NDEX

1. 2. 3. INTRODUCCI ...................................................................................................................................... 1 OBJECTIUS ............................................................................................................................................ 2 PROCEDIMENT EXPERIMENTAL ........................................................................................................... 3 3.1 3.2 3.3 3.4 4. Fabricaci de la matria orgnica sinttica................................................................................. 3 Arrancada del sistema................................................................................................................. 3 Anlisis rutinari ........................................................................................................................... 4 Parada del sistema ...................................................................................................................... 4

RESULTAT I DISCUSSIONS .................................................................................................................... 5 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 4.8 Evoluci del pH ........................................................................................................................... 5 Demanda qumica doxigen (DQO) ............................................................................................. 6 Slids Totals (ST) ......................................................................................................................... 9 Slids Voltils (SV) ..................................................................................................................... 10 Slids en Suspensi Totals (SST) ............................................................................................... 10 Slids en suspensi Voltils (SSV) ............................................................................................. 11 Oxigen Dissolt (OD) ................................................................................................................... 12 Nitrogen amoniacal ................................................................................................................... 14

5.

Condicions doperaci de la planta ................................................................................................... 15 6.1 6.2 6.3 6.4 6.5 6.6 Cabal doperaci ....................................................................................................................... 15 Temps de Residencia Hidrulic (TRH) ....................................................................................... 16 Temps de Residencia Cellular (TRC) ......................................................................................... 16 Crrega Mssica (Cm) o F/M ..................................................................................................... 17 Crrega Volumtrica (Cv) .......................................................................................................... 18 Producci de fangs .................................................................................................................... 18

6. 7. 8.

QESTIONS ........................................................................................................................................ 19 CONCLUSIONS.................................................................................................................................... 20 APNDIX ............................................................................................................................................. 21 8.1 8.2 Dades experimentals ................................................................................................................ 21 Clculs ....................................................................................................................................... 27

9.

BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 30

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

1. INTRODUCCI
El procs de tractament d'aiges residuals per llots actius est basat en proporcionar un contacte ntim entre les aiges residuals i els llots biolgicament actius. Els llots inicialment es desenvolupen per una ventilaci prolongada sota condicions que afavoreixen el creixement d'organismes que tenen l'habilitat especial d'oxidar matria orgnica. Quan els fangs que contenen aquests organismes entren en contacte amb les aiges residuals, els materials orgnics s'oxiden, i les partcules en suspensi i els colloides tendeixen a coagular i formar un precipitat que es sedimenta amb fora rapidesa. Cal un control d'operaci molt elevat per assegurar que es tingui una font suficient d'oxigen, que hi hagi un contacte ntim i un barrejat continu de les aiges residuals i dels fangs, i que la relaci del volum dels fangs activats agregats al volum d'aiges residuals que estan sota tractament es mantingui prcticament constant . En el procs de llots actius els microorganismes sn completament barrejats amb la matria orgnica en l'aigua residual de manera que aquesta els serveix d'aliment per a la seva producci. s important indicar que la barreja o agitaci s'efectua per mitjans mecnics (airejadors superficials, bufadors, etc) els quals tenen doble funci: produir mescla completa i afegir oxigen al medi perqu el procs es desenvolupi.
+ 2 +

+ 2 + 2

Els elements bsics de les installacions del procs de llots actius sn: Tanc de Aeraci Tanc sedimentador Equip de Aeraci Sistema de Retorn de fangs Excs de Llots i la seva disposici

Tamb existeixen uns parmetres operacionals que sn caracterstics del procs tals com:

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Crrega mssica Crrega volumtrica Temps de residncia hidrulic Temps de residncia cellular Producci de Fangs Rendiment

Els rangs que shaurien de tenir en compte per mantenir un rendiment ptim son:

Figura 1.1 Parmetres de disseny per als processos de llots actius

2. OBJECTIUS
Lobjectiu daquesta practica es estudiar el sistema doperaci dun reactor biolgic de tractament daiges residuals per llots actius mitjanant lestudi dels diferents parmetres de la planta. A mes, acabar coneixent els diferents mtodes analtics per a determinar els diferents parmetres que caracteritzen una aigua residual i loperaci del procs de llots actius.

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

3. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
3.1 Fabricaci de la matria orgnica sinttica
Es prepara la matria orgnica sinttica abans de la posada em marxa del sistema, tenint en compte que servir per a tots els grups es va preparar un aliment amb una concentraci pensada per 4000L i es va concentrar en 10L. Aquest aliment est compost per:
Taula 3.1.1 Compostos de laliment sinttic

Compost Peptona pancretica de casena Clorur amnic Urea Extracte de llevat Clorur sdic Clorur de magnesi Sulfat de ferro Clorur de mangans Sulfat de zinc Sulfat de coure cid bric Sacarosa Glucosa anhidra Dihidrogen potssic Clorur clcic fosfat

Concentraci (gL-1) 0,115 0,066 0,0055 0,001 0,080 0,090 0,002 0,0012 0,002 0,001 0,00001 0,1 0,1 0,031 0,040

