ELS CINGLES

trimestral TAVERTET abril 1979

 ELS CINGLES
Publicació Trimestral
REDACCIÓ
ADMINIST RA CIO
PUBLICITAT
Plaça Diputació. I
"Can Nazari"
Tavertet, Tfn. 856 50 80
Butlletí dels amics dels
cingle s de Ta ve rtet
REDACCIO
Jordi Sanglas i Puigferrer
Jordi Mas i Caballé
Neus Roquer i Jof r e
Rosa M. Pujol i Nuez
Joan Reixach i Curtó
Josep Solans i Domínguez
DIB UIXOS l ACUDIT S
Rosa M. Pujd i Nuez
FOTOGRAFIES
Jordi Mas i Caballé
Jordi Gumí
MUNT ATGE l DISSENY
Mercè Clos i Verdaguer
FOTO PORTADA:
Toni Corneres.
FOTO CONTRAPORTADA:
Jordi Sanglas
IMPRlMEIX:Copi Art.
Villarroel,81.8arna-ll.
D.L/ 8.8390 / 19.
La redacció del butlletí no
es fa responsable del con-
tingut del s treball s que
apareixen signats, ja que
els mateixos refle.xen Úni-
. cament els criteris de
llurs autors.
2
Ja hem passat un trimestre, tal com us vàrem pr~
metre, tornem a sortir amb l'ànim i el suport que
tots vosaltres ens heu donat i que des d'aquesta p~
gina volem agrair públicament.
La nostra tasca s'ha vist recompensada amb l'es-
gotament de la primera tirada a les dues setmanes,
veient-nos obligats a fe r una segona edició del nú-
mero zero. Com que el nostre interès és que la r~
vista surti sense publicitat, aprofitem per a reco-
menar que totes les persones interessades en rebre
"ELS CINGLES", ens trametin una comanda de sus
c r ip to r , ja que això ens permet de controlar el ti-
ratge i per tant la construcció de cada número i a'
la vegada dóna la seguretat de que tots tindreu cada
trimestre el número puntualment a casa vostra i a
part els possibles números extraordinaris que es
puguin editar.
Uns fets importants han passat en tot aquest temps.
Les eleccions generals i les rnuní cip al s : els dos
fets incideixen forta.ment en la nostra comarca, so
bre tot tenint en compte els esdeveniments que s'e~
tan preparant respecte de l'urani i la posició que
les diferents forces polítiques tenen davant d'aquest
fet.
Com a portaveu de l'Associació del amics dels Cin-
gles de Tavertet, creiem que és un deure i obliga-
ció nostra el manifestar públicament la nostra posi-
ci~ totalment contrària a l'Energia Nuclear i a les
possibles explotacions que' es puguin fer a la nostra
Comarca, demanant també des d'aquésta pàgina la
urgent necessitat de Creació de comitès anti-nucle-
ars a tots els pobles i d'una rn an e r a especial i con-
creta a Tavertet, formats bàsicament pels vilatans
indígenes d'aquestes poblacions.
Un altre fet important que .s 'ha esdevingut ha estat
les eleccions municipals, de les quals, des d'aque~
ta revista, intentem donar informació concreta que
trobareu a les pàgines interiors.
LA REDACCIO.
 "
HISTORIA
1 1
ELS DARRERS CENT ANYS A
TAVERTET (11)
A f iral s del segle pas sat,
no obstant, ja e s va im-
planta r algun nou mi tjà
per a guanyar- se la vida,
no solament per a la gent
de Tavertet, sinó també
per a la gent de fora, com
va ésser treure escorça
de les alzines. Potser van
començar la colla d t e s co r
çaires de Les Planes de
Sant Feliu, però aviat s'hi
afegiren uns quants homes
de Tavertet i de seguida
hi hagué un csp i tà d'aquí
mateix; a més de tenir fei-
na uns quants homes grans
també ocupaven algun bor-
degàs per portar l'aigua i
preparar el dinar que feien
,
en comu.
També tingué gran incre-
rne n t la indústria del car-
bó, en la qual, per l' ab un
dor de boscos d'alzines
roures, no solament hi
treballaren homes del po-
ble, siro que en vingueren
rro l t s de I! Esquirol. Aquest
treball potser era més in-
dividual que el dels escor-
çaires, ja que solien ser
colles de dos o tres o,
com a màxim, quatre o
Cinc.
De L'Esquirol, no sola-
ment venien bosquerols,
sinó també una colla de
segadors que, per cert,
tenien fama de ser bons
segadors. Per tant, T'av e r va saber jugar mas bé i
tet no solament tenia vida _va establir una mena de
pròpia, sinó que donava mercat a casa seva: els
vida a gent de fora. dijous a la tarda i els di-
Més tard, quan els de Ta- vendres al matí acudien
vertet es cansaren d ia r r en la gent de pagès, fins i
car artigues, també es f0E. tot alguns de Ca r s , por- ò
rn a r e-n aquf les colles de tant els pollastres, ous i
segadqrs, dalladors i to- conills i p r o v e i'e n des d l u-
nedors, que igualment, a na capsa de "mistos", f'
les seves èpoques, sor- un sac de blat de moro
tien a buscar feina a fora per a l'aviram o de quar-
i aprofitaven bé la tempo-
rada.
Cada dia la vida era meny
austera i sempre tenien al
gun ral més per a gastar.
Aquestes colles que acabo
d'esmentar, persistiren
fins alguns anys després
de la guerra del 36.
La indústria del carbó,
com és natural, féu que
el comerç tingués un in-
crement. Els hostals tin- El e t r o s SOIl~l'S del p obt e . f)1(Os1uerra
t.j;-c·lti.. ci f c r r c r . e l flJ-<!t...~I-. (.ol1~gut
¡ ..
gueren més vida i, a més, per fon "Car r or a ' ¡ Ra rn o n Pelat. (':1
un hostaler posà muls per I no Els t rc s d e- f ípi ,,: hi8loriaJ, e nc ara que
r.n nc a t de V."l!UT5 hun1d18.
a desemboscar, com tam- ....--.;......;.;...;.;;..;.;.;;.;;..;.;";;,;;==-.......,,......,..,....~
bé l'estanquer; així, a-
quests dos personatges es
convertiren en negociants
de boscos. Cada setmana
sortien cap a Vic amb el
carro carregat de carbó
i altres mercaderies; en
tornar portaven les nece~
sàries per al consum de
la co m a r ca ,
El que tenia 11 estanc pot-
ser va tenir més sort o
 còrdia" i es dedicaven a tota mena de comunicacions nes cases de Colònies d'Es
rra ta r porcs, a fer botifar- rnode r-ne s fins l'any 1957 o tiu que, amb alguns campa"
res' i cansalades qie venien 58 en què s'instal.là el te- ments, no deixen de donar
a Tavertet i a Vilamva de l~fon, el 1962 que, com força vida, ajudant a sub-
Sau. Les carns magres les he dit més amunt, fou l'any sistir els petits comerços
sol en vendre a Vic. Duran1en què es va fer arribar la i hostals.
í

la hivernada, mataven de carretera que ja feia 401. Darrerament, s'han obert

dos a tres porcs cada set- anys que estava parada al una nova botiga de queviu-
nana. La casa on feien les Pla de Can Codina. res i un restaurant, ade-
matances era a Can Nazari. A l'any 64 es portà la llum quats per a atendre els vi-
Encara guardo la pastera ondes del pantà de Sau, que- sitants dels nostres dies.
on hi pastaven les carns, dant així el poble dotat de Igualment ha pogut tornar
de laqual em serveixo per totes les millores que dis". a tenir vida un paleta con-
tirar farina a la pastera fruten tots els pobles, ja ta.-atista, per haver-se con.§
del pi. que a l'any 57 també s'ha- t r u i't algunes cases noves i
Molts del oficis que exis- via canalitzat l t aí aua a to- renovellat altres de velles.
tien aquf:.van anar desapa-
reixent en el decurs dels
anys, degut potser a que
la gent sortia més a fora i
tenia més comunicació amb
.e l s pobles veihs: el sastre,
.el sabater, el corder, els
paletes i,' ja després de la
guerra, el ferrer, el cis-
teller i fins el barber. No
obstant, allà pels anys
1947 o 48 es començà un
petit servei de transport
de llet, en carro i a vol-
tes a bast, fins a Cantoni-
gròs, que durà mentre no
hi hagué carretera.Des-
p r e s , quan a l'any 62 s'o- Uns dels primers estiuejants junt amb
brí la ce r r e te r a , continuà dels anys deu al s vint.
amb vehicle motoritzat tes les cases. S'han instàl.lat algunes gra!
fins als nostres dies. No obstant, per haver anat ges; a i. xi.., l' ambient tu r ..s -
í

