Nodrir-se, un dret universal.

Unitat Didctica (3r dESO)

Toni Auls Sol Gemma Justrib Hernndez

ndex
Contingut
1. Resum 2. Cicle, nivell, matria 3. Context daprenentatge i daplicaci 4. Treball per competncies 5. Objectius Competencials 6. Continguts 7. Criteris generals datenci a la diversitat 8. Criteris generals davaluaci 9. Connexi amb altres matries 10. Quadre resum de la UD 11. Planificaci de les sessions ANNEXOS ANNEX I: Material de lAlumne ANNEX II: Rbriques davaluaci ANNEX III: Mostres de fotografies

Pgina
3 3 3 4 5 5 6 6 6 6 8 18 41 52

Nodrir-se, un dret universal.

1. Resum
La unitat didctica (UD) que es proposa t com a objectiu curricular treballar la Nutrici des duna perspectiva mplia i transversal. Durant tota la unitat utilitzem com a fil conductor el recurs foto-periodstic del Peter Menzel & Faith dAluisio What I Eat: Around The World in 80 Diets, analitzant la relaci que existeix entre el nivell socioeconmic, la nutrici, i el seu valor com a dret fonamental. Aprofitant que 2014 s lany internacional contra el malbar atament daliments, es tractar tamb la sensibilitat cap a un s responsable del menjar. La metodologia de treball plantejada alterna tant les tasques individuals com les grupals. Tots dos tipus dactivitat estan pensats per treballar les diferents competncies bsiques amb lafegit que les activitats individuals tenen tamb la intenci de fomentar lautoregulaci, per tal de que lalumne adopti un comproms a lhora que autonomia respecte el seu procs daprenentatge. La UD est dissenyada en forma de cicle daprenentatge, tenint en compte que la progressi dels continguts i la progressi de la demanda cognitiva (segons lespectre de Bloom) han devolucionar de forma parallela. A lavaluaci hi haur una part en la que es veur reflectida quina ha estat levoluci de lalumne individualment, i per altra banda una coavaluaci del treball fet en grup. Es pretn aix que els alumnes entenguin la rellevncia de tenir una dieta equilibrada com a factor imprescindible per tenir un estil de vida saludable i que, al mateix temps, s un dret universal al qual no tothom t accs. Per tant a travs de lactivitat daplicaci Malalties i Trastorns Alimentaris/ Nutricionals es busca fer una reflexi ms enll de la prpia salut de lalumne.

2. Cicle, nivell, matria.

3r ESO, Cincies de la Naturalesa

3. Context daprenentatge i daplicaci.

Ens hem inspirat en una histria fascinant que explica la histria global de la nostra relaci amb el menjar a travs dels retrats de 80 persones procedents de 30 pasos i els aliments que consumeixen en un dia. On partint de 80 retrats de diferents individus tracta sobre lalimentaci, en concret del que aquestes 80 persones mengen durant un dia de la seva vida. Aquest s el llibre fotogrfic del Peter Menzel & Faith dAluisio What I eat? Around the world in 80 diets. La nostra intenci s utilitzar aquest recurs artstic com a context per tractar el tema de la nutrici com un aspecte social, on molts dels desafiaments que enfronta el mn avui en dia s la relaci directa entre el nivell socioeconmic de les persones amb la seva alimentaci, i les repercussions que aix implica en la seva nutrici. Per exemple, com podrem arribar a classificar malalties de rics i pobres com a conseqncia directa del que mengem. Mitjanant aquest context volem introduir els principals conceptes de nutrici. Amb la finalitat dutilitzar tot el que sha aprs durant la Unitat Didctica i crear el nou context daplicaci, que 3

consistir en extrapolar el diferents casos estudiats mitjanant les fotografies, a que els propis alumnes simpliquin de manera individual a fer un autoanlisi de la seva alimentaci, on tots hauran de fer una fotografia del seu sopar dun dia determinat, i amb el qual treballaran en grups els temes tractats a classe i on fi nalment hauran de presentar un treball creatiu (vdeo, lbum digital, simulaci del llibre, collage...) on pretenem donar total llibertat i autonomia a lhora descollir el recurs per tal de motivar la seva prpia creativitat que ser co-avaluada per la resta de companys dels altres grups.

4. Treball per competncies

Competncies comunicatives
-

Competncia comunicativa lingstica i audiovisual: interpretaci de textos, de vdeos i imatges. Comunicaci verbal durant les posades en com a laula. Discussi en el treball en grup. Argumentaci en la preparaci, durant i desprs del debat. Competncies artstica i cultural: disseny dun treball creatiu com a realitzaci de sntesi i aplicaci dels coneixements.

Competncies metodolgiques
-

Competncia del tractament de la informaci i competncia digital: utilitzaci de programari informtic online. Competncia daprendre a aprendre: Ens proposem que lalumnat prengui conscincia, spiga gestionar i controlar les prpies capacitats i coneixements en relaci amb la nutrici per tal de tenir un sentiment deficcia personal. Ser conscient de les prpies capacitats. Tenir motivaci, confiana en un mateix i crear curiositat per tal que lalumne vulgui saber ms sobre el tema. Co-avaluar la feina dels altres companys, aix com la seva prpia a travs de bases dorientaci.

Competncies personals
-

Competncia d'autonomia i iniciativa personal: treball en grup, treball autnom i treball individual. Treballar lesperit crtic sent capaos de relacionar les diferenc ies culturals, econmiques, ambientals, per tal de ser conscients de com afecten aquestes variables en la nutrici de les persones i per tant com aix repercuteix a les seves vides.

Competncies per conviure i habitar el mn

-

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: Prendre decisions utilitzant el coneixement cientfic, tenint en compte criteris tics i coneixent lestructura i funcionament dels ecosistemes. Competncia social i ciutadana: treballar els impactes relacionats entre les conductes alimentaries i els trastorns de lalimentaci. Relacionant adolescents daltres cultures amb lalimentaci que tenen i comparar amb la seva alimentaci i deduir possibles malalties futures.

5. Objectius daprenentatge
Conceptuals Classificar els aliments a la roda de lalimentaci a partir de la pirmide tot identificant la importncia daquests segons la seva proporci. Relacionar cada aliment a cada nutrient. Utilitzar el concepte de caloria per elaborar un experiment. Justificar laportaci energtica de la dieta en funci dels hbits dactivitat fsica. Crear un producte que resumeixi els conceptes apresos aplicats a la fotografia que han triat al principi de la UD. Procedimentals Aplicar en diferents contextos els principals conceptes de nutrici. Cercar i triar informaci procedent de diferents fonts i suports. Utilitzar amb propietat la terminologia cientfica en l argumentaci de les situacions plantejades. Planificar i justificar la necessitat dun esmorzar variat i equilibr at. Actitudinals Reconixer la relaci que existeix la nutrici i el nivell econmic. Apreciar la importncia de fer un bon s alimentari, per reduir el malbaratament alimentari i potenciar laprofitament del menjar a les llars. Reconixer les prpies decisions com a factors que influeixen de manera directa en la prpia salut. Participar del treball en grup de manera activa. Valorar les aportacions dels altres companys. Respectar el material emprat.

6. Continguts
La pirmide dels aliments i la roda alimentria. Definici dels nutrients Laliment com a font denergia Concepte de caloria 5

La despesa energtica diria Lintercanvi denergia t lloc a les cllules. Relaci amb les funcions vitals Lalimentaci i la respiraci com a elements clau per a la nutrici. Concepte de dieta equilibrada. Malalties de rics i pobres.

7. Criteris generals datenci a la diversitat

Grups heterogenis realitzats pel professor. Grups de treball petits (2-5 alumnes). Comprendre que els alumnes tenen diferents maneres daprendre, tenint en compte el treball de les intelligncies mltiples. La informaci es dna a travs dimatges, vdeos i textos. Atenci personalitzada a lalumnat amb ms dificultats.

8. Criteris generals davaluaci

20% actitud 15% Informe de prtiques 10% Text sobre la cllula 20% Pster Malalties 35% Presentaci fotografia

9. Connexi amb altres matries Cincies socials

-

Reconeixement de realitats socioeconmiques molt diferents que condicionen la vida de les persones.

Educaci visual i plstica

-

Creaci dimatges utilitzant recursos fotogrfics. Anlisi crtica dimatges com a recurs introductori del tema. Utilitzaci de recursos visuals (ja sigui collage, vdeo, pster,...) com activitat daplicaci.

10. Quadre resum de la UD

Tot seguit es presenta una taula resum per activitats on es mostren els continguts i la demanda cognitiva, combinats per donar lloc als objectius competencials i a les activitats.

Objectius Competencials

Continguts

Demanda Reconixer. Definir. Classificar. Identificar.

La pirmide dels aliments i la roda alimentria. Concepte de dieta equilibrada. Definici dels nutrients Prendre una decisi dactuaci de cara a millorar la prpia alimentaci. Analitzar la relaci entre el nivell socioeconmic i la nutrici, i el seu valor com a dret fonamental.

Comprendre. Relacionar. Utilitzar. Observar. Justificar. Diferenciar Comprendre. Sintetitzar.