Pes per 4000 L (g) 460 264 22 4 320 360 8 4,8 8 4 0,04 400 400 124 160

Concentraci per 10 L (gL-1) 46 26,4 2,2 0,4 32 36 0,8 0,48 0,8 0,4 0,004 40 40 12,4 16

3.2 Arrancada del sistema

S'introdueix la biomassa en el reactor omplint gaireb del tot, i desprs s'enrasa fins just per sota de la lnia de recirculaci, part de la biomassa passa al decantador i aquesta comena a sedimentar. Tot seguit s'acciona el sistema de ventilaci que introdueix oxigen en el reactor i l'agita, s a dir, s'arriba a un rgim de mescla completa.
3

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Considerant aquest model d'idealitat, aquells compostos dissolts com amoni, el pH i el DQOs seran iguals tant dins com en la sortida del reactor. El reactor es posa en marxa accionant la bomba que introdueix l'aliment.

Figura 3.2.1 Esquema de la planta de tractament

3.3 Anlisis rutinari

La planta es tindr en funcionament durant 5 setmanes consecutives en les que es dura a terme un control diari dels parmetres tales com cabal daliment, Slids Totals, Slids Voltils, etc, per registrar l'evoluci del procs de depuraci de la planta aix com un seguiment del funcionament de la mateixa. Per tot aix s'haur d'emplenar una fitxa de registre donada pels professors i tamb ser necessari un control diari del cabal d'entrada al reactor aix com de les condicions en qu es troba la planta, si hi ha incidncies o si es realitza algun tipus de variaci o pertorbaci en les condicions d'operaci.

3.4 Parada del sistema

Finalitzat l'estudi, s'atura i desconnecta tot el sistema i es procedeix a la neteja de la planta.

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

4. RESULTAT I DISCUSSIONS
Els parmetres obtinguts al realitzar aquesta prctica sn el conjunt obtingut per cada grup de prctiques que va utilitzar la planta pilot 3 durant un mes. Lestudi de la planta sha realitzat en dos punts: el reactor i el decantador (sortida).

4.1 Evoluci del pH

El pH es determina mitjanant un elctrode especfic amb una filtraci prvia de la mostra, en cas de que hagus una gran quantitat de slids. El pH ptim per a una planta de tractament i depuraci daiges es troba en el rang de 6,5 i 8,5 (Metcalf i Eddy, 1985). La segent figura mostra les variacions de pH preses pels diferents grups durant el perode de prctiques.
9 8 7 6 5 4 3 2

pH

1
0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Temps (des)
Figura 4.1.1 Evoluci del pH en funci del temps.

En la figura 4.1.1 es pot observar com per als primers 10 dies existeix una disminuci del pH degut al creixement de microorganismes, procs que acidifica el medi. En un primer moment es va pensar que aquesta disminuci de pH era conseqncia de la nitrificaci present al sistema lo que permetria laparici de cert carcter cid, aix s el que succeeix a la teoria, ja que a mesura que savana en el temps la presncia de
5

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

microorganismes nitrificants augmenta, augmentant aix tamb la nitrificaci que es produeix a linterior del reactor i en conseqncia lacidesa. Com es podr comprovar a lapartat 4.8 en aquest cas no es aix degut a la poca quantitat, es creu, de bacteris nitrificants presents en el reactor. Tamb es pot observar com a partir del dia 10 el pH torna a augmentar fins arribar a una estabilitat dins dun rang dentre 7,1 i 7,5, el qual est dins de lptim per aquests tipus de plantes.

4.2 Demanda qumica doxigen (DQO)

Aquest parmetre informa de la demanda qumica doxigen en el sistema. Es mesura loxigen necessari per oxidar qumicament tota la matria orgnica, tant la biodegradable com la no biodegradable, mitjanant un agent qumic fortament oxidant (dicromat potssic) en medi cid (H2SO4), a temperatura elevada (150 C), en presncia d'un catalitzador de sulfat de plata i amb sulfat de mercuri com a inhibidor de la interferncia de clorurs. La reacci es porta a terme durant un perode de dues hores i desprs del temps de digesti es determina colorimtricament, en el cas d'aquest assaig, la quantitat de oxidant que ha reaccionat amb la mostra (absorbncia de la mostra a 600nm), s a dir , es mesura el CrIII a costa del CrVI. S'ha de tenir en compte que per concentracions de DQO inferiors als 100ppm les dades s'han aproximat a aquesta quantitat i que, per tant, aquests valors seran probablement inferiors. A la segent figura es veu la representaci de la DQO en funci del temps.

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius
900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Temps (des) Entrada Reactor
Figura 4.2.1 Evoluci de la DQO en funci del temps

Grup 2

A la figura 4.2.1 sobserva com lentrada te unes concentraci de DQO mes elevades que el reactor degut a que es on hi ha mes matria orgnica a tractar. Tant a lentrada com al reactor, el pic ms alt coincideix amb la disminuci del pH. A continuaci es mostren els percentatges deliminaci de DQO i de Matria orgnica.