~amenys la indústria del

La gent començà a deixar carbó i haver- se mecanit- tic no ha e c I in.aa t total",
de p a s tar - se el pa a casa zat el camp, moltes famí- ment el tradicional am-
dels anys trenta per a- bient agrícola i ramader.
lies hagueren de buscar- se
munt: qui el po r ta va de R.!! la vida en els pobles indus Entre tot, e I poble, que
pit, qui de Cantonigròs, trials de la Plana de Vic. alguna vegada semblava
d'altres de L'Esquirol. El haver arribat a l'agonia,
que feia el transport de la La vida a Tavertet, d'uns torna a tenir vida o ròspe-
llet el...portava de Cantoni- anys ençà, ha canviat molt; ra i creixent.
gròs per a tot el poble. les cases deixades per lés:
A i'~ ~O, s'instal.là ~n el. antigues famílies han estat A la Parròquia, encara que
mateix poble el forn que comprades o llogades per no tingués molts feligre-
ha perdurat fins avui i del gent de fora, per passar-hi sos, per ser molt disper-
qual surten les famoses els estius i caps de setma- sa i per pertànyer a ella
la sufragània de St. Mi-
"coques de Tavertet" i els na.
"Tofolets". . Igualment, des de fa uns quel de Se r a r ol s, hi havia
El pOblê'estigué faltat de ..anys, s'han ín ataLl a t algu- dos capellans, rector i vi
 cari. No cal dir que l' en-
carregat de la sufragània
era el vicari; el Sr. Rec-
tor només hi anava una o
dues vegades a l'any com
a visita pastoral. L'enca.!:
regat de portar-hi cada
Ifesta amb la mula el vica-
'ri per a celebrar-hi la mi~
¡sa era el veí d e l poble que
conreava les terres de la
r e c t o r i a c o rn a parcer.
Molts anys f o u el meu on-
cle de Can Na z a r i . Cada
diul11e1ú::e s'havia de llevar
Iben de ~l1atí; una hora abans
.
:de puntejar . el dia h a vi a de
¡.?1'é1 r n i r la rn u l a per a se r-
h l aJ' ho r a a c: o s tu 11") a d a ci e-
e e I e b rar j a rn i s s a . En
part d'hi\"ern. prou que les
devien passar ne g r e s , tant
el que c o n d u l'a la mula per
c a rn i n s de "~laceres" de
salts i barrancs i sovint
amb grans dificultats per"
passar la riera del Noguer
en temps de pluges. com seva manera de pensar i
també el pobre Vicari, de viure. No deixava d'ha-
n'untat a cavall arrupit ver-hi, naturalment, di-
dins la grossa bufanda, quue versitat de criteris i de
de poc 11 deuria servi r en p e n s a r s . Potser era més
dies de fred i temporals. valorada i apreciada la pe
Crec que antigament gaire- tita propietat. Tot això
bé sempre hi havia algun feia que sovint hi hagués
capellà de la famÍlia Subi- renyines: unes vegades
ranes que vivia allí i cui- per un marge, altres per
dava de la s uf r a g a n i a , que un rec, llenya o pastures,
així era rre s ben atesa i en les quals havia d'inter-
era un gran descans pels venir el jutge. Però, per
capellans de la Parròquie altra banda, la gent es re~
de St. Cristòfol de Taver- nia més els diumenges per
tet.. fer "la trucada" o per fer
La VIda social en el segle la beguda a l 'hostal i així
passat potser e r a rn e s o b e r f e r petar la xerrada. Tot
"
ta I espontània que en els contribui'a a que el poble
temps actuals, com soposo tingués una vida activa i
deu haver succeït a tots "alegre.
els pobles tant temps iso-
lar. s.
La gent era rn e s c o m un i c a Jordi Sang las
t i v a , Vivint allunyats dels
al t r e s poble s, e ren c o rn ( continuar4):
un petit món q u e- t e n i s la

Tavertet

Vaig a contar-vos la història

D'un Poble molt peti t e t ,
Que li en diuen Tavertet.

Té un xic de tot i un poc de res,

té un xic de verd i un poc de vent,
un xi e de Sol i un poc de neu.
un XlC de gent i un poc d'argent,
un gos que és coix i un feix de boix.

Un xic de llum i un poc de f urn ,

un XlC d'olor i un poc de flor,'

un xic de boira i un poc d'endoina,

un xic per Déu i un poc d'adéus,
un Cel ben blau i molta Pau.

Enric Borràs

5
 Bans curiosos
_ _ _ _ _1
Cal esmentar el gran interès que les autoritats del segle passat tingueren en bé del
poble. Per alguns bans o edictes que encara es guarden a l'Ajuntament. dels quals
'n'adjuntarem algunes còpies. es pot veure com vetllaven per l'ordre públic. la sa-
nitat i tot el que pertany a lapolicia i bon govern, potser amb més zel que als nos-
tres dies. Amb tot. algunes disposicions, amb la mentalitat d'avui poden semblar
lingènues, però llavors devien ser de gran interès.
Ens ha semblat rni l lo-r de no retocar-ne l'estil ni l'ortografia.
"Banda del Batlle Real y altres pena 1 lliure 'morts al sefareix pena
Ajmtament de S:: Christo- 10 sous. de 1 lliure 10 sous.
f o l de Tavertet Corregi- 79. Que ningu p ug a, jugar ')() Que ninguna persona
ment de Vich per lo a ñ
ni deixar jugar al Os- xica ni gran puga ren-
1825. tal ni altra casa Publi- tar roba ni ortalissas
1 Q Que ningun puga Ar re~ ca de 9 Hores de la nit anal raix de la font ni
dar a ningun foraster anamun pena de 1 lliu- als OUblS ni pugan gas-
sens llicencia del Bat- re 10 sous per cada ir1. tar aigua del OUDis de
11e pern 3 lliures. d i v i d uo q.f::. si at repara la font per regar pen~
2() Que ningun puga cou re:' y al q~ donara Ab ri eh de l lliure 10 sous.
artigas de 24 de Juny al doble. Dese q~ no p ug a n te r sa-
fins ~ 25 de Juliol del KO Que n i n g u Duga renta r raus ni b a l l a d a s s e n s
corrent añ pena de 3 roba de malaIs ni de lli cencia pena 3 11 i u res
lliures.
3° QUe ~ nIngun Ostal ni
Ta ver nan i a l t r e e a s a
Publica ro s puga deixa!
juga r mentres Se fas-
sen fun c i o n s de igle-
sias pena de l lliure
10 sous a los sobre-
iits y als individuo s
q~ si a t r e n a ran pena
de 15 sous oer cada in
dividuo q~ si encontr~
ra.
4° Que ningu puga segar
erba ni fer pasturar
erbas algunas yaquell
q~ comprara erba ro-
bada l 11iure 10 sous
per cada vegada y al
venedo r p ena de 15
sous.
59. Que ningu puga aterrar
plansons ni fer dany
als abres sens llicen-
cia de son d ue o pena
ñ

de 3 lliures.
69. Que ningu puga fe r ca-
mins nous per so de
 ELECCIONS _ Fotografies Agustí.

/
n ome , ajuda i cojiab~
A TAVERTeT el dia J di ~uines son l~s coses
,
que veu mes necess.-
- ració per part de to
marts, el vent fresc
ri~s, per resoldre thom
que deixa caure un sol
avrui , L'AIGUA i el
alegre, acompanya la
TELBF<J]\; PUBLIC:o
jornada en la que es
dicidira , qui seran tri qui vulgui d'al-
A~GEL VILA, (Candi- calde, que ho faci b~'
els respon~ables de
dat independent). i que el po~le, sur-
gestionar el hunicipi
1- Perqu~ s'ha pre-
en els propers 4 anys. ti endevant.
~
sentat ? ...
mes necesar1 es
-; .
Deu son les persones
l'erque no hi habia ., f .
yue s'han presentat. l al.gua.
ningú me's.
JAUME HALLANA GAROLERA
PSC
SEBASTIA 3ALLANA GARO~ERA
Independent
MERCE FO~~ES CLO~ES
Independent
MAGDALENA JoFRE ORRA
Independent
A~TONI MOLINA ALEJO
PSC
MI<.(UEL PAltRANON ORRA
Independent
JOAN ~UNTI DESEURES
PSC
FRANCESC PUNTI HOMS
Independent
JORDI SANGLA", PUIG.
Independent
ANGEL VILA ESLAVE
Independent

Tot esperant les 8

del vespre, hora en
que queda tancada la
-2- ~uines son les ca eNRIC ¡30iUl.A5, Crec
mesa, hem pogut cop- ses que vost~ dona~ que el m~s n e c e s s-àr-i
sar algunes opinionso
ria prioritat '? el l'aigua í el telè
L'aigua, i el que si fono o
.MAGDALENA SA:~t.LAS t Creu
gu~ benefici¿s per
que en la llista hi~a~ el HAGDALENA JÜF'HE,(Ca.!!
, poble.
les per-sones mes didata independent),
J- que li faria fal-
adients ,si, aqui hi ha M'he presentat per
ta, si surt elegit,
la poca gent que hi podia per fer una bona fer Ajuntament. Per-
ge~
entrar t· , ? que ningu es movia.
7
 ~erqué l'ajuntament
,
no anes enlaireo
Crec que de tant en
tant, s'hauria de
reunir tot el poble
i demanar quines són
les necesatats més
urgents o L'aigua, el
telèfono, la carrete
ra de Rupit •• ",!
En cas de sortir, de
manaría persones que
ajudin, persones jo-
ves, donG nosaltres
tènim la mentalitat
de l'ai,¡¡;ua i els ca- fHA.\CLSC l)Ui\T I, (Can-
d'aquell temps.
rrers o ramb~ crec didat independent);
s'haurien de fer m~s ;.. l ' he pres en ta t per
RONA HO,<Ut:R, Crec
cas:;s, per evitar des portar el poble, si·
que en la llista, hi
pes ~.s del pople i aquest m'elegeix.
h-a persones que són ~
que la con~trucció 81 més Hecesari, es
dients per el cirrec
es mantingui dintre que. no hi h a g u í.n ra-
i altres que noc
de Les normes del P.2 ons entre el poble
El m~s nece~ri en
ble e que tots ens avin-
qu~s moments, és so
lucionar el nroblema guem. Solucionar la
carretera, l'ai~ua,

pera tot queda con-

diCionaL per J'eco-
nomía.
Per :fer una bona
gestió, demanaría
,
un bon suport econo
mic.

fJ.t;PETA PUlliVILA, Per

mi els candidats, es
tan bé.
El m's necesàri pera
m:!, és l'aigua.

