnivers com a criteri de lespontanetat dun procs i elaboraci del concepte dentalpia lliure duna reacci per decidir lespontanetat de reaccions qumiques que tenen lloc a pressi i temperatura constant. Relaci entre lentalpia lliure duna reacci i el mxim treball til que es pot obtenir daquesta reacci. Clcul de lentalpia lliure estndard duna reacci a partir dels valors de lentalpia i de lentropia estndards de la reacci, i a partir dentalpies lliures estndard de formaci. Relaci entre lentropia o lentalpia lliure i les reaccions metabliques en els organismes vius. Caracteritzaci qualitativa i quantitativa del concepte de velocitat de reacci. Investigaci experimental de la cintica duna reacci qumica, mitjanant un sistema de captaci de dades. Identicaci dels diferents passos elementals que constitueixen el mecanisme duna reacci. Interpretaci molecular
qualitativa de la velocitat duna reacci elemental mitjanant el model de collisions i el model de lestat de transici. Aplicaci del concepte de catlisi i de reacci en cadena per comprendre processos com els catalitzadors de triple via dels vehicles, la catlisi enzimtica i lacci dels CFC sobre la capa doz. Recerca bibliogrca dun procs on intervingui la catlisi. Les piles i celles electroltiques Caracteritzaci de la fotosntesi i del catabolisme cellular com a processos redox. Caracteritzaci de les semireaccions que tenen lloc en una pila electroqumica. Determinaci experimental de la fora electromotriu (FEM) duna pila. Predicci de lespontanetat duna reacci redox en soluci aquosa per mitj del clcul de la FEM estndard a partir dels potencials estndard delctrode. Relaci entre FEM i entalpia lliure duna reacci. Caracteritzaci de la composici de lacer i del seu procs de fabricaci. Valoraci i comprensi del procs de corrosi dels metalls. Investigaci experimental de mtodes per evitar la corrosi dels metalls. Realitzaci experimental duna electrlisi. Caracteritzaci dels processos electroqumics que tenen lloc en lelectrlisi de laigua. Descripci dalgunes aplicacions de lelectrlisi: recobriments electroltics i renaci electroltica. Descripci del procs industrial dobtenci de clor i lleixiu a partir de lelectrlisi de la salmorra. Descripci del funcionament de les piles de combustible. Valoraci de la importncia de lhidrogen com a font denergia en substituci dels combustibles fssils. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Biologia Solucions reguladores del pH. Entropia i processos bioqumics. Catlisi enzimtica. Reaccions redox i metabolisme cellular. Cincies de la Terra i del medi ambient Gasos defecte hivernacle. Formaci i desaparici de loz a lestratosfera. Cicle de CO2 a la Terra. pH i agricultura. Fertilitzants. Histria de la losoa i histria Coneixement sobre epistemologia (naturalesa de la cincia), aspectes tics de la cincia, histria de les cincies. Comprensi de la naturalesa de la cincia com a activitat humana. Fsica Unitats. Factors de conversi. Xifres signicatives. Models atmics. Naturalesa de la llum: model ondulatori i corpuscular. Interacci entre matria i energia. Radiaci electromagntica i espectres de ratlles. Dualitat ona-partcula. Crrega elctrica i moment dipolar. Llei de Coulomb. Energia potencial elctrica. Energia cintica mitjana i temperatura.
Treball i calor. Energia, entalpia, entropia i entalpia lliure. Principi de conservaci de lenergia. Segon principi de la termodinmica. Fora electromotriu duna pila. Diferncia de potencial elctric. Tecnologia Liquaci de gasos. Combustibles. Polmers. Fabricaci industrial de lamonac. Fabricaci de lhacer. Piles de combustible. Processos electroltics. Llenges s de textos en diferents llenges (catal, castell, angls, etc.) per trobar informaci, per comunicar i argumentar oralment o per escrit. Lectura comprensiva de textos. Matemtiques Resoluci dequacions. Construcci de taules de dades i de grcs. Determinaci grca del pendent duna recta. Interpretaci de grcs i treball amb funcions. s de la calculadora i de fulls de clcul.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Analitzar i resoldre situacions-problema en qu intervenen fenmens qumics, utilitzant els mtodes i les tcniques propis del treball cientc. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma de grcs, diagrames, frmules qumiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes. Justicar els models qumics a partir devidncies experimentals, i aplicar-los per interpretar fenmens qumics en diferents contextos. Analitzar la descripci duna investigaci experimental i del mtode emprat, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions. Aplicar el model quntic de ltom per explicar les variacions peridiques dalgunes de les seves propietats. Predir la geometria de molcules senzilles mitjanant la teoria de repulsi de parells delectrons. Relacionar les propietats i lestructura dels polmers. Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relaci entre la temperatura i lenergia cintica mitjana de les molcules dun gas i saber realitzar prediccions a partir daquest model. Explicar el signicat de lenergia interna i lentalpia duna substncia. Determinar experimentalment i identicar la calor de reacci com la variaci denergia interna o la variaci dentalpia dun sistema reaccionant segons les condicions en qu t lloc la reacci, i aplicar la llei de Hess a la determinaci indirecta dentalpies de reacci. Valorar les implicacions que els aspectes energtics dun procs qumic tenen en la salut, leconomia i el medi ambient.
3. 4. 5.
6. 7.
8.
Relacionar qualitativament lenergia dun enlla amb parmetres com la grandria dels toms, la polaritat de lenlla i el tipus denlla (simple, doble o triple). Calcular lentalpia estndard duna reacci a partir de les entalpies de formaci i a partir de les entalpies denlla. Relacionar qualitativament el valor de lenergia reticular dun slid inic amb factors com la crrega inica i la grandria dels ions. Aplicar el concepte dequilibri qumic per predir el sentit en qu evoluciona un sistema qumic i les concentracions dequilibri. Predir el sentit en qu evoluciona quan es varien les condicions de concentraci, pressi i temperatura i conixer algunes aplicacions que t en la vida quotidiana i en els processos industrials.
9.
10. Classicar diferents espcies qumiques com a cides, bsiques o neutres aplicant la teoria de Brnsted-Lowry, calcular el valor de pH en solucions dcids forts i febles, i en solucions de bases fortes i febles, i aplicar les tcniques volumtriques per determinar la quantitat duna substncia bsica o cida en una mostra. Predir la formaci dun precipitat a partir del coneixement de la Kps. Explicar la importncia daquestes reaccions i les aplicacions prctiques. 11. Predir lespontanetat dun procs qumic a partir del clcul de la variaci total dentropia i de la variaci dentalpia lliure del sistema. Dissenyar una investigaci per determinar la inuncia de la concentraci i de la temperatura en la velocitat duna reacci i interpretar lefecte daquests factors mitjanant el model de collisions i el model de lestat de transici.
12. Conixer algunes de les aplicacions de les reaccions redox com la prevenci de la corrosi, la fabricaci de piles i lelectrlisi i realitzar clculs sobre aquests processos. Predir la FEM duna pila i lespontanetat de la reacci qumica a partir de taules de potencials delctrode estndard i relacionar la FEM amb lentalpia lliure de la reacci.
Matries de modalitat Cincies i tecnologia Tecnologia industrial

El progrs tecnolgic forma part de levoluci sociocultural humana. s, particularment, en el darrer segle que la tecnologia, entesa com el conjunt dactivitats i coneixements cientcs i tcnics que tenen com a objectiu resoldre problemes i satisfer determinades necessitats, individuals i collectives, ha anat adquirint cada cop ms rellevncia en el funcionament de la societat i en la vida de les persones. A ms a ms, la irrupci de les noves tecnologies ha Amb aquesta canviat els sistemes de producci, de distribuci i daccs a la informaci i matria lalumnat tamb ha plantejat nous reptes i problemes a les nostres societats.
adquireix una Precisament perqu vivim en una societat tecnolgica i complexa, urgeix analitzar i comprendre els mecanismes de la nostra evoluci tecnolgica i propiciar un cultura tecnolgica desenvolupament integral, compensat i sostenible de la societat i del planeta. important. Cal evolucionar cap a un mn ms just i equilibrat, amatent a les conseqncies mediambientals i socials dels nous productes, sistemes i processos. I, per fer possible tot aix, s important prestar una atenci especial a la formaci tecnolgica dels ciutadans i ciutadanes perqu adquireixin els coneixements i habilitats necessaris en ls dels diferents materials, objectes, productes i processos tecnolgics. Aix, podran augmentar el coneixement i la capacitat dactuar positivament sobre lentorn i el medi ambient, podran resoldre els problemes que hi tenen relaci, podran millorar la qualitat de vida i podran comunicar-se ecament en lactual societat del coneixement i de la informaci.
La matria de tecnologia industrial I i II, emmarcada dins les matries de modalitat del batxillerat, t com a nalitat fomentar aprenentatges i desenvolupar capacitats que permetin la comprensi tant dobjectes, processos i sistemes tcnics, com dels seus principis de funcionament, s, seguretat i manipulaci. Amb tot, el que s fonamental daquesta matria s ladquisici de cultura tecnolgica, entesa com la capacitat de comprendre i emprar diferents tecnologies i laptesa dinterrelacionar-les, fent servir els procediments que li sn propis i coneixent-ne els orgens, levoluci, les implicacions econmiques i limpacte social i mediambiental. s tamb objecte de la matria de tecnologia industrial I i II que lalumnat aprengui a utilitzar i treballar els procediments de la tecnologia, des de diferents vessants, per adquirir una visi global integrada. Daquesta manera esdev un espai de treball interdisciplinari respecte de les altres matries de lmbit cienticotcnic. Es tracta, en conclusi, duna matria de modalitat de carcter genric, sense nalitat professionalitzadora, tot i que tamb aporta una valuosa formaci professional de base. Tanmateix, lactivitat econmica requereix un enfocament integrat dels diversos factors que hi intervenen: el coneixement cienticotcnic, laplicaci tcnica, el component econmic, lelement esttic, la dimensi comunicativa, etc. Per consegent, la formaci tecnolgica tamb sha de caracteritzar pel seu carcter integrador de diverses disciplines, alhora que ha de possibilitar una anlisi millor de la manera com els avenos cientcs i tcnics han inut, i continuen repercutint, en les condicions de vida de les persones i com shan adaptat als costums i les creences de la societat.
Matries de modalitat. Cincies i tecnologia. Tecnologia industrial 291
Aquest enfocament integrador i signicatiu del coneixement i de laprenentatge s semblant al plantejat en les matries de tecnologies, tecnologia i informtica de leducaci secundria obligatria. Si b la formulaci de bona part dels continguts de tecnologia industrial I i II parteix del currculum daquestes matries de letapa anterior i hi estableix lligams, en el batxillerat aquests continguts samplien, es tracten amb ms rigor i profunditat i es dna una visi ms acurada dels procediments i les tcniques industrials per a lobtenci de productes i bns de consum.

Les competncies especques de la matria de tecnologia industrial I i II estan estretament vinculades a les competncies generals del batxillerat i contribueixen ecament al seu desenvolupament. Com a competncies especques ms signicatives podem establir les segents: competncia tecnolgica, competncia en experimentaci i competncia en modelitzaci i simulaci. La competncia tecnolgica implica tenir una slida cultura tecnolgica de base, adquirir coneixements sobre objectes, eines, instruments, processos, sistemes i entorns tecnolgics, i assolir, essencialment, les capacitats segents: abordar i resoldre problemes tecnolgics senzills caracterstics amb creativitat i autonomia, analitzar objectes i sistemes tcnics des de diferents punts de vista per conixer els elements que els formen i la funci que desenvolupen dins el conjunt, utilitzar amb precisi terminologia, simbologia, mtodes de representaci grca i instruments de processos i sistemes tcnics, analitzar i valorar crticament limpacte social, tic, hum, econmic i mediambiental del desenvolupament tecnolgic i, nalment, actuar amb autonomia, conana i seguretat en la inspecci i la intervenci en mquines, sistemes i processos tecnolgics. A ms, en un entorn cada cop ms tecnolgic, aquesta competncia tamb implica interaccionar directament i fora amb les TIC: dominar-ne els conceptes necessaris per emprar-les ecament, usar-les en la resoluci de problemes i en la realitzaci dactivitats tecnolgiques, i fer servir lordinador i altres tipus daparells computadors per recollir dades, mesurar magnituds, simular circuits i realitzar el control i lautomatitzaci de processos i sistemes tcnics. La competncia en experimentaci est vinculada a competncies de carcter instrumental, sistmic i metodolgic i implica adquirir capacitats per projectar, planicar i construir objectes, circuits, installacions i sistemes tcnics, aplicant les tcniques especques que li sn prpies i manipulant amb destresa els materials, les eines i les mquines necessaris. Tamb suposa desenvolupar habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament. Assolir la competncia en modelitzaci i simulaci implica adquirir coneixements sobre simulacions didctiques per mitj Es desenvolupen de programes informtics, els quals permeten qu lalumnat competncies tecnolgiques, descobreixi les lleis que regeixen processos tecnolgics i que recre el funcionament duna mquina, un circuit o un sistedexperimentaci, ma; alhora, aquests programes representen una bona eina modelitzaci i simulaci. per potenciar el desenvolupament de les habilitats cognitives i facilitar la presa de decisions. Aquesta competncia tamb suposa adquirir capacitats per resoldre problemes tecnolgics que plantegin un model real, representar un model simulat amb un diagrama, identicar situacions que es puguin estudiar amb un model informtic i relacionar les simulacions amb situacions reals.

La matria de tecnologia industrial I i II collabora en el desenvolupament de les competncies generals del batxillerat. Contribueix a lassoliment de la competncia comunicativa a travs de ladquisici i ls contextualitzat del vocabulari tecnolgic especc, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anlisi, selecci, sntesi i comunicaci La competncia en de la informaci. I aix suposa interaccionar oralment, per escrit amb recerca sassoleix textos de diferents tipologies i tamb amb ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir tamb les TIC. Aix mateix, la lectura, la interpretaci amb la realitzaci de de textos daltri i la redacci del propis informes i documents tcnics projectes tecnolgics. contribueix a lassoliment daquesta competncia. La contribuci a la competncia en recerca sassoleix per mitj del disseny i la realitzaci de projectes tecnolgics, amb autonomia i creativitat, i utilitzant metodologies i tcniques adequades. Comporta realitzar un conjunt dactivitats estructurades i orientades a la investigaci per donar soluci a un determinat problema tecnolgic. A ladquisici de la competncia en la gesti i el tractament de la informaci shi contribueix per mitj del desenvolupament dactivitats tecnolgiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informaci, procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement til. Contribuir, des daquesta matria, a la competncia digital implica adquirir capacitaci tecnolgica, s a dir, conixer qu s i com funciona la tecnologia i utilitzar adequadament el maquinari, el programari i les xarxes de comunicaci per aconseguir objectius especcs. La competncia personal i interpersonal inclou desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal, tamb en lmbit tecnolgic, abordar problemes tecnolgics de manera reexiva i plantejar alternatives i solucions que siguin socialment i ticament justes i equitatives. Finalment, a la competncia en coneixement i interacci amb el mn shi contribueix amb ladquisici de coneixements sobre objectes, processos, sistemes i entorns tecnolgics, aix com desenvolupant destreses tcniques i habilitats per manipular aparells i mquines amb precisi i seguretat.

La matria simparteix en dos nivells, tecnologia industrial I i tecnologia industrial II, i cada nivell sestructura en diversos apartats de continguts, amb entitat prpia i relacionats entre si. Lorganitzaci dels continguts pretn ajudar a assolir els objectius i les competncies daquesta etapa. A tecnologia industrial I, lapartat el procs tecnolgic i la producci industrial aborda de manera genrica continguts especcs propis vinculats al fet tecnolgic i formula una reexi sobre la naturalesa de la tecnologia, sobre els seus procediments i sobre les relacions entre cincia, tecnologia i societat. Tamb tracta de manera general els condicionants que faciliten el disseny, la innovaci i la millora de productes amb criteris de qualitat, de seguretat, econmics i comercials. Lapartat materials sorganitza en dos nivells. En el primer sestableixen les propietats ms importants dels materials, lobtenci, la conformaci, les aplicacions i la problemtica ambiental de la producci, ls i el rebuig. En el segon nivell, es desenvolupen continguts relatius a les propietats derivades de lestructura interna dels materials, que es determinen mitjanant la realitzaci dassaigs tcnics especcs, i als procediments de reciclatge i normes ds i seguretat en la manipulaci.
En lapartat de recursos energtics es desenvolupen coneixements per a lobtenci, la generaci i el transport de les principals fonts denergia i els procediments de muntatge i experimentaci dinstallacions. Es posa un mfasi especial en el consum responsable denergia i en les mesures destalvi i ecincia energtiques. Lapartat de mquines i sistemes se centra principalment a descriure les caracterstiques de les mquines i sistemes, els elements constitutius, les unions i els mecanismes. Tamb desenvolupa continguts i procediments de pneumtica i circuits elctrics. A tecnologia industrial II, es tracta especcament del funcionament i les aplicacions de les mquines trmiques i de les elctriques. Finalment, en lapartat de processos de fabricaci es descriuen els processos i les tcniques de fabricaci, es mostren les mquines i les eines adients per a cada procs i sespeciquen els procediments emprats. Sincideix, tamb, en limpacte mediambiental daquests procediments i en el tractament dels residus industrials. A tecnologia industrial II, la importncia dels continguts i dels procediments establerts en els apartats oleohidrulica i electropneumtica, sistemes automtics i control i programaci de sistemes automtics radica en la capacitat de funcionar com a elements integradors de la resta de continguts vistos al llarg del batxillerat, utilitzant eines informtiques i incorporant les noves tecnologies.

La matria de tecnologia industrial esdev un espai dintegraci i de treball interdisciplinari respecte de les altres matries de la modalitat de cincies i tecnologia, amb connexions molt estretes especialment amb les matries delectrotcnia, dibuix tcnic i fsica. Tamb s rellevant la connexi amb la matria de matemtiques, ats que les eines matemtiques sn presents en aquesta matria i resulten imprescindibles en la resoluci de problemes prctics.

Des de la matria de tecnologia industrial sha de vetllar perqu lalumnat adquireixi un nivell ms elevat dhabilitats i competncies en TIC, creativitat i innovaci, operacions i conceptes tecnolgics, anlisi i resoluci de problemes, experimentaci i simulaci, muntatge de circuits i installacions, recerca i tractament de la informaci, pensament crtic, Les activitats presa de decisions i aprenentatge i capacitat de treballar en una societat es relacionen amb digital.
la realitat ms propera i lentorn tecnolgic habitual.
Els aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals del currculum cal treballar-los de manera integrada i les activitats daprenentatge tamb haurien de ser formulat en aquesta mateixa lnia. A ms, les metodologies i estratgies emprades han de ser diverses i han de tenir en compte les necessitats educatives de lalumnat perqu laprenentatge sigui signicatiu. s important que lalumnat relacioni i contextualitzi les activitats educatives amb la realitat ms propera i lentorn tecnolgic ms habitual. El fet de desenvolupar, sempre que sigui viable, continguts procedimentals que incloguin la utilitzaci de les eines i aplicacions informtiques i la realitzaci de projectes tecnolgics pot resultar molt vlid per a laprenentatge de la matria. Tamb ser molt til fomentar lanlisi, lexperimentaci, la investigaci,
la prctica, la simulaci, el muntatge, la construcci i la manipulaci dobjectes, circuits, mquines i sistemes tecnolgics, aix com la visita dinstallacions industrials. El fet demprar el mtode de projectes per desenvolupar alguns continguts de la matria pot esdevenir molt eca. En resum, els continguts de la matria han de generar i propiciar situacions daprenentatge adequades per al desenvolupament de les competncies que shan denit i el professorat ha de diagnosticar i avaluar el procs daprenentatge de lalumnat per anar adaptant-lo ns a aconseguir els nivells de competncies pretesos.
OBJECTIUS
La matria de tecnologia industrial I i II del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Concebre la tecnologia com una interrelaci de diferents mbits de coneixements (tcnic, cientc, histric, econmic i social) que tenen com a nalitat satisfer determinades necessitats de les persones i contribuir al desenvolupament de la societat. Adquirir els coneixements necessaris i emprar-los, conjuntament amb els assolits en altres matries, per a la comprensi i lanlisi de mquines i sistemes tcnics. Explicar com sorganitzen, es desenvolupen i es comporten alguns processos tecnolgics concrets, aix com identicar i descriure les tcniques i els factors econmics i socials que concorren en cada cas. Valorar la importncia de la investigaci en la creaci i el desenvolupament de nous productes i sistemes. Utilitzar, de manera apropiada, la terminologia, la simbologia, les formes dexpressi, els instruments i els mtodes dels processos tecnolgics elementals, dacord amb les normes especques corresponents. Descriure les propietats dels materials ds industrial i les seves aplicacions. Reconixer el paper de lenergia en els processos tecnolgics, les seves transformacions i aplicacions, i adoptar actituds destalvi i de valoraci de lecincia energtica. Analitzar de manera sistemtica aparells i productes de lactivitat tecnolgica per descriuren i explicar-ne el funcionament i laplicaci, aix com per avaluar-ne la qualitat. Projectar, muntar, simular i experimentar circuits o sistemes elementals, tot cercant, seleccionant i interpretant la informaci tcnica adient i utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Manipular amb destresa i precisi instruments, eines i materials, aplicant les normes ds i seguretat adients. Valorar crticament les repercussions (socials, econmiques, ambientals entre altres) de lactivitat tecnolgica en la vida de les persones, tant individualment com collectiva.
2. 3.
4.
5. 6. 7. 8.
9.
10. Actuar amb autonomia, conana i seguretat a lhora dinspeccionar i manipular mquines, sistemes i processos tcnics.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
El procs tecnolgic i la producci industrial
Anlisi de levoluci tecnolgica. Relaci entre cincia, tecnologia i societat. Denici del procs tecnolgic i descripci de lorganitzaci industrial. Disseny, innovaci i millora de productes. Valoraci crtica del paper de les noves tecnologies. Planicaci, desenvolupament, gesti i comercialitzaci de la producci. Les lleis del mercat i la globalitzaci. Apreciaci del control de qualitat. Justicaci de la normalitzaci. Valoraci i s de les normes de seguretat i higiene en el treball.
Materials
Classicaci dels materials industrials, anlisi de lestructura interna i enumeraci de les propietats. Explicaci de levoluci histrica. Descripci de lobtenci i la transformaci de materials. Identicaci daliatges i de nous materials. Aplicacions caracterstiques dels materials industrials. Selecci de les tcniques i tractaments de modicaci i millora de les propietats dels materials. Valoraci de limpacte ambiental produt per lobtenci, la transformaci i les deixalles de materials.
Sistemes energtics
Identicaci de les fonts denergia i recursos energtics. Comparaci entre energies renovables i no renovables. Caracteritzaci de lobtenci, la generaci i la transformaci de les principals fonts denergia. Enumeraci de les centrals productores denergia. Apreciaci de limpacte mediambiental. Descripci del transport denergia i de les xarxes de distribuci. Muntatge i experimentaci dinstallacions de transformaci denergia. Valoraci crtica del consum denergia. Descripci de les tcniques i mesures destalvi i decincia energtica.
Mquines i sistemes
Caracteritzaci de les mquines. Distinci de les mquines simples. Identicaci dels elements constitutius, dels sistemes mecnics i dels suports i unions. Enumeraci dels mecanismes de transmissi i transformaci de moviments. Muntatge i experimentaci de mecanismes caracterstics. Descripci dels conceptes fonamentals de la pneumtica. Identicaci dels elements bsics duna installaci pneumtica. Anlisi de circuits pneumtics caracterstics i enumeraci daplicacions. Identicaci dels elements dun circuit elctric i anlisi de circuits caracterstics. Representaci esquematitzada de circuits utilitzant la simbologia adequada. Interpretaci de plnols i esquemes.
Muntatge i experimentaci de circuits elctrics i pneumtics bsics. Simulaci de circuits.
Processos de fabricaci
Classicaci i descripci dels processos i de les tcniques de fabricaci. Reconeixement de les mquines i de les eines apropiades per a cada procediment. Indicaci del criteris ds i manteniment deines i normes de seguretat. Contrastaci de les noves tecnologies aplicades als processos de fabricaci. Valoraci de limpacte ambiental dels procediments de fabricaci. Determinaci dels tractaments dels residus industrials. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Electrotcnia Elements i circuits elctrics. Representaci esquematitzada de circuits. Muntatge i experimentaci de circuits elctrics. Dibuix tcnic Representaci grca. Fsica Energia elctrica i elements i circuit elctrics. Qumica Propietats dels metalls i altres materials dinters industrial. Cincies de la terra i el medi ambient Problemes i avaluaci de limpacte ambiental.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. Avaluar crticament les repercussions socials, econmiques i mediambientals de lactivitat industrial i dels avenos tecnolgics, i suggerir possibles alternatives de millora. Aportar idees i opinions prpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjanant processos tecnolgics, valorant crticament i acceptant, si escau, idees alienes fonamentades. Descriure els materials ms habituals en la producci industrial, identicar-ne les propietats i les aplicacions ms caracterstiques, i analitzar-ne ladequaci a una nalitat concreta. Valorar ls de nous materials com a alternativa als emprats tradicionalment. Reconixer els processos dobtenci de lenergia i la seva aplicaci en els processos tecnolgics, aix com valorar la necessitat daplicar mesures decincia energtica i adoptar actituds de consum responsable. Calcular, a partir dinformaci adequada, el cost energtic del funcionament ordinari dun local o dun habitatge i suggerir possibles alternatives destalvi. Identicar els elements funcionals, les estructures, els mecanismes i els circuits que componen una mquina o sistema ds com.
4.
5. 6.
7. 8. 9.
Descriure el procs de fabricaci dun producte i valorar-ne les raons econmiques i les repercussions ambientals de la producci, ls i el rebuig. Utilitzar un vocabulari tcnic apropiat per descriure elements, processos i sistemes tecnolgics. Utilitzar adequadament la representaci grca per descriure objectes, processos i sistemes, aplicant correctament la normalitzaci i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions informtiques.
10. Muntar, experimentar i simular circuits elctrics, pneumtics i de transformaci denergia bsics a partir desquemes, amb autonomia i seguretat.
CONTINGUTS
SEGON CURS
Materials
Denici doxidaci i de corrosi. Reconeixement dels tractaments supercials dels materials. Descripci dels procediments dassaig de materials. Metrotcnia. Descripci dels procediments de reciclatge de materials. Selecci de les normes de ds i seguretat en la manipulaci. Identicaci de les formes comercials dels materials.
Mquines trmiques i elctriques

Descripci dels principis de mquines. Denici denergia til, potncia duna mquina, parell motor a leix, prdues i rendiment. Caracteritzaci de mquines trmiques. Classicaci, descripci i enumeraci daplicacions. Caracteritzaci de mquines elctriques. Classicaci, descripci i anlisi de circuits daplicaci. Reconeixement dels sistemes de calefacci i de refrigeraci. Descripci de la bomba de calor.
Oleohidrulica i electropneumtica
Caracteritzaci de loleohidrulica. Enumeraci dels principis bsics. Descripci de les tcniques de producci, condicionament i distribuci de uids. Identicaci dels elements daccionament, regulaci i control. Anlisi de circuits oleohidrulics bsics. Enumeraci daplicacions. Simulaci de circuits. Anlisi de circuits electropneumtics caracterstics. Aplicacions. Muntatge, simulaci i experimentaci de circuits electropneumtics bsics.
Sistemes automtics
Caracteritzaci de la tecnologia de control. Explicaci de lestructura dun sistema automtic. Classicaci: sistemes de lla obert i de lla tancat. Identicaci dels elements que componen un sistema de control: transductors, captadors, actuadors, controladors, generadors de consigna, comparadors i altres elements auxiliars.
Anlisi de circuits caracterstics de control. Experimentaci en simuladors.
Control i programaci de sistemes automtics

Caracteritzaci de sistemes digitals. Enumeraci dels principis dlgebra de Boole. Descripci de circuits lgics combinacionals. Identicaci de portes i funcions lgiques. Demostraci de procediments de simplicaci de circuits lgics. Representaci grca, muntatge i experimentaci de circuits combinacionals. Caracteritzaci de circuits lgics seqencials. Descripci dels aspectes fonamentals del control programat. Reconeixement dautmats programables. Anlisi daplicacions. Caracteritzaci de circuits de control programat. Diferenciaci entre programaci rgida i exible. Muntatge i experimentaci de circuits de control programat. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Electrotcnia Mquines elctriques i circuits daplicaci. Sistemes electrnics digitals. lgebra de Boole. Circuits combinacionals i seqencials. Dibuix tcnic Representaci grca. Fsica Electromagnetisme i motors elctrics. Qumica Propietats dels metalls i altres materials dinters industrial. La corrosi de metalls i la seva prevenci. Cincies de la Terra i el medi ambient Reciclatge de materials.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. Descriure els principals tractaments supercials dels materials industrials ds com i els procediments dassaig i mesura, aix com les normes ds i seguretat per manipular-los. Seleccionar materials per a una aplicaci prctica determinada, considerant-ne les propietats i les caracterstiques tcniques. Identicar les parts de motors trmics i elctrics i descriuren el principi de funcionament i les aplicacions. Determinar els parmetres nominals duna mquina o installaci a partir de les seves caracterstiques de funcionament i s. Descriure circuits oleohidrulics i electropneumtics bsics i identicar els elements que els componen.
6. 7. 8. 9.
Muntar, experimentar i simular circuits electropneumtics a partir desquemes daplicacions caracterstiques bsiques, amb autonomia i seguretat. Analitzar la composici duna mquina o sistema automtic ds com i identicar-ne els elements de comandament, control i potncia. Explicar la funci que correspon a cadascun. Experimentar el funcionament de circuits caracterstics de control per mitj de programes de simulaci o simuladors. Aplicar els recursos grcs i tcnics apropiats a la descripci de la composici i funcionament duna mquina, circuit o sistema tecnolgic concret. Calcular les magnituds bsiques i expressar-les de manera adequada.
10. Muntar, comprovar i programar circuits digitals lgics i de control de sistemes automtics senzills, amb autonomia i seguretat.
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Economia 300
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Economia

Leconomia s una matria dintroducci relativament recent en el sistema educatiu no universitari i no t presncia independent en lensenyament obligatori. Aquesta realitat podria fer pensar que lalumnat no t coneixements previs sobre la matria. Ara b, lalumnat viu immers en un sistema econmic i des dels primers anys de vida ja actua, pren decisions ms o menys independents com a persona consumidora o estalviadora i en un futur com a persona treballadora i electora. A ms, les informacions econmiques sn presents diriament en tots els mitjans de comunicaci. Tamb cal dir que al llarg de lensenyament secundari obligatori, especialment dins les cincies socials, geograa i histria i des de leducaci per a la ciutadania lalumnat sha acostat al coneixement del funcionament i de lestructura econmica del pas. Aix, doncs, tant per la presncia Sadquireix una de leconomia en la vida quotidiana com pel bagatge daprenentatges cultura econmica previs lalumnat del batxillerat disposa de certs conceptes previs i idees formulades sobre el funcionament del sistema. bsica per comprendre La nalitat de la matria no s altra que sistematitzar i revisar aquests el mn actual. conceptes previs, que sovint manquen de rigor, i ampliar-ne la comprensi per tal de tenir una visi general del funcionament del sistema, s a dir, una cultura econmica bsica. Perqu sassoleixi aquesta competncia cultural, cal dotar els continguts dun cert aparell formal que, encara que senzill, li permeti introduir-se en els models ms utilitzats per a lanlisi econmica. En acabar el curs, lalumnat de batxillerat hauria de poder donar respostes coherents als principals temes de debat econmic i fer-ho aportant una reexi crtica sobre les causes dels problemes, coneixent alhora algunes de les possibles solucions proposades per les escoles de pensament econmic. Lalumnat que cursa economia, a ms dadquirir conscincia del rol que t en el sistema econmic, de com les seves decisions de consum, afecten i sinterrelacionen amb daltres, ha de tenir sensibilitat i curiositat per al coneixement daltres situacions econmiques. Caldr, en aquest punt, fer visible la perspectiva de gnere que sovint queda ocultada i impedeix la consideraci de problemtiques que afecten les dones i les possibles actuacions i mesures correctores.

Les competncies especques de leconomia sn essencialment dues: la competncia en cultura econmica i dialctica i la competncia en raonament econmic i modelitzaci. La competncia en cultura econmica i dialctica implica lassoliment dun grau dautonomia sucient que permeti a lalumnat, a partir de la comprensi dels conceptes econmics bsics, interpretar algunes xifres, com sn ara el nivell datur, dinaci o el tipus dinters, que caracteritzen leconomia del pas i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la vida. Aquesta competncia tamb suposa assolir la capacitat sucient per poder interpretar informacions i opinar amb un cert coneixement i de manera argumentada sobre qestions de lactualitat econmica. La cultura econmica implica reconixer
el seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora i tamb com a ciutad o ciutadana responsable en una societat democrtica. Daqu es deriva, per tant, la capacitat per fer-se una opini prpia, crtica i raonada, sobre els diferents problemes econmics i les seves diverses solucions i adquirir una responsabilitat en les seves actuacions i un major inters per ampliar els seus coneixements sobre la situaci econmica en concret i social en general. La competncia en raonament econmic i modelitzaci suposa observar les dades reals i plantejar interrelacions entre elles. En una situaci que impliqui una decisi, lalumnat ha de ser capa destablir diferents alternatives, valorant les relacions costos/benecis i avantatges/inconvenients. Tamb implica adquirir la capacitat matemtica daplicar certs models a casos concrets, valorant que els models ajuden a lanlisi de la realitat per comporten una certa simplicaci.

La matria deconomia ajuda a lassoliment de la competncia comunicativa, ja que contribueix a lenriquiment del discurs escrit i oral de lalumnat per mitj de ls del vocabulari econmic, aix com a la introducci de valors numrics i de raonaments a partir de models i a la participaci en debats. Lenfocament de la matria deconomia contribueix tamb a ladquisici de la competncia en recerca, ja que en la majoria dels temes es treballa amb dades i problemes reals i dactualitat. La recerca de dades i la seva anlisi suposaran, de fet, el mtode principal dacostament al coneixement del problema, la qual cosa tamb t relaci amb la competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital. Lexcs dinformaci, duna banda, i la facilitat del seu accs, sn les dues conseqncies de laparici i extensi de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. Lalumnat que cursa economia ja coneix les tcniques daccs a la recerca dinformaci. La feina del professorat se centrar ara a exigir el rigor en la informaci seleccioPretn dotar nada, el seu contrast, i la vericaci amb fonts ocials. Pel que fa als lalumnat duna actitud mitjans, cal que lalumnat pugui adquirir seguretat en el tractament de dades amb un full de clcul i amb la seva presentaci.
crtica davant els problemes econmics i proposar-hi solucions.
Leconomia tamb ajuda a ladquisici de la competncia personal i interpersonal pel que respecta a la defensa argumentada de la prpia opini, respectant les opinions dels altres en els debats i activitats en grup. Igualment, els continguts collaboren a que lalumnat prengui conscincia del rol que t com a ciutadans i ciutadanes en leconomia, adquirint autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i conscincia de les conseqncies dels seus actes. Finalment, com tota cincia social, leconomia contribueix a la competncia en el coneixement i interacci amb el mn. El major coneixement del funcionament del sistema econmic que lalumnat adquirir durant el curs li permetr prendre una actitud crtica davant els problemes econmics i proposar-hi diferents solucions, aix com adquirir una progressiva conscincia de les interdependncies i poder integrar aquests coneixements amb els daltres matries del camp social.

Els blocs de continguts sordenen en tres grans apartats: un primer, que agrupa els tres primers blocs des duna perspectiva ms microeconmica; el segon, que agrupa els tres blocs segents amb un enfocament ms macro i, nalment, el tercer, que ofereix tant la visi internacional com la dels principals problemes econmics actuals.
El primer apartat, que inclou els tres primers blocs, deneix i situa el sistema econmic de mercat, i acosta al coneixement del comportament dels agents econmics, sobretot empreses i consumidors i, per tant, del funcionament dels mercats de bns i serveis. La comprensi del funcionament del mecanisme del mercat a travs de la representaci grca de les funcions doferta i demanda ser la part que requereixi ms atenci i, per tant, ms temps de dedicaci en laprenentatge. El segon apartat introdueix lalumnat al coneixement del funcionament de leconomia nacional. Desprs de reconixer els indicadors econmics, se centra en les funcions del sector pblic en leconomia, i en les del sistema nancer. En aquest apartat el procediment clau ser lanlisi de dades, des del procs de recerca i selecci de la informaci adequada ns a la preparaci de linforme i la seva presentaci amb els mitjans ms adients. La preparaci i participaci en debats tamb pot treballar-se especialment quan es tracti danalitzar fets dactualitat referents a mesures preses per lAdministraci o per lautoritat monetria. En el darrer apartat, format pels dos darrers blocs, es tracta de donar una visi de leconomia ms enll de les fronteres duna rea econmica i amb una visi ms a llarg termini. Per tant, sestudiaran els canvis, els cicles i el creixement i tamb les relacions econmiques internacionals. Els alumnes hauran dutilitzar tots els procediments treballats en els apartats anteriors. Fra bo introduir activitats integradores de continguts treballats en els apartats anteriors, com ara lestudi profund i amb dades reals dun producte bsic o b la comparaci de la situaci econmica dun pas en diverses etapes del cicle, o les relacions de dues economies entre si.

