COLUMNA

La rereguarda
A les mesquites i les madrasses alcorniques radicals s on es produeix la primera etapa d'alienaci
-----------------

A priori una mesquita de la barriada de Benz a Ceuta, on l'imam aconsella les dones maltractades que no vagin a la policia, no t res a veure amb els assassins d'Al-Xabaab que han perpetrat una matana a Knia. En el primer cas som davant la perpetuaci d'una ideologia islamista que situa la dona a la cantonada fosca de la histria. En el segon som davant d'una de les organitzacions ms cruentes del terrorisme islamista, la qual cosa, radicalment, no s el mateix. Ni tan sols no s el mateix l'imam que en una mesquita d'Europa faci discursos contra la democrcia, o animi a la guerra santa, i el paio que agafa un fusell i massacra ciutadans. De la paraula al fet hi ha un salt tan qualitatiu que s abismal. Per quan el cap de l'exrcit, el general Julius Karange, afirma que l'atemptat ha estat coms per un grup "multinacional" i la ministra d'Exteriors de Knia, Amina Mohamed, assegura que entre els assaltants "hi havia dos o tres nord-americans molt joves, d'uns 18 i 19 anys, i una dona britnica", llavors la qesti es complica. Perqu abans de formar part d'un grup gihadista, capa de portar la mort a qualsevol lloc del mn, hi ha un lent i efica procs de captaci, alienaci i fanatitzaci de l'individu que acaba assassinant. En el cas dels sucides, els psiquiatres que han estudiat el fenomen parlen d'una mitjana de sis a set anys per aconseguir que un individu estimi ms la mort dels seus enemics que la seva prpia vida. Com asseguren molts serveis d'intelligncia, el fenomen de captaci de l'islamisme s molt semblant al procs que fan servir les sectes per captar adeptes i netejar cervells. I aquest s el punt d'uni. Sabem perfectament des dels atemptats del metro de Londres encara que els smptomes eren clars molt abans- que s a les mesquites i les madrasses alcorniques radicals on es produeix la primera etapa d'alienaci i, a partir d'aquest procs de radicalitzaci islamista, cadasc escull el seu cam. Per aix molts dels sucides que han actuat pel mn tenien passaport d'un pas europeu. Sense anar ms lluny, diversos habitants de Ceuta han mort a Sria al costat, precisament, d'Al-Xabaab. I la informaci de Knia va en la mateixa direcci. La qual cosa ens recorda com s d'urgent lluitar a casa nostra, justament all on nia l'ou de la serp. La democrcia no pot emparar discursos radicals islamistes que campen amb impunitat i alegria per algunes mesquites del pas sense que ning actu. A Catalunya hem denunciat fins a l'avorriment alguns imams radicals. Segueixen tots al seu lloc, finanats, protegits, tranquils. I aquest s el gran error d'Occident: pensar que la llei empara els idelegs de l'islamisme i confondre apologistes de la radicalitat amb homes de Du. D'aquests nius en surten aquells corbs. I com ms es trigui a respondre a la radicalitat, ms greu ser el problema a casa.

Pilar Rahola La Vanguardia. Barcelona. 26/09/2013

COLUMNA
Font: Diari la Vangurdia Tipologia textual: Argumentatiu Subgnere periodstic: Columna Aspectes verbals: Subjectiu (opini) , clar (estndard com), correcte Estructura: lliure, text dopini Registre: Estndard com Emissor: Pilar Rahola, collaboradora habitual de la Vangurdia Resum: Radicalitzaci de ciutadans en la religi islamista a causa dimams extremistes, fins al punt de cometre sucidis en atemptats. La recomanaci s que a casa (en el nostre pas) s a on ms sha de prevenir aquesta radicalitzaci, ja que s on ms es dna. Altres caracterstiques: A diferncia de moltes columnes, la de la Pilar Rahola sol ser molt seria i molt profunda, i aquest ns un cas. Format de columna, tal com indica el seu nom (sha canviat el format per a una millor visualitzaci) Fotografia de lautor, recurs tpic utilitzat en les columnes

Totes aquestes caracterstiques ens permeten definir el text com a una columna.