8
 JOHDI SANGLA.S, (Can- tió, demanaría tenir
RAMON VILA, crec com
, , . didat independent). bons companys i que
a mes necesar~, sol-
M'he presentat per tothom porti la seva
ventar el problema-
posar la meva perso- visió dels problemes
de l'aigua.
na i les meves quali i que visquin el seu
"-
tats, siguin més o carrec, profundament.
~1EHCE (De Can Be.ume a )
me;nys petites, al
Crec que hiha perso-
servei del poble ..
nes que no s'han pré
Crec priorit~ri el
sentat i podrie.n ser Totes aquestes opinions
servei d'aigua 9 a-
millors. han quedat reflexades
( co~d1cionar i aumen+·
~er a m~, el mes im- practicament, de la s~
tar el caudal, tot
portant es aconseguir :"üen t manera t
dintre de les postibi
un coxe de linia.
iiLuts econ~miques i
t ¡, e 11 i '1 u e s , E 1 s e rv e i
JOA:\ PUNTI (Candidat / . JAU~ffi dALLANA, vots 32
de t,el~foJ1. puhJl.c, SEBASTIA BALLANA--- 24
PSC) , ;'1' he presentat
~¡ERCE FOf<NES------- 13
clavegueres, acabar
pet'que en falta~9n MAGDALENA JOFRE---- 26
els c a r r' rs c o ve n c a t.s A~TONI HOLINA•• ---- )0
d!a]tn~s, per f o r- co-
~IH¡UEL !'AIUWlON---- 44
s L hi ha p o seíb i.La t.a t.s
lla .. JOAN l'UNTI--------- I)
i aquestes es poden FRANCESC !'UNTI----- 11
¡~l necesari no
més
, JORDI SA~GLAS---~-- 19
, trobar, encara que
se que es, pera l'ai A~GEL VILA--------- )0
no s ernp re donguin el
un p r-o b Lema , CENS_______________ 87
resultat que un vol-
¡'et' j'f~r una --ona ge~ HAN VOTAT---------- 66
dria 9 i millorar el S'HAN AUSTINGUT---- 21
t16, demanaria la ço
s (' rv ei e.s e ( l a r •
La b o r a e t o d L' 1. ~ , t.hon;,
l'er rel' una bona ,'::;'s

que l e~ pe l'S Ol1PS de

la llista, pstan b~.

Crec que e : més n e c es

I
siri, es l'aigua i
el te Le fo n o i>

U,LJI.; ;)CHAN, p e r a mL,

estan bé, elb que
s'han presentat.
Crec com a m¿s ne~e­
sàri, l'aigua, l'es-
cola i que es cuidin
de la llumo
l---------~:.-.--~----- __--------___J9
 ~uede.n per tant mem- cara. les instruccions L'ANTONI MOLINA, ha do
, .
bres del nou consisto corresponents. nat . també les grac~es
ri, per els propers 4 a tots els que l'han
anys, EN ~U (UEL PAHHA~10N. votat.

MIQUEL PAI<RANON- 44 com a candidat més vo-

JA~lE BALLANA------ J2 tat. ha manifestat a LA RL::VISTA BUTLL1~TI ELS
ANTONI MOLINA••• --- JO
aquesta revista. el CINGLt;S, felicita als
ANGEL VILA--------_ JO
MAGDALENA JOFRE---- 26 seu agralment. per la n ous r ee Ldo r-e , e om-
,
confiança que li han els hi d e s Lt i-a , el ma-
).ueda pendent, l' anom~
xim d'encert en la sevf
llélí.lcnt d e L Batlle. que dipositat tots els que tasca. que confiem ser .
segur serà una d'aque~ l'han votat, qient que la mé~ adient. per el
, fara tots els po~bles
tes 5 persones. pero .vun c Lp a de Ti\V¡:.,.TLi. í

en el moment de fer a- per no defraudar en la

ge~t.ió.
Josep Solans
quest article d'urgèn- seva
Neus Roquer
cia. no s'han rebut eE

I
ECOLOGIA
_ _ _ _ _1

Manifest contra la recerca d'urani a Osona

Davant les últimes informacions
que assenyalen una pròxima lnvestl-
gaciò i explotació de mineral d'urani
al Collsacabra per part d'una empre-
sa nord-americana, Chevron SA, i de
l'empresa Promotora de Recursos
Naturales SA. el comitè antiurani
d'Osona. reunit a Vic. ha fet públic
un comunicat en què demana als
osonencs que s'oposin amb fermesa
a l'inici d'aquestes prospeccions.
A la nota esmentada assenyalen el
següent:
1 r.
Les darreres informacions rebu-
des assenyalen que els tràmits per a
la concessió dels drets
d'investigació i d'explotació de
l'urani d'Osona continuen endavant.
La revista ..Cambio 16.. informava fa
pocs dies que- en un termini molt
breu començaran els treballs
d'investigació a la zona de Vic a
càrrec de l'empresa nord-americana
Chevron SA i de l'empresa Promo-
tora de Recursos Naturales SA. ria a tots: sanitària ment, manifestar-se' contra les mines
2n. ecològicament, econòmicament, d'urani. Fins ara no hem vist cap ac-
Recordem que la concessió del etc. El poble no ha estat consultat, i ció .clara per part seva.
dret d'investigació significa també les lleis tampoc no preveuen que es
el dret d'explotar l'urani detectat. I El comitè antiurani d'Osona fa
faci. Es imprescindible que l'opinió també una crida perquè els oso-
aquests drets són pendents només popular sigui escoltada. nencs s'incorporin a aquest organis-
de ser publicats al Butlleli Oficial de 4t.
l'Estat. Creiem que ara és l'hora me amb la finalitat d'enfortir aquest
Fem notar la inoperància i la pas- moviment. contrari a la nuclearitza-
d'oposar-nos fermament "a aquests sivitat de la Generalitat, que fins ara
primers intents. Després serà l11assa ctó de Catalunya i contrari concreta-
ha estat al marge d'aquest afer. Re-, ment a la primera fase d'aquest pro-
tard. cordem que durant la campanya
3r. cés que vol realitzar-se a les nostres
electoral a Osona alguns partits comarques.
10 L'explotació de l'urani ens afecta- ( PSC - P S O E i P U S C r van
IDOSSIER
IElS Goigs del Roser
Una mica d'historia:

A Tavertet., cap altra a c ti

v i ta t no Iogra . com el
cant dels goigs del Roser,
que tots els homes dispo-
nibles, i fins els mateixos
estiuejants, hi vulguin
prendre part. És que nin-
gú no voldria que s "e s t r on
què s una tradició que tots-
intueixen que ha d'ésser
an t i qu í s s irria .
¡ I tenen raó en aque sta in-
"tu'c i ó perquè, d t e nt r e els
co s turn s o tradicions de la
nostra petita comunitat, és.
de rn o l t, el més antic de
tots.
La lletra dels Goigs que
cantem nosaltres hi ha qrui
l "a t r i bue í x a SL Vicenç
Ferrer (així ho declaren
les edicions més antigues
estampades a Mataró, Al-
coi i València); sembla,
pe rò, que no foren com-
postos pel Sant, s rò pel
í