Eliminaci DQO(%)

DQO (mg/L)

90,00 80,00 70,00

60,00
50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Temps (des)
% Eliminaci DQO
Figura 4.2.2 Percentatge deliminaci de DQO al llarg de lexperiment

A la figura 4.2.2 es pot observar com els percentatges deliminaci de DQO no es mantenen constants i que tenen moltes oscillacions.

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Tamb es pot observar que hi ha menys eliminaci de DQO al voltant del dia 10 degut a que el dia anterior la concentraci dentrada daliment era molt ms baixa que qualsevol altre dia i que a ms a ms aquest no shavia homogenetzat b a lhora dintroduir-lo dins del bid. Degut a que la potencia de la bomba es posa al 50 % de cara al cap de setmana sobserva com leliminaci comena a pujar fins arribar al pic ms alt al voltant del dia 17 que es quan es fa una purga per obtindr un bon funcionament de la planta, es canvien de lloc el reactor i el decantador i es posa una recirculaci. Salvo aquests tres punts on sobserva que hi ha menys eliminaci de DQO, el promig deliminaci es situa al voltant de 67%, el qual es bon nmero, degut a la presncia de microorganismes al sistema que poden tractar lalta quantitat daigua residual contaminada orgnicament que entra al sistema de llots actius.

16

14
Eliminaci MO (%)
12 10 8 6 4 2 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Temps (des) % Eliminaci MO
Figura 4.2.3 Percentatge deliminaci de MO al llarg de lexperiment

A la figura 4.2.3 es pot observar com al igual que passa amb la DQO, aquest percentatge es molt variable. Tamb es pot observar com, entre els dies 8 i 10, leliminaci disminueix en picat degut a que el reactor pateix una entrada daliment amb una concentraci molt inferior a la desitjada, disminuint per lo tan la MO.

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Per altre banda, el percentatge deliminaci de MO ms alt coincideix amb el dia que es va fer la primera purga.

4.3 Slids Totals (ST)

Els slids totals mesuren la quantitat de matria orgnica i inorgnica total (tant la que est en suspensi com la que est dissolta). A la figura segent es poden observar les evolucions dels slids en suspensi en el reactor.
7000 6000

Slids totals (mg/L)

5000 4000 3000 2000 1000

0
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Temps (des) Reactor
Figura 4.3.1 Concentraci de Slids Totals en funci del temps

A la figura 4.3.1 es pot observar com la concentraci de ST pateix moltes oscillacions, aix pot ser degut a errors experimentals ja que el seguiment de la planta ha sigut realitzat per diferents grups. Tamb es pot observar la concentraci ms baixa des de el dia 4 fins el dia 8, aix es degut a que part del cap de setmana la planta es va quedar sense aliment un temps indefinit, perqu el tub dentrada es va quedar flotant a la superfcie. Per altra banda els pics ms alts de concentraci coincideixen amb els dies que hi ha un augment de la DQO de entrada, lo que significa que hi ha ms matria orgnica a tractar.

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

4.4 Slids Voltils (SV)

Els slids voltils mostren la matria orgnica que es descompon al posar a la mufla els slids totals. A la figura segent es pot veure levoluci daquests.
6000
5000

Slids voltils (mg/L)

4000 3000 2000 1000 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Temps (des) Slids Voltils Reactor (mg/L)
Figura 4.4.1 Concentraci de Slids Voltils en funci del temps

A la figura 4.4.1 es pot observar com segueix la mateixa tendncia que els ST. Tamb es pot observar com els dies que hi ha menor concentraci de SV correspon als dies en que es va introduir laliment amb una concentraci molt inferior a la desitjada. Per altre banda sobserva que pels dies 11 i 12 els valors dels SV son molt inferiors a la resta de dades, per aix es creu que no shan fet be els clculs o que ha hagut una incorrecta copia de les dades.

4.5 Slids en Suspensi Totals (SST)

Els slids en suspensi totals mesuren la quantitat de matria orgnica i inorgnica en suspensi. En la figura segent es poden veure les variacions de SST en lentrada i en la purga.

10

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius
12000

Grup 2

Slids en suspensi totals (mg/L)

10000 8000 6000 4000 2000 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Temps (des) Reactor Purga

Figura 4.5.1 Mesures dels Slids en Suspensi Totals en el reactor i en la purga en funci del temps

A la figura 4.5.1 es pot observar com les concentracions de slids en suspensi totals han donat, en la majoria de dies, ms altes a la purga que no al reactor, aix no pot ser, degut a que en el reactor s on hi ha ms acumulaci de microorganismes. Una explicaci podria ser que aquests dies corresponen a una concentraci de DQO al reactor igual o inferior a 100 ppm lo que vol dir que hi ha menys quantitat de matria orgnica e inorgnica.