La matria deconomia t relaci amb les matemtiques aplicades a les cincies socials, ja que requereix el coneixement de lestadstica descriptiva i la interpretaci del clcul dels parmetres ms signicatius, aix com de les diferents formes de representaci grca com a eines fonamentals per assegurar lanlisi de dades. Tamb comporta la comprensi de la idea de funci i de la seva representaci (especialment pel que fa a les corbes de demanda i Leconomia t relacions doferta) i del sistema dequacions relacionat amb el preu i la quantitat amb les matemtiques dequilibri del mercat. Leconomia t connexi amb els continguts referits a lestructura econmica catalana i espanyola dins els sistemes econmics europeu disciplines socials. i mundial, que es treballen a la histria, la histria del mn contemporani i la geograa. Lanlisi de la poblaci i de les diferents activitats econmiques, de les institucions internacionals i dels conceptes de sostenibilitat i globalitzaci forma part dun saber necessari per a lalumnat que sinicia en leconomia. Finalment, leconomia t relacions evidents amb leconomia de lempresa, amb la qual comparteix continguts referits al paper de lempresa com a generador de rendes i com a agent econmic, aix com la determinaci dels costos i del beneci. En parlar del sistema nancer, leconomia se centra ms a explicar el funcionament del sistema, per tamb dalguns productes nancers, que poden ser treballats en la matria deconomia de lempresa com a fonts de nanament.
i amb diferents

s important destacar que lordre dels continguts no pressuposa una seqncia densenyament i aprenentatge. Tampoc cal seguir lordre dels continguts que suniquen sota un mateix ttol. Per exemple, es
pot treballar la idea de sector pblic i el seu paper en aquells moments del curs en qu es debaten els pressupostos. De la mateixa manera, lactualitat pot actuar com a l conductor en altres casos i tamb cal tenir en compte les motivacions de lalumnat sobre determinades temtiques. Leconomia es pot aprendre i treballar a travs dactivitats fora diverses. El treball de clcul matemtic, el tractament de la informaci, la representaci grca i anlisi de les dades, ls de les TIC, aix com largumentaci i la preparaci i participaci en debats sn activitats que poden estar presents per treballar gaireb tots els continguts. Per la seva Es parteix de relaci amb lactualitat, leconomia facilita tamb el treball amb informaci situacions reals per procedent dels mitjans de comunicaci.
copsar la complexitat de leconomia actual.
La complexitat de la realitat econmica, aix com les diferents perspectives sobre els problemes econmics, fa oportuna i desitjable la realitzaci de simulacions a laula com a propostes que, malgrat que simpliquen la realitat, ajuden a comprendre-la millor. Tamb poden plantejar-se jocs de rol, on els estudiants poden situarse davant dun problema determinat amb una perspectiva i punt de vista diferent al que els s habitual. La mateixa diversitat dactivitats que sacaba de relacionar, tamb ha de ser present en les activitats davaluaci. Pel que fa a lavaluaci formativa, aquesta es va nodrint de la mateixa reexi del docent sobre la seqncia ensenyament i aprenentatge. Aix anir modulant el nivell i la durada dedicada als diferents continguts i tamb revisar i ajustar el nivell de les activitats. Pel que fa a lavaluaci sumativa, es proposa una avaluaci contnua, en tant que els continguts no es poden donar per assolits a partir duna sola activitat davaluaci, sin que la complexitat dalguns conceptes demana un assoliment progressiu i continuat. Per assolir aquest coneixement ms profund, s important habituar lalumnat a la reexi i la comprensi dels conceptes, evitant la memoritzaci rpida. s necessari, doncs, que les qestions i activitats que es plantegin suposin la interrelaci de conceptes, laplicaci a situacions reals, la interpretaci de dades extretes de lactualitat, etc. El comentari guiat a partir de notcies dactualitat o de taules de dades s un bon recurs per fer proves escrites variades i que impliquin diversitat de procediments. Cal valorar tamb el nivell de coneixement previ de lalumnat i ajustar els objectius dacord amb el seu bagatge de coneixements.
OBJECTIUS
La matria deconomia del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Prendre conscincia de la interdependncia dels factors econmics, tant pel que fa als efectes que el canvi en una variable pot suposar sobre les altres, com per les conseqncies que les decisions i actuacions duns agents econmics poden tenir sobre els altres. Reexionar sobre les conseqncies del propi comportament com a agent econmic. Reconixer lexistncia de diferents sistemes econmics i formes de respondre als problemes econmics. Explicar les principals caracterstiques que diferencien el sistema deconomia de mercat respecte daltres. Prendre conscincia de les relacions entre el sistema econmic i els fenmens socials. Valorar positivament ls de models per a lanlisi de la realitat econmica, sent conscient tant de la seva utilitat com de les seves limitacions. Utilitzar, en concret, el model grc del mercat de competncia perfecta per descriure el funcionament dels mercats i valorar els seus avantatges i inconvenients.
2.
3.
4.
Analitzar i proposar mesures de poltica econmica que puguin ajudar a reconduir o resoldre determinats problemes i/o desequilibris econmics. Establir tamb les limitacions o inconvenients que pot suposar la seva implantaci, la recerca dobjectius contraposats o els interessos poltics. Interpretar taules amb indicadors econmics representats per valors reals o monetaris, absoluts o relatius, agregats o desagregats. Utilitzar tcniques de tractament de dades per tal danalitzar la informaci econmica. Caracteritzar la situaci econmica dun territori a partir del valor de les macromagnituds ms signicatives i poder-la comparar amb un altre o amb altres moments histrics, pel que fa, sobretot, a leconomia catalana, espanyola i europea. Intervenir en un debat expressant els propis arguments i utilitzant la terminologia econmica i les dades adequades al context. Acceptar punts de vista diferents com a via denriquiment personal. Analitzar i valorar crticament les repercussions del creixement econmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones. Tenir opini sobre els diferents graus de desenvolupament de les economies i les alternatives al model de creixement. Abordar de manera autnoma i raonada problemes econmics de lentorn, utilitzant els procediments dindagaci de les cincies socials i diverses fonts i mitjans dinformaci, com ara les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
5.
6.
7. 8.
9.
CONTINGUTS
El sistema econmic
Identicaci del cost doportunitat duna decisi i reconeixement de lescassetat i lelecci com a fonament de les activitats econmiques. Reconeixement de levoluci histrica dels sistemes econmics en relaci amb levoluci tcnica i lentorn social. Representaci dels uxos econmics en el sistema deconomia de mercat: el ux circular de la renda i les interrelacions entre els diferents agents.
La producci
Identicaci de les diferents activitats i dels factors de producci que intervenen en el procs de producci dun b o servei. Valoraci de les externalitats de lactivitat productiva. Anlisi de limpacte de les decisions de localitzaci de lactivitat productiva en el territori. Obtenci del cost de producci i del beneci. Interpretaci dels efectes en lestructura de costos dun canvi de dimensi: economies i/o deseconomies descala. Anlisi de casos o notcies relatives a canvis en el sistema productiu o en lorganitzaci de la producci en el context dels mercats globals.
El consum i els mercats

Identicaci dels factors que afecten les decisions de consum individual i collectives (demanda). Valoraci crtica del consumisme.
Identicaci dels factors que incideixen en loferta dun producte. Reconeixement de les diferncies entre tipus de bns i les relacions que sestableixen entre ells. Resoluci grca del model de competncia perfecta: la determinaci del preu dequilibri. Identicaci dels canvis que suposen desplaaments de les corbes i les seves conseqncies en lequilibri. Clcul i interpretaci de lelasticitat-preu. Caracteritzaci daltres formes de mercat (monopoli, oligopoli i competncia monopolista) i de les seves diferncies respecte al model. Anlisi del mercat real dun b a partir de dades i/o notcies. El cas especc del mercat de treball. Identicaci de les limitacions del mecanisme de mercat per a lassignaci de recursos, aix com de les errades i valoraci de diferents mecanismes de regulaci dels mercats.
La mesura de leconomia
Obtenci i clcul de valors absoluts, valors relatius, nombres ndexs i taxes de variaci. Diferenciaci entre valors nominals i valors reals. Reconeixement del producte interior brut com a indicador del nivell de producci duna economia. Identicaci dels seus components i clcul daltres macromagnituds. Valoraci de les limitacions o omissions del PIB com a mesura del nivell econmic i reconeixement daltres indicadors, diferents del PIB, per valorar la situaci econmica i el benestar duna societat. Reconeixement de les caracterstiques diferencials de leconomia submergida o informal i del treball domstic i de situacions de desigualtat entre els treballadors i treballadores. Anlisi de la composici i levoluci del PIB a Catalunya, Espanya i la Uni Europea. Valoraci de les diferncies en els nivells de renda en els mercats catal, espanyol, europeu i mundial amb diferents indicadors. Inters per la recerca de dades ables i hbit de contrast de fonts. Representaci de la informaci trobada utilitzant un full de clcul.
El sector pblic
Reconeixement de les funcions del sector pblic en leconomia i de la seva evoluci al llarg del temps, aix com de les opcions dintervenci que defensen les diferents escoles de pensament econmic. Caracteritzaci a partir de casos reals del pressupost duna administraci (local, autonmica, estatal, etc.) considerant lanlisi del pes dels diferents components o partides .tant dingressos com de despeses. i de la seva evoluci, aix com del nanament del dcit pblic. Reconeixement dels efectes que les mesures de poltica scal i redistributiva tenen en el nivell de producci, la renda i en la seva distribuci. Valoraci de les seves implicacions en el nivell de dcit pblic i del deute pblic i conscincia del cost doportunitat que implica la poltica econmica. Identicaci dels trets fonamentals del sistema scal espanyol en relaci amb la solidaritat interterritorial i el nanament de les autonomies. Anlisi de poltiques similars dins la Uni Europea. Participaci en debats sobre els avantatges i els inconvenients dalguna mesura de poltica econmica, mostrant arguments coherents i fonamentats i respecte per les opinions dels altres. Negociaci sobre les propostes en situacions simulades i arribada a acords satisfactoris sobre una mesura determinada.
Els bancs i el sistema nancer

Comprensi de les relacions que sestableixen entre les entitats nanceres, el banc central, aix com la resta dagents econmics a travs dels uxos destalvi i inversi. Descripci, per mitj dun exemple senzill, del procs de creaci del diner bancari. Cerca dinformaci sobre diferents productes nancers dus habitual per a estalviadors i inversos i descripci de les seves caracterstiques principals. Valoraci dels efectes de la inaci sobre la societat i anlisi de casos dhiperinaci i/o deaci. Coneixement dels instruments de poltica monetria, anlisi dalguna actuaci del Banc Central Europeu i valoraci dels efectes de la poltica monetria sobre la inaci, el creixement econmic i el benestar de les persones.
Economia internacional
Identicaci de les principals rees dintegraci econmica i reconeixement de la Uni Europea com a entitat supranacional que determina algunes poltiques econmiques. Caracteritzaci de les tendncies del comer internacional. LOrganitzaci Mundial del Comer: funcions i acords. Valoraci de limpacte del proteccionisme o de la llibertat dintercanvis en les economies dels pasos i el nivell de vida dels seus habitants. Coneixement dels trets caracterstics del comer just. Reconeixement del paper dels moviments de capitals i dels mercats nancers en leconomia global, aix com de les funcions que tenen les principals organitzacions nanceres internacionals. Coneixement dels trets diferenciadors de la banca tica. Anlisi de les principals caracterstiques de la balana de pagaments espanyola i la de la zona euro. Descripci dels efectes de la variaci dels tipus de canvi sobre el consum i la competitivitat dun territori. Anlisi de solucions a la inestabilitat dels tipus de canvi. Reconeixement dels aspectes crtics de la globalitzaci en relaci amb la sobreexplotaci de recursos naturals i les condicions de treball. Recerca, anlisi, i exposici oral sobre algun aspecte de leconomia internacional.
Problemes econmics actuals

Identicaci de les fases dun cicle econmic a travs de diferents indicadors. Clcul de la taxa dactivitat, datur i docupaci. Descripci de les tipologies, causes i solucions a la desocupaci. Els uxos migratoris i la seva relaci amb els mercats de treball. Relaci entre el nivell de preus i la situaci duna economia. Causes i efectes de la inestabilitat de preus. Identicaci dels factors de creixement econmic. Creixement i desenvolupament sostenible. Els reptes del creixement econmic: les limitacions ecolgiques, el creixement demogrc. Anlisi de les principals xifres econmiques, datur i dinaci duna economia en diferents perodes. Comparaci de nivells de benestar entre diferents economies. Identicaci dels factors de desigualtat de gnere i de les possibles mesures correctores per afavorir la igualtat doportunitats. Identicaci de les causes de la pobresa i el subdesenvolupament. Valoraci crtica de lajuda i la cooperaci internacional en relaci amb el desenvolupament de les economies locals. Inters per formar-se una opini davant les diferents alternatives als problemes econmics del mn actual. Sensibilitzaci sobre els problemes ecolgics i de desenvolupament mundials.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Cincies per al mn contemporani Els lmits del creixement econmic: el desenvolupament sostenible. Valoraci crtica del consumisme. Geograa Les activitats econmiques a Catalunya i Espanya. Valoraci del PIB i altres indicadors de la situaci econmica i nivell de benestar duna societat. Obtenci i clcul de valors (absoluts i relatius), nombres, ndexs i taxes. Economia de lempresa Lempresa com a organitzaci i unitat econmica. Cost de producci i beneci en lempresa. Gesti nancera de lempresa. Decisions de localitzaci i dimensi de les diferents activitats de lempresa. Procs dinternacionalitzaci de les empreses i creaci de mercats globals. Matemtiques aplicades a les cincies socials Les progressions: un model per a lestudi de linters simple i compost. El full de clcul: una eina per resoldre problemes de matemtica nancera. Representaci grca de funcions, per mitj de ls de programes informtics. Anlisi de funcions per extrapolar models de fenmens socials i econmics. Estadstica descriptiva: gesti, tractament i interpretaci crtica de dades, grcs i parmetres. Les diferents fases i tasques dun treball estadstic. Distribucions bidimensionals. Interpretaci de fenmens socials i econmics en qu intervenen dues variables. Resoluci de sistemes dequacions. Interpretaci de sistemes de dues equacions lineals. Aplicaci de lestudi local i global duna funci a situacions prpies de les cincies socials i econmiques. Histria. Histria del mn contemporani. Histria de la losoa Revoluci industrial, corrents de pensament i societat. LEuropa dentreguerres: el crac de 1929. Evoluci poltica, econmica i social dels blocs comunista i capitalista. Colonialisme i descolonitzaci. Catalunya i Espanya durant el franquisme i la transici democrtica. La Uni Europea i altres organitzacions supranacionals. Globalitzaci, estat del benestar i desigualtats
CRITERIS DAVALUACI
1. Caracteritzar les funcions dels diferents agents en el sistema econmic de mercat, mostrant les seves interrelacions. Reconixer les caracterstiques dels principals sistemes econmics i situar-los en el temps. Identicar les caracterstiques principals de lestructura productiva i del mercat de treball catal, espanyol i europeu. Valorar els efectes de lactivitat productiva sobre lentorn social i sobre el medi ambient, aix com de la seva deslocalitzaci.
2.
3.
Utilitzar lanlisi grca en lestudi del comportament del mercat, tenint en compte els factors que afecten loferta i la demanda. Interpretar el signicat de lelasticitat-preu de la demanda. Analitzar el funcionament dun mercat i observar les seves diferncies amb els models. Identicar mesures de regulaci dels mercats i anlisi de fallades del mercat en lassignaci de recursos. Denir les principals macromagnituds, la seva composici i les seves interrelacions. Descriure les seves virtuts i les seves limitacions com a diagnosi de la situaci duna economia i de la seva poblaci. Obtenir informaci able en fonts telemtiques, o mitjans escrits i elaborar una petita recerca de la situaci econmica catalana i/o espanyola a partir del principals indicadors. Identicar i classicar les principals partides dun pressupost pblic i determinar els efectes que suposa la intervenci del sector pblic sobre leconomia, el nivell de vida de les persones i el medi ambient. Analitzar el cost doportunitat que implica una decisi poltica concreta. Descriure les funcions del sistema nancer i les del banc central, aix com els productes nancers ms habituals per a lestalvi i per a la inversi. Interpretar els efectes duna mesura presa per lautoritat monetria sobre el mercat de diner, el nivell de preus i el sistema econmic. Reconixer les principals partides duna balana de pagaments i relacionar aquests moviments amb les variacions en el tipus de canvi. Descriure els trets ms caracterstics de la balana de pagaments espanyola i europea amb la resta del mn. Argumentar sobre els avantatges i/o els inconvenients de la llibertat en el comer internacional. Reconixer els diferents rols que assumeix un individu en el sistema econmic i de la interdependncia de les seves actuacions amb la resta del mn i amb el medi. Valorar les desigualtats en laccs als recursos i de la distribuci de la riquesa en el mn.
4. 5. 6.
7.
8.
9.
10. Identicar, a partir de lanlisi de les sries temporals de diferents economies, la inestabilitat de les situacions econmiques, descriuren les caracterstiques i proposar alguna mesura correctora dels desequilibris. 11. Analitzar, de manera individual o en equip, casos simples que versin sobre problemes econmics i argumentar mesures que tendeixin a la seva millora o soluci. Respectar els diferents punts de vista i negociar per arribar a acords satisfactoris.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Economia de lempresa

Leconomia de lempresa s la part de la cincia econmica dedicada a lanlisi de les activitats que duu a terme una organitzaci integrada per elements humans, tcnics i materials, amb la nalitat de satisfer una necessitat del mercat que li reporti, generalment, un beneci i sota el govern dun administrador o empresari. Lestudi de la realitat empresarial, tant des dels seus aspectes interns com en totes les implicacions amb el seu entorn, constitueix una base fonamental per a la vida activa dels alumnes. El mn empresarial t una presncia quotidiana en la nostra societat i ens afecta molt directament. Per tant, cal disposar dun bagatge i de tot un seguit dinstruments que portin a uns posicionaments crtics, madurs i socialment responsables davant els esdeveniments que ens afectin, ja sigui com a persones consumidores, treballadores o empresries. Aix, per una banda, cal entendre els mecanismes que mouen lempresa, des de la seva gnesi ns a la satisfacci de la clientela, passant per totes les rees de decisi: recursos humans, Proporciona coneixements producci, comercial, administraci o nanament. Tamb cal sobre la realitat empresarial valorar crticament les seves repercussions socials: els conictes socials, ltica empresarial, la gesti mediambiental o limpacte interna i les implicacions tecnolgic. El treball daquests aspectes contribuir a fomentar amb lentorn. la iniciativa emprenedora com una forma de desenvolupament personal duta a terme amb creativitat i rigor. Per tant, leconomia de lempresa contribueix de manera mltiple als objectius del batxillerat que es relacionen amb la ciutadania responsable, lesperit crtic o la iniciativa personal. Daltra banda, la matria enllaa amb continguts de matries de leducaci secundria obligatria, com els relatius al disseny i estudi econmic dun procs productiu, que es treballa dins la matria de tecnologia; els continguts referits a la resoluci de problemes, interpretaci de relacions i clculs i tractament matemtic o estadstic de dades dins les matemtiques, aix com continguts de geograa econmica que es desenvolupen dins les cincies socials, geograa i histria. Partint daquests coneixements de base es construeix una estructura que porta a la comprensi dels mecanismes que mouen les activitats empresarials i que faciliten la comprensi de lentorn, alhora que preparen lalumnat per a estudis superiors en lmbit de lempresa, la incorporaci al mn laboral o simplement com a ciutadans i ciutadanes i com a persones consumidores. Caldr en aquest punt considerar, fer visible i valorar la tasca de les dones treballadores, empresries i emprenedores, aix com els factors que limiten sovint laccs de les dones al mn de lempresa, per tal de contribuir a una redenici dels rols de gnere en el marc duna relaci entre iguals.

Les competncies especques de leconomia de lempresa sn essencialment tres: la competncia en gesti i organitzaci; la competncia en estratgia i la competncia en emprenedoria. La competncia en gesti i organitzaci implica lassoliment de la capacitat de planicar les activitats, les persones i els materials de manera adient, sota les restriccions habituals (costos, espai o temps) i
prenent les decisions oportunes per arribar a un objectiu concret. Leconomia com a cincia estudia la manera dadministrar recursos escassos susceptibles de diversos usos i limitats a la satisfacci de necessitats illimitades. Leconomia de lempresa analitza ladministraci dels seus recursos (humans, tcnics i materials) a la satisfacci de la clientela i a lassoliment dels objectius marcats prviament. Aquestes activitats depassen els lmits empresarials i esdevenen aplicables a altres formes dorganitzaci social, administrativa o personal. Cada dia es fa necessria una organitzaci del propi temps i de les tasques, alhora que sorgeixen situacions noves que ens porten a prendre decisions sobre els nostres propis actes. Gestionar i organitzar suposa estructurar aquestes activitats i denir processos que permetin la presa de decisions adequades. Daquesta manera, i considerant que tota decisi implica un cost doportunitat, es construeix un raonament que, ms enll de la seva aplicaci en la gesti de les empreses, permet a lalumnat utilitzar-lo en les prpies activitats diries. Lassoliment de la competncia en estratgia implica ls duna determinada metodologia que comporta activitats ordenades i relacionades entre Permet assolir si i enfocades cap a un propsit. El problema radica a establir i ordenar aquestes activitats per tal dassolir uns resultats de manera ecient. competncies en Sovint existeixen diferents vies que permeten arribar a resultats similars gesti i organitzaci, per que suposen accions diferenciades. Elaborar una estratgia signica apostar per una acci determinada, per uns recursos i ns i tot per unes en estratgia i en persones. En aquest procs es fan renncies, saposta per noves formes o emprenedoria. plantejaments, sassumeixen riscos i incerteses per arribar a uns resultats concrets. Des de la mateixa concepci del negoci ns a les activitats de mrqueting, passant pels recursos humans, lempresa es troba immersa en tot un seguit de decisions estratgiques que marquen el seu futur prxim. Entendre les estratgies utilitzades suposa la capacitat de predicci dels resultats de les estratgies actuals i ns i tot ser capa de denir-ne de prpies. La competncia en emprenedoria involucra les capacitats relacionades amb el lideratge, lassumpci de les responsabilitats inherent a la gesti i, per tant, lacceptaci del fracs, que conformen un conjunt dhabilitats especques de la matria. Com a tal, doncs, la competncia en emprenedoria es relaciona amb la resta de competncies especques de la matria i amb competncies generals del batxillerat, especialment amb la competncia en recerca i les competncies personals i interpersonals, amb lafegit clau del desenvolupament de la capacitat diniciativa aplicada a la gesti empresarial i especialment a un petit projecte empresarial. s freqent, dins la bibliograa empresarial, la reexi sobre la gura de lempresari o empresria en el sentit que per assolir lxit empresarial no nhi ha prou amb la reuni dels recursos necessaris, sin que cal un altre factor, que s la iniciativa emprenedora. La presa de decisions i, especialment, el disseny del projecte empresarial constitueixen un espai de desenvolupament de la prpia personalitat imprimint un segell propi a una activitat productiva que pot arribar a ser lespai del propi creixement professional. Lemprenedoria suposa el desenvolupament de tot un seguit de capacitats: des de lautonomia i la seguretat en si mateix ns a la creativitat i la reexi aplicats a la creaci i defensa duna activitat que, encara que senzilla, pot ser lembri daltres projectes en el futur.

Els continguts de la matria, la seva forta interrelaci amb lentorn, la necessitat de debatre i contrastar opinions sobre els desajustos existents en lactivitat empresarial i el seu entorn o b sobre lxit de determinades estratgies empresarials, aix com la comunicaci dun projecte empresarial contribueixen al desenvolupament de la competncia comunicativa. En totes les activitats, cal dominar les eines del
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Economia de lempresa 311
llenguatge oral i escrit, el vocabulari especc, lelaboraci i organitzaci del discurs i ls deines tecnolgiques de suport a la comunicaci, loriginalitat i lempatia, destreses presents en altres matries del batxillerat per aplicades en aquest cas al coneixement del mn de lempresa. Lestabliment dobjectius, lobtenci dinformaci, laplicaci duna metodologia, la planicaci i avaluaci dels resultats, lobtenci i comunicaci de conclusions sn habilitats molt presents en les activitats empresarials. El desenvolupament de les activitats densenyament i aprenentatge de leconomia de lempresa portar forosament a ladquisici i domini de les habilitats relacionades amb la competncia en recerca. Aquesta recerca pren importncia en les activitats relacionades amb la localitzaci i el tractament dinformaci empresarial com a base per a laprenentatge i especialment en el disseny i elaboraci del projecte empresarial. Leconomia de lempresa tamb contribueix a la competncia en gesti i tractament de la informaci, perqu la base de la presa de decisions empresarials reposa en aquest tractament i anlisi dinformaci. Totes les rees funcionals de lempresa desenvolupen la seva activitat per mitj de lanlisi de dades quantitatives: les xifres de vendes, les estadstiques dels estudis de mercat, el clcul dun full de salari, lestudi dels costos empresarials, lanlisi de projectes dinversi o lanlisi dels comptes anuals duna empresa. Tots aquests processos requereixen capacitats dorganitzaci i sistematitzaci de la informaci, tractament per mitj de clculs matemtics i estadstics i s deines informtiques per arribar a unes conclusions que permetin la presa duna decisions encertades i responsables. Per una altra banda, tamb obre el debat sobre ltica en ls de la informaci obtinguda per lempresa i el difs lmit entre els objectius empresarials i la privacitat de les persones, aix com la confusi informativa de determinades comunicacions que pretenen mostrar una imatge interessada o deformada dels seus productes o serveis. Les activitats que es desenvolupen dins la matria de leconomia de lempresa permeten desenvolupar les habilitats relacionades amb la competncia digital, que comporta el tractament i presentaci de la informaci i ls de les xarxes virtuals. La localitzaci dinformaci dins de pgines web, el tractament informtic de dades per mitj del full de clcul, lelaboraci de dossiers sobre algun aspecte de la gesti duna empresa o la presentaci multimdia del projecte empresarial constitueixen exemples de com es potencia aquesta competncia. Daltra banda, la competncia digital tamb es manifesta en la capacitat dadaptaci a nous models de treball, organitzaci o comunicaci com a conseqncia dels canvis tecnolgics constants, aix com la disposici a un reciclatge constant en ls de les tecnologies. Les capacitats dadaptaci a entorns canviants, el treball en La competncia personal i equip, lautonomia, lesperit de superaci, la capacitat resolutiva i altres que deneixen la competncia personal i interpersonal interpersonal es relaciona es relacionen directament amb les nalitats de leconomia de lempresa. s palesa la necessitat del mercat laboral de profesdirectament amb les sionals dotats daquestes capacitats necessries per a empreses nalitats de la matria. que operen en entorns i mercats canviants que requereixen contnues adaptacions i reformulacions de les seves tasques. Igualment, la construcci dequips de treball, els lideratges i lempatia esdevenen imprescindibles en les estructures organitzatives i formen part del capital hum empresarial, que sovint esdev un dels factors estratgics que motiva lxit. Finament, leconomia de lempresa contribueix a ladquisici de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, en tant que lactivitat empresarial es desenvolupa sempre en relaci amb un
entorn amb el qual interacciona, tant des del punt de vista de la utilitzaci de recursos i la generaci de productes com des del vessant de les seves relacions amb el conjunt de la societat. El coneixement i la interacci amb el mn des de la perspectiva empresarial obre el debat sobre la sostenibilitat de les produccions, ls denergies renovables, la sobreexplotaci de recursos, el model de consum i les repercussions mediambientals. Parallelament, lempresa es relaciona amb diferents mbits partint de la seva prpia estructura organitzativa, la relaci amb el personal treballador, client i provedor i, nalment, amb ltica empresarial i el comproms social. Ser competent en el coneixement i interacci amb el mn implica la capacitat danlisi de la prpia relaci amb lempresa i daquesta amb la societat per interpretar i prendre les decisions amb coherncia i responsabilitat com a persona empresria, treballadora o consumidora.

La matria sestructura en els dos cursos del batxillerat seguint una escala gradual en la complexitat dels continguts i les reexions. Lestructura del primer curs respon a una aproximaci als mbits ms concrets de la matria, en la qual pren especial relleu el descobriment, reexi i debat entorn de la realitat de lempresa. Els blocs en qu es divideix aquest primer curs corresponen a una concepci general de lempresa com a organitzaci i Els continguts culminen suposen un recorregut per tres de les rees de gesti ms usuals amb un projecte en les empreses.
dempresa per assolir La concepci del segon curs respon a un nivell ms gran de maduresa i abstracci dels continguts. Els continguts han de portar a reexions una visi globalitzada i decisions ms complexes, tal com correspon al tractament i s de dels continguts. la informaci comptable i nancera, aix com les decisions dinversi. Lanlisi del component estratgic i, especialment, la denici dun projecte dempresa suposen la visi globalitzada dels continguts de tota la matria. El reconeixement de les estratgies porta a un debat sobre la seva adequaci des de mltiples punts de vista i contribueix a la formaci ciutadana. La realitzaci del projecte empresarial respon a una visi ms integrada dels continguts i metodologies utilitzats al llarg de les activitats aplicades a un supsit concret. Aquesta dualitat ha dajudar a estructurar el pensament de lalumnat i portar-lo a una visi objectiva de lempresa.
Leconomia de lempresa enllaa duna manera molt especial amb els continguts de la matria deconomia, en tant que se serveixen mtuament per tal danalitzar les activitats econmiques, per b que sota dos prismes diferents. Les caracterstiques del mercat en qu lempresa opera, lanlisi dels costos empresarials, el context global de leconomia, la incidncia de la inaci o del creixement en les decisions dinversi sn continguts de la matria deconomia que contextualitzen i completen la visi dels problemes empresarials. Lestudi de les decisions de lempresa no es pot deslligar del comportament del mercat en el seu conjunt, les variables macroeconmiques o altres aspectes globals de leconomia mundial. Daltra banda, existeixen nombroses connexions amb els continguts de matemtiques aplicades a les cincies socials relacionats amb lanlisi i tractament de dades que permetin la presa de decisions, com amb les cincies per al mn contemporani en all que respecta a ls de tecnologies, la sobreexplotaci de recursos i la contaminaci, la sostenibilitat de les produccions i els canvis de la societat de la informaci i del coneixement i, nalment, amb la geograa pel que fa als processos de mundialitzaci i els desequilibris territorials, lanlisi de les activitats econmiques i la seva repercussi social i ambiental.

Per les caracterstiques prpies de la matria, les activitats densenyament i aprenentatge de leconomia de lempresa han de girar al voltant de dos eixos fonamentals: en primer lloc, lanlisi de la realitat ms prxima, entesa com el disseny dactivitats fonamentades en casos reals i quotidians que permetin una visualitzaci de les tasques empresarials. En aquest sentit, les tecnologies de la comunicaci han denvoltar les activitats docents i reectir la realitat tant del mn empresarial com de la societat en general. El segon eix el congura la reexi, lestabliment de conclusions i la presa de decisions al respecte duna realitat en concret. Lanlisi de dades quantitatives, lestabliment destratgies i la consideraci dels aspectes socials i mediambientals en les activitats han de conduir els alumnes a decisions ecaces i responsables. En Les activitats es aquest context, la metodologia ha de ser necessriament dinmica, basada en la recerca i anlisi dinformaci i exemples relacionats amb fonamenten en casos els continguts, lestructuraci i resoluci de casos, la realitzaci de reals que permetin simulacions, el clcul, la representaci grca i la interpretaci de una visualitzaci de les variables, lelaboraci de propostes i estratgies, lexposici i debat sobre aspectes empresarials i altres activitats que portin la realitat a tasques empresarials. laula, defugint de plantejaments academicistes. Lalumnat ha de viure el recorregut que li proposa aquest currculum com la comprensi de moltes situacions viscudes i/o observades en la seva vida quotidiana i aquesta nalitat ha de ser present en les activitats per sobre del coneixement detallat de determinats aspectes de la gesti empresarial. El currculum ha de dur a una concepci global de lempresa i de les seves decisions, evitant caure en la suma daprenentatges desconnectats. Aquest plantejament contribuir de manera clara al disseny i elaboraci del projecte empresarial, activitat que requereix la tria i s de moltes de les habilitats adquirides al llarg de la resta del currculum. El procs avaluatiu ha de permetre assolir els objectius que duen a les habilitats i competncies que el currculum desenvolupa. Per aquesta ra i en coherncia amb la diversitat dactivitats que suposa el desplegament del currculum, lavaluaci ha de ser diversicada en els seus instruments. Daltra banda, la concepci de lavaluaci ha de permetre identicar els aspectes relacionats amb els valors i ltica de manera conjunta amb els procedimentals i conceptuals. Aquesta concepci comporta el plantejament de diferents tipologies dactivitats a laula com a instrument de control dels aprenentatges dels alumnes i com a part integrant de lavaluaci sumativa basada, a banda dels resultats i evoluci de les activitats formatives, en activitats que permetin una visi aplicada dels continguts a la resoluci i reexi sobre casos i problemes, a lelaboraci de dossiers breus i lexposici i defensa de projectes o altres propostes semblants. Aquests instruments permeten valorar el procs de maduraci personal de lalumnat i respecte de la disciplina que, en denitiva, constitueix la base de la formaci integral de lalumnat.
OBJECTIUS
La matria deconomia de lempresa del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Adquirir una visi general de lactivitat empresarial com a generadora de benestar, treball i riquesa en la societat, apreciant els objectius i mitjans disposats en un entorn canviant que requereixen una gesti, presa de decisions i resoluci de conictes.
2.
Analitzar les actuacions de lempresa en lassoliment dels seus objectius i les interrelacions amb lentorn i elaborar criteris personals sobre els efectes positius i negatius que poden tenir, defensant els seus punts de vista amb autonomia i respecte per altres opinions. Identicar les rees funcionals que componen lempresa, la funci que desenvolupen i les seves relacions internes de manera vinculada amb les que formen part de lentorn ms prxim. Interpretar la gesti dels recursos humans com una oportunitat de generar avantatges competitius de lempresa a travs de la gesti del capital hum, de les relacions i la motivaci dins lempresa i de la resoluci de conictes. Reconixer la importncia estratgica de la investigaci i la innovaci com a motors del canvi tecnolgic, la millora competitiva i el progrs econmic i social en un mn globalitzat. Valorar la incidncia de lactivitat empresarial en la qualitat de vida de les persones, la distribuci de la riquesa i lesgotament dels recursos naturals prenent conscincia de la necessitat de la sostenibilitat de lactivitat productiva i de ltica empresarial. Identicar factors de limitaci o desigualtat per causa del gnere o per altres causes en lactivitat empresarial i conixer possibles mesures correctores. Analitzar les accions comercials que realitzen les empreses identicant els destinataris, interpretant les diverses estratgies possibles, valorant limpacte sobre el comportament de les persones consumidores i manifestant iniciativa i creativitat en el disseny de propostes prpies. Obtenir, registrar i interpretar la informaci comptable de les empreses, detectar els desequilibris ms comuns i proposar mesures correctores, valorant la importncia de la seva abilitat en relaci amb la gesti, les garanties davant persones terceres i la responsabilitat scal.
3. 4.
5. 6.
7. 8.
9.
10. Planicar, dissenyar, comunicar i defensar amb rigor, iniciativa i creativitat un projecte senzill dempresa denint el producte o servei, identicant els recursos necessaris, analitzant-ne la viabilitat i establint les estratgies comercials oportunes. 11. Utilitzar els mitjans i les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a eina quotidiana dobtenci, tractament, selecci i anlisi dinformaci empresarial, vericant la seva abilitat i aplicant-la a la presa de decisions empresarials.
12. Interpretar i valorar de manera general les decisions de les empreses en les seves estratgies de creixement, internacionalitzaci, relocalitzaci considerant el paper de les PIME i en el context duna economia globalitzada.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Lempresa com a organitzaci
Identicaci del paper de lempresa com a unitat econmica i de la tasca de lempresari, considerant la seva evoluci histrica, aix com els seus objectius i el conicte entre ells. Reconeixement del seu paper com a generadora de rendes i benestar en la societat.
Reconeixement de les funcions necessries per a lactivitat empresarial i les seves interrelacions, els objectius, els conictes i les tipologies generals dempresa. Consideraci de les empreses i organitzacions amb nalitats socials i no lucratives. Valoraci de la responsabilitat vinculada a lactivitat empresarial tant des del punt de vista social com mediambiental, mitjanant lanlisi i recerca de casos que permetin el contrast dopinions i el debat. Interpretaci de les estructures organitzatives i organigrames, les relacions dautoritat i responsabilitat entre els diferents nivells organitzatius i els canals de comunicaci possibles, aix com les causes que provoquen laparici destructures informals. Obtenci dinformaci sobre estructures organitzatives dempreses diverses. Diferenciaci entre laplicaci de diferents estils de direcci i de lideratge en una organitzaci i les conseqncies sobre els resultats, aix com la implicaci dels treballadors. Valoraci dels efectes de la motivaci sobre el rendiment i lassoliment dobjectius. Aplicaci del procs de presa de decisions a un cas senzill. Utilitzaci de matrius i arbres de decisi com a mtode destructuraci i resoluci de situacions aplicant criteris per a situacions de risc i incertesa.
Gesti dels recursos humans

Valoraci de la importncia duna bona gesti de les persones en qualsevol mbit i identicaci de les funcions del departament de recursos humans. Coneixement de les etapes dun procs de selecci de personal aplicat per les empreses i de la gesti dels recursos humans per competncies. Reconeixement de la utilitat de la intelligncia emocional en la gesti de les relacions i com a via per millorar tant lecincia de les organitzacions com les prpies relacions personals. Valoraci de la gesti del coneixement i la formaci com a mecanismes per gestionar el capital intellectual dins un equip hum. Anlisi de les relacions laborals i de la negociaci collectiva en el paper de la resoluci de conictes entre empresaris i treballadors. Recerca dinformaci bsica dins lEstatut dels treballadors i convenis collectius. Identicaci dels trets generals dels contractes de treball ms usuals; clcul bsic dun rebut de salari senzill, interpretant els efectes duna variaci en algun dels seus components sobre la renda del treballador. Identicaci dels factors socioculturals que limiten o discriminen per causa de gnere o altres motius determinats de caire collectiu en lactivitat empresarial i descripci de possibles mesures correctores de situacions de desigualtat i discriminaci.
Gesti de la producci
Descripci del procs de producci com a activitat generadora de valor afegit i valoraci de lecincia en ls de recursos. Apreciaci de la recerca, el desenvolupament i la innovaci com a motors del canvi tecnolgic i de millora de la competitivitat empresarial. Classicaci i clcul dels costos de producci de lempresa utilitzant sistemes dassignaci de costos i analitzant les repercussions sobre la valoraci de les existncies i el resultat de lempresa.
Anlisi de les decisions de producci o externalitzaci de costos amb lajut del llindar de rendibilitat a partir de la interpretaci i resoluci de casos. Anlisi i representaci grca amb el suport de fulls de clcul. Reconeixement dels continguts dun sistema de gesti mediambiental ents com a eina per a una producci sostenible i com una font davantatges competitius, mostrant inters per la necessitat de canvis en el sistema productiu que portin a una millor preservaci del medi natural. Valoraci de la importncia dels sistemes de gesti de la qualitat i els processos de reenginyeria com a factor estratgic de lempresa. Interpretaci de les estratgies de logstica integral com a generadores davantatges competitius per a lempresa mitjanant lanlisi de casos. Aplicaci i interpretaci de les tcniques de planicaci de la producci i control de projectes i de les conseqncies sobre la seva gesti. Valoraci de la necessitat dels inventaris, aix com dels costos que suposen en relaci amb els objectius deccia i ecincia de la funci de provement per mitj de laplicaci de models de gesti dinventaris en casos senzills.
Gesti comercial
Identicaci de les nalitats del mrqueting en relaci amb els objectius empresarials, les relacions amb la clientela i lentorn empresarial. Clcul de la quota de mercat i identicaci del mercat potencial, la competncia i la tipologia de mercat a qu pertany un producte. Observaci utilitzant exemples reals del signicat i dels criteris per a la segmentaci de mercats i la seva aplicaci en la selecci del pblic objectiu. Anlisi les diferncies de posicionament entre productes reals dun mateix mercat com a conseqncia de les accions de mrqueting, raonant les possibles estratgies aplicades. Reexi sobre els factors que inueixen en el comportament de les persones consumidores i el procs de decisi de compra, a partir dexemples reals i prxims. Anlisi del sistema dinformaci de mrqueting de les empreses i identicaci de les diferents tcniques i fonts dinformaci utilitzades en un procs dinvestigaci de mercats. Descripci del procs de planicaci en el mrqueting, lestabliment del mrqueting mix i del tipus destratgia que cal desenvolupar. Anlisi del concepte, les caracterstiques i el cicle de vida dun producte, aix com la tipologia duna cartera de productes, a partir dexemples de productes quotidians. Caracteritzaci de lenvs, letiqueta i la marca, en relaci amb el posicionament o valor de la marca. Identicaci destratgies de marca i de llanament de nous productes. Descripci, a partir de casos concrets, de les metodologies de xaci del preu del producte i establiment destratgies de preus. Localitzaci destratgies de distribuci valorant, de manera general, els seus avantatges i inconvenients. Caracteritzaci del model de franqucia i dels seus avantatges i inconvenients entre altres opcions de comer associat a partir de la recerca dinformaci de casos comercials reals. Recerca, observaci i enumeraci en establiments comercials reals de tcniques de marxandatge i animaci del punt de venda valorant la inuncia sobre les decisions de compra.
Descripci dels instruments de comunicaci empresarial en relaci amb el seu cost i la seva eccia, considerant i valorant les noves formes relacionades amb la innovaci tecnolgica. Identicaci de les etapes del procs delaboraci dun missatge publicitari. Anlisi dels recursos emprats en diferents missatges publicitaris per aconseguir els objectius comercials. Reexi i elaboraci dinformes sobre la legalitat i els aspectes tics dalguns dells. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Cincies per al mn contemporani Sobreexplotaci de recursos, impacte mediambiental i gesti sostenible del planeta. Desenvolupament i canvi cienticotecnolgic. Tipus de materials, usos i riscos. Processament, intercanvi i tractament de la informaci. Revoluci tecnolgica de la informaci. Geograa Territori i activitats econmiques: tendncies i problemtiques, localitzaci, desequilibris i repercussions ambientals i socials. El mn del treball. Economia Producci, productivitat i costos. Anlisi dels mercats i variaci de les condicions de loferta i la demanda. Els recursos naturals i la seva gesti. Matemtiques aplicades a les cincies socials Estadstica descriptiva: gesti, tractament i interpretaci crtica de dades, grcs i parmetres. Anlisi de funcions per extrapolar models de fenmens socials i econmics. Representaci grca de funcions, per mitj de ls de programes informtics.
CRITERIS DAVALUACI
1. Descriure lactivitat empresarial i lempresari en relaci amb la seva funci de satisfacci de les necessitats, els objectius perseguits, i lorganitzaci necessria per a la presa de decisions en condicions de risc dins un entorn canviant. Identicar les diferents rees organitzatives de lempresa interpretant la comunicaci interna i lorganitzaci i els conictes que es generen en el decurs de la seva activitat. Reconixer ltica i la responsabilitat social corporativa de lempresa davant les conseqncies socials i mediambientals de la seva activitat, analitzar i mostrar opinions personals raonades i argumentades sobre casos i mantenir una actitud respectuosa durant el debat. Analitzar i resoldre problemes i situacions amb lajuda darbres o matrius de decisi, utilitzant un criteri de decisi apropiat, interpretar de manera coherent els resultats i valorar leccia de cada sistema. Identicar les etapes dun procs de selecci i contractaci de personal i descriure la gesti dels recursos humans respecte a les competncies, les relacions i el coneixement en la creaci de capital hum. Reconixer els aspectes bsics de les relacions laborals dins lempresa, la contractaci i la determinaci del salari.
2. 3.
4. 5. 6.
7. 8. 9.
Classicar i calcular els costos de producci duna empresa i prendre decisions sobre externalitzaci de costos en casos senzills. Identicar situacions de discriminaci per raons de gnere o per altres motius en lmbit de lempresa i elaborar propostes correctores que portin a la igualtat doportunitats. Estructurar i resoldre en casos concrets qestions relacionades amb la planicaci i control de projectes i de gesti dinventaris.
10. D eterminar, per a casos senzills, la quota de mercat i el mercat potencial dun producte i descriure el seu pblic objectiu i el posicionament. 11. nalitzar de manera simple casos de mrqueting, identicant les estratgies utilitzades en les variA ables del mrqueting mix, i elaborar amb creativitat noves propostes dacord amb uns objectius prviament establerts.
12. Assenyalar les caracterstiques dels mtodes de comunicaci comercial de les empreses i proposar, per a un cas determinat, un missatge o activitat dacord amb uns objectius concrets.
CONTINGUTS
SEGON CURS
La informaci econmica i nancera a lempresa
Utilitzaci de diferents criteris de valoraci de les existncies analitzant els efectes sobre el resultat comptable de cada criteri. Consideraci de la comptabilitat com a instrument dinformaci sobre el patrimoni i els resultats necessaris per a tots els interessats en la gesti de lempresa, valorant la importncia de la normalitzaci comptable. Representaci del patrimoni empresarial i registre dels fets comptables ms habituals i determinaci del resultat utilitzant el mtode de la partida doble i la normativa comptable. Identicaci dels documents que formen els comptes anuals i de la seva funci representativa de la imatge del del patrimoni i dels resultats de lempresa. Reconeixement del paper de la funci auditora com a garant de la informaci. Consideraci de les principals gures impositives que afecten lempresa, valorant la incidncia social del frau scal. Anlisi dels cicles dexplotaci de lempresa, i clcul i interpretaci del perode mitj de maduraci en relaci amb el capital circulant mnim. Anlisi i interpretaci destats comptables mitjanant rtios, detectant desequilibris, arribant a conclusions i proposant mesures correctores. Obtenci i comparaci destats comptables dempreses de diferents sectors.
Gesti nancera
Descripci de lestructura econmica i nancera de lempresa i classicaci de les diferents fonts de nanament.
Caracteritzaci de les diferents formes de nanament propi i ali en atenci als seus costos. Vinculaci entre els mercats borsaris i les operacions de nanament empresarial. Identicaci de les caracterstiques fonamentals dels productes nancers bancaris a labast de les empreses. Identicaci dels trets fonamentals i de les tipologies dinversi. Esquematitzaci de projectes dinversi i utilitzaci de mtodes de selecci esttics i dinmics en la seva valoraci. Clcul i selecci de projectes dinversi amb el suport de fulls de clcul.
Direcci estratgica i creixement empresarial