seu germà F r , Bonifaci

Ferrer (1355-1417). SÓn,
doncs, de finals del s--;gïe
XIV o principis del XV ,
L'edició més antiga que
a-ha conservat és del 1546,
eta a València i inclosa
en un llibret que portava
el títol tan pompós, com a .Ioo r de la Sacratíssima. de tot liany'", per distin-
els que se solien posar en e Intemerada Verge Maria gir-los d'altres propis no
aquella època, de ttTre_ del Ro s e r". .més d'un temps litúrgic:~
llat sumariamentfet de la Aqu~~ta u'etra deis -Goigs els d'Advent i els de Qua-
bulla o Confraría del Psa.! que cantem a Tavertet era resma, aquests darrers
tiri O del Roser: e cobles .anornenada "_Goigs comuns ,coneguts també amb el
11
 nomde Psaltiri. Els de
tot l'any eren més cone-
guts; per això són els que
han perdurat, a Tavertet,
fins a nosaltres.
També és curiós de saber
perquè tenen el nom de
Goigs i no cobles o lloan-
ces a la Mare de Déu del
Roser. És que lloaven els
Goigs o moments més fe-
liços de la vida de la Ma-
re de Déu. I, d'aquests,
han pres el nom de Goigs
totes les altres nnornb r a
í
bl e s advocacions de la Ma -
re de Déu i de gairebé
"idiomes diferents. Eh
Goigs del Roser, amb lle-
tra idèntica, eren cantats
a tots aquests llocs i, a r «
reu, hom tenia la convic-
cí de canta r-l o e en la se-
ò
va llengua materna.
3) Aquests Goigs sempre
han estat considerats els
millors d'entre molts mi-
lers que se'n .coneixen, 4~·
\dica ts'a al tres' acIvoc~acions
de la Mare de Déu o a in-
nombrables sants.
4) També es pot afirmar
rotundament que no hi ha
escoltar a Tavertet, el
.
dia de Pasqua, aquesta
composició a honor de la
Mare de Déu del Ro e e r ;
tradició que ha perdurat
entre nosaltres des de
temps medievals¡ aviat és
dit, de s de temp s medie-
vals!
Els de Tavertet n'estan
orgullosos i amb raó. Els
que no som de Tavertet
n'estem encisats. És que
aquí hi trobem les arrels
de la nostra terra: les
construccions quasi mil-
Iena r e a de les nostres
í

tots els sants. hagut mai cap altra com- quatre esglesioles, el con
De la ressenya breu dels posició catalana que hagi junt- arquitectònic tan eq1.!!
.-
seus origens, crec ben le- ti.ng\t tanta popularitat. librat i auster que forma
gítim treure'n les con el u- De s de finals del s. XIV o el nostre poble, masies
sions següents: principis del XV fins al .... I
venerables que per res no
temps dels nostres avis, voldríem que es perdes-
1) Es cantaren tot seguit,
erell-cantats cada diumen- sin ••• De les relíqUies
fins fa ben poc, a tots els
gea totes les parròquies. del passat, tan abundoses
Pai'sos Ca tal an.s , Són un a v
, Quina altra composició a Tavertet, no se n'ha de
prova mes, d'entre tantes
t roba rfern que hagués es- perdre mai ni una.
com n'hi ha, que aquesta
tat de moda tant de temps? I, entre aquestes arrels
denominació de IIPai'sos ,
del nostre poble, que s'en
Catal an s", divulgada fa :5) És veritat, com deia
-dtn s en en les profunditats
poc, no és cap quimera, l'actual bisbe de Girona,
de la història, hi de ata-
sinó que respon a una re~ Mn. Jaume Camp rodon,
l tat arrelada durant mol- que al rostre país coexis-
í
quen els nostres Goigs
del Roser.
tes centúries i manifesta- teixen l'una tradició cris-
En cantar-los o escoltar-
da en tots els aspectes de tiana mi.Ll ena r ia i una tr..!-
la vida dels p a.í's o s que la dició laica més recent". los, assaborim el gust a-
formen. gre i dolç de la terra, de
, Els Goigs del Roser són
2) . En aquest llibrèt de Va- una prova ben valuosa que, les essències més pures
lència, com en algunes e- de sempre, el nostre país de la nostra terra. Bona
dicions d'Olot i Manresa, Pasqua.
ha estat profmdament cris
es titulen l'Los set Goigs ti'à i rnar ià , _.
-de la Verge Maria del Ro- Em queden mones 'coses
s e r " i, a part d'alguna p!:. per dir, més de les poques
tita variant, són iguals en que he consignades, sobre
tota la lletra, tant els es- els nostres Goigs del Ro-
tampats el s. XVI, com ser. De moment caldrà
els dels segles restants F elip Soldevila
deixar-ho. M'allargaria
fins als nostres dies, pro- massa.
va de la unitat i de la du- De moment, ja em dona .. ·..:
rada de la llengua. Prou ria per satisfet si aques-
hi ha qui s'entesta a afir- tes poques dades i consi-
mar darrerament que el deracions ajudaven a per-
català, el mallorquí, el petuar la tradició, tan ve-
menorquí i el valencià són nerable, d'interpretar i
12
Breu estudi musical
..

No .p r e teric pas de r e r una
anàlisi musical e xhau s tí s
va d'aquesta versió dels
"Goigs del Roser de tot .';
l'any", ni permet això
l'extensió d'aquest espai.'
Sempre que es tracta de
precisar el significat del
mot "popular", ho relacio
nem amb cosa "natural";
moderns que, en g eneral, I per als dos darrers, el
, conserven - com és sabut- corresponent pe rfodevme-
dos versos que es r epe te], Iòdí concl us iu sobre..1à·--to-
,..-
xen sense cap modificació ni ca , que anorn ena r'ém ;~.~
com a final de cada Posa":
da(l) de vuit versos.
Per això s'anomenen Res-
,.:1 J§::)
rnb 'luc
J J
Vos _Ira Sc,_ nyo
t ~ J J fí t I
rl _. és la
post o Tornada. En canvi,
en els del Roser no es re- f.-JJtf~ I
.peteix ni el darrer vers. Ver _ ge del Bü - - .~ ser.

això tant a nivell musical No hi ha altra repetició

com a tota obra d'art en que la del mot "Roser" al o sia una frase de dos p~
general. De tal manera final de cada "Posada". ríodes per als quatre pri-
que les paraules "popular" En aquests goigs de la Ma mers versos: A- B.
i "natural" ens semblen re de Déu del Roser la Subdividida així ma teix en
sinònimes. I és que la be- melodia es troba ja com- quatre sub-períodes dels
llesa natural de les coses plerta en els quatre ver- qual s el p rimer i el te r-
les fa agradable a tota me sos de la semiestrofa ini- cer tan sols tenen una pe-
na de p e.r s one s , Per això, cial. tita diferència rítmica:
en dir que una cançó és Aa Bb.
"popular", o sia, que El segon període d'aques-
plau a tothom, és segur ta frase es repeteix exac-
que en ella re splendeixen tament igual per als ver-
les lleis naturals que són sos 5è, 6è, 7è i 8è.
el fonament de l'art musi-
cal: melodia, ritme i har-
., .
monia. Tots ells combi- ~i J J i~~~J~J~~I
Vt I
Déu pl..n •
'111:\t' VOl'
la dlo"
(';U ,In(!
Vós, Se _ nyo ~
_
r.,."
r.ci .xc J. do~ _ ra d~
'llU _
"uu
=:li;
nats de la manera més es
i rt~]~
VO••lr. Se.nyo - _ rl. a •• la
J J
pontània, diríem més in.! =1." J J ~~~I #', ser molt elit _l ci _ i lent,

tinti va. ==, V.r.,. del Ko_ ._ •• r.

Ut _ bl'.'. pn _ ra .. rr.ent,

Aquests factors, evident-

.En el vers 9è i el lOè es
ment, no tenen en tota can
Forma per als dos prir torna a repetir el primer
çó la mateixa p r ep onde r-àn
mers versos un període • període de f r a s e , s u sp en e
cia. La naturalesa i funció
~elòdic suspensiu sobre siu: A.
de cada cançó en particu-
lar sembla assenyalar un el tercer grau de la tpnalj: \J li. l'I

ordre de primacia entre tat, que anomenarem.A. ~!.: f SJ 1 J J 1) I J tri r

do. ","'I re al Mi. _ .al _ ~er que del
tots tres.
Com en totes les cançons J J
li _ 3.
populars, la melodia dels
Goigs és de curt àmbit me
Iòdic, limitat per la di- I Signe adoptat interna-
mensió de la forma poèti- cionalment per la UNESCO
ca. Fem notar tanmateix en el Congrés de Musico-
que el seu ritme musical logia celebrat a París
està també en funció del· ~ ... l'any 1952 i que es tra-
text literari. dueix per d- = v = J (nota
En Ta seva estructura lite- (I) Posada: Estrofa, Co- curta) per a no modificar
rària, no guarden la for- bles o parades d'una can- l'e structura te rnària del
,
ma ordinària dels Goigs ço. compàs.