Concepte de caloria

La despesa energtica diria Lintercanvi denergia t lloc a les cllules. Relaci amb les funcions vitals Lalimentaci i la respiraci com a elements clau per a la nutrici. Malalties i trastorns alimentaris

Objectius daprenentatge Reconixer la relaci que existeix la nutrici i el nivell econmic. Identificar les idees prvies. Classificar els aliments a la roda de lalimentaci a partir de la pirmide. Identificar la importncia daquests segons la seva proporci. Extreure informaci dun text per comprendre la funci de cada nutrient. Relacionar cada aliment a cada nutrient. Utilitzar el concepte de caloria per elaborar un experiment. Observar i tractar els resultats. Justificar laportaci energtica de la dieta en funci dels hbits dactivitat fsica. Comprendre que la nutrici s necessria per a les funcions de la cllula. Resumir-ho en un petit text.

Activitats Activitat 1. Qu menja el mn?

Activitat 2. La pirmide i la roda alimentria.

Activitat 3. On sn els nutrients? Activitat 4. Lenergia dun cacauet Activitat 5. La despesa energtica diria. Activitat 6. Qu en fa la cllula de la matria i lenergia?

El malbaratament alimentari

Sintetitzar. Dissenyar. Aplicar. Planificar. Utilitzar Jutjar. Crear. Avaluar

Planificar i justificar la necessitat dun esmorzar variat i equilibrat. Jutjar el malbaratament daliments que es dna en les societats industrialitzades. Crear un producte que resumeixi els conceptes apresos aplicats a la fotografia que han triat al principi de la UD

Activitat 7. Malalties i trastorns alimentaris. Activitat 8. El bon esmorzar

Activitat 9. Malbarates o aprofites? Activitat 10. Presentaci del treball.

11. Planificaci de les sessions

Sessi 1: PRESENTACI DEL CONTEXT FASE DEL CICLE: EXPLORACI Repartici del material i de la UD (10min): Es dna a lalumne el material que far servir al llarg de la UD i se li expliquen els objectius daquesta, incloses les tasques i dates dentrega. Diferenciaci entre alimentaci i nutrici (15min): Els alumnes sasseuen en grups i fan la primera tasca de forma individ ual i posterior posta en com en el grup i en el grup classe. Assignaci de fotografies (10min): Els alumnes reben les fotografies i nhan descollir una com a grup i justificar -ne la seva elecci. El professor ha de valorar positivament els arguments relacionats amb la nutrici. Tasca sobre la fotografia (15min): De forma individual, cada alumne respon a les preguntes sobre la fotografia i desprs les posa en com amb el grup. Es fa una posta en com i es recullen els fulls per a ser avaluats pel professor. Tasca a casa: Buscar informaci sobre el pas en qu viu el/la protagonista de la fotografia. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA GESTI DAULA ATENCI A LA DIVERSITAT Treball individual. Situar la UD dins del context daplicaci Treball en petit grup Grups dhabilitats heterognies. Activitat 1: Qu menja el mn? Fomentar la cohesi de grup. Les aportacions de cada grup es El professor ha de valorar la participaci dels Fer aflorar les idees prvies de lalumnat. faran mitjanant el mtode descolta alumnes. activa OBJECTIUS CONCEPTUALS OBJECTIU PROCEDIMENTAL OBJECTIU ACTITUDINAL CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: Lalumne ha dhaver respost totes Reconixer la relaci que existeix la les preguntes de lactivitat de forma Escollir duna forma responsable un cas nutrici i el nivell econmic. coherent (no es valorar la correcci Cap en concret de treball Treballar en grup, tot respectant les cientfica daquestes). opinions dels altres Autoregulaci: Lalumne pren conscincia del que saprendr i del que sap i no sap.

Sessi 2: Introducci al concepte de dieta equilibrada FASE DEL CICLE: INTRODUCCI Formaci de grups i retorn de material (5min): El professor recorda als alumnes la importncia dels grups per a lobjectiu de la UD. Cal situar lactivitat que es far en aquesta sessi dins del transcurs de la UD. Exercici 1 (5min): Els alumnes treballen el primer exercici de forma autnoma, aquest exercici demana als alumnes que reorganitzin els aliments de la pirmide (una esquema de dieta equilibrada molt conegut) a una roda alimentria (un esquema menys conegut) grcies a les proporcions i les descripcions que sels presenta. Aquesta activitat es far posar en com en el propi grup durant lexercici 2. Exercici 2 (15min): Els alumnes primer revisaran que les seves respostes a la roda alimentria sn iguals. Tot seguit, procediran a classificar cada aliment que veuen a la foto dins de la roda alimentria i a reflexionar sobre el concepte de dieta equilibrada. Posada en com exercici 2 (10min): Cada grup tindr un temps per poder exposar els motius pels quals pensa que el seu protagonista porta o no una dieta equilibrada. El professor ha de valorar positivament ls de referncies a la roda o pirmide alimentries. Exercici 3 (10min): Els alumnes han dassignar un valor en lndex HEI del seu cas de treball i comparar -lo amb el seu propi. Autoavaluaci de grup (5min): Els alumnes respondran un breu qestionari sobre com est funcionant el grup. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA GESTI DAULA ATENCI A LA DIVERSITAT Treball individual previ i posada en Grup heterogeni. Activitat 2: La pirmide i la roda Introduir el concepte de dieta equilibrada com en petit grup. Diferncia de tasques (una de classificar i alimentria i situar-lo en el context daplicaci. Treball en grup i posada en com al una ms numrica) grup classe. OBJECTIUS CONCEPTUALS OBJECTIU PROCEDIMENTAL OBJECTIU ACTITUDINAL CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: El professor valorar positivament Reflexionar sobre les diferncies que la classificaci dels aliments sigui Concepte de dieta equilibrada. Comparar la nutrici del cas de treball entre rics i pobres. correcta. La pirmide i la roda alimentria. amb la nutrici prpia. Identificar mancances en la dieta Autoregulaci: Lalumne compara el seu Analitzar la dieta prpia. prpia concepte de dieta equilibrada, amb el que tenia el dia anterior.

Sessi 3: ELS ALIMENTS I ELS NUTRIENTS FASE DEL CICLE: INTRODUCCI Formaci de grups i retorn del material (5min): El professor retorna el material als grups i els demana que formin els grups del dia anterior. Saprofita el moment per situar la sessi en el transcurs de la UD. Dileg amb els alumnes (5min): El professor pregunta als alumnes sobre el seu coneixement sobre els nutrients i els aliments. El professor ha de guiar la participaci dels alumnes cap a ls de les paraules protenes, vitamines, etc. En aquest moment, el professor pot donar lloc a la lectura del text, recordant als alumnes que llegeixin les preguntes que sels faran per llegir duna forma activa el text. Lectura del text i resposta a les preguntes 1, 2 i 3 (25min): Els alumnes llegeixen el text de forma activa, i van responent les preguntes 1, 2 i 3, que es posaran en com primer en petit grup i desprs en el grup classe. Exercici 4 (20min): Cada grup identificar les mancances en la dieta del seu cas de treball en funci dels coneixements adquirits durant la sessi anterior i la segent. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA GESTI DAULA ATENCI A LA DIVERSITAT Recuperar i aplicar els conceptes de la Dileg socrtic. En comparaci a altres classe, es treballa Activitat 3: On sn els nutrients? sessi anterior. Introduir els diversos Treball individual i posada en com ms les habilitats de lectura. nutrients que existeixen. en petit i gran grup. OBJECTIUS CONCEPTUALS OBJECTIU PROCEDIMENTAL OBJECTIU ACTITUDINAL CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: El professor valorar que els grups hagin identificat com a mnim una Participar de forma constructiva en mancana alimentria i que en proposin una Definici dels nutrients i la seva un dileg. soluci. Extreure informaci til dun text presncia en els aliments. Respectar el temps de treball Autoregulaci: Lalumne revisa el que ha individual dels companys. aprs respecte els nutrients i aliments. Tamb ha de recuperar el que es va aprendre a la sessi anterior.

10

Sessi 4: LENERGIA DUN CACAUET (Sessi en hora B) FASE DEL CICLE: APLICACI Baixar al laboratori (10min): El professor va a buscar als alumnes a la classe i sels acompanya al laboratori. Sels agrupa en grups de tres i sels dna el material per a lactivitat. Lectura de la prctica (5min): Aprofitant que el grup s ms petit, es fa una lectura de la prctica tot demanant la participaci dels alumnes per respondre les preguntes que es plantegen a la prctica. El professor ha de valorar molt positivament la participaci amb respostes constructives i coherents. Desenvolupament del treball prctic (30min): Els alumnes han de seguir els passos estipulats pel protocol que sels ha donat de forma autnoma i responsable, tot anotant els resultats. El professor assignar un encarregat de netejar material, un encarregat de prendre notes i un encarregat de manipular. Recapitulaci (5min): Un cop tots els grups han dut a terme lexperiment, es fa una altra lectura participativa del text que segueix, i es demana a ls alumnes que portin un informe responent les preguntes. Experiment demostratiu (5min): A fi de demostrar que les llaminadures tenen moltes calories, el professor far un experiment oxidant una llaminadura amb perclorat de sodi. s un experiment que sha de fer a la campana de gasos. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA GESTI DAULA ATENCI A LA DIVERSITAT Demostraci emprica del poder calric Dileg socrtic. Grups heterogenis. Activitat 4: Lenergia dun cacauet dels greixos. Treball en grup petit Diversificaci de tasques. Elaboraci dinformes. OBJECTIUS CONCEPTUALS OBJECTIU PROCEDIMENTAL OBJECTIU ACTITUDINAL CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: Els alumnes hauran dentregar un informe individual. Es valorar que segueixi les pautes indicades a la base dorientaci i Participar en un treball en grup i de Posar en prctica el concepte de Manipular material de laboratori. la correcci de les respostes. manera adequada a la tasca caloria i poder calric dels aliments. Tractar dades Autoregulaci: Les preguntes pre i post assignada. treball prctic portaran a lalumne a fer una revisi del que sap.

