Una feble, mesquina, avara frescoreta...

Toni Cucarella

bofegat per aquesta calda que campa com una bestreta de l'infern, de ple agost, en la Xtiva on he nascut i on encara habite malgrat tot, no puc evitar

que de tant en tant l'enyorana se m'apodere. M'acudeixen a la mem ria els estius d'antany, al carrer !lanc, en "poca de xiquet, all pels anys seixanta, quan els cotxes eren escassos i es retiraven prompte a #$c, com gallines. %a gent sopava a la porta de casa, abillats amb pantalonets curts i camisetes d'imperio& entre ve'ns no calia mudar( se per fer la vida a peu pla. )eia calor tamb*, aleshores+ tanta com ara& aix no val la pena ni discutir(ho. ,er la gent vivia tothora al carrer, fins i tot hi dormia, en hamaques, ocupant les portalades, damunt les voreres. - la matinada, quan en l'ambient minvava perceptiblement la xafogor, entrvem a casa, que #a refrescava, i ocupvem els llits. ,er aquells anys va comenar a ser moda fer(se un secanet a !ixquert, a l'altra banda del castell, clima m*s sec i benigne. .Una casupeta& quatres parets i una teulada/, deien, desmen#ats. ,ocs n'hi havia encara, per . 0anmateix, als primigenis secanistes #a se'ls omplia la boca lloant la bondat de les nits t"bies i plcides a la vall& .-lgunes nits, ni la flassada ens molesta/, afirmaven, sense rubor, aquests privilegiats xativins amb doble resid"ncia. ,er #o, ni abans ni ara, no he gaudit de les bondats que ha oferit i ofereix la vall de !ixquert. -bans encara habitava una modesta caseta de llauradors, en aquell

carrer !lanc de la meua infantesa, propietat dels meus pares. ,osse'a unes robustes parets, reomplides de grossos cantals, dotades per aix d'una natural cuirassa que mitigava la calina estiuenca, si m*s no a l'hora del dormir. -ra, en canvi, enterrats els pares, la casa del carrer !lanc venuda per a evitar pol"miques d'her"ncia, suporte el mes d'agost, firer i calor$s, en un trist piset de mit#ana edat de l'avinguda 1ep2blica -rgentina, a l'3ixample primerenc, quan la ciutat va comenar a cr"ixer extramurs, -lbereda avall. 4 encara sort que el pis t* vista al #ard5 de la 6lorieta, i els quatre arbres que hi sobreviuen atemperen 7una falsa sensaci$ dels sentits, a manera de t5mid miratge7 la grisor incandescent del ciment urb. ,er a ma#or desgrcia visc a soles, com un mussol& fadr5 s$c 7de moment, que #o no perd l'esperana de deixar de ser(ho7, excedida #a la primera sa$ i a punt d'entrar en la cinquantena. 4 ac5 estic, dessonillat i desfici$s, exiliat en el balc$ d'aquest pis de quatre mansde superf5cie, tot estovat en una hamaca de plstic, que #a m'*s inc moda de tantes hores com hi tinc el cos a#ocat. 4 si no ho tenia tot, em faltava l'escarot de la )ira. 8uina enve#a, els secanistes de !ixquert9 0an tranquils, afortunadament allunyats d'aquest rebombori atabollador, de la bascorra agostenca, d'aquest clima humit i mals que domina la ciutat des de temps immemorials. ,erqu", molta hist ria acumula Xtiva, per alg2 m'haur d'explicar com cal com *s que, despr*s de patir el primer estiu en aquesta ombria xafogosa, els inicials habitadors no l'abandonaren en busca del pla m*s obert i higi"nic, on l'aire corre pertot i mitiga la calor. :egurament 7*s voler suposar7 valorarien de bon tros m*s les aptituds defensives i militars de l'actual emplaament, amb el castell tan ben parat sobre el perfil adust de la serra ;ernissa i la ,enya 1o#a. <evien ser molt sofrits, aquells primers xativins. 0an extens com *s el pla de Xtiva, i venir a posar la casa en aquesta obaga humida. M*s ens hauria valgut que hagueren ocupat el vora riu de :ori$. -lg2 podr dir, en sentir(me somicar& .,osa't aire condicionat9/. ,er caldr que spien que l'any passat me'l vaig instal=lar. Una fotracada de bitllets, em va costar la broma. ,er la primera nit de posar(lo en marxa #a em vaig constipar. 3m vaig passar la resta de l'estiu, fins la primavera seg>ent, a>ssant el moc. <*u sap el

que em vaig haver de gastar en mocadors i antibi tics. 4 encara grcies puc donar de no haver patit una pulmonia o una cosa pit#or. ,er , ai, ac5 estic, com un mussol& suat, dessonillat i desfici$s, abandonat en aquest balc$ 7trista illa de ciment i ferro7, contemplant els abrasits arbres que sobreviuen en la 6lorieta. ?a porte cinc dutxes en el que va de nit+ se m'est fent la pell de cigr$ i tot. 8uan vindr la factura de l'aigua, ser ella9 -quest oratge no hi ha ser hum que el suporte sense emmalaltir o tornar(se boig. 8uina refotuda calor, la de Xtiva per l'agost@ <'adolescent, quan vaig tenir la primera moto 7una <erbi de segona o tercera m7, recorde haver(me'n anat alguna nit a l'assut de ;all*s o al riu d'-lboi, i dormir a l'empara del r s, escoltant la remor de l'aigua del riu i les granotes i sentint ran de nas l'olor punyent de la matapua... ,er residus industrials@ ,assa la nit, l'abatoll s'aquieta i el firers se'n van a dormir@ Breix un cert silenci sobre la ciutat@ Una feble, mesquina, avara frescoreta sembla que vulga traspuar en l'ambient@ 0ot #ust ara, quan som ben b* a trenc d'alba, i els ulls, per fi, em pesen. ,er tan punt se m'esgolen els prpols, em sorpr"n de nou la vig5lia i se m'obrin els ulls com a taronges@ 4 la suor no em d$na treva. Ai la set+ aquesta set perp"tua, impossible de sadollar. 8uantes gotades d'aigua, cervesa, orxata, quants nuvolets d'an5sC@ 3ncara diuen de Xtiva@C 8u" donaria #o per haver nascut en terra d'esquimals9 8uanta soledat hi ha encara en aquest incipient mat5 de )ira, el dia entre dues clarors@ - la 6lorieta, veig un xavalet que vomita de tan borratxo que deu anar+ s'apuntala en un dels bancs mentre els amics miren d'a#udar(lo, amb penes i treballs, perqu" tamb* porten una bufa p"l per p"l. Un gos sense amo pixa d'esme la barana de la bassa dels peixos i se'n va tot xino(xano, com si res. ,ocs cotxes destorben ara com ara la quietud que ha assolit, de sobte, l'avinguda, i per tota la redor. Ds com si la ciutat, #ust en aquest moment, a l'alba, s'haguera gitat a dormir en pea& firers, xativins i forasters de pas@ Aote el brusc naixement d'un xorrollet de -lboi 7ai, -lboi97, all s'ha massificat. Ao hi cap una agulla. 4 l'-ssut de ;all*s l'han convertit en un reguer de

suor roenta que tot d'una regalla des del pols, travessa galta avall i mor en la sotabarba. 3n la sotabarba mor, rpidament evaporada@ :oledat d'home fadr5+ la sa$ estantissa@ Un desig de recordana+ breu enyor de coses viscudes@ 4 tot #ust, de sobte, inesperadament, una esperanada per feble, mesquina, avara frescoreta@

Toni Cucarella