I en el llè i 12è versos,
una. altra vegada el segon
període, co nc lus u , B í
~~~~.~¡~t")~~~l
Déu lO l'a. r' que VO •
I J J r~ altra ocasió. Sols direm
1\ • a lóo._
Així resulta que l'esque-
ma musical d'aquesta for
ma de goig és el següen~
A-B-BBAB.
Tenim doncs que en els
Goigs del Roser va repe-
tint- se constantment una
mateixa frase de dos pe-
ríode s i que la principal
cèl.lula temàtica és e.1@..Ç-
~ en el començament de
tots els versos, z.. a: < ~
L'entrada en anacrusa ens
serveix com a entonació
del salm;
:4 r--
=.tj;t : J ,el I J J ¡ ¡~ Rorn e uB]
No fem cap anàlisi com-
parativa amb moltes al-
. tres versions musicals
del s Goig s que tenim a 11 a
1 bast. Pot ésser tema pro~
atractiu per a tractar-lo
amb més amplitud en una
J sia, els qui són col.locats
Ma _ r. cIell(u. ..r.
que mitjançant la tradició
oral ens ha arribat aques-
ta versió dels Goigs del
Roser que enriqueix el
nostre repertori de can-
çons tradi cional s.
La forma salmòdica és la
,és adient per al~cant.po­
pular d'uns Goig s. Tots
els goigs, d'una manera o
altra guarden aque sta fo..!:.
ma tradicional a "dos
cors" a fi de trencar la
monotonia, ja que es faria
insostenible el cant de
vuit o deu "Posades" sen-
se les alternàncies que
donen lloc al descans dels
cantaires.
I afegirem per acabar, en
paraules de Mossèn Lluís
<.. l'
·,
a dos cors en forma sal-
mòdica, no es això una
troballa d'ara, sinó que,
del nostre record, el po-
ble ja els hi cantava; ...
Aprofitant la partió natu-
ral dels fidels e n l'esglé-
a la banda dreta comencen
els goigs cantant la prime
ra frase, que tot seguit e~
contestada pels fidels s i-:
tuats a la banda esquerra,
alternant- se 'invariable-
ment cada dos versos i
esgranant així la lloança
perennal a la dolça Verge
i Mare fins arribar a la
súplica final:
Preservau, Verge Maria,
los confrares del Roser."
Isabel Caballé

. (3) Lluís Romeu, Prev.

vog •. t r.!iE
I goig~ a!1\b gran pla _ er
"Cal consignar també que Estudi de Musicologia
i el seu ritme si diem que els "Goig s del popular. Fundació Con e ep
ternari està, corn hem dit Roser de tot l'any" per la ció Rabell l Cibils.
al cornenç am ent, en fun- seva estructura literària
ció del text literari. i musical han de cantar-.se

• ~STRAP" ..; (2) ~ RES rOST

L--
Q§j:! ij .j'~~~=:
! ~ _l~~,"
~
Vos _ tres goigs amb. gran pla _ er can., ta_rem. Ver_ge Ma ri ~ a: Puix que
Déu lo

) J
Vos .Ua Se _ nyo _ ri _ a és la Ver _ ge del Ho _ ser. Déu plan _ tà din~ Vós, So _
Pa _ re que \'0 _ li _ a fós _ seu Ma _ re del Ho _ • ser,

~P nyo_ra, lo Ro _ ser moll ex _l'el _ tem,

,r qunn vos féu lI1e _ rei _ xo _ do _ ra
~
El t t
de con _

~:j ~i'~ do - nant fe i1l "·1'lS _ sal _ ger que del cel vos tra_me _ " li _ ~..
Testimoni
Com a punt final ens sem-
bla oportú d'incloure el
testimoni d'algú que hagi
viscut al llarg dels anys la
tradició i hem parlat amb
en Romà Roque r , fidel ca~
taire dels Goigs del Roser,
que ens ho ha explicat així:
Per tal de poder recórrer
totes les masies, el diu-
menge abans de Pasqua
baixàvem a cantar-los a
le s de sota el s cingle s
(Sarroca, Campàs, Mas-
novell, Vilaespinosa, Can
Roca, La Casota, etc.) i
el dissabte de Pasqua co-
mençava el dia principal;
yuan encara era fosc, ens
reuníem els cinc o sis
"ministres del roser" més
un setè que duia un acor-
dió (normalment cada any
els m a t e i xo s i n o rn e s ho-
mes), i ens arrà v e rn cap a
Monteis a fer la primera
cantada; després anàvem
a l'Avenc i a Rajols i d'a-
llí tornàvem a pujar i, en
ser al coll liLa Finestri-
ca", c o rn e n àv e rn a resar
ç el temps, encara que el
el rosari mentre can1inà-
vern cap a La Cau; de La
Cau sortíem cap a Can M~
n ag e s , La Serra, Sobira-
nes, Crous, La Corbera,
i llavors dinàvem al No-
guer, fèiem les postres a
La Parareda i preníem el
cafè al Sunyer; després
baixàvem al Sunyer Vell i
seguint l'itinerari fèiem
les masies de la vall (La
Ca r e d a , Novelles, Nove-
lliques, el Pontí, e t c . },
arribàvem a Tavertet quan
ja era fosc i llavors ha-
víem de recórrer encara
totes les cases del- poble;
fet això, els " g otjaires"
- Fotografies Jordi Gu rn i ,
anàvem a l'església per a també es cantaven dues o
cantar-los davant de la tres vegades l'any durant
Verge i, en sortint, pas- la missa, però amb una
sàvem a la rectoria, on a l t r a tonada.
fèiem la darrera cantada 1;:1 mateix dia del s goig s
~i la darrera copeta). .e s feien l e s c a r arri e l l e s;
Era el costum que a cada e l s "camellaires" sortien
.: a s a e l s don e s s in de d u e s .ri e s tard que els "gotjai-
'i quatre dotzenes d'ous i r e s " i no feien un recor-
els oferissin anís amb co- regut fixat, sinó que ana-
nyac i llonganissa; així -¡ e n a d if e ren t s 11o e s s e -
s'entén que poguessin ca- ~ons volien; també els do
m i n a r tal s distàncies i .i a v e n ous i diners; dels
poguessin cantar tantes ous en feien truites i a rn b
vegades, ! i també es con, e l s diners feien un ball
prèn que al final, més .rn b flabiol i acordió on
d'un tingués prou feines ')odia anar tothom a ballar
pe r a trobar la po rta de ~ menjar truita gratis.
l'església, .. ! Les mol- Avui en dia, els goigs ja
tes dotzenes d'ous que es no e s fan di s sabte sinó
recollien anaven a parar Di u rn e ng e de Pasqua, no
a l a 11 r if ad' o u s" d e l Diu- e s va a peu sinó en cotxe,
lnenge de Pasqua i els di- no són els set rn i n i s t r e s
ners que se 'n treien es dQ del roser sinó tots els
naven a la Parròquia (en que hi volen cantar, grans
a qu e l l temps, una fitxa de i petits, es comença més
Ja rifa valia dos vals i tard i s'acaba més d'hora,
ara en val un duro). : i ha guitarres i flautes
SIs goigs es cantaven de .-n lloc de l'acordió, i es
memòria i s'aprenien amb continua oferint als can-
: ai re s "la copeta i la llon-
mossèn en tenia còpies; ganissa" (un porró amb
15
 bon vi i galetes, coca, etc),
i alguns diners per a l'es-
glésia. El trajecte és a-
quest: a les 9 es va a Mo~
teis, segueixen La Ca-
reda, Nov e l l i qu e s , El Po~
tí, Les Es ca ze s , Can San-
c ho , totes les cases del
poble, Can Reixach, Can
Feló, El Racó i tot seguit
es dóna pas a la rifa dels
ous, cantant per última
vegada els goig s a la pla-
ça, davant de tota la con-
currència.
Miquel Mas
AGRICULTURA
UNES IDEES PRA.CTI-
QUES PER A EVIT AR A~
GUNES MALALTIES
DELS CONILLS
- - Realn1ent, la cria del
conill és misteriosa. car
conec molta gent afeccio-
nada a la cunicultura i
t o t s t e n i rn idee s molt di-
fe rents sobre la r ep r o du c
e i o d'aquest animal i les
seves rn a l a l t i e s .
- - t.s ULa feina que dema-
na rnolta paciència i jo di-
ria que una mica de voca-
ció. A part de donar el
menjar i l'aigua cada dia,
també cal tenir en comp-
te altres coses que són
importantíssimes per a
que tot vagi bé.
__ De sp r e s de bastants
d'anys criant conills, he
comprovat que petits de- ",'primant i tenen dificultats
talls que aparentment no
tenen importància, resul- ~ c..:es pot produir diarrees.
ta que"; al final poden ésse ,..'er a lluitar contra aque~
deci siu s ,
16
na de les coses que pre-
"cupa molt són les malal-
iea que quasi sempre són
n o r ta l s i poques vegades
-s poden guarir amb xi t , è
~'ambé és rn o l t probable
que le s femelle s curade s
,l'una malaltia no siguin
~)roductives, fet que hem
.l e t e n i r rn o l t en comp te.
)e tota rria.n e r a . hi ha al-
u n e s malaltie s que e s
:~oden evitar gràcies a les
va c un a c i on s . Aquestes
rn a l a l t i e s són;
~~)asterelosis, que ataca
« l s pulmons i produeix la
.o s i els constipats i mol-
es vegades la mort dels
'--'.mills desmamats i també
et. les femelles. De vega-
de S es pot veure com el s
conills d'engrix es van a-
