TESIS DABRIL

DE LENIN

JOSEP LPEZ MORAGAS 1R BATX B

ANA RUEDA HISTRIA CONTEMPORNIA 25/02/2014

1

El text s un extracte de les Tesis dAbril que va ser exposat per Lenin el 3 dabril de lany 1917. s un tractat de contingut bsicament poltic on explica mitjanant set punts el projecte de com els bolxevics han de governar i dirigir la revoluci. El document s una font primria ja que s de la mateixa poca i el destinatari s la poblaci Vladimir Ilich Ulianov, ms conegut com Lenin, fou el lder comunista rus que va dirigir la Revoluci Russa d'Octubre i que cre el rgim comunista sovitic. Tanmateix, era el lder dels Bolxevics. Va nixer l'any 1870 a Rssia, i des de la joventut va militar en lesquerra poltica revolucionria. Durant els seus estudis universitaris va ser arrestat i exiliat a Sibria, i va ser all on va comenar a estudiar les obres de Marx i Engels. Sempre va defensar la possibilitat de fer triomfar a Rssia amb una revoluci socialista, sigues mitjanant el diari que va fundar, l'Iskra (1900), o el llibre que va publicar, Qu fer (1902). Al 1917, aprofitant la situaci de Rssia, Lenin va publicar les Tesis d'Abril. Aquestes tesis van ser publicades a la primavera de 1917, i la situaci era la segent: la Primera Guerra Mundial entrava en la fase final i Rssia es veia en una crisi econmica, poltica i social. A grans trets, la guerra estava sent un fracs per part russa i la poblaci estava en contra de la participaci en ella. Malgrat el desig de retirar-se de la guerra per part del poble, el Tsar es negava a la capitulaci. Donades aquestes condicions, i desprs de que el Tsar ans al front, entra un govern provisional de carcter liberal i burgs- que obliga a Nicolau II a abdicar. No obstant, desprs de totes les mesures liberals no porten a terme millores a la situaci dobrers i no abandonen la guerra. Vista la situaci, Lenin s en aquest moment quan publica les Tesis dAbril. El text parla, per comenar, que no sha destar a favor destar a la Primera Guerra Mundial que Lenin qualifica de <<pillatge>>, s a dir, feta per extreure els recursos econmics, i amb objectius <<de carcter capitalista>>. Manifesta que sn unes raons que no sn compartides, i que el proletariat noms ha dacceptar una <<guerra revolucionria>> amb un canvi de mans de poder al poble, a eliminar restes del capitalisme eliminant annexions i una

eliminaci de les empreses estrangeres que inverteixen a Rssia, doncs tenen interessos capitalistes. Desprs diu que el moment actual s la primera etapa de la Revoluci (poder burgs) i que ha de vindre precedida per una segona etapa on el poder, per fi, recaigui en el proletariat. Tot seguit, rebutja tot tipus de suport als menxevics que estan en el Govern Provisional-, doncs no han complert les promeses liberals que havien proms al poble. Segueix dient que hi ha molt poc suport als bolxevics en els soviets, i que se li ha dexplicar al poble lobjectiu i el poder daquests per tal daconseguir la dictadura del proletariat. De nou, es situa en contra de la situaci actual i rebutja una repblica parlamentaria, doncs s dideologia liberal burgesa contrria als bolxevics, i es fica a favor dun a dictadura del proletariat eliminant totes les restes de les institucions del Tsar. Amb una clara ideologia comunista, demana que les terres es collectivitzin i deixin de ser una propietat privada dels terratinents, que es nacionalitzin i que siguin dagrcoles i pagesos. I per acabar, demana de nou una nacionalitzaci de la banca i convertir-la en una nica i que aquesta estigui controlada per lestat (soviets). Les Tesis van ser redactades per Lenin ja que va veure la possibilitat de passar a la segona etapa de la revoluci cap a la dictadura del proletariat, i va dictar les tesis per les quals aix seria possible. El Govern Provisional entra al govern desprs de la revoluci de Febrer de 1917, on aquest obliga labdicaci del Tsar que shavia anat al f ront oriental per ajudar a la guerra. Aquest govern est liderat per Lvov, dideologia liberal, i Kerensky com a primer ministre, duna ideologia socioliberal. Com b es diu a les Tesis, el poder de Rssia recau ara en la Burgesia, pas que Lenin no va predir per que marca com a la que havia de precedir la dictadura del proletariat. Aquest Govern dictar mesures liberals; reconeixer drets i llibertats com la llibertat dexpressi, el sufragi, el dret a la vaga, la eliminaci de la Ukrana, labolici de privilegis, etc. Busquen un model liberal propi occidental, per en
3