4.6 Slids en suspensi Voltils (SSV)

Mesuren la quantitat de slids en suspensi orgnics voltils, aquesta fracci mesura la quantitat de microorganismes que hi ha dins del reactor. A la figura segent es poden veure les variacions de SSV en lentrada i en la purga.

11

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius
9000 8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Temps (des) Reactor Purga
Figura 4.6.1 Mesures dels Slids en Suspensi Voltils en el reactor i en la purga en funci del temps

Grup 2

A la figura 4.6.1 es pot observar que hi ha ms slids en suspensi voltils a la purga que no pas al reactor, lo que es degut, tal com sha esmentat en lapartat anterior, a una inferior concentraci de DQO al reactor per lo que els microorganismes tenen menys menjar.

4.7 Oxigen Dissolt (OD)

La quantitat doxigen dissolt al reactor s molt important ja que la descomposici de matria orgnica que realitzen els microorganismes, degut a que es tracta dun cultiu aerobi, es fa en base a aquest. A la figura segent es poden veure les variacions de loxigen dissolt presents al reactor.

12

Slids en suspensi voltils (mg/L)

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius
8 7 6

Grup 2

OD (mg/L)

5 4 3 2 1 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Temps (des)
OD (mg/L) Figura 4.7.1 Variacions de loxigen dissolt al llarg del temps.

A la Figura 4.7.1 es pot observar que la majoria de dies van ser crtics per a la supervivncia dels microorganismes i en conseqncia, del funcionament de la planta. En el cas de la planta 3 noms hi ha quatre dies on la concentraci de OD va estar dins del rang dentre 5 i 7 mgL-1. Si el contingut doxigen s baix els microorganismes acabarien morint i en conseqncia leliminaci de MO no seria la desitjada. s per aquest motiu que els microorganismes necessiten duna quantitat que volta el rang dentre 5 i 6 mg/l per poder treballar correctament. La manca doxigen al sistema podria haver estat produda bsicament per dos factors: El primer dells seria un error de funcionament mentre que el segon estaria ms lligat a un error experimental. Lerror de funcionament de la planta estaria lligat amb un mal funcionament del difusor daire, lo que podria estar provocat per una obstrucci del conducte un fallo en la bomba encarregada de pressionar aquest aire dentrada. Tot i aix es creu que aquest no es el cas i que es mes probable que sigui un error experimental degut a que no es va observar cap anomalia per part del difusor, a excepci del dia 24.

13

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Lerror experimental estaria lligat a la mala lectura, de loxigen dissolt, que podrien haver fet els grups encarregats de la planta, degut a que depenent don es posava la sonda emetia lectures diferents, a ms a ms que aquesta lectura trigava un temps en estabilitzar-se. Tamb una altra explicaci seria que haguessin presncies de slids no desitjats, lo que provocaria que el valor del parmetre obtingut estigues molt desviat del real.

4.8 Nitrogen amoniacal

L'anlisi del nitrogen amoniacal s'efectua mitjanant un elctrode selectiu de NH3 connectat a un voltmetre. S'afegeixen 40ml de la mostra en un vas de precipitat, prvia filtraci, amb un agitador magntic, aquest es tapa amb paper d'alumini i es fan dues obertures sobre aquest, de manera que l'elctrode s'introdueix per un dels forats procurant que no toqui liman, mentre que per l'altre s'afegeixen 2ml de NaOH (10M). Es pren la primera mesura que l'aparell mostra en ppm de NH3, degut a que aquesta reacci es molt rpida. A continuaci es pot veure la variaci del nitrogen amoniacal present a la purga i al reactor.
80,00

70,00
60,00

N-NH3 (mg/L)

50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Temps (des)
N-NH30 N-NH3r

Figura 4.8.1 Variaci del Nitrogen amoniacal a lentrada i al reactor al llarg del temps

A la figura 4.8.1 es pot observar que hi ha ms concentraci de nitrogen amoniacal al reactor que no pas a lentrada, aix no pot ser, degut a que en teoria al reactor es on
14

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

seliminaria aquest nitrogen gracies al treball dels bacteris nitrificants presents al reactor. Una possible explicaci seria que el nitrogen en comptes deliminar-se sacumuls al reactor per la falta de bacteris nitrificants. El pic ms alt en el cas del nitrogen present al reactor es pot veure al voltant del dia 8 que es quan part del cap de setmana no va haver entrada daliment lo que comportaria que no hi hagin suficients microorganismes per degradar el nitrogen. Per altre banda en el cas de lentrada, es pot observar com hi ha menys nitrogen amoniacal entre els dies 10 i 12 que es quan va haver una entrada daliment amb una concentraci molt inferior a la dels dies anteriors.