Reconeixement de la necessitat destratgies i decisions vinculades als avantatges competitius, la cadena de valor i el desenvolupament empresarial. Anlisi de la direcci estratgica i del disseny destratgies competitives de negoci i corporatives. Anlisi dels factors que condicionen les decisions de localitzaci i dimensi de les diverses activitats de lempresa, valorant les conseqncies socials que suposa la localitzaci o deslocalitzaci duna empresa dun mbit geogrc. Anlisi de les estratgies de creixement intern i extern i dels seus avantatges i riscos i valoraci de la incidncia sobre els mercats de la creaci de hldings empresarials, a partir de lestudi de casos. Descripci del procs dinternacionalitzaci de les empreses i de creaci de mercats globals en el context de les tecnologies de la informaci. Valoraci dels aspectes positius i negatius de les empreses multinacionals i dels efectes de la globalitzaci econmica. Consideraci de la importncia de les PIME com a creadores docupaci i les estratgies enfront les grans empreses i el mercat global.
El projecte empresarial
Detecci de necessitats i obtenci didees de negoci. Consideraci de lautoocupaci com una forma de desenvolupament professional viable i a labast. Descripci dels passos necessaris per a la creaci duna empresa i dels continguts dun pla dempresa. Identicaci dels trets fonamentals de les diverses formes jurdiques atenent als seus costos i responsabilitats. Disseny dun petit projecte empresarial, amb autonomia i creativitat seguint els passos dun pla dempresa simple, reconeixent la necessitat duna organitzaci i planicaci del treball i amb actitud favorable al treball en equip. Elaboraci dun senzill estudi de mercat i valoraci de la idea mitjanant lanlisi DAFO. Descripci de lorganitzaci i dels recursos humans necessaris. Denici dun pla de mrqueting aplicat al projecte denint la producci i el posicionament del producte o servei i establint les estratgies per a cada variable del mrqueting mix. Elaboraci dun pla dinversions i nanament general del projecte basat en dades aproximades i estudi de la viabilitat del projecte. Presentaci i comunicaci, amb originalitat i iniciativa, dels continguts del pla dempresa, defensant la seva viabilitat tcnica, nancera i comercial de manera argumentada, utilitzant el vocabulari adient. s de suports digitals diversos en lelaboraci i presentaci del projecte.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Geograa Processos de globalitzaci i desigualtats territorials. Impacte dels processos de deslocalitzaci empresarial. Institucions dmbit europeu i internacional: poltiques econmiques, socials i mediambientals. Economia Anlisi dels mercats i variaci de les condicions de loferta i la demanda. Funcionament del comer internacional. Els bancs i el sistema nancer. Sector pblic i scalitat. Matemtiques aplicades a les cincies socials Inters simple i compost. Anualitat de capitalitzaci i amortitzaci. Programaci lineal. Mxims i mnims.
CRITERIS DAVALUACI
1. Registrar les operacions ms habituals en el cicle comptable empresarial, obtenir els estats comptables i tenir conscincia de la importncia de la delitat de la informaci comptable a la imatge del de lempresa. Calcular per a un cas senzill el perode mitj de maduraci i relacionar-lo amb el capital circulant mnim. Interpretar la situaci econmica i nancera duns estats comptables, mesurar i valorar les rtios ms signicatives i proposar mesures raonades que duguin a la millora de la gesti. Proposar fonts de nanament intern i extern en funci de les necessitats duna empresa en concret, caracteritzar i valorar els avantatges i inconvenients en cada cas. Seleccionar per mitj de mtodes esttics i dinmics, projectes dinversi alternatius, utilitzar un full de clcul com a eina de suport en la presa de decisions. Analitzar el procs i les estratgies de negoci o corporatives relatives a la localitzaci, dimensi, creixement i internacionalitzaci seguit per una empresa i valorar aspectes positius i negatius des del punt de vista de la gesti empresarial, per tamb social i mediambiental. Elaborar de manera senzilla un petit projecte dempresa, identicar el producte, caracteritzar-ne el mercat, el pblic objectiu, xar una estratgia de mrqueting i calcular bsicament la seva viabilitat. Presentar i defensar amb solidesa i creativitat els continguts dun pla dempresa i altres informes, utilitzant mitjans digitals com a suport dels estudis i la seva exposici.
2. 3. 4. 5. 6.
7. 8.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Geograa

La geograa estudia la relaci entre les societats humanes i el medi, localitza els fenmens que es produeixen com a fruit daquesta relaci i, nalment, identica les diferents regions que resulten daquests fenmens, aix com els uxos i nodes que les articulen. Des daquesta concepci, lespai esdev, no un simple escenari de les activitats Estudia lespai com a humanes, sin part constitutiva de la prpia societat. La geograa utilitza els conceptes despai, paisatge i territori com a expressions tant materials com conceptuals de la realitat dels llocs i les regions: daqu la importncia destudiar-los i analitzar-los. Les formes que adopta el territori reecteixen, de manera integrada i integradora, el present i el passat, els factors naturals i els socials, les xarxes i els nodes, les permanncies i els dinamismes, les relacions i les barreres. El territori t una dimensi tant subjectiva com objectiva perqu s susceptible de ser analitzat amb dades empriques quantitatives i qualitatives i, alhora, perqu el tractament daquestes mateixes dades i el seu conjunt admeten ordenacions i interpretacions diverses. La geograa contribueix decisivament a oferir pautes de comprensi i interpretaci de tot el que succeeix al planeta i del que passa en el nostre entorn ms immediat. La geograa, doncs, proposa formes dexplicaci i dimplicaci sobre quin s i quin pot ser el nostre paper i el nostre lloc en aquest mn i en la comunitat de pertinena. La geograa s capa de plantejar propostes alternatives de conscincia cvica, de justcia social, de reequilibri mediambiental, didentitat cultural i de solidaritat planetria. En aquest sentit, la geograa pot contribuir a fomentar actituds tolerants, solidries, participatives i sostenibles, i a rebutjar visions reduccionistes i discriminatries, tant a nivell de lespai local com de lespai global. La geograa del batxillerat senfoca des de la perspectiva duna geograa regional de Catalunya i Espanya dins Europa i el mn. Sentn que els estats o regions poltiques i administratives es construeixen socialment mitjanant unes institucions, uns sistemes socioeconmics, unes poltiques, una representaci i un sentit de pertinncia, tot aix mediatitzat per lespai particular en qu aquestes relacions es desenvolupen. Els llocs i les regions sn la ra destudi de la geograa, ja que s en aquests mbits on es pot explicar i entendre la interdependncia entre tots els fenmens que actuen sobre lespai. Les regions poltiques i administratives com lEstat espanyol sovint presenten gran varietat de paisatges i integren diversos pobles Cal combinar mltiples o nacions amb trets comuns i trets distintius que cal conixer des daproximacions obertes i superant prejudicis i estereotips. escales per comprendre
escenari de les activitats humanes i com a part de la prpia societat.
i interpretar els factors geogrcs en el mn actual.
Avui dia els llocs i les regions ja no es poden considerar com a realitats singulars i niques i no es poden estudiar de manera allada: la globalitzaci i el cosmopolitisme que caracteritzen la societat actual fa que calgui un joc recurrent de combinaci de
mltiples escales per comprendre i per interpretar la complexa combinaci dels factors geogrcs. Per aquesta ra, el currculum de geograa regional que presentem fa intervenir necessriament diverses escales geogrques segons convingui per a la comprensi i possible interpretaci de cada temtica. Catalunya i Espanya estan integrades en un mn cada cop ms globalitzat, i nombroses decisions poltiques i econmiques, nanceres, socials i culturals es prenen a escala supranacional, sovint en el marc de la Uni Europea de la qual lEstat espanyol s membre, o en daltres escales superiors. Lespai proper es veu, doncs, cada cop ms inut per lactuaci de factors externs. A la vegada, mbits que ns fa poc temps ens eren llunyans i fora desconeguts, ara ens sn propers grcies a les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci i als processos migratoris que conguren unes societats les nostres cada cop ms complexes i plurals. La identicaci i apreciaci de la pertinena a les comunitats i grups socials de referncia no s incompatible amb una noci de ciutadania global. Entesa aix, la geograa esdev una cincia socialment til perqu constitueix un instrument danlisi de lespai creat i ordenat per les comunitats socials. En aquest sentit, caldr incorporar tamb lenfocament de determinades problemtiques, com el mn del treball, els moviments de poblaci o els espais urbans, entre daltres, des de la perspectiva de gnere, per tal de visualitzar de manera quantitativa per tamb qualitativa les problemtiques que atenyen les dones, com a ssers individuals i com a collectiu, per tal de contribuir a una redenici dels rols de gnere en el marc duna relaci entre iguals.

Ats que el coneixement geogrc es basa en la dimensi espacial dels fets i dels problemes per tal dentendre i actuar en el mn en qu vivim, considerem que les competncies especques de la geograa sn essencialment tres: la competncia en la dimensi espacial dels fenmens, la competncia en lanlisi i interpretaci de fonts geogrques i la competncia social i cvica. La competncia en la dimensi espacial dels fenmens representa ladquisici, per part de lalumnat, de coneixements sobre lespai humanitzat, la localitzaci i distribuci dels fenmens i la seva quanticaci. Tamb implica conixer els processos temporals i els factors que poden inuir en les dinmiques de canvi geogrc, aix com aprendre a llegir limpacte que provoca en lespai. Aquesta competncia ajuda a interpretar les intencions i les valoracions implcites o explcites contingudes en la consideraci dun espai, de la seva problemtica i de les decisions de poltica territorial que es prenen en la seva planicaci, per tal de considerar possibles alternatives i valorar la coherncia entre el pensament i lacci. La competncia en lanlisi i interpretaci de fonts geogrques implica la utilitzaci de procediments per llegir i interpretar els diversos tipus de representaci cartogrca; per cercar, obtenir i processar informaci rellevants per al coneixement geogrc (fonts cartogrques, grques, estadstiques i textuals); per establir relacions causals entre les diferents variables a partir de determinats models o hiptesis explicatives; i per comunicar els resultats duna recerca usant les tcniques de representaci grca i cartogrca i els conceptes geogrcs adequats. La geograa, en establir pautes de comprensi i dinterpretaci del que succeeix a escala local i mundial, afavoreix la formaci de valors i actituds cvics i predisposa a la participaci, des duna concepci solidria i de justcia social que lluita per una societat ms equitativa. El desig de trobar coherncia entre el pensament i lacci mou a la responsabilitat i a la implicaci en decisions relatives a la planicaci de lespai i de les poltiques socials que sen deriven. Des daquest punt de vista, la competncia social i cvica es considera tamb una competncia especca de la matria de geograa, ja que ajuda a educar en la participaci ciutadana des duna concepci de la implicaci entre les decisions poltiques i el conjunt
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Geograa 323
de la societat. Aquesta participaci demana coneixement, comunicaci, dileg i comproms social, aix com la identicaci, comprensi i valoraci Permet assolir dels trets distintius i plurals de les comunitats de pertinena, dins un mn competncies en la global, amb els drets i els deures que sen deriven. Aquestes capacitats tenen especialment ra de ser per orientar-se en un mn globalitzat, complex i dimensi espacial interconnectat, on cal cercar espais de referncia comuns compatibles amb dels fenmens. les diverses identitats personals i collectives. Considerar el coneixement i lestimaci dall propi s un cam per al coneixement i valoraci daltres pobles i cultures, dins la conscincia de pertinena a lespcie humana, del respecte degut al medi natural i als ssers vius, que implica la participaci activa, individualment i collectiva, en la preservaci i la salvaguarda del planeta.

La matria de geograa contribueix al desenvolupament de totes les competncies generals del batxillerat, especialment la competncia comunicativa, la competncia en la gesti i tractament de la informaci, la competncia en recerca, la competncia digital i la competncia en coneixement i interacci amb el mn. La competncia comunicativa s la base de lactivitat mental i de la relaci interpersonal i sadquireix per mitj de la descripci, la narraci, lexplicaci, la interpretaci, la valoraci i largumentaci de la temtica prpia de la geograa. La comunicaci demana saber expressar el propi pensament, saber escoltar i ser capa de compartir coneixements. La geograa treballa competncies prpies del llenguatge escrit, oral, grc, cartogrc, matemtic i audiovisual, aix com el que s propi de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. La geograa contribueix a lassoliment de la competncia en la gesti i tractament de la informaci i la competncia en recerca, en la mesura que planteja investigacions i resoluci de problemes que demanen la cerca, selecci i gesti dinformacions procedents de diferents fonts, la classicaci de les dades a partir de criteris donats o establint criteris propis, la representaci estadstica, grca i cartogrca de les variables, aix com la valoraci dels resultats obtinguts. Les fonts rellevants per al coneixement geogrc tamb passen per un treball de camp, que inclou lobservaci directa de la realitat, seguint unes pautes determinades. Igualment, la geograa contribueix a la competncia digital, ja que, tant pel que fa a laccs, a la cerca i a lintercanvi dinformaci demana accedir a bases de dades, anuaris estadstics, simulacions i programes de cartograa, a partir dels quals treballar dades qualitatives i quantitatives en processos inductius per tamb deductius. La competncia en el coneixement i interacci amb el mn, tant des del vessant fsic com social i cvic constitueix el camp competencial propi de la geograa, que alimenta les tres competncies especques que shan descrit anteriorment.

Els continguts de geograa en letapa del batxillerat es desenvolupen nicament a segon curs, com a part de la modalitat dhumanitats, des dun enfocament de la geograa regional de Catalunya i Espanya dins Europa i el mn. La matria sestructura en cinc blocs de contingut, el primer dels quals es considera com a la resta de blocs, ja que cont aquells referents metodolgics i actitudinals que, a la prctica, es treballen articulats amb la resta de blocs. En el segon bloc de continguts es presenta Catalunya i Espanya en el conjunt dels pasos que formen la Uni Europea i tamb des de la consideraci del sistema-mn.
Conixer la situaci relativa de Catalunya i Espanya s indispensable en un mn globalitzat i en canvi permanent, on cap regi o localitat pot estudiar-se de manera allada. El tercer bloc considera la naturalesa i el medi ambient a Catalunya i Espanya, sense separar els elements fsics de lacci antrpica en lanlisi i interpretaci dels paisatges. El quart bloc concreta aspectes referits a les activitats econmiques, aix com als processos de reestructuraci econmica en els diferents sectors de la producci. Finalment, el cinqu bloc analitza la poblaci catalana i espanyola, la seva estructura, dinmica, distribuci i problemtica. Tamb integra el fet urb i la consideraci de la ciutat com a espai de producci i consum, per tamb com a espai de relaci social i participaci ciutadana.

La geograa t relacions singulars amb les matries comunes dhistria i de cincies per al mn contemporani, amb les quals comparteix continguts dndole diversa. La geograa s inseparable de la histria, ja que tamb treballa la dimensi temporal dels fenmens, ats que els paisatges sn el resultat de lacci humana sobre el medi al llarg del temps. Pensar en el temps tamb implica tenir capacitat per relacionar els fets que se succeeixen en un mbit local amb situacions ms generals que tenen lloc simultniament. Pel que fa a les cincies per al mn contemporani, la geograa comparteix continguts comuns, com sn: els nous materials daplicaci industrial, les fonts denergia, les noves formes dexplotaci agrria, el canvi climtic o la sostenibilitat, entre daltres, que formen part dels debats cientcs i tecnolgics dactualitat. Finalment, amb la losoa i ciutadania comparteix continguts referits a les implicacions socials i poltiques de la dimensi cvica de les persones i els collectius. Pel que fa a les matries de la modalitat prpia, lestudi de la geograa collabora amb les matemtiques per a les cincies socials, en la mesura que en els seus procediments susen fonts grques, cartogrques i estadstiques, aix com escales grques i numriques, es calculen ndexs i taxes diversos i selaboren grcs. Tamb t lligams amb leconomia, amb la qual comparteix continguts referits a lanlisi de la poblaci, les activitats econmiques, les poltiques institucionals i els conceptes de sostenibilitat i globalitzaci. Finalment, t connexions amb la matria dhistria contempornia, conjuntament amb la qual ajuda a fomentar valors democrtics i de responsabilitat cvica.

Lalumnat ha de participar activament en el seu procs daprenentatge i la geograa ofereix una gran diversitat de procediments i recursos. El procs que sha de seguir en un aprenentatge pot ser inductiu i basar-se en un estudi de cas o dun problema per acabar generalitzant una temtica, o b a partir dun concepte general i buscar Cal que lalumnat la seva exemplicaci a diverses escales. En tots els casos, cal integri la seva experincia evitar labs de les classes expositives i, de manera especial, la transmissi tancada de les interpretacions dels fets i fomentar, en la comprensi de en canvi, un aprenentatge que doni les eines a lalumnat per, problemtiques globals. a partir duns objectius xats, aprendre a cercar, seleccionar, ordenar i cartograar informaci procedent de diverses fonts, sotmetre-les a un tractament crtic i rigors, contrastar-les i vericar determinades hiptesis. En aquest sentit, lespai de referncia i dexperincia de lalumnat s divers i sovint no coincideix necessriament amb el del professorat, fet que caldr tenir en compte a lhora de construir un discurs on tothom se senti identicat i que permeti a lalumnat integrar la seva prpia experincia geogrca i social en fenmens i problemtiques globals per tal dassolir una millor comprensi del mn.
Per tot plegat s important que les unitats lectives contemplin sempre un espai dintervenci de lalumnat a proposta de diverses activitats sobre documents textuals, grcs, cartogrcs i dades estadstiques. Tamb resulta important plantejar activitats dindagaci que comportin la necessitat darribar a conclusions, individualment o en grup, a partir de la formulaci dhiptesis de partena. En aquest sentit, pot ser til i signicatiu per a lalumnat partir dun cas proper, real o simulat, que permeti concretar a una escala local alguna problemtica geogrca dabast ms general, i fer un treball de camp motivador i que alhora pugui suggerir-li vies de participaci en la vida comunitria. Per la seva relaci amb lactualitat, la geografia tamb facilita el treball amb informaci procedent dels mitjans de comunicaci, des daproximacions crtiques i fonamentades que permetin a lalumnat plantejar-se el grau de abilitat de les informacions, aix com la distinci entre els fets i les opinions. En aquest sentit, lalumnat ha daprendre que la interpretaci dels fets geogrcs sha Constitueix una de basar, no en intucions o prejudicis, sin en arguments ben construts a eina intellectual partir de lanlisi crtica de dades i lelaboraci dexplicacions racionals dels fets. Aquest treball metodolgic no ha de fer oblidar que la geograa, com a per transmetre cincia social, constitueix una eina intellectual per transmetre i fonamentar valors cvics. valors com la solidaritat, el respecte per la diferncia, la multiculturalitat i un posicionament decidit en pro de la justcia social i la preservaci del medi. Pel que fa a lavaluaci, es recomanable practicar una avaluaci inicial per tal didenticar les idees prvies sobre les quals lalumnat en construir de noves a partir del discurs del professorat. Conv tamb practicar lavaluaci formativa a de seguir el procs daprenentatge de lalumnat a partir dinstruments davaluaci diversicats, que impliquin la participaci activa de lalumnat en el seu procs daprenentatge i que aportin al professorat informaci del grau dassoliment dels objectius proposats i de les mesures per adequar les metodologies emprades a les necessitats de lalumnat. Shan de crear situacions educatives que permetin a lalumnat expressar les seves representacions socials, geogrques i histriques, valorar-ne la racionalitat i replantejar-les si escau a partir dun procs personal crtic que el porti a construir models explicatius a partir dels coneixements consensuats per la comunitat cientca. Juntament amb lavaluaci formativa, sha de potenciar tamb lavaluaci de lelaboraci i aplicaci de projectes de recerca i dintervenci social en la comunitat, en relaci amb temes diversos (percepci de lespai, desigualtats socials, infraestructures, interculturalitat, sostenibilitat, entre altres). Pel que fa a lavaluaci sumativa, es recomanable proposar activitats que comportin la interrelaci de conceptes, laplicaci a situacions concretes .reals o simulades-, i la interpretaci de dades extretes de lactualitat a partir del bagatge geogrc adquirit.
OBJECTIUS
La matria de geograa del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Entendre lespai geogrc espanyol i catal com a espais dinmics, resultat de la combinaci de processos socials, econmics, tecnolgics i culturals que han actuat en un determinat marc territorial i temporal. Conixer i valorar la posici de Catalunya i Espanya en un mn globalitzat i interrelacionat, en el qual es donen alhora processos duniformitzaci dels sistemes econmics i de desigualtat socioeconmica. Comprendre i valorar les relacions que existeixen entre els territoris que integren lEstat espanyol i la Uni Europea i desenvolupar actituds de coneixement, apreciaci i cooperaci, superant estereotips i prejudicis.
2. 3.
4. 5. 6.
Considerar la posici de Catalunya en el conjunt de lEstat espanyol, aix com el seu paper en la Uni Europea i en el sistema-mn. Identicar i explicar les caracterstiques dels diferents paisatges existents a Catalunya i Espanya i relacionar-los amb els europeus i mundials. Analitzar les activitats productives, el seu procs de canvi i els seus impactes socials, territorials i mediambientals, reconeixent que els agents humans sn actualment els factors primordials en la conguraci dels espais de producci. Identicar els trets essencials de la distribuci, dinmica i estructura de la poblaci, incorporant si escau la visi de gnere, i la seva inuncia en la conguraci dels processos que deneixen lespai. Adquirir una conscincia crtica en relaci amb els lmits del creixement i lesgotament dels recursos i a les desigualtats socioeconmiques. Conixer labast de les poltiques socials i de preservaci del patrimoni natural i cultural i valorar les decisions que afecten la gesti dels recursos i lordenaci del territori. Identicar i comprendre els elements bsics de lorganitzaci del territori, utilitzant conceptes i destreses especcament geogrques, aplicats a la comprensi de lorganitzaci politicoterritorial de les diferents administracions, distingint la diversitat de competncies territorials.
7. 8.
9.
10. Manifestar disposici per participar activament en lordenaci del territori, en la conservaci del patrimoni paisatgstic i en un repartiment just dels recursos a escala mundial.
CONTINGUTS
Obtenci, selecci i s dinformacions de contingut geogrc procedents de fonts diverses (cartogrques, estadstiques, textos, imatges, treball de camp, tecnologies de la informaci i la comunicaci) per tal de localitzar i interpretar els fenmens territorials i les seves interrelacions. Realitzaci de treballs dindagaci geogrca .individuals o en grup. que comportin la interpretaci de dades i la vericaci de les hiptesis formulades. Comunicaci dels resultats duna recerca per mitjans convencionals i a travs de les tecnologies de la informaci, emprant la terminologia especca en la descripci, explicaci i valoraci dels fenmens estudiats. Identicaci de les causes i les conseqncies dels fenmens estudiats, aix com la seva distribuci espacial i la simultanetat de factors implicats en determinats processos. Lectura, interpretaci i comparaci de diferents documents cartogrcs (plnols i mapes de diferent natura, imatges, croquis) a diferents escales. Anlisi de fenmens globals a escales regionals i locals. Presa de conscincia del carcter exhaurible dels recursos i de la necessitat duna producci respectuosa amb el medi ambient i dunes pautes de comportament individual i collectiu responsable. Apreciaci de la diversitat de paisatges i de la necessitat de la seva gesti i preservaci.
Catalunya i Espanya a Europa i al mn

Identicaci de les transformacions i desequilibris dun mn globalitzat, divers, desigual i en canvi constant, reconeixent els centres de poder i localitzant les grans rees socioeconmiques i geopoltiques. Anlisi i reexi crtica dels processos i factors dordre i desordre mundial, distingint les
seves causes i conseqncies. Valoraci de les intervencions de les institucions internacionals en la presa de decisions poltiques, econmiques i socials. Anlisi de la posici de la Uni Europea en el mn a partir de lanlisi i interpretaci dels indicadors demogrcs, econmics, nancers, socials i culturals. Identicaci de les fortaleses i problemes en el procs de la construcci de la Uni Europea. Anlisi de la posici dEspanya dins la Uni Europea i el mn. Anlisi dels elements bsics de lorganitzaci territorial de lEstat espanyol. Distinci i valoraci de la diversitat de competncies territorials de les administracions. Caracteritzaci de Catalunya com a comunitat autnoma i com a naci. Reconeixement de la cultura i la identitat com a factors decisius per entendre la realitat i levoluci de Catalunya, valorant les diverses expressions culturals del territori com a patrimoni de la humanitat. Anlisi dels intercanvis i uxos entre Catalunya i Espanya, la Uni Europea i la resta del mn. Identicaci del paper i posici de Catalunya dins lespai econmic europeu i lEuropa de les regions.
Medi ambient i paisatges

Anlisi dels elements fsics i de lacci antrpica en la conguraci dels paisatges de la pennsula Ibrica: problemes ecolgics i riscos naturals. Caracteritzaci dels grans conjunts naturals de Catalunya i Espanya dins lmbit mediterrani. Identicaci dels principals recursos hdrics, primeres matries i recursos energtics. Denici de recurs natural des duna perspectiva social, considerant les variables ds, abs i escassetat. Concepte de sostenibilitat. Localitzaci, identicaci de problemtiques i condicionants dels paisatges catalans i espanyols, analitzant de manera especca en el cas catal la problemtica de les rees de muntanya i del litoral. Coneixement i valoraci de les poltiques de protecci, conservaci i millora ambiental de les diferents administracions. Identicaci del paper dels factors naturals, socioeconmics, tcnics, poltics i culturals en la conguraci, dinmica i transformaci dels espais geogrcs.
Territori i activitats econmiques

Anlisi de lndex de desenvolupament hum a lEstat espanyol i a les comunitats autnomes. Localitzaci i valoraci de les especicitats i els desequilibris territorials entre comunitats. Anlisi de lndex de desenvolupament hum a Catalunya, localitzant les variacions per mitj de lestudi de casos a escala local. Caracteritzaci dels canvis i permanncies en el espai rural catal i espanyol. Anlisi de la dimensi social, econmica, ambiental i cultural dels paisatges rurals. Valoraci de la industrialitzaci de lagricultura, la ramaderia i la pesca en el marc de la Uni Europea i el mn. Anlisi del creixent protagonisme dels serveis i de la seva heterogenetat. Valoraci de la dimensi i impacte social, econmic i ambiental del sector dels transports i comunicacions en la producci i el consum. Anlisi del paper econmic i la incidncia mediambiental dels espais turstics. Valoraci dels serveis socials i les poltiques referides a leducaci i la sanitat. Caracteritzaci del teixit industrial catal i espanyol: singularitats, nuclis i eixos. Apreciaci dels canvis en el model de desenvolupament industrial pel que fa a les dimensions socials, econmiques, ambientals i culturals que sen deriven. Identicaci de les tendncies i problemtiques de la indstria
catalana i espanyola en el marc de la Uni Europea i del mn: processos de reestructuraci productiva i deslocalitzaci a escala global. Aplicaci de conceptes bsics deconomia a lanlisi del funcionament del mn del treball, tot identicant i valorant limpacte dels processos de globalitzaci i deslocalitzaci en les relacions socials i personals a lentorn i establint relacions amb altres escales, per mitj de lestudi de casos reals o simulats. Identicaci del paper de les dones en les estructures laborals.
La poblaci i el sistema urb: dinmica, diversitat i desigualtat

Anlisi de la distribuci, estructura i dinmica natural de la poblaci: el creixement vegetatiu, el saldo migratori i el procs denvelliment. Identicaci i valoraci dels canvis i permanncies en relaci amb els models de fecunditat i familiars. Coneixement dalgunes poltiques demogrques a escala europea. Identicaci dels impactes econmics i culturals dels uxos migratoris, de les seves variables espacials i dels reptes de futur. Coneixement de les poltiques migratries a Catalunya, Espanya i la Uni Europea. Valoraci de la diversitat cultural de lentorn, assumint els valors democrtics de la convivncia i el respecte. Anlisi del fet urb: infraestructures, espais pblics i privats i relacions socials. Identicaci dels factors dexclusi social, els desequilibris i les desigualtats internes i la seva localitzaci espacial. Localitzaci de les principals xarxes urbanes i infraestructures de comunicaci i valoraci dels lmits del seu creixement. Caracteritzaci del nucli urb com a espai de producci i de consum: de lespecialitzaci funcional de la ciutat central a la urbanitzaci difusa. Valoraci dels models residencials suburb i rururb i del seu impacte territorial i social. Anlisi del nucli urb com a espai de relaci social i reconeixement de les formes de participaci ciutadana en la planicaci i gesti de la prpia localitat. Descripci de lorganitzaci politicoadministrativa de Catalunya i de les seves relacions amb altres administracions territorials. Identicaci del paper de la planicaci territorial en la correcci de desequilibris territorials. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Cincies per al mn contemporani Impacte de les aplicacions tecnolgiques sobre el medi i sobre els ssers humans. Poltiques mediambientals. Incidncia mediambiental de les activitats econmiques i de la urbanitzaci del territori. Concepte de desenvolupament sostenible. Histria. Filosoa i ciutadania. Histria del mn contemporani. Economia Anlisi crtica del nou ordre mundial, identicant els reptes de les democrcies actuals i de les diverses formes de participaci ciutadana. Anlisi i valoraci argumentada del fenomen de la globalitzaci. Economia. Economia de lempresa Les activitats econmiques a Catalunya i Espanya dins Europa i el mn. Localitzaci i deslocalitzaci empresarial. Empreses, mercat de treball i globalitzaci. Matemtiques aplicades a les cincies socials Obtenci i interpretaci de fonts grques i estadstiques aplicades a lanlisi de fenmens histrics.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. Llegir i comparar diversos documents cartogrcs a diferents escales i saber utilitzar els ms adequats per als propsits duna determinada recerca o per resoldre una tasca concreta. Comprendre el concepte de globalitzaci i saber interpretar determinats fenmens de la realitat regional i local a la llum de fenmens ms globals, distingint les particularitats dels fenmens locals. Descriure els trets bsics del medi natural europeu, espanyol i catal, localitzant els principals conjunts paisatgstics i valorant seu el grau de preservaci i equilibri ecolgic. Identicar els canvis i les permanncies en les activitats econmiques a Catalunya i Espanya, explicant algunes de les tendncies actuals, especialment les que afectin la gesti dels recursos i lordenaci del territori ms proper. Analitzar i valorar les conseqncies de les accions humanes sobre el medi, identicant les problemtiques bsiques que afecten els espais geogrcs catal i espanyol i les principals mesures de protecci i recuperaci. Interpretar, a partir dinformacions procedents de fonts grques, estadstiques i cartogrques, els trets bsics de les dinmiques demogrques catalana i espanyola, en el context europeu i mundial, identicant limpacte dels fenmens migratoris. Interpretar els grans trets del procs durbanitzaci a Catalunya i Espanya i reconixer-lo a partir dalgun exemple concret, valorant la incidncia del creixement urb sobre el territori i algunes de les problemtiques de les grans ciutats. Descriure els diferents espais politicoadministratius que operen a lEstat espanyol (local, autonmic, estatal, supranacional), aix com les seves competncies, identicant algunes de les poltiques dintegraci i cohesi social. Planicar una recerca a lentorn, seleccionar les fonts adequades i aplicar les tcniques geogrques per analitzar els fets i comunicar els resultats de la recerca, emprant el vocabulari pertinent.
5.
6.
7.
8.
9.
10. Interpretar i valorar crticament les informacions geogrques divulgades pels mitjans de comunicaci, demostrant una actitud compromesa per assolir una societat ms justa i un repartiment equitatiu dels recursos.
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Grec 330
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Grec

El currculum de la matria de grec ofereix uns continguts que poden satisfer les expectatives duna gran diversitat dalumnes, ja que sadeqen a la naturalesa doble del batxillerat, terminal i propedutic. Els continguts de la matria contemplen dos grans vessants: el lingstic i el cultural. Respecte al vessant lingstic, desenvolupa la capacitat danlisi, indispensable per a la interpretaci dels textos i la capacitat daplicar els coneixements a la prctica duna manera autnoma. I respecte al vessant cultural, desenvolupa la potenciaci de la capacitat de recerca i de sntesi en el camp de la histria, de la literatura, de lart, de la losoa, del periodisme, etc. Els continguts daquests dos mbits han de tractar-se conjuntament, de manera complementria i simultnia. En aquest sentit, cal trobar la graduaci i la dosicaci idnies per tal de facilitar-ne laprenentatge duna manera progressiva i articulada. A ms de propiciar una aproximaci a la realitat cultural i lingstica de lantiga Grcia tamb cal posar en relleu la petjada indeleble de la llengua i cultura hellniques en les diverses situacions histriques posteriors i en el context cultural del mn actual. El fet de poder presentar a lalumnat el llegat lingstic i cultural de Grcia constitueix un estmul ecient que fortica la identitat, ja que ajuda a aprofundir en el coneixement de les arrels de la cultura del mn occidental i alhora predisposa a linterculturalisme, ja que afavoreix el respecte i lestima envers altres manifestacions culturals.

Les competncies que desenvolupa la matria de grec sn la competncia lingstica, la competncia artstica i cultural i la competncia social i ciutadana. Els coneixements dels mecanismes lingstics duna llengua clssica com la grega contribueixen al desenvolupament de la competncia lingstica, a la reexi sobre els elements i estructures lingstiques del grec i de totes les llenges, tant de les que lalumne/a coneix com de les que pot adquirir Lestudi del grec en un futur proper en un context social i mundial en qu la interconnexi ajuda a precisar el lingstica i cultural t un paper cada vegada ms rellevant. El coneixement de la llengua i la cultura de Grcia contribueix a la comprensi de la realitat lingstica i a la correcci de les tcniques de comunicaci oral i dmbits diversos. escrita de les llenges vehiculars i de les llenges estrangeres pel fet dajudar a precisar ls del lxic del llenguatge culte (tcnic, cientc, artstic, literari, losc, etc.), ja que en totes les llenges del mn occidental el llenguatge culte est format majoritriament per mots dorigen hellnic. Pel que fa a la competncia artstica i cultural, els continguts de la matria fomenten lactitud crtica davant dels fets culturals i socials del passat i del present, ja que el llegat del mn grec, en la seva major part, s fruit de la revisi i de la indagaci constants. I s que els assoliments de la cultura grega encara tenen prou vigor per convidar a la reformulaci de les experincies culturals i artstiques, ja que han estat i sn encara el punt de partena de recreacions en els camps ms variats. La cultura grega tamb aporta
llenguatge culte
un seguit de referncies culturals que han estat considerades modliques, s a dir, clssiques. A ms a ms, lafany de superaci constitueix un estmul al foment de la recerca en tots els mbits del saber. Per aix val la pena posar en relleu que un dels trets ms caracterstics de la cultura hellnica, com la paidia i la philantropia, tradudes ms tard en la humanitas ciceroniana, sn el punt de partena de tot all que anomenem humanitat i humanisme. La matria tamb desenvolupa la competncia social i ciutadana, en tant que la cultura hellnica ha tingut en el passat i encara continua tenint en el present la capacitat dintegrar coneixements de diversa procedncia i de reformular-los de manera que ha collaborat decisivament en el desenvolupament de la civilitzaci de la humanitat tant en el passat com en lactualitat. Cal tenir present que el mn grec antic fou pioner en el foment de les actituds de tolerncia i de respecte envers persones de diferent manera de pensar, de diversa procedncia, en el foment de perseverana en lesfor, per tal de progressar en el coneixement i en la convivncia, i de participaci en les tasques cooperatives que fomenten la interacci amb els altres.