canvi no far reformes agrries -per contra dels desitjos de la pagesia-, reformes laborals per contra dels desitjos dels obrers- i ni tant sols se naniran de la guerra, posant al poble definitivament en contra, doncs no se senten representats; el poble necessita reformes agrries per millorar una producci endarrerida, els obres necessiten una millora de les seves condicions i a ms, la poblaci creu que la guerra no els pertany i noms causa derrotes, cansament i fam. s per aquesta ra que Lenin postula no donar cap tipus de suport al govern de Lvov basant-se en els desitjos de la poblaci que no sn complerts pel Govern Provisional. Lenin defensa aquesta posici en contra de la participaci russa a la Primera Guerra Mundial perqu sap que participant en aquesta, les revolucions en el propi estat no es podran dur a terme. En canvi, diu que el proletariat noms pot estar a favor duna guerra que sigui positiva per aquest, doncs sha de recordar que sha de fer un cop destat per aconseguir una dictadura, i que un cop destat s a la fora. Donada aquesta situaci de malestar, tota la societat sorganitzar en un poder parallel al govern anomenat Soviets, el qual sn assemblees formades per pagesos, estudiants, soldats i obrers, i que acabaran sent crucials en la Revoluci de loctubre de 1917. Lenin, per tant, al veure que els soviets poden plantar cara al Govern Provisional defensa que sha de do nar suport a aquests, i que s la nica manera darribar a un govern revolucionari. Tanmateix, Lenin vol reforar als Soviets perqu acabar ajuntant tots aquests creant el Partit Bolxevic Revolucionari i creant un Comit Militar Revolucionari per fer el cop destat al 25 dOctubre del 1917. Aquests soviets trauran poder al govern i poc a poc, aniran guanyant forces. Val a dir que lAgost de 1917 els militars dideologia Tsarista intentaran fer un cop destat que ser parat per Bolxevics i Menxevics, s a dir, ajuden al Govern Provisional a parar aquest cop destat i per tant, el poder parallel (Soviets) surt molt reforat. Lenin sap que les bases per comenar a fer crixer el comunista estan en convncer a la poblaci de que la dictadura del proletariat els hi atorgar el poder a ells, i ho defensa en aquestes tesis. Per reforar la producci nacional,
4

postula una ruptura completa amb les empreses estrangeres que inverteixen a Rssia. Aix, la nica font dingressos ser la poblaci i la seva producci. Daltra banda, i amb el mateix objectiu de atorgar poder al poble, defensa una collectivitzaci de les terres i que aquestes siguin confiscades als terratinents, que eren lEsglsia, la noblesa i el Tsar qui posseen el major nmero de terres. Aquestes terres seran cedides al soviet local, per tant, donar poder a aquestes assemblees. Tanmateix, t la intenci de nacionalitzar la banca amb una dictadura del proletariat i convertint-la en nica, aix lestat el capital de la banca en benefici del poble. En tot moment, Lenin mostra desconfiana en el parlament i en la democrcia, i ho mostra en la idea destar en contra duna repblica parlamentria. Per una part, aquesta t una ideologia liberal burgesa contrria al comunisme i als bolxevics i evidentment, a una dictadura del proletariat que Lenin anomena Repblica dels Soviets de Diputats obrers, de nou donant importncia als soviets-. Per probablement, a part daix encara t present el fracs de la Segona AIT on es van crear Partits Comunistes (PC) i es van mostrar molts problemes per accedir al poder de forma totalment democrtica i no amb la dictadura del proletariat (Divisionisme). Per tant, es mostra en contra dels partits, per aix es reafirma en el seu pensament de la dictadura del proletariat, accedint al poder sense partits poltics ms que el Bolxevic que acaparar tot el poder. Aquestes tesis seran les bases del que vindr, i quan sinstauri la dictadura del proletariat es faran aquestes mesures. La poblaci, per, no contava amb daltres mesures de carcter opressor en lexpressi de pensaments o ideologies contrries al comunisme, i ser creada la Txeca. Desprs del cop destat del proletariat, i desprs de que el poble vots a favor dels menxevics i liberals en lAssemblea Constituent, hi ha una guerra civil amb la qual el poble no contava per que est reflectida en les tesis; << el proletariat noms podria donar el seu consentiment a una guerra revolucionaria en cas de que es garants el pas del poder en mans del proletariat >>. Per tant, aquestes Tesis, en el fons, mostraven entre lnies la necessitat de la violncia, encara que no se li dons protagonisme a aquesta.
5