5. Condicions doperaci de la planta

6.1 Cabal doperaci
La figura segent mostra els diferents cabals utilitzats durant el perode destudi.
2,00

1,80
1,60 1,40

Cabal (L/h)

1,20 1,00

0,80
0,60 0,40 0,20 0,00 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32

Temps (da)
Figura 5.1.1 Variaci del cabal en funci del temps

A la figura 5.1.1 sobserva com per els primers dies hi ha un cabal ms elevat que es el que es va fer servir fins arribar al cabal desitjat que en aquest cas es de 1,5 Lh-1, el qual es mant constant per quasi tot el temps que dur lexperiment, a excepci del dia 29

15

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

que es quan es va reduir 1/3 el cabal per lobstrucci de la bomba durant el cap de setmana.

6.2 Temps de Residencia Hidrulic (TRH)

El temps de residencia hidrulic es defineix com la ra entre el cabal i el volum til del reactor. El temps de residencia hidrulic ptim est entre les 4 i 8 hores. En aquest cas el promig s de 6.08, valor que est dins del rang desitjat. La figura segent mostra els diferents TRH durant el perode destudi.
18,00 16,00 14,00 12,00

TRH (h)

10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Temps (da)
Figura 5.2.1 Temps de Residncia Hidrulic en funci del temps

A la figura 5.2.1 es pot observar que tal com passava amb el cabal, el temps de residncia hidrulic es mant gaireb constant i que varia en funci del cabal, ja que sha considerat que el volum del tanc es constant, aix vol dir que els valors ms alts del TRH corresponen als valors de cabal ms baixos.

6.3 Temps de Residencia Cellular (TRC)

s la relaci entre la massa de fangs del reactor i la massa de fangs extrets per unitat de temps. Aquest parmetre afecta a leficcia de la planta, al tipus de microorganismes que hi creixen i al tipus de sedimentaci. Els valors tpics estan entre 5 i 15 dies.
16

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

En aquest cas, sha calculat aquest temps suposant que es va fer una purga diria, tenint en compte les mostres diries per calcular els ST, SST i DQO, i sumant a aix les purgues puntuals els 5 dies que es van realitzar. Es va fer un promig de tots aquest volums trobant el cabal de purga constant. Tenint en compte lequaci 8 de lapndix i suposant que no hi ha SSV a lefluent, tenim que el volum del reactor dividit pel cabal de purga donar el TRC que en aquest cas est al voltant de 27 dies, quasi el doble del mxim establert. Per tot aix lo millor seria augmentar tant el numero de purgues com el volum de cada purga.

6.4 Crrega Mssica (Cm) o F/M

s la relaci entre la quantitat de matria orgnica que entra al reactor per unitat de temps i la massa de microorganismes que hi ha al reactor. Els parmetres tpics estan entre 0,2 i 0,7 kg DQOdia-1kg SSV-1. La segent figura mostra la crrega mssica de la planta.
1,200 1,000 0,800 0,600 0,400 0,200 0,000 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Cm (Kg DQO/Kg SSVdia)

Temps (da)
Figura 5.4.1 Relaci Food-Microorganismes a la planta 3

La grfica s molt irregular i mostra valors per sobre i per sota dels tpics. Tot i aix obtenim una mitjana de 0,44. Malgrat ser un valor comprs entre el 0,2 i el 0,7 no s una bona referncia i shauria dintentar ajustar els microorganismes de dins del reactor amb la DBO dentrada per tal de fer que la crrega mssica sigui ms constant.

17

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

6.5 Crrega Volumtrica (Cv)

Correspon a la relaci entre la massa de matria orgnica que entra al reactor per unitat de temps i el volum del reactor. Els parmetres tpics oscillen entre 0,8 i 1,92 kg DQO m-3 dia-1. La segent figura mostra la crrega volumtrica dins la planta els diferents dies destudi.
4,000 3,500

Cv (Kg DQO/m3da)

3,000 2,500 2,000 1,500 1,000 0,500 0,000 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Temps (da)
Figura 5.5.1 Evoluci de la crrega volumtrica dins del reactor

A la figura 5.5.1 es pot observar com al igual que passa amb la crrega mssica hi ha valors per sobre i per sota dels valors tpics, obtenint-se una mitjana de 1,509 kg DQO m-3 dia-1, valor que est dins del recomanat. Amb tot aix aquests valors son molt irregulars per lo que shauria de haver controlat ms laliment que es subministra als microorganismes, es a dir, la quantitat de matria orgnica del tanc.

6.6 Producci de fangs

En aquest cas tenim una producci mitj de fangs al voltant de 0,125 Kgdia-1. La segent figura mostra la producci de fangs dins la planta els diferents dies destudi.

18

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius
0,200 0,180

Grup 2

Producci fangs (Kg/da)

0,160 0,140 0,120 0,100 0,080 0,060 0,040

0,020
0,000

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28

30

32

34

Temps (da)
Figura 5.6.1. Producci de fangs al llarg del temps

A la figura 5.6.1 es pot observar com els valors ms grans de producci de fangs va ser quan es va tornar dels caps de setmana lo que correspon a un augment en la DQO dentrada i en conseqncia un augment dels microorganismes. Per altre banda hi ha menys producci de fangs els dies on la concentraci daliment es inferior a la dels altres dies o tamb quan el dia abans sha realitzat una purga a la planta, lo que significaria que seliminen slids en suspensi i microorganismes a lhora, lo que fa baixar aquesta producci.