Lestudi de la llengua i la cultura gregues en el batxillerat contribueix al desenvolupament de les competncies genriques del batxillerat. Aquesta matria ofereix la possibilitat denriquir i daprofundir en la competncia comunicativa de lalumnat, ja que afavoreix ladquisici del lxic tcnic, cientc i artstic, com a totes les llenges de cultura, duna manera conscient i reexiva. Daltra banda, lestructura exiva daquesta llengua clssica convida a la reexi lingstica en la interpretaci de testimonis escrits en grec, en la comparaci de fets lingstics entre el grec i la llengua vehicular i en la recerca dequivalncies per tal dexpressar en la llengua prpia els missatges dels textos. Tot plegat ajuda a la consolidaci de lestructuraci mental i a lafermament de les competncies comunicativa, oral i escrita.
Les tes artstiques, literries i socials gregues sn presents en la matria.
Tamb el vessant cultural de la matria promou la comprensi de les grans tes artstiques, literries i socials assolides pels grecs, limpacte de les quals sobrepass els lmits geogrcs i temporals dins els quals foren gestades i encara perviu en molts aspectes tcnics, artstics, literaris i institucionals del mn actual. Aquest aspecte afavoreix la competncia en la gesti i el tractament de la informaci a partir de tota mena de fonts que es poden obtenir mitjanant la consulta a biblioteques, la visita a jaciments i museus i a travs del maneig de les TIC.
En el context social actual, la cerca dinformaci a travs de les fonts ms diverses, ja siguin les tradicionals o les electrniques, s un fet habitual entre lalumnat. Les TIC ofereixen un seguit de possibilitats que han de ser aprotades amb la guia i orientaci del professorat per tal dobservar, cercar informaci i contrastar-la, proposar conjectures i establir relacions, de manera que afavoreixi la creativitat. Actualment es disposa de diversos programes relacionats amb el mn clssic que poden incidir positivament en ladquisici de coneixements al voltant de la llengua i cultura de la Grcia antiga. Si tenim present que lalumnat es mostra particularment receptiu en ls de les noves tecnologies, lorientaci del professorat pot ser decisiva en ladquisici de la competncia digital. Les activitats relacionades amb la interpretaci dels textos i amb el comentari lingstic i cultural contribueixen a la formaci integral de lalumnat. Per a la seva realitzaci s important crear un clima que afavoreixi la presa de decisions al moment de traduir un text i de comentar-lo, la recticaci dels possibles errors, la defensa oral i escrita de criteris presos amb rigor i responsabilitat, el contrast de diverses interpretacions que facin els alumnes o a partir de dues o ms versions publicades, la justicaci de lopci
presa, etc. s probable que molts alumnes no continun estudiant grec ms endavant, per el procs daprenentatge de la llengua i la cultura de Grcia ha de ser til per a tot els qui cursin aquesta matria, de manera que faciliti lassoliment de la competncia interpersonal. Lesperit de superaci que es manifesta en la majoria dels assoliments culturals, poltiques i socials de lantiga Grcia s com un esquer que afavoreix la formaci dopinions, de pensaments, democions esttiques i cognitives que ajuden a argumentar, dialogar i a superar nous reptes i possibles dicultats que es puguin presentar. El fet de poder reexionar sobre un passat que duna manera o altra perviu en el present, a ms dafavorir la competncia de coneixements permet la interacci en el mn amb la mirada posada en el futur. I s que lexperincia de levoluci del mn hellnic a lantiguitat constitueix un referent per a la exibilitat, la versatilitat i ladaptabilitat a lentorn que mai no s esttic.

Els continguts de la matria sarticulen en els dos cursos del batxillerat en quatre grans apartats, els quals obeeixen a un plantejament epistemolgic. Tanmateix, en el moment dorganitzar-los cal cercar una seqenciaci equilibrada i coherent de coneixements lingstics, que facilitin la interpretaci dels textos i la realitzaci dactivitats morfosintctiques que permetin la prctica i la reexi gramatical, i de coneixements culturals ajustats, sempre que sigui possible, al contingut dels textos que es proposin.

La presncia de la llengua i cultura gregues en el currculum dels nois i de les noies que comencen a introduir-se en el camps de les cincies socials, La matria de grec en el de les humanitats i en laprofundiment de les arrels de la cincia, de la t connexions molt losoa i de lart occidentals proporciona una visi en profunditat dels fets lingstics, histrics i culturals que estan connectats en diverses matries de importants amb la caire humanstic, per duna manera especial amb la matria de llat, amb la matria de llat. qual comparteix una seguit de caracterstiques de tipus lingstic i cultural innegables, de manera que formen un conjunt indestriable anomenat mn clssic. Com que hi ha una gran coincidncia en els objectius daquestes matries, en els casos en qu lalumnat opti per cursar-les resulta altament recomanable que els centres estableixin una programaci conjunta dobjectius i de progressi de manera que la coincidncia de criteris afavoreixi un aprenentatge simultani i coherent en tots els aspectes que sigui possible.

Si en lensenyament duna llengua que es parla en lactualitat es potencia el domini de les quatre habilitats bsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en lensenyament de les llenges clssiques cal fomentar duna manera especial lhabilitat de la lectura de textos originals adients. Per arribar a aquest estadi, cal insistir en laprenentatge dels paradigmes ms productius de les estructures bsiques i del vocabulari dun ndex elevat de freqncia en la prosa clssica. Lestructura de la llengua i de la cultura sha de fer simultniament i gradualment, no com compartiments allats, per tal que lalumne/a no converteixi la prctica de la traducci de textos en un exercici de desxiframent descontextualitzat del mn que el va generar. Conixer la llengua s conixer la seva organitzaci, el signicat i la posici dels seus elements, larquitectura oracional, la concordana, les condicions de rgim, etc.
El currculum incorpora una visi breu i sinptica dels gneres literaris i un estudi ms aprofundit dalguns dells, com lpica i la poesia dramtica, a partir de la lectura en la prpia llengua dalgunes obres senceres. En tot aix no es tracta noms dadquirir coneixements literaris, sin de contribuir a millorar lexpressi oral i escrita, davivar el gust per la lectura, de prendre conscincia del fenomen literari com una manifestaci cultural en la qual es combinen el context sociopoltic amb el personal i artstic i de mostrar com es van assolir a Grcia obres en les quals shan emmirallat no solament la literatura posterior, sin totes les arts sense exclusi, com la msica, la pintura, lescultura, el cinema, etc. Com que laprenentatge de la llengua i la cultura gregues s simultani amb el altres matries de carcter lingstic i humanstic cal contemplar la possibilitat de dur a terme activitats interdisciplinries que fomentin la capacitat de connectar i dintegrar conceptes i principis bsics procedents de camps diversos en el temps i en lespai, de manera que lalumnat pugui desenvolupar valors i criteris tics associats a totes les rees del saber.
Lalumnat pot aprofundir en el llegat grec en el nostre pas.
Els continguts seleccionats per a aquesta matria es fonamenten en la nalitat de proporcionar als alumnes els coneixements bsics de llengua grega, del procs cultural de lantiga Grcia i dels principals gneres literaris mitjanant la lectura en traducci dobres signicatives i la lectura de textos originals. Per aconseguir la nalitat esmentada s desitjable aprotar la petjada grega en el nostre pas, tant les restes arqueolgiques (Empries) i els objectes de factura grega, conservats als museus, com les mostres artstiques i culturals de diverses poques inspirades en el mn grecorom, per tal que lalumnat sigui conscient que la possibilitat de noves relectures i de reinterpretaci continua oberta i que el dileg entre el present i el passat sempre s fecund i enriquidor amb vistes al futur. La distribuci dels continguts que sembla ms aconsellable s la distribuci cclica, de tal manera que els continguts de cada unitat didctica siguin equilibrats tant pel que fa a la quantitat dinformaci lingstica com pel que fa a la cultura. A mesura que laprenentatge avana, shan dampliar els aspectes assenyalats abans, dacord amb els progressos dels components del grup classe i del temps que hom disposa. En la prctica docent de la llengua i la cultura de Grcia s aconsellable de posar en prctica els avenos aconseguits grcies a les tendncies pedaggiques innovadores, de bona tradici entre nosaltres, i el treball amb les TIC i els mitjans de comunicaci que hi ha a labast de qualsevol ciutad o ciutadana. Lavaluaci permanent permet identicar els nivells de desenvolupament de les competncies que es pretenen assolir. Lavaluaci ha de tenir en compte els objectius i les competncies de la matria. Les activitats formatives impliquen tant el professorat com lalumnat, ja que permeten al docent calibrar la idonetat i ladequaci de les estratgies densenyament i a lalumnat les dicultats que apareixen durant laprenentatge. La reexi sobre el procs densenyament i aprenentatge ha de ser constant per tal de poder prendre decisions adients, introduir millores i dissenyar noves activitats i estratgies que siguin diversicades i integradores alhora, segons les necessitats de lalumnat. Lavaluaci sumativa ha de tenir en compte lavaluaci formativa, aix com lavaluaci en lacci, s a dir, en la intervenci a laula entre el dileg que sestableix entre el docent i lalumnat, en lelaboraci de petits treballs connexionats amb altres matries, tant de caire lingstic com cultural, en les mltiples i variades situacions que es produeixen al llarg de cada curs.
OBJECTIUS
La matria de grec del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Llegir, comprendre i interpretar duna manera coherent, amb lajut del diccionari, textos grecs de dicultat mitjana, preferentment en prosa tica de carcter narratiu i descriptiu. Aplicar els coneixements morfosintctics i lxics bsics del sistema lingstic del grec antic en la identicaci de les formes exives i en la transformaci destructures gramaticals o de sintagmes. Reexionar sobre els fets lingstics (morfosintctics i lxics) a partir de textos en llengua grega i establir relacions amb la llengua prpia. Reconixer ltim grec en mots de la llengua prpia simples i compostos, primitius i derivats, aplicant les normes bsiques de la transcripci i valorar-ne la pervivncia en les llenges modernes. Descriure els trets ms rellevants de carcter social, histric i cultural que caracteritzen la histria i la producci artstica de lantiga Grcia i situar-los en el temps i en el seu marc geogrc. Comprendre textos llargs en traducci i reconixer-hi la intenci comunicativa, el protagonisme dels principals personatges, el gnere literari al qual pertany i la relaci amb alguns fets histrics, poltics i socials. Aconseguir informaci a partir de les fonts de tota mena, utilitzant, amb autonomia i esperit crtic, les dades que ofereixen les obres dels estudiosos i les tecnologies de la informaci i la comunicaci sobre el mon clssic, i extreuren conclusions. Tenir una visi humanitzada de lentorn mitjanant el contacte amb les llenges clssiques i reconixer i valorar la pervivncia del llegat literari, artstic i cultural de Grcia en el passat i en lactualitat.
8.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
La llengua grega
Representaci, mitjanant mapes geogrcs o conceptuals, de levoluci des de lindoeuropeu ns al grec modern tenint en compte les principals variants dialectals. Identicaci de les lletres i dels signes de puntuaci usats en grec i comparaci de lalfabet grec amb labecedari llat, tot valorant els esforos que els humans han fet en lestabliment de lescriptura. Distinci de la transliteraci dun mot grec a lalfabet llat i de la seva transcripci al catal. Desenvolupament de les competncies lingstiques prpies del coneixement bsic de la exi nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicaci en textos breus o b en sintagmes allats. Reconeixement de les formes verbals que presenten un ndex ms elevat de freqncia en la prosa narrativa (oposici present/aorist a lindicatiu, a linnitiu i al participi) i la seva aplicaci en contextos breus o alladament. Identicaci duna forma nominal o verbal que morfolgicament discrepa de les altres dins duna srie determinada. Transformaci del nombre gramatical dels elements que integren una determinada frase i justicaci dels canvis efectuats.
Valoraci de la funci sintctica de cada element de la frase tenint en compte les caracterstiques morfolgiques i la seva integraci en sintagmes. Identicaci i interpretaci de les partcules ds ms freqent.
Els textos dels autors grecs i la seva interpretaci

Desenvolupament de les competncies lingstiques en la llengua prpia per poder interpretar frases o textos breus en llengua grega. Interpretaci de textos narratius originals de prosa tica i circumstancialment en koin, analitzant implcitament i explcita, si cal, els diversos elements que conformen les frases dels textos proposats. Aplicaci de les tcniques de traducci i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels petits textos que es treballen. Cerca, anlisi i contrast dinformaci sobre la histria, la literatura i la cultura de Grcia, aconseguides mitjanant el suport de les TIC.
El lxic grec i la seva vigncia en la terminologia de les llenges modernes

Aprenentatge del lxic grec bsic. Localitzaci en un lxic dels mots que formen part dun text que hom proposa dinterpretar i traduir. Reconeixement, dins una srie, dun mot que pel seu signicat saparta dels altres que pertanyen a un mateix camp semntic. Provisi duna paraula que duna manera o altra sha treballat, la qual t el signicat gaireb sinnim o b antnim duna altra. Distinci dels prexos en els mots compostos i identicaci de la paraula simple corresponent, aix com la diferenciaci dels suxos en els mots derivats i reconeixement de la paraula primitiva. Valoraci dels factors que han perms que els mots grecs han perviscut i han esdevingut universals en les paraules pertanyents al llenguatge tcnic cientc i artstic de totes les llenges de cultura.
La idiosincrsia dels grecs i el seu llegat

Localitzaci daccidents geogrcs, regions i ciutats importants dins lmbit del mn grec a lantiguitat. Lectura i interpretaci de mapes, de plnols i imatges corresponents a escenaris histrics, a edicacions de carcter religis, poltic i privat de lantiga Grcia. Identicaci de les causes dels principals conictes que esclataren a lantiga Grcia. Localitzaci en mapes geogrcs dels principals escenaris bllics dels conictes ms importants de la histria de lantiga Grcia. Establiment de les causes geogrques que van propiciar laparici de la polis amb identitat i personalitat prpies. Establiment dels organigrames institucionals pels quals es regiren Atenes i Esparta i de les causes socials i histriques que els van propiciar. Valoraci de la transcendncia que ha tingut en el mn el cam escollit per Atenes en la implantaci dinstitucions democrtiques. Caracteritzaci dalguns fets de la vida quotidiana i dalguns esports dels grecs a lantiguitat. Caracteritzaci dels trets que conformen la religi grega i reconeixement de les principals detats tenint en compte els seus atributs.
Identicaci dalgunes produccions artstiques antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega. Establiment de la genealogia dels principals dus tenint en compte la informaci extreta dalgunes obres dautors grecs. Identicaci dels principals gneres literaris a travs de la lectura dobres o de fragments en traducci. Valoraci crtica dels assoliments poltics, socials, artstics i literaris de la Grcia antiga CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Llat Una part dels objectius sn comuns i parallels. Llengua i literatura i totes les matries de literatura Precisi en ls del vocabulari de carcter cientc, tcnic i artstic grcies a les activitats que fomenten lestudi de letimologia. Reproducci acurada en la llengua prpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar. Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Valoraci de la diversitat lingstica. Filosoa i ciutadania Delimitaci exacta dels termes loscs encunyats a lantiga Grcia. Tolerncia envers les diverses maneres de pensar. Valoraci de laportaci del pensament losc i poltic en la civilitzaci occidental. Histria i histria de lart Anlisi del funcionament de les institucions democrtiques que es crearen a Grcia i foren el model de les actuals. Reconeixement dels diversos perodes de la histria de Grcia i de les creacions artstiques que hi tingueren lloc. Valoraci de les manifestacions artstiques i de la seva pervivncia al llarg de totes les poques ns a lactualitat, tot valorant el patrimoni histric i artstic de lentorn proper o lluny. Matemtiques Representaci grca de les seqncies del temps histric. Valoraci de la importncia de les primeres aportacions matemtiques i cientques en general dels grecs.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Identicar les caracterstiques bsiques que deneixen els conceptes de llenges indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs. Llegir textos grecs breus, distingir entre transliteraci i transcripci dalgunes paraules, identicar el mots destriant els variables dels invariables i els que segueixen la exi nominal dels qui pertanyen a la exi verbal. Aplicar els coneixements morfosintctics i lxics en la transformaci destructures gramaticals o dunitats lingstiques.
3.
4. 5. 6. 7. 8. 9.
Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus, preferentment de prosa tica de carcter narratiu i descriptiu. Analitzar el contingut dels textos en llengua grega duna manera implcita, i explcita quan es cregui oport. Emprar el lxic grec en lestabliment de relacions, equivalncies i oposicions semntiques. Reconixer ltim grec en mots de la llengua prpia simples i compostos, primitius i derivats. Descriure els trets ms rellevants de carcter social, histric i cultural que caracteritzen la histria i la producci artstica de lantiga Grcia i situar-los en el temps i en el seu marc geogrc. Cercar informaci per comprendre i ampliar els coneixements sobre lantiga Grcia en les diverses fonts, incloses les TIC.
10. Elaborar petits treballs per ampliar els coneixements sobre el mn clssic, aplicant les tcniques danlisi, sntesi i comentari, i cercant informaci en museus o jaciments al nostre abast i en fonts diverses, com publicacions destudiosos, informacions extretes per mitj de ls de les TIC, etc.
CONTINGUTS
SEGON CURS
La llengua grega
Prctica de la morfologia nominal bsica i reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen en un alt ndex de freqncia. Aprofundiment de la morfologia verbal en els modes i en els temps ms freqents en textos de prosa narrativa: tema de present i daorist en els modes indicatiu, innitiu i participi. Reconeixement de les caracterstiques bsiques del tema de futur i del perfet. Distinci bsica dels trets que caracteritzen els modes personals (imperatiu, subjuntiu i optatiu). Prctica de la morfosintaxi verbal mitjanant la transformaci de sintagmes dun determinat tipus a uns altres de signicat equivalent. Aplicaci dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder interpretar textos breus i transformar-los. Identicaci de les oracions en textos adients de dicultat mitjana per poder-los interpretar i transformar.
Els textos dels autors grecs i la seva interpretaci

Traducci de textos de dicultat mitjana de prosa tica i de temtica cultural grega, amb anlisi sintctica implcita, i noms explcita quan calgui. Desenvolupament de les competncies lingstiques prpies, tot adaptant-les als fets lingstics ms habituals que es presenten en els textos originals en grec. Comentari dels textos traduts i valoraci de la traducci com a instrument de comprensi del seu contingut. Lectura en traducci dobres senceres o en part, dautors clssics o destudiosos moderns referides al mn grec i emissi dopinions contrastades sobre el seu contingut.
Maneig de les fonts en traducci i destudis sobre civilitzaci i cultura del mn hellnic amb suports tradicionals i amb el suport de les TIC.
El lxic grec i la seva vigncia en la terminologia culta de les llenges modernes

Prctica de maneig del diccionari. Intensicaci de laprenentatge del lxic, posant en prctica els camps semntics i les famlies lxiques. Reconeixement de procediments utilitzats en la composici i derivaci de mots grecs. Inters per lestabliment de relacions lxiques en la formaci de paraules catalanes i de les llenges modernes que tenen origen grec, per tal denfortir la prpia identitat. Procediments de derivaci etimolgica en hellenismes que formen part de la terminologia cientca, tcnica i literria de les llenges modernes. Conscienciaci que els tims grecs i llatins han esdevingut universals en les paraules pertanyents als nivells tcnics de tots els mbits del saber.
La idiosincrsia dels grecs i el seu llegat

Establiment de les fases que hagueren de passar els textos grecs que han arribat ns a nosaltres des del moment en qu foren escrits ns als nostres dies. Valoraci del procs de transmissi de la cultura clssica i reconeixement de la tasca dels humanistes, del paper de la impremta i dels ideals de la Illustraci en la transmissi i la edici dels textos de Grcia i Roma. Observaci directa de les restes arqueolgiques dels jaciments (Empries, Roses) i dels museus que tenim al nostre abast i valoraci del patrimoni clssic del nostre entorn. Comprensi dobres senceres o fragments de la literatura grega, sobretot referits a lepopeia homrica i a la dramtica, i exposici dalguns aspectes sobre la temtica, els protagonistes i les caracterstiques del gnere literari al qual pertany. Hbits de consulta que permetin una aproximaci als gneres literaris en prosa: la histria, la losoa, loratria i el sistema judicial, la novella i la cincia. s destratgies de recollida dinformaci aprotant els recursos de les biblioteques o de les TIC per a lelaboraci desquemes i petites recerques. Contrast de realitzacions artstiques i literries del mn antic que duna manera o altra han inut en creacions posteriors ns als nostres dies, de manera que afavoreixi la sensibilitzaci per la comparaci i lanlisi crtica. Identicaci i valoraci de referncies culturals en la literatura, en les arts, en els mitjans de comunicaci, en la publicitat, etc. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Llat Una gran part dels objectius sn comuns i parallels. Llengua i literatura i totes les matries de literatura Precisi en ls del vocabulari de carcter cientc, tcnic i artstic grcies a les activitats que fomenten lestudi de letimologia. Reproducci acurada en la llengua prpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar.
Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Valoraci de la diversitat lingstica. Filosoa i ciutadania Delimitaci exacta dels termes loscs encunyats a lantiga Grcia. Tolerncia envers les diverses maneres de pensar. Valoraci de laportaci del pensament losc i poltic en la civilitzaci occidental. Histria i histria de lart Anlisi del funcionament de les institucions democrtiques que es crearen a Grcia i foren el model de les actuals. Reconeixement dels diversos perodes de la histria de Grcia i de les creacions artstiques que hi tingueren lloc. Valoraci de les manifestacions artstiques i de la seva pervivncia al llarg de totes les poques ns a lactualitat, tot valorant el patrimoni histric i artstic de lentorn proper o lluny. Matemtiques Representaci grca de les seqncies del temps histric. Valoraci de la importncia de les primeres aportacions matemtiques i cientques en general dels grecs.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. Llegir textos grecs dacord amb la pronunciaci erasmiana, identicar el mots, tot sabent distingir els variables dels invariables i els que segueixen la exi nominal dels que pertanyen a la exi verbal. Aplicar els coneixements morfosintctics en la transformaci destructures gramaticals a daltres de signicat semblant. Comprendre i interpretar, amb lajut del diccionari, el contingut de textos de dicultat mitjana, preferentment de prosa tica de carcter narratiu i descriptiu, tot analitzant les estructures i les paraules duna manera implcita, i explcita quan es consideri oport. Emprar el lxic grec en lestabliment de relacions, equivalncies i oposicions semntiques. Reconixer ltim grec de mots cultes de la llengua prpia aplicant les normes bsiques de la transcripci. Situar en el temps les principals vicissituds que ha hagut dexperimentar el llegat literari, artstic i cultural de Grcia ns a lactualitat. Assenyalar les principals realitzacions literries i artstiques de Grcia i constatar la seva inuncia en la posteritat. Comprendre textos llargs en traducci i reconixer-hi la intenci comunicativa, el protagonisme dels principals personatges i el gnere literari al qual pertany. Cercar informaci sobre la cultura de lantiga Grcia en les diverses fonts, incloses les TIC, per tal de poder exposar lopini sobre el contingut dun fet cultural o elaborar un treball.
4. 5. 6. 7. 8. 9.
10. Reconixer i valorar alguns exemples de pervivncia del llegat clssic en el passat i en lactualitat.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Histria de lart

Histria de lart s una matria de la modalitat dHumanitats i cincies socials, i tamb de la modalitat darts. El currculum es troba a les pgines 129-137 daquest volum.. Introducci Objectius Continguts Criteris dAvaluaci
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Histria de lart 341
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Histria del mn contemporani

La complexa realitat del mn actual, sotmesa a canvis accelerats i a transformacions profundes derivades de laplicaci de les noves tecnologies, dels progressos cientcs, de la globalitzaci i de la interacci de fenmens que sesdevenen en marcs geogrcs allunyats del nostre entorn cultural per propers per mitj de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, exigeix que en la formaci de lalumnat de batxillerat shagi de dedicar una Aporta elements per atenci especial a la comprensi dels processos que han congurat la societat en qu viu, a de prendre conscincia daquesta realitat ajudar lalumnat a i, aix, poder adoptar decisions personals raonades per contribuir de comprendre els processos manera activa i responsable a la construcci del futur. Des daquesta perspectiva, la histria del mn contemporani permet entendre que han congurat la el present com una fase dun procs inacabat, que es congura a societat en qu viu. partir delements del passat sobre els quals s possible actuar per modelar el futur. Pel seu objecte destudi, pel seu mtode, i especialment per la seva funcionalitat com a disciplina cientca, i pels valors que s susceptible de fer intervenir en el seu aprenentatge, la histria del mn contemporani collabora en el procs de maduraci intellectual i humana de lalumnat. Aporta elements clau per ajudar lalumnat a pensar histricament, potencia els valors de la solidaritat, de defensa de la llibertat i, tamb, els drets humans, la democrcia i la construcci de la pau. A travs de la seva metodologia desenvolupa habilitats intellectuals prpies del pensament abstracte i formal, com ara lobservaci, la comprensi, lanlisi, la sntesi, largumentaci, la interpretaci i lexpressi sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. Tamb ajuda a establir els fonaments que capaciten lalumnat per accedir a estudis humanstics i socials de nivell superior i a la contextualitzaci de tots els altres, ja que dalguna manera tot el present cientc respira i sexplica per la seva prpia histria. Lalumnat, en arribar al batxillerat fa molts anys que saproxima als continguts i al mtode de la histria. Tant a letapa de leducaci primria com a leducaci secundria obligatria, lalumnat estudia aquesta disciplina i, de manera especca, a quart dESO sanalitzen els esdeveniments i els processos ms rellevants de la histria del mn en els segle XIX, XX i XXI. En aquesta nova etapa educativa, lmfasi es posa en la conscincia de la complexitat i la parcialitat de les aproximacions al passat per mitj duna posici crtica i alhora una sensibilitzaci pel fet cultural que porti implcit el respecte vers la diversitat, el rebuig de la intolerncia i la defensa decidida de lequitat, la justcia i la llibertat. Caldr en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribuci de les dones en lesdevenir histric, reexionant sobre el procs de conguraci dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la histria i contribuint, en conseqncia, a una redenici daquests rols en el marc duna relaci entre iguals. Els objectius xats, com veurem, desenvolupen les competncies especques de la matria i collaboren en el seu assoliment. En tots ells sevidencia la construcci duna comprensi de lestructura global de la disciplina, alhora que es proposen nalitats explcites daprenentatge del mtode propi de la histria,
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Histria del mn contemporani 342
aix com de la capacitat de comunicar aprenentatges i resultats de recerca. Sinsisteix de manera expressa en les capacitats didenticaci, anlisi i interpretaci desdeveniments i processos socials en el passat i, nalment, safegeix la dimensi tica i dautoreexi sobre el propi procs aprenentatge. Sentn que les competncies especques no sassoleixen si no es mobilitzen tamb en el procs didctic els aprenentatges obtinguts per comprendre els problemes socials rellevants de lactualitat analitzats des duna perspectiva histrica. Per aquesta ra, el plantejament curricular dna prioritat als continguts del segle XX. A ms, aix lalumnat podr contextualitzar millor els continguts de la matria comuna dhistria de segon curs.

Les competncies especques de la histria del mn contemporani sn essencialment tres: la competncia en la dimensi temporal de lexperincia social humana, la competncia en la crtica de les fonts histriques i la competncia social i cvica. La competncia en la dimensi temporal de lexperincia social humana implica que lalumnat conegui, identiqui i apliqui a les informacions i fonts histriques les convencions cronolgiques habituals, les formes de la seva representaci i les categories temporals del temps histric (successi, durada, simultanetat i ritme). Aix suposa, duna banda, lestabliment de relacions entre els precedents i els consegents dels perodes del passat que sestudien, aix com les seves possibles connexions amb el temps actual i, de laltra, la iniciaci en la capacitat de distingir i analitzar lesdevenir histric de manera sincrnica, s a dir, la identicaci de la interdependncia dels diversos factors histrics (econmics, socials, poltics i culturals) en estructures i processos histrics concrets. Pensar en el temps tamb implica pensar en lespai i tenir capacitat per relacionar els fets que succeeixen en un mbit local amb situacions ms generals. La competncia en la crtica de les fonts histriques pretn que lalumnat, a ms dels discursos estructurats sobre perodes histrics que sofereixen al seu coneixement, veriqui la seva veracitat a travs de lanlisi de diverses fonts (textuals, icniDna eines perqu ques, grques, estadstiques, cartogrques, orals, etc.) i tamb que sintrodueixi alhora en el mtode de lhistoriador intentant destablir lalumnat sinterrogui fets i interpretacions del passat a partir del contrast i la comparaci sobre les causes dels de les fonts, dins dalgun dels models de la historiograa actual. En denitiva, es tracta que lalumnat sigui capa de mobilitzar els problemes i plantegi coneixements obtinguts i les tcniques apreses davant de fonts de possibles vies de soluci. naturalesa primria i secundria dels perodes estudiats que siguin diferents de les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge lalumnat haur de tenir les eines necessries per accedir de manera lliure i crtica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en qu viu en la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de soluci. La competncia social i cvica es refereix al desenvolupament de la facultat de formar-se una conscincia histrica, sentint-se partcips de la construcci de la realitat social a travs de les diferents generacions, i de tenir inters a preservar les memries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a ssers histrics implica saber-se membres dun collectiu amb el qual es comparteix una histria, un territori, unes tradicions i una determinada visi del mn, oberta als altres. Aquesta competncia implica, tamb, la comprensi i el respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democrtiques. Aquestes capacitats tenen especialment ra de ser pel fet que sorienta en un mn globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referncia comuns compatibles amb les diverses identitats personals i collectives. Finalment, la histria ajuda al desenvolupament de la
capacitat de previsi i adaptaci als canvis, reforant la voluntat de construir de manera activa societats futures ms justes i equitatives.

La histria del mn contemporani, per la seva naturalesa, contribueix de manera notria a les competncies comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalitzaci, oral o escrita, i les formes dexplicaci o exposici estructurades constitueixen un element formal tant per a les interrelacions com per a la construcci del coneixement de la disciplina. La histria del mn contemporani collabora, tamb, en la competncia en recerca i competncia digital, en la mesura que planteja investigacions i resoluci de problemes, dimensions comunes en la construcci dun pensament crtic i cientc, i pot constituir un marc idoni per a la realitzaci de treballs de recerca. Tamb es pot armar que les formes de comunicaci i dobtenci de la informaci precisen sovint la utilitzaci de tecnologies dinformaci digital i de mitjans audiovisuals per tal daccedir a un ventall ampli dinformacions. Finalment, ats que la histria implica la descripci i explicaci dels fenmens protagonitzats per persones i grups socials daltres temps, facilita lassoliment de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn, que es concreta en laproximaci emptica a altres cultures i poques sense pretendre interpretar el passat de manera acrtica des de la prpia percepci.

La histria del mn contemporani, com ja sha indicat, aporta molts elements que contribueixen a la maduresa personal dels alumnes i a ladquisici dun bagatge instrumental en lestudi i lanlisi de la histria que els permetr, en aplicar-lo, continuar aprenent. Es proposa un bloc de continguts comuns on sespeciquen les tcniques i les habilitats cognoscitives prpies del mtode de la historiograa, dalt valor intellectual i educatiu: les continutats i els canvis en lesdevenir histric, la denici de problemes referits a un procs histric i la formulaci dhiptesis de treball, lobtenci, la interpretaci i lanlisi crtica de la informaci histrica a partir de ls de diverses tipologies de fonts i, nalment, lelaboraci de conclusions i explicacions coherents, tot emprant un llenguatge especc propi. Laprenentatge daquestes estratgies es produeix de manera transversal al Lmbit cronolgic llarg de tots els temes, de manera que aquest bloc com a la prctica es treballa implicat en els altres blocs.
se sita en els segles XIX i XX, i en el mn actual.
Lmbit cronolgic de la histria del mn contemporani se situa en els segles XIX i XX i el mn actual. En el segon bloc de continguts es proposa lestudi dels fets i processos ms rellevants del segle XIX: les transformacions poltiques i econmiques que van posar a lantic rgim, la formaci dels estats liberals, el desenvolupament del capitalisme industrial i la seva internacionalitzaci, la gnesi de la societat burgesa i del moviment obrer, etc. Conv que aquest bloc no representi ms dun ter del conjunt del desenvolupament del currculum, i posar mfasi en el segle XX, que constitueix realment la base de la contemporanetat. El tercer i el quart bloc de continguts es dediquen a lestudi en profunditat dels segles XX i XXI, a travs de temes com les relacions internacionals i els grans conictes bllics, les crisis del liberalisme i lascens de lirracionalisme al poder, el procs de democratitzaci del sistema poltic, la transformaci dels antics imperialismes, la consolidaci de les superpotncies i la seva determinaci en lordre internacional, els processos dexpansi i desintegraci del denominat socialisme real, el creixement i els desequilibris econmics, els
canvis i les desigualtats socials, sense oblidar la incorporaci plena de les dones en els camps econmic i poltic, limpacte dels avenos cienticotcnics en la societat de consum o la recent transformaci cultural, entre altres. El cinqu bloc es dedica a lestudi de la histria ms recent, amb lobjectiu que lalumnat pugui comprendre la realitat ms immediata i els problemes que lenvolten i sigui capa de transferir coneixements del passat per interpretar el present.
Adopta una perspectiva internacional per tal de comprendre els processos histrics globals actuals.
Encara que lenfocament temtic considera principalment el nostre context ms prxim .leuropeu i el mn occidental-, una de les caracterstiques distintives de la histria contempornia s justament el seu abast mundial. Per comprendre les forces que modelen el nostre mn conv adoptar una perspectiva on la dimensi internacional estigui present en lanlisi dels processos triats, quelcom que ajuda a comprendre els processos globals actuals.

Per arribar a comprendre els processos histrics de la contemporanetat cal establir relacions amb la geograa, el pensament, lart o la literatura. Aquests aspectes, des de les posicions diferents dels seus estudis especcs, ofereixen un suport inestimable a lanlisi globalitzadora de la histria. s aquest horitz integrador el que fa possible que laprenentatge daquesta matria serveixi de marc a altres disciplines humanstiques, ja que lobjectiu ltim del coneixement histric s lexplicaci de la xarxa de relacions socials, econmiques, de poder, dels costums i valors culturals i dels canvis produts. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perqu els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es congurin com un esquema temporal travat i coherent. En la mesura que en els seus procediments utilitza la lectura de fonts grques i estadstiques, aix com descales grques i numriques de les fonts cartogrques i shi realitzen clculs, la histria del mn contemporani requereix el coneixement matemtic i hi collabora. Per la necessitat dutilitzar correctament els registres orals i escrits de la llengua catalana o castellana en la selecci, procs i comunicaci de resultats, la histria vehicula, estimula i consolida necessriament lassoliment de les competncies lingstiques especialment pel que fa a la descripci, exposici, interpretaci i argumentaci. Finalment per a la utilitzaci dels llenguatges icnics i audiovisuals tant en la lectura de les fonts com en la comunicaci de resultats, la histria collabora tant en ls de les TIC i de la MAV com en les matries relacionades amb el llenguatge plstic i visual.

Lensenyament de la histria sha de basar en ls de fonts primries i secundries de tipologia diversa, per tal de proposar vies daccs al coneixement, per processar-lo activament durant les sessions didctiques i en els moments daprenentatge autnom i, nalment, per reforar i per comprovar ladquisici dels objectius didctics proposats. Conv evitar, doncs, tant com es pugui, labs de les classes expositives i, de manera especial, la transmissi tancada de les interpretacions dels fets. La histria s, per naturalesa epistemolgica, una cincia interpretativa i lalumnat ha de contrastar opinions diverses i si sadscriu a una delles ha de fer-ho de manera slidament argumentada. Cal tenir en compte que lalumnat sacosta a la valoraci dels fets histrics, especialment els dhistria ms recent, no pas des del buit, sin amb unes idees prvies,
tiques i poltiques que sovint poden haver estat adquirides de manera acrtica. Per aix resulta del tot important formar-se tant en la distinci entre els fets i les opinions com en la necessitat que les opinions en la interpretaci histrica no siguin equiparables a intucions, sentiments o prejudicis sin enunciats que han destar fonamentats en arguments ben construts a partir de la crtica de fonts concretes. En denitiva, davant la histria ja escrita, es proposa estimular una forma densenyament que fomenti un aprenentatge que doni les eines a lalumnat per accedir a les fonts de coneixement histric, per tal de .dialogar. amb el passat, interpretar-lo crticament i prendre conscincia de les limitacions duna disciplina que est contnuament en revisi. Per aquest motiu, s important que lalumnat conegui, analitzi i interpreti la gran diversitat de fonts de qu disposem per a lestudi de la histria del mn contemporani. A ms de les que habitualment presenten els materials didctics, cal potenciar el treball amb premsa, fonts darxiu, lms .documentals i de cci-, textos literaris, obres dart i fonts orals, de manera que poden proposar-se treballs de carcter interdisciplinari. Aquesta matria tamb ofereix un marc ptim per a la realitzaci de treballs dindagaci, individualment o en grup, que impliquin la formulaci dhiptesis, la recerca i anlisi dinformaci i la presentaci de conclusions. Aix mateix, cal tenir en compte laportaci metodolgica de ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, que afecta la funci del professorat i laprenentatge de lalumnat, reforant la idea dun aprenentatge ms actiu i autnom, de manera individual i cooperativa, que possibilita la realitzaci dexperincies en els camps de lanlisi social i la construcci de noves relacions socials, de la conservaci i difusi del patrimoni histric i cultural i de la preservaci de la memria de la lluita per la democrcia. Pel que fa a lavaluaci, s del tot recomanable practicar lavaluaci inicial .que pot consistir en un dileg sobre el contingut de la unitat didctica. per tal didenticar les idees prvies sobre les quals lalumnat en construir de noves a partir del discurs del professorat. Conv tamb practicar lavaluaci formativa a de seguir el procs daprenentatge de lalumnat; en aquest cas poden ajudar lanotaci del grau dassoliment dels objectius en les intervencions i exercicis de lalumnat o b la realitzaci de petites proves de correcci objectiva; nalment cal procedir amb regularitat a lavaluaci sumativa, seguint dos principis fonamentals. En primer lloc lactivitat davaluaci ha de ser similar a les activitats proposades per a laprenentatge; i, en segon lloc, ha de referir-se a un o ms objectius didctics prviament coneguts per lalumnat. s important que lalumnat, abans de procedir al procs daprenentatge duna unitat didctica, conegui els objectius que es proposa assolir el professorat i que aquest marqui clarament el grau de complexitat que es demana i la forma o tipus com aquest coneixement sha de mostrar, de manera que els recursos i activitats davaluaci siguin coherents amb la metodologia de treball a laula. Tamb cal diversicar els instruments davaluaci per tal dinterpretar i valorar des de diferents punts de vista i contextos lassoliment dels objectius.
OBJECTIUS
La matria dhistria contempornia del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Conixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i lespai, els fets i esdeveniments rellevants de la histria del mn contemporani segles XIX, XX i XXI, valorant la seva signicaci histrica i les seves repercussions en el present. Compredre i interrelacionar alguns dels principals processos econmics, socials, poltics, culturals i tecnolgics que conguren la histria recent, identicant els seus trets ms signicatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que els han conformat.
2.
3.
Adquirir una visi global del mn contemporani que, conjugant la dimensi local i internacional en lexplicaci dels processos, faciliti lanlisi de les situacions i dels problemes del present, considerant tant els antecedents histrics com les relacions dinterdependncia. Valorar la histria com a disciplina i lanlisi histrica com un procs en constant reelaboraci, i emprar el coneixement histric per argumentar les prpies idees i revisar-les de manera crtica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis. Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informaci procedent de diverses fonts histriques i la proporcionada pels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci, tractar-les de manera convenient per tal destablir hiptesis de treball i elaborar explicacions histriques aplicant el vocabulari especc de la histria contempornia amb precisi i rigor. Realitzar activitats dindagaci i sntesi en qu sanalitzi, contrasti i integri informaci diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement histric adquirit per mitj de diversos suports i amb el rigor intellectual requerit. Mantenir una actitud solidria davant els problemes socials del mn davui, tot rebutjant les desigualtats i la intolerncia i valorant la pau, els drets humans i la democrcia com a drets fonamentals de tots els ssers humans. Desenvolupar un pensament crtic i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a travs del dileg, lempatia i la cooperaci.
4.
5.
6.
7.
8.
CONTINGUTS
Continguts comuns per a tots els blocs
Localitzaci en el temps i en lespai dels processos, estructures i esdeveniments ms rellevants de la histria del mn contemporani. Utilitzaci de la representaci grca del temps histric pel que fa a successions i simultanetats. Identicaci de continutats i canvis en la successi de diversos perodes o moments histrics. Identicaci dels components econmics, socials, poltics i culturals que intervenen en els processos histrics i anlisi de les interrelacions que shi donen per tal delaborar explicacions sobre els fets. Identicaci de les causes i les conseqncies dels fets histrics i dels processos devoluci i de canvi que sn rellevants per a la histria del mn contemporani i en la conguraci del mn actual. Valoraci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, com a subjectes de la histria i exercitaci de lempatia histrica. Recerca, obtenci i selecci dinformaci a partir de fonts diverses (documents histrics, textos historiogrcs, fonts iconogrques, informaci proporcionada pels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci, etc.) Processament i interpretaci de la informaci obtinguda, tot comprovant la validesa de les hiptesis formulades. Realitzaci de treballs de sntesi o dindagaci, emprant informaci de fonts histriques diverses, analitzant-la, contrastant-la i valorant les diferents interpretacions; i comunicaci dels resultats duna recerca .individual o en grup. combinant diferents formes dexpressi, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un s correcte del llenguatge i del vocabulari histric pertinent.
Valoraci dels drets humans i rebuig de qualsevol forma dinjustcia, discriminaci, domini o genocidi. Assumpci duna visi critica vers les situacions injustes i valoraci del dileg i de la recerca del consens per a la resoluci de conictes.
Transformacions en el segle XIX