11

Sessi 5: LA DESPESA ENERGTICA DIRIA FASE DEL CICLE: APLICACI Formaci de grups i retorn de material (5min): Es recorda als alumnes que formin els grups de treball habitual, es recorda el que sha fet a les classes anteriors i se situa lactivitat davui en el transcurs de la UD. Lectura conjunta del text (5min): El professor llegeix en veu al ta el text, demanant la participaci dels alumnes preguntant pel significat de les paraules i demanant breus resums de cada quadre de text. Exercicis 1 i 2 (10min): Sexplica als alumnes com fer lactivitat 1 i sels deixa un temps per comparar els seus resultats i trobar -ne les principals diferncies. Es fa una posada en com. Exercici 3 (20min): Cada alumne calcular la seva despesa energtica a partir de les hores dactivitat que fa cada dia mitjanant la taula. Segurament caldr explicar als alumnes com calcular-la. Faran tots els apartats menys el g, ja que cal fer mfasi en que aquest apartat s necessari per una de les activitats finals. Apartat g (10min): Segons el resultat de la despesa energtica diria, cada alumne calcular les calories que necessita per al seu dia a dia. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA GESTI DAULA ATENCI A LA DIVERSITAT Lectura collectiva Combinaci dactivitats numriques amb Activitat 5: La despesa energtica Preparar als alumnes per a lactivitat 8. Treball individual, amb posada en activitats dinterpretaci de grfics i resultats com en el petit grup. per a potenciar mltiples intelligncies. OBJECTIUS CONCEPTUALS OBJECTIU PROCEDIMENTAL OBJECTIU ACTITUDINAL CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: Es valorar positivament les Comprendre el que significa la respostes sinceres i amb propostes de millora. despesa energtica diria, i la seva Fer servir la despesa energtica diria per Ser capa de pensar en propostes de Autoregulaci: Es refora el concepte de relaci amb lestil de vida de cada justificar la necessitat dun bon esmorzar. millora per a lestil de vida propi. caloria. Es reflexiona sobre si la dieta sescau a persona. la despesa energtica.

12

Sessi 6: ABSTRACCI A LA CLLULA FASE DEL CICLE: SNTESI Introducci i formaci de grups (5min): Es presenta lactivitat i se situa en el context de la UD. Sels demana fer grups. Exercici 1 (10min): Els alumnes formulen una hiptesi de forma individual. Es fa una posada en com en gran grup. Exercici 2 (30min): Els alumnes escriuen de forma collaborativa el text, dacord amb la base dorientaci proposada. Exercici 3 (5min): Cada alumne reflexionar sobre si la hiptisi que ha plantejat inicialment es correspon al que han escrit desprs. Autoregulaci de grup (5min): Cada alumne omplir el formulari dautoavaluaci de grup. Es recorda als alumnes el que hauran de portar per a la sessi 9. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA GESTI DAULA ATENCI A LA DIVERSITAT Activitat 6: Qu en fa la cllula de Elaboraci dun text argumentatiu de Formaci de petits grups. Treball comunicatiu. lenergia? forma collaborativa. Postes en com en grup classe. OBJECTIUS CONCEPTUALS OBJECTIU PROCEDIMENTAL OBJECTIU ACTITUDINAL CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: Es valorar que els escrits siguin Participar en la producci dun text de Entendre la respiraci i lalimentaci correctes i sajustin al grfic i la correcci manera collaborativa. Valorar les aportacions dels com a elements clau de la funci de ortogrfica i gramatical daquests. companys nutrici. Autoregulaci: La base dorientaci ajuda a Extreure informaci duna infografia. regular la producci del text.

13

Sessi 7: MALALTIES I TRASTORNS ALIMENTARIS (1a PART) FASE DEL CICLE: APLICACI Entrega del material a realitzar individualment (10 min) : Es reparteix el full amb les 4 imatges i es demana que abans de comenar la segent activitat s important que de manera individual descriguin en una sola frase el que els suggereix cadascuna de les imatges corresponents a les malalties/ trastorns que es tractaran en lactivitat. Es recullen les impressions. Explicaci de lactivitat i assignaci del material necessari per fer el pster de la malaltia/trastorn que el grup escull ( 10 min): Es fa llegir a un alumne lenunciat de lactivitat. Aprofitem aix per explicar que lactivitat consistir en una presentaci oral utilitzant un pster on cada grup haur dexplicar la informaci que sels demana de la malaltia/ trastorn que han escollit de forma oral. Per aix el pr ofessor escull un dels membres del grup per fer la presentaci i on la resta seran els encarregats de resoldre les preguntes que el professor / companys faran. A ms a ms es fa entrega de la rbrica de coavaluaci del grup que hauran dentregar el proper dia. Ja que part de la nota del treball ser la seva prpia avaluaci del grup. Cerca dinformaci de la malaltia. Fer pster (25 min.): Treball en grups. Cal que es distribueixin la feina a fer , uns que busquin la informaci necessria mentre altres comencen a fer el pster. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA GESTI DAULA ATENCI A LA DIVERSITAT Activitat 7: Malalties i trastorns alimentaris / nutricionals OBJECTIUS CONCEPTUALS Buscar informaci sobre les malalties o trastorns proposats, i saber-la relacionar amb els conceptes nutricionals apresos durant la unitat. Conscienciaci dels efectes duna mala nutrici i la seva relaci amb lentorn social de qui pateix les malalties. OBJECTIU PROCEDIMENTAL Elaborar un resum visual de la informaci. Treball en grup. Repartici de tasques. OBJECTIU ACTITUDINAL Adquirir un comproms i responsabilitat individual respecte una tasca de grup Treball dhabilitats repartici de tasques. artstiques, amb

CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: Rbrica de coavaluaci del treball en grup. Autoregulaci: La base dorientaci ajuda a regular la producci del pster.

14

Sessi 8: MALALTIES I TRASTORNS ALIMENTARIS (2a PART) FASE DEL CICLE: APLICACI Exposicions dels psters (30 min) : En format galeria es presenten els psters. Han danotar la informaci en la fitxa que sels dna per tal de ser capaos desprs dexplicar totes quatre malalties. Posada en com (15 min): El mapa conceptual que han hagut danar omplint amb la informaci extreta dels diferents psters es posa en com. On s el professor qui va preguntant a diferents alumnes i va construint a la pissarra el mapa conceptual que tots haurien de tenir un cop acabada la galeria. Coavaluaci del pster dels altres grups i Coavaluaci del propi grup de treball (10 min.): Amb la rbrica davaluaci dels pster ells mateixos avaluen a la resta de grups. I tamb fan una avaluaci individual de la feina desenvolupada com a grup. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA Mostrar sensibilitat i conscienciaci respecte les causes i efectes duna mala nutrici. Sent capa de relacionar aquesta amb lentorn social de qui pateix la malaltia. OBJECTIU PROCEDIMENTAL Capacitat de sntesi de les idees ms important de cada malaltia. Exposici oral. GESTI DAULA Galeria: Es presenten els psters a la paret de la classe. Es fa espai per tal que els alumnes es puguin desplaar fcilment. OBJECTIU ACTITUDINAL Respecte cap a la persona que presenta el pster. Actitud de grup, es presenta atenci i collaboraci. ATENCI A LA DIVERSITAT

Activitat 7: Malalties i trastorns alimentaris / nutricionals

Treball comunicatiu i artstic

OBJECTIUS CONCEPTUALS Relacionar les malalties nutricionals amb els conceptes ja apresos.

CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: Rbrica davaluaci del pster. Autoregulaci: La base dorientaci ajuda a regular la producci del pster.

15

Sessi 9: DEBATINT SOBRE LA NUTRICI FASE DEL CICLE: APLICACI Posada en com del bon esmorzar: (15min) Els alumnes expliquen qu han portat per esmorzar Entrega del material i realitzaci de les preguntes prvies a la visualitzaci (10 min) : Els alumnes han de respondre a les dos preguntes en funci del que els suggereix el ttol. Posada en com (5 min): es pregunta als alumnes qu han respost per tal dintentar treure el tema que es tractar i aix situar -los. Igualment abans de la visualitzaci del vdeo es demana que es llegeixin les preg untes que hauran danar responent . Visualitzaci del vdeo(10 min): es fica el vdeo que dura 7 minuts i es deixa uns minuts perqu acabin de contestar les preguntes. Debat (20 min.): primerament fer una reflexi sobre el vdeo i a continuaci debatre sobre si personalment creuen que malbaraten o aprofiten adequadament els aliments. ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME INTENCIONALITAT DIDCTICA Informar sobre lany europeu contra el malbaratament daliments. Conscienciar sobre el bon o mal s que fem dels aliments de manera individual, i les repercussions que aquestes accions tenen a nivell global. OBJECTIU PROCEDIMENTAL GESTI DAULA El professor guia lalumnat en tot moment. Intervenci prvia al vdeo per saber que han pensat els alumnes respecte la pregunta. Conseqentment, situar sobre el tema i veure el vdeo. Finalment incita i estimula al debat fent preguntes. OBJECTIU ACTITUDINAL ATENCI A LA DIVERSITAT

Activitat 8: El bon esmorzar Activitat 9: Malbarates o Aprofites?