per a respirar. De vega-
ta rn a l al tia cal t e n i r el 1n-
•
al ventilat però que l' ai-
'e no vagi directament als
n i rn a l s , S'haurà de vacu-
a r les f e rn e l l e s joves in-
-c t a n t 2 cc i repetir la
o s i al cap de l'., dies,
, sp r i, s h a u r e n', ele val' u -
• r' totes les fernelles ca-
:) rn e s o s per a rn <¡ tl t e -
. r les defenses contra
s bactèries ljlU' produei-
.\:tl la n .a l a Lt i a . Ca Lfer
a qu e s ta operació duna n,,~
nera rn o l t t'xdt:la pel' el
mantenir l'equilibri sani-
tari de tots e 1s animal s,
Els conills d'engreix no
cal vacunar-los, pe rquè
estan poc temps al local
i l'efecte de I a vacunació
retarda el seu creIxe-
ment.
Repeteixo que la gràcia
É,s mantenir en bon estat
les femelles que són les
j ac encomanen a la seva
: ria fins quan e stà en el
o e r i od e de lactació.
'Jna altra malaltia é s la
 Mixomatosis, que és pro-
duïda per, un virus que es
diu myxomatosum sanare-
lli i gairebé sempre és
mortal. Ataca principal-
ment la regió del cap i
per això en diem la rn a l al
tia del "cap gros".
Per a evitar aquesta ma-
laltia hauríem d'evitar
l'entrada d'insectes a dins
del local i ruixar d'insec-
ticida cada setmana, ja
que la propagació princi-
pal d'aquesta malaltia és
pels mosquits i mosques i
puces dels propis conills.
Quan comença la infecció
en una conilla, I 'hem de
treure del local i desin-
fectar la seva gàbia. La
millor manera és cremar
la amb un b uf'a do r i lògic~
ment deixarem reposar la
gàbia un temps.
Ha u r e rn de vacunar totes
les femelles cada 6 mesos,
Els conills d'engreix no
cal si a dins del local no
hi ha la malaltia.
F inalment hem de teni r
molt en compte que la m~
l a l tia di aque sta infecció
pot venir a part dels i n s e c
tes per aliments contami-
nats, per altres animals
com els gossos i els gats
i per gent que visita les
granges.
Actualment podem tenir
confiança en le s vacuna-
c i o n s , ja que p r op o r c o-
í
nen bones defenses contra
aquest virus.
Tinya t r i c of ti c a . És una
í
malaI tia que ataca la pell
produint crostes i la cai-
guda del pèl. Comença per
la cara i les potes ante-
riors i després passa a la
, resta del cos.
Es pot curar amb pomades
que portin sofre i jo tinc
comprovat que la barreja
i o sofre i iode va molt bé.
',questa malaltia és peri-
l Io s a perquè es pot enco-
manar al qui té cura d'ells
i de vegades produeix le-
sions molt g reus a le s
mans. Com totes les ma-
Lal ti e s de la pell, si e s cu
ra ràpidament no e s pe ri-
llosa.
~'inalment he de dir que
si la granja està infectada
de tinya e s pot curar bar-
r e j a n t 250 gro de pols de
s of r e amb 50 Kg. de pin-
';0. És un sistema fàcil,
.co norn i c i molt' efectiu.
Sarna s a r còp ti c a . É s una
malaltia produïda pe r un
insecte microscòpic i ata-
ca el morro i les potes.
Per curar-la hem de n e t e
jar les regions afectades
amb aigua i sabó i posar-
hi una p o rn ad a adequada.
"s molt important netejar
: '-i. gàbia de la femella ata-
.ada.
.a r n a p s o r op ti c a . Ataca
-: s o re 11e s d e I e s fem e -
,les. Per a curar-la hem
le ruixar la regió afecta-'
, amb un líquid din s e ctj
: ida molt dil uít ,
n t e r-o t o xe rn i a , Produida
per la bactèria clostrídi-
u rn perfringens i produ-
eix timpanisme. Són aqu~
lles femelles que es mo-
ren inflade s del ventre.
La femella afectada no
menja i per tant podrem
saber fàcilment el seu
diagnòstic. És difícil cu-
rar-la i depèn dels dies
de la seva infecció. Es
pot donar una i nje c c i o de
la cc de sè rum glucosat
a la vena marginal de l'o-
rella i repetir la dosi du-
rant dos o tres dies fins
que torna a menjar.
\consello de treure-li el
pinso i donar una mica de
vert.
.ri a r r e e s . És el re s ul tat
patològic de molte s ma-
lalties diferents. Pót ser
1 a causa l'alimentació en
c ond i c i on s dolentes, dels
canvis de temps, de l'ai-
,-,ua no potable.
\consello curar tot el s
n rn al s contra una m a l a l
í
cia que es diu coccidiosis,
Ja que el conill està molt
c1,~'ectat per aquest paràsit
Si el tractament no dóna
o o n resultat, llavors po-
ti e rn pensar en altre s cau
:;es.
o bon sistema és el rè-
im d'un dia per a evitar
, '" s morts dels conills
,: 'engreix. Donar palla i
igua medicada però tre~
r e el pinso.
fambé vigileu les condi-
c i o n s higièniques de l'ai-
,;ua i el menjar.
'ü ha moltes més malal-
i e s , però jo crec que
a que s te s són les princi-
pals i evitant-les es pot
aconseguir bons resultats.
Albert Altes
 __- - - - I
[ COL.LABORACIONS
la pinya
Carta oberta d'un veí al
poble de Tavertet molt
temps abans de les elec-
cions.
Voldria que aquesta carta
servís de refl exió a tots
els habitants d'aquest po-
bl e, ara que el nou ajun-
tament ja està elegit i la
seva m'la tasca tot just ha
comerçat.
Imaginem-nos o e r uns
moments, que cada un de
nosaltres és el batlle de
Tavertet. que el que nasal
tres faríem. canviaríem
o prooosaríem no ens ho
imaginem. Fem-ho. o ro-
posem-ho ajudem a can-
viar-ho.
El més senzill és criticar
i no fer res dir que les
coses no es fan, que no
s'arreglen, que el nou
ajuntament no fa res, que
tots són igual s.
Jo crec que, surti qui su.!
ti elegitcomabatlle, l'iI!?
portant é s que tots ens
sentim una mica el s bat-
lles de Tavertet i ens DO-
sem al seu costat (no dar
rera seu) i tots junts for-
mem una pin ya , una gran
pinya. I per a fer aquesta
pinya ens necessitem. N~
cessitem tots el s del po-
ble, tots els qui estimem
de deJ::ó Tavertet. Ja si-
guin nascuts al poble o
el s qui un dia và rem ve-
vir de fora i ens agradà i
ens hem pogut quedar a
viure-hi. O com d'altres.
18
que aorofiten totes les fes
tes per a venir-hi a des-
cansar o oassar-hi les
vacance s.
I tot això ha o a s s a t ner-
què Tavertet és així de b~
nie i la gent ens hi hem
sentit a gust i ens hi hem
quedat. hem arreglat ca-
ses, c on r e a t la terra i ara
tots ens sentim una mica
fills de Tavertet i l'esti-
mem com si hi hagués-
sim na s c u .
Jo voldria que no es dis-
c riminé s ningú.
El qui com jo hem vingut
de fora, no volem irrposar
cap llei ni canviar cap cos
turo.
Lt ín i c que jo cerco és la
pau, el silenci d'aquests
cingles i la bellesa d1a-
q u e s t poble. bellesa que
entre tots hem de conser-
va r , procurant que no la
destrueixin o la tapin i pr~
curar que' aquesta marca-
da identitat que té Taver-
tet no la canviïn ni l' adul-
terin arn noves i inadecua
des c cri s t r u c c i on s o amb
modernisrnes innecessa-
ris.
Aprenguem a entendre T~
vertet, a respectar-lo, a
conservar-lo i estimar-lo
per fer-lo, dia rera dia,
un lloc on paguem viure,
f o r rn an t part d'una gran
pinya d t a rrri c s .
Perdoneu si aquestes qua-
tre ratlles les trobeu xo-
pes de sentimentalitat o
ofenedor per algú.
La meva intenció era una
altra.
Enric Borràs
 els subno,.mals
Des d'aquí Tavertet, vo-
Iem col.laborar en tot a-
llò que es faci en favor
del s subnormal s,
El fet de VIure en co n ta c-
te amb la natura, pot aju-
dar-nos a veure les co-
Ses de rnanera diferent.
Potser des d'aquí dalt l'es
-
cala de valors que tots
portem a dintre n o d r a ser
capgirada i convertir-se
en una de mes positiva
per als nens que en diem
subnormals,
D'entrada, aquesta parau-
la ens fa pensar en inferia
ritat. Quan hom classifica
l e s persones des del punt
de vista i nte Ll e ct ua i, el
d e fi c i e n t q ue d a Sempre a
l u l t i rn lloc de l'escala.
Í li h a rn e s 11 r e s per a I n i -
ve i l mental 1 es pot pn'-
d i r , per rn i t ja d'explora-
.r o n p s i c o l g i q uo s , mes o
ò Si apreng¡lessirn a valorar
no n v s o b je c t i v a rn e n r , J'è-
x i t q:Jl' pot t e- n i r la perso-
na (On la seva l l u i t a per l'a
d ap t a c i o social.
Però t a rn b e- es cert que