Anlisi i sistematitzaci de les principals transformacions econmiques, socials, culturals i poltiques operades a Europa a nals del segle XVIII i primeries del XIX com a punt de partena de levoluci histrica posterior, fent referncia als principis i caracterstiques bsiques de lAntic Rgim. Valoraci argumentada de les continutats i canvis respecte de lAntic Rgim. Identicaci i anlisi, a partir de fonts textuals, dels canvis poltics derivats dels valors de la independncia dels Estats Units i de la Revoluci Francesa; aix com dels trets bsics de les tres lnies poltiques i ideolgiques bsiques del segle XIX: absolutisme, liberalisme i nacionalismes. Descripci i explicaci dels aspectes ms importants del procs dindustrialitzaci, especialment de la segona fase de la Revoluci Industrial i de les seves conseqncies socials. Caracteritzaci de lorigen i levoluci del moviment obrer durant el segle XIX. Comparaci de les dues grans lnies ideolgiques del moviment obrer (socialisme i anarquisme) a partir de diferents fonts documentals. Establiment de la causalitat mltiple del fenomen colonial del segle XIX, Descripci, anlisi, caracteritzaci i sistematitzaci dels principals imperis colonials a partir de diverses representacions cartogrques. Explicaci de la interrelaci entre limperialisme, lexpansi colonial i la cursa darmaments produda abans de la Primera Guerra Mundial.
Lpoca dels grans conictes internacionals (1914-1945)

Establiment, identicaci i anlisis de les causes i les conseqncies de la Primera Guerra Mundial. Descripci dels trets bsics de levoluci del conicte. Anlisi i valoraci del procs dorganitzaci de la pau, per mitj dels textos legals ms rellevants. Descripci de la nova situaci poltica i territorial dEuropa i de la nova organitzaci econmica mundial sorgida desprs de la Primera Guerra Mundial, especialment pel que fa als factors de declivi del vell continent. Anlisi i sistematitzaci dels processos poltics i socials que van derivar en les revolucions russes de 1917 i la posterior formaci de lURSS. Identicaci, anlisi i valoraci de les caracterstiques de les dictadures totalitries dels estats feixistes dels anys trenta per mitj de lanlisi i valoraci dalgunes de les seves fonts documentals ms representatives. Identicaci i explicaci de les manifestacions externes i de labast del crac del 29, les alternatives intervencionistes i la denici del nou model neocapitalista per mitj de lanlisi de dades estadstiques i grcs. Establiment de relacions entre la crisi econmica i lauge dels feixismes. Anlisi de levoluci de les mentalitats i de la condici femenina en el perode dentreguerres a partir de fonts i documents de carcter literari, losc i artstic de lpoca i establiment de les relacions explicatives pertinents amb el context histric general. Identicaci de les relacions internacionals, tot establint les causes de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqncies. Descripci, a partir de fonts diverses, de la situaci de la poblaci civil durant la contesa. Explicaci de lholocaust i valoraci de la cultura de la pau, entesa com labsncia de violncia en totes les seves formes: guerra, injustcia i vulneraci dels drets humans.
El mn durant la segona meitat del segle XX

Identicaci i explicaci de la inuncia de les dues potncies hegemniques en nalitzar la Segona Guerra Mundial. Establiment de les causes de la formaci de blocs i de la guerra freda, analitzant els principals conictes de la guerra freda. Anlisi de levoluci poltica i econmica dels dos blocs ns a lesfondrament del comunisme a lEuropa de lest. Identicaci i explicaci de les causes del procs de descolonitzaci. Situaci cronolgica i geogrca dels nous espais i sistematitzaci de la seva evoluci histrica, tot identicant els principals conictes culturals, econmics, socials i poltics. Explicaci dels diferents estadis de desenvolupament a escala mundial, tot manifestant una actitud crtica envers les desigualtats del mn. Identicaci de lorigen i de les principals etapes de la construcci de la Uni Europea. Descripci dels principals organismes, institucions i poltiques desenvolupades i identicaci dels nous reptes. Identicaci de les funcions dalgunes organitzacions supranacionals, tot valorant crticament, i a partir de determinades actuacions, la seva signicaci i el paper que juguen en les relacions internacionals. Anlisi i sistematitzaci dels principals canvis cienticotcnics i la seva inuncia en leconomia i en la vida quotidiana de les societats. Anlisi de levoluci de les mentalitats, costums i creences. Valoraci de levoluci de la condici femenina, identicant assoliments i reptes pendents i rebutjant situacions de violncia de gnere.
El mn actual
Localitzaci i caracteritzaci dels principals centres de poder poltic i econmic del mn actual. Anlisi crtica del nou ordre mundial. Identicaci dels reptes de les democrcies actuals, valoraci de la necessitat de preservar la memria histrica de la lluita per la democrcia i reconeixement de les diverses formes de participaci ciutadana. Identicaci dels focus de conicte del mn actual, tot relacionant les seves causes amb els factors histrics, anlisi de situacions concretes dinjustcia, desigualtat i discriminaci i coneixement dels mecanismes per combatre lincompliment i violaci dels drets humans. Valoraci del dileg i la cooperaci com a formes pacques de resoluci dels conictes. Caracteritzaci i explicaci de la distribuci actual de .lEstat del benestar.. Identicaci, anlisi i valoraci argumentada de la desigualtat al mn, tot destacant les seves causes i les seves repercussions. Anlisi i valoraci de limpacte del desenvolupament cientc i tecnolgic i de la importncia dels mitjans de comunicaci en el mn actual, tot destacant la incidncia en les formes de vida, costums i mentalitats. Anlisi i valoraci argumentada del fenomen de la globalitzaci i les seves conseqncies. Identicaci dels nous reptes i plantejament de solucions alternatives, des duna actitud dialgica i en coherncia amb els principis bsics de convivncia i respecte per la pluralitat.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Histria Localitzaci en el temps i en lespai dels processos, estructures i esdeveniments rellevants dpoca contempornia a escala local, europea i mundial. Filosoa i ciutadania Caracteritzaci del poder poltic, lestat de dret i la democrcia. Histria de la losoa Valoraci dels corrents loscs en la construcci dels valors individuals i socials dpoca contempornia. Cincies per al mn contemporani Avenos cienticotcnics, societat de consum i impacte mediambiental. mbit de llenges. Cultura audiovisual s de tcniques i estratgies per organitzar i sistematitzar la informaci. Elaboraci del discurs propi de la histria a partir de les competncies lingstiques orals i escrites (descripci, explicaci, justicaci interpretaci i argumentaci) i de llenguatges icnics i audiovisuals. Geograa. Economia Anlisi de levoluci histrica de leconomia mundial a partir de la interpretaci dels principals indicadors socioeconmics. Anlisi dels fenmens des de diverses escales geogrques. La globalitzaci econmica i les seves conseqncies. Les institucions supraestatals (europees i mundials) que determinen poltiques econmiques i socials. Les grans rees socioeconmiques i geopoltiques, els nous centres de poder i els desequilibris. Histria de lart. Histria de la msica i la dansa. Literatura universal Context histric dels moviments esttics i literaris dpoca contempornia. Matemtiques aplicades a les cincies socials Obtenci i interpretaci de fonts grques i estadstiques aplicades a lanlisi de fenmens histrics.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Identicar i caracteritzar, a partir de lanlisi i interpretaci de diverses fonts, els canvis i les continutats en relaci amb lAntic Rgim produts a Europa a linici de lpoca contempornia. Sintetitzar els aspectes ms rellevants de la segona fase de la Revoluci Industrial i algunes les seves conseqncies socials i ideolgiques (aparici i evoluci del socialisme i lanarquisme). Comparar i diferenciar els pensaments anarquista i socialista. Identicar les causes i les conseqncies del fenomen colonial i localitzar-lo a grans trets a travs de representacions cartogrques. Descriure a grans trets levoluci de la Primera Guerra Mundial i valorar de manera argumentada les seves conseqncies, inclosa lorganitzaci de la pau. Identicar els trets bsics del procs que va portar a les revolucions russes de 1917 i indicar les conseqncies que sen van derivar, en relaci amb la creaci del primer estat socialista: lURSS.
3. 4.
5.
Descriure i analitzar, a travs de fonts estadstiques i grques, levoluci econmica del perode dentreguerres. Relacionar la crisi econmica dels anys trenta i lascens dels feixismes. Resumir les caracterstiques bsiques dels feixismes i saber relacionar-los amb lesclat de la Segona Guerra Mundial. Identicar, analitzar i interpretar algunes informacions procedents fonts histriques diverses (textuals, estadstiques, iconogrques, flmiques, orals, etc.) per tal de realitzar treballs dindagaci sobre la situaci de la poblaci civil durant la Segona Guerra Mundial. Identicar i analitzar les causes que van provocar la formaci de blocs a la de la Segona Guerra Mundial, i explicar i valorar els trets bsics de la seva evoluci durant la segona meitat del segle XX ns a lesfondrament del comunisme a lEuropa de lest. Identicar els factors que van afavorir el procs de descolonitzaci i establir les possibles relacions entre lexperincia colonial i la situaci actual dalguns pasos que va experimentar processos de colonitzaci, en un mn interrelacionat. Sintetitzar les principals etapes del procs de construcci de la Uni Europea, identicar les seves institucions i funcions i valorar crticament el seu paper en el context europeu i a escala internacional, aix com el desenvolupat per altres institucions dmbit supranacional. Sintetitzar, a partir de lanlisi i interpretaci de fonts primries i secundries, levoluci de la condici femenina, i identicar les grans lnies de levoluci de les mentalitats i costums socials de la histria contempornia.
6.
7.
8.
9.
10. Identicar i caracteritzar algunes transformacions poltiques, econmiques, socials i culturals que shan produt en les ltimes dcades, valorant lexistncia de nous centres de poder a la vegada que limpacte de la globalitzaci en les esferes poltica, econmica i cultural. Valorar la incidncia de limpacte cientc i tecnolgic i el seu desigual repartiment. 11. Analitzar algun conicte de nals del segle XX, o b dactualitat, tenint en compte la dimensi internacional, a partir de la informaci dels mitjans de comunicaci social, valorant crticament els diversos enfocaments, cercant els seus antecedents i les seves explicacions histriques, argumentant les prpies idees com a individu social que viu en un temps i espai concrets i valorant la resoluci pacca dels conictes.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Llat

El currculum de la matria de llat sadrea a lalumnat amb una gran varietat dinteressos, i sadapta a la naturalesa doble del batxillerat, terminal i propedutica. Les habilitats lingstiques adquirides, sobretot la capacitat danlisi i de treball autnom, i la necessitat de recerca, sntesi, integraci i valoraci de les informacions de carcter literari, artstic, cultural i histric preparen lalumnat per a estudis futurs, ja siguin de carcter professional o universitari. El currculum de llat pretn equilibrar els continguts estrictament lingstics, els literaris i els culturals, i presentar una concepci del mn clssic com un tot, evitant la separaci daquests coneixements. Els continguts no poden ser tractats alladament, descontextualitzats de la resta de matries de batxillerat, ni tampoc com si no tinguessin cap relaci amb el mn i amb la realitat actual, entesa tant en sentit ampli com en el de la realitat ms propera a lalumnat. Shan de desenvolupar a partir del coneixement que els estudiants han adquirit ja de la primera gran civilitzaci que va ocupar el nostre territori i que t una importncia fonamental en la formaci de la nostra manera de ser i de la nostra identitat cultural, ja que ens VA llegar llengua, costums i una concepci del mn que es coneix tradicionalment com a humanisme.

Les competncies que desenvolupa la matria de llat sn tres: la competncia lingstica, la competncia artstica i cultural i la competncia social i ciutadana. Un dels vessants fonamentals de lestudi de la matria de llat s la competncia lingstica. El llat s un bon instrument per estimular la reexi sobre la llengua prpia i, per extensi, sobre el funcionament de qualsevol sistema lingstic, de les llenges ja conegudes per lalumnat o de les que pugui arribar a conixer, ja que la lectura i comprensi dun text llat Lestudi del llat comporta, duna manera implcita o explcita, un exercici de traducci amb estimula la unes regles que impliquen la comparaci destructures lingstiques diferents i la seva comprensi conscient. Igualment, lestudi del llat serveix per reforar el reexi sobre la coneixement etimolgic no sols de la llengua prpia, sin tamb daltres llenllengua prpia. ges romniques i, ns i tot, no romniques. Letimologia justica la graa i el signicat de les paraules i refora la base dels coneixements lingstics i culturals. Un altre vessant de la matria s la competncia artstica i cultural, ats que tota la cultura llatina i clssica ha tingut i continua tenint una gran inuncia en el mn occidental, la literatura, les representacions artstiques, la msica, etc. Destaquen, sobretot, la literatura clssica, que ha inut constantment i al llarg de totes les poques, i la mitologia, que forma part del bagatge cultural del passat i davui dia, en el teatre, en el cinema, en la iconograa, en la publicitat, etc. La literatura llatina mereix un tractament singular per dues raons. En primer lloc, perqu la lectura de les obres ms importants dels autors llatins augmenta el cabal cultural de lalumnat de batxillerat amb vista a esdevenir lectors adults ben formats
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Llat 352
o, si escau, universitaris amb una base imprescindible a lhora de fer front a estudis dhumanitats o de cincies socials. En segon lloc, perqu la inuncia de la literatura llatina en la literatura i en lart occidentals ha estat determinant i, per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural passat i present. Lestudi de lhumanisme i les humanitats contribueix a desenvolupar la competncia social i ciutadana. Ha de servir per provocar una reexi profunda sobre lsser hum i, per tant, per propiciar una actitud de respecte i destima per les diverses manifestacions tniques, culturals, lingstiques, religioses i de lluita contra les desigualtats. El carcter universal dels valors de la tradici clssica i els fortssims lligams amb la nostra civilitzaci han de potenciar la conscincia de pertinena social i comunitria i afavorir la cohesi social dins el respecte per la diversitat.

Lestudi de la llengua llatina i de la civilitzaci romana contribueix al desenvolupament de les competncies del batxillerat. Cal tenir en compte que el llat, com qualsevol altra llengua, s una eina de comunicaci i, per tant, el seu estudi contribueix al refor de la competncia comunicativa. Per tant, lestudi de la llengua llatina haur de ser organitzat tenint present aquesta circumstncia. La reexi lingstica a qu obliga el seu carcter de llengua exiva, des del punt de vista morfolgic, sintctic i lxic, t un valor innegable en lestructuraci mental de lalumnat i en el coneixement profund del funcionament de les estructures lingstiques, bsic per a una bona competncia comunicativa, oral i escrita. La multidisciplinarietat del currculum de llat condueix al desenvolupament de la competncia en la gesti i el tractament de la informaci i la recerca, El llat ens apropa a necessria per generar coneixement des duna visi integradora. Lestudi de la disciplines diferents. matria obliga, doncs, a fer s de disciplines diferents: lologia, arqueologia, histria antiga, histria de lart, epigraa, numismtica, etc., i al maneig de fonts ben diverses, des de textos literaris antics a la visita directa ns a restes materials, en qu el maneig de les TIC i les habilitats de localitzaci, selecci, sntesi i elaboraci de la informaci esdevenen una eina indispensable. La capacitaci tecnolgica necessria per a aquest treball i la capacitaci de localitzaci, s i sntesi de la informaci contribueixen tamb al desenvolupament de la competncia digital. El fet que sigui possible fer un acostament global a una llengua i civilitzaci com la romana, estretament vinculada a la nostra, per al mateix temps emmarcada en un espai temporal tancat i acabat, fa possible la construcci dun model danlisi de la realitat, que afavoreix la competncia de coneixement i interacci amb el mn. Els coneixements adquirits propicien la comprensi integral del mn actual, en els vessants social i cultural. Lanlisi crtica de fets i problemes socials, la necessria conscincia de la perspectiva histrica, lempatia en laproximaci a altres cultures, la consideraci de la dimensi temporal dels processos devoluci de les societats i dels seus productes literaris, tecnolgics i culturals, i la valoraci de diferents manifestacions culturals i artstiques es converteixen en indispensables. Caldr enfocar la matria de manera que contribueixi tamb al desenvolupament de la competncia interpersonal. El treball en equip i les activitats que requereixen, tant habilitats dialgiques o de collaboraci personal com de treball autnom i autoregulat, sn fonamentals. Lhumanisme, la losoa i la manera dentendre la vida del mn clssic pot aportar elements per a la reexi que contribueixin a la formaci global de lalumnat i al seu comproms en la ciutadania activa, prenent com a punt de partena per a la reexi una civilitzaci com la romana, en qu la vida pblica i la moral ocupaven un lloc fonamental.

La matria es desenvolupa en dos cursos. En el primer curs ofereix un acostament elemental a la llengua llatina i una primera aproximaci a la cultura i civilitzaci romana, amb una presentaci general del marc histric de la civilitzaci, lorganitzaci social i poltica, i la vida quotidiana, i la romanitzaci al nostre pas. En el segon curs saprofundeix en els aspectes tractats en el primer curs, i especialment en els aspectes literaris i de transmissi i tradici. En cadascun dels cursos els continguts sorganitzen en quatre apartats, que obeeixen a necessitats epistemolgiques i de classicaci. En organitzar les unitats didctiques, per, cal cercar una combinaci, adequada, equilibrada i integradora de lectura i interpretaci de textos, dactivitats de morfosintaxi i de teoria lingstica i de coneixements culturals, ajustant, sempre que sigui possible, el contingut dels textos a les activitats culturals que es presentin a estudi.

La matria de llat es troba, primer de tot, estretament lligada a la matria de grec, amb la qual ha de compartir una bona part dels objectius i la metodologia, si b cadascuna pot tractar aspectes diferencials. En el cas de lalumnat que estudi simultniament ambdues matries, cal que els centres estableixin una programaci conjunta dobjectius i de progressi i coherncia dels continguts. s necessari que el mn clssic, presentat en les matries de llat i de grec, sigui concebut com un tot, i no com un conjunt de parcelles deslligades. La cultura grega va ser assimilada pels romans i incorporada a la seva i aquesta cultura grecollatina, esdevinguda clssica, es troba en la gnesi i en la tradici del mn occidental. Un lligam fonamental de les matries clssiques amb les altres matries, en general, s lorigen grecollat de la terminologia cientca, tcnica i artstica, lestudi de la qual forma part dels blocs de continguts de les matries de llat i de grec. A ms a ms, lestudi de les llenges clssiques proporciona una visi de fets lingstics, histrics i culturals que estan connectats amb les matries segents: llengua i literatura i totes les matries de literatura, losoa i ciutadania, histria dEspanya, histria de lart i matemtiques.

Si en laprenentatge de tota llengua cal arribar al domini de les quatre habilitats bsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en laprenentatge de les llenges clssiques cal fomentar lhabilitat de la lectura de textos originals adequats a les possibilitats de lalumnat. Per assolir aquesta competncia de lectura de textos originals, cal insistir en laprenentatge dels paradigmes ms productius de les estructures bsiques i del vocabulari dun ndex de freqncia elevat. Lestudi de la llengua i de la cultura sha de fer simultniament i gradual, no com a compartiments allats. La prctica de la traducci no sha de convertir mai en un exercici de desxiframent allat de la resta daprenentatges. Conixer una llengua s conixer la seva organitzaci, el signicat i la posici dels seus elements, larquitectura oracional, la concordana, les condicions de rgim, etc. En lapartat literari, el currculum incorpora lestudi dels gneres literaris, i laprofundiment en alguna obra a partir de la lectura en la llengua prpia de lalumne/a. La nalitat no consisteix nicament a adquirir coneixements literaris, sin contribuir a millorar lexpressi oral i escrita, avivar el gust per la lectura, fer prendre conscincia del fenomen literari com una manifestaci cultural en la qual es combinen el context sociopoltic amb el personal i artstic i mostrar com en lantiguitat clssica es van crear obres que han
estat determinants per a la literatura posterior, per tamb per a totes les arts sense exclusi: pintura, escultura, cinema, msica. La literatura, doncs, no sha de considerar duna manera allada, sin com un punt de trobada en connexi amb altres manifestacions plstiques i artstiques a travs del temps, ja sigui en la creaci de mites, de tpics, de convencions formals, etc. Amb el seu estudi lalumnat pot desenvolupar i consolidar la seva sensibilitat i la capacitat de transferir coneixements entre diverses disciplines. Com que laprenentatge del llat ser simultani, almenys per a una part de lalumnat, al del grec i, en general, a altres matries de carcter lingstic i humanstic, sembla lgic dur a terme activitats interdisciplinries que fomentin la capacitat de connectar i dintegrar conceptes i principis bsics procedents de diversos camps, de manera que lalumnat Cal partir dels pugui desenvolupar valors i criteris tics associats a totes les rees del saber. Els nous coneixements shan de bastir a partir dels coneixements previs de lalumnat. que ja posseeix lalumnat en el moment darribar al batxillerat, enfortintlos i aprofundint-los. Les restes romanes materials han de tenir un paper fonamental en lentorn de lalumnat, des dEmpries i Trraco ns a aquelles que es puguin trobar en lentorn immediat de lalumnat. Per no nicament aquestes, sin la gran varietat delements artstics i culturals de totes les poques que es troben a labast dels nois i noies. Els coneixements i ls de les TIC i les habilitats de recerca de la informaci ofereixen una gamma molt mplia de possibilitats. Lavaluaci s una prctica fonamental en el procs densenyament i aprenentatge i ha danar estretament relacionada amb els objectius de la matria i les activitats formatives. Lalumnat ha de conixer els objectius i habilitats de qu ser avaluat, i lavaluaci ha de permetre al professorat valorar els aprenentatges assolits i contrastar-los amb els objectius i amb les competncies prpies de la matria que es pretn desenvolupar. Lanlisi del procs densenyament i aprenentatge ha de ser constant. Lavaluaci formativa ha davaluar les mateixes competncies i coneixements que es treballen a laula i ha de permetre al professorat identicar la idonetat i ladequaci de les estratgies, i a lalumnat els obstacles del seu aprenentatge, per tal de planicar estratgies de superaci. En general, caldr avaluar especialment, pel que fa a les competncies lingstiques, les habilitats de lalumnat en la interpretaci dels textos clssics per mitj de la tcnica de la traducci. Les habilitats de transformaci lingstica i danlisi explcita que formen part del treball ordinari a classe, han de ser objecte davaluaci, no noms en exercicis puntuals amb aquesta nalitat sin en lobservaci del treball diari. En lavaluaci dels continguts culturals es valorar especialment la capacitat de lalumne/a per establir connexions entre fets i realitzacions del mn antic i la seva pervivncia en el mn actual. Les activitats han de ser sempre variades i mltiples i han de permetre lobservaci per part del professorat des de perspectives diferents i en aspectes diversos. Lavaluaci sumativa, a ms de tenir en compte lavaluaci formativa, ha dintroduir i potenciar lavaluaci en lacci i la capacitat de sntesi i de relaci, o sigui lavaluaci de treballs a partir de supsits prctics, de petits treballs interdisciplinaris o relacionats amb lentorn de lalumnat, ents en sentit ampli.
coneixements previs
OBJECTIUS
La matria de llat del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Assolir la competncia dinterpretar, duna manera coherent, el contingut dun text de dicultat mitjana, preferentment en prosa, aplicant els coneixements morfosintctics i lxics bsics de la llengua llatina.
2. 3. 4.
Reexionar, en general, sobre els conceptes morfosintctics i semntics propis dun sistema lingstic i establir relacions entre mbits lingstics diversos. Relacionar fets lingstics del llat (fontica i prosdia, exi nominal, pronominal i verbal, lxic) amb altres de les llenges que en deriven, principalment del catal, del castell i de larans, si sescau. Identicar i reconixer les principals realitzacions histriques, sociopoltiques, literries i culturals del poble rom i assenyalar la seva repercussi en la histria dOccident, tot apreciant-les com una clau per interpretar realitats i esdeveniments posteriors. Extreure informaci de textos llatins diversos, originals i en traducci, pertanyents als diferents gneres literaris, tot distingint-ne els trets essencials. Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva inuncia en el temps i han esdevingut un model imitable per a generacions posteriors. Valorar positivament lesperit eclctic i pragmtic rom com un element integrador de diferents corrents de pensament i actituds (tiques i esttiques) que conformen lmbit cultural dOccident. Obtenir informaci a partir de fonts literries i de tota mena, utilitzant amb autonomia i esperit crtic les dades que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci sobre el mn clssic, interpretar-les i extreuren conclusions. Tenir una visi humanitzada de lentorn mitjanant el contacte amb les llenges i la cultura clssiques, i reconixer i estimar els valors dels autors antics com a font del pensament i de lart del mn occidental
5. 6. 7. 8.
9.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
La llengua llatina
Representaci, mitjanant mapes geogrfics o conceptuals, de levoluci de la llengua des de lindoeuropeu ns al llat, tenint en compte la inuncia daltres llenges en la formaci del llat. Identicaci de les etapes, mbits i registres del llat ns al segle VI dC. Reconeixement de les causes de la fragmentaci lingstica de lImperi rom i de la formaci de les llenges romniques. Identicaci dalgunes lleis fontiques senzilles i dels mecanismes devoluci del llat a les llenges romniques a partir de la deducci de regles de derivaci per mitj de lobservaci de canvis constants. Denici dels conceptes de llat medieval i de llat humanstic. Caracteritzaci del llat com a llengua exiva. Reconeixement de les diferncies i semblances entre lestructura de la llengua llatina i la de les llenges romniques, o altres de conegudes per lalumnat, sobretot pel contrast entre els textos llatins i la seva traducci, sense oblidar lordre dels mots. Coneixement de les nocions bsiques de fontica, prosdia i graa llatines, i aplicaci daquests coneixements a la lectura i a levoluci dalgunes paraules a la llengua prpia. Desenvolupament de les competncies lingstiques prpies del coneixement bsic de la morfologia nominal i pronominal.
Reconeixement de formes verbals personals que presenten un ndex elevat de freqncia (present, pretrit perfet, pretrit imperfet i plusquamperfet) i de formes no personals (innitiu i participi passat). Aplicaci dels coneixements bsics de sintaxi nominal, verbal i oracional en la interpretaci de textos llatins i en la seva transformaci, si escau. Identicaci i interpretaci de les partcules ds ms freqent. Valoraci de la funci sintctica de cada element de la frase, tenint en compte les caracterstiques morfolgiques i la seva integraci en sintagmes.
Els textos llatins i la seva interpretaci

Desenvolupament de les competncies lingstiques en la llengua prpia per poder interpretar textos en llat. Lectura comprensiva de textos llatins originals, per extreuren la informaci principal o el sentit general del seu contingut. Interpretaci de textos originals, especialment en prosa, i de qualsevol poca de la llatinitat, analitzant implcitament i explcita, si cal, els diversos elements que els conformen. Aplicaci de les tcniques de traducci i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels textos que es treballen. Aplicaci de la tcnica de retroversi de textos breus.
El lxic llat
Aprenentatge de lxic llat ds ms freqent. Reconeixent de lorigen llat del lxic de la llengua catalana i castellana, i aranesa si escau, aplicant nocions devoluci fontica, morfolgica i semntica del llat a les llenges romniques. Identicaci dexpressions llatines en el registre estndard de la llengua prpia.
Roma i la pervivncia de la cultura clssica

Localitzaci de les principals rees geogrques, lmits i llocs rellevants de lmbit del mn rom en les diferents poques dexpansi. Reconeixement de les diferents etapes de la histria de Roma del segle VIII aC al VI dC. Identicaci dels factors que van permetre la consolidaci de la dominaci romana i dels que van provocar la crisi posterior. Identicaci dels tres sistemes poltics (monarquia, repblica i imperi) i de les causes del pas del sistema republic al sistema imperial. Anlisi dels elements fonamentals de lorganitzaci poltica, social i religiosa. Identicaci de les magistratures principals, del paper de les classes socials en levoluci de Roma i de les caracterstiques fonamentals de la religi romana. Lectura i anlisi dalguns textos de contingut histric i reconeixement dels principals personatges que intervenen en la histria de Roma. Caracteritzaci dalguns aspectes de la vida quotidiana a Roma, en especial lhabitatge, la famlia i loci. Identicaci de les caracterstiques fonamentals de la tcnica i lart. Valoraci de lesperit eclctic, pragmtic i integrador de cultures propi dels romans en el pensament, la cultura i lart.
Lectura i interpretaci de mapes, de plnols i dimatges, corresponents a escenaris histrics, a estructures urbanes i a edicacions de carcter pblic i privat del mn rom. Valoraci de la vigncia dusos i costums romans en la societat actual. Anlisi de les causes, de levoluci i dels principals factors del procs de romanitzaci a Hispnia i al territori de lactual Catalunya. Identicaci i valoraci de les principals restes materials de la presncia romana. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Grec Una part dels continguts i objectius sn comuns i parallels. Llengua i literatura, i totes les matries de literatura Conscincia de la importncia del llat com a llengua dorigen de la nostra llengua i de les llenges romniques, i de la seva inuncia dhuc en llenges no romniques. Precisi en ls de vocabulari de carcter cientc, tcnic i artstic, grcies a les activitats que fomenten lestudi de letimologia. Reproducci acurada en la llengua prpia dels missatges continguts en els textos que cal interpretar. Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Valoraci de la diversitat lingstica. Filosoa i ciutadania Tolerncia envers les diverses maneres de pensar. Valoraci de laportaci del pensament losc i poltic en la civilitzaci occidental. Histria dEspanya i histria de lart Reconeixement dels diversos perodes de la histria de Roma, i de levoluci de limperi rom cap a les societats medievals, origen de lEuropa actual. Valoraci dusos, costums i formes dorganitzaci, i de la seva pervivncia en la civilitzaci occidental. Matemtiques Representaci grca de les seqncies temporals.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. Comprendre i interpretar el contingut de textos llatins originals de dicultat adequada als coneixements de lalumnat, preferentment en prosa i narratius o descriptius. Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de manera implcita, i explcita quan es consideri oport. Aplicar els coneixements morfosintctics i lxics en la transformaci destructures gramaticals o dunitats lingstiques. Descriure alguns trets histrics, socials, religiosos, dorganitzaci poltica, o daspectes de la vida quotidiana que caracteritzen el mn rom. Descriure factors caracterstics de la tcnica i de lart rom.
5. 6. 7.
Comentar el contingut de textos llargs dautors clssics en traducci o destudiosos del mn rom, o dimatges i representacions grques, i distingir aspectes histrics o culturals. Reconixer en el lxic de les llenges romniques conegudes per lalumne/a paraules dorigen llat i identicar canvis fontics, morfolgics, sintctics i semntics experimentats al llarg de la seva evoluci. Elaborar treballs per comprendre i ampliar els coneixements sobre el mn clssic, aplicant les tcniques danlisi, sntesi i comentari, i cercant informaci en fonts diverses, directes o consultades per mitj de ls de les TIC. Reconixer i valorar alguns exemples de la pervivncia del llegat clssic en el passat i en lactualitat.
8.
CONTINGUTS
SEGON CURS
La llengua grega
Desenvolupament de les competncies lingstiques prpies del coneixement de la morfologia nominal i pronominal, repassant i ampliant la morfologia nominal i pronominal del curs anterior. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat ndex de freqncia. Reconeixement de formes verbals, incloses aquelles considerades irregulars que apareixen amb un elevat ndex de freqncia. Aplicaci dels coneixements de sintaxi nominal, verbal i oracional, inclosa la subordinaci daparici ms freqent, per poder interpretar textos de dicultat mitjana, i realitzar transformacions, si escau. Valoraci de lestructura sintctica, de lordre i de la coherncia interna dels textos llatins.
Els textos llatins i la seva interpretaci

Lectura comprensiva de textos llatins originals per extreure informaci sobre el seu contingut, adaptada als coneixements i al bagatge acumulat per lalumnat. Interpretaci de textos originals en prosa o en poesia, preferentment en prosa, de qualsevol poca de la llatinitat, analitzant implcitament i explcita, si cal, els diversos elements que els conformen. Desenvolupament de la competncia de consulta i maneig del diccionari llat bilinge, amb interpretaci correcta dels codis que utilitza per proporcionar la informaci i amb adquisici de criteris per a la selecci dels signicats. Aplicaci de les tcniques de traducci i de comentari de textos amb lajut del diccionari bilinge. Lectura de fragments breus dobres en llengua original, i dobres en traducci, senceres o en part, i emissi dopinions contrastades sobre la temtica, les caracterstiques del gnere literari al qual pertany lobra i el seu entorn sociocultural.
El lxic llat
Aprofundiment en laprenentatge del lxic llat. Reconeixement de procediments emprats en llat per a la composici i la derivaci. Deducci de lleis fontiques i regles de derivaci a partir dunes constants observades prviament en el pas del llat a les llenges romniques.
Identicaci dexpressions llatines en el registre culte de la llengua prpia i de ls i vigncia daquestes expressions en textos de tota mena: literaris, publicitaris, mitjans de comunicaci, etc., orals o escrits. Valoraci dels factors que han perms que els mots dorigen grecollat hagin perviscut i hagin esdevingut tims de les paraules pertanyents al llenguatge tcnic, cientc, artstic de totes les llenges de cultura. Reexi sobre la presncia daquests mots en les matries del batxillerat.
Roma i la pervivncia de la cultura clssica

Reconeixement de les caracterstiques formals dels gneres literaris llatins: teatre, historiograa, oratria, pica, lrica i elegia. Valoraci de la inuncia que han exercit en manifestacions artstiques i literries de tots els temps. Valoraci del procs de transmissi de la literatura clssica des de lantiguitat ns als nostres dies i anlisi dels factors que han intervingut en la seva conservaci i en la seva prdua. Identicaci i valoraci de referncies culturals clssiques en la literatura i lart (pintura, msica, escultura, arquitectura, cinema), en els mitjans de comunicaci, en la publicitat, etc. Recerca en tota mena de fonts, en especial fent s de les TIC. Observaci directa de les restes principals de la cultura material romana i del patrimoni arqueolgic (Trraco, Empries, Brcino, i altres en lentorn ms immediat de lalumne/a) i indirecta daltres restes materials a Catalunya i a Hispnia a travs de qualsevol suport, especialment amb ls de les TIC. Valoraci daquest patrimoni i respecte per lherncia clssica. Valoraci de la permanncia del dret rom en lordenament jurdic actual. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Grec Una part dels continguts i objectius sn comuns i parallels. Llengua i literatura, i totes les matries de literatura Precisi en ls de vocabulari de carcter cientc, tcnic i artstic, grcies a les activitats que fomenten lestudi de letimologia. Reproducci acurada en la llengua prpia dels missatges continguts en els textos que cal interpretar. Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Valoraci de les produccions literries clssiques i de la seva inuncia fonamental i pervivncia en les produccions literries de totes les poques ns a lactualitat. Filosoa i ciutadania Valoraci de laportaci del pensament losc i poltic en la civilitzaci occidental. Histria dEspanya i histria de lart Valoraci de les produccions artstiques i arquitectniques i de la seva pervivncia al llarg de totes les poques ns a lactualitat. Defensa i cura del patrimoni histric i artstic de lentorn proper o lluny
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. Comprendre i interpretar el contingut de textos llatins de dicultat mitjana pertanyents a diversos gneres literaris, preferentment en prosa, amb ajut del diccionari, quan sigui necessari. Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de manera implcita, i explcita quan es consideri oport. Aplicar els coneixements morfosintctics i lxics en la transformaci destructures gramaticals o dunitats lingstiques. Assenyalar les caracterstiques essencials que deneixen els gneres literaris a partir de la lectura de textos llatins traduts dels autors ms importants i apreciar algunes semblances i diferncies amb obres, personatges o tpics que shi han inspirat. Comentar el contingut de textos en les llenges conegudes per lalumnat, de representacions grques, dimatges, etc., i distingir aspectes de pervivncia i tradici clssica estudiats, lingstics i/o culturals. Reconixer en les llenges actuals conegudes per lalumne/a expressions dorigen llat i comentarne el signicat. Explicar a travs de lobservaci dunes constants el funcionament dalgunes lleis fontiques que regulen el pas del llat a les llenges romniques i comentar raonadament i amb terminologia adequada la diferncia entre mot patrimonial i mot culte a partir dun mateix tim llat. Elaborar treballs per comprendre i ampliar els coneixements sobre el mn clssic, aplicant les tcniques danlisi, sntesi i comentari, i cercant informaci en fonts diverses, directes o consultades per mitj de ls de les TIC. Reconixer i valorar les restes materials arqueolgiques dels romans i la pervivncia del llegat clssic en temps passats i en lactualitat.
5.
6. 7.
8.
9.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Matemtiques aplicades a les cincies socials
En la formaci matemtica de lalumnat hi ha un perode on ha de predominar el seu carcter educatiu, anant ms enll del carcter instrumental que predomina en lensenyament de la matemtica a primria per sense arribar al carcter professional propi de la fase universitria. Aquest perode no t per qu coincidir exactament amb letapa secundria, per s al llarg daquesta etapa on s predominant. Un cop superada la fase ms instrumental, que prioritza laprenentatge duns certs continguts fonamentals per a la vida en la nostra societat, la formaci en lensenyament secundari prioritza la formaci humana i creativa dels alumnes, aix com el seu pensament crtic. Des del treball experimental i conjectural amb la incorporaci progressiva del rigor, que predomina en lensenyament de la matemtica a les etapes obligatries, ns al professional que caracteritza els estudis superiors, el batxillerat constitueix el primer perode postobligatori que ha de donar resposta a uns alumnes per ser terminal i a uns altres, per ser propedutic. No obstant aix, els estudiants que comencen lensenyament postobligatori no necessriament tenen decidit el seu futur desprs daquesta etapa educativa. Lensenyament de la matemtica a batxillerat ha de permetre que lestudiant copsi aspectes estructurals de la disciplina i la relacioni amb daltres, per el mer assoliment duns objectius i unes competncies, com els que es presenten en aquest currculum, no s sucient. Cal, a ms, afavorir la ms correcta elecci en el futur educatiu, formatiu o professional de lestudiant. Al llarg de la vida lalumnat es trobar amb situacions que no es resolen de manera algorsmica. Lensenyament de la matemtica a travs de la resoluci de problemes situa lestudiant en una posici sovint incmoda que fora la seva capacitat autnoma. Les estratgies heurstiques, que sovint no garanteixen efectivitat de resoluci, permeten afrontar cada problema tot fomenta la resoluci forant el pensament crtic i creatiu de lalumnat. El tipus de raonament que generen aquestes estratgies ser til per a lalumnat ms enll de problemes, de laula de matemtiques.
Es
com a construcci de coneixement.
En un mn en canvi constant lensenyament de la matemtica ha de seguir camins en els quals lelecci sigui inevitable, la correcci un hbit i lerror un motiu per a laprenentatge. La resoluci de problemes, entesa com una activitat de construcci de coneixement i no noms com la resoluci rutinria dexercicis, pot i deu conduir a lestabliment de patrons generals que posteriorment siguin dutilitat. A ms, com a estil daprenentatge servir a lalumnat en els seus estudis superiors, en la investigaci, en el mn laboral i, en general, al llarg de la seva vida, ja que els hbits que engendra tenen un valor que no es limita exclusivament al mn de la matemtica. Tot el currculum ha de quedar informat del carcter transversal que permet imprimir en lensenyament de la matemtica la resoluci de problemes i les diferents estratgies de resoluci. Reconixer situacions reals i concretes on la matemtica s un instrument necessari per organitzar i interpretar informaci, i per prendre decisions ben fonamentades s una prctica ineludible.
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Matemtiques aplicades a les cincies socials 362
Des daquest enfocament lensenyament de la matemtica permet generar entorns daprenentatge que afavoreixen un treball mental que fomenta un hbit dautoaprenentatge, anlisi, decisi, descobriment i creaci til ms enll de lmbit dacci disciplinria. Tot i que el que saccepta en matemtiques s el que est provat, la matemtica en el seu procs de gestaci est formada per experincies, observacions i intucions que, en alguns casos, condueixen a descobriments plausibles. Contrastar aquests descobriments a travs de lestudi de casos concrets conduir a modicar-los, rebutjar-los o acceptar-los. Posar a prova les conjectures descobertes i potser refutar-les s una activitat que facilita una interpretaci correcta de lerror, forma part del procs de millora del raonament i educa el pensament crtic dels alumnes. La necessitat del rigor quedar justicada quan lalumne/a descobreixi i defensi, oralment i s una matria til per escrit, conjectures que posteriorment ell mateix pugui refutar. Aquest procs de gestaci de la matemtica ha de ser viscut per lalumnat. Plantejar problemes, experimentar-los, comprendrels, establir plans de treball, descobrir invariants, conjecturar resultats, generalitzar casos observats, suggerir altres problemes anlegs, reconixer conceptes matemtics de situacions concretes, errar i corregir per tornar a experimentar i conjecturar ns a obtenir resultats plausibles, proposar solucions als problemes plantejats, cercar arguments per consolidar els resultats conjecturals, redactar les conclusions, exposar-les en pblic, defensar-les i acceptar els suggeriments i les crtiques dels altres, sn activitats prpies duna dinmica de treball que fa de la matemtica una matria til en la formaci integral de tots els alumnes i necessria en el batxillerat en la mesura que s una etapa terminal per a una part de lalumnat.
en la formaci integral de lalumnat.
Els continguts introduts en lensenyament obligatori des dun punt de vista experimental i conjectural es reprenen i es retorna al seu estudi a partir de motivacions concretades en problemes que faciliten el descobriment per part de lalumne/a. La construcci gradual i progressiva de coneixements sha de produir sota un ensenyament que faciliti entorns daprenentatge que connectin amb la matemtica dels estudis superiors. Sense abandonar lexperimentaci, lobservaci i el treball conjectural propis de les etapes obligatries, lensenyament de la matemtica a batxillerat ha de facilitar entorns daprenentatge en els quals sorgeixi la necessitat de rigor i la concreci daquest. La formalitzaci de resultats haur de ser introduda com a punt darribada del procs de construcci del coneixement matemtic.