Treball dhabilitats repartici de tasques.

artstiques,

amb

OBJECTIUS CONCEPTUALS

CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI

Relacionar el fet daprofitar adequadament els aliments en relaci als conceptes apressos.

Saber argumentar adequadament una postura.

Avaluaci: Rbrica de coavaluaci del Prestar atenci al vdeo. Adoptar una treball en grup. posici crtica. Autoregulaci: La base dorientaci ajuda a regular la producci del pster.

16

Sessi 10: POSADA EN COM DELS TREBALLS (sessi en hora B) FASE DEL CICLE: SNTESI Presentaci primer grup (12min): Presentaci del treball creatiu del grup (10min) amb torn de preguntes de 2min. Presentaci segon grup (12min): Presentaci del treball creatiu del grup (10min) amb torn de preguntes de 2min. Presentaci tercer grup (12min): Presentaci del treball creatiu del grup (10min) amb torn de preguntes de 2min. Presentaci quart grup (12min): Presentaci del treball creatiu del grup (10min) amb torn de preguntes de 2min Temps de coavaluaci (7min): Cada alumne valora als seus companys ACTIVITAT QUE ES DUR A TERME Activitat 10: Qu menja el mn? OBJECTIUS CONCEPTUALS INTENCIONALITAT DIDCTICA Avaluar els coneixements adquirits per lalumne. Avaluar la seva conscienciaci. OBJECTIU PROCEDIMENTAL GESTI DAULA Presentaci oral, torns de preguntes. OBJECTIU ACTITUDINAL ATENCI A LA DIVERSITAT Avaluaci del treball a diversos nivells, considerant les diverses intelligncies. CRITERIS DAVALUACI I AUTOREGULACI Avaluaci: Rbrica de coavaluaci del treball en grup. Autoregulaci: La base dorientaci ajuda a regular la producci del pster.

Cap en concret

Defensar en pblic el treball fet

Fer preguntes als companys

17

ANNEX I: MATERIAL DE LALUMNE

18

DE FORMA INDIVIDUAL Defineix qu entens per alimentaci i nutrici.

AMB EL VOSTRE GRUP Comenteu entre vosaltres les definicions fetes individualment, per tal que entre tots arribeu a construir conjuntament una definici per alimentaci i per nutrici.

19

Activitat 1: Qu menja el mn?

Aquestes imatges juntament amb el text adjunt a la fotografia s un treball fet per el fotgraf Peter Menzel & Faith dAluisio durant lany internacional de lalimentaci. A travs del llibre WHAT I EAT. Around the world in 80 diets expliquen la histria global de la nostra relaci amb el menjar a travs dels retrats de 80
persones procedents de 30 pasos i els aliments que consumeixen en un dia.

Entre tots els membres del grup escolliu una de les fotografies que se us donen. s important que entre tots
us fiqueu dacord a lhora de seleccionar-la ja que treballareu amb ella tant de forma individual com grupal durant tota la unitat. Adjunteu la fotografia que heu escollit i la informaci

Per qu heu escollit aquesta foto?

20

Tasca per fer a ca DE FORMA INDIVIDUALEN (durant 10 min. Respon individualment) Anomena els aliments que reconeixes: AMB EL VOSTRE GRUP (durant 10 min. Poseu en com les vostres respostes) Anomeneu els aliments que heu reconegut entre tots:

Identifiqueu les begudes, quin volum hi ha en total?

Identifiqueu les begudes, quin volum hi ha en total?

Distingeix els aliments fets a casa dels aliments comprats.

Quins aliments heu considerat que estan fets a casa i quins comprats?

Creus que s una dieta equilibrada? Per qu?

Creieu que s una dieta equilibrada? Per qu?

Qu penses qu revela la dieta del seu estil de vida?

Qu penseu qu revela la dieta del seu estil de vida?

21

Tasca per fer a casa: Busca la informaci respecte la situaci del pas de la persona que heu escollit a la vostra fotografia. Cerqueu-ho en el segent link WFP. Escriu dins el requadre el que has trobat.

Quin significat tenen les sigles WFP? Explica breument qui sn i qu fan?

Per la propera sessi necessitarem que porteu anotat un esmorzar, dinar i sopar dun dia a la vostra vida. Podeu escriure-ho o b portar una foto dels vostres pats.
Dia: He esmorzat

Dia: He dinat

Dia: He sopat

22

Activitat 2: La Pirmide i la Roda de lalimentaci

DE FORMA INDIVIDUAL 1. En funci de lndex dAlimentaci Saludable The Healthy Eating Index (HEI) establert per la USDA (U.S. Department of Agriculture) com a mesura de la qualitat de la dieta, determineu lndex corresponent a la dieta de la persona de la fotografia que heu escollit, i desprs la vostra. Puntuaci Mxima segons la USDA Puntuaci Persona Fotografia Puntuaci Personal

Fruites Verdures Llegums Cereals Lctics Carn, Peix i Ous Olis Vegetals Greixos Sal Calories

10 (0: cap pea de fruita, 10: 3 peces) 5 (0: cap raci de verdura o hortalissa, 10: 4 racions) 5 (0: cap raci de llegums, 10: 2 racions) 10 (0:cap raci, 10: 6 racions) 10 (0: cap raci de verdura o hortalissa, 10: 2 o 3 racions) 10 (0: cap raci de verdura o hortalissa, 10: 2 o 3 racions) 10 (0: no pren olis vegetals, 10: 1 raci) 10 (0: molta cosa fregida, 10: res fregit) 10 (0: ms de dues cullerades, 10: menys duna cullerada) 20 (0: menys de 2000kcal o ms de 2500kcal, 10: entre 2000 i 2500kcal, depenent de lestil de vida que creieu que porti.) 100

Total

Digues quines diferncies observes, entre la dieta de la persona de la fotografia i la teva.

23

DE FORMA INDIVIDUAL 2. Situa els aliments de la Pirmide alimentria a la Roda dels aliments:

Grup 1: Aliments plstics: llet i derivats Grup 2: Aliments plstics: carn, peix i ous. Grup 3: Aliments reguladors: patates, llegums i fruits secs Grup 4: Aliments reguladors: verdures i hortalisses Grup 5: Aliments reguladors: fruita. Grup 6: Aliments energtics: cereals i derivats. Grup 7: Aliments energtics: greix, oli i mantega DE FORMA GRUPAL 3. Situeu els aliments que apareixen en la vostra fotografia sobre aquesta nova Roda dels aliments buida. Comparant-la amb la roda alimentria anterior, creieu que la seva dieta s equilibrada? Es correspon aquesta resposta amb el que veu dir en la primera sessi?

24

Activitat 3: On sn els nutrients?

A continuaci llegirs un text amb el que podrs respondre a preguntes relacionades amb la taula dels aliments. Normalment fem servir la paraula aliment per referir-nos a les fruites, les verdures, la llet, un filet de peix o un bon bistec. Cadascun daquests aliments t una composici especfica de nutrients, dels quals obtenim lenergia necessria per poder viure i els materials per reciclar els constituents del nostre cos. Els nutrients bsics sn les protenes, els glcids, els lpids, els minerals, les vitamines i laigua. El conjunt da liments que mengem diriament rep el nom de dieta. Tots els aliments ens aporten una proporci de cadascun dels diferents nutrients. s el que anomenem valor nutritiu. En canvi, el valor energtic es la quantitat denergia que ens proporciona aquest aliment (quilocalories, kcal). Les protenes sn components bsics de la matria viva: tenen una funci estructural perqu formen part de les cllules que formen els ssers vius. Una dieta pobre en protenes interfereix el creixement i altres processos dimportncia clau per a la vida. Daqu la importncia dobtenir-ne una quantitat adequada. Cada dia necessitem menjar prop dun gram de protenes per a cada quilogram de massa corporal. De les protenes tamb podem obtenir energia, tot i no ser la funci essencial. El valor calric de les protenes, lenergia que proporciona un gram de protenes, s de 4kcal. Els glcids, tamb anomenats hidrats de carboni, sn la font denergia principal per a lorganisme: fan la funci energtica. Han de constituir entre el 50 i el 60 % de lenergia que obtenim de la dieta. El valor calric dels glcids s de 4kcal per gram. Els lpids tamb proporcionen energia, per no s convenient que superin el 30% de laportaci energtica de la dieta. El valor calric dels lpids s de 9kcal per gram. Conv distingir entre greixos dorigen animal (carn, embotit, llet i derivats, ...) i dorigen vegetal (oli doliva, de soja, ...). Mentre que els greixos animals sn rics en cids grasso s saturats, components que poden resultar nocius per a la salut, els dorigen vegetal i els que contenen unes espcies de peixos anomenats peixos blaus (sardina, verat, tonyina, ...) tenen cids grassos insaturats, que protegeixen el cos de determinades afeccions. Alguns lpids, sobretot els dorigen vegetal, sn essencials perqu contenen substncies que formen part de les nostres cllules. Per aix a ms a ms de la funci energtica tamb tenen funci estructural. El calci i el ferro sn exemples de minerals indispensables en la dieta de les persones. Es recomana una ingesti de 1200 mg/dia de calci. El calci es fa servir en processos tan variats com el desenvolupament dels ossos o la coagulaci de la sang. El ferro juga un paper clau en la formaci de les cllules de la sang. La dieta ha de proporcionar entre 2 i 4 mg/dia daquest mineral. Gran quantitat de processos biolgics (des de la visi al creixement) depenen de les vitamines. Per aquesta ra saconsella que la dieta contingui una gran varietat de fruites, hortalisses i verdures. Els minerals i les vitamines no tenen valor calric.

