ACTIVITAT 2:

100 tYl/rES DE L.fI CIENC/fI:

El desfibri/'Iador
POSQ

..

en

marXQ

el cor

Una escena classica de les series i pel'lcules de metges i hospitals s quan el pacient pateix una aturada cardaca. A la pantalla podem veure la maquina que mesura els batecs del cor i que mostra I'electrocardiograma. Sobtadament, sana un xiulet i la lnia queda plana. Aleshores tothom es posa a crrer i a cridar, el metge prepara les pales, demana que tothom es faci enrere i aplica la descarrega. El malalt fa un salt, pero, normalment, I'electrocardiograma segueix pla. Aqu segur que veiem un altre pla de I'electro, habitualment una lnia verda sobre fans negreo El metge de les pales demana que pugin a u\.DA.rvt dos-cents cinquanta, i tornen a repetir el procs. La tensi segueix en el segon intent, i de vegades cal tornar a pujar fins a tres-cents i repetir la descarrega. Finalment, i desprs d'uns instants d'angoixa, la lnia de I'electro torna a recuperar el senyals del batec i tots respiren tranquils. Dones I'escena s efectiva, pero esta plena d'errades importants. De fet, quasi res s'acosta a la realitat. El primer que cal tenir ciar s que si I'electrocardiograma s una I'nia plana, ja no cal demanar les pales. El pacient ha mort i cap descarrega el reviura. Aixo s perque la funci de les descarregues no s reanimar el cor, sin tot el contrario La idea s aturar-lo! Sembla una ximpleria, pero normalment aquestes situacions d'aturada cardiorespiratoria sn causades per un procs que passa al cor que s'anomena flbriNaci. Per aixo I'aparell s un desfibrillador. El funcionament normal del cor s com el d'una bomba, empeny la sang en fer una contracci del ventricle. Els detalls sn ms complexos, s ciar, pero podem imaginar-nas-ha com un globus pie de lquid que, sobtadament, es contrau i fa que el lquid surti. Les contraccions les fa el mscul de ciar, el miocardi, i unes cel'lules nervioses s'encarreguen de fer que tates les fibres musculars es contraguin alhora, en un nic batee. Pero, quan t lIoc la fibril'laci ventricular, el que passa s que les fibres musculars del cor comencen afer contraccions cada una al seu ritme. Sense coordinaci. Aixo fa que el cor no empeny la sang cap enfora, el flux sanguini de la resta del cos s'atura i la persona cau fulminada, ja que el cervell necessita una arribada constant de sango Si en aquest moment es fa un electrocardiograma, no sortira pla com a les pellcules. El cor fa contraccions, pero les fa sense seguir un ritme correcte. Ms que bategar, sembla que tremoli. El que surt s una ,Inia amb moltes ondulacions sense ordre ni concert.

Doncs la idea deis desfibril'ladors s fer passar un corrent electric intens per aturar el COI'. La c1au s que, una vegada aturat, normalment tomara a posar-se en marxa i bategaran totes les fibres, de nou, coordinadament. s semblant a quan fem un resd a l'ordinador.A la practica, tampoc comencen amb descarregues petites van pujant. s una situaci d'urgencia, de manera que s millor donar d'entrada la descimega intensa i assegurar-se que el sistema es reinicia. Desprs ja vindran amb I'adrenalina, I'atropina, o altres farmacs per activar el ritme cardac. El que si cal fer s enretirar-se. Si alg toca el pacient en aquel! moment, rebra tamb la descarrega, i potser tindrem al final dos pacients en aturada cardaca en 1I0c d'un. Una aturada cardaca s una situaci molt i molt estressant. Per aixo s important tenir algunes nocions de les maniobres que cal fer mentre arriba I'ajuda. A ms, actualment es comencen a posar desfibril'ladors portatils en grans superfcies, estacions i Iloes amb molta afluencia de gent. No sn difcils de fer anal', pero estaria b que a les empreses, i tamb a les escoles, ensenyessin que cal fer en aquestes situacions.
Closa i Autet, Daniel 100 Mites de la Ciencia, 2010, Ed. Cossetimia

RESPON A LES PREGUNTES:

1.-Segons el text:
a.) Totes les aturades cardaques estan produ'ides per una fibrillaci. b.) Algunes aturades cardaques estan produ"ldes per una fibrillaci. c.) la major part d' aturades cardaques estan produ'ides per una fibrillaci.

2.-Fes un di,buix d'un electrocardiograma

a.) Normal

b.) D'una persona que esta fibrillant.

c.) Tal i com apareix en les aturades cardiorespiratories de les pellcules.

3.-Explica amb les teves paraules quina s la fund d'un desfibril'lador i en quin cas s til el seu uso

4.-Com creus que es podria reanimar a una persona amb I'ele

ocardiograma pla?