l'home n o està fo r rn a t tan
sols n e r intel.ligèn<:ia. H¡
ha altres rrra n e r e s de val o
rar la personalitat huma-
na: per la capacitat d'es-
ti rn a r , de VIure. de ser
feliç. de rebre i de donar
afecte. Si rn e s u r e rn a-
questa dimensió, el defi-
cient mental moltes vega-
des se situa en els pn-
me r s 11 oc s de l'e s cala.
Necessitem equilibri psi-
cològic i estabilitat emo-
cional per v i u r e d'una ma
ne ra adaptada a un mateix.
És del tot imprescindible,
per a aconseguir aquest
equilibri, que els nens, si
guin o no deficients, rebin
afecte dels que l'envolten,
que siguin valo rats, que
ningú no els tingui per un
destorb, que trobin ajuda
en el seu creixement,
Tots els nens del mon po-
den 2rribar a tenir e s ta b i
litat errocional i ser feli-
ços. Si no és així, la ca~
sa no resideix en laman-
ca d'intel.ligència.
En la nostra societat, tan
competitiva, li és molt dJ
[(cil de tr ooa r el seu lloc,
a la persona que i n t e Ll e c
tualment te pocs recursos
p e r-q uè li falten armes
per a lluitar en la terri-
ble competència que s t o r
ganitza per a arribar a
s e ral g II a par fi r d e l q u e
hom té i posseeix. Cal c~
pacitat per a adquirir.
la capacitat de donar i no
la de prendre. el deficient
podria lluitar amb sem-
b lan ts armes.
Les persones a n o rn e n a d e s
s u b no r rn a l s no necessiten
compassió n i paternalis-
rn e . El que els m arx a es
ajuda dels tècnics i espe-
e i a i i s te s en el seu proble-
ma i també (i molt cspe-
cialrnent) que tots plegats
c a n v i e rn una mica les nos
tres estructures mentals,
que deixem de valorar el
qui es savi, intel.ligent,
a s t u t , e xt r o v e rti t , comp~
t id o r , etc.,. i aprenguem
a reconèixer la bondat, la
bellesa i la veritat de l'ho
-
me.
Quan unpsicòleg ha de dir
als pares que el seu fill no
a rriba a teni r un coefi-
cient intel.lectual que pu-
gui considerar-se normal.
e s troba p ràcticamen t
s e rnp re arili una reacció
negativa. Els pares es
desesperen, no volen ad-
metre-ho. compadeixen
el fill, etc ... També, so-
vint. e s neguen, en p r n ci í
pI a portar el nen a una
escola especial, si no és
en casos que són e xt e r i o r
ment evidents.
Costa d'acceptar que m
fill es menys dotat i n t e l >
lectualment i costa n101 t
d'acceptar que tota la s o
ciet.at (família, amics.
coneguts, etc ... ) ho sa-
brà.
Tots els pares estimen
e l s seus fills i volen el
millor per a ells. Tots
els pares poden aconse-
guir que els seus fills si-
guin feliços, Sl la menta-
l i ta t que d o rn i n a social-
ment no el s ho impedeix.
Rosa Maria Pujol'
Aprofitant l'avinentesa
d'aquesta p e r i t a publica-
cio, ens adherim al clam
d'aqeust sector de la so-
cietat tan PO( r.ornp r e s .
tan o b l ida t, t ..s n ma rg i n a t .
que son els deficient.s
me n ta ls i di mi n u i't s fi' s i es.
Tant de bo que tots els P~)
b l e s , per petits que fos-
sin, se'n fessin ressò i
cada dia f s s i rn més a de--
ò
rn a n a r , '10 c l e rn n c i a , si-
è
nó justícia i c orrip r e n s i o .
19
 ~-'-=-~~--=-;::-::=:-::=-=-:-~-r=-:-;-:::-:-~-;-:--;---~-----"""----------------
Hi [la qu i eS preocupa, i g ui n a e s o s Igual que l e s t
amb molta raó, per l'atur altres p e r s o n e s , Ja que
obrer; p e r o ben poc eS p~ ten e n e 1s rn a t e i xo sdr e t s .
la d'uns parats que ho se- J també que puguin obte-
ran pe r t o t a i a v i d a i 4ue nir la co rn o r e n s i o que me
sols cobren 1.')00 ptes. r e i x e n de tota la s ccí e tat.
mensual s. No é s menys
g r u e el problema de l'e-
Jordi Senglas.
d u c a c i o e spe c i a l ,
L e s prem e s e s del ::> pd r li t s

amic caminant
"'¡-ü';'ellímit rn i g jo r n de Ta' un lloc abrupte, pero be-
v e r t e t es un colossal i con llíssim.' , És el castell de
t i n ua c.{ ngh~ ra. Ha come!~­ la Força. encastat en el
ça t la in igual a b i e de s íi l a: salvatge turó monolític
del Dl a t e ix nom, I q U e
da de p r e c i p i c i s i e- s t i riv-
balls, tots ells bonics i pl-' rtangué a la noble [amí
espectaculars, que aniran lla dels Tavertet. que d~­
seguint Sense inte l' rUOCilJ nà. per tant. el nom al prl
fins al F a r , La geog rafi a rn i t i u vilatge. -
de Tavertet é s trencada El poble té dos, l àdhuc

tallada amb cisell de ge- tres, carrers llargs i ben

gant; tot el terme està ca definits, amb cases v e t.u s
bert de dentegats penyal~ t e s. F i n s [a poc tem ps, l-;'
i I e s b a u rn e s i cataus hi p o b l a e i ó e s 11a n g u i a l S ' a-
són i n n o rnb r a b l e s . El po- bandonaven moltes cases;
ble està assentat sobre però l'arribada de la nova
una lla rga i rocalla sa pla carretera descobrí als
taforma tabular que s'es-=- manats de turi s t e s aquest
tén entre les muntanyes pa r a d i s ac i rid ret. La via
í

del pantà de Sau i les de d'accés ha estat, doncs,

la riera de BaIà, a una al c o rn ura injecció d'aire
-
çada pe uns .990 metres. fresc a un foc s o rn o r t , i
a r a T av ert e t s'e s tà ren 0-
Tavertet és, i no se n'a-
v e l l a n t a ulls v e i e n t s i so
maga pas, m poble antic,
vintegen les xarugues VI-
senzill i rn od e s t , No li
v e nd e s arranjades recent-
manca, però, personalitat.
rn e n t de soca- rel. amb
Ha tingut, com altres po-
les velles pedres I nou fus
bles p ob l e s arcaics. el -
tam, que ennobleixen i
seu castell feudal; però.
dignifiquen l'agradós es-
així com la majo l' pa rt
t i 1 d e l paí s. Si mi rem amb
s o l e n e s ta ral ce n t re ur-
calma els llindars de
bà o sob re l e s elevacions
rn an t s portals, hi t roba-
immediates, en aquest
r e rn rn o l t e s dates dels s.
cas e s forç all un y , pas sat
XVlJ ¡XvIII; veurem bo-
el llargarut Pla de pal t i
niques balconades de fusta
l'altre pla dit p r e c i s a rn e n
en galeries cobertes i
del Castell, i emplaçat en
protegides per resortints
20

ment, brandant la cua
amb solemnitat amb el
fons de les velles cases
del poble, persisteix en
la nostra visió quan els
animals han marxat, dei-
xant en l'aire un regust
de placidesa i serenitat.
L'església ocupa un lloc
cimaller entre les moltes
cases notables que hi ha
al poble; i no perquè sigui
monumental, o guardi tr~
sors, valuoses pintures o
magnificents retaules.
Senzillament, perquè és
molt bonica. La torre del
campanar, alta i quadra-
da, té al seu bell mig,
buidada en la mateixa o-
bra, una gran creu, com
si fos una finestra; orna-
ment perpetu d t e l ern en ta.l
però segur efecte. L'edi-
fici és d'un pur r-orriàni c
arcaic en Ia-p a r t més ve-
lla. La petita portella g:ri
nyola llargament quan en-
trem, potser per contr~
tar més l'acollidor silen-
ci que ens dóna la b anv i.n
guda. La nau és de volta
de canó, de bella factura,
i l'absis de pedra nua,
amb tres ·íinestroles es-
primatxades com espit-
lleres i sense cap orna-
ment. De les ombres ixen
bancs, confessionaris; i
darrera uns arcs de sep~
ració, una nau lateral, a-
fegida més tardanament,
amb voltes gòtiques. Les
parets estigueren fins fa
pocs anys. recobertes de
guix, que tapava total-
ment les nobles pedres
romàniques. Com a curi2,
sitat esmentarem que la
majoria dels bancs por-
ten, al seu respatller, el
nomdels propietaris, com
en tantes altres esglésies
i capelles de muntanya.
Vells i il.lustres noms de
la pagesia i àdhuc no1:?le-
sa terrassana, que p e rdu
ren a través de les gene-
racions. Algunes dt aque s
tes masies, poques, 'enc~
ra estan habitades; altres,
ja buides, ploren el seu
abandó sobre aquesta ter-
ra aspra i ferrenya.
La relació d'indrets re-
marcables a Tavertet és
enorme. Anem, amic a-
corp anyan t, a veure'n uns
quants; immancablement,
al casal de l'Avenc. Sor-
tim del poble pel camí
carreter, ple de pedre-
gami de fotges quan plou,