25

DE FORMA INDIVIDUAL 1. A partir daquest text situa a la pirmide dels aliments els nutrients que has identificat. Indican tamb la funci energtica o estructural.

2. Tenint en compte lactivitat anterior, quina diferncia hi ha entre un aliment i un nutrient?

3. En qu ha canviat aquesta definici en comparaci a la que vas donar el primer dia?

EN GRUP En funci del que heu llegit, creieu que el protagonista de la vostra foto t carncia dalgun nutrient? Quina funci t aquest nutrient que li falta? Quins aliments ha de menjar per suplir aquesta mancana?

26

Activitat 4: Lenergia dun cacauet

El nostre cos, a ligual que la resta dssers vius, necessita incorporar matria i energia. Necessitem matria per crixer, per tamb per reciclar les cllules del nostre cos (les cllules mortes de la pell es substitueixen cada dos mesos, els glbuls vermells de la sang es renoven en quatre mesos). Necessitem energia per garantir la supervivncia del nostre cos: les activitats vitals gasten energia! Per tamb per mantenir la temperatura constant (un termstat la fixa al voltant dels 37C) i per realitzar les activitats quotidianes, aquelles que fem normalment al llarg del dia.

Com podem saber quina energia ens donen els aliments?

Segurament heu sentit expressions com: Quan fas esport cremes calories Les calories sn el combustible pel cos. El que ens engreixa sn les calories que no cremem Si no cremem les calories es converteixen en greix Hem de cremar el greix per obtenir energia En quin sentit creieu que sutilitza la paraula cremar ?

Qu creieu que s una caloria?

27

Mirarem de respondre aquesta pregunta a partir duna recerca:

Qu passa quan cremem un cacauet ?

EN GRUP DE TREBALL 1. Quina informaci en traiem de la bossa de cacauets?

Material: Alguns cacauets Tap de suro Agulles de cap Tub dassaig una mica gruixut Termmetre Suport amb pinces i nous Proveta graduada Aigua Balances Vidre de rellotge

Procediment: Seguiu els passos que sindiquen tot seguit i anoteu el motiu pel qual creieu que els fem:
Pas Motiu Peseu el cacauet en un vidre de rellotge (tarat) i anoteu la dada a la taula

Amb molt de compte de no trencar el cacauet, travesseu-lo amb lagulla de cap i fixeu-lo al tap de suro com indica el dibuix. Mesureu 25ml daigua i poseu-la en el tub dassaig. A quants grams daigua equivalen 25ml? Escriviu-ho a la taula Mesureu la temperatura inicial de laigua i anoteu-la a la taula. 28

Enceneu el cacauet amb un encenedor, situeu-lo a uns 2cm per sota del tub dassaig i escalfeu laigua com en el dibuix. Qu observarem? Quan el cacauet shagi cremat tot mesureu la temperatura de laigua i apunteu-ho a la taula Recolliu les cendres en el mateix vidre de rellotge (prviament tarat), calculeu la massa de cacauet que sha cremat i anoteu la dada a la taula

Feu el resum dels resultats obtinguts a la taula segent:

Volum daigua en ml Massa daigua en grams Temperatura inicial Temperatura final Temperatura final Temperatura inicial Massa inicial del cacauet Massa del cacauet cremat Massa cremada

DE FORMA INDIVIDUAL Com ho interpretem? Per qu passa? Per qu sha escalfat laigua? Don ve lenergia calorfica que proporciona el cacauet? Com sha alliberat? Per qu penseu que el tub dassaig sha ennegrit? Qu direu que s la pols negra? Com creieu que us poden servir les dades que heu recollit per resoldre aquest problema? Lequaci segent ens permet calcular lenergia transferida a laigua.

Ce = 1 cal/g C (s la capacitat calorfica especfica de laigua) Aquesta energia ha estat alliberada per la massa cremada del vostre cacauet. Com podem trobar lenergia alliberada per 100g de cacauets? Compareu ara el vostre resultat amb el de letiqueta Com podeu constatar hi ha una notable diferncia entre els resultats obtinguts els resultats esperats. A que creieu que es deguda la diferncia de resultats ? Com podrem millorar la precisi de lexperiment ? Quina conclusi podem treure de lexperincia ?

29

Activitat 5: La despesa energtica

Els ssers humans necessitem energia per poder viure. Una alimentaci adequada, a ms ams dels nutrients necessaris per crixer i anar reciclant els materials del nostre cos, proporciona lenergia que ens mant vius. Cal recordar que processos com el batec del cor, la transmissi dels impulsos nerviosos, o el manteniment de la temperatura corporal, depenen de lenergia que incorporem. Le nergia que invertim en dur a terme aquests processos s el que sanomena metabolisme basal. DE FORMA INDIVIDUAL 1. El grfic segent us permet calcular, de forma aproximada, el metabolisme basal dels joves (10 18anys) en un dia de la seva vida segons el seu pes. Determineu el vostre metabolisme basal.

30

2. Compareu els resultats amb els dels vostres companys, quines diferncies hi observeu? A qu creieu que es deuen?

Les persones, en un dia normal de la seva vida, realitzen mltiples activitats, com ara desplaar-se, pensar, treballar, divertir-se, fer esport, llegir, ... Totes aquestes activitats tamb necessiten energia. Lenergia invertida en les activitats quotidianes sanomena metabolisme de lactivitat. Per aix la despesa energtica diria es calcula sumant el metabolisme basal i el metabolisme de lactivitat. Despesa energtica diria = metabolisme basal + metabolisme de lactivitat

3. La taula segent et permet de calcular la despesa energtica diria. Tot seguit mirarem de calcular aproximadament lenergia que gastes al llarg dun dia. Haurs de fer una taula de 4 columnes i tot seguit haurs de fer el segent: a) fer una distribuci de les 24 hores dels teus dies en blocs dactivitat (nmero dhores de reps, nmero dhores dactivitat lleugera, moderada,...). A cada fila escriu una de les activitats que realitzes (la taula haur de tenir tantes files com activitats hi posis). b) Assignar a cada bloc dactivitats les hores diries que hi dediques. En algun cas haurs de fer una aproximaci raonada perqu hi haur activitats que noms facis alguns dies a la setmana. Colloca les hores a la segona columna i en les files corresponents. c) A la tercera columna posa-hi lenergia (en kcal/h) que correspon al tipus dactivitat(la t robars a la taula). d) Multiplica les hores de cada bloc por les seves kcal/hora corresponents i omple la quarta columna amb el resultat de loperaci. e) Finalment suma tots els resultats, haurs calculat directament la teva despesa energtica diria. Recorda que els teus dies duren 24 hores!

Tipus dactivitat Reps Molt Lleugera Lleugera Moderada Intensa Molt intensa

Variaci del metabolisme basal amb lexercici Clcul de la Despesa Energtica Exemples dactivitats fsiques variaci (kcal/h) MB x 1 65 Mentre es dorm, estirats al llit, etc. MB x 1.5 97.5 Asseguts o de peu. MB x 2.5 162.5 Caminar per terreny pla a 5km/h, treballar en un taller, preparar pgines web, jugar al golf, etc. MB x 5 325 Caminar de pressa (6km/h), jardineria, passejar en bicicleta, jugar a tennis, ballar, etc. MB x 7 455 Crrer a 12km/h, treballar a una mina, jugar a futbol, escalada, etc. MB x 15 975 Pujar escales, fer atletisme, entrenar amb un equip o al gimns, etc. 31

Activitat

Despesa energtica diria Hores que realitzo Despesa energtica lactivitat (kcal/h)

Total energia consumida per lactivitat

TOTAL DESPESA ENERGTICA DIARIA: f) Compareu els resultats obtinguts entre els diferents companys i mireu dexplicar les diferncies. Creus que necessites millorar en alguna cosa?

g) Tenint en compte que un bon esmorzar suposa un 30% de lenergia total consumida en un dia, quantes calories ha de tenir el vostre esmorzar?

32

Activitat 6: Qu en fa la cllula de la matria i lenergia?

1. De qu li serveix a les cllules del vostre cos loxigen i els nutrients? E smenteu una hiptesi.

EN GRUP 2. Mira la imatge que set presenta tot seguit i escriu un petit text (tres pargrafs com a molt) que resumeixi la funci de nutrici a la cllula tot seguint la base dorientaci que us proposem.

HA DE TENIR... CONTINGUT

COHERNCIA I COHESI

ORTOGRAFIA I PRESENTACI

ESTAR BEN FET S... Es defineixen els nutrients que entren al cos Es defineixen els aparells del cos hum que intervenen en el procs Es descriu per a qu fa servir la cllula els nutrients que li arriben Es descriu com la cllula es desf de les substncies de rebuig. El text s clar i concs Els temps verbals que sutilitzen sn sempre els mateixos i es canvien de forma racional. Ls de plurals i singulars s correcte No hi ha faltes dortografia greus El text es pot llegir amb claredat, la lletra s comprensible i es veu un text net.