Ser competent en matemtiques requereix tenir uns coneixements, capacitats i habilitats que han de facilitar que lalumne/a pugui i vulgui afrontar els reptes que se li plantegin. Amb el tipus de treball exposat, centrat en la resoluci de problemes, es desenvolupen i sn objectiu datenci del treball docent a laula els cinc vessants segents de lactivitat matemtica: Resoldre problemes matemtics. Comunicar-se matemticament. Raonar matemticament. Valorar la matemtica i la seva construcci. Tenir conana en la prpia capacitat matemtica.
Aquests vessants han de ser sempre presents en lactivitat matemtica i per aix conformen els processos que caldr desenvolupar de manera general al llarg de tota letapa. La competncia matemtica s lhabilitat per desenvolupar i aplicar el raonament matemtic amb la nalitat de resoldre problemes en situacions diverses. Ladquisici de coneixements matemtics a partir de la resoluci de problemes integrats dins lunivers dinteressos de lalumne mateix s necessria, per no sucient. Cada alumne/a ha de tenir, a ms, loportunitat de posar en acci el coneixement adquirit en la resoluci de problemes que representin un repte per a ell, problemes actuals o histrics per culturalment signicatius, situacions no allades que tenen un reex sobre el seu mn, que requereixen tractaments heurstics i que faciliten la interpretaci de la realitat. Les competncies matemtiques sn una combinaci de coneixements, capacitats i actituds adequades al context que presenten diverses dimensions que sovint sentrellacen. Ser matemticament competent requereix, entre altres, lassoliment gradual de la capacitat i la voluntat per pensar en la recta, el pla i lespai (analogia), cercar arguments que aportin solidesa als patrons descoberts, representar construccions, grcs o diagrames, construir, interpretar i emprar adequadament frmules, etc. En resum, copsar la naturalesa de la matemtica i dels objectes amb qu treballa aquesta cincia. La competncia en modelitzaci matemtica sentn com el procs pel qual sinterpreta matemticament una determinada situaci per tal de conixer el seu comportament i controlar-la. La capacitat de modelitzar una determinada situaci est vinculada a la possibilitat de considerar relacions lligades al comportament duna o diverses variables i a la possibilitat destablir relacions sistemtiques entre diferents sistemes de representaci. La comprensi del mn real est lligada, en gran mesura, al coneixement de la matemtica. Sentn grcies a les matemtiques i a models matemtics de la cincia que en fan s. En els primers anys daprenentatge s molt ms factible La comprensi del que lalumne aprengui dun problema matemtic simplicat ms que no mn real est lligada pas dun problema real; la seva complexitat de ben segur que el desborda. La matemtica facilita la creaci de models simplicats del mn real que al coneixement de permeten una interpretaci acotada daquest i alhora generen problemes la matemtica. adequats al moment educatiu de lalumne/a tot facilitant el seu esperit crtic i despertant la seva creativitat. Cal facilitar entorns daprenentatge en els quals la resoluci de problemes forci lalumne/a a xar latenci en la situaci plantejada, cercar relacions entre les variables implicades i descobrir patrons generals per tal dobtenir un model que, amb un nivell de sosticaci gradual, permeti interpretar el problema plantejat. La competncia en contextualitzaci s consubstancial al treball matemtic en el batxillerat. Laprenentatge de la matemtica a lensenyament obligatori es produeix en contextos especcs i a travs de problemes concrets. Les activitats sn properes al context de la vida personal dels alumnes, el context pblic i el context cientc. La contextualitzaci de les situacions problema participa en la motivaci de lestudiant i alhora s un instrument que permet validar el coneixement aprs. Tamb facilita la interpretaci de la realitat fsica i social a partir del coneixement matemtic propi, ajudant a entendre i explicar aquestes realitats. Les referncies a situacions de la vida real shan de fer sota estratgies denides que assignin amb cura on i com sempren aquestes situacions. Aquests tipus dactivitats shan presentat al llarg de lensenyament obligatori vinculades a situacions contextualitzades en la vida real. En el batxillerat els entorns daprenentatge han de facilitar que, a partir daquestes situacions vinculades amb la realitat de lestudiant, es puguin generar entorns daprenentatge que permetin lestabliment de resultats tils ms enll dels models concrets emprats. Cal que lensenyament al batxillerat no caigui en una simplicaci emprica de la matemtica i del seu ensenyament. De manera progressiva i sota entorns daprenentatge
que parteixen de situacions-problema contextualitzades, lalumnat obtindr coneixement matemtic ms general que li facilita donar resposta a situacions que van ms enll de cada model concret i contextualitzat emprat. Laprenentatge de la matemtica possibilita, per tant, que lalumne/a sigui competent en contextualitzaci fent-li veure que s necessria aquesta competncia, per no sucient. Cal que el coneixement matemtic construt sigui til dins els models concrets contextualitzats emprats, per tamb fora dells. La competncia en experimentaci impregna tot el treball cientc. Si lalumne no crea, no genera coneixement. En aquest cas hi pot haver assimilaci de continguts per no necessriament evoluci intellectual. Lensenyament de la matemtica pot contribuir a un dels grans objectius del batxillerat: la formaci de persones autnomes i crtiques que spiguen acceptar els propis errors i, alhora, les virtuts de les altres persones. Mitjanant la resoluci de problemes, la matemtica ensenya a saber actuar quan ens equivoquem, i a no mantenir una postura Amb la resoluci de inexible a causa de no voler assumir els errors comesos. Ensenyar una problemes sensenya frmula o un algorisme i resoldre exercicis que sn una aplicaci immediata daquests exercicis hauria de requerir poc temps. Ara b, experimentar, a saber actuar quan plantejar problemes, comprendrels, establir plans de treball, conjecturar, ens equivoquem. equivocar-se, corregir, tornar a errar per experimentar i conjecturar de nou ns a obtenir-ne una que sigui plausible, proposar la soluci, redactar les conclusions i exposar-les en pblic requereix temps per al qual cal una bona planicaci. La presncia de calculadores i ordinadors en el context educatiu de la matemtica permet les proves i els assajos en la cerca de patrons de comportament matemtic, anlogament al que es fa en les cincies experimentals. Les activitats dissenyades des daquest punt de vista i orientades cap a la construcci de coneixement, difcilment sn possibles amb els mitjans tradicionals del llapis i el paper. I la potncia que ens permeten aquests mitjans tecnolgics no ha de quedar reduda al clcul: s possible i desitjable realitzar activitats en les quals la representaci grca reveli regularitats i variacions. Les noves tecnologies han de contemplar lexperimentaci i la comunicaci de les idees matemtiques per donar pas al raonament matemtic i a la comunicaci oral i escrita de les idees. Ser competent en experimentaci requereix acceptar aquesta com a punt de partena de la construcci de coneixement i alhora requereix lextracci de la informaci que tractada adequadament condueix a la construcci de coneixement matemtic curricular.

Lensenyament de la matemtica a travs de la resoluci de problemes contribueix decisivament a lassoliment de la competncia comunicativa. Aquest tipus densenyament parteix de lexperimentaci i lobservaci, i facilitant el descobriment arriba a lestabliment de conjectures. La intuci de lalumne/a li diu si sn certes i el seu contrast a travs de lestudi de casos li diu si les pot refutar. Defensar, oralment o per escrit, un resultat que sobt per aplicaci duna frmula o dun algorisme t un efecte ben diferent que no pas defensar una conjectura. Aquesta darrera porta lalumne a exposar els arguments que lhan condut a establir-la per sabent que no t la seguretat que sigui certa. Aquesta incertesa s molt ms propera a all que succeeix a la vida real, que no pas la seguretat a qu es pot arribar en determinats resultats obtinguts per laplicaci rutinria de frmules i algorismes. s per aix que aquest enfocament metodolgic de lensenyament de la matemtica participa en lassoliment de la competncia comunicativa ms enll de lmbit dacci disciplinria. Lensenyament de la matemtica a travs de la resoluci de problemes facilita la formulaci dactivitats que encaminen lestudiant cap a lestabliment de conjectures i llur contrast. Aquesta prctica educa-
tiva facilita la capacitat creativa i impulsa la competncia en recerca. Lexperimentaci, lobservaci, lestabliment de resultats conjecturals (hiptesis), lestudi de casos concrets sobre aquests tot acceptantlos o refutant-los, la reformulaci de conjectures i la cerca darguments que donin transparncia als resultats descoberts, sn activitats que participen en ladquisici de la competncia en recerca. Les capacitats que potencia el currculum de matemtiques faciliten lestabliment de raonaments quantitatius sobre situacions de la vida real i sobre el mn que ens envolta. Lapartat destadstica constitueix el marc teric que dna solidesa a tota recerca quantitativa. Des de la recollida de dades ns a la seva anlisi i presentaci de resultats, aquesta branca de la matemtica constitueix el punt de suport de tota recerca emprica quantitativa. Lestadstica dna
solidesa a tota recerca quantitativa.
Pel que fa a lassoliment de la competncia en gesti i tractament de la informaci, s clar que la matemtica hi t molt a dir, per cal evitar alguns paranys. La cerca dinformaci a travs de fonts diverses (tradicionals o electrniques), i la seva posterior estructuraci, s una competncia necessria per a tot alumne/a en el mn actual, i les activitats obertes com les que es proposen en aquest currculum requereixen sovint recursos tecnolgics que fomenten lautoaprenentatge de lalumne. Aix fa que, en el treball matemtic de batxillerat, aquesta competncia estigui fortament enllaada amb la competncia digital. Cal incidir en la comprensi dels processos matemtics per procurant no caure en lexecuci de rutines que amb tanta facilitat poden inundar el temps disponible dels nostres alumnes. I la millor manera devitarho s fer-ne s tot ensenyant, des de lexperimentaci, amb les aplicacions que ens ofereixen les TIC. En la realitat daquest moment, lalumne empra aparells tecnolgics amb facilitat i freqncia, per tant, a que en faci un s correcte cal que disposi de la guia i orientaci del professorat. Les noves tecnologies poden integrar-se en lensenyament de la matemtica amb nalitats diametralment oposades. Aix, el programari que permet efectuar clculs numrics o simblics pot conduir a incrementar lexposici de resultats tancats, ja que les seves aplicacions poden ser exemples reals que, tot i rutinaris, requereixen gran potncia de clcul. La selecci dels recursos tecnolgics ha de permetre, a ms, que siguin una eina que sempri en la resoluci de problemes per experimentar, observar, proposar conjectures i contrastar-les, en denitiva, una eina al servei de la creativitat. El disseny dactivitats que participen de la capacitaci tecnolgica i la competncia digital sn mplies i s desitjable afavorir les que faciliten el descobriment per part de lalumne. No es pot perdre de vista que lestudiant t una gran Cal posar els recursos facilitat per usar les noves tecnologies i, en conseqncia, hem dorientar la seva utilitzaci per tal que estiguin al servei de lalumne/a i no aquest a tecnolgics al servei disposici delles.
de la creativitat.
Lactivitat matemtica que genera la resoluci de problemes ofereix una intensa contribuci a la formaci integral de lalumne ms enll de lmbit disciplinari, en particular a lassoliment de la competncia personal i interpersonal. Per tal que aix sigui possible cal dissenyar entorns daprenentatge en els quals, amb la guia del professorat, els alumnes observin comportaments, intueixin regularitats i descobreixin patrons generals, conjecturin resultats, els contrastin i refutin o consolidin, argumentin els seus raonaments, presentin el treball realitzat, defensin les activitats emprades, les construccions realitzades i conclusions obtingudes, per arribar a aplicar el coneixement construt a aquest i daltres mbits. Cal que prenguin decisions, discerneixin all que s essencial dall que s prescindible i aprenguin dels errors propis. s fonamental que lerror sigui una font daprenentatge i lestil densenyament i aprenentatge ha de facilitar la seva acceptaci i superaci. Els entorns daprenentatge han de possibilitar a transmissi de les intucions bsiques dels problemes matemtics, lessncia del fet matemtic, i conduir a la construcci de coneixement matemtic i a la
consolidaci de resultats conjecturals. Potser hi haur resultats que no seran tils per als alumnes que no segueixin estudiant desprs del batxillerat, per el procs de construcci de coneixement s que ha de ser til per a tots ells. Defensar una conjectura s molt diferent a defensar un resultat que sobt per aplicaci duna frmula o dun algorisme. Lalumne/a exposa els arguments que lhan condut a establir-la per sabent que no t la seguretat que sigui certa. Aquesta incertesa s molt ms propera a la vida real que no pas la seguretat a qu es pot arribar amb el raonament logicodeductiu propi dels resultats ferms. Aquest tipus dactuaci a laula de matemtiques participa del que anomenem proactivitat, entesa com la capacitat per Es potencia la planicar, organitzar la feina i, en el treball en equip, liderar, proactivitat: planicar, delegar, informar o comunicar. Aprendre a prendre decisions est relacionat amb lesperit crtic i la visi global. Si a lalumne organitzar la feina, liderar, li diem que un problema no t soluci, poc haur aprs. Si a delegar, comunicar ms fem que experimenti (amb un paper essencial de les TIC) i que descobreixi la utilitat de les diverses eines, haur aprs molt ms. Si un problema no es pot resoldre, potser variant les condicions o emprant ms recursos s que ser resoluble. I aquesta dinmica no s daplicaci exclusiva a la matemtica, sin traslladable a altres mbits, ja que lalumne aprn a no limitar la presa de decisions a unes condicions i recursos esttics. Hi ha tamb altres factors que intervenen en la presa correcta de decisions en la resoluci de problemes, laprenentatge i la correcci dels quals participa de manera important en la formaci de lalumne/a com a persona: inexibilitat a lhora de considerar alternatives, rigidesa en lexecuci de procediments, manca de previsi de les conseqncies duna certa acci, manca davaluaci del que sest fent, etc. La proactivitat inclou la capacitat per determinar els punts forts i febles dun mateix, dassumir riscos, aix com davaluar les prpies capacitats. En denitiva, lactivitat matemtica associada a la resoluci de problemes no noms permet validar laprenentatge de lalumne, sin que participa plenament en els processos de creixement personal i de relaci amb els altres i permet incrementar la motivaci de lalumnat. El treball matemtic de resoluci de problemes en entorns daprenentatge propers i signicatius contribueix a lassoliment de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Lensenyament de la matemtica ha de facilitar entorns daprenentatge que facilitin un pensament matemtic que no sigui noms purament formal: la generalitzaci de casos observats, el replantejament de problemes per analogia, lextracci o reconeixement de conceptes matemtics a partir duna situaci concreta, etc. Aquest tipus de treball permet plantejar problemes que estan inspirats en el mn real per que es presenten en models simplicats. La seva resoluci i posterior traducci al mn real permet una interpretaci del mn que possibilita adoptar nous punts de vista i tenir-ne un coneixement ms ampli. Aplicar resultats tancats no permet treballar la facultat dintuir, ja que lalumne/a no ha de decidir ni crear sin que ha de mimetitzar raonaments i/o aplicar resultats coneguts. La resoluci de problemes fora lalumne a decidir, a preveure les conseqncies de les seves decisions, a avaluar el que est fent i a defensar les seves conclusions sense poder-se basar en un resultat prviament exposat. La participaci de lensenyament de la matemtica en lassoliment de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn es pot concretar en la resoluci de problemes emprant la generalitzaci, particularitzaci, analogia i inducci. Aquests tipus dactivitats faciliten la traducci dun problema a un altre quan la via de resoluci que sobre facilita lobtenci de resultats tils per a lenunciat inicial i per a altres situacions.

Els continguts de la matria de matemtiques aplicades a les cincies socials expressen els aspectes ms rellevants pel que fa als conceptes que cal que lalumne aprengui, als processos matemtics que orienten com lalumne/a ha danar desenvolupant aquest aprenentatge i a les actituds que cal desenvolupar en lalumnat. Aquesta estructura ha de facilitar entorns daprenentatge que condueixin a lassoliment dels objectius i de les competncies generals i especques. Encara que els continguts es presentin organitzats per apartats s convenient establir relacions entre ells, tamb entre apartats de diferents cursos. Per aix, atenent als tres vessants de les matemtiques (formatives per elles mateixes, aplicables en contextos reals i instrumentals per a altres matries), la relaci de continguts ve encapalada pels processos matemtics que han de desenvolupar els alumnes en treballar els continguts de tots els apartats, i en tots dos cursos. Les capacitats que es pretenen assolir en lmbit de la matemtica fan que els continguts sovint es relacionin i que no tingui sentit un ensenyament fragmentat per aconseguir un aprenentatge global. Encara que es presentin els continguts per apartats cal entendre que lensenyament ha de facilitar que lalumne vinculi el coneixement aprs en cadascun dells i sigui competent en la seva utilitzaci integrada. El desenvolupament de les competncies matemtiques requereix partir de situacions que possibilitin la integraci del pensament numric, mtric, espacial, variacional i aleatori, aix com larticulaci amb altres branques del coneixement. Els continguts, que enllacen amb el currculum de matemtiques de lESO, shan organitzat en diversos apartats per curs. Aix no ha dimplicar un repartiment del temps del curs en parts iguals: la reducci del nombre dapartats respecte a lESO ha de facilitar una comprensi i un tractament ms globalitzat del currculum de matemtiques. Un bon coneixement del nombres no es limita noms a fer que lalumne/a spiga calcular correctament o aproximar. Tamb cal que identiqui la seva utilitzaci segons cada situaci concreta. Acceptar els nombres naturals, les seves operacions i les seves propietats permet dissenyar entorns daprenentatge que facilitin la construcci dels enters, racionals, reals i complexos. No es tracta de presentar aquestes construccions fetes, sin facilitar que, a travs de la resoluci de problemes, lalumne comprengui amb claredat que les propietats i les operacions en els diferents conjunts de nombres sn una conseqncia natural de lextensi de les operacions acceptades pel conjunt de nombres que, en cada cas, acceptem com a punt de partena. De la mateixa manera, les successions, les mesures, el llenguatge algbric, la geometria analtica i lestadstica no shan de limitar a la comprensi de les terminologies i dels conceptes matemtics. s desitjable facilitar que lalumnat connecti aquests coneixements amb la seva estructura cognitiva prvia, que (en la mesura que sigui possible) descobreixi el que es pretn que aprengui i que doni signicat al coneixement construt per tal que sigui hbil en la seva utilitzaci en diferents contextos, tot participant de lassoliment de les competncies matemtiques. La concreci dactivitats a laula es pot alimentar de les diferents matries de la modalitat. Alhora, Sapliquen principis la matemtica participa del creixement daquestes matries.
matemtics bsics en situacions de la vida quotidiana.
Els estudiants haurien de disposar de les capacitats necessries per aplicar els principis i els processos matemtics bsics en situacions quotidianes de la vida privada i professional, aix com per comprendre i avaluar cadenes argumentals. Els estudiants han de ser capaos de raonar matemticament, comprendre una demostraci matemtica i comunicar-se emprant el llenguatge matemtic, aix com emprar els recursos ms adequats. Una actitud positiva en matemtiques es basa en el respecte a la veritat i en la voluntat de trobar arguments i avaluar-ne la validesa.

Pel seu carcter instrumental, molts dels continguts de matemtiques es relacionen amb continguts daltres matries del batxillerat. Al nal de la relaci de continguts de cada curs es concreten algunes connexions que es poden establir amb altres matries; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva, i ha de servir per treballar continguts de manera conjunta sempre que sigui possible o, si ms no, acordar un enfocaEs relacionen ment com des de les diverses disciplines implicades (per exemple, quan aquests continguts es tractin en moments diferents de letapa). continguts matemtics Hi ha connexions molt evidents, per exemple, amb leconomia de amb daltres de les lempresa, per cal tenir en compte qualsevol espai com que puguem matries de batxillerat. trobar amb altres matries, ats que ens poden proporcionar els entorns daprenentatge propers i signicatius que es necessiten per a lactivitat matemtica de resoluci de problemes, i les sinergies que es puguin generar impulsaran la millora de laprenentatge, tant de la matemtica com de laltra matria que ens forneixi lentorn daprenentatge. s per aix que, si b aquest currculum presenta una relaci de possibles connexions, no haurem de deixar de banda altres oportunitats de treball conjunt amb matries no esmentades en la llista.

Cal fomentar que lestudiant primerament descobreixi on vol arribar i desprs raoni ns a consolidar els resultats prviament conjecturats. Cal facilitar que sigui lalumne/a qui, a travs de la resoluci de problemes, vagi requerint les eines teriques necessries, i no pas que aquestes li siguin donades com a fets esttics. El pensament viu que acompanya la matemtica no pot ser transms a partir de resultats tancats i morts. La construcci del coneixement ha de traslladar la transparncia del que per a lalumne s indubtable als resultats nals, tot evitant el que podria considerar, des del seu punt de vista, maniobres matemtiques desvinculades del seu sentit com. Aquesta activitat vincula el sentit com de lalumne/a amb el rigor matemtic. Si no es dna aquesta s fonamental la reexi construcci aleshores no hi ha comprensi efectiva. Si lensenyament es reitera en la manca daquesta comprensi llavors arriba a lalumne individual i tamb com una collecci de lleis, normes o manaments que el converteixen el treball en grup. en un sser obedient sense independncia intellectual, cada vegada ms com ms avana el seu procs daprenentatge. El clima de laula dirigit pel professor, suggerint i facilitant la participaci de lalumne fomenta el descobriment per part daquest i el posa en la situaci que els grans matemtics van viure en el seu moment. La reexi individual acompanyada pel treball en parelles o en petit grup s un bon preludi que permet culminar en la posada en com a tota la classe. La defensa oral i per escrit dels propis descobriments o resolucions ha de ser una prctica habitual, si ms no, sobre el coneixement construt en cada unitat didctica. Lactivitat, la creaci, la motivaci, la participaci, les conjectures, les correccions i errors en el sentit ms positiu, lexposici per escrit i oral dels resultats, la crtica i autocrtica raonada i exposada educadament i respectuosa sha de facilitar que siguin prctiques habituals entre els alumnes. Considerant les dimensions esmentades de la competncia matemtica, el seu desenvolupament en un estudiant ser un indicador del nivell de competncia matemtica assolit. En el marc de lavaluaci
permanent, lavaluaci formativa s especialment destacada, ja que permet comprendre el desenvolupament de les competncies matemtiques amb informaci sobre la qualitat de les activitats proposades. El treball amb competncies condueix a interpretar lavaluaci com una via per recollir informaci que serveixi de base per prendre decisions. Les activitats davaluaci han de facilitar que lalumne/a sapropi dels coneixements. Si una activitat davaluaci no facilita un aprenentatge aleshores no s adequada. Lavaluaci sha de fer al llarg del procs densenyament i aprenentatge, tot permetent a professors i alumnes obtenir informaci sobre els avenos i les dicultats per tal de dissenyar els ajustos necessaris. Cal concebre par tant lavaluaci com un procs al llarg del qual la informaci recollida permetr prendre decisions que facilitin accions de millora. El treball amb competncies requereix avaluar per ensenyar, no noms ensenyar per avaluar.
OBJECTIUS
La matria de matemtiques aplicades a les cincies socials del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. Reconixer situacions reals concretes on la matemtica s un instrument necessari per organitzar i interpretar informaci, i per prendre decisions ben fonamentades. Aplicar i relacionar els conceptes i procediments apresos, a diferents mbits de les cincies socials i humanes, resolent situacions-problema que facin palesa la interconnectivitat de les diferents parts de la matemtica i els diferents rols que aquesta pot tenir. Decidir quins models matemtics, dentre els estudiats, sajusten ms b a determinades situacions que puguin plantejar-se en la vida quotidiana de lalumnat, saber representar-los simblicament, aplicar-los i extreuren conclusions. Usar les eines tecnolgiques com ara els fulls de clcul o paquets estadstics, programes de clcul simblic i de representaci grca que permetin resoldre problemes, estalviant-ne els clculs i facilitant-ne la visualitzaci. Consolidar la idea que la matemtica s un bon instrument per a laplicaci del mtode cientc, explorant situacions que comportin planicaci, experimentaci, formulaci de conjectures i la seva consolidaci. Adquirir criteris propis sobre fenmens socials i econmics utilitzant les diferents eines matemtiques a labast. Saber fer clculs senzills, tant aritmtics com algbrics per, entre altres, poder fer estimacions raonables i controlar possibles errors en laplicaci dels nous procediments apresos. Distingir entre fenmens certs i probables, i caracteritzar-los quantitativament amb la consegent capacitat danlisi i estructuraci de la informaci continguda en un conjunt de dades. Valorar la potncia dels recursos i models estadstics per analitzar i interpretar dades, i conixer que cal tenir en compte les seves limitacions i ser crtic amb el seu mal s.
3.
4.
5.
6. 7. 8. 9.
10. Incorporar al propi vocabulari elements propis del llenguatge matemtic per tal de transmetre missatges en contextos on s especialment necessria la comunicaci cientca.
CONTINGUTS
PRIMER CURS
Processos que es desenvolupen durant el curs a travs dels diferents continguts
La resoluci de problemes, entesa com un estil densenyament i aprenentatge que facilita la construcci de coneixement matemtic a partir de lexperimentaci, la cerca de patrons i regularitats i la formulaci de resultats conjecturals. El raonament i la prova, que pren sentit quan lalumne/a ha descobert la necessitat de consolidar resultats prviament conjecturats, pel fet dhaver-ne descobert prviament derronis. La defensa oral i per escrit dels propis raonaments, lacceptaci dels errors comesos i la comprensi davant els errors dels altres. Es tracta destablir plans de treball individuals o en grup que facilitin la comunicaci entre els estudiants. La utilitzaci de diferents recursos tecnolgics (ordinadors, calculadores, recursos audiovisuals, etc.) que facilitin el descobriment dinvariants, la cerca de patrons i regularitats, la representaci i interpretaci de les dades, lobservaci, exposici, contrast i, si escau, consolidaci de propietats que sobtenen de les seccions o manipulacions de diferents gures, etc. La integraci de la cultura matemtica en el procs densenyament i aprenentatge, entesa com una activitat que permet que lalumnat conegui moments histrics rellevants connectats amb els continguts que es desenvolupen en cada moment. Els apartats epistemolgics que es tractin no shaurien de limitar a una exposici purament anecdtica. ARITMTICA I LGEBRA
El clcul amb nombres decimals: aproximacions i errors en funci de la situaci objecte del clcul
Nombres racionals i irracionals. Aproximacions decimals en funci dels contextos. Errors absolut i relatiu. El clcul amb calculadora i ordinador. Resoluci de problemes que impliquin inequacions lineals amb una incgnita. Ls dels intervals com una manera dexpressar-ne els resultats.
Les progressions: un model per a lestudi de linters simple i el compost

Augments i disminucions en percentatge. Progressions aritmtiques i geomtriques: inters simple i inters compost. Taxa dinters anual equivalent (TAE). Interpretaci de diferents tipus doperacions ofertes per entitats nanceres.
El full de clcul: una eina per resoldre problemes de matemtica nancera

Anualitats de capitalitzaci: plans de pensions i damortitzaci: hipoteques i prstecs personals. Construcci i s de fulls de clcul per fer taules damortitzaci.
El clcul amb polinomis: la transformaci dexpressions algbriques, per aplicar a lestudi de funcions
La simbologia dels polinomis i les seves operacions. Arrels. Descomposici en factors.
ANLISI
Estudi de les caracterstiques de certs tipus de funcions que poden ser models de fenmens socials i econmics
Funcions a partir de taules i grcs. Aspectes globals duna funci. Les funcions en la interpretaci de fenmens socials i econmics. Funcions polinmiques de primer i segon grau i de proporcionalitat inversa aplicades a les cincies socials. Interpolaci i extrapolaci lineal. Funcions denides a trossos. Una primera idea de continutat, en contextos que comporten salts.
El model de creixement exponencial enfront dels models lineals o quadrtics

Situacions que mantenen el tant per u de variaci constant: models exponencials. La funci exponencial. El creixement exponencial enfront daltres models de creixement. Concepte i propietats dels logaritmes lligats a la resoluci dequacions exponencials. PROBABILITAT I ESTADSTICA
Anlisi del tipus i grau de relaci entre dues variables en contextos socials
Estadstica descriptiva: aprofundiment en lorganitzaci, tractament i interpretaci crtica de dades, grcs i parmetres. Distribucions bidimensionals. Relaci entre variables qualitatives: taules creuades. Interpretaci de fenmens socials i econmics en qu intervenen dues variables i estudi del grau de relaci que tenen: nvols de punts, correlaci i regressi, interpolaci i extrapolaci mitjanant la recta de regressi. s de les calculadores i fulls de clcul o programes estadstics per als clculs dels parmetres i les representacions grques.
Aplicaci de les tcniques de recompte i del clcul de probabilitats per resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana
Tcniques de recompte en casos senzills: de les llistes ordenades i els diagrames en arbre a lestudi de les combinacions. Freqncia relativa dun esdeveniment. Llei de latzar. Denici clssica de probabilitat. Llei de Laplace. Esdeveniments independents en probabilitat. Experincies successives i proves repetides. Lajust duna distribuci estadstica a un model de probabilitat: la llei normal.
Les diferents fases i tasques dun treball estadstic

El treball estadstic: recollir dades, organitzaci, representaci, parmetres de centralitzaci i de dispersi, interpretaci i treball inferencial.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Economia Estadstica descriptiva: gesti, tractament i interpretaci crtica de dades, grcs i parmetres. Anlisi de funcions per extrapolar models de fenmens socials i econmics; corbes de demanda i oferta. Representaci grca de funcions, per mitj de ls de programes informtics. Elaboraci i s del full de clcul per resoldre problemes de matemtica nancera. Economia de lempresa Estadstica descriptiva: gesti, tractament i interpretaci crtica de dades, grcs i parmetres. Anlisi de funcions per extrapolar models de fenmens socials i econmics. Presa de decisions. Inters simple i inters compost. Anualitat de capitalitzaci i amortitzaci. Representaci grca de funcions, per mitj de ls de programes informtics. Geograa Obtenci i interpretaci de fonts grques i estadstiques aplicades a lanlisi de fenmens histrics. Escales grques i numriques. Clcul dndexs i taxes. Elaboraci de grcs
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprendre la diferncia entre un nombre real i les seves aproximacions. Avaluar lerror acceptable segons la situaci de qu es tracti. Dominar el concepte daproximacions successives a un nombre real i la seva utilitzaci en contextos problemtics, a ms de tenir criteri de decisi sobre quin s lerror acceptable en diversos contextos de la vida real. Dominar el concepte de taxa en els diversos contextos, i especialment el tant per cent. Aplicar als diversos contextos econmics les eines nanceres apreses. Reconixer i fer servir el model de les progressions geomtriques per als problemes dinters compost i als relacionats amb productes nancers que shi regeixen. Fer amb soltesa les operacions amb polinomis, entendre el signicat del valor numric dun polinomi i emprar-lo per calcular-ne les arrels. Comprendre i utilitzar la relaci entre els zeros dun polinomi i solucions duna equaci polinmica, com a pas per a la futura comprensi de les funcions polinmiques. Emprar correctament el llenguatge algbric, i comprendren el signicat. Ser hbil en la modelitzaci algbrica de problemes contextualitzats, fent servir les diverses eines apreses. Combinar les diverses eines i estratgies apreses per enfrontar-se a problemes fent servir la deducci i largumentaci. Operar amb soltesa amb exponents i logaritmes, i entendren el signicat, com a primer pas per a la futura comprensi de les funcions exponencials i logartmiques. Comprendre el concepte de logaritme i dominar loperativitat aritmtica amb les propietats dels logaritmes, sobre la base del coneixement i el domini de loperativitat amb exponents. Relacionar les funcions elementals amb la seva representaci cartesiana. Modelitzar situacions reals mitjanant les funcions, i treuren conseqncies. Conixer lexpressi i les propietats de les
2.
3.
4.
5.
6.
funcions elementals .polinmiques de primer i segon grau i proporcionalitat inversa-, i ser destre en la utilitzaci daquestes per modelitzar i resoldre problemes de la vida real. 7. Aplicar tcniques senzilles de recompte a situacions de la vida real. Comprendre i resoldre problemes en qu intervinguin els conceptes de probabilitat i dependncia o independncia desdeveniments, lligat amb conceptes elementals de combinatria. Interpretar la possible relaci entre variables fent servir el coecient de correlaci i la recta de regressi. Portar a la prctica els conceptes bsics de lEstadstica descriptiva i bivariant a situacions senzilles. Tenir destresa en la planicaci, realitzaci i lanlisi crtica de les diverses fases dun treball estadstic. Especcament, elaborar i sotmetre a crtica un treball estadstic i en ls de la calculadora i el programari informtic.
8. 9.
CONTINGUTS
SEGON CURS
Processos que es desenvolupen durant el curs a travs dels diferents continguts
La resoluci de problemes, entesa com un estil densenyament i aprenentatge que facilita la construcci de coneixement matemtic a partir de lexperimentaci, la cerca de patrons i regularitats i la formulaci de resultats conjecturals. El raonament i la prova, que pren sentit quan lalumne ha descobert la necessitat de consolidar resultats prviament conjecturats, pel fet dhaver-ne descobert prviament derronis. La defensa oral i per escrit dels raonaments propis, lacceptaci dels errors comesos i la comprensi davant els errors dels altres. Es tracta destablir plans de treball individuals o en grup que facilitin la comunicaci entre els estudiants. La utilitzaci de diferents recursos tecnolgics (ordinadors, calculadores, recursos audiovisuals, etc.) que facilitin el descobriment dinvariants, la cerca de patrons i regularitats, la representaci i interpretaci de les dades, lobservaci, exposici, contrast i, si escau, consolidaci de propietats que sobtenen de les seccions o manipulacions de diferents gures, etc. La integraci de la cultura matemtica en el procs densenyament i aprenentatge, entesa com una activitat que permet que lalumnat conegui moments histrics rellevants connectats amb els continguts que es desenvolupen en cada moment. Els apartats epistemolgics que es tractin no shaurien de limitar a una exposici purament anecdtica. LGEBRA LINEAL I GEOMETRIA
El llenguatge matricial com a eina per expressar i resoldre problemes relacionats amb lorganitzaci de dades
Les matrius com a eina per treballar amb dades estructurades en taules. Operacions amb matrius. Aplicaci a contextos de les cincies socials.
Els sistemes lineals una eina per plantejar i resoldre problemes

Resoluci de sistemes dequacions lineals (sense parmetres). Mtode de Gauss.
Problemes amb enunciat.
La interpretaci geomtrica dels sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites
Diversos usos de la simbologia dels vectors en el pla. Direcci i pendent de les rectes expressades en la forma ax + by + c = 0. Interpretaci geomtrica dels sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites. PROGRAMACI LINEAL
La modelitzaci de situacions que requereixen sistemes dinequacions

Inequacions lineals duna i dues incgnites. Representaci duna situaci mitjanant un sistema dinequacions de primer grau amb dues incgnites. Representaci grca de la regi factible.
La programaci lineal bidimensional un model per resoldre problemes, molt sovint lligats a la producci
La funci objectiu. Mxims i/o mnims en una regi. Optimitzaci duna situaci amb lajut de la programaci lineal. Interpretaci de la soluci segons el context. ANLISI
Interpretaci fsica i geomtrica de les taxes de canvi i les asmptotes en situacions relacionades amb les cincies socials
Lmits a linnit i lmits innits en un punt. Asmptotes horitzontals i verticals en les funcions racionals amb un polinomi de primer grau al numerador i al denominador i en funcions exponencials. Interpretaci dasmptotes en contextos no matemtics. Taxes mitjanes de canvi. Aproximar i interpretar taxes instantnies de canvi en models de les cincies socials i econmiques que en demanen. Clcul grc de la derivada duna corba en un punt a partir del pendent de la recta tangent. Construcci grca de la funci derivada. Clcul analtic de derivades per aproximaci de pendents de secants. Clcul de funcions derivades: derivades de les funcions elementals, les derivades i les operacions amb funcions. Derivada de la composta duna funci en casos senzills. Clcul de la recta tangent a una corba en un punt: aproximaci lineal a una corba.
Laplicaci de lestudi local i global duna funci a situacions prpies de les cincies socials i econmiques
Estudi (domini, punts de tall amb els eixos, signe, lmits a linnit i asmptotes verticals i horitzontals, intervals de creixement i decreixement i mxims i mnims relatius) i representaci grca de funcions polinmiques, homogrques i exponencials senzilles que siguin models de situacions de lmbit de les cincies socials i econmiques. s de programes informtics i/o calculadores grques per generar el grc duna funci i estudiarne les caracterstiques. Problemes doptimitzaci aplicats a les cincies socials i econmiques.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Economia de lempresa Programaci lineal. Mxims i mnims. Representaci grca de funcions, per mitj de ls de programes informtics. Economia Estadstica descriptiva: gesti, tractament i interpretaci crtica de dades, grcs i parmetres. Anlisi de funcions per extrapolar models de fenmens socials i econmics; corbes de demanda i oferta. Representaci grca de funcions, per mitj de ls de programes informtics. Elaboraci i s del full de clcul per resoldre problemes de matemtica nancera. Resoluci de sistemes dequacions. Equilibri de mercat. Geograa Clcul dndexs i taxes.
CRITERIS DAVALUACI
1. Utilitzar el llenguatge matricial com a instrument per al tractament de situacions que comportin dades estructurades en taules. Fer servir les matrius amb destresa per organitzar informaci i per transformarla mitjanant les operacions corresponents. 2. Reconixer situacions i contextos no matemtics on siguin aplicables els models matemtics dequacions i inequacions. Saber fer servir els sistemes dequacions i dinequacions en contextos no matemtics, amb un mfasi especial en la seva representaci geomtrica. 3. Saber reconixer models vectorials en situacions reals. Dominar el llenguatge vectorial com a instrument dinterpretaci de fenmens diversos. Ms especcament, utilitzar amb destresa la relaci entre direcci i pendent duna recta, tot lligat amb la comprensi del concepte de parallelisme. 4. Aplicar els models de programaci lineal a problemes senzills de la vida real. Aplicar els conceptes bsics de la programaci lineal a situacions que requereixen una modelitzaci prvia; s a dir, saber formular algbricament i resoldre grcament el conjunt de restriccions i la funci objectiu en problemes de programaci lineal de dues variables. 5. Transcriure al llenguatge algbric problemes expressats en llenguatge retric, i resoldrels fent servir tcniques algbriques. Reconixer les matemtiques com a instrument necessari per a la comprensi i investigaci de la realitat, i utilitzar-les per a la resoluci de problemes. 6. Comprendre i formalitzar el concepte de taxa de variaci i de variaci instantnia, i dominar el clcul de funcions derivades de les operacions amb funcions elementals. Usar en problemes prctics el concepte de taxa de variaci duna funci i tenir destresa en el clcul de funcions derivades senzilles. 7. Comprendre el concepte de derivada i aplicar-lo a lestudi de funcions i a situacions reals. Interpretar i aplicar a situacions concretes la informaci obtinguda de lestudi de les funcions. Ms en concret, analitzar de manera detallada el comportament local i global duna funci i resoldre problemes de tangncia. 8. Utilitzar amb soltesa la calculadora i lordinador per facilitar clculs, fer representacions grques, i explorar i simular situacions. Fer servir intelligentment les TIC, interpretar els resultats duna operaci automtica en el context del problema que sest resolent.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Literatura catalana

La literatura catalana t com a nalitat ampliar la formaci literria i humanstica de lalumnat, adquirida durant les etapes educatives anteriors i en les matries comunes de llengua i literatura del batxillerat. Lobjecte destudi de la matria s el discurs literari i pren com a base la lectura dobres o de fragments representatius. Per mitj de la literatura es pretn que lalumnat aprofundeixi en la seva visi del mn i lampli. Per aconseguir aquests objectius, i en coherncia amb els currculums de les etapes anteriors, en el batxillerat tamb cal articular i coordinar tots els ensenyaments lingstics i literaris que es fan en totes les matries de la modalitat i en les matries comunes, incloses les llenges estrangeres.
El contacte per mitj de la lectura i lestudi de les obres ms rellevants de la tradici literria s un motiu denriquiment que cal afavorir tot establint vincles entre les obres, el context i les idees. El coneixement de la prpia tradici literria s necessari per entendre el capteniment, les actituds i el marc cultural que conguren la societat actual i s clau en levoluci de les persones i en lampliaci i consolidaci del domini dels recursos de la competncia comunicativa. Aquesta tradici, a ms, es projecta en una gran varietat de contextos i de manifestacions artstiques.
Es llegeixen i sestudien obres rellevants de la tradici literria.
La comparaci amb textos daltres poques, cultures i pasos, i la percepci que hi ha inuncies mtues que van ms enll de fronteres i lmits cronolgics i ideolgics, permet constatar alhora la diversitat i les semblances de les cultures i els pobles, amb unes inquietuds i necessitats semblants, amb unes visions tpiques recurrents i amb unes capacitats fabuladores similars.