6. QESTIONS
6.1 Si es produs una desestabilitzaci del reactor (eliminaci de matria orgnica molt per sota de lhabitual), com caldria actuar? Shaurien de mesurar els valors de pH, oxigen i temperatura per tal de comprovar que sn els adequats pels microorganismes que es tenen en la planta. Tamb, si no es trobs cap problema en cap daquests parmetres, shauria de comprovar que la crrega mssica s correcta disminuint la quantitat i freqncia de purga per augmentar la concentraci de microorganismes dins del sistema.

19

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

A ms, shauria danalitzar laliment, tant la composici daquest com el cabal per tal dajustar-lo a les dimensions de la planta i a les necessitats dels microorganismes. 6.2 Posant un altre sistema reactor-decantador en srie amb el que ja es t, es podria augmentar el grau deliminaci assolida? No saugmentaria considerablement el rendiment de la planta, ja que els microorganismes del segon reactor no tindrien suficient matria orgnica per degradar. Si augmentes considerablement el cabal dinfluent tindria mes sentit un segon conjunt de reactor-decantador. Creiem que abans de construir un altre reactor shauria dintentar optimitzar els parmetres de disseny de la planta.

7. CONCLUSIONS
Malgrat que la realitzaci de manteniment de la planta, en quant a analtiques, no es complicada hi ha variacions forca grans entre les dades obtingudes pels diferents grups degudes probablement a errors, com per exemple, una incorrecta toma de mostra o danlisi. El fet de no tenir una mesura continua, pels caps de setmana, tamb pot haver alterat a la representaci global dels resultats. Per lo que a lhora danalitzar els resultats cal molta capacitat de sntesi i de relacionar els diferents parmetres perqu uns son conseqncia dels altres o hi estan relacionats. Sobserva com el pH es troba ms o menys dins del rang establert perqu la planta funcioni correctament, a ms a ms es pot dir que, quan hi ha una disminuci del pH hi ha una major concentraci del nitrogen amoniacal a lentrada que no pas al reactor per que quan aquest sestabilitza, passa lo contrari, lo que fa sospitar que no hi ha fora creixement de bacteris nitrificants dins del reactor, encara que si que hi hagi creixement bacteri per garantir una correcta eliminaci de la MO. Es pot dir que quan hi ha una disminuci de la crrega orgnica per concentraci la biomassa mor per manca daliment.

20

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

De forma generalitzada els resultats obtinguts per a la planta, tant en les condicions d'operaci com en els parmetres de contaminaci, s'han trobat dins dels marges desitjables pel que en definitiva, l'assaig amb planta pilot d'una EDAR amb llots actius dna uns resultats satisfactoris i concloents.

8. APNDIX
8.1 Dades experimentals
Taula 8.1.1 pH obtinguts durant el perode destudi pels diferents grups

Data Temps (dies) 04/11/2013 1 05/11/2013 2 06/11/2013 3 07/11/2013 4 08/11/2013 5 11/11/2013 8 12/11/2013 9 13/11/2013 10 14/11/2013 11 15/11/2013 12 18/11/2013 15 19/11/2013 16 20/11/2013 17 21/11/2013 18 22/11/2013 19 25/11/2013 22 26/11/2013 23 27/11/2013 24 28/11/2013 25 29/11/2013 26 02/12/2013 29 03/12/2013 30 04/12/2013 31

pH 7,78 5,36 5,53 5,56 5,56 4,86 7,28 7,63 7,67 7,56 7,49 7,36 7,17 7,11 7,37 7,24 7,19 7,28 7,51 7,36 7,33 7,22

Grup 18

14

11

22

10

21

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius
Taula 8.1.2 DQO obtingudes durant el perode destudi pels diferents grups

Grup 2

DQO (mg/L) Data Temps (dies) Entrada Reactor % Eliminaci MO 04/11/2013 1 0 05/11/2013 2 408 100 14,67 06/11/2013 3 428 131 14,49 07/11/2013 4 480 209 08/11/2013 5 100 100 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013 15/11/2013 18/11/2013 19/11/2013 20/11/2013 21/11/2013 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013 05/12/2013 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31 32 659 770 161 100 148 543 522 476 364 268 556 312 279 294 170 170 369 332 443 203 642 139 100 100 100 100 100 100 109 175 100 100 100 100 100 100 100 100 9,50 3,46 0,61 1,64 9,66 11,13 14,63 5,89 3,30 7,63 6,52 6,63 4,78 1,94 2,09 8,92 6,77 % Eliminaci DQO 75,49 69,39 56,46 69,20 16,62 13,66 32,43 81,58 80,84 78,99 72,53 59,33 68,53 67,95 64,16 65,99 41,18 41,18 72,90 69,88 77,43 Grup 18

14

11

22

10

Taula 8.1.3 Slids Totals i Slids Voltils obtinguts durant el perode destudi pels diferents grups