33

Aqu podeu escriure el vostre text

INDIVIDUALMENT 3. Es correspon el text que heu escrit amb la teva hiptesi?

34

Activitat 7: Malalties i Trastorns Alimentaris / Nutricionals

DE FORMA INDIVIDUAL 1.Descriu en una sola frase el que et suggereix cada una daquestes imatges.

35

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

EN GRUP Cada grup treballar una malaltia. A travs de les diferents pgines web que es recomanen heu de buscar la informaci que se us demana i presentar-la en format pster. Aquest servir perqu un de vosaltres (per sorteig) expliqui a la resta de companys oralment all que heu aprs daquesta malaltia o trastorn nutricional. EL PSTER PER Ttol ESTAR BEN FET Autors HA DE TENIR... Introducci Desenvolupament del tema dividit en seccions Bibliografia Informaci Addicional CONTINGUT PRESENTACI I ORTOGRAFIA Estan totes les preguntes respostes hi ha la intenci de transmetre un missatge darrera el pster. Cada membre del grup ha escrit al pster les tres lnies explicant que s el que ms li ha impactat i ladjectiu que li suggereix la imatge. No hi ha faltes dortografia greus El text es pot llegir amb claredat, la lletra s comprensible i es veu un text net Inclou aquella informaci que s ms rellevant Distribuir el text en blocs i emmarcar cada bloc. Presentar-los amb un ttol visible. Grfics i Imatges de mida suficient, equilibrat amb el text Presentaci i disseny cuidat. 36

ASPECTES GRFICS

EN GRUP Anorxia nerviosa

Informaci necessria que ha de constar al vostre pster. .Qu s lanorxia? Coneixeu alg que la pateixi o lhagi patit? .Quins smptomes presenta aquest trastorn? .Com podem prevenir un trastorn alimentari daquest tipus? .Quin dficit de nutrients creieu que escasseja a la seva dieta? .Qu faries si detectessis que el teu millor amic/amiga presenta smptomes de patir aquest trastorn? .Cada membre del grup ha descriure al pster tres lnies, on sexpliqui qu s el que us ha impacta t ms del que heu llegit sobre aquest trastorn alimentari. Juntament amb un adjectiu que descrigui els sentiments que us generen les imatges a cadasc. Recursos on trobareu la informaci necessria: .http://es.wikipedia.org/wiki/Anorexia_nerviosa .http://adolescentes.about.com/od/Salud/a/Qu-E-Es-La-Anorexia-Nerviosa.htm .http://www.webconsultas.com/anorexia/anorexia-271 .http://www.acab.org/ca/documentacio/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria .https://sites.google.com/site/projectederecerca31c/malalties-relacionades-amb-l-alimentacio

Per si teniu curiositat per saber ms sobre lanorxia, aqu teniu adjunt dos links que parlen sobre dos casos. .Cas Marc Cron (text amb angls) .Cas Olga Maria Puig (vdeo programa Sense Ficci TV3) 37

Obesitat

Informaci necessria que ha de constar al vostre pster. .Qu s lobesitat? Anomena diferents causes a les qu pot ser deguda. .Quant pesen el Ricci, la Annya i el Jahcobie? .Com es podria prevenir? .L'obesitat predisposa l'individu a diversos factors de risc cardiovascular, quins? Explica-ho breument. .Quin excs de nutrients presenta la seva dieta? .Cada membre del grup ha descriure al pster tres lnies, on sexpliqu i qu s el que us ha impacta ms del que heu llegit sobre aquest trastorn alimentari. Juntament amb un adjectiu que descrigui els sentiments us generen les imatges a cadasc.

Recursos on trobareu la informaci necessria: .http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/es/ .http://ca.wikipedia.org/wiki/Obesitat .http://www.metric-conversions.org/weight/ .http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=edf1e ebd4 7ad1110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=edf1eebd47ad1110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnext fmt=default.http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:lEKlO4OjchcJ:www.unav.es/revistamedicina/ 50_4/3-INTERVENCION.pdf+&cd=3&hl=ca&ct=clnk&gl=es Per si teniu curiositat per saber ms sobre lobesitat, aqu teniu adjunt dos links que parlen sobre el tema. .Cas personal del Alejandro Neroechea de la Rosa (udio) .Prevenir lobesitat (vdeo TV3) 38

Gener 30, 2013 per Ed Yong El 2007, Indi Trehan, pediatre de la Universitat de Washington a St. Louis estava fent un estudi sobre malalties relacionades amb la malnutrici a Malawi. Un dia va ser abordat per una dona, on els seus dos fills estaven severament desnodrits. Ell havia vist molts d'aquests casos, ja que Malawi t una de les taxes ms altes de mortalitat infantil al mn, i la meitat d'aquestes morts es deuen a la desnutrici. Per aquests nens el van sorprendre. Ja que eren bessons idntics. Un tenia un tipus de desnutrici anomenada marasme , i es veia demacrat i esqueltic. En canvi l'altre tenia kwashiorkor , una malaltia diferent, en la que el lquid dels vasos sanguinis no sn reabsorbits. Per aix aquest nen tenia les extremitats inflades, lestmac inflat i un estat d'nim irritable. A ms a ms la seva pell comenava a trencar-se i sovint s'infectava. Lo curis del cas s que tots dos bessons eren genticament idntics , havien crescut en el mateix entorn , i havien estat alimentats de la mateixa manera (dieta molt pobra). Per havien acabat amb molt diferents condicions.

http://phenomena.nationalgeographic.com/2013/01/30/gut-microbes-kwashiorkor-malnutrition/ Un grup explicar el Sndrome de kwashiorkor, i un altre el de marasme. Aix sabrem quines diferncies hi ha entre aquests dos trastorns alimentaris. 39

Sndrome de Kwashiorkor

Tanya viva, con sus padres y cuatro hermanos y hermanas mayores, en la aldea de Tubmanburg, Liberia. La familia era muy pobre y los padres tenan gran dificultad para alimentar a los hijos. Con todo, Tanya era una criatura sana, porque su madre le daba el pecho. La leche materna contiene todas las protenas y otras sustancias alimenticias que necesita el lactante. Pero cuando Tanya iba a cumplir su primer aniversario, su madre dio a luz otro hijo y ya no pudo amamantarla. No le qued ms remedio a la niita que comer lo nico que haba disponible: arroz blanco, mandioca y ame. Estos alimentos contienen principalmente fculas (hidratos de carbono) y casi ninguna protena. La falta de protenas provoc el kwashiorkor de Tanya: el abdomen de la criatura empez a abultarse y los brazos y piernas a adelgazarse; le aparecieron escamas en la piel y se sinti muy dbil. Tanya es un ejemplo tpico de nios de todo el mundo cuyos padres son demasiado pobres para poder dar a sus hijos los alimentos que necesitan.

Informaci necessria que ha de constar al vostre pster. .Quin s el significat del terme Kwashiorkor? .Qu s el Sndrome de Kwashiorkor? .Quins sn els smptomes que presenta aquesta malaltia? .Tal i com descriu, quines mesures preventives es podrien tenir presents per tal de prevenir aquest sndrome? .Cada membre del grup ha descriure al pster tres lnies, on sexpliqui qu s el que us ha impacta t ms del que heu llegit sobre aquest trastorn alimentari. Juntament amb un adjectiu que descrigui els sentiments us generen les imatges a cadasc. Recursos on trobareu la informaci necessria: .http://es.wikipedia.org/wiki/Kwashiorkor .http://www.unicef.org/lac/Nutrition_Glossary_ES.pdf .http://medicinasalud.org/dolor-enfermedad-enfermedades-trastorno-mal-trastornos/kwashiorkor-tratamientocausas-s-ntomas-diagn-stico-y-prevenci-n/ .http://www.who.int/maternal_child_adolescent/topics/child/malnutrition/es/

40

Marasme

Informaci necessria que ha de constar al vostre pster. .Qu s el Marasme? .Quines sn les principals causes daquesta malaltia ? .A quines zones del mn t ms incidncia aquesta malaltia? Explica perqu. .Digues alguns dels smptomes que presenta aquesta malaltia. .Cada membre del grup ha descriure al pster tres lnies, on sexpliqui qu s el que us ha impacta t ms del que heu llegit sobre aquest trastorn alimentari. Juntament amb un adjectiu que descrigui els sentiments us generen les imatges a cadasc.

Recursos on trobareu la informaci necessria: .http://lasaludfamiliar.com/contenid/articolos-salud-165.htm .http://www.unicef.org/lac/Nutrition_Glossary_ES.pdf

41

Activitat 8: El bon esmorzar

Per dur a terme aquesta activitat, haurs de tenir en compte tot el que hem aprs en aquesta Unitat Didctica. Per a la segent sessi haurs de portar a lescola el bon esmorzar, per fer -ho cal que recordis el segent: Quantes calories ha de tenir el teu esmorzar? Els nutrients que ingereixis han de ser variats? Quins nutrients sn els ms apropiats per un bon esmorzar?

Activitat 9: Malbarates o Aprofites?

PREVI VISUALITZACI 1. A qu creus que fa referncia aquesta pregunta?

2.

Segons el que tu has pensat que fa referncia, creus qu malbarates o qu aprofites? Justifica.

3. Creus que la indstria alimentria s contaminant?

VISUALITZACI Respon a les segents preguntes amb la informaci que et dna el vdeo WASTE: 1. Quantes tones de menjar es tiren a lany? 2. Amb aquesta quantitat, quantes vegades seria possible alimentar totes les persones que pateixen fam? 3. Per quins motius 1/3 dels aliments als pasos en desenvolupament es fan malb?