que vorejant els precipi-
cis ens portaria a Rajols
i el Perer. Passant el
Coll- s'Avenc, prompte
estarem dalt de la més
alta cinglera del Collsa-
cabra, amb més de tres-
cents metres de caiguda
vertical; una pètria cate-
dral., altiva i dominant.
L'espectacle és imposant
i us sobreprèn. Tancant
una petita clotada, i sobre
els alterosos vessants del
Puig de la Creu, està sò-
lidamert plantàt el Casal
de l'Avenc, a 920 metres
d'alçada. És una con s t ruj;
ció massissa, severa, de"
planta gairebé quadrada;
és la més pura mostra del
gòtic rural català del se-
gle XVI. La porta d'entr~
da, amb une s arnp l s si-
í
mes dovelles, dibuixa un
g r a cí òn arc rematat per.
l'escut dels senyors de
l'Avenc. A sobre, al pri-
mer pis, unes p r e cí o s e s
finestres gòtiques, amb
serrells d'arquets i finís-
sims treballs de pedra.
El seu interior, quan en-
cara e atava habitat pels
masovers, era imposant;
pas com' ara, abandonat i
llastimós.
Quirze Parés
21
 De:u Vos, Guard 8, TavVI€1
vénen com vénen les co- !pre el Cabrerès li ve ro- encarrilava els treballs
ses ... bant el co r , fruint amb de- dels jove s arqueòlegs, per
L'entrega que un admirat; lectança del bucòlics p a i s at mor que se'n tregués el
amic ens feu ahir del But- \ ges i delitós per escrutar millor profit.
lletí trimestral "ELS CIN-I els rn s te r i s dels seus cin- El seu interès pel resultat
GLES", portaveu de T'av e n gle s.i afraus. de la recerca quedava a to-
-ï ,
tet i que honora el g,rup del És una rao de pes, tanma- ta llum patent, en admirar-
redactors que amb amor ,teix! Mes, obrint amb et'!2. nos com a la seva edat,
literàriament el nodreixen" b r an z i da la cleda de la sin- passada de l a setantena,
ens ha omplert de goig en ceritat més plena, hem de s'havia arriscat a l'aventu
constatar com en un veï- dir que aquesta eo'Ll abo r a- ra, donat com era de difí-
natge petit s'hi engendra ció ens ha estat impulsada, cil l'ascensió, grimpant
aquest nexe cultural que més que més, per retre per una rampa quasi verti-
ennobleix els qui li donen homenatge a una figura cal, lliscosa i dràsticamenl
vida, com també a tots egrègia, tan ornada en de mal tondre.
quants l'afalaguin i amb iE prestigi universal, que En el retorn, acompanyant
terès i econòmicament el era, des d'anys i panys, el Doctor serrat amunt,
sostinguin. I una o la de més prosàpia fins a donar a l'aparca-
Bé, doncs, per Tavertet! .1 científica de l t Au s on a mil .. ment, tinguérem ocasió dl:
l admirat d'un gest tan col- lenària: no era altra la fi- parlar sobre la Història
pidor, i pregat alhora d'a- gura que la del clergue Dr. de La Plana; i ens fou
portar-hi personal col.la- Eduard Junyent i Subirà, clau això per parlar-li
boració, hem dubtat qui traspassat ben de poc. d'una obra nostra sobre
sap-lo per si ens és de e l em d i.r e u : - Com se us els. inicis de la Indústria
competència intervenir en acut connexionar l a.f gu ra a Manlleu, documentada
í

el predi. Mes, dos argu- de Junyent amb nostre .T'a- amb dades desconegudes
ments ens han decidit per vertet? S~nzillament per d'ell, i que, un cop hagué
la definitiva empenta: el I haver fet amb ell coneixen- llegit l'exemplar, ens ho
primer, amb iris p a t r ti c,' Ça personal a "Les Baumes remercià amb una carta
í ò

per quant Tavertet, ni que del Colom" conegudes tat'!2. que guardem com a cosa
en ple Cabrerès, el consi- bé com a "Coves de BaIà". s erra e p reu, i que ens fou
derem com una portella de ubicades en terme vostre. motiu per a prosseguir
La Plam, i el nostre poble, Era a l' ento rn del9 74 que convivència i amistat.
Manlleu, de temps que hi un grup de \tiilatants de La' Creiem que hem esplanat
ha sostingut relació llarga, Plana, embruixats per l¡~ el perquè de la connexió
sigui en l'entremat de con- q ue o l e g i a , hi exploraven del Dr. Junyent i Taver-
tractes agro-pecuaris, si- el subsòl, frisosos de de- tet. No dubtem que no fou
gui en suministre forestal, tectar-hi el pas del temps la primera investigació
sigui en mpvime~t moneta- i .la vida de I 'home p rim~- amb que ell exploraria el
ri, sigui àdhuc pe r l 'e str~ t u encauat en aquells ml- vostre terme. Era una fi-
í

ta convivència que la gent sers habitacles. Recor- gura universal, fidel en

de Tavertet mantenia amb dem molt bé que seguint entrega exhaustiva i pereE
els mnlleuencs en temps la petja d'un inquiet convi- ne, exhaurint allà on fos
pretèrits, i encara avui en latà nostre -en Francesc tot filó que fes sospitar
els rostres dies. Com tam Pujol i Escalé- també ens una pàgina d'història.
bé, de retop, per ser Ta- hi atançàrem, quedant s01: I tornem a allò que dèiem:
vertet feude escollit per presos de trobar-hi el Dr. les coses vénen com vé-
la nostra joventut e xc u r s i q Junyent que, amb il.lusió nen ... No podíem sospi-
nista, que avui, ahir i sem jovenívola, científicament tar que en conèixer i lle-

2 2
 gir ahir el n2 zero del
butlletí "ELS CINGLES" ,
n'esdevingués per nostra
!part ocasió de retre una
cortesia al poble de Tave~
t e t , 1, ensems, per divul-
¡gar un tribut i homenatge
a.I Dr. Eduard Junyent i
Subirà. En ofrena, tingueu
per a ell, veïns i amics de
[Tavertet, una perpetuïna
pietosa, afanyós com fou
d'esbrinar, err-a r xi u s i
. pedregams, els valors
pretèrits de la terra.
Aquest articulista dóna
gràcies a Déu que a T'a v e r
tet, en plena dedicació
científica, connecté s amb
la seva amistat i major-
ment li regracia el llegat
cultural de què ens féu d~
nació a la pàtria, docu-
,ment sòlid i d'una garan-
'tia genuïna, que no s'esbor
I rarà mai la Seva petja, ri
.ramon que e ra, explorant'
ça i enllà tots els camins
¡de Catalunya. Al cel sigui!
Josep P rat i Roca.
17 de gener del 79

NOTICIARI BREU
No fa gaires dies, ens a- A primers del mes de Fa pocs die s a Tavertet
donàvem que en el poble març i cara al bon temps, vàrem rebre la visita
posen pals nous d t e l e c t r i-> el poble està molt conco.!. d'uns enginyers amb l'ob-
citat de porland, quan h au r e g u t de cotxes petits i jectiu d'ultimar detalls de
rien de ser de fusta. Se- grossos; aquests últims la carretera Tavertet-Ru-
gons manifesta la compa- es posen per tot arreu, pit. És curiós que aquí al
nyia, a partir d'ara tots allà on els sembla, sense poble ningú no té i nf o r rn a
e s posaran de porland, mirar-s'hi gaire. Estava ció d'aquest projecte.
com el que es veu en a- pensant que es podria bu~ Confiem que el nou e on s i s
questa fotografia, i a més car la solució a això i la tori farà conèixer les cir
l 'han col. locat tort. gent podria contemplar cunstàmcies d'aquest fet.
Fins avui no s 'han produït aquest poble nostre tant
reaccions oficials. . \ i /
meravellós, sense cap
destorb.
/
;;--..------::....-
~,\
--0'/---
/.-.
'\, I

Com ja deia en el primer

¡
"l.
/
}
\
/ I \ -.
número sobre el telèfon, ~:·"';t.J \

han passat tres mesos i .: ;:------.------..-.-.

,l" _

encara estem igual; sem- ::' ~ 1~.' ... r·/1.-1 ~. ,

bla ser que els responsa-
bles no se n'han adonat. ~ I I
l' I
..e----"";". .L-
". -.... '~,~._,--
7'.ts A A
~L(~/'.
.
.. A - ' r.\1
- ' - l)

\
rJ •
n'.lL
'_' i.

""-~-'- __
". .-rlli·I'10~.--j
.I\, '","l ,_,)') '_,
.=:'
, \l2.".",(, , _ -~.-
~'.¡
---~\ ~/
.'1!iJ",
.... ,

/WJ-'\ ¿,r-)
,,", _.I

"1'

/ ~ ;4~ ~':, ~0'& Ço-;¡

r .c-.....
~ .-- ))" l~:, U
I ,

è
El pas sat dia 9 de març
vam veure aparèixer per "
" -.....:..!.J" •.¿,..,.-z.~
I 9 . ~~ ~
la televisió el nostre es-
timat poble; que hi van v~ Potser em faré pesada,
nir a fer? : doncs a veure però l'aigua també està
el nostre flequer com feia igual. Aquest estiu, totes
pa. a rentar roba al Molí Ber
La gent de ciutat ja no nat, si plou.
s'enrecorden de com es
bon pa. Neus.

23