La matria desenvolupa principalment la competncia esttica i literria, el foment de leducaci literria. La literatura, com a mxima expressi de les possibilitats duna llengua, esdev aix una eina immillorable per a lanlisi, el coneixement i la reexi sobre lexperincia humana. Aix mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llenges i afavoreix el desenvolupament de la prpia competncia comunicativa, una de les prioritats de tot el procs daprenentatge. La matria tamb t en compte el desenvolupament de la competncia en la recerca i el tractament de la informaci. Els aspectes propis de lmbit se centren en tot el que es relaciona amb els mltiples aspectes de la reexi literria. Cal una tasca important de coordinaci amb la resta de lequip docent per consensuar estratgies i itineraris que facilitin els mtodes de recerca, la sistematitzaci de la informaci, ls de les diferents fonts i la planicaci i elaboraci del producte nal. Ats que un dels aspectes de lestudi de la literatura t com a eix establirrelacions amb les construccions literries de diferents cultures, aquesta matria tamb t com a objectiu el desenvolupament de
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Literatura catalana 377
la competncia plurilinge i intercultural, cosa que caldr atendre coordinadament des de totes les matries que tinguin en compte la literatura.

A ms de les competncies prpies de la matria, la literatura contribueix tamb duna manera molt eca al desenvolupament daltres competncies generals del batxillerat, com la competncia digital, la competncia personal i interpersonal i la competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Les lectures de textos literaris sn la porta oberta a les projeccions necessries que fan que lalumnat pugui formar-se com a persona

Els continguts de la matria sorganitzen en dues dimensions: la dimensi esttica i literria i la dimensi de recerca i tractament de la informaci. La dimensi esttica i literria agrupa quatre tipus de continguts: comprensi de discursos literaris; coneixement dels textos clssics de la literatura; participaci en converses sobre textos literaris i producci de discursos crtics i literaris. Pel que fa al coneixement dels gneres i perodes literaris, lobjectiu immediat s que lalumnat entengui que la literatura sorgeix de la societat i evoluciona conjuntament amb la societat. Lobra literria, a ms, sorgeix de la prpia tradici i pren posici en relaci amb ella. Les diferents etapes cronolgiques donen peu a diferents reexions sobre la literatura com a fet social: la consideSatorga importncia raci de lartista en la societat, laparici dels intellectuals, el paper de les institucions culturals, entre altres.
a les obres contempornies.
Es mant la cronologia perqu permet articular un l narratiu coherent i fcilment identicable amb altres currculums de literatura. Caldr tenir molt present que sha datorgar tota la importncia a obres contempornies, cosa que, a ms ve afavorida pel fet que la matria dhistria se centra en els segles XIX i XX. Els perodes anteriors seran vistos en funci duna bona comprensi de les produccions contempornies i, per tant, es fa imprescindible una selecci que caldr harmonitzar entre totes les matries literries. Tot i que la presentaci dels continguts s fonamentalment cronolgica i segons els gneres, el currculum tamb permet articular seqncies didctiques entorn de determinats temes o motius i els diferents enfocaments i tractaments que poden rebre segons la cultura o moviment literari, i en els diferents gneres. Caldr tenir en compte el plantejament dels perodes i dels moviments artstics dacord amb les diferents modalitats del batxillerat, de manera que sigui possible la transferncia daprenentatges duna matria a laltra. Per a lalumnat de la modalitat darts, tamb caldr insistir en les relacions entre les obres artstiques i literries i els continguts dels llenguatges audiovisuals.

Duna manera general, i com passa en totes les matries, el desenvolupament de les competncies comunicativa i artstica exigeix una coordinaci el ms eca possible amb totes les matries lingstiques i artstiques pel que fa a la recepci, producci i interacci oral, escrita i audiovisual. Ats que la literatura est fortament connectada amb les disciplines artstiques, histriques i losques, el seu ensenyament resulta especialment apropiat per estudiar amb ms profunditat les relacions
culturals i aconseguir, aix, una visi ms global del saber i de la cultura, amb la presa de conscincia sobre les diferents interpretacions que es fan dels fets i de les realitats. Lexistncia de continguts literaris en les matries comunes (catal, castell i llengua estrangera) i el diferent estatus de les matries literries fa que calgui preveure lestabliment de relacions entre aquests continguts i una forta coordinaci entre aquestes matries de manera que sevitin les repeticions immotivades i, en canvi, safavoreixi la transferncia daprenentatges

Lestudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les obres de manera que el text esdevingui el centre de la matria i no pretext per al coneixement de la histria. Lautonomia interpretativa que es deriva daquest contacte no ha danar en detriment de la necessitat de trobar un suport documental a les interpretacions prpies, que hauria de fer-se a travs de la recerca en la biblioteca del centre i ls (ensinistrat) dInternet, ja que cal valorar les lectures que saben El text literari treure ms prot de les informacions textuals, cotextuals i contextuals. La lectura dobres literries es pot reforar amb materials diversos de la premsa, amb lescolta de canons i recitals de poesia, amb lassistncia a obres teatrals i al cinema, amb el visionament daudiovisuals o daltres.
esdev el centre de la matria.
Conv incorporar a laula la presncia dobres daltres literatures per poder destacar la correspondncia entre obres i autors i autores contemporanis que escriuen en llenges diferents, la qual cosa se situa en el marc de les propostes de la Uni Europea dimpulsar manuals (en concret dhistria) amb continguts idntics per a tots els pasos. Els objectius fonamentals del treball sobre els textos, i altres produccions artstiques relacionades, seran lestudi de la manipulaci lingstica i daltres llenguatges, la vehiculaci de valors, la potncia expressiva i, molt especialment, el contrast amb la vivncia personal, lacostament a la realitat actual per tal destablir-hi un dileg que faci esdevenir ben viu el llegat clssic. Amb aquesta nalitat, entre daltres, sembla adient tant el treball dimitaci, de transformaci en altres gneres i formats com la comparaci, anlisi i crtica de les diferents versions que daquestes obres es pugui disposar. El procediment bsic de treball de la matria, ats que es parteix de la lectura de les obres, s lanlisi i el comentari degudament contextualitzats. Cal afavorir que lalumnat desenvolupi les capacitats bsiques per poder acostar-se a la literatura. Per aix ser important afavorir el clima dintercanvis i interaccions a laula. En aquesta lnia se situa lelaboraci dactivitats de cerca a partir de la lectura i comentaris orals a la classe. A ms, caldr atendre de manera especial les exposicions orals, tot tenint present els recursos TIC/TAC per tal de donar-hi suport audiovisual. Pel que fa als valors i les actituds, aquesta matria ha de contribuir a desenvolupar en lalumnat la personalitat prpia, estimular la seva maduraci intellectual i humana, ampliar el seu camp dexperincia, millorar el seu procs de socialitzaci i la conscincia de pertinena a diversos grups socials, i empnyer-lo alhora a perfeccionar la qualitat expressiva i formal dels seus discursos. Quant a lavaluaci, en lacreditaci dels resultats shaur de tenir en compte: la participaci en les sessions presencials, on sinclouran els exmens, proves i treballs puntuals (en aquests mbit caldr tenir
molt en compte les exposicions orals de lalumnat); la participaci en les tasques dirigides, en especial les lectures dobres completes i els treballs sobre aquestes obres; i el treball autnom. Perqu aquesta avaluaci acompleixi la seva funci de valoraci dintegraci dels aprenentatges s essencial que inclogui, a ms dels escrits, tasques orals productives. A ms caldr completar les dades amb lobservaci sistemtica de lactuaci dels estudiants durant les activitats daprenentatge (graelles dobservaci amb descriptors de competncies com els que ofereix el Portfolio Europeu de Llenges), la valoraci de dossiers de treball o altres de similars. Com a complement daquest darrer punt ser interessant la realitzaci dactivitats davaluaci formativa o formadora, ja que sn essencials perqu el professorat pugui ajustar progressivament la seva acci docent a les necessitats dels estudiants i perqu lalumnat esdevingui agent del seu progrs. Sn les activitats dautoavaluaci i coavaluaci, les quals, si es presenten associades al sistema davaluaci sumativa o acreditativa, afavoreixen lautonomia de laprenent que li ha de permetre xar-se metes realistes daprenentatge, i planicar i executar les accions convenients i necessries per aconseguir-les.
OBJECTIUS
La matria de literatura catalana del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Llegir, analitzar, explicar, apreciar, i valorar de manera crtica textos (complets o reculls de fragments representatius), de diferents gneres literaris per tal dinterpretar-ne lexpressi de diferents contextos histrics i socials i com a element cabdal de plaer i denriquiment personal, valorant les aportacions de la literatura a la comprensi, representaci i interpretaci del mn i de la peripcia humana. Conixer, a partir de lectures dobres completes o fragments representatius, les caracterstiques i recursos dels gneres, i les principals dades dels autors i autores i obres ms representatius dels moviments esttics que conguren la literatura universal. Comentar textos literaris, a partir de la seva lectura, i reconixer les representacions de la realitat, tot precisant les relacions que sestableixen entre autors i obres de diferents moments o tradicions literries. Identicar i comentar, a travs de la lectura i, si cal, amb el suport daltres mitjans, els temes que hi apareixen i el tractament que sen fa segons el moment i la tradici literria. Observar i analitzar les relacions que es poden establir entre les obres literries i les de qualsevol manifestaci artstica: musicals, plstiques, cinematogrques, audiovisuals. Participar de manera activa, reexiva i crtica en els comentaris necessaris per a la construcci de coneixements i la realitzaci de tasques acadmiques. Planicar i estructurar amb rigor i adequaci treballs acadmics sobre temes literaris que prenguin com a base la lectura dobres, per descriure les caracterstiques observades, les contextualitzacions, els temes, entre altres. Usar de manera crtica les fonts bibliogrques adequades per a lestudi de la literatura a dobtenir, interpretar i valorar informaci i opinions diferents, i emprant amb autonomia i esperit crtic les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
2.
3.
4. 5. 6. 7.
8.
9.
Construir, per a la comunicaci dels treballs literaris, discursos orals, escrits o audiovisuals coherents, correctes i adequats, i amb ls dels recursos adients, incloent-hi les TIC, a les diverses situacions de comunicaci i a les diferents nalitats comunicatives de lmbit acadmic i ser crtic amb les prpies produccions, per millorar-ne leccia comunicativa.
10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports i mitjans, a partir dels models literaris llegits i analitzats. 11. Valorar crticament diferents expressions culturals i artstiques per a una comunicaci ms bona amb totes les persones, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals i evitant els estereotips lingstics i no lingstics que comporten judicis de valor i prejudicis.
CONTINGUTS
LA DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Comprensi del discurs literari com a fenomen comunicatiu i esttic, com a vehicle de creaci i de transmissi cultural i com a expressi de la realitat histrica i social, tot identicant la simbologia, els estereotips i els tpics de limaginari collectiu de la nostra societat. Reconeixement de les caracterstiques i els recursos emprats en les obres dels diferents gneres i moviments literaris, amb la identicaci i contextualitzaci de manifestacions literries diverses que es facilita amb la comparaci entre produccions literries i artstiques de tota mena, poca i mitj de comunicaci. Reconeixement del ress, la interpretaci i lexpressi dels grans esdeveniments histrics i els canvis sociolgics de lpoca en qu han estat escrites. Reexi sobre els grans temes literaris, relacionant-los en obres de gneres diversos i focalitzant-ho, bsicament, en autors i autores contemporanis. Consolidaci de lautonomia lectora i apreciaci de la literatura com a coneixement daltres mons, temps i cultures amb la lectura dobres completes i de fragments representatius de les produccions dautors i autores, moviments i perodes representatius de la literatura.

De ledat mitjana al segle XVIII. Els trobadors i les trobairitz. Ramon Llull. Lhumanisme: Bernat Metge. La poesia del segle XV: Ausis March. La novella de cavalleries: Tirant lo Blanc, Curial e Gelfa. Del Renaixement a la Illustraci: Francesc Fontanella, Francesc Vicen Garcia. El segle XIX. La Renaixena: romanticisme i realisme. La poesia: Jacint Verdaguer. El teatre: ngel Guimer. La novella: Narcs Oller.
El segle XX. El modernisme. La poesia: Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover. La novella: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Caterina Albert Vctor Catal. El teatre: Santiago Rusiol, Joan Puig i Ferreter. El segle XX. Del noucentisme als anys trenta. Lassaig: Eugeni dOrs. La poesia: Josep Carner, Rosa Leveroni, Guerau de Liost, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Bartomeu Rossell-Prcel, Mrius Torres.La narratva i el teatre: Josep Pla, Josep M. de Sagarra. Des dels anys quaranta del segle XX ns a lactualitat. Lassaig: Joan Fuster. La poesia: Joan Oliver .Pere Quart., Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Miquel Mart i Pol, Blai Bonet, Vicent Andrs Estells, Maria Merc Maral. La narrativa: Lloren Villalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Jess Moncada. El teatre: Joan Brossa.

Participaci en converses sobre literatura amb exibilitat i eccia, matisant les opinions prpies i responent adequadament en situacions dhumor, doble sentit, formals o de caire colloquial. Gesti uida i espontnia de les converses en la realitzaci de comentaris literaris i per a la construcci del coneixement. s de les estratgies necessries per adequar-se en cada moment als altres participants en la conversa i per collaborar-hi ecament. s de les estratgies necessries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i collaborant perqu la conversa sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisi i respecte vers les altres persones.
Producci de discursos crtics i literaris

Planicaci, elaboraci i comunicaci (oral, escrita o audiovisual) de treballs acadmics realitzats amb el rigor, adequaci i sentit crtic necessaris per mostrar lanlisi, contextualitzaci, comentaris i interpretaci de les obres llegides. Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partir de la lectura dels textos literaris. Elaboraci, com a possible forma de treball complementari, de textos amb voluntat literria i ls de recursos retrics propis del llenguatge literari a partir de lanlisi i la imitaci tcnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte danlisi. Actitud crtica davant les produccions prpies per aplicar reexivament els coneixements lingstics (adequaci, coherncia, cohesi i correcci) i audiovisuals en la regulaci de lelaboraci i en la millora dels textos nals.
Dimensi de recerca i tractament de la informaci

Planicaci i execuci individualment o en grup de projectes de recerca en literatura, en la realitzaci dels quals calgui la captaci, selecci processament i interpretaci de dades i la comunicaci oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.
Identicaci i localitzaci de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat. Elaboraci de continguts interpretant la vinculaci entre diverses informacions i ampliant el coneixement. Elaboraci del producte nal amb la forma i el contingut adients. Comunicaci pertinent del producte nal i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusi. s de les eines TIC per a lelaboraci i la comunicaci del coneixement. Identicaci i utilitzaci correcta de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat i adequantlos a la seva funci en laprenentatge amb conscincia de la dimensi tica del maneig i s de la informaci (respectar els drets dautoria, citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, usar ticament la informaci obtinguda). CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Literatura castellana. Literatura universal Els continguts i objectius de les literatures sn comuns. Llengua i literatura Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals. Llat. Grec Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Histria de lart. Histria de la msica i la dansa. Arts escniques Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments esttics i literaris i levoluci artstica. Context histric dels moviments esttics i literaris dpoca contempornia. Relacions entre diferents llenguatges expressius. Filosoa i ciutadania. Histria de la losoa Relaci lingstica i simblica dels individus i les societats amb el seu entorn i context histric. Valoraci de la incidncia dels corrents loscs en levoluci artstica i literria.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Valorar les aportacions de la literatura universal a la comprensi, representaci i interpretaci del mn i de la peripcia humana i la lectura dobres literries com a mitj de maduraci personal. Apreciar i valorar crticament textos dels diferents gneres literaris, contextualitzant-los i fent comentaris raonats que mostrin les anlisis fetes sobre els seus continguts i els recursos lingstics emprats, i els lligams que es poden establir amb altres produccions literries, artstiques o fets socials. Identicar les caracterstiques essencials i els recursos estilstics dels gneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig, relacionant-les amb les idees esttiques i les transformacions artstiques i histriques detectades en les obres o fragments llegits, analitzats i comentats a laula. Llegir signicativament les obres programades de literatura universal, tot valorant-ne la capacitat de comprensi i dinterpretaci, aix com lenriquiment personal aportat.
3.
4.
5.
Analitzar, comentar i interpretar textos literaris, reconeixent les representacions de la realitat que presenten, tot aplicant-hi els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els moviments i perodes literaris i precisant les relacions amb altres produccions literries o artstiques. Usar la comparaci de produccions de diferents orgens per explicar les inuncies, coincidncies o diferncies entre les diferents literatures, moviments, perodes o manifestacions. Participar de manera activa, reexiva i crtica en converses per a la construcci de coneixements i la comprensi dels textos literaris que es comenten a laula. Planicar i estructurar amb rigor i adequaci treballs acadmics sobre temes literaris (obres o fragments) que prenguin com a base la lectura dobres, amb autonomia i esperit crtic, i usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Fer exposicions orals o audiovisuals coherents, correctes i adequades, amb ls dels recursos adients, que expressin anlisis i valoracions de les obres literries, les prpies opinions, tot acceptant les opinions de les altres persones.
6. 7. 8.
9.
10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports, a partir dels models literaris llegits i analitzats, com a instruments per a lincrement del cabal de la prpia experincia personal.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Literatura castellana

La literatura castellana t com a nalitat ampliar la formaci literria i humanstica de lalumnat, adquirida durant les etapes educatives anteriors i en les matries comunes de llengua i literatura del batxillerat. Lobjecte destudi de la matria s el discurs literari i pren com a base la lectura dobres o de fragments representatius. Per mitj de la literatura es pretn que lalumnat aprofundeixi la seva visi del mn i lampli. Per aconseguir aquests objectius, i en coherncia amb els currculums de les etapes anteriors, en el batxillerat tamb cal articular i coordinar tots els ensenyaments lingstics i literaris que es fan en totes les matries de la modalitat i en les matries comunes, incloses les llenges estrangeres.
El contacte per mitj de la lectura i lestudi de les obres ms rellevants de la tradici literria s un motiu denriquiment que cal afavorir tot establint vincles entre les obres, el context i les idees. El coneixement de la prpia tradici literria s necessari per entendre el capteniment, les actituds i el marc cultural que conguren la societat actual i s clau en levoluci de les persones i en lampliaci i consolidaci del domini dels recursos de la competncia comunicativa. Aquesta tradici, a ms, es projecta en una gran varietat de contextos i de manifestacions artstiques.
Cal establir vincles entre les obres, el context i les idees.
La comparaci amb textos daltres poques, cultures i pasos, i la percepci que hi ha inuncies mtues que van ms enll de fronteres i lmits cronolgics i ideolgics, permet constatar alhora la diversitat i les semblances de les cultures i els pobles, amb unes inquietuds i necessitats semblants, amb unes visions tpiques recurrents i amb unes capacitats fabuladores similars.

La matria desenvolupa principalment la competncia esttica i literria, el foment de leducaci literria. La literatura, com a mxima expressi de les possibilitats duna llengua, esdev aix una eina immillorable per a lanlisi, el coneixement i la reexi sobre lexperincia humana. Aix mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llenges i afavoreix el desenvolupament de la prpia competncia comunicativa, una de les prioritats de tot el procs daprenentatge. La matria tamb t en compte el desenvolupament de la competncia en la recerca i el tractament de la informaci. Els aspectes propis de lmbit se centren en tot el que es relaciona amb els mltiples aspectes de la reexi literria. Cal una tasca important de coordinaci amb la resta de lequip docent per consensuar estratgies i itineraris que facilitin els mtodes de recerca, la sistematitzaci de la informaci, ls de les diferents fonts i la planicaci i elaboraci del producte nal. Ats que un dels aspectes de lestudi de la literatura t com a eix establir relacions amb les construccions literries de diferents cultures, aquesta matria tamb t com a objectiu el desenvolupament de la
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Literatura castellana 385
competncia plurilinge i intercultural, cosa que caldr atendre coordinadament des de totes les matries que tinguin en compte la literatura.

A ms de les competncies prpies de la matria, la literatura contribueix tamb duna manera molt eca al desenvolupament daltres competncies generals del batxillerat, com la competncia digital, la competncia personal i interpersonal i la competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Les lectures de textos literaris sn la porta oberta a les projeccions necessries que fan que lalumnat pugui formar-se com a persona.

Els continguts de la matria sorganitzen en dues dimensions: la dimensi esttica i literria i la dimensi de recerca i tractament de la informaci. La dimensi esttica i literria agrupa quatre tipus de continguts: comprensi de discursos literaris; coneixement dels textos clssics de la literatura; participaci en converses sobre textos literaris i producci de discursos crtics i literaris. Pel que fa al coneixement dels gneres i perodes literaris, lobjectiu immediat s que lalumnat entengui que la literatura sorgeix de la societat i evoluciona conjuntament amb la societat. Lobra literria, a ms, sorgeix de la prpia tradici i pren posici en relaci amb ella. Les diferents etapes cronolgiques donen peu a diferents reexions sobre la literatura com a fet social: la consiLestudi de la literatura deraci de lartista en la societat, laparici dels intellectuals, el paper de les institucions culturals, entre altres.
es pot enfocar a partir de temes o motius.
Es mant la cronologia perqu permet articular un l narratiu coherent i fcilment identicable amb altres currculums de literatura. Caldr tenir molt present que sha datorgar tota la importncia a obres contempornies, cosa que, a ms ve afavorida pel fet que la matria dhistria se centra en els segles XIX i XX. Els perodes anteriors seran vistos en funci duna bona comprensi de les produccions contempornies i, per tant, es fa imprescindible una selecci que caldr harmonitzar entre totes les matries literries. Tot i que la presentaci dels continguts s fonamentalment cronolgica i segons els gneres, el currculum tamb permet articular seqncies didctiques entorn de determinats temes o motius i els diferents enfocaments i tractaments que poden rebre segons la cultura o moviment literari, i en els diferents gneres. Caldr tenir en compte el plantejament dels perodes i dels moviments artstics dacord amb les diferents modalitats del batxillerat, de manera que sigui possible la transferncia daprenentatges duna matria a laltra. Per a lalumnat de la modalitat darts, tamb caldr insistir en les relacions entre les obres artstiques i literries i els continguts dels llenguatges audiovisuals.

Duna manera general, i com passa en totes les matries, el desenvolupament de les competncies comunicativa i artstica exigeix una coordinaci el ms eca possible amb totes les matries lingstiques i artstiques pel que fa a la recepci, producci i interacci oral, escrita i audiovisual.
Ats que la literatura est fortament connectada amb les disciplines artstiques, histriques i losques, el seu ensenyament resulta especialment apropiat per estudiar amb ms profunditat les relacions culturals i aconseguir, aix, una visi ms global del saber i de la cultura, amb la presa de conscincia sobre les diferents interpretacions que es fan dels fets i de les realitats. Lexistncia de continguts literaris en les matries comunes (catal, castell i llengua estrangera) i el diferent estatus de les matries literries fa que calgui preveure lestabliment de relacions entre aquests continguts i una forta coordinaci entre aquestes matries de manera que sevitin les repeticions immotivades i, en canvi, safavoreixi la transferncia daprenentatges.

Lestudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les obres de manera que el text esdevingui el centre de la matria i no pretext per al coneixement de la histria. Lautonomia interpretativa que es deriva daquest contacte no ha danar en detriment de la necessitat de trobar un suport documental a les interpretacions prpies, que La lectura es pot reforar hauria de fer-se a travs de la recerca en la biblioteca del centre i ls amb materials diversos. (ensinistrat) dInternet, ja que cal valorar les lectures que saben treure ms prot de les informacions textuals, cotextuals i contextuals. La lectura dobres literries es pot reforar amb materials diversos de la premsa, amb lescolta de canons i recitals de poesia, amb lassistncia a obres teatrals i al cinema, amb el visionament daudiovisuals o daltres. Conv incorporar a laula la presncia dobres daltres literatures per poder destacar la correspondncia entre obres i autors i autores contemporanis que escriuen en llenges diferents, la qual cosa se situa en el marc de les propostes de la Uni Europea dimpulsar manuals (en concret dhistria) amb continguts idntics per a tots els pasos. Els objectius fonamentals del treball sobre els textos, i altres produccions artstiques relacionades, seran lestudi de la manipulaci lingstica i daltres llenguatges, la vehiculaci de valors, la potncia expressiva i, molt especialment, el contrast amb la vivncia personal, lacostament a la realitat actual per tal destablir-hi un dileg que faci esdevenir ben viu el llegat clssic. Amb aquesta nalitat, entre daltres, sembla adient tant el treball dimitaci, de transformaci en altres gneres i formats com la comparaci, anlisi i crtica de les diferents versions que daquestes obres es pugui disposar. El procediment bsic de treball de la matria, ats que es parteix de la lectura de les obres, s lanlisi i el comentari degudament contextualitzats. Cal afavorir que lalumnat desenvolupi les capacitats bsiques per poder acostar-se a la literatura. Per aix ser important afavorir el clima dintercanvis i interaccions a laula. En aquesta lnia se situa lelaboraci dactivitats de cerca a partir de la lectura i comentaris orals a la classe. A ms, caldr atendre de manera especial les exposicions orals, tot tenint present els recursos TIC/TAC per tal de donar-hi suport audiovisual. Pel que fa als valors i les actituds, aquesta matria ha de contribuir a desenvolupar en lalumnat la personalitat prpia, estimular la seva maduraci intellectual i humana, ampliar el seu camp dexperincia, millorar el seu procs de socialitzaci i la conscincia de pertinena a diversos grups socials, i empnyer-lo alhora a perfeccionar la qualitat expressiva i formal dels seus discursos.
Quant a lavaluaci, en lacreditaci dels resultats shaur de tenir en compte: la participaci en les sessions presencials, on sinclouran els exmens, proves i treballs puntuals (en aquests mbit caldr tenir molt en compte les exposicions orals de lalumnat); la participaci en les tasques dirigides, en especial les lectures dobres completes i els treballs sobre aquestes obres; i el treball autnom. Perqu aquesta avaluaci acompleixi la seva funci de valoraci dintegraci dels aprenentatges s essencial que inclogui, a ms dels escrits, tasques orals productives. A ms caldr completar les dades amb lobservaci sistemtica de lactuaci dels estudiants durant les activitats daprenentatge (graelles dobservaci amb descriptors de competncies com els que ofereix el Portfolio Europeu de Llenges), la valoraci de dossiers de treball o altres de similars. Com a complement daquest darrer punt ser interessant la realitzaci dactivitats davaluaci formativa o formadora, ja que sn essencials perqu el professorat pugui ajustar progressivament la seva acci docent a les necessitats dels estudiants i perqu lalumnat esdevingui agent del seu progrs. Sn les activitats dautoavaluaci i coavaluaci, les quals, si es presenten associades al sistema davaluaci sumativa o acreditativa, afavoreixen lautonomia de laprenent que li ha de permetre xar-se metes realistes daprenentatge, i planicar i executar les accions convenients i necessries per aconseguir-les.
OBJECTIUS
La matria de literatura castellana del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Llegir, analitzar, explicar, apreciar, i valorar de manera crtica textos (complets o reculls de fragments representatius), de diferents gneres literaris per tal dinterpretar-ne lexpressi de diferents contextos histrics i socials i com a element cabdal de plaer i denriquiment personal, valorant les aportacions de la literatura a la comprensi, representaci i interpretaci del mn i de la peripcia humana. Conixer, a partir de lectures dobres completes o fragments representatius, les caracterstiques i recursos dels gneres, i les principals dades dels autors i autores i obres ms representatius dels moviments esttics que conguren la literatura universal. Comentar textos literaris, a partir de la seva lectura, i reconixer les representacions de la realitat, tot precisant les relacions que sestableixen entre autors i obres de diferents moments o tradicions literries. Identicar i comentar, a travs de la lectura i, si cal, amb el suport daltres mitjans, els temes que hi apareixen i el tractament que sen fa segons el moment i la tradici literria. Observar i analitzar les relacions que es poden establir entre les obres literries i les de qualsevol manifestaci artstica: musicals, plstiques, cinematogrques, audiovisuals. Participar de manera activa, reexiva i crtica en els comentaris necessaris per a la construcci de coneixements i la realitzaci de tasques acadmiques. Planicar i estructurar amb rigor i adequaci treballs acadmics sobre temes literaris que prenguin com a base la lectura dobres, per descriure les caracterstiques observades, les contextualitzacions, els temes, entre altres.
2.
3.
4. 5. 6. 7.
8.
Usar de manera crtica les fonts bibliogrques adequades per a lestudi de la literatura a dobtenir, interpretar i valorar informaci i opinions diferents, i emprant amb autonomia i esperit crtic les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Construir, per a la comunicaci dels treballs literaris, discursos orals, escrits o audiovisuals coherents, correctes i adequats, i amb ls dels recursos adients, incloent-hi les TIC, a les diverses situacions de comunicaci i a les diferents nalitats comunicatives de lmbit acadmic i ser crtic amb les prpies produccions, per millorar-ne leccia comunicativa.
9.
CONTINGUTS


Edat mitjana. Narrativa: D. Juan Manuel. Poesia tradicional i poesia culta. Lpica, el Romancero, la .cuaderna va. i el Libro de Buen Amor. Transici cap al Renaixement: Juan de Mena i la poesia dart major, Jorge Manrique i la poesia de Cancionero, Fernando de Rojas. Segles dor. Poesia renaixentista: Garcilaso de la Vega, Fray Luis de Len, San Juan de la Cruz. Narrativa renaixentista i barroca: El Lazarillo de Tormes. El Buscn. Miguel de Cervantes. Teatre barroc: Flix Lope de Vega, Pedro Caldern de la Barca. Poesia barroca: Luis de Gngora, Francisco de Quevedo.
Segle XVIII. Literatura illustrada i neoclssica: Benito J. Feijoo, Jos Cadalso, Gaspar Melchor de Jovellanos, Leandro Fernndez de Moratn. Segle XIX. Prosa romntica: Mariano J. de Larra. Poesia romntica: Jos de Espronceda, Gustavo A. Bcquer. Teatre romntic: Duque de Rivas, Antonio Garca Gutirrez, Jos Zorrilla. Narrativa realista: Benito Prez Galds, Leopoldo Alas .Clarn., Emilia Pardo Bazn. Segle XX. Des de comenament de segle ns a 1939. Narrativa: Po Baroja, Miguel de Unamuno, .Azorn.. Poesia: Antonio Machado, Juan R. Jimnez. Teatre: Ramn M. del Valle-Incln. Generaci del 27: Federico Garca Lorca, Jorge Guilln, Pedro Salinas, Rafael Alberti, Luis Cernuda. Dels anys quaranta del segle XX a lactualitat. Narrativa: Carmen Laforet, Miguel Delibes, Rafael Snchez Ferlosio, Camilo J. Cela, Luis Martn Santos, Carmen Martn Gaite, Juan Mars, Eduardo Mendoza. Poesia: Miguel Hernndez, Blas de Otero, Gil de Biedma, Jos ngel Valente. Teatre: Miguel Mihura, Enrique Jardiel Poncela, Antonio Buero Vallejo. Literatura hispanoamericana Narrativa: Jorge L. Borges, Gabriel Garca Mrquez, Mario Vargas Llosa. Poesia: Pablo Neruda.


Planicaci, elaboraci i comunicaci (oral, escrita o audiovisual) de treballs acadmics realitzats amb el rigor, adequaci i sentit crtic necessaris per mostrar lanlisi, contextualitzaci, comentaris i interpretaci de les obres llegides. Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partir de la lectura dels textos literaris. Elaboraci, com a possible forma de treball complementari, de textos amb voluntat literria i ls de recursos retrics propis del llenguatge literari a partir de lanlisi i la imitaci tcnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte danlisi.
Actitud crtica davant les produccions prpies per aplicar reexivament els coneixements lingstics (adequaci, coherncia, cohesi i correcci) i audiovisuals en la regulaci de lelaboraci i en la millora dels textos nals.

Planicaci i execuci individualment o en grup de projectes de recerca en literatura, en la realitzaci dels quals calgui la captaci, selecci processament i interpretaci de dades i la comunicaci oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. Identicaci i localitzaci de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat. Elaboraci de continguts interpretant la vinculaci entre diverses informacions i ampliant el coneixement. Elaboraci del producte nal amb la forma i el contingut adients. Comunicaci pertinent del producte nal i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusi. s de les eines TIC per a lelaboraci i la comunicaci del coneixement. Identicaci i utilitzaci correcta de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat i adequantlos a la seva funci en laprenentatge amb conscincia de la dimensi tica del maneig i s de la informaci (respectar els drets dautoria, citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, usar ticament la informaci obtinguda). CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Literatura catalana. Literatura universal Els continguts i objectius de les literatures sn comuns. Llengua i literatura Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals. Llat. Grec Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Histria de lart. Histria de la msica i la dansa. Arts escniques Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments esttics i literaris i levoluci artstica. Context histric dels moviments esttics i literaris dpoca contempornia. Relacions entre diferents llenguatges expressius. Filosoa i ciutadania. Histria de la losoa Relaci lingstica i simblica dels individus i les societats amb el seu entorn i context histric. Valoraci de la incidncia dels corrents loscs en levoluci artstica i literria.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Valorar les aportacions de la literatura universal a la comprensi, representaci i interpretaci del mn i de la peripcia humana i la lectura dobres literries com a mitj de maduraci personal. Apreciar i valorar crticament textos dels diferents gneres literaris, contextualitzant-los i fent comentaris raonats que mostrin les anlisis fetes sobre els seus continguts i els recursos lingstics emprats, i els lligams que es poden establir amb altres produccions literries, artstiques o fets socials. Identicar les caracterstiques essencials i els recursos estilstics dels gneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig, relacionant-les amb les idees esttiques i les transformacions artstiques i histriques detectades en les obres o fragments llegits, analitzats i comentats a laula. Llegir signicativament les obres programades de literatura universal, tot valorant-ne la capacitat de comprensi i dinterpretaci, aix com lenriquiment personal aportat. Analitzar, comentar i interpretar textos literaris, reconeixent les representacions de la realitat que presenten, tot aplicant-hi els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els moviments i perodes literaris i precisant les relacions amb altres produccions literries o artstiques. Usar la comparaci de produccions de diferents orgens per explicar les inuncies, coincidncies o diferncies entre les diferents literatures, moviments, perodes o manifestacions. Participar de manera activa, reexiva i crtica en converses per a la construcci de coneixements i la comprensi dels textos literaris que es comenten a laula. Planicar i estructurar amb rigor i adequaci treballs acadmics sobre temes literaris (obres o fragments) que prenguin com a base la lectura dobres, amb autonomia i esperit crtic, i usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Fer exposicions orals o audiovisuals coherents, correctes i adequades, amb ls dels recursos adients, que expressin anlisis i valoracions de les obres literries, les prpies opinions, tot acceptant les opinions de les altres persones.
3.
4. 5.
6. 7. 8.
9.
Matries de modalitat Humanitats i cincies socials Literatura universal

La literatura universal t com a nalitat ampliar la formaci literria i humanstica de lalumnat, adquirida durant les etapes educatives anteriors i en la matries comunes de llengua i literatura del batxillerat. Lobjecte destudi de la matria s el discurs literari i pren com a base la lectura dobres o de fragments representatius. Per mitj de la literatura es pretn que lalumnat aprofundeixi en la seva visi del mn i lampli. Per aconseguir aquests objectius, i en coherncia amb els currculums de les etapes anteriors, en el batxillerat tamb cal articular i coordinar tots els ensenyaments lingstics i literaris que es fan en totes les matries de la modalitat i en les matries comunes, incloses les llenges estrangeres.
Tot i la parcialitat etnocntrica de la denominaci, aquesta matria sintitula literatura universal segons el costum danomenar aix els reculls que engloben un nombre important de produccions literries diverses que sestenen en el temps i en lespai. De fet, els continguts de la matria se centren en els moments ms rellevants i dels principals autors i autores de lanomenada literatura occidental.
Apropament a les principals obres de la literatura occidental.
El contacte per mitj de la lectura i lestudi de les obres ms rellevants de la tradici literria s un motiu denriquiment que cal afavorir tot establint vincles entre les obres, el context i les idees. El coneixement de la prpia tradici literria s necessari per entendre el capteniment, les actituds i el marc cultural que conguren la societat actual i s clau en levoluci de les persones i en lampliaci i consolidaci del domini dels recursos de la competncia comunicativa. Aquesta tradici, a ms, es projecta en una gran varietat de contextos i de manifestacions artstiques. La comparaci amb textos daltres poques, cultures i pasos, i la percepci que hi ha inuncies mtues que van ms enll de fronteres i lmits cronolgics i ideolgics, permet constatar alhora la diversitat i les semblances de les cultures i els pobles, amb unes inquietuds i necessitats semblants, amb unes visions tpiques recurrents i amb unes capacitats fabuladores similars.

La matria desenvolupa principalment la competncia esttica i literria, el foment de leducaci literria. La literatura, com a mxima expressi de les possibilitats duna llengua, esdev aix una eina immillorable per a lanlisi, el coneixement i la reexi sobre lexperincia humana. Aix mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llenges i afavoreix el desenvolupament de la prpia competncia comunicativa, una de les prioritats de tot el procs daprenentatge. La matria tamb t en compte el desenvolupament de la competncia en la recerca i el tractament de la informaci. Els aspectes propis de lmbit se centren en tot el que es relaciona amb els mltiples
Matries de modalitat. Humanitats i cincies socials. Literatura universal 393
aspectes de la reexi literria. Cal una tasca important de coordinaci amb la resta de lequip docent per consensuar estratgies i itineraris que facilitin els mtodes de recerca, la sistematitzaci de la informaci, ls de les diferents fonts i la planicaci i elaboraci del producte nal. Ats que un dels aspectes de lestudi de la literatura t com a eix establir relacions amb les construccions literries de diferents cultures, aquesta matria tamb t com a objectiu el desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural, cosa que caldr atendre coordinadament des de totes les matries que tinguin en compte la literatura.