4. A darrera el malbaratament daliments, quins altres recursos es veuen afectats i per tant podem dir que tamb els malbaratem?

5.Qu vol dir que el ganado ocupa el 70% de todas las tierras agrcolas? 42

6. Quines possibles solucions menciona el vdeo davant aquesta problemtica?

Debat sobre MALBARATES O APROFITES?

Activitat 10: Qu menja el mn?

Ja som al final de la unitat! Amb tot el que heu aprs sobre la nutrici, qu penseu que podeu dir sobre la foto que vau triar el primer dia? En aquesta activitat davaluaci haureu de resumir en un treball creatiu (pot ser un power point, un pster, un vdeo, un reportatge, etc...) tot el que heu aprs respecte a la nutrici aplicat a la vostra fotografia responent a la segent base dorientaci:
Aspectes avaluables

Estar ben fet si... Feu referencia als aliments que pren la persona i si sadeqen a una dieta equilibrada. Feu referncia als nutrients que pren la persona i si sadeqen a una dieta equilibrada. Identifiqueu els aliments / nutrients que li falten a la persona, tot proposant aliments per suplir les seves carncies. Justifiqueu si laportaci calrica de la seva dieta sajusta al seu estil de vida. Exposeu les possibles malalties i trastorns a les quals sexposa la perso na (si sescau). Feu servir correctament la terminologia cientfica. Justifiqueu perqu heu triat la foto. Situeu a la persona en la realitat del pas en qu viu. Relacioneu la dieta de la persona i el context en qu viu. El producte entregat s original. El producte entregat s de qualitat. La presentaci del treball s apropiada per al tipus de producte que han entregat. Sajusten al temps que sels ha donat. Responen b a les preguntes que sels proposen. Tots els components del grup parlen ms o menys el mateix temps. 43

Conceptes

Valors

Creativitat Qualitat de la presentaci del treball

ANNEX II: Rbriques davaluaci

44

1. Rbrica per lautoavaluaci individual Nom:

GRUP tem 0
No he acabat cap de les meves feines a classe

Nivell de Competncia 1
Poques vegades acabo les meves feines de classe

Valoracions 3 4
Acabo a temps totes les activitats. Tinc el meu dossier complet

2
Algunes vegades no tinc temps dacabar les meves feines de classe. El meu dossier est incomplet Em distrec amb els meus companys/es, a vegades faig comentaris que no sn del tema Mhan faltat alguns lliuraments i tasques. La majoria estaven ben fetes

Treball a classe

A vegades parlo i em distrec per acabo les feines. Tinc el meu dossier quasi acabat Poso atenci, escolto els companys/es, i aporto comentaris al professorat i companys He lliurat totes les tasques encara que algunes fora de termini. Les tasques estaven complertes i segons les instruccions No he acceptat totes les responsabilita ts per les faig el millor possible

Participaci

No poso atenci, no escolto els companys/e si interrompo constantme nt No he fet cap tasca ni he complert els terminis

Compliment de tasques i lliurament

No poso atenci, a vegades participo mentre els meus companys/es parlen. Interrompo la classe Mhan faltat molts lliuraments i tasques. Les tasques no estaven ben fetes

Poso atenci tota la classe, participo en el tema, escolto als companys/es i respecto els torns de paraula

He lliurat tots els treballs i tasques a temps segons les instruccions

Responsabili tat

No hem faig responsable de les meves feines i sempre em justifico

Magrada evadir-me de les meves responsabilita ts posant excuses i mentides

No hem faig responsable del tot i a vegades cerco justificacions

Accepto totes les meves responsabilitats i ajudo als altres

45

Rbrica per a lautoavaluaci del grup:

Noms dels components del grup:

GRUP tem Contribuci al treball de grup 4

Tot el grup sha implicat molt en el treball

Nivell de Competncia 3
Tothom a collaborat en la feina, encara que a diferents nivells En algun punt algun membre del grup no tenia feina Sovint el grup ha resolt els problemes o trobat la soluci

Valoracions 1
Noms una part del grup sha implicat (1-2 persones)

2
Gaireb tothom sha implicat i completat les seves tasques (34persones) Sovint els membres del grup no tenien res a fer o no sabien qu fer Sols ha calgut lajut del professor quan sha plantejat un problema

Organitzaci

Tothom sabia qu havia de fer a cada sessi

Autonomia

Posada en com

Els problemes shan resolt amb la discussi de grup, arribant a un consens a partir de les diferents propostes Tots els membres delgrup entenen latotalitat del treball,encara que sn ms experts en una part. Els conflictes shan solucionat parlant i amb total respecte cap tots els companys i les seves aportacions

Noms un membre del grup sabia que shavia de fer, la resta no han fet res. Contnuament ha fet falta lajut del professorat

Shan posat en com les feines fetes i la majoria de problemes shan solucionat parlant dins el grup

No hi ha hagut conflicte, per una part del treball sha fet per separat, sense posar-la en com

Hi ha hagut conflicte en les tasques de posada en com

46

47

Rbrica per a linforme de prctiques Nom alumne/a:

1punt Sexpliquen els objectius de la prctica i el resum de lexperiment s complert. Sestableix una bona relaci amb el concepte de caloria. 1punt Tot el material emprat apareix a linforme 2punts El procediment est detallat i es justifica correctament cadascun dels passos 3punts Sexposen els resultats de forma clara. Els valors que hi apareixen tenen sentit. Es respon a les preguntes de forma correcta i fent una clara menci als resultats. Les calories estan ben calculades. 2punts Es tenen en compte les limitacions de lexperiment i es relacionen els resultats amb la teoria i el procediment. 1punt Linforme no t faltes dortografia, es fcil de llegir i la presentci s adequada. Es fa servir correctament la terminologia cientfica i sajusta als lmits dextensi establerts. 0,75punts Sexpliquen els objectius de la prctica, per o b el resum no sajusta a la prctica o no es relaciona b amb el concepte de caloria 0,75punts del material emprat apareix a linforme 1,5punts El procediment est ms o menys ben detallat, per hi falta alguna especificaci o s incorrecta. 2punts Els resultats hi apareixen de forma clara. Els valors que hi apareixen tenen sentit, per alguna pregunta est sense respondre, o mal resposta. Les calories estan ben calculades. 1,5punts No es consideren les limitacions de lexperiment, per els resultats estan ben justificats amb la teoria i elprocediment 0,75punts Linforme t alguna falta dortografia, per sajusta als criteris de presentaci i extensi. Fa un bon s de la terminologia cientfica. 0,25punts Es defineixen mitjanament b els objectius de la prctica, per el resum no sajusta a la realitat ni es menciona correctament el concepte de caloria 0,25punts del material apareix a linforme 0,75punts Hi ha el procediment, per la majoria de justificacions falten, o sn incorrectes. 1punt O b hi ha algun resultat aberrant o b hi ha fora preguntes sense respondre o respostes de forma incorrecta. El clcul de calories est ben fet. 0,75punts No es consideren les limitacions de lexperiment, i els resultats no estan ben relacionats o amb la teoria o amb el procediment 0,25punts Linforme t fora faltes, i s o massa curt o massa llarg. La terminologia es fa servir fora b, per hi ha algun error. 0 punts Els objectius no estan ben definits, ni la prctica ben resumida. No es fa relaci al concepte de caloria.

Introducci (1punt)

Material (1punt) Procediment (2punts)

0 punts No hi apareix material 0punts No hi ha procediment, o el procediment est mal detallat i sense justificar. 0punts La majoria de resultats no tenen sentit, o la majoria de preguntes estn sense respondre o de manera incorrecta. El clcul de calories s incorrecte. 0punts No es consideren les limitacions de lexperiment i no hi ha cap mena de relaci de la teoria i el procediment amb els resultats. 0punts Hi ha moltes faltes dortografia, i no es fa servir correctament la terminologia cientfica. El text sobrepassa o no arriba als lmits dextensi.

Resultats (3punts)

Conclusions (2punts)

Presentaci (1punt)

48

Rbrica per a lavaluaci del text Components del grup:

Nutrients (1,5punts) Aparells que participen en la nutrici (25punts) Teoria cellular (3punts) 1,5punt Es mencionen tots els nutrients 1punt Falta algn nutrient. 0,5punts Falten la majoria de nutrients. 0,75punts Apareixen 2 aparells del cos hum que participen en la nutrici. 1punt En el text hi surt mencionada la cllula, per cap de les explicacions s correcta. 0,25punts En el text algn concepte es fa servir de forma ambigua. Algunes idees no estn ben relacionades 0,25punts Hi ha diverses faltes lleus. 0,25punts El grup no sha comportat b durant lactivitat, no ha escoltat la opini de dos dels membres del grup i no han entregat el text a temps. 0punts No es mencionen els nutrients 0punts No hi apareix cap dels aparells involucrats en la nutrici. 0punts No es fa menci a la cllula.