Data 04/11/2013 05/11/2013 06/11/2013 07/11/2013 08/11/2013 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013 15/11/2013 22

Temps(dies) 1 2 3 4 5 8 9 10 11 12

Slids Totals Reactor (mg/L) 6020 4100 4700 1460 1774 1850 6040 2940 3380 3635,2

Slids Voltils Reactor (mg/L) 1320 3440 880 1008 4400 2180 662 786

Grup

18

2 14

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius 18/11/2013 19/11/2013 20/11/2013 21/11/2013 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31 6660,6 3991,5 3600 6040 5700 6650 5650 4300 5550 4975 4554 4036,8 5951,2 5257,4 2555 2805 4795 5500 5400 4400 3100 4635 4250 3801,6 3039,68 5025,2 Grup 2

11

22

10

Taula 8.1.4 Slids en Suspensi Totals obtinguts durant el perode destudi pels diferents grups

Slids en suspensi totals (mg/L) Data 04/11/2013 05/11/2013 06/11/2013 07/11/2013 08/11/2013 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013 15/11/2013 18/11/2013 19/11/2013 20/11/2013 21/11/2013 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013 Temps (dies) 1 2 3 4 5 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31 Reactor 3100 2800 2560 4070 5400 4600 4100 2569 3309 5385 4278 3000 5199 5566 5633 3749 3640 4590 3975,3 4442 3331 3723 Purga Grup 18 5490 6130 4400 2500 2300 4046 6115 5948 3920 4270 4491 5276 7278 4188 5560 5850 5445 9630 3932 5

14

11

22

10

6 23

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Taula 8.1.5 Slids en Suspensi Voltils obtinguts durant el perode destudi pels diferents grups

Slids en suspensi voltils (mg/L) Data 04/11/2013 05/11/2013 06/11/2013 07/11/2013 08/11/2013 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013 15/11/2013 18/11/2013 19/11/2013 20/11/2013 21/11/2013 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013 Temps (dies) 1 2 3 4 5 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31 Reactor 2700 2100 2050 3580 4800 3700 3600 2621 2935 4588 3792 2570 4480 4822 4995 3252 2700 4060 3611,3 3353 3017 3427 Purga Grup 18 4810 5410 3600 2200 1800 3478 5099 5190 3490 4270 3942 4244 6225 4130 4850 5126 4913 8462 3590 5

14

11

22

10

Taula 8.1.6 Nitrogen amoniacal obtingut durant el perode destudi pels diferents grups

Data 04/11/2013 05/11/2013 06/11/2013 07/11/2013 08/11/2013 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013

Temps (dies) 1 2 3 4 5 8 9 10 11

N-NH30 36,12 36,50 37,20 6,03 48,08 47,37 9,30 3,17

N-NH3r 2,75 8,30 12,28 2,35 73,71 7,66 2,57 7,06

Grup 18

24

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius 15/11/2013 18/11/2013 19/11/2013 20/11/2013 21/11/2013 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013 12 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31 1,63 28,23 30,80 26,92 25,84 24,31 41,22 21,19 38,43 20,89 9,05 30,14 27,33 28,35 5,13 46,79 45,11 52,50 39,35 34,83 70,34 49,46 38,43 35,34 22,63 54,36 49,68 44,86 Grup 2

14

11

22

10

Taula 8.1.7 Oxigen dissolt obtingut durant el perode destudi pels diferents grups

Data 04/11/2013 05/11/2013 06/11/2013 07/11/2013 08/11/2013 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013 15/11/2013 18/11/2013 19/11/2013 20/11/2013 21/11/2013 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013

Temps (dies) 1 2 3 4 5 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31

OD (mg/L)

Grup 18

3,37 4,42 1,03 6,26 5,09 5,11 7,40 0,84 0,40 2,46 1,02 0,34 0,50 1,28 1,70 2,54 2,03 0,61 0,66 0,41

14

11

22

10

25

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Taula 8.1.8 Parmetres de les condicions doperaci de la planta

Data

Temps (dia)

Cabal (L/h)

TRH (h)

Cm (Kg DQO/Kg SSVda)

Cv (Kg DQO/m3da)

Producci fangs (Kg/dia)

04/11/2013 05/11/2013 06/11/2013 07/11/2013 08/11/2013 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013 15/11/2013 18/11/2013 19/11/2013 20/11/2013 21/11/2013 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013

1 2 3 4 5 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 29 30 31

1,81 1,81 1,62 1,50 1,80 1,50 1,50 1,50 1,50 1,50 1,56 1,56 1,48 1,51 1,50 1,50 1,46 1,44 1,44 1,56 0,54 1,47 0,00

4,78 4,78 5,34 5,76 4,80 5,76 5,76 5,76 5,76 5,76 5,54 5,54 5,86 5,74 5,76 5,76 5,92 6,00 6,00 5,54 16,01 5,88

0,976 0,939 0,140 0,572 0,867 0,186 0,159 0,210 0,513 0,596 0,758 0,340 0,231 0,463 0,389 0,413 0,289 0,204 0,076 0,499

2,050 1,925 1,999 0,500 2,744 3,206 0,670 0,416 0,616 2,351 2,261 1,949 1,522 1,116 2,315 1,265 1,115 1,175 0,736 0,255 1,506

0,117 0,091 0,080 0,155 0,173 0,133 0,130 0,094 0,106 0,172 0,142 0,091 0,162 0,174 0,180 0,114 0,093 0,140 0,135 0,043 0,106

Taula 1.9 Registre dincidncies.

Comentaris 04/11/2013 Ha estat sense recirculaci de llots un temps indefinit.

05/11/2013 06/11/2013 07/11/2013 Es va omplir amb 50L aigua i 150ml d'aliment 08/11/2013 11/11/2013 12/11/2013 13/11/2013 14/11/2013 26

Data

Pel cap de setmana es baixa el cabal i es posen 600 ml d'aliment per mantenir la concentraci i la DQO. L'aliment es va esgotar un temps indefinit. Part del cap de setmana va estar sense aliment perqu el tub d'entrada es va quedar flotant a la superfcie. Es va omplir amb 40L aigua i 20ml d'aliment. Creiem que per no haver mogut l'aliment a l'hora de ficar-lo la DQO ens surt molt baixa, Es va omplir amb 40L aigua i 20ml d'aliment.

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius 15/11/2013 Es posa la potencia de la bomba al 50% durant el cap de setmana. 18/11/2013 Bid de l'aliment buit al arribar del cap de setmana. 19/11/2013 Es purga 0,27L per tal de xxx un temps de 10 dies. Bid buit al arribar. 20/11/2013 S'ha calculat Qw donant un resultat de = 0. s'ha purgat per obtindre un bon 21/11/2013 funcionament de la planta, ja que el tan de sedimentaci i el rector s'han 22/11/2013 25/11/2013 26/11/2013 27/11/2013 28/11/2013 29/11/2013 02/12/2013 03/12/2013 04/12/2013 Grup 2

canviat de lloc y s'ha hagut de posar recirculaci(es reintrodueix en el reactor el sedimentat). 550ml+650+120+280 ml de purga. 600 ml purga. Sembla que funcionament OK. Entre sedimentador i reactor (zona negra) bacteris morts per falta d'O2. Purga de 600ml per al reactor 2. purga 650 ml. Reducci del cabal a 0,51 Lh-1. Obstrucci de la bomba durant el cap de setmana. Cabal 1/3 d'alimentaci.

8.2 Clculs
Slids totals (ST) = On: P1 : pes de la capsula de porcellana (mg). P2: pes de la capsula desprs de lestufa (mg). Vmostra: volum de mostra (l). Slids voltils (SV) = =
( ) ( )

Eq 1

Eq 2 Eq 3

On: P3: pes de la capsula de porcellana un com treta de la mufla (mg).

27

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Slids en suspensi totals (SST) =

( )

Eq 4

On: Pestufa: pes del filtre desprs de passar per lestufa (mg). Pfiltre: pes del filtre (mg). Slids en Suspensi Voltils (SSV) = On: Pmufla: pes del filtre desprs de passar per la mufla (mg). Volum reactor = On: r: radi del cilindre = 0.08 m h: alada del cilindre = 0.43 m, fins on cobreix. V: volum del cilindre = 8.65 litres Temps de residncia hidrulic (TRH) = On: Q: cabal dentrada (Lh-1). V: volum del cilindre (L).
( )

Eq 5

Eq 6

Eq 7

28

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

Temps de residncia cellular o edat dels fangs (TRC) = ( On: Qe: cabal del efluent (m3dia-1) Qw: cabal de purga (m3dia-1) V: volum del reactor (m3) Xr: SSV del reactor (kg m-3) Xe: SSV del efluent (kg m-3)

) +

Eq 8

Crrega mssica (Cm) =

Eq 9

On: Q: cabal dentrada (m3dia-1) V: volum del cilindre (m3) Xr: SSV del reactor (kg m-3) So: DQO a lentrada del reactor (kg DQO m-3) Crrega volumtrica (Cv) = On: Q: cabal dentrada (m3dia-1)

Eq 10

29

Experimentaci en Enginyeria Qumica IV Operaci de planta pilot de tractament daiges residuals per llots actius Grup 2

V: volum del cilindre (m3) So: DQO a lentrada del reactor (kg DQO m-3) Producci de fangs (Px)
=

Eq 11

On: Xr: SSV del reactor (kg m-3) V: volum del cilindre (m3) TRH: edat dels fangs (dies)

9. BIBLIOGRAFIA
Metcalf & Eddy. Wastewater Engineering Treatment and Reuse. 4th ed. McGraw Hill Inc.Editions. N.Y. 2003.

Ramalho, R.J. Tratamiento de las aguas residuales. Ed. Revert. (1993).

30