A ms de les competncies prpies de la matria, la literatura contribueix tamb duna manera molt eca al desenvolupament daltres competncies generals del batxillerat, com la competncia digital, la competncia personal i interpersonal i la competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Les lectures de textos literaris sn la porta oberta a les projeccions necessries que fan que lalumnat pugui formar-se com a persona.

Els continguts de la matria sorganitzen en dues dimensions: la dimensi esttica i literria i la dimensi de recerca i tractament de la informaci. La dimensi esttica i literria agrupa quatre tipus de continguts: comprensi de discursos literaris; coneixement dels textos clssics de la literatura; participaci en converses sobre textos literaris i producci de discursos crtics i literaris. Pel que fa al coneixement dels gneres i perodes literaris, lobjectiu immediat s que lalumnat entengui que la literatura sorgeix de la societat i evoluciona conjuntament amb la societat. Lobra literria, a ms, sorgeix de la prpia tradici i pren posici en relaci amb ella. Les diferents etapes cronolgiques donen peu a diferents reexions sobre la literatura com a fet social: la consideraci de lartista en la societat, laparici dels intellectuals, Enfocament cronolgic el paper de les institucions culturals, entre altres.
identicable amb altres currculums de literatura.
s mant la cronologia perqu permet articular un l narratiu coherent i fcilment identicable amb altres currculums de literatura. Caldr tenir molt present que sha datorgar tota la importncia a obres contempornies, cosa que, a ms ve afavorida pel fet que la matria dhistria se centra en els segles XIX i XX. Els perodes anteriors seran vistos en funci duna bona comprensi de les produccions contempornies i, per tant, es fa imprescindible una selecci que caldr harmonitzar entre totes les matries literries. Tot i que la presentaci dels continguts s fonamentalment cronolgica i segons els gneres, el currculum tamb permet articular seqncies didctiques entorn de determinats temes o motius i els diferents enfocaments i tractaments que poden rebre segons la cultura o moviment literari, i en els diferents gneres. Caldr tenir en compte el plantejament dels perodes i dels moviments artstics dacord amb les diferents modalitats del batxillerat, de manera que sigui possible la transferncia daprenentatges duna matria a laltra. Per a lalumnat de la modalitat darts, tamb caldr insistir en les relacions entre les obres artstiques i literries i els continguts dels llenguatges audiovisuals.

Duna manera general, i com passa en totes les matries, el desenvolupament de les competncies comunicativa i artstica exigeix una coordinaci el ms eca possible amb totes les matries lingstiques i artstiques pel que fa a la recepci, producci i interacci oral, escrita i audiovisual. Ats que la literatura est fortament connectada amb les disciplines artstiques, histriques i losques, el seu ensenyament resulta especialment apropiat per estudiar amb ms profunditat les relacions culturals i aconseguir, aix, una visi ms global del saber i de la cultura, amb la presa de conscincia sobre les diferents interpretacions que es fan dels fets i de les realitats. Lexistncia de continguts literaris en les matries comunes (catal, castell i llengua estrangera) i el diferent estatus de les matries literries fa que calgui preveure lestabliment de relacions entre aquests continguts i una forta coordinaci entre aquestes matries de manera que sevitin les repeticions immotivades i, en canvi, safavoreixi la transferncia daprenentatges.

Lestudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les obres de manera que el text esdevingui el centre de la matria i no pretext per al coneixement de la histria. Lautonomia interpretativa que es deriva daquest contacte no ha danar en detriment de la necessitat de trobar un suport documental a les interpretacions prpies, que hauria de fer-se a travs de la recerca en la biblioteca del centre i ls (ensinistrat) dInternet, ja que cal valorar les lectures que s possible fer la saben treure ms prot de les informacions textuals, cotextuals i contextuals. La lectura dobres literries es pot reforar amb materials diversos de la premsa, amb lescolta de canons i recitals de poesia, amb lassistncia a obres teatrals i al cinema, amb el visionament daudiovisuals o daltres.
matria usant la llengua estrangera.
La possibilitat de fer la matria de literatura universal, si ms no alguna part, usant la llengua estrangera com a llengua vehicular, a ms de contribuir de manera decisiva al desenvolupament de la capacitat de reexi metalingstica i metadiscursiva de lestudiant, fomenta ls destratgies de lectura i afavoreix el respecte envers maneres de fer i de dir daltres cultures ms o menys allunyades de la prpia. Conv incorporar a laula la presncia dobres altres literatures per poder destacar la correspondncia entre obres i autors i autores contemporanis que escriuen en llenges diferents, la qual cosa se situa en el marc de les propostes de la Uni Europea dimpulsar manuals (en concret dhistria) amb continguts idntics per a tots els pasos. Els objectius fonamentals del treball sobre els textos, i daltres produccions artstiques relacionades, seran lestudi de la manipulaci lingstica i daltres llenguatges, la vehiculaci de valors, la potncia expressiva i, molt especialment, el contrast amb la vivncia personal, lacostament a la realitat actual per tal destablir-hi un dileg que faci esdevenir ben viu el llegat clssic. Amb aquesta nalitat, entre daltres, sembla adient tant el treball dimitaci, de transformaci en altres gneres i formats com la comparaci, anlisi i crtica de les diferents versions que daquestes obres es pugui disposar. El procediment bsic de treball de la matria, ats que es parteix de la lectura de les obres, s lanlisi i el comentari degudament contextualitzats. Cal afavorir que lalumnat desenvolupi les capacitats bsiques per poder acostar-se a la literatura.
Per aix ser important afavorir el clima dintercanvis i interaccions a laula. En aquesta lnia se situa lelaboraci dactivitats de cerca a partir de la lectura i comentaris orals a la classe. A ms, caldr atendre de manera especial les exposicions orals, tot tenint present els recursos TIC/TAC per tal de donar-hi suport audiovisual. Pel que fa als valors i les actituds, aquesta matria ha de contribuir a desenvolupar en lalumnat la prpia personalitat, estimular la seva maduraci intellectual i humana, ampliar el seu camp dexperincia, millorar el seu procs de socialitzaci i la conscincia de pertinena a diversos grups socials, i empnyer-lo alhora a perfeccionar la qualitat expressiva i formal dels seus discursos. Quant a lavaluaci, en lacreditaci dels resultats shaur de tenir en compte: la participaci en les sessions presencials, on sinclouran els exmens, proves i treballs puntuals (en aquests mbit caldr tenir molt en compte les exposicions orals de lalumnat); la participaci en les tasques dirigides, en especial les lectures dobres completes i els treballs sobre aquestes obres; i el treball autnom. Perqu aquesta avaluaci acompleixi la seva funci de valoraci dintegraci dels aprenentatges s essencial que inclogui, a ms dels escrits, tasques orals productives. A ms caldr completar les dades amb lobservaci sistemtica de lactuaci dels estudiants durant les activitats daprenentatge (graelles dobservaci amb descriptors de competncies com Els intercanvis i els que ofereix el Portfolio Europeu de Llenges), la valoraci de dossiers interaccions a laula de treball o altres de similars.
sn importants.
Com a complement daquest darrer punt ser interessant la realitzaci dactivitats davaluaci formativa o formadora, ja que sn essencials perqu el professorat pugui ajustar progressivament la seva acci docent a les necessitats dels estudiants i perqu lalumnat esdevingui agent del seu progrs. Sn les activitats dautoavaluaci i coavaluaci, les quals, si es presenten associades al sistema davaluaci sumativa o acreditativa, afavoreixen lautonomia de laprenent que li ha de permetre xar-se metes realistes daprenentatge, i planicar i executar les accions convenients i necessries per aconseguir-les.
OBJECTIUS
La matria de literatura universal del batxillerat t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Llegir, analitzar, explicar, apreciar, i valorar de manera crtica textos (complets o reculls de fragments representatius), de diferents gneres literaris per tal dinterpretar-ne lexpressi de diferents contextos histrics i socials i com a element cabdal de plaer i denriquiment personal, valorant les aportacions de la literatura a la comprensi, representaci i interpretaci del mn i de la peripcia humana. Conixer, a partir de lectures dobres completes o fragments representatius, les caracterstiques i recursos dels gneres, i les principals dades dels autors i autores i obres ms representatius dels moviments esttics que conguren la literatura universal. Comentar textos literaris, a partir de la seva lectura, i reconixer les representacions de la realitat, tot precisant les relacions que sestableixen entre autors i obres de diferents moments o tradicions literries. Identicar i comentar, a travs de la lectura i, si cal, amb el suport daltres mitjans, els temes que hi apareixen i el tractament que sen fa segons el moment i la tradici literria.
2.
3. 4.
5. 6. 7.
Observar i analitzar les relacions que es poden establir entre les obres literries i les de qualsevol manifestaci artstica: musicals, plstiques, cinematogrques, audiovisuals. Participar de manera activa, reexiva i crtica en els comentaris necessaris per a la construcci de coneixements i la realitzaci de tasques acadmiques. Planicar i estructurar amb rigor i adequaci treballs acadmics sobre temes literaris que prenguin com a base la lectura dobres, per descriure les caracterstiques observades, les contextualitzacions, els temes, entre altres. Usar de manera crtica les fonts bibliogrques adequades per a lestudi de la literatura a dobtenir, interpretar i valorar informaci i opinions diferents, i emprant amb autonomia i esperit crtic les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Construir, per a la comunicaci dels treballs literaris, discursos orals, escrits o audiovisuals coherents, correctes i adequats, i amb ls dels recursos adients, incloent-hi les TIC, a les diverses situacions de comunicaci i a les diferents nalitats comunicatives de lmbit acadmic i ser crtic amb les prpies produccions, per millorar-ne leccia comunicativa.
8.
9.
CONTINGUTS


Les arrels bbliques i grecollatines de la literatura occidental. La Bblia.
pica i teatre de la Grcia clssica: Homer, Sfocles, Aristfanes. Poesia llatina: Virgili, Horaci, Ovidi. Literatura medieval. Lpica medieval. La novella artrica. De la poesia trobadoresca al prerenaixement itali: Dante, Petrarca, Boccaccio. Del segle XVI al segle XVIII. El segle de les llums. Lhumanisme renaixentista: Rabelais, Montaigne. El teatre: Shakespeare, Molire, Goldoni. Illustraci i preromanticisme: Voltaire, Rousseau, Schiller, Goethe. El segle XIX. El romanticisme. El realisme. La poesia: Keats, Hlderlin, Leopardi, Baudelaire. La novella francesa: Stendhal, Balzac, Zola, Flaubert. La novella russa: Puixkin, Tolstoi, Dostoievski. La novella anglosaxona: Dickens, Stevenson, E. Bront, H. James. La literatura nord-americana i el naixement del conte: Poe, Melville, Conrad, Mark Twain. El segle XX. Els nous enfocaments de la literatura i les transformacions dels gneres literaris. La poesia: Valry, Rilke, T. S. Eliot, Pessoa, Kavas. La novella: Proust, Kafka, Joyce, T. Mann, Faulkner, V. Woolf. El teatre: Ibsen, Txkhov, Brecht, Beckett.


Planicaci, elaboraci i comunicaci (oral, escrita o audiovisual) de treballs acadmics realitzats amb el rigor, adequaci i sentit crtic necessaris per mostrar lanlisi, contextualitzaci, comentaris i interpretaci de les obres llegides. Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partir de la lectura dels textos literaris. Elaboraci, com a possible forma de treball complementari, de textos amb voluntat literria i ls de recursos retrics propis del llenguatge literari a partir de lanlisi i la imitaci tcnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte danlisi. Actitud crtica davant les produccions prpies per aplicar reexivament els coneixements lingstics (adequaci, coherncia, cohesi i correcci) i audiovisuals en la regulaci de lelaboraci i en la millora dels textos nals.

Planicaci i execuci individualment o en grup de projectes de recerca en literatura, en la realitzaci dels quals calgui la captaci, selecci processament i interpretaci de dades i la comunicaci oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. Identicaci i localitzaci de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat. Elaboraci de continguts interpretant la vinculaci entre diverses informacions i ampliant el coneixement. Elaboraci del producte nal amb la forma i el contingut adients. Comunicaci pertinent del producte nal i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusi. s de les eines TIC per a lelaboraci i la comunicaci del coneixement. Identicaci i utilitzaci correcta de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat i adequantlos a la seva funci en laprenentatge amb conscincia de la dimensi tica del maneig i s de la informaci (respectar els drets dautoria, citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, usar ticament la informaci obtinguda). CONNEXI AMB ALTRES MATRIES Literatura catalana. Literatura castellana Els continguts i objectius de les literatures sn comuns. Llengua i literatura Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals. Llat. Grec Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Histria de lart. Histria de la msica i la dansa. Arts escniques Anlisi i interpretaci de les obres dart dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments esttics i literaris i levoluci artstica. Context histric dels moviments esttics i literaris dpoca contempornia. Relacions entre diferents llenguatges expressius. Filosoa i ciutadania. Histria de la losoa Relaci lingstica i simblica dels individus i les societats amb el seu entorn i context histric. Valoraci de la incidncia dels corrents loscs en levoluci artstica i literria.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. Valorar les aportacions de la literatura universal a la comprensi, representaci i interpretaci del mn i de la peripcia humana i la lectura dobres literries com a mitj de maduraci personal. Apreciar i valorar crticament textos dels diferents gneres literaris, contextualitzant-los i fent comentaris raonats que mostrin les anlisis fetes sobre els seus continguts i els recursos lingstics emprats, i els lligams que es poden establir amb altres produccions literries, artstiques o fets socials.
3.
Identicar les caracterstiques essencials i els recursos estilstics dels gneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig, relacionant-les amb les idees esttiques i les transformacions artstiques i histriques detectades en les obres o fragments llegits, analitzats i comentats a laula. Llegir signicativament les obres programades de literatura universal, tot valorant-ne la capacitat de comprensi i dinterpretaci, aix com lenriquiment personal aportat. Analitzar, comentar i interpretar textos literaris, reconeixent les representacions de la realitat que presenten, tot aplicant-hi els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els moviments i perodes literaris i precisant les relacions amb altres produccions literries o artstiques. Usar la comparaci de produccions de diferents orgens per explicar les inuncies, coincidncies o diferncies entre les diferents literatures, moviments, perodes o manifestacions. Participar de manera activa, reexiva i crtica en converses per a la construcci de coneixements i la comprensi dels textos literaris que es comenten a laula. Planicar i estructurar amb rigor i adequaci treballs acadmics sobre temes literaris (obres o fragments) que prenguin com a base la lectura dobres, amb autonomia i esperit crtic, i usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Fer exposicions orals o audiovisuals coherents, correctes i adequades, amb ls dels recursos adients, que expressin anlisis i valoracions de les obres literries, les prpies opinions, tot acceptant les opinions de les altres persones.
4. 5.
6. 7. 8.
9.
Matries optatives Estada a lempresa

Lestada a lempresa s una matria optativa que t com a objectiu fer conixer a lalumnat la realitat del mn laboral. Lestada a lempresa consisteix bsicament en un perode de permanncia i activitat de lalumnat en una empresa, entesa com a unitat de producci, distribuci o de serveis. Lestada a lempresa ha de tenir una durada mnima de 140 hores, de les quals sen poden utilitzar ns a 70 hores per desenvolupar continguts teoricoprctics al centre educatiu. Durant lestada, lalumnat pren contacte amb un camp professional vers el qual se sent motivat i, aix, pot enfocar millor el seu projecte de futur, acadmic i professional.
Orienta lalumnat per adaptar-se a la realitat del mn laboral.
Lestada a lempresa t una funci bsicament orientadora i, per tant, no sha de confondre amb unes prctiques laborals o amb el preaprenentatge dun oci. La matria ofereix a lalumnat la possibilitat de conixer lestructura organitzativa duna empresa i la gesti dels seus recursos humans, materials i energtics; les condicions legals que afecten les relacions laborals; i la identicaci de les capacitats prpies referides al mn laboral per tal destablir el seu itinerari formatiu i professional dacord amb els seus interessos. Aix mateix, lestada permet posar en prctica un seguit de procediments, habilitats i actituds generals que sn indispensables per a la bona adaptaci de lalumnat al mn laboral futur (assistncia, puntualitat, curiositat, creativitat, afany de superaci, capacitat de treball individual i en grup, etc.). Es tracta dun recurs que serveix a la funci orientadora del batxillerat, amb independncia de la modalitat cursada, ja que permet que lalumnat canalitzi les seves preferncies i capacitats en un context diferent de lacadmic i amb lorientaci adequada. Lalumnat ha de cursar lestada a lempresa amb la intenci de viure de prop les activitats professionals. Sense detriment de les activitats teoricoprctiques que, si escau, pugui realitzar lalumnat al centre, conv fer lestada en empreses o en els departaments dempreses, que tinguin relaci amb els continguts treballats en les matries del batxillerat cursades, o b amb els mbits i les ocupacions en qu lalumnat voldria, posteriorment, exercir la seva tasca laboral. Lestada sha de centrar, doncs, en empreses que ofereixen un ventall de possibilitats per realitzar activitats. Entre les activitats ms signicatives es poden esmentar les segents: contacte entre els diferents departaments de lempresa; entrevista amb diferents professionals de lempresa perqu lalumnat adquireixi coneixement sobre el tipus de tasca que duen a terme i la responsabilitat dins el lloc de treball; observaci de les activitats realitzades en els diversos llocs de treball; collaboraci en determinades activitats dels diferents llocs prviament observats; i participaci en les visites tcniques a altres empreses.

Lestada a lempresa s una matria que contribueix a lexercici de les competncies del batxillerat, especialment la comunicativa, la personal i interpersonal i la competncia en el coneixement i interacci amb el mn.
Matries optatives. Estada a lempresa 401
La competncia comunicativa s essencial en lmbit laboral. Avui, en qualsevol empresa es duen a terme feines professionals especques que alhora impliquen parlar, escoltar, exposar i dialogar amb els altres a i de compartir coneixements, objectius i tasques. El treball en una empresa tamb requereix, a ms de saber-se expressar oralment i per escrit, tenir la competncia personal i interpersonal, per tal demprendre tasques noves conjuntament amb altres persones, treballar en equip amb esperit de collaboraci, tenir autocontrol emocional i de conducta, saber escoltar i buscar el consens prots per a lempresa, etc., en resum, ser eca i ecient en les relacions amb els altres en lassoliment dobjectius comuns. La competncia en el coneixement i interacci amb el mn tamb es desenvolupa en aquesta matria, ats que en lmbit laboral saprenen coneixements, metodologies, tcniques i valors que tenen repercussions personals i socials, com la igualtat de drets entre homes i dones o el comproms tic i social des del punt de vista empresarial, entre altres.
Consideracions sobre el desenvolupament de la matria

Ats el carcter orientador de la matria, abans del perode dactivitat de lalumnat a lempresa, poden desenvolupar-se continguts teoricoprctics al centre sobre els temes segents: la inserci professional i litinerari formatiu i professional; lempresa com a unitat productiva; la legislaci i les relacions laborals; i la salut laboral. Pel que fa al seguiment de lestada a lempresa de lalumnat, conv tenir un quadern per consignar-hi les dades del centre educatiu, de lentitat collaboradora i de lalumnat. La direcci del centre educatiu ha de signar lautoritzaci a lalumnat per realitzar lestada en centres de treball en rgim de conveni de collaboraci.
Lempresa fa el seguiment de la tasca de lalumnat.
En el quadern de seguiment, lalumnat hi ha de consignar les activitats realitzades a lempresa, el perode o perodes, els dies i les hores, i fer-ne una valoraci. Al nal de les activitats, lalumnat ha de fer una valoraci raonada de lestada en relaci amb les expectatives inicials.
Lavaluaci de lestada a lempresa ha de tenir en compte, a ms de la valoraci del professorat que en fa el seguiment, la valoraci realitzada per lempresa sobre la tasca de lalumnat, juntament amb lavaluaci de les activitats teoricoprctiques que, si escau, shagin efectuat prviament. En el quadern de seguiment, el professorat responsable hi ha de consignar la qualicaci que lalumnat ha obtingut i fer-hi les observacions que convingui. Aix mateix, la persona responsable de lempresa ha davaluar les actituds de lalumnat durant lestada dacord amb el barem de puntuaci que recull el quadern de seguiment. Les actituds que cal valorar en lalumnat sn les segents: Assistncia regular i puntualitat. Responsabilitat i mtode en lexecuci de les tasques assignades. Ordre, pulcritud i conservaci de materials, equips, eines, aparells i altres estris que faci servir en la seva activitat i manteniment de les normes de seguretat individual i collectiva.
Integraci en el treball de grup, amb manifestaci diniciativa en la resoluci de problemes. Actitud crtica en lavaluaci del propi treball i predisposici vers la recerca de la qualitat. Atenci a la importncia de realitzar les tasques encomanades en els terminis previstos. Cura de la higiene i de la presentaci personal. Compliment de les tasques concretes encomanades dins lequip o del pla de treball. s correcte de la terminologia tcnica en la comunicaci oral i escrita. Actitud favorable a treballar sota normes.
OBJECTIUS
La matria destada a lempresa t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Prendre contacte amb el mn de lempresa i amb el seu sistema de relacions socials i laborals, aix com amb la gesti dels seus recursos. Adaptar-se duna manera responsable i participativa a les normes de funcionament i a les situacions prpies del centre de treball. Orientar-se en el mn laboral i adquirir informaci complementria til per enfocar el propi projecte acadmic i professional de futur. Afrontar les tasques encomanades amb progressiva autonomia, organitzaci i iniciativa. Desenvolupar i treballar les capacitats professionals per a les quals lalumnat t predisposici i una actitud positiva. Reconixer situacions de risc, amb observaci dels elements que hi intervenen i les mesures de prevenci i protecci que en deriven.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Reconixer lestructura organitzativa duna empresa i les funcions que desenvolupa en el mn econmic i productiu. Observar activitats realitzades en diferents llocs de treball i les relacions professionals i humanes que shi estableixen. Executar adequadament les tasques assignades per lempresa, i valorar-les duna manera raonada i crtica. Assistir amb regularitat i puntualitat a lempresa. Treballar en equip, i participar-hi de manera activa. Usar correctament la terminologia tcnica en la comunicaci oral i escrita. Identicar situacions de risc derivades del treball i aplicar els mitjans de prevenci i protecci adequats.
Matries optatives Psicologia i sociologia

La matria optativa psicologia i sociologia contribueix a la consecuci de les nalitats del batxillerat, ats que els seus continguts pretenen consolidar la maduresa personal i social de lalumnat perqu actu de manera informada, responsable i autnoma i desenvolupi el seu esperit crtic en les diverses situacions i realitats complexes del seu entorn. Linters dels adolescents per aconseguir una millor comprensi dells mateixos i dels grups en qu estan immersos fa de la psicologia i sociologia una matria especialment apropiada com a optativa del batxillerat. La matria, a ms, tamb pot ser un bon ajut a lhora de perlar les futures opcions Consolida la acadmiques i professionals de lalumnat, amb independncia de la maduresa personal i modalitat cursada.
social de lalumnat i el seu esperit crtic.
La matria sorienta cap a la formaci de ciutadans i ciutadanes actius i conscients de la complexitat del mn i de les accions humanes; crtics i participatius en la societat; disposats a comprendre les diferncies individuals i socials i collaborar amb els altres en la construcci dun mn ms just i equitatiu. Lestudi daquesta matria porta lalumnat a comprendre que el comportament hum, divers i complex, s susceptible de diferents interpretacions i, daquesta manera, estimula la seva obertura mental, la comprensi i el respecte mutu. La psicologia i la sociologia proporcionen a lalumnat alguns sabers cientcs sobre el comportament hum i la dinmica social, alhora que els familiaritzen amb les seves aplicacions prctiques. La matria ofereix una interpretaci cientca de lactivitat humana, individual i social, amb lobjectiu que lalumnat assoleixin ms rigor i objectivitat en la comprensi del comportament de les persones, aix com una actitud crtica que permeti afrontar les trivialitats i excessos que sobre les realitats humanes i socials promouen sovint els mitjans de comunicaci. El currculum de la matria fa referncia als elements conceptuals i els marcs terics ms signicatius de la psicologia i la sociologia, els seus instruments metodolgics, els seus resultats ms importants i les seves aplicacions prctiques, i pretn fer-ho amb rigor i precisi, per de manera introductria a aquests coneixements. Tamb es proposa laplicaci de procediments de caire general, com lanlisi de casos, la realitzaci de senzilles investigacions de camp, laplicaci de protocols dobservaci i enquestes, ls de tcniques de recollida i interpretaci de dades, i lanlisi quantitativa i qualitativa de resultats. Des del punt de vista actitudinal, aquesta matria fomenta entre lalumnat lautoconeixement, el sentit crtic davant les diferents interpretacions del comportament hum, la comprensi i exibilitat en relaci amb conductes diferents a la prpia i la valoraci negativa dactituds discriminatries. Ca remarcar la incidncia positiva que pot tenir aquesta matria en la maduraci personal dels adolescents, en ple procs de construcci de la prpia imatge i dassumpci dels primers rols socials. Tamb cal destacar la intenci de promoure entre lalumnat les pautes de comportament i estils de vida que
Matries optatives. Psicologia i sociologia 404
afavoreixen un desenvolupament personal harmnic i saludable, aix com les actituds que milloren el control de la prpia conducta, la interacci social i el civisme. La matria de psicologia i sociologia es pot impartir durant un curs o repartir-se al llarg dels dos cursos de batxillerat. En qualsevol cas, ha dincloure un enfocament prctic i interactiu, que integri, en la mesura que sigui possible, les experincies i vivncies de lalumnat. Aquesta estratgia ha de possibilitar no noms una ms fcil recepci i seguiment de la matria, sin, segurament, una ms eca i positiva inuncia en lautoconeixement i en la maduraci intellectual, afectiva i social de lalumnat.

Les competncies especques de psicologia i sociologia sn essencialment dues: la competncia en la comprensi cientca, reexiva i crtica del comportament hum, propi i ali, en les seves dimensions individual i social, i la competncia personal, social i cvica que ha dacompanyar aquesta comprensi. La competncia en la comprensi cientca, reexiva i crtica del comportament hum implica tenir mtodes danlisi de la realitat que es puguin aplicar a situacions derivades de lexperincia prpia i aliena. La competncia personal, social i cvica engloba la dimensi del creixement personal i la dimensi social dels comportaments humans, que ajuden a situar-se i interaccionar en una societat complexa.

La matria de psicologia i sociologia pot contribuir al desenvolupament de les competncies generals del batxillerat, en la mesura que treballa competncies transversals, com la competncia comunicativa (obtenci i s dinformaci, organitzaci del coneixement, comunicaci didees, reexi crtica i argumentaci de conclusions), la competncia de gesti i tractament de la informaci, la competncia digital i la competncia en recerca (recollida de dades, anlisi quantitativa i qualitativa de resultats, interpretaci de dades). Tamb es relaciona amb la competncia personal i interpersonal i amb la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, ats que collabora perqu lalumnat relacioni els continguts daprenentatge amb lexperincia humana, estableixi connexions amb altres mbits del saber i simpliqui en el debat sobre lacci humana en el mn actual.

Lanlisi del comportament hum en la seva dimensi individual i social s la temtica al voltant de la qual sorganitza la matria. Dividida en dos apartats, cadascun dels quals sestructura en blocs de continguts, la matria de psicologia i sociologia a estableix, a ms, un conjunt de destreses generals i dactituds que sn comunes a tots i que resulten imprescindibles perqu els aprenentatges esdevinguin competencials. Lapartat de psicologia planteja laproximaci a la disciplina, les seves branques i escoles; la metodologia i mbits daplicaci; lanlisi dels fonaments biolgics del comportament i de la inuncia social a qu estan sotmesos; lestudi dels processos psicolgics i lanlisi dalguns trets signicatius del comportament. En relaci amb la sociologia, els temes proposats sn laproximaci a la sociologia, metodologia de treball i mbits daplicaci; els conceptes de societat, cultura i procs de socialitzaci, aix com les seves interrelacions; i lestructura i organitzaci social i lanlisi del canvi i del conicte social, considerant la situaci actual.

La matria de psicologia i sociologia comparteix alguns temes amb altres matries del currculum, especialment amb losoa i ciutadania i amb les matries de la modalitat dhumanitats i cincies socials, ats que aprofundeix en algunes qestions ja esbossades sobre lsser hum, la dimensi social i cultural de lacci humana, les modalitats de societat, les institucions socials i els mons del treball i de lempresa. Tamb t relaci amb algunes matries de la modalitat de cincies i tecnologia, com la biologia i la qumica, amb les quals comparteix temes i mtodes de recerca.

Lensenyament de la psicologia no es pot convertir en un conjunt dobservacions, dades, conceptes i teories heterognies i inconnexes, sin que cal ordenar i vertebrar adequadament tota aquesta informaci. Lobservaci de la conducta humana, la seva anlisi i la reexi posterior han de comportar un treball intellectual i prctic. Els conceptes guanyen sentit quan lalumnat els pot relacionar amb experincies prpies i alienes. Per aquest motiu, la biograa de cadasc, en les seves experincies del passat i vivncies del present, ha de formar part de lestudi de la psicologia. No es tracta que lalumnat arribi a dominar un conjunt de conceptes generals i abstractes desconnectats de la vida quotidiana. Lestudi i la reexi psicolgica no sacaba en ladquisici de nous coneixements, sin que han de tornar cap a si mateix i potenciar la identitat personal, lautodomini i la racionalitat o coherncia de la conducta prpia. La psicologia, doncs, Ofereix una visi general de la no ha de ser considerada un simple saber, sin un saber fer. Reflexions semblants serveixen per als continguts de sociologia, que han doferir una visi general de la dimensi social de la conducta humana i fer-la present en el seu context ms concret i real. Cal, doncs, estudiar els agents de socialitzaci, els grups humans, el paper de les ideologies i les normes, els conictes socials, els fenmens migratoris, els conictes socials i poltics, de manera que es vegin com a realitats que lalumnat no pot obviar, perqu hi viu immers i haur dimplicar-shi. Aix plantejats, els conceptes es transformaran en vivncies i laprenentatge esdevindr plenament signicatiu. s a dir, sha de procurar presentar el comportament hum i els resultats daquest comportament en la vida social, no com un fenomen allat i independent de la realitat quotidiana, sin relacionat amb la societat on sorgeix i es desenvolupa, tot considerant alhora les dimensions individual i social, ats que aquests dos vessants formen un tot complex i inseparable en la realitat humana. Dacord amb la manera real daprendre de les persones, lligant teoria i prctica i aplicant el que sha aprs a la resoluci de situacions problemtiques, el professorat ha de conduir lalumnat cap a la construcci de nous coneixements, farcint i completant les seves idees sobre els continguts de la matria. El lligam entre els continguts exposats ms amunt i lorientaci didctica que es recomana ha de ser el mitj per desenvolupar les competncies de lalumnat, ajudar-lo a aprendre aspectes sobre ell mateix i la societat on viu i fer-lo crixer com a persona.
dimensi social de la conducta humana en contextos concrets.
OBJECTIUS
La matria de psicologia i sociologia t com a nalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Reconixer la dimensi terica i prctica de la psicologia i la sociologia, els seus trets caracterstics i les seves limitacions metodolgiques i explicatives.
2. 3.
Assolir el coneixement dels principis i formulacions bsiques de la psicologia i la sociologia, i aplicar-los a la comprensi del comportament hum individual i collectiu. Reconixer les correlacions biolgiques, ambientals, socials i culturals del comportament hum, i entendre com aquests factors sn les condicions que fan possible lacci humana, individual i collectiva. Entendre les relacions entre els diferents processos psicolgics (cognitius, afectius i motivacionals) i lactivitat humana. Identicar alguns trets de la personalitat i la seva projecci en el comportament individual i social. Explicar la relaci entre cultura, socialitzaci i comportament hum. Reconixer lorganitzaci i estructura de la societat prpia i identicar-hi alguns conictes latents i raons per al canvi. Analitzar i valorar el comportament propi i lali, tant en la seva dimensi individual com social, mitjanant les aportacions de la psicologia i la sociologia. Rebutjar els intents de manipulaci o dirigisme del comportament individual i social de persones, grups o institucions, i especialment dels que se serveixen dels mitjans de comunicaci de massa per persuadir les persones receptores.
4. 5. 6. 7. 8. 9.
10. Valorar de manera positiva la independncia de criteri, la coherncia i la racionalitat en lelecci dobjectius vitals i en la presa de decisions individuals i collectives orientades a lacci.
CONTINGUTS
Obtenci, processament i anlisi crtica dinformaci. Utilitzaci bsica dels mtodes dinvestigaci propis de la psicologia i de la sociologia. s correcte de la terminologia psicolgica i sociolgica en les exposicions orals i els treballs escrits. Descripci i anlisi en termes psicolgics i sociolgics daspectes de la realitat propera. Participaci en espais de relexi i dintercanvi dinformaci i opini, amb aproitament de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Elaboraci de treballs de recerca aplicant mtodes dinvestigaci propis de la psicologia i la sociologia. Valoraci positiva de la diversitat humana. Posici crtica envers els valors, normes i actituds contraris als drets humans. Reconeixement de la importncia de la convivncia pacica i de tenir cura del medi ambient.
Aproximaci a la psicologia
Caracteritzaci de la psicologia i les seves branques. Caracteritzaci de diferents tendncies i escoles psicolgiques. Reconeixement dels mtodes dinvestigaci en psicologia i valoraci del seu estatus cientc. Identicaci de les aplicacions de la psicologia en diferents mbits.
Bases biolgiques i ambientals del comportament Reconeixement de la base biolgica del comportament hum i de les seves inuncies ambientals. Distinci entre els factors heretats i els adquirits del comportament.
Processos psicolgics
Caracteritzaci dels processos psicolgics cognitius: atenci, percepci, memria, intelligncia i aprenentatge. Caracteritzaci dels processos psicolgics afectius: motivaci i afectivitat. Establiment de relacions entre el desenvolupament del llenguatge, la intelligncia i la creativitat, com a processos psicolgics superiors.
El comportament individual i social

Caracteritzaci de la personalitat individual i del desenvolupament hum. Descripci dalguns comportaments socials interpersonals (agressivitat, altruisme o atracci) i intergrupals (identitat social, conicte o canvi dactituds). Establiment de relacions entre societat, cultura i comportament hum.
Aproximaci a la sociologia
Caracteritzaci de la sociologia, els seus models danlisi i escoles sociolgiques. Reconeixement dels mtodes dinvestigaci en sociologia i valoraci del seu estatus cientc. Identicaci de les aplicacions de la sociologia en diferents mbits.
Societat, cultura i procs de socialitzaci

Caracteritzaci de conceptes sociolgics bsics: grup social i acci social; posicions i funcions socials; creences, ideologia i normes socials. Caracteritzaci del procs de socialitzaci, mecanismes i agents de socialitzaci, conformitat social i desviaci. Reexi sobre els problemes dintegraci en les societats actuals, processos de regulaci, adaptaci i cohesi social.
Lorganitzaci i lestructura social

Reconeixement del model econmic i poltic de la societat prpia, anlisi dexemples i comparaci amb altres societats. Identicaci dalguns problemes i valoraci dalternatives en relaci amb lorganitzaci social (poder, burocrcia, classisme, pobresa, desigualtat, mundialitzaci de leconomia o fonamentalisme religis).
Conicte i canvi social

Caracteritzaci dalgunes formes de conicte social i identicaci crtica de les seves causes. Identicaci de causes i agents del canvi social. Reexi sobre els canvis que experimenta la societat actual i les perspectives de futur.
CRITERIS DAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Explicar els trets caracterstics de la psicologia i la sociologia, les seves nalitats, mtodes de treball i camps daplicaci. Descriure les principals estructures biolgiques del comportament hum, i identicar aspectes innats i adquirits i reconeixent la inuncia de la societat i la cultura en la seva conguraci. Explicar els models de funcionament dels processos psicolgics cognitius, afectius i motivacionals. Relacionar processos psicolgics superiors. Explicar el dinamisme de la personalitat i la vida afectiva de lsser hum i analitzar conductes individuals i collectives, emprant els recursos i vocabulari de la matria i fent valoracions argumentades. Identicar els elements culturals que sn objecte de socialitzaci, els mitjans a travs dels quals se socialitza i els principals agents socialitzadors. Descriure lorganitzaci i lestructura de la societat de qu es forma part. Analitzar alguns fenmens socials representatius i valorar els factors que sinterrelacionen en un fenomen social. Explicar el canvi i el conicte social, i identicar les circumstncies i els agents del canvi i valorar els resultats obtinguts i les conseqncies. Mostrar inters i actitud crtica envers la realitat social. Participar activament en la recerca dalternatives per millorar la realitat social a la qual es pertany. Exposar oralment i per escrit anlisis i valoracions sobre el comportament hum i la societat, usant amb propietat la terminologia de la matria i mantenint una actitud respectuosa.
10. Dissenyar activitats de recollida dinformaci emprica sobre conductes individuals i fenmens socials, escollir el tipus ms adient dinstruments per a la situaci que sanalitza, i contextualitzar i relativitzar els resultats.
Matries optatives Segona llengua estrangera

El currculum daquesta matria optativa es troba dins el currculum mbit de llenges, apartats corresponents a llenges estrangeres, pgines 33-57. Introducci Objectius Continguts Criteris dAvaluaci
Matries optatives. Segona llengua estrangera 410

PUBL Curriculum Batxillerat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

PUBL Curriculum Batxillerat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PUBL Curriculum Batxillerat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

currculum batxillerat

18 18 18 19 19 21 23 24 33 101 104 401

Consideracions generals sobre el batxillerat

Consideracions generals sobre el batxillerat 5

Connexions de les competncies

Batxillerat Competncies generals Competncies especques de cada matria

Competncies genriques dels estudis posteriors

Consideracions generals sobre el batxillerat 6

Consideracions generals sobre el batxillerat 7

CARACTERITZACI DE LES MODALITATS

Quines sn les seves sortides

Qu ha destudiar lalumnat daquesta modalitat

Consideracions generals sobre el batxillerat 8

Consideracions generals sobre el batxillerat 9

Modalitat de cincies i tecnologia

Quines sn les seves sortides

Qu ha destudiar lalumnat daquesta modalitat

Consideracions generals sobre el batxillerat 10

Consideracions generals sobre el batxillerat 11

Modalitat dhumanitats i cincies socials

Quines sn les seves sortides

Consideracions generals sobre el batxillerat 12

Qu ha destudiar lalumnat daquesta modalitat

Consideracions generals sobre el batxillerat 13

Consideracions generals sobre el batxillerat 14

Consideracions generals sobre el batxillerat 15

ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

Consideracions generals sobre el batxillerat 16

Consideracions generals sobre el batxillerat 17

Objectius generals de letapa

Objectius generals de letapa 23

Competncies generals del batxillerat

Competncies generals del batxillerat 24

Competncies generals del batxillerat i competncies especques de les matries

Competncies generals del batxillerat 25

comunicativa s responsabilitat de totes les matries.

Competncies generals del batxillerat 26

La competncia comunicativa comporta el domini oral i escrit de llenges en contextos diversos.

Competncia en gesti i tractament de la informaci

Competncies generals del batxillerat 27

Competncies generals del batxillerat 28

Competncies generals del batxillerat 29

Competncia personal i interpersonal

La competncia personal i interpersonal s fonamental per construir el propi projecte vital.

Competncies generals del batxillerat 30

Competncia en el coneixement i interacci amb el mn

la interacci amb el mn fsic

Competncies generals del batxillerat 31

Competncies generals del batxillerat 32

diferents llenges per desenvolupar la competncia plurilinge i intercultural.

Matries comunes. mbit de llenges 33

Matries comunes. mbit de llenges 34

Competncies especques de lmbit de llenges

Matries comunes. mbit de llenges 35

Contribuci de lmbit de llenges a les competncies generals del batxillerat

Estructura dels continguts

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

produccions orals i escrites.

Matries comunes. mbit de llenges 36