2,5punts 1,75punts Apareixen els 4 aparells del cos Apareixen 3 aparells del cos hum que fan la funci de hum que participen en la nutrici nutrici. 3punts 2punts Es descriu qu en fa la cllula Es descririu de forma correcta o amb els nutrients o com sen b el que fa la cllula amb els desf de forma correcta. nutrients, o b com els elimina. 1punt El text est ben escrit i els conceptes sexposen de forma coherent. No canvien el temps verbals i les idees estn ben relacionades. 1punt El text no presenta cap falta dortigrafia 1punt El grup sha comportat, les opinions de tots els alumnes han estat respectades i tots els alumnes han pogut participar duna manera o una altra. 0,75punts El text est ben escrit i els conceptes sexposen de forma coherent. Algunes idees estn mal relacionades, 0,75punts El text presenta alguna falta lleu. 0,75punts El grup sha comportat, algn alumne ha quedat arraconat o no sha considerat la seva opini.

Coherncia i Cohesi (1punt)

0punts El text no sentn, els conceptes sn massa ambigs i manca relaci amb les idees.

Ortografia (1punt) Funcionament del grup durant el desenvolupament de lactivitat (1punt)

0punts El text t faltes tan greus com lleus. 0punts El grup ha sigut molt sorolls durant el treball. Noms una persona o dues han treballat i la resta no ha participat. El treball no sha entregat complet. 49

Rbrica davaluaci i coavaluaci per als psters

Nom del corrector:

Excellents (5 punts) Missatge Aborda el tema en qesti i sap transmetre sensibilitat al respecte Les imatges donen suport i argumenten el missatge que es pretn transmetre. A ms tenen les dimensions necessries d'acord al cartell. Hi ha una proposta original, el text s breu i no hi ha errors ortogrfics. El format s visiblement atractiu, seris i d'acord amb les dimensions necessries. La informaci mant un ordre lgic i s fcil de llegir

Correcte (4-2 punts) Aborda el tema amb intenci de sensibilitzar, per no saconsegueix. Les imatges sn clares i ben proporcionades per no serveixen de suport ni argument el missatge que es pretn transmetre.

Acceptable(1-0 punts) Aborda el tema sense transmetre cap sensibilitat al respecte. Les imatges no tenen les dimensions necessries, sn desproporcionades, poc clares i no sustenten suport al missatge.

GRUPS

Llenguatge Iconogrfic / Imatges

Originalitat i Qualitat

Hi ha una proposta original, per el text s extens, no hi ha errors ortogrfics. El format no s adequat a les dimensions, tot i que s atractiu i seris. La informaci t un ordre, per no s fcil la lectura.

No hi ha originalitat, el text s molt extens, hi ha alguns errors ortogrfics. El format no s'adequa a les dimensions, no t colors adequats i no s atractiu visualment . La informaci est presentada de manera desordenada. La lectura no s fcil.

Format

Informaci

50

Pauta davaluaci per al treball sobre la fotografia Es fa referencia als aliments que pren la persona i si sadeqen a una dieta equilibrada. Es fa referncia als nutrients que pren la persona i si sadeqen a una dieta equilibrada. Sidentifiquen els aliments / nutrients que li falten a la persona, tot proposant aliments per suplir les seves carncies. Es justifica si laportaci calrica de la seva dieta sajusta al seu estil de vida. Sexposen les possibles malalties i trastorns a les quals sexposa la persona. Es fa servir correctament la terminologia cientfica. Objectius Justifiquen perqu han triat la foto. competencials Situen a la persona en la realitat del pas en (3p) qu viu. Demostren la relaci que existeix entre la dieta de la persona i el context socioeconmic. Creativitat (2p) El producte entregat s original. El producte entregat s de qualitat. Qualitat de la La presentaci del treball s apropiada per presentaci del al tipus de producte que han entregat. treball (1p) Sajusten al temps que sels ha donat. Responen b a les preguntes que sels proposen. Tots els components del grup parlen ms o menys el mateix temps. Objectius curriculars (4p)

51

ANNEX III: MOSTRES DIMATGES

52

ABDEL KARIM ABOUBAKAR, 16 anys, 177metres, 49kg A SUDANESE REFUGEE, WITH HIS DAY'S WORTH OF FOOD IN THE BREIDJING REFUGEE CAMP IN EASTERN CHAD NEAR THE SUDANESE BORDER. (FROM THE BOOK WHAT I EAT; AROUND THE WORLD IN 60 DIETS.) THE CALORIC VALUE OF HIS DAY'S WORTH OF FOOD ON A TYPICAL DAY IN THE MONTH OF NOVEMBER WAS 2300 KCALS. HE IS 16 YEARS OF AGE; 5 FEET 9.5 INCHES TALL; AND 110 POUNDS. HE ESCAPED OVER THE BORDER FROM THE VOLATILE DARFUR REGION OF SUDAN INTO EASTERN CHAD WITH HIS MOTHER AND SIBLINGS, JUST AHEAD OF THE JANJAWIID MILITIA THAT WERE BURNING VILLAGES OF ETHNICALLY BLAK AFRICAN SUDANESE. LIKE THOUSANDS OF OTHER REFUGEES, THEY WERE ACCEPTED INTO THE CAMP PROGRAM ADMINISTRATED BY THE OFFICE OF THE UNITED NATIONS HIGH COMMISSIONER FOR REFUGEES (UNHCR). THEIR MEALS ARE MARKEDLY SIMILAR TO THOSE THEY ATE IN THEIR HOME COUNTRYTHERE'S JUST LESS OF IT. THEY EAT A GRAIN PORRIDGE CALLED AIYSH, WITH A THIN SOUP FLAVORED WITH A DRIED VEGETABLE OR SOMETIMES A SMALL CHUNK OF DRIED MEAT IF ABDEL KARIM'S MOTHER HAS BEEN ABLE TO WORK IN A VILLAGER'S FIELD FOR A DAY OR TWO. MODEL RELEASED. Chad

Bruce Hopkins, 35 anys, 183metres, 82kg A Bondi Beach lifeguard, with his typical days worth of food in Sydney, Australia. The caloric value of his day's worth of food on a typical day in the month of February was 3700 kcals. He is 35 years of age; 6 feet tall, and 180 pounds. Hopkins eats moderately, rarelyif ever eats fast food, and drinks alcohol only when he and his wife go to dinner with friends. MODEL RELEASED. Australia

53

ALAMIN HASAN, 12anys, 1,40metres, 31kg A PORTER AT THE KAMALAPUR RAILWAY STATION IN DHAKA, BANGLADESH, WITH HIS DAY'S WORTH OF FOOD. THE CALORIC VALUE OF HIS DAY'S WORTH OF FOOD ON A TYPICAL DAY IN DECEMBER WAS 1400 KCALS. HE IS 12 YEARS OF AGE; 4 FEET, 7 INCHES TALL; AND 68 POUNDS. HIS FATHER LEFT THE FAMILY A FEW MONTHS AGO, AND HIS MOTHER IS STRUGGLING UNDER THE WEIGHT OF A HOUSE LOAN THAT COULDN'T BE PAID BACK. ALAMIN SAYS THAT THERE WASN'T ENOUGH TO EAT, WHICH IS WHY HE JUMPED A TOP A TRAIN IN THE RAILWAY STATION IN RANGPUR AND TRAVELED SOUTH TO DHAKA TO FIND WORK. HE SLEEPS ON A BENCH ALONG WITH MANY OTHER YOUNG BOYS IN THE SAME STRAIGHTS. HE BUYS FOOD FROM THE LOCAL SIDEWALK VENDORS WHO CATER TO THE IMPOVERISHED IN THE CITY. THEY CHARGE HIM ABOUT 20 TAKA (0.30 USD) FOR A PLATE OF RICE AND VEGETABLE CURRIES. HE CAN EARN ABOUT 50 TO 80 TAKA A DAY CARRYING BAGS, BUT THERE IS ALWAYS THE DANGER THAT OLDER BOYS AND OFFICIAL TRAIN COOLIES WILL BEAT HIM AND STEAL HIS MONEY. HE WENT TO SLEEP ONE NIGHT A WEEK AFTER HE ARRIVED, AND AWAKENED TO FIND THAT THE 50 TAKA IN HIS POCKET HAD BEEN STOLEN. MODEL RELEASED. Dhaka,Bangladesh

CHEN ZHEN, 20anys, 165metres, 49kg A UNIVERSITY STUDENT, WITH HER TYPICAL DAYS WORTH OF FOOD ON NANJING EAST ROAD IN SHANGHAI, CHINA. THE CALORIC VALUE OF HER TYPICAL DAY'S WORTH OF FOOD IN JUNE WAS 2600 KCALS. SHE IS 20 YEARS OF AGE; 5 FEET, 5 INCHES TALLAND 106 POUNDS. ALTHOUGH SHE DOESNT CARE FOR NOODLES OR RICE, A SPECIAL RICE ROLL IS HER FAVORITE SNACK: BLACK GLUTINOUS RICE WRAPPED AROUND YOUTIAO (FRIED BREAD), PICKLED VEGETABLES, MUSTARD GREENS, AND FLOSSLIKE THREADS OF DRIED PORK. ZHEN AND HER FRIENDS EAT AT KFC ABOUT THREE TIMES A WEEK, SOMETHING THEY COULDNT AFFORD WITHOUT THE COMPANYS COUPONS. MEANWHILE, HER FATHER AND GRANDPARENTS, WHO LIVE IN A TINY APARTMENT IN NORTHEAST SHANGHAI, GO WITHOUT MEAT DURING THE WEEK SO THEY CAN AFFORD TO SHARE A SPECIAL MEAL WITH ZHEN ON HER WEEKEND VISITS. MODEL RELEASED. CHINA

54