FÀCIL

Tardes de pluja, roba de colors, Ja no em perdo com abans

la teva esquena nua dins l’aigua,
dos o tres notes d’aquella cançó
que ho tornen tot
tan fàcil.
Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fàcil.
Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
Coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de lluna,
tresors que et caben a la ma.
Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fàcil.
per racons caus i forats
de les nits sense final
seguint un deliri fals
que amb el temps em va portar
cap a un excés fatal.
No calia córrer tant,
una treva em deia el cos,
que comences a ser gran
i arribaren amb les pors
les angoixes i tristors
i tot es va anant fent fosc.
I sóc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.

RETIRADA

Se’m fa estrany no se el darrer

de marxar cap a dormir
quan ja hem xerrat de tot
entre quatre bons amics
i el sol ens pica fort
ben bé cap a mig matí.

Gairebé ja ni em conec
quan fa dies que no dic
"posa-me’n un altre, Quim,
que me’n vaig però ara vinc!"
mentre al vàter tancat
m’ensumo la dignitat

I soc aquí per fer